Mel i Sucre. Núm. 407 maig de 2014 by ciutadajoan

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Cròniques dels Premis Premsa Forana

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Un contracte d’arrendament de sa Bastida FraNCesC CaNuTo

Maig 2014. Núm. 407

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Cercar l’aventura BerNaDí CoMPaNy

Meteorologia JoseP roiG

Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company.

Tirada actual 500 exemplars

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cròniques de l’Sporting Sant Joan CE JoaN JorDà

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta Fotografia de Joan Font. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ Daniel Ábalos, el conductor que va atropellar mortalment en Joan roig, el novembre de 2012, ha estat condemnat a 53 mesos de presó. la sentència del Jutjat Penal número 3 de Palma el condemna, pel delicte d’homicidi per imprudència greu, a la pena d’1 any i 8 mesos de presó, a més de la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors durant tres anys. Per l’omissió del deure de socors, a 1 any i 8 mesos de presó, i, per falsedat en document oficial, a 1 any i 1 mes de presó i a una multa de 8 mesos amb una quota diària de sis euros. la vista va tenir lloc el dia 1 d’abril, a Palma. en relació amb els tres delictes pels quals se l’ha condemnat, i l’acusat va assegurar que no havia vist els ciclistes perquè el sol l’enlluernava, que se’n va anar perquè es pensava que havia atropellat un animal (o havia topat amb un camió, segons va declarar un altre moment) i que va canviar les plaques de matrícula perquè es va posar nerviós. ✑ el santjoaner Jaume sastre, professor de llengua i literatura catalanes a l’institut de llucmajor, va començar el 9 de maig una vaga de fam indefinida. Ho explica al seu blog (http://blocs.mes vilaweb.cat/Jaumesastre): “Vam començar el curs amb potència i cal acabar-lo d’una manera proporcional a la força amb la qual

El concurs de paelles d’enguany va comptar amb una participació de quasi tres-centes persones i prop d’una vintena de paelles inscrites.

vam envestir i també proporcional a la magnitud dels atacs dels quals som víctimes. Hi ha en joc la nostra credibilitat. el motiu de la vaga de fam és ben clar: eXiGir a José ramón Bauzá l’inici d’un procés real de negociació amb els comitès de vaga sobre els 10 punts de la taula reivindicativa [http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2013/09/plataformareinvindicativa-de.html]; una negociació, no cal dir, basada en el consens i que tengui en compte les opinions no només dels docents sinó també de les famílies. amb l’entrada en vigor de la loMQue estam assistint a un retrocés sense precedents que ens remet a la dictadura franquista, on els centres escolars eren dirigits per comissaris polítics i on l’opinió dels docents, pares i alumnes era sistemàticament marginada. la gravetat i la intensitat de l’ofensiva que estam patint fa inevi-

table adoptar mesures de cada vegada més rotundes i que responguin a l’anunciat ‘final de curs calent’ que des d’aquesta assemblea en reiterades ocasions hem avançat.” aquesta acció radical d’en Jaume ha rebut nombroses mostres de suport, com podeu comprovar a les fotografies que il·lustren el seu blog i als missatges de suport que hi apareixen. ✑ l’ajuntament de sant Joan invertirà 55.000 euros en l’habilitació i senyalització del nou camí del puig de sant Nofre, que fa poc que és de titularitat pública, juntament amb 10.000 m² de terreny al voltant de l’ermita, i també en la millora dels marges de paret seca. els doblers són d’una subvenció europea que s’ha concedit al consistori a través de l’associació Mallorca rural. l’ajuntament té un any i mig per executar aquestes millores.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 4

mel i sucre ✑ el Pi (Proposta per les illes Balears) va presentar el nou comitè local. el president és en Guillem Galmés; el secretari, en Tomeu Ferrer “Xorris”; la tresorera, na Noèlia llull; els vocals són en Marc Vidal, en rafel Ginard “sèbio”, en Joan Mora, en Tomeu Català, na Bàrbara Mieras, en Tomeu Matas “de son Duran” i en Francesc Mestre “Batxà”. l’acte va comptar amb la presència de la plana major del Pi: el president, Jaume Font, i els dos vicepresidents per Mallorca, antoni Pastor i Josep Melià. ✑ els partits s’han posat en marxa tímidament per a les eleccions al Parlament europeu (que ja s’hauran duit a terme quan llegireu aquestes línies). el Primer de Maig, rosa estaràs, número 7 a les llistes del PP (una posició amb escó “segur”), juntament amb altres membres destacats del partit (la presidenta del Parlament de les illes Balears i els consellers d’agricultura –Gabriel Company– i administracions Públiques) varen fer una visita a la Junta local de sant Joan. Quan feia quatre o cinc dies que l’ajuntament havia instal·lat els plafons per aferrar-hi la propaganda electoral, començaren a aparèixer-hi els primers cartells (pocs), del PP i el Psoe. També aparegueren algunes pancartes, d’aquests mateixos partits i d’erC, però en un ambient molt fred, que feia presagiar una baixa participació. ✑ segons el Ministeri d’Hisenda i administracions Públiques, el deute “viu” de l’ajuntament de sant Joan, a finals de l’any 2013 era de 728.000 euros, o sigui 369 euros per persona. això està molt per baix de la mitjana de les illes Balears, que és de prop de 770 euros. els pobles de veïnat tenien, en la mateixa data, aquests deutes

Chris Lescure, participant Expert, en un moment de la prova que va tenir lloc al Revellar el diumenge dia 18 de maig (foto de Rafael Sabater, http://www. deportebalear.com/).

per habitant: llorito, 715; sineu, 281; Petra, 358; Vilafranca, 769; Porreres, 475; Montuïri, 1.559. ✑ seguint amb la reforma de la senyalització viària de sant Joan, s’han posat indicadors de “itinerari recomanat” per anar a Petra des del carrer de Palma. També s’ha prohibit girar a l’esquerra des dels carrers que conflueixen al de Petra des del costat nord abans del

carrer de sa Bastida (Fra lluís Jaume, Princesa i unió). l’objectiu és descongestionar el carrer de Petra i per això es vol que els vehicles, quan són davant l’església, en lloc de voltar pel carrer Major, seguesquin pel carrer del Mestre Mas i baixin després pel carrer de sa Bastida. això els deixa devora el pou llarg, més enllà de la zona més problemàtica del carrer de Petra. Com sabeu, aquest

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 5

mel i sucre tament i el logotip dels bars prop d’on s’han instal·lat (es Centre i Can Tronca). segons hem pogut saber, els aparcaments es retiraran quan s’acabi la temporada de ciclisme i es posaran una altra vegada quan torni començar. l’aparcament de baix del campanar ha obligat a sacrificar una plaça d’aparcament per a minusvàlids. es recuperarà, però no allà mateix sinó al carrer Bellavista, a prop de “la Caixa”.

A la sala de plens municipal es va presentar el llibre de dibuixos eròtics de Joan Bennàssar sobre el llibre de Gabriel Janer Manila Cançoner eròtic: Sexe i cultura a Mallorca, del qual també es presentà la segona edició. A la fotografia, els autors juntament amb l’anterior batle Joan Magró, l’actual batlessa Catalina Gayà i Joan Rotger, president de la Comissió de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

PLANTERS

NICOLAU

itinerari no s’ha pogut fer obligatori per culpa de l’amplada insuficient del carrer de sa Bastida. s’han modificat les línies grogues del tros del carrer de Palma entre el carrer Major i Bellavista, que prohibien l’aturada. les línies ara són discontínues, o sigui que s’hi permet l’aturada, sense apagar el motor del vehicle i només un parell de minuts. una altra modificació del trànsit ha estat la recuperació del doble sentit de circulació per al carrer Tort. relacionat amb això, el carrer del Consistori ara és de

sentit únic per a tothom (direcció del carrer Major a Bellavista). ✑ l’ajuntament ha instal·lat aparcaments per a bicicletes a diversos parts del poble. N’hem vist un a la plaça de Joan Carles i, un altre al peu del campanar i un al Pes des Porcs. es tracta d’una barra metàl·lica horitzontal damunt dos peus del mateix material de color verd. Fàcilment es pot fer reposar la bici posant la punta del selló damunt la barra. Hem vist que els aparcaments duen indicadors amb l’any, l’escut de l’ajun-

✑ els diaris varen filtrar la llista provisional dels negocis de les Balears que acceptaven la Targeta Blava, una iniciativa del Partit Popular perquè els afiliats tenguessin avantatges en aquests llocs. De sant Joan només apareixia un negoci a la llista, l’autoescola ribas (les altres sucursals de l’empresa, a Palma i altres pobles, també hi sortien). igual que varen fer altres empresaris, al cap de pocs dies d’aparèixer la llista, la direcció de l’autoescola va emetre un comunicat per anunciar que es desmarcava de la iniciativa. Deia així: “l’autoescola ribas col·labora amb desenes d’entitats o associacions com: Creu roja, CCoo, eDiMa, Fundación amaranta, etc. però mai ha tingut cap tipus de relació política amb cap partit. És per això que avui mateix la direcció d’aquesta autoescola ha sol·licitat al Partit Popular la retirada de la llista de la Targeta Blava”.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 6

mel i sucre Pareix que la idea de la Targeta Blava no ha començat amb gaire bon peu. ✑ amb la finalitat de prestar servei a tots els declarants d’irPF de la nostra comunitat, l’agència Tributària de les illes Balears ha incrementat els seus serveis a la Part Forana, sobretot en els municipis en els quals no té presència l’aeaT (l’agència estatal). entre aquests municipis hi ha sant Joan. Fins el 27 de juny es pot demanar cita al telèfon 901 223 344 o a www.aeat.es per al servei renda àgil, que permet emplenar i presentar la declaració de la renda i/o confirmar l’esborrany de l’exercici 2013 d’una manera ràpida, senzilla i gratuïta. ✑ Va morir inesperadament el santjoaner Toni Bauçà Bauçà “Quixal”, que havia nascut l’any 1964. sense estar malalt de res, un dematí es va aixecar amb molèsties a l’esquena. Mentre li cercaven un calmant, va caure fulminat, sense que s’hi pogués fer res. en Toni s’havia casat a Petra, on vivia, tenia dues filles i es dedicava a la fusteria d’alumini. a sant Joan viuen els seus dos germans, na Francisca i en rafel. ✑ Únicament dues nines varen fer la primera comunió el dia assignat per la parròquia, el segon diumenge de maig. alguns altres nins (no molts) la faran altres

