Mel i Sucre. Num. 398 agost de 2013 by ciutadajoan

cobertes_398_mis298 27/08/13 10:06 Página 1

0HO Obra Cultural Balear - Sant Joan

M e l

Suc re

OCB de Sant Joan • Agost / 2013 - núm. 398

6XFUH Agost

2013

núm. 398

Festes patronals 2013

mel398_mis298 27/08/13 11:26 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Un contracte d’arrendament FraNCesC CaNuTo

agost 2013. Núm. 398

Fotografies PeP Gayà

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Piscibloc 2013 QuaTre GraPes

Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company, Quatre Grapes, Jaume ramis, Tomeu Company, Frederic Febrer.

Tirada actual 500 exemplars

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Excursionisme FraNCesC X. MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Festes patronals. Foto de Jaume ramis. Contracoberta Festes patronals. Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel398_mis298 27/08/13 11:26 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 la depuradora d’aigües residuals de sant Joan es remodelarà i podrà donar servei a una població de 2.500 persones (els càlculs es basen en un consum de 200 litres per persona i dia). la remodelació, amb un cost previst de mig milió d’euros, té per objectius millorar la qualitat de l’aigua depurada i incrementar en un 25% la capacitat de tractament de les aigües residuals, en passar de 400 a 500 metres cúbics per dia. les obres, que es preveu que s’iniciïn aquesta tardor i tenguin una durada de set mesos, consistiran en la remodelació integral de la línia de tractament d’aigües residuals, amb la incorporació d’un reactor biològic, la substitució dels equips electromecànics i l’adequació de les instal·lacions annexes. a més, durant aquest mes de setembre, el Govern també hi instal·larà una nova bomba de purga de fangs, una actuació inclosa dins el projecte de millores a diverses depuradores del Pla de Mallorca. 1 l’ajuntament de sant Joan, representat pel batle Joan Magro, i la propietat de sa Bastida han firmat l’escriptura de la permuta de l’antic camí públic que passava per davant les cases per un nou camí que va al puig de sant Nofre i una superfície al voltant de l’antiga ermita. el camí que ara quedarà com a públic arranca de

El batle de Sant Joan i els representants de la família propietària de sa Bastida, moments abans de la signatura del conveni.

devora un pont que passa per damunt les vies del tren (un dels camins per anar de sant Joan a sineu) i aprofita trams d’un camí que anava a l’ermita des de sa Bastida. la primera feina serà ara senyalitzar i adequar el camí. encara que sigui només pedestre, ha de ser prou ample perquè hi puguin transitar els vehicles d’emergència. Més endavant es voldria restaurar l’ermita (descartant les restes de construccions annexes). 1 el primer dissabte de setembre està previst el canvi de batle a sant Joan, en compliment dels acords entre el PP i axsJ. serà la primera vegada a la història del nostre poble que el governa un partit d’esquerres. el batle cessant haurà exercit dues mitges legislatures (l’anterior gràcies a un pacte

amb unió Mallorquina). Per a la batlessa entrant, com dèiem, serà la primera vegada. igual que ha passat fins ara, tant el partit que tengui la batlia com el soci tendran importants responsabilitats de govern. 1 s’ha restringit la circulació al carrer de sa Bastida, que va del final del carrer del Mestre Mas fins a sa sínia, únicament en el sentit de baixada. Només es permet que hi pugi la maquinària agrícola, atenent una petició de la Cooperativa agrícola. igualment, s’han retirat unes peces de marès molt grosses (de 40 × 40) que havien fet nosa a la vorera del carrer durant molts i molts d’anys. 1 la Penya Motorista sant Joan va organitzar la seva tradicional excursió d’estiu. Després de fer

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel398_mis298 27/08/13 11:26 Página 4

mel i sucre

Els participants de l’excursió al Pirienu organiztada per aquesta revista.

algunes visites turístiques i anar a la platja, s’entaularen davant un bon dinar.

PLANTERS

NICOLAU

1 el concert de la Coral de sant Joan, juntament amb les de Felanitx i son servera, que estava previst per al 23 d’agost, es va haver de postposar al dia següent. la raó va ser un error de coordinació, ja que no s’havia tengut en compte que la pianista tenia una altra actuació. el concert estava dedicat als bicentenaris de richard Wagner i de Giuseppe Verdi, nascuts el 1813. la prime-

ORNAMENTALS

ra part estava dedicada a musicals contemporanis. Cal recordar que aquest mateix programa s’ha realitzat a son servera i al port de Felanitx, el qual es tornaran a interpretar el darrer divendres de setembre a Petra, en el marc de les celebracions del 300 aniversari del naixement del pare serra. 1 Mel i sucre ha organitzat aquest estiu una excursió als Pirineus. una trentena d’amics, sobretot habituals de les excursions mensuals, la majoria de sant Joan, però també vilafran-

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

quers, manacorins i sinevers, anàrem a passar quatre dies a la vall de Benasque. aquesta vall és la més alpina de la serralada, ja que hi abunden els cims de més de tres mil metres, singularment l’aneto i el Posets, primer i segon més alts, respectivament. Hostatjats al poble d’el run, a l’alberg homònim, ben devora una font que assaciaria la set del Pla de Mallorca, empreníem excursions adaptades a les capacitats i els gusts de cadascú. un dels plats forts va ser la pujada a l’aneto, per la vall de Coronas, a

mel398_mis298 27/08/13 11:26 Página 5

mel i sucre

La xerrada-concert de presentació del treball de Francesc Vicens “Paradise of love” va comptar amb la participació de Pep Alba (Los cinco del este) i Tomeu Matamales (Los Amigos) i l’assistència d’un centenar llarg de santjoaneres i santjoaners.

En el marc de les festes patronals, les corals de Sant Joan, Son Servera i de Felanitx oferiren un concert durant les festes patronals en l'aniversari dels compositors Verdi i Wagner.

la cara sud. De les quinze persones que partiren ben d’hora (caminaren una hora fosca negra!), sis coronaren el cim, fins a la creu, després de superar el temut pas de Mahoma (la gent sol passar ajonellada i aferrada a les roques). la resta desistiren a més o manco distància de la meta, alguns per problemes amb l’equipament (grampons, ulleres de sol...). s’ha de dir que les condicions no convidaven gaire a pujar: hi havia molta més neu de la que ens havien dit fonts fiables i amenaça de mal temps des del migdia. el darrer dia encara hi va haver qui tengué humor d’anar a fer una volta amb parapent, una de les activitats d’aventura que s’oferien a la vall. 1 s’han acabat d’instal·lar els brolladors a la plaça de la Constitució. D’uns clots quadrats, d’un metre de costat i dos pams de fondària, surten una sèrie de brolls que pugen una mica més que el paviment de la plaça. al fons dels brolladors hi ha una pedra plana que evita que si qualcú hi entra no pugui espanyar els canons metàl·lics que projecten l’aigua, ni fer-s’hi mal. Voltant els brolladors s’ha posat una petita barana d’acer inoxidable. el primer dia que es va acabar la feina varen desaparèixer uns embellidors metàl·lics dels forats del fons dels brolladors. es va escampar la idea que algú els

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel398_mis298 27/08/13 11:26 Página 6

mel i sucre havia robat, però els responsables ens han dit que els varen retirar les Brigades Municipals, ja que l’adhesiu que s’havia fet servir per subjectar-los no havia funcionat i es passava pena, justament, que qualcú se’ls endugués. 1 Ha mort Joan Juan Bauzà, als 87 anys. amb el nom artístic de Juan de Juan va desplegar una carrera com a cantant líric, i va arribar a actuar a Madrid, la ciutat de referència per a la sarsuela a la segona meitat del segle XX, i a gravar alguns discs. Professionalment, va tenir una botiga d’antiquari a la costa de la Pols, a Ciutat, negoci que va iniciar amb el llegat del polític radical emiliano iglesias. 1 Dissabte dia 10 d’agost, a la plaça de la Constitució, l’associació de Persones Majors de sant Joan va organitzar un acte dedicat a la primera música rock feta a Mallorca. el turisme, com en tants altres aspectes, va ser decisiu per a la introducció a Mallorca dels nous ritmes musicals abanderats per la banda britànica The

Les responsables de l’hortet del casal de la gent gran.

