Mel i Sucre. Núm. 408 juny de 2014

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

L’Esplai de Sant Joan reDaCCió

Juny 2014. Núm. 408

Fotografies PeP Gayà

revista d’informació general Sobre el llinatge Vaquer i el malnom Monjo FraNCesC CaNuTo Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company.

Tirada actual 500 exemplars

Fotografies de la diada de Sant Bernat de Menthon reDaCCió

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cròniques de l’Sporting Sant Joan CE JoaN JorDà

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta exhumació de cossos de republicans al cementeri.

Fotografia de Joan Font. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 3

mel i sucre

notícies locals ossos cansats ossos cansats dins la fossa; fatigats de tant de temps salvaguardant sentiments inhumans de la destrossa.

Palesa encara és la mossa que corca la veritat.

Massa mort, assassinat, enmig de l’odi i la guerra.

Fins i tot davall la terra ens mereixem dignitat!

Just quan el rei nou predica que tots hi cabem. en va. l’esperit republicà pot descansar una mica.

MaTeu Xurí ✑ el mes de juny ha tengut lloc a sant Joan un fet històric: s’ha excavat la primera de les 47 fosses que es tenen documentades a Mallorca amb restes de represaliats durant els primers mesos de la Guerra Civil. al jardinet de la part antiga del cementeri de sant Joan estava documentat l’enterrament de tres mariandos, Miquel salom ribot “Mio”, Joan Gual Genovard “Puro” i Jaume Gual Mas, assassinats pels falangistes el mes d’octubre de 1936 a les costes de Puntiró. el dilluns dia 16 de juny varen començar els treballs i el dijous es varen trobar les restes, després d’ampliar l’àrea de recerca i amb una interrupció provocada per la pluja torrencial del dimarts.

Roda de premsa a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Joan on s’explicaren les tasques d’exhumació dels cossos dels tres republicans assassinats pels falangistes i enterrats al cementeri de Consolació. Hi podem veure la batlessa i dos regidors del consistori, tres representants de l’Associació Memòria Històrica de Mallorca i l’arqueòlega responsable de les excavacions.

Vista parcial dels cadàvers exhumats aquests dies passats dels mariandos que foren enterrats al cementeri de Sant Joan després d’haver estat assasinats desvers Puntiró a mans dels feixistes el 1936. Els havien trobats morts dins un pou de Son Fred (a Son Brondo). L’Associació Memòria Històrica de Mallorca i el nostre ajuntament han estat els impulsors d’aquesta primera obertura de fosses de la guerra civil a Mallorca.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 4

mel i sucre en Miquel, en Joan i en Jaume, el primer afiliat a la uGT, els altres dos a esquerra republicana i tots tres llauradors d’ofici, varen ser agafats pels feixistes al seu poble natiu i portats cap a la presó de Palma, però mai no hi arribaren. a Puntiró foren assassinats per l’esquena i varen quedar estesos a la vorera de la carretera un cert temps (segons l’historiador Bartomeu Garí, com a lliçó per als qui passassin per allà), fins que algú els va dur amb carro fins a son Fred, dins el terme municipal de sant Joan, i foren llançats dins un pou, de cap per avall, amb les cames guaitant. un al·lot de deu anys, pagès de son Brondo, els va trobar i els varen dur a enterrar en una fossa comuna del cementeri del poble, després que se’ls realitzàs l’autòpsia. aquestes tres morts són només una petita part de les víctimes de la repressió a Mallorca, des del primer moment sumada a la causa “nacional” i, després del fracàs de l’expedició de Bayo, molt allunyada de la primera línia de batalla. setanta-set anys després dels fets, l’octubre de 2013, l’associació Memòria Històrica de Mallorca (MHM), juntament amb quatre familiars dels tres morts, va sol·licitar a l’ajuntament de sant Joan (titular del cementeri) permís per fer cales de prospecció i eventualment exhumar els cossos. la Batlia va dictar a principis de juny un decret amb aquest contingut: (1) autoritzar les cales de prospecció al cementeri; (2) permís per començar els treballs el 16 de juny; (3) autoritzar les exhumacions, si les cales eren positives, amb el permís dels jutjats; (4) obligació de tenir informada la Batlia dels progressos de la feina.

MHM va decidir començar per la fossa de sant Joan perquè tenia una sèrie de característiques que permetien augurar unes altes probabilitats d’èxit. D’una banda, es

4

L'IES SINEU, GUANYADOR DE LA SEGONA EDICIÓ DEL CONCURS “LA GARANGOLA”

El passat dia 17 de maig, els alumnes de primer de batxillerat Joan Roig, Núria Morey, Catalina Moragues, Pau Fiol, Marina Suárez, Murti Bar, Agnès Ferragut i Aina Vidal varen ser proclamats campions de "La Garangola".

Quatre d'aquests participants són santjoaners.

Aquest concurs, organitzat per l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, consisteix en una competició sobre preguntes de llengua i cultura de les Balears entre alumnes de 1r de Batxillerat. En aquesta edició hi han participat 14 centres. Cada equip està format per vuit alumnes.

A la final, els alumnes de l'IES Sineu s'imposaren davant l'IES Mossèn Alcover, així com abans ja ho havien fet davant l'IES Marratxí, l'IES Sureda i Blanes (Palma) i l'IES Felanitx. Des d'aquí els feim arribar la més cordial enhorabona!

