Mel i Sucre. Núm. 404 febrer de 2014

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La família Foc de Cugulutx FraNCesC CaNuTo

Febrer 2014. Núm. 404

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

revista d’informació general Balears té el pitjor dèficit fiscal araBalears Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà.

Tirada actual 500 exemplars

Fotografies PeP Gayà

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Passatemps arNau MoraTiNos

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta les quatre barres del rei en Jaume, símbol oficial local. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ s’han posat “bots” a les entrades del poble des de Vilafranca i Montuïri per obligar els cotxes a respectar la velocitat màxima, que és de 40 km/h dins el nucli urbà.

També s’han posat indicadors que recorden aquesta limitació. aquestes obres han anat a càrrec del Departament de Carreteres del Consell. igualment, es volen desviar pels carrers de solanda i Consolació els vehicles que van de la carretera de Palma a la de Manacor. Per això, ja s’han posat alguns indicadors al final del carrer de solanda, en dret del pou de son santos i posteriorment se’n posaran d’altres, per evitar que els vehicles que no vénen a sant Joan passin pel centre del poble. ✑ D’aquí a poc temps es mirarà de posar ordre al carrer de Petra, diuen a l’ajuntament, segurament el més problemàtic de sant Joan.

Com que no es pot fer de sentit únic, perquè el Departament de Carreteres no ho permet, s’intentarà reduir el trànsit en direcció a Petra. a la part baixa dels carrers Fra lluís Jaume, Princesa i unió es prohibirà voltar a l’esquerra, de manera que la millor alternativa per als qui feien servir aquests carrers per anar cap a Petra serà baixar pel carrer de sa Bastida.

Devora Can Tronca es posarà un rètol que recomanarà seguir per Mestre Mas per anar a Petra.

Els Peus Grossos continuen amb les seves activitats. Aquí podem veure alguns dels santjoaners que participaren a la pujada a la Talaia d’Alcúdia (foto de Carles Esteban Picornell).

El dissabte dia 22 de febrer va tenir lloc la segona trobada de la Premsa Forana pels pobles. Aquest cop va ser a Pollença i El Punt Informatiu en fou el mestre de cerimònies. A la foto, Pere Salas (historiador i col·laborador habitual) en el moment de començar la visita guiada que recorregué els punts més rellevants del poble.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 4

mel i sucre igualment, hi haurà indicadors a altres punts del carrer. es podrà continuar accedint al carrer de Petra des del carrer Major i el carrer ramón y Cajal (potser no estaria malament restringir el gir a la dreta al capdamunt d’aquest darrer carrer). al carrer Josep rosselló ordinas es posarà una zona de càrrega i descàrrega per tal que els camions que duen productes a Can Bufalí s’hi aturin, en lloc de fer-ho en dret de la botiga, com solen fer ara.

In memoriam Ha mort un bon home, pagès de la terra. Amb so que vaig aprendre a començar foc a sa foganya i passar-hi vetlades, a vermar i tastar es primers tassonets de vi, a fer segó pels animals, a recollir els ous, pensa a deixar-n’hi sempre un, me deia i tantes altres coses.

El veia davall sa figuera i me demanava què hi feia, idò s’ho mirava, veia la vida amb uns altres ulls, amb ulls de persona que estimava sa terra. Vos tendré present, descansau en pau Joan Feleu. Trist dia. Pep Florit

✑ organitzat pels Quintos 93, el dissabte 1 de març es farà la rua de sant Joan, a partir de les 17 h.

Hi haurà un premi per a la millor disfressa individual i premis per a les dues millors comparses. el vespre, a les 23 h, hi haurà ball de carnaval, amb els discjòqueis CCandela, eFreng i Tous. ✑ l’ajuntament ha fet servir les càmeres que té instal·lades al Punt Verd per advertir tres persones que havien fet abocaments il·legals. en dos casos, es tractava d’externs. amb la matrícula es va poder localitzar els infractors, que varen haver de recollir el que havien deixat sense ajustar-se a les normes.

També s’ha reduït la superfície on es poden deixar objectes i s’ha deixat una part per a les Brigades Municipals, que la poden fer servir per reorganitzar les deixalles. els responsables estan satisfets del funcionament del Punt Verd d’ençà que s’empren les càmeres i que s’ha reorganitzat. ✑ el 15 de febrer un grup de santjoaners participaren en la manifestació que va convocar la Plataforma en Defensa del Dret a l’avortament, contra les pretensions del govern central de modificar la llei actualment vigent, i substituir-la per una de les lleis més restrictives del continent. el lema de la manifestació va ser “Ni

4

L’Associació de Persones Majors promou el senderisme L’Associació de Persones Majors de Sant Joan des del mes de maig passat organitza mensualment una activitat que anomena senderisme. Consisteix a fer un recorregut pel nostre terme a peu, amb possibilitat de combinar la caminada part a peu, part en cotxe per a les persones que tenen alguna dificultat.

La darrera sortida va ésser el dissabte 25 de gener i varem visitar les contrades de Son Ramon i Son Barceló. A Son Barceló de Can Duran les madones Margalida Boireta i Baïta Duran ens convidaren a berenar. En Francesc Canuto ens va fer una explicació in situ dels orígens i dels propietaris de les dues possessions. El nombre de caminants són una trentena.

A les fotos podem veure alguns participants d’aquesta activitat.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 5

mel i sucre submises ni devotes. Nosaltres parim, nosaltres decidim”. ✑ l’assemblea per sant Joan, que actualment ocupa la batlia, va fer la seva assemblea general i va renovar la comissió executiva. la nova secretària general és na Margalida estelrich Blanch. els altres membres de la junta són amador Bauçà “Passol”, antoni Bauçà “de sa Plaça”, Neus Bordoy (finances), Pedro Galmés “de sabor”, Marta Jordà (organització), Jaume albert Miró, Xavier Moratinos (vicesecretari) i Catalina Nicolau.

També al Partit Popular, l’altre soci de govern a l’ajuntament, hi ha moviment, de cara a les eleccions de 2015. la llista que presentarien, segons les nostres informacions, estaria encapçalada per Pablo Pascual i Tomeu Mora, que fins ara no han exercit com a regidors, però sí diverses responsabilitats dins el partit. ✑ la primera setmana de febrer es va produir una topada entre dos cotxes, a la carretera de Vilafranca, en dret del Punt Verd. els conductors eren en rafel de son Duran i en Guillem Magro “Willy”, fill d’en Joan Magro, i eren els únics ocupants. Per un descuit, els dos vehicles, que anaven en sentits contraris varen xocar quasi frontalment. els dos cotxes varen quedar fets malbé però, per sort, els conductors no varen resultar ferits. ✑ el ple de l’ajuntament del 29 de gener va aprovar, amb 6 vots a favor (axsJ, Pi i PsiB-Psoe) i 3 en contra (PP) una moció presentada conjuntament per axsJ, Pi i PsiB-Psoe de declaració de símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió, que declara com a símbols oficials d’interès local, per tant no subjectes a la “llei de símbols” del Govern Balear, la senyera quadribarrada i

Al carrer mestre Mas s’han fet obres per tal de solucionar el problema dels grans bassiots els dies que plou. És ja la tercera solució que s’intenta darrerament.

S’ha posat una senyal d’estop i un botador davant el pou de Son Santos. Ara tendran preferència els vehicles que davallin del carrer de Solanda.

els llaços que es facin utilitzantla, a més de tots els símbols que acordin els consells escolars dels centres d’ensenyament públic ubicats dins el terme municipal de poble, en aquest cas el Col·legi Públic de son Juny. s’han aprovat mocions similars a molts de pobles de Mallorca. ✑ el 16 de febrer un grup de santjoaners varen prendre part a la Cursa de Muntanya sa Talaia

d’alcúdia. amb un recorregut de 20 quilòmetres varen anar i tornar d’alcúdia (nivell de la mar) a la Talaia (446 m). els primers classificats feren el recorregut en una mica més d’una hora i mitja. els santjoaners més ben classificats necessitaren un poc més de dues hores, cosa que no deixa de ser una proesa. ✑ sant Joan s’ha adherit a la Xarxa de Municipis i entitats de

5

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 6

mel i sucre Balears pel ramon llull, de la qual formen part 32 municipis de l’arxipèlag. l’objectiu de la Xarxa és seguir treballant en la forma d’integrar l’impuls municipalista de les illes en la tasca de difusió i promoció de la llengua i cultura catalanes que realitza la Fundació ramon llull, i de la qual el Govern de José ramón Bauzá es desmarcà fa mesos. Curiosament, dels pobles integrats a la Xarxa, més d’un té govern del PP. la Xarxa ha celebrat una as semblea a la institució Pública antoni M. alcover, de Manacor, un dels pobles que en formen part.

n’ha feta una altra a Pollença, dedicada a la publicitat. aquesta vegada l’amfitrió ha estat el santjoaner Gracià sànchez, editor de la revista Punt Informatiu Pollença; el seu col·laborador i histò-

riador Pere sales fou qui guià els representants de les revistes assistents a l’encontre. a les trobades s’han fet visites guiades a les dues poblacions i dinar per als membres de les revistes assistents.

✑ Hem sabut que darrerament hi ha hagut una nova onada de robatoris, a diverses cases de sant Joan, aquesta vegada a ple dia. entre els afectats, en Guillem Foc i en rafel Paloni. ✑ amb motiu del Dia de les illes Balears (1 de març), la Casa Museu Pare Ginard ha organitzat unes jornades de portes obertes, els dies 27 i 28 de febrer, amb un horari ampliat i visites guiades. el dia 1 de març hi haurà una visita a Cal Pare Ginard i a la possessió des Calderers (amb entrada reduïda per 4 €). es tracta de visitar dues cases on es condensen històries, i ressonen les veus dels nostres avantpassats i parar atenció per escoltar a cada estança, a cada objecte, la veu de molt antic: una veu que ens xerra a través de gloses del Cançoner popular, dites i refranys, rondalles i mots antics. un recorregut etnogràfic i sentimental per recuperar la memòria oral de la nostra illa. ✑ l’associació de la Premsa Forana, de la qual forma part mel i sucre, ha organitzat dues trobades. la primera va tenir lloc a Valldemossa fa uns mesos i s’hi varen tractar qüestions de maquetació i similars. aquest mes se

6

L’Ajuntament de Sant Joan i S’Altra Senalla signen un conveni de col·laboració L’Ajuntament de Sant Joan i S’Altra Senalla signen un conveni de col·laboració per implantar criteris de compra pública ètica i comerç just a l’Ajuntament.

L’Agència de Cooperació de les Illes Balears (ACIB) participa en aquesta iniciativa amb el finançament del projecte d’assessorament a Ajuntaments.

L’Associació Casal de la Pau - S’Altra Senalla de Manacor és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure el comerç mundial just i fomentar el consum responsable, respectuós amb les persones i amb el medi.

Aquesta associació promou un projecte finançat per l’Agència de Cooperació del Govern de les Illes Balears de promoció de la Compra Pública Ètica (CPE) dins l’Administració Pública a les Illes. S’Altra Senalla de Manacor ofereix un servei d’assessorament gratuït als Ajuntaments que s’adhereixen a aquest conveni per introduir la CPE i el Comerç Just a dita administració.

L’Ajuntament de Sant Joan s’adhereix al programa i es compromet a treballar cap a la inclusió de criteris de Compra Pública Ètica en el seu dia a dia.

L’objecte del conveni és establir un marc de col·laboració en activitats de mutu interès per la seva transcendència social i medi ambiental.

La Compra Pública Ètica fa referència als criteris que segueixen els organismes públics a l’hora de comprar i també a l’hora de licitar contractes públics.

També es podrà fer promoció del Comerç Just a través d’activitats de sensibilització a escoles, centres de gent gran i públic en general. Dins del ventall de possibilitats, el Casal de la Pau té activitats com contacontes, ludoteques, xerrades sobre Comerç Just, tallers de cuina, etc.

La signatura d’aquest conveni és un punt de partida que ha de permetre a l’Ajuntament de Sant Joan, assessorat pel Casal de la Pau-S’Altra Senalla, caminar cap a la inclusió paulatina de criteris de CPE en les seves compres i d’activitats de promoció del Comerç Just pels habitants del municipi.

