Mel i Sucre. Núm. 406 abril de 2014

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Entrevista amb Antònia Maiolina JauMe aDrover

Entrevista amb Toni Mena JauMe alBerT Miró

abril 2014. Núm. 406

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Fotografies PeP Gayà

Sa sal del món aNToNi riera

Informatius en pollencí seBasTià alzaMora Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró.

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Fotografia de Joan Font. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cròniques de l’Sporting Sant Joan CE JoaN JorDà

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el dia 1 d’abril es va celebrar el judici per l’atropellament mortal d’en Joan roig, un poc abans de les 9 del matí del diumenge 11 de novembre de 2012. en Joan i dos companys més (n’arnau de son Gorgut i en Xisco Fidever) eren el primer grupet dels ciclistes santjoaners que aquell dia anaven de sant Joan a artà. anaven uns centenars de metres per davant un segon grup. una mica més enrere venien la resta de corredors. Mentrestant, l’artanenc Daniel Ábalos tornava a ca seva amb un tot terreny després d’una nit de festa al Port d’alcúdia. Havia deixat de beure a les quatre de la matinada i, després, havia acompanyat l’al·lota a ca seva, a Muro. anant per la carretera va passar a un grup de corredors alcudiencs que ajustaven una màquina dins la vorera i que, segons declararen en el judici, haurien estat atropellats si no s’haguessin tirat encara més cap a defora quan passà el cotxe. Tengueren la sensació que els feia tan a prop que recordaren una part de la matrícula, cosa que després ajudà a localitzar el vehicle. Més endavant avançà al gran grup dels santjoaners, després al grup mitjà i finalment arribà als tres de davant. aquests tres anaven per la seva banda, amb en Joan roig un pam a l’esquerra de la línia lateral de la carretera i al centre del grup,

La vigília del Quart Diumenge, el dissabte dia 29 de març, es va presentar el cinquè llibre escrit pel nostre col·laborador més veterà, Antoni Sastre “de sa Botigueta”. L’acte va tenir lloc a la sala polivalent del Casal de la Gent Gran i hi assistiren una cinquantena llarga de persones. El presentador de l’acte, el santamarier Mateu Morro i Marcé, lloà la figura de l’amo Antoni i la tasca que ha duit a terme tots aquests anys de cara a la recuperació de la memòria oral dels santjoaners i santjoaneres que han viscut el segle XX. El llibre constitueix el vinit-i-dosè volum de la col·lecció “Monografies santjoaneres”, auspiciada pel Col·lectiu Teranyines.

i els altres dos, damunt la línia o una mica a la dreta. Tot i que n’Ábalos deia que anava aferrat a la línia central, va ferir de ple en Joan roig, que estava a tres metres i mig de la línia i va fer caure els altres dos, que estaven encara més enfora de la línia.

Després de la col·lisió, sense aturar-se ni reduir la marxa, el conductor va seguir fins a un solar que la família té a artà. allà va posar les plaques de matrícula a un altre cotxe del mateix model, que havia comprat per peces (no podia circular perquè tan sols no tenia motor), i va anar a aparcar el

vehicle de l’accident, sense plaques, a una plaça d’aparcament de la família a artà. va posar un matalàs damunt el vidre de davant del cotxe, que havia quedat destrossat amb l’impacte. la Guàrdia Civil, en combinació amb la Policia local d’artà, va localitzar el vehicle i va detenir el conductor el capvespre del diumenge. els dos companys d’en Joan varen dir al judici que sentiren un cotxe que accelerava molt i després un cop molt fort, “com una explosió”. els tres corredors anaven vestits amb colors molt cridaners. els que anaven just darrere

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 4

mel i sucre varen declarar que eren ben visibles des d’una bona distància (ells, que eren a dos-cents metres, els veien perfectament), que el cotxe els havia passat a ells “a tota pastilla”, que va estar a punt d’enfilarlos i que després va envair la vorera i enganxà els de davant. en Daniel Ábalos va dir que estava en bones condicions per conduir, que el sol l’enlluernava, que no va veure cap grup de ciclistes en tota la carretera (tot i que molts de ciclistes sí que el varen veure a ell) i que en el lloc de l’accident anava seguint la línia central perquè no veia la carretera. en sentir el cop va pensar que havia pegat a un animal, es va posar nerviós i seguí, ja que quan va deixar d’estar enlluernat, va mirar pel retrovisor i “no va veure res”. va dir que després de llevar les plaques i amagar el cop (“potser per ocultar que havia tengut un accident”) va anar a jeure un parell d’hores. Després sa mare li contà que un cotxe havia mort un ciclista i que el conductor havia fugit. aleshores, ell “va lligar caps”, però així i tot no s’entregà.

Durant el judici va adduir que estava nerviós i que no sabia què feia. el jutge li va dir que trobava que “havia fet moltes coses per no saber què feia”. la Guàrdia Civil va dir que al lloc dels fets no hi havia cap senya que el vehicle hagués intentat frenar ni cap indici d’haver intentat corregir la trajectòria.

El passat 13 d’abril es va celebrar a Sant Joan un concert de guitarra barroca a càrrec del santjoaner Ferran Pisà. En Ferran, mestre d’Educació Primària, és músic titulat en interpretació de guitarra i guitarra barroca al Conservatorium van Amsterdam i també titulat en interpretació d’instruments antics de corda polsada. En aquest concert va interpretar obres populars mallorquines i dels autors barrocs Gaspar Sanz i Francesc Guerau. Una de les característiques que cal destacar és el seu didactisme; les explicacions que feia ens situaven a l’època i ens ajudava a valorar la peça presentada. La valoració que més se sentí entre el públic assitent per definr aquesta música, per a molts desconeguda, era el de relaxant, ideal per acompanyar-te en moments de descans.

En el cas de les cançons populars, s’ha de destacar la part emotiva que suggeria a cada assistent ja que tots eren romanços molt coneguts. El concert va acabar amb una cantada conjunta d’un romanç per part del públic assistent.

la Fiscalia acusa Daniel Ábalos dels delictes d’homicidi imprudent, omissió del deure de socors i falsedat documental. Per això demana penes per un total de sis anys de presó. l’acusació particular sol·licita set anys i nou mesos. el judici va quedar vist per a sentència.

✑ la festa del Quart Diumenge, el 30 de març, va quedar deslluïda per la pluja. el grup eivissenc de “ball pagès”, de sant Carles de Peralta, va haver d’actuar a la Casa de Cultura, en lloc de fer-ho a l’esplanada de Consolació, com estava previst. el resultat, com és natural, es va ressentir molt del

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

4

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 5

mel i sucre

Unes 60 persones varen assistir a la projecció del documental “El Pla de Mallorca, velocitat d’un canvi” a la sala d’actes del local de les Persones Majors. Ha estat realitzat per Aina Socias i Pere Sureda, i explica el gran canvi que ha sofert l’agricultura i la societat en general al Pla de Mallorca. Hi han participat els santjoaners Miquel Estelrich “Turricano”, Antònia Bauzà “Maiolina” i Climent Picornell Bauzà. L’acte ha estat organitzat per l’Associació de Persones Majors i presentat per la seva presidenta, Catalina L. Gayà.

PLANTERS

NICOLAU

canvi d’ubicació. També el ball de bot de l’horabaixa es va haver de fer a cobro. el mateix dia de la festa del Pa i el Peix es va presentar la nova Coral infantil de sant Joan. va ser en una actuació conjunta d’aquesta nova coral, la unió Musical de Petra, la Coral de sant Joan, reforçada per a l’ocasió amb alguns membres de la Coral de son servera, i un xeremier i un flabioler. en santjoaner Joan Company, fundador de la Coral de sant Joan fa una trentena d’anys, va dirigir

una de les peces. També va dirigir na Pilar Jaume, codirectora de la Coral infantil. les altres peces s’interpretaren a les ordres de na Joana estelrich Blanch, directora de la Coral. ✑ el dissabte 29 d’abril es va presentar el llibre Agricultura i ramaderia a Sant Joan en el segle XX, d’antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”. l’acte va comptar amb la presència de Mateu Morro, exconseller d’agricultura, que va fer la presentació. el llibre

és el número 22 de la col·lecció Monografies santjoaneres, que publica el Col·lectiu Teranyines. s’afegeix al cicle que s’inicià el 2002 amb Les eres de Sant Joan i continuà amb Menestrals i botiguers de Sant Joan (2004), Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan (2008) i Els hortolans de Sant Joan (2012). el cicle tracta de la vida laboral i associativa del poble al llarg del segle XX. en aquest darrer volum es fa un repàs de la vida agrícola, i sobretot ramadera, del nostre poble, amb un esment especial a les societats columbòfiles i de caçadors. No fa tants d’anys, les petites i mitjanes explotacions agrícoles o ramaderes suposaven una font d’ingressos important per a molts de santjoaners. Per exemple, cada any passaven més de 5.000 porcs pel Pes Municipal. el Diario de Mallorca va entrevistar l’autor amb motiu de la presentació del llibre. l’amo antoni hi explicava la seva peripècia vital. va quedar orfe de pare als tres anys, sa mare va posar la botigueta d’on li ve el malnom.

De molt jovenet va començar a fer feina: porquer a solanda, mosso de ferrer, panerer, retratista, operador de cine, cobrador, gerent de la Cooperativa, però, sobretot, hortolà i venedor dels seus productes. Durant anys, amb la seva dona, Francisca Juan “Mariona”, varen ser fixos al mercat de s’arenal. va ser fundador de la

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

5

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 6

mel i sucre Penya Motorista (en té el carnet número 2) i regidor de l’ajuntament. Ha passat moltes hores als cafès, jugant a set-i-mig o a dames però sobretot xerrant i escoltant, i ha acumulat un cabal enorme d’informació que, per sort, ha posat per escrit. ✑ la santjoanera antònia Bauçà Gaià “Maiolina” va ser entrevistada pel naturalista Jaume adrover a l’Ara Balears, a la secció “ones i terrossos”. N’antònia parla de la seva infantesa (va començar a anar a jornal a 12 anys) i diu que la passió per foravila i per les plantes remeieres li ve dels seus pares. Quan era jove, explica, tothom feia molta feina i hi havia moltes mancances, però tanmateix enyora molt aquell temps “perquè la gent era sana i vivia molt profundament allò que feia; les relacions eren molt estretes i tothom s’ajudava”. Després de fer un repàs a algunes herbes amb virtuts curatives parla també de creences, tradicions i llegendes més poc “científiques”: les pedres de santa llucia dels nius vells d’oronella, els corbs de sant Nofre, els dejunis de sant llorenç o ses roques del Dimoni. recorda la rotació tradicional de cultius: blat, restoble (blat per segona vegada) si la terra era bona, ordi, ciurons o faves, i tornem-hi. assegura que els torrents tenien anguiles i que quan hi va haver la cèlebre torrentada que va arrosse-

gar la camiona al Pont de sa llova, els voltants estaven plens d’anguiles que cercaven tornar al torrent.