Entrevistes La Garangola (el darrer quart del vídeo): https://www.youtube.com/watch?v=KSjQYqv3H-s Competició final íntegra: https://www.youtube.com/watch?v=J60RCERkiNc

coneixia el punt exacte de l’enterrament (dins el jardí de la part antiga, “a 5 metres de la paret nord i a 12 metres de la paret oest”). Finalment, es varen trobar les restes en aquest punt, una vegada es va interpretar correctament quines eren les parets de referència. També es creu que al jardí no s’hi han fet modificacions, perquè les ampliacions s’han fet a la part de baix. igualment, si es trobaven les restes, es podrien identificar fàcilment perquè només eren tres persones i moriren de ferides diferents, perfectament descrites a l’autòpsia. un altre punt a favor era que estaven d’acord amb l’exhumació familiars de les tres víctimes. si les identificacions eren

positives, es complementarien amb proves d’aDN. el dia que començaren els treballs es va fer una roda de premsa a l’ajuntament. una seixantena de persones assistiren a l’acte, moltes de les quals familiars dels tres mariandos assassinats, i també representants de la premsa illenca, entre ells la televisió autonòmica. Mel i Sucre va enregistrar la roda de premsa, que podeu veure al web (http://melisucre. cat/?p=1656). la presidenta de Memòria Històrica de Mallorca, Maria antònia oliver, l’historiador que ha elaborat la fitxa dels morts, Bartomeu Garí, i l’arqueòloga responsable de l’exhumació dels cossos, Cristina riuhete, feren uns breus parlaments per

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 5

mel i sucre

Jaume Sastre abandonà la vaga de fam després de 40 dies de dejuni com a protesta al president Bauzà i el seu govern perquè no es reunia amb la mesa de negociació de l’educació balear per tal de resoldre el conflicte que han obert des de la conselleria. Aquí rep el suport de l’activista cultural valencià Eliseu Climent, pocs dies abans d’abandonar la vaga.

explicar cadascú la seva feina. la batlessa, Catalina Gayà, també féu unes breus declaracions per explicar la disponibilitat de l’ajuntament en aquest tema. els especialistes (l’equip és de vuit professionals, arqueòlegs i antropòlegs físics) varen dir que

encara era prest per confirmar res, però que tenien moltes esperances i anirien informant oportunament. explicaren que havien trobat ossos d’altres persones, remoguts quan es va cavar la fossa l’any 36. es creu que molts són de persones que moriren en l’epidèmia de grip

Acte en homenatge al santjoaner Jaume Sastre, que ha duit a terme una vaga de fam de 42 dies per demanar diàleg al president del Govern balear en el tema educatiu i per reclamar una educació pública de qualitat en català.

dels anys 1918/1919 (que va matar entre 50 i 100 milions de persones al món). a preguntes de la batlessa, Maria antònia oliver va assegurar que els ossos dels santjoaners tornarien reposar al lloc on els havien trobat. l’ajuntament de Maria va fer una declaració institucional en què rebutja els fets del 36, expressa el seu suport als familiars de les víctimes i posa a la seva disposició els recursos de què disposa per traslladar les restes a Maria, si ho volen fer. el dissabte 21 es va fer una nova roda de premsa, aquesta vegada devora la fossa excavada per explicar que s’havia confirmat la identitat de les restes.

Tenien indicis d’haver mort per arma de foc (es va trobar fins i tot una bala) i els tres cossos estaven “tirats” dins la mateixa fossa. el primer que es va trobar i que va donar una pista segura era un genoll hiperflexionat (doblegat al màxim). en els enterraments normals, els cossos es posen ben allargats i amb els braços plegats damunt el tronc. en canvi, els que es varen trobar estaven en postures que indicaven que, en lloc d’un enterrament, es tractava d’una ocultació, dins un fossa que ni tan sols tenia la llargada adequada.

Després de trobar els cossos, es procedirà a exhumar-los i intentar identificar-los amb proves d’aDN. si la identificació és positiva, es tornaran als familiars perquè puguin enterrar-los dignament. la notícia va tenir un ampli ressò tant a la premsa de Mallorca com a alguns mitjans estatals, com El País. es tracta de la primera exhumació de cadàvers d’assassinats durant la Guerra Civil que es fa a Mallorca. esperam que no sigui la darrera i que servesqui per obrir el camí a totes les que fan falta per restituir l’honorabilitat perduda

5

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 6

mel i sucre de les víctimes de la repressió feixista a l’illa, tot i que sigui vuitanta després. ✑ el divendres 13 de juny es va fer un ple extraordinari en què es va donar a conèixer la renúncia de Margalida Català Juan com a regidora de l’ajuntament de sant Joan. Na Margalida es va presentar amb assemblea per sant Joan i des de l’inici de la legislatura era la responsable de la regidoria compartida de Fires i Festes, sanitat, serveis socials, Joventut i igualtat. al ple es va explicar que les raons de la renúncia eren estrictament personals. el seu substitut serà en Pedro Galmés “de sabor”, ja que han renunciat els tres candidats que el precedien a la candidatura. en Pedro assumirà, en principi, les responsabilitats de festes i joventut. la primera feina que es trobarà serà l’organització de les festes, cosa que no li vendrà gaire de nou perquè ja fa anys que participa en la comissió que se’n cuida. ✑ el santjoaner Jaume sastre va deixar la vaga de fam després de 40 dies. Tal com tenia previst, es va aturar quan els metges el varen advertir que les conseqüències de continuar podrien ser irreversibles. Durant les setmanes de la seva protesta, per “posar en evidència el govern de José ramón Bauzá, com a autor del conflicte educatiu” i “reclamar diàleg i