El Casal de la Pau-S’Altra Senalla està contactant amb tots els ajuntaments de la comarca per presentar-los aquest projecte. L’Ajuntament de Sant Joan, serà el setè municipi en signar el conveni de col·laboració.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 7

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple ordinari de dia 29 de gener la primera sessió ordinària de 2014 va començar puntualment amb l’assistència de tots els regidors, el secretari de la corporació i 9 espectadors. els dos primers punts varen ser tractats ràpidament, resultant aprovada per unanimitat l’acta de la sessió anterior en el primer, i acordat l’assabentat dels assistents dels decrets de batlia en el segon. en el tercer punt es va debatre un dels assumptes més importants del consistori: l’aprovació inicial dels pressupost general de la Corporació 2014, que aquest any, per primera vegada en molts anys, s’hauran discutit a començament de l’any objecte dels pressupostos, i no al final o fins i tot en anys posteriors. el primer tintent de batle Joan Magro va ser l’encarregat de desgranar-los partida per partida, així com també d’explicar que la seva confecció s’havia resolt després de diverses reunions tant de l’equip de govern com d’aquest amb els distints portaveus de la oposició, de manera que, a més de ser els que més prest s’han presentat des de fa molts anys, també són dels que

més esforç s’ha fet per consensuar-los. Després d’una sèrie d’observacions i aclariments instats pels portaveus de la oposició, varen ser aprovats per 6 vots a favor (3 PP + 3 axs) i 3 abstencions (2 Pi + 1 PsiB-Psoe)

Per primer cop d’ençà de fa bastants anys, s’han aprovat els pressupostos dins el mes de gener del mateix any. a continuació, es va acordar per unanimitat un assumpte de tràmit: aprovar la proposta de modificació dels estatuts de la Man comunitat del Pla de Mallorca, per tal d’adaptar-los a diverses normatives actuals, i la mateixa unimitat es va donar a l’hora de d’acordar l’adhesió a l’acord marc de subministrament d’energia elèctrica, que permetrà al consistori un estalvi significatiu en el cost de l’energia elèctrica dels comptadors de l’ajuntament. És evident que tots els acords que suposin un estalvi, directe o indirecte, en les despeses de l’ajuntament, són benvinguts per tots els regidors, tant de l’equip de govern com de la oposició.

en el següent punt es va tornar a desfer la unanimitat, en acordar per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 PsiB-Psoe) i 2 abstencions (Pi) l’aprovació provisional de la documentació per a la reparació de deficiències corresponent a la fitxa PA-1 “Es Turó” del Catàleg de Protecció del Patrimoni històric de Sant Joan, resultant de l’acord de la sessió de dia 27 de setembre de la Comissió insular del Territori i urbanisme. aquest acord permetrà seguir endavant en la tramitació tant del Peri d’aquest barri del poble com de les Normes subsidiàries, que de cada vegada estan més aprop de ser aprovades. el setè punt de l’ordre del dia va aconseguir desfer l’harmonia entre els dos grups de l’equip de govern. es tractava d’una moció presentada conjuntament per AxSJ, PI i PSIB-PSOE sobre la declaració dels símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió, que pretenia declarar com a símbols oficials d’interès local, per tant no subjectes a la famosa “llei de símbols” del Govern Balear, la senyera quatribarrada i els llaços que se facin utilitzant-la, a demés de tots

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

7

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 8

mel i sucre els símbols que acordin els consells escolars dels centres d’ensenyament públic ubicats dins el terme municipal de poble, en aquest cas el Col·legi públic de son Juny. la moció va ser aprovada amb 6 vots a favor (3 axsJ + 2 Pi + 1 PsiB-Psoe) i 3 vots en contra (PP) així, l’ajuntament ens dóna la possibilitat a santjoaners i santjoaneres de poder seguir veient onejar en les façanes dels edificis públics algunes banderes que aquesta llei pretenia fer desaparèixer, símbols, d’altra banda, que d’ençà que hi ha democràcia han estat presents a moltes manifestacions culturals, esportives, lúdico-festives, etc. tant de sant Joan, com de Mallorca o de la Comunitat balear.

A Sant Joan podrem seguir veient onejar la senyera de les quatre barres a la façana dels edificis municipals. a continuació, una altra moció, aquesta presentada per Pi en contra de la privatització dels aeroports de les illes Balears i a favor d’un model de gestió individualitzat i amb la participació de les institucions Balears, va recollectar el mateixos resultats que l’anterior, essent aprovada amb 6 vots a favor (3 axsJ + 2 Pi + 1 PsiB-Psoe) i 3 en contra (PP) se veu que pels representants del PP tot allò que sigui prendre decisions o tenir iniciatives des del poble no els acaba d’anar bé: pareix que per ells hi ha d’haver sempre un estament superior que és el que “manda i ordena” tot lo que s’ha de fer, i també lo que no se pot fer, i que quan aquest estament superior “se manifesta”, idò just se pot acotar el cap i creure sense plantejar-se cap dubte o cap alternativa. o és això, o és vessa de pensar per ells mateixos...

8

en el punt d’informacions, hi va haver les següents: Joan Magro: informant sobre una reunió del GaTT per anar tancant temes de les Normes subsidiàries.

Margalida Català: per explicar una sèrie d’aclariments sobre les accions duites a terme darrerament des de l’ajuntament per aconseguir que els santjoaners i santjoaneres tinguem tota la cobertura d’horari que ens pertoca en temes sanitaris.

En temes sanitaris, l’ajuntament vol una cobertura d’horaris d’acord amb la normativa vigent i amb les necessitats del poble, tant en medicina general com en pediatria.

Catalina Gayà: per donar diverses informacions sobre la web municipal. També per dir que s’han posat ordinadors nous a la biblioteca municipal, s’han tornat a posar les portes ja restaurades a la sala de plenaris, s’ha fet una escala al costat de la rampa del centre sanitari, s’han arreglat les goteres a ca sa mestra, s’han fet diverses intervencions de manteniment a l’escola de son Juny, s’ha firmat un conveni de col·laboració amb l’entitat “s’altra senalla” per la promoció de productes de consum ètic i responsable, i que d’aquí a poc temps s’escometran les obres de la 1ª fase de remodelació dels tanatoris del cementiri. i de precs i preguntes, hi va haver els següents: Pi: Quin seguiment s’està fent al tema de posar els “bots” a les entrades del poble, per forçar els vehicles a disminuir la velocitat en entrar dins el casc urbà? i sobre el canvi de senyalització?

a la zona del turó, s’hauria d’organitzar una neteja de voreres, sobre tot als solars que no se construeixen.

Qui farà les obres del cementiri? Quantes empreses s’hi varen presentar?

Han comparegut unes marques damunt l’asfalt devora determinats caps de cantó. Què són?

PsiB-Psoe: al registre Municipal d’activitats: quantes empreses hi ha inscrites?

Hi ha algun expedient sancionador que hagi caducat?

Com estan les obres del cementiri?

Hi ha alguns veïns que s’han queixat per la tardança en la retirada de la terra dels foguerons de sant antoni. la il·luminació nadalenca d’enguany és molt millorable, i si no s’hi poden destinar recursos econòmics, al menys hi hauríem de posar imaginació. sobre seguretat ciutadana, a sant Joan hi ha qualque dia que això pareix “ciudad sin ley”. a veure si això se pot arreglar, en la mesura de les possibilitats. sobre el paravents que s’ha instal·lat davant Can Tronca: ho pot instal·lar tothom, a aquest sistema? s’ha concedit qualque autorització, per aquesta instal·lació?

Podeu veure les respostes visionant el vídeo del plenari, a la web de la revista: http/:melisucre.cat.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 9

mel i sucre

l’hort des padrí

e

l sector agrari ha de menester apuntalar. els pagesos i ramaders mereixen un tracte social més just per la importància que té la seva feina en la producció d’aliments i la conservació del paisatge i de la terra que trepitjam cada dia. escarrufa veure els records d’un passat gloriós que ha caigut dins la tristesa i l’abandonament.

Però encara no està tot perdut perquè sovint hi ha persones que aprecien els productes agraris fets seus encara que tan sols sia pel consum familiar o simplement per estar amb vertader contacte amb la natura. Per tal motiu anirem assenyalant a títol orientatiu d’algunes de les tasques agrícoles corresponents al mes de març. al mes de març s’acaba l’hivern i comença la primavera i és quan s’igualen les hores del dia amb les de la nit. Comença un nou cicle a la natura i comença també de bon de veres la feina dels hortolans. a mesura que va passant el perill de les gelades ja es poden sembrar tota classe de plantes de cara a l’estiu. la sembra de llavors s’aconsella fer-la al dematí i el transplantament és preferible que sigui l’horabaixa. en lluna plena es poden sembrar patates, que es recol·lectaran dins el mes de juny. el conreu de la patata actualment és a l’abast de molts dels hortolans i és un aliment universal bàsic en molts receptes culinàries. es pot fer multiplicació per esqueix de baladre, herba-sana, poriol, moraduix i altres herbes aromàtiques.

El mes de març aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” en la plantació d’esqueix convé mantenir la terra humida per tal d’estimular que l’esqueix posi arrels. en jardineria es poden sembrar clavells de moro, verbena, roses místiques, dàlies, begònies, fúcsies, assutzenes, anèmones, roselles de flor, boques de lleó, pesols d’olor...

També és bon temps per canviar les plantes dels cossiols.

Preparau la terra per sembrar tomatigueres de ramellet o de penjar, que es poden cultivar de secà (campaneres) i tot i que no surten tan grosses tenen l’avantatge que, per guardar-les, duren més temps que les regadiu i són més saboroses.

També convé tenir la terra ben llaurada i femada per quan passin les fredors sembrar els melons.

Pels que encara no han podat la parra o la vinya, s’ha de tenir en compte que els ceps ja ensumen la primavera i la saba es posa en circulació i en tallar les sarments ja plora, o sia que el tall degota saba i resta potència al borró que ha de sortir. si l’any passat va tenir cendrada o mildiu, convé cremar les sar-

ments d’hivern abans que bortin els borrons. enguany, dia 2 de març és el diumenge de Carnaval i som en temps de fresses. Queden pocs dies per esvair potons, orelles i altres peces de porquim, fins que arribi el dimecres de cendra (dia 5) i s’escuren les olles i s’acaba la

bulla perquè ha arribat la Quaresma i som en temps de penitència.

Però a mitjan Quaresma tenim la festa del Quart Diumenge per gaudir de la romeria de Consolació i assaborir les tradicionals coquetes que representen els cinc pans i els dos peixos de què parla la Bíblia.

9

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 10

mel i sucre

investigació

La família Foc de Cugulutx (I) Dedicat al bon amic i company del Col·lectiu Teranyines, antoni sastre Gayà, Foc o de sa Botigueta

l

a importància de la terra, com a moneda de canvi i medi de subsistència de les comunitats rurals d’antany, la podem copsar en aquest modest article. l’usdefruit de les propietats i els béns, quan un dels cònjuges havia finit, la constitució dotal en contemplació de matrimoni entre fadrins o el casament de viudos, les deixes als nebots..., formava part tot plegat, d’una estratègia encaminada a assegurar la subsistència de la respectiva descendència, a través de la possessió de la terra. un membre de la família Foc, concretament un repadrí per part de mare de l’amic antoni sastre de sa Botigueta, fou propietari vers el 1851 del lloquet de Cugulutx d’en Pallasso. aquesta és la història que intentarem explicar, després d’haver localitzat una sèrie de documents notarials (testaments, donacions i divisions) els quals atesten les vicissituds de les famílies i de les terres implicades. Val a dir, que el malnom Foc de Cugulutx no ha existit mai en el repertori onomàstic de sant Joan i encapçala aquest article per iniciativa del qui subscriu. iniciam l’ascendència d’aquesta nissaga a través del matrimoni format per Joan Gayà Company (m.

