cobertes_395_mis298 27/05/13 09:18 Página 1
0HO Obra Cultural Balear - Sant Joan
M e l
i
Suc re
OCB de Sant Joan • Maig / 2013 - núm. 395
6XFUH Maig
/
2013
-
núm. 395
Correllengua 2013
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 2
mel i sucre
sumari Notícies locals reDaCCió
Converses amb els amics aNToNi sasTre
Assemblea general de la Cooperativa aNToNi sasTre
Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra
Maig 2013. Núm. 395
Rere les passes del Rafal Montagut FraNCesC CaNuTo
revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà
Fotografia PeP Gayà
Meteorologia JoseP roiG
Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol
Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company, Quatre Grapes.
Excursionisme QuaTre GraPes
Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell
Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983
Passatemps arNau MoraTiNos
Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Correllengua 2013. Foto de Jaume ramis. Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.
Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer
Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.
http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.
2
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 3
mel i sucre
notícies locals ✑ el segon dia de maig varen entrar en vigor els nous horaris de tren i bus. Fins llavors, hi havia cinc busos cada dia que anaven a l’estació de sineu i altres cinc que tornaven (els caps de setmana, n’hi havia només tres). aquests busos estaven sincronitzats amb la línia Palma-sineu, però també possibilitaven l’enllaç a Manacor. a part del tren, els dies feiners hi havia dues connexions amb Palma via Montuïri, l’anada el dematí de prest i la tornada al final de l’horabaixa. ara hi ha tres busos diaris entre sant Joan i l’estació de sineu (devers les 8, les 10 i les 18), quatre busos per anar a Palma amb connexió a Montuïri (dos el dematí i dos l’horabaixa) i cinc per tornar (migdia i horabaixa). el servei de bus via Montuïri només s’ofereix els dies feiners. Per anar a Manacor es poden fer servir les connexions del tren (s’arriba a sineu devers mitja hora abans que hi passi tren que baixa de Palma) o connexions noves d’autobús, via Vilafranca, per arribar a Manacor (a l’hospital i la plaça de sa Mora) a les 9, 12, 14 o 16.30. Per tornar, es poden aprofitar els trens que enllacen amb bus de sineu (parteixen de Manacor a .23) o venir amb autobús, via Vilafranca, per arribar a les 11.30, 13.30, 16 o 19.30. Tots els busos entre sant Joan i Manacor per Vilafranca, excepte
El Correllengua va tornar a passar per Sant Joan. Prop d’un centenar de persones esperaven la flama de la llengua catalana per rebre-la al seu pas per Sant Joan.
el primer que va a Manacor, s’han de sol·licitar prèviament, al telèfon 617 365 365 (novembre a maig: 9 a 18 h, dilluns a dissabte; juny a octubre: 9 a 19 h, tota la setmana). els busos només circulen els dies feiners. Trobareu més informació a la pàgina de l’ajuntament (http://www.ajsantjoan.net/ documents/index.ct.html?tite=tra nsports&sqlw_tema=1418) o amb un mòbil llegint el codi Qr adjunt. el dia 8 de maig es va convocar una reunió pública al Casal de les Persones Majors, per explicar com quedaven les comunicacions amb el canvi d’horari. Hi havia preocupació per les persones que no tenen vehicle propi o que volen disposar de transport públic per anar a Palma o Manacor.
✑ el santjoaner Joan roig Ferriol, fill de na Maria Ferriol, ha muntat l’empresa llaüt Mallorca. ofereix excursions amb llaüt des de Portocolom, que permeten contemplar des de la mar algunes de les millors costes de l’illa. Totes les sortides inclouen
http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 4
mel i sucre un menú degustació amb una selecció dels millors productes gastronòmics de Mallorca. ✑ un altre jove de la vila, Julià Picornell Munar, es va proclamar guanyador del Concurs de Narració Breu del Festival internacional del Conte “Contesporles”, amb l’obra Nou amb cinquanta. el jurat va ressaltar la qualitat de la majoria de les obres presentades i va dir que molt ràpidament s’havia arribat a una decisió unànime sobre l’obra guanyadora per la seva gran qualitat. Concretament, el jurat va destacar que “el conte guanyador és producte d’una persona observadora i amb bon humor, amb capacitat d’observar i descriure intel·ligentment amb ironia el que fa la gent que es mou en el seu entorn”. el jurat estava integrat per Xisca Torres, Pere Palou, Toni roca, Miquel rayó i Caterina Valriu. ✑ la Casa Museu Pare Ginard va celebrar el Dia dels Museus 2013 (18 i 19 de maig) amb l’activitat “Veus al carrer: el Canço ner”. en dues sessions, dissabte i diumenge, es varen “connectar els espais, elements i racons del poble amb les gloses del Cançoner i amb la plataforma en xarxa Cançoner 2.0”. els visitants pogueren penjar noves gloses als estenedors que hi havia instal·lats a diferents punts de sant Joan. el dissabte va començar amb molta
L’associació que agrupa les persones majors del nostre poble ha celebrat el seu dinar anual on s’han repartit els reconeixements als de més edat i a les parelles que duen més anys de casats.
de pluja i vent però a mitjan dematí es va compondre i l’activitat es va poder dur a terme. Per la vila es podien veure petits rètols amb una glosa i codis Qr per anar a veure gloses concretes del web http://www.fundaciocasamuseu. cat/canconer, una visita molt recomanable. Per exemple, davant Cal Pare Ginard hi havia aquesta glosa: aixecau-vos, bella dama! aixecau-vos, si dormiu, que baix d’es portal teniu un criat que tant vos ama.
al cap d’uns dies es va presentar el projecte Cançoner 2.0, amb una conferència de Miquel sbert titulada “Del Cançoner Popular de Mallorca al Cançoner 2.0”. Va ser el divendres 24 de maig a la Casa Museu Pare Ginard. ✑ l’empresa de sant Joan embotits sa Caldera ha estat protagonista d’un reportatge emès per la Televisió de Màlaga i el Canal sur, dins el programa Las tardes con Helena. el magazín estava dedicat aquell dia als menjars típics de Mallorca i, entre d’altres, es va explicar l’elaboració de les
Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33
4
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 5
mel i sucre dona i l’home més vells del poble i al matrimoni que porta més anys de casats.
Han començat les conferències de la Universitat Oberta als Majors (UOM), que ja es varen fer l’any passat amb una bona assistència de públic. Enguany, tampoc no han decebut, tant pel que fa al nivell dels conferenciants com pel que respecta a l’assistència.
ensaïmades i de la sobrassada, com embotit més representatiu de Mallorca. en Joan Jaume va en explicar el procés d’elaboració, les diverses formes que pot tenir i els tipus que fan a sa Caldera, segons l’origen de la carn, de porc blanc i de porc negre. Podeu veure el reportatge a youTube, a l’enllaç http://www. youtube. com/watch?v=_Tt_atbB5iQ. ✑ el 9 de maig, durant tot el dia, es va desplaçar a sant Joan un equip d’empleats de Transports de les illes Balears, per tramitar la Targeta Ciutadana per a tots els santjoaners interessats. la Targeta és un servei de l’ajuntament
de la capital que permet viatjar amb els seus transports col·lectius a un cost reduït i també aconseguir avantatges amb els altres transports públics de les Balears. els residents a municipis que tenen conveni amb el de Palma (com és el cas de sant Joan) poden fer les gestions a l’ajuntament respectiu. ✑ Dissabte 27 d’abril es va fer el dinar de companyonia de l’associació de Persones Majors de sant Joan. es va fer a Can Tronca i va comptar amb l’assistència de la majoria de persones majors de la vila i una representació de l’ajuntament. així mateix, es varen retre uns petits homenatges a la
✑ el darrer divendres d’abril es va celebrar l’assemblea ordinària de la Cooperativa de sant Joan. Com a primer punt es va fer un sentit homenatge a Joan roig, soci i directiu de la Cooperativa durant més de 20 anys (actualment n’era el secretari). Hi va assistir la seva família, que va rebre una placa i va agrair l’acte a través d’unes paraules del seu germà Josep. Com és habitual es va fer balanç de les activitats de la Cooperativa, que tanca l’any amb guanys (!). seguidament es va fer la renovació de la junta directiva; varen sortir elegits Joan Barceló Mesquida com a president, andreu Bauzà Bonet com a secretari, F. Xavier Moratinos, Pep Fontirroig i rafel Munar com a vocals i Toni Font com a interventor. Continuen en el càrrec Miquel Vidal llaneras com a vicepresident, antoni oliver Gornals com a tresorer, Joan Galmés Bauçà, Miquel Gayà Matas i Joan sastre Juan com a vocals i Miquel Bauçà Fiol i Miquel Gayà rotger com a interventors. acabades les votacions va prendre la paraula el conseller d’agricultura, Medi ambient i Territori, el santjoaner Gabriel Company. en primer lloc va recordar la persona i la bona feina
AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •
Tel: 971 52 60 78
5
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 6
mel i sucre d’en Joan roig. Després, igual que l’any passat, va explicar que té bones relacions amb el ministre d’agricultura arias Cañete i que segueix lluitant perquè concedeixi un règim especial per a l’agricultura de les illes Balears per compensar la insularitat. es va tancar l’assemblea amb un sopar bo i abundós. ✑ un bon grup de santjoaners acudiren el dissabte 4 de maig a la crida feta per l’obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la llengua per formar una cadena humana a Palma, de la plaça d’espanya fins a Cort. en realitat es pogueren fer dues cadenes repletes de gent que s’anà passant la torxa de la Flama fins arribar a la plaça de Cort. el president de l’obra Cultural i diversos representants d’associacions criticaren la política lingüicida del Partit Popular i del seu govern i convidaren el president José ramon Bauzá a complir les lleis que l’obliguen a defensar i promocionar la nostra llengua, la pròpia de Balears, tan malmesa per la immigració i la política espanyolista. Pocs dies abans, el 27 d’abril, el Correllengua havia fet estada a sant Joan. Tot i el mal temps, prop d’un centenar de santjoaneres i santjoaners hi varen participar, bé corrent amb la Flama de la llengua, bé assistint a la lectura del manifest en defensa de la llengua i la cultura mallorquines. la flama
6
La cadena humana per la llengua catalana que es va fer a Palma i que va acabr amb el desplegament d’aquesta pancarta a la plaça de Cort, va comptar amb una nodrida participació de santjoaneres i santjoaners.
