Mel i Sucre. Núm. 405 març de 2014

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La família Foc de Cugulutx FraNCesC CaNuTo

Fotografies PeP Gayà

Març 2014. Núm. 405

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà.

Tirada actual 500 exemplars

Passatemps arNau MoraTiNos

Excursionisme FraNCesC X. MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el 30 de març és el Quart Diumenge de quaresma i, per tant, festa grossa a sant Joan. el dissabte es presentarà el llibre Agri­cultura­ i­ ramaderia­ a­ Sant­ Joan en­el­segle­XX, del nostre col·laborador, l’incansable antoni sastre “de sa Botigueta”. la presentació anirà a càrrec de Mateu Morro, exconseller d’agricultura del Govern de les illes Balears. aquesta obra és el número 22 de les Monografies santjoaneres, que publica el Col·lectiu Teranyines. el diumenge començarà amb la pujada en romeria des de l’ajuntament al santuari, amb els Xeremiers i Flabiolers de sant Joan. a continuació, ofici solemne presidit per Mn. Gabriel ramis Miquel, delegat diocesà per a les causes dels sants. Durant l’acte, hi haurà ofrena de flors, sota el lema “Cada família una flor”. en acabar, plegamans a la Mare de Déu i repartiment de “coquetes”. sortint de l’ofici, mostra de ball popular a l’esplanada, a càrrec de la Colla de Ball Pagès de sant Carles de Peralta i l’escola de ball d’aires de Pagesia. Després, ball per a tothom amb el grup aires de Pagesia. l’horabaixa, a l’església parroquial, hi haurà un concert amb la Coral de sant Joan, la Coral infantil de sant Joan, la Coral de son servera, la banda de música unió Musical de Petra i xeremiers

El passat 25 de febrer l’Associació de Persones Majors de Sant Joan va fer una excursió a Deià i visitaren la casa i el museu de Robert Graves, el refugi de Can Boi, on varen dinar, i l’horabaixa pogueren passejar per Valldemossa.

Aquesta sortida estava organitzada pel Consell de Mallorca.

flabiolers. De manera intermitent, a sant Joan hi ha hagut corals infantils des de fa 39 anys. ara feia molts d’anys que no en teníem. el nou grup coral, que hem sentit que ha tengut bona acollida, és dirigit per na Joana estelrich Blanch i na Pilar Jaume Bauzà, en el si de la Coral de sant Joan. ✑ Dos nous carrers seran batiats aviat a sant Joan. es tracta de dues vies relativament poc importants: el carrer del Colomer, entre el carrer del Mirador de Baix i el carrer del sol, i el carrer de les roques, que arranca del carrer del sol i gira a la dreta devora la creu. ✑ l’ajuntament ha començat a publicar i repartir per totes les

cases un Butlletí­informatiu, amb “informacions i iniciatives que desenvolupa l’equip de govern de l’ajuntament de sant Joan”. s’informa al Butlletí­ que s’ha sol·licitat una ajuda per restaurar l’entorn del camí del puig de sant Nofre, que ha estat valorat positivament per la Ponència de Patrimoni del Consell.

També s’hi parla de cans i animals de companyia. D’una banda, l’ordenança de medi ambient i convivència ciutadana tracta de les possibles molèsties que s’han d’evitar: no han de lladrar a partir de certes hores i els propietaris han de recollir els excrements que els animals deixin pel carrer.

D’altra banda, l’ordenança d’animals perillosos obliga els propietaris de cans de races poten-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 4

mel i sucre cialment perilloses a anar a censar-los a l’ajuntament. en el capítol de “manteniment i obres”, s’informa que es té previst senyalitzar i condiciar el camí de sa Bastida. una part del Butlletí es dedica a la qüestió dels fems. sant Joan té el dubtós honor de ser el poble de la Mancomunitat del Pla de Mallorca que genera més quilos de rebuig per persona i setmana (5,3). Per cada tona recollida, l’ajuntament paga 142€. la previsió per enguany és que la factura total arribi a 278.000€, mentre que la taxa per tractament de residus només proporciona 212.000€ a les arques municipals. el desfasament, per tant, és de 66.000€, que haurà d’aportar l’ajuntament. la solució més simple i evident passa per reduir els quilos de rebuig generat. Per això, s’ha insistit novament en les normes per fer una bona separació de residus, bona per al medi ambient però també per a la nostra butxaca.

La batlessa Catalina Gayà va dirigir unes paraules als assistents a l’assemblea general de l’Associació de Persones Majors.

✑ l’agrupació socialista de sant Joan convida a participar en les primàries del PsiB-Psoe, que han d’elegir entre Francina armengol i aina Calvo. Totes les persones que s’hagin inscrit fins a finals de març (amb les condicions de ser majors d’edat, tenir nacionalitat espanyola, residir a les illes Balears i signar el “Ma-

nifest progressista pel canvi a les illes Balears”) poden votar el diumenge 6 d’abril a la Casa de Cultura. si l’experiència de les “primàries obertes” funciona bé no ens estranyaria veure’l aviat per triar candidats a altres eleccions. ✑ Han acabat les obres a la coberta del gran arc d’entrada del

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

4

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 5

mel i sucre premi a la millor fressa individual va ser per al pot de “Crispetes”. el vespre, els Quintos, organitzadors de la rua varen organitzar un ball de disfresses, amb animació musical a càrrec de diversos discjòqueis.

Gràcies C.E. Sant Joan El pasat dia 22 de març els nins i les nines de l'esplai van poder disfrutar d’una activitat esportiva organitzada pels jugadors del C.E. Els volem donar les gràcies per col·laborar amb l’esplai de forma voluntària i de tant bon gust.

A més, a l’esplai tenim el gust de comptar amb dos jugadors del C.E. dins l’equip de monitors.

Gràcies a ells i a totes les monitores que fan possible l’esplai.

cementeri municipal, on s’ubica el tanatori i altres dependències. la intervenció s’ha fet per aturar les goteres.

PLANTERS

NICOLAU

✑ Durant tres setmanes un educador mediambiental de la Mancomunitat del Pla de Mallorca ha estat al Punt Verd per assessorar els usuaris. seguint amb la idea de racionalitzar el servei, l’ajuntament ha limitat l’horari d’obertura (amb la targeta), que ara va de les 8 del matí a les 8 del vespre. També fa poc s’ha començat la separació dels residus orgànics i el rebuig, de manera que hi ha contenidors per a cadascuna d’a-

questes fraccions, igual que es fa amb la recollida domiciliària. ✑ el supermercat del carrer Tort ha canviat la seva ubicació. sense anar-se’n de la casa, ara té l’entrada pel carrer del Consistori, un lloc molt més adequat per a un negoci d’aquestes característiques. ✑ la rua d’enguany va tenir una elevada participació, amb moltes comparses i disfresses individuals. a l’apartat de comparses, varen resultar guanyadors “els cossiols”, seguits per “rampa de la infanta i els corruptes”. el