Cada dijous des del mes d’octubre passat s’ha duit a terme el taller de manualitats a l’Associació de Persones Majors de Sant Joan. A la foto podeu veure les participants, que enguany han elaborat un tapete en el qual han participat totes, coordinades per na Cati Font Barceló.

dies. Queden enrere els temps en què bastava comptar els alumnes de tercer de l’escola per saber quantes comunions hi hauria. ara uns no combreguen per motius obvis (són d’altres religions) i molts no combreguen tot i ser formalment catòlics. ✑ sembla que aquest estiu sant Joan comptarà amb tres bars o restaurants més. segueixen a bon ritme les obres que fan en Jordi Cremat, al començament del carrer de Manacor, i en rafel de son Duran, al carrer Major, en dret de la plaça del Pes des Porcs. Ben devora aquest local es vol reobrir Ca na Mates, en aquest cas a càrrec gent externa.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

un altre negoci que ja existia però que ara ha ampliat l’oferta és Can Covent. Des de fa uns mesos també s’hi ofereix menjar: tapes, pizzes i ensalades. Fa uns mesos va tancar, molt poc temps després d’haver obert, el negoci on hi havia el pub Diàlegs. Per la seva banda, Can Fiol, un dels cafès tradicionals de sant Joan, continua tancat. ✑ el santjoaner Climent Picornell, col·laborador de mel i sucre, va presentar el 22 de maig el llibre Palma, crònica sentimental, amb fotografies de Jaume Gual. la presentació va anar a càrrec dels escriptors Biel Mesquida i José Carlos llop. el llibre ha estat

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 7

mel i sucre

El santjoaner Gracià Sànchez, del Gall Editor, juntament amb els autors Jaume Andreu i Mateu Gual presentaren el llibre Les matances tradicionals a Mallorca, com a acte de cloenda de la setmana del llibre i la lectura que es va dur a terme per Sant Jordi. La xerrada va tenir lloc el diumenge dia 4 de maig a la Sala Polivalent de la Tercera Edat.

editat per ifeelbook, que diu “Palma, crònica sentimental no és un llibre de memòries, ni tan sols una crònica a l’ús. No és, tampoc, un llibre de geografia ni de sociologia o d’antropologia, tot i que contengui pinzellades de tots aquests elements. Climent Picornell aconsegueix plasmar en aquest volum moments, llocs i personatges, descrits amb la delicadesa pròpia de l’observador professional, per compondre un calidoscopi de mil colors, una estranya foto fixa en moviment

sobre un escenari, la ciutat de Palma, convertida en el protagonista principal.” ✑ el 16 de maig va començar una nova tanda de conferències de la universitat oberta per a Majors, organitzada pel Consell de Mallorca i la universitat de les illes Balears. el primer dia es va poder aprendre “Què són les xarxes socials”, a càrrec de Carlos Herrero Torné, professor del Departament de Matemàtiques i informàtica. Dia 23, Bartolomé

Deyà Tortella, del Departament d’economia d’empresa, versarà sobre “Però, què fa el banc, on són els meus diners?”. la setmana següent, el 30 de maig, Joana sánchez roig, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la salut, farà la conferència “Beure correctament, tan necessari com menjar”. el 6 de juny, raül Genovès Company, del Departament de Filosofia i Treball social, parlarà de “autoconeixement, gestió d’emocions i solució pacífica de conflictes”. el cicle es tancarà amb la conferència “la serra de Tramuntana, un paisatge singular de valor universal”, a càrrec de Jaume Mateu i lladó, investigador del Departament de Ciències de la Terra. Totes les conferències són a les 17.30 hores al Casal de Persones Majors. ✑ a la uiB ja es troba a l’abast dels interessats el fons del poeta santjoaner Miquel Gayà i sitjar (1917-1998). el fons està format per 2.542 llibres, la major part obres literàries, i 410 fullets, a banda d’una important col·lecció de revistes. Cal destacar que és especialment important la presència de la literatura catalana, sobretot poesia dels segles XiX i XX, i estudis crítics sobre diversos autors, com ara Costa i llobera. També s’hi troben llibres d’història i geografia de les Balears, així com una mostra important de

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 8

mel i sucre llibres religiosos catòlics, tant obres d’estudi com literatura pietosa i litúrgica. ✑ la Coral de sant Joan, reforçada amb cantaires de la de son servera, i la unió Musical de Petra, varen oferir un concert al teatre d’aquest poble veïnat. en algunes peces, la coral va estar acompanyada per un xeremier (en Guillem Company “Foc”) i un flabioler (en Jaume Bauçà, fill de na Marta Company). el concert és el mateix que es va fer a sant Joan, encara que aquí es va presentar també la Coral infantil. ✑ el mateix dia 10, el grup de Nofotis va actuar a lloret, a la festa dels Quintos. Com sabeu, dos dels cinc membres són santjoaners: arnau Moratinos (baix) i Joan roig (guitarra). ✑ Com a darrer acte de la setmana del llibre, es va presentar l’obra Les matances a Mallorca. Hi varen parlar els dos autors, Mateu Gual i Jaume andreu, i l’editor, el santjoaner Gracià sànchez. el llibre és una guia pràctica que explica com convertir un porc en una perxa d’embotits. Descriu totes les passes del procediment, i conté una gran quantitat d’informacions detallades. està il·lustrat amb fotografies i acompanyat d’una introducció de l’actor Toni Gomila (de l’imprescindible Acorar) i gloses del millor glosador viu, en Mateu Xurí. ✑ el programa d’iB3 Uep, com anam? va entrevistar antoni sastre “de sa Botigueta”, que va presentar recentment el seu darrer llibre, Agricultura i ramaderia a Sant Joan en el segle XX. el programa es va emetre el dijous 1 de maig. ✑ la Penya Motorista de sant Joan va fer el 18 de maig una

nova edició de la tradicional competició de trial al revellar. la prova, que s’havia d’haver celebrat el 2 de febrer, és la setena del calendari i va comptar amb la participació de 47 pilots, de les categories elit (8), Màster (4), experts (15) i open (20). resultaren guanyadors Marc Horrach (elit), Josep M. segura (Màster), Christophe lescure (experts) i Joan riera (open), seguit per Juan José Carrión i antoni Gayà. aquesta darrera categoria va ser la més disputada, ja que el podi es va decidir a la tercera volta. abans d’organitzar les proves de motocròs (que ara s’han aturat, per problemes amb el propietari de bocí on hi ha el circuit i amb l’ajuntament), ja es feia trial, inicialment a la Pedrera Nova, a la zona des albellons, on posteriorment es va fer la casa en Miquel Pascual, que va fer omplir tot el clot. Darrerament, s’ha traslladat a la zona des revellar, aprofitant les roques que hi ha i les excavacions que s’hi varen fer antigament per extreure grava.

Miquel ribot (propietari i cuiner del Bar Magisteri de Palma), David Pérez i llorenç sunyer (creadors del web gastronomicament.cat) i Tomeu Font (col·laborador del mateix web i del Diario de Mallorca). ✑ el grup excursionista de mel i sucre és l’organitzador enguany de la festa de sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyers. es farà el diumenge 15 de juny al puig de sant Nofre, seguint el programa habitual: missa a la sortida de sol (tan a prop del solstici, surt molt prest, devers les 6) i refresc per als assistents, en aquest cas a l’esplanada de Consolació. Com a bons excursionistes, els participants faran tots els trajectes a peu. la festa de sant Bernat cada any s’organitza a un lloc diferent de Mallorca, a càrrec d’un grup local. en el nostre cas, hem tengut la col·laboració de l’ajuntament de sant Joan. (Podeu trobar-ne més informació a: http://melisucre.cat/?p= 1603.)

✑ el concurs de paelles que organitza cada Primer de Maig assemblea per sant Joan va batre enguany un rècord d’assistència i participació. Varen ser 17 paelles que concursaren i més de 300 persones les que acudiren a Consolació. els guanyadors foren: antoni Barceló, amb “Paella Coleman” (primer premi al gust); Miquel Munar, amb “Paella Gall de Calicant” (segon premi al gust); antoni Bauzà, amb “Paella sa Tardor” (tercer premi al gust); i Pedro Galmés, amb “Paella es Pollets” (premi a la presentació). el jurat d’enguany va estar format per: Magdalena Bauzà (santjoanera i cuinera de la cantina del Mercapalma), Tomàs Filgueira (santjoaner i cuiner professional que col·labora en la cuina del restaurant Hortella d’en Cotanet),

✑ a les eleccions al Parlament europeu de dia 25 de maig, seguint la tònica balear i estatal, tant el PP com el Psoe han davallat en vots i percentatges. També ha augmentat l’abstenció (58,5% d’enguany davant el 52,4 del 2009). els resultats han estat aquests (entre parèntesis, els resultats equivalents de 2009): PP, 219 (260); Psoe, 125 (221); ePDD, 104 (42); eu-iB, 32 (8); Podemos, 31 (-); Primavera europea, 16 (-); uPyD, 15 (5); Ceu, 12 (97). els altres partits no han superat els 10 vots. amb aquests resultats, tot i la davallada de vots, el PP es consolida com la primera força política al nostre municipi, amb un percentatge clarament superior a la mitjana balear (35,84% davant 27,45%).

