Mel i Sucre. Num. 402 desembre de 2013 by ciutadajoan

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Un contracte d’arredament... FraNCesC CaNuTo

Desembre 2013. Núm. 402

Fotografies PeP Gayà

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan

Meteorologia JoseP roiG

Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

A Andalusia, en bon andalús JorDi CalDeNTey

Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company, Quatre Grapes, Jaume ramis, Tomeu Company, Frederic Febrer, Margalida Fernández, antoni oliver, Joan Jordà, Marta Jordà, Joan Ditaler.

Tirada actual 500 exemplars

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Banc d’aliments santjoaner. (Foto: Joan Font.) Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 3

mel i sucre

notícies locals

✑ Va morir sobtadament Joan Matas, el “Comandant Matas”, que va ser durant anys president de l’associació de la Tercera edat. repartia el seu temps entre Palma i sant Joan. un diumenge, després de passar el dia al nostre poble, se’n va tornar a Palma i va caure mort en arribar a ca seva. li feren funerals a Palma i a sant Joan. ✑ l’ajuntament de sant Joan segueix amb una campanya que va començar ja fa alguns anys per aconseguir que tots els habitatges del poble, tant urbans com rústics, paguin en funció del seu valor. asseguren que s’ha fet una revisió a fons i que no en deuen quedar gaire sense pagar. eventualment, diu el consistori, d’aquí a uns anys es podria arribar a rebaixar l’impost de béns immobles, si augmenten els ingressos. ✑ una de les tradicionals botigues de sant Joan, Can Bufalí, ha canviat de mans. Na Joana Jaume “Gorreta”, que feia anys que era la madona de la botiga, ha arribat a l’edat de jubilació i ha cedit el relleu a la seva filla major, Catalina Matas, i també hi treballa l’altra filla, na Joana. a més dels productes de sempre, també despatxen verdura ecològica de l’hort de na Cati.

La foto es va fer durant la passada fira. L’amo en Miquel Mena i l’amo Antoni de sa Botigueta amb els llucmajorers Montserrat Pons i Boscana, un dels més grans experts en figues i figueres del món, i Miquel Sbert, que va impartir una xerrada sobre la presència de les figues al Cançoner popular de Mallorca, obra del santjoaner Rafael Ginard.

✑ l’ajuntament ha retut comptes de les Festes de l’estiu i de la Fira i Festa del Botifarró. les Festes varen costar 48.000 euros i la Fira i la Festa, 7.500. una bona part del cost de les Festes, segons va explicar la regidora Margalida Català, se’n va darrere mesures de prevenció, necessàries i al mateix temps exigides per la legislació. ✑ Totes les botigues del poble s’han adherit a la campanya del Banc d’aliments. Tots els productes recollits, amb l’ajuda de tres voluntaris, es destinen a donar menjar a famílies santjoaneres en situació de necessitat. l’ajuntament venia col·laborant amb el Banc des de feia temps i ara ha organitzat aquest sistema de recollida, amb benefactors i beneficiats santjoaners.

✑ Tal com informàvem fa alguns mesos, s’estan substituint bombetes led de l’enllumenat públic per altres de baix consum, una mica menys eficients però molt més barates de compra. No només es fa amb les que s’han avariat, sinó que se n’han canviat algunes que encara funcionen, de llocs que no són prioritaris, com per exemple el passeig que va del carrer de Joan Mas a Consolació. D’aquesta manera es té un estoc de bombetes led per substituir les de dins el poble quan es vagin avariant. ✑ s’ha instal·lat un petit parc infantil a la plaça de la Constitució, prop del carrer del Consistori, on hi havia el camp de petanca abans de la reforma de la plaça. l’ajuntament ha hagut de canviar de proveïdor perquè el que l’havia

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 4

mel i sucre d’instal·lar no havia donat senyes de vida quan ja havia passat més del doble del temps que tenia per fer-ho. ✑ s’instal·larà un mòdul prefabricat per ampliar provisionalment el Centre sanitari, que es té la pretensió que sigui substituït qualque dia per un de nou al solar del Pes dels Porcs, darrere el quarter de la Guàrdia Civil. s’ha demanat que el mòdul véngui acompanyat de personal. l’atenció sanitària al nostre poble pateix un problema d’espai, relacionat amb el fet que el metge titular només fa dues hores i mitja diàries (és dels pocs metges públics de Mallorca que va optar per aquesta modalitat de contracte). Com que les hores no són fixes, necessita una consulta a la seva disposició i n’hi ha d’haver una altra per als metges de reforç, a més de les instal·lacions d’infermeria. l’ajuntament de sant Joan ha de fer posar a punt la plataforma damunt la qual es col·locarà el mòdul prefabricat, i proveir-lo de les diverses connexions de subministrament que necessita (aigua, clavegueram, electricitat i comunicacions).

PLANTERS

NICOLAU

✑ la sala d’informàtica de l’escola de son Juny s’ha posat a disposició de tothom tres dies per setmana, de 4 a 5 de l’horabaixa. un mestre de l’escola guarda un dia i la bibliotecària municipal els

ORNAMENTALS

Molta gent, i sobretot al·lotea, assistí al taller de neules que va tenir lloc a l’Escorxador.

altres dos dies. a part d’ordinadors amb connexió a internet, s’ofereixen impressores en blanc i negre i en color.

(aleix Moll) i la secretària d’organització, que exerciran el càrrec durant dos anys, varen aconseguir el 90% dels vots.

✑ Ha canviat part del personal de la sucursal de “la Caixa”. N’eva Vegara ha estat destinada a Vilafranca i, en lloc seu, ha vengut en Francesc Font, de Maria. la directora, na Cati, continua en el càrrec.

✑ el Bar Centro ha organitzat un nit de rock per al 20 de desembre. Hi participaran els grups Nofotis (que té dos membres santjoaners), aphonix i Nada que objetar (en bona part, també de sant Joan). els conjunts santjoaners prenen part regularment en concerts, principalment al nostre poble i als de l’entorn.

✑ la santjoanera Marta Jordà Català ha estat elegida secretària d’organització dels JeN, Joves d’esquerra Nacionalista-PsM. la votació es va fer durant el Xii congrés de l’organització, que va tenir lloc a esporles el 23 de novembre. el secretari general

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

✑ la Coral de sant Joan actuà el 14 de desembre a la residència geriàtrica Novaedat de sant Joan, situada al Mitjà Pla, per alegrar una mica els residents amb motiu

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 5

mel i sucre de les festes de Nadal. enguany aquesta actuació s’ha separat de la tradicional cantada de nadales pels carrers del poble, que tendrà lloc el 28 de desembre. ✑ el fotògraf santjoaner Jaume ramis ha guanyat el concurs fotogràfic “Barberies del món”, competint amb 40 imatges que retrataven aquest ofici a llocs tan exòtics, des del nostre punt de vista, com el Marroc o l’Índia. el barber que apareix a la seva fotografia és en Pep “Mendai”, que ha dedicat tota la vida a aquesta professió. Jaume Ramis Gual fou el guanyador del premi de fotografia “Barberies del món” amb unes fotografies en què en Pep Mendai exercia l’ofici que ha fet tota la vida: barber.

Presentació del llibre de cuina mallorquina d’A. Tugores i M.A. Sureda.

✑ el 14 de desembre, organitzat per la Casa Museu Pare Ginard, va tenir lloc a la sala Multifuncional de sant Joan la presentació del llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca. els dos autors, els manacorins antoni Tugores i Maria antònia sureda, varen explicar el contingut del llibre i els principis que els varen moure a escriure’l. l’obra recull més d’un centenar de receptes tradicionals de Mallorca, de la cuina de cada dia. aquests plats, plenament vigents, han conformat la dieta tradicional de la major part de les persones de Mallorca durant generacions. els autors consideren aquests plats com una part valuosa de la nostra cultura i el llibre explica com elaborar-los. Després de la presentació, els assistents varen poder fer una

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 6

mel i sucre

Música de rondalla en homenatge als vuitanta anys de Carles Costa.

degustació de dolços tradicionals, aportats per persones voluntàries, que demostraren per què la nostra cuina ha estat considerada per molts (com Néstor luján o Joan Perucho) com una de les millors de la Mediterrània. ✑ També el 14 de desembre es va inaugurar el bar-restaurant sa Trobada, ubicat al local que primer es va dir Diàlegs i després Cas Cuiner. el primer dia feren un petit espectacle de carrer, amb drag queens, i convidaren tothom que va comparèixer. a part de bar els dies de cada dia, els caps de setmana fan comptes oferir sopar

i espectacle. el responsable del negoci és de Petra i té un altre restaurant a Cala estància. ✑ els porcs ja no passen per la banca: ara ja els duen morts i els desfan. els grinyols de la mort dels porcs quan surt el sol ha desaparegut dels carrers de la vila. Però és molta la gent que en fa matar un per tal de tenir una bona sobrassada. el pont de la Constitució és una data fonamental en la matança tradicional per a tots aquells que volen tenir una bona perxa fins com a mínim l’estiu de l’any que. el Gall editor, del qual és propietari el santjoaner Gracià

sànchez, ha editat un llibre sobre les matances, Les matances tradicionals a Mallorca, obra de Jaume andreu Galmés i Mateu Gual Frau. És una espècie de manual d’instruccions, un document que permet a una persona que no ha vist mai unes matances, fer-ne unes. un document completament pràctic on es descriuen i detallen tots els procediments que tenen lloc a unes matances tradicionals, des de com s’ha d’anar a cercar el porc a la soll, fins a com es fermen les sobrassades. el que s’hi descriu són unes matances tradicionals mallorquines, especialment del Pla i llevant.

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 7

mel i sucre

Un nou tàndem femení a la Caixa de Sant Joan: l’arianyera Catalina Gomila (directora) i Francesca Font, de Maria, que substitueix n’Eva Vegara, destinada a l’oficina de Vilafranca.

✑ el 8 de desembre començaren els actes que s’han organitzat amb motiu de les festes de Nadal i Cap d’any. aquell dia es va fer un taller de neules, que va aplegar molts de pares i fills. el taller de torrons, en canvi, que l’any passat va tenir bona acollida, enguany no va atreure gaire gent. el divendres 13 es va presentar el llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca. el diumenge 15 hi va haver recital de música tradicional de rondalla, a càrrec de la rondalla de Bellver, aires Mallorquins i aires de Pagesia, amb la col·laboració del Consell de Mallorca, la Federació de Música i Balls de Mallorca i l’ajuntament de sant

Joan. Durant l’acte es reté homenatge a Carles Costa. s’havia previst per al mes passat però es va haver d’ajornar perquè havien ingressat en Carles a l’hospital i han esperat que estigués en condicions. el 17, concert de l’escola de Música. l’endemà, 18 de desembre, els nins més petits de l’escola cantaren nadales i digueren poesies a la residència Novaedat. Dia 19, concert de nadales a l’església, a càrrec de tots els alumnes de l’escola, actuació del grup de flabiolers i entrega de les cartes al patge reial. a partir del 20 de desembre es poden visitar els betlems apuntats al concurs. el diumenge 22, cursa

popular organitzada pel grup Peus Grossos. el mateix dia, presentació del Pronòstic santjoaner per a l’any 2014, del Col·lectiu Teranyines i que regala l’ajuntament. la vigília de Nadal, les matines, a les 8 del vespre. el dia dels innocents, la Coral de sant Joan, juntament amb excantaires i tothom que s’hi vulgui afegir, canten nadales pels carrers. Per celebrar el cap d’any, l’ajuntament convida a raïm i cava baix del campanar. el 2 de gener, els espais Familiars organitzen el taller d’alliberament corporal, a càrrec de la fisioterapeuta Maria Company. el dissabte 4 de gener, per a tots els infants, a la Casa de Cultura hi haurà Un Nadal de pallassos. el mateix dia, els reis visitaran la residència Novaedat. Finalment, el 5 de gener arribaran els reis d’orient carregats de regals i es lliuraran els premis del concurs de betlems. Per Nadal, s’esplai segueix amb les activitats per als més menuts. el 21 organitzaren una sortida per visitar betlems a Ciutat. el 22, inauguraren el betlem vivent, que també es va poder visitar dia 28. el 21 de desembre s’organitzaren molts de dinars de Nadal. entre d’altres, els de l’associació de Persones Majors i el de la Penya Motorista de sant Joan, a Can Tronca i a ses Torres.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Pรกgina 8

mel i sucre

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 9

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple ordinari de dia 27 de novembre la darrera sessió ordinària de l’any, que estava convocada en horari d’hivern, va començar a les 20:10, per tant amb un petit retard. Hi varen assistir tots els regidors, el secretari de la corporació i sis espectadors. D’entrada es varen aprovar les actes de les dues sessions anteriors, batllia va donar compte dels decretes emesos, i es va anunciar el canviar el nom del grup municipal dels regidors que a les eleccions de 2011 entraren amb els vots del partit polític “Convergència per les illes”: a partir d’ara el regidor Francesc Mestre i la regidora Noèlia llull formaran part del grup municipal “Proposta per les illes”, amb l’abreviatura Pi.