(Reproduïm part de l’entrevista en aquest mateix número.) ✑ el santjoaner Ferran Pisà (fill de na Maria antònia “des Canyer”) va oferir el diumenge 13 d’abril, a la sala Polivalent del Casal de Persones Majors, un concert de guitarra barroca, en què va interpretar obres populars mallorquines i dels autors barrocs Gaspar sanz i Francesc Guerau. ✑ Pròximament, diuen, s’obriran dos bars-restaurants nous a sant Joan. un l’ha d’obrir en rafel de son Duran, a Ca l’amo en Cosmè, al carrer Major, devora Ca na Mates, fent cantó amb el carrer de sa raval. l’altre serà d’en Jordi “Gonella” i estarà a Can Jordi Cremat, al començament del carrer de Manacor. els dos negocis tenen previst posar-se en funcionament aquest estiu. ✑ s’ha posat senyalització nova als carrers de sant Joan per evitar que els vehicles que entren pel carrer de Palma i surten pel de Manacor, o viceversa, travessin el centre del poble. els indicadors estan devora la farmàcia, prop del pou de son santos i al carrer de Palma, en dret del carrer de solanda. la idea és que el màxim de vehicles facin servir aquest darrer carrer i el de Consolació.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

6

✑ el Divendres sant el bar Centro organitzà un concert amb els conjunts indigests, sa sini Band i Nofotis. sa sini Band, amb una llarga trajectòria i molts de seguidors, està format per músics santjoaners (en Toni Mena, en Juli, en Bil, en Garí i en Font). Nofotis té una història molt més curta i dos dels seus membres són santjoaners (n’arnau Moratinos i en Joan roig). ✑ Francina armengol va guanyar les primàries del PsiBPsoe a les Balears (6.648/5.341). la seva rival es va imposar a Palma però va perdre a la majoria de pobles de la Part Forana. a sant Joan es va repetir la tònica general i armengol va aconseguir 54 vots, contra els 9 de Calvo. la participació en els pobles de la nostra zona ha estat desigual. sembla que a major participació, més vots per a Francina armengol. Per exemple, a Porreres, amb més del doble d’habitants que a sant Joan, només votaren 30 persones (14/16) i, a Manacor, menys del triple que a sant Joan (33/148), amb una població vint vegades major. ✑ el Consell de Mallorca va decidir a finals de març una “moratòria indefinida” sobre l’ús d’herbicides per netejar els marges de les carreteres. a partir d’ara es faran servir màquines desbrossadores per mantenir la

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 7

mel i sucre Pasqua, la processó del Dijous sant i la petita processó de l’encontre el diumenge de Pasqua.

També els Quintos celebren la seva particular setmana. el dia del ram varen rifar un mè, mogueren l’habitual guerra de taronges, es robaren el pi i “cantaren” panades el dia de la segona festa.

Un moment del Davallament d'enguany, concretament a l'hort de Getsemaní, en el moment del lliurament del Bonjesús als soldats romans, acompanyat d'alguns dels apòstols més representatius: Sant Pere, Sant Joan, Judes...

vegetació a retxa. alguns ajuntaments de Mallorca ja havien decidit deixar de fer servir herbicides amb aquest propòsit i se suposa que ara la majoria seguiran les passes del Consell. l’herbicida que feia servir el Consell té com a principi actiu el glifosat, inventat per la multinacional Monsanto, i present a productes tan populars com el roundup. segons els ecologistes és perjudicial per al medi ambient i les persones. També se’n queixen els agricultors ecològics, ja que diuen que els cultius d’un bocí al costat d’una carretera trac-

tada amb herbicida poden deixar de ser acceptats pel Consell regulador del Cultiu ecològic. ✑ un altre any, molt de públic ha assistit a la representació del Davallament, el Divendres sant, enguany amb una temperatura molt agradable, gens de fred.

Després del Davallament es va fer la tradicional processó des de Consolació a l’església. aquesta processó és un dels actes litúrgics de la setmana santa, juntament amb la benedicció dels rams i palmes, els oficis solemnes del Dijous sant, el Divendres sant i el dia de

✑ s’han organitzat una sèrie d’actes amb motiu de la Festa del llibre. el diumenge 20 es projectà el documental El Pla de Mallorca, la velocitat d’un canvi, al Casal de la Gent Gran. el dia 23, Dia del llibre, contacontes i taller de titelles per a nins de totes les edats. el divendres 25 es presentarà la reedició de l’obra Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner, a càrrec del seu autor, Gabriel Janer Manila. el divendres 2 de maig, contacontes de comerç just.

Finalment, el 4 de maig es presentarà el llibre Les matances tradicionals a Mallorca, d’andreu Galmés i Mateu Gual Frau, que ha publicat el Gall. Justament, l’editor, el santjoaner Gracià sànchez, serà un dels presentadors. ✑ el dia 1 de maig, l’assemblea per sant Joan ha organitzat un nou concurs de paelles a l’esplanada de Consolació. està obert a tothom. el jurat es trobarà una altra vegada amb un bon maldecap a l’hora de triar la millor paella, que deu ser una cosa tan difícil com triar el nét més guapo de la vila.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

7

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 8

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple ordinari de dia 26 de març la segona sessió ordinària de 2014 va començar puntualment amb l’assistència de vuit dels nou regidors (faltava en Francesc Mestre), el secretari de la corporació i 8 espectadors. els dos primers punts varen ser tractats ràpidament, resultant aprovada per unanimitat l’acta de la sessió anterior en el primer, i acordat l’assabentat dels assistents dels decrets de batlia en el segon. en el tercer punt es va donar nom a dos carrers del poble que n’estaven orfes, a la part des Turó: el carrer del Colomer, i el carrer de ses Roques. la proposta va ser aprovada per unanimitat dels assistents, de manera que amb aquest acord s’oficialitza el nom popular d’aquests dos nous vials públics, i ja poden passar a formar part del carrerer de sant Joan.

Tenim dos carrers nous, al poble: el carrer del Colomer i el carrer de ses Roques. el quart punt proposava fer una sèrie rectificacions i millores al Pla de desenvolupament turístic de Sant Joan, que és una passa més per la promoció turística del nostre poble. aquesta iniciativa està emmarcada dins la línia de consolidar i potenciar la marca turística Pla de Mallorca, que pretén posar informació rellevant d’aquest indret de Mallorca a disposició de qualsevol visitant de l’illa que hi pugui estar interessat., i amb això donar una empen-

8

ta als comerços d’aquests pobles de l’interior de Mallorca per mitjà d’incentivar els turisme natural, cultural, gastronòmic, etc. que no trobaran a vorera de mar. la proposta va ser aprovada per 7 vots a favor (3 PP, 3 axsJ i 1 PsiBPsoe) i 1 abstenció (Cxi), que va ser argumentada pel desconeixement que tenia aquest grup de determinats aspectes del Pla.

Sant Joan figurarà a la guia turística del Pla de Mallorca. acte seguit, es passaren a la consideració del plenari dues mocions: Moció del PI en contra de la pujada de les cotitzacions a la Seguretat Social, que dins el darrer any va acordar el Govern Central, ja que reverteix en que a final de mes els treballadors disposen de menys doblers dins les butxaques per afrontar les seves despeses, i per extensió afecta les vendes diàries dels petits comerços, en ser aquestes unes de les poques despeses sobre les quals molts de treballadors poden decidir si en prescindeixen o no. Passada a votació, va ser aprovada per 5 vots a favor (3 axsJ, 1 Pxi, i 1 PsiB-Psoe) i 3 abstencions (PP).

Moció d’AxSJ de rebuig de la recent aprovada llei d’ordenació i ús del sòl, que pels redactors de la moció té algunes parts positives, però també conté aspectes negatius molt important, en considerar que promou la “urbanització a la carta” del terri-

tori, i que premia els especuladors del sòl que s’han botat les normatives vigents enfront a les persones que han complit escrupolosament amb les lleis vigents fins el moment. Passada a votació, va ser aprovada per 4 vots a favor (3 axsJ i 1 PsiB-Psoe), 3 en contra (PP) i 1 abstenció (Pxi). els vots en contra del PP no varen ser argumentats, i el Pi va argumentar la seva abstenció per considerar que la llei en qüestió té moltes coses bones, i que entrar a fons en tots els articles és una feina molt laboriosa.

Per part dels regidors de l’equip de govern, es varen donar les següents informacions: Margalida Català: s’ha tornat a organitzar el cicle de conferència de la uoC. enguany n’hi haurà 5, i tindran lloc durant el mes de maig al casal de persones majors. enuncia els actes del programa del Quart Diumenge d’enguany.

Joan Magro: explica la visita de l’equip de govern al Conseller d’urbanisme del Consell de Mallorca, per donar una altre empenta a l’aprovació definitiva de les Normes subsidiàries.

Josep Bauçà: s’ha reparat una avaria de la xarxa pública d’aigua al carrer de Petra. s’han instal·lat els badens a les entrades del poble, per aconseguir que els vehicles redueixin la velocitat en entrar dins el casc urbà. se va fer una reunió per tractar

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 9

mel i sucre el tema de la mobilitat dins el casc urbà, amb l’objectiu principal de posar sobre la taula i discutir distintes possibilitats per la descongestió d’alguns carrers. s’ha millorat la il·luminació nocturna al tram del carrer de Petra que va des de la sortida del poble fins a l’edifici Nova edat. s’ha condicionat un espai per arxivar els 3 toms que conformen el “llibre d’amillarament”, que contenen les notes registrals de les primeres finques de sant Joan. altres coses fetes: s’han finalitzat les obres de millora del cementiri municipal, s’han posat jardineres a l’exterior del Centre sanitari, s’estan esmotxant les oliveres del passeig de Consolació i els arbres de les places de la Constitució i d’es Centro, s’han arreglat definitivament els accessos al Punt verd i s’hi ha limitat l’entrada de les 08:00 h. a les 20:00 h.

Segueixen les reunions per enllestir el Pla de Mobilitat.

Catalina Gayà: insisteix en la bona feina feta en el recinte del Punt verd, explicant que li han donat prioritat en tractar-se d’un tema amb doble vessant de neteja i d’economia: d’ençà que està tancat, vigilat i amb un horari regulat, s’han abaixat espectacularment els volums de fems, davallada que repercutirà directament en rebaixar la factura d’eliminació d’aquestes deixalles. la feina que s’ha fet a la biblioteca pública en matèria de selecció i reordenació de llibre compta amb l’informe positiu del centre de coordinació de biblioteques del Consell de Mallorca.

Des de dia 19 de febrer l’ajuntament de sant Joan forma part de la “Xarxa ramon llull”.

s’ha demanat una subvenció (uns 12.000 €) per poder ajudar a pagar part de les despeses de la redacció de les noves Normes subsidiàries. s’ha comprat una agranadora mecànica per poder ajudar a mantenir net el poliesportiu municipal. s’han presentats els projectes de l’ajuntament de sant Joan pel Pla d’obres i serveis 2014-2015. són dos projectes: Fer la xarxa d’aigües pluvials dels carrers de la zona sud del poble, per valor d’uns cent cinquanta set mil euros, i fer la segona fase de les obres del cementiri, a demés d’arreglar els banys, acabar d’enteular, eliminar barreres arquitectòniques, etc., per un valor que envolta els 40,000 €. s’ha repartit el primer butlletí d’informacions municipals als ciutadans. està a punt d’estrenar-se la nova pàgina web. el “Col·lectiu Teranyines” convida el consistori a la presentació del 5è llibre de l’amo antoni de sa botigueta, que al seu torn és el 22è volum de la col·lecció “Monografies santjoaneres”. i, finalment, en l’apartat de precs i preguntes, hi va haver els següents: Noèlia llull: agraint a l’equip de govern que s’hagin posat els “badens” a les entrades del poble, i que finalment s’hagi encaminat la resolució de la problemàtica del “Punt verd”, ambdós temes llargament reivindicats per la seva formació.