Beatles. el musicòleg Francesc Vicens féu una introducció al tema, basant-se en el llibre que ha publicat titulat Paradise of Love o l’illa imaginada, llibre que va acompanyat d’un CD amb un munt de cançons de l’època, en format MP3. Després, en Pep alba i en Tomeu Matamales, dos músics que formaren part de conjunts d’aquella època (los 5 del este i amigos, respectivament),

interpretaren unes quantes cançons, com Un sorbito de champagne, de los Brincos, Balada d’en Jordi Roca, de Guillem d’efak o Satisfaction de The rolling stones, i, naturalment, alguns temes de The Beatles. la vetlada va ser prou agradable i va acabar passades les 11, amb un bon regust de boca per part dels assistents, la majoria ja passada la seixantena.

mel398_mis298 27/08/13 11:26 PĂĄgina 7

mel i sucre

mĂŠs fotos a melisucre.cat

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Pรกgina 8

mel i sucre

mel398_mis298 27/08/13 11:27 PĂĄgina 9

mel i sucre

mĂŠs fotos a melisucre.cat

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 10

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 22 de juliol de 2013 la sessió va començar amb uns 15 minuts de retard, per poder, els regidors, assistir sense frisors al funeral que s’havia oficiat aquell vespre, i al posterior condol. Hi va faltar un regidor, antoni oliver, i de públic hi assistiren 8 persones. D’entrada es va aprovar l’acta de la darrera sessió i l’assabentat dels decrets de batlia, tràmit que ja no requereix la seva lectura d’ençà que són enviats per escrit a tots els regidors. Dos acords per unanimitat al tercer i quart punt serviren per continuar la tramitació administrativa per obrir el nou camí públic d’accés al cim del puig de sant Nofre i l’ermita, i el seu endreçament: l’aprovació definitiva de la desafecció del camí públic primitiu, que passava per davant les cases de sa Bastida, i l’aprovació del projecte de recuperació. un altre acord per unanimitat va permetre la concessió d’una subvenció de 600 € a la Confraria de la Setmana Santa, que s’havia passat per alt al ple anterior, i una de 500 € a la Peña Motorista, per les beneïdes de sant Cristòfol. i encara un altre acord per unanimitat: nomenar el batle com a representant municipal a l’Assemblea General de Consorcis d’infraestructures, que ha absorbit el consorci que va finançar l’enllumenat públic del barri de Camp i el camí de Consolació. se veu que amb aquest simple fet de l’absorció per part d’aquest únic

consorci de tot un seguit d’altres petits consorcis, la Comunitat autònoma aconsegueix un estalvi substanciós en matèria de controls administratius, optimitzantne la gestió. Ja ho diu la dita popular: “No hi ha millor mestre que la necessitat”. a partir d’aquí es va desfer la unanimitat. la primera majoria sense unanimitat del dia es va donar en plantejar-se dues mo cions sobre l’educació a les illes i els idiomes vehiculars, que els ponents, Cxi i axsJ, presentaren per separat en no trobar la manera d’unificar-les sense trastocar l’esperit de cada una d’elles. la de Cxi, exposada per Noèlia llull, estava redactada per “rebutjar els atacs del Govern balear al sector educatiu, i per demanar el replantejament sobre el tractament de llengües a l’ensenyament”, i la de axsJ, exposada per Catalina Gayà, “a favor de l’educació i del model lingüístic integrador de les Illes Balears”, demanava que es mantingués en l’ensenyament el model aplicat amb èxit a les illes Balears durant els darrers 30 anys, en comptes de fer del tema de l’idioma un cavall de batalla per lluitar amb males arts contra tot el que no sigui el “pensament únic” del actualment totpoderós (a les illes i a l’estat espanyol) Partido Popular, que a demés no té gens en compte la important ferida social que aquesta manera de fer les coses està obrint dins la nostra comunitat. se veu que per mantenir-se en el poder qualsevol cosa li va bé, encara que passi per la destrucció dels importants objectius socials aconseguits al llarg de tres dèca-

des de democràcia i de consens. Tot això darrer ho he afegit jo, però està implícit dins ambdues mocions. Bé, el resultat de la votació va ser de 6 vots a favor (3 axsJ + 2 Cxi + 1 Psoe) i 2 abstencions (PP).

Aprovat el Reglament de proveïment d’aigua potable. També es va aprovar per 6 vots a favor (2 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 2 abstencions (Cxi) el “reglament de proveïment d’aigua potable” del nostre municipi. segons va constatar el representant del Psoe Frederic Febrer, l’aigua és un bé escàs, i a sant Joan oferim l’aigua extreta del pou públic a habitatges de dins el urbà i també a zones rurals, amb els perills que pot comportar aquesta pràctica si en un moment donat es presenten problemes en l’extracció d’aigua d’aquest pou. les xarxes rurals es varen fer sense cap tipus de planificació i, amb aquests convenis, l’equip de govern de l’ajuntament vol començar a posar ordre dins el caos existent, regulant el tema segons uns paràmetres el més objectius possibles. Cxi va argumentar la seva abstenció dient que com que això era cosa de l’equip de govern, així ho deixaven tot en les seves mans. el consens va tornar a l’hora de votar l’adhesió del nostre poble al programa “Ciutats Justes”, per fomentar el comerç just des de les institucions, que va ser aprovada per unanimitat. i es va tornar a desfer (el consens) a l’hora d’adoptar el compromís de cedir a la Conselleria

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 11

mel i sucre de salut el solar del “Pes dels porcs”, just darrera el quartes de la guàrdia civil, per construir-hi una infraestructura sanitària, un PaC nou, ja que el que tenim actualment en funcionament ha esdevingut obsolet i molt mancat d’espai, a part de tenir uns accessos molt pocs adequats a persones amb mobilitat reduïda. segons va explicar el batle, l’adopció d’aquest compromís és una estratègica per comprometre la conselleria de sanitat a entrar aquest projecte dins les seves previsions a mitjà termini. la proposta va ser aprovada per 6 vots a favor (2 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 2 abstencions (Cxi). Com en el tema de les xarxes d’aigua, Cxi va argumentar la seva abstenció dient que això era cosa de l’equip de govern. arribat el punt d’informacions, els regidors de l’equip de govern donaren les següents: Margalida Català: – Centre sanitari: Hi ha en marxa un projecte per construir una nova consulta a l’actual centre sanitari, per poder així encabir-hi dos metges. l’objectiu és poder disposar d’un metge de reforç quan sigui necessari sense que hagi de compartir consulta amb el titular. aquesta actuació es planteja amb independència de la construcció del nou centre de salut del punt anterior: la construcció d’una nova consulta anne-

xa a l’existent pot ser quasi immediata, en canvi la del nou centre sanitari, anant bé, sempre es torbarà uns anys.