✑ uns lladres varen entrar a la Casa de Cultura la nit del 19 al 20 de març. se’n dugueren, entre altres coses, un teclat i amplificadors de guitarra. Pareix que els malfactors tenien accés a les claus, ja que va desaparèixer material de dins habitacions que estaven tancades amb clau i varen seguir així després del robatori. ✑ l’ajuntament ha fet podar les oliveres del passeig de Consolació. segons ens han dit, enguany no se n’ha fet càrrec la Brigada Municipal sinó una empresa de jardineria (es Fasseret) perquè cada parell d’anys convé que els arbres rebin una “poda de formació”, i això requereix personal especialitzat. ✑ les dones del Col·lectiu Teranyines varen preparar una celebració del Dia de les Dones (8 de març) molt especial. es va representar l’obra de teatre La­ visita, de Produccions Teatre del Mar, el divendres 7 de març, a la sala de s’escorxador, per un preu molt mòdic (2 euros). Després, els assistents soparen junts, “de les cosetes que havien duit”.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

5

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Pรกgina 6

mel i sucre

6

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Pรกgina 7

mel i sucre

7

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Pรกgina 8

mel i sucre

8

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 9

mel i sucre

l’hort des padrí

l

’arribada del turisme a Mallorca als anys seixanta va començar a canviar l’economia i els paisatges de l’illa i també comportà un canvi en la societat. el sectgor agrari, que aleshores gaudia de bona salut, a poc a poc es va anar desmantellant cedint el poder al sector hoteler, que va anar absorbint gran part de les persones que treballaven al camp. el canvi rdical d’aquells anys ens ha duit a una dependència econòmica gairebé exclusiva de l’activitat turística. el desenvolupament turístic comportà la substitució del model econòmic agrícola per un nou model centrat en el sector serveis, i això comportà alhora l’abandonament de l’agricultura i el declivi del món rural. els pagesos, encara que no tenguessin estudis, trobaven feina en els hotels; els que abans eren missatges o jornalers passaven de rebosters o de mossos de cuina per rentar plats o pelar patates, i els que estaven més ben preparats o tenien més sort ocupaven llocs de més responsabilitat, com encarregats o recepcionistes. en aquest capítol de l’hort des padrí tractarem d’animar aquelles persones que encara senten simpatia per les arrels pageses.

e

n el mes d’abril diuen que cada gota val per mil. És el temps en què els arbres i les plantes es deixondeixen de bon de veres, però amb l’augment de temperatura també es deixondei-

El mes d’abril aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” xen les plagues i els animalons, que estaven endormioscats durant l’hivern. Per tal motiu, serà bo fer un tractament preventiu tenint en compte que surt més barat prevenir que curar.

Ja hem comentat que les brusques d’abril són molt importants per al camp, ja que és el moment del reviscolament de plantes i arbres. una brusca els ajuda a posar en circulació la saba i fa que els ulls tendres que han de sortir brotin encara amb més força.

Després de les pluges, quan la saó ho permeti, és bo donar una entrecavada a les plantes ja arrelades per tal d’eliminar les males herbes i airejar el terreny, les plantes ho agrairan. en general, la bonança del temps permet treballar tota classe d’arbres i plantes, es poden tomar les tanyades no desitjades dels arbres fruiters i també s’han d’esporgar les parres deixant a cada cap els dos borrons vertaders, tot plegat contribuirà a una més bona qualitat de la fruita. l’augment de la temperatura requereix, així mateix, fer un esment especial de la lluita contra les plagues i malalties. en lluna creixent es poden empeltar tota classe d’arbres de fulla perenne, com els garrovers, níspros o els tarongers. si teniu alguns d’aquests arbres que no fruiti o que no vos agradi la varietat, podeu posar-li un escutet per les branques, perquè encara que no siau gaire experts en el tema de fer emplets, val la pena de provarho. i si surt bé, tendreu la satisfac-

ció de cuidar un empelt fet vostre, i si no aferra no perdeu gaire perquè l’arbre seguirà el seu curs. aquest mes ja es poden sembrar tota classe d’hortalisses de cara a l’estiu: pebrers, albergínies, mongetes, lletugues, tomatigueres, sindrieres i meloneres, cogombres i carabassons. a la plantació d’hortalisses de cara a l’estiu és bo aficar-hi algunes alfabegueres, la principal característica d’aquesta planta és la intensa olor que desprèn i que actua com a repelent dels moscarts i altres insectes perjudicials per a les hortalisses. el dia 13 és el diumenge del ram i el dia, 25 sant Marc, pensau a cuinar els caragols. És temps de sortir nous eixams d’abelles. És important tenir alguna casera prop de l’hort o els fruiters, ja que les abelles, passant de flor en flor, afavoreixen la fecundació del fruit. És la temporada dels carabassons. el carabassó és una hortalissa de bastant llarga durada i de cultiu fàcil, ja que si té femada i aigua, com més n’hi cullen més en neixen i tenen un creixement molt ràpid. el principal component d’aquesta hortalissa és l’aigua, les seves aportacions en hidrats de carboni i fibres són bones però moderades, per la qual cosa és de molt fàcil digestió i, a més, aporta poques calories. el carabassó és una hortalissa de molta aplicació gastronòmica i que té un preu més que moderat. És bo fer-ne un ús ampli.

9

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 10

mel i sucre

La família Foc de Cugulutx (i II) investigació

Dedicat al bon amic i company del Col·lectiu Teranyines, antoni sastre Gayà, Foc o de­sa­Botigueta FraNCesC

5. LA DESCENDÈNCIA DE JOAN GAYÀ JUAN (1797-1863) FOC MAJOR Joan Foc era casat de primeres núpcies amb antònia aina Gayà i varen tenir dos fills: 2.1. Joan Gayà Gayà (1822-1895) Foc Fill de Joan i d’antònia aina.

Morí als 73 anys el 24 d’abril de 1895. era casat amb Catalina Bauçà Gayà (1826-1900), filla de Jaume i de Maria. estaven domiciliats el 1891 al carrer Bonavista núm. 10.

Joan i Catalina tengueren tres fills: 2.1.1. Joan Gayà Bauçà (n. c. 1851) Foc. Fill de Joan i de Catalina. No tenim més dades sobre ell.

2.1.2. Jaume Gayà Bauçà (18531878) Foc. Fill de Joan i de Catalina. era casat amb antonina aina Bauçà Matas (n. c. 1854) Lligada.

Jaume Gayà, morí de tifus a l’edat de 25 anys el 10 de febrer de l’any 1878. un any després va néixer la filla Catalina Gayà Bauçà (n. c.

1879) Lligada, la qual matrimonià amb antoni Matas Font (n. c. 1870) Xisquet. No tengueren descendència. la viuda Catalina Gayà Lliga­da, estava domiciliada el 1940 al carrer de la unió núm. 11.

CaNuTo Bauçà

2.1.3. Miquel Gayà Bauçà (18641915) Foc. Fill de Joan i de Catalina. Morí als 51 anys el 14 de juny de 1915. era casat amb antònia Matas Gayà (1856-1942) Burixona, filla de Guillem i de Joana aina.

Fou l’hereu de la casa del carrer Bonavista núm. 10, hi estaven do miciliats el 1909. Miquel i antònia tengueren set fills: 2.1.3.1. Catalina Gayà Matas (n. c.

1881) Foc. Filla de Miquel i d’antònia. era casada amb rafel Font sansó (n. c. 1879) germà del sen Pep Tito. estaven domiciliats el 1909 al carrer de Bonavista núm.

10 (Can Foc) i tenien una filla Magdalena Font Gayà (n. c. 1907) de dos anys d’edat.

