Mel i Sucre. Num. 403 gener de 2014 by ciutadajoan

mel403_mis298 27/01/14 11:18 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Sobre el malnom Mena FraNCesC CaNuTo

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Gener 2014. Núm. 403 revista d’informació general

Meteorologia JoseP roiG

Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Joan Francesc riera.

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Excursionisme JoaN FraNCesC riera

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta sant antoni. (Foto: Mateu sastre.) els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel403_mis298 27/01/14 11:18 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ la població de sant Joan, igual que la dels altres pobles de Mallorca, ha tengut una petita davallada. segons les dades que l’institut Nacional d’estadística va fer públiques el 30 de desembre, el padró d’habitants de sant Joan, a 1 de gener de 2013, donava la xifra de 1.973 habitants (971 homes i 1.002 dones), 74 persones menys que un any enrere. aquesta xifra inverteix una tendència de pujades (la principal, 90 persones més entre 2007 i 2008) i estabilitat. Només l’any 2012, hem arribat modernament a més de 2.000 habitants empadronats (exactament, 2.047). Mallorca ha perdut en un any 11.384 habitants. Tot i això, a llarg termini la pujada és clara. Des de 1996, sant Joan ha guanyat un 19,2% de població, i Mallorca més del doble, un 42%. ✑ Més de mitja dotzena de foguerons es varen encendre pels carrers de sant Joan el dijous 16 de gener per celebrar la festa de sant antoni. a diferència d’altres anys, la majoria de foguerons s’han concentrat el dia assenyalat. Com és tradicional, la batlessa i un grup de regidors varen visitar els foguerons, acompanyats dels xeremiers, el Dimoni i sant antoni. l’ajuntament es va encarregar de llevar la terra que obligatòriament s’havia de posar per

El Concurs de Betlems d’enguany com sempre ha estat un èxit. Els guanyadors d’aquesta edició passada foren n’Antònia Font Font, “Revulla” (primer premi); Toni i Fina Bauzà, de na Ribas i en Queixal, foren els segons; i el tecer fou per a Margalida Comas. El premi a l’originalitat fou per a Toni Sastre jr, “de sa Botigueta”. I hi hagué un premi especial per al betlem vivent de l’Esplai, que podem veure en una fotografia de Joan Jordà Català.

protegir l’asfalt, encara que com que dia 17 era festa i el 18 i 19 eren cap de setmana, la terra va estar pels carrers fins el dilluns. alguns grups varen organitzar foguerons des del divendres 10 (l’escola de sant Joan) fins el diumenge 19. el dia de sant antoni hi va haver beneïda d’animals domèstics i de carrosses, amb premis de 30, 50 i 70 euros, una petita compensació per als cavallistes i caramels per a tothom que dugués un animal a beneir. les carrosses inscrites no varen ser gaire nombroses, però molts d’animals, sobretot domèstics i duits per infants, varen rebre la benedicció del sant.

✑ l’onze de gener va morir rafel Jaume Ginard, “de Calicant”, a l’edat de 90 anys. Professionalment, s’havia dedicat sobretot a tirar endavant el negoci familiar de matança i carnisseria (Cas sabater Coix). el seu únic fill, en Joan, va agafar el seu relleu i va fundar la coneguda empresa santjoanera embotits sa Caldera. en rafel va estar molt ficat en la vida política municipal al principi de l’època democràtica. De la mà de Jeroni albertí va ser un dels fundadors de la uCD (unió de Centre Democràtic) a sant Joan, i posteriorment (com també n’albertí), passà a unió Mallorquina. abans de l’hegemo-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel403_mis298 27/01/14 11:18 Página 4

mel i sucre

La Coral de Sant Joan participà en un concert a l'església de Santa Catalina Thomàs de Palma, juntament amb les corals de Muro i Mayurqa (foto Llaços).

nia del PP dels anys 90 i 2000, uCD i uM governaren a l’ajuntament de sant Joan (Joan “de son Burixó” i Joan “Mesquida”). en rafel no es va presentar mai a les eleccions però va ser un dels principals dirigents dels dos partits. Bon conversador i dotat d’una fina ironia, la malaltia el va tenir apartat durant anys de les converses a Can Tronca, que tant l’apassionaven i que perderen un dels bons tertulians. ✑ amb motiu de les festes de Nadal, va tenir lloc a sant Joan la primera Cursa Peus Grossos, organitzada per l’associació del mateix nom. un total de 144 persones varen acabar el recorregut d’onze quilòmetres i mig, pels camins d’Horta, es rafal aixat i es Pujol. es va proclamar guanyador de la prova Toni Melis Pont, amb un temps de 41:31 (menys de tres quarts d’hora). el santjoaner Tomeu Nicolau Català va entrar en tercera posició, a només 51 segons del primer.

El Nadal de Pallassos que ta venir lloc a la Casa de cultura va constituir un èxit de participació i va agradar molt, tant als més menuts com als pres i mares.

mel403_mis298 27/01/14 11:18 Página 5

mel i sucre les curses pedestres s’estan fent molt populars a sant Joan i a tot Mallorca. les dues que es varen fer a la vila durant el 2013 (la de sant Nofre i aquesta) varen aconseguir un nombre ben respectable de participants. en aquesta darrera hem pogut comptar fins a dues dotzenes de santjoaners. ✑ la Coral de sant Joan va actuar el 23 de desembre a l’església de santa Catalina Thomàs (santa Pagesa), a Palma, juntament amb l’orfeó Mayurqa i la Coral Miquel Tortell, de Muro. el concert era a benefici de l’associació aDaMoB (associació d’ajuda al Malalt oncològic de Balears). anteriorment, les mateixes corals havien actuat a sant Joan i Muro. ✑ l’obra social de “la Caixa” ha concedit una ajuda de 960 euros a na Catalina Fullana Ma-

tas. aquests doblers serviran per pagar tres mesos del tractament d’hidroteràpia que segueix na Cati, per recomanació del metge de rehabilitació de l’hospital de sant Joan de Déu. la santjoanera té una minusvalidesa reconeguda del 66%. arran d’un empitjorament del seu estat, va començar a fer sessions de fisioteràpia dins gimnàs, que no donaren el resultat esperat. aleshores, el metge aconsellà hidroteràpia, que sí que funciona, i es decidí continuar-la indefinidament. el problema és que la seguretat social té fixat un màxim de sessions anuals i no va deixar a na Cati altra alternativa que pagar-se les sessions de la seva butxaca si volia continuar la rehabilitació. Com que no ho pot assumir (per la càrrega de la hipoteca que va demanar per adaptar ca seva a les seves necessitats), va decidir demanar una ajuda a

l’obra social de “la Caixa”, a través de l’ajuntament de sant Joan. ✑ el conjunt de rock Nofotis, del qual formen part els santjoaners arnau Moratinos i Joan roig, continua amb les seves actuacions pels pobles de la nostra zona. Per Nadal i sant antoni actuaren al Bar Centro, a Vilafranca i a llorito, entre altres llocs. ✑ es va presentar el Pronòstic santjoaner 2014, dedicat enguany a l’única dona centenària que tenim actualment al poble, Margalida Jaume “de son Cucuí”. el tema que es tracta monogràficament aquesta vegada és la possessió de sa Bastida, al peu del puig de sant Nofre. el Pronòstic, que ha arribat enguany a la dotzena edició, ha estat coordinat per Francesc Canuto i Bauçà. si en voleu un exemplar basta aneu a

L’Associació de Persones Majors de Sant Joan va organitzar una excursió a Santa Maria amb motiu de les festes de Nadal. Va ser el dia 21 de desembre i varen visitar una casa on varen poder veure i fer llet d’ametlla. També visitaren la bodega Jaume de Puntiró.

mel403_mis298 27/01/14 11:18 PĂĄgina 6

mel i sucre

Els Reis mĂŠs fotos a melisucre.cat

mel403_mis298 27/01/14 11:19 PĂĄgina 7

mel i sucre

Sant Antoni mĂŠs fotos a melisucre.cat

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 8

mel i sucre l’ajuntament i el demaneu (és gratuït). ✑ També l’ajuntament de sant Joan ha dedicat el calendari que s’ha repartit per totes les cases al puig de sant Nofre. Com sabeu, la principal notícia municipal de 2013 va ser la permuta d’un tram del camí de sa Bastida per un nou camí public que arriba al capdamunt del puig i una certa extensió prop del cim, que inclou l’antiga ermita. És curiós, però, que les dues festes locals que l’ajuntament ha triat (17 de gener, sant antoni, i 29 d’agost, sant Joan Degollat) no s’han indicat com a festius, i en canvi sí el 24 de juny, sant Joan (enguany no festiu). ✑ en referència a la notícia que publicàvem el mes passat sobre el Centre sanitari, el doctor Domingo ha tingut l’amabilitat de posarse en contacte amb distintes persones del consell de redacció d’aquesta revista per complementar-la, entre altres coses, amb les següents informacions: si bé és veritat que el seu contracte vigent és de 2 hores i mitja cada dia, el seu cas no és únic a Mallorca, i hi ha molts de dies que de manera voluntària ha fet vuit o més hores a la consulta per no deixar desatès cap pacient. També pareix que en aquests moments, des de la Conselleria de salut, s’estan fent determinades gestions que faran innecessari dotar el Centre sanitari d’una consulta provisional, ja que si aquestes gestions arriben a bon port, es podrà atendre tot l’horari “de consulta” des d’un sol despatx. l’equip de redacció vol animar qualsevol persona que cregui que des d’aquestes pàgines s’ha donat una informació incompleta, a completar-la o a rectificar-la per mitjà d’una col·laboració escrita, o a través de la secció Cartes al Director.