S’habilitarà una nova consulta a PAC actual, per po der disposar d’un metge de reforç en cas de necessitat. – l’acte “banya’t per l’esclerosi Múltiple” que es va celebrar dia 14 de juliol a la piscina municipal va comptar amb l’assistència de 40 persones. – informant d’un seguit d’actes de l’assemblea de Donants de sang per fomentar la donació, ja que a les illes Balears se necessiten unes 200 donacions diàries per atendre la demanda. – Festes patronals: en principi es preveien 6 dies de festes, però davant l’allau de sol·licituds d’actes per part d’associacions i agrupacions de gent del poble, la Comissió de Festes ha decidit ampliar-les, i així duraran del 13 al 29 d’agost. aquesta ampliació no afectarà significativament el pressupost de festes ja que, tot i ser actes amb bones perspectives d’una important participació popular, són de baix cost. – enguany s’han elaborat unes bases per la concessió del servei de bar durant els actes de les festes, i estan a disposició de qui les vulgui consultar.

Josep Bauzà: – el comparatiu de despesa elèctrica dels darrers 12 mesos diu que en relació a l’any passat s’han estalviat uns 5.300 €: De 95.300 hem passat a 90.000 (aprox.) Tot un èxit si tenim en compte les distintes pujades de tarifes que hi ha hagut dins aquest període. – les hores d’extracció d’aigua del pou públic han abaixat fins les 7,8 hores/dia. – s’han muntat els aparcadors de bicicletes a la plaça de la Constitució. – Catàleg de Patrimoni: si tot va bé dia 26/07 va a la Comissió de la Comissió insular de urbanisme, que el remetrà al Ple per la seva aprovació definitiva el 30/07.

El catàleg de Patrimoni, a punt per a la seva aprovació definitiva. – Per les festes patronals estaran arreglats tots els clots dels carrers. Catalina Gayà: – escoleta d’estiu: Durant el mes de juliol hi ha 42 nins apuntats, atesos per 1 director, 3 monitors titulats i 2 monitors en pràctiques. les previsions són que pel mes d’agost hi haurà una reducció de nins, i la corresponent reducció de personal. – a principis de juliol hi va

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 12

mel i sucre haver una reunió entre representants de l’escola i de l’ajuntament per elaborar el llistat de feines de reparació i conservació que han d’estar fetes abans de començar el nou curs escolar, el 13/09.

rerament han patit pujades descomunals per haver fet obres “amb permís”. i finalment, al darrer punt, de precs i preguntes, hi va haver els següents:

Joan Magro: – s’ha presentat el projecte per la construcció d’una depuradora nova, ja que la que tenim actualment en funcionament va quedant obsoleta.

Francisco Mestre: – Punt verd: les barreres encara no funcionen. – Hi ha hagut queixes per problemes de trànsit durant fes “Festes del sol que Balla”. – està acabada la Plaça de la Constitució? està inaugurada? se posarà un lletrero per indicar el seu nom? – alguns veïns del barri dels molins demanen que se pugui transitar per dins la plaça per accedir a aquest carrer. – Que se sap d’un enfrontament d’una persona de sant Joan amb l’arquitecte municipal? – sobre la reparació dels clots als carrer, és possible ampliar la llista d’actuacions a fer?

Una nova revisió del cadastre en urbana i rústica podria desembocar en una rebaixa de les quotes dels que sempre hem pagat, en incorporar construccions que no han pagat mai. – Dia 25/06 hi ha una reunió amb el Cadastre per una possible revisió en urbana i rústica. si hi ha moltes incorporacions noves, és possible que hi hagi una baixada en la contribució dels que dar-

Frederic Febrer: – els automobilistes que volen accedir des del carrer de Palma al

carrer Nou, o viceversa, molts de dies tenen problemes per fer la maniobra. això s’arreglaria pintant de groc els dos angles d’aquest accés i el frontal del carrer Palma, per evitar que hi aparquin cotxes. – a lluc a peu: si l’equip de govern vol fer qualque actuació per aquesta fita, és hora de posarse en feina. – s’haurien de publicar els horaris de la piscina municipal. – Com a usuari del Bus que va de sant Joan a Palma se sent un passatger de 2ª categoria: a sant Joan fa 2 parades, i a Montuïri devers 7. – s’ha sentit a parlat d’un projecte de gasoducte per posar “gas ciutat” a sant Joan. Que hi ha, d’aquest tema? – Fugues d’aigua: es resolen amb eficiència? si voleu conèixer les respostes, podeu visionar el vídeo a la web melisucre.cat. la sessió es va aixecar un poc passades les 11 de la nit.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 13

mel i sucre

converses amb els amics

El futbolet a Sant Joan (I) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

uan es va dissenyar la plaça de la Constitució, per part de l’ajuntament ja es va tenir en compte que s’hi pogués senyar una pista o camp de futbolet, un esport que aleshores es començava a posar de moda. el futbolet (que abans li dèiem ‘futbito’), el mateix nom és un diminutiu del futbol convencional, amb el camp de joc i les porteries de dimensions més petites. l’equip es compon de quatre jugadors de camp i un porter, encara que cada equip pot tenir més jugadors i fer tots els canis que li convengui. a nivell federatiu,el futbolet està degudament reglamentat. el temps dce durada del partit consta de dues parts de 25 minuts cadascuna, i uns minuts de descans. També, durant el partit, els delegats dels equips poden demanar un temps mort, que sol ser d’un minut de durada. el partit sol estar controlat per un sol àrbitre, que pot treure targetes blanques o vermelles i, si la falta és greu, comporta que el jugador sancionat hagi d’abandonar el camp per un temps determinat. en el futbolet no existeix el fora de joc, o orsai, les fores es treuen amb el peu i tan sols el porter, dins la seva àrea, pot tocar la pilota amb les mans. així mateix, cada equip pot fer els canvis que vulgui i quan vulgui. Cada equip té el porter i quatre jugadors al mig del camp, que van rodant per ocupar el lloc de defensa o atac segons les circumstàncies que el joc requereixi en cada moment.

Bar Centro, 1984: Rafel Dalmau, Pep Ferriol, Miquel Fidever, Miquel Alzamora, Joan Font, Toni des Centro, Joan Bauçà, Xisco Dalmau, Amador des Camp i Joan Mena.

el futbolet a sant Joan es va posar de moda amitjan dècada dels anys vuitanta. en principi, va començar com de per riure, amb alguns grups de joves que es divertien passant les vetlades jugant a futbolet a la nova plaça

de la Constitució. en poc temps, però, la cosa va anar a més i es va organitzar un torneig de cara a les festes patronals. Per il·lustrar aquest capítol ens ha estat de gran ajuda l’aportació de fotografies que han fet

Taller Sant Joan, 1984: Quico Prados, Arnau Bronder, Miquel Gayà, Guillem Bauçà, Xisco Mas, Biel Jaume, Arnau Feleu, Biel Gomis i Arnau de Son Perdut.