El grup municipal Convergència per les Illes passa a denominar-se Proposta per les Illes, PI. Ja arribats al punt número 4, es va aprovar per unanimitat fer una modificació de crèdit als pressupostos, per destinar el romanent de 2012 (uns 33.000 €) a cancel·lar parcialment un dels préstecs que té l’ajuntament. era un tema de tràmit, ja que el préstec en qüestió incorporava el compromís de destinar a la seva amortització els possibles romanents de tresoreria que hi pogués haver durant la seva vigència. la primera decisió política va arribar amb el punt cinquè, i es va resoldre amb una aprovació per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1

PsiB-Psoe) i 2 abstencions (Pi). es tractava de reparar una sèrie de deficiències a la fitxa corresponent a “es Turó” del Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric de sant Joan, per indicació expressa de la comissió insular d’ordenació del Territori i ‘urbanisme. això com a passa imprescindible per declarar el Peri d’aquella zona. el Pi va justificar la seva abstenció per no entendre determinades diferència en l’edificabilitat d’alguns carrers. en el següent punt es va aprovar, també per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 PsiB-Psoe) i 2 abstencions (Pi), ratificar un decret de batllia referit a una ponència parcial del Cadastre sobre el valor dels habitatges, tant en urbana com en rústica. l’objectiu és que paguin tots els habitatges que fins ara no han pagat, i així poder rebaixar la quota de les que paguen, la qual cosa ens alleugerirà un poc el llastre fiscal als que ens han revalorat la base impositiva del nostre habitatge per haver-hi fet obra legalment durant els darrers anys, per tant ens donarà una petita alegria, i per contra llastrarà els propietaris d’alguns edificis, urbans o rurals, que fins ara havien “passat per maia” en qüestió de tributs. als propietaris del segon apartat no els caurà tan bé com als del primer, però puc assegurar personalment que una creu tan feixuga com són les càrregues fiscals, si està un poc més ben repartida, no és tan mala de dur. a continuació una tanda de mocions, que s’aprovaren totes per unanimitat: la primera del Pi, instant el Govern Central perquè

els Pressupostos Generals de l’estat siguin més justos amb les illes Balears. la segona, instada per axsJ i finalment presentada conjuntament per tots els grups polítics, va ser contra la violència de gènere i de recolzament a les víctimes d’aquest greu problema social. la tercera moció, presentada pel Pi, instava la implementació del servei de radioteràpia a eivissa, però va ser retirada de l’ordre del dia pel mateix Pi en tenir constància que el President Bauçà s’havia compromès dies enrere a resoldre el tema dins aquesta legislatura.

L’aprovació definitiva de les noves Normes Subsidiàries i del PERI d’Es Turó una mica més aprop. abans d’arribar als punts d’informacions i precs i preguntes, la batlessa va plantejar la conveniència d’incloure un punt d’urgència, per permetre al consistori prendre un acord que permeti la signatura d’un conveni amb el Govern Balear per adherir el nostre ajuntament a la “Central de Contractació del Govern Balear”, ja que pareix que contractant el subministrament elèctric des d’aquesta central, en lloc de directament des de eNDesa, la factura pel servei pot arribar a ser bastant més barata que anant “per lliure”. Hi va haver unanimitat en la declaració d’urgència del punt, i unanimitat en l’aprovació de la signatura del conveni. l’argument general va ser, per descomptat, que qualsevol iniciativa que permeti un estalvi i que no suposi

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 10

mel i sucre una retallada de serveis al ciutadà, serà benvinguda per tots els integrants del consistori.

Qualsevol iniciativa que permeti un estalvi i que no suposi una retallada de serveis al ciutadà, serà benvinguda per tots els integrants del consistori. l’apartat de informacions, va anar així: Joan Magro: Dia 20/11 la Comissió insular d’urbanisme del Consell de Mallorca va revisar les Normes subsidiàries del nostre poble, i va prendre la conclusió que hi ha 43 punts que s’han de revisar. Pareix ser que quasi tots són punts de fàcil resolució que no afecten temes vitals de les NNss. Toni oliver: l’ajuntament s’ha adherit a un conveni que permet a la Conselleria de Turisme posar a l’abast dels sistemes informàtics de navegació per carretera determinada informació del poble: punts d’interès turístic, restaurants, edificis singulars, etc. aquests sistemes de navegació per carretera són utilitzats actualment per molts de turistes que, al contrari de contractar paquets de visites organitzades, prefereixen organitzar-se ells mateixos la ruta turística.

s’ha encabit dins el Pavelló Municipal d’esports un nou grup de voleibol femení, que l’any que ve se vol federar, i participar en la lliga que li toqui. a instàncies del “real Mallorca” el consistori s’ha adherit a la promoció “Poble amic” que organitza aquest Club de Futbol. l’adhesió repercuteix en la recepció de 2 entrades per partit, que l’ajuntament pot gestionar segons millor convengui. Margalida Català: el cost de les Festes Patronals d’agost de 2013 ha estat d’uns 48.000 €. una de les coses que més les han encarit han estat els plans de protecció per les activitats amb risc i tot el que suposen de lloguer d’ambulàncies, bombers pel dia de la revetla, excusats portàtils pels dies de berbena, etc. seguint amb la mateixa tònica de despeses per festes, la Fira agrícola i Festa des Botifarró ha costat 7,715 €, incloses les aportacions a l’entitat que organitzava la festa. Per les festes de Nadal se prepara una “cursa popular” a peu per dia 22 i els habituals tallers de neules i de torró. També una actuació de pallassos per dia 4 de gener. la campanya local de recaptació d’aliments pel “Banc d’aliments” està tenint una molt bona acollida. De totes maneres hi ha molta gent necessitada i no sobra res. s’han apuntat tres voluntaris per fer la feina de coordinar

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

aquesta feina i gestionar-la, i estan fent una feinada. Pep Bauçà: s’han recollit les 96 bombilles-led de les faroles de Consolació, que normalment funcionen molt poques hores a l’any, per guardar-les com a recanvis de les que s’han posat per dins el poble. Durant aquest mes d’octubre, la bomba d’extracció d’aigua del pou públic ha funcionat una mitjana de 10 hores diàries. això és 1 hora per dia més que el mes d’agost d’enguany, però 1 hora per dia menys que el mes d’octubre de l’any passat. són bones notícies, tenint en compte que dins aquest període hi ha hagut dues avaries importants a la xarxa pública, i que ha estat un mes molt pobre en pluges. s’ha procedit a l’extinció del contracte amb l’empresa que havia de subministrar i muntar els aparells pel parc infantil de la plaça de la Constitució, per no haver fet la feina d’hora i no haver atès les reclamacions de l’ajuntament. Paral·lelament s’ha procedit a adjudicar aquest mateix subministrament a una altre empresa. (a l’hora de redactar aquest text els aparells en qüestió ja estan muntats) les barreres de “Punt Verd” tornen estar en funcionament, darrera un any de proves infructuoses. l’ajuntament està elaborant la

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 11

mel i sucre documentació necessària per, a nivell legal, poder tenir a ple rendiment la càmera de vídeo-vigilància que hi ha al “Punt Verd”, i posar-ne qualcuna altra més. s’ha adquirit una nova furgoneta per la brigada municipal d’obres i manteniment. Catalina Gayà: segons informacions arribades de la Conselleria de sanitat, dins el primer semestre de 2014 estarà instal·lat al Centre sanitari el nou mòdul prefabricat per poder comptar amb dos espais diferenciats per atendre consultes, la qual cosa permetrà tenir dos metges simultàniament, si és necessari. s’està estudiant posar barreres visuals de “bruc” a la reixa del “Punt Verd”, per millorar l’impacte visual d’aquell espai. s’han demanat pressupostos a empreses santjoaneres per arreglar les sales d’espera del cementiri. s’està elaborant el pla per 2014 de desbrossament de camins, i reasfaltat de determinats carrers del poble. aBaQua (associació Balear de l’aigua) ha assignat a sant Joan la instal·lació d’un dels “rellotges de quadrants”, o “rellotge de sol” que s’han d’installar pròximament a varis pobles de les illes Balears. el lloc designat serà la Plaça de la Constitució, i la instal·lació serà dirigida pel santjoaner i enginyer de camins i ports D. rafel soler.

Dia 22 de novembre els enginyers firmaren el “final d’obra” de les obres de la Plaça de la Constitució. Per donar l’expedient per tancat just falta que la conselleria pertinent pagui l’ajuntament. Ja està fet el desaigua de les pistes de petanca, de manera que aquell espai lúdic ja no s’inundarà amb tanta facilitat. s’ha enviat una carta a les associacions locals per que exposin a l’ajuntament les seves necessitats de finançament per les activitats de 2014. a partir d’haver processat les sol·licituds que vagin arribant a l’ajuntament, s’anirà adjudicant el minso pressupost de subvencions a entitats en les que se considerin més interessants pel poble. a l’escola de son Juny s’ha obert al públic en general, i especialment als ex-alumnes, una sala d’informàtica. estarà oberta en període lectiu de dilluns a divendres durant una hora al dia. s’ha procedit al canvi d’operador de telefonia mòbil, la qual cosa suposarà un important estalvi per aquest concepte. s’estan elaborant els pressupostos de 2014 per la seva presentació a un proper plenari. i finalment, en l’apartat de Precs i Preguntes, hi va haver els següents: Francesc Mestre: especificant que la setmana

passada va anar dues vegades al Punt Verd i va trobar les barreres obertes. Demanant que se reprengui el tema que carreteres faci diverses actuacions als accessos del poble, per rebaixar la velocitat dels vehicles que hi arriben. Demanant alguns aclariments sobre diversos decrets de batllia Frederic Febrer: Demanant a l’ajuntament que faci alguna cosa per què l’autocar que va a Palma els dematins no tingui els problemes habituals que té a l’hora de partir, provocats per cotxes mal aparcats, Demanant al consistori que tengui esment a que se publiquin al taulell d’anuncis les convocatòries de ple. “almenys aquesta no hi ha estat exposada”. Demanant que se doni la màxima difusió a totes les actuacions de l’ajuntament a través de la web, taulell d’anuncis, etc. Per exemple: s’ha de fer saber al poble que l’ajuntament disposarà de dues entrades per partit que jugui el Mallorca, i també s’ha d’informar que hi ha una aula d’informàtica a disposició de qualsevol ciutadà que necessiti utilitzar-la. Demanant alguns aclariments sobre diversos decrets de batllia la batlessa va aixecar la sessió quan eren aproximadament les 21:15 h.

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

ontinuant amb les converses amb els amics, encetarem un nou capítol per parlar d’agricultura casolana amb la intenció de recordar les tasques agrícoles de cada temporada. Cada mes sortirà un tema orientatiu per als que són aficionats a l’agricultura i volen seguir practicant les feines agrícoles per, així, continuar en contacte amb la natura. al mateix temps, el treball de camp convida a fer exercici físic, cosa que és beneficiosa per a les persones i fa que ens sentim més útils fent alguna cosa de profit. el món de la pagesia de cada dia que passa és més desconegut, i qui no coneix no estima. les institucions polítiques han ajudat a fer-nos oblidar l’esperit d’estima a l’agricultura i la valoració del món dels pagesos; molta part del territori ha esdevingut un espai d’oci, un territori que abans era un espai de producció. sempre he cregut que seria bo que els governants de torn, siguin del color que siguin, sapiguessin engrescar la gent perquè continuï cuidant dels foraviles, perquè tots hi sortirem guanyant.

el mes de gener no siguis matiner. Fred de gener dóna suc al taronger. la lluna de gener és la que es veu més bé. Pel gener cull les branques de llorer. l’aigua de gener al camp li va bé. També són anomenades les calmes de gener, que enganyen l’ametler; al respecte, també es diu que la flor de gener no entra al paner. Diuen que si el dia de sant Pau plou és que ve un hivern nou.