2.1.3.2. Joana aina Gayà Matas (n. c. 1884) Foc. Filla de Miquel i d’antònia. Fadrina. la trobam registrada en aquest fragment d’una llarga cançó que el ferrer Peremates va dedicar a totes les fadrines de sant Joan l’any 1945: i na Joana aina Foc que és una dona formal, i sa vella de sa raval14 que ja corr poc a poc, perdonau no les trastoc, que no ho faç per cap mal.15

el 1940 Joana aina Foc, juntament amb la seva mare antònia Matas Burixona, viuda, vivien al carrer José antonio (Bonavista) núm. 18, Can Foc. 2.1.3.3. antonina Gayà Matas (n. c.

1888) Foc. Filla de Miquel i d’antònia. era casada amb antoni Caimari Barceló (1893-1986) Brui i estaven domiciliats el 1940 al carrer del Progrés núm. 21. Tengueren cinc fills: Gabriel, Miquel, antoni, Francisca i Joan.

2.1.3.4. Joan Gayà Matas (n. c.

1891) Foc. Fill de Miquel i d’antònia. era casat amb Catalina sitjar Xamena, de Porreres. el 1940 estaven domiciliats al carrer de Palma núm. 33, juntament amb la seva família: Miquel, antònia, antoni, Joan, Guillem, sebastià, Maria, Jaume i la sogra antònia Maria Ximenis Vicens, de 90 anys, natural de Porreres. s’establiren a la Pleta de son Castanyer, del terme de Montuïri.

2.1.3.5. Maria Gayà Matas (n. c.

1893) Foc. Filla de Miquel i d’antònia. No tenim més dades sobre ella.

2.1.3.6. Margalida Gayà Matas (n. c. 1895) Foc o de­ sa­ Botigueta.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

10

Tel: 971 52 60 78

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 11

mel i sucre Filla de Miquel i d’antònia. era casada amb Joan sastre Barceló (1896-1928) Curro, picapedrer d’ofici. la viuda Margalida Gayà, Foc o de­sa­Botigueta, estava domiciliada el 1940 al carrer Major núm. 86, juntament amb els fills: antoni sastre Gayà (n. c. 1925) de­sa­Bo­ti­gueta i Miquel sastre Gayà (m.

2010) de­sa­Botigueta.

2.1.3.7. Guillem Gayà Matas (n. c.

1897) Foc. Fill de Miquel i d’antònia. Fadrí.

2.2. Antònia Aina Gayà Gayà (1830-1890) Foc Filla de Joan i d’antònia aina.

Morí el 2 de febrer de 1890. era casada amb antoni Bauçà Nicolau (1814-1904) des­Sol, fill de ramon i d’antònia. estaven domiciliats el 1875 al carrer del Consistori núm.

22. aquest malnom, sembla que d’origen geogràfic, el qual ens remet a una possible pertinència al carrer des sol per part del seu portador, ha esdevingut actualment “sol” portat pels descendents de la tercera generació. antònia aina i antoni tengueren dos fills: 2.2.1. antònia Bauçà Gayà (n. c.

1855) des­Sol. Filla d’antònia aina i d’antoni. era casada amb Guillem Bauçà antic (n. c. 1851) Vaquero, fill de Cosme i de Mon serrada, i estaven domiciliats el 1891 al carrer del Consistori núm.

22, la casa del cap de cantó amb el carrer Nou, aferrada a Ca sa mestressa Jordaneta. Guillem Vaquero enviudà i es va casar de segones

núpcies amb Maria Nivorra Barceló (n. c. 1871) de­Son­Garrover, també viuda, la qual s’havia casat a sineu i tenia dues filles: Joana aina Bergas Nivorra casada amb en Toni Caragol, de sineu i Margalida Bergas Nivorra casada amb Cosme Bauçà Bauçà Vaquero, fill del primer matrimoni d’en Guillem Va­quero. en Guillem i na Maria vivien a sa sínia, davant Can Joan Pereta i varen conrar uns anys la finca des Pujol, de l’amo en Miquel des Pujol. en Guillem Vaquero morí atropellat pel tren de sineu quan pasturava la guarda de cabres prop de la via.

Del primer matrimoni d’en Guillem amb n’antònia des­ Sol, varen néixer dos fills: 2.2.1.1. Cosme Bauçà Bauçà (n. c.

1886) el­ sen­ Cosme Vaquero. Fill de Guillem i d’antònia. era casat amb Margalida Bergas Nivorra (n. ?) Garrovera i estaven domiciliats el 1940 al carrer antoni oliver núm. 11. Tengueren tres fills: 1) Guillem Bauçà Bergas (n. c. 1917) Sol. 2) Jaume Bauçà Bergas (n. c.

1918) Sol. 3) Cosme Bauçà Bergas (n. c. 1920) Sol. 2.2.1.2. Monserrada Bauçà Bauçà (n. c. 1888) Vaquera. Filla de Guillem i d’antònia. era casada amb Joan Company sorell (n. c. 1871) Mena, i estaven domiciliats el 1916 al carrer des Molins núm. 8. Monserrada i Joan tengueren dos fills: Joan Company Bauçà (n. c. 1912) Mena­ o des­ Montagut, casat amb aina Jaume Bauçà (m. 2013) de s’Hort­i Maria Company Bauçà (n.

c. 1916) Mena o des­Garaix, casada amb Martí Company Jaume (1911-1984) Gueraví­o des­Garaix.

2.2.2. antonina aina Bauçà Gayà (n. c. 1862) des­Sol. Filla d’antònia aina i d’antoni. Fadrina, de 24 anys d’edat, la trobam registrada en el padró de l’any 1886, des de llavors no tenim més notícies sobre ella.

6. LA CASA PAIRAL DEL CARRER BONAVISTA. VENDA D’UNA PART DEL COR RAL DE CAN FOC la casa pairal de Can Foc està ubicada al carrer Bonavista. el 1892 Joan Gayà Gayà (1822-1895) Foc va vendre una part del corral de la casa. el corral, que arribava fins a Can Calderer, fou venut a quasi tots els confrontants de la banda del carrer de Palma i a un veïnat del carrer Bonavista (Cas Donat). la compravenda fou protocol·litzada pel notari santjoaner Josep Bauçà Pujol el dia tres de març de 1892: “[...] Juan Gayà Gayà, és dueño y tiene suscrita a su favor en el registro de la propiedad de Manacor, mediante escritura de división que otorgó con su hermana antonia ana autorizada por el notario Juan Bauzà dia 16 de octubre de 1849 [...] una casa y corral situada en la calle de Buena vista, antes de la Bodega de Fiol, de esta villa. la casa se compone de dos vertientes de planta baja y no puede determinar ni aproximadamente el área que ocupa, que linda por la derecha entrando con casa y corral de

11

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 12

mel i sucre Catalina Gayà [Calobra], con corral de los compradores Miguel Juan Compañy [Mena], arnaldo Compañy [Mena], Mateo Bauzà [escolà], con el corral de Bartolomé Font [Can Pep escolà]; por la izquierda con casa y corral de antonia Maria expósita [Can Peçol], con corral de Francisca ana Juan e isabel Gelabert [Pallardina] y por el fondo con corral de Juan Bauzà [Calderer]. el compareciente Juan Gayà Gayà, vende a los cuatro conotorgantes [...] una porción del corral de la finca que se acaba de detallar, que està cercada de paret, de estensión de ciento trece palmos de ancho y de largo sesenta y ocho palmos [...] esta venta ha sido ajustada por precio de mil pesetas que el vendedor recibe en metàlico de cada comprador, doscientas cincuenta pesetas en este acto i presencia mia [...].”