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 14

mel i sucre n’amador Passol, que juntament amb n’amador de sa Plaça han elaborat un arxiu fotogràfic on hi ha representats quasi totes les activitats que s’han fet al poble. les primeres fotografies d’equips de futbolet corresponen al torneig de l’any 1984, que va guanyar l’equip de Ca Na Blanc. D’aleshores ençà cada any s’organitza un torneig que la final coincideix amb les festes patronals. l’any 1988 el va guanyar el Bar Centro. l’any 1989, el Centre Cultural va roganitzar el torneig estiuenc i va rebre una subvenció de 100.000 pessetes procedent de la Conselleria de Cultura del Govern Balear. s’hi apuntaren vuit equips: Centre i, Centro ii, Can Tronca, Torre de s’aigua, Club d’esplai, Quintos 69, Quintos 89 i averridors. el torneig o lligueta del 1989 fou un tant polèmic perquè entre la duresa i els nervis d’alguns jugadors, tot plegat provocà que els directors i àrbitres externs es retirassin i s’hagueren de contractar nous àrbitres per controlar els partits, de manera que el torneig acabà amb un final acceptable. la classifiació de la lligueta fou la següent: Can Tronca, Centro i, averridors, Quintos 89, Club d’esplai, Quintos 69, sa Torre, Centro ii. el màxim golejador fou n’ernest Pagès, amb 15 gols, seguit d’en Biel Pagès amb 10 gols i en Biel Gomis també amb 10 gols. el trofeu a l’esporti-

Ca Na Blanc, 1984: Guillem Pagès, Rafel Turricano, Nino Company, Miquel Parrec, Tomi Company, Pep Bauçà, Pep Mas Llaneres, Xisco Pagès, Ernest Pagès i Tomeu Parrec.

Can Tronca, 1989: Tolo Putxo, Arnau Bronder, Tomeu Mora, Martí Putxo, Tomi Company, Joan Beina, Xisco Batxà i Pep Mas Llaneres.

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 15

mel i sucre vitat fou concedit a la Torre de s’aigua. en el partit disputat entre els Quintos 69 i el Centro ii, na Cati Gorreta va marcar el gol que va valer la victòria del seu equip. Fou un torneig polèmic i amb problemes, però que va moure i entusiasmà molt de públic, que passaren la vetlada envoltant la plaça d ela Constitució sense frisar d’anar-se’n a dormir. Pareix que l’any següent, el 1990, no va haver-hi torneig de futbolet, però d’això ja en parlarem en el proper capítol. Averridors, 1989: Toni Parric, Xisco parrec, Arnau Bronder, Tià Ponço, Rafel Queixal, Biel Jaume, Guillem Pagès, Guillem Cocover i Biel Gomis.

Quintos del 60, 1984.

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Pรกgina 16

mel i sucre

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 17

mel i sucre

investigació

l dia 7 de novembre de l’any 1805, un nou matrimoni d’arrendataris format per en Joan Camps i na Margalida Lladó, ambdós originaris de la vila d’Esporles, arrendaren la possessió de Son Brondo, propietat aleshores de dona Joana Rocabertí de Boxadors, comtessa de Peralada (hem de fer constar que també era propietària de la possessió de Sa Bastida). El contracte, signat en principi per vuit anys, es va anar perllongant fins el 1853. La nombrosa descendència d’aquests nouvinguts, va perpetuar el llinatge Camps –absent al repertori onomàstic santjoaner en aquelles saons– a la nostra vila i a més a més, els successius matrimonis dels descendents d’aquesta nissaga es varen escampar pels termes municipals de Montuïri i Llorito, de tal manera que encara perdura la seva descendència. El treball d’investigació, l’hem dividit en tres parts, que anirem publicant una rere l’altre en els propers mesos. En primer lloc, publicarem el contracte d’arrendament, en què consten tots els pactes, reserves i obligacions dels arrendataris. El segon article tractarà exclusivament dels estims (bestiar, llavors, guarets i arreus) que els nous arrendataris rebien al principi de l’arrendament i que havien de restituir a l’acabament del contracte. I a l’últim, intentarem

Un contracte d’arredament de Son Brondo (s. XIX). La família Camps (I) FraNCesC CaNuTo Bauçà fer, a mesura de les nostres possibilitats, una recerca genealògica d’aquesta família fins al segle XX. 1. EL CONTRACTE D’ARRENDAMENT DE SON BRONDO El document consta de devuit pactes que l’arrendatari havia de complir escrupolosament, baix la pena de rescindir el contracte i ser expedit de la possessió. L’estudi i anàlisi de cada un d’aquests pactes, variables en nombre i contingut, usuals als contractes d’arrendament de les possessions d’aquella època, és una veritable font d’informació, ja que el ventall d’aspectes en ells consignats, són gairebé, un tractat agrícola. Hi figuren moltíssimes pràctiques relatives als conreus (cereals, vinya, olivera, fruitals i hortícoles) i la ramaderia (bestiar de cabestre, ovelles). Respecte d’alguns dels pactes del tema que ens ocupa, passam a remarcar què a les terres de conradís de la possessió, s’havia de servar estrictament la rotació dels cultius a quatre sementers, “a ús i estil de bon conrador.” No es podia tallar llenya ni treure de la possessió terra, fems ni

palla. El manteniment de cisternes, pous, síquies i mines eren a càrrec de l’arrendatari, així com el destinar una quantitat anual en millores, ja sia a les cases com a les terres (sembrar arbres, construir marjades, etc.). Altres tasca de l’arrendatari era la d’aportar el carro de parell per transportar la verema de la vinya de Sa Bastida, -propietat aleshores de la comtessa- al cup que tenien a Can Dameto, a la vila de Sineu. Així mateix també era obligació el transportar, amb el carro de parell, el delme (set quarteres i tres barcelles d’ordi) de dos censalers de la vila de Montuïri, a la casa de la comtessa de Peralada, a Ciutat. Els agatges o retribució en espècie, va estrictament cenyida al calendari litúrgic: capons i gallines el dia de Sant Tomàs (21 desembre), figues seques i guixes pels Darrers Dies o Carnaval i sis anyelles i tres moltons per Pasqua. En el mes de gener, un porc o “tosino” de quinze arroves de pes i el formatge havia de ser del fet en el mes d’abril. Tot havia de ser aportat a costes de l’arrendatari a la casa de la comtessa, a Ciutat. Entre les reserves, remarcam que