1834) Foc, casat amb antònia aina Juan salvà (m. 1841) filla de Miquel i de Magdalena. aquest matrimoni va tenir tres fills que veurem tot seguit:

1. MIQUEL GAYÀ JUAN (18001860) MANETA Fou conegut com en Maneta (li faltava un braç o part d’una mà).1 Morí el 7 d’abril de 1860. era casat de segones núpcies amb Catalina siquier Monroig (n. c. 1808), filla de Tomàs i de Francisca Monroig. l’amillarament de l’any 1864 registra que era propietari d’una casa al

10

FraNCesC

CaNuTo Bauçà

carrer d’en Virgo (Belisari) núm. 2 i d’1 quartó de vinya a son Coll. el 1868 la viuda Catalina siquier, juntament amb la filla Joana aina Gayà siquier (n. c. 1840) estaven domiciliades al carrer Belisari núm. 2.

Miquel Gayà testà el 9 de març de 1860 i elegí com a marmessor i usufructuària la seva esposa. el propietari dels seus béns havia de ser el fill polític Francesc Gayà, amb la condició que havia de donar estatge a la casa del testador, a Joana Gayà, la germana, mentre fos fadrina. entraria a ser propietari del quartó de vinya de son Coll, a la mort de la usufructuària, Catalina siquier.2 2. PERE JOSEP GAYÀ JUAN (m. 1850) FOC era casat amb isabel Mas, de Maria i es varen establir a santa Margalida. Foren els arrendataris de les terres i del celler del comte de Formiguera. Tengueren dos fills, Francesc i Josep Gayà Mas, els quals perpetuaren el llinatge i el malnom, d’origen santjoaner, que encara perdura en aquella vila.3 3. JOAN GAYÀ JUAN (17971863) FOC MAJOR Fou el perpetuador de la nissaga a sant Joan. es va casar dues vegades. Del primer matrimoni amb antonina aina Gayà Gayà (m.

1847), filla de ramon i d’elisabet, descendeix la nombrosa branca dels Foc del carrer Bonavista: Foc o de sa Botigueta-Curro; Foc-Brui; Foc-sitjar i Foc-Font. el seu segon matrimoni amb antonina aina Font Nicolau de Cugulutx s’efectuà el 26 de març de l’any 1851 i no va tenir descendència.

els béns de Joan Gayà, Foc major, estan registrats amb el núm.

503 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: – Q-326, son Barceló, 1 quartó i 13 destres – H-290, Pou des Prat, 1 quartó i 27 destres – J-34, ses Veles, 1 quartó – l-70, Cugulutx [possessió] 4 quarterades, 3 quartons i 36 destres; vinya 2 quarterades i 42 destres; bosc 8 quarterades, 1 quartó i 16 destres.

– Q-333, es Pagos, 2 quartons i 49 destres. la suma total de les terres és de 16 quarterades, 2 quartons i 83 destres. el patrimoni urbà consistia en dues cases, una al carrer de sa sínia (Petra) núm. 16 (la retolació és de l’any 1864) i altra al carrer des Frare (Bonavista) núm. 10. També era propietari d’una casa o caseta a fora vila (Cal sen Guillem Molí) registrada al bocí Q-333, (es Pagos o son Barceló). el bestiar destinat a les tasques agrícoles eren tres ases. registra també un cap de bestiar porquí i un ase o guarà destinat a la procreació.

3.1. ANTONINA AINA FONT NICOLAU (1802-1894) DE CU GULUTX, SEGONA ESPOSA DE JOAN GAYÀ FOC antonina aina Font, viuda de Joan Gayà, morí als 90 anys el dia 9 de febrer de 1894. era filla d’antoni i de Monserrada, propietaris del lloquet de Cugulutx [d’en Pallasso] i es va casar tres vegades. era casada de primeres núpcies amb antoni Garí (n. ?) i no varen tenir descendència. De segones

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 11

mel i sucre núpcies havia estat casada amb Guillem Barceló Bauçà (18101850) de Son Barceló. el dia 3 de març de 1844, Guillem Barceló de Son Barceló, fadrí, de 34 anys i antònia aina Font de Cugulutx, viuda, de 42 anys, acordaren, en contemplació de matrimoni, fer mútua i recíproca donació universal usufructuària dels seus béns, de tota espècie i expectants, a favor del sobreviscut, malgrat contragués altres núpcies. Guillem Barceló va aportar 3 quartons de terra amb una caseta a son Barceló i altre quartó de terra a son roig. antonina aina Font va aportar 3 quarterades amb mitja casa i dependències de l’actual Cugulutx d’en Pallasso, les quals eren pertinències de la possessió matriu Cugulutx (Can Horrac); unes cases i corral a la vila de sant Joan i 1 quartó de terra al Pou del Prat. una clàusula segellava aquesta donació propter nupcias. en el cas que el premort ho fos sense haver fet testament, els béns respectius, si no hi havia fills, havien de passar als germans Miquel, Pau, Joan i Maria, de son Barceló, per la part de Guillem Barceló. Per la seva banda, antònia aina Font precisava que Cugulutx havia de passar a Joan i Guillem Font Nicolau, els seus cosins germans, fills de Joan, oncle seu; les cases i corral a una fillola seva, Magdalena Bonet4 filla de Miquel Bonet i de Francina aina Gayà.5 Dotze dies més tard, el 15 de març de 1844, contragueren matrimoni. el 1848 va néixer Maria Francisca Barceló Font (18481925) de Cugulutx. Guillem Barce-

Ca na Catalina Mates (Can Calobra o Cas Donat). Carrer Bellavista núm. 42.

ló de Son Barceló, espòs d’antonina aina Font de Cugulutx, morí el 26 de març de 1850. el dia 26 de març de l’any 1851 antònia aina Font, de 49 anys, es va casar de terceres núpcies amb Joan Gayà Juan, Foc, de 54 anys, que havia enviudat d’antònia aina Gayà Gayà (m. 1847), amb la qual havia tengut dos fills, Joan de 29 anys i antònia aina de 21anys. el 1862, antònia aina Font i el seu cunyat Joan Barceló de Son Barceló, feien acte de divisió davant el notari santjoaner Joan Bauçà, dels béns que li havia llegat el seu difunt espòs Guillem de Son Barceló: “en la villa de san Juan una de las de la província de Mallorca a los veinte y siete dias del mes de octu-

bre de mil ocho cientos sesenta y dos, costituidos personalmente ante mi el escribano de su majestad, notario público de sus reynos, Juan Barceló [de son Barceló], de estado casado, marido de Catalina Barceló [de son Garrover] y antonia ana Font [de Cugulutx], cuñada del otro, viuda en segundas núpcias de Guillermo Barceló [de son Barceló] y en la actualidad casada con Juan Gayà [Foc], hija de antonio y de Monserrada Nicolau, difuntos todos naturales y vecinos de la presente, por mi conocidos y de los testigos segun espresan de que doy fe.

Dicen que haviendo fallecido Guillem Barceló, su segundo marido y este haverle hecho donación en contemplación de matrimonio

11

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 12

mel i sucre de todo lo que posehia, según consta de escritura de tres marzo de mil ocho cientos cuarenta y cuatro ante don Miquel Mora, notario, y el espresado Juan teniendo derecho a lo que le prometió el citado Gui llem Barceló, según aparece en virtud de testamento de Miguel Barceló6 [de son Barceló] padre del citado Juan otorgante y Guillermo difunto, y el haver mediado buenas personas, a fin de que aclarasen lo que les correspondia a cada uno y a este fin otorgan la precente división en el modo siguiente y tener cada uno lo que le corresponde y hacer de ello a sus voluntades.

Primeramente, la Antonia Ana [de Cugulutx], de concentimiento y voluntad de su cuñado Juan, toma a su parte distinta y separada una porción de tierra y casas en el lugar de Son Barceló [Cal sen Guillem Molí], que consiste así como ya lo poseen en el dia, que ya se halla mojonado. lindante con tierra de Miguel Barceló, con la de Pablo Barceló, con la del predio ortella y con las mismas pertenencias. Más toma otra porción de tierra en el mismo lugar llamado son Barceló del distrito de la precente villa, así como está mojonado en el dia. lindante con tierra de Juan Nicolau de la Peña; con tierra huerto del predio ortella y con la tiera de Juana Maria Bauçà. el espresado Juan [de son Barceló] de concentimiento y voluntad de su cuñada antonia ana toma a su parte distinta y separada, una porción de tierra y casa en Son Barceló [Can Joan Garrover], de este distrito, que ya se halla en

12

posesorio y puestos sus mojones y toma a la parte del poniente. linda con tierra de antonia Bauçà; con la de antonia Font; con la del predio ortella y con la de Francisco Bauçà. Más toma mitad de la pieza de tierra en el mismo lugar de son Barceló de abajo. lindante con tierra huerto del predio ortella; con tierra de Francisco Bauçà y con la de antonia Bauçà. y cada uno de los dividentes y los suyos se daran camino unos a los otros para pasar a su parte [...] y hallandose precente Juan Gayà [Foc], marido de la antonia ana, enterado dice aprueba el contenido de esta escritura y que jamàs se opondrán a ella. así lo otorgan a precencia de los testigos y no firman por haver espresado no saber y si los testigos [...] ante mí, Juan Bausá, notario.”7 aquests béns, que pertanyien a antònia aina Font els trobam consignats a l’amillarament de l’any 1864, amb el núm. 503 i registrats en nom Joan Gayà, Foc major.

Farem a continuació una descripció d’aquests dos habitatges i de les terres ubicades al paratge de son Barceló: 3.2. CAL SEN GUILLEM MOLÍ / CAN MOLÍ es tracta de la peça de terra registrada a l’amillarament, Q-333, es Pagos, de 2 quartons i 49 destres d’extensió citada a l’acta de divisió que hem vist anteriorment: “porción de tierra y casas en el lugar de Son Barceló, que consiste así como ya lo poseen en el dia, que ya

se halla mojonado. lindante con tierra de Miguel Barceló, con la de Pablo Barceló, con la del predio ortella y con las mismas pertenencias.” aquest habitatge era conegut a la dècada del 1990 com Cal sen Guillem Molí. el llindar del portal forà duu una rajola retolada amb el núm. 28, i l’habitaven tot l’any. els seus moradors eren el matrimoni format per Josep Gayà Bauçà (n. c.

1865) Molí i antonina aina Font Barceló (n. c. 1865) de Cugulutx.8 el 1909 estaven domiciliats a la barriada de sa Punta, terres que pertanyen actualment a Vilafranca. els seus descendents s’establiren a Vilafranca. Molí és un malnom viu actualment en aquella vila. l’altre peça de terra registrada a l’amillarament, Q-326, son Barceló, d’1 quartó i 13 destres d’extensió, és la citada: “Más toma otra porción de tierra en el mismo lugar llamado son Barceló del distrito de la precente villa, así como está mojonado en el dia. lindante con tierra de Juan Nicolau de la Peña; con tierra huerto del predio ortella y con la tiera de Juana Maria Bauçà.”

3.3. CAN JOAN GARROVER / CAN GARROVERET l’altra porció de cases i terra dividida, propietat de Joan Barceló Bauçà de sa Caseta, és l’habitatge conegut com Can Joan Garrover o Can Garroveret i està retolada amb el núm. 30. Joan Barceló Bauçà (1814-1904) de Son Barceló o de sa Caseta, era casat amb Catalina Barceló Bauçà (1810-1890) de Son Garrover (de na Brui), filla de Guillem i de Maria. Tengueren una

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 13

mel i sucre

Lloc on estava situada la casa pairal de Can Foc al carrer Bellavista (Actualment núm. 44, Can Miquel de sa Botigueta i núm. 46, Can Toni de sa Botigueta).

filla Maria Barceló Barceló (n. c.

1842) Garrovera, la qual matrimonià amb Joan Morlà Martorell (n. c.