Posteriorment, el dia vint de març del mateix any, els quatre compradors varen fer acta de divisió del corral i registraren el bocí respectiu: “en la villa de san Juan partido judicial de Manacor, provincia de las Baleares, a veinte de marzo de mil ochocientos noventa y dos, ante mi, don José Bauzá y Pujol, notario del ilustre colegio de este territorio, con residencia en dicha villa, comparecieron: Miguel Juan Compañy y Bou [Mena] de cuarenta y nueve años de edad; antonio Bauzá y Miralles [Beina]16 de cincuenta y siete años; arnaldo Compañy y Bou [Mena] de treinta y cuatro años, todos labradores y Mateo Bauzá y ros [escolà] de veinte y siete años,

12

sacristán, todos casados, de esta vecindad, después de certificar y comprobar sus personalidades exhibiendo con cedulas expedidas por el comisionado de esta alcaldia [...] resulta por tanto tener y teniendo a mi juicio la capacidad civil necesaria para otorgar la presente escritura de división, la lleva de efecto del modo siguiente. los cuatro comparecientes poseen por indiviso la finca que a continuación se describirá: un corral situado en esta villa cercado de pared que tiene una àrea de siete mil seiscientos ochenta y cuatro palmos cuadrados, equivalente a doscientos noventa y tres metros, setenta y un centímetro cuadrados, esto es, ciento trece palmos de ancho o sea veinte y dos metros, nueve centímetros, ciento cincuenta milesimas con sesenta y ocho de largo, igual a doce metros, setenta centrímetos cincuenta milesimas, que linda por el norte o su izquierda con corrales de Francisca ana Juan [carrer de ses Monges] i isabel Gelabert [Pallardina, carrer de ses Monges]; por sur o derecha con corral de los compradores Miguel Juan, arnaldo Compañy y Bou [Mena], Mateo Bauzá [escolà] y de Bartolomé Font [Tronca], por el este o fondo con corral de Juan Bauzá [Calderer, carrer de ses Monges] y por el oeste con el corral de Juan Gayà [Foc] y con el de Catalina Gayà [Calobra, carrer Bonavista], evalorado en ochocientas pesetas. la adquirieron mediante escritura de compra venta que les otorgó Juan Gayà Gayà [Foc] dia tres de marzo del corriente año que

fué autorizada por mi para que se acompañase al registro para su previa inscripción.

Declarando los cuatro comparecients poseer cada uno en parte distinta y separada declaran han practicado la división y la llevan ha efecto del modo siguiente: Miguel Juan Compañy [Mena] con la aprobación de los otros condividentes toma una cuarta parte superficial de la finca descrita que tiene una àrea de setenta y tres metros cuarenta y ocho centímetros cuadrados, que linda al norte con corral de isabel Gelabert [Pallardina] por sur con el del propio Miguel Juan Compañy [Mena], por este con el de Juan Bauzà [Calderer] y or oeste con la porción que toma su hermano arnaldo [Mena] evalorado en doscientas pesetas. arnaldo Compañy con el beneplàcito de los demás toma otra cuarta parte que costa de la misma àrea que el del anterior; linda por norte con el corral de isabel Gelabert [Pallardina] por sur con el del mismo arnaldo [Mena], por este con la porción que acaba de tomar su hermano Miguel Juan [Mena] y por oeste el que tomará antonio Bauzà Miralles [Beina] valorado en doscientas pesetas. antonio Bauzà Miralles [Beina] con la venia de los demàs, toma a su parte, otra cuarta parte de igual cabida que las anteriores, linda por norte con el corral de Francisca ana Juan [carreró de ses Monges], por sur con el de Bartolomé Font [Tronca] por este con el que ha tomado arnaldo Compañy [Mena] y por oeste con el que tomará

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 13

mel i sucre

Lloc on estava situada la casa pairal de Can Foc al carrer Bellavista (Actualment núm. 44, Can Miquel de sa Botigueta i núm. 46, Can Toni de sa Botigueta).

Mateo Bauzá y ros [escolà] evalorado doscientas pesetas.

Mateo Bauzà y ros [escolà] con el consentimiento de los otros toma la cuarta parte restante de igual cabida que los anteriores; linda al norte con el de Francisca ana Juan [carreró de ses Monges], por sur con el del propio Mateo, por este con el que acaba de tomar antonio Bauzà [Beina] y por oeste con corral de Juan Gayà [Foc] y de Catalina Gayà [Calobra], evalorado doscientas pesetas. en estos terminos otorgan los cuatro comparecientes la presente división que prometen tener por firme y válida [...] sig+no: José Bauzà y Pujol.”17

Notes

14. es tracta de Catalina Barceló Bauçà (n. c. 1858) Toni­Andreu o de­sa­Raval, de 87 anys; era la germana d’antoni Barceló Bauçà (1862-1939) Toni­Andreu, fadrí, més conegut com l’amo antoni de sa raval.

15. Matas sastre, Joan (2004). “ses Fadrines de sant Joan.” a: Pronòstic­Santjoaner, 2004. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

16. antoni Bauçà Miralles (n. c. 1834) Beina, era casat amb Catalina Gayà Vich (n. c. 1830) Calobra i estaven domiciliats el 1891 al carrer Bonavista núm. 8 (Cas Donat o Can Calobra). antoni Beina, enviudà i es va casar de segones núpcies amb antònia rosselló Molinas (n. c. 1880) Cocou, amb la qual va tenir un fill antoni Bauçà rosse-

lló (n. c. 1905) Cocou. el 1909 estaven domiciliats al carrer Bonavista núm. 8. la casa era de la família Calobra i el 1915 hi estava domiciliat el matrimoni format per Joan Gayà Barceló (1860c-1933) Calobra, casat amb antònia Galmés Mayol (1866c1943) Sobrassada, els donats de Consolació. el 1940 habitava l’edifici la viuda antònia Galmés Sobrassada. Finalment l’habitatge fou adquirit per en sebastià Gayà Florit (1907-1981) Perdut i na Margalida Matas Gayà (1907-2009) Mates.

17. aquesta acta de compravenda i altres papers i documents familiars, restaren a llar que fou de l’amo en Biel de son Castanyer. l’edifici fou adquirit per en Francisco ruberter i aquest va fer donació de tots els papers vells que hi havia a la casa al Col·lectiu Teranyines. aprofitam l’avinentesa per agrair-li altra vegada aquesta valuosa aportació.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

13

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Pรกgina 14

mel i sucre

14

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Pรกgina 15

mel i sucre

15

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 16

mel i sucre

dalt del turó

e

ls ropits deven haver sentit les ganes de partir de Mallorca; els dies assolellats i més llargs així els ho deuen manar. Ve el nostre ropit a acomiadar-se, abans ens fa una demostració d’aerodinàmica pels branquillons del magraner i se’n va. enfora, fins l’any que ve. abans dels ropits arribar, vaig sentir una conversa de cap de cantó que anava de serps. algú n’havia trobades pels camins i els havia trobades molt llargues. això desfermà l’alarma al poble.