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 18

mel i sucre l’arrendatari no podia habitar “els alts de les cases” o sia les cases dels senyors i la facultat de posar un garriguer per a la vigilància de les terres, el manteniment del qual l’havia de sufragar l’arrendatari, no així el seu salari, que anava a compta del propietari. A tall de curiositat, notam la obligació de l’arrendatari de cuidar i mantenir dos cans o quissons de caça tot el temps que “al senyor li apareixerà.” 2. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT El contracte d’arrendament, custodiat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, fou protocol· litzat pel notari Pere Miquel Roig.1 Dia set del mes de novembre del añy del naxament del Señor mil vuitcents vint y sinch En nom de Déu y de la sua divina gràcia amén. Sia a tots notori y cosa manifesta que jo don Rafel Serra, prevere, doctor en Sagrada Teologia y beneficiat en la Santa Iglésia Catedral de la present ciutat de Palma, de la que som visí, en el concepte de apoderat general de la excel· lentíssima señora doña Juana Rocabertí de Boxadors, Anglasola, Aragó de Orcau y Cotoner, per la gràcia de Déu, viscondesa de Rocabertí, condesa de Peralada y de Zavellà, baronesa y marquesa de Anglasola, Señora de Requesens y de las Baronias de Vallmoll de Navata, de Vila de Muls de Sant Llorenç de la Muga, de Llers de Terrades, de Darmus y de Santa Leocadia del Terri en Cataluña, de Pax en Felanitx y de Buñolí en Marratxí y Esporlas en este Reyno de Mallorca, Grande de España de primera clase, viuda del excel· lentíssim señor don Antoni Maria de la Concepció Rocabertí de Dameto, Anglesola, Crespí de Valldaura, Despuig y Lerquina, mediant escriptura pública continuada en notas del notari receptor de la present en fetxa dels vint y set de agost del present añy mil vuitcents y catorse, de tot mon bon grat y certa sciència, líbera y espontànea volun-

tat, ab tenor del present públich instrument perpètuament valedor y en ningun temps revocador, solemne estipulació mediant, y ab la millor via y forma que haje lloch en dret, otorg que don en arrendament a vosaltres Juan Camps y Margarita Lladó, consortes naturals y vizins de la vila de Esporlas, una de las del Reyna de Mallorca, ambos mancunadament y a cada un de los dos de per si et insolidum obligats presents a la formació y otorgament de este instrument y abaix acceptant, y als vostros durant el present arrendament el predio anomenat Son Brondo propi de dita excel· lentíssima señora, me principal, situat en lo districte de la vila de Sant Juan, altre de las del antedit Reyna ab totas las suas pertenèncias, bestiar, llavors, arreus et àlias, per temps y espay de vuit añys, fèrtils o estèrils, que ja comensaren a còrrer y han de contar desde el dia vuyt de setembre últim en avant y concluiran en la vigília de igual dia del añy venidor mil vuytcents trenta y tres, per la ànnua mercè que infra se dirà y ab los pactes, condicions, reservas y obligacions siguents: 1. Que en lo present arrendament, no van ni se han de entendrer compresos los alts de las casas de dit predio o nova habitació de ellas, pues me los reservo en lo nom que ús. 2. Que vosaltres dits arrendataris y los vostros, durant el present arrendament hajeu de conrar el antedit predio a ús y costum de bons conradors y aportar el mateix a cuatre sementers, baix la pena de pagar los perjuys que de la inobservància de lo sobre dit se irrogasen, a dita excel· lentíssima señora me principal. 3. Que vosaltres antedits arrendataris no pugueu tallar, ni permetrer que altre persona lo execut, ninguna espècia de abre de los que se troban en dit predio, sens expresa licència mia, en lo nom que ús o de dita excel· lentíssima señora me principal, baix la pena de deu lliuras per quiscun, ultra el valor del abre. 4. Que vosaltres antenominats arrendataris no pugueu tallar més lleña en dit predio que la que necessitareu per el vostro consum y abasto,

ni menos permetrer que persona alguna en tall, ni se’n aport, pena de tres lliuras ban per cada vegada, adamés del valor de la lleña, dañys y perjuys que de la inobservància de lo referit se irroguen a dita me principal. 5. Que vosaltres dits arrendataris en ningun temps, durant este arrendament podreu treurer de dit predio, palla ni fems alguns, ans bé, serà de la obligació de vosaltres dexar tota la palla a la fi de este arrendament ben custodiada en la pahïsa y la era tapada com se acostuma. 6. Que durant este arrendament serà de la obligació de vosaltres dits arrendataris el haver de cuydar y mantenir a costas vostras pròpias, dos cans o quisons de caça sempre que me aparega enviarlos-vos per dit efecte. 7. Que igualment serà de la obligació de vosaltres antedits arrendataris, el mantenir y conservar a costas vostras, corrent y limpia la cisterna, los pous, la mina vella, el tancat del hort y las síquias que se troban en dit predio; no però la mina nova que se ha feta, per en el cas de esfondrar-se o esbucar-se, pues en tal cas serà de la obligació de mi en dit nom o de dita me principal la recomposició de ella. 8. Que vosaltres dits arrendataris, adamés de las obligacions prenotadas y ànnua mercè, que infra se dirà, deureu invertir annualment durant este arrendament, la cantidat de setanta y cinch lliuras moneda mallorquina, axí en los remendos de la casa del sobredit predio Son Brondo que ocurrescan, com en milloras que me apareguen fer en ells y paratge que tindré a bé, en lo nom que ús o la susdita excel· lentíssima señora me principal; en el cas però de no ser suficient la expresada cantidat de setanta y sinch lliuras annuals per el coste de lo sobre dit, hageu vosaltres dits arrendataris, adelantar la cantidat oportuna no excedint a la que en dita ocasió falt que invertir de nombre de las siscentas lliuras a que ascendeix el importe de lo de sobre destinat per dit efecta, ab el ben entès, que no havent-se a la fi de este arrendament invertidas las expresadas siscentes lliuras, deureu donar-me y entregar

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 19

mel i sucre las matexas o lo que de ellas se haguen dexat de expedir. 9. Que vosaltres antedits arrendataris no podreu impedir-me en lo nom que ús, de fer en dit predio las milloras que bé me aparexeran ans bé, serà de la vostra obligació el plantar y fer los clots de las figueras y amatlers que tindré a bé posar en el paratge del mateix que vos designaré y de la mia, donar-vos vint sous per cada figuera que a la fi de este arrendament me entregareu brancada y per lo respecta a los amatlers, lo que és de estil y pràctica en dita vila de Sant Juan 10. Que serà de la obligació de vosaltres dits arrendataris y los vostros durant el present arrendament, el transportar annualment set cuarteras y tres barcellas de ordi desde la vila de Muntuïri a la casa de dita excel· lentíssima señora me principal en dita ciutat y procedents de igual partida de cens que los són tinguts fer Miquel Gomila y Juan Antich de dita vila, de los cuals recullireu las matexas en virtut de la oportuna orde que se vos serà entregada per dit efecta. 11. Que igualment deureu vosaltres dits arrendataris el temps que se vermarà la viña de la Bastida, pròpia de dita excel· lentíssima señora me principal, enviar un carro ab el parell y carreter per efecta de ayudar a transportar la verema de la matexa al cup que dita excel· lentíssima señora me principal té en la vila de Sineu, sens que en rahó de lo sobredit se vos hage de bonificar cosa alguna, si únicament el haver de mantenir el carreter. 12. Que en lo nom que ús hem reservo facultad de posar en dit predio Son Brondo persona de la mia satisfacció per lo exercici de garriguer y en el cas de verificar-se, serà tant solament de la obligació de vosaltres dits arrendataris, el mantenir-lo, de la mia però, en dit nom el pagar-li son salari. 13. Que nosaltres dits arrendataris y los vostros, per ànnua mercè del present predio me hageu de donar y entregar en lo nom que ús o a dita excel· lentíssima señora, me principal, cada añy de los vuit de sobre pre-