Demanant explicacions sobre el posicionament del representat de l’ajuntament (Catalina Gayà) al Consell escolar que va tractar el tema de si adaptar els horaris lectius de l’escola de son Juny a “jornada continuada” o no.

Demanant sobre el mal funcionament d’una barrera al punt verd.

Demanant sobre les pautes per reservar l’espai públic de l’escorxador.

S’ha millorat la il·luminació nocturna fins ala residència Nova Edat.

Frederic Febrer: agraint a l’equip de govern les contínues millores en matèria de transparència en temes municipals, i donant l’enhorabona per les millores en la gestió i funcionament del Punt verd, temes també reivindicats per la seva formació.

Demanant també explicacions sobre el posicionament del representant de l’ajuntament a la darrera reunió del Consell escolar, Demanant informacions sobre l’estat actual de tramitació de les Normes subsidiàries.

Demanant sobre les properes passes que fa comptes donar l’equip de govern en el Pla de Mobilitat que s’està gestant actualment.

Demanant informació sobre una caiguda d’una persona a un vial públic, provocada per un presumpte mal estat d’una acera.

Demanant si el consistori té alguna cosa pensada sobre si acollir l’escoleta de ca ses monges a com a “escoleta municipal” o no.

i acabats els punts de l’ordre del dia, la batlesa va aixecar la sessió quan feia una hora i mitja que havia començat.

Podeu visionar tot el plenari, incloses les respostes als precs i preguntes, a www.melisucre.cat.

9

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Pรกgina 10

mel i sucre

10

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 11

mel i sucre

El mes de maig

l’hort des padrí

l

a generació dels que vàrem néixer des de la meitat del segle passat per enrera hem viscut un canvi tan radical que sembla inexplicable i incomprensible per a la jovenalla actual. a la pagesia de sant Joan, en pocs anys, foren moltes les famílies que anaven canviant el sistema de vida rudimentària per les noves tecnologies que anaven les persones de més edat, tots recordam aquell temps que no se tudava res, tot s’aprofitava, fins i tot la llenya de poda que ara cremam al sementer perquè no faci nosa, abans s’aprofitava per coure el dinar o fer foc al forn per coure el pa. el costum de fer matances era una necessitat de cada família, així tenien companatge quasi per tot l’any ja que el porc era l’animal del qual tot s’aprofitava, i és que a més dels embotits com la sobrassada, els camaiots o els botifarrons, també se salaven els ossos, els potons, la carota, la grufa i les orelles, i també se fonia el saïm, que es guardava dins encolletes de test perquè durant tot l’any s’emprava per fer el sofrit o algunes pastes. si alguna remesa de saïm tornava rància, l’empraven per untar els caps de fuells de les rodes del carro, i bé que anava. Fins i tot també s’aprofitava allò que s’anomenava “sa pixa des porc”: li feien una baga al cordó i la penjaven a un clau, i l’empraven per untar el guraniment de les bísties o també hi ficaven la punta de

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” l’alena quan havien de cosir o sargir alguna de les corretges del guarniment.

Però tot això ja és aigua passada i diuen que aigua passada molí

Diuen que pel mes de maig és quan les herbes remeieres tenen més valors curatius, per això convé recollir-les per fer aixarops o altres remeis casolans. També

no mol. Per tant, deixarem anar les coses passades per parlar de l’agricultura actual, fent referència al mes de maig.

convé arreplegar flor de taronger per fer aixarop, que diuen que protegeix dels atacs dels nervis. la mel de maig també té efectes curatius. a l’hort, es poden plantar tota classe d’hortalisses de cara a l’estiu i també és el temps de plantar el ulls del moniater. en lluna plena o minvant es pot sembrar mongetó per collir tendre i mongetes pintades o de confit per esbessonar.

P

el maig, a segar vaig, però actualment aquest refrany ja no és vàlid perquè amb l’arribada de les màquines se varen capgirar moltes de les tasques que abans es feien a mà. el que no ha canviat gaire, però, és que pel mes de maig ja comencen a madurar els nísperos i les cireres, i així ho recorda la cançó: rossinyol de primavera ja pots començar a cantar que per Ciutat ja hi ha qualque pinyol de cirera.

a mitjan maig l’hivern diu m’en vaig, i amb les calentors és quan comença a aparèixer la cendrada (oïdi) a les parres i a les tomatigueres, com a preventiu, es poden empolsar de sofre.

11

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 12

mel i sucre

Antònia Bauçà Gayà, “Maiolina” entrevista

a

ntonia Bauçà Gayà “Maiolina” (sant Joan, 1938) és pagesa. Parla amb passió i respecte de la terra que ha conrat al llarg d’una vida. a l’adolescència es va començar a interessar per les plantes silvestres amb propietats curatives.

Col·lectiu Teranyines, revista mel i sucre, llar d’ancians... viu intensament implicada en la vida sociocultural de sant Joan.

Heu passat la vida fent feina a fora vila, per on començam?

Jo a l’edat de 7 anys ja anava a collir figues, albercocs... m’hi vaig posar prest. a l’edat de 12 anys anava a jornal, a entrecavar faves i collir cugula (1) de dins el blat. Hi anàvem un grupet de 6 nines i donavem xapeta de migdia fins que el sol era post, per 8 pessetes. l’herba no es tirava, jo en feia manades, n’omplia un sac i la duia als nostres conills.

Com era el lloc on fèieu feina?

Teníem dos bocins a prop de sant Joan. es revellar era de secà però a son Niell fèiem una mica d’hortalissa, perquè hi havia un torrent a prop que duia aigua. Mon pare hi caçava sól·leres i hi pescava anguiles, no n’he vistes fa anys.

Idò és cert que a Sant Joan hi havia anguiles? el 7 d’agost de 1948 va fer una torrentada molt grossa. se’n dugué sa camiona (2) i va morir una nina i tot. va ploure més per son Brondo, però com que allò és aturonat l’aigua va venir cap al poble. Tota aquella remolsa (3) va

12

“Com més anys passen, més m’estim la terra” JauMe aDrover, naturalista (Ara Balears) tapar les síquies i hi havia anguiles per tot que cercaven tornar al torrent.

Les dones feien més feina que els homes?

Tothom en feia molta, però les dones encara més perque en arribar a ca seva hi havia feines que

els esperaven. la dona era una eina. els homes no guardaven al·lots. ara bé, amb totes les mancances que teníem enyor molt aquell temps. la gent era sana i vivia profundament allò que feia. les relacions eren molt estretes i tothom s’ajudava. ara cadascú va a la seva.

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 13

mel i sucre Sou entesa en plantes que curen, d’on vos ve la curolla?

Quan era joveneta, anàvem a peu a Pinyella i ma mare va voler aturar-se a collir cossiada (4) per la tensió alta. va ser la primera planta que vaig collir. allò em va quedar i vaig anar cobrant interès.

Vos agradava trobar remeis? sí, vaig anar aprenent que l’herba de cinc nervis (5) i el plantatge (6) era bona per constipats, que el bugiot (7) ben picat i aplicat sobre l’ull de poll, el cura.

Que la paradella mascle (8) va bé per la sang i el sucre. el matapoll atura la diarrea, el trepó (9) s’usa per les morenes, la capsetera pel mal de queixal, la ruda i l’herba sana dins aigua asserenada maten els cucs...

Hi havia cap pedra que tengués virtut? sempre he sentit contar que les oronelles, quan crien 7 anys seguits dins el mateix niu, hi posen una pedreta de santa llucia. aquesta s’usava per llevar busques de dins els ulls. l’aucell més rar de sant Joan, però, és el corb de sant Nofre. Hi ha 2 nius al puig i un any en va néixer un amb dos caps. a les festes una representació del corb surt als carrers.

Heu sentit parlar del dejuni de Sant Llorenç? els majorals de solanda tenien dos nins i els ho van fer, per

cobrar la virtut de curar cremades amb la saliva. es feia el dia de sant llorenç, 3 anys seguits. aquell dia no podien tocar cap cosa creada amb foc ni menjar ni beure res cuit. Treien aigua del pou amb una carabassa buida, bevien llet d’una vaca munyida sobre una fulla de col, menjaven fruita sense pelar, que no tocàs ganivet. Tot molt estricte.

Recordau altra creença?

Conten que quan l’amo de Meià estava per morir, el capellà i l’escolà anaren a dar-li l’extremunció. Passaren per un lloc que es diu ses roques del Dimoni, on hi havia un home que feinejava. la dona li va dir: “atura’t, que passa es viàtic” (11). “a batre me’n vaig jo, no m’atur! assuixí es va posar un trebolí de vent que agafà l’amo, el carro i l’ase i els va engolir dins la terra. en aquest lloc hi ha una roca que té un forat i si t’hi acostes hi sents una remor. Diuen que és el renou del trebolí, i que l’amo i la seva bístia encara fan voltes allà dins. De nina m’acostava a la pedra a escoltar la remor.

A l’hora de sembrar, teníeu dies molt concrets per cada cultiu? sí, sempre se sembrava amb el santoral i mirant les llunes. l’ordre era important. si se sembrava blat a terra bona podien fer restobla (10), l’any vinent ordi, llavors

ciurons o faves i anaven rodant.

Fins al cap de 4 anys no s’ha de repetir cultiu perquè la terra es pot emmorbar (11).

Xerrau de fora vila amb molta passió, d’on pensau que vos ve?

Ho he d’agrair als meus pares, que m’inculcaren l’estima i el respecte per fora vila. Com més anys passen, més m’estim la terra. ells ens enconaren (12) a dins aquest món i crec que en puc estar ben orgullosa.

Notes 1. Cugula: Avena barbata i A. sterelis.

2. Sa camiona: l’autobús, a molts de pobles.

3. remolsa: Terra i materials arrossegats per l’aigua.

4. Cossiada: Globularia alypum.

5. Herba de cinc nirvis: Plantago lagopus.

6. Plantatge: Plantago major.

7. Bugiot: Thesium divaricatum.

8. Trepó: Verbascum sp.

9. Paradella mascle: Rumex crispus.

10. restobla: sembrar el mateix cereal dos anys seguits.

11. emmorbar: s’hi posava mòrbol, fongs i altres mals.

12. enconar: Donar la primera llet.

30 de març de 2014

13

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 14

mel i sucre

Entrevista amb en Toni Mena entrevista JauMe alBerT Miró Gayà

C

om podreu veure, he destacat les frases que, per mi, el lector no hauria de deixar passar per alt sense analitzar; amb aquest fet, com a entrevistador pas a influir en el lector de forma intencionada, com les preguntes que faig als entrevistats o la manera com les faig. Pas a ser l’emissor d’un missatge aparentment neutral (l’entrevistador), que realment vol influir en el lector. Casos com aquests desgraciadament ens els trobam cada dia a molts de mitjans de comunicació i no tots tenen la decència d’avisar el lector o espectador perquè aquest pugui estar “alertat” per evitar el missatge que s’envia, si fos el cas que decidís no voler ser influït pel missatge. esper que disfruteu de l’entrevista com jo he disfrutat de fer-la Toni, conta’m un poc el teu recorregut. vaig partir a fer un erasmus a alemanya per sis mesos, em va agradar molt i als dos mesos que era allà ja estava arreglant els papers per allargar l’erasmus a un any.