de la llengua arribà des de Vilafranca, travessà el terme de sant Joan i partí després cap a sineu. ✑ el concurs de paelles, que cada any organitza l’assemblea per sant Joan per celebrar la festa del Primer de Maig va comptar amb la presència de 250 comensals, que ben aviat feren desaparèixer les més de vint paelles que es presentaren a concurs. Com que el dia acompanyava, la sobretaula es va allargar més de mig horabaixa. els dies previs, el temps havia estat plujós, completament dife-
rent del de la primera quinzena d’abril, quan les temperatures excessives varen arribar a fer patir pel sembrat. les pluges dels darrers dies del mes varen ser molt ben rebudes per tots els agricultors de sant Joan. Per als cereals, varen ser la garantia que granarien adequadament i que, si no hi ha res de nou, la collita serà bona. ✑ l’ajuntament ha aprovat la permuta del nou camí del puig de sant Nofre, que ara només està pendent de firma entre les dues parts. s’ha superat així el darrer obstacle legal, ja que l’adminis-
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 7
mel i sucre Valenciano i lópez versarà sobre “els inicis de la premsa a Mallorca (1779-1814)”. el cicle es clourà amb “Turisme saludable: fes esport”, a càrrec de Pere Palou sampol. Tots els ponents són professors de la universitat de les illes Balears i les conferències s’imparteixen al Casal de l’associació de Persones Majors a les 17.30 hores.
La Casa Museu Pare Ginard va celebrar el Dia dels Museus 2013.
tració no pot fer una permuta de béns públics perdent-hi valor. una vegada feta la valoració del terreny que passarà ser públic i la del que deixarà de ser-ho, es va comprovar que l’ajuntament hi guanya una mica, de manera la permuta es pot fer sense cap impediment. ✑ el poble va tornar quedar sense servei d’aigua potable durant unes hores. la raó ha estat l’avaria del motor d’extracció que s’havia posat nou quan hi va haver el problema anterior. Tem-
poralment, s’ha posat un motor vell que es té de reserva. Per sort, el motor nou encara està en garantia i l’adob no costarà res a les arques públiques. ✑ Ha començat un nou cicle de conferències de la universitat oberta per a Majors. el 17 de maig antoni aguiló Pons va tractar sobre “Gastronutrició: la cuina i els aliments”. una setmana més tard va ser el torn de Carlota socias Puyol, amb “els conflictes de cada dia. Com els podem gestionar?”. el 31 de maig Valentí
✑ segons l’empresa encarregada de la recollida selectiva de residus a la Mancomunitat del Pla, sant Joan és el poble on es recullen més quilos de rebuig per setmana i habitant, amb 5,2 quilos, i l’únic municipi que passa dels cinc quilos. entre 4 i 5 hi ha lloret (4,5), Montuïri (4,8) i sencelles (4,3). entre 3 i 4, algaida (3,1), Costitx (3,3) i sineu (3,3). entre 2 i 3, ariany (2,0), llubí (2,2), Petra (2,0), Porreres (2,2) i santa eugènia (2,8). amb un valor baixíssim (0,3) hi ha Maria. aquestes xifres, a part de dir molt poc dels hàbits recicladors de sant Joan, tenen una incidència negativa sobre les finances municipals, ja que l’ajuntament ha de pagar en funció dels quilos de rebuig recollits aquí. ✑ l’associació de Premsa Forana de Mallorca celebrà el dia 20 d’abril l’assemblea ordinària a la seu de sant Joan, amb l’assistència de representants d’una quinzena de publicacions.
Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)
Tel: 971 52 63 24
7
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Pรกgina 8
mel i sucre
8
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 9
mel i sucre el president rafel oliver llegí l’informe de presidència, on explicà l’actualitat de les gestions de Premsa Forana. els punts més importants foren: els ajuts i subvencions, les gestions amb govern i consell, el procés de digitalització, un editorial conjunt a publicar, col·laboracions amb la u.i.B. i l’aCPG (associació catalana de la premsa gratuïta) i els diaris i revistes digitals. seguidament el tresorer Magí Ferriol donà lectura de l’informe de tresoreria, donant compte de tots els conceptes d’actius i passius de l’entitat. en l’apartat de precs i suggeriments, es feé un debat en torn a la difícil situació actual de la Premsa Forana a Mallorca, amb deutes pendents de les institucions, retirada de tots els ajuts i subvencions, etc. la sessió acabà amb un merescut homenatge a l’extresorera Maria Galmés qui ha format part de l’associació durant uns 25 anys. així mateix, s’entregaren els premis periodístics del curs 20112012. els premis han estat patrocinats per l’institut d’estudis Baleàrics. els cinc premis han consistit en un diploma acreditatiu i 250 euros per categoria
A dalt, els premiats en la darrera edició dels Premis Premsa Forana de Mallorca. A baix, homenatge a l’extresorera.
9
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 10
mel i sucre
converses amb els amics
Futbol (13) Temporada 1990-91 aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”
e
l CD sant Joan tornà a jugar a Tercera regional. l’equip, bàsicament format pels mateixos jugadors de la temporada passada, tan sols havia canviat la directiva, que estava composta per amador Bauzà sastre de President, i Gabriel Mora i sebastià Mayol de vicepresidents; antoni Ferriol i Gabriel Ferriol eren els secretaris; amador Bauzà Matas i Miquel Verd, tresorers, i els vocals Felip ramis, Miquel Gayà, Pep Bauzà Galmés i Miquel Fullana, capità de l’equip. Prenien part en la competició 14 equips: sant Joan, alcúdia, llubí, ariany, C. altura, Porto Cristo, Búger, Campanet, Port de Pollença, Colònia, Vilafranca, Margaritense, Montuïri i la Joventut sallista.
H
em parlat de futbol amb en Joan Bauzà Bauzà, Beina, i en Guillem Mas, Pagès. en Joan Beina va jugar des d ela dècada dels anys vuitanta fins devers l’any 1995, quan va patir una lesió i no pogué tornar a jugar, però va seguir al club en qualitat de secretari. en Guillem Pagès va jugar des dels onze anys fins que en tenia 33, és a dir, un total de 22 anys.