El diumenge dia 22 de juny es va celebrar la festa eclesiàstica del Corpus. Com és tradicional els veïnats dels carrers per on passa la processó solen estar ben engalanats amb flors i cossiols.

negociació amb els Comitès de Vaga, on són presents tant l’assemblea de Docents com els sindicats”, va rebre nombroses visites i mostres de suport, de particulars i personalitats de la cultura i la política, fins i tot de coreligionaris del president Bauzá, com Cristòfol soler o Joan Huguet.

Varen fer seguiment de la vaga de fam els diaris de Mallorca i també mitjans de comunicació catalans, que veuen la defensa de la llengua com una cosa pròpia. la qüestió va ser tema de debat en nombroses tertúlies a la ràdio i la televisió i li varen fer diverses entrevistes. el 8 de juny es varen convocar

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

6

concentracions a molts de pobles de Mallorca, amb solidaritat amb en Jaume. la de sant Joan va aplegar 120 persones. ✑ el diumenge 15 de juny es va celebrar la festivitat de sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes. Fa alguns anys, l’arreplegada de Grups excursionistes de Mallorca va agafar el relleu en l’organització dels actes festius, que es remunten a més de cinquanta anys. la festa consisteix normalment en la pujada a una muntanya abans que surti el sol, seguida d’una missa (últimament a càrrec de Mn. Pere orpí, i

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 7

mel i sucre to al puig de sant Nofre i l’acompanyament musical de dos xeremiers i una flabiolera.

Tomeu Nicolau fou el guanyador absolut de la Volta al Pinar a Sa Coma el passat diumenge dia 7 de juny.

abans de Mn. Josep estelrich i el mític Pare rafel) i posteriorment un berenar de companyonia. enguany l’organitzador era el Grup excursionista Mel i sucre, i el lloc que havíem triat, el puig de sant Nofre. el berenar es va fer a Consolació. Varen comparèixer prop de 140 persones. Just al final de la missa, el temps ja no va aguantar més i es va posar a ploure i

l’aigua va acompanyar els excursionistes durant tota la baixada del puig i en el camí fins a Consolació. allà s’havia preparat el berenar davall el porxo de devora el jardinet, que també bastava per protegir la gent. Tanmateix, la pluja ja havia passat i les persones varen poder ballar una mica més a l’ample. Vàrem comptar amb les explicacions d’en Francesc Canu-

Pau Company “Punto”, un dels habituals santjoaners que participen en curses de muntanya, aquesta vegada a Esporles.

✑ el dimarts dia 17 de juny varen caure més de 70 mil·límetres de pluja (a l’escola, exactament 76,5 litres per metre quadrat fins a les 15 h) en poc més de tres quarts d’hora, devers la una i mitja del migdia. les inundacions varen ser generals a molts de llocs i es veia molta gent que treia aigua de dins les cases, sobretot a la zona propera al pou de son santos. Per unes hores, moltes zones de foravila quedaren tapades d’aigua embassada... Parets en terra i camins xaragallats. la zona on sembla que va ploure més fou entre la vila i Petra. Diuen que va caure calabruix com l’ungla del dit gros. ✑ l’ajuntament de sant Joan i l’associació de Pares d’alumes de l’escola han organitzat un any més la Festa del sol que Balla.

Començà el 14 de juny amb ball de bot per commemorar el 38 aniversari d’aires de Pagesia, amb l’agrupació Cultural Brocalet de lloret com a convidada. el divendres 20 hi va haver l’Hora del Conte, que es ve fent els darrers mesos amb bona acceptació. el vespre, festa de final de curs, amb pregó, mostra d’activitats extraescolars i sopar amb espectacle a càrrec dels alumnes. el mateix dia, Folk Souvenir a Consolació, organitzat per la Casa Museu Pare Ginard. el dissabte 21 hi va haver la primera sortida dels dimonis, seguida de boti-boti. Més tard, olimpíada per als nins i el musical Nit de Sant Joan. VIDA. el diumenge, nova sortida dels dimonis, taller per preparar la decoració de la Nit Màgica, festa infantil d’aigua i el primer Concurs de Truites. el dilluns 23, recorregut del camí natural de son Juny, amb la dragona Znort, i, a Consolació,