El mes de gener aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” També diuen que les persones nascudes el dia del mateix sant tenen la saliva beneïda per curar picades d’insectes. amb la festivitat dels reis comença un nou cicle de festes hivernenques, que inclouen el Carnaval. També comença un lleuger augment de la durada de la claror del sol i ja es comença a conèixer que el dia s’allarga. És bon temps per plantar arbrers fruiters, com ametlers, albercoquers, cirerers, pruneres, noguers i altres arbres que ja han perdut la fulla per l’aturada de la saba i és quan sofreixen manco. els arbres ja adults s’han exsecallar i també és bo fer-los un tractament d’hivern contra les plagues dels animalons que hivernen refugiats davall l’escorça. es pot mesclar insecticida amb oxiclorur de coure. encara és bon temps per sembrar cereals de cicle llarg, però a partir de mitjan mes per endavant ja és convenient sembrar varietats de cicle curt. Pel que fa a les hortalissses, es pot sembrar llavor de porro. si se sembren aquest mes, els porros duren tot l’any sense treure la trompa. Per la darreria del mes es poden sembrar alls i cebes primerenques, com la babosa i la monquelina. També es poden sembrar tota classe d’hortalisses d’hivern, encara que si fa fred creixen poc i encara manco si fa gelades. Quant a la jardineria, es poden sembrar rosers i esqueixos de margalidera, estaquetes de buganvíl·lia, begònies, sàlvia… També

es poden multiplicar per esqueix moltes de les herbes aromàtiques, com l’herba-sana, el moraduix, la menta, el poriol, el romaní, el cost…

http://ca.wikipedia.org/wiki

l’all mallorquí és molt apreciat a la cuina mallorquina, són moltes les receptes que requereixen l’all, encara que es pot dir que en la cocció perd molts dels seus principis medicinals. Per tant, per aprofitar les seves propietats terapèutiques i curatives, s’aconsella consumir-lo cruu, encara que provoquen un poc de mal alè, que es pot evitar roegant un tronquet de fonoll o juevert. en temps de la meva infància era costum posar un collaret d’alls pelats al coll dels infants que patien cucs. També diuen que menjant un o dos alls cruus en dejú cada dia, minva el colesterol.

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 13

mel i sucre

investigació

l dia 7 de novembre de l’any 1825, un nou matrimoni d’arrendataris format per en Joan Camps Bosch (m. 1859) i na Margalida lladó Morey (n. ?), ambdós originaris de la vila d’esporles, arrendaren la possessió de son Brondo, propietat aleshores de dona Joana rocabertí de Boxadors, comtessa de Peralada. el contracte, signat en principi per vuit anys, es va anar perllongant fins el 1859 any en què finí Joan Camps. la nombrosa descendència d’aquests nouvinguts, va perpetuar el llinatge Camps –absent al repertori onomàstic santjoaner en aquelles saons– a la nostra vila i a més a més, els successius matrimonis dels descendents d’aquesta nissaga es varen escampar pels termes municipals de Montuïri, sineu, llorito i probablement de sencelles, de tal manera que encara perdura la seva descendència en aquelles localitats. resseguir la descendència d’aquesta nissaga al llarg dels segles XiX-XX, és l’objectiu perseguit en aquest article. Per això ens hem servit dels llibres sagramentals de l’arxiu Parroquial, padrons de població, llibres del registre Civil i les obres de diversos d’autors consignades a la bibliografia. el treball no ha estat fàcil i és ben segur que hi trobareu algunes mancances i errors, per la qual cosa demanam disculpes d’antuvi. També, allò que aquí modestament es tracta, és constatar com un col·lectiu, els arrendataris, formaren un grup significativament important a l’àmbit local, tant pel seu potencial econòmic com pel seu prestigi. els successius matrimonis entre els descendents d’aquestes nissagues denoten l’existència d’una estratègia matrimonial encaminada a mantenir i consolidar el patrimoni familiar. la seva forta influència social, hom la pod constatar amb la

Un contracte d’arredament de Son Brondo (s. XIX). La família Camps (i III) FraNCesC CaNuTo Bauçà participació als ajuntaments i altres càrrecs de l’administració local. Des del caire onomàstic, és interessant de constatar com a través d’aquestes nissagues es varen introduir llinatges, absents en aquella època al repertori de la localitat. en són alguns exemples els llinatges Gual, Ferriol i Ginard de sant Joan; Vic, Bisquerra, alcover i Jordà de Montuïri, els quals pertanyen a sengles famílies d’arrendataris que s’establiren en dites poblacions. 1. JOAN CAMPS I MARGALIDA LLADÓ, ARRENDATARIS DE LA POSSESSIÓ DE SON BRONDO (SANT JOAN) la diàspora dels amos de possessió, arrendataris o conductors (aquest darrer terme és el més registrat als contractes d’arrendament), la podem exemplificar amb aquest matrimoni originari de la vila d’esporles. en els contractes d’arrendament, era norma que els nous arrendataris havien de presentar un fiador, el qual s’obligava amb tots els seus béns, per donar seguretat i garantia al contracte. Generalment, en el cas de joves matrimonis, eren els pares, també amos de possessió els que actuaven de fiadors, és el cas de Joan Camps, fill de Josep Camps ramon, d’esporles, amo i conrador d’algunes possessions d’aquella vila i de Joan lladó albertí, de Banyalbufar, pare de Margalida lladó, també conrador i amo de possessió, en el terme municipal de Banyalbufar. Joan Camps Bosch (m. 1859), natural d’esporles, era fill de Josep Camps ramon, fill de Bartomeu i

d’antonina, d’esporles i la seva esposa Margalida lladó Morey, era filla de Joan lladó albertí i d’antonina Morey, ambdós de Banyalbufar. Com ja hem dit anteriorment arribaren a son Brondo el 1825 i conraren aquesta possessió fins el 1859 any en què finí Joan Camps, sense fer disposició testamentària. el 1860, es constituïren davant el notari santjoaner Joan Bauçà, la viuda Margalida lladó i els fills mascles Mateu, Bartomeu, Joan, antoni, Josep i Gabriel, tots ells vesins de sant Joan, excepte Bartomeu i Gabriel, vesins de sencelles. l’acord per repartir l’herència fou el següent: “Primero. De dicha herencia se ha sacado y separado la cantidad de 2129 libras, 13 sueldos y cinco dineros, moneda mallorquina, para Margarita lladó, viuda, cuya partida queda en depósito en la casa de la excelentísima condesa de Peralada. 100 libras y la restante cantidad la tiene en el arrendamiento del predio son Brondo. Mateo. 1129 libras 13 sueldos y 5 dineros quedan encima del arrendamiento de son Brondo. Bartolomé. 1129 libras 13 sueldos y 5 dineros Juan. 1129 libras 13 sueldos y 5 dineros quedan encima del arrendamiento de las algorfas. antonio. 1129 libras 13 sueldos y 5 dineros José. 1129 libras 13 sueldos y 5 dineros Gabriel. 1129 libras 13 sueldos y 5 dineros.”1 el document registra que Mateu, el fill primogènit, havia succeït al seu pare al front de la possessió i

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 14

mel i sucre el germà Mateu era l’arrendatari de ses algorfes. Joan Camps i Margalida lladó tengueren set fills, aquesta és la seva descendència: 1. MATEU CAMPS LLADÓ (1816-1885) DE SON BRONDO Fill de Joan i de Margalida. Natural d’esporles. Honor, fou l’arrendatari de la possessió de son Brondo, el període 1863-1875. Com a regidor de l’ajuntament santjoaner el trobam documentat el 1863-1868. era casat amb Miquela oliver Bauçà (1815-1864) des Calderers, filla de Francesc i d’antònia, amos de la possessió des Calderers, la qual morí a son Brondo el 1864 de “calentura nerviosa” segons consta en el llibre de defuncions de l’arxiu Parroquial de sant Joan. Mateu i Miquela tengueren 8 fills: 1.1. Margalida Camps Oliver (1842-1910). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. el 1860, els seus pares Mateu Camps i Miquela oliver, feien donació de 300 lliures a compte de la llegítima que li correspon per herència, per contemplació de matrimoni amb Miquel Gili, fill de Miquel i de Maria real, de llorito.2 el 1909 era viuda i estava domiciliada a la zona de son Munar (sant Joan), juntament amb els fills, tots ells naturals de llorito: Mateu Gili Camps (n. c. 1867), Joan Gili Camps (n. c. 1867) i Josep Gili Camps (n. c. 1877). 1.2. Joan Camps Oliver (18441905). Fill de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. Fadrí, de 41 anys, residia a son Brondo el 1886. Fou sepultat a llorito. 1.3. Antònia Camps Oliver (n. c. 1847). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. No tenim més dades sobre ella. 1. 4. Miquela Camps Oliver (n. c. 1849). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. la trobam registrada com a mestra d’escola, fadrina, de 27 anys, al padró de

població de l’any 1875 i residia a son Brondo. Matrimonià amb lluc Vanrell Gili (1821-1891), cirurgià, de llorito. Miquela i lluc tengueren dos fills: 1.4.1. Bartomeu Vanrell Camps (1870-1935). Natural de llorito. Metge. es llicencià (1839) en medicina i cirurgia a la universitat de Barcelona, on estudià amb santiago ramon i Cajal. el 1901, es traslladà a Mallorca. el 1920, va ocupar la presidència del Col·legi de Metges de Balears. el 1922, ja era membre de la reial acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, de la qual fou vicepresident (1927-28). investigà l’ús de la insulina en la diabetis; el tractament de les anèmies amb fetge de porc cruu i la profilaxi de la tuberculosi infantil a Mallorca. el 1915, juntament amb Miquel sureda Blanes, féu un estudi tanatològic sobre les restes del beat ramon llull. l’ajuntament de lloret de Vistalegre li dedicà un carrer (GeM, apèndix a-e, 41). era casat amb una cosina seva, Miquela Camps ribas (n. c. 1877), de sant Joan, filla de Francesc Camps de Son Brondo i d’antonina aina ribas Martorell, de Montuïri. 1.4.2. Mateu Vanrell Camps (n. c. 1873). Natural de llorito. Mestre d’escola. era casat amb Maria Fiol Galmés (n. c. 1887) Perauba, de sant Joan. el 1940 estaven domiciliats a sant Joan al carrer dels Molins núm. 22, casa que posteriorment fou adquirida per en Miquel Dominer. 1. 5. Francesc Camps Oliver (1850-1906) de Son Brondo. Fill de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. Fou l’arrendatari de la possessió de son Brondo el 1886. era casat amb antonina aina ribas Martorell (n. c. 1857) de Son Boi vàs? (Montuïri). Francesc i antonina tengueren tres fills: 1.5.1. Miquela Camps ribas (n. c. 1877). Natural de sant Joan. Casada amb el seu cosí Bartomeu Vanrell Camps (1870-1935) de llorito, metge. 1.5.2. Mateu Camps ribas (1879-1903). Natural de sant Joan.

Morí fadrí, als 25 anys, de tuberculosi pulmonar. 1.5.3. antoni Camps ribas (1881-1956) l’amo Antoni de Sa Bastida. Natural de sant Joan. Va estar d’amo a les possessions de son Brondo (fins el 1933) i de la Bastida. el 1918 comprà les cases de la Bastida i unes cent setanta quarterades de terra. Destacà pel seu esperit inquiet i innovador en el camp de l’agricultura. Formà part diverses vegades de l’ajuntament santjoaner, fou tinent de batle entre el febrer de 1930 i l’abril de 1931. ocupà el càrrec de regidor independent des del 1931 al 1933. Tornà a ser regidor el 1942-1949 i el 19491952. Fou membre fundador (1932), tresorer (1933) i president local (1932) d’acció republicana i tresorer (1931) de l’associació d’arrendataris i Parcers de Finques rústiques de sant Joan. Va morir el 10 de febrer de 1956 a la possessió de la Bastida (Company, 2000: 77). era casat amb Maria Verger Ferriol (n. c. 1892-1981), de sant Joan. antoni i Maria tengueren dos fills: 1.5.3.1. Francesc Camps Verger (n. c. 1917-2007) de sa Bastida. Perit agrícola. era casat amb apol·lònia Burguera (n. ?) de sa Barrala, de Campos. 1. 5. 3. 2. Joan Camps Verger (n. c. 1919) de sa Bastida. Fadrí. Militar i advocat. 1.6. Maria Camps Oliver (n. c. 1853). Filla de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. era casada amb Joan llabrés, de llorito?. Tengueren una filla: 1. 6. 1. Catalina llabrés Camps (m. 1919). era casada amb Gaspar ribas Balaguer (n. c. 1889) de Son Boivàs, de Montuïri i estaven domiciliats el 1919 al carrer de san Fernando, núm. 25. Catalina llabrés, va morir el dia 19 de gener de 1919, a l’edat de 29 anys a conseqüència del part i el fill, antoni, va morir el dia 20 de gener, a les dotze hores de néixer. 1. 7. Mateu Camps Oliver (18551920). Fill de Mateu i de Miquela.