10
Fitxa de soci del Club d'Esplai Sant Joan.
en aquella època, en Joan Mora era el president i en Joan Beina, el secretari. un dels partits més conflictius fou quan l’equip de juvenils varen anar a jugar a llubí. abans d’acabar el partit es varen moure tocs i empentes, el policia de sevei va entrar al camp per mirar de protegir l’àrbitre, però ningú no el va respectar i partí a donar cops de porra sense mirar prim fins que la
gent es va dispersar. algú del sant Joan va passar pels vestidors a arreplegar la roba dels jugadors i partiren tant aviat com pogueren cap a sant Joan. un altre partit amb anècdota fou quan varen anar a jugar a artà amb motiu de les festes patronals d’aquell poble. l’ajuntament artanenc havia posat un trofeu per als guanyadors i el sant Joan va perdre, però varen agafar el trofeu i partiren cap a sant Joan, de tal manera que, en arribar, tengueren una rebuda victoriosa, encara que als pocs dies tornaren el trofeu a l’equip de l’artà. També hem sabut que al final de la temporada del noranta-u, l’equip del sant Joan anava colista i havia de jugar el darrer partit amb el llubí, que ja era campió. alguns directius del sant Joan anaren a llubí per negociar que els deixassin guanyar, però el president del llubí va dir que no es venien a cap preu. l’entrenador, al seu torn, els va dir: "Podreu guanyar, però tendreu que lutxar!", i en fer l’alineació va llevar dos titulars i va posar dos suplents, però no li va servir de res perquè l’altre equip que anava colista també va guanyar i el sant Joan va baixar de categoria.
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 11
mel i sucre
“L’equip dels barbuts”: en Joan es Ciutadà, en Tolo de Vilafranca, en Joan Lluís, en Pep Fontirroig, n’Amador de Gossauba, en Biel Punto; en Paco Ejido, en Pep Pagès, en Miquel Punto, n’Arnau Feleu, en Tomeu Xorris i es ferrer Mena.
És l’equip que la temporada 1975-76 varen disputar un partit contra el Sami, a Ciutadella. Són en Tià de Son Deixopta, en Guillem Bufalí, en Joan Vanrell, en Joan Jordà, en Miquel Matas, n’Amador de sa Plaça, en Toni Bermejo, en Toni Florit; en Pep de Gossauba, en Pep Fontirroig, en Miquel des Saig, n’Andreu de Gossauba, en Biel Gomis i en Xavier Moratinos.
11
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 12
mel i sucre
Aquest equip pertanyia al Club San Granja. Són en Pep Conill, en Tolo Català, n’Amador de Gossauba, en Miquel Fullana, n’Amador de sa Plaça, en Miquel Jaume, en Joan Jordà, n’Ernest Miró; en Xavier Moratinos, en Guillem Bufalí, en Miquel Florit, en Miquel des Saig, en Joan es Ciutadà, en Pep Fontirroig i un fill d’en Francisco Maiolet.
Equip que l’any 1978 jugava a Primera Rregional: Rafel Dalmau, Juanito Nigorra, Jaume Sansó, Toni Ferriol, Biel Company, Joan Lluís; Joan Bauzà, Jordi Vila Miró, Guillem Miralles, Toni Bermejo i Amador Gayà.
12
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 13
mel i sucre
Pareix que era la temporada 1980-81. Jugaven a Primera Regional i varen baixar de categoria. Són: Amador des Camp, Antoni Ferriol, Joan lluís, Juanito des Telèfono, en Sansó de Vilafranca, Sebastià de Son Deixopta; Miquel Punto, Amador de Gossauba, Biel Punto, Toni Bermejo i un català parent de cas Secretari.
Un any, com a premi, varen regalar el fruit d’una vinya al club. Els mateixos jugadors la varen anar a veremar i del raïm en feren vi per al consum del club. Els veremadors eren: en Guillem Pagès, en Quico Prados, en Miquel Nicolau, en Tomeu de Montuïri, en Miquel Ribes, en Tomeu Nicolau, en Nino, n’Ernest Pagès i en Rafel Xapira.
13
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 14
mel i sucre
converses amb els amics
Assemblea general de la Cooperativa aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”
e
l passat divendres 26 d’abril vaig assistir a l’assemblea general ordinària que cada any celebra la Cooperativa agrícola de sant Joan, de la qual jo em sent com de la família, o si més no com un parent molt proper. la reunió va tenir lloc allocal de Can Tronca i va acabar amb un sopar de germanor per als socis i alguns convidats, com en Biel Company, conseller, en Joan simonet, director de Fogaiba, na María José, cap de gabinet, en Jeroni Bonafè, d’ucabal, na Francisca Parets, de Cooperatives, n’antoni Garcies i na Georgina, del Camp Mallorquí, el batle Joan Magro i alguns regidors de l’ajuntament de sant Joan. l’acta va començar amb un emocionant homenatge a qui va ser secretari de la Cooperativa, en Joan roig. el seu germà, en Pep, en nom de la família, va agrair la bona atenció de la Cooperativa. N’andreu Bauçà Bonet va actuar de secretari i va llegir les actes, i el president va donar compte del moviment de compra i venda. en Toni, en gerent, va donar compte de l’actiu i del passiu de l’entitat. la Cooperativa agrícola de sant Joan es va fundar a mitjan dècada dels anys quaranta, però va estar endormiscada més d’una vintena d’anys fins que un grup d’agricultors relativament joves
14
Josep Roig, germà d’en Joan, va dirigir unes paraules als cooperativistes.
la deixondiren i posaren en marxa, al voltant dels anys setanta. Tenia posada la residència al carrer Bellavista, 48 i emprava un quarto de la casa vella deshabitada de l’amo en Pere Mayol. l’any 1974 va obrir un magatzem a la portassa del carrer Major i el 1980, a la zona del Pou llarg. la posada en marxa de la Cooperativa va coincidir amb un canvi important de l’agricultura. l’arribada de la maquinària agrícola anava desplaçant el batre a l’era i totes les feines qie abans es feien en bísties, també anaven entrant uns nous sistemes de cultius emprant noves llavors i nous sistemes d’adob, amb adobs composts per cada tipus de cultiu. També aparegueren els herbicides, i tot plegat va fer que no
haguéssim d’anar pus a collir calcigues, cugula o altres males herbes dins el sembrat. Tot això suposadava que la Cooperativa, que era qui distribuïa aquests productes, també cuidava d’assessorar, juntament amb els agents d’extensió agrària, els usuaris d’aquells productes perquè els emprassin correctament. D’aquesta manera, la Cooperativa anava cobrint unes necessitats per a la majoria de pagesos que vivien de l’agricultura. actualment, en queden pocs que es dediquin exclusivament a l’agricultura, però sí que n’hi ha molts que s’hi dediquen a temps parcial. Per això, és important que entre tots procurem que la Cooperativa es mantengui viva i puguem gaudir del seu servei.
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 15
mel i sucre
Feim un pensament
Clima mediterrani
... geogràfic
GuilleM serra Bou,
GeòGraF
F
eim un pensament... mediterràniament. ara que ja fa calor, encara que plou un poc... i ha deixat de fer fred, veim els canvis que fa el clima mediterrani, el que tenim a la vila. Per entendre aquest article convé que reviseu l’article “Temps i clima” publicat a la revista mel i sucre núm. 382 del mes d’abril del 2012, ja que s’expliquen moltes coses que veurem aquí. Què és el clima mediterrani? És un clima temperat, de temperatures suaus (ni fred ni calor), que fa de transició entre els climes subtropicals (més càlids i humits) i els climes oceànic i continentals (més freds). es caracteritza sobretot per estius secs, hiverns plujosos i primavera/tardor de transició. en la classificació internacional de Koppen rep el codi Csa. Classificació climàtica de Koppen? És el sistema de classificació climàtica més usat del món. Fou elaborat al 1900 i revisat els anys 1918 i 1936 per Wladimir Köppen. esta conformada per un codi de 3 lletres: Tipus de clima: Tropical (a), Desèrtic (B), Temperat (C), Fred (D), Polar (e). Tipus de pluja: Total (f), Hivern sec (w), estiu sec (s), Monsònica (m). Règim de temperatura: sub tropical (a), Temperat (b), subpolar (c), Polar(e).
Àrees amb Clima Mediterrani. anual entre els 10ºC i els 20ºC. –la temperatura mitjana del mes més fred entre -3ºC i 18ºC. –amplitud tèrmica anual aproximada de 15ºC . –les temperatures s’eleven a l’estiu degut a la presència dels anticiclons subtropicals, que també provoquen forta aridesa. –les precipitacions són irregulars i entre 300mm i 900mm any, a vegades neu. –Precipitacions irregulars al llarg de l’any, estius secs i calorosos, hiverns suaus i humits, màxims de precipitacions en els equinoccis. –les precipitacions es pro dueixen perquè en baixar el jet
stream les borrasques pròpies de latituds superiors afecten les àrees de clima mediterrani. On es localitza el clima mediterrani? el trobam a la conca del mar mediterrani, Califòrnia, Centre de Chile, l’oest de sud-àfrica, i la costa sud i sud-oest d’àfrica. situat al voltant dels 40º de latitud.
si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.
Compleix Sant Joan les característiques de clima mediterrani?