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 9

mel i sucre

ins fa poc temps era conegut per en Toni de sa Botigueta, i me queia bastant bé, però d’un temps ençà m’han ascendit a “amo” i ara me diuen l’amo en Toni de sa Botigueta, supòs que és perquè troben que he tornat vell i me tracten de vós. Per la pagesia i sobretot al nostre poble, el concepte d’“amo” era destinat a aquell que regentava una possessió, com per exemple l’amo antoni dels Calderers o l’amo en Joan de son Gual, per anomenar-ne dos; també era un tractament destinat als caps de les famílies benestants, que conraven molt i tenien missatges o gent llogada durant l’any. Per altra banda, en el gremi de mla menestralia, el tractament era de “mestre”, com mestre Joan Turricano, mestre antoni des Granito, mestre Miquel Putxer o mestre Martí Gueraví. i després també hi havia la categoria del “sen”: el sen arnau, el sen Miquel, en sen Bernat, als quals, en tenir una certa edat, els tractaven de vós. i ara resulta que me diuen “l’amo” i per això vull aclarir que la meva tasca d’amo en tot cas comença a la part de l’horabaixa, perquè de la banda del matí faig de madona de casa: posar la rentadora en marxa, estendre la roba, aplegar-la quan és eixuta; fer el dinar, escurar, etc. i la part de l’horabaixa vaig a l’hort a sembrar, regar o collir les hortalisses que cultiu per al consum familiar. Deixem estar, però, les conta-

El mes de juny aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” relles d’amos, mestres i sens, ja ho diuen: aigua passada molí no mol, i parlem de les activitats agrícoles corresponents al mes de juny. el mes de juny comença amb el dia de l’ascensió, una festa tan solemne que fins i tot deien que els ocells no duien busques al niu. s’acaba la primavera i comença l’estiu, que és quan la claror del sol té més durada en aquesta part de la terra, per això és quan les plantes agafen més vigor i parteixen de bon de veres. Diuen que a l’estiu tota cuca

corpusdesitges.blogspot.com

l’hort des padrí

viu, per tant, convé tenir esment de les plagues d’insectes, tant a les hortalisses com als arbres fruiters. També, si fa dies humits, s’han de vigilar les plagues de míldiu, cendrada o brotitis, que en poc temps fan malbé les hortalisses i la fruita. a principis de mes s’han d’escugular els alls, si han tret cugul, i a finals de mes ja es poden collir. una vegada collits, va bé que eixuguin un parell de dies a l’ombra fins que la coa sia ben seca i després es poden estotjar a lloc eixut. Dia 5 entra el quart creixent i es poden sembrar moltes de plantes que es multipliquen per esqueix o per estaqueta. Dia 13 és lluna plena, serà bon temps per aclarir la fruita dels arbres que ne tenen en excés i així la que quedi tendrà més qualitat. al parral i vinya convé tomarlos els capirols de prop dels raïms, perquè aquests tenguin claror i estiguin més ventilats. Dia 19 és el quart minvant i el dia 22 és el diumenge del Corpus, que s’enramellen els carrers per on després passa la processó. Dimarts dia 24 és la festa del sol que balla, però qui balla de bon de veres és sant Joan Pelós i els corbs de sant Nofre. Dia 27 entra la lluna nova i en pocs dies deim adéu al mes de juny, així ens ho recorda la cançó: sant Pere és a vint-i-nou, sant Marça és a trenta i l’ondemà ja mos entra el primer de juliol.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 10

mel i sucre

ENTREGA DELS XV PREMIS PERIODÍSTICS PREMSA FORANA DE MALLORCA. CURS 2013

Presentats 50 treballs de 15 publicacions. El jurat compost per: Antoni Planas, director adjunt (IdEB) i Antoni Gomila (periodista), es reuní dia 5 de maig de 2014, i resolgué atorgar dits premis als següents treballs: REPORTATGE: Guanyador: DIES I COSES. “Sa Taverna”. De: Pep Estelrich. Número 157, nov/des 2013. Finalista: FENT CARRERANY. “Les Rotes de Montblanc, segles XIX i XX”. De: Bartomeu Pastor Sureda. Número 318, febrer 2013. Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “Primavera d’hivern: tres setmanes que han commogut Mallorca”. De: Antoni Llompart. Número 358, octubre 2013. ENTREVISTA: Guanyador: N’ALÍ. “Francisca Calafell Covas i Isabel Calafell Covas. Filles de l’amo Antoni Calafell Juan, director del setmanari “Andraitx” (1920-1971)”. De: Rafel Oliver Grammatico. Número 147, desembre 2013. Finalista:: ARRÒS AMB SALSETA. “Una gran conductora. Catalina Pons, la primera dona del poble que obtingué el carnet de cotxe”. De: Mateu Banús. Número 193, juliol 2013. Finalista: DÍNGOLA. “Conversa XX aniversari mort de Biel Caragol”. De: Josep Mestre, Antònia Real, Miquel Puiggròs. Número 10/13, juliol 2013. FOTOGRAFIA: Guanyador: DÍNGOLA. “Portada – Especial Setmana Santa”. De: Macià Puiggròs, Arnau Amengual, Pere Joan Oliver. Número 9/13, març 2013. Finalista: COANEGRA. “Portada”. De: Rafel Pisà i Ordines. Número 326, desembre 2013. Finalista: FENT CARRERANY. “El petit Port des Canonge, inici de la nostra volta”. De: David, Gabriel i Magí. Número 322, juny 2013. OPINIÓ: Guanyador: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “El Til per la culata i els brots verds”. De: Miquel Cardell. Número 358, octubre 2013. Finalista: TALAIA. “Contra la impunitat i el blindatge de la classe política”. De: Elizabeth Sánchez González. Número 62, agost 2013. Finalista: N’ALÍ. “Les xarxes socials”. De: Rafel Oliver Grammatico. Número 147, desembre 2013. DISSENY A LA MILLOR PÀGINA: Guanyador: COANEGRA. “Portada”. De: Coanegra. Número 322, jul/ago 2013. Finalista: SA SELLA. “Portada i contraportada”. De: Guillem Mut i Llabrés, i Miquel Albero Maestre. Número 135, jun/ago 2013. Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EM AMPLE. “Portada”. De: Toni Garau. Número 360, desembre 2013.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 11

mel i sucre

DIADA DE LA PREMSA FORANA A CAMPOS El dissabte dia 17 de maig tingué lloc a Campos la Diada de Premsa Forana de Mallorca, amb l’assistència de 31 persones corresponents a 16 publicacions associades. Els amfitrions foren les revistes Ressò, amb Antònia Sitjar, i Talaia, amb Elizabeth Sánchez. A les 10,30 hores es feu l’assemblea general ordinària a l’edifici Polivalent i seguidament l’entrega dels XV premis periodístics de Premsa Forana, patrocinats per l’Institut d’Estudis Baleàrics, amb la presència d’un dels jurats, Antoni Gomila, secretari de l’associació de periodistes de Balears. Un berenar conclogué la primera part de la Diada. Posteriorment, el president d’ARCA, Pere Ollers, ens feu una visita guiada pel centre antic de Campos, visitant: el casal i museu religiós de les monges del Sagrat Cor, la torre de defensa de Can Dometo, l’església de l’Hospital, les cases de Can Pere Antoni amb una exposició de bicicletes antigues, el casal de Can Casasayas, l’Ajuntament, algunes façanes, la rectoria, l’església de Sant Julià i la torre de Can Bragues. De tornada a l’edifici Polivalent es feu la xerrada: Noves Tecnologies, a on en Magí Ferriol, de Fent Carrerany, ens introduí i ens mostrà els diferents diaris digitals i revistes digitals dels nostres associats com: Card.cat, Cap Vermell, Díngola, CalaMillor7, Can Picafort, L’Estel, Felanitx, Mel i Sucre, Porto Cristo, Sóller, Veu de Sóller i Sa Sella. Els representants de les publicacions que tenen revista o diari digital, presents a la xerrada, poguerean explicar com funciona el seu digital. El president, Rafel Oliver, entregà als presents un regal de l’Institut d’Estudis Baleàrics: el llibre: “Cròniques d’un poble. Els articles de Baltasar Porcel al Setmanari Andraitx”. Finalment, un dinar de germanor al restaurant Sa Canova, convidats per l’Associació, conclogué la Diada d’enguany.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 12

mel i sucre

investigació

Un contracte d’arrendament de la possessió de sa Bastida (1745) FraNCesC

e la possessió de sa Bastida ja hem publicat una sèrie de contractes d’arrendament, a través dels quals analitzaven el funcionament de la possessió a més de conèixer els elements materials de la vida quotidiana utilitzats, així com altres aspectes d’aquesta emblemàtica explotació agrària.1 Darrerament hem localitzat un contracte d’arrendament de l’any 1745, el qual té a parer nostre un valor afegit, ja que reporta un inventari o relació de tot el que hi havia en aquell moment dins l’ermita del puig de sant onofre i a més a més, un dels personatges citats en el document com a perit en la estimació del bestiar de la possessió, és Melcion Jaume Morro, pare de fra lluís Jaume, aleshores majoral de son Baró. altre aspecte interessant d’aquest contracte és que l’arrendatari registrat és l’honor Mateu rosselló Barceló (m. 1778), fill de Guillem i d’antònia, natural de sant Joan. Fou regidor i batle reial, era viudo en primeres núpcies d’antonina Cabrer, i en segones de Catalina rul·lan BernatVerí, de la vila de Deià. Finí el 23-9-1778 i fou sepultat a l’església, a davant la capella de sant antoni. ordenà testament el 22-41778 en poder del notari Miquel Marc, foren marmessors: el doctor en sagrada teologia Miquel rosselló, prevere i beneficiat; el doctor Guillem rosselló, prevere i vicari de Vilafranca, sos germans; Joan Miquel rosselló i antònia aina rosselló, sos fills i antoni Bauçà Morey.2 la primera esposa fou anto-

CaNuTo Bauçà

nina Cabrer Fullana, natural de Manacor, filla d’antoni i antonina, morí a sa Bastida, a l’edat de 24 anys, el 14-12-1745 i fou enterrada a la capella de sant antoni. D’aquest primer matrimoni va néixer Guillem rosselló Cabrer (m. 1820). la segona esposa fou Catalina rul·lan Bernat-Verí, filla de Joan i susanna Bernat-Verí, de la vila de Deià. estava emparentada, amb susanna roig d’oliva –eren cosines– propietària de la possessió de son roig. D’aquest matrimoni son fills: Joan Miquel rosselló rul·lan (m. 1782) i antonina aina rosselló rul·lan (m. ?). Finí el 209-1776, testament el 13-3-1776 en poder del notari Miquel Mora de Porreres, foren marmessors: el seu espòs; el doctor Miquel rosselló, prevere i beneficiat en la seu, el reverend Guillem rosselló, prevere i beneficiat en la parròquia, sos cunyats; i el doctor Guillem rosselló prevere i vicari de Vilafranca, son fillastre.3 Per aquells interessats en conèixer la descendència d’aquesta família (Ca ses Fernàndez) els remetem al Pronòstic santjoaner de l’any 2007.4 2. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT el contracte d’arrendament de sa Bastida, custodiat a l’arxiu del regne de Mallorca, fou protocol·litzat pel notari porrerenc Gabriel oliver.5 Die Xiii mensis januarii anno a Nativitate Domini MDCCXXXVi en nom de Déu etcètera. Per el present públich instrument, sia

a tots cosa manifesta y notòria, que yo don antoni Dameto español y Nuñis de sant Juan, marquès de Bellpuig, fill llegítim y natural de los nobles señors don Francisco Dameto y de Togores y doña Margarita Dameto español y Nuñis de sant Juan cònjuges ya difunts, de grat y certa sciència, per temps de quatre añys y quatre esplets, que ya comensaren a contar y tenir principi lo dia vuit del mes de septembre de lo añy pròxim passat 1745 y finiran lo mateix dia de lo añy venidor 1749 a vós Matheu rosselló, fill de Guillem de la vila de sant Joan, present etcètera y als vostros etcètera la mia pocessió anomenade la Bastida y viñas, axí nove com vella, bestiars y pastures de la matexa que se trobe scituade en lo terma de la vila de sineu, a excepció de lo delmari de la dita pocessió de qualsevol espècie que sia, que se esclou del present arrendament, tingude y confrontade com en actes és de veurer, el qual arrendament fas y otorg a favor vostro, baix de los pactes, condicions, reservas y ànnua mercè, que són los siguents. 1. Primo és pacte que vós lo dit conductor hajeu de aportar y conrar la dita pocessió a ús y costum de bon conrador, a quatre sementers, com se acostuma aportar-se la dita conducció, conrant aquells ab bona forma, sens poder-los alterar per ninguna manera. 2. ítem és pacte que vós lo dit conductor tindreu obligació de conrar, netejar y assequear las oliveras que se troben en dita pocessió y no podreu cullir fruyt de ellas que no las conreu, com axí