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 15

mel i sucre Natural de sant Joan. Farmacèutic. era estudiant de farmàcia el 1875. el 1909 tenia la farmàcia al carrer Major núm. 24 (Ca don Xim). Fou secretari interí de l’ajuntament santjoaner el període 1887-1889. era casat amb Catalina oliver riutort (1862-1902), filla de sebastià oliver Font (n. c. 1837) de Meià3 o d’Ortella Vell i de Margalida riutort Cànaves (n. c. 1837) de Petra, els quals estaven per amos a la possessió des Pagos (Porreres) i després a ortella Vell el període 1877-1883. estaven domiciliats el 1891 al carrer Major núm. 9 (actualment núm. 51), casa que fou coneguda com a la posada d’ortella i que posteriorment va adquirir l’amo en Francesc Gana. Mateu i Catalina residien el 1909 al carrer Major núm. 24 (Ca don Xim). Tengueren una filla pubila: 1.7.1. Miquela Camps oliver (n. c. 1888). Natural de sant Joan. era casada amb Joaquim Bauçà Gayà (1874-1936) de Cas Notari. Tengueren cinc fills: 1) antònia Bauçà Camps (n. c. 1917). 2) Josep Bauçà Camps (n. c. 1924-2010). 3) Catalina Bauçà Camps (n. c. 1926). 4) Carme Bauçà Camps (n. c. 1929). 5) Mateu Bauçà Camps (n. c. 1931). Tots ells foren coneguts com de Ca don Xim. 1.8. Josep Camps Oliver (n. c. 1861). Fill de Mateu i de Miquela. Natural de sant Joan. Militar. “Nació de Mateo y Micaela. ingresó en la academia de Guadala jara para ingeniero. ascendió hasta teniente coronel, grado que poseia

cuando ocurrió su deceso en Palma. Militar pundonoroso y de conducta intachable, defendió siempre los postulados de Dios y Patria, siendo estimado de sus superiores y subordinados.” (Bauzà, 1940: 43). 2. MARIA CAMPS LLADÓ (1818-1898) DE SON BRONDO Filla de Joan i de Margalida. Natural d’esporles. era casada amb Miquel Munar Vanrell (1815-1894) de Son Munaret, natural de llorito.4 el 1872 eren els arrendataris de la possessió de son Gelabert de Baix (llorito). Miquel Munar fou regidor de l’ajuntament de sineu entre 1873 i 1875. estaven domiciliats a llorito, al carrer Major núm. 36 (Ginard & ramis, 2009: 308). Maria i Miquel tengueren vuit fills: 2.1. Llorenç Munar Camps (n. c. 1842) de Son Munaret. Fill de Miquel i de Maria. Natural de llorito. No tenim més dades sobre ell. 2.2. Joan Munar Camps (18431920) de Son Munaret. Fill de Miquel i de Maria. Natural de llorito. Conrador. era casat amb antònia aina Vanrell amengual, Sure da, de llorito i tengueren cinc fills: Maria, antònia aina, antoni, Catalina i Bàrbara (Ginard & ramis, 2009: 309). 2.3. Margalida Munar Camps (1845-1934) de Son Munaret. Filla de Miquel i de Maria. Natural de llorito. era casada amb Jaume servera Mora (1839-1880) de Porreres, fill dels amos de la possessió de sa Torre (Montuïri).5 estaven domici-

liats el 1934 al carrer emili Pou, núm. 16. Margalida i Jaume tengueren dues filles (Maria i antònia, de les quals no en tenim més notícies) i un fill: 2.3.1. Joan servera Munar (n. 1870) de sa Torre. un defecte físic a l’oïda originà que fos conegut com es sord de sa Torre. Fou amo de la possessió de son Perelló (inca). Posteriorment conrà la possessió de son Forners (Montuïri). era casat amb sebastiana rossinyol Gomila (1870-1944) Pujola, i estaven domiciliats el 1941 al carrer emili Pou núm. 16. Joan i sebastiana tengueren quatre fills: 2.3.1.1. Jaume servera rossinyol (1889-1902). Morí a l’edat infantil. 2.3.1.2. Joan servera rossinyol (1900-1978) de sa Torre o de Son Manera. era casat amb Francisca Nicolau Balaguer (1903-1972) Calussa. Joan servera va adquirir la possessió de son Manera de l’ullastrar i va succeir el seu pare al front de la possessió de son Perelló, ubicada al terme municipal d’inca, limítrof amb el terme de llubí. Fou l’introductor a Montuïri d’una varietat d’ametla anomenada d’en Menut,6 originària del terme municipal de llubí. Va plantar aquesta varietat a la possessió de son Manera, encara són visibles els ametlers, situats al sementer on actualment s’ubica una instal·lació de plaques solars, al costat del camí d’establidors. la propagació d’aquesta varietat al terme de Montuïri, feta pels agricultors amb les mudes d’aquests arbres, propicià que aquesta ametla fos conegu-

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 16

mel i sucre da amb el nom de Son Manera. 2.3.1.3. Margalida servera rossinyol (1902-1992) de Son Forners. era casada amb llorenç Miralles Nicolau (1899-1987) Queló. Foren els amos de la possessió de son Forners (Montuïri). 2.3.1.4. Jaume servera rossinyol (n. c. 1903). Conrà juntament amb el seu pare la possessió de son Perelló (inca). Posteriorment fou amo de la possessió de son Bordils (inca). es va casar a llubí. 2.4. Maria Munar Camps (18521937) de Son Munaret. Filla de Miquel i de Maria. Natural de llorito. era casada amb Joan servera Mora (1845-1925), de Porreres, fill dels amos de la possessió de sa Torre (Montuïri). Maria i Joan tengueren deu fills, tots ells naturals de Montuïri, dels quals n’hem documentats nou: 2.4.1. Maria antònia servera Munar (1876-1966) de sa Torre o Volandina. era casada amb Baltasar Nicolau Pocoví (1869-1955) Volandí 2.4.2. Miquel servera Munar (1878-1946) de sa Torre. Fou amo de la possessió de Can Mòger (llucmajor) i de son Grua (Pollença). el 1923 es va establir la possessió de sa Torre i va adquirir una parcel·la, posteriorment el 1925 comprà les cases i tota l’extensió que li fou possible. el 1930 fou nomenat jutge de pau de Montuïri, càrrec que va ostentar fins el 1944 (arbona, 2001: 141). era casat amb Maria Mora Ballester (1874-1955) de Can Nyol i tengueren dos fills: Joan servera Mora (1905-1990) de sa Torre, casat amb aina Manera Verger (1911-1977) de ses Donades i Maria servera Mora (1903-1981) de sa Torre, casada a Palma. 2.4.3. Jaume servera Munar (1881-1925) de sa Torre. Fadrí. Pertorbat mental. 2.4.4. Maria servera Munar (1885-1917) de sa Torre. Fadrina. Morí a l’edat de 32 anys, de pul monia. 2.4.5. llorenç servera Munar (1887-1956) de sa Torre. Fadrí. 2.4.6. antònia servera Munar

(1890-1917) de sa Torre. era casada amb Pere Cerdà Martorell (n. 1888) de Cas Puig. Militar, fou capità d’artilleria. Posteriorment enviudà i es va casar de segones núpcies amb la cunyada Joana aina servera Munar. Pere i antònia tengueren tres fills: isabel, antoni i Joan, els quals foren coneguts com de Cas Puig. 2.4.7. Pau servera Munar (1891-1983) de Son Toni Coll. Heretà la possessió de son Toni Coll (Montuïri) adquirida pels seus pares. Fou batle de Montuïri el període 1938-1943. era casat amb Joana Garau Martorell (1894-1972) de Can Roca (arbona, 2001: 185). 2.4.8. Bàrbara servera Munar (1894-1987) de sa Torre. era casada amb rafel Cerdà Martorell (1891-1977) de Cas Puig, jutge de pau de Montuïri. 2.4.9. Joana aina servera Munar (1896-1957) de sa Torre. era casada amb Pere Cerdà Martorell (n. 1888) de Cas Puig, el qual havia enviudat d’antònia servera Munar. Militar, fou capità d’artilleria i morí a Palma. estaven domiciliats el 1957 a Palma, al carrer de son Campos núm. 10. Joana aina i Pere tengueren dues filles: Maria i Joana, les quals foren conegudes com de Cas Puig. 2.5. Francina Aina Munar Camps (1856-1884) de Son Munaret. Filla de Miquel i de Maria. Natural de llorito. Morí el dia 19 de març de 1884 a l’edat de 28 anys. era casada amb Bartomeu Picornell, de llorito (Ginard & ramis, 2009: 308). 2.6. Miquel Munar Camps (n. c. 1858) de Son Munaret., Fill de Miquel i de Maria. Natural de llorito. Fou un personatge significat a l’àmbit local de llorito, amb una trajectòria molt vinculada al conservador Jaume Ferrer Jaume Traquet, amo de son Joan arnau i primer batle de llorito. Fou fundador i vocal de la amistad (18911898). ocupà diversos càrrecs a la sociedad de socorros Mutuos (vocal, vicepresident i president el

període 1907-1910). Fou vocal (1918-1920) de la Junta administrativa de la Comuna. el 1925 era un dels majors contribuents per territorial de llorito. era casat amb isabel amengual Jaume, Xiu, de llorito (Ginard & ramis, 2009: 309). 2.7. Bàrbara Munar Camps (n. ?) de Son Munaret. Filla de Miquel i de Maria. Natural de llorito. era casada amb Gabriel Florit Jordà. (Ginard & ramis, 2009: 308). 2.8. Catalina Munar Camps (n. c. 1867) de Son Munaret. Filla de Miquel i de Maria. Natural de llorito. era casada amb Bartomeu Picornell real, de llorito. (Ginard & ramis, 2009: 308). 3. BARTOMEU CAMPS LLA DÓ (n. c. 1818) DE SON BRONDO. Fill de Joan i de Margalida. el 1860 consta al document del repartiment de l’herència del seu pare que era vesí de sencelles. No tenim més dades sobre ell. 4. SEBASTIÀ CAMPS LLADÓ (n. c. 1822) DE SON BRONDO. Fill de Joan i de Margalida. era casat amb Francisca Fontiroig Capó (n. ?), natural de llorito, filla de Joan i de Francina aina. el 1858 sebastià Camps va adquirir 1 quarterada de terra a son Munar, propietat de Catalina Pocoví Ferrando, de Montuïri, esposa de l’honor Miquel Crespí.7 la finca confrontava per dues parts amb la possessió de son Munar, amb terra de Miquel Munar, amb terra de Jaume Manera i amb terres establides de la possessió de llorac (llorito).8 els béns que posseïa sebastià Camps en el terme municipal de sant Joan, els trobam registrats amb el núm. 250 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: son Munar, a-15, 4 quarterades, 3 quartons i 4 destres. la finca estava plantada amb 35 figueres i 26 ametlers. el padró de població de l’any 1862 registra a sebastià Camps al terme de Montuïri i sembla que era

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 17

mel i sucre l’arrendatari de la possessió de Galiana. sebastià i Francisca tengueren cinc fills documentats: Joan (n. c. 1852), Margalida (n. c. 1854), sebastià (n. c. 1856), Francisca (n. c. 1858) i Maria (n. c. 1860). No tenim més dades d’aquesta família, la qual sembla que es va establir a sineu o a llorito, ja que tot seguint Ginard & ramis (2001: 306), sebastià Camps fou regidor de l’ajuntament de sineu el 1872-73. 5. CATALINA CAMPS LLADÓ (n. c. 1823) DE SON BRONDO Filla de Joan i de Margalida. Natural d’esporles. era casada amb rafel Pocoví Mayol (n. c. 1820) de Montuïri, fuster d’ofici, el qual havia enviudat de Margalida Puigserver, natural de Porreres i tenia dos fills de curta edat, andreu Pocoví Puigserver (n. c. 1845) i sebastià Pocoví Puigserver (n. c. 1848).9 el 1850 rafel Pocoví va fer donació en contemplació de matrimoni a Catalina Camps dels béns següents: una casa al carrer Major, la qual confrontava en aquelles saons amb casa i corral de Pere Josep Trobat, amb la de Bartomeu Pocoví, amb el corral de rafel Manera i el mateix carrer Major (es tracta de la casa que fou de rafel Pocoví aloy Serena). També li va fer donació de mitja quarterada de terra a son Bascós, de pertinències de l’antiga possessió anomenada Magalaf.10 rafel i Catalina varen tenir sis fills: 5.1. Margalida Pocoví Camps (n. c. 1851). Filla de rafel i de Catalina. No tenim més dades sobre ella.