Abans de Nadal el Col·lectiu Terenyines presentà el Pronòstic santjoaner 2014. A la foto podem veure Francesc Canuto, coordinador del pronòstic, Catalina Bauzà, presidenta del col·lectiu, i Catalina Gayà, batlessa de Sant Joan.

Catalina Fullana rep de mans de la directora de la Caixa, Catalina Gomila, i de la batlessa, Catalina Gayà, l'ajut que l'Obra Social de la Caixa li ha atorgat per poder seguir els tractaments de rehabilitació.

Alguns dels santjoaners que participaren a la cursa que organitzà el col·lectiu Peus Grossos per camins del nostre terme (foto J. Ramis).

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 9

mel i sucre

l’hort des padrí

n aquest segon capítol d’agricultura casolana parlarem d’algunes de les tasques que es poden dur a terme durant el mes de febrer. s’ha de tenir en compte que no es tracta d’un estudi rigorós ni científic, i que tan sols vol ser orientatiu per a totes aquelles persones que encara els agrada gaudir de les coses fetes nostres. Jo crec que l’agricultura hauria de ser ben valorada per la societat, perquè a més del sector alimentari també té cura de l’equilibri del paisatge i del seu entorn. També pens que l’agricultura ofereix un paisatge humanitzat si hi ha persones que hi treballen; el camp sense persones sembla un paisatge mort.

el febrer tenguis llenya al llenyer, perquè encara que faci qualque dia assolellat també ne farà qualcun de gelat. Dia 3 de febrer és sant Blai i diuen que les llepolies beneïdes per sant Blai protegeixen contra el mal de coll. Dia 5 és santa àgueda i la dita popular diu que aquest dia les dones comanden, i pareix que també en moltes altres ocasions. És important podar els fruiters per mantenir l’arbre vigorós i millorar la qualitat del fruit. es poden podar les parres de varietats primerenques abans que la saba es posi en circulació. la sembra d’alls i cebes és una feina fredolenga, per això s’han d’aprofitar els dies de bonança. a lloc calent i arrecerat es podran fer els planters de pebrers,

El mes de febrer aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” alberginieres, tomatigueres… que alguns dies després de la naixença podran ser posades d’una en una dins palanganes preparades amb turba o substrats perquè puguin arrelar sense competència per quan convengui que siguin transplantades al lloc definitiu. Per transplantar arbres a arrel nua, sobretot els de fulla caduca, feina que en general es fa a l’hivern per quant la planta està en repòs i és quan manco sofreix perquè no té activitat, per fer-ho convé que els clots estiguin preparats de tal manera que les arrels quedin en contacte amb una capa de la terra conrada, que és la més rica en activitat microbiana i excita i alimenta la moguda de les arrels, i també convé que la terra conservi la humitat. els ametlers mostren la seva bellesa vestint-se de floretes que cada any anuncien l’acostament de la primavera. el cultiu de l’ametler és respectuós amb el medi ambient i contribueix a crear el paisatge característic de Mallorca. Fa pena veure com de mica en mica es va deteriorant aquest cultiu i de cada dia que passa es veuen més arbres abandonats, i és que és un cultiu de rendibilitat massa baixa. en lluna creixent es poden empeltar ametlers, pruneres, melicotoners i altres fruiters de pinyol, de fulla caduca. el peu de l’ametler és el que més bé tolera l’emplet de prunera, de melicotoner o nectarina i d’albercoquer, encara que es poden invertir els patrons perquè cadascun d’aquests arbres és bastant tolerant amb un canvi de varietat.

entre les plantes de la família dels cactus o atzavares, una de les més apreciades és l’anomenada àloe vera de flor groga. Diuen que el seu suc té propietats curatives gairebé miraculoses. És una planta poc exigent que fins i tot sap viure en estat semisalvatge per racons o voreres no cultivables. la plantació de rosers a arrel nua és preferible fer-la a l’hivern i abans de sembrar-los serà bo podar un porquet les arrels. el rec ha de ser controlat, ja que tant el dèficit com l’excés d’humitat pot perjudicar les plantes. l’entrecavada dels rosers serveix per al control de les males herbes i amb la rompuda de la crosta s’aireja la terra. l’empallament: aquesta operació consisteix a espargir una capa de palla o herba seca o altres restes de matèria orgànica per davall dels rosers. aquesta acció ajuda a guantar la humitat i protegeix les arrels en cas de gelades; a més, si aquesta matèria orgànica es podreix, serveix de femada. Per podar els rosers primer convé tallar les branques mortes o malaltes i els rebolls de la base (anomenats "xupons"), i conservar les branques més sanes, que també es poden podar part damunt un brot lateral orientat cap a la part de fora. s’ha de tenir en compte que la finalitat de l’exsecallada és mantenir la planta com més jove millor i per això es tallen les branques velles. les branques d’un any són de color verd, mentre que les de dos anys tenen un color marronenc i a les de tres anys, el color ja és negrós.

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 10

mel i sucre

investigació

Sobre el malnom Mena. La família Company Dedicat a l’amic Miquel Company Bauçà, Mena

ena és un malnom associat al llinatge Company documentat per primera vegada a sant Joan el 1785.1 l’etimologia popular d’aquest malnom és que un avantpassat d’aquesta família, el qual estava a la possessió de son Duran, va fer una bauxa i mataren un xot. aquest fet, extraordinari en aquelles saons, ja que la gent pobra només menjava carn quan estava malalta, fou el que originà el malnom Mena.2 així doncs, ‘mena’, seria popularment una feminització de ‘me’ “anyell, el fill de l’ovella.” Però cal dir al respecte que, a la nomenclatura tradicional dels caps de bestiar oví registrada a la documentació històrica aquest mot hi és absent. el mascle de l’ovella és conegut com anyell, primal i toís, a l’època juvenil i com moltó, xot i mardà (destinat a la procreació) a l’època adulta. l’apel·latiu ‘me’ registrat al DCVB, per anomenar l’anyell o fill de l’ovella, per onomatopeia del crit dels anyells, no reporta atestacions antigues més enllà del segle XiX.3 Donat que el malnom Mena, registrat a la documentació històrica de sant Joan és de l’any 1785, cal descartar doncs, que la motivació d’aquest malnom estiga relacionat amb el femení del cap de bestiar oví. així doncs, que significa ‘mena’? el DCVB, s. v. Mena, recull algunes entrades relatives al mot, de les quals n’hem seleccionades dues, les quals creiem que tenen alguna possibilitat de ser la motivació d’aquest malnom:

FraNCesC

CaNuTo Bauçà

1) Mena. 1. Femení. Mentida (Balears). 2. Masculí i femení. Mentider (Balears). “No siguis mena!”. 2) Mena. ‘Classe, espècie.’ sobre aquesta darrera entrada, volem treure a rotlo el nom d’un popularíssim recipient del món de la vinicultura destinat al transport de vi, la bóta de mena, mesura de barril típic de Nàpols, però generalitzada a les places comercials de la Mediterrània, molt present a tots els cellers de Mallorca. el registre més reculat d’aquests recipients és de l’any 1350. el malnom Mena és usual a altres pobles del territori insular. el trobam registrat en sengles reculls exhaustius sobre malnomenació a les localitats de Binissalem,4 Manacor5 i sineu.6 1. LA FAMÍLIA COMPANY el malnom associat a la família Company era antigament Jordi. solament un dels seus descendents, concretament Miquel llorenç Company Gayà (17091778) fou conegut com Mena. D’aquest prové tota la llarga nòmina de Companys Mena de la vila. el nom de pila masculí característic d’aquesta nissaga és arnau i Miquel Joan, i el femení, Bàrbara, antònia i Joana aina. el 1786 finí Jordi Company Font, paraire d’ofici, fill de llorenç i elisabet Font, consorts difunt, espòs de Bàrbara antic. Feu testament el 2-1-1784 en poder del notari montuïrer Barto-

meu Gallard, foren marmessors el reverend Jordi Josep Company, prevere, son germà; Miquel llorenç Company, son germà i la seva esposa Bàrbara antic.7 el cens de població de l’any 1801 registra amb el núm. 107 un dels fills d’aquest matrimoni del qual n’hem resseguit la seva descendència. es tracta del matrimoni format per Miquel Joan Company antic (n. c. 1770) i la seva esposa antonina aina Gayà (n. c. 1779). Tengueren tres fills: Bàrbara Company Gayà (n. c. 1798), arnau Company Gayà (n. c. 1804) i Jordi Company Gayà (n. c. 1815). el perpetuador de la nissaga i del malnom Mena fou el fill arnau, casat amb antònia Bou Bauçà (n. c. 1815), dels quals seguirem a continuació la seva descendència. abans però tractarem dels seus béns, registrats a l’amillarament de l’any 1864 i de com es va repartir la seva herència. 2. ELS BÉNS D’ARNAU COMPANY GAYÀ (n. 1804) MENA I EL REPARTIMENT DE LA SEVA HERÈNCIA arnau Company sembla que va morir entre el 1860 (el 1860 era regidor de l’ajuntament santjoaner) i el 1864, sense fer disposició testamentària, ja que els seus béns consten a l’amillarament de dit any amb el nom: “Hereus d’arnau Company Mena.” l’a millarament de l’any 1864 registra amb el núm. 261 tots els seus béns i són els següents:

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 11

mel i sucre

C-61, solanda, 1 quarterada i 3 destres. e-41, son roig, 1 quartó i 48 destres. e-279, son Tei, 1 quartó i 6 destres de vinya. H-90, Can Nadal, 50 destres. H-225, ses Figueres Blanques, 1 quartó i 10 destres. H-231, ses Figueres Blanques, 1 quartó i 2 destres. i-262, son rabassa, 1 quarterada i 93 destres. i-384, es Mitjà Pla, 1 quartó i 97 destres. i-50, son rabassa, 1 quartó i 47 destres. l-32, son Dixopta, 1 quartó de pinar i 55 destres de vinya. l-42, Cugulutx, 1 quarterada, 1 quartó i 62 destres. D-233, son roig, 1 quarterada i 36 destres. J-18, ses Veles, 1 quartó i 78 destres. J-506, sa Tanca, 89 destres. K-88, orta, 1 quarterada, 3 quartons i 17 destres. G-181, son Baró, 1 quartó i 95 destres de pinar. la suma total de les terres és d’11 quarterades, 3 quartons i 33 destres. També era propietari de dues cases situades al carrer de Palma, núm. 4 i núm. 6 i una caseta a foravila al bocí K-88, orta. Tenia dos muls destinats a les tasques agrícoles. Tot i no ésser considerable, el

1. Carrer de Palma. Casa pairal de Can Mena de Plaça. Actualment l‘edifici són dos habitatges: núm. 8 propietat de Miquel Fiol Jordà de Montuïri i el núm. 10 propietat de n’Arnau Mena casat amb na Margalida Xisquet.

patrimoni d’arnau Company el podríem considerar com de família relativament acomodada. Com hem dit anteriorment va morir sense fer disposició testamentària i posteriorment els seus cinc fills es varen repartir els béns. Vàrem localitzar a l’arxiu Parroquial un document que sembla l’esborrany8 (no duu data ni signatura i estava classificat amb altres papers de béns immobles) d’aquest repartiment. es va fer de la manera següent: Arnau Company Bou (casat amb Joana aina Garí Bauçà, Batlina).

–ses Figueres Blanques. 1 quartó. –Cugulutx. Mig quartó. –son Dixopta. 1 quarterada i 1 quartó. –solanda. 1 quarterada. –una casa i corral al carrer de Palma núm. 6. l’esborrany diu: “una casa y corral sita en la calle de Palma número 6, no puede determinarse la àrea que ocupa, de dos vertientes, de planta baja. linda por la derecha entrando con Miguel Juan Company Bou, por la izquierda con Bartolomé Font [Tronca]9 y por el fondo con Juan Gayà. Censo de 22 al Hospital. Vale 300 pesetas.”

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 12

mel i sucre Miquel Joan Company Bou (casat amb Catalina Morey Barceló, de Son Maimó). –orta. 7 quartons amb una caseta –Cugulutx. 5 horts de terra –Can Nadal. 1 hort de terra –1 casa i corral al carrer de Palma núm. 4: “una casa y corral sita en la calle de Palma número 4, no puede determinarse la àrea que ocupa, con dos vertientes, de planta baja. linda por la derecha entrando con casa y corral de Catalina antich, por la izquierda con casa y corral de arnaldo Company Bou y por el fondo con corral de Juan Gayà, libre de censos. la heredó de su padre arnaldo Company Gayà, que hace 22 años que falleció sin disposición testamentària, peró paga al amillaramiento a nombre de su suegro Gabriel Morey de son Maymó.”

–Cugulutx. 5 quartons. Bàrbara Company Bou, (casada amb antoni Puig Mayol, Fuster). –son roig. 1 quarterada. –ses Veles. 7 horts de terra. –Cugulutx. Mitja quarterada. 5. LA DESCENDÈNCIA D’ARNAU MENA I D’ANTÒNIA BOU arnau i antònia estaven domiciliats el 1868 al carrer de Palma núm. 6. aquesta és la casa pairal de Can Mena de Plaça (en el núm. 4 del mateix carrer, estava domiciliat el mateix any, el fill primogènit Miquel Joan el qual havia matrimoniat amb Catalina Morey). arnau Company Gayà fou regidor de l’ajuntament santjoaner el 1857 (a partir del 12 de març), 1858, 1859 i 1860. arnau i antònia tengueren cinc fills:

Antònia Company Bou (casada amb Miquel Gual Fiol de Solanda). –ses Figueres Blanques. 1 quartó. –sa Tanca (son rabassa). 1 quartó. –son rabassa. 1 quartó i mig. –Cugulutx. 3 quartons. –son roig. 1 quartó i mig.

1. MIQUEL JOAN COMPANY BOU (1836-1902) MENA Fill d’arnau i d’antònia. era casat amb Catalina Morey Barceló (1848-1908) de Son Maimó10 i estaven domiciliats el 1868 al carrer de Palma núm. 4. Miquel Joan i Catalina tengueren set filles, de les quals solament en sobrevisqueren tres:

Joan Company Bou (casat amb Maria sorell Vaquer Fossera). –son rabassa. 5 quartons. –Can Nadal (es Pujol). 1 hort de terra.

1.1. Antònia Company Morey (n. c. 1867) Mena o Guitza. Filla de Miquel i de Catalina. era casada amb rafel Bauçà Barceló (n. c. 1898) Sinever i estaven domici-

liats el 1909 al carrer de Petra núm. 9 (Can Carles Costa). antònia i rafel tengueren cinc fills: 1.1.1. Maria Bauçà Company (n. c. 1890) Sinevera. el padró de l’any 1909 registra que era fadrina de 19 anys d’edat. Des de llavors no tenim més dades sobre ella. 1.1.2. Miquel Bauçà Company (n. c. 1896) Sinever. era casat amb Magdalena Gual Jaume (1894-1975) Jordana i estaven domiciliats el 1940 al carrer ermità núm. 2. 1.1.3. Catalina Bauçà Company (n. c. 1900) Sinevera. Fadrina, de 38 anys d’edat, vivia el 1940 amb els seus pares al carrer de Petra núm. 9. el seu fadrinatge, fou recordat l’any 1945, pel ferrer Peremates amb aquest fragment d’una llarga cançó dedicada a totes les fadrines de sant Joan: Tonina Tronca també, escrit aquí veig que està, i una altra veig que n’hi ha devers cal sen sinever, i Catalina per nom té, si no me vaig mal enterar.11 1.1.4. rafel Bauçà Company (n. c. 1904) Sinever. era casat amb antònia Gayà Nicolau (n. c. 1903) Revisca i estaven domiciliats el 1940 al carrer Belisari núm. 12. 1.1.5. Joan Bauçà Company (n. c. 1908) Sinever. era casat

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 13

mel i sucre amb Margalida Bauçà Gual (n. c. 1907) d’Ortí i estaven domiciliats el 1940 al carrer ermità núm. 10. 1.2. Joana Aina Company Morey (n. 1873) Mena. Filla de Miquel i de Catalina. era casada amb Bernadí Matas Fiol (n. 1867) Burixó i estaven domiciliats el

1.3. Catalina Company Morey (n. c. 1874) Molondra. Filla de Miquel i de Catalina. era casada amb esteve Ginard Bauçà (n. c. 1864) Tonió i estaven domiciliats el 1940 al carrer de Bons aires núm. 14. Catalina i esteve tengueren quatre fills: 1.3.1. Catalina Ginard Com-

Miquel i de Catalina. Morí a l’edat d’1 any i 4 mesos, de peritonitis. 1.5. Bàrbara Company Morey (m. 1885) Mena. Filla de Miquel i de Catalina. Morí a l’edat de 8 mesos, de disenteria. 1.6. Bàrbara Company Morey (1887-1889) Mena. Filla de Miquel i de Catalina. Morí a l’edat de 2 anys, de pulmonia. 1.7. Bàrbara Company Morey (1889-1908) Mena. Filla de Miquel i de Catalina. Morí als 19 anys, de tuberculosi pulmonar. 2. JOAN COMPANY BOU (n. c. 1839) MENA Fill d’arnau i d’antònia. era casat amb Maria sorell Vaquer (1842-1922) Fossera13 i estaven domiciliats el 1875 al carrer de sant Joan núm. 11. Joan i Maria tengueren tres fills:

2. Carrer de Palma núm. 6. Can Francisco Ruberter. Anteriorment era la llar de Maria Matas Company, Burixona, casada amb Gabriel Florit Niell, de s’Hostalet.

1940 al carrer de la unió núm. 9. Joana aina i Bernadí tengueren quatre fills: 1.2.1. Guillem Matas Com pany (n. c. 1892) Burixó. No tenim més dades sobre ell. 1.2.2. Miquel Matas Company (n. c. 1897) Burixó. Fadrí. 1.2.3. Bernadí Matas Com pany (n. c. 1901) Burixó. Proba blement morí a l’edat infantil. 1.2.4. Maria Matas Company (n. c. 1901) Burixona. era casada amb Gabriel Florit Niell (19011996) de s’Hostalet o de Son Castanyer12 i estaven domiciliats el 1940 al carrer sur núm. 7. Posteriorment passaren a viure al carrer de Palma núm. 4.

pany (n. c. 1908) Molondra. Pro bablement morí a l’edat infantil. 1.3.2. Martí Ginard Company (n. c. 1915) Molondro. Fadrí. 1.3.3. Miquel Ginard Company (1913-1979) Molondro. era casat amb antònia serra Cantallops (n. c. 1919) natural de sa Pobla. 1.3.4. antonina aina Ginard Company (n. c. 1905) Molondra. era casada amb Pau Bauçà Gayà (n. c. 1899) Tonió 1.3.5. esteve Ginard Company (n. ?) Molondro. era casat amb Margalida sastre Ferragut (19091993) natural d’inca. 1.4. Bàrbara Company Morey (1883-1884) Mena. Filla de

2.1. Arnau Company Sorell (1869-1931) Mena. Fill de Joan i de Maria. Caminer d’ofici. Formà part de l’ajuntament santjoaner, fou regidor del 2 d’octubre al 9 de desembre de 1923 i tinent de batle segon entre el 9 de desembre de 1923 i l’1 d’abril de 1924 (Company, 2000: 81). era casat de primeres núpcies amb Coloma Ferragut Mayol (n. c. 1875-1915) Mala14 o Batlina i de segones núpcies (20 desembre de 1917) amb aina Bauçà Bauçà (n. c. 1894) Lligada. Del seu matrimoni amb aina lligada nasqueren: 2.1.1. arnau Company Bauçà (m. 2011) Lligat o des Centro. era casat amb Margalida Matas Bauçà (m. 2009) Celadora o Arnaveta. 2.1.2. Maria Company Bauçà (n. ?) Lligada. era casada amb en Joan Gayà Gayà (1918-1995) Carritxó.