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 13

mel i sucre mateix cuydar de las figueras y damés abres que se troben en dita pocessió. 3. ítem és pacte que vós dit conductor no pugueu tallar ninguna espècia de abre de dita pocessió, en pena de tres lliures de ban y el mal que haureu ocasionat lo haureu de pagar. 4. ítem és pacte que la lleña que per vostron menester en dita pocessió necessitareu, la hajeu de tallar en lo puesto ahont se vos serà señalat y se farà menos dañy y no podreu donar llicència a persona alguna per aportarse’n lleña, baix la pena de 3 lliuras per cade vegade que contrafareu en lo present pacte. 5. ítem és pacte que totes las vegades que líberament anirà bestiar ab algunas personas de case, de mi dit marquès de Bellpuig, lo podran posar dins de la estable y serà de la vostre obligació provehir-lo de palla y ferratge si ni haurà. 6. ítem és pacte que vos dit conductor hajeu de conrar las viñas de dita pocessió a ús y costum de bon conrador y fer a vostres costas tots los murgons que necessitarà la viña nove, fent en ella tota la feyna necessària y de estil, podant-las cada añy y ab açò emperò que antes de podar-les deureu avisar-me per a elegir yo los podadors si me aparexerà. 7. ítem és pacte que tota la nàxia que procehirà del bestiar del lloch la deureu señar del mateix

señal del lloch y no podreu usar ni fer altre señal que el de dita pocessió. 8. ítem és pacte que tota la palla que vos serà entregada en vostron ingrés la deureu dexar lo últim añy ben acondicionade y empaïsada y la que no cabrà dins la païsse deureu fer payers ben fets y ben composts. 9. ítem és pacte que no podreu treurer palla ni fems de dit predio tot el temps de la vostre conducció, si que tota la palla y fems se deurà consumir en el mateix predio. 10. ítem és pacte que en cas vós dit conductor pretinguesseu contra mi, dit dueño, alguns perjuis, los me deureu demenar judicialment dins el termini de tres dias precissos y peremptoris después de tenir lo agravi de dits perjuis y no de altre manera, perquè passat lo dit termini dels tres dies, és pacte entre de nosaltres acordat, que no hem podreu demenar cosa alguna de dits perjuis, com axí mateix lo deurè executar yo dins lo termini de tres dias y del modo que queda expressat, después de haverse-me notificat lo agravi dels perjuis, que forsan me hajeu ocasionats en dit predio al temps de la vostre conducció. 11. ítem és pacte que are y en qualsevol temps que yo vulle fer algunas millores en dit predio, de qualsevol espècie sian, no pugueu vós dit conductor impedir-me menos en el sementer que serà

sembrat y hem reservo que si me apareix, que mantengau los treballadors, los deureu mantenir de pa y companatge, pagant-vos yo una barcella de blat per semmane per quiscun y quatre sous per companatge. 12. ítem és pacte que venint el cas de donar fruyt las ditas millores se deurà aumentar la ànnua mercè, segons judicaran dos hòmens peritos electos per las parts. 13. ítem és pacte que pugue yo dit dueño, si me aparexerà, aumentar los nombres de dita pocessió de qualsevol espècie y se deurà aumentar la ànnua mercè, a conegude de hòmens peritos, que se elegiran per las parts. 14. ítem és pacte que vós dit conductor per eximir-vos de pagar cumplidament la ànnua mercè no vos pugueu valer de ningun infortuni de temps, tant diví com humà, cas fortuït o infortuït, cogitat o incogitat, fam, foch, peste, guerra et àlias. 15. ítem és pacte que vós dit conductor tindreu obligació de fer cada añy vint y cinch figueras en lo puesto y paratje ahont per lo dueño del lloch se aseñalarà y cada añy degue asseñalar el puesto y el dit dueño vos pagarà vint sous per cada una figuera li entregareu remade y las que no seran remades en lo últim añy se arbitreran per hòmens peritos y lo que hauran considerat valer se vos pagarà per lo dit dueño. 16. ítem és pacte que vós lo dit

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 14

mel i sucre conductor no tindreu vidit algun en las cañes y en los polls de dit lloch, si que esto correrà per el dueño del mateix lloch, essent de la obligació de este, pagar el gasto de conrar-los. 17. ítem és pacte que vós lo dit conductor no pugueu dexar més estims de dit lloch, ni en bestiar, gorets, ni fems, per ninguna rahó, si únicament los que haureu rebuts y solament podreu goretar set quarterades poch més o menos que se vos entregaran de armàs en lo sementer rebut en lo primer añy. 18. ítem és pacte que per ànnua mercè del dit predio, deureu donar y pagar cada añy cent trenta quarteras de blat bo, net, nou y rebedor baix lo arer y més, en diner cent sexante lliures, moneda de Mallorca, ab tres iguals pagas, la primera el dia de Pasqua de resurrecció, primer venidor; la segona el dia de sant Juan, 24 de juñy y la tercera el dia y festa de sant Miquel, tot primer vinent y axí consecutivament cada añy en semblants diades durant la present conducció. 19. ítem és pacte que vós lo dit conductor, no pugueu vendrer la verema que se cullirà en las viñas de dit predio a ninguna persona sinó al dueño de ell, sempre que la vulle, a preu de plaza de la vila de sineu. 20. ítem és pacte que vós lo dit conductor, hajeu de pagar de propi lo salari del present acte per ambas parts. y baix de estas condicions se vos entreguen com ya se vos entregaren en lo ingrés de la vostre conducció, los estims, llevors arreus y alajas siguents en lo dia quinze de setembre del referit añy mil setcents quarante y cinch. Gorets Primo se vos han entregat y estimat en lo sementer de baix del puig y Piñella, setante y quatre quarterades entre goret y binat a

rahó de una lliura y sis diners per quarterade. Bestiars Primo se han estimat y emtregat un parell de mulas eguinas, ço és, una pèl roig de edat de deu añys y la altre pèl gris de edat de nou añys per Barthomeu esteva àlias Moll y Melchior Jaume, mayoral de son Baró, ab sos coxins, cadenas y fermadores, per preu de norante dues lliures. Dich 92 l. Més se ha estimat y entregat altre parell, ço és, un mul somerí pèl negre de edat de tretze añys y un poltro roig de edat de quatre añys, per los dits estimadors, ab sos coxins, cadenas y fermadores de corde, per preu de quarante lliures. Dich 40 l. Més dos bous vermells, lo un de sis añys y lo altre de set añys estimats per los dits, en trenta y una lliure. són 31 l. Més se han estimat dos eguas castañes, la una de dezet añys y la altre de quinze añys per rafel Torelló, conductor de son Ferregut y Bartomeu esteva Moll, per preu de trenta una lliure. són 31 l. Més se han estimat dos eguas rotges, la una de 16 añys y la altre de deu añys, per sebastià sancho àlias Glòria y per rafel Torelló, per preu de trenta y tres lliures. són 33 l. Més se han estimat dos eguas, la una pèl roig, de edat de catorze añys y la altre també rotge, de 16 añys, per Pere antoni Verd de sancellas y rafel Torelló, per preu de cinquante lliures. són 50 l. Més altres dos eguas, la una blanca de edad de 20 añys y la altre rotge, de vint y un añy, evaluades per los dits estimadors, en la cantidad de onze lliuras. són 11 l. Més se han estimat per los dits estimadors dos muls, lo un negre y lo altre gris de edad de un añy, per preu de quarante una lliures. són 41 l.

Més se ha estimat una somera ab una ruque, mamant, pèl negre, de edad vella per dits estimadors per preu de quatre lliures. són 4 l. Més se han estimat las ovellas per Bartomeu esteva àlias Moll y Melchior Jaume de son Baró, a rahó de 1 l 8 s quiscune y són en nombre cent y quinze ovellas, valen 158 l 4 s. Més se han estimat per los dits estimadors dos mardans, a rahó de tres lliures quiscun, valen 6 l. Més se han estimades per los dits estimadors las tuïssas a rahó de setze sous y sis diners quiscuna y són en número las que té rebudes y entregades lo dit conductor. 29 tuïsses importen 16 l 8 s 6 d. Més se han estimat 32 tuïssos per sebastià sancho àlias Glòria, a rahó de 1 l 15 s quiscun importen 56 l. Més se ha estimat un gorà pèl negre de edat de dotze añys per sebastià sancho àlias Glòria y rafel Torelló, per preu de vint y dues lliures. són 22 l. Més se han estimat dues mules mamant, una pèl roig y la altre pèl negre, un mul mamant pèl negre y un potro pèl roig de un añy, per Pere antoni Verd de sancellas y Melchior Jaume per preu de quarante quatre lliures. Dich 44 l. Més se ha estimat y entregat sis trutjes evaluades per Bartomeu esteva y rafel Torelló, a rahó de 2 l 10 s quiscune, valen quinze lliures. són 15 l. Més se ha estimat un verro per los dits estimadors per preu de quatre lliures quinze sous. són 4 l 15 s. Més se ha estimat per los dits estimadors nou porcels petits, tots avaluats en quatre lliuras, quinze sous. Dich 4 l 15 s. Més se ha estimat y entregat un carro sens estore, evaluat per sebastià sancho Glòria y Melchior Jaume, per preu de vint y una lliura y deu sous ab son jou, armat y portella. són 21 l 10 s.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 15

mel i sucre Estims de llevors Més se vos han entregat per llevors de dit predio cinquante quarteras blat. són 50 quarteras. Més cinquante quarteras civade. són 50 quarteras. Més cinquante quarteras ordi, tot mesurat per Miquel antich, Tiu y per dit rosselló. són 50 quarteras. Arreus de labranza y alajas de case Primo se vos han entregats tres reyas de ferro de pes de 25 lliuras y sis unses. Més tres arades condretas y rebedores. ítem un axanguer bo y rebador de cuyro ab se trague. Més dos jous armats ab ses camellas. Més tres corretjades ab sos rastells. Més una mesura barcella y un almut bo y rebedor. Més un garbell bo y rebedor. Més un arer usat bo y rebedor. Més dos palas de la hera usades. Més un tiràs usat. Més cinch esquellas ab sos batays y cuirols bonas y rebedores. Més tres collars de sedenys. Més sis morrions usats. Més una taula y tres banchs per menjar los misatges. Més una arquimesa molt vella en caxons. Més una alfàbia ab un poch de vinagre.