5.2. Catalina Pocoví Camps (1852-1941). Filla de rafel i de Catalina. era casada amb sebastià Garau Bunyola (1852-1915) de Mianes, ferrer d’ofici i estaven domiciliats el 1889 al carrer Major núm. 23. Tengueren una filla: 5.2.1. Joana aina Garau Pocoví (1891-1977) de Mianes. era casada amb Joan Verger Mayol (18841959) de Son Coll i estaven domiciliats el 1924 al carrer Major núm. 27. 5.3. Jaume Pocoví Camps (n. c. 1856). Fill de rafel i de Catalina. No tenim més dades sobre ell. 5.4. Joana Aina Pocoví Camps (n. c. 1857). Filla de rafel i de Catalina. era casada amb Miquel arbona Martorell (1856-1931) Solleric, picapedrer d’ofici. estaven domiciliats el 1924 al carrer de Baix núm. 20. Miquel i Joana aina tengueren tres fills, de dos dels quals, rafel i Francisca, no disposam de més notícies: 5.4.1. ramon arbona Pocoví (n. c. 1884) Solleric. era casat amb Magdalena sastre Balaguer (18811957) Pallusca i estaven domiciliats el 1945 al carrer de Baix núm. 34 (Can ramon solleric). No varen tenir descendència. 5.5. Joan Pocoví Camps (18581934). Fill de rafel i de Catalina. Picapedrer d’ofici. era casat amb Francisca Gomila alorda (n. 1861)11 i estaven domiciliats el 1889 al carrer del Príncep núm. 36. Joan i Francisca tengueren dos fills: rafel i Jaume.

5.6. Rafel Pocoví Camps (n. c. 1861). Fill de rafel i de Catalina. No tenim més dades sobre ell. 6. JOAN CAMPS LLADÓ (n. c. 1824) DE SES ALGORFES Fill de Joan i de Margalida. era casat amb antònia oliver Font (n. c. 1825) de Meià, filla de Joan Baptista oliver Mir (1784-1846) des Calderers i de Catalina Font Jaume (n. c. 1795) de sant Joan, amos de la possessió de Meià. Joan Camps fou l’arrendatari de la possessió de ses algorfes (sant Joan) el període 1863-1868 d’aquí el seu malnom. Joan i antònia l’any 1868 tenien sis fills: Joan Camps oliver (n. c. 1850), Margalida Camps oliver (n. c. 1854), antoni Camps oliver (n. c. 1856), Josep Camps oliver (n. c. 1858), Catalina Camps oliver (n. c. 1860) i antònia Camps oliver (n. c. 1865). No tenim més dades d’aquesta família, la qual sembla que es va establir a sineu o a llorito, ja que tot seguint Ginard & ramis (2001: 306), Joan Camps fou regidor de l’ajuntament de sineu el 1875. 7. GABRIEL JOAN CAMPS LLADÓ (1834-1918) DE SON GUAL Fill de Joan i de Margalida. Natural de sant Joan, va néixer a la possessió de son Brondo. sembla que va estar per amo en alguna possessió del terme d’artà, ja que el seu fill Benet va néixer en aquella localitat. Posteriorment fou l’arrendatari de son Mesquida (algaida); son Marron (llorito), on va néixer el fill Joan i finalment son Gual

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 18

mel i sucre (sant Joan) on ja el trobam documentat el 1886. era casat de primeres núpcies amb Margalida riera Jaume (n. ?) Barrufau, de Mana cor,12 i de segones amb Coloma Garau rebassa (n. c. 1840) d’algaida, amb la qual no va tenir descendència. Del seu primer matrimoni varen néixer tres fills: 7.1. Benet Camps Riera (18701939). Fill de Gabriel i de Margalida. el padró de població de Montuïri de l’any 1924 registra que era natural d’artà, però el llibre de defuncions del registre Civil, atesta que era de llorito. era casat amb Maria alcover Noguera (18721934) de Son Comelles, de Montuïri.13 sembla que varen estar per amos en alguna possessió del terme de llucmajor, ja que allà hi varen néixer els dos fills: 7.1.1. Gabriel Camps alcover (1901-1988) de Sabor. Natural de llucmajor.14 era casat amb Miquela Ferrer Fontiroig (n. ?) de llorito, filla de Jaume Ferrer Jaume, Traquet, majoral de la possessió de son Joan arnau (llorito). Gabriel Camps, fou conegut a llorito amb el malnom Socies, per mor que els seus pares conraven en aquella època la possessió de Can socies (Tagamanent). a la mort del seu sogre, l’any 1945, agafà la possessió de son Joan arnau. l’any 1942 fou batle de llorito, encara que el seu càrrec durà uns quants mesos. Posteriorment? adquirí la possessió de sabor (Montuïri). 7.1.2. andreu Camps alcover (1912-1966) de Galiana. Natural de llucmajor. era casat amb Bàrbara amengual Martorell (19131995) de Son Trobat. el 1945 conraven la possessió de Tagamanent. Va adquirir la possessió de Galiana (Montuïri). Conten que andreu Camps era molt bon establidor de finques, juntament amb el seu cosí Gabriel Camps oliver (1901-1971) de Son Gual, de sant Joan, varen establir la possessió des Dau (Montuïri), duita a terme als anys cinquanta, impulsada pel batle Joan Miralles riera (1907-1980) Porre renc.

7.2. Joan Camps Riera (18671958) de Son Gual. Fill de Gabriel i de Margalida. Natural de llorito. succeí el seu pare al front de la possessió de son Gual (sant Joan) i fou conegut a sant Joan com l’amo de son Gual. el 1918 va adquirir la possessió de son Gil (sant Joan) per 108.000 pessetes. el 1929 comprà el lloquet de son Font i les terres juxtaposades de son Fonoll, la suma de les quals eren unes 300 quarterades d’extensió i les va establir. Formà part diverses vegades l’ajuntament santjoaner, fou regidor del Partit Conservador el períodes 1899-1904 i 1906-1922. Finalment fou altra vegada regidor del 26 de febrer de 1930 al 20 d’abril de 1931. Morí a la possessió de son Gual el 4 de juliol de 1958, als 91 anys (Company, 2000: 77). era casat de primeres núpcies amb Francina aina oliver Noguera (1870-1902) d’Albocàsser,15 i de segones núpcies, el 8 de juliol de 1906, amb antònia Bou Bauçà (n. c. 1869) Pago. aquests són els fills del primer matrimoni: 7.2.1. Gabriel Camps oliver (1890-1900) de Son Gual. Natural de sant Joan. Morí a l’edat infantil, de gastroenteritis. 7.2.2. Margalida Camps oliver (1897-1900) de Son Gual. Natural de sant Joan. Morí a l’edat infantil, de gastroenteritis. 7.2.3. Gabriel Camps oliver (1901-1971) de Son Gual. Natural de sant Joan. Fadrí. succeí el seu pare al front de la possessió de son Gual. Tres generacions de llinatge Camps (pare, fill i nét) varen estar d’amos a son Gual des del 1886 fins al 8 de setembre de 1960. Gabriel Camps fou regidor per part del Partit Conservador a l’ajuntament santjoaner el període 19311933. en les eleccions parcials de regidors de l’abril de 1933 es presentà per la candidatura del Centre de Dretes republicà i va ser el candidat més votat, amb 341 vots. el 1933 fou elegit primer tinent de batle, càrrec que ocupà fins al 12 de març de 1936. Durant la segona república participà en la fundació

de diverses entitats de caràcter dretà com la societat Defensa social republicana i l’associació d’arrendataris i Parcers de Finques rústiques de sant Joan. el 1936 fou membre fundador i vocal segon del Club esportiu sant Joan. el 1930 fou president de l’entitat cultural Nuestro Club. Fou nomenat batle pel Governador Civil el 25 d’agost de 1938 i destituït el 4 d’octubre del mateix any. acabada la Guerra Civil, el governador civil el tornà a designar batle de sant Joan, càrrec del qual va prendre possessió en la sessió de l’1 de maig de 1939 i fou de curta durada, ja que va estar al davant de la corporació devuit mesos. el 1941 fou nomenat cap local de la Falange. Fou nomenat regidor el període 1945-1949. el 1952 prengué possessori de la regidoria pel terç corporatiu. Fou segon tinent de batle el 1955-1956, primer el 1956-1957 i altra vegada regidor el 1957-1958. el 1961 tornà a prendre possessori del càrrec de regidor pel terç sindical i fins al 1967 fou primer tinent de batle. Fou un home especialment dotat per als negocis tot i que returava. a més de gestionar les seves finques agrícoles el 1944 obrí amb el seu cunyat Gaspar oliver Matas (19071972) de Solanda, la Fàbrica d’embotits Gabriel Camps, que fou coneguda popularment com la Matança. Morí el 2 de setembre de 1971 al carrer de Bellavista núm. 36 (Company 2000: 43). Del segon matrimoni amb antònia Bou nasqueren dos fills: 7.2.4. antònia Camps Bou (n. c. 1908) de Son Gual. Natural de sant Joan. era casada amb Martí Truyols Febrer (n. c. 1896) Rafalino, de Manacor i tengueren dos fills: 7.2.4.1. Monserrat Truyols Camps (n. c. 1929) de Son Gual. Féu estudis de dret a la universitat de Deusto (Navarra) i es llicencià el 1951 a la universitat de Valladolid. Treballà amb els seus oncles Gabriel Camps i Gaspar oliver en la gestió de la fàbrica d’embotits la Matança, de la qual posteriorment es féu càrrec. Quan tenia 30 anys, fou nomenat batle de sant Joan en substitució de ramon Gayà Carbo-

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Página 19

mel i sucre nell, Apotecari. Des del primer moment, però, es trobà incòmode en el càrrec i aconseguí que li fos acceptada la renúncia al cap de quatre mesos d’haver-se incorporat a la batlia. en la sessió extraordinària del ple de l’ajuntament del 24 de febrer de 1960 va ser substituït per Joan Bauçà Bonet, Cotanet. Durant la seva breu gestió s’aconseguí un crèdit bancari i un ajut de la Diputació Provincial de les Balears per asfaltar la carretera de Vilafranca, entre la sortida del poble i la carretera de Manacor. al final de 1966 fou elegit regidor pel terç corporatiu i prengué possessió del càrrec el 5 de febrer de 1967. Va ser segon tinent de batle del 5 de febrer de 1967 al 26 de de gener de 1970 i regidor del 26 de gener de 1970 al 3 de febrer de 1974 (Company 2000: 53). 7.2.4.2. Margalida Truyols Camps (n. c. 1930) de Son Gual. No tenim més dades sobre ella. 7.2.5. Maria antònia Camps Bou (1908-1986) Pago o de Son Gual. Natural de sant Joan. era casada amb Gaspar oliver Matas (1907-1972) de Solanda. No tengueren descendència. 7.2.6. Bàrbara Camps Bou (1910-1952) de Son Gual. Natural de sant Joan. religiosa. sor Bàrbara de sant Gabriel de la Dolorosa. Germana de la Caritat. Professà l’any 1936. Treballà en l’ensenyança de pàrvuls i a la Casa de Família, a Ciutat. Morí a la possessió de son Gil (sant Joan), (estelrich 1993: 149). 7.3. Margalida Camps Riera (n. c. 1891). Filla de Gabriel i de Mar-