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 14

mel i sucre 2.2. Joan Company Sorell (n. c. 1871) Mena. Fill de Joan i de Maria. era casat amb Montserrada Bauçà Bauçà (n. c. 1888) Vaquera i estaven domiciliats el 1916 al carrer des Molins núm. 8. Joan i Montserrada tengueren dos fills: 2.2.1. Joan Company Bauçà (n. c. 1912) Mena o des Monta gut. era casat amb aina Jaume Bauçà (m. 2013) de s’Hort 2.2.2. Maria Company Bauçà (n. c. 1916) Mena o des Garaix. era casada amb Martí Company Jaume (1911-1984) Gueraví o des Garaix Joan Mena va enviudar i es va casar de segones núpcies amb rosa Bauçà Florit (1886-1960) Lligada, la qual havia enviudat de Gabriel Gual Font (n. c. 1869) Paulo, amb el qual havia tengut dos fills: Josep Gual Bauçà (1917-1995) Paulo casat amb Margalida Florit Gayà (n. ?) Ballarina o de Consolació i Miquel Joan Gual Bauçà (m. 2010) Paulo o Gual, casat amb Carme Cuxart anglí (m. 2009) natural de Barcelona. en Joan Mena i na rosa lligada estaven domiciliats el 1940 al carrer des Molins núm. 11, del seu matrimoni varen néixer sis fills dels quals en sobrevisqueren cinc: 2.2.1. arnau Company Bauçà (1924-2012) Mena. era casat amb antònia Gayà Matas (n. c. 1928) Ferrera.

2.2.2. antoni Company Bauçà (n. c. 1923) ferrer Mena. Casat amb Joana aina Bonet oliver (n. c. 1930) Cotaneta. 2.2.3. Miquel Company Bauçà (n. c. 1923) Mena. Casat amb antònia Florit Huguet (n. c. 1929) de s’Hostalet. 2.2.4. Francesc Company Bauçà (1928-1989) Mena. era casat amb Francisca Gayà Gayà (n. c. 1935) de Son Gualet. 2.2.5. Gabriel Company Bauçà (n. 1930) Mena. Casat amb Maria Bauçà Bauçà (n. ?) de sa Raval. 2.3. Miquel Company Sorell (n. c. 1875) Mena. Fil de Joan i de Maria. No tenim més dades sobre ell. 3. ANTÒNIA COMPANY BOU (n. c. 1842) MENA Filla d’arnau i d’antònia. era casada amb Miquel Gual Fiol (1831-1893) de Solanda i estaven domiciliats el 1875 al carrer antigua Cárcel (carrer Tort) núm. 15. No varen tenir descendència. el 1915 la viuda antònia Mena, de 72 anys d’edat, vivia al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 17. 4. BÀRBARA COMPANY BOU (n. c. 1847) MENA Filla d’arnau i d’antònia. era casada amb antoni Puig Mayol (n. c. 1851) Fuster i estaven domiciliats el 1875 al carrer Major núm. 44. el 1891 antoni Puig havia enviudat i s’havia casat de

segones núpcies amb Joana aina oliver Fiol (n. c. 1863) natural de Costitx. estaven domiciliats el 1909 al carrer Major núm. 44. Bàrbara i antoni varen tenir quatre fills: 4.1. Antoni Puig Company (n. c. 1872) Puig o Coterno. el segon malnom segons Florit (1981: 48) és per mor que quan era jovenet va anar a un ball i va fer aquesta glosa a la rotlada: Dalt es coll de sa cisterna hi sol haver un poalet. aquí hi ha un jovenet que li diven sa coterna. Des de llavors la gent del poble començà a dir-li es Coterno. ell mateix se va posar el malnom. amb el temps, la seva esposa Catalina Miralles Jaume (n. ?) Miraies, fou coneguda com sa Coterna. antoni Puig estava domiciliat el 1909 a una caseta des revellar (Caseta des Coterno) la qual fou adquirida el 1995 per andreu Bauçà Juan (1920-2008) Maiolí. 4.2. Arnau Puig Company (n. c. 1875) Puig. era casat amb Bàrbara riera Jaume (n. c. 1887) Remei i estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 84. 4.3. Montserrada Puig Company (n. c. 1876) Fustera. era

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 15

mel i sucre

3. Carrer de Palma núm. 12. Can Pep Escolà. Antigament era la llar de Bartomeu Font Miralles, Tronca.

casada amb Jaume Bonet Bou (1875-1956) Cotanet i estaven domiciliats el 1940 al carrer del Progrés núm. 1. 4.4. Antònia Puig Company (n. c. 1880) Puig. era casada amb rafel Gayà Miralles (n. c. 1878) Parric i estaven domiciliats el 1909 al carrer de Petra núm. 38. antònia i rafel tengueren tres fills: 1) Joana aina Gayà Puig (n. ?) Parrica. 2) Bàrbara Gayà Puig (n. ?) Parrica. 3) Miquel Gayà Puig (n. c. 1913) Parric. rafel Gayà enviudà i es va casar de segones núpcies amb Bàrbara Barceló Bauçà (n. c. 1882) Perissa. estaven domiciliats el 1940 al carrer de Petra núm. 58. rafel i Bàrbara tengueren quatre fills: 1) Joan Gayà Barceló (1921-2003) Parric. 2) rafel Gayà Barceló (n. 1927) Parric. 3) Jerònima Gayà Barceló

(n. c. 1930) Parrica. 4) antoni Gayà Barceló (n. 1932) Parric. 5. ARNAU COMPANY BOU (n. c. 1857) MENA Fill d’arnau i d’antònia. Conrador. era casat amb Joana aina Garí Bauçà (1858-1915) Batlina i estaven domiciliats el 1915 al carrer de Palma núm. 6. arnau i Joana aina tengueren nou fills: 5.1. Antònia Company Garí (n. c. 1883) Mena. Fill d’arnau i de Joana aina. No tenim més dades sobre ella. 5.2. Arnau Company Garí (n. c. 1885) Mena. Fill d’arnau i de Joana aina. No tenim més dades sobre ell. 5.3. Joan Company Garí (18841946) caminer Mena. Fill d’arnau i de Joana aina. Caminer

d’ofici. emigrà a l’argentina l’any 1915, deixant a sant Joan la seva esposa i tres filles. Hi va estar quatre anys. l’ofici de caminer l’exercí treballant a Maó i a la província de Barcelona on hi va estar quatre anys. a sant sadurní d’anoia va néixer la seva filla Maria. una vegada tornat de terres catalanes va treballar a Mallorca. li fou assignat el tram de la carretera de son Ferriol a Palma. altre destí va ésser la carretera de Petra a sineu, per passar llavors a la carretera de sant Joan. els darrers anys de la seva vida activa, va esser l’encarregat i responsable del manteniment de la carretera d’artà a santa Margalida (Florit, 1992: 15 i 1994: 11). era casat amb Margalida Gayà Barceló (n. c. 1886) de sa Penya i estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 82 (Cas caminer Mena). Joan i Margalida varen

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 16

mel i sucre

PLANTERS

NICOLAU

tenir 7 fills: 5.3.1. Joana aina Company Gayà (1911-1987) de Cas caminer Mena. religiosa. sor Joana dels Dolors de Maria. Germana de la Caritat. Professà l’any 1934. Dedicà la seva vida al servei de vells i malalts, a Pollença i al Port de Pollença, on morí (estelrich, 1993: 149). 5.3.2. Margalida Company Gayà (1913-1983) de Cas caminer Mena. religiosa. sor Margalida del Cor de Jesús. Monja dominica (Monestir de santa Catalina de sena). Féu la professió l’any 1941. Durant molts d’anys fou la cuinera de la comunitat (estelrich, 1993: 149). 5.3.3. antònia Company Gayà (1917-1988) Mena. Fadrina. 5.3.4. Maria Company Gayà (1920-1997) Mena. era casada amb Bernadí Barceló antic (m. 2008) Perís, guàrdia civil. 5.3.5. Francisca Company Gayà (1923-2002) Mena. era casada amb Guillem Bauçà oliver (n. c. 1899) Papa. 5.3.6. arnau Company Gayà (1925-1993) Mena. era casat amb antònia Vaquer Bonet (19301995) Peçol, filla del fuster Peçol. 5.3.7. Joan Company Gayà (1927-2003) de Cas caminer Mena. religiós. Missioner paül (1946); ordenat prevere l’any 1953. a Hondures, professor del seminari de Tegucigalpa (19531954), missioner a sangrelaya (1954-1956) i després a Barra de

ORNAMENTALS

Patuca, (des de 1956) on ha construït una església, a més d’altres petites capelles en els poblats disseminats per l’extensa missió (estelrich, 1993: 149). 5.4. Miquel Company Garí (1889-1978) Mena o Bomber. Fill d’arnau i de Joana aina. el segon malnom és perquè tocava el bombo a la desapareguda banda de música de sant Joan. era petit d’estatura, però tenia una veu de baríton que dins l’església sobresortia per damunt totes les veus dels qui estaven al seu voltant. alguns dels seus descendents han estat coneguts per Bomber i Bom bera. És popularíssima aquesta cançó: Mestre Miquel es Bomber es gendre del Bonjesús,15 de musica no en vol pus sa que té li basta bé. era casat amb isabel Gayà Mayol (n. c. 1888) Bet Maria de sa Penya i estaven domiciliats el 1940 al carrer fra lluís Jaume núm. 44. Miquel i isabel tengueren set fills: 5.4.1. Guillem Company Gayà (n. ?). Morí als devuit mesos d’edat. 5.4.2. Joana aina Company Gayà (n. c. 1916) Penya. era casada amb sebastià Bauçà Bauçà (1914-1982) Arnavet. 5.4.3. Maria Company Gayà (m. 2006) Mena. era casada amb

