Mel i Sucre. Num. 397 juliol de 2013 by ciutadajoan

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Toponímia de la barriada dels Molins FraNCesC CaNuTo

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Juliol 2013. Núm. 397 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company, Quatre Grapes, Jaume ramis, Tomeu Company, Frederic Febrer.

Excursionisme FraNCesC X. MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Final de la temporada excursionista (foto: Joan Font). Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ Tres dels cinc alumnes de l’institut de sineu que han obtingut una qualificació d’excel·lent al final de l’eso són santjoaners: Núria Morey Camacho, Joan roig abraham i Marina suárez rebassa. Generalment, els alumnes procedents de l’escola de son Juny treuen bons resultats en passar a l’institut. una altra exalumna de sant Joan, germana d’un dels anteriors, na Neus roig abraham, ha acabat enguany la llicenciatura de medicina. ✑ Han començat els tornejos de tennis, voleibol i futbolet, que es disputen durant el juliol i l’agost. a la competició de futbolet hi participen set equips (rostoi, Drink Team, Black Team, Mythicals, Ja Vorem, Joventut i Berros), que juguen a la plaça de la Constitució els dimarts i els dijous. les semifinals de futbolet (primer contra quart i segon contra tercer) es disputaran el 22 d’agost i les semifinals, el 26 d’agost. ✑ el jove Biel Company rubio ha guanyat el concurs que va convocar l’ajuntament per triar el dibuix que han de lluir les camisetes que es faran per les festes de l’estiu. el dibuix fa referència a ingredients essencials de les festes patronals: focs, esports, música i, com és natural, el dimoni. el

La piscina municipal va acollir la campanya “Mulla’t per l’esclerosi múltiple” el passat diumenge 14 de juliol.

nivell dels dibuixos presentats al concurs era elevat i la tria no va ser fàcil.

no pareix estar gaire satisfet amb el trasllat però no hi pot fer res perquè està fermat pel vot d’obediència.

✑ s’ha apedaçat l’asfalt de diversos carrers de la vila. Primer han gratat alguns redols i després els han omplit amb una capa nova d’asfalt. alguns diuen que les obres públiques són senya que s’acosten les festes.

✑ el santjoaner Julià Picornell ha començat a col·laborar amb el diari Ara Balears, com a freelance. en principi, publicarà reportatges i exercirà altres tasques habituals dels periodistes.

✑ el que ha estat rector de sant Joan els darrers set anys, Joan Martí Gandia (oFM), deixarà d’estar al capdavant de la nostra parròquia i de la de Petra. la raó és que el seu orde li ha assignat un nou destí, justament al País Valencià, terra natal de fra Joan. Prendrà el relleu a les dues parròquies un altre frare de l’orde. el comiat del rector vell i la presentació del nou es farà per la festivitat de sant Jaume. en Joan Martí

✑ la piscina municipal va ser l’escenari d’un matí solidari amb els afectats per l’esclerosi múltiple. l’acte va tenir lloc el diumenge dia 14 de juliol i hi assistiren una trentena de persones, les quals feren unes quantes “piscines” per poder optar al diploma lliurat per l’associació Balear d’esclerosi Múltiple dins la campanya “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”. la piscina de sant Joan va ser una de les vint piscines (i

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 4

mel i sucre vuit platges) que s’adheriren a la campanya. els responsables de l’associació que es desplaçaren fins al nostre poble agraïren la predisposició de l’ajuntament per poder celebrar aquesta jornada solidària amb els afectats per aquesta malaltia degenerativa. ✑ el restaurant s’ambient, que s’havia obert fa dos anys on hi havia hagut el restaurant sa Cova, ha cessat inesperadament la seva activitat. al web de s’ambient, les dues responsables, antònia i sandra, expliquen que “es veuen obligades a tancar definitivament per motius aliens a l’empresa”. sabem que han hagut d’avisar clients que tenien reserves fetes per a l’estiu. segons ens han dit, els problemes estan relacionats amb la falta de subministrament elèctric suficient. el local encara funcionava amb un “comptador d’obra”, de 3,3 kW, una potència molt inferior a la necessària per a un negoci del tipus i les dimensions d’aquest (amb aquests watts, a penes basta per a l’aire condicionat del menjador), i les gestions de n’antònia i na sandra per aconseguir més potència no han fructificat. ✑ entre els dies 16 i 29 d’agost se celebraran les festes de l’estiu. inicialment, havien de ser més curtes, a partir del 23, però la gran quantitat d’actes que han organitzat les diferents entitats ha obligat a allargar els dies. Com a novetats, enguany hi ha els tornejos de tennis i voleibol i s’ha recuperat el concurs de menjar pa amb oli. ✑ el divendres dia 19, a la plaça de la Constitució hi va haver la Gelatada solidària, a benefici del menjador del Col·legi sant Francesc per a nins discapacitats, a la regió de Contamana al Perú. era un acte organitzat pels amics del Tercer Món, amb una participació

Els benjamins del Just-Just Sant Joan guanyadors del grup C de la seva competició, sense mangarrufes.

inferior a la dels altres anys, evidentment, s’han acongueit menys doblers, aquest cop un poc més de 700 euros. el dissabte 20, sopar d’estiu (trempó, formatge i camaiot) de l’associació de Persones Majors i seguidament cantada d’havaneres a la plaça de la Constitució per a tothom. el diumenge hi va haver el concert Guerra i amor. Passions de palau, que tingué lloc a l’ermita de Consolació. l’interpretaren el músic santjoaner Ferran Pizà Gayà, fill d’en Tòfol i na Maria antònia “des Canyer”. a mitjan segle XVi, el cant a

una sola veu acompanyat d’un instrument polifònic encara era una pràctica bastant poc estesa a europa. a espanya, però, sí que era una pràctica bastant comuna. i el cantant acompanyat per la viola projectava la imatge del mític orfeu, que cantava al món amb la seva lira. les cançons recollides en els llibres de viola eren principalment de dos tipus: d’arrel popular –com els romanços i els villancets–, o d’arrel humanística o italiana –sonets en castellà o italià, o obres en llatí–. els romanços són poemes narratius que nar-

Alguns dels alumnes, acompanyats dels professosr, als quals l’IES de Sineu han fet un reconeixement de mèrits. De 5 joves que han acabat l’ESO brillantment tres són santjoaners: Joan Roig Abraham, Núria Morey Camacho i Marina Suárez Rebassa.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 5

mel i sucre ✑ en Guillem Magro riera, fill del batle Joan Magro, ha posat en marxa un negoci d’elaboració i distribució de granissats. Té l’obrador al carrer del Desert i reparteix per Mallorca. si voleu tastar els seus productes, podeu fer-ho a diversos establiments de sant Joan, per exemple a Can Covent.

La veneçolana Maria Elena Medina i el santjoaner Ferran Pizà Gayà oferiren un concert de música antiga, amb viola d’arc i de mà, a Consolació el capvespre del diumenge dia 21 de juliol.

ren batalles o successos del temps d’enfrontaments entre cristians i moros a la península. el tipus de cant és molt declamat. els villancets són cançons populars amb estrofes i tornada per a les quals s’ha escrit un acompanyament de viola. el cant és molt airós i vital. les obres de l’altra branca, la que parteix de la tradició literària clàssica, són musicacions de poemes que segueixen la moda poètica italiana del moment que agafava Francesco Petrarca com a referent. ✑ al Catàleg d’hivern de varietats locals, que ha editat l’associació homònima, hi apareixen dues varietats pròpies de sant Joan. es tracta de la ceba blanca mallorquina i l’enciam d’hivern.

la ceba és de color blanc, planenca i molt dolça de gust. ideal per menjar crua. les cebes que no es consumeixen es poden ressembrar per fer grells. l’enciam té la fulla llarga i és d’un color verd clar. es tanca sense necessitat de fermar. les peces són de tipus gros. les dues varietats “santjoaneres” les han localitzades a la possessió d’Horteta. l’associació de Varietats locals (www.varietatslocals.org), amb seu a Porreres, promou el cultiu de varietats mallorquines que altres temps varen ser molt populars i actualment no se sembren gaire. l’associació reparteix llavors d’aquestes varietats a canvi d’una taxa i una donació, no gaire elevades, segons expliquen.

✑ l’equip benjamí del Just Just sant Joan (futbol 5) s’ha proclamat campió del seu grup, d’una manera una mica accidentada. Per una vegada, es va recompensar l’honradesa i es va castigar la picaresca. així ho explica la mare d’un dels jugadors: «Darrer partit de la temporada contra el Fisiomedia (Manacor). l’equip que guanyava quedava primer de grup. el Fisio es presentà amb els jugadors del millor grup que tenien (de la primera lliga) i ens guanyaren 1 a 3. els nins santjoaners s’adonaren que els jugadors no eren els mateixos i el club va fer una reclamació a la Federació. ells ho celebraren allà mateix amb camisetes firmades pel primer grup del Fisio, amb unes lletres ben grosses, “Campeones”. les mares i els pares estàvem contents i dèiem als nins que havien fet un bon partit. Férem una torrada que ja estava programada i celebràrem el final de temporada. al cap d’uns dies, la Federació ens convoca per anar a recollir el trofeu perquè havíem quedat primers del grup, sense mangarrufes.»