Quan vaig acabar l’erasmus cercava alguna feina relacionada amb la meva carrera però no la trobava i la mateixa setmana que ja partia cap a Mallorca vaig fer una entrevista de feina a una empresa de construcció que s’estava formant, que era espanyola i que faria feina a alemanya.

Com que no els hi van acceptar pressuposts, no van voler continuar i jo em vaig trobar a la següent entrevista a Barcelona, que em deien que no hi hauria aquesta feina a alemanya i que l’empresa em pagava un bitllet per poder tornar a Mallorca. No sabia si partir cap a casa o tornar a anar a alemanya a provar sort si trobava feina. vaig decidir alemanya. sabia que a alemanya hi havia la possibilitat de fer pràctiques cobrant un poquet perquè desgrava molt als empresaris. van fer-me una entrevista a una empresa d’arquitectura: un senyor bavarès xerrant molt ràpid... i jo sense xerrar quasi gens d’alemany. Crec que vaig entendre menys d’un 50% del que me deia, vaig anar dient que sí i li

vaig mostrar quatre projectes... el bavarès mirava els plànols i el portafolis que jo havia fet per cercar feina, escrits en alemany, això me va donar saber-me vendre un poquet i va anar perfecte perquè vaig acabar fent pràctiques a l’empresa on ara faig feina.

Puc dir que vaig tenir molta sort perquè realment jo ja me n’anava cap a sant Joan.

Si ho hagués deixat en aquell moment, segurament me n’hauria empenedit tota la vida.

També haver fet alguns companys que vivien a alemanya em va facilitar poder continuar l’aventura.

Quan ho analitz, ara, vaig tenir sort que no m’agafassin per la primera feina. No m’hauria aportat tant com la feina que faig ara, que és molt més creativa i amb molt més disseny Fas master aquí perquè veus que algú altre ho ha fet, després acabes fent les pràctiques allà, vas agafant aquesta altra beca i vas obrint la ment a fer altres coses, quan véns a Alemanya per fer un Erasmus de sis mesos el darrer que t’esperes és aca-

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

14

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 15

mel i sucre bar fent màster, pràctiques i feina aquí, es va obrint el camí a mesura que camines.

Albert López, què fas aquí? estic treballant per a l’empresa Continental, on sóm enginyer de la integració del sistema del cotxe, calibr els paràmetres de la centraleta. el meu dia a dia és estar a l’oficina i al banc de rodeig i mirar els paràmetres dels cotxes que anam provant.

Jo no sóm com en Toni, ja vaig venir amb feina, jo tenia feina a la Nissan de Barcelona en calibració i vaig dir: ara és el moment de marxar, aprendre un idioma, sortir a fora. Ningú m’ha empès a cercar feina aquí, és una experiència vital per a mi.

Tenc 28 anys, vaig acabar els estudis amb 23, feia feina a la Nissan i vaig partir cap aquí.

Una situació traumàtica?

Prendre la decisió de marxar no és fàcil, perque marxes sol, vaig marxar amb les maletes a una ciutat on no coneixia absolutament ningú i això va ser el més difícil. a casa hauria tengut una posició millor, millor sou, però m’interessava tenir aquesta experiència.

Quan parteixes no saps si és per un any o per dos, no saps si tornaràs, no tens vol de tornada.

i pens que vaig tenir molta sort perquè em vaig anar coneixent gent i vaig trobar un bon grup d’amics.

Al final, aquí, ens feim junts els catalans i els mallorquins, t’uneixes amb qui comparteixes llengua. a alemanya poder xerrar en català és com tenir una minifamília i la veritat és que ens agradaria tenir més amics alemanys, però la realitat és que és dificil barrejar-te amb ells Toni, quines dificultats trobares a Alemanya?

Trobar pis? la universitat de regensburg és famosa, és el centre econòmic de la ciutat, això vol dir demanda d’habitacions a pisos d’estudiants. Pensa que quan vaig tornar a cercar feina, del setembre al desembre vaig estar sense pis, era una situació extrema, cercant pis a tope i sense trobar-ne, vivint a l’habitació d’un company d’erasmus, dormint amb ell al mateix llit, dos mesos.

Quan surts a fora, l’amistat és fa més intensa perquè has de compartir les coses, els amics passen a ser la teva família.

Després, quan del novembre al desembre vaig tenir la possibilitat de tenir una habitació pròpia i un llit per dormir tot sol va ser una experiència total! i finalment al desembre, a base d’anar cercant i cercant vaig aconseguir tenir pis.

Com ens veuen els alemanys?

Com uns festers... com a poc seriosos. ells pensen d’entrada que els espanyols donaran problemes.

Tema cercar pis, si ets estranger sempre trobes més problemes, es pot entendre, perquè tu si haguessis de llogar un pis, pensaries igual si ve un romanès o si vé un americà? al romanès inconscientment el veus com de segona i a l’americà el veus de primera divisió, i els espanyols allà els passa el mateix: són vists com de segona divisió. “em caus molt bé”, però per les coses serioses prefereixen un alemany. sempre et demanen molts més requisits a tu com a estranger que a un alemany a l’hora de demanar-te pis, per exemple.

I si t’atures a pensar-ho segurament és el mateix que feim nosaltres a Mallorca amb els immigrants.

Possiblement alguna cosa malament haurem fet perquè els alemanys ens vegin així.

Com són els alemanys? ells tenen el seu propi cercle familiar i d’amistat i és difícil entrar-hi dins, al final l’immigrant acaba unint-se als que té a prop, amb una situació similar. amb l’idioma a més a més sempre hi

15

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 16

mel i sucre ha la diferència, perquè com a estranger no ets capaç d’entendre el 100% de la conversa, i evidentment no pots dir: xerrau en anglès o en un altre idioma perquè jo vos entengui... i, clar, tu estàs més pendent d’entendre-ho tot que de disfrutar i això fa que no et puguis relaxar. si dominàssim l’alemany a la perfecció seria diferent. És clar, és evident que no et pots fer superamic d’algú amb qui no pots xerrar perfectament. Però bé, en el meu cas, la música m’ha ajudat perquè la música és com una manera de xerrar un idioma diferent i això t’uneix amb qui no pots mantenir una conversa xerrada.

De totes maneres, no només és l’idioma, també és la manera d’actuar, els costums, o que són més puntuals... una metàfora que m’agrada molt emprar és que els alemanys són com un coco, que costa entrar però després quan has entrat (riuen). els espanyols, en canvi, són més com un melicotó, costa poc entrar però després per dins són més durs.

Com a anecdota, a alemanya et pot passar perdre la cartera i que et cridin de l’ajuntament i hi ha els duros dins la cartera. la meva companya de pis va perdre un mòbil car i als dos dies

16

la van cridar des de l’ajuntament, que algú l’havia trobat i l’havia duit a allà. l’exemple clau és les entrades del metro o de l’autobus on tu entres i no te demanen res, cap billet, cap paper. Pots entrar sense pagar, però la gent sap que ha de dur el bitllet i el compra i el revisor passa un pic pentura cada dues setmanes. la idea (encertada) que tenen és que quan no pagues el bitllet de tren o de bus al final et fots a tu mateix, perque acabaran per llevar la línia perquè no serà rentable. ells pensen: em donen un servei, per tant l’he de pagar, perquè això ho ha de pagar algú, sinó al final acabaran pujant els imposts o llevant la línia.

Hi ha molt d’exemples que demostren aquesta cooperativitat entre els alemanys.

Al final, si defensen el conjunt, individualment en surten beneficiats, és el contrari que passa a Espanya on mana la cultura de la picaresca, de l’engany. en canvi, a alemanya, si fas alguna cosa mal feta, el teu entorn et critica en lloc d’aplaudir-te.

Toni, què els diries als joves santjoaners que partiran aquests anys següents a l’estranger?

Bé, primer tenir clar que l’erasmus és un microclima, que

això no pot durar tota la vida. Que és una situació no real del tot perquè d’entrada no fas feina. s’ha de tenir ganes de conèixer coses noves perquè sinó ja no te’n vas i també tenir i aprofitar l’oportunitat. a mi, em va aparèixer l’oportunitat en forma d’erasmus., sinó pentura no hauria parat mai a alemanya. alemany no en vaig voler estudiar perquè és un idioma que no m’estirava gens i, ja veus, ara el xerr cada dia, i disfrut.

Per aprendre una llengua nova a un altre país, va bé tenir una base prèvia, però bé, arriba un punt que no tens més collons que començar a xerrar i aquí, a alemanya, amb l’anglès no t’entenen gaire, no és una llengua del dia a dia. amb l’anglès podries viure a alemanya, però per tenir una vida plena et fa falta xerrar alemany.

Si ja no tens la predisposicio d’aprendre la llengua del país ja mai no podràs integrar-te.

aquesta entrevista amb en Toni Mena i a n’albert lópez es va fer dins el cotxe quan anàvem cap al carnaval de Colònia, amb la gran ajuda d’en Jaume Guillem i d’en Jordi Fidever. Mil gràcies als quatre, sense vosaltres aquesta entrevista no hauria estat tan fàcil de fer.

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 17

mel i sucre

dalt del turó

silencis i renous (Back to Palma) CliMeNT PiCorNell

P

reparat per tornar a Palma, s’acaben les vacances de setmana santa, faig la rutinària volta per foravila. la remor del vent dins el pinar, per poc que bufi, sembla més del que és. Com la mar i el vent, però tot plegat. a vegades parla, no metafòricament, pots entendre el que diuen i desdiuen les bufades lentes o les ràfegues apressades voltant pels cimals dels pins, enfilant els colls dels turons. a un racó del caminoi això encara és més precís, allà, lliure d’arbres, el vent s’esplaia, s’engrandeix, es fa lent, sembla que s’aturi abans de pujar per la llarga vorera. Me sent bé en aquest redol, és com una comunió natural, sense haver de menjar hòsties, ni representacions caníbals. Comprendre senzillament que tots som un, tot una mateixa cosa, així de senzill. (Mira tu, dirà més d’un, el folklòric ploramiques, va avui de Beatus ille neobudista.) el vent és la variant més pura del silenci, música de la natura. “Després del silenci el que més s’acosta a expressar allò inexpressable, és la música” mantenia aldous Huxley. “escoltau el vostre interior, més enllà de la respiració, més enllà del fluir de la sang i dels batecs del vostre cor arribarà un dia que escoltareu, el so de l’univers, que és el silenci” (raimon Panikkar, El silenci de Buda). (Perdonin aquest altre parèntesis, però he recordat arthur Koestler: “ahir vaig descobrir el secret de l’univers; avui dematí l’havia oblidat”. s’havia menjat una dosi de lsD el vespre abans.) “situats en el silenci, despullats davant de la realitat una que té en l’absolut l’origen i el fonament, percebem el batec de la vida en estat pur” (Teodor suau).