7

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 8

mel i sucre Nit Màgica, sopar a càrrec de les famílies i acampada a Cas Donat. el dia de sant Joan, sortida del sol, corregudes de cintes, jocs i berenar. l’horabaixa, darrera sortida dels dimonis, ofici del patró i, com a darrer acte, sortida de sant Joan Pelós i el Corb de sant Nofre. ✑ Va morir antoni Bauzà “Mador”, membre d’una família molt coneguda a la nostra vila. Juntament amb dos dels seus germans (en Pep i n’amador), i herència del seu pare, va tenir durant molts d’anys una fusteria, primer a la plaça i després al carrer de Bellavista, en dret d’on hi va haver l’escola. en Toni va obrir la delegació de l’asseguradora Mare Nostrum, actualment integrada dins aXa. el seu fill petit, del mateix nom, ha continuat amb la representació. ✑ el grup santjoaner Nada que objetar fa el darrer concert. serà el dissabte 5 de juliol al teatre de Vilafranca, a les 20 h. les entrades es poden adquirir, entre altres llocs, al Bar Centro o de qualsevol membre del grup. Després del concert hi haurà un petit refrigeri gratuït per a totes les persones assistents. ✑ el passat dia 17 de maig, quatre alumnes santjoaners de primer de batxillerat de l’institut de sineu, Joan roig, Núria Morey, Marina suárez i Murti Bar (formant part d’un equip en què també hi havia Catalina Moragues, Pau Fiol, agnès Ferragut i aina Vidal) varen ser proclamats campions de “la Garangola”. aquest concurs, organitzat per l’escola Municipal de Mallorquí de Manacor, consisteix en una competició sobre preguntes de llengua i cultura de les Balears entre alumnes de primer de Batxillerat. en aquesta edició hi participaren 14 centres. a la final, els alumnes de l’ies sineu s’imposa-

8

Excursió de l’Associació de Persones Majors al Puig Major

ren davant l’ies Mossèn alcover, així com abans ja ho havien fet davant l’ies Marratxí, l’ies sureda i Blanes, de Palma, i l’ies Felanitx. ✑ la Casa Museu Pare Ginard ha anunciat el programa d’activitats “la lluna en vers, nits d’estiu i cultura a Mallorca”. el 20 de juny es va fer el primer acte, Folk Souvenir, a Consolació. “Hi sona el paisatge.

Hi sona la ciutat. Hi sonen tonades de treball, romanços, jotes, cançons de Maria del Mar Bonet i fins i tot d’antònia Font. Hi sonen les reflexions de rafel Ginard. Hi sonen els pagesos. Hi sona la memòria. Hi sonam tots.

Per ventura sense sentir-nos.” era un espectacle literari basat en el patrimoni oral de Mallorca, a partir de rafel Ginard, amb la veu de Joana Gomila, acompanyada de guitarra, piano, bateria i contrabaix. la presentació va anar a càrrec de l’actor Toni Gomila.

Dia 5 de juliol es farà el segon, Panfonteta, a la possessió de solanda. “l’acció de Panfonteta transcorre a una possessió fictícia d’ariany durant els anys 1968 i 1969, i tracta de la relació de dues germanes amb dues visions molt diferents d’una Mallorca que canvia. la tradicional i la moderna.

la rural i la turística. l’interior i la zona costanera. una que es nega a desaparèixer i una que neix. i un moment de canvi. acceptar-lo o oposar-s’hi. Teatre a càrrec de la Cia. Noctàmbuls Teatre. Text i direcció de Jaume Miró. amb laura Pons, lluqui Herrero i Margalida Grimalt.”

Novament a Consolació, el 2 d’agost, Miquela lladó canta El meu cançoner, amb acompanyament musical. “les gloses del cançoner tradicional, romanços i poesia musicada faran part d’un repertori ple de ressons de la terra.” el darrer acte tendrà lloc també a Consolació, el 5 de setembre. es tracta de Surt de la boca, “una sessió d’improvisació i creació basada en el poder de la paraula, que enfrontarà en una peculiar jam session creadors de dues tradicions literàries ben diferenciades: glosadors i poetes”. els glosadors seran Mateu Xurí, Macià Ferrer i Maribel servera, i els poetes Pau Vadell, Glòria Julià i laia Martínez.

Tots els actes són a les 21 hores. Costen 5 €, excepte el teatre, que en costa 12. ✑ el Consell regulador de la sobrassada de Mallorca va celebrar el 18 de juny la seva junta a la sala polivalent del local de l’as-

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 9

mel i sucre que estava entre una hora i mitja i tres. en Pau Company va quedar a la posició 67 (44 de la categoria M30), amb un temps de 1h52.

N’arnau Matas va fer un registre més discret, amb 2h21, i el lloc 215 (135, de M30). el guanyador de la cursa va ser el nord-irlandès allan Bogle (1h28).

La diada de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, enguany fou organitzada per la nostra revista amb una pujada nocturna al puig de Sant Nofre per veure sortir el sol. Una de les activitats que es varen dur a terme fou la petita xerrada que el nostre col·laborador Francesc Canuto efectuà al capcurucull del puig.

sociació de Persones Majors, en què es presentaren la memòria de l’any i els comptes de la institució. Posteriorment, les persones assistents es traslladaren a dinar a Can Tronca. el santjoaner Joan Jaume, propietari d’embotits sa Caldera, és vocal d’aquest Consell i en fou el mestre de cerimònies i principal organitzador amb la resta de components de la junta. assistí com a convidat el conseller d’agricultura el santjoaner Biel Company Mena. ✑ en Tomeu Nicolau, integrat en el Club atletisme Manacor, va ser

el guanyador absolut de la sisena Volta al Pinar de sa Coma el dissabte 7 de juny. Va recórrer la distància de 6,3 km en 22:30. a la Volta hi participaren uns 170 atletes, entre la prova principal i les dels més joves i petits, més curtes. ✑ en Pau Company santos i n’arnau Matas Mayol, del grup Peus Grossos, varen participar en la Xi Pujada a sa Fita del ram, que organitzaren els ermassets d’esporles el dia 1 de juny. un total de 267 corredors varen prendre la sortida i pràcticament tots arribaren al cim, amb un temps