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Pรกgina 6

mel i sucre

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 7

mel i sucre

converses amb els amics

er parlar del voleibol a Sant Joan encetàrem la conversa amb na Catalina Company Mas, de Son Santan dreu, que fou presidenta del Club Voleibol Sant Joan i que ens ha posat en contacte amb el mestre Andreu Gelabert Garí, que fou el coordinador i entrenador dels equips que es formaren en edat escolar. N’Andreu Gelabert ens ha facilitat aquets document i tot un seguit de fotografies que constitueixen la història del voleibol al nostre poble. Història del CLUB VOLEIBOL SANT JOAN

seria convenient situar l’entorn que va fer decidir a la creació del club. el precedent principal podria coincidir amb l’arribada a l’escola Graduada Mixta de sant Joan del mestre algaidí andreu Gelabert Garí, el dia 1 de setembre de 1978. Fou tutor del grup format per alumnes de quart i cinquè, fent classe a l’antiga casa de la mestra. Va promoure i fomentar la pràctica de l’esport participant als jocs escolars, proves d’atletisme, escola de vela de Calanova, participació a carreres populars, donant un fort impuls a l’esport a la vila de sant Joan. Després de participar als jocs escolars, les jugadores, entrenades per l’esmentat mestre, participaren per primera vegada com a federades el curs 80-81, participant a la lliga infantil femenina de voleibol. No tan sols guanyaren la lliga sino també el Campionat de

El voleibol a Sant Joan aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” Balears, derrotant a tots els rivals. el campionat es va celebrar a les pistes del poliesportiu sant Ferran de Palma.

Va venir com a delegada aina Maria Vidal i s’hi apuntaren dues aficionades a l’esport com na Francisca Barceló i n’antònia Matas. les jugadores: isabel Matas, Maria antònia Bauzà, Jerònia Morey, antònia Gayà, Margalida sastre, Cati Jaume, Maria Munar, Cati Bauzà i antònia Fontirroig, i l’entrenador andreu Gelabert, ben acompanyat per pares i familiars entusiastes que sempre acompanyaren l’equip. Per altra part, un grup d’alumnes participaren en el campionat de Mallorca d’atletisme fent un paper magnífic, aconseguint campionats en vàries disciplines atlètiques.

aquest mateix any 1981 a l’estiu, es va fer un campament a Ferreries amb els campions de Balears de Voleibol (sant Joan), el campió d’handbol (Montuïri) i el campió de bàsquet (Felanitx) i allà es va fer un torneig on tots participavenen totes les disciplines esportives, inclòs l’atletisme. l’equip infantil femení de sant Joan va quedar campió del torneig.

Gràcies als èxits aconseguits la gent es va animar i participaren a la lliga federada femenina 81-82, quedant novament campiones de Balears, guanyant tots els partits de la lliga i de la final. Moltes de

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 8

mel i sucre les jugadores repetien a l’equip, però amb una major experiència. el Club Voleibol sant Joan es va fundar el 15 d’octubre de l’any 1982, ja que es feia necessari per poder participar com a equip federat. la junta directiva estava encapçalada per na Catalina Com pany Mas com a presidenta, n’Andreu Gelabert Garí com a secretari i Joan Bauzà Vaquer, Catalina Ginard Serra, Magdalena Bauzà Bou, Pep Bauzà Bonet i Antoni Bauzà Matas com a vocals. Posteriorment se n’hi afegiren altres com en Gabriel Company, en Rafel Alzamora, en Gaspar Fontirroig, en Pep Jaume i en Toni Bauzà. la seva funció principal era la de fomentar i participar en els diferents campionats de voleibol, especialment de categoria femenina.

equip infantil del CV sant Joan, Campió de Balears 2003. aquesta temporada ja, com a CV sant Joan, es va participar a la

lliga infantil i a la lliga cadet en categoria femenina. els dos equips es classificaren per la final de Mallorca i de Balears i els dos equips es proclamaren Campions de Balears.

equip cadet del CV sant Joan, Campió de Balears 2003. l’equip cadet, com a Campió de Balears, va representar les illes Balears al sector del campionat d’espanya de voleibol cadet femení, quedant terceres al sector de Barcelona, lluitant contra equips d’una gran experiència en campionats d’espanya, cosa que va animar el club a seguir, a millorar i a preparar-se millor per una altra ocasió. l’equip infantil pujava amb força i cada temporada estava més ben preparat per afrontar amb garanties el campionat de Balears. a part, hi havia jugadores que participaven també a campionats d’atletisme i a carreres populars. Varen destacar, en atletisme, na Cati Bauzà Ginard, n’antònia

Fontirroig Gual, na Cati Jaume Bauzà, na Margalida Bauzà Mesquida i na Maria Company Nicolau. en carreres populars, na Cati Bauzá Ginard i n’antònia Fontirroig Gual varen guanyar infinitat de trofeus a les proves de distints pobles i curses importants de l’illa. Va ser una temporada espectacular carregada d’èxits per al club i per al poble de sant Joan. la temporada 83-84 es va decidir participar únicament a les categories cadet i juvenil, ja que moltes jugadores canviaven de categoria. l’equip cadet va quedar novament campió de Balears i va participar en el sector de Barcelona del Campionat d’espanya, que per primera vegada també va guanyar, proclamant-se campió de Catalunya i Balears. Posteriorment va acudir a la ciutat d’almacelles a l’intersector. D’allà, el campió anava directament a la final del campionat d’espanya. Quedaren terceres. un gran paper per un poble com sant Joan, lluitant contra equips de Catalunya, País Valencià i aragó. Varen superar totes les expectatives programades a principi de temporada. aquesta temporada, per cert, es va comptar amb la col·laboració com a delegat d’en rafel Bauçà, que havia estat jugador de l’equip sènior del conegut son amar, aportant la seva gran experiència.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 9

mel i sucre

a la tornada es va anar a Can Tronca on els pares i amics feren un homenatge a les jugadores:

Cati Jaume, Maria Munar, Maria Company, Cati Bauzà, antònia Fontirroig, Margalida Gomis, Margalida Bauzà, antònia Gayà, Margalida Matas i Margalida Company, i l’entrenador andreu Gelabert i el delegat rafel Bauçà Matas. una celebració molt emotiva, però d’acord amb l’èxit aconseguit. l’equip juvenil no va voler ser menys i també es proclamà campió de lliga i de Balears. Va assistir com a campió al sector, aquesta vegada al País Valencià, lluitant contra els campions de Catalunya, País Valencià i aragó. el nivell dels equips participants era excepcional i es varen poder jugar

partits molt igualats que es decidien per l’alçada de les jugadores i per la seva experiència en competicions nacionals. les jugadores santjoaneres quedaren subcampiones del sector a la ciutat valenciana de Xàtiva. la temporada 84-85 el club va participar en categoria infantil, cadet i juvenil. Per no perdre la inèrcia positiva, els tres equips també es proclamaren campions de Balears.

aquesta categoria no tenia campionat d’espanya, per tant aquí s’acabava la temporada. l’equip cadet va recórrer el mateix camí que el juvenil de l’any anterior i també va anar al sector de Xàtiva on també va aconseguir el subcampionat. les juvenils acudiren a Barcelona on també quedaren subcampiones del sector.

la temporada 85-86 també va ser generosa en títols per al CV sant Joan.

Campionat de Balears cadet i subcampiones, una altra vegada, al sector de Xàtiva.

l’equip juvenil, com a campió de Balears va anar a disputar el sector a alacant, quedant també subcampió. Posteriorment, juntament amb l’equip de san José de la Montaña, participaren en el Campionat d’espanya de campions autonòmics a Madrid. allà es va fer un torneig espectacular i tan sols es va perdre un partit, ja que a la fase prèvia ens va tocar el que al final va ser el Campió d’espanya. les nostres jugadores quedaren en cinquena posició, la més alta aconseguida

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 10

mel i sucre fins aleshores per un equip cadet femení de les illes Balears. Tot un honor per al club i per al poble de sant Joan.

que organitzava l’aPa, allà pels anys 80, amb participació massiva per part dels santjoaners. També es va participar a l’escola de vela de Calanova.

equip infantil.

aquesta mateixa temporada a sant Ferran, de Palma, es celebrava un campionat de Mallorca de minivolei amb pista de 6x6 metres amb equips de 4 jugadores. Hi participaven 18 equips i la final va ser sant Joan a contra sant Joan B. un èxit de la cantera.

la temporada 86-87 es va participar amb els equips infantil, cadet, cadet escolar i juvenil. Per no perdre el costum, tots quedaren campions de Balears, cosa que ja es va convertir en una certa monotonia i l’objectiu ja era jugar bé al campionat d’espanya, ja que aquí la diferència amb els altres equips era molt grossa.

equip cadet. Tant l’equip cadet com el juvenil quedaren tercers al sector celebrat a Madrid. l’any 1987, l’entrenador i mestre de l’escola andreu Gelabert Garí es traslladà al seu poble natal d’algaida. això va fer que la participació a la lliga federada es fes una mica difícil però les jugadores en volien més. estaven mal acostumades. es feien entrenaments més suaus i amb menys intensitat, donades les circumstàncies. així i tot, l’equip cadet es tornà proclamar campió de Balears i vuitè al campionat d’espanya celebrat a saragossa. el mestre també havia col·laborat a la festa del sol que Balla,

És un dels pocs clubs que ha tengut la sort de guanyar tots els campionats en els que ha participat entre l’any 1981, quan encara participava com a escola Graduada Mixta fins a l’any 1988.