“Han vengudes dins els pans de terra quan duen oliveres grosses de fora Mallorca”. “Mosseguen” asseguraven algunes dones dins el forn, n’hi ha que les imaginen com una Boa­ constrictor menjant-se porcells sencers o com anacondes berenant-se un estol de biciclistes, estrangers per suposat, per devers Biniali. “ses serps avancen i ja són prop des poble” deia madò Tonina Fergona i na Bàrbara sonella li contesta: “Ho havien d’haver pensat abans, no és en haver cagat que han d’estrènyer”. en Marc, biòleg, em puntualitza que no són verinoses i l’únic perill està en que desplacin les espècies de serps autòctones. el mateix dia vaig veure, en un passe privat i com a primícia, el documental ‘el Pla de Mallorca: velocitat d’un canvi’ els autors d’aquest treball audiovisual, aina socias i Pere sureda, a més d’ana María Peña, que s’ha fet càrrec de les tasques de realització varen obtenir la Beca d’investigació 2011 de Cultura Popular concedida per la Fundació Cases Museu

16

Arri i ou!

CliMeNT PiCorNell llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet. el seu contingut passarà a formar part de l’arxiu de Memòria oral de Mallorca, que gestiona la Casa Museu Pare Ginard, com a equipament dedicat específicament a l’estudi i divulgació d’aquest autor i del patrimoni oral de la nostra illa. es pretén mostrar a través de vivències dels mateixos personatges com la realitat social, ecològica, econòmica i cultural ha canviat radicalment en un període breu de temps.

Bona feina, pulcra, sobre el canvi al Pla de Mallorca. Vaig trobar molt potent l’explicació d’un home major que els deia mirant a la càmera i aguantant el mul per les regnes preparat per llaurar: “perquè se posi en marxa han de dir, arri!! i perquè s’aturi han de dir: ou!!” això que forma part de la memòria genètica de la pagesia, entre els tractors i els efectes encadenats del fenomen turístic, aquell homonet se n’havia temut que ja no l’entenien i que havia d’explicar els secrets de l’utillatge: arri i ou. Quina collonada diran alguns, però la cosa és molt més significativa del que ens pensam. És una passa més cap a la Mallorca profunda, amagada i anegada. els ciutadans acabaran tenint la raó? al mercat dels dijous hi trob la tertúlia dels homes grans, i savis a la seva manera, amb reflexions alambinades. Deia l’amo en Joan Tortico: “Madò Coloma de cas sant ahir se queixava quan passava el camió des fems; “Quina pudorassa!” deia un i altre pic ja que s’havia aturat davant ca seva.

el femater li va contestar amb bon dret: “Madona sa pudor també és un poc vostra, sa que hi ha dins es camión vull dir”. i va callar en sec na Coloma. “Bona resposta i intel·ligent”, replica en Pontico.

Feim coa al pollastrer, un camionet que du una torradora de pollastres, mig poble en menja els dijousos, als altres pobles passa el mateix el dia de mercat. Mentre giren els pollastres en Joan Pontico pontifica: “D’una truja plena, es porcellet que mama primer és es que surt primer o és es que va més viu que els altres?” Davant les cares d’ignorància dels altres se respon a ell mateix, “idò dins es ventre ja n’hi ha preparat un per sortir primer i mamar da vant”·. “això me recorda mon pare, al cel sia”, diu en Toni Ferrall, “que, quan sa cussa feia es cussons, els hi canviava de lloc. sa mare anava an es jaç i el trobava buit i per s’olor arribava a on mon pare els havia deixat. sa cussa n’agafava un amb ses barres i el traginava i, després, ets altres.

Mon pare s’hi fixava i només li deixava es primer, es qui sa cussa havia triat, ets altres no els volia perquè deia que per qualque raó sa mare l’havia triat es primer”. alguna cosa he après fent coa.

T

orn cap a ca nostra a dalt del turó i pas per davant cals meus pares, una casa ara tancada –va tocar a la meva germana– i de sobte em ve al cap el poema de N. Giovanni. “sempre queda dins nostre / una part d’aquell nin que necessita aferrar-se / a una mà forta”.

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 17

mel i sucre

Feim un pensament

Exòtic

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... exòtic. Com alguns lectors sabreu gràcies a les noves tecnologies, ja fa uns mesos que estic treballant en una consultora territorial chilena amb seu a arica com a analista territorial i al mateix temps des d’aquest mes de març com a professor de Geografia a la universitat d’atrapes (arica). a l’empresa aPsa estam realitzant un projecte per analitzar l’estat dels senyals de trànsit a la regió d’erica i Parin acota, la idea consisteix en proposar un nou sistema de senyalització informativa perquè la gent que circula per les carreteres no es perdi i es faci més amigable i segura la conducció. a la uTa, faig de professor a alumnes de tercer d’Història i Geografia en l’assignatura de Climatologia (com ja vaig resumir en el mel i sucre fa temps). Però també faig classes a estudiants de cinquè de Geografia sobre Planificació regional i de Geografia i planificació del turisme.

Vos escric d’aquestes coses no només per tenir-vos un poc informats, sinó per demostrar-vos que avui dia “lo català” i fins i tot “lo mallorquí” ven a sheila. la imatge que tenen a sheila de voltors és un producte sofisticat i exòtic, que té molt bon mercat. als grans supermercats he pogut trobar estrella Damm, Cava Codorniu i Freixenet, crema catalana... i altres productes. llàstima que encara no importin sobrassada o herbes dolces.

Des que n’alexis sánchez va arribar al barça, els partits del Barça se comenten amb frases

com “el equipo catalán” , “los catalanes”, “la prensa catalana”, “en Catalunya”... i cada vegada se veuen més coses per televisió.

Fa unes setmanes, mentre feia dissabte a ca nostra, tenia la televisió encesa mentre feien una sèrie xilena on hi havia una gent reunida, i qualcú va dir: “Hay una empresa catalana interesada en invertir acá en santiago, tendríamos que hablar con ellos”... no hi vaig fer gaire cas, vaig pensar que eren paranoies meves. uns dies

desprès, més o manco a la mateixa hora, mentre acabava de dinar, aquesta genteta feia una altra reunió i una al·lota demana: “Que tal te fue con los catalanes?”, no ho havia somiat, idò! i mirau si s’amplia la cosa si vos dic que emetran aviat una versió xilena de la sèrie “Polseres vermelles”. si un passeja per tendes i botigues és curiós veure fotos de Barcelona, sitges... però l’altre dia

GeòGraF

vaig veure una foto de la seu de Palma. i també no falten aquells restaurants amb algun sandvitx anomenat “Barcelona”, “Zaragoza”, “ibiza”... o “Madrid”, clar. a iquique existeix una cafeteria anomeada “el racó de la Trobada” i a iquique i arica hi ha dos “Hotel Gavina”, ambdós casos amb una senyera catalana.

Jo habitualment me present dient que sóc de Barcelona o que sóc català. Hi ha gent que ho entén i gent que no, te demanen explicacions... i sincerament, ho entenen aviat.

Però vos sorprendrà saber que un dia comprant sabates me va passar una cosa curiosa, xerrava amb l’al·lota que estava massa avesat a les aubarques o que enyorava les Camper... en pagar, el venedor me pregunta: “es usted de Mallorca?”, i jo òbviament no m’ho esperava. a sheila existeix una ciutat, d’uns 100.000 habitants, anomenada ovalle on la majoria de colonitzadors quan la van fundar eren de Mallorca. es curiós trobar llinatges com Montcada, Morey, Bou, Bauzá, sierralta o Fluxá. i, òbviament, si m’hi presentava com a mallorquí m’atenien molt bé. És el que té l’exotisme, que allò que és quotidià per una cultura, passa a ser exòtic per a altres, passa que no estam avesats a ser nosaltres els exòtics.