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

Mateu Gayà Bauçà (n. ?) Fidever. 5.4.4. antònia aina Company Gayà (m. 2012) Penya. era casada amb antoni Mas antich (n. ?) Fraró 5.4.5. arnau Company Gayà (m. 2006) Mena o Bomber. era casat amb Catalina Barceló Bauçà (n. c. 1928) Lligada. 5.4.6. Margalida Company Gayà (1925-2002) Mena. era casada amb Miquel Bauçà Pocoví (n. ?) Gonella. 5.4.7. Francina aina Company Gayà (n. c. 1928) Penya. era casada amb andreu Bauçà Juan (1920-2008) Maiolí. 5.5. Antoni Company Garí (n. c. 1891) Mena. Fill d’arnau i de Joana aina. era casat amb Margalida antic roig (n. c. 1901) Boneta. emigraren a Bons aires (argentina). 5.6. Francesc Company Garí (n. c. 1895) Mena. Fill d’arnau i de Joana aina. era casat amb antònia Bauçà Mas (n. c. 1896) de Son Peretià i estaven domiciliats el 1940 al carrer libertad (antoni oliver) núm. 10. Francesc i antònia tengueren 7 fills: 5.6.1. arnau Company Bauçà (n. c. 1916-2010) Mena. era casat amb antonina aina Dalmau Jaume (n. ?) Gorreta. 5.6.2. Joan Company Bauçà (n. c. 1918) Mena. era casat amb Maria Mora Company (m. 2013) Mora.

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 17

mel i sucre 5.6.3. Joana aina Company Bauçà (n. c. 1920) Mena. era casada amb antoni Caimari Gayà (n. ?) Brui. 5.6.4. Francesc Company Bauçà (1924-2011) Mena. era casat amb apol·lònia Bauçà Jaume (m. 2009) Poloni. 5.6.5. antònia Company Bauçà (n. c. 1925-2008) Mena. era casada amb Josep Matas sastre (m. 2005) Bufalí. 5.6.6. Francisca Company Bauçà (m. 2010) Mena. era casada amb Joan Bauçà Jaume (19301997) Poloni. 5.6.7. Maria Company Bauçà (n. c. 1933) Mena. era casada amb arnau Català Nigorra (m. 2007) Català. 5.7. Josep Company Garí (n. c. 1897) Mena. Fill d’arnau i de Joana aina. era casat amb Maria Gayà Florit (n. c. 1904) Perduda i estaven domiciliats el 1940 al carrer de Palma núm. 6. 5.8. Francisca Company Garí (1879-1905) Mena. Fill d’arnau i de Joana aina. religiosa. sor Joana Francisca, Germana de la Caritat. Professà l’any 1905, i morí el mateix any (estelrich, 1993: 149). 5.9 Joana Aina Company Garí (1901-1985) Mena. Filla d’arnau i de Joana aina. era casada amb ramon Fiol Gayà (n. c. 1890) Sabater i estaven domiciliats el

1940 al carrer libertad (antoni oliver) núm. 12. Tengueren un fill pubil, Miquel Fiol Company (1928-1994) Fiol, casat a Montuïri amb Margalida Jordà Castellà (n. c. 1934) de Solanda o Solandera. BIBLIOGRAFIA alcover, antoni Maria / Moll, Francesc de Borja (1980). Diccionari català-valencià- balear. editorial Moll. Palma. Canuto, Francesc; estelrich, J.; Font, J.; Moratinos, J.; sastre, M. (1996). Els Malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX. Monografies santjoaneres, 5. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Company Mates, arnau (2000). Batles i regidors de Sant Joan (1900-2000). sant Joan: ajuntament de sant Joan. estelrich Costa, Josep (1993). La Parròquia de Sant Joan (1900-1993). Monografies santjoaneres, 1. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Florit Huguet, Miquel (1981). Els malnoms de Sant Joan. Col·lecció els Castellots, 1. sant Joan: ajuntament de sant Joan. –(1992). “emigrants. l’altre descobriment (iV)”. a: Damunt Damunt. revista d’informació local, núm. 13, pàg. 15. sant Joan. –(1994). “Fitxes a lloure. Caminers.” a: Damunt Damunt. revista d’informació local, núm. 39, pàg. 11. sant Joan. Notes 1. arxiu Parroquial de sant Joan, 13.6, f. 152v. 1785, juny 16: “Morí llorenç Company àlies Mena, fill de llorenç i de Coloma Bauçà, consorts difunts, marit de Catalina Barceló, de mort repentina que tengué en la segada escarada en solanda.” 2. Florit Huguet, Miquel (1981). Lli natges i malnoms de Sant Joan. Col·lecció els Castellots núm. 1. sant Joan. Pàg. 81. 3. l’atestació antiga que reporta és un registre de L’Ignorància, revista satírica editada a Palma, la qual començà a sortir el dia 21 de juny de 1879. 4. Pol Marcús, antoni (2001). Antropo -

nímia de Binissalem. Col·lecció robinària, 1. Binissalem: ajuntament de Binissalem. 5. Pastor Noguera, Cristòfol (2004). Malnoms manacorins del segle XX. Manacor: ajuntament de Manacor. 6. Caimari Frau, Francesca (1984). Els Noms de lloc de Sineu. sineu: ajuntament de sineu. 7. aPsJ, 13.6, f. 160 8. aPsJ, 39.5. Papers solts 9. Casa que posteriorment fou la llar de Josep Bauçà Matas (1924-1997) Escolà 10. era filla de Gabriel Morey llinàs (1819-1854) de Son Maimó, natural de Vilafranca i de Joana aina Barceló Bou (n. c. 1824) de sant Joan. eren els amos de la possessió de son Maimó (Petra). 11. Matas sastre, Joan (2004). “ses Fa drines de sant Joan.” a: Pronòstic Santjoaner, 2004. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. 12. Gabriel Florit Niell era fill de Miquel Florit Munar (n. 1874) Ros, caminer d’ofici, i d’antònia Niell Jaume (n. 1877) Niella, ambdós de llorito. estaven domiciliats el 1901 al carrer de ses Parres núm. 38 de llorito. els padrins paterns de l’amo en Biel de s’Hostalet foren Gabriel Florit Jordà, de llorito i Bàrbara Munar Camps de Son Munaret, aquesta darrera, descendent per via materna de la família Camps de son Brondo. 13. era natural de Porreres, filla de Joan sorell Pastor (1815c-1908) Fosser i de Margalida Vaquer Barceló (1825c-1905) ambdós de Porreres. era germana, entre d’altres, de Joaquim sorell Vaquer (1842c-1934) mestre Xim, director de la banda de música de sant Joan. 14. era filla de Joan Ferragut antich (n. c. 1852) Mal i de Margalida Mayol Garí (n. c. 1853) Batlina. estaven domiciliats el 1891 al carrer Belisari núm. 9. 15. Guillem Gayà Bauçà (1841-1913) Penya. Desconeixem el motiu pel qual fou conegut com el Bonjesús Penya. Descendia del lloquet de sa Penya. era casat amb isabel Mayol Fiol (1841-1913) Perauba i estaven domiciliats el 1909 al carrer amistat (fra lluís Jaume) núm. 40, casa que va heretar la seva filla isabel Gayà Mayol casada amb Miquel Company Garí, ‘es gendre del Bonjesús.’

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 18

mel i sucre

Deserts

Feim un pensament ... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

eim un pensament... desèrtic. la darrera vegada parlàvem de població, aquest mes escriurem sobre aquests llocs del Món on no n’hi ha. en plena prova de la París-Dakar corrent pel desert d’atacama, i en un estiu molt calorós a l’hemisferi sud, parlarem de quins són els motius pels quals hi ha deserts a la Terra.

Què és un desert? es considera com a desert aquells biomes (paisatges) que es caracteritzen per reunir alguna o algunes d’aquestes característiques: –Precipitacions inferiors a 250 mm l’any. (Formentera rep uns 370 mm l’any.) –s’evapora més aigua de la que hi plou (poden rebre aigua d’altres fonts, aqüífers...). –alta amplitud tèrmica (fins 50ºC en un sol dia). –Gran incidència dels rajos del sol (No hi ha ni una ombra, degut a la verticalitat del sol). –absència de vegetació i vida animal (encara que sempre hi viu alguna coseta). –absència de població humana (arica o iquique estan situades en ple desert igualment). Tipus de deserts el desert que més present tenim els mallorquins és el desert del sàhara. realment és el típic desert calent i és el més gran de la Terra, però al Món hi ha més tipus de deserts, que depenen de les variables que hem citat abans. Podeu veure en el mapa on es situen els diferents tipus de

Deserts del Món.

desert, que els diferenciam en tres tipus: –Deserts calents: altes Temperatures, forta radiació solar, nul·la nuvolositat i gens de precipitació. es situen habitualment en la zona de vents alisis, a les línies dels tròpics de Càncer (Nord) i Capricorn (sud). estan influïts per corrents oceànics costaners

freds, que transcorren paral·lels a la costa. Generalment són d’arena. sàhara i aràbia (al Nord), atacama al (al sud). –Deserts freds: amb una precipitació anual 100-200 mm i una temperatura mitjana del mes més càlid de l’any inferior a 10°C. Tenen més humitat que els deserts d’arena. Moltes vegades estan

Comparació dels climogrames d’Arica i Sant Joan.