✑ s’ha convocat una nova edició del Torneig de Futbet d’estiu, que es disputarà al llarg dels mesos de juliol i agost, amb la gran final per les festes patronals. els equips han de tenir un mínim de sis membres, amb una edat de 16 anys o més (excepcionalment se n’acceptaran de 15 anys) i, com a màxim, dos dels jugadors poden ser “no santjoaners”. ✑ Per al dia de sant Pere (29 de juny) s’ha organitzat un descens urbà i cursa de bicicleta tot terreny. el descens urbà BTT consisteix en una baixada per dins un circuit urbà, amb una sèrie d’obstacles, que s’han de superar en el menor temps possible. la cursa es farà a les 10 i el descens a les 16 hores. ✑ Han reobert les portes els bars Can Fiol i Ca Na Mates. aquest darrer va fer l’11 de juny la inauguració oficial. Can Fiol, explotat ara per un arianyer, ho va fer tres dies més tard, després d’estar tancat més de dos estius. s’hi ofereixen berenars i variats.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

9

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 10

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 28 de maig de 2014 el primer plenari del darrer any polític del nostro consistori (si tot va així com ha d’anar, pel mes de maig de l’any que vé hi haurà eleccions municipals) va comptar amb l’assistència de tots els regidors, i de set persones entre el públic.

Tot just encetat l’ordre del dia, el regidor Josep Bauzà (axsJ) va manifestar la seva disconformitat amb la redacció de l’acta en l’apartat d’elecció dels membres de la mesa electoral. en Pep reivindicava que, amb el sistema utilitzat, el ple no va conformar la composició de les meses electorals, quan en realitat aquestes persones varen ser elegides per un programa informàtic, i el ple no va fer res més que acatar i acceptr la llista que la màquina va imprimir. amb aquest aclariment incorporat, i sense cap altre objecció, es varen aprovar les dues actes que estaven pendents. acte seguit, es va informar dels decrets de batlia, un dels quals necessitava ser ratificat per tot el consistori. es tractava del Decret 86/2014, en el qual es proposava augmentar un 10% el

valor cadastral de les finques per 2015, amb la qual cosa el consistori tindrà potestat per rebaixar el percentatge que s’aplica als rebuts de contribució. sense incrementar aquest 10%, el consistori se veuria obligat a aplicar el 0,6%, com mentres pujant aquest 10%, l’ajuntament pot rebaixar aquest percentatge a un 0,5%, rebaixant així també el líquid a ingressar per cada un dels contribuients. el decret va ser ratificat per 7 vots a favor (3 axsJ, 3 PP i 1 PsiB-Psoe) i una abstenció (Pi). una bona notícia pels petits propietaris del nostro poble, que som molts.

Per 2015 s’augmenta un 10% el valor cadastral, però s’abaixa el percentatge de contribució del 0,6% sobre aquest valor al 0,5€. acte seguit, es va tractar un moció del PI de rebuig a la realització de prospeccions petrolíferes o d’investigació d’hidro car burs a l’àres de la mediterrània al voltant de les Illes Balears, que no se va poder

incoporar al darrer plenari en arribar fora de termini. Va ser aprovada per unanimitat. en el proper punt, es va plantejar presentar una sol·licitud de subvenció al consorci d’infraestructures turístiques i per al foment de la desestacionalització de l’Illa de Mallorca, en base a un dels punts aprovats en l’anterior plenari sobre el tema. la subvenció que es sol·licita és d’uns 3000 euros, i se tractarà d’incorporar codis “Qr” en els panells informatius ja que ja hi ha instal·lats al terme, i a la pàgina web de l’ajuntament. Codis “Qr” són aquells codis de punts que llegits per un telèfon mòvil de darrera generació dóna un accés fàcil a tot un món d’informació sobre el temes en qüestió. es va aprovar per unanimitat.

Sant Joan estarà un poc més a l’abast dels turistes que ens vulguin visitar. en l’apartat de informacions, hi va haver les següents: Joan Magro: Normes subsidiàries: Durant aquests dies s’han

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

10

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 11

mel i sucre de fer una sèrie de reunions de la comissió de govern de l’ajuntament per decidir alguns detalls que no estan suficientment clars, i una vegada resolts aquests detalls i alguns aspectes tècnics, seguiran el seu camí.

Josep Bauzà: aparcadors de bicicletes: se n’han instal·lat a diversos indrets del poble.

Punt Verd: Ja funciona plenament el sistema de video vigilància, amb totes les mesures de seguretat per evitar el seu visionat per persones no autoritzades.

Piscina municipal: s’obre dia 4 de juny. s’hi ha instal·lat un comptador individual per conèixer el seu consum, que fins ara estava mesclat amb el de l’edifici de Persones Majors.

Consum d’aigua del pou públic: s’ha incrementat un poc en respecte als mesos anteriors, però encara se manten dins els paràmetres que permeten no restringir el consum a les zones rurals.

Pla de mobilitat: s’ha realitzat diverses actuacions en indicadors i instal·lacions de “badens”, la qual cosa ha descongestionat un poc la circulació de vehicles per dins el poble, i millora la seguretat vial.