1838) Morlà, natural de Porreres. una branca de la descendència d’aquest matrimoni, coneguda a la vila com els Garrovers d’ortella, és aquesta: Joan Garroveret, casat amb na Miquela, de Campos; andreu Garrover, casat amb na Catalina Coixinera; Margalida Paula o Garrovera, casada amb l’amo en Joanet de sa Costa o de son Bar celó; Guillem Morlà, casat amb una Jordana; Catalina Paula, casada amb Matgí Vidal de son Valls i Maria Paula o Garrovera, casada amb Damià Collet.9 4. EL TESTAMENT DE JOAN GAYÀ JUAN (1797-1863) FOC MAJOR Joan Gayà, Foc major, testà el 1860 davant el notari porrerenc Bernat Vicens: “Dia set del mes de octubre del añy mil vuitcents sexanta. en nom de Déu tot poderós amén. Jo Juan Gayà, viudo en primeras núpcias de antonina ayna Gayà y actual marit de antonina ayna Font del predio

Cugulutx del terme de la vila de sant Juan, ahont habit, fill de Juan y de antonina ayna Juan, consortes difunts, natural y vicí de la espresada vila [...]. elegesch marmasors a la mia actual muller y a Juan y antonina ayna Gayà, mos fills del primer matrimoni. [...] leix per via de llegat particular a la mia indicada muller antonina ayna y premurint-me a sos hereus o succesors legals, tots los mobles, semovents, fruits, milloras, robas de casa, diners efectius, crèdits y damés cosas que tindré y me pertenexeran el die de la mia mort. sobre los béns de dita ma muller y de los de la sua difunta cuñada Margalida Compañy, que tenc dret de usufructuar a tenor de la donació que otorgà en vint y vuit de juñy de mil vuitcents cincuanta y un, en poder del notari don Juan Bauçà, pues és ma voluntat que tot lo que ecsistirà propi meu hi lo que sie en dit predio Cugulutx el die de mon òbit, se entengue llegat a la memorada mia muller Font y premurint-me, a los hereus o succesors, menos la roba de mon calsar y vestir, que deurà partir-la entre del mos espresats

fills, segons li aparexerà, a cuyo fi la facult completament; però el capot que tenc en capulla, deurà entregar-lo, seguit mon òbit, a antoni Bauzà mon gendre, en cas de tenir-lo en aquell mateix die [...] hereus meus universals fas e instituesch a los antenominats Juan y antonina ayna Gayà y Gayà, mos fills y a los seus respectius hereus escrits o succesors legals, a sas libres voluntats, baix però la divisió y obligacions siguents, a saber: al Juan li señal per la sua part de herència, mitat per i estensió de la mia pesa de terra anomenada son Baró, del terme de dita vila de san Juan, de tenor de duas cuarteradas o lo que és, la cual mitat pendrà per curt de la pesa y confinant ab camí de ariañy, ab terra de mestre antoni Bonet y ab la de Miquel àlias Carratell; cuya mitat tindrà la servitut de dar pasatge o camí de tres peus a los posehidors de la altra mitat y en circa la terra del espresat Bonet [...] y últimament li señal la mia pesa de terra de una cuarterada o lo que sie anomenada el Puig del Càrritx del repetit terme de sant Juan, confinant ab terra de antoni Puig y ab la de Juan rosa, ab la obligació [...] y a la nominada antonina ayna li señal igualment per la sua part de herència la restant mitat per estensió de la referida pesa de terra son Baró [...] y últimament li señal la mia caxa que tench actualment en la casa de ma actual muller dins la repetida vila de san Juan, ab tot lo que se trobi dins dita caxa el die de mon òbit [...]. així lo ha otorgat el referit testador, per mi conegut, en la present vila de Porreres [...] y per haver espresat el testador no saber escriurer, lo firmà per ell a son ruego, un de los nominats testimonis, de tot lo cual don fe. Devant de mi, Bernat Vicens notari.”10 Cal aclarir que, la donació usufructuària feta per Margalida Company a Joan Foc, citada al testament, és va efectuar el 1851 davant notari, de la manera següent: “1851, juny 28. Margarita Company, viuda de Juan Font, hija de

13

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 14

mel i sucre Jorge y de antonia ana Mas, consortes difuntos, natural y vecina de la presente villa. Habiéndose quedado sola y sin sucesión y no tener quien cuyde de ella y verse imposibilitada por su enfermedad que padece de los ojos y no siendo su herencia suficiente para su subsistencia y no tener otras personas que cuyden de ella y de asistir para alimentarla mas que los consortes Juan Gayà [Foc] y antonia Font [de Cugulutx], su cuñada, el primero hijo de Juan y de antonia Juan y la otra hija de antonio y de Monserrada Nicolau, y en agradecimiento a los beneficios que recibe de su hermana politica antonia ana Font y de su consorte Juan Gayà [...] y finalment quiere la donadora que el expresado Juan Gayà, donatario y marido de la antonia ana que tan solamente serà dueño de lo que le doy durante su vida, que falleciendo que sea dispondrà de todo su consorte a sus libres voluntades o bien pasará a los sucesores de esta [...].11 així doncs el document ens aclareix que Margalida Company era viuda de Joan Font Nicolau, germà d’antonina aina Font, esposa de Joan Foc. els béns oferits en usdefruit eren la mitat de l’herència de Cugulutx [d’en Pallasso] rebuda pel seu espòs. el pare havia mort sense fer disposició testamentària i els dos fills, Joan i antonina aina, s’havien dividit el 1842 l’herència familiar (la part del pare, la mare, i a més la de l’oncle fadrí Guillem i la de la tia antonina, fadrina): “en el predio anomenat Cugulutx, del terme de la vila de sant Juan, de la província de Mallorca a los vint y nou dies del mes de desembre del añy mil vuitcents cuaranta dos. Devant de mi el notari de reynes y testimonis que al baix se espresaran, comparagueran de una part Juan Font y de la altra antonina anna sa germana, viuda de antoni Garí, fills de antoni y de Monserrada Nicolau, consortes difunts naturals y vicins de la indicada vila [...] y digueren: que en dotse de los corrents son citat pare

14

murí sens disposició testamentària, dexant únicament sobre vivents a los espresats germans, los quals com a succesors de aquell deven dividir-se no solament los propis béns com són, inmobles, semovents y demés que dexà de comprender en la donació que als vint y dos de agost de 1822 otorgà a favor del referit son fill en poder de don Pere Juan Ferrando, notari, si que també els que heredà de son germà Guillem, después de otorgada dita donació y de antonina Font, morta intestada, se germana; com igualment deven partir-se la herència de la indicada Monserrada Nicolau, se mara, morta de igual modo intestada en once gener de 1832. Per tant y asentlos molt convenient el partirse los indicats béns [...] la repetida antonina anna, de consentiment y aprovació del antenominat son germà, pren y acepta a la sua part distinta y separada los dos cuartos o cambres de las casas qui eran pròpias de son espresat tio Guillem Font, unidas a las del ante dit predio, las quals se troban una después de la altra al porxo de devant, però per enar dins de ellas tindrà que haver de abrir portal.

Més pren cuatre bigas de estensió a la part del ponent de la sala que hey ha al porxo de devant de las matexas casas, ab la obligació de abrir portal a la sua part per enari.

Més pren lo estable de las referidas casas que mira al ponent comprehencia de nou bigas y no més.

Més pren el corralet de figueres de moro que hey ha prop de las casas del dit predio y baix del camí [... ].

Més pren a la sua part, seperada, mitat de tanca de viña veya que era de Guillem Font [oncle], partida per curt y las tiras de través [...].

Més pren mitat del terreno camp y garriga que son citat son pare dexà de comprendrer en la citada donació [...].

Més pren mitat del terreno qui era de son indicat tio Guillem [...].

Més pren la tanca del hort menos una pasa de terra de cap a cap del referit marge alt, confinant

ab terras del predio lo Hostalet, paret mediante [...] y ab la condició de què en ningun temps el citat son germà ni sos hereus o succesors podran impedir la aigo que tota sola del pou del hort va al safreig que hey ha en la repetida tanca, no molt distant de dit pou.

Més del cortó y mitx de terra anomenat el Pou del Prat, situat en las sorts de la vila indicada, pren la porció partida per curt del modo que lo han fitat [...].

Més pren lo hort de terra igualment anomenat el Pou del Prat, situat en dit terme, que fonch de antonina Font se tia [...]. y últimament pren de igual consentiment la casa que fonch pròpia de la sua mara situada en la referida vila de sant Juan ab la qual consisteix la sua herència, ab la obligació també de haver de pagar el cens y demés càrrechs a que estigue obligada [...]. aquest és el resum de la part de Cugulutx que va ser d’antonina aina Font, esposa de Joan Gayà.

Vegem, també resumida, la part del germà Joan casat amb Margalida Company: “el relacionat Juan Font, de consentiment y aprovació de la sua germana antonina anna, pren a la sua part distinta y separada la restant porció de sala de las casas qui eran pròpias de son espresat tio Guillem, de la cual sala la antonina anna ha pres cuatra bigas.

Més pren lo estable que igualment era de son citat tio [...] però per enar dins ell tindrà que abrir portal en terreno propi del mateix Juan.

Més pren la estensió de casa que hey ha al porxo de la casa qui també era del referit Guillem [...].

Més pren la porxada del carro de derrera las casas pertenexent a son citat tio ab lo dret de camí de carro per enar en ella.

Més pren el corralet de los porchs magres confinant ab dita porxada, qui també era de son tio ab igual dret de camí.

Més pren la altra mitat de la espresada tanca de viña veya [...].

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 15

mel i sucre Més pren del terreno propi de son pare [...].

Més pren del restant terreno qui era del indicat son tio, lo altre mitat poch més o menos [...].

Més pren del mateix modo la altra porció de terra, confinant ab la referida tanca del hort [...]. y respecte de que el condivident Juan no ha pres el mitat de las casas de la sua mara, se compensa dita mitat ab el valor de los animals, bestiar de cabestre y demés ecsistent en el citat predio el die de la mort de son citat pare [...] y per últim pren la restant porció del cortó y mitx de terra anomenat el Pou del Prat [...].”12 Joan Foc, fou usufructuari que no propietari, de la mitat de Cugulutx [d’en Pallasso] des del 26 de març de l’any 1851 en què es va casar amb antonina aina Font.

Tres mesos més tard, el 28 de juny del mateix any, tengué l’usdefruit de l’altra mitat de Cugulutx, propietat de la cunyada Margalida Company. És per això que a l’amillarament de l’any 1864, Cugulutx i tots els béns de la seva esposa estan registrats en nom seu. a la seva mort el 1863, els béns tornaren a l’esposa. al testament, transcrit anteriorment solament deixava al seus fills la peça de terra anomenada son Baró de dues quarterades d’extensió13 i altra al Puig del Càrritx d’1 quarterada. la casa pairal del carrer Bonavista no consta al testament i el 1868 hi estava domiciliat el fill Joan Gayà Gayà (1822-1895) Foc. Joan Gayà Juan, Foc major, morí als 66 anys, d’asma, el 18 de gener de l’any 1863.

Cugulutx i tots els béns de Guillem Barceló, espòs en segones núpcies d’antonina aina Font, foren de la filla d’ambdós Maria Francisca Barceló Font (18481925) de Cugulutx casada amb Pere Font Ferriol (1838-1911) Tronca. la casa o caseta anomenada Can Molí o Cal sen Guillem Molí, fou de la filla d’ambdós antònia aina Font Barceló (n. c. 1865) casada amb Josep Gayà Bauçà (n. c. 1865) Molí, i el lloquet de Cugulutx fou del fill Bernadí Font Barceló (n. c.

1870) de Cugulutx, casat amb Joana aina Miralles Ferragut (n. c. 1877) de Son Dixopta. (Continuarà.)

Notes 1. el padró de població de l’any 1815 registra Miquel Gayà, fadrí, de desset anys d’edat, “manco.” altre santjoaner, usufructuari d’aquest malnom fou Jaume Bonet Mayol (1849-1901) Maneta, moliner, propietari del Molí des saig.

2. arM, protocol 2354, f. 17 3. sobre aquesta família, traslladada a santa Margalida, vegeu el nostre article: Canuto Bauçà, Francesc (2010). “Quatre mots sobre el vi Giró.” a: Mel i Sucre, núm. 359, pàg. 16-19. sant Joan: obra Cultural de sant Joan.

4. es tracta de Magdalena Bonet Gayà (Gayà (1837-1900) Sàtxera, casada amb Pere Josep Jaume Gual (1834-1912) Jordà (de Cas sant, al carrer de fra lluís Jaume), filla de Miquel Bonet Ximenis (1808-1890) Saig i de Francina aina Gayà Nicolau (n. c. 1805).