Característiques del clima mediterrani: –Temperatures suaus, mitjana
15
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Pรกgina 16
mel i sucre
16
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Pรกgina 17
mel i sucre
17
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 18
mel i sucre
investigació
e
l rafal Montagut, conegut actualment com es rafal, designava al segle XiX una extensió aproximada de 110 quarterades d’extensió (pinar i conradís) propietat dels Pont i Vic, família de la noblesa de Ciutat, els quals foren els propietaris de la possessió de son Baró, des del segle XViii fins al segle XiX. També posseïen terres a selva (son Vic i Biniatzent, amb un molí d’aigua fariner), Binissalem (Bellveure), Palma (son Pont de la Terra, amb un molí d’aigua fariner i un hort al Portitxol). la casa pairal d’aquesta família estava ubicada a Ciutat a l’actual carrer d’en Pont i Vic.1 al terme de sant Joan, a més de la possessió de son Baró, també eren propietaris com ja hem dit anteriorment del rafal Montagut. aquesta darrera propietat, tot seguint les fonts documentals localitzades, sempre l’hem trobada vinculada a la possessió de son Baró. Tots els documents consultats d’aquesta família atesten profusament que era de pertinències de la possessió de son Baró. actualment i per mor de la parcel·lació efectuada al segle XiX, aquestes terres són conegudes com es rafal, sense el determinant. en el present article, analitzarem, tot seguint la documentació històrica utilitzada (testaments, contractes d’arrendament i inventaris), les vicissituds d’aquesta unitat d’explotació agrària propietat d’aquesta família fins al segle XX.
18
Rere les passes del Rafal Montagut Dedicat a don Rafel Soler Gayà FraNCesC CaNuTo Bauçà 1. SON BARÓ, L’HORT DE SON BARÓ I EL RAFAL MONTAGUT alguns dels contractes d’arrendament del segle XViii atesten que la possessió de son Baró i l’Hort de son Baró, tot i pertànyer a la mateixa unitat d’explotació agrària, s’arrendaven individualment. el fet que l’hort disposava d’unes cases, propiciava aquestes actuacions, presumiblement per obtenir un millor rendiment econòmic. a vegades s’arrendaven conjuntament les tres explotacions i a d’altres s’especificava que el rafal [Montagut] no hi era comprès. aquests són, per ara, els contractes d’arrendament agraris localitzats a la documentació històrica de la possessió. els feim constar a continuació tot seguint l’ordre cronològic: 1715-1719. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró.2 Ítem per quant el predio Son Baró situat en lo terme de la vila de Sant Juan, se arrenda per temps de 4 añys que finiren en 1719, a Juan Parelló álias Blader per ànnua mercè cade añy de 696 Lliuras en lo modo següent, ço és, 400 Lliuras per lo valor de 200 quarteras de blat, 275 en diners: 4 Lliuras per dos moltons; 5 Lliuras per 2 añells y 4 añellas; 8 Lliuras per dos quintars y formatge; 4 sous per 6 parells capons y 2 parells de gallinas y per los dits 4 añys són 2786 Lliuras.
1719-1723. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró. Ítem se ha arrendat dit predio Son Baró a dit Juan Parelló Blader per temps de altres 4 añys que finiren en 1723 per arrendament de 671 Lliuras y són per dits 4 añys 2686 Lliuras. 1723-1724. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró. Ítem se ha arrendat dit predio Son Baró a Juan Alorda de la vila de Algayda per temps de un añy que fonch el de 1724 per ànnua mercé de 576 Lliras 10 sous. 1724-1725. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró. Ítem se arrenda dit predio Son Baró a Antoni Mates de la vila de Sant Juan per temps de un añy que fonch el de 1725 per ànnua mercè de 576 Lliuras 10 sous. 1725-1729. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró. Ítem se arrenda el predio Son Baró a Miquel i Juan Tous, germans de la vila de Santa Margarita per temps de 4 añys que finiren en 1729 en lo qual arrandament no anave compres lo Rafal [Montagut] ni menos lo hort [de Son Baró] y feyan de ànnua mercè 150 quarteras blat que per dits quatre añys són 600 quarteras blat. 1725-1731. Contracte d’arrendament de l’Hort de Son Baró. Ítem se arrenda lo hort del predio
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 19
mel i sucre
El Rafal de Son Baró. (Font: Sector mapa Cardenal Despuig del 1784.)
Son Baró a [en blanc] Ferrer àlias Roig de la vila de Petra per temps de 6 añys que finiren en 1731 per ànnua mercè de 55 Lliuras cade añy y per dits 6 añys són 330 Lliuras. 1731-1734. Contracte d’arrendament de l’Hort de Son Baró.3 Ítem se arrenda dit ort a Antoni Estelrich de la vila de Petra per temps de 3 añys que finirà en 1734 per ànnua mercè de 55 Lliuras cade añy y per dits 3 añys són 165 Lliuras. 1731. Contracte d’arrendament del Rafal [Montagut] i de la possessió de Son Baró. Ítem se arrenda lo Rafal [Montagut] de dit predio a Miquel Gual Fogaró per temps de 6 añys per ànnua mercè cade añy a cade un de 87 Lliuras 10 sous y 10 quarteras de blat y 5 quarteras mestay y aprés lo dit Miquel Gual tingué conduit lo dit Rafal [Montagut] y el predio [son Baró] per temps de 4 añys y feya de ànnua mercè a cade un per la sua part 80 quarteras blat 5 quarteras mestay y 87 Lliuras 10 sous. 1760. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró i de
les pastures del Rafal Monta gut.4 De Guillem Pontivic a Joan Garí de Porreres, per quatre anys i quatre esplets. el document precisa que en dit arrendament també hi van incloses les pastures del Rafal Montagut. 1761. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró.5 De Guillem Pontivic a Miquel Jaume i Francina Jordà per 4 anys i 4 esplets. el document registra que en dit arrendament hi va comprès l’hort de la possessió, però no el rafal [Montagut]. D’aquest darrer contracte, transcriurem parcialment, una sèrie de pactes al·lusius a son Baró, l’Hort de son Baró i es rafal Montagut: “[...] en nom de Déu nostre señor amén. Jo don Guillem Pont y Vich, de grat y certa siència ab lo present acta perpètuament valador la solemna estipulació mediant y del millor modo que prech y de dret me és permès, per temps de quatre añys y quatre esplets, contadors des de als vuit del corrent any de setembre en avant, llogue o arrenda a vosaltres Miquel Jaume y Francisca Jordà, cònjuges, habitadors en la vila de
san Juan, la mia possessió Son Baró y lo hort de la matexa, exceptuant lo Raphal [Montagut] y sus pertinèncias, el qual no va comprés en dit arrendament, el qual com és parciari o amitjas el vos fas a vosaltres dits cònjuges ab los pactes y condicions siguents (...). y axí mateix deureu mantenir tots los menestrals y menobres que tindré en dita possessió de pa y companatje en totas las feynas que se hauran de fer en dita possessió, no sols en las cases principals de la metexa si que també en las de lo hort y del Raphal [Montagut] de la matexa, essent també tinguts vosaltres dits amitjers o conductors en mantenir de companatje a tots los trebelladors que tindré en dita possessió, axí hòmens com donas, per millorarlo, fent aubellons, espedregant, desfent parets vellas, arrencant voreras et àlias, de lo qual no poreu impedirme, per redundar en utilidat y profit comú a vosaltres y a mi (...). Més és pacta que si en dita possessió, axí per las cases principals, com per las del hort o del Raphal [Montagut] se necessita de cañas, per en tal cas me reserva totas las que se necessitaran de las que se cullen en dit hort y esto sens haver de satisfer-vos cosa alguna [...].” 1800. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró, Hort de Son Baró, Rafal Montagut i la possessió de Son Reus d’Algaida.6 De Francesc Cavalleria, antes Boix de Berard, a Joan Forteza Forteza, per 9 anys i 9 esplets. 1806. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró, Hort de Son Baró i el Rafal Montagut.7 De Francesc Cavalleria, antes Boix de Berard, a Joan Forteza Forteza, per 9 anys i 9 esplets.