Més un jou de lleurar la viña. Més altre banch sense respal·les. Més un cosi xepat. Més una olla colera y dos ferrades. Més un carabassot de posar sal y un buydador. Més tres llums vells. Més un murter de pedra ab se mase de fust. Més setze ribellas verdes. Més una pella de aram de pes de tres lliures ya usade. Més dues ollas y una cassole mitjansera. Més tres plats verts grans y una giradore de terra. Més un ribell de escurar. Més un cavall de fust per formetjar. Més quatre culleras mitjanseras de fust y una petita. Més una llosa de aram vella de pes de mitje lliure. Més una caldera de aram de pes de catorze lliures. Més una olla de aram usade de pes de deu lliuras y sis unses ab son tap de fust. Més una pastera de pi usade ab son cernador y fañador y cedàs de serras usat. Més uns ferros de allar de es de deu lliuras bo y rebedor. Més una prempsa de prempsar formatje rebedora. Més dues palas de fust per el forn y tres burjons tot usat. Més un cubell de fust ab sos congreñys sensa sòl.

Més una escale ab 19 escalons. Més una escale de garbetjar ab cinch escalons. Més una alfàbia oliera bona y rebedore. Més quinze ferradures de las eguas bones y rebedores. Més una panera de posar pa y una guineveta de taule. Alajas en Sant Onofre Primo uns camís vells ab son amit y síngulo. Més un uns caliz ab se patena y la bossa. Més una capse de posar hòsties vella ab dos purificadors y una taveyoleta de tapar las canadellas. Més unas tovalles sens rande usadas. Més altres tovalles ab rande vellas. Més altres tovalles vellas. Més dues casulles ab los quatre colors ab sos maniples y estoles. Més quatre cobricalis de tafetà ab los quatre colors. Més dues gonelletas del sant Christo de domàs ab sos galons de fil de or. Més una gonelleta blanca del santo Christo. Més un missal. Més una bosse ab los quatre colors y uns corporals ab mostre. Més una sacra ab sos evangelis tot dins una caxeta ab son pañy y clau. Més uns palis usats en lo altar una llàntia y una axa.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 16

mel i sucre Més una campane de tocar la missa. Més una tauleta nove y dos banquets. Més un banch de fuster. Més una corde garrotera del carro nove. Més un cedeñy. Més tres posts, una de alzina y las dos de figuera usades per posar formatje. Més se continuen 150 carretades de fems, ço és, 122 en lo camp y las altres sens treurer, que són 28 carretades y estas a mitat de valor de las antecedents per ser paissus de la hera. Més dues carretades de fems de las ovellas. Més una bastimenta de carro per garbetjar. Més tres fexos de càrritx vell. Més una garbe de vena. Més un molí molent condret ab tots sos arreus, bo y rebedor. Més se han estimat en las viñas 38 somades de verema per Guillem Barceló de sant Juan y Miquel Pubil, de sineu. Altres estims de bestiar Més se vos entregan per estims de dit predio nou bochs de llevor estimats per Bartomeu esteva àlias Moll y rafel Jaume de son amel·ler a rahó de 2 l 12 s quiscun. són 9 bochs. Més se vos entreguan axí mateix per estims de dit predio dotze segais estimats per los sobre dits a rahó de 17 sous quiscun.

són 12 segais. Més se vos entreguen tretze segayes estimades per los dits estimadors a rahó de 16 s 8 d quiscuna. són 13 segayes. Més se vos entregan per estims de dit predio setze trutjes estimades per Bartomeu esteva àlias Moll y isidro Pasqual a rahó de deu lliures set sous quiscuna. Més se vos entregan vint y quatre porclls entre mascles y famelles, estimats per Juan simó àlias Bal·le y rafel Jaume de son amel·ler a rahó de 18 s 6 d quiscun. Més se vos entregan tres verros de llevor, estimats per Bartomeu esteva àlias Moll y antoni reus a rahó de 2 l 10 s quiscun. Més se vos entregan quatre primals bochs, estimats per Barthomeu esteva àlias Moll y isidro Pasqual, a rahó de 1 l 10 s quiscun. y finalment és pacte que per averias de dit predio durant lo present arrendament me haveu vós dit conductor de entregar aportat en Ciutat, cada añy dos quintars de formatje fet en lo mes de mars, tres añells mascles de la primera desmamade de valor cada un de una lliure cinch sous y dos moltons de valor cada un de tres lliures. el qual arrendament per el dit termini de quatre añys, ab los pactes, condicions, reservas y ànnua mercè sobredita, yo el dit marquès de Bellpuig, fas a vós el dit

Matheu rosselló, fill de Guillem y als vostros, en el modo y forma que va expressat de sobre [...]. Testimonis en presència dels quals firmà lo dit señor don antoni Dameto marquès de Bellpuig y dit Matheu rosselló acceptà el present arrendament el referit dia 14 de janer 1746, don Miquel esteva, clerga, fill de Bartomeu, de la vila de artà, de la família de dit señor marquès y antoni esteva, texidor de llana, natural y habitador de la present ciutat de Palma y yo Gabriel oliver notari qui requerit he continuat lo present acte de que don fee. Gabriel oliver, notari.

Notes 1. Canuto Bauçà, Francesc (2014). “sa Bastida a través dels contractes d’arrendament (s. XViii-XiX).” a: Pronòstic Santjoaner 2014, pàg. 65-91. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. 2 . arxiu Parroquial de sant Joan, ref. 13.6, f. 67 3 . aPsJ, ref. 13.6, f. 4. 4. Canuto Bauçà, Francesc (2007). “la família rosselló.” a: Pronòstic Santjoaner 2007, pàg. 102-119. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. 5. arM, protocol o-309, f. 1-5.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Pรกgina 17

mel i sucre

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 18

mel i sucre

dalt del turó “Totes les religions s’assemblem per la bacina” (Jules renard); “el diable és molt optimista si creu que pot fer a la gent pitjor del que ja és” (Karl Kraus); “De nit les botigues de flors pareixen depòsits de cadàvers” (ramon Gómez de la serna); “Tothom es queixa de la seva memòria, però ningú se queixa de la seva intel·ligència” (F. De la rochefoucauld); “Qui només entén de Química tampoc l’entén” (Georgh Ch. lichtenberg). són aforismes. Han rebut altres noms, “aeròlits” (De ory), “sentències o dards” (Nietzsche), “Pol·len” (Novalis), “Coets” (Baudelaire), “Pensaments” (Joubert); “Pensaments estrangulats” (Cioran); “Pensaments repentins” (siniavski); “Fulles caigudes” (rozanov); “Fulles d’Hypnos (Char) i encara més (apunts, màximes o ‘greguerías’). *** Mínimes en deia l’escriptor Claude Roy (1915-1997), petites frases que escrivia en el seu dietari Les rencontres des jours, mescla d’humor, de malenconia, de sentit comú. es tracta de dir coses importants sense pedanteria, amb un somriure. Per a un

Sobre els aforismes CliMeNT PiCorNell servidor aquests són els secrets dels bons aforismes, quan un es posa transcendental i engolafrat perden tota la força. Vegeu una selecció de roy: “Que no hi hagi resposta no exclou l’absència de preguntes”; “la blana coixinada de les certeses de formigó”; “Canviava per complet d’opinió, però no d’estupidesa”; “Comparteix la meva opinió. Jo no. Feliçment”; “la meva veritat és tan modesta que dubta de tenir raó”; “som pacifista, fins el punt d’exhortarme constantment a firmar la pau amb mi mateix”; “Curat de l’esperança en el progrés, busca acomodacions amb el desastre”.

(albert Camus); “Puc prometre ser sincer, però no imparcial” (J. W. Goethe); “Com més gran és la nostra felicitat, més desapercebuda ens passa” (alberto Moravia); “No hi ha vent favorable per a aquell que no sap on va” (Guillem d’orange); “la vida sense fum és com el fum sense el rostit” (Cesare Pavese); “Només ens curem d’un patiment, quan l’hem patit plenament” (Marcel Proust); “No facis als altres el que voldries que et fessin a tu. Potser els seus gustos són diferents dels teus” (G. B. shaw).