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

17

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 18

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de febrer en el febrer, un mes típicament fred en el nostre clima, enguany ha continuat la tendència, iniciada al gener, de temperatures suaus a l’hivern. la temperatura mitjana, pràcticament igual a la del gener, una dècima menys, ha estat 2,9 ºC superior a la del febrer de 2013. el febrer d’enguany ha registrat la mitjana més alta del període que duim observat, des de 2008. les mínimes al nostre observatori no han baixat dels 5,2 ºC, mentre que l’any passat descendiren fins a 0,1 ºC. Per això, en els indrets més freds del nostre terme no s’han produït les gelades intenses habituals d’aquest mes; així les plantes més sensibles a la fredor no s’han vist afectades en aquest tram més dur de l’hivern. les màximes també s’han elevat respecte a l’any passat, arribant als 20,5 ºC. a mitjan mes es presentaren els dies més primaverals, essent una poc més baixes les temperatures a inici i final del mes.

No ha estat aquest febrer un mes plujós. la major inestabilitat es va produir els dies 9 i 10 del mes. en total hem comptat 24,3 mm, més de la meitat anotats precisament el dia 10. Ha plogut menys que l’any passat, en què es varen mesurar 37,5 mm. la humitat mitjana s’ha mantingut bastant elevada, del 76%, semblant a la del febrer de 2013. l’evaporació, a causa de l’elevació de les màximes i del vent, ha augmentat en relació al gener, que fou més humit, i s’ha establert en la mitjana de 2,7 ml/dia.

18

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014 Temperatura mitjana

GENER FEBRER

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

12 11,9

10,7 9

10,6 7,8

10 10,7

9,7 10,4

9,8 9,9

11,8 11,4

MES DE FEBRER

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

11,9 ºC 20,5 ºC (dia 15) 5,2 ºC (dia 1) 24,3 mm 7,4 Km/h 72,4 Km/h (dia 10) NO 76 % 1013 mb 2,7 ml/dia

9 ºC 17,5 ºC (dia 1) 0,1 ºC (dia 27) 37,5 mm 7,1 Km/h 54,4 Km/h (dia 6) O-NO 74,00% 1013 mb 2,5 ml/dia

MARÇ 2014 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada Radiació/ (Wh/m2) (kWh) Energia

13,1 ºC 22,2 ºC (dia 18) 7,6 ºC (dia 6) 6,5 mm 7,5 Km/h 93,3 Km/h (dia 4) NE 3,2 ml/dia Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

2014 GENER 2014 FEBRER

65392

5290

12,36

....

4285

1323

86239

7168

12,03

14,74

5806

1792

2013 FEBRER

77177

6454

11,96

10,37

5228

1614

Per temperatures i per mal temps en aquest 2014, el febrer no ha fet honor al refrany que diu: “Febrer curt, pitjor que turc” i que fa al·lusió a les condicions climatològiques adverses d’aquest mes. l’únic meteor que ha causat alguna molèstia ha estat el vent. la velocitat mitjana ha estat de 7,4 Km/h. Durant 11 del 28 dies del mes, la velocitat mitjana ha estat superior als 8 Km/h. el cop de

vent més intens es produí el dia 10, amb una velocitat de 72,4 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de mestral, No. Comentari al mes de març Fins a l’entrada de la primavera, el dia 20, hem tengut un mes també suau, amb temperatures superiors als valors normals i un temps molt estable, amb predomi-

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 19

mel i sucre aquest moment el sol creua l’equador celeste i la declinació es 0º. És l’equinocci de primavera, igual durada del dia i la nit. a partir d’aquest moment el dia anirà guanyant espai a la nit fins al seu màxim, al solstici de juny.

Parc solar fotovoltaic

dia 4, en què aquest arribà a assolir els 93,3 Km/h i la mitjana de la jornada fou de 33,2 Km/h. ara bé, l’increment de la fotosíntesi, afavorida per la lluminositat ja elevada, la suavitat de les temperatures i per certa humitat encara existent a la terra han inundat de verdor l’entorn. Cultius i herbes creixen amb exuberància i la vida a la natura comença a manifestar-se ja de forma intensa. el dia 20, a les 16:57 h, iniciàrem l’estació de la primavera; en

ni d’un ambient anticiclònic.

Quasi bé no s’ha produït precipitacions en aquestes dues terceres parts del mes, 6,5 mm. l’escassesa de pluges, afegida a les quantitats minvades de gener i febrer, ha començat a inquietar al món de la pagesia que les precisa en aquest període de l’any per assegurar un bon desenvolupament dels cultius de secà. Novament ha estat el vent el qui ha destacat en la meteorologia d’aquestes setmanes. especialment a destacar el

! " # $%&'!"& #

!

*

.#

#

# * # , -

012

) !&# *'*+*$' "&#

/

(

en el mes de febrer s’ha produït un augment important de la la radiació solar en relació al gener, conseqüència de l’allargament del dia i d’un temps estable. Per això, s’han generat 1878 Kwh més; també ha millorat el rendiment, que ha passat de 12,36 a 12,03; és a dir, s’ha pogut obtenir cada Kwh amb menys radiació. si comparam aquest mes amb el febrer de 2013, enguany s’ha generat més energia; concretament s’han produït 714 Kwh més. No obstant això, el rendiment en el febrer de 2013 fou una mica superior, de l’11,96 front al 12,03 del febrer actual, conseqüència d’una temperatura mitjana a les plaques bastant més baixa, de 10,37 ºC; mentre que enguany ha estat de 14,74 ºC. en total durant l’any 2013 s’han generat 116388 Kwh d’energia elèctrica a aquesta estació fotovoltaica, gràcies a la captació de 1506321 Wh/m2 al llarg d’aquest període. en aquest any se han generat 5452 Kwh menys que a l’any passat. aquesta instal·lació ha evitat l’emissió de 94274 Kg de Co2, equivalents al consum de 29097 litres de petroli, la combustió dels quals hauria estat necessària per produir la mateixa energia. el mes de major producció fou el juliol i el de menor el novembre. el mes amb millor rendiment (radiació/energia produïda) fou el febrer i el que presentà pitjor rendiment fou el juliol; l’elevació de la temperatura influeix en el descens del rendiment de les plaques.

19

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 20

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: un dia de Quart Diumenge, a finals dels anys cinquanta, amb els santjoaners pujant al santuari de Consolació. la foto està feta al camí vell devora els rentadors del Pou de son santos. la nineta de la fotografia és n'antònia rebassa Gayà, que és qui ha fet l’aportació de la fotografia.

20

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 21

mel i sucre

Fotografia 2: Panoràmica des de dalt de l’escalonada de pedra de Consolació, amb el poble al fons. amb la gent pujant i baixant del santuari, un Quart Diumenge de principis dels anys seixanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Fotografia 3: a l’esplanada del santuari, madò Bel Bauçà “Toniona” i madò Maria antich “Morei” muntaren una paradeta de venda de panades i bunyols. Data de la fotografia: un quart diumenge, devers els anys noranta. aportació fotogràfica: Francesca Mieras antich.

21

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 22

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 55

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12 13

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

a les ovelles (i quasi als bous). Fam´ılia d’ocells tropicals, de l’ordre dels coraciformes, en ntre tr els quals hi ha el puput. 4. Totalmen nt absurda, que fa riure.