19
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 20
mel i sucre 1812. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró, Hort de Son Baró i el Rafal Montagut.8 De Francesc Cavalleria, antes Boix de Berard, a esteve Ginard socias, de llucmajor, per 9 anys i 9 esplets. 1816. Contracte d’arrendament de la possessió de Son Baró.9 De Francesc Boix de Berard a esteve Ginard socias, per 9 anys i 9 esplets. 3. EL RAFAL MONTAGUT O RAFAL DE SON BARÓ així doncs, està clar que el rafal Montagut era una unitat d’explotació agrària de pertinències de la possessió de son Baró, però, on estaven situades les cases del rafal Montagut? les fonts orals consultades no han aportat cap indici sobre el lloc o emplaçament d’aquestes cases o caseta gran, seu de l’extingit rafal Montagut. amb el nom de rafal de son Baró, les trobam cartografiades en el mapa del Cardenal Despuig de l’any 1784 (Vegeu la reproducció d’aquest sector del mapa). l’edifici estava situat a la banda esquerra del camí que va de sant Joan a son Baró (anomenat camí de son Baró i també camí des rafal). l’amillarament de l’any 1864 registra algunes construccions en aquest indret, petites casetes construïdes a partir de l’any 1815, data de la primera parcel·lació del rafal Montagut, de les quals cap d’elles no sembla que pugui esser el rafal Mon tagut. Tampoc no hem pogut localitzar cap inventari (els inventaris solen fer un recorregut itinerant citant les dependències de les cases) o document, si exceptuam els estims consignats a l’inventari dels béns de Guillem Gelabert Pont de la Terra i Vic efectuat el 1766:
20
“[...] Ítem axí matex se continuan tots los estims y llevors que tenia entregats dit diffunt a Miquel Jaume y a Francina Jordà, cónjugues amitjers perciaris de lo rafal Montegut, cituat en lo terme de sant Juan, conforme escritura privada dels nou setembre mil setcens sexanta quatre, són los siguents: Ítem deu quarteras blat, nou, bo, net y porgat. són 10 quarteras Ítem sinch quarteras ordi nou, bo, net y porgat. són 5 quarteras Ítem sinch quarteras civade, nova, bona, neta y porgada. són 5 quarteras Ítem vint lliures que serviran per el valor de un bou per el cultivo. són 20 lliures Ítem un jou de bous y una arade de bous ab se reya de pes de set lliures Ítem tretse carretades de fems, estimats a rahó de quatre sous y dos diners la carretade y set formiguers, estimats a rahó de un sou.”[...].10 si analitzam la relació consignada al document, tant pel nombre com per la quantitat dels estims registrats, hom pot deduir que les cases del rafal Montagut no eren gaire significatives i que les terres dedicades al conradís no eren molt extenses si ens atenem a les llavors utilitzades per sembrar i que l’amitger o arrendador havia de restituir a la finalització del contracte. seguint l’evolució d’aquest topònim a partir del segle XViii, constatam com el seu nom primigeni rafal Montagut, passa a ser rafal de son Baró, per mor de la seva pertinència a la possessió de son Baró. així el va cartografiar el Cardenal Despuig al seu mapa de l’any 1784. a partir del 18151820, període en què es va establir totalment el rafal Montagut, aquestes terres han estat conegudes fins als nostres dies amb el
nom des rafal, sense cap determinant. 4. L’ETAPA DELS BOIX DE BERARD a partir del segle XViii els propietaris de la possessió de son Baró foren la família Boix de Berard. aquest llinatge compost, fou emprat pels primogènits d’una branca dels Berard, d’ençà que Nicolau de Berard i de Palou heretà el fideïcomís fundat el 1529 pel notari Bartomeu Boix, cosenyor de l’escrivania de la cúria de la governació de Mallorca. el 1767, Coloma Pont de la Terra i Vic, filla de don Marc Pont de la Terra i Vic i de dona isabel Moncayo i antic, viuda i usufructuària de Guillem Gelabert Pont de la Terra i Vic (m. 1765), feu donació en contemplació de matrimoni a la seva filla Joana aina, donzella, amb Jeroni Boix de Berard i de solà, fill de Francesc Boix de Berard i la Cavalleria i de dona Teresa solà i de Magarola. els béns consistien en una possessió anomenada son Vic, situada al terme de selva, la possessió de son Baró juntament amb el rafal Montagut, ubicats al terme de sant Joan i la possessió de son Forners situada al terme de Montuïri, amb tots els seus estims, bestiar, llavors, arreus, robes i alaques que se trobaran en aquestes possessions el dia de la mort de la donatària, així com de tots els drets dels censos que posseeix de les viles de selva, inca, sant Joan, Petra i Montuïri. el document fa constar els càrrecs i els censals que feien dites possessions.11 el succeí el fill primogènit Francesc Boix de Berard i Pontivic i solà (m. 1850), el qual matrimonià amb Maria Teresa de Vives i Planas (1812-1848), filla de Francesc de Vives i Feliu i de dona Dionísia Planas i Valls,
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 21
mel i sucre neboda del capità general de Mallorca. Francesc Boix de Berard, fou regidor perpetuo de l’ajuntament de Palma. ofegat econòmicament i per motius que desconeixem, fou obligat a subhastar i vendre part dels seus béns per tal de satisfer i pagar els creditors. el rafal de son Baró fou segrestat pel Tribunal de la santa inquisició i les terres, parcel·lades, foren venudes en pública subhasta el període 1815-1820. les terres segregades, de 110 quarterades d’extensió, foren dividides en bocins d’1 quarterada i adquirides en la seva totalitat per santjoaners. ANNEX Transcripció parcial d’un document notarial del 1767, a través del qual Coloma Pont i Vic, mare de Joana aina Pont i Vic, donzella i futura esposa de Jeroni Berard i solà, li feia donació en contemplació de matrimoni, d’una sèrie de béns.12 Die secunda mensis february anno a Nativitate Domini millesimo septingentesimo sexagesimo septimo en nom de Deu y de la sua divina gràcia amén. sia a tots cosa manifesta y notoria com jo, doña Coloma Pont de la terra y Vich, viuda, filla de don March de la Terra y Vich y doña isabel Moncayo y antich quondam mis conjugues, tant en nom propi, com en el de hereva usufructuària de don Guillem Gelebert Pont de la Terra y Vich, mon diffunt marit, com apart del testament que este ordenà en poder del notari infrascrit als vint y vuyt mars mil setcents sexanta quatre, que per son òbit seguit als sis octubre mil setcents sexanta sinch, fonch publicat al die nou de los matexos. sabent y attanent haverse acordat el matrimoni entre de tu Juana anna Pont de la Terra y Vich, donsella, filla a mi y al dit mon marit comuna y el señor don Gerònim de Berard, fadrí, fill llegítim y natural del señor don Francisco Boix de Berard y la Cavalleria, vivent y de la señora doña Theresa solar y de Magarola, difunta, cuyo matrimoni me és molt agredable. sabent més avant y attanent
que el dit señor mon marit en son precitat testament me donà facultat per a fer de sos béns los llegats que me aperegue a un o molts de mos infants y que al mateix temps, per cert cas llexa el dit señor mon marit a tu dita Juana anna me filla los predios enomenats lo un son Vich, situat en lo terme de la vila de selva ab tots los censos que tenia dret de reber contra differents personas, axí de la vila de selva, com de la vila de ynca; lo altre enomenat son Baró, juntament ab el refal Montagut, scituat en lo terme de la vila de sant Juan, ab tots los harreus, bestiars, grans y tot lo demés que se trobaria en ditas pocessions en el cas sobredit, com y també fa llegat a favor de tu dita Juana anna, me filla de tots los censos que tenia dret de reber contra differents personas de la vila de sant Juan y de la vila de Petra (...). Don a tu dita Juana anna me filla y a los teus, ab donació pura, mera, simple e irrevocable que se diu entre de vius y de present valedora, son effecta emperó sortidora en lo modo y forme que més abaix se expecificarà, no sols los mencionats predios son Vich y son Baró ab lo refal Montegut y ab los seus estims bestiars llevors y arreus y ab las robas y alajas que se trobaran en los matexos el dia de la mia mort y axí mateix los mencionats censos que tenia dret de reber dit señor mon marit en las vilas de selva, yncha, sant Juan y Petra, si també el predio son Fornés, situat en lo terme de la vila de Muntuïri, juntament ab son alou propi com y en la forma que lo tinch y possehesch (...).
Notes 1. Can Pont i Vic era un antic casal senyorial de tipologia residencial urbana, situat al carrer homònim, de Palma, i anomenat també can sureda i can Montis. De l’edificació, del s. XiV, se’n conserven un enteixinat mudèjar i les restes d’una galeria gòtica al museu de Mallorca. el s. XiX, es reformà la façana, a la qual s’afegiren balcons de marbre. Fou enderrocada al començament del decenni de 1980. en foren propietàries les famílies safortesa (s. XiV), sureda (s. XV-XVii), Pont i Vic (s. XViii) i Montis (a partir de 1765). (GeM, Xiii: 312). 2. arM, protocol 5740, f. 559. 3. arM, protocol 5740, f. 560. 4. arM, protocol 2057, f. 390-394.