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 19

mel i sucre condicionats per l’alçada. es situen entre els 30º i 50º Nord i sud; i generalment estan formats per roques. –Deserts polars: amb altes pressions atmosfèriques, nul·les precipitacions, temperatures sempre inferiors als 0ºC i l’aigua es troba en forma de neu o gel. les condicions de vida són gairebé impossibles. els dos grans deserts polars de la terra són l’antàrtida i Grenlàndia. Sant Joan vs Arica arica, la ciutat on visc a Xile, està completament situada en el desert d’atacama; generalment és anomenada la ciutat de l’eterna primavera per tenir unes temperatures suaus i on no hi plou quasi mai. Hi viuen 200.000 habitants, només a Xile, més d’un milió de persones viu en ciutats del desert (arica, iquique, antofagasta, Ca lama...). Com veureu, els dos climogrames són molt diferents, així com són diferents els paisatges que es generen. Per part meva, encara em costa avesar-me al fet que els pujols i turons que en revolten la ciutat siguin muntanyes d’arena i no tenguin arbres... o que puguis fer 50 km o 100 km de carretera sense trobar ni un poble.

Ciutat d’Arica, al desert d’Atacama.

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic

Carretera al desert d’Atacama.

a guillemserrabou@gmail.com

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 20

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2013

2012

2011

2010

2009

2008

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1 11

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0 22,2 19,3 15,1 12,4

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7 10

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

Comentari al mes de desembre Com ja va passar al novembre, el desembre de 2013 ha estat més fred que al 2012; la temperatura mitjana ha baixat 1,4 ºC respecte al mateix mes de l’any passat. els dies més freds es presentaren els dos primers dies de mes i els tres finals en què les temperatures mitjanes no sobrepassaren pràcticament els 10 ºC; entre aquests, el dia 30 fou el que destacà en fred. aquesta jornada registrà un dels valors més baixos en quant a màxima i el valor més inferior en quant a la mínima; als espais més oberts i a foravila al dematí s’hi formà una bona gelada. enllaçant amb la inestabilitat de la darrera quinzena de novembre, el mes començà amb pluja; el primer dia caigueren més de 20 mm. Després el temps s’estirà i tenguérem dues setmanes de bon temps. el cel s’aclarí i tornà brillar el sol amb temperatures que s’elevaren a la part central de dia. Però a partir del dia 19 l’atmosfe-

Pluviometria

MES DE DESEMBRE

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2013

2012

11 ºC 19,1 ºC (dia 5) 3,5 ºC (dia 30) 78,6 mm 5,6 Km/h 78,5 Km/h (dia 26) ONO 83 % 1022 mb 1,6 ml/dia

12,4 ºC 19,8 ºC (dia 24) 6,3 ºC (dia 2) 9,1 mm 5,6 Km/h 82,1 Km/h (dia 5) ONO 73,67% 1004,16 mb 2,2 ml/dia

GENER 2014 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

12,2 ºC 18,5 ºC (dia 3) 5,9 ºC (dies 21 i 22) 28 mm 6,1 Km/h 86,9 Km/h (dia 5) O 1,6 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/ (Wh/m2) (kWh) Energia

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEM. OCT. NOV. DES.

069859 077177 118849 139745 176430 196188 211420 173092 125885 98625 59186 59865

05794 06454 09702 10519 13792 14959 15530 12763 9668 7682 4743 4782

12,06 11,96 12,25 13,29 12,79 13,12 13,61 13,56 13,02 12,84 12,48 12,52

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

11,42 10,37 15,52 19,16 21,64 28,04 34,52 31,26 26,43 23,58 13,49 11,64

04693 05228 07859 08520 11172 12117 12579 10338 7831 6222 3842 3873

1449 1614 2426 2630 3448 3740 3883 3191 2417 1921 1186 1195

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 21

mel i sucre d’aquests sants. a foravila la terra roman humida després de les pluges d’aquests darrers dies i s’ha començat a tenyir de verd del cereal que ha germinat i tret les primeres fulles. aquestes sensacions que ens arriben de la natura en uns dies que cada cap s’allarguen més ens evidencien que nou any i una nova vida comencen a despertar-se.

NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre). ra canvià i tornaren les pluges que afectaren el mateix dia de Nadal, proporcionant-nos una jornada gris i humida. en aquesta segona fase de precipitacions es recolliren més de 50 mm. Després de dia 25 el temps tornà millorar i ja no aparegueren noves inestabilitats fins a sant antoni. en total en aquest mes de desembre es comptabilitzaren 78,6 mm que, afegits als 160 del novembre, han servit per amarar bé la terra dels nostres camps. l’aire ha presentat nivells alts d’humitat, amb una mitjana del 83%; molt superior a la del desembre de 2012, que fou més sec, amb una mitjana del 73,67%. Paral·lelament, l’evaporació també descendí de manera important; fins a 1,6 ml/dia, front als 2,4 ml/dia del novembre anterior. el vent ha bufat especialment els dies de mal temps; a la resta, l’aire ha estat bastant calmat. la velocitat mitjana ha estat de 5,6 Km/h, per davall els 6,8 Km/h del passat novembre. el cop de vent més fort es va produir el dia 26

amb una velocitat de 78,5 Km/h. el vent ha bufat durant aquest període de manera predominant entre el ponent i el mestral: oNo.

Comentari al mes de gener a partir de la segona festa de Nadal el temps millorà i acabàrem l’any vell i iniciàrem el nou amb temps estable i temperatures fredes, però no excessivament. Fins a dia 23, duim una mitjana més bé elevada per a aquest mes i, de moment, no hem tengut cap gelada destacada. la primera quinzena de mes ha estat dominada per les anomenades calmes de gener, que ens han donat dues setmanes agradables; això sí, amb temperatures baixes a la matinada i a les hores sense sol. Però el mal temps tornà arribar durant els dies de les festes de sant antoni i de sant sebastià; el temps plujós, ventós i poc plaent molestà durant bona part de les vesprades i diades

Parc solar fotovoltaic en el mes de desembre s’ha produït un lleuger augment de la la radiació solar en relació al novembre; no obstant això, la magnitud de radiació s’ha mantingut, a l’igual que en el mes anterior, més baixa que en el mateix mes de l’any passat. s’han generat 39 Kwh més que en el novembre i 655 Kwh menys que en el desembre de 2012. la inestabilitat atmosfèrica durant diversos dies del mes haurà fet minvar la incidència de la radiació solar a les plaques fotovoltaiques. el rendiment de les plaques no ha variat gaire en relació al novembre: de 12,48 ha passat a 12,52; malgrat baixar la temperatura. Pràcticament s’ha necessitat la mateixa radiació solar per produir cada Kwh d’energia elèctrica. en aquest any 2013, just els mesos de juny, juliol i agost han sobrepassat la producció del 2012.

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 22

mel i sucre

dalt del turó

Espais escrits, el pare Ginard, el “Cançoner 2.0” i la vila de Sant Joan CliMeNT PiCorNell

“la claror cau verticalment, com un ganivet, damunt les teulades del pavelló d’infermeres. la voravia de la barana, que tanca el recinte del sanatori, lluu amb una claror àcida, calcinada. la voravia de pòrland deu cremar com un ferro. les roques entre l’herba seca són blanques com pedres de calç.” (Blai Bonet, El Mar). la literatura mostra elements significatius dels processos socials i territorials, que ens permeten entendre la realitat a través del seu sedaç creatiu. encara que els escriptors no sempre intenten que les seves obres siguin un reflex exacte de la realitat sinó que, en molts de casos, són metàfores de la mateixa, les seves temptatives configuren una particular geografia literària.“les serres de son Creus, tocant ja a Bearn, constitueixen la part més accidentada i grandiosa de l’illa. sense més vies de comunicació que alguns caminois de bestiar, la solitud d’aquells paratges només es veu torbada per qualque caçador o qualque família de carboners que aixequen la seva barraca dins el més amagat de l’alzinar.” (llorenç Villalonga, Bearn). M’interessa fins a quin punt l’espai esdevé protagonista, carrregant-se de poesia, parafrasejant G.Bachelard. Fins i tot en el llibres de viatges. Deia Tabucchi que relatar un viatge no significa només descriure’l, sinó ser capaç de transmetre les emocions que va suscitar. així els llocs on es situen les accions, tan als relats, com a les descripcions paisatgístiques esdevenen alguna cosa més que un simple decorat. “Descriure és molt difícil, en canvi opinar es fàcil”, diuen que deia Josep Pla. aliar-se amb el genius loci que desvetllarà la

identitat del lloc, vet ací la tasca de l’escriptor, ressaltant la màgia del territori on es desenvolupen les accions, reals o inventades. Valleinclán era taxatiu: “Quan escric em deix dominar principalment pel lloc. aquest determina l’acció”. a partir d’aquí, la fidelitat a un espai o aquest com a potenciador d’un mite: l’andratx de Porcel, el Balbec o el Combray de Proust, el Yoknapatawpha de Faulkner, el Macondo de García Márquez o el Buenos aires de Borges. “Pel Born, anava a la plaça de Cort, on, instal·lat a la terrassa d’un petit cafè, em servien una ensaïmada i un cafè negre perfumat. aquests passeig matinal pels carrers tan suaus, d’una arquitectura tan amable, en la tebior de la llum i de l’aire primaverals, la plaça de Cort, el minúscul establiment, l’ensaïmada i el beuratge (encara el cafè era molt bo, i l’aigua dolça dels país el millorava perquè està demostrat que l’aigua dolça del litoral mediterrani el fa boníssim) em causaven la impressió de trobar-me a itàlia.” (Josep Pla, Homenots). Però no es tracta ara de teoritzar sobre el que denominam espais narratius sinó de donar compte de l’excel·lent treball que realitza, en aquestes direccions, l’associació “espais escrits. Xarxa del Patrimoni literari Català” , ho poden comprovar al seu web: (www. espaisescrits.cat). una associació privada, sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen

la lectura i els estudis. les rutes literàries i el Mapa literari Català en són dos bon exemples. en els darrers anys han sorgit diverses rutes literàries pels Països Catalans, algunes com a commemoració puntual d’una efemèride i altres que s’han consolidat com oferta cultural estable. espais escrits ha recollit totes les rutes que gestionen els seus associats. “Més envant, com un rebroll o murgó del poble d’artà que ha sorgit a través de les muntanyes, hi ha sa colònia de sant Pere, llocarró de cases diminutes, casetes de fira o de betlem, pobre i miserable, de terra magre i curta, on únicament hi prosperen els tamarells i un poc de vinya, sense gaire més patrimoni que vent salobrós, aigua de mar i sol implacable.” (Pare rafel Ginard, Croquis Artanencs). El que fa especial el treball d’Espais Escrits és la dinamització de la literatura catalana a través de les tecnologies de la informació. el Mapa literari Català conté un milers de fragments d’obres literàries, acompanyats de contingut multimèdia, amb fotografies, vídeos i locucions dels textos que es pot visualitzar navegant amb Google Chrome i Mozilla Firefox. l’any 2009 es reformula el projecte, fent ús de Google Maps i Google Earth, amb la possibilitat de descarregar arxius GPs i les Guies de les rutes literàries. rep el “Premi lletra” l’any 2010. “aquí s’acaba el món, o tal vegada /comença, i el llenguatge de les pedres / és un recer misteriós i lúcid / per repensar la vida i estimar-la. /aquí s’atura el temps i només resta / l’interrogant del mar, la desmesura / que empetiteix el gest, o bé l’e-

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 23

mel i sucre xalta.” (Miquel Martí i Pol, Cap de Favàritx, a Llibre de es solituds). A Mallorca s’ha començat per Blai Bonet, Llorenç Villalonga i el pare Ginard ja que la Fundació de les Cases Museu d’aquests autors forma part dels associats d’espais escrits. està previst el desenvolupament per a smartphones com iphone, android o Windows Mobile, que permetrà fer una ruta literària traçada, escoltant els textos locutats i consultant imatges de l’escriptor o del paisatge, avisant de l’existència de literatura associada amb el punt geogràfic concret on es trobi en aquell moment. això reforçarà la influència amb l’ensenyament així com amb el turisme, a més d’articular els vincles entre cases, museus, fundacions, arxius, associacions i persones vinculades amb el llegat dels escriptors, per tal de cartografiar el patrimoni literari català. “lo monestir de Miramar / fiu a frares Menors donar / per sarrayns a preicar. / entre la vinya e el fenolar ...”. (ramon llull, Cant de Ramon). “La Casa Museu Pare Ginard de Sant Joan –de la qual ningú pot negar els beneficis culturals que ha suposat per a la vila santjoanera, en particular, i per a la comarca del Pla i Mallorca en general- ens informa “que ha creat el Cançoner 2.0, ( http://www.fundaciocasamuseu.cat /literatura/index.php?i=ca&s=canconer ) una plataforma digital que neix com a espai de compilació del patrimoni oral de Mallorca. un nou

Cançoner, ampliat i viu, d’acord amb l’època actual, les eines de processament i presentació de la informació, i els nous mitjans de comunicació i difusió de continguts culturals. el Cançoner 2.0 no és una nova edició en versió digital del Cançoner de rafel Ginard, sinó un espai creat perquè les cançons d’aquella compilació, essencial i emblemàtica, es reuneixin amb les recollides en altres compilacions, així com les de nova collita o les creades en l’actualitat des dels paràmetres de la glosa tradicional. el Cançoner 2.0 és un projecte de contingut tradicional que optimitza les possibilitats de la tecnologia actual al servei de la gestió i el coneixement del patrimoni oral, i que es basa en la filosofia 2.0, en tant que plataforma que convida els seus usuaris a col·laborar en la collita de cançons i ser part d’aquesta recol·lecta col·laborativa. És des d’aquest esperit que han emprès la creació d’aquest Cançoner 2.0, una plataforma digital que neix com a espai de compilació del patrimoni oral de Mallorca. un nou Cançoner, ampliat i viu, acord amb l’època actual, les eines de processament i presentació de la informació, i els nous mitjans de comunicació i difusió de continguts culturals”. “El Cançoner 2.0 té com objectiu incorporar les cançons tradicionals recopilades per diversos autors. el punt de partida ha estat el Cançoner Popular de Mallorca de rafel Ginard (Moll. Palma: 1966-

1975). altres compilacions essencials que es confia poder incorporar al projecte en fases successives són: Sexe i cultura a Mallorca: el Cançoner (Gabriel Janer, ed. Moll), Aportació al cançoner popular de Mallorca (antoni Gili, ed. Moll) Cançoner tradicional de Mallorca (Miquel Julià, ed. Documenta Balear), Cançoner musical de Mallorca (Josep Massot, ed. el Tall), Cançoner de les obretes en nostra llengua materna (Marià aguiló, ed. Verdaguer) L’obra del Cançoner Popular de Catalunya (Missions samper et alter 19241932, Publicacions de l’abadia de Montserrat) o les Cançons del Diccionari Alcover-Moll (Bàrbara sagrera, ed. Moll). “El Cançoner és la historia viva dels nostres pobles sota tots els aspectes; és poesia, no acadèmica, llepada, untuosa i pentinada, sinó ruda i plena de brava sang. És un inestroncable dipòsit de lèxic substanciós. És el poema de Mallorca...” Rafel Ginard. * els santjoaners tenim així un nou benefici, derivat del privilegi que rafel Ginard nasqués aquí i que el Consell de Mallorca facilitàs l’adquisició de la seva casa natal, a proposta del Col·lectiu Teranyines. Des d’aquell moment la vila ha format part d’una programació cultural que ara es veu potenciada amb aquest projecte novedós, el Can çoner 2.0, que uneix noves tecnologies amb cultura popular.

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 24

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

Visita de la imatge de la Mare de Déu de lluc a sant Joan, el gener de 1949. Fotografies 1 i 2: Carrer Major. Fotografia 3: les imatges de la Mare de Déu de lluc i la de Consolació, a l’escola dels nins del carrer Bellavista. aportació fotogràfica: Miquel Gayà rotger “Fidever”.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

De sa

Plaça, aMaDor Passol

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 25

mel i sucre

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Pรกgina 26

mel i sucre

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 27

mel i sucre

excursions

Talaia de cals Reis JoaN FraNCesC riera

sortírem de sant Joan amb un temps incert cap a alaró, una vegada arribats agafàrem el camí que va a la font de la Bastida partint de l’embotelladora que té el mateix nom. el camí puja per dins un bonic alzinar deixant a la dreta el puig de la Bastida fins arribar a un coll que enllaça amb el camí que va a les cases del rafal, lloc on berenàrem. Després seguírem en direcció a orient i arribàrem al Pas de l’estaló on gaudírem d’unes precioses vistes a la serra de Tramuntana i la Vall d’orient. Per culminar la sortida decidírem pujar a la Talaia de cals reis per un desviament a mà dreta del camí principal i la recompensa fou unes genials vistes cap a la Badia de Palma. Baixàrem per dinar a un coll un poc abans del Pas de l’escaleta i després de dinar seguírem pel camí principal baixant pel pas i en cinquanta minuts arribàrem al lloc d’on havíem partit.

toni gayà

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 28

mel i sucre

esports

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà CaTalà

Jornada 12: Sporting Sant Joan CE 1 – 1 Poligono de Levante: el partit començava a l’hora prevista, els santjoaners començaren amb molta intensitat i amb ganes de defensar la primera posició de la lliga. les primeres ocasions arribaren per part de l’equip local però la sort a l’hora de definir davant porteria no va acompanyar el sant Joan. Però va ser d’una jugada tàctica de còrner, quant Joan Mora, com no, aprofitava l’ocasió per entrar la pilota entre els tres pals (1–0 ). al minut quinze de partit, un jugador dels visitants entrava brutalment a les cames d’un jugador del sant Joan, i l’àrbitre, desprès d’haver-lo amonestat verbalment reiterades vegades, va ensenyar-li la targeta groga, i entre protestes, la roja, i al carrer! el sant Joan no va ser capaç de marcar el segon gol jugant amb un jugador més, tot i que els visitants afermaren una defensa sòlida dintre de l’àrea. així finalitzava la primera part del partit. Just començar el segon temps, els visitants empataven el partit amb un xut rocer que rebotava entre defenses santjoaners. el sant Joan tenia temps d’aconseguir desempatar el partit, però una bona defensa dels visitants i la mala sort davant porteria per part dels locals van suposar que el partit acabés amb l’empat (1–1). Va ser una llàstima pels santjoaners perdre dos punts just abans d’acabar l’any ja que perdia la primera posició lliguera. D’aquesta manera finalitzava l’any classificats com a tercers a un punt del líder i del segon.

Jornada 13: Cas Concos 1 – 8 Sporting Sant Joan CE el sant Joan començava l’any enfrontant-se contra l’últim classificat de la lliga, Cas Concos. el partit començava tal i com estava previst, foren els locals els que aprofitaren un error defensiu i marcaven l’1–0 als pocs minuts de joc, els santjoaners seguiren amb el seu partit i tardaren poc en empatar el partit, Pere Florit en fou l’autor (1–1). Poc després, Joan Mora, aprofitava la seva primera ocasió per donar aire a l’equip i marcava el segon (1–2 ). el sant Joan continuava amb bon ritme i creant vàries ocasions, havia d’arribar el tercer i així va ser, Mateu simó el marcava (1–3). Poc abans d’acabar la primera part, Xisco Barceló (petrer) encaixava el quart gol amb un xut potent (1–4). el segon temps va començar amb bon peu, ja que Joan roig aprofitava una bona ocasió per augmentar distàncies (1–5). el sisé gol el marcava Xisco Barceló aprofitant un rebot dintre de l’àrea (1–6). el sant Joan disposava d’una ocasió cada dos per tres i Joan Mora no perdonà l’1–7. Finalment, Mateu simó va ser l’encarregat de marcar el vuitè i definitiu gol de la nit. així, els santjoaners sumaven tres punts més i continuen a dalt de la classificació, a un punt del líder, classificats com a tercers.