galida. No tenim més dades sobre ella. 8. JOSEP CAMPS LLADÓ (1836-1867) DE SON BRONDO Fill de Joan i de Margalida. Natural de sant Joan, va néixer a la possessió de son Brondo. Fadrí. Morí a llorito el 8 d’agost de 1867 a l’edat de 31 anys (Ginard & ramis, 2009: 308). 9. ANTONI CAMPS LLADÓ (n. c. 1839) DE SON BRONDO Fill de Joan i de Margalida. Natural de sant Joan. Fou quintat el 1858, des de llavors no tenim més dades sobre ell. Bibliografia arbona, onofre (Coord.) (2001). “Montuïrers que han deixat petjada.” Montuïri: ajuntament de Montuïri. Bauzà adrover, Cosme (1940). “Fragmentos Históricos de la Villa de san Juan.” edició mecanografiada. Company Mates, arnau (2000). “Batles i regidors de sant Joan (1900-2000).” sant Joan: ajuntament de sant Joan. estelrich Costa, Josep (1993). “la Parròquia de sant Joan (1900-1993).” Monografies santjoaneres, 1. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Ginard, antoni; ramis, andreu (2009). Família i territori. Els Munar del Pujol. a: Miscel·lània homenatge a Josep estelrich i Costa. Monografies santjoaneres, 20. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Pàg. 261-314. Miralles, Joan (1995). “un poble, un temps.” Palma: Miquel Font editor, 2ª edició. Munar, Felip (1999). Un contracte d’arrendament de la possessió de Son Joan Arnau de l’any 1898. a: 3es Jornades d’estudis locals. Mancomunitat del Pla de Mallorca. lloret de Vistalegre, 27-28 març 1998. Pàg. 165-174. Notes 1 arM, protocol 2354, f. 57 2 arM, protocol 2354, f. 98 3 sebastià oliver Font era fill de Joan Baptista oliver Mir (1784-1846) des Calderers, amo de la possessió de Meià, casat de

segones núpcies amb Catalina Font Jaume (n. c. 1795) de sant Joan. 4 son Munaret és una segregació de la possessió matriu son Munar, altrament son Munar del Pujol, situada al cantó de ponent del terme municipal de sant Joan, entre son Brondo i el terme municipal de llorito. 5 Fill de Joan servera Picornell (18121898) i d’antònia Mora Gornals (1815-1892). ambdós de Porreres, eren els arrendataris de la possessió de sa Torre (Montuïri) el 1863. 6 ametla originària del terme municipal de llubí. Fa el nom del seu propagador o descobridor, de malnom Menut, natural d’aquella vila. el seu cultiu es va propagar pels termes de sencelles, Costitx, sineu, inca, Búger, Muro i d’altres. És un ametler primerenc, de producció constant i fruit petit. 7 Miquel Crespí Garau (n. c. 1820) natural de santa Maria i Catalina Pocoví Ferrando (n. c. 1857) natural de Montuïri eren els arrendataris de la possessió de son Palou (Montuïri) el 1857. 8 arM, protocol G-863, f. 104 9 sebastià Pocoví Puigserver matrimonià amb antonina aina aloy Miralles (18461927) Serena i estaven domiciliats el 1889 al carrer Major núm. 14. Tengueren un fill pubil rafel Pocoví aloy (1885-1949) Serena, fuster d’ofici. Per a més informació d’aquesta família vegeu: Canuto Bauçà, Francesc (2013). “sobre l’origen del llinatge aloy.” a: Bona Pau, núm. 722, pàg. 30-36. 10 arM, protocol 2347, f. 16v 11 era filla de Jaume Gomila Miralles (n. c. 1825) de Montuïri i de Francina aina alorda sastre (1832-1907) natural d’algaida. eren els amitgers de son Costa (Montuïri) el 1857. 12 Filla de Melcion riera rosselló i de Catalina Jaume Puigrós, ambdós de sant llorenç des Cardassar. 13 Filla d’andreu alcover llull (18391911), de sineu i de Bàrbara Noguera Ginard (1838-1899), de sant Joan, arrendataris de la possessió de son Comelles (Montuïri). 14 el padró de població de Montuïri de l’any 1924, registra als dos germans, Gabriel i andreu, naturals de llucmajor. 15 Filla de Jaume oliver Ferragut (18391910) des Calderers i d’antonina aina Noguera Ginard (n. c. 1838), amos de la possessió d’albocàsser (Manacor). Finí a Manacor quan visitava els seus pares: “Falleció Francisca ana oliver Noguera, casada con Juan Camps y riera, de 32 años, labradora, hija legitima de Jaime y Francisca ana. Falleció el dia 27 a las diez de la noche, hallandose accidentalment en aubocàssar del término de Manacor, a consecuencia de embolia.” (arxiu Parroquial de sant Joan, ref. 13.10, f. 148v, any 1902).

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel402_mis298 18/12/13 11:31 Pรกgina 20

mel i sucre

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Pรกgina 21

mel i sucre

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2013

2012

2011

2010

2009

2008

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0 22,2 19,3 15,1

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

Comentari al mes de novembre Des del punt de vista meteorològic el mes de novembre ha presentat dues parts ben diferenciades, que han quedat reflectides de manera evident en el gràfic de temperatures i pluges. Durant la primera quinzena predominà un temps estable i sense quasi cap precipitació, un temps que donava continuïtat al que havíem tengut a l’octubre. Però a partir del 15 l’atmosfera canvià radicalment i passàrem d’un ambient quasi bé estival a un altre ja d’hivern, de manera dràstica. les temperatures caigueren d’un dia a l’altre entre 5 i 6 ºC. la baixada fou tan acusada als cims més alts de la serra de Tramuntana que hi nevà ja el mateix dia 15. Per altra banda, les pluges, amb major o menor intensitat, es presentaren quasi bé cada dia fins a dia 1 de desembre. al gràfic es pot comprovar el considerable descens de les temperatures així com la persistència de precipitacions al llarg de la segona quinzena, molt freda i humida. la temperatura mitjana del mes ha baixat de manera considerable respecte a l’octubre, 7,5 ºC. També ha davallat de manera destacada, 2 ºC, en relació al novembre de 2012.

Pluviometria

MES DE NOVEMBRE

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2013

2012

13,1 ºC 26,9 ºC (dia 6) 3,3 ºC (dia ) 160 mm 6,8 Km/h 65,9 Km/h (dia 4) NO 77% 1014 mb 2,4 ml/dia

15,1 ºC 21,5 ºC (dia 4) 5,6 ºC (dia 30) 100,8 mm 5 Km/h 57,9 Km/h (dia 12) SO 81,85% 1012,53 mb 1,8 ml/dia

DESEMBRE 2013 (fins a dia 14) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

10,5 ºC 19,1 ºC (dia 5) 4,3 ºC (dies 7 i 8) 21,9 mm 3,6 Km/h 43,2 Km/h (dia 1) N 1,4 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/ (Wh/m2) (kWh) Energia

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEM. OCT. NOV.

069859 077177 118849 139745 176430 196188 211420 173092 125885 98625 59186

05794 06454 09702 10519 13792 14959 15530 12763 9668 7682 4743

12,06 11,96 12,25 13,29 12,79 13,12 13,61 13,56 13,02 12,84 12,48

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

11,42 10,37 15,52 19,16 21,64 28,04 34,52 31,26 26,43 23,58 13,49

04693 05228 07859 08520 11172 12117 12579 10338 7831 6222 3842

1449 1614 2426 2630 3448 3740 3883 3191 2417 1921 1186

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 23

mel i sucre litar amb bones condicions aquesta fase crucial del cicle. Per altra banda, la Terra el dia 21 d’aquest mes arriba al punt anomenat solstici d’hivern, al nostre hemisferi, en la seva òrbita entorn de sol. assolida aquesta fita, el dia, que en aquestes jornades no sobrepassa les 9 hores i mitja, deixarà d’acurçar-se per iniciar el procés contrari, de guanyar terreny a la nit. Ja ho diuen les dites: per Nadal, el dia ja s’ha allargat una passa de gall; per sant esteve, una passa de llebre; per any nou, una passa de bou i; per sant antoni, una passa de dimoni; saviesa popular que descriu, jugant amb les paraules, aquest increment continuat de la fase diürna a costa de la nocturna i que seguirà fins al solstici d’estiu, al juny. Des del 2008, únicament en aquell any vàrem anotar un valor 4 dècimes inferior. Durant la segona part del mes la fredor s’ha fet sentir de valent; la temperatura mitjana d’aquests 15 darrers dies ha baixat dels 10 ºC, temperatura més pròpia del febrer que del novembre. la inestabilitat d’aquestes dues setmanes ens ha aportat pluges copioses, 160 mm hem sumat en aquest mes. aquests mm afegits a la vintena que caigueren el mateix dia 1 de desembre han introduït a la terra la saó necessària per poder sembrar amb garanties els camps amb els cultius de secà, faves i cereals, sobretot. i s’han donat les condicions adequades per començar a recuperar aigua a les cisternes o fer matances, aquells que segueixen la tradició. en part, a causa d’una primera quinzena més seca, la humitat mitjana no ha estat gaire elevada, del 77%, inferior a la d’octubre i a la del novembre de 2012. Per aquest mateix motiu, s’ha mantingut alta l’evaporació mitjana, 2,4 ml/dia. el vent també hi ha ajudat, a assolir aquest valor. encara que el vent, en aquest mes, no hagi estat un meteor tan

destacable com el fred i la pluja, s’ha fet sentir així mateix. la velocitat mitjana ha estat de 6,8 Km/h, que ha sobrepassat els 4,9 Km/h del passat octubre. el cop de vent més fort es va produir el dia 4 amb una velocitat de 65,9 Km/h. el vent ha bufat durant aquest període de manera predominant de mestral, No. Comentari al mes de desembre en el desembre, a partir de dia 4, el temps ha anat millorant i entrant en un període d’estabilitat. Ha tornat brillar el sol i les temperatures centrals s’han elevat una mica. No obstant això, els valors mitjans no han pujat gaire, ja que les mínimes assoleixen valors baixos. el descens matinal del termòmetre ens ha deixat ja alguna gelada. Duim quasi dues setmanes sense pluges i amb pressions anticiclòniques que han servit per anar eixugant una mica la terra, la qual cosa es fa necessària per poder treure les màquines i començar a sembrar els camps ja que ha arribat l’hora de dur endavant aquesta tasca. els pagesos voldrien que aquesta treva s’allargàs per possibi-

NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre). Parc solar fotovoltaic en el mes de novembre s’ha produït una disminució considerable de la la radiació solar, a causa del descens de les hores de sol, que continuarà fins al solstici d’hivern, i per la presència durant molts de dies de núvols que han provocat que la llum incidís amb menor intensitat a les plaques. Per això s’han generat 2939 Kwh menys que en el mes d’octubre. la disminució de la temperatura mitjana a les plaques ha tornat fer augmentar, un mes més, el rendiment d’aquestes, que ha passat de 12,84 a 12,48; per tant s’ha pogut generar cada Kwh d’energia amb una mica menys de radiació solar si comparam aquest mes amb de novembre de l’any passat, enguany s’ha generat una mica menys d’energia, concretament 120 Kwh manco. en el que duim d’any, just els mesos de juny, juliol i agost han sobrepassat la producció del 2012.

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 24

mel i sucre

dalt del turó

L’amargor de les cames-roges CliMeNT PiCorNell

Servidor, que té una cama de folklòric ploramiques que no l’abandona, en arribar el temps de cames-rotges, fortament amargants, ja és partit –amb gavilans a l’esquena– per dins sorts i bocins llaurats a fer-ne recol·lecció. És la servitud a la memòria gastronòmica la que condueix a aquests comportaments: l’atavisme de les herbes amargues. Coent i amarg són dues de les sensacions més dificultosament adaptatives, a diferència del dolç o del salat. Del per què la gent menja coent, o del per què a la gent li agrada el coent hi ha molt per parlar. Des de les seves propietats conservadores o bactericides –sobretot en climes càlids– fins al fanatisme pel prebe coent. Joan Antoni de Cabanyes, un ric català que vengué a les illes Balears el XiX, es sorprengué de l’enorme quantitat de prebes coents que es menjaven a Mallorca. i també dels rots que feien els mallorquins d’aquell temps, per tot arreu. era, però, el tema d’avui el de la humil camaroja i la seva amargor. Herbes amargues, de les que Déu ordenà Moisès que menjassin els israelites abans de la darrera plaga –la mort dels primogènits dels egip-

http://ca.wikipedia.org/wiki

e les sensacions que creen determinats sensors en el nostre cervell, algunes m’han cridat poderosament l’atenció. Principalment les del gust. Dels quatre principals sabors –salat, dolç, àcid, amarg– (no direm res del sabor “umami”), l’agre i sobretot l’amarg són els més mals d’empassolar. Fa temps que hi dedic atenció.

cis- juntament amb l’anyell i el pa sense llevat, per preparar-se per a la travessia del desert, cap a la terra promesa. Manà menjar-les de drets i vestits, llestos per partir.