Foren uns anys durant els quals l’entrenador, ben assistit per la junta directiva, varen gaudir d’uns èxits inoblidables, que han passat a formar part de la història viva del poble de sant Joan. Cal destacar la celebració dels semimaratons de sant Joan (fins a la vuitena edició) on a cada edició augmentava el nombre de par-

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 11

mel i sucre ticipants fent-se un lloc entre les diades atlètiques més importants de Mallorca. Posteriorment, a les festes de l’estiu, es celebrava un important torneig de voleibol on participava un centenar de jugadors i jugadores, mesclant pares, mares, fills i filles, i era inevitable recordar les fites del passat. aquest torneig es va celebrar un grapat d’estius, fins i tot es va fer un torneig de volei platja amb la participació de tres jugadors o jugadores, ja que era mixta. l’exmestre i entrenador solia acudir cada estiu a veure l’exitós esdeveniment. andreu Gelabert, com a entrenador nacional de nivell iii va fer un curs d’entrenadors escolars al qual assistiren 18 nous entrenadors de tota Mallorca. Han estat molts les jugadores que han passat pel club i totes elles han deixat uns grans records carregats d’èxits amb una actuació excepcional i una qualitat extraordinària i entrenades per n’andreu Gelabert Garí aconseguiren fites

inoblidables que encara ara perduren en el record de molts de santjoaners i de la majoria dels aficionats a l’esport del voleibol. actualment encara hi ha molt bona relació entre els membres d’aquella junta directiva del CV sant Joan i l’entrenador i jugadores, amb uns records que perduren en el temps, encara que hagin passat més de 25 anys, amb alegria i emoció. les tres darreres fotos ens mostren els equips de minivolei del CV sant Joan a, B i C. Na Cati Jaume Bauzà va actuar com a entrenadora, juntament amb

n’andreu Gelabert. les jugadores estaven ben satisfetes d’haver jugat la final al Poliesportiu sant Ferran de Palma, ambel resultat CV sant Joan a 2 – CV sant Joan B 0. el sant Joan C va ser cinquè. Hi havia 18 equips participants.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia

mel397_mis298 24/07/13 11:39 Pรกgina 12

mel i sucre

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 13

mel i sucre

investigació

l 1816 s’efectuà la capbrevació dels alous que posseïen les monges del convent de santa Clara, sobre terres situades al terme de sant Joan. la capbrevació efectuada a través del notari Josep Villalonga, comissionat del notari Gabriel Nadal, començà el dia 22 d’agost de l’any 1816 i acabà el 1817. D’aquest capbreu hem seleccionat tots els propietaris de la zona dels Molins. a través d’aquest document donarem a conèixer la toponímia consignada i els confrontants dels bocins de terra capbrevats. No hem fet cap estudi genealògic per tal d’investigar la filiació dels propietaris de les finques, ja que la majoria d’ells, a través dels malnoms consignats, són fàcilment identificables. la importància d’aquest document rau, a parer nostre, a treure a llum una sèrie de topònims (camins, molins, trasts, passatges, cairó, camí sender, etc.) que configuraven aquesta barriada al començament del segle XiX i avui pràcticament desapareguts per mor de l’expansió urbanística del poble. Hem transcrit parcialment la documentació adduïda, posant en primer lloc el topònim i a continuació tots els propietaris posseïdors de terres en aquest lloc.

1. MOLÍ D’EN CARRITXÓ Porció de terra, cases i molí de vent fariner. segons el document, que veurem a continuació, confronta d’una part amb terra de solanda i efectivament és així, ja que la terra dita Can Calafell o més ben dit, es Camp Calafell, veïnat del molí, era aleshores de pertinències de dita possessió. Ramon Gayà Bauçà, moliner Carritxó 1816, agost 22. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca.

Toponímia de la barriada dels Molins (s. XIX) FraNCesC CaNuTo Bauçà Comparagué devant de mi Joseph Villalonga, notari y testimonis infrascrits, ramon Gayà, moliner, fill de Guillem y de Juana ana Bauçà conjugues difunts, natural y vessí de la present vila. el qual mediant jurament que prestà en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir mix cortó de terra situat en el terme de la present vila, tingut en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara a mercè de lluïsme y presentació de fadiga dins deu dias franch de cens. afronta de una part ab terra de solanda [Camp Calafell] del denunciant; de altre ab terras de antònia ana Florit àlias Basona; de altres ab terras de Maria y Catalina salom, donzellas, germanas y de altre ab casas, molí y trast del denunciant infracabrevadoras. Més denuncià tenir y posseir una porció de terra y casas ab un molí de vent de tenor de mitx cortó poch més o menos, pues encara què en la cabrevació infracalendadora se digué que era de tenor de un cortó fonch equivocació, pues en lo acte de acquisició no consta més que de unas casas y trast, y el denunciant no té més que un cortó ab dos partidas situadas en la present vila, prop lo camí per hont se va a Nostra señora de Consolació, tinguda en alou y directe domini de dit reial convent y monjas de santa Clara, a sisè de lluïsme y presentació de fadiga dins deu dias; afrontan de una part ab terra del denunciant de sobre cabrevada; de altre ab terra de Maria y Catalina salom, donzellas, germanas; de altre ab casas y trast de ramon Font àlias Perusa, que foren de las matexas pertinèncias y de

altre ab terra de antonina ana Florit àlias Basona. Cuios immobles té y posseiex dit denunciant, com a donatari universal de Guillem Gayà, àlias Carritxó, son pare, conforme la sua donació causa mortis que ordenà dia sinch febrer de mil setcents vuitante, validade per se mort seguida als set dels matexos y publicada dia vint y un setembre dit añy.” 2. MOLÍ D’EN PEIXERÍ. LES ERES. L’ERA VELLA el molí d’en Paixerí o molí d’en Bofegat, actualment desaparegut, estava situat al costat del Molí d’en Tronca, al carrer dels Molins. informacions orals recollides a la dècada dels 1980, el situaven al garatge d’en Mador Baró. el llinatge salom que porta aquesta nissaga de moliners es remunta a l’any 1662. Pels topònims les eres i l’era Vella, vegeu els punts 7, 8 i 12. Guillem Salom Mayol, moliner Peixerí 1816, agost 23. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca, ha comperegut devant de mi lo notari y testimonis infrascrits, Guillem salom, moliner, fill de Miquel y de Thomasa Mayol, conjugues difunts, natural y vezí de la present vila; el qual mediant jurament que ha prestat a Déu Nostro senyor, en mà y poder de mi el notari, denuncià tenir y posseir un trast ab un molí de vent construit en ell y unas casas, situadas en el terme de la present vila en el lloch de las Eras, tingut en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara, a mercè de lluisme y presentació de fadiga dins deu

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 14

mel i sucre dias. afronta de una part ab terra de Margarita Mayol; de altre ab terra dels hereus de Magdalena antich; de altre ab terra del denunciant infracabrevadora y de altre ab terra de sebastià Florit. el qual trast y molí de vent té y posseiex el denunciant com hereu universal de Miquel salom, son pare, conforme son últim testament, que ordenà als deset dezembre de mil setcents sexante y tres, en poder de don Miquel Móra, notari. Ítem denuncià tenir y posseir una porció de terra de tenor de mix cortó o se verà lo que és, dita la Era vella, situada en el terme de dita vila, tinguda en alou y damés drets dominicals de dit reial convent y monjas de santa Clara, a mercè de lluisme y presentació de fadiga dins deu dias, franca de cens. afronta de una part ab camí reial qui va a la vila de Porreras [Camí de Consolació]; de altre ab terra de sebastià Florit; de altre ab terras de Bàrbara Bauçà; de altre ab terra de Pere Font, Tronca [Molí d’en Tronca] y de altre ab terra del denunciant de sobre cabrevada.” 3. MOLÍ D’EN TRONCA situat al carrer dels Molins. el darrer moliner i propietari fou Bernadí Font Bauçà (1862-1938) Tronca, casat amb Maria Matas Font (1871-1952) Xisqueta, filla del moliner Xisquet. Pere Font Jaume, moliner Tronca 1816, agost 23. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi Joseph Villalonga, notari y testimonis infrascrits, Pere Font Tronca, moliner, fill de Bernadí y de Margarita Jaume, cònjuges vivents, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder de mi dit notari, denuncià tenir y posseir una porció de terra de nombre de corante sous de terra ab un molí de vent en ella edificat, situat en el terme de la present vila, tingut en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). Cuia porció de

terra y molí de vent, afronta de una part ab terras de Cosme Mas [Costella]; de altre ab terras dels hereus de Juan Bauçà, Matgí; de altre ab terras de Guillem salom [Molí d’en Paixerí] y de altre ab terra dels hereus de Maria París. Cuia porció de terra y molí de vent té y posseiex en virtud de donació a contemplació de son matrimoni firmada per Bernadí Font, son pare, als vint y sis juñy de mil vuitcents y tres en poder de don Gaspar Joaquim riutort, notari. Qui dit Bernadí Font son pare, la matexa porció de terra y molí tenia y posseia en virtud del acte de venda a son favor firmat per antònia Mayol, viuda y Guillem Barceló, dia devuit gener de mil setcents norante en poder de don Pere Joan Fonollar, notari.” 4. LES CASOTES Topònim desconegut fins ara, no sabem si fa referència a restes arqueològiques o a una vella construcció. sembla, pels confrontants citats, que estava situat a la banda del Molí d’en Carritxó. Francina Gayà Bauçà, Carritxona 1816, agost 26. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca.