Jornada 14: Alaró 1 – 2 Sporting Sant Joan CE els santjoaners es desplaçaven a alaró amb la ressaca dels foguerons de sant antoni. Tot i això, el partit començava a l’hora prevista i el sant Joan va començar amb molt bon peu, creant les primeres ocasions del partit i de fet, als quinze minuts de joc, Joan Mora marcava el 0–1 després d’una ràpida recuperació de la pilota i creant una gran jugada al més pur estil de futbol sala. els locals també disposaren de les seves ocasions, però gràcies a la gran actuació del nostre porter, Jaume sitges, i el pal, que forma part del joc, no van ser capaços d’empatar el partit. als pocs minuts d’acabar la primera part va ser Mateu simó l’autor del segon gol del partit, després d’una gran jugada, aprofitant el segon pal. el segon temps va ser de domini local, tot i que el sant Joan disposà d’algunes ocasions, l’alaró presionava molt amunt i als visitants els costava sortir jugant. Faltant uns quinze minuts per acabar el partit, l’alaró va començar a jugar amb porter-jugador i cada jugada era un xut a porta, però Biel león firmà una actuació estelar bloquejant un xut rera l’altre, fins que arribà el gol dels locals (1–2). els últims minuts del partit foren infernals pels santjoaners però els tres punts no quedaren a alaró, gràcies a una bona actitud del sant Joan. D’aquesta manera continua tercer a un punt del líder.

MOLTS D’ANYS I VISCA EL SANT JOAN, LECTORS!

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 53

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoY

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

gaires, com a m´ınim no tantts com miratges. 3. De manera amistosa, com una men nt amical. Toca sense so. 4. Prendries la vida. Branca amb una arma, tot vocal que no es rei ésser capa¸c d’amar. 5. L’unica ´ peteix a l’escala musical. Don a cens. Hauria estat estranya, l’omissi´ missió del déu egipci repetit!! 6. El forat del nas pot ser la teva ru¨ına. Anir` a en con ntra de la moral cristiana. 7. Albergar` a els Jocs Ol´ımpics aquest 2016. S’encendr` a quan hi comencin i no s’apagar` a fins que hi acabin. Dues terceres parts d’un fil. 8. Que ocorre com a efecte del menjar. Que és genu´ı. 9. F` as astic, a ` veritat? Fora de l’abast de tot´ car manttenir una cadena de hom. Pilar. 10. Es Ja no arriba enttre els set primers. Article. r` adio. a ` que té els perfils exaldica, a ` 11. Facis trons. En her` en forma de clavilles, de manera que teriors tor¸cats c les clavilles d’un perfil corresponen als espais buits de l’altre. 12. Pertanyen nt a l’aire. Si no et cauen, queden molt bé les peces de vestir. El podeu resoldre a:

de Bremen fan el Horitzont tals: al 1. Els musics ´ renou d’un ase. Rapto aquell que duu una en ntrada de fusta. 2. Esl` ogan corporatiu. Diré “arri!” a o les bèsties. 3. Remenaria el recipien nt abans d’usarne el conttingut. All` a on resideix l’amor, la p` atria, a ` i l’artèria aorta. 4. La millor època de l’any d’aquells que no estan a l’atur. ... una cosa ... l’altra. 5. Fareu puntts per anar al Cel. L’Estat ho feia amb els doblers... i ho segueix fentt. 6. Donin un oopia ` de les regigust més mar´ı. Plantta llenyosa pr` ons tropicals i subtropicals. 7. Facultats innates per fer qualque cosa de forma instin ntiva. El mag de la foto toca una lira. Vocal que pot emprendre tres sons (en bon san an ntjoaner, dos). 8. Consonan onan nt nasal. Existeix el domini in nternauta d’Espanya, ho sé. Els obrers les necessiten per pin ntar. 9. Amb una melisucre.cat/?p=1538 figura geomètri etrica castellana. Fa avan¸ccar la barca ´ al numer ´ del conjuntt de rock americà a. S´ oc propietari de centt Solucio o o 52: desbaratats. 10. M’acostaré al banc per robar-lo. L L U L L A R M A R I La teva enclusa d’argentter incompleta. 11. Fèmur L I N E A L S A R OM Indica el presentt. A l’est d’Europa quad’un ursid. ´ U B I C A T E M P T A F E R A L S P A O M si s’hi viu com un esclau. 12. Compondria un ritme. A R E N A C A R N O S Hidrocarbur extraterrestre. 13. Una cosa que proR A O R T O A E I voca el caos d’un ganivet. La faig llisa. Successor L I R I S M E R A R del tron. T I R A N A O R A R E Ver rticals: 1. Ocell de la fam´ılia dels c`òorvids que, U S A G R E C A E S com el seu nom indica, té les ales blavoses i el ploA M R E D E M A N A R E G A P A N O T R matge grisenc (Cyanopica cyanus ). Pal capitalista E O C U L T I S C A de la baralla de cartes espanyola. 2. Alimen imen ntar` as a G A S O S A C A P E S artificialmen nt els teus cultius. Al desert no n’hi ha

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Coca de pastanaga (Suècia) saCraMeNT Ferrer

l clima de suècia és extremament fred i rigorós, amb llargues nits hivernals i molt curtes a l’estiu. aquestes inclemències atmosfèriques han fet que els vegetals que millor s’han adaptat són els tubercles com la patata i plantes d’arrels comestibles com ara la pastanaga, el rave i el nap. aquesta coca, me l’ha ensenyada un company de feina, n’albert Mayans, que la va aprendre d’un amic seu d’establiments que la seva mare és sueca. Ingredients - 500 g de pastanagues - 180 g de farina de força - 120 g de sucre - 240 g de sucre pols - 75 g de formatge fresc (Philadelphia) - 45 g de mantega - 12 g de sucre amb vainilla - 5 g de llevat en pols - 5 g de bicarbonat - 5 g de canyella en pols - 100 cc d’oli - 2 ous

Preparació - Pelar les pastanagues i ratllar-les. ens han de quedar 300 g de polpa. - Dins un bol batre els ous ben espumosos i llavors posar-hi el sucre. remenar fins que la preparació blanqueja. - afegir una cullerada petita (5 g) de sucre amb vainilla, llevat en pols i bicarbonat, i una de canyella. - Passar la farina pel sedàs per evitar grums. - incorporar la farina i amb l’ajut d’una espàtula mesclar-ho tot. - abocar-hi l’oli i tornar a pastar. - Per acabar, barrejar-hi la pastanaga. - untar un motlo per anar al forn amb mantega. - Col·locar la pasta de les pastanagues dins el motlo. - enfornar a 180º uns 30 o 35 minuts. la coca serà cuita quan punxant amb un escuradents aquest surt net. - Treure del forn i deixar-la refredar. - Mentrestant, fondre la mantega i el formatge fresc i després afegir-hi el sucre pols i 8 g de sucre amb vainilla, remenar-ho bé i cobrir amb aquesta preparació tota la superfície de la coca.

mel403_mis298 27/01/14 11:19 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (27), beata Francinaina Cirer (27).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15

el ferber és un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i els sembrats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9 de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també es poden trasplantar per aquesta època. Generalment pel febrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar els arbres que perden la fulla. És temps de cames roges i de tallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrar el gra. la lluna nova de febrer és la millor per sembrar patates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallen de la muntanya cap al pla.

sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 febrer 15 28 15 març

la lluna

surt

es pon

07.56 07.41 07.23 07.00

18.07 18.23 18.37 18.54

30 gener

nova

6 febrer

quart creixent

plena

quart minvant

1 març

nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 26 de gen. Vilafranca dia 2 de feb. ariany dia 9 Montuïri dia 16 Petra dia 23 Porreres dia 2 de març sant Joan

Febrer de 1994 • els tres regidors del PP que havien abandonat el seu partit quan varen donar suport a finals de 1991 a la moció de censura que va fer caure el batle d’uM, conjuntament amb el grup arrel i unió santjoanera, varen ser elegits membres de la Junta local del partit. Tot feia pensar que les amenaces del PP als seus i les promeses als antics aliats d’uM havien estat només un gest per a la galeria i que, en realitat, la moció de censura tenia la benedicció del Partit Popular. • l’ajuntament va millorar el servei de megafonia municipal instal·lant un altaveu a la plaça del Pes dels Porcs. • encara es mantenia la celebració de l’enterro de la sardina, el dia abans del començament de la quaresma. Febrer de 2004 • l’ajuntament de sant Joan va presentar al·legacions al projecte de desdoblament de la carretera Palma-Manacor. Demanava que es canviàs la ubicació de la rotonda per accedir a Vilafranca (que es volia fer inicialment on hi ha l’inici del camí des Calderers), també que es preveiés un accés directe a la benzinera, que es mantengués el carril de serveis a tot el tram que transcorre dins el nostre terme i que no es tallassin els camins que van de banda a banda. Finalment, es varen atendre només les tres primeres peticions. Hi ha alguns camins que queden tallats per l’autovia. • la metgessa santjoanera isabel Bover va ser protagonista de la revista mèdica Salut i Força. Hi parlava dels resultats d’un sistema de control del dolor oncològic que s’havia provat a son llàtzer.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299