Composici´o l´ırica ır `epica sorgida a l’anttiga ti Gr`ecia i cultivada per Horaci. 5. Indica el propietari de la lletra. Naturals de Dinamarca. Es nota per la seva abs`encia. 6. Cogu´es la carn. Rem` `a as per anar a veure les seves tutores legals. 7. Peix musical.

Abreviatura de Sant. Inttrodueix un inconvenientt.

Sonora o sorda. 8. Al bell mig del cel. Electronic Arts. Menjada d’una tapa. Ag`encia on fan feina Mortadel·lo i Filem´ o amb el nom d’una familiar.

9. Curs laboral o cursa de velocitat. An ntigament tigament, P`ersia. 10. Que no presenten activitat. Color dels ulls d’un siri. 11. Uneix el crani i l’espinada. El quo es refereix a l’estat actual. Tercera lletra de l’abecedari. 12. Que t´e triplicat un cromosoma. Sen nt´ıs a l’an ntiguitat. 13. En castell`a aix` o ´es l’Educaci´ o Reunions d’una jun Secund` aaria ` Obligat` bligat` oria. o` nta, una assemblea, etc.

El podeu resoldre a:

Horitzonta al 1. Es produeix quan hi ha conals: veni de pin¸ccar m´es d’una corda alhora. Un espai limitat, per exemple per una cintta. 2. Estat federat d’Alemanya on hi ha el vigentt campi´ o de la Champions. Grup d’amfibis amb els adults sense coa, on s’hi inclouen els granots. 3. Dir` a fins a quin radi el terreny no ´es cultivable. Acci´o m`edica o militar.

4. Grup de mam´ıfers carn´ıvors que inclou els llops i els cans. Fes un arc per poder-s’hi casar. 5. Colpejats per les taques. Extraterrestre o pronom feble.

V`ertebra d’un ursid. ursid ´ 6. Diu molt de tu. Tend`encia a arribar a una soluci´ o unit` aria. a` 7. Fas udols. Posis les pautes. 8. Els teus pares et fan fer una revisi´o de les arpes. No hi ha res m´es llarg que un dia sense. All` a on s’hi guarden els productes agr´ıcoles.

9. Usi a l’inrev´es. Transmeti per la televisi´ evisi´o o la ` Etnia molt nombrosa del sud-est asi` r` adio. a ` a ` atic, o melisucre.cat/?p=1568 idioma que parla aquesta `etnia. 10. Nombres naturals. Col·locar el sopar. L’aflu`encia fluvial est`a feli¸cc. Solucio ´ al numer ´ o 54: Circumfer`encia. 11. Compost qu´ımic daci. La torMA R Q U E S T O C A ra amb rots. Indica el lloc, pero er` o ho nega de dreta A D I U S A T I P A R P O T A A C E R R I M a esquerra. 12. Far´e voltes com una roda. Els coA N U N C I A A I X A men¸ccamentts. 13. Gaireb´e ins` a. El nom de la lletra a R E S T A R A RME S en t´e dues. Les seves formes femenines del parlar I S A L E V I I R salat.

E S T A J A G U D A M I R A D A U S E A Vert ticals: 1. Plan nta de la fam´ılia de les mus` acies a ` N E G A R I A S A C semblantt al bananer que no acaba de fer servir AMN I L T M N A Relatiu o pertanyen l’` abac. a ` nt a l’orina. 2. Portades A E R O B I A G AMA R EMU L L I N T I R de cartolina que revesteixen els discos musicals. PoA I R A A L E R T I S 3. Relatiu o pertanyentt liedre que dirigeix el tr` ansit. a `

22

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 23

mel i sucre

excursions

Castell de Santueri F. XaVier MoraTiNos

el passat 16 de març el grup excursionista mel i sucre vàrem anar al Castell de santueri, al municipi de Felanitx. Ha estat tancat durant bastants d’anys per reformes i fa unes setmanes que s’ha reobert incorporant nova informació i senyalització. a la seva pàgina web trobam una descripció del lloc (http://www.santueri. org/): es troba a la serra de llevant. Té una superfície total de 4,26 ha i se situa al cim del Puig que li dóna nom, a una alçada de 423 m sobre el nivell del mar. aquesta situació estratègica li permetia controlar una àmplia extensió de terra, així com nombroses zones de desembarcament, entre les que es troba Portocolom, un dels ports més importants de la costa del llevant mallorquí. l’orografia i el sistema de muralles adaptat als penyasegats converteixen al Castell de santueri en una de les tres fortificacions anomenades Castells roquers de Mallorca.

Tot i que aquesta zona tingué un ús continuat des de la prehistòria, gairebé totes les restes conservades actualment són d’origen medieval. Des de principis del segle XiV es va sotmetre al castell a nombroses reformes que van afectar substancialment les possibles restes romanes, bizantines i islàmiques que s’hi podrien haver conservat. les seves muralles, refetes pràcticament en la seva totalitat el 1348, comptaven amb 370 merlets i actualment presenten una longitud aproximada de 300 m, tot i que bona part no són visibles des de l’interior. inserides en els llenços de muralla, se situen tres torres quadrades defensant diferents punts i una torre circular coneguda com a Torre d’armes o Torre de l’Homenatge. en el seu interior es va adequar un espai per suportar llargs setges, amb una extensió de terra apta per al cultiu, nombrosos magatzems, un important sistema hidràulic format per almenys sis aljubs i un pou, una capella, un forn, diversos molins de sang (moguts per bísties), una cuina, estables i nombroses estances que, malauradament, no s’han conservat però que apareixen citades en les fonts escrites en relació a les seves contínues reparacions.

Després de la visita guiada per tot el Castell vàrem partir cap al puig de sant salvador, que està a una horeta caminant. un dia de passeig i convivència molt agradable.

23

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 24

mel i sucre

esports

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà CaTalà

La Salle 2 – 3 Sporting Sant Joan CE: els santjoaners partien cap a ciutat conscients que seria un partit dur, si guanyaven a la salle els agafaven un distància força considerable però si els locals guanyaven es posaven a només dos punts del sant Joan. les primeres ocasions arribaren per part dels locals però Jaume sitges blocava les primeres arribades, fins que, al minut 10 la salle s’avançava en el marcador aprofitant un contraatac (1-0). les coses es complicaven per als santjoaners, però els locals, tot i guanyar, feien una falta rere l’altre, la qual cosa suposava que el sant Joan disposàs d’un doble penal. andreu Joan va ser l’encarregat de realitzar-lo, sense pressió i amb les idees clares empatava el partit (1-1). Poc després, els santjoaners disposaren d’un altre doble penal però aquest, per mala sort, no entrava entre els tres pals. Just abans d’acabar el primer temps els visitants sorprenien amb una jugada que es ficava per damunt del porter Jaume sitges, que firmà una bona

24

primera part (2-1). al descans, el míster ens va explicar la tàctica que havíem d’utilitzar per emportar-nos els tres punts cap a casa. Començava el segon temps i als pocs minuts, degut a una presió asfixiant dels santjoaners, Pere Florit recuperava una pilota a frontal d’àrea i ell mateix s’encarregava d’empatar el partit. la salle continuà amb bon ritme de partit i disposant de les seves ocasions, però Biel león era allà. els visitants als 15 minuts de la segona part ja duien cinc faltes i poc després feren la sisena. una vegada més, andreu Joan agafava la pilota i es preparava per xutar el doble-penal, convençut de marcar, i desempatava marcant el 2-3. Faltaven vuit minuts de partit i Joan Mora va veure la segona targeta groga però el sant Joan defensà molt bé. llavors, la salle tregué el porterjugador, però el sant Joan el va defensar amb ungles i dents fins al final, amb una grandíssima actuació de Biel león, que tot i les ocasions que tengueren els locals, no li feren cap gol i els santjoaners sumaven tres punts més

que suposaven anar a son Ferrer a lluitar pel liderat de la lliga.