Margalida Català: Cicle de conferències de la uoC: s’han tornat a posar en marxa al Casal de Persones Majors.

Festa des Butifarró: s’ha rebut un escrit per “burofax” en el qual la “Peña Motorista” reclama a l’a-

juntament la titularitat d’aquesta marca, que en aquests moments té registrat l’ajuntament, reclamació que va acompanyada d’una proposta de conveni per organitzar aquesta festa en condicions avantajoses per la “Peña”. l’equip de Govern es va reunir per donar resposta a aquest escrit, i les pautes varen ser les següents: l’ajuntament va registrar aquest nom perquè fós propietat del poble. la “Peña” ha deixat d’organitzar aquesta festa durant alguns anys, arribat a l’extrem que en qualque edició no s’ha feta. Per això l’ajuntament va considerar oportú, i així ho continua considerant, que val més que el nom sigui propietat del consistori i poder defensar la en nom propi la realització d’aquesta festa. l’acord final va ser no firmar el conveni proposat, ja que intenta fermar unes despeses que en aquests moments el consistori no està en condicions de poder donar garanties de poder afrontar, en minvar any rera any el pressupost de festes. Just acaba la seva intervenció, na Margalida va ser aplaudida pels assistents.

L’ajuntament manté la titularitat de la marca “Festa del Botifarró”.

Catalina Gayà: s’ha substituit la tècnica de dependència, conservant els horaris, i els dies.

Hi ha una administrativa de l’ajuntament de baixa per acostar-se el dia de la seva maternitat. les seves hores seran suplides amb personal del mateix ajuntament.

Fins dia 30 d’abril de 2015 la roba i altres coses que s’entrega gratuïtament a persones necessitades de dins sant Joan es gestionarà des de dues sales de Ca ses Monges, amb accés des del carrer Major. Ho gestionarà na Maria sastre, que ja té experiència en aquesta gestió. allà s’hi pot dipositar gratuïtament tota la roba, calçats, juguetes, que no ens facin servei però que encara serveixin, i na Maria se cuidarà de gestionar la seva cessió a les persones necessitades. escoleta d’estiu: Ja està tot encaminat. Comená el 25 de juny i acabarà el 14 de setembre, en condicions similars a l’any passat.

Curs d’alfabetització: amb una durada de 20 hores, s’ha organitzat a Ca sa Mestre, i està adreçat a magrebines i magrebins. l’objectiu és facilitar la comunicació d’aquestes persones amb els viletans autòctons, o sigui, noltros.

Diposit municipal d’aigua potable: s’han arreglat les escriptures del terreny cedit en el seu moment a l’ajuntament per les “senyores Fernàndez”. s’han acceptat les següents subvencions: 12,000 euros per la realització de les NNss, el Pla d’obres i serveis per arreglar el

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

11

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 12

mel i sucre cementiri, ademés del 80% d’un projecte d’uns 40,000 euros per adecentar el nou camí públic del Puig de sant Nofre. enguany la cel·lebració de sant Bernat de Menthon, patró dels excursionists, es cel·lebrarà a sant Joan. serà a dalt del Puig de sant Nofre, i ho organitzarà l’associació “Mel i sucre”. la Conselleria d’administracions Públiques informa d’unes disposicions sobre dies lliures addicionals a personal funcionari que hagin tingut feina determinats dies de l’any. s’han preparat les bases per constituir un bossa d’aspirants per proveïr, com a interins, una plaça de policia local al nostre ajuntament., es prepara la constitució d’aquesta bossa pel fet que el policia local actual ha manifestat la seva voluntad de deixar la plaça pel mes de setembre d’enguany. escola de música: Dia 27/05 es va fer la cloenda de l’edició d’enguany.

Biblioteca municipal: Durant tot el mes de maig s’ha organitzat una sessió de “contacontes”, que segurament es prorrogaran durant els mesos de juny i juliol.

Joan Magro: s’ha cobrat la liquidació final de les obres de la Constitució, uns 140.000 euros, que serviran per anar llevant deutes contrets pel consistori per aquesta obra. els pagaments a proveïdors se fan cada 15 dies, amb la qual cosa se cumpleix amb els terminis legals que estipula el “Pla d’ajust”.

Per acabar, va agafar la paraula el secretari Joan Campomar per informar d’una sentència sobre la suspensió de llicències d’obres a la zona d’”es turó” en motiu de la confecció del Catàleg de Patrimoni. i ja en el darrer punt, Precs i Preguntes, hi va haver les següents intervencions:

12

Francisco Mestre: Donant l’enhorabona als representants del Partit Popular per una cosa que no vaig entendre.

Demanant informació sobre el Decret d’adjudicació de les obres de remodelació de la teulada del cementiri.

Demanant informació sobre la subvenció per arreglar el nou camí públic per pujar al Puig de sant Nofre.

Frederic Febrer: Proposant aprofitar les obres d’adecentament del camí de pujada al Puig de sant Nofre per posar indicadors que informin els externs de per on és aquest camí.

Demanant sobre els actes de la “Festa del sol que Balla” Demanant sobre quins punt són els que s’han d’aclarir políti-

cament perque les Normes subsidiàries puguin continuar el camí per la seva aprovació.