5. arM, protocol M-2277, f. 285-286 6. Miquel Barceló Barceló (m. 1843) de Son Barceló, i l’esposa Bàrbara Maria Bauçà Bauçà, propietaris de la possessió de son Barceló, testaren el 1839. als fills Guillem i Joan els llegaren: “y a los altres dos fills fadrins Guillem y Joan Barceló Bauçà, los donam: esto és, yo el Miquel, pare, la remanent terra de la pesa de son Barceló, de cosa de nou cortons o lo que sia, partible en dos mitads iguals de valor, a la sua direcció y agrado, con tal però que la caseta nova cayga a la part del fill Joan y la vella a la del Guillem. y yo la Bàrbara, mare, dono las duas porcions de terra que tinc en el districte de son roig, a saber,

a Guillem la porció de la part de abaix, confinant ab el torrent y ab las terras d’en Mena [Mena de sineu, caseta per son llendera] y el Joan la altre porció en dit lloch, confinant del mateix modo, però a la part de amunt y a cada un los càrrechs corresponents (arM, protocol 2276, f. 248).

7. arM, protocol 2354, f. 141 8. era filla de Pere Font Ferriol (1837-1911) Tronca o de Cugulutx i de Maria Francisca Barceló Font (1848-1925) de Cugulutx, filla de Guillem Barceló i d’antonina aina Font. s’havien casat el 24 de setembre de 1862, Pere Font tenia 26 anys i Maria Francisca Barceló, 15 anys. Pere Font, conegut com l’amo en Pere de Cugulutx, morí de desgràcia el 1911, l’any del calabruix, girà el carro davant la possessió de Males Herbes (Montuïri) quan tornava de Ciutat.

9. les altre dues branques d’aquest matrimoni, també establides a ortella, foren Morlà-Mola i Morlà-Bajoca o Carreixet.

10. arM, protocol V-527, f. 159 11. arM, protocol 2364, f. 28 12. arM, protocol V-510, f. 80 13. Parcel·lació de la possessió efectuada el 1845 (arM, protocol M-2369, f. 199v) 14. es tracta de Catalina Barceló Bauçà (n. c.

1858) Toni Andreu o de sa Raval, de 87 anys; era la germana d’antoni Barceló Bauçà (1862-1939) Toni Andreu, fadrí, més conegut com l’amo antoni de sa raval.

15. Matas sastre, Joan (2004). “ses Fadrines de sant Joan.” a: Pronòstic Santjoaner, 2004. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

16. antoni Bauçà Miralles (n. c. 1834) Beina, era casat amb Catalina Gayà Vich (n. c. 1830) Calobra i estaven domiciliats el 1891 al carrer Bonavista núm. 8 (Cas Donat o Can Calobra). antoni Beina, enviudà i es va casar de segones núpcies amb antònia rosselló Molinas (n. c.

1880) Cocou, amb la qual va tenir un fill antoni Bauçà rosselló (n. c. 1905) Cocou. el 1909 estaven domiciliats al carrer Bonavista núm. 8. la casa era de la família Calobra i el 1915 hi estava domiciliat el matrimoni format per Joan Gayà Barceló (1860c-1933) Calobra, casat amb antònia Galmés Mayol (1866c-1943) Sobrassada, els donats de Consolació. el 1940 habitava l’edifici la viuda antònia Galmés Sobrassada. Finalment l’habitatge fou adquirit per en sebastià Gayà Florit (1907-1981) Perdut i na Margalida Matas Gayà (1907-2009) Mates.

17. aquesta acta de compravenda i altres papers i documents familiars, restaren a llar que fou de l’amo en Biel de son Castanyer. l’edifici fou adquirit per en Francisco ruberter i aquest va fer donació de tots els papers vells que hi havia a la casa al Col·lectiu Teranyines. aprofitam l’avinentesa per agrair-li altra vegada aquesta valuosa aportació.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

15

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 16

mel i sucre

Inti Ch'amampi

Feim un pensament ... geogràfic

F

eim un pensament... “con la Fuerza del Sol”. aquest mes de febrer vos escric quelcom especial. Des de fa 13 anys es celebra a la ciutat d’arica el tercer carnaval més gran d’amèrica i em fa il·lusió mostrar-vos aquest fet cultural i diferencial que reuneix una gran cultura (aimara o andina) dividia per culpa de la història entre tres estats: Perú, Xile i Bolívia. el Carnaval Andino Internacional con la Fuerza del Sol Inti Ch’amampi és una festa que es realitza cada any en la temporada estival, a la ciutat d’arica (Xile) al mes de gener o febrer durant tres dies, amb danses andines, tant originàries de l’altiplà peruà-bolivià, com de les comunitats afro descendents i l’interior de la regió d’arica i Parinacota. És el tercer Carnaval més important d’amèrica, essent el primer el de rio de Janeiro (Brasil) i el segon el Carnaval d’oruro (Bolívia), ambdós reconeguts com a patrimoni de la humanitat. el Carnaval és producte de la fusió de dues grans cercaviles que es celebraven a arica, organitzats cadascun per la Confraternitat de Balls andins d’arica i la Fede ració de les arts indígenes Kimsa Suyu, i que portaven, respectivament, els noms de “inti Ch’amam pi” i “Con la Fuerza del sol”. la fusió i engrandiment de l’esdeveniment va ser aconseguit per iniciativa de la il·lustre Municipalitat d’arica el gener de l’any 2005.

D’on sorgeix la Iniciativa? en un afany de reivindicar el protagonisme de la cultura andina

16

GuilleM serra Bou, al nord de Xile, després de les dues onades de xilenització (fe nomen que explica la substitució de la cultura i llengua aimara, mitjançant la imposició de la cultura espanyola-xilena) a la zona (Guerra del Pacífic i dictadura d’augusto Pinochet), diverses organitzacions comunitàries es van constituir en fraternitats folclòriques, durant els anys 80 i 90. algunes, com els Caporales Sant Pedro de Totora es van constituir en plena dictadura (1975), quan la

GeòGraF

diversos sentits. Cal destacar, això sí, la similitud en les expressions artístiques i tradicions locals del Carnaval en el sud del Perú, l’oest de Bolívia, el nord-oest de la argentina i el nord de Xile, és a dir, tot el territori aimara.

Anata, Carnaval aimara la celebració de l’anata es fa generalment en el mes de febrer, de data movible, però es realitza en el temps de pluges, quan les plantes estan en ple floriment. Per

Caporal.

política pretenia occidentalitzar encara més les celebracions: Haloween, santa Claus, san Valentí, Carnaval a la brasilenya o a la italiana... Però que sortadament, tot i els esforços dels centralitzadors i occidentalitzadors, les expressions artístiques andines no van poder ser deixades totalment de costat. en ser una celebració de caràcter universal, el Carnaval mai no va poder ser eradicat de la ciutat, però sí acabar desvirtuat en

al món andí és un temps ritual, i per tant, sagrat on es conjura a les divinitats andines, i fonamentalment a la Pachamama o Mare Terra.

No és una simple expressió lúdica o diversió, sinó que és un acte sagrat en agraïment a la Divinitat. el joc o l’anata és doncs un conjunt d’expressions socioculturals: familiars, dansa, música, vestimenta, ritus, menjar. És un temps de relacions entre els

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 17

mel i sucre dansa d’ambients guerrers que es realitza al nord de Potosí i sud d’oruro, essent una dansa recent i tradicional, que com a ball significa indígenes cara a cara comparant forces. a part de ser una dansa, els seus moviments poden eser usats com un estil de lluita propi aimara.

Morenada.

homes i la natura: és el temps de conjurar l’esperit de les coses que envolta la societat aimara.

Balls el Carnaval d’arica, més obert a diferents tipus de dansa i no als tradicionals de l’anata, junta balls procedents de tota la serralada andina i les valls properes a arica.

Caporales: Dansa despresa de l’original dansa dels esclaus que representa el mulat convertit en capatàs que vigilava els negres, que en renegar de la seva raça es convertien en botxí amb fuets a mà. l’esclavitud en l’època de la colònia es representa a través de passos de moviments durs i imponents, com a fidel expressió de la

submissió que exercien els mestissos sobre els negres.

Morenada: aquesta dansa té el seu origen en l’època de la colònia, quan els negres eren utilitzats com a esclaus en les tasques de les mines. És la representació que satiritza els balls de les corts virreials i, a més, reedita l’esclavitud dels negres sota el domini espanyol, on el caporal representa els capatassos negres que vigilaven els esclaus en un sistema d’explotació inhumana i el compàs marcat amb carraques ens recorda les seves cadenes i grillons.

Tinku: a la macrozona andina Tinku és sinònim de “lloc on totes les diferències són una trobada”. el Tinku defineix la tradicional

Tobas: Dansa guerrera de pas àgil, ambientada en l’època de l’expansió de l’imperi inca, representant una actitud guerrera en la caça de feres per a la seva subsistència. Destaquen la seva entusiasta agilitat, els seus salts, els variats passos en la seva coreografia i la seva vestimenta amb plomatge d’enlluernadors colors.

Tarqueada: Dansa autòctona dels pobles de la serralada dels andes, és la que representa el ritual de l’anata, és executada amb un instrument anomenat “tarka”. És una dansa cerimonial d’agraïment a la naturalesa, ballada generalment en l’època de pluges, fins a l’etapa de la collita.

Tumba: Dansa pròpia dels afro que habiten la vall d’azapa, portats fa 400 anys pels espanyols per treballar com a esclaus.

Saya: Ball propi dels afrobolivians, del sector de les Yungas, antigament marginat i que només es podia ballar amb els permisos dels patrons a l’interior de les

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

17

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 18

mel i sucre

Tobas.

seves terres, avui s’ha convertit en un gran esdeveniment social a Bolívia.

Zampoñada: Toquen una “zampoña” o flauta de canyes i cada músic toca una melodia diferent i d’aquesta manera es van complementant. sempre de dos, reflectint la veritable essència del que és la cosmovisió andina, complementarietat, dualitat, diversitat i harmonia, concepte difícil de donar a entendre tenint simplement com a concepte aquest conjunt de paraules. el ball es semblant a la “Tarqueada”.

dansa mostra aspectes referits al caràcter ètnic i folklòric.

Diablet: la Diablet és una dansa típica de la regió d’oruro, a Bolívia, anomenada així per la careta i el vestit de diable que usen els ballarins. la dansa representa l’enfrontament entre les forces del bé i del mal, barrejant tant elements propis de les tradicions catòliques introduïdes durant la conquesta espanyola i rituals ancestrals andins.

Actualitat Consolidat ja com el gran

Waca Wacas: Dansa que té el seu origen en l’època colonial que es caracteritza perquè els ballarins situen en la seva cintura una reproducció d’animals com toros, cavalls o vaques, acompanyats d’un altre dansaire que seria el torero i acompanyant això moltes dones vestides amb grans faldes. en aquest ball s’ironitza amb la mort del torero.

Suri sicuris: s’identifica amb l’estruç andí anomenat “suri” en aimara. representa essencialment la gent aimara que executa la música amb un instrument típic de nom “cisu”, que a través de la

18

Tinku.

esdeveniment de l’estiu a arica, cada any el Carnaval congrega un públic que ja supera els 100.000 espectadors i segueix en augment amb els anys, posicionant arica com quadre titular de l’agenda turística nacional i internacional. a l’esdeveniment, li donen vida un nombre creixent de fraternitats (59 l’any 2014), les quals amb facilitat superen els 100 ballarins cadascuna, que li donen expressió a diversos ritmes andins que s’han expandit des Bolívia, ritmes locals presentats per les comunitats l’interior de la regió d’arica i Parinacota, ritmes afroamericans a càrrec de les comunitats afro i alguns ritmes convidats que han escapat de l’espectre andí, però que han aportat amb la diversitat a la festa. Cada fraternitat tria una “Fusta”, la denominació prové de la paraula “cache” amb la qual es designava les princeses en els temps de l’inca. associada a l’esdeveniment, es mou tota una maquinària co mercial, on es beneficien els restaurants, els hotels, els locals d’entreteniment nocturn, venedors ambulants de tot tipus, brodadores i cosidores, artesans i més actors del comerç lligat a les cercaviles.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 19

mel i sucre

Balears té el pitjor dèficit fiscal, es miri com es miri

retalls

editorial del diari arabalears de dia 20-10-2013

e

s poden fer els nombres com es vulgui, però el resultat sempre acaba sent que Balears és la comunitat que té les pitjors xifres de dèficit fiscal de tot l’estat. si a sobre hi sumen els costos d’insularitat que no hi

nya, i llombardia, el 8% a itàlia. en el cas de Balears, l’aportació és del 14% del PiB, molt per sobre de la mitjana estatal. a Catalunya, amb un dèficit del 8,7%, molt inferior al nostre, hi ha una consciència clara de la classe

https://www.unience.com

PLANTERS

NICOLAU

ha manera de compensar i la manca d’inversions, el problema s’agreuja més. en comparació d’altres països, espanya fa servir un sistema de redistribució del que aporta cada comunitat i el que rep després de l’estat que és absolutament centralista i que acaba perjudicant qui més aporta al conjunt.