finits para la duració de este arrendament, de una part cent setanta cuarteras de blat, trenta de xexa y sis de ordi, tot de la millor calidat, nou, net y porgat y a vostras pròpias costas, aportat y posat en la casa de dita excel· lentíssima señora me principal, en esta ciutat per los mesos de juliol y agost. Y de altre la cantidat de cent cinquanta lliuras de la referida moneda en diner efectiu, metàl· lich y sonant, y no en vales reals ni altre paper moneda ab tres annuals iguals pagas efectuadoras per lo respectiu al primer añy al ingrés a dit arrendament com ja lo verificareu ; la segona dia vint de dezembre primer vinent y la tercera per el dia primer de maig del añy venidor mil vuytcents vint y sis y consecutivament en iguals dias de los añys subsiguents durant este arrendament. Y en el cas de que jo dit doctor Serra en lo nom que ús o dita excel· lentíssima señora me principal, tinga a bé que los sobre mencionats grans sian en tot o en part aportats per vosaltres dits arrendataris en las casas posadas de la matexa excel· lentíssima señora me principal en las vilas de Sineu y Felanitx, lo deureu executar. 14. Que vosaltres dits arrendataris adamés de la ànnua mercè y obligacions prenotadas, me hajeu de donar y entregar cada añy de los de este arrendament lo siguent: Primo dos tocinos, a saber un de bon past, de pes de quinze arrovas per el dia del mes de gener que vos lo demanaré, i lo altre magre de quinze mesos de los millors de la guarda y senat, per el dia que vos previndré, ab tal que si este en algun de los prenotats vuit añys no lo vos demanaré lo hajeu de tenir y apacentar en la guarda de los de dit predio fins y tant lo vos deman, marcat però en dit cas, ab la marca que vos subministraré. Més sis parells de capons, sis de gallinas, un andiot y una porsella, tot bo y gras y sis dotzenas de ous per el dia vint de dezembre. Més dos quintars de figas secas y tres barcellas de guixas, tot de lo millor, per los darrers dias o carnaval. Més per el dimecres sant, sis añellas de la primera cria, mamant fins en dit dia y tres toysos o moltons, tot bo y gras. Més sis arrovas de for-

matge, bo y axut, fet en el mes de abril y un quintar de llana bruta de la millor calidat per el mes de maig, tot aportat y posat a riesgo y costas vostras en esta ciutat y casa de dita excel· lentíssima señora me principal. 15. Que no cumplint vosaltres dits arrendataris puntualment los pactes de sobre estipulats, igualment que en la satisfacció axí de la ànnua mercè frumentària com pecuniària en los dias de sobre prefinits para la sua efectuació, com també en lo entrego de reservas de sobre expresadas, hem reservo en dit nom la facultad de expel· lir-vos del present arrendament y pasar encontinent a donar-lo en arrendament a qui bé me aparexerà sens que en orde a lo sobre dit pugueu per ningun motiu ni pretexto estorvar-lo. 16. Que sin embargo de haver vosaltres dits arrendataris de afianzar el present arrendament hem reservo en lo nom que ús, facultat de demanar judicialment embargo de fruits o bé interventar el temps de la sua recol· lecció. 17. Que vosaltres dits arrendataris adamés de la ànnua mercè y obligacions prenotadas hajeu de satisfer al notari infraescrit el salari y paper sellat de este instrument per ambas parts, y los drets de las còpias que ha de librar del mateix, esto és, a una per quiscun de nosaltres. 18. Que vosaltres dits arrendataris, a la fi de este arrendament, hageu de restituir y tornar a mi dit doctor Serra, en el nom que ús, tots los estims de bestiar, llavors, arreus et àlias de dit predio, de que ja en los dias devuit, denou, vint y vint y un del precitat mes de setembre últim se vos feu entrego a conseqüència de quedar anteriorment acordat entre nosaltres el present contracte ab la matexa espècie, calidat, valor y bondat que los rebéreu dit dia, cuya consistència per lo efecta insinuat se descriu en este instrument en lo modo que es segueix. (Continuarà) 1. ARM, protocol R-956, f. 458.

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Pรกgina 20

mel i sucre

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Pรกgina 21

mel i sucre

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

Pluviometria

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2013

2012

2011

2010

2009

2008

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

Comentari al mes de juliol: Des del març les temperatures mitjanes d'enguany havien estat inferiors a les de l'any passat, però en aquest mes de juliol la tendència s'ha invertit. la mitjana del juliol de 2013 ha estat 0,9 ºC superior a la de l'any passat i també una de les més elevades dels anys que duim observats. a excepció de la primera setmana del mes, no tan calorosa, les temperatures s'han mantingut altes al llarg de la resta de dies, amb mínimes sobrepassant els 20 ºC i màximes més enllà dels 30 ºC. Després d'un juny molt inestable, amb el juliol arribà l'estiu de veres. Com ja és habitual en aquesta estació, en aquest mes no hem tengut precipitacions. Ha continuat la sequera pròpia de l'estiu. la humitat de l'aire s'ha mantingut baixa, amb una mitjana del 65 %. les elevades temperatures juntament amb l'aire bastant sec han fet augmentar l'evaporació, que ha pujat a 6,5 ml/dia. en aquest mes no s'ha pogut descuidar el rec, pràcticament constant, dels cultius de regadiu, sobretot hortalisses.

MES DE JULIOL

2013

2012

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

25,6 ºC 36,4 ºC (dia 27) 15,7 ºC (dia 1) 0,2 mm 5,2 Km/h 40 Km/h (dia 5) E 65,00% 1015 mb 6,5 ml/dia

24,7 ºC 35 ºC (dia 27) 17,6 ºC (dia 2) 2 mm 4,8 Km/h 64,4 Km/h (dia 1) NE 63,65% 1014,41 mb 6,2 ml/dia

AGOST 2013 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

25,8 ºC 34,8 ºC (dia 7) 18,8 ºC (dia 9) 3,9 mm 4,9 Km/h 45 Km/h (dia 8) E-NE 6,3 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

069859 077177 118849 139745 176430 196188 211420

05794 06454 09702 10519 13792 14959 15530

12,06 11,96 12,25 13,29 12,79 13,12 13,61

11,42 10,37 15,52 19,16 21,64 28,04 34,52

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04693 05228 07859 08520 11172 12117 12579

1449 1614 2426 2630 3448 3740 3883

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 23

mel i sucre estan en plena producció. en aquesta etapa final de l'any agrícola, els pobles celebren les seves festes patronals. Per això, al nostre poble el paperí vermell i blanc des de fa dies xiuxiueja pels carrers per acompanyar aquesta expressió d'alegria col·lectiva que commemora l'assoliment d'un nou cicle anual. NoTa: a causa d'una avaria a l'estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l'estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).