Demanant alguns aclariments sobre els pagaments a proveïdors.

Demanant informació sobre un decret de batlia referit a l’inici d’un procediment per a donar de baixa un empadronament.

Demanant informació sobre algunes de les actuacions del “Pla de Mobilitat” referides a la instal·lació de determinades senyals de trànsit. i acabats el punts de l’ordre del dia, es va aixecar la sessió al cap d’aproximadament 1 hora d’haver començat. la gran majoria d’aquest temps va ser utilitzat en el punts de “informacions” (uns 33 minuts) i de “Precs i preguntes” (uns 14 minuts)

Ple extraordinari de dia 13 de juny de 2014

Després de 3 anys de feina intensa, la regidora d’Assemblea per Sant Joan, Margalida Català, renuncia al seu càrrec electe de regidora per motius personals.

Va ser un ple molt emotiu per anunciar la renúncia de Margalida Català Joan (assemblea per sant Joan) al seu càrrec de regidora. amb poques paraules però ben entenidores na Margalida va explicar que aquesta renúncia era pel motiu que les seves circunstàncies personals no li permeten actualment destinar el temps necessari a l’exercici del seu càrrec públic. Va agraïr totes les col·laboracions que ha tingut durant aquests tres anys, i també la confiança dipositada en ella pels dos batles d’aquesta legislatura i pels companys de l’equip de govern.

Hi va haver paraules de reconeixement per part dels portaveus dels grups polítics del PP (Joan Magro), PsiB-Psoe (Frederic Febrer) i de la seva companya de partit i actual batlessa Catalina Gayà. Tots ells varen reconèixer que na Margalida deixa la regidoria havent fet una bona feina durant els tres anys que hi ha estat, i havent-hi destinat molt de temps i també molts d’esforços personals. Ha fet molta feina, i ben feta, i ara a na Margalida li toca destinar més temps a la seva família que a la gestió pública, i així ho ha acceptat presentant la renúncia al seu càrrec electe, amb la qual cosa possibilita l’entrada al consistori d’una altra persona que pugui destinar-hi aquest temps i aquesta dedicació. la batlessa i portaveu d’assemblea per sant Joan va anunciar que el futur regidor que substituirà na Margalida serà en Pedro Galmés, i tot just aixecada la sessió, batlessa i regidora es varen fondre en una sentida abraçada.

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Pรกgina 13

mel i sucre

13

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 14

mel i sucre

l’hort des padrí

e

stam en temps de messes i per tant hi cauen bé aquestes cançons:

afica sa falç, fotim! que els veïnats ja seguen blat, i noltros no hem començat el poc ordi que tenim. amb sa falç m’he fet un tall i un que en tenia són dos, un és dificultós i s’altre no curarà mai. el juliol és temps de messes perquè era quan es recollien els cereals per omplir els graners i les sales de les famílies pageses. s’arreplegaven familiars i amics per fer les feines en conjunt i els jornals es rescabalaven amb feina o amb tornajornals, i fins i tot els picapedrers i menestrals deixaven els seus oficis per ajuntar-se a la tasca dels foravilers. a principis del segle XX, normalment els sementers de cereals se segaven ambla falç o falcella, fins que varen arribar les màquines segadores tirades per una bístia. amb aquestes, el segador anava assegut a la cadireta de la

14

El mes de juliol aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” màquina i tomava les gavelles mentre una altra persona menava la bístia pel morro per tal de servar el tornall de la segada. en general es feia feina en equip: amb la falç se segaven els carrerons i les llobades i quan la màquina havia fet dues voltes, els garbers partien a fer garbes, normalment de sis gavelles, sempre seguint la mateixa orde, una gavella cap a la dreta, dues cap a l’esquerra, la quarta cap a la dreta i la darrera, la quinta cap a l’esquerra i la darrera cap a la dreta. el fermador era el que aportava la darrera gavella i agafava els dos caps del vencís, els ajuntava i pegant una premuda amb un geoll damunt la garba al mateix temps feia una berruga que quedava travada amb el mateix vencís. a algunes possessions o sementers grans es feien les garbes a escarada, el preu era a tant el cavalló. els escaraders formaven colles de dos en dos i feien les garbes de cinc gavelles perquè amb cada cavalló avançaven dues garbes. sempre es tenia en compte que, dins el possible, la berruga

quedàs a la part de més ombra i les espigues o el gra de cara al sol, perquè en cas de brusques o rosada eixugàs amb més rapidesa.

Tant les garbes com els vencisos es comptaven per cavallons i cada deu vencisos era un cavalló.

Fins a la mitjania del segle XX, normalment s’empraven vencisos de càrritx i abans de partir per fer garbes los amaraven amb aigua perquè fossin més manejables, fins que es va posar de moda els vencisets o cordetes d’espart, que eren més resistents i més pràctics. amb l’arribada de les màquines recol·lectores o cossetxadores tot el sistema va anar desapareixent i actualment no se’n parla mai ni de garbes ni de cavallons.

P

luja de juliol encén el sol. en general apareixen dies de basca i xafogor i ratxes de sol molt calent.

Per això, les plantes s’han de regar amb més freqüència, ja que si els falta humitat apareixen fruits tocats del sol, sobretot pebres, tomàtigues i melons.