Comparagué devant de mi lo notari y testimonis infrascrits, Francina Gayà, muller de Francesch Barceló, àlias Vey, filla de ramon y de Francina Bauçà, cònjuges difunts, natural y vezina de esta vila, la qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de un cortó y mix dit las Casotas de número de tres cortons, situat en el terma de esta vila, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta ab duas parts ab terra de Jaume Bauçà sabater; de altre ab terra del senyor antoni Fiol y de altre ab terra de ramon Gayà [Carritxó], son germà. el qual té y posseiex en virtud del acte de entrego al denunciant fet en pago de la sua llegítima per antoni Gayà, son germà, conforme acte rebut per don Bartomeu Gallard, notari, del vint y vuit agost de mil vuitcents y un (...).” 5. CASES I TRAST Cases i trast situades al costat del Molí d’en Carritxó. segons el plànol de l’amillarament de l’any 1864 correspon a tota la cantonada del Camí de Consolació i la Carretera de Vilafranca.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 15

mel i sucre Ramon Font Company, Perussa 1816, agost 26. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi el notari y testimonis infrascrits, ramon Font àlias Perussa, fill de Matheu y de Margarita Company, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir unas casas y trast a ellas contiguo, situadas dins el terme de la present vila, junt al camí de Consolació, tingudas en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afrontan de una part ab camí de Consolació; de altre ab pasatge de Ramon Gayà, moliner; de altre ab casas y trast de dit Gayà moliner y de altre ab cayró de terra de Catalina y Maria salom, germanas. las quals té y posseiex com hereu universal de Bàrbara Compañy, se tia, conforme son últim testament que ordenà dia primer maig de mil vuitcents y onse, en poder de don Gaspar Joaquim riutort, notari.” 6. MOLÍ DE VENT I TRAST DE TERRA (MOLÍ D’EN PERDUT) aquest molí de vent, era propietat dels Tronca, antiga nissaga de moliners. el molí, actualment desaparegut, conegut com el Molí d’en Perdut fou venut el 1862 per Bernadí Font Calvó (1811-1889) el taverner Tronca, a Miquel Gayà Ferragut (n, c. 1821) moliner Perdut: 1862, octubre 30. Bernadí Font, fill de Pere i antònia Calvó, ven a Miquel Gayà Ferragut, fill de Joan i de Martina, “un molino de viento, con tierra contigua y casa unida al mismo, en el molinar de poniente. linda con tierra donde se halla el molino; con camino que va al oratorio de Consolación; con Martin Mas [Costella]; con los herederos de Guillermo antic y con los herederos de Magín Mas [Costella]. lo posee por donación de su padre Pedro Font [Tronca], fué cabrevado el 1831 ante Juan Nadal, notario.”1

Bernadí Font Company, moliner Tronca 1816, agost 27. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari y testimonis infrascrits, Bernadí Font àlias Tronca, moliner, fill de Pere y de Bàrbara Compañy, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir un molí de vent y trast de terra contigua, de tenor de mix cortó situat en el terme de la present vila, tingudas en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab terras de ramon Gayà; de altre ab terras dels hereus de antoni Matas; de altre ab terras de Juan Compañy y altre ab terra de Jordi Gual de las matexas pertinèncias; ab terra de Catalina Compañy y ab terras de don Miquel Font, prevere, mediant camí sander. el qual té y posseiex en virtud de promesa a contemplació de son matrimoni feta per Bàrbara Compañy, se mare, la que fonch recondida dia primer març de mil setcents setante y dos en notas de don Gabriel oliver, notari.” 7. L’ERA (a la banda del Molí d’en Tronca) algunes peces de terra són anomenades l’era (la Era, las Eras, la Era vella) les quals, juntament amb els molins construïts en aquesta contrada, (el molinar de Ponent, registra un document notarial) són una prova fefaent de la saviesa dels nostres avantpassats a l’hora de triar un lloc ventós per poder efectuar dues de les tasques fonamentals dels cereals: batre i moldre el gra. Hem dividit en dos apartats les peces de terra que porten el nom era, una a la banda del Molí d’en Tronca i l’altra a la banda del Molí d’en Carritxó. Cosme Mas Bauçà, Costella aquesta peça de terra era de la família Costella del carrer Major (antiga apotecaria de don ramon Gayà) família benestant actualment

extingida. el seu propietari, Cosme Mas Bauçà (m. 1821) Costella, fou batle reial. la finca en qüestió, d’1 quartó i 31 destres d’extensió la va heretar ramon Gayà Mas (18531899) de sa Posada, el qual va se guir efectuant les tasques de batre. segons les fonts orals, l’amo en ramon morí als 46 anys, a conseqüència d’un cop a la cama, provocat per un carretó quan batia a l’era en aquesta peça de terra. la importància d’aquesta atestació rau en els confrontants d’aquesta peça de terra. registra al seu costat, la ubicació d’un molí de vent fariner del qual teníem notícies, però ignoràvem la seva ubicació.2 altre dels confrontants és una peça de terra anomenada les Quarterades de solanda i a l’últim altra peça de terra propietat de la senyora Maria anna Pèrez, hereva de l’herència de Cristòfol Bibiloni ramis (Ca na ramis, al carrer de sant Joan). 1816, agost 24. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi Joseph Villalonga, notari y testimonis infrascrits, lo Honor Cosme Mas, actualment tinent de batle reial, fill de Cosme, vivent y de Margarita Bauçà difunta, òlim conjugats, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de un cortó, situada en el terme de esta vila, anomenada la Era, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab terras de Juan Bauçà àlias Matgí; de altre ab camí de Consolació; de altre ab molí de vent de Guillem Barceló àlias Toni Andreu; de altre ab terras de Bernadí Barceló àlias armità;3 de altre ab terras de la senyora Maria ana Pèrez y de altre ab terra del predio Solanda [les Quarterades de solanda] de don Jaume Juan Villalonga. la qual té y posseiex el denunciant en virtud de acte de venda a son favor, firmat per don Miquel socias de Tagamanent, dia deu octubre de mil setcents vuitan-

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 16

mel i sucre ta y vuit en poder de don Pere Juan Fonollar, notari.”

i són fàcilment identificables per mor dels seus confrontants:

Joana Bauçà 1816, setembre 2. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari y testimonis infrascrits, com a comissionat de don Gabriel Nadal, notari, Juana Bauçà, viuda de Miquel Florit y hereva usufructuària del matex y sebastià Florit Bauçà, fill de Miquel, difunt y de dita Juana Bauçà, cònjuges que foren, naturals y vesins de esta vila. los quals mediant mediant jurament que han prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder de mi el notari infrascrit, denunciaren tenir y posseir mix cortó de terra dita la Era, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta per dos parts ab terra de Guillem salom, Pexerí [Molí d’en Peixarí]; ab camí públich qui va a Consolació y ab terra de Margarita Mayol àlias Xondo, camí tender mediant.”

Guillem Barceló Mayol 1816, agost 27. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari y testimonis infrascrits, Guillem Barceló, fill de antoni y de antonina Mayol, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de mix cortó, situada en el terme de la present vila, en el lloch anomenat de la Era, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab camí de Consolació; ab duas parts ab terras de don Guillem Mayol, prevere, de distint alou, y de altre ab terras de Jaume Bauçà sabater.”

Pere Antoni Mayol Bauçà, Xondo 1816, agost 27. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari y testimonis infrascrits, Pere antoni Mayol, àlias Xondo, fill de Pere antoni y de Margarita Bauçà, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de mix cortó, poch més o menos anomenada la Era, situada en el terme de esta vila, prop de los molins de la matexa, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab terras de Juan Bauçà Pastor; de altre ab terras de Juan Compañy; de altre ab terra de Jordi Gual y de altre ab corral de Catalina Mayol escolana.” 8. L’ERA (a la banda del Molí d’en Carritxó) Tres peces de terra anomenades l’era es localitzen en aquesta banda

Antonina Aina Florit Roig 1816, agost 27. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari comissionat de don Gabriel Nadal, notari y testimonis infrascrits, antonina ana Florit, muller de rafel Bou, filla de Juan y de Francina roig, cònjuges difunts, natural y vezina de esta vila, la qual mediant jurament que ha prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una porció de terra de tenor de un hort de terra o se verà lo que és, anomenada la Era, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del real convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab Camí de Felenitx [Carretera de Vilafranca]; de altre ab terra de ramon Font [Perussa]; de altre ab terra de ramon Gayà, moliner [Carritxó] y de altre ab terra de Miquel Juan Gayà Dominé.” Joana Maria i Catalina Salom Bauçà, Felet 1816, agost 29. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagueren devant de mi lo

notari comissionat de don Gabriel Nadal, notari y testimonis infrascrits, Juana Maria y Cathalina salom, donzellas, àlias Felet, germanas, fillas de Guillem y de Cathalina Bauçà, cònjuges difunts, naturals y vezinas de esta vila, las quals mediant jurament que ha prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denunciaren tenir y posseir per indivís una pesa de terra de tenor de mix cortó anomenada la Era, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab Camí de Consolació; de altre ab terras de Jaume Bauçà, sabater y de las altres parts ab terras de ramon Gayà, moliner [Carritxó] y ab terras de ramon Font [Perussa].” 9. EL CARRER FORÀ sembla que es tracta d’una antiga denominació del carrer des Camp o de ses Trinxes. en aquella època, el carrer solament estava construït a la banda esquerra (des del carrer de Palma a la Plaça de la Constitució). l’altra banda del carrer, sense construir, eren les terres anomenades ses Trinxes propietat de don antoni Fiol. Miquel Barceló Antic, Roig i Margalida Bauçà Bauçà, Pastora 1816, agost 29. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagueren devant de mi lo notari comissionat de don Gabriel Nadal, notari y testimonis infrascrits, Miquel Barceló àlias roig, fill de antoni y de antonina antich, cònjuges difunts, y Margarita Bauçà, Pastora, viuda de Pere Matas, filla de Juan y de Francina Bauçà, cònjuges difunts, naturals y vezins de esta vila, los quals mediant jurament que ha prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder de mi el notari, han denunciat tenir y posseir per indivis, unas casas y corral situadas en esta vila en el carrer dit el Forà, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afrontan de