No m’agraden les contraposicions banals i grolleres. silencis i pinars contra vida urbana i renous.

Però quin remei! Back to Palma. a més, està demostrat que viure a una ciutat augmenta els riscos de patir depressions, ansietat o esquizofrènia. els urbanites patim més malalties mentals que els de la part forana. el primer que trob en l’arribada a Palma és un home ajagut davant ca meva. sembla mort, però damunt el portal hi ha dues botelles que suposadament ha esclovellades el personatge dorment. Tanta sort, pens, mentre pas per damunt ell carregat de bosses i motxilles.

Baix a la farmàcia i he d’escoltar el diàleg del jove client. “Faig oposicions i estic nerviós”. “De què les fa?” demana la dependenta amb interès. “De Psicopedagog”. “Prengui això, sumial, és com un ansiolític, però no li farà son i a més és sense recepta, els valium, orfidal, Tranquimazin els ha d’ordenar el metge”. “Que te vagi bé. sort. i una hora abans de la prova en prens un. aprovaràs!” . vaig a comprar una bateria nova per al meu MacBook Pro. a la botiga un home baixet i calb, que no diu ni pruna i una al·lota de la casa. Mentre, surt un operari que dóna un ordinador a l’home baixet. aquest, l’agafa i amb força i ràbia el tira enterra. la màquina se desventra esbudellada amb el cop. surten més operaris i amenacen el client que diu merda en alemany repetides vegades. es treu una tarja per pagar, li veig un passaport suís. observ el que queda del MacBook air –una joia de la informàtica– acollonit perquè l’helvètic no tregui una pistola i ens mati a tots, indignat pel suposat mal servei de la botiga d’ordinadors. la

ràbia era la darrera passa, abans de pagar. en tornar a casa, en Bob Esponja pega galtades a Mickey Mouse, mentre es malparlen en una llengua que no entenc. són dues estàtues vivents d’aquestes que atreuen –o espanten-, per un euro, a turistes i els seus fills per fer-se una fotografia. Hi ha indis, flamenques, centurions romans, homes sense cap, pistolers de l’oest, figures enfangades, el zorro, en Dràcula dins els taüt... en Bob Esponja reclama el lloc en exclusiva a base de galtades, fins que en Mickey es treu el caparrot i remugant fuig escales amunt cap a la seu. encara he d’anar al tanatori de sant valentí, el pare d’un bon amic és mort.

“Quan li hem dit a n’arnau que no tornaria a veure el padrí, ha pensat una estona i ha dit :“És mort? Però, encara pensa?” als seus set anys, per a ell té més valor, o l’inspira més inquietud tal vegada, el deixar de pensar que el deixar de viure.

No sé si és el retorn a Ciutat o que envellesc malament. a Palma em costa més l’acceptació que tot és u, tots som un i per tant tot és tot i jo som res i a la vegada tot... i creences absurdes com aquesta. Me ve al cap Philip roth, vell i sull en la seva mala salut: “Només em sent jove quan escric”; el seu darrer llibre és Nèmesi, la deesa de la venjança, i de la fortuna, la que compensa els nostres èxits amb fracassos. No sé molt bé si situar la reflexió en l’absurd de la vida urbana o en la casualitat. Però el silenci empallegós dels pinars s’ha tranformat escandalosament en renou, en tots els sentits, de la ciutat. estranya licantropia, en la llum clara d’un dematí d’abril.

17

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 18

mel i sucre

Feim un pensament ... geogràfic

Crònica del terratrèmol d’Arica GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... tremolant. aquest mes vos escric una crònica personal des terratrèmol 8.2 que vam viure dimarts 1 d’abril al nord de Xile. vull demanar perdó per avançat, ja que és un article més llarg del normal i on trobareu més opinions personals que professionals, però crec que és la millor manera perquè entengueu un poc tot el que va passar.

Dimarts 1 d’abril del 2014, arica. són les 20:30 sortint de la feina, aquesta setmana sense classes a la universitat de Tarapacá (fan una espècie de festes per a la gent nova que comença a estudiar enguany). surt de la feina després d’una reunió que l’ha allargat massa.

Ja han passat dues setmanes de la primera tremolada, res de nou, un 7 a 120 km d’arica, i dues setmanes de rèpliques clar, on de tant en tant tremola un poc la terra, com un tro fort, com quan el metro passa mentre passeges per Barcelona, res especial. a iquique se senten un poc més fort, ho coment amb l’al·lota per telèfon, ja que ella viu a iquique, 300 km enfora. vaig curt de benzina, ompliré demà, ara just tenc ganes d’arribar a casa. son les 20:40, arrib a casa, coment amb la sogra com ha anat el dia, tot tranquil, me dutxaré soparem i a preparar les classes per la setmana que ve.

Me trec les sabates i comença a tremolar, fluix, com durant dues setmanes, m’aixec perquè la sogra és al menjador i ens hem adonat que tremola fluix..., la porta de la casa encara és oberta, el tre-

18

molor continua, duu devers mig minut i ja s’hauria d’haver aturat, pareix que serà fort. “recorda, s’al·lota te va dir que si se mou es cotxe des sogre i arriba a tocar sa paret vol dir que es fort”, mir a fora, el cotxe es mou poc, però es mou. De cop! s’apaga la llum, i tot tremola el doble de fort que abans..., i s’allarga massa. Deu ser un 8?, un 9? supòs que un 8, perquè el cotxe no arriba a tocar la paret, però se remena més que amb el 7 de fa dues setmanes. la sogra comença a resar i ploramiquejar, és normal, està asustada.

M’acost caminant (com puc, tot tremola molt fort) l’abraç i començ a pensar que pot ser gros. s’allarga molt, però molt, devers 2 minuts i mig, per moments he pensat que no aturaria o que encara aniria a més... pareix que s’atura.

Tot a les fosques, són les 20:47, estam bé, no hi ha ferits, i la casa està sencera, ni una rapinyada, una figureta (que era devo-

GeòGraF

ra un siurell) ha caigut en terra, res pus. No sé on ha estat l’epicentre (però m’ho imagín, fa dues setmanes que tremola allà mateix, ha estat gros, supòs que un 8). No hi ha llum, ni telèfon, ni internet, ni res..., no puc avisar ningú. la sogra està molt nerviosa, cercam mòbil i llanternes, no hi ha senyal de mòbil. Començ a pensar, el del Japó va ser un 9, el del sud de Xile va ser un 8 i escaig, si aquest ha estat un 8 hi haurà tsunami. Me pos les sabates, surt al carrer, tot a les fosques igual, obr el cotxe, cap problema. hi tenc la llanterna dinamo (mai falla), xerr amb els veïnats, tots evacuam, per si de cas. la sogra arriba a telefonar, l’al·lota està bé, és a iquique, no li ha passat res i també evacuarà, li he dit que som a ca nostra amb la mare i que cap problema, anirem al restaurant de la família (a ca uns cosins), en zona segura, que no se preocupi, estarem bé. el problema és que la mare se preocupa per sa filla... i la filla per sa

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 19

mel i sucre

mare, se preocupen molt (és bo) però hi perden la calma (és dolent). No ens podem posar en contacte amb el germà de l’al·lota, ni amb son pare. Fan feina a Calama (800 km enfora). Paciència, hem de partir, o vendrà l’ona.

Torn a ficar l’ordenador a la maleta (com se l’endugui la mar, serà ferest, hi tenc tots els arxius de la feina i l’universitat), agaf aigua, galletes, una màniga llarga. i ajut a la sogra perquè faci via, hem de partir. Tancam tot, tancam la casa, pujam al cotxe i partim. són les 21:00, primer carrer principal, ple de cotxes i de gent.

Molta gent a peu, nosaltres també hi hauríem d’anar, però les ordres són arribar a zona segura (a uns 500 m de casa cap a la muntanya) i arribar al restaurant familiar (per estar més segurs i acompanyats). el carrer és ple. Telefonam al cunyat i contesta! Mel! Tot bé! el terratrèmol l’ha notat a Calama (si que ho era fort), li deim que estam bé, que sabem que l’al·lota és a iquique i està bé. li deman si té internet i si pot escriure en nom meu a facebook que estam bé, per això heu pogut llegir-ho en despertar. seguim pujant amb el cotxe, per carrer artesanos, és un carrer de doble carril que s’allunya de la

mar. va ple, però la gent se deixa endur pel pànic i no pensa, tots els cotxes fan fila en un sol carril, en lloc d’ocupar els dos i poder avançar el doble de ràpid. òbviament me n’aprofit, me pos al carril buit, tenim un Mitsubishi Pajero Junior, és estret i se mou bé. res a criticar, la gent (a peu o amb cotxe) és ordenada i tranquil·la, no se veuen escàndols ni corredisses, qualque crit i, sí, moltes llanternes. vaig alerta, clar, mirant per tot, ulls vius, sense trepitjar ningú i avançant, passam la zona de seguretat, hi ha més gent encara, però podem avançar sense problemes. Passen policies, “carabineros” i militars, tot en ordre, sincerament, l’evacuació molt tranquil·la, aquí tenen cultura de terratrèmols. arrib a un altre carrer principal, alejandro azolas, va paral·lel a la costa, pràcticament buit. Gir per renato roca, més buit encara, és una zona industrial i en arribar a Capitán avalos hi trob molt de trànsit, no ho entenc, som a 3 km de la mar i arica té pendent, per tant, l’aigua no hauria d’arribar fins aquí, com a molt, 500 metres endins (la zona de seguretat és a 1 km de sa costa i està pensada per magnitud 9 i ones de 25 metres). arribam al restaurant familiar, a

rodrigo araya amb Capitán avalos (encara que a Google posi artesanos aquí també). Me telefonen... qui deu ser? el meu cap des de santiago per demanar-me si va tot bé, diu que ha intentat posar-se en contacte amb altra gent de la feina i no ha pogut. Me demana si ha estat gros i com ho he viscut, li cont que hem hagut d’evacuar, que m’imagín que molts de companys de feina també, que arica està completament a les fosques i que segurament demà també. avui dormirem a fora. record les imatges del tsunami del Japó, m’imagín el pitjor. entram al restaurant familiar (cals cosins i oncles), tot tranquil, ens obren sense problemes, les instruccions ja les sabien, és millor estar junts, ha arribat més gent, i després de nosaltres arriben quatre o cinc familiars més. sopam, poca cosa, te i pa amb formatge. seguim nerviosos, comentant la jugada, escoltant la ràdio, parlen les autoritats, “alerta de tsunami... preventiva... evacuar hasta las seis de la madrugada... sismo de grado 8... sin suministro eléctrico... problemas con la señal de telefonía... la población respondió y evacua con normalidad...”, sentim rèpliques, res greu, després d’un 8. un 6 o 5 fan rialles, ni els notes, pels nervis, supòs. Xerram, la son ens guanya, se fan les 24:00, dormirem aquí, sort que tenen matalassos i llits a bastament, a les 7:00 o 7:30 ens despertarem... i ja veurem què feim. Deixam la ràdio encesa, per si de cas. “alerta de tsunami... evacuación... sin daños...”. la son ens guanya. sent gent xerrar, sona el mòbil, són les 7:30, el despertador, he dormit fatal, però he dormit. Ha tornat la llum, bona senya, ens dacomiadam de la família i tornam cap a casa.