***

Com diu Alex Rovira, una petita frase ens pot obrir una finestra a una percepció diferent. el que caracteritza un aforisme és que neix de l’honestedat, encara que sigui irònic o càustic i va més enllà. alguns, des d’una provocació, porten el lector a connectar amb la seva essència, amb un espai interior sagrat. “el que una persona pensa d’ella mateixa és el que determina, o més aviat assenyala, el seu destí” (H. D. Thoreau); o, el voleu més condensat? “som allò que creim que som”

Gaspar Hernández ha publicat L’art de Viure (Aforismes d’escriptors) (2011), títol del programa de Catalunya ràdio que fa sis anys que presenta i n’ha fet una selecció dels escriptors que més li han agradat. una llicència que no s’ha volgut permetre és incloure’n un de Clint eastwood, aquest: “si a la vida vols una garantia, compra’t una torradora”. Vegeu-ne uns quants. “Fer patir és l’única manera d’equivocar-se”

***

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 19

mel i sucre (anton Txèkhov); “No som tan jove per saber-ho tot” (oscar Wilde); “la felicitat és una forma de badoqueria” (Josep Pla); “la vida d’una persona és un camí cap a si mateixa, l’assaig d’un camí, l’esbós d’un caminoi” (Herman Hesse); “aneu amb compte amb la tristesa. És un vici” (Gustave Flaubert); “Mai no ens hem de penedir

ramas. 1116 aforismos para navegar por la realidad (2012), el d’erika Martínez, Lenguaraz (aforismos) (2011) o el de Benjamin Prado, Pura Lógica. (500 aforismos) (2011). antonio Fraguas comenta aquest gènere híbrid entre la poesia, el pensament i la ciència i fa avinent que l’activisme ciutadà que ha rever-

“un aforisme mai pot ser la veritat completa; pot ser una veritat a mitges o una veritat i mitja”. Karl Kraus (www.nuvol.com)

de les nostres llàgrimes” (Charles Dickens); “És molt més fàcil quedar bé com a amant que com a marit, perquè és molt més fàcil ser enginyós de tant en tant que cada dia” (Honoré de Balzac). *** Babelia (nº 1068) dedica una part a la temàtica aforística d’una sèrie de textos, el de Jorge Wagensberg, Más árboles que

dit recentment necessitat d’idees rotundes amb capacitat d’arribar a la màxima profunditat amb el mínim espai, i això ho pot donar l’aforisme. andrés Trapiello en el seu blog Hemeroflexia creu que internet ha promogut el gènere aforístic, però: “un aforisme mai és una drecera, ni una ocurrència, ni una improvisació, sinó la punta d’un iceberg d’un sistema filosòfic” i afegeix: “Qui va lent, arriba

tard; el que va poc a poc, a la seva hora”. De totes les maneres com deia el mestre de l’aforística Karl Kraus: “un aforisme mai pot ser la veritat completa; pot ser una veritat a mitges o una veritat i mitja”. *** “Un aforisme és un pretext per a un text fora de context”. És de J. Wagensberg, físic i director científic de la Fundació la Caixa, per a ell un bon aforisme fuig del dogma, necessita una certa dosis d’humor i és idoni per iniciar una conversa. Per damunt la narrativa, la poesia i l’assaig, aquest pensament breu és el gènere literari més científic. “Viure envelleix” és l’exemple de que només amb dues paraules s’evoca el preu que paga la matèria viva per seguir-ho sent. un aforisme i una llei de la natura comparteixen la bellesa de tot mínim evocant un màxim. Per a Wagensberg un bon aforisme és una reflexió liofilitzada per a ser recordada quan es presenti de nou l’ocasió d’activar la discussió: “Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució”. *** “Certs homes prefereixen creure que fingim els orgasmes” afirma erika Martínez qui es demana: “una llarga convalescència engendra novel·listes. la proximitat d’una catàstrofe, poetes. De quin forat surten els aforistes?”

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 20

mel i sucre

Feim un pensament

Tempestes

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

eim un pensament... tempestiu. Mes de maig, cada dia un raig. a petició d’un lector del mel i sucre que me va recordar que maig és temps de tempestes, miraré d’explicar com es formen. serà un article breu, però intentaré que quedi clar. les tempestes són un dels fenòmens naturals i meteorològics més interessants i sorprenents al nostre planeta, però hi estam tan acostumats que en molt poques oportunitats ens posam a pensar el que signifiquen.

Què és una tempesta? Tècnicament una tempesta és un fenomen produït per diferència de pressió, que provoca que una massa d’aire calenta i humida s’elevi. l’aire, funciona com una espècie de bossa, si està calent ocupa molt espai i permet aguantar molt vapor d’aigua, però si es refreda ocupa menys espai, no pot mantenir tant vapor d’aigua, i aquest vapor és obligat a conden-

sar-se creant niguls i, en grans quantitats, pluja. Bàsicament, una tempesta es compon de pluja, vent, llamps, trons i habitualment calabruix. Com es generen les tempestes? Per a la formació de tempestes es necessita la coexistència de dues masses d’aire de diferents temperatures i bàsicament ocorren quan un centre de baixa pressió es genera dins d’un sistema d’alta pressió. Tota aquesta activitat és capaç de generar tot un terratrèmol aeri, ja que el contrast tèrmic i la interacció de les masses d’aire humit generen moviments d’aire que es tradueixen en vents i pluges, i fins i tot descàrregues elèctriques quan s’arriba a la tensió de ruptura de l’aire. Habitualment el procés es així: –Ascensió de l’aire: Hi ha diverses maneres de fer que l’aire ascendeixi: pot ser per escalfament (és el més habitual a l’estiu), per una serralada o degut a un xoc

GeòGraF

de masses d’aire anomenat front. aquest aire es refreda progressivament fins a condensar, amb la conseqüent formació de petits cúmulus (niguls). –a diferència de les situacions de bon temps, el corrent ascendent no s’atura i el nigul creix ràpidament en sentit vertical. –el cúmulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un nigul de tempesta (cumulonimbus). Quan arriba a la isoterma dels 0ºC, les càrregues elèctriques que s’han anat generant comencen a ordenar dins del nigul. la part superior serà positiva i la inferior negativa. a més, es comencen a formar dins del nigul grans gotes o partícules de calabruix però el fort corrent ascendent els manté en suspensió. –el cúmulus s’ha transformat ja en un cumulonimbus, que pot arribar a tenir fins a 10 km d’altura. en la seva part superior la temperatura pot ser molt baixa (-20ºC

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 21

mel i sucre que acaben per desfer el nigul. la tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d’aquest extraordinari fenomen de la naturalesa. les tempestes formades per convecció o per un front fred solen tenir una durada curta ja que, com hem vist, quan la terra es refreda la tempesta s’acaba. les depressions també poden formar tempestes, aquestes de durada en general més llarga ja que s’acostumen a formar nombrosos cumulonimbus. Huracans, tornados i altres coses grosses? realment, el procés per a la seva creació i formació sol ser molt similar, però ho comentarem en algun altre article, ja que duen implicats fenomens de gran escala.

o -30ºC). això afavoreix una intensa sobresaturació de l’aire que origina una gran quantitat de gotes de pluja o de calamarsa, algunes de les quals cauran en forma de precipitació.

–el nigul de tempesta es desgasta en desaparèixer el corrent ascendent que l’alimentava. la terra ja s’ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen pluja de gran intensitat

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret, vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserra bou@gmail.com.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 22

mel i sucre

excursionisme

Cercar l’aventura BerNaDí CoMPaNy

aig rebre el programa amb la circular del Grup excursionista Mallorca, on s’anunciava el V Cicle de Cinema de Muntanya, aquesta vegada dedicat a l’Home i la Muntanya. Previst per el 27 de març passat, un documental em va cridar l’atenció: “ushba, la reina del Caucas”, expedició a Geòrgia que el 2013 va protagonitzar en Tomeu rubí i na Cati lladó, dos mallorquins ben singulars. D’en Tomeu rubí coneixia algunes fetes, principalment pel meu amic Pere Moreno, que l’ha tractat un poc. Fa temps que ens coneixem en Pere i jo. És un home amb iniciativa; una vegada, just en haver posats els peus a la glacera de Bossons, per fer el Mont Blanc per la vessant de Grands Mulets, va perdre el piolet en una profunda esquerda. Jo vaig pensar que, aquesta vegada, ja no hi hauria Mont Blanc. Però en Pere va consultar els horaris del funicular Plan de l’aiguille-Chamonix i, sense pensar-s’ho, va deixar la motxilla amb mi i va partir cap a Chamonix, va entrar a snell sports, va comprar un piolet i, poc després de migdia ja era altre cop on m’havia deixat. ara va al darrera d’un somni, fer un 8.000 abans que l’edat no li ho permeti i ha demanat consell a Carlos soria, aquest conegut veterà vuitmilista, a qui va conèixer als andes. li desig molta sort. No vaig poder anar a la projecció de l’ushba, però he tingut l’oportunitat de visionar un “trailer” i llegir la descripció que en fa en Tomeu rubí a la revista de la tenda “Barrabés”. les imatges

fotogràfiques de l’ascenció al cim sud de l’ushba (4.710 m.) per la via Myshialev, de dificultat eD+ (extremadament difícil superior), son bellíssimes i la descripció de l’expedició és una declaració de principis que aporta aire fresc a l’alpinisme, tot allunyant-se dels clixés habituals (compra de quotes de participació, vies equipades, repeticions massificades, objectius mediàtics...). en Tomeu rubí i na Cati lladó cerquen l’originalitat, la dificultat i l’allunyament de tot remei. i ho han posat en pràctica en diversos llocs del planeta, entre els quals al Kirguistan i al Caucas, on es troba l’ushba, una de les muntanyes més belles del món, a l’alçada del Matterhorn, l’alpamayo o l’ama Dablam. els seus dos cims en forma de dues banyes, han captivat nombrosos alpinistes de totes les èpoques. una sensació parescuda vaig tenir la sort d’experimentar un dia fred, clar i nítid del mes d’agost de 1980, en veure l’ushba retallant-se a l’horitzó des de les pendents somitals de l’elbrus. la seva visió ens va animar a anar-hi, a intentar un dels seus dos cims, per la via normal, es clar, que tot i així és bastant difícil. eren altres temps, han canviat moltes coses i en primer terme, la geopolítica. “expedició Georgia 2013”, s’anomena el documental d’en Tomeu, i per força, ja que, avui, només es pot anar a l’ushba des de Georgia (país independent des de l’esfondrament de l’urss), quan el 1980 el normal era accedir-hi des de Terskol, poblet situat al peu de l’elbrus, a la república de Kabardino Balkària, avui repú-

blica federada de rússia. l’ushba està a dues passes, però, avui, la frontera entre la Federació russa i Geòrgia passa pel mig. així que, com a únic mallorquí apuntat al “cupo” que l’international Mountaineering Committee de l’urss permetia als alpinistes estrangers, me vaig reunir a l’Hotel ukraina de Moscou amb muntanyencs polonesos, alemanys orientals, italians, catalans, bascos i alacantins. estàvem en plena època Brezniev i això vol dir que, tot i que alguns dels símptomes que descriu le Carré a “Casa rússia” es feien palesos al carrer, el personal que ens havien posat al nostre abast el formaven uns 20 funcionaris, entre el metge, traductores, guies turístiques, xòfers i, segons en deia l’italià Guido, que era membre del Partit Comunista italià i es queixava amargament que per berenar ens donaven spaguettis, també hi havia alguns espies. a Moscou ens dugueren al circ, magnífic, i al pavelló de les realitzacions del Poble soviètic, on varem poder admirar una còpia del primer sputnik i de la càpsula del primer home de l’espai , en yuri Gagarin. Jo me vaig fixar, sobretot, amb l’enorme estàtua de la parella de “koljosians” que Véra Moukhina va fer per sellar el capdamunt del pavelló de l’urss a l’expo universal de Paris l’any 1937, que es trobava front per front amb el pavelló de l’alemanya, dissenyat per albert speer, l’arquitecte de Hitler i relativament a prop del petit pavelló d’espanya, obra d’en sert i lacasa, on Picasso hi va exposar el seu “Guernica”.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 23

mel i sucre

instal·lats a l’únic hotel de Terskol (en aquella època) i després d’haver pujat a l’elbrus, cadascú es va cercar la vida, segonsinteressos i disponibilitats. el Kazbek (5.047 m.), segon cim de la serralada del Caucas, no estava permès pujar-lo, però l’ushba, sí. a més, tota aquella zona havia estat terreny de batalla durant la segona Guerra Mundial. alpinistes de la Divisió edelweis, de la Wehrmacht, van aconseguir de posar l’esvàstica al cim de l’elbrus, on el 1980 hi havia el bust de lenin. a la dècada del 60 i 70, les glaceres de l’elbrus encara entregaven algun soldat alemany o soviètic, de la mateixa manera que l’any passat encara es va trobar un paquet amb joies procedent de l’avió “Malabar Princess”, el Constellation d’air india que el 1950 es va estavellar a les glaceres dels “rochers de la Tournette”, just davall de l’arête des Bosses que condueix al cim del Mont Blanc. Vaig recórrer una llarga vall plena de restes dels dos exèrcits i de plaques commemoratives.