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 17

mel i sucre una part ab dit carrer; ab duas parts ab terras del senyor Antoni Fiol [Camp d’en Fiol] y de altre ab terras de antoni Mayol y ab cayró de Miquel Matas.” Miquel Matas Bauçà 1816, agost 31. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari comissionat de don Gabriel Nadal, notari y testimonis infrascrits, Miquel Matas, fill de Pere y de antonina Bauçà, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que ha prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de sis destres de llargària, que és la tercera part de un cortó de major nombre, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). Afronta de una part ab el carrer Forà; de altre ab carreró y corral de Miquel roig, de altre ab terra de antoni Mayol y de altre ab terra de antoni Barceló.” 10. ELS FONAMENTS DE LA VILA Bellíssima expressió utilitzada per identificar aquests tres bocins situats on actualment es localitza la Plaça de la Constitució. el camí sender o camí dels moliners registrat en el document, és un camí de tres peus, utilitzat per la gent del poble per dur a moldre. segons comunicació oral de Margalida Font Matas (m. 2010) Xisqueta, els homes que duien a moldre, passaven el temps mentre esperaven el torn, jugant a

teia per davant Can síndic. el caminoi començava en el carrer del Consistori i arribava fins al Molí d’en Tronca i el Molí d’en Peixarí. segons l’informant, era propietat dels moliners, l’havien adquirit per poder accedir fàcilment als molins i no haver de voltar pel camí de Consolació. està consignat al plànol de l’amillarament de l’any 1864. Cosme Salom Bauçà, Felet 1816, agost 29. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari comissionat de don Gabriel Nadal, notari y testimonis infrascrits, Cosme salom àlias Felet, fill de Guillem y de Cathalina Bauçà, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que ha prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir un trast de terra a los fonaments de la vila, situat en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab camí reial [carrer del Consistori]; de altre ab camí sander qui va als molins; de altre ab terras de Pere antoni Mayol Xondo y de altre ab terras de Juan Bauçà Pastor.” Francina Riutort Llobera 1816, setembre 3. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi Josep Villalonga, notari y testimonis infrascrits, com a comissionat de don Gabriel Nadal, notari, Francina riutord, muller de Matheu Ferrer, filla de March y de antonina

llobera, cònjuges difunts, natural y vezina de la vila de Petra, la qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una porció de terra, què és la tercera part de un cortó, poch més o menos, situada a los fonaments de esta vila, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta ab carrer públich [del Consistori]; ab camí dels moliners; ab terra de Juan Compañy y ab terra de antoni Barceló.” Antoni Barceló Bauçà 1816, agost 27. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari y testimonis infrascrits, antoni Barceló, fill de Juan y de Juana Bauçà, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir un cayró de terra de tenor de duas terceras parts de un cortó, poch més o menos, situat a los fonaments de la present vila, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab carrer públich [del Consistori]; de altre ab terra de Bernadí Compañy, Graset, de las matexas pertinèncias; de altre ab terra de Juan Compañy y de altre ab terras de antoni Mayol y ab terras de Miquel Matas.” 11. ELS MOLINS Genèric utilitzat per identificar alguna peça de terra ubicada a la

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 18

mel i sucre zona dels Molins. en aquest cas està situada devora el Molí d’en Carritxó. Bàrbara Bauçà Florit 1816, agost 29. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari comissionat de don Gabriel Nadal, notari y testimonis infrascrits, Bàrbara Bauçà, muller de Miquel Juan Gayà, filla de Matheu y de Damiana Florit, cònjuges difunts, natural y vezina de esta vila, la qual mediant jurament que ha prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una porció de terra anomenada los Molins, de tenor de setze sous y vuit diners de terra de major nombre, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab camí qui va a Felenitx [carretera de Vilafranca]; de altre ab terra de antonina ana Florit, de las matexas pertinèncias y de las altres parts ab terras de ramon Gayà, moliner [Carritxó].” 12. LES ERES Genèric que identifica bocins ubicats dins l’actual plaça de la Constitució, carrer dels Molins, carrer de ramon llull i encontorns. Margalida Mayol Fiol, Xondo 1816, setembre 4. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi Josep Villalonga, notari y testimonis infrascrits, com a comissionat de don Gabriel Nadal, notari, Margarita Mayol, àlias Xondo muller de Gabriel ribot, filla de antoni y de Margarita ana Fiol, cònjuges difunts, natural de esta vila y vezina de la de Petra, la qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de un cortó y mix dita las Eras, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta ab camí de Consolació; ab camí dels Moliners; ab terra de

don Miquel Font, prevere; ab terra dels hereus de rafela salom; ab terra de arnau Gayà y ab casas y corral de ana Bauçà, viuda.” Antonina Anna Nicolau Matas de Son Font 1816, setembre 4. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi Josep Villalonga, notari y testimonis infrascrits, com a comissionat de don Gabriel Nadal, notari, antonina ana Nicolau, viuda de ramon Gayà [d’orta], filla de llorenç y de Margarita Matas, cònjuges difunts, natural y vezina de esta vila, la qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir mix cortó de terra situat en este terme y en el lloc de las Eras, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab casas y molí de Guillem Salom Pexerí; ab terra de Maria àlias Parisa; ab molí y terra de Bernadí Font, Tronca y ab camí dels Moliners.” 13. NA JOANETA DE SON SANTOS el determinant ens recorda una possible pertinència a l’antiga possessió de son santos. aquest topònim identifica una sèrie de bocins situats entre l’actual carrer de ramon llull i el carrer de Jaume ii. la zona, coneguda pels vells santjoaners com a Can Joanet, actualment situada dins el casc urbà del poble, fou urbanitzada devers l’any 1928 a instàncies del rector Francesc Mas Galmés (1878-1953) Mussol, més conegut com el rector Mas, el qual n’era propietari d’una sèrie de bocins provinents de l’herència familiar. l’obertura del carrer ramon llull ocasionà la demolició del Molí d’en Perdut (la cisterna quedà al bell mig del carrer). amb les pedres de la torre, en Toni Perdut i el seu germà varen fer la casa actual, que duu la data de l’any 1928 gravada al llindar de la finestra.

Matgí Galmés Beltran, Reino 1816, setembre 5. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi Josep Villalonga, notari y testimonis infrascrits, com a comissionat de don Gabriel Nadal, notari, Matgí Galmés àlias reyno, fill de rafel y de Juana Beltran, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder de mi, el notari infrascrit, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de un cortó de número de una quarterada dita ne Juaneta de Son Santos, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta ab terras de antoni Matas Baruxó; ab terra de Juan Compañy àlias Barber; ab terra de antoni Mayol de la Plasa y ab terras de antonina ana Fiol àlias Caldarera.” Antònia Anna Fiol Gual, Calderera 1816, setembre 5. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi Josep Villalonga, notari infrascrit, com a comissionat de don Gabriel Nadal, notari, y los testimonis que abaix se expresaran, antonina ana Fiol, àlias Caldarera, filla de llorenç y de Francina Gual, cònjuges difunts, natural y vezina de esta vila, la qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir un cortó de terra de nombre de una quarterada dita ne Juaneta de Son Santos, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta ab terra de la denunciant infracabrevadora; ab terra de Matgí Galmés [reino] de las matexas pertinèncias; ab terra del señor Antoni Fiol [les Quarterades de solanda] y ab terra de antoni Fiol àlias Buruxó.” Matgí Galmés Beltran, Reino 1816, setembre 5. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 19

mel i sucre Comparagueran devant de mi Josep Villalonga, notari y testimonis infrascrits, com a comissionat de don Gabriel Nadal, notari, Matgí Galmés, fill de rafel y de Juana Beltran, cònjuges difunts, y antonina ana Fiol [Calderera], filla de llorenç y de Francina Gual, cònjuges difunts, naturals y vezins de esta vila, los quals mediant jurament que han prestat a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denunciaren tenir y posseir per indivís una pesa de terra de tenor de mitge quarterada de nombre de una quarterada, dita ne Juaneta d’en Santus, situada en este terme, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta ab dos parts ab terras del señor Antoni Fiol [les Quarterades de solanda]; ab terra dels hereus de la senyora Ramis, de Palma [Ca na ramis, al carrer de sant Joan]; ab terra de las matexas pertinèncias de dita antonina ana Fiol de sobre cabrevada.”

PLANTERS

NICOLAU

Antoni Matas Bauçà, Burixó 1816, agost 31. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca. Comparagué devant de mi lo notari, comissionat de don Gabriel Nadal, notari y testimonis infrascrits, antoni Matas, fill de antoni y de Francina Bauçà, cònjuges difunts, natural y vezí de esta vila, el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir mix cortó de terra de pertinèncias de un cortó, situat en este terme, tingut en alou y directe

domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). afronta de una part ab terra de antonina ana Fiol Caldarera; de altre ab terra dels hereus de Christofol Bibiloni Ramis [Ca na ramis, al carrer de sant Joan]; de altre ab terre de Maria Bauçà y de altre ab terra de Bernadí Font Tronca.” 14. LES QUARTERADES DE SOLANDA aquesta porció de terra, antiga propietat de la possessió de solanda, registrada en el document com a terra de solanda, ja fou tractada pel qui subscriu.4 són 6 quarterades d’extensió, que el comprador, antoni Fiol Barceló, va afegir al Camp d’en Fiol, de la seva propietat. un dels confrontants d’aquesta porció de terra, era na Joaneta de son santos, tractada anteriorment. Don Antoni Fiol Barceló, de don Antoni5 1817, maig 14. “en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca, comperagué devant de mi, lo notari y testimonis infrascrits don antoni Fiol, fill de don antoni, difunt y de doña Margarita Barceló, vivent, antes consortes, natural y vezí de esta vila. el qual mediant jurament que presta a Déu Nostro senyor y a una señal de Creu en mà y poder meu, denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de sis quarteradas situada en el terme de la present vila, tinguda en alou y directe domini del reial convent y monjas de santa Clara (...). Confronta de una part ab terra de antoni Mayol de