5. arM, protocol 2057, f. 403v. 6. arM, T-1010, f. 127. 7. arM, T-1014, f. 207. 8. arM, T-1019, f. 281. 9. arM, protocol T-1022, f. 128. 10. arM, protocol s-479, f. 150. 11. GeM, ii: 177. 12. Jeroni Boix de Berard i de solà (Palma 1742-1795) erudit i militar. el seu nom complet era Jeroni Boix de Berard de solà de la Cavalleria i de Magarola. als desset anys es traslladà a Madrid, on estudià belles arts i matemàtiques. el 1775, entrà a la Real Academia de San Fernando com a soci d’honor i de mèrit. Tornà a Mallorca i, el 1778, fou nomenat individu de mèrit i director de l’escola de dibuix creada, a instància seva, per la societat d’amics del País. Designat tinent del cos de milícies provincials (1764), ascendí a capità el 1770 i se li encomanà l comandament de les milícies de Banyalbufar i esporles. Des del 1793, ocupà el càrrec de regidor perpetu, per l’estament noble, de l’ajuntament de Palma i, des del 1794, succeí el seu pare com a dipositari reial de Mallorca. la seva obra cabdal és Viaje a las Villas de Mallorca (1789). Per elaborar aquest treball, va recórrer, detengudament i per dues vegades, tota l’illa. ajudat pel prevere sebastià sans, aixecà plànols iconogràfics de les viles i mapes dels seus termes municipals. Féu una breu descripció de la història, la geografia i les manifestacions artístiques dels pobles; en això, comptà amb la col·laboració de Cristòfol Vilella amengual. Va morir abans de concloure l’obra, que restà inèdita fins que l’ajuntament de Palma publicà, el 1983 i a cura de llorenç Pèrez Martínez, el manuscrit que es conserva a la biblioteca municipal. Dels plànols iconogràfics, que foren utilitzats per a la confecció del mapa del Cardenal Despuig i gravats per Josep Muntaner, se’n conserven deu. aquests, juntament amb el mapa del terme municipal d’andratx, l’únic que ha estat localitzat, foren inclosos en l’esmentada publicació. Fins aleshores, només s’havia imprès un dels seus discursos. Va deixar altres obres, els manuscrits de les quals se conserven a biblioteques privades. Tracten de la construcció de rellotges de sol i altres màquines, del Real Sitio de San Idelfonso i de temes agrícoles i artístics (GeM, ii: 93). 13. arM, protocol s-479, f. 325. 14. arM, protocol s-479, f. 325.
21
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 22
mel i sucre
meteorologia
Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013
Comentari al mes d’abril: el mes d’abril d’enguany s’ha caracteritzat per presentar un inici i un final de mes inestables, mentre que les dues setmanes centrals han destacat pel domini d’un temps de calma i de temperatures elevades. la temperatura màxima es registrà el dia 17, amb 26,3 ºC, mentre que la mínima es va anotar el dia 6, amb 6,1 ºC. la baixada de la temperatura en aquests dies de principi de mes ens va deixar un poc de neu a la serra. la mitjana del mes, amb 14,4 ºC, ha baixat 0,5 ºC respecte a la de l’any passat i es situa en els valors habituals del mes d’abril. les pertorbacions atmosfèriques de la primera i de la darrera setmanes del mes ens aportaren pluges importants, que en total han sumat 69,2 mm, que han estat molt ben rebudes pel nostre camp. en aquest 2013 tenim una primavera més humida que en el 2012. i des del gener fins a final d’abril duim acumulats 195,9 mm de precipitació, 63,1 mm més que en el mateix període de l’any passat. Conseqüència del número important de dies de pluja, la humitat mitjana de l’aire també ha estat bastant elevada, del 75%; l’evaporació no ha sofert variació respecte al mes de març i s’ha mantingut en els 3,4 ml/dia. l’abril de l’any passat fou més sec, amb un 69,21% d’humitat i amb una evaporació un poc més elevada, del 3,8 ml/dia.
22
GENER FEBRER MARÇ ABRIL
2013
2012
10,7 09,0 12,9 14,4
10,6 07,8 13,2 14,9
Temperatura mitjana 2011 2010 100, 10,7 11,8 16,2
09,7 10,4 11,2 14,1
2009
2008
09,8 09,9 11,7 13,6
11,8 11,4 12,3 14,9
MES D’ABRIL
2013
2012
Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
14,4 ºC 26,3 ºC (dia 17) 6,1 ºC (dia 6) 69,2 mm 7,1 Km/h 59,4 Km/h (dia 25) N-NO 75,00% 1013 mb 3,4 ml/dia
14,9 ºC 29,3 ºC (dia 27) 7,5 ºC (dia 17) 34,4 mm 8,1 Km/h 57,9 Km/h (dia 11) O-SO 69,21% 1007,93 mb 3,8 ml/dia
MAIG 2013 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
16,2 ºC 28,5 ºC (dia 8) 8,9 ºC (dia 2) 38,6 mm 5,9 Km/h 46,4 Km/h (dia 17) O 3,6 ml/dia
ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/
GENER FEBRER MARÇ ABRIL
Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es
(Wh/m2)
(kWh)
Energia
plaques (ºC)
069859 077177 118849 139745
05794 06454 09702 10519
12,06 11,96 12,25 13,29
11,42 10,37 15,52 19,16
no emès (Kg)necessitaria (litres)
4693 5228 7859 8520
1449 1614 2426 2630
www.melisucre.cat la informació santjoanera al dia
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 23
mel i sucre el color marró de la terra. amb el final de maig, els camps de cereals, amb l’espiga granant i començant a agafar tonalitats groguenques, anuncien que s’acosta el final del seu trajecte vital. NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).
Parc solar fotovoltaic
el vent, encara que una mica més moderat que en el març, també es deixà sentir. la velocitat mitjana es quedà en els 7,1 Km/h. el cop de vent més fort es va produir el dia 25 amb una velocitat de 59,4 Km/h, en un dels dies d’inestabilitat atmosfèrica que aparegueren a final de mes. la direcció predominant s’ha situat entre la tramuntana i el mestral (N-No). Comentari al mes de maig el maig, seguint amb la tònica de l’abril, ens ha duit un temps fluctuant, amb una certa millora a
inici de mes. les temperatures experimentaren una lleugera pujada, tant les màximes com les mínimes, durant els primers 10 dies. Després d’aquest primer terç, tornà entrar una nova inestabilitat que, durant la setmana del 15 al 22, ens dugué noves pluges i un temps fresc, generant-se, a moments, un ambient més hivernal que primaveral. Fins a la data han caigut 38,6 mm, la majoria recollits el dia 18. la natura segueix el seu cicle: la primavera ha vestit de fulles els arbres de fulla caduca i de flors de mils colors la vegetació. un mantell verd i exuberant cobreix i amaga
en aquest mes d’abril ha seguit augmentat la radiació solar encara que en una proporció menor que en el mes anterior; per això únicament s’han generat 817 Kw/h més que el març. També ha baixat de manera important el rendiment, que ha passat de 12,25 a 13,29; per tant s’ha necessitat més radiació solar per obtenir cada Kw/h d’energia. si comparam aquest mes amb l’abril de l’any passat, també, com ja va passar en mesos anteriors, a l’abril de 2012 és produïren 2225 Kw/h més d’energia elèctrica, producte d’una radiació solar bastant més elevada (158748 Wh/m2) i d’un millor rendiment de les plaques, del 12,46, amb una temperatura mitjana mensual similar a la d’enguany.
Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22
23
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 24
mel i sucre
Sant Joan i els santjoaners
Imatges per al record aMaDor
De sa
Plaça, aMaDor Passol
les tres fotografies són de la visita de la imatge de la Mare de Déu de lluc al nostre poble, el gener de 1949. Foto 1: Carrer Major Foto 2: al carrer Bellavista, els al·lots de l’escola, amb banderoles, acompanyant la Mare de Déu. Foto 3: a l’escola de nines, amb les dues imatges de la Mare de Déu de lluc i la de Consolació. aportació fotogràfica: Miquel Gayà rotger “Fidever”.