els únics que decidirem anar a intentar l’ushba, foren els alacantins i jo. en un camió militar ens dugueren prop de les darreres morrenes de les glaceres de l’ushba. Vàrem recórrer un llarg camí, entre gel escardat i brut, morrenes i trossos de tiranys més o manco visibles, per finalment plantar dues tendes. a les cinc posàrem en marxa una estranya emissora de ràdio per comunicar al “camp base” (l’Hotel de Terskol) que havíem arribat bé i rebre el butlletí méteorologia, no molt encoratjador. Mentre foníem gel per fer una sopa, intentàrem localitzar un cim de 4.200 m. que, segons ens varen dir, el 1937 uns alpinistes soviètics hi obriren una via d’escalada i li posaren el nom d’españa libre. el dia següent continuàrem la marxa per la glacera fins a albirar les que creguérem primeres pendents de l’ushba. Tendes, dormir i pluja, que va continuar fins a la tarda. els de Terskol ens recomanaren tornar. i aquí es va acabar el somni de

l’ushba per a nosaltres. un “moskovitch” ens va retornar a l’hotel. al vespre, a la despedida, un luxe “gourmand”; hi va haver caviar negre i vermell i vodka. Mai més no n’he tornat a menjar, només succedanis. Tothom estava molt content. Cantarem algunes cançons populars, en Guido va començar a cantar “Bandiera rossa”, ajudat per una catalana, davant la sorpresa de polonesos i alemanys orientals, que no es parlaven entre ells. el company d’en Guido, escalador com ell (just abans d’arribar a Moscou, havien fet el “Diamod Couloir” del Mont Kenia, que ja gairebé no existeix -canvi climàtic ?-) es despedia de les seves darreres conquestes en el campament femení del costat i, finalment, tots férem els darrers negocis d’intercanvi: roba tècnica dels occidentals contra articles de muntanya de titani dels soviètics. sí, he de veure el documental complet d’en Tomeu rubí. a veure si el tornen fer a Porreres, alaró o Pollença... o a sant Joan?

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’abril Després d’un mes de març en què la temperatura mitjana va registrà un valor situat dins la normalitat, l’abril ha seguit amb la tònica, que presentaren gener i febrer, d’elevació de la temperatura mitjana, respecte tant a l’any passat com en anys anteriors en els mateixos mesos. aquest paràmetre s’ha elevat 2,2 ºC en relació a l’abril de 2013. Ha estat un mes amb molt poca fluctuació de la temperatura, com ho corrobora el gràfic que és pràcticament horitzontal. la major part dels dies el valor mitjà ha oscil·lat entre els 14 i els 17 ºC. els dies més frescs coincidiren amb jornades d’inestabilitat i pluja, dies 3, 4 i 25, en què la temperatura mitjana es quedà en els 14 ºC. Per contra els dies més càlids, amb mitjanes superiors als 18 ºC, foren els dies 13 i 30. les temperatures mínimes han sobrepassat sempre els 10 ºC, mentre que els valors de les màximes han estat superiors als 20 ºC, a excepció dels tres o quatre dies de mal temps. Continuam, seguint la tendència d’aquest any, un altre mes amb precipitacions inferiors a les de l’any passat i a les normals per a aquests mesos. en total s’han recollit 24,5 mm, entre la pluja i 1 mm aportat per les rosades matinals. una xifra molt inferior a la de l’abril de 2013, en què es comptabilitzaren quasi 70 mm. en el que duim d’any ha plogut uns 90 mm menys que en el mateix període de temps de l’any passat. la terra no ha pogut rebre

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

12 11,9 12,5 16,6

10,7 9 12,9 14,4

10,6 7,8 13,2 14,9

10 10,7 11,8 16,2

9,7 10,4 11,2 14,1

9,8 9,9 11,7 13,6

11,8 11,4 12,3 14,9

MES D’ABRIL

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

16,6 ºC 25,8 ºC (dia 13) 10,3 ºC (dia 1) 24,5 mm 4,8 Km/h 67,6 Km/h (dia 25) NO 72 % 1013 mb 3,6 ml/dia

14,4 ºC 26,3 ºC (dia 17) 6,1 ºC (dia 6) 69,2 mm 7,1 Km/h 59,4 Km/h (dia 25) N-NO 75,00% 1013 mb 3,4 ml/dia

MAIG 2014 (fins a dia 25) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

2013 ABRIL

17,4 ºC 26,5 ºC (dia 10) 9,8 ºC (dia 17) 28 mm 5,7 Km/h 53,1 Km/h (dia 21) S-SE 4,2 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230

5290 7168 10432 13542

12,36 12,03 12,21 12,79

.... 14,74 15,48 22,23

4285 5806 8450 10969

1323 1792 2608 3386

139745

10519

13,29

19,16

8520

2630

l’aigua suficient per poder desenvolupar de manera òptima els cultius de secà. la humitat mitjana s’ha mantingut en el 72%, com en el mes passat; en canvi, sí que ha augmentat l’evaporació mitjana, que ha passat del 3 ml/dia, del març,

als 3,6 ml/dia en aquest mes, a causa de l’elevació de les temperatures. No ha estat un mes excessivament ventós. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 4,8 Km/h, inferior tant a la del març anterior com a la de l’abril de l’any passat.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 25

mel i sucre Durant més de dos terços del mes la velocitat mitjana no ha passat el 5 Km/h. el cop de vent més fort es registrà el dia 25 amb una velocitat de 67,6 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de mestral, No. Comentari al mes de maig Novament en aquest mes de maig les temperatures presenten valors un poc superiors als normals, però amb més fluctuacions que en el passat abril. el temps s’ha mostrat més variable; ara bé, sense arribar a ploure de manera important quan hi ha hagut inestabilitat atmosfèrica. les pluges més destacades varen caure el dia 2, amb uns 17 mm. en els dies 18, 20 i 25 el mal temps tornà fer acte de presència, però en el nostre entorn únicament es recolliren uns 10 mm entre els tres dies. Fins a dia d’avui duim acumulats uns 28 mm. l’augment de l’evaporació amb la pujada de la temperatura i la manca d’humitat en els sòls ha fet que fos necessari no descuidar el rec dels cultius de regadiu dels nostres horts. el cicle anual segueix endavant; des de fa uns pocs dies els nostres camps van canviant de tonalitat. el verd, fins ara predominant, va mutant a tonalitats grogues, imposades pels cereals que arriben a la fase final de fructificar i granar. aquests litres d’aigua recollits durant el que duim de mes hauran afavorit la majoria de cultius de secà de les nostres terres, tant arbres com hortalisses. així ens ho recorda el refrany: Pel maig cada gota val un raig”, valoració

popular que remarca la importància de les pluges en aquesta època de l’any, especialment si s’arrossega un cert dèficit hídric. en tot cas caldrà avaluar a final de temporada si aquesta aigua haurà estat suficient o haurà arribat d’hora per a la campanya dels cereals, que a primer cop de vista no s’han pogut desenvolupar tant com en anys amb més pluges i a temps més convenient. Parc solar fotovoltaic en el mes d’abril hem tornat tenir un augment important de la la radiació solar en relació al mes anterior, el març, conseqüència de l’allargament considerable del dia i d’un temps, un altre mes, bastant

estable. així s’han generat 3110 Kwh més; no obstant això, ha seguit baixant una mica el rendiment, que ha passat de 12,21 a 12,79; és a dir, s’ha necessitat més radiació per obtenir cada Kwh. si comparam aquest mes amb l’abril de 2013, enguany, i ja per tercer mes consecutiu, s’ha generat més quantitat d’energia; concretament s’han produït 3023 Kwh més. a l’abril de l’any passat rebérem molt menys radiació ja que el temps fou més inestable; també en aquell mes el rendiment fou inferior, encara que la temperatura mitjana fou més baixa, per tant en sentit invers a la tendència habitual; potser provocat per algun tipus de problema tècnic.