la Plasa; ab la de Matgí Galmés [reino]; ab la de antoni Matas Baruxó; ab la de Cosme Mas [Costella]; ab camí qui va a Consolació y per las restants parts ab terras del señor denunciant [Camp d’en Fiol], cuya terra té y poseyès en virtut del acte de venda6 a son favor firmat per la excel·lentíssima senyora doña Maria Fransisca Villalonga, mediant acte dels onze febrer del añy mil vuit cents y tretze, en poder de don Gabriel Nadal, notari.” Notes 1. arM, protocol 2354, f. 129v 2. Cadastre 1726. Hereus d’antoni andreu Barceló, per un molí de vent, 150 lliures (aMsJ, registre 538, f. 22). 3. som del parer, que l’actual carrer ermità, no té res a veure amb una persona dedicada a la vida eremítica. el malnom ermità, associat al llinatge Barceló, es present a la vila de sant Joan des del 1670 i el portava una nissaga de moliners actualment extingida. una acurada recerca genealògica d’aquesta família, potser ajudaria a aclarir la nomenclatura oficial del carrer. 4. Vegeu: Canuto Bauçà, Francesc (2012). “ses Veles, es Camp Calafell, i ses Quarterades, antigues pertinences de la possessió de solanda.” a: Mel i Sucre, núm. 390, pàg. 13. sant Joan: obra Cultural de sant Joan. 5. antoni Fiol Barceló (n. c. 1777) Fiol, fill d’antoni i d’isabel. Terratinent, propietari del Camp d’en Fiol, fou síndic de l’ajuntament santjoaner el 1823, 1824, 1828 i 1832. era casat amb antonina aina Fiol Bauçà (n. ?) i tengueren dos fills, antoni Fiol Fiol (m. 1826) a l’edat infantil i Margalida Fiol Fiol (18281852) fadrina. a la mort d’antoni Fiol, la viuda antonina aina Fiol, es va casar de segones núpcies amb Josep Bauçà Matas (17861853) Verro, metge. No tengueren descendència. antonina aina Fiol testà el 1855 i féu hereus els seus nebots antoni Fiol rul·lan (n. c. 1823) Fiol i Pere Joan Fiol rul·lan (18261911) Fiol. 6. arM, protocol N-253, f. 46.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 20

mel i sucre

Feim un pensament

Sant Joan i el turisme

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

om en ple estiu a l’any 1950 després del boom turístic. Tota Mallorca està ocupada per turistes alemanys i anglesos... Tota? No! un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix ara i sempre al “turista” invasor. efectivament, és estiu a Mallorca, i els santjoaners solem veure el fet turístic com un fet llunyà, que no afecta sant Joan. Desvetllarem en aquest article que aquesta llunyania no és del tot realista, i encara que no ho sembli, sant Joan té i rep beneficis del turisme.

Turistes a Sant Joan? si ens atenem a la definició que els turistes són “aquelles persones que dormen almenys una nit en un territori distant al d’on resideixen habitualment”, hem de tenir en compte que a sant Joan no hi ha cap hotel, ni hostal, ni establiment d’allotjament reglat; i per tant no té “llit” o “plaça hotelera”. això no vol dir que no hi hagin turistes, ja que és habitual trobar-los en els principals recursos turístics del poble: els Calderers, Hortella d’en Cotanet, Can Tronca, Consolació, festes tradicionals del poble... i més visiblement com a ciclistes de pas pels bars de sant Joan. Per tant, ens ha de quedar clar que encara que els turistes no dormin a sant Joan, segueixen sent turistes. Però també hem de tenir en compte els... Visitants de la vila són aquelles persones no residents al terme de sant Joan, que per un motiu o altre consumeixen

El principal recurs turístic de Sant Joan és la possessió d’Els Calderers.

algun tipus de producte o servei al nostre poble. efectivament, de manera directa pensam en els mateixos que hem pensat abans, però hem d’afegir que els que compren a les botigues del poble, posen benzina en es sortidor... També tenen un impacte positiu indirecte a la resta de l’economia local, ja que per exemple una fruita venuda en una botiga, que hagués estat comprada a un pagès santjoaner fa que aquest també rebi part del benefici, igualment amb els sous de la gent que treballen en aquests negocis; i fins i tot, en els costos que ha realitzat

el pagès per produir la fruita. Beneficis indirectes el poble de sant Joan també es beneficia del turisme que reben altres municipis, tots aquells santjoaners que tenen negocis o treballen en altres llocs de Mallorca i tenen relació amb el turisme, també són beneficis per a la vila. Ja que encara que la seu de l’empresa pugui estar a Portocolom (per exemple) els santjoaners que hi treballen en surten beneficiats i més encara si part d’aquests guanys els consumeixen a sant Joan.

Llaüt Mallorca, empresa del Santjoaner Joan Roig, a Portocolom.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 21

mel i sucre

Cartells de la Final Four de la Copa Juvenil de Futbol Sala, organitzada pel Sant Joan C.E.

Potenciació turística ara que estam en crisi és un bon moment per pensar que podríem fer a sant Joan per aprofitar el turisme per al nostre benefici. Hem de realitzar un diagnòstic acurat de la situació, en geografia s’utilitza el diagnòstic DaFo (desavantatges, amenaces, fortaleses i oportunitats). Com a motius favorables cal tenir en compte que sant Joan es pot beneficiar d’un turisme gastronòmic, rural o ciclista, sense que això suposi una afluència massiva que pugui afectar el poble a nivell cultural, social o en reducció de la qualitat; ja que ens estam referint a un turisme més qualitatiu i no les grans quantitats associades al turisme de sol i platja; o al risc de caure en la “tematització” (convertir el poble en un parc temàtic”. Cal aprofitar doncs aquests avantatges i pensar en la possibilitat d’oferir millor els nostres productes: – Agroalimentaris: negocis més visibles, més facilitat per aconseguir els productes del poble... estil a les botigues de fruita i verdura de Vilafranca. òbviament la fira i el mercat són altres exemples, és clar que no poden competir amb sineu o altres pobles, però “tot fa brou” diuen. – Tranquil·litat: Falten places turístiques al poble que ofereixin un ambient rural i tranquil al

turista, i al mateix temps suposaria més oferta laboral per a la gent del poble. actualment es possible veure finques de lloguer turístic al poble, o estrangers que han vingut a residir a sant Joan... però no són establiments reglats i tenen un impacte molt restringit en l’economia local. – Esport: encara que sembli mentida sant Joan té un bon aparador per l’esport: Penya Motorista, Burinos, Futbol sala, MotoCross, Mobiletada, Ciclisme... Ja s’han produït en el passat grans iniciatives en aquest tema, algunes s’han perdut (i s’haurien de recuperar), d’altres són recents i tenen molt futur (Final Four cada any organitzada pel sant Joan C.e.)... però la majoria necessiten més publicitat o establir-se com a productes sòlids, que produirien grans beneficis al poble. Cal pensar sèriament també afavorir i millorar els serveis als ciclistes de pas, més sobretot tenint en compte la tradició que hi té sant Joan. – Cultura: sant Joan és possiblement el poble de Mallorca amb més percentatge d’habitants implicats en la cultura, cal fer ressò d’aquestes activitats, posar-les en un aparador regional, que fets com el ball de bot, correfoc, davallament, literatura, gloses, cant, festes populars... siguin coneguts arreu de Mallorca per afavorir la vinguda de gent d’altres pobles també a consumir a la vila. Però sobretot... COORDINA-

CIÓ, ho pos en majúscula per a quedi clar, allò que realment potencia les activitats a un poble tant petit és que entre unes i altres s’ajudin mútuament a fer-se famoses, compartint diferents perfils socials i al mateix temps fent que tant visitants com turistes vagin escoltant constantment referències de sant Joan, i no només ens recordin per una vinguda fugaç a un restaurant... o malauradament segueixin pensant que els Calderers és de Vilafranca. relacionar coses de diferent temàtica no és tan complicat, realitzar activitats esportives el dia de sa festa des botifarró o es quart diumenge, com una prova de MotoCross o un triangular de futbol sala, fa que més gent de fora poble, vengui durant aquestes celebracions i coneguin més el nostre poble. És feina de tots aconseguir que sant Joan surti al Mapa de Mallorca i per tant rebi més turistes, visitants... i sobretot... beneficis, que encara que sembli mentida, són per a tots els santjoaners i santjoaneres. si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2013

2012

2011

2010

2009

2008

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

Comentari al mes de juny Com ja va passar en el mes de maig, el juny d'aquest any s'ha caracteritzat per registrar una temperatura mitjana bastant més baixa que la de l'any passat; ha descendit 3,1 ºC. aquesta temperatura, que ha coincidit amb la de l'any 2011, ha estat la més baixa de la sèrie que duim observada, des de l'any 2008. També han baixat de manera ben perceptible els valors màxim i mínim de les temperatures, comparats amb els del juny del 2012. aquests valors de la temperatura inferiors als esperats juntament amb una atmosfera inestable durant molts de dies, han fet d'aquest juny un mes anormal que ha provocat un retard en l'entrada de l'ambient estival. Fins a final de mes no ha fet ganes de prendre banys a la mar o a la piscina o de sortir a la fresca al carrer. a sant Joan els dies de mal temps ens han deixat poca precipitació, únicament 7 mm, la majoria recollits els dia 22. la humitat mitjana de l'aire també ha baixat en relació al maig, passant del 72% d'aquest mes al 63 %. a causa de l'elevació de la tempera-

Pluviometria

MES DE JUNY

2013

2012

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

21,2 ºC 33,3 ºC (dia 17) 12,3 ºC (dia 3) 7 mm 5,6 Km/h 52,9 Km/h (dia 9) S 63,00% 1015 mb 5,8 ml/dia

24,3 ºC 38,2 ºC (dia 29) 15,8 ºC (dia 13) 2,7 mm 4,6 Km/h 51,5 Km/h (dia 8) S 58,41% 1013,75 mb 6,9 ml/dia

JULIOL 2013 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

25 ºC 34,3 ºC (dia 17) 15,7 ºC (dia 1) 0 mm 5 Km/h 40 Km/h (dia 5) E-NE 6,2 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

069859 077177 118849 139745 176430 196188

05794 06454 09702 10519 13792 14959

12,06 11,96 12,25 13,29 12,79 13,12

11,42 10,37 15,52 19,16 21,64 28,04

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04693 05228 07859 08520 11172 12117

1449 1614 2426 2630 3448 3740

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 23

mel i sucre tatge elevat a data actual. la palla damunt el rostoll és la imatge habitual que ens trobam quan allargam la vista damunt les nostres terres. NoTa: a causa d'una avaria a l'estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l'estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).

tura i de l'aire més sec ha augmentat l'evaporació, a 5,8 ml/dia, fet que ha implicat haver de subministrar més quantitat d'aigua als cultius de regadiu. aquests valors es desvien dels registrats en el juny de 2012, amb una humitat més baixa (58,41 %) i una evaporació de 6,9 ml/dia; conseqüència d'un juny molt més calorós que el d'enguany. el vent s'ha fet sentir de manera moderada. la velocitat mitjana s'ha quedat en els 5,6 Km/h. el cop de vent més fort es va produir el dia 9 amb una velocitat de 52,9 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de migjorn.