Per exemple, Baden Wuttenberg aporta el 10,7% del PiB a alema-

política i també de la ciutadania que aquesta situació és insostenible i ha estat un dels motius de l’actual procés perquè tenen clar que aquest sistema perjudica la qualitat dels serveis públics i fa que la necessària solidaritat interregional es converteixi en un greuge comparatiu. el més preocupant del que ens passa a les illes és que sembla que no hi ha

realment voluntat política de reclamar una millora d’aquest finançament. els grans partits s’omplen la boca aquí de demanar millores, però després acaben sotmesos al que decideix Madrid, i allà només es fa cas a les comunitats amb prou força demogràfica o amb pes polític propi. Que el PP balear no en té ho prova que enguany en els pressupostos de l’estat les inversions per a les illes són insultantment inferiors a la mtijana estatal: 67 euros per habitant mentre que la mitjana és de 208 euros. el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha anunciat que abans de final d’any es tornaran a publicar les balances fiscals. Dels nostres polítics i, sobretot, de l’exigència de la ciutadania i de les entitats civils dependrà que aquesta vegada el clam per un tracte més just arribi a Madrid. Tot això que es deixa d’ingressar, via inversions, finançament o manca de compensacions per la insularitat, ho acaben pagant els ciutadans amb deficiències dels serveis públics i una pèrdua de la qualitat de vida. en algun moment haurem de dir prou. http://www.arabalears.cat

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

19

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Pรกgina 20

mel i sucre

20

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 22

mel i sucre

dalt del turó

Deu idees en deu minuts sobre Turisme i Cultura CliMeNT PiCorNell

0.- ‘Cultura i País’, grup d’anàlisi i opinió, organitzà a una taula rodona sobre Turisme i Cultura. Cada ponent –Celestí alomar, antoni riera, Pere Muñoz i un servidor- teníemm deu minuts per exposar.

1.- el desenvolupament turístic ja no es considera absolutament profitós per a les societats receptores (el turisme ja no és allò de ‘la indústria sense xemeneies’) sinó que se li atribueixen tant costos com beneficis, impactes positius i negatius en les seves vessants econòmica, mediambiental, social i cultural.

2.- Dues paraules, Turisme i Cultura, que pareix que haurien d’anar de la mà, fent una poderosa sinergia, no hi van tant. sobretot quan augmenta el nombre de turistes, el turisme de masses, que genera sobre la cultura dels llocs visitats –i més si aquests són poc desenvolupats econòmicament- una sèrie important de canvis, a la cultura en general, a la cultura immaterial, i també a la cultura material (tanquen les coves d’altamira, se regula la visita a la Capella sixtina...)

3.- els canvis en la cultura dels llocs, provocats, entre altres vectors, pel turisme, són vehicle de modernització, però també d’estandardització, d’uniformització cultural. alguns científics socials li diuen “aculturació”, altres qualifiquen el turisme d’etnocida. els turistes són considerats els nous ‘bàrbars del nord’.

Determinades cultures de l’àfrica són obligades a fer les seves danses rituals cada pic que hi ha un autocar de turistes. “Danzas mallorquinas Cossiers”, a la carretera vella d’al gaida, deia el recinte on els nostres

22

cossiers ballaven per als turistes cada mitja hora. ara no ho permetríem!

4.- És important avaluar els recursos i calcular la pressió turística a que estaran sotmesos i quina és la seva capacitat de càrrega, el llindars de tolerància que afecten la seva sostenibilitat; això, que és conegut en els recursos mediambientals, és més difós en els socials i culturals. ¿Fins on una societat impactada pel turisme mantén la seva cultura? elDemonstration effect (efecte exemple) penetra ràpidament, el desig de ser com els turistes: més rics, més moderns... Qui fa sonar les alarmes? “Hombres cuidado con las extranjeras!” Predicava el bisbe des de les trones de Mallorca. se n’havia temut que penetrava un vehicle de canvi, cultural, que ja no tenia retorn.

5.- es generen situacions culturals de doble moral. s’accepten unes coses dels estrangers que no es toleren als nadius. observin el que passa als països àrabs. la introducció del topless, el beach boy syndrome (aquí anomenats ‘picadors’). en el Paradise of Love o l’illa imaginada. Musica i turisme a la Mallorca dels anys 60, F. Vicens, analitza el pas del “tittirurirurit cuac-cuac-cuac” al “she loves you, yeah, yeah, yeah!” dels Beatles. són exponents d’un fenomen, la música que, segons diu antoni Pizà al pròleg, fa de passadís per on arribaran: “els primers bikinis, els brusquers (versió casolana dels rebels sense causa nord-americans), les drogues recreatives, una certa acceptació de l’homosexualitat, les relacions prematrimonials, el divorci, l’avortament, els cabells llargs, l’ús del tabac entre les dones, la mini-

falda, els calçons de campana, etc.”. Fenòmens positius? igualtat de sexes, emancipació dels joves, modernització dels costums, mal sigui per passar de la societat que bevia pinya a les anomenades societats de la Coca-Cola.

6.- sociòlegs, antropòlegs o etnòlegs quan analitzen el turisme són acusats de fer valoracions massa sentimentals. “efectes secundaris o col·laterals, inevitables per sortir de la pobresa...” diuen alguns hotelers. Ho manifestaven cruament en temps de l’ecotaxa: “a un poble que anava descalç, els hem possibilitat tenir sabates i ara mosseguen la mà que els dóna menjar”. Però ja a tots els manuals de turisme s’hi analitzen, també, els impactes negatius: viàtic d’activitats no desitjades; actituds servils de la població receptora, etc.. Hi apareixen també: Banalització dels productes d’artesania o Pèrdua del sentit cultural. la banalització dels productes

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 23

mel i sucre d’artesania, els souvenirs, per mor del turisme i la seva compra massiva, fa que desapareixin les arts tradicionals, al seu lloc creix un producte degenerat, massiu, sovint elaborat ja fora; però passats els anys es recuperen els productes primitius i autèntics, com una reacció d’autoestima. De les nacres (ara una espècie protegida) pintades i decorades amb pagesetes als I love Mallorca de les botigues de s’arenal o Magaluf.

7.- Pèrdua del sentit cultural, si la cultura local és usada com a entrete-

social amb una ascensió frenètica.

(Classe dominant: els hotelers, la nova burgesia? els qui ens havien de dirigir el canvi social i cultural aquí, talment com ho feu la burgesia catalana, amb el Teatre del liceu per estendard? aquesta idea, -de Josep Melià-, ell, en vida, ja l’havia abandonada. l’ha treballada recentment el sociòleg Joan amer); el sorgiment d’un proletariat de caire més urbà, la cara de l’explotació i la marginació; les escriptores palesen que a les dones se’ls exigirà durant més temps el puritanisme d’abans; confirmen la

cions en termes de superficialitat pintoresca, d’un previst tipisme. es el que s’anomena la ‘comodització’ de la cultura, reduïda a tres o quatre visites preparades. la majoria de vegades el turisme més que estimular la cultural la subjuga i la trivialitza.

10.- el Turista que s’interessa per la cultura a Balears és un epifenomen del turisme de sol i platja dominant. els milers de visites a la seu (8.000 per dia a l’estiu, comparats amb els 25.000 als museus vaticans, no està malament la proporció!), l’almudaihttp://www.infomallorca.net

niment dels turistes. sant Joan de Ciutadella es massifica; a la india els flashos dels turistes turmenten les cremacions dels cadàvers... el turista, intrèpid, no coneix molt bé on és el punt de respecte cap a la cultura dels altres.

8.- Canvis de valors socioculturals. la majoria de turistes cerquen un cert exotisme, la qual cosa provoca un shock cultural i per tant canvis. al llibre de Pilar arnau, Narrativa i Turisme a Mallorca 1968-1980, s’hi analitzen a través de l’anàlisi de les obres dels literats i es fan avinents fets ocults per a la “literatura oficial”: l’aparició d’una nova classe

decadència de l’església catòlica com salvaguarda d’una moral que esdevindrà més hipòcrita. el mite de la Mallorca idíl·lica entrant en crisi.

9.- Turisme i formes de cultura, o també, qui paga la postal dels ametlers en flor? Quan un turista, normal, compra un paquet de vacances, o el se fabrica per internet, compra també cultura, molt sovint reduïda a quatre estereotips venuts pels tour-operators en els seus fulletons o a les guies que es manegen. Miratges culturals n’hi ha a totes les destinacions on festivals o costums son transformats en material de consum. els turistes, en una gran majoria, veuen les seves destina-

na, el castell de Bellver són un ‘a més’ en una visita programada o en un cotxe de lloguer un dia que el sol està tapat. el turista cultural és un turista molt més motivat. És molt difícil que el turisme cultural sigui un desestacionalitzador del turisme d’estiu a Balears. Però el potencial cultural d’atracció d’aquest tipus de turisme a les Balears és enorme. i sobretot el de Palma, el seu casc antic és un cas únic a europa, la serra de Tramuntana o el Pla de Mallorca. Fa falta una decisió més ferma, la creació d’atractius més forts amb base a un bon marketing i una bona marca –com la ‘Gaudí –Barcelona’- podria ser: Palma-el Gòtic-ramon llull-Miró-Barceló?

23

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de gener Després d’un final de tardor bastant fred, l’hivern no ha seguit la mateixa tendència. així el gener del 2014, amb 12 ºC, ha registrat una temperatura mitjana 1,3 ºC superior a la del gener 2013. No ha estat un mes fred, sense gairebé gelades de certa consideració i que s’han format, en tot cas, a espais oberts de foravila. Per això, a l’estació de son Juny la temperatura mínima no ha baixat dels 5,9 ºC, valor bastant elevat per a un mes de gener, i que ha sobrepassat quasi bé 2,5 ºC la mínima d’aquest mateix mes en el 2013. Per altra banda, les temperatures han presentat valors molt similars al llarg del període i el gràfic que han descrit es pràcticament horitzontal; llevat d’uns pocs dies, en la majoria d’aquests, la mitjana diària ha oscil·lat entre els 10 i els 13 ºC. el dia més fred va ser el dia 30, amb una temperatura mitjana de 8,4 ºC; per contra el dia més suau es presentà el dia 3, amb una mitjana de 15,2 ºC i una mínima de 13,2 ºC; en aquest dia també vàrem anotar el valor més alt del mes, amb 18,5 ºC. No hem tengut excessives pluges. en total hem mesurat 31,8 mm, una mica més de meitat de la pluja del gener de 2013. Gran part d’aquesta precipitació mensual va caure durant els dies que van de sant antoni a sant sebastià, ge nerant un ambient desplaent per a la celebració d’aquestes festes, especialment a la revetla de sant sebastià. la humitat mitjana ha estat elevada, del 81%, que ha provocat rosades matinals i alguna boirada així com una sensació de fredor més intensa que l’esperada pel valor del termòmetre.

Ha estat un mes variable en quant a vent. Del 6 al 15 vàrem gaudir d’un temps molt estable i

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014 Temperatura mitjana

GENER

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

12

10,7

10,6

10

9,7

9,8

11,8

MES DE GENER

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria¡ Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

12 ºC 18,5 ºC (dia 3) 5,9 ºC (dia 21) 31,8 mm 6,5 Km/h 86,9 Km/h (dia 5) O 81 % 1012 mb 1,8 ml/dia

10,7 ºC 22,2 ºC (dia 7) 3,5 ºC (dia 30) 56,9 mm 7 Km/h 85,3 Km/h (dia 23) O-NO 76,00% 1015 mb 2,6 ml/dia

FEBRER 2014 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada Radiació/ (Wh/m2) (kWh) Energia

2013 DESEMBRE 59865 2014 GENER 65392 2013 GENER

69859

12,2 ºC 20,5 ºC (dia 15) 5,2 ºC (dia 1) 24,3 mm 8,1 Km/h 72,4 Km/h (dia 10) O 2,6 ml/dia Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

4782

12,52

11,64

3873

1195

5290

12,36

...