Començam a sentir notícies, pareix que són bones. arribam a

19

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 20

mel i sucre casa i me telefonen: “evacuaron a Don Manuel (el cap de l’empresa a arica) y recién amaneció y bajó del cerro, hoy no tenemos trabajo, así estamos con las familias y ponemos orden”. ah, mel..., la casa està intacta, ni una raspadeta, casi tot a lloc, tot, però no hi ha ni llum, ni internet, no puc avisar a Mallorca que estam bé. Deix la sogra a casa, tranquil·la, el sogre va dir ahir vespre que tornaria a arica, sabem que arribarà més tard. l’al·lota és a iquique, han suspès les classes, he xerrat amb ella per telèfon, se quedarà a casa i intentarà dormir, cap problema. aprofitaré per sortir, aniré a fer una volta, a omplir benzina, carregar el mòbil i veuré quines han estat les destrosses o què ha estat el tsunami. Me trob dues benzineres tancades, vaig cap a la mar... tot en “ordre”, pareix una llevantada, arena damunt el passeig marítim i poca cosa més. Xerr amb la gent que me trob: “la ola apenas llegó hasta acá, dicen que tuvo solo 2 o 3 metros de alto”. estic sorprès, no m’ho esperava, jo calculava ones de 8 o 10 metres, potser aquí ha pegat fluix. vaig a veure altres zones de la costa, excepte alguns detalls com l’arena moguda de lloc no hi ha destrosses..., fins que arrib a un restaurant, massa damunt l’arena, destrossat, però era d’esperar, no?

Me trob algú d’un ministeri fent fotos, li deman quatre coses, i tal com suposava ells també esperaven un tsunami més gran, estan sorpresos (en positiu). el Morro de arica l’ha escapçat un poc, hi ha hagut unes esllavissades i encara hi ha roques damunt el passeig marítim, menys cosa del que m’esperava. Pas pel centre de la ciutat i efectivament hi ha destrosses, vidres romputs a les cases comercials, murs de maons d’argila caiguts, i algunes faroles caigudes. era un 8!, alguna cosa havia d’estar destrossada per nassos.

20

són les 9:00, vaig a carregar benzina i els mòbils... una coa tremenda, però possible, cal tenir paciència. Telefon als companys de feina, quedarem per anar a veure l’oficina a les 11 o les 12.

Me telefona el cap de santiago, vol que acabem l’informe del projecte que hem d’entregar aquesta setmana. “Don Manuel nos dijo que estuviéramos con las familias, que evaluásemos los daños, no tengo electricidad en casa y no se en que estado está la oficina.

Con los chicos hemos hablado de ir a la oficina a ver que tal, hable con Don Manuel que el le mantendrá informado”. Quasi l’envii a porgar fum, a santiago se posen histèrics amb un 5 o 6... i nosaltres amb un 8, sense saber encara què ha passat, volen que continuem com si no hagués passat res? Quina barra! al final pos benzina. vaig a l’oficina...

Tenim l’oficina a un bloc de pisos, els terratrèmols els afecten molt... i començ a veure escletxes, molt de moviment de gent, i trossos de guix per terra. Pareix greu. arrib a l’oficina, me trob amb altra gent, pareix que els danys de l’edifici són superficials, feim net, ordenam, no hi ha corrent, tornarem a casa perquè no podem fer res. arrib a casa a les 14:00, ha tornat el corrent elèctric i ha arribat el sogre. Faré feina des de casa. rebem notícies d’iquique i també de l’interior d’arica. Moltes cases destrossades, més coes a les gasolineres, supermercats tancats, gent alterada, rèpliques de 5 o 6 cada 10 minuts, militars i policies al carrers... la gent està alçurada i nerviosa. i de cop i volta, a les 23:50, un altre terratrèmol! sí, brusc, però més fluix que el d’ahir. efectivament, ha estat un 7.

No ha fuit la llum, demà tocarà anar a l’oficina. som el primer en arribar, segueixen les rèpliques, a l’oficina

se noten un poc més, però res greu. van arribant companys de feina, per part nostra tot haurà de ser normal i aviat. Durant tot el dia i els dies següents a la feina continuam com si res, arica està completament tranquil·la. si bé es cert que hi ha cases en mal estat, comparat amb iquique no és res. als pobles de l’interior (perduts a les muntanyes o al desert) no se sap ni en quin estat estan, hi ha d’anar l’exèrcit amb helicòpter, perquè hi ha camins i carreteres bloquejades. a Xile les televisions mostren cada dia imatges més o menys desesperades des d’iquique, helicòpters sobrevolant la ciutat, pujades de preu en recursos bàsics, cases i col·legis destrossats, restriccions en la venda de combustible, coes i restriccions de venda als supermercats. l’al·lota decideix (i jo ho agraesc) venir cap a arica, de totes maneres el govern ha dit que no hi haurà classes fins que els col·legis no certifiquin que no tenen cap problema estructural. sincerament, cal donar l’enhorabona a la gent d’arica per la maduresa d’evacuació i com d’avesada que està la població a aquests fenòmens. Però també cal dir que a vegades són una mica exagerats tant amb les destrosses, com amb les conseqüències, fins i tot hi ha casos de gent que evacua abans del terratrèmol per por que tremoli més fort (encara que sigui científicament difícil).

H

an passat dues setmanes, no se sap encara què farà el govern amb les edificacions en mal estat, moltes escoles segueixen tancades, l’al·lota encara no sap quan començaran les classes, potser la setmana que ve, però ha de tornar a iquique (per sort la situació és més tranquil·la). Tot pareix que seguirà igual, esperant..., que torni a tremolar, de moment estam tots bé.

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 22

mel i sucre

retalls

Sa sal del món aNToNi riera (http://www.arabalears.cat)

a

ixò era i no era un temps que escorca tengué un garriguer afectat de bravetgera i més cabeçut que un forc d’ais. Havia nom Toni, però com que no alçava set pams d’enterra es qui el coneixien bé li deien Tonyito. en Tonyito era un homo resolt i tant li era empadronar argentins a la vila perquè li guardassin es conills i ets esclatasangs des bocí, com fer-se seves ses cases des senyors, mal que ell fos domés es garrigueret des contorns. aquell homoniqueu de polzada feinetjava adesiara per un apotecari més xerec que lo que tiren i més afuat que una catefa de dimonis boiets. i heu de creure i pensar i pensar i creure que arribà un dia que s’apotecari de sa dolentia, amo de tots es xarops, beuratges i ungüents, cridà es garrigueret i li enflocà: “Garrigueret de sa pellissa, saps que dins sa meva apotecaria hi tenc guardats tots es remeis per curar tots es mals des mallorquins, manco un. estic determinat a tenir dins sa meva apotecaria tota sa sal del món, que m’han dit que és s’únic remei que cura es mal que és es pitjor mal de s’humanidat: sa mallorquinidat. i ja pots esser partit perquè si dins un mes no tenc aquí sa sal del món, te degradaré a xofer de carro oficial”. s’apotecari alçà una xicra de vi diví i glopetjà com qui tasta malvasia. es garrigueret arrufà un poc es nas i de dins ets aranells hi guaitaven dos pèls arreveixinats com reguinyols negres de sutge i de s’espant cuidava que li caiguessen es dos cabells que li quedaven damunt sa closqueta pelada.

22

“vaja uns maldecaps”, pensà en Tonyito, que sempre havia cregut totes ses ordres i sermons de s’apotecari. Però què fa ell? se’n va cap a sa boal, enverga llongo i ja s’ha enfilat damunt s’esquena de sa somereta, i al punt ja són partits de d’allà cap a cercar sa sal del món. Quan va fer tres dies i tres nits que trotaven, troben una jaia més arruada que una llei de normalització: “alabat sia, Déu, jaia vella. s’apotecari xerec m’ha comanat que li dugui dins un mes es tresor de sa sal del món, s’únic que pot curar des mal de sa mallorquinidad”. “Caminaràs tres dies i tres nits, i trobaràs tres entreforcs, gafaràs cada pic es camí de la dreta i xerraràs sempre en mallorquí, però si vols arribar a sa sal del món no podràs fer servir mai s’article literari. Cada pic que un en diràs, pedra mabre tornaràs”. i amb aqueixes recomanacions de sa jaia, es garrigueret s’espitxà cametes me valguen cap a n’es llumeneret blau, però requeteblau.

Com hagué caminat es primer dia i es sol queia com un esclat de carabasses dins s’abundor de la mar salada, es garrigueret se trobà un presentador d’informatiu en es primer entreforc. “alabat sia déu, presentador, què hi fas aquí a les fosques?” No havia acabat de rallar que se sentí pes braços una fredor de gel pedrenca com a penyes marines. amb sa coa enmig de ses cames, voltà cap a la dreta i en es segon entreforc se trobà en Jorge Campos qui obrava. “alabat sia déu, Jordiet meu, quina la fas, aquí assegut a la gotzoneta?”

No havien sortit aquells mots de sa boca, que aquell malanat de

garriguer sentia que ses anques i es forat cular tornaven rostits com una pedra mabre, freda com la mort d’una llengua que volen matar es qui no la rallen. es garrigueret arriba a n’es darrer entreforc i hi topa na Joanota que trepitja sa moma amb sos seus peuots de geganta mavonesa. al punt ja l’ha escomesa i li enfloca: “Joanota, així m’agrada, que trepitgis a les totes”. en sentir-se en Tonyito sa llengo de pedra viva, ses cames li feren flaca, però a l’instant també foren de marès. i un guinavet de crestall li acorà es pit d’escuder fidel, i tot ell era ja una pedra de sal.

M

entrestant, devers es Pont d’inca, s’apotecari xerec, espera qui espera es tresor de sa sal, se cansava de veure passar una processó de penitents amb camies verdes. i per cada un qui passava li naixia dins es cervell una anguilota d’agrura, ets ulls li tornaven negres de ràbia encesa i dues banyotes rostides com a cimals d’ullastre li trepanaven sa closca engominada. sortí a l’escapada de s’apotecaria carregat de xarops i medecines i pertot on se girava aquell malanat domés veia mallorquins de color verd que menjaven robiols i panades i sobrassades penjades a escales de collir figues i altres coses per l’esTil. i arribà que aquelles serps se menjaren es cervell de s’apotecari xerec, que esclatà i escampà aquell estol de serpetotes d’aigo per sa terra mallorquina. i és de llavors ençà que a sa Pobla mengen espinagades coentes i que a Mallorca hem pogut xerrar tranquils es mallorquí.