Comentari al mes de juliol amb l'arribada del juliol, el temps d'estiu s'ha compost: ha arribat la calor de veres. les temperatures tant diürnes com nocturnes han augmentat de manera considerable respecte al mes passat. llevat d'algun dia un poc cobert o una mica inestable, hem tengut un predomini de temps amb sol brillant al llarg del mes. els núvols de tempesta que s'han format en algunes jornades han deixat caure quatre gotes inapreciables. el bon temps general ha afavorit la recollida del gra. els camps de cereals del nostre terme ja han estat batuts en un percen-

Parc solar fotovoltaic en el mes de juny hem continuat amb l'augment de la radiació solar; en aquest mes s'assoleix la duració màxima del dia, el solstici d'estiu, el dia 21. s'han generat 1167 Kw/h més que en el mes de maig. l'augment de la temperatura mitjana a les plaques ha fet baixar un poc el rendiment d'aquestes, que ha passat de 12,79 a 13,12; per tant s'ha necessitat una mica més de radiació solar per obtenir cada Kw/h d'energia. si el comparam amb el juny de l'any passat, s'ha generat pràcticament la mateixa energia; el juny d'enguany ha superat en just 29 Kw/h la generació del juny de 2012; és el primer mes que sobrepassa la producció del 2012 i amb un rendiment també millor (13,67 en el juny de 2012; 13,12 enguany). Hem de recordar que el juny de 2012 va ser molt calorós amb una temperatura mitjana a les plaques de 31,25 ºC; en canvi en el juny de 2013 la temperatura que han hagut de suportar les plaques ha estat uns 3 ºC inferior.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 24

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: sequer d’albercocs de l’amo esteve Juan Ginard, sabater, els anys quaranta. aportació fotogràfica: Maria Matas Juan, de sa raval. Fotografies 2 i 3: sequer d’albercocs de ca l’amo en Peremaiol, al barri del Camp, els anys seixanta. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà, Passol.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Pรกgina 25

mel i sucre

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 26

mel i sucre

dalt del turó

Remenant emocions, afectes i felicitat CliMeNT PiCorNell

La vida és un 10% el que et pas sa i un 90% com t’ho prens, deia el compositor irving Berlin. si això és cert, el fet de comprendreho necessita un esforç suplementari de part nostra. i ho dic després de llegir l’article de Joan M. Tresserras, L’onada reaccionària, sobretot el seu començament, és una cita llarga però dibuixa bé un nou paisatge social que ens envolta: “individualisme. Culte a l’èxit en totes les seves formes. Menyspreu de l’esforç i del mèrit. enaltiment de la sort, l’atzar, la casualitat. Moda retro i evocació nostàlgica de velles formes classistes de distinció. Xenofòbia. Desplaçament de la crítica social per l’autoajuda. Banalització de les qüestions. Frivolització de les diferències socials complexes. Yupisme neocon. elogi del facilisme. Presentisme –viu el moment!–. Consum com a clau de realització personal. Desdibuixament de les causes col·lectives. ressorgiment de l’esoterisme i formes mítiques d’espiritualitat. evasió. apologia de l’irracional. Hedonisme. Desplaçament de l’art i la cultura per l’entreteniment. Deriva cap a la gratificació immediata. Predomini de l’efímer i del que no suposa compromís. Competitivitat. ridiculització del bonisme. Negacionisme. reducció de la política al màrqueting electoral i a la gestió pública. episodis de frau i corrupció. l’espectacle com a paradigma de comportament. Desregulació. liberalització. Mercat. Desterritorialització. Deslocalització. en-

cobriment de la pèrdua de sentit. Proliferació de les coartades esporàdiques. Friquisme. idolatria de la riquesa. adulació al poder econòmic. sacralització de l’aparença. Teatralizació de la vida quotidiana. artificis virtuals. succedanis de l’experiència. Devaluació de l’anàlisi davant la descripció costumista. Descrèdit del rigor. especulació…”. Vaja! Tanta sort que més endavant fa una crida per despertar de la indiferència. * No fa gaire un servidor reflexionava sobre els valors, aquestes conviccions que hem anat formant i que determinen la nostra conducta i la nostra forma d’entendre el món i que influeixen en una part del 90% del qual parlava en començar l’article: honestedat, lleialtat, respecte, solidaritat, tolerància, responsabilitat, justícia, compromís, integritat, amistat, generositat, empatia… i que es veuen avui en dia –hem de ser francs, si hem de fer cas del que diu Tresserras– sotmesos als estaments del poder vehiculats a través de l’estat o millor dit -si em permeten una paraula antiga- del sistema. aquests valors es fonen per la pèrdua de pes de l’educació i per l’abandonament, o renúncia, dels pares a la tutela integral dels fills, cedits a la televisió i als nous mitjans de comunicació que són els qui, aprofitant el buit, crearan referents i models a imitar. això

significa un abandó a la correcta configuració dels afectes, de les emocions, de la recerca de la felicitat, ara ja una mercaderia més a disposició d’usuaris i consumidors, com afirma raúl eguizábal a El estado del malestar, capitalismo tecnológico y poder sentimental. * A aquesta substitució que s’està produint per part de les noves empreses d’Internet era on m’interessava fer la reflexió, en el pes de les anomenades xarxes socials, que tracten sobretot de produir “noves” relacions humanes en una rendible estratègia de la que emergeix un nou capitalisme, en paraules de Juan Martín Prada, un capitalisme afectiu. Certament, el sorgiment d’aquestes comunitats comunicatives intensifica el caràcter afectiu de la comunicació. amics del Facebook o del Google plus? una piluada al Twitter? idò això, la sintonia afectiva, una síntesi de cibernètica i afectivitat, mercadejada amb les emocions derivades del contacte interpersonal digital, torn citar Prada, “la xarxa exemplifica com extreure un enorme benefici de la vida afectiva en un territori global”. els humans ja no som considerats únicament un potencial de força de treball sinó que com posseïdors d’una vida que desitjam socialitzar, empatitzar; demanar amistat i passar gust conjuntament, ens ho permeten fer

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 27

mel i sucre a través d’aquestes noves empreses, les noves places públiques, vertaders oligopolis internetians. * No cal ara esbrinar amb excés que l’afecte se diferencia de l’emoció i del sentiment. l’afecte precedeix a la consciència i al llenguatge, un potencial intern, és anterior a la memòria: alegria, sorpresa, interès, ràbia, disgust, por, vergonya… els sentiments en canvi són personals, biogràfics diu algú, i les emocions són les projeccions exteriors dels sentiments, que fins i tot poden ser fingides. Que l’home és un ser afectiu, ja ho deia Baruch spinoza i aquests afectes no són només fonts d’alegries i tristors, de sensació d’existència, sinó de coneixement i orientació de la realitat on vivim o ens movem, ja ho he dit: territoris afectius. * Aquesta exposició generalitzada dels nostres afectes, emocions i sentiments a través de la xarxa no és més que una expressió de l’addició que tenim els humans de les societats modernes per gestionar les emocions en un món desencantat, diu eve Kosofski. en el fons és una addició a la recerca de la felicitat. i no només en el món del treball, on ara un

bon director no és ja aquell que s’imposa, sinó el que millor comunica als seus subordinats sentiments d’autorealització mentre fan la feina de sempre (fins aquí arriben les seqüeles de la intel·ligència emocional), sinó que en el món personal han arribat a fer-nos creure que si som infeliços és perquè no sabem gestionar correctament els nostres sentiments o les nostres emocions. “He comès el pitjor dels pecats / que un home pot cometre: no he estat / feliç”, es lamentava Jorge l. Borges en el seu conegut poema. * I aquí hi ha l’altre cap de fil d’aquesta recerca obsessiva que pot fer que oblidem que la felicitat és bàsicament una emoció transitòria i que en la seva persecució, vegeu la paradoxa, hi radica la major part de la felicitat. o com assegura Pascal Bruckner, “si només hem de viure amb plenitud els moments de felicitat haurem de tirar als fems tots els altres que són el gruix de la nostra vida”. “Davant l’emmirallament pel mite de la felicitat, la millor autoajuda, és desenganyar-se”, diu G. Bueno. Per no acabar abominant de la xarxa i descreure del que deia J.-P. sartre (“l’infern són els altres”) contaré la paràbola que vaig rebre en un power-point. s’hi narrava el fet d’un home