No ha de sorprendre, per tant, que les herbes amargants figurin com una de les menges que ens ha transmès la civilització judeocristiana, per acompanyar el rostit

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 25

mel i sucre de mè –i la variant sacrílega de porcella–, cames-roges, o en el seu lloc, els seus parents, endívies i escaroles, o els enciams. segons els jueus, per recordar l’esclavitud viscuda amb amargura del poble elegit. Els nostres avantpassats menjaven algunes herbes silvestres que la natura els oferia sense haver-les de cultivar. les anaven a “cercar”. en aquestes cerques, a més dels espàrrecs, bolets, caragols, mores d’abatzer o aranyons, recol·lectaven una sèrie d’herbes com els colissos i les cames-roges. avui en dia ja s’ha perdut o és més testimonial que altra cosa. sigui com sigui, a final de la tardor, entrada d’hivern, surten les camesroges (Chichorium intybus) del mateix gènere que les endívies i l’escarola. la cama-roja quan creix es fa alta, amb tronquets articulats amb una flor color de cel. Però les cames-roges són bones quan les plantes són molt tendres, quan no han sortit més que uns dits i tenen una gran part blanquinosa soterrada. són bones per menjar bullides, però les preferesc trempades com en una ensalada, el seu gust amargant és fort i molt particular i diuen que ajuden a fer bé les digestions. un temps, les seves arrels eren torrades i capolades, el producte escaldat o bullit, també amarg, xicòria, es prenia com a substitutiu del cafè, escàs i molt més car. Quina és, però, la funció del gust amargant, el que fa més mal avesar-s’hi? Com la del coent, del qual parlàvem abans. les dues són, en principi, sensacions desagradables. el coent és una sensació d’ardor, causada per alguns prebes o alls. Fins i tot és pot mesurar la coentor en l’escala scoville, en aquesta escala, el pebre més coent del món és el Naga Jolokia cultivat al noroest

de l’Índia (un milió d’unitats de coentor), després ve el chile habanero. la coentor del wasabi japonès, o del seu succedani ravecoent, és diferent, va cap a les foses nasals. la funció del coent a més de la conservació dels aliments, o la de provocar sudoració refrescant a llocs calorosos, pot generar –la sensació dolorosa de la coentor–, una reacció del cos, el qual per contrarestar-la, segrega endorfines pròpies, calmants i plaents, i així, com una roda, coent, plaer, coent, plaer, el cos s’hi avesa i un es “penja” del coent. i “se non è vero, è ben trovato”. Però érem a l’amarg, la sensació, el primer cop que un en menja o en beu és molt desagradable, és com un toc d’atenció natural que el cos interpretava com a defensa contra els enverinaments: la major part dels verins són amargants. un sabor repulsiu que avisa de substàncies tòxiques. ara bé, la civilització ha introduït els aliments amargs en la nostra quotidianeïtat. el cafè, la xocolata, la cervesa, les olives, les fulles crues d’endívies i lletugues de les ensalades, els espàrrecs, les carxofes, les pells dels cítrics –amb la melmelada de taronja amarga-, les aigües tòniques, els “bitters” ( que és com es diu amarg en anglès i alemany). Tothom recorda el seu primer i desagradable glop de cervesa. Precisament, així com el coent té una escala de medició , la cervesa té el seu iBu (international Bitterness unit), una unitat d’amargor; les cerveses normals volten el 16, però n’hi ha de 60-70 i més. Els italians tenen, també, unes begudes que cataloguen com “amaros” ( amargues). Des del Fernet-Branca -el record a ca nostra, mon pare n’era un fervent prenedor com a estomacal, per a mi era com una mala medecinaaperitiu o digestiu, uns dels valors

que diuen que tenen els aliments amargs. Des de l’amaro ramazotti al Braulio, una infinitat, tot passant pel Campari, pel Cynar –la substància amargant aquí prové de la carxofa– o pel conegut Amaretto, de saronno, on les ametles agres i els pinyols d’albercoc, li comuniquen el seu gust particular. Ja que som a les begudes amargues hem de parlar del nostre Palo, el Palo de Mallorca. en un principi el Palo era una beguda on el seus dos principis eren extrets de la Gentiana sp. i de l’escorça –el Palo– de la Quina, rica en quinina, un alcaloide natural antipirètic, analgèsic, antipalúdic, per tractar les febres tercianes i la malària, introduït el segle XVii per la comtessa de Chinchón. Tan la Genciana com la Quinina són fortament amargues; amb menys quinina, i amb més sucre i alcohol, és un dels aperitius tradicionals de Mallorca. Palo, idò, ve de “palo de Quina”. la combinació de dolç i amarg, o d’amarg i alcohol, fan que pastissos com el tiramisú o begudes com el gin-tònic espargeixin un gust, en principi desagradable, com una vel·leïtat natural dels menjars contemporanis. Si tornàvem a la rústica camaroja, ja citada pel meu col·lega Plini, el Vell, en temps dels romans, com un excel·lent purificador de la sang, el gènere Chichorium evolucionat ha donat avui en dia les endívies belgues, les arrissades, l’escarola, el radiccio, la “radicheta” dels argentins, el pa-de-sucre, el cicorino, la “catalogna” –una cama-roja disforja que vaig veure a un mercat de Torí–... Malgrat les varietats cultivades, que un pot comprar, la passejada cercadora és un més dels rituals i val la pena la reflexió sobre l’amargor i l’esclavitud, avui que ens pensem ésser tan lliures.

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 26

mel i sucre

A Andalusia, en bon andalús retalls JorDi CalDeNTey

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/andalusia-bon-andalus.html A Menorca i a Eivissa no diuen ‘tassó’, com a Mallorca, sinó ‘got’, com a Barcelona. a eivissa no diuen ‘al·lot’, com a Mallorca, sinó ‘boix’. i a Menorca, tampoc diuen ‘al·lot’ sinó ‘fillet’. i a Pollença no diuen cap cosa de les tres, sinó que diuen ‘xic’, com a Tarragona. a eivissa i a sóller, no diuen ‘noltros’ ni ‘voltros’, com a la resta de Mallorca, sinó ‘naltrus’ i ‘valtrus’, com a Figueres, igualada, i Tarragona. a Menorca no diuen ‘barram’, sinó ‘barrabam’. No hi diuen ‘pèsols’, sinó ‘fesols’. No hi diuen ‘de pressa’, sinó ‘de veres’. No hi diuen ‘bell’, sinó ‘polit’. No hi diuen ‘clar que sí’, sinó ‘vamellara’. No hi diuen ‘cassola’, sinó ‘tià’. No hi diuen ‘jo cantàs’ ni ‘tu cantassis’, sinó ‘jo cantés’ i ‘tu cantessis’, com a Barcelona. a eivissa, no diuen ‘homos’, com a Mallorca, sinó ‘hòmens’, com a València. No hi diuen ‘algo’ ni ‘qualque cosa’, com a Mallorca, sinó ‘quelcom’, com a la Catalunya Nord, a l’empordà i a andorra. No hi diuen ‘destorb’, sinó ‘llagui’. No hi diuen ‘padrina’, sinó ‘majora’. No hi diuen ‘cridadissa’, sinó ‘al·lero’. i, als pobles, de l’illa, no hi diuen ‘desset’ ni ‘devuit’, com a Vila i a Mallorca, sinó ‘disset’ i ‘divuit’, com a Barcelona. No hi diuen ‘papallona’ ni ‘esclatasangs’, com a Mallorca, sinó ‘paloma’ i ‘rovellons’, com a València. a Menorca i a eivissa, no diuen ‘el te donaré’, com a Mallorca, sinó ‘te’l donaré’, com a Barcelona. a Pollença no diuen ‘sa dona’, com a la resta de les Balears, sinó ‘la dona’, com al Principat i a València. en canvi, a Cadaqués, a Begur, a Palafrugell, a llofriu, a Mont-ras, als Masos de Pals, a Palamós, a Castell d’aro, a Vall-llobrega, a sant Feliu de Guíxols, a Tossa i a lloret de Mar, pobles situats a la costa nord-oriental del Principat, diuen ‘sa dona’, com a les Balears, o sigui, que hi fan servir l’article salat. i, segles enrere, l’article salat estava encara més estès dins el Principat, com en són testimonis nom de lloc actuals d’aquell

territori com són sant Joan des Pi, sant Just des Vern, sant esteve ses rovires, sant Climent ses Cebes, per dir un parell d’exemples. en lloc d’anar integrant dins l’estàndard general català totes aquestes varietats, hem de fer trenta estàndards, un per cada lloc dels que cit tan sols en aquest parell de línies? si, com propugnen fa quaranta anys els nacionalistes espanyols, més o manco de quan en Franco va eixamplar els potons, a Mallorca no hi ha de servir l’estàndard general, per quines cinc-centes, si inventàssim un ‘estàndard mallorquí’, hauria de servir aquest als menorquins, als eivissencs, als formenterencs i als pollencins? Perquè no prenen la seva pròpia medicina els nacionalistes espanyols i prediquen amb l’exemple? Ho deman perquè, si aplicam la seva mateixa fórmula a andalusia, resulta que allà no hi serveix l’estàndard castellà. Hauran de posar en solfa l’espanyol estàndard i n’hauran d’inventar en el seu lloc un d’andalús. sí perquè resulta que, en andalús, no diuen ‘abrocharse los pantalones’, com en castellà estàndard, sinó ‘atacarse’. No diuen ‘ataúd’, sinó ‘ataute’. No diuen ‘atreverse’, sinó ‘aterminarse’. No diuen ‘último’, sinó ‘cabero’. Ni diuen ‘certeza’, sinó ‘certenidad’. Ni ‘día de fiesta’, sinó ‘disanto’. en andalús diuen ‘entenzón’ i no ‘pelea’, com diuen en castellà estàndard. Diuen ‘manque’ i no ‘aunque’. Diuen ‘pau lilla’ i no ‘polilla’. ‘Alcarcil’ i no ‘alcachofa’. ‘Aljofifa’ i no ‘bayeta’. ‘Esmorecerse’ i no ‘desmayarse’. ‘Bardomera’ i no ‘suciedad’. i així en podríem omplir un llibre. en andalús, a diferència del castellà estàndard, no diuen ‘la costumbre’ ni ‘la sartén’, sinó ‘el costumbre’ i ‘el sartén’. en andalús, tan freqüent és dir ‘ustedes hacen’ com ‘ustedes hacéis’, forma que no admet l’estàndard espanyol. en andalús diuen ‘oí de cantar’ i no ‘oí cantar’ i, igualment, diuen ‘comencé de limpiar’, ‘vi de venir’. i conserven

la conjugació medieval ‘leíba’, ‘traíba’, ‘oíba’, ‘creíba’, eliminades de l’estàndard castellà, com passa amb els futurs ‘jadré’ (i no ‘haré’), ‘cadré’ (i no ‘caeré’), ‘consigré’ (i no ‘conseguiré’), ‘abrío’ (i no ‘abierto’), ‘escribío’ (i no ‘escrito’), ‘ponío’ (i no ‘puesto’), ‘morío’ (i no ‘muerto’). Per què el nacionalisme espanyol no crea i unta grupuscles perquè prediquin un ‘estàndard andalús’, en lloc d’un enriquiment del castellà estàndard amb aportacions andaluses que no el facin massa divers, massa ample ni malpresent? Jo ho sé: perquè l’espanyolisme té clar que, perquè perduri un idioma, aquest ha de tenir un estàndard fix, respectat, sobretot inqüestionat, que servesqui per a les altes funcions socials comunicatives: escola, premsa, ràdio, televisió, doblatge de cine, administració. en canvi, una llengua que no ha de tenir més que una funció familiar, vulgar, íntima, tribal, no n’ha de menester per res, d’estàndard. Dit d’una altra manera, no fa res si té tants d’estàndards com autonomies, o illes, o comarques, o poblets hi hagi que el parlin. Feis la prova de suggerir als del ‘bon mallorquí’ que demanin a don José Ramón que el seu invent sigui tan obligatori per als funcionaris com el castellà estàndard i els veureu fugir per les bardisses i posar excuses de mal pagador. Per això ha sempre fracassat el valenciano inventat i el mallorquín i el menorquín i l’ibizenco i tot això. els qui ho prediquen ja tenen l’estàndard espanyol per a les coses serioses. i, per tant, és en espanyol estàndard que pensen, parlen, llegeixen i escriuen i no en cap altre model. Ve t’aquí per què grupuscles com el Centro Cultural Mallorquín, Cultura y Libertad, Sa Nostra Terra, Plataforma de sas lléngos de Mallorca, Equedèmi de sa lléngo bálèá i tot aquest repertori, apareixen i desapareixen com una tempesta de darreria d’estiu.