24
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Pรกgina 25
mel i sucre
25
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 26
mel i sucre
esports
Lachenal i Terray QuaTre GraPes
“D
esprés de cada desplom tenc l’esperança de trobar de nou una zona fàcil, però la meva esperança s’esvaeix cada vegada. Me trob amb una mena de plaques amb preses petites que es rompen, cobertes de calabruix i de verglas. He d’emprendre passos perillosos que exigeixen el meu equilibri i que només assumint enormes riscs puc resoldre. aquesta escalada és un martiri; les meves mans estan tan gelades que constantment les he de moure perquè la sang torni a donar-los una mica de calor. Fa molt de temps que no m’ocup dels meus peus; ara estan insensibles. Fan la meva progressió encara més perillosa. Per sobre nostre planeja una incertesa angoixant. Trobarem un desplom infranquejable i ens quedarem allà encallats per morir lentament de fred i de fam? ara escal automàticament, en una mena d’inconsciència, a cada llarg de corda aconseguim evitar un incident de miracle. aquí, una enorme pedra es deixa anar i frega en lachenal. allà, través una placa, li dic que faci pèndol per arribar a la roca que sobresurt, i aquesta es trenca amb el xoc; per sort, la corda està al voltant de la meva mà. en un instant, oscil en el buit però aconseguesc subjectar-me. Més enllà, passant una caiguda bloquejat per un tap de neu, el meu piolet clavat es deixa anar i aterr tres metres més avall, sobre un altre tap. Per sort, aquest fràgil edifici de neu no s’enfonsa. Finalment, la boira que ens en voltava es va aclarir per un instant. sobre nosaltres vaig veure desfilar
26
uns núvols empesos pel vent del sud, que bufava molt fort. la cresta era allà, a sobre d’un ressalt: ens quedaven vint o trenta metres. De sobte, els meus nervis, que tant havien aguantat, van cedir. em vaig adonar dels perills que m’envoltaven i vaig quedar mort de por. la fatiga i el vertigen em van paralitzar. aquests últims metres, bastant fàcils, em van semblar els pitjors. Només grà-
cies a la utilització de nombrosos claus vaig aconseguir pujar fins al cim. Bufava un vent molt fort i, en arribar, em vaig estirar sobre la neu. No sabia el que sentia, només tenia la impressió de viure el final d’un somni repetit moltes vegades. Després de mesos de preparació el meu cor va acollir la nostra victòria, davant d’aquesta anònima aresta, gairebé amb indiferència.
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 27
mel i sucre No és cert, però, que la felicitat està en el desig i no en la possessió? l’aventura havia acabat. Havia girat una pàgina de la meva vida. Titubejant una mica, vaig co mençar a allunyar-me i aviat vaig quedar embolicat en la boira.” aquest passatge del llibre Els conqueridors d’allò inútil, de lionel Terray explica el final de com van aconseguir escalar la punta Walker de les Grans Jorasses, una de les parets més dificils dels alps, duita a terme als anys 40! en Terray i en lachenal comencen a escalar aquesta via a les 4 de la matinada, amb un temps completament inestable, escalen tot el dia sencer amb fred, vent i neu. Quan arriba la nit, aconsegueixen, arrabassant una tros de pedra de la paret, una petita plataforma de 40 cm x 30 cm, on col·loquen un clau i s’asseuen amb mig cul dedins, mig cul defora per passar la nit un devora l’altre, amb els peus penjant al buit, assegurats d’aquell clau que han posat. Conten que durant aquella nit (que evidentment dormen ben poc) es posa a fer calabruix tant gros que es tapen el cap amb les mans per evitar els impactes, conten que s’han d’anar llevant la neu que cau entre l’esquena i la paret, perque aquesta neu no els empengui per avall. Conten que quan es tornen a posar a escalar, la paret té una capa de gel (verglas), dificultant encara més la seva progresió
cap al cim... i conta també com tot i les dificultats, no s’aturen i aconsegueixen arribar al cim. He triat aquest escrit i no un altre perque nosaltres, els 4 Grapes, mai no hem arribat a aquest límits en l’escalada i possiblement no hi arribarem, però al mateix temps i salvant l’enorme distància que hi ha entre ells i nosaltres, hem tengut aquesta por que ells han tengut, hem sentit aquesta sensació de buit per davall nostre que ells també han sentit, i hem experimentat les sensacions de ca apallissat (i feliç) que et queda quan arribes al cim, a dalt de la via, havent passat fam, set, fred, i por, molta por. aquella por i incertesa de com acabarà l’escalada que dus a terme, que en Gorfes me contava que havia sentit estant tot sol a una via a 90 m d’enterra, en Betlem i na Joana eren 30 m més avall que ell, i que va aprendre a dominar pensant que en aquell moment tenia allò que havia desitjat... aventura, incertesa... aquesta sensació de plenitud que sents quan escales per arribar al cim (i quan tornes a baixar) són les sensacions addictives que ens duen a cercar els nostres límits... i a ser immensament feliços en aquesta cerca. No és el cim allò que ens fa feliços, és el camí cap a ell. Com diu en Terray al seu llibre: “No és cert, però, que la felicitat està en el desig i no en la possessió?”
Cooperativa Agrícola
SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24
27
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 28
mel i sucre
dalt del turó
Tres apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell
1. el me trob a dalt de s’escaleta contemplant la panoràmica. ‘M’agrada molt mirar enfora una estona’ Me diu. i afegeix ‘ara he vist una perera, tota florida, amb aquell coloret de ses fulles, un verd molt pàl·lid i es poms de flors, tota plena, enmig des sementer. És un arbre que deu tenir prop de cent anys, sembrada a sa vorera d’una síquia que baixa des turó de son Juny i va cap a n’es pou de son santos. Va ser una visió com sa que diuen els evangelis que tengueren ets apòstols quan Jesucrist es transfigurà, o un fet semblant, per no exagerar massa”. M’ho contava en sión Tiratira que havia estudiat de capellà i posava sempre les sagrades escriptures d’exemple, emprant frases en llatí que llavors ell traduïa en les converses, Umbra dei o Ubi sunt, però Do ut des, era la seva preferida, ‘et dón perquè tu em donis...’ i coses així. ***
PLANTERS
NICOLAU
2. entra en Toni a ca nostra, fins a dins la cuina. Té xerrera com sempre. “ Vaig sentir un d’aquests
ORNAMENTALS
28
coachers moderns que predicava, per una televisió, la fórmula definitiva de la felicitat, mesquinet! (diria un menorquí). el que deia era una variant d’una sentència de Confuci, però arregladeta i quedava bé: ‘Tria una feina que t’agradi i així no hauràs de fer feina cap dia de la teva vida’. Queda bufó i compostet. Devia ignorar, el predicador del benestar i de la felicitat, els milions d’aturats que hi ha avui en dia i sobretot la teoria del treball alienat de Karl Marx que venia a dir una cosa semblant, però per desfer-se’n feien falta unes quantes coses abans, entre altres una revolució proletària. Quasi res du el diari!” *** 3. Havia retornat el fred després d’uns dies espectaculars i el tema de conversa dins el cafè era aquest. Que si hasta el cuarenta de mayo..., la primorositat dels meteoròlegs de TV3 i d’iB3, també, diu algú, que els espanyols de la primera no l’encerten tant. Que abans, si no plovia feien rogatives i fins i tot arribaven a
Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3
passejar el santcristo gros si la cosa era severa. i que si volen tenir bon temps el dia que se casen han de dur un paneret d’ous al convent de santa Clara.”No feia falta anar a Ciutat”, diu l’amo en Miquel Mane, “a la vila teníem un personatge que tenia aquesta virtut, però més forta, en Mateu Ferrosuec. si qualcú en alguna ocasió li demanava bon temps per un dia determinat, ell s’ho consultava a si mateix. un dia es rector Mas li va demanar sol, per un dia de processó. era pel Corpus, perquè sa brusca no espenyàs ses catifes de flors, i ell, en Ferrosuec, es va posar pensatiu i va començar a estrènyer es punys i a dir: ‘aquest puta mal temps!’ ...i pareixia que es barallava per aturar ses temibles borrasques que venien, impertorbables, cap dret cap a la vila per fotre un dels tres jueves hay en el año que relucen más que el sol... ell, tu, es dimecres va ploure tot lo dia, però es dijous va fer un sol esponerós. se n’ha de saber, perquè una cosa és endevinar es temps i s’altra assegurar-lo! i si ho voleu creure ho creis i sinó... tal dia farà un any!”