Parc solar fotovoltaic

el vent s'ha fet sentir, a l'igual que el passat juny, de manera moderada. la velocitat mitjana s'ha quedat en els 5,2 Km/h. el cop de vent més fort es va produir el dia 5 amb una velocitat de 40 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de llevant. Comentari al mes d’agost: Fins a la data l'agost també ha estat un mes calorós i sec. De moment la temperatura mitjana és una mica superior a la del juliol i les temperatures tant diürnes com nocturnes han seguit elevades.

l'estat de xafogor de l'atmosfera s'ha de combatre amb els banys durant el dia i amb l'estada a la fresca durant la nit. la sequera persisteix al nostre terme. Únicament hem recollit 3,9 mm, caiguts quasi bé tots el dia 18. l'ambient sec que registra tant l'aire com la terra propicia unes condicions favorables als incendis, que dissortadament es presenten cada estiu, com el que ha assolat la part occidental de la serra de Tramuntana o el que ha afectat zones d'artà i Capdepera. s'han acabat de recollir els cereals; les hortalisses i fruites d'estiu

en el mes de juliol hem continuat encara amb un lleuger augment de la radiació solar. s'han generat 571 Kw/h més que en el mes de juny. l'augment de la temperatura mitjana a les plaques ha fet baixar un poc el rendiment d'aquestes, que ha passat de 13,12 a 13,61; per tant s'ha necessitat una mica més de radiació solar per obtenir cada Kw/h d'energia. si comparam aquest mes amb el juliol de l'any passat, enguany s'han generat 1363 Kw/h més que l'any passat; en el que duim d'any, el juliol és el segon mes, juntament amb el juny, que es sobrepassa la producció del 2012.

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 24

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Glosa escrita amb puny i lletra del dimoni de llorito. Transcripció de la glosa: Vos vaig a fer una advertència que ningú tengui temor som el dimoni major de l'infern es director jutge i governador i president de l'audiència i a tots vos faré sentència vos posaré en preferència si feis bo en Bernat Corredor Fotografia 2: el dimoni de llorito, de nom en Bernat regis “Corredor”, a unes festes patronals al nostre poble, devers els anys cinquanta. era un dimoni que feia córrer de bon de veres els al·lots de sant Joan, repartint llanderades. aquests a vegades li prenien la barrota o li tocaven el picarol que duia penjat davall les anques. aportació fotogràfica: Catalina Gayà “Betlem”

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Pรกgina 25

mel i sucre

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Pรกgina 26

mel i sucre

quatre grapes

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Pรกgina 27

mel i sucre

quatre grapes 27

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 28

mel i sucre

dalt del turó

Sobre l’humor (Monòleg per a ser contat per P. F. E.)* CliMeNT PiCorNell

apoleó balla amb una dama italiana a la qui demana: “Tots els homes ballen malament?” li contesta la dama: “Non tutti, ma buona parte”. un cert múscul de la intel·ligència fa falta per riure. i més per riure-se’n d’un mateix. *** “es volia suïcidar, però es conformà esqueixant la seva foto”. la ironia, que se’n fot de tot, de la mort i de l’estupidesa humana. Barzelleta, en diuen en italià de l’acudit, que vol dir ferir de bon de veres. Per cert, saben aquell que diu: “Que fa un de lepe vestit de vampir damunt un tractor? ....sembrar el pànic”. És un acudit semblant als qui conten a molts països quan es volen riure dels veïnats. Certament la burla, el joc de paraules, són eines de l’humor que és al mateix temps, una arma contra el poder i una teràpia contra les desgràcies. ***

“una mosca vironera / venia sucre esponjat, / i una beia amb un xorrac / ‘faitava una cadernera, / i un gall enmig de s’era / feia batre un llimac”. el recurs a l’absurd és una mostra de la congruència de l’humor, mallorquí, en aquest cas, amb l’universal. *** Per desencallar la cosa i treure ferro els faré unes preguntes que van de l’acudit més o manco

intel·ligent fins a la befa. Vegem. “si te vacunen contra la ràbia, no et tornes a enfadar mai més?”; “si una dona només sap un vers d’un poema: ja es pot presentar a miss… univers?”; “el qui descobrí la llet, que putes li estava fent a la vaca?”; “un terapeuta són 1024 gigapeutes?”; “si sortim nets de la dutxa, per què després rentam les tovalloles?”; “Com es tortura a un masoquista?”; “si un policia diu: ‘papers!’, i jo dic: ‘tisores!’ Qui guanya?”; “si Déu és per tot per què s’ha d’anar a l’església els diumenges?”; “Matar un home és un homicidi, matar un suís seria… un suïssidi?”; “les ovelles quan no poden dormir compten homes?”. *** Com que servidor de vostès és encara estudiant els faré veure com els del meu gremi tenen un sentit de l’humor deliciós en algunes respostes als exàmens d’eso. Per exemple: ‘Pregunta: la fe. resposta: És el que ens dóna Déu per poder entendre els capellans’. ‘P: Conjuntivitis. r: És la figura retòrica que consisteix en l’ús abusiu de conjuncions’. “P: el Barroco. r: estilo de casas hechas con barro”; “P:Pediatra. r: És el metge dels peus”; “Posa exemples d’animals del Pol. r: l’ossa major i la ossa menor”; “P: Qui va ser l’inventor del para-rajos. r: Frankenstein”; “P: anníbal. r: Va ser un general.... cartilaginós”. Ja per acabar vull dir-los que sempre he pensat que humor i ciència no estan barallats. Darwin, per

exemple, devia tenir un enorme sentit de l’humor. es conta que li presentaren una baronessa, i ella en saber qui era ell li va dir, recriminant-lo: “Vol dir..., vol dir..., vostè és aquest individu que afirma que els homes i les dones venim de les moneies”; resposta de Darwin, emprenyat: “Mirant-la a vostè, senyora, no en tenc cap dubte”. ***

“la potència intel·lectual d’un home es mesura per la dosi d’humor que és capaç d’utilitzar” deia un filòsof ( no se si era el meu germà Joan…o en Climent jove) i per acabar: ¿sabien que hi havia un home tan pessimista, tan pessimista, tan pessimista… que si s’acubava, en lloc de tornar en sí, tornava en no?

* El dia de sant Llorenç una partida de gent de la meva família, per part de mare, ens reunim –dalt del turó– per cantar, actuar i fer un poc de festa. Algú composa cançons al·lusives a la situació social, política o personal, algú altre escriu monòlegs que són interpretats per alguns membres de la família, que han tengut i tenen encara vena teatrera o comedianta, per no dir artística, que sona més pretensiós. Aquest monòleg el vaig confegir perquè fos relatat per un dels membres més joves de la colla.