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 27

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Fotografia 1: era l’any 1956. són els directius de la Penya Motorista de sant Joa, amb la panera de Nadal amb un bon indiot damunt el carretet de la moto de l’amo en Guillem Bou. Hi transportava els animals. Hi ha: Joan Jaume “Perot”, Guillem Bou, Miquel Fiol, Joan “Tonió” i Pep Matas “Bufalí”. Fotografia 2: un dels tres reis, acompanyat del seu patge, ala cavalcada de l’any 1961. Fotografia 3: els tres reis, ja a la Plaça Nova, amb el rector Mossèn Barto meu Bauçà i les autoritats locals, abans de començar l’entrega de regals als nins santjoaners. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà “Passol”

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 28

mel i sucre

esports

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà CaTalà

Jornada 9: Son Rapinya 3 – 2 Sporting Sant Joan CE el sant Joan arribava a son rapinya amb dues baixes molt importants, ja que Joan roig patia molèsties musculars. el partit començà a l’hora prevista, les primeres ocasions arribaren per part dels locals amb un xut al pal entre d’altres, i els santjoaners aprofitaren la gran definició de Joan Mora per marcar el primer gol (0-1). el son rapinya jugava amb brutícia i l’àrbitre “no va veure” cap colzada de totes les que repartiren durant tot el partit els locals. i d’aquesta manera finalitzava la primera part. Just a l’inici del segon temps, andreu Joan Bauçà, amb un xut creuat al segon pal marcava el 0-2. els locals seguien amb la mateixa tàctica violenta de la primera part, i entre colzada i colzada l’àrbitre tregué tarjeta vermella a un dels seus jugadors. el santjoaners jugava amb un més, però el son rapinya va saber aprofitar un contraatac per marcar l’1-2. el sant Joan va perdre el rumb del partit i els locals ho aprofitaren empatant el partit (2-2). el partit va fugir de les mans dels santjoaners, el son rapinya marcava el tercer i els tres punts quedaven per ciutat. D’aquesta manera el sant Joan assaboria la primera derrota de l’any i perdia la primera posició de la lliga. Jornada 10: Sporting Sant Joan CE 2 – 1 Wave House Calvià el partit enfrontava el segon classificat de la lliga (Calvià) contra el tercer. els santjoaners dedicaren una camiseta al jugador lesionat Joan Gayà. abans de sortir a jugar, el míster santjoaner va llevar presió als seus jugadors amb un discurs dels seus. Com bé reflecteix el resultat, el partit va ser igualadíssim, ambdós equips disposaren de

vàries ocasions però els porters firmaren una gran actuació. el primer gol arribava pels santjoaners amb una jugada tàctica, que Mateu simó va aprofitar amb un xut potent, que tot i que el porter el va blocar, la pilota es colava entre els tres pals (1-0). així acabava la primera part. les primeres ocasions del segon temps arribaven per part dels visitants però Jaume sitges cada vegada impedia l’empat, fins que una pilota perduda al darrera suposava l’ 1-1. al final del partit, el Calvià feia la sisena falta però el sant Joan perdonava el desempat, poc després fou el sant Joan el que va fer la sisena falta però Jaume sitges blocà el doble penal. Faltaven segons per acabar el partit, i sí, va ser de pel·lícula, Mateu simó desempatava el partit entrant pel segon pal, golàs (2-1), eufòria blanca i roja a son Juny!! així, el sant Joan es consolidava segon, a un punt del líder. Jornada 11: Sencelles 0 – 3 Sporting Sant Joan CE els sant Joan va entrenar durant dues setmanes a Petra, ja que el sencelles juga damunt gespa i els

jugadors havien d’entrar en contacte amb ella. el partit començava a l’hora prevista, les primeres ocasions no tardaren en arribar per part dels santjoaners però el porter i els defenses locals impediren que el sant Joan s’avançés. la primer part finalitzava 0-0, tot i que els visitants dominaren en tot moment, disposant d’un bon grapat d’ocasions, entre d’elles dos dobles penals. el segon temps va ser un retrat del primer temps, domini santjoaner, fins que Mateu simó rebé la pilota d’esquena, es girà entre dos defenses i gol d’autèntic “killer”, definint una vegada més amb molta qualitat. Poc després els locals feren la sisena falta i va ser Biel Matas l’encarregat de xutar el doble penal, i no va fallar, tot i la dificultat i la pressió (0-2). Faltaven dos minuts per finalitzar el partit i els locals decidiren fer porter-jugador, i va ser andreu Joan una vegada més l’encarregat de fer volejar la pilota d’àrea a àrea per marcar el tercer i definitiu gol de la nit. D’aquesta manera, el sant Joan aconseguia la seva primera victòria dins sencelles, després de molts d’anys.

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 52

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzont tals: al 1. Es miri des d’on es miri, co-

nus. Poble n` oomada ` del desert del S` aha aahara. 2. Cor` ren nt pol´ıtic que defensa l’individualisme i l’anar¨ t de totes les llengues quia. La vocal més frequent ¨ ta é en conhumanes. 3. Els reun´ı, i ara els a juntar sequ ¨ència. El pecat capital més propici dels Mots atal` a. 4. Lia Enquadrats. Millor amic de l’home catal` o hi quen de l’ordre dels lecanorals. A aquell cornal´ ha una roca rotada. 5. Sisena nota. Part del conducte respiratori situada damun nt la tr` a aquea. Vos o més donaré una utilitat. 6. La nota d’abans, per` d’una. L’habitual emperador rus és molt eixerit a les arts. Espai geomètric sense curvatura. 7. El nter. pal de ferro pot tornar-se una enclusa d’argen ntro tr du´ı molts De quina manera? La dels Metalls in d’aven¸ccos tecnol` nol` oogics. 8. Horitz´ ` o de la mar. Environmenttal Protection Agency. Relatiu o pertanyentt uccionar` a l´ıquid de les mamelles (o del a l’eocè. 9. Succionar` penis). Amb moltes rames. 10. Que pesca balenes amb arp´ o. Dins una mata. Per fer una passa. 11. El o astic a a seu eructe ha paregut un tro. Produ¨ıren f` as els l´ıders a ıde espirituqualcu. ´ Sé la lletra C. 12. Mim` as les teves oracions. a als musulmans. Finalmentt dir`

bra bastan nt menys que el ministre Wert. All` a on amaga la roba un homosexual. 2. Sense bots temporals, com els best-sellers. Escamp amb amor una aroma de mó ora arreu de Roma. 3. Determ´ın la ubicació o. Pretén repetir l’11-S. 4. Cruels, que fan sofrir com a feres. Ocell amb les plomes més famoses, més f` acils a ` de reconèixer, ei i més belles de totes. Principis del mim. 5. Un estadi o un camp de lluita plens de sorra. Amb carn a tots els racons. 6. La incansable divinitat eg´ıpcia, tan incansable que fins ¨ència també s’ha tori tot l’acudit de la seva frequ nat incansable. Sortida d’un astre com si fos un toro. Les tres primeres vocals en ordre alfabètic. ´ estrany que sigui capicua. 7. Qualitat de l´ıric. Es El podeu resoldre a: os. o 8. Una opressora albanesa. Faré un discurs religi´ melisucre.cat/?p=1498 nt que con9. Fa servir els Estats Units. Ornamen sisteix en un seguit de llistes que formen una l´ınia ´ ´ al numer o 51: entt que la Solucio trencada en angles rectes disposats talmen H I D R O F O B I C A figura sigui l’estilitzacio ´ d’una ona. Sé de la seva P A L A U M A R E I G existència. 10. Abans del migdia estim l’amplitud A V A L A R I E S L modulada. L’armadura de la seva tonalitat ma jor P A C T E R R A T I C nta. 11. Abeura l’até dos sostinguts. Fa una pregun A N U A L S A L A B A gre de la plantta. ta Llosa feta amb morter de cimentt i M A N I O S A T U R O nts resisten stentts, per arena que serveix per fer pavimen U D C A S P I R A S exemple per guardar-hi un pa gros. De vegades és N A S S I E S C O T muda. 12. Fa sonar el gemec dels esquelets d’Efes. D O B A T I A M P aactiques ` ocultistes. Gos en bon Amaguis les teves pr` I R I S P A C A M A nt amb gasos. Pecà as mallorqu´ı. 13. Beguda refrescan T R I T I O S C A R amb teles de lona pel fet d’anar de pesca. D I A D A U S I R E O C T A E D R I Q U E S Ver rticals: 1. Expulsar gasos inttestinals per l’a-

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Yemas de Santa Tersa (Àvila) saCraMeNT Ferrer

es yemas de santa Teresa són un dels dolços més representatius de la província d’àvila. el seu origen és incert però una de les teories més acceptades és que procedeix de la rebosteria monacal del convent de santa Teresa, abans de la reforma carmelitana. Ingredients - 300 g de vermell d’ou (2 dotzenes) - 300 g de sucre - 100 g de sucre pols - ½ llimona - motlos de paper arrissat Preparació - obrir els ous i separar els vermells dels blancs. Guardar els blancs per a una altra elaboració.

- Dins una cassola mesclar els vermells amb el sucre i unes gotes de suc de llimona. - Coure a foc molt fluix sense aturar-se de remenar, amb la batedora manual, perquè el sucre es dissolgui sense que s’aferri. És cuit quan la batedora s’aguanta dreta enmig de la preparació. - estendre la mescla damunt una palangana i reservar a la gelera durant dotze hores. - estendre el sucre pols damunt la taula i fer bolles de la pasta. Passar-les pel sucre perquè no s’aferrin. - Posar cada bolla dins una panereta de paper arrissat. - Col·locar dins una palangana i posar al forn per gratinar uns minuts. - Treure quan són lleugerament rosses. - en lloc de gratinar al forn es pot flamejar. utilitzar un flamejador de rebosteria.

mel402_mis298 18/12/13 11:32 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Gener: santa Maria (1), els reis (6), sant antoni (17), sant sebastià (20), sant Vicenç (22), sant Tomàs d’aquino (28).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

“Per sant antoni gelades i per sant llorenç calorades”. És un dels mesos més freds i humits de l’any, encara que els horabaixes es comencen a allargar. Diuen que la lluna vella de gener és la millor per fer llenya i que no es podreixi tan aviat. Durant aquest mes podeu exsecallar tot tipus d’arbres fruiters, oliveres, ametlers i vinya (pel ple o pel minvant). Podeu també sembrar alls, cebes, patates i porros per la lluna vella, tomàtigues per la nova i lletugues per la plena. És temps de néixer mens i fer les darreres matances si encara teniu el porc. ah! i pensau que els que tengueu bestiar podeu dur-lo a beneir per sant antoni.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 gener 15 31 15 febrer

la lluna

surt

es pon

08.08 08.07 07.57 07.41

17.34 17.47 18.06 18.23

25 desembre 1 gener 8 16 24 30 6 febrer

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de des. Montuïri dia 5 de gen. Petra dia 12 Porreres dia 19 sant Joan dia 26 Vilafranca dia 2 de feb. ariany

Gener de 1994 • antònia Costa Bauzà va ser la primera persona santjoanera que va publicar un article a la prestigiosa revista Investigación y ciencia. el tema, l’eliminació de les pedres de ronyó. • el nostre col·laborador Francesc Canuto Bauçà va publicar el llibre Toponímia i talassonomia mallorquina als Columbrets, que li havia editat la universitat de les illes Balears. • la junta local del PP va renovar la directiva. Va ser elegit president antoni Caimari Bauzà “Brui”. • es va convocar el Certamen Poètic Verge de Consolació, després de la interrupció de l’any anterior. Gener de 2004 • Va canviar la ubicació del mercat dels dijous. Des de la seva creació, feia una vintena d’anys, havia estat al carrer del Mestre Mas i aleshores es va traslladar a la plaça de la Constitució. Darrerament ha tornat provisionalment a l’antiga ubicació, per les obres de la plaça. • la companyia telefònica va començar a oferir línies aDsl a sant Joan. l’aDsl permetia la connexió a internet a molta més velocitat que els sistemes anteriors. De moment, a sant Joan no s’ofereix res millor. • l’ajuntament va haver d’acordonar una casa del carrer Major, cantonada amb el carrer del sol, perquè es desprenien trossos del balcó, que posaven en risc la integritat dels vianants.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299