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 23

mel i sucre

Informatius en pollencí

retalls

seBasTià alzaMora (http://www.arabalears.cat)

i

nfatigable, l’executiu de José ramón Bauzá acaba de fer pública la seva nova iniciativa en l’àmbit de la política lingüística: a partir del primer dia de maig, els informatius d’iB3 hauran de ser locutats en article salat. l’impulsor de la idea és el vicepresident del Govern Balear, antonio Gómez, que pel que es veu considera que, d’aquesta manera, les notícies de la televisió pública balear (també coneguda com a PP3) tindran un aire “més mallorquí”. Com sol succeir amb aquesta mena de defensors de la mallorquinitat i de lo nostro, el vicepresident Gómez (un personatge que acompleix tots els estàndards de mediocritat que exigeix Bauzá a tots els seus col·laboradors) no en xerra ni una paraula, de mallorquí. suposem que això deu ser perquè, si prova de dir “patata”, se sent confós i no sap si està parlant mallorquí, formenterer, català o friülès. Davant del dubte, doncs, ha decidit ordenar que a iB3 es faci servir l’article salat. en efecte, l’article salat (“es

cotxe”, “ses nines”, “ets al·lots” o, com diria la consellera d’educació, Juana Mari Camps, “sa moma”) és característic dels parlars balears. el que segurament no saben Gómez ni Bauzá (que, com deia Machado, “desprecian cuanto ignoran”, i aquesta gent ho ignora tot) és que l’article salat no és privatiu de Balears, sinó que també perviu en algunes zones de l’empordà i del País valencià. No tan sols això, sinó que va arribar a les illes per boca dels repobladors empordanesos que es van establir a l’arxipèlag després de la conquesta del rei Jaume. És a dir, que l’article salat és absolutament català: tan català com l’idioma propi de Mallorca, Menorca, eivissa i Formentera, que no té altre nom que el de llengua catalana. encara més: la convenció lingüística determina que l’article salat és propi dels registres col·loquials, mentre que l’article que anomenem literari (el més estès dins el domini lingüístic: el, la, els, les ) és l’adequat per als registres formals. així ho han entès, sense excepció, tots els lingüistes

i filòlegs illencs, de mossèn alcover i don Francesc de Borja Moll ençà. així ho han entès tots els grans escriptors mallorquins, des de Costa i llobera fins a Baltasar Porcel, passant per llorenç villalonga, Blai Bonet i qui vostès vulguin (tot i que això no impedeix que hagin fet servir l’article salat per recrear en les seves obres la parla dels mallorquins). així ho entén la universitat de les illes Balears (uiB), màxima autoritat a Balears en matèria lingüística segons l’estatut, i així ho entenen també totes les universitats catalanes i valencianes, a més de les 150 universitats d’arreu del món que imparteixen estudis de llengua catalana. així ho entén tothom, menys un home que es diu Gómez i un altre que es diu Bauzá. Posats a recercar formes genuïnes, potser que facin fer els informatius en el parlar de Pollença, que ha fossilitzat l’article el en eu, i també, fins i tot, en u. així faran “u noticiari”, que no tindrà, per descomptat, res a veure amb “u català”.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

23

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de març: Quasi bé fins a l’entrada de la primavera, el dia 20, el març es presentà amb un temps suau, amb temperatures superiors als valors normals i molt estable, amb predomini d’un ambient anticiclònic, seguint la tònica registrada en el febrer, que fou un mes també molt moderat en quant a climatologia. en contrast amb aquesta part del mes, el terç final ens dugué una baixada important de les temperatures i certa inestabilitat atmosfèrica. la conjunció d’aquests factors provocà una nevada de certa consideració a la serra de Tramuntana, per damunt dels 900 m, els dies 26 i 27. s’hi arribaren a a acumular uns 10 cm de gruixa; essent la nevada més copiosa d’aquest any. acomiadàrem l’hivern amb temperatures primaverals i la primavera entrà amb temperatures hivernals. Per això, la temperatura mitjana del mes, al final, no ha estat tan elevada com s’esperava per l’evolució dels dos primers terços del mes. s’ha situat als 12,5 ºC, 4 dècimes inferior a la del març de 2013. els dies més freds del mes foren els dies 26, 27 i 28. la mínima del mes es registrà el dia 28 amb 4,1 ºC; la mitjana més baixa es produí el dia 26 amb 8’8 ºC. a l’altra banda del termòmetre, la màxima mensual s’anotà el dia 17 amb 22,3 ºC, dia en què tenguérem la mitjana diària més elevada, amb 16,7 ºC. Com ja va passar al febrer, el març tampoc ha estat un mes plujós. en total s’han recollit 25,2 mm, una quantitat insuficient pel

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

12 11,9 12,5

10,7 9 12,9

10,6 7,8 13,2

10 10,7 11,8

9,7 10,4 11,2

9,8 9,9 11,7

11,8 11,4 12,3

MES DE FEBRER

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

12,5 ºC 22,3 ºC (dia 17) 4,1 ºC (dia 28) 25,2 mm 7,9 Km/h 93,3 Km/h (dia 4) N-NO 72 % 1015 mb 3 ml/dia

12,9 ºC 20,3 ºC (dia 22) 2 ºC (dia 16) 32,3 mm 8,5 Km/h 65,9 Km/h (dia 13) O-SO 76,00% 1005 mb 3,4 ml/dia

ABRIL 2014 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

15,9 ºC 24,5 ºC (dia 8) 8,3 ºC (dia 1) 13 mm 4,4 Km/h 53,1 Km/h (dia 5) S-SE 3,4 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

2014 GENER 2014 FEBRER 2014 MARÇ

65392 86239 127387

5290 7168 10432

12,36 12,03 12,21

....

14,74 15,48

4285 5806 8450

1323 1792 2608

2013 MARÇ

118849

9702

12,25

15,52

7859

2426

que demana la terra en aquesta època de l’any. aquesta situació afegida al dèficit que anam arrossegant, des del gener, comença a afectar negativament l’evolució dels cultius de secà que precisen d’humitat als sòls per poder granar de manera òptima. la major part de les precipitacions es produïren durant la inestabilitat de

final de mes i anaren acompanyades, a moments, de fang. la pols, en suspensió a l’aire, causant d’aquest fenomen provenia del nord d’àfrica, arrossegada pels vents de component sud que bufaren durant aquests dies. el mal temps i la pluja deslluí la nostra festa del Quart Diumenge, celebrada el dia 30 d’aquest mes.

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 25

mel i sucre la humitat mitjana ha baixat al 72%, a causa de l’estabilitat atmosfèrica de gran part del mes. l’evaporació mitjana ha pujat respecte al febrer i s’ha situat als 3 ml/dia. la velocitat mitjana ha estat de 7,9 Km/h. aquest ha estat un meteor molest durant 7 dies al llarg del mes, en què la velocitat mitjana superà els 10 Km/h. a destacar el dia 4, en què aquesta mitjana assolí els 33,2 Km/h i es va produir el cop de vent més intens, amb una velocitat de 93,3 Km/h. Dies de vent molt intens foren els 3 i el 23, amb mitjanes fregant els 20 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de la direcció situada entre tramuntana i de mestral, N-No. Comentari al mes d’abril: Durant l’abril les temperatures s’han situat novament en valors un poc superiors als normals fins a la data. Durant el dia ascendeixen de manera considerable, refrescant, únicament, una mica, en caure el sol. els dies en què no bufa el vent i el cel és net de núvols l’ambient és quasi estival convidant fins i tot a banyar-se a la platja. Hem tengut una setmana de Pasqua molt plàcida en quant a climatologia, la qual cosa ha afavorit els actes tradicionals d’aquestes festes i ens ha permès fruir de la natura a l’aire lliure. una natura que es mostra exuberant, coberta d’un mantell verd que domina sobre els camps. la policromia de les flors de les plantes herbàcies i dels arbres comença a evidenciar-se, iniciada

la primavera. a aquesta simfonia de colors i olors, s’hi afegeix una altra de sons, protagonitzada per aucells i granotes, que delecten els nostres sentits després de la letargia hivernal. l’única inestabilitat atmosfèrica important es produí els dies 3 i 4 en què varen caure quasi bé els 13 mm de pluja comptats en el que duim de mes. si bé el refrany diu: “ a l’abril, cada gota val per mil”, remarcant la importància de la pluja, per petita que sigui, en aquesta època de l’any, la pluviometria segueix essent insuficient per aspirar a una bona anyada. la darrera borrasca, que ens augurava alguna precipitació, tampoc no ens ha duit cap gota d’aigua per a les nostres terres. esperem que canvia aquesta dinàmica i ens arribin encara pluges a temps.

Parc solar fotovoltaic en el mes de març hem tornat tenir un augment important de la la radiació solar en relació al mes anterior, el febrer, conseqüència de l’allargament considerable del dia i d’un temps majoritàriament estable. Per això, s’han generat 3264 Kwh més; no obstant això, ha baixat una mica el rendiment, que ha passat de 12,03 a 12,21; és a dir, s’ha necessitat més radiació per obtenir cada Kwh. si comparam aquest mes amb el març de 2013, enguany s’ha generat més energia; concretament s’han produït 730 Kwh més; en canvi, el rendiment i la tª mitjana a la qual han estat exposades les plaques han estat molt similars entre ambdós mesos.

http://melisucre.cat/ 25

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 26

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: els dotze apòstols, a unes festes de Pasqua, a finals dels anys quaranta. Hi ha: antoni Bauçà “escolà”, Pep Fuster, antoni de sa Pleta, Miquel Fiol, Joan Bauçà “Passol”, Miquel “Celador”, antoni Bauçà “de cas mestre amador”, antoni Mas “Pagès”, Miquel sastre “de sa Botigueta”, Joan Gayà “Peremates”, Miquel Gayà “escolà” i Joan Gayà “Fidever”.

Fotografia 2: “les tres Maries” que sortien del matinal del dia de Pasqua, a finals dels anys quaranta. les tres al·lotes santjoaneres són: Maria Matas “de sa raval”, Joana Bauçà “de cas Capità” i Magalena Munar “Brondera”.

Fotografia 3: un dimarts de Pasqua, al puig de Bonany, a finals dels anys cinquanta. Hi ha: aina Joan “des saig”, Maria estelrich, antònia Gayà, madò Joana “de ca na Blanch”, Joan Bauçà “de cas mestre amador”, anita Galmés, Catalina Picornell, Margalida Joan “Guillemona”, Catalina Mas “Pagesa”, Maria Matas “de sa raval”, antoni Bauçà “de cas mestre amador” i Bel Matas “de sa raval”. l’aportació fotogràfica és de Maria Matas “de sa raval”.

26

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Pรกgina 27

mel i sucre

27

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 28

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 56

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzonta al 1. Les vies s’en als: ntenen ent entre elles.

aus. Un organ ` que est`a situat a un lloc an` o omal. ` L’unica ´ ntal tal. 5. En arvocal amb asimetria horitzon an¸ccar a raig (morter o formig´ mig´ o) o sobre quitectura, llan¸ una superf´ fıcie ´ıcie mitjan¸ccantt una m`a anega que transporta el material. Societat Limitada. Ira incompleta. 6. Part predominantt de la usura. Industria ´ ` prehist` orica o` del nord d’Africa.

Damuntt on es posa el gelat. 7. D´ Do o ona! na! De vegades muda a final de pa´ indiscutible que l’han absolt. 8. Relatiu o raula. Es pertanyentt a l’eco. Frequen ¨ nts. 9. Tenc un cos, per la qual cosa existesc. Que treballa amb l’art. Els sons de l’ed`en. 10. Xiula m´es sordament nt. El puntt m´es sensitiu de la vagina. Accepta una her`encia.