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 29
mel i sucre
Mots enquadrats núm. 45
passatemps
arNau MoraTiNos i BorDoy
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Horitzont tals: al 1. Rebuig del ferro. Com es fa-
3. L’embarcaci´ ci´ o que tamb´e s’est`a consolidantt com a cl` aassic dels Mots. Un altre cl` ` aassic dels Mots, ` aquest del camp de l’agricultura. Uso el meu salari. 4. Natural de Rwanda. Gest d’esglai. Minvan nt. 5. Presentt a totes les llengues ¨ del m´o on. Aqu´ı se solen cremar; a Catalunya, s’obren a cops de bast´ o. o Se sostendr`a a l’aire de la plana. 6. Canelons preferits de Garfield. Duplicat designa la progenitora femenina. Una de les terminacions de la segona conjugaci´ o. 7. Comen¸cca la incursi´ o o lunar. D´ ona o ´ necessari. Nom de la lletra G. m´es rapidame ` ntt. Es 8. Una altra embarcaci´ o que torna a donar la cara. El rom` a est`a enamorat d’una mora. S’infla el 9. Mig euro. Obertura de vidre feta a pneum` atic. a ` una paret o al sostre, que fa l’habitaci´ o´ m´es clara. 10. Provoca la mort al qui ho prova. Cap i coa d’un cuc. Es fa el desen nt`es. 11. Relatiu o pertanyentt a la tecnologia consistent consistent a transmetre esfor¸ccos mitjancccantt l´ıquids jan¸ ıquid a baixa pressio ssi´o. o A la dreta, a l’esquerra, al cen ntre (per`o no a dins). 12. Fa musica ´ darrere una tanca mal constru¨ıda. La darrera definici´ o t´e el car` aacter d’antiquada. ` El podeu resoldre a:
brica un l´ıquid muc´ os? o 2. Esboldrec de neu. Cl` assic a ` halo auri que posseeixen els san nts. 3. Amics d’armes. Realitzen un proc´es m`edic a fi de tornar al ´ 4. Aix´ı acam` aaxim benestar fısic ` f´ ´ısic (o menttal) algu. ba el pacien nt despr´es del proc´es antterior. Els ocells d’un niu s´o on una bona diana per als gamberros. Engloba el conjun njun nt sencer, des del cap fins a la coa. 5. Tercera lletra de l’alfabet llat´ı. A una dona no li passa desapercebut. No trobaren tots i ... un dels ossos del cad` aver; nom´es la part superior. a 6. Subst` aancia ` molt utilitzada en pin ntura, obtinguda a partir d’una barreja d’` oxids o sulfats oxids, o ` hidr` o` del ferro. Encara que aqu´ı hi estigui, no pot anar tota sola. All` a els valencians veuen una illa. 7. Eina melisucre.cat/?p=1257 que ... m´es que les llimes. Part final del bra¸ ra¸c, o part inferior de la cama. Forma femenina de l’article per´ al numer ´ sonal. 8. Dida amb una prolongaci´ o al dit. Rosegar Solucio o 44: la fusta d’un cor de preu elevat. 9. Estima la casa. I N C OM P A T I B L E Estimar` a el d´eu egipci. Una mica muda. 10. A ... R O R Q U A L S E U R m’agrada aquesta nota. Relatiu o pertanyentt a l’aA T E U L I L O S U D A M E S A L L A R G nus o, com dirien en bal´e` e`a a, “a n’es forad d’es cul”. A M A S S A R A R C A All` a on s’amarra una embarcaci´ o. 11. Tenir-ne ´es o M T S U A R I D tenir frisor. Entttremig d’aquest bestiar ben aviat peE N O L R A R A E ga picor. 12. Maduresa. Governin des de l’estatus N O R A N T E N A O N Pun mon` arquic. a ` nta de l’estoc. 13. Tancar´e els ulls. T E I X A R C S R C Provoca ira a una A de la ra¸cca aria. ` M A T U R O A C E A I O R I A R OM A R Ver rticals: 1. Floc`aas un vas de coll estret. CiuL P A R I D O R A T tat siriana on se situa la mesquita de la fotografia. O R I N A R A S R E I 2. Tercera persona. Que desobeeix la llei i la moral.
29
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 30
mel i sucre
m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Escalopines de vedella amb formatge de Cabrales (Astúries) saCraMeNT Ferrer
e
l formatge de Cabrales rep el nom d’un municipi d’astúries. És un formatge semidur, elaborat amb llet de vaca i, de vegades, d’ovella i cabra, d’aroma intensa i una mica picant. la seva maduració, causada per fongs, dura de 30 a 40 dies i té lloc en coves naturals a 5-10 °C. aquest plat és molt habitual en els restaurants de la zona. Ingredients Per a 4 persones: - 800 g d’escalopines de vedella - 150 g de formatge de Cabrales - 150 g de farina llisa - 100 g de ceba - 25 g de mantega - 500 cc de nata - 25 cc de brandi - 3 ous - 3 alls - sal - pebre bo - oli d’oliva Preparació - Dins un morter picar els alls amb un poc de sal.
30
- amb els alls, empastifar les escalopines i deixarles en adob. - Batre tres ous ben espumosos. - omplir un plat pla de farina. Passar cada bistec, primer per la farina, segon per l’ou batut i llavors altre cop per la farina. - Posar oli abundant dins una paella i sofregir les escalopines de vedella fins que estiguin lleugerament daurades. - reservar dins una palangana a mesura que estan sofregides. - Tallar a llenques fines el formatge de Cabrales. - Picar la ceba molt fina i sofregir-la amb oli d’oliva i la mantega. - una vegada la ceba és cuita, però sense que agafi color, afegir el formatge. - amb l’ajut d’una cullera de fusta, remenar el formatge fins que es fon. - abocar el brandi, donar unes voltes, incorporar la nata i deixar reduir. - ajustar de sal en aquest moment perquè el formatge és bastant salat. - Cobrir les escalopines amb la salsa. - Per servir-ho, acompanyar-ho amb patates frites.
mel395_mis298 27/05/13 09:14 Página 31
mel i sucre Efemèrides
Dies assenyalats
agenda
Juny: sant onofre (12), sant antoni dels albercocs (13), sant Joan Baptista (24), sant Guillem (25), sant Pere i sant Pau (29).
Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ✓ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.45, 7.55, 14.50, 16.10 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 8.45, 11.30✓, 13.30✓, 16.00✓ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00✓, 13.00✓, 15.30✓, 19.30✓
El mes “aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. esperem que no sigui així, sobretot per la marxa que duim d’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu i ja no hi ha por als constipats. la fruita és a la plena: albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finals de mes les primeres figues flors. És temps de sega: faves, ordi, civada i blat. Per sant Joan és bon temps per sembrar lletugues i raves i planters de col. aquest mateix dia diuen que si sembren clavells a la sortida del sol i els reguen amb aigua de set pous en sortiran de set colors. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)
el sol
Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.25), 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.
1 juny 15 21 30 15 juliol
surt es pon 06.22 21.09 06.20 21.17 solstici d’estiu 06.24 21.19 06.33 21.15
la lluna 31 maig 8 juny 16 23 30 8 juliol
quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova
Assistència mèdica
Ajuntament
Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca
De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h
Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 2 de juny Montuïri dia 9 Petra dia 16 Porreres dia 23 sant Joan dia 30 Vilafranca dia 7 de juliol ariany
Juny de 1993 • Començaren les obres de la depuradora d’aigües residuals al pla de ses Veles. • les monges varen dir que només farien escoleta per als més petits. la superiora de l’orde els va aconsellar que no n’agafassin de 3 o més anys o més, que podien anar a altres escoles. • aparegué el segon volum de les Monografies santjoaneres. Com el primer, era obra de Mn. Josep estelrich i Costa i duia per títol El pujol de Consolació de Sant Joan. • se celebrà la festivitat de sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyers, al puig de sant Nofre. És un acte organitzat anualment pel Grup excursionista de Mallorca i la Federació Balear de Muntanya. Juny de 2003 • en Joan Matas “Peremaiol” va ser elegit batle, amb els únics vots del seu partit, que tenia majoria absoluta. la representant d’uM, Maria Teresa Munar, es va abstenir, un fet sorprenent, ja que PP i uM havien pactat arreu de Mallorca. • el número de la loteria que habitualment juguen a Can Tronca es va veure afavorit amb el segon premi, 12.000 euros per dècim. els compradors havien estat so bretot empleats i clients habituals. • Dues unitats de bombers varen venir a apagar un incendi que s’havia declarat a la Farinera. el foc aixecava una gran columna de fum. • Joan lluís Gayà “des Canyer” es va fer càrrec del restaurant Ca sa Tia. a Can Fiol es va fer l’enèsim intent d’aixecar el negoci habilitant el “reservat” com a restaurant.
Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299
31
cobertes_395_mis298 27/05/13 09:18 Página 1
0HO Obra Cultural Balear - Sant Joan
M e l
i
Suc re
OCB de Sant Joan • Maig / 2013 - núm. 395
6XFUH Maig
/
2013
-
núm. 395
Correllengua 2013