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 48

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Que escalen per la part de dar-

sobre qualque cosa, especialment una opini´ o negativa. Una trobada rom` antica amb na Cati a l’` atic. ` 4. Acid desoxiribonucleic. Ironia exagerada. 5. Estat del sud-est asi` atic. Aut`entic com la reialesa. Punt cardinal all` a on ets. 6. Cim de l’Aneto, per exemple. Acontenti la seva set. ... bistecs els falta sal. Aparcament de dues places. 7. La nota t’atorga una virtut. Causar` a una llaga a Ra. En tenen a la m` aniga la gent polivalent aix´ı com els tramposos. 8. Voila!, el fruit d’una olivera. Porta del bar. El clergue jueu viu prop de la riba. 9. Operacions que deixen inicialment el nas com el d’un rinoceront. 10. Existeixen quan estan mig adormits, o del tot. Terceres persones. De primera m` a. 11. Un cotxe a l’estiu. Llocs on nasqu´e quelcom. 12. Els joves la nit del 28 d’agost. La punta d’Egipte pareix insegura u ´ltimament. La teva darrera definici´ o. El podeu resoldre a:

rere. Punt sensible. 2. Lladra una cussa bastarda. Greixosa, plena d’oli. 3. Poc atractiu, tot i que al cap d’uns segles es converteix en atractiu tur´ıstic. Que ho té d’en¸ca ` que és nat, un aspecte pel qual no ha hagut de pagar. 4. Mig istme. Evito que els ovals prenguin mal. Vos utilitz, Estats Units. 5. Vocal necess` aria per a desfer el vent de l’est. Dos bastons afirmen a l’inrevés. Es placen i, tot seguit, es descol·loquen i s’adormen. 6. Una assassina que assenteix una c` aria. Embassament que pot fer un call. 7. Te’n pot pegar al mar, o si est` as a règim. Preposici´ o+article. La mateixa preposici´ o de la definici´ o anterior. 8. Caram, el que assenyala la senya d’aquest diari esportiu! Element qu´ımic similar a la resina. 9. D’ogre no en té re. Proveir de l’extremelisucre.cat/?p=1364 mitat més freq¨ uent dels Mots Enquadrats. Els ´ al nu ´ mero 47: Solucio tars es desbaraten quan arriba el senyor feudal rus. T R U I T A S A V I A 10. Els doblers no els s´ on cap problema. Un mag O I R A S P I L O T que comen¸ca a tenir laringitis. Disposa d’una inC A U C A S A L L A U fusi´ o. 11. D´ ones ` anim als esperits, vist que no té A L B R E U M A L R manies. Controla els aeroports a Espanya. 12. Dies L U C I D S R E I S assenyalats per a un sedat. Que ja no est` a imputat P A U S A U G R A S A D U L T R I U E N en absolut. 13. En aquest instant. Les ties tenen C E S S A R E I C A C una teoria al respecte. Utilitza breument.

Verticals: 1. Que han begut en exc´es. Del color dels ulls colpejats. 2. Cada vegada s´ on m´es baixos en temps de crisi. John Lennon ens feia formarnos imatges mentals de coses. 3. Donar una opini´ o

I S A F R A U I M A N T C A N C E C A R

O R A C A R C R O S A M

N T I A L A A I

A M A R

R I A R E

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Peres amb vi negre saCraMeNT Ferrer

a pera és un aliment molt baix en calories i amb fibra abundant. aporta una gran quantitat de vitamines entre les quals destaca l’àcid fòlic. la pera conté, a més a més, molt de potassi. serà molt interessant menjar aquest fruit, tant a l’època de creixement com a mesura que anam augmentant d’edat. les peres bullides també són molt nutritives i mineralitzants, encara que la cocció destrueix les vitamines. Ingredients - 750 g de peres - 200 g de sucre - 750 cc de vi negre - 100 cc d’aigua - 3 claus d’olor - 1 llimona - 1 taronja - 1 branca de canyella

Preparació - Pelar les peres deixant el capoll i col·locar-les dins una greixonera. - Pelar la llimona, guardar la pell i, amb el suc, regar les peres. - Posar el sucre damunt i guardar a la gelera durant trenta minuts. - Col·locar la greixonera al foc, incorporar l’aigua, la pell de la llimona i de la taronja, la branca de canyella i els claus d’olor. - Deixar coure lentament durant cinc minuts. - afegir el vi i continuar la cocció uns trenta minuts més fins que les peres siguin cuites. - les peres han de quedar senceres. - si volem el xarop més reduït, retirar les peres i continuar la cocció del suc uns minuts més. - Deixar refredar i guardar a la gelera.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel398_mis298 27/08/13 11:27 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

setembre: Mare de Déu de setembre o dels Missatges (8), sant Mateu (21), sant Cosme i sant Damià (26), sant Miquel, sant rafel i sant Gabriel (29).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ✓ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.40, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 8.45, 11.30✓, 13.30✓, 16.00✓ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00✓, 13.00✓, 15.30✓, 19.30✓ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41 (10.25), 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41, 16.41, 17.41, 18.41 (18.25), 19.41, 20.41, 21.41, 22.41. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.15, 22.10. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

El mes “lluna amb rotlo senyal d’aigo”. Vejam si aquest mes es compleix la dita i cau qualque gota. si voleu, és temps d’espolsar les garroves i els més endarrerits encara tendreu temps de tomar les darreres ametles. Podeu collir totes les figues que encara queden, és la plena; també podeu fer-ho amb les prunes, pomes i figues de moro. sant Mateu (21) sol ser bon dia per començar la verema, de tota manera convé esperar que sigui quart creixent. És bon temps per començar a passar l’arada, per sembrar cols (pel ple i pel minvant), faves (pel ple). i si comença a fer trons i llamps i alguna tempesta serem a punt per gaudir de la llampuga amb pebres. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 setembre 15 30 15 octubre

la lluna

surt

es pon

07.16 07.29 07.43 07.58

20.20 19.58 19.33 19.10

28 agost 5 setembre 12 19 27 5 octubre

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 de set. Petra dia 8 Porreres dia 15 sant Joan dia 22 Vilafranca dia 29 ariany dia 6 d’oct. Montuïri

Setembre de 1993 • l’ajuntament va demanar ajuda per dotar de clavegueram els darrers carrers que encara no en tenien o només tenien una cobertura parcial: Vent, revellar, Fra lluís Jaume, Tramuntana, sant Nofre, lluna, ermità, sa Bastida i Bartomeu Bauçà. en total, més de 1.000 metres nous. També es va decidir unir els carrers de ramón y Cajal amb Pau i Princesa amb Tramuntana, i allargar el carrer del Mirador. • un incendi a la zona de sa Tortuga va poder ser controlat pels bombers i per un avió. aquest només va haver de fer una descàrrega perquè els pagesos varen impedir l’avanç del foc envoltantlo amb solcs. Agost de 2003 • es varen reprendre les obres del teatre del Centre Catòlic. una de les primeres actuacions va ser fer una entrada a través de la portassa. això va obligar a esbucar els antics excusats, que estaven justament en dret. • la carretera Montuïri-sineu estava inclosa dins el mapa de carreteres que havien pactat PP i uM, socis al govern autonòmic. era una obra molt útil per als santjoaners, utilitzada per anar a Palma i a sineu, on s’havia posat el nostre institut de referència. • el club de futbol Just Just es va apuntar a la lliga oficial de futbol sala. Havia nascut com un equip per al torneig de les festes de l’estiu. També es parlava que s’havia començat a entrenar un equip de voleibol amb la intenció d’apuntar-se a la lliga.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

cobertes_398_mis298 27/08/13 10:06 Página 1

0HO Obra Cultural Balear - Sant Joan

M e l

Suc re

OCB de Sant Joan • Agost / 2013 - núm. 398

6XFUH Agost

2013

núm. 398

Festes patronals 2013