11. Estat d’un at` onit. o ` M’equivoc. 12. On el Bar¸cca en ntrena els joves il·legals. Cubista llegendari, autor de l’obra de la fotografia, o model de Citro¨en.

o natural. S’aEstim l’amplitud modulada. 2. Fog´ ´ una llauna quan aterra proxima a la costa. 3. Es a la Lluna. L’oci no treu cap a res. 4. Volta de la Terra sobre si mateixa. Tiri el material de nombre at` omic o ` ´ que els a jun nt` a. a 39. Per poc no ´es l’unic 5. Existeix el comen¸ccamentt d’Espanya. Hidrocarbur que no ret´e del tot. Era necessari. 6. Far` a falta.

Conjuntt de flors dins la mem` `oria o del PC. 7. Segmentt d’una recta. Qualitat d’un que tributa desordenaEl podeu resoldre a: damentt. Extended Play. 8. Faig un forat dins una melisucre.cat/?p=1595 o que li correspon. cova. Indiqui amb un signe all` 9. Pales d’una turbina. El meu sou prov´e dels testicles. Toc sord. 10. Es mou suficien ntmentt r` a apid ` ´ molesta la tala de la com per guanyar La Liga. Es vegetaci´o alta. En ntrada i sortida d’Art` a. 11. L’a- Solucio a ´ al numer ´ o 55: gressi´o d’una taca no constava en acta. Cops de A C O R D R cul. 12. Primer decreix, despr´es creix. Zeta bolB A V I E R A A R I D O P cada. Embarcacions dels tios. Ag`encia federal del A N I D S C Govern dels Estats Units. 13. Ren ntin el qui treballa A T A C A T S a l’in nterior. Val m´es que oreu perqu`e no es devalu¨ ¨ı.

U U N I T

Vert ticals: 1. Membre d’una acad`emia. emia El padr´ı catal` a fa via. 2. Sac de cuir tancat amb clau on porten la correspond`encia els correus. Dotat d’ales que li permeten arribar a una posici´o alta. La fi del m´o on. 3. La terra d’all´ı est`a envoltada d’aigua.

El mariner est`a conduin nt pels mars. 4. Llar de les

28

U R I N A R I

L U L E E P A S S U E P O S C I D O D A R N S E

S M A R E S

P E R O S

E C A E R A R E A R P A A T I R T A I N A

I N A C T I U S

N U C A

T R I S O M I C A

E S O

S S E T S A S T I I U O R O N I C I S S E S

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 29

mel i sucre

esports

Cròniques de l’Sporting Sant Joan CE JoaN JorDà CaTalà

Esporles 8 – 3 Sporting Sant Joan CE: els santjoaners partien cap a esporles en bon dissabte a vespre. el partit va començar a les 21:00. el sant Joan va disposar de les primeres ocasions del partit però, per dues vegades, els pals impediren que s’avancessin. Fins que Murti Baer recuperava una pilota que enxufava entre els tres pals amb un xut potent (0-1). llavors, l’esporles, amb un poc de fortuna, aconseguia empatar (1-1). els visitants s’adormiren després de l’empat i els esporlerins aprofitaren una jugada en la qual Mateu simó s’havia fet sang al nas per avançar-se en el marcador (21). També en aquesta mateixa jugada, Jaume sitges es va lesionar sol i fou substituït per Biel león. a la segona part el sant Joan va sortir amb intensitat, tot i que els locals aprofitaren un contraatac per marcar el tercer (3-1). al minut d’encaixar el tercer, el santjoaners marcaven el segon gol amb un remat de Joan Mora pel segon pal (3-2). llavors, el sant Joan empatava el partit amb una jugada tàctica de còrner, Mateu simó en fou l’autor (3-3). Poc després, l’esporles tornava desempatar el partit amb un xut de falta (4-3), el cinquè gol del locals entrava per l’esquadra (5-3). els santjoaners intentaren fer el porter-jugador, ja que havien de tornar remuntar, però l’esporles encaixava tres gols més a porteria buida i el partit finalitzava (8-3).

Sporting Sant Joan CE 2 – 2 Son Rapinya: aquesta vegada el sant Joan lluitava per la segona posició de la lliga, segon contra tercer. Per mala sort encarava el partit amb dues baixes

importants, Joan Mora i Jaume sitges. l’afició local sabia que era una cita important i a son Juny hi havia unes cent persones animant! les primeres ocasions foren de domini local, però el porter rival impedia l’1-0 i el son rapinya obria el marcador aprofitant una badada defensiva (0-1). el sant Joan continuà defensant amb intensitat i cercava l’empat, els visitants feren la sisena falta i andreu Joan fou l’encarregat d’empatar el partit des del punt de doble-penal (1-1). el segon temps va ser un reflex del primer, ambdós equips sortiren a per la victòria. Biel león firmà una bona actuació entre els tres pals. llavors, el son rapinya aconseguia un penal que suposava el desempat del partit (1-2). a partir d’aquí, els visitants jugaren a fer una bona defensa, mentre que els santjoaners dominaven el partit de cap a peus, tot i que perdien. Faltant tres minuts pel final, el sant Joan elaborava una jugada que Murti Baer rematava pel segon pal amb cos i ànima! (2-2). llavors, els locals disposaren del desempat però va ser impossible i el partit va acabar amb l’empat (2-2).

Wave House Calvià 4 – 2 Sporting Sant Joan CE: els santjoaners partiren cap a Calvià en bon dijous a les 21:00. el Calvià s’havia convertit en un rival directe després dels últims resultats del sant Joan. aquesta vegada les baixes eren les de Xisco Barceló, Biel Matas, Joan Mora i Biel león. els locals sortiren respectant els santjoaners, es tancaren al darrera i a confiar en els contraatacs. el Calvià va aprofitar la primera ocasió del partit per avançar-se en el

marcador (1-0). el sant Joan va disposar d’alguna ocasió però el porter local i el pal impedien l’empat. llavors, els santjoaners encaixaren un gol en pròpia porta que suposava el segon (2-0). així finalitzava el primer temps. a la segona part el sant Joan va sortir amb intensitat, Pere Florit marcava el 2-1 aprofitant una jugada tàctica de còrner, però poc després els santjoaners encaixaven un altre gol en pròpia que suposava el 3-1. llavors, Mateu simó marcava un gol “fantasma” que l’àrbitre no donava per vàlid. el Calvià marcava el quart gol aprofitant un contraatac (4-1). Faltant pocs minuts per acabar el partit, andreu Joan marcava el definitiu 4-2.

Sporting Sant Joan CE – 1 Interplà: el partit començava a l’hora prevista, Pere Florit fou l’encarregat de marcar l’1-0 als pocs minuts de començar el partit. Durant el primer temps els locals no van crear perill, les coses no els sortien i faltava actitud enmig del terreny de joc. De fet, la primera part va acabar 1-0 amb molt poques ocasions per part d’ambdós equips. el segon temps va ser completament diferent, just començar, Murti Baer es marcava una jugada individual que ell sol resolia amb un xut creuat imparable (2-0). llavors, els visitants aprofitaven una badada defensiva per marcar el 2-1. Poc després, andreu Joan marcava el tercer gol de la nit (3-1), Joan Jordà fou l’encarregat de marcar el quart (4-1), Joan roig va ser l’autor del cinquè gol marcant de doble-penal i finalment, Xisco Barceló tancava la nit amb el sisè i definitiu gol (6-1).

29

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Llobarro a la sal amb salsa holandesa saCraMeNT Ferrer

D

- Col·locar el peix damunt i cobrir totalment de sal.

- introduir dins el forn calent, durant uns 30 minuts, a foc mitjà.

Ingredients

Per fer la salsa: - separar els blancs dels vermells dels ous i mesclar els tres vermells amb el suc de llimona. remenar molt bé.

- Posar una cassola grossa amb aigua al foc i dins aquesta cassola una de petita. abocar-hi la mescla i la mantega.

- Coure a bany Maria, remenar contínuament amb una cullera de fusta. Deixar que la mantega es fongui i coure uns minuts fins que la salsa quedi espessa.

esprés de tantes panades, rostits i fritets de mè que hem menjat aquestes passades festes de Pasqua, us propòs per a aquest mes un plat de peix, senzill d’elaborar i no per això menys gustós. el llobarro és un peix boníssim, de carn blanca, compacta, amb poques espines i amb un gust fi i delicat. Té molt pocs greixos i molts de minerals com ferro, fòsfor i zinc...

Per a 5 persones: - 2 quilos de llobarro - 2,5 quilos de sal gruixada - 3 ous - 200 g de mantega - 50 cc de suc de llimona Preparació - rentar el peix sense llevar les escates però sí la butza.

- Cobrir el fons d’una palangana per anar al forn, amb mig centímetre de sal gruixada.

- Per servir, rompre la capa de sal amb una cullera, anant amb compte que no penetri la sal a l’interior del peix.

- llevar la pell, que quedarà aferrada a la sal. la carn quedarà blanca i neta.

- Per muntar el plat, col·locar el llobarro sense pell ni espines, acompanyat de patates bullides tallades a llonzes i tot regat amb la salsa holandesa.

http://melisucre.cat/ 30

mel406_mis298 23/04/14 12:53 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Maig: Festa del Treball (1), Fira de sineu (4), l’ascensió (29).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

“aigua de maig, de raig en raig”. Fins a mitjan mes és bon temps per llaurar la vinya, femar-la i esporgar-la. es comença a preparar el temps de segar: a finals de mes cauen les faveres i es comença amb l’ordi i la civada. si plou durant el mes, creixen ràpidament les herbes per a la pastura i comença a ser hora de tondre les ovelles quan entra la calor de valent. la pluja també és bona per a la mel de les abelles. Floreixen els rosers i tota casta de flors i herbes de bon senyal. És bon temps per sembrar mongetes (per lluna plena) i lletugues (per lluna plena i pel quart minvant). i encara podeu podar llimoneres i tarongers.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 maig 15 31 15 juny

la lluna

surt

es pon

06.49 06.34 06.23 06.20

20.41 20.54 21.08 21.17

29 abril 7 maig 14 21 28 5 juny

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h ariany Montuïri Petra Porreres sant Joan

Maig de 2004 • el Govern Balear va anunciar que es construirien dues noves residències geriàtriques a sant Joan i Montuïri. l’ajuntament va aprovar l’adquisició d’un solar de Can alatxa, on es va construir al cap d’uns anys.

• es va inaugurar el supermercat aprop, del grup eroski-syp. ocupava una part de l’antic magatzem de la Cooperativa agrícola, promotora del negoci.

• es varen posar rampes a diversos llocs públics per facilitar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda. Tanmateix, faltava complir una promesa que havien fet tots els partits: traslladar les oficines municipals a la planta baixa de la Casa de la vila. Passats uns anys es va arribar a fer.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard

dia 27 d’abril dia 4 de maig dia 11 dia 18 dia 25

Maig de 1994 • es va inaugurar la depuradora d’aigües residuals, devora la carretera de vilafranca. Tenia una capacitat de 200 m³/dia, comptant 2.000 persones a 200 litres diaris. estava acabada però pendent de connectar.

• varen començar les obres de la darrera fase de les xarxes d’aigües netes i brutes. Faltaven dos carrers a la zona des Camp (solanda i Consolació) i alguns més a la zona de sa sínia (Petra, Miranda, sa Bastida i puig de sant Nofre).

• el grup Biaixos i Capgirons, dirigit aleshores per Tomeu Garí, preparava l’obra En Llorenç malcasadís i na Susaina des fil, que havien d’estrenar a vilafranca.

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31