malalt a un hospital que contava al veïnat, ferit pel càncer, la varietat de coses que ‘veia’ per la finestra. els dos alleugerien així els seus mals. un dia morí el que estava devora la finestra i l’altre passà al seu lloc. la sorpresa: la vista, era una paret... i el narrador de les meravelles que passaven per la finestra, era cec. Moralina: el dolor comunicat és la meitat, l’alegria compartida és el doble. * Fer feliços els demés és una de les fórmules més egoistes per aconseguir ser el doble de feliç. i torn al començament. Davant aquesta allau malèfica que ens sintetitzava Tresserras, els bons sentiments no són avui en dia una mercaderia molt productiva, amb la creença generalitzada de que la bondat és la virtut dels perdedors o si hem de fer cas a Jacques lacan que deia “el manament cristià ‘estima el pròxim com a tu mateix’, s’hauria d’entendre irònicament, ja que tot el món s’odia a sí mateix”. Però davant l’onada insolidària de la societat competitiva caldria pensar com Goethe si “la bondat és la cadena d’or que enllaça la societat”. Tal vegada sigui certa la lliçó núm. 23 exposada per François lelord a El viatge d’Héctor o el secret de la felicitat: “la felicitat consisteix en fer feliços els demés”. amén.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 28

mel i sucre

excursions

Final de curs F. XaVier MoraTiNos

un any més hem celebrat el final de curs del grup excursionista mel i sucre amb una sortida a la Cova dels Coloms; un any més, tampoc, no poguérem entrar degut a la mala mar. És una cova amb accés des de la mar i si fa ones és perillós entrar i sortir. Per això, decidírem canviar de plans: un grup, després de berenar, va partir cap a Cala Varques, uns altres cap a la piscina i uns altres cap a la Cova des Moro, una cova terrestre, molt a prop de la mar, amb excavacions on s’han trobat restes de Myotragus balearicus. al final, ens trobàrem tots (més de quaranta persones) a la piscina, on es va fer entrega de reconeixements als guies d’enguany. Per acabar, una bona paella i conversa a voler.

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 47

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

3. Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes (a la foto). Els donaran un u ´s. 4. Bous que freq¨ uenten el Tibet i els Mots Enquadrats. La part de darrere dels humans, en plural. Cada una de les dues meitats d’aquesta part del cos. 5. Anterior als estalinistes. All` a on es formen els embrions. 6. Vocal present a tots els idiomes del m´ on. Material amb el qual es construeixen el capoll les larves. Tros de pedra, o tros de rock. Déu egipci principal. 7. Cap del cap. Que presta doblers. Arbre preferit de n’Albert. 8. All` a on neixen els tailandesos, especialment aquells que estan units f´ısicament. Conjunci´ o. Disparadors de fletxes cars. 9. Facin de major longitud (tot i que és dif´ıcil fer-ho amb aquesta paraula). Piles petites. 10. Desitja la levitaci´ o. Susceptible d’erecci´ o. As de bastos. 11. La m` afia ho sol ésser, i la pizza també. Estimar l’ama de casa. 12. Primera preposici´ o del diccionari. Un dels dos blocs de la Guerra Freda. Educaré una cria de cirera descomposta (s´ı, aquest pic acabam amb un anagrama).

Horitzontals: 1. Independentment de si és un peix o un menjar f` acil d’elaborar, ambd´ os surten d’un ou. L’` avia ens avisa perquè és molt sabuda. 2. Sentir` as els nostres avantpassats a través de la r` adio. El primer episodi tracta sobre un conductor d’aeronaus. 3. Serralada que s’estén des de la Mar Negra fins a la Mar C` aspia. Despreniment de neu. 4. No és del tot calb, ja que té una mica de pèl blanc. Fluxi´ o d’humor en alguna part del cos. Lira que no sona. 5. Que emeten resplendor. Viuen a Orient o a la Zarzuela. 6. No hi ha res més pesat que un dia sense. Suau si ho feis servir. Greix´ os com el darrer dijous abans de la Quaresma. 7. Que ja ha madurat, com a m´ınim sexualment. Se’n foten del riu. 8. Deixaré de fer. Arbre americ` a de la fam´ılia de El podeu resoldre a: les crisobalan` acies (Chrysobalanus icaco), de fruits melisucre.cat/?p=1271 comestibles. 9. Isabel´ı no del tot conven¸cut. Torna ´ al nu ´ mero 46: Solucio desbaratat i resant. A la dreta del cor. 10. LleP O R T E R T R A M A tra tendent a ser confosa amb la V. Curar` a el que L L E U S B E U R E fa la granota. Vell que, miris des d’on el miris, es A L A C A R C A S S A veu igual. 11. Atreu el ferro minat. Sense pressa T A L L A R I A E S T ni agitaci´ o. 12. Relativa o pertanyent a una de les I D L L O T U N I R malalties més mort´ıferes (o a un signe del zod´ıac). A P L OM A R I A E A A L P I N A L A U Aix´ı acaba la primera conjugaci´ o. 13. Trencada fa C O C A N I R A P S un so diferent. El coure pot formar una rama. Se’n A R T A C E G U I reia de l’atmosfera. Verticals: 1. Està amb contacte amb el tacó. El seu u ńic enemic és la guerra. 2. Grans rialles. A un torrent et pots trobar un ordinador d’Apple.

R O N A

I A L L A S E S T L L A N E L L A T E S A T R

E L L A N A R D O C A C T A

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Caragolins amb herbes aromàtiques saCraMeNT Ferrer

a població de caragolins ha davallat dràsticament, degut a l’ús generalitzat de pesticides; per aquesta raó, quan anam a cercar-ne ens hem d’assegurar que els camps no estan esquitxats. aquesta recepta me la va ensenyar la meva sogra. l’he feta poques vegades perquè quan ella en cuina en fa per a tots i, la veritat, li surten mel. Ingredients - caragolins - 2 rodanxes de sobrassada - 1 pebre coent - 1 tomàtiga - 1 ceba - fonoll - moraduix - herba de lavanda - herba sana - alls - oli d’oliva

Preparació - Netejar els caragolins amb aigua, un parell de vegades. - Pelar la ceba i trossejar-la. Xapar la tomàtiga pel mig. - Col·locar-los dins un ribell amb aigua i esperar que treguin la banya per seleccionar els que són vius. - Posar-los dins una olla amb aigua clara. - Coure’ls a foc suau. abans que bullin abocar-hi un raig d’oli i els trossos de sobrassada. - Quan han agafat el bull, incorporar-hi el fonoll, el moraduix, l’herba sana, l’herba de lavanda, els alls, la tomàtiga i la ceba. - Després de bullir quinze minuts, afegir la sal i el pebre coent, perquè si es fa abans, amaguen la banya. - Deixar coure els caragolins tres quarts d’hora més i, passat aquest temps, comprovar si són prou cuits. si no és així, cuinar-los una estona més.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel397_mis298 24/07/13 10:22 Página 31

mel i sucre Efemèrides

agenda Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ✓ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.45, 7.55, 14.50, 16.10 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 8.45, 11.30✓, 13.30✓, 16.00✓ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00✓, 13.00✓, 15.30✓, 19.30✓ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.25), 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

Dies assenyalats agost: Mare de Déu dels àngels (2), Mare de Déu de les Neus (5), sant salvador (6), sant Domingo (8), sant llorenç (10), Mare de Déu Morta o d’agost (15), sant Bernat (20), santa rosa (23), sant Bartomeu (24), sant agustí (28), sant Joan Degollat (29), sant ramon Nonat (31). El mes “aigua d’agost fa mel i most”, diuen, però ben segur que poques gotes cauran durant aquesta mesada si s’ha de continuar la tònica d’enguany. Ja s’ha acabat de segar i batre ara només queda una altra tasca bastant dura: espolsar ametles. Quant a les fruites continua la recollida de prunes, melicotons, peres i pomes. Podeu menjar raïm, però cal esperar al mes que ve per fer la verema. És bon temps per sembrar patates (pel minvant), carxoferes (pel ple i pel minvant), lletugues (pel ple), faves (pel ple) i cols (pel ple). a finals de mes, de vegades, fa qualque calabruixada i tempesta, que a la nostra vila sol banyar el paperí de les festes. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 agost 15 31 15 setem.

la lluna

surt

es pon

06.47 07.00 07.15 07.29

21.01 20.45 20.22 19.58

29 juliol 6 agost 14 21 28

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 28 de jul. Porreres dia 4 d’agost sant Joan dia 11 Vilafranca dia 18 ariany dia 25 Montuïri dia 1 de set. Petra

Agost de 1993 • es va anunciar el canvi del metge titular de sant Joan, ja que la doctora que hi havia hagut els darrers anys es traslladava a Campos. el que havia de venir era el doctor Domingo. • es va presentar el catàleg del Museu Parroquial, que havia elaborat Mn. Josep estelrich. el Museu s’havia inaugurat l’any 1977, per commemorar el cinquantenari de l’inici de les obres de l’església. • es va presentar el grup de teatre Biaixos i Capgirons, dirigit aleshores per Tomeu Garí. Debutà amb l’obra Cavallet quan eres jove. • es va saber que na Catalina “de Cas Carter” obriria una merceria al carrer de Bellavista. enguany (2013) tancarà per jubilació de la propietària. Agost de 2003 • sant Joan va quedar sense cap policia local al carrer, ja que en Tomeu Mora va obtenir una plaça a Campos. • es va obrir el restaurant Hortella d’en Cotanet, iniciativa de na Montse Payeras “de Can Borràs” i en Tomeu Garí “Pujol”. • el Consell de Mallorca va anunciar la seva intenció de potenciar les seves cases museu, a santanyí, Binissalem i sant Joan (Cal Pare Ginard). aquesta darrera es volia dedicar a l’impuls i la recopilació de material de cultura popular i folklòric. • Dos santjoaners, Queta Karmany i Guillem Bou, coincidien en un programa diari de Catalunya ràdio, ella com empleada de la casa i ell com a col·laborador.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299