4285

1323

5794

12,06

11,42

4693

1449

calmat. la resta del mes l’aire es va moure amb més força; sobrepassant els 10 Km/h de mitjana durant 7 dies. el valor mitjà d’aquest període ha estat de 6,5 Km/h i el cop de vent més intens es produí el dia 5, amb una velocitat de 89,5 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de ponent.

Comentari al mes de febrer Passades tres quartes parts, en el moment d’escriure aquests ret-

xes, de la seva duració, el mes de febrer no s’ha comportat com habitualment sol ser: un temps de climatologia freda i revolta. Ha continuat la tònica iniciada al gener, de temperatures amb valors superiors als normals. la variable meteorològica que ha sobresortit més ha estat el vent. Durant alguns dies ha bufat amb força.

No obstant això, hem gaudint també de jornades quasi primaverals amb sol i temperatures molt

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 25

mel i sucre

agradables. els dies de major inestabilitat fins a la data, foren el 9 i 10, en què comptaren quasi bé els 24,3 mm de pluja recollits. recorregudes les dues terceres parts de l’hivern, el dia ja s’ha allargat de manera notòria. la natura amb aquesta increment diari de llum i energia comença a despertar-se: els ametllers han tret flor i la verdor i la vida s’intensifica en els camps cultivats i a qualsevol indret.

amb menys radiació. ara bé aquests paràmetres han baixat respecte al gener de 2013: s’han produït uns 504 Kwh menys i també en aquell mes el rendiment, relació entre radiació i energia generada, fou superior, del 12,6 front al 12,36 del gener d’aquest any.

Climograma 2013 amb el climograma del 2013, tenim una mena de radiografia del que ha estat aquest any en quant a les dues variables més destacades

del temps: les temperatures en conjunt han estat un poc més baixes que les de l’any 2012. la temperatura mitjana ha baixat 0,78 ºC (17,56 ºC, al 2012 i 16,78 ºC al 2013). excepte els mesos de gener, febrer, juliol i octubre, la resta han presentat temperatures més baixes que les de l’any anterior. el mes amb la mitjana més freda fou el febrer amb 9 ºC i el més càlid, el juliol amb 25,6 ºC. l’oscil·lació tèrmica o diferència entre el mes més càlid i el més fred ha disminuït, passant dels 19,2 ºC del 2012 als 16,6 ºC del 2013 la cota més alta de la temperatura es va produir el 27 de juliol amb 36,4 ºC i la més baixa el 27 de febrer amb 0,1 ºC. en quant a la pluviometria, s’han recollit, en el 2013, 546,9 mm, 167,1 mm més que a l’any 2012, que fou un any de poca pluviometria. Quasi bé la meitat de la pluviometria del 2013 es concentrà en els mesos novembre, especialment, i desembre, mesos de finals de la tardor, estació en què el clima mediterrani rep més aigua; en canvi, aquest any no va ploure gaire durant els mesos de setembre i octubre. en el 2013 vàrem tenir un hivern i una primavera bastant humides, a les que seguí un estiu sec durant el juny, el juliol i fins a final d’agost, en què rebérem les primeres pluges abans de l’inici de la tardor.

Parc solar fotovoltaic en el mes de gener s’ha produït un augment de la la radiació solar en relació al desembre, conseqüència de l’allargament del dia i d’un temps bastant estable. Per això, s’han generat 508 Kwh més i amb una millora del rendiment, que ha passat de 12,52 a 12,36; és a dir, s’ha pogut obtenir cada Kwh

25

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Pรกgina 26

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

26

aMaDor

De sa

Plaรงa, aMaDor Passol

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 27

mel i sucre a les festes patronals de l’estiu de 1930 hi va haver una desfilada de carrosses que titularen “el Coso Blanco” i que recorregueren els carrers del centre de sant Joan: Major, Palma, Bellavista i Consistori. Hi participaren un total de set carrosses.

Fotografria 1: Cigne.

Fotografia 2: Molí.

Fotografia 3: Góndola.

Fotografia 4: Jardí. les fotografies de les altres tres carrosses es varen publicar, ja fa dos anys, en aquesta mateixa revista, núm. 378.

27

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Pรกgina 28

mel i sucre

28

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 54

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzonta al 1. Ompl´ıs de senyes l’alt noble. als:

despr´es que el motor faci una aturada sobtada. Tot all` o artificial que (en teoria) ens proporciona plaer espiritual. 6. A La Disparition no n’hi apareix cap.

Far` a aire. Exclamaci´ o! o 7. Treu la pilota de la casa.

Es dirigeix. Mamis dels l´ıders espirituals musulo. Ni plou ni neva, o mans. 8. Jas!, et don una infusi´ o fa les dues coses al mateix temps. 9. Llen¸ccar all` que es tensa. Empr. Una part d’Irlanda que presid´ı ` senCatalunya. 10. Que viuen en pressi´o tiranica, se poder actuar ni pensar (ni avortar) lliurementt.

Derivat de l’oliva, tan nt gramaticalmen ntt com gastron` oomicamen ` ntt. 11. Que t´e la caixa de l’empresa.

Pot decidir sobre l’albinisme. 12. Proporcion`a as instrumentts agressius. Prote¨ına fibrosa que forma part de les fibril·les musculars i del citosquelet.

` si no Palpa la cota. 2. Dius que t’hi avens. Patira deixa de menjar. 3. Ficar-la ´es cometre un error.

Ferm´ıssim, tena¸ a¸cc. 4. Fa propaganda d’una not´ıcia.

Eina de la imatge que els mestres fan servir per fer vaixells. 5. Romandre al mateix lloc fentt una subtracci´o matem` `atica. a Les mares hi solen estar en conttra. 6. M´es d’un bast´ o. Esportista en o nttre nou i o. o ´ 7. Puntt onze anys. Final de la tercera conjugaci´ del sol ixentt. Tombada, estirada. 8. Admira l’observaci´o o. Faig servir a la seu del Pa´ıs Valenci` lenci` a. La a primera lletra que se sol aprendre a dir. 9. Li diria El podeu resoldre a: que no vull ofegar-lo. L’home m´es temut de tots. melisucre.cat/?p=1553 10. Serralada. Article personal femen´ı. Mina de l’embri´ o. Final del salt. 11. La llet mallorquina ´es o asexual. Que viu en pres`encia d’oxigen o d’activi- Solucio ´ ´ al numer o 53: tats gimn` astiqu aastiques. 12. Peg un tret a una b`estia per ` B R A M E N P O R T A estirar. Posin dins l’aigua. 13. Advertesquis l’aler.

L E M A A R R I A R E A G I T A R I A C O R Fa enfadar l’aire mal escrit.

Vert ticals: 1. Far´ıem cartografia. Assassina i aver dins un arbust. 2. No a despr´es amaga el cad` els pass´es desapercebut. Son ..., finca de Sant Sant Joan que tamb´e ´es un cognom. 3. Surti a fer celebracions paganes. Far´e una trena. 4. Quina quan ntitat?

Asexual, sense g` a ` ametes. Duplicada fa un so m´es vibran nt. 5. Pronom que els Estats Units empren per dirigir-se als enemics. Pega una xuclada de cigarret

V O S E N C

A R A S

C A L M E O N A T O S R I T O S C

A R I E S R A M A

C I O N E U D N F I S L A P A L R E M A C A R R A E A R I A A L L

S E C R E T E S

N I I A S E E S N C T A L A U E T E I S N V U I T E

29

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 30

mel i sucre

Quatre grapes

Tour per Alemanya JauMe alBerT Miró

i

dic tour per alemanya perquè tot comença amb una estranya compra de billets d’avió que ens duu a comanar l’anada a Múnic i la tornada a Dortmund.

Per als peresosos de mirar un mapa d’alemanya una sola dada: estan a 600 km una de l’altra.

Quan arribes a Múnic la primera sensació és la de fred continental.

Tots els cartells, en alemany, aquests sí que no tenen complexos, ni anglès ni hòsties… si vols viure a alemanya, aprèn l’alemany (potser els mallorquins n’hauríem d’aprendre un poquiu d’això). agafar un bus i un tren i passar por perquè ets a alemanya, sol, molt sol. Ni tan sols els que estan a devora poden ajudar-me perquè no xerren la mateixa llengua que jo, i si fos així, dubt que es molestassin gaire en donar un cop de mà.

Quantes vegades m’hauré assegut al bus de ciutat o al tren de Manacor devora algú que es sentia desemparat i ni tan sols me’n dec haver adonat? ser un estrany, en un territori que no és el meu, en un context que no domin, on xerren una llengua que no entenc, em transforma en un altre jo, en dues facetes ben clares: l’emocional i la física. l’emocional em fa ser humil, molt humil, em fa ser amable, vulnerable, em fa sentir por. No sent por per cap amenaça –aparentment– real o concreta, sent por per notar una d’aquelles amenaces que sentim només dins el nostre cervellet i que ens esforçam per silenciar… però no callen. És l’amenaça a allò que ens

30

és desconegut, estrany. És la por a no tenir el control. la física fa que em torni un superhome, descobresc capacitats en mi que fa unes hores quan era a Mallorca no tenia, o no havia percebut. ara que som entre Múnic i regensburg som capaç de fixarme en tots els cartells inclosos els anuncis, sense deixar-ne escapar cap, cercant infructuosament paral·lelismes morfosintàctics entre la llengua del cartell i cada una de les llengües que domín, o que pinzelleig. Veig totes les cares de les persones, inclosa la del conductor d’autobús a través del mirall interior, o la cara de la revisora del tren, not cada canvi gestual de les persones que estic mirant, observ atentament cada mirada per poder destriar qualsevol indici de canvi (imagina el desastre que seria a nivell emocional que aquell dia haguessin canviat el traçat del bus o del tren sense avisar). recórrer els 100 i pico de quilòmetres que em separen del meu destí serà recordat com una lluita interna comparable a algu-

nes escalades viscudes. a l’arribada a l’estació de regensburg on m’espera en Toni Mena, m’entra una alegria immensa i ens fonem en una abraçada, jo mai m’havia abraçat amb en Mena, però la situació i el context no admetria qualsevol altra forma de dir “benvingut” en el seu cas, i “tanta sort que t’he trobat” en el meu. sorprèn que amb el fred que fa a alemanya, la gent alemana no s’abraci més, sorprèn que quan et coneixen, et donin únicament la mà i es limitin a dir “wie geht’s?” o fins i tot “wie geht es ihnen?” (de vostè). sorprèn veure en els ulls d’en Mena aquest gran canvi interior que suposa haver lluitat durant tres anys, com ho he fet jo durant tres horetes, en un món completament diferent del món d’allà on venim. i això no em sorprèn: que li hagui anat bé. els dies que vendran seran aprenentatge d’esponja. aprendrem a tenir enveja sana enlloc de ràbia a la disciplinada societat alemanya.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 31

mel i sucre

Veurem com allà els envasos de plàstic i llauna i vidre a retornar valen diners i la gent està conscienciada amb el reciclatge, no se’ls passa pel cap que hi hagi algú que no recicli. els envasos de vidre, de plàstic dur i les respectives caixes per transportar-los es retornen per ser reomplits i no es perden pel camí, ni acaben a cap contenidor que no toca. Ni ningú li diu al camió del reciclatge que és un “tiquismiquis” quan el reciclatge està mal fet i no l’accepta, perquè allà el reciclatge es fa bé, perquè creuen que reutilitzar i reciclar és deixar un món millor als fills i als néts Veurem com a tots els edificis és obligació tenir una habitació comuna devora l’escala on es guarden totes les bicicletes de tots

els veins de l’edifici, perquè la gent es desplaça en bicicleta o en transport públic per dins la ciutat.

Veurem com els preus no són massa més cars que els d’aquí i en canvi els salaris són molt més alts (el salari mínim interprofessional d’enguany és de 1.360€ i a espanya de 645,30€). Diferència de preu salarial basada en la productivitat i no en l’especulació.