http://melisucre.cat/ 25

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 26

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

a finals dels anys cinquanta i principi dels seixanta un grup d’al·lotes de sant Joan varen fer diverses representacions al teatre del Centre Catòlic; amb els doblers recaptats es va poder ajudar a pagar la reforma del santuari de Consolació. Fotografia 1: interpretació del sainet A fregir ous de lloca el desembre de 1960. Hi ha: rosita de cas secretari, Maria Mas “Pagesa”, Maria Magdalena Jaume i Margalida Blanch. Fotografia 2: Danubio Azul (coreografia musical). Hi ha: Francisca ordinas, Maria elionor Bauçà “Noreta”, Maria Mas “Pagesa”, Margalida Blanch, Catalina sansó i antònia Barceló. Data: juny de 1958. Fotografia 3: Las Chiapanecas (coreografia musical). Hi ha: Maria Magdalena Jaume (cantant), i el cor: rosita de cas secretari, Francisca estelrich, Margalida Blanch, Maria Mas i Margalida rotger. Data: febrer de 1963. aportació fotogràfica: rosita de cas secretari i Margalida Blanch.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Pรกgina 27

mel i sucre

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 28

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 57

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzonta al 1. All`a on hi guarda els alimentts als:

o. Faig servir a la valeno Donaré una altra inclinaci´ ciana. 5. El pal d’hoquei indica com es troba. Fèlids ´ rar trobar-la als dos costats de amb bona vista. Es la paraula. 6. Mira com ha crescut la vinya! Que no té altre ingrés que la caritat. 7. Duplicada és una altra lletra. Segona lletra de l’abecedari. Que han sofert per no renegar de la fe en Jesucrist. Puntta de les arrels. 8. Finalitzareu una cosa pendentt (o ja ho heu fet, segons l’accen nt). El seu per´ımetre és gmen nt de la lletra antterior. terior 9. Porta 2π r. Un fragmen més breumenttt. Rafel L´ opez Artigues. Arregli el o que pariré. 10. Decoram en Ramon. Cordes gruixades. 11. Arbre que fa ra¨ım; vinya. Prominència cil´ındrica, ramificada o esquamiforme, recoberta pel c` òrtex, o nt en alguns l´ıquens. 12. Perdonis els presen à astigs a algu. ´ S´ oc l’amo del meu. o delictes i els c`

una dona de dretes. 2. Com queda una mà després de fregir patates o després d’anar a Caimari. Exercim medicina. 3. Aquest també està enquadrat. Estira una corda. Que té penis (encara sense desenvolupar). 4. Al¸ccam un monumen nt. Faci el renou d’un ase. 5. Que gaudeix del sofrimen nt dels dacis a Cadis. Que li han posat més mal. 6. Pal´ındrom poc comu. ´ L’arca costa molt; val un ull de la ... . Retweet. 7. El pap` a en menja cada dia dues vegades. El dotaré d’extremitats voladores. En cap momentt, ni tan sols el mes de maig. 8. La seva invenci´ nció signific` a l’inici de la hist` oria. o` L´ınia recta. 9. Peus o cap El podeu resoldre a: del nan. Enttri i faci net les coses que tiren. Resi a la melisucre.cat/?p=1636 deessa de la disc` c` ò ordia. 10. Mostra un valor aleatori. Amb una consistència com de xarop. 11. Ciutat de Solucio ´ ´ al numer o 56: l’Anttiga Grècia ecia, famosa pels seus misteris, un dels A V I N G U D E S A M quals és represen en ntat a la imatge. El meu company C A L I U A C O S T A A L L U N A O C I O S em dir` a el cam´ı. 12. Encara creuen en el ratol´ı de D I A I T R I U N I les dentts. A la pun nta del far. F´ ormula de profeso E S E T E C A L I A sió de fe de les esglésies cristianes. 13. Els titelles M A N C A R A R A M castellanoparlan ntts fan tombarelles. Deessa eg´ıpcia. I A T R I B U T E P C A V O A S S I G N I Ver rticals: 1. Les valls de munttanya van bé per A L E P S O U S T C estructurar la frase. Que costa d’aprovar. 2. En A G I L L A T A A rebr` as el tuf. Uneixi dos pobles diplom` a a aticament ` t. A T A C C U L A D E S 3. Que es veu amb total claredat. Que fa sang cruV N I O T S I R S I N T E R N E U R O ´ panxa enlaire. elmentt. 4. El renou que fa un os

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 29

mel i sucre

Cròniques de l’Sporting Sant Joan CE

esports

JoaN JorDà CaTalà Polígon de Llevant 5 – 2 Sporting Sant Joan CE el sant Joan no va saber fer-se amb els tres punts a Palma, els ciutadans van sortir molt enxufats, mentre que els santjoaners eren incapaços de mantenir un ordre defensiu. els locals combinaven amb facilitat i aconseguiren marcar dos gols en deu minuts (2-0). el sant Joan va agafar confiança en el terreny de joc amb un gol de Murti Baer (2-1). llavors, andreu Joan aprofitava un contraatac per empatar el partit (2-2). Però el desordre defensiu dels visitants va suposar el gol moral just abans d’acabar el primer temps, 3-2 per part dels locals. els santjoaners sortiren amb ganes de remontar el partit, però tot va seguir igual, de fet, els locals marcaren el quart gol als pocs minuts del segon temps. el sant Joan va desaprofitar algunes ocasions que el podrien haver ficat en el partit de nou però el cinquè gol dels de ciutat no va tardar a arribar (5-2) i el tres punts quedaren allà. Sporting Sant Joan CE 7 – 3 Cas Concos el Cas Concos venia de sumar les dues primeres victòries de futbol sala de la història del club. el sant Joan s’avançava als pocs

minuts després d’una llarga jugada que definia Murti Baer pel segon pal (1-0). els minuts passaven i els santjoaners dominaven el partit, però desaprofitaven les ocasions, tot i que el porter visitant firmà una bona actuació. Just a punt d’acabar el primer temps Pere Florit augmentava distàncies marcant el 2-0. la segona part també fou de domini local, Pere Florit marcava el tercer després d’una jugada (3-0). el Cas Concos marcava el 3-1 als pocs minuts. Just després, Pere Florit assistia d’esperó a Joan Jordà, que marcava el quart gol de la nit (4-1). Però el Cas Concos tornava a retallar diferències aprofitant un contraatac (4-2). als quinze minuts, Mateu simó marcava el cinquè gol (5-2). l’autor de l’obra mestra de la nit fou Biel Matas, que aguantava la pilota d’esquena a la porteria i amb un toc d’esperó aconseguia marcar un golàs d’autèntic killer que suposava el 6-2. andreu Joan marcava el setè gol faltant pocs minuts per acabar el partit, tot i que el Cas Concos va tenir temps de marcar el definitiu 7-3. Sporting Sant Joan CE 4 – 1 Alaró B el sant Joan podia assegurar-se la quarta plaça de la lliga si sumava

els tres punts davant un alaró amb algunes baixes, tot i que Joan roig també era baixa pels santjoaners. els locals sortiren a per totes, als pocs minuts de partit Mateu simó es desmarcava entre dos defenses i aconseguia marcar l’1-0. llavors, els santjoaners disposaren de més ocasions tot i que no aconseguiren marcar el segon. l’alaró empatava el partit als pocs minuts d’acabar el primer temps (1-1). a la segona part ambdós equips sortiren a fer-se amb el partit, el sant Joan aconseguia desempatar després d’un xut de Pere Florit (21); poc després, Joan Jordà era expulsat amb vermella directa després d’una acció en què va intentar tomar el rival pel darrera. els santjoaners defensaren amb un jugador menys durant dos minuts i aconseguiren no encaixar cap gol. llavors, expulsaren el porter visitant. Faltant pocs minuts, andreu Joan aconseguia marcar el tercer gol (3-1) i ell mateix fou l’autor el quart i definitiu gol després d’una bona jugada individual (4-1). D’aquesta manera, el sant Joan s’assegurava la quarta plaça de la lliga, a vuit punts del cinquè i a dos del tercer, i amb el Zamora a la vista amb 62 gols en contra.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Borrida de rajada (Eivissa) saCraMeNT Ferrer

a rajada és un peix blanc que ens aporta proteïnes de qualitat, necessàries per mantenir la nostra musculatura. Quasi ben bé no té greixos i ens aporta vitamines del grup B i minerals com potassi, magnesi i fòsfor entre d’altres. aquesta recepta era una especialitat de mon pare i ja que aquest mes és l’aniversari de la seva mort, la compartiré amb vosaltres en record seu.

Ingredients - una rajada - 100 g d’ametles - 2 cabeces d’alls - 1 ou - 1 llesca de pa - pebre bo - oli d’oliva - llimona - julivert - sal

Preparació - escorxar, rentar i trossejar la rajada. - Posar-la en adob unes hores abans, amb sal i suc de llimona. - Passar-la amb aigua freda i col·locar-la dins la greixonera amb poca aigua. - Posar al foc. Ha de bullir fins que les tallades siguin mig cuites. - escolar les tallades i tornar-les al foc amb aigua neta, que sols les tapi. - Mentrestant, torrar una llesca de pa i les cabeces d’alls. - Fregir les ametles amb un poc d’oli d’oliva. - al morter, fer una picada amb els alls torrats i pelats, el pa torrat, unes fulles de julivert, les ametles fregides i un polset de pebre bo. - Quan això està picat, afegir a la picada un ou batut i oli. - Mesclar ben mesclat amb la maça del morter. - espargir aquesta picada a cullerades per damunt les tallades de rajada i deixar que s’acabi de coure a foc molt baix.

mel407_mis298 26/05/14 10:10 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Juny: sant onofre (12), sant antoni dels albercocs (13), Corpus Christi (19), sant Joan Baptista (24), sant Guillem (25), sant Pere i sant Pau (29).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

El mes “aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. esperem que no sigui així, sobretot per la marxa que duim d’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu i ja no hi ha por als constipats. la fruita és a la plena: albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finals de mes les primeres figues flors. És temps de sega: faves, ordi, civada i blat. Per sant Joan és bon temps per sembrar lletugues i raves i planters de col. aquest mateix dia diuen que si sembren clavells a la sortida del sol i els reguen amb aigua de set pous en sortiran de set colors. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

1 juny 15 21 30 15 juliol

surt es pon 06.23 21.09 06.20 21.17 solstici d’estiu 06.23 21.19 06.33 21.15

la lluna 28 maig 5 juny 13 19 27 5 juliol

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 de juny Vilafranca dia 8 ariany dia 15 Montuïri dia 22 Petra dia 29 Porreres dia 6 de juliol sant Joan

Juny de 1994 • es va recuperar el ball de sant Joan Pelós, que s’havia ballat entre 1733 i 1756. • el regidor Pep Mas “Boveta”, del grup arrel, va anunciar la seva dimissió com a tinent de batlia i responsable de les àrees d’esports, festes i joventut. Curiosament, feia mesos que no se’l veia pels plens i havia anunciat que no hi tornaria. • a les eleccions europees va votar un 67% del cens. a sant Joan va arrasar el PP, amb dos terços dels vots. • Com enguany, la missa de sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es va fer al puig de sant Nofre. el berenar es va fer a sa Bastida. Juny de 2004 • es varen electrificar les campanes de l’església i es va posar un sistema automàtic de corda per al rellotge i ajustament a través de satèl·lit. • Va començar la construcció de 28 habitatges allà on hi havia hagut els forns de la cimentera, a la part de dalt de la vila. la febre constructora estava a la plena. • es va reobrir la línia de tren fins a sineu, que s’havia tancat amb l’excusa d’un esboldrec (se sospitava que, en realitat, era per “demostrar” que el Pacte de Progrés ho havia fet molt malament). • les eleccions europees a penes varen aconseguir una participació del 50%. el PP va baixar al 48% i el Psoe es va enfilar fins al 19%.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299