Son Ferrer 5 – 2 Sporting Sant Joan CE: aquest any sí! aquesta vegada el sant Joan disputava per primera vegada en la història un partit que suposava “una lliga”, líder contra colíder. els santjoaners es trobaren amb unes 200 persones animant l’equip local i amb les banquetes a vint centímetres de la graderia... els locals foren els que disposaren de la primera ocasió del partit, tocant a primer toc gairebé sorprenen el sant Joan a l’inici del partit, però desaprofitaren l’ocasió. el son Ferrer continuava amb el seu partit i el santjoaner feien una bona defensa. als deu minuts els locals marcaven el primer gol de la nit amb un xut escorat al pal (1-0). el sant Joan disposà d’alguna ocasió fins que, aprofitant una falta, Mateu simó empatava el partit amb un xut potent (1-1). Just després, el son Ferrer intentava una jugada aèrea que acabava amb un remat de cap

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 25

mel i sucre que entrava entre els tres pals (21). Poc després, andreu Joan firmava una jugada de crac que suposava l’empat del partit (2-2). així acabava la primera part, el sant Joan va estar molt segur en defensa i Jaume sitges molt fi entre els tres pals.

Just a l’inici del segon temps, els santjoaners disposaren de dues ocasions que suposaven el 2-3 però desgraciadament foren desaprofitades. en canvi, els locals, aprofitaven una falta per desempatar el partit 2-3. les ocasions continuaven arribant, però el sant Joan no aconseguia marcar. llavors, desafortunadament, Joan Jordà es marcava un gol en pròpia porta que suposava el 2-4. el sant Joan va intentar pressionar però

els locals marcaven el cinquè gol de la nit (2-5). els tres punts quedaren a son Ferrer i el líder es distanciava a quatre punts. Des del club, volem onar les gràcies a les vint persones desplaçades per donar suport a l’equip, moltes gràcies!

Sporting Sant Joan CE 3 – 0 UD Plasol: Després de la derrota contra el líder, el sant Joan tenia ganes de seguir sumant punts per estar a la zona més alta de la classificació.

De principi a final, el partit va ser completament de domini local, el sant Joan no va jugar un dels seus millors partits tot i que el Plasol pràcticament no va crear perill.

els locals marcaven el primer gol de la nit amb una jugada que rematava Murti Baer entrant pel segon pal (1-0). els santjoaners disposaren d’algunes ocasions per marcar el segon però la pilota no entrava fins que Joan Mora, als 20 minuts del primer temps, marcava el segon després d’una jugada (20). la segona part els locals sortiren per sortir. al minut vint, el sant Joan superava les cinc faltes, per la qual cosa el Plasol disposava d’un doble penal que blocà Biel leon! llavors, mentre feien porter-jugador, andreu Joan recuperava una pilota, al propi camp, que amb un xut es ficava entre els tres pals (3-0). D’aquesta manera finalitzava el partit, tres punts més pels santjoaners i a seguir!

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 25

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 26

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Quiche Lorraine (França) saCraMeNT Ferrer

l

orena és una regió fronterera entre França i alemanya. aquest plat és originari d’aquella regió, com el seu propi nom indica, però ha esdevingut un clàssic de la cuina francesa. aquesta quiche la feia la padrina francesa d’una directora que vàrem tenir fa anys a la meva escola. Des d’aquestes línies, susanna, t’envii molts de records.

Ingredients - 250 g de farina - 100 g de mantega - 100 g de formatge emmental - 100 g de bacó fumat natural - 100 g de cuixot dolç - 250 cc de nata - 250 cc de llet - 50 cc d’aigua - 4 ous - sal i pebre bo

26

Preparació - Fer una muntanya amb la farina, afegir trossos de mantega i barrejar-ho amb les mans.

- Posar l’aigua i pastar fins a aconseguir una massa consistent.

- untar un motlo amb mantega i escampar un gruix de pasta ben fina pel fons i per les parets del motlo.

- Tallar el bacó i el pernil a quadrets petits.

- ratllar el formatge.

- Batre els ous ben escumosos.

- Dins un bol, mesclar el formatge ratllat, els ous, la nata, la llet, el bacó, el pernil, sal i pebre bo.

- abocar-ho damunt la pasta.

- Coure a forn mitjà (180º) de 50 a 60 minuts.

- servir calent acompanyat d’un bon vi negre de criança.

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 27

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

abril: sant Vicenç Ferrer (5), el ram (13), Dijous sant (17), Divendres sant (18), Pasqua (20), sant Jordi (23), sant Marc (25).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

“a l’abril cada gota en val mil”. aquest mes els pagesos esperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre. així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadissos d’egües i someres. Per sant Marc convé que faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats.

(Notes preses del Pronòstic­ 2000, de La­ terra­ i­ el­ temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 abril 15 30 15 maig

la lluna

surt

es pon

07.33 07.11 06.51 06.34

20.11 20.26 20.40 20.54

30 març 7 abril 15 22 29 7 maig

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns­horabaixes de­dimarts­a­divendres 8:00 h a 13:00 h resta­d’hores­i­de­dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h dia 30 de març dia 6 d’abril dia 13 dia 20 dia 27 dia 4 de maig

Petra Porreres sant Joan Vilafranca ariany Montuïri

Abril de 1994 • es va estimar parcialment un recurs que diversos pagesos de sant Joan havien interposat contra una multa que havien rebut el 1991 per haver comprat gasoil blanc (normal) amb bons per a gasoil vermell (agrícola). el jutge va llevar la multa però va obligar els pagesos a tornar la subvenció. els afectats volien anar contra la gasolinera Febrer, a qui consideraven la vertadera culpable.

• el nou rector de sant Joan, onofre Torres, no veia clara la seva participació a la processó del Divendres sant. D’ençà que s’havia posat en marxa el Davallament, l’antiga processó, molt discreta i que discorria per un itinerari urbà, s’havia substituït per una que anava de Consolació a l’església, amb algunes confraries creades expressament i amb la participació de diversos actors del Davallament.

Abril de 2004 • el santjoaner Bartomeu Miralles “sope”, va patir cremades greus a un incendi que es va produir a ca seva, al carrer de Palma. les persones que havien donat avís del foc, sospitant que en Tomeu era dins la casa i tement que els bombers no serien a temps de salvar-lo, varen entrar, el rescataren i feren que el foc no anàs a més.

• Va morir Gabriel Company, el “Forner Boveta”. excel·lent glosador, havia pres part en moltes activitats de caràcter cultural, com la coral o el grup de teatre.

• la popular Catalina Vidama “Mateveta” també va passar d’aquest món, després d’haver duit una vida poc convencional, molt acostada a la indigència, sobretot els darrers anys. Va passar el final de la vida en una residència, on deien que vivia feliçment i, sense dubte, dignament.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

27