Veurem com la planificació urbana està molt més estudiada i controlada, on tot edifici encaixa, on tota zona esportiva està devora les escoles i els instituts i aquests estan ubicats al millor lloc possible i no damunt turons aïllats de la resta del poble com podem arribar a tenir aquí. Veurem com és impensable tenir urbanitzacions legalitzades per interès general,

perquè ja no és pensa a construir on no toca.

Veurem com el responsable de comunicació del partit del govern alemany té un cas d’evasió d’imposts i al dia següent dimiteix. i aquí tenim el nostre govern que es gasta 9.000 euros en plets per defensar la seva pujada de sou del 21%, pujada de sou que el Tribu nal superior ha dit que és abusiva… i encara tenen la barra de tornar a impugnar. i veurem d’aquí a 7, 8 o 10 anys, que quan aquesta generació de joves torni, perquè tornaran, quan els nostres amics, germans, fills, néts, tornin del seu exili forçat a l’estranger, ens duran davall el braç el saber construir una societat interessant i madura… duran un gran canvi cap a millor, duran el futur. i no tenc cap dubte que veurem aquest canvi aquí, a Mallorca, a sant Joan. Fins que aquest dia arribi a nosaltres ens toca posar-mos el davantal de fer bé la feina i construir una societat més desenvolupada i més sostenible perquè quan ells tornin puguin liderar aquest gran canvi.

Dedicat a en Toni Mena, un amfitrió increïble, estant a casa seva vaig sentir que estava a casa meva. No em va faltar de res. Vaig sentir que era molt apreciat, tant per ell, com per tots els seus amics, símbol inequívoc que ell allà també és molt estimat.

31

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 32

mel i sucre

esports

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà CaTalà

Sporting Sant Joan CE 4 – 3 Bar Gost-METALNOX els santjoaners sabien que seria un partit de molta intensitat i que el rival venia a puntuar, però el míster, Jesús Carrillo, abans de començar el partit, amb un dels seus discursos va llevar pressió a l’equip recordant que, tot i que era l’últim partit de la primera volta, ja haviem conclòs la millor primera volta de l’història del sant Joan Ce. el partit començava a l’hora prevista, les primeres ocasions arribaren per part dels locals però la sort no acompanyava el sant Joan. Va ser al minut 10 quan Mateu simó enxufava un golàs de falta ajustat al pal (1-0). als pocs minuts el Bar Gost aconseguia l’empat amb un contraatac (1-1). llavors, Joan Mora desempatava el partit amb un golàs dels seus (2-1). Faltant cinc minuts per acabar la primera part, Mateu simó rebia la pilota d’esquena a porteria, i ell sol es desfeia del defensa amb un “cap aquí no?, idò cap aquí sí” (pivotejant) i marcava el golàs de la nit, un gol d’autèntic crac. Just abans que finalitzés la primera part el Bar

Gost aprofitava una jugada pel segon pal que suposava el 3-2 abans del descans. als pocs minuts de començar el segon temps el Bar Gost aprofitava un contraatac per empatar el partit i es complicaven les coses pels santjoaners, tot i que van seguir fent el seu partit però el gol no arribava, fins que Joan Mora, d’un còrner, una vegada més no perdonava i marcava el quart gol de la nit (4-3). la resta de la segona part es va basar en una molt bona defensa del sant Joan. D’aquesta manera aconseguia tres punts més, acabava la primera volta com a segon classificat a un punt del lideratge i, efectivament, firmava la millor primera volta de la història del sant Joan.

Sporting Sant Joan CE 7 – 2 Bahías el sant Joan va sortir amb les idees clares, presionant molt amunt i amb una actitud brutal. les primeres ocasions van arribar durant els primers dos minuts de joc, fins que Joan Mora aprofitava la seva ocasió per avançar els santjoaners en el marcador (1-0).

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

32

llavors, la presió local continuava igual d’intensa i andreu Joan Bauçà recuperava una pilota dintre de l’àrea i enfonsava la pilota dintre de la porteria (2-0). als pocs minuts, Mateu simó arpofitava una assitència d’andreu Joan per augmentar diferències i marcava el tercer (3-0). el santjoaners continuaven amb el mateix ritme de partit, creant ocasions cada dos per tres i va ser Joan Mora l’autor del quart gol després d’anar-se’n de tres rivals com si res (4-0). Just abans d’acabar el primer temps, el Bahías aprofitava una badada defensiva per marcar el 4-1. Però llavors, Mateu simó marcava el cinquè aprofitant una jugada tàctica de còrner, i així finalitzava la primer part. el segon temps, el Bahías no va sortir a esperar al darrera, sinó que va pressionar una mica més, la qual cosa suposava que el sant Joan no pogués jugar com a la primera part. el Bahías va aprofitar un contraatac per marcar el seu segon gol (5-2). als quinze minuts de joc andreu Joan aprofitava una assistència de Joan Jordà per marcar un golàs de killer, amb rosca inclosa, i marcava el sisè

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 33

mel i sucre gol de la nit (6-2). Faltant pocs minuts per acabar el partit, els visitants feren porter-jugador i va ser quant Pere Florit aprofitava una recuperació de pilota per fer el setè i definitiu gol desde el propi camp. D’aquesta manera, el sant Joan començava la segona volta com a primer classificat de la lliga, ja que el líder havia empatat a dos. Volem agrair a l’afició la seva assistència, cada vegada som més! VisCa el saNT JoaN! Byblo’s Cafe 3 – 3 Sporting Sant Joan CE el sant Joan es desplaçava cap a Ciutat amb unes quantes baixes, ja que en Murti, en Biel Matas i en Xisco Barceló no van poder assistir al partit. als vestidors, el míster va fer un discurs de motivació, però no va ser un bon dia pels santjoaners. el partit començava a les 21 h. els primers minuts van bastar per veure que el sant Joan jugava amb lentitud i a més a més, cada acció que els locals intentaven desbordar, en treien fruit. Fins que, al minut 10, el Byblo’s marcava l’1-0 amb un xut al segon pal. Durant tota la resta del primer temps, els santjoaners no jugaven a res, tot i que disposaren d’algun contraatac que fou desaprofitat. Però quan faltaven vint segons perquè l’àrbitre

pités el final, Mateu simó, aprofitava un contraatac, ara sí, que amb puteria i fortuna suposava l’empat del partit. la segona part va ser, pràcticament, un reflex de la primera. els locals disposaren de la primera ocasió, però Jaume sitges intervenia, juntament amb el pal. Poc després aprofitaren un desordre defensiu per desempatar el partit, i el Byblo’s tornava a avançar-se en el marcador (2-1). llavors, el sant Joan, pressionant, aconseguia empatar el partit amb un gol d’andreu Joan (2-2). Just després d’empatar, els santjoaners decidiren pressionar, però el Byblo’s sortia amb la pilota gairebé com volia i es repetia la història (3-2). el mister santjoaner va decidir fer un canvi tàctic, i faltant vuit minuts apostava per jugar amb porter-jugador. els locals es ficaren tots dintre de la seva àrea, les ocasions arribaven però el porter local i els defenses blocaven la majoria d’accions, fins que, Mateu simó encaixava un xut potent entre els tres pals (3-3).

Faltant set segons per acabar el partit, el sant Joan treia unes fores de banda, que amb quatre tocs de pilota aconseguiren que andreu Joan rematàs i estampàs la pilota al pal. així, el sant Joan perdia una vegada més el liderat de la lliga, tot i que continuava a un punt del líder.

Sporting Sant Joan CE 5 – 1 Ca’n Picafort el sant Joan encarava el partit amb una baixa importantíssima, Biel Matas. els santjoaners disposaren de les primeres ocasions degut a una presió intensa i el primer gol arribava als deu minuts de joc, Joan roig en fou l’autor entrant desde la línia defensiva i rematant amb una forta punterada (1-0). els visitants van empatar el partit amb una falta que blocava molt bé Jaume sitges, però desafortunadament el rebot es colava entre els tres pals (1-1). llavors, Mateu simo desempatava el partit amb una cessió pitada a frontal d’àrea (2-1). D’aquesta manera finalitzava la primera part. al segon temps el sant Joan va sortir amb el mateix ritme de partit i Pere Florit, aprofitava un bloqueig de Joan roig per escapar-se dels defenses i encaixar la pilota per l’escaire de la porteria (3-1). als pocs minuts, tornava a ser Pere Florit l’autor del quart gol (4-1). els visitants van disposar d’un penal, però Biel leon el blocava amb veterania. Finalment, una vegada més, Joan Mora aprofitava un contraatac per marcar el cinquè gol de la nit i tres punts més pels santjoaners, que continuen a un punt del lideratge.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

33

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Arròs amb llamàntol saCraMeNT Ferrer

e

l llamàntol és el més gros dels crustacis europeus, de 50 cm de llargada màxima. es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc. Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, mol·luscs i peixos. N’hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica. en gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta.

Ingredients - 2 llamàntols - 400 g d’arròs bomba - 250 g de copinyes - 200 g de tomàtigues de ramellet - 150 g de pebres vermells - 1500 cc de fumet de peix - 100 cc d’oli d’oliva - 50 cc de brandi - 12 brins de safrà - 2 cebetes tendres - 2 alls - 1 c/p de pebre bord - julivert - sal

34

Preparació - Torrar els pebres vermells, pelar i tallar a daus.

Han de quedar 60 g.

- laminar els alls, tallar els grells petits i ratllar les tomàtigues de ramellet.

- Xapar els caps dels llamàntols per la meitat, per la part de baix, entre les potes.

- Fer rodanxes de les coes.

- Posar oli dins una paella i, quan és calent, daurar els llamàntols.

- regar amb el brandi i retirar-los del foc. reservar.

- Dins el mateix oli fregir els alls laminats, les cebes tendres amb els daus de pebre vermell.

- una vegada daurats, afegir els brins de safrà, la tomàtiga i el julivert picat. Deixar coure uns minuts i incorporar-hi el pebre bord i la sal.

- Tornar els trossos de llamàntol dins el sofregit juntament amb l’arròs.

- Donar unes voltes i, al cap de dos minuts, abocar-hi el fumet de peix calent.

- Deixar bullir de quinze a vint minuts.

- Cinc minuts abans de finalitzar la cocció afegir les copinyes.

- rectificar de sal i servir.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Març: Dia de les illes Balears (1), rua (2), Darrer Dia (4), Dimecres de Cendra (5), Quart Diumenge (30).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniu cap parra convé que la podeu per sant Josep. Convé sembrar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques. És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-roges i menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicionalment cal anar en compte amb els constipats i el grip, perquè el març és un mes molt malsà.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

1 març 15 30 31 15 abril

surt es pon 07.22 18.39 07.00 18.54 Horari d’estiu 07.34 20.10 07.11 20.26

la lluna 1 març 8 16 24 30 7 abril

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 2 de març sant Joan dia 9 Vilafranca dia 16 ariany dia 23 Montuïri dia 30 Petra dia 6 d’abril Porreres

Març de 1994 • la festa del Quart Diumenge i la Fira es varen fer coincidir, una més de les moltes proves que s’han fet al llarg dels anys.

• es va instal·lar un contenidor per a la recollida selectiva del paper, a la plaça de la Consti tució.

• es va restaurar el rellotge de sol canònic situat damunt el portal lateral de l’església de Consolació. És l’únic del seu tipus que es coneix a Mallorca.

• s’anava perfilant el Davallament. s’hi va afegir la crucifixió dels dos lladres.

Març de 2004 • les eleccions generals del 14 de març es varen veure molt afectades pels atemptats islamistes de Madrid, igual que a tot espanya. a sant Joan, el PP va baixar 16 punts (i també en nombre de vots) i el Psoe va més que doblar.

• es va reobrir la Casa de Cultura, rehabilitada els darrers mesos. els problemes més greus s’havien resolt i s’havia deixat amb un aspecte més acceptable.

• el Col·lectiu Teranyines va presentar la monografia La família Oliver dels Calderers, obra de diversos autors. els oliver varen ser els amos d’aquella possessió entre els segles XViii i XX. • Va morir antoni Barceló Morey “de Gossauba”, amb només 50 anys i encara en plena activitat. era molt conegut com expert en arbres.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

35