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 15

mel i sucre als melons de secà, convé ferlos un poc de jaç i tapar-los amb la rama de la mateixa melonera per protegir-los de l’excés de calentor del sol. aquest mes les figues flor estan en plena maduració, tant les roges com les albacors, que són les dues varietats de figueres que cada any fan dos esplets: el de figues flor, que maduren pel juny i juliol, i les agostenques, que maduren per l’agost i setembre. les figues flors en general van destinades a la taula per al consum humà i les agostenques van més bé per al sequer i bestiar, ja que pel mes d’agost hi ha varietats que són més atractives per al consum humà.

Hi ha un refrany que diu: Pel juliol sembra el fesol. També per sant Cristòfol se sembre les mon-

getes de pasta reial, que són una de les varietats per aprofitables perquè quan són tendres es pot aprofitar tota la beina i quan són mig granades es poden esbejocar i posar el bessó –exquisit– dins la conservadora, on es conserven bastant de temps com si fossin acabades de collir.

Per regar els arbres joves convé fer-los una garangola un poc enfora de la soca i després tapar-la amb palla o herba seca perquè aguanti la humitat. si voleu que els caragols no pugin a l’arbre, escampau un poc de cendra al voltant de la soca, o també s’hi pot escampar un poc de sulfat de ferro, encara que en petites dosis, que amb el temps es convertiran en quelats de ferro i la planta ho agrairà.

Val la pena vigilar les plagues,

tant de fongs com d’insectes, perquè com bé diu la dita: a l’estiu, tota cuca viu.

Pel juliol, hi ha fruita per qui en vol. estan en plena maduració les síndries i els melons, que són bons refrescants per als dies de calor, amb l’avantatge que tan sols necessites un ganivet per fer tallades, ja que la fruita en si ja duu tots els ingredients per ser agradable al paladar, i més encara si ha granat bé.

Per les persones que es regeixen per les fases de la lluna els direm que dia 5 entra el quart creixent, dia 12 és lluna plena, dia 19 és quart minvant i dia 26 comença la lluna nova. i pels que es regeixen pel santoral, dia 10 és sant Cristòfol, dia 20 santa Margalida i dia 25 sant Jaume.

La Lluna en vers Nits d’estiu i cultura a Mallorca JUNY-SETEmbRE 2014 Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet

Dissabte 5 de juliol PANFONTETA Diu el diccionari que una cosa és de panfonteta quan és d’escassa categoria, de misèria, de poca cosa. Però aquesta obra és justament tot el contrari. Tot el contrari per ambiciosa, per la història que conta, pel tercet de grans actrius i pels requisits de l’espai escènic que l’obra fretura: una casa senyorial o una possessió. I és que l’acció de Panfonteta transcorre a una possessió fictícia d’Ariany durant els anys 1968 i 1969, i tracta de la relació de dues germanes amb dues visions molt diferents d’una Mallorca que canvia. La tradicional i la moderna. La rural i la turística. L’interior i la zona costanera. Una que es nega a desaparèixer i una que neix. I un moment de canvi. Acceptar-lo o oposar-s’hi. Teatre a càrrec de la Cia. Noctàmbuls Teatre. Text i direcció de Jaume Miró. Amb Laura Pons, Lluqui Herrero i Margalida Grimalt. Lloc: Solanda, possessió privada entre Sant Joan i Montuïri. A les 21h. Entrada: 12 € Dissabte 2 d’agost mIQUELA LLADÓ CANTA “EL mEU CANÇONER” Una selecció del cançoner popular interpretat per una de les veus més apreciades de la nostra cultura. Les gloses del cançoner tradicional, romanços i poesia musicada faran part d’un repertori ple de ressons de la terra. Veu: Miquela Lladó i acompanyament musical. Lloc: Santuari de Consolació.

A les 21h. Entrada: 5€ Divendres 5 de setembre SURT DE LA bOCA Una sessió d’improvisació i creació basada en el poder de la paraula, que enfrontarà en una peculiar jam session a creadors de dues tradicions eràries ben diferenciades: glosadors i poetes. Lloc: Santuari de Consolació. A les 21h. Entrada: 5€

15

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 16

mel i sucre

joves

Entrevista amb na Marta Jordà, de l’Esplai de Sant Joan reDaCCió

Quan es va constituir l’Esplai de Sant Joan? l’esplai de sant Joan va nèixer el mes d’octubre de l’any 2012.

Per qui?

Jo havia anat unes quantes vegades a l’esplai de Maria de la salut i m’encantava i em feien moltíssima d’enveja, Per això vaig decidir cercar un grup que es volgues possar a fer feina en aquest projecte. Quan vam començar érem poques i estàvem una mica a l’expectativa de si agradaria la idea o no.

I actualment, quants sou? avui per avui som 16 monitors i monitores (antonina Morey, Marta Dalmau, Marta sánchez, Maria antònia, Coloma, Catalina, raquel, Joana Maria, Mar, lina, Neus, Joan Jordà, Mateu simó, aina i jo).

Quin són els objectius principals que vos varen moure? l’objectiu principal que teníem i el seguim tenint molt clar: els nins i les nines de sant Joan.

Viure el temps de lleure amb ells, experimentar i conèixer coses. anar d’acampada i d’excursió.

Fer de l’esplai una gran família.

A dia d’avui, trobau que ha funcionat, que s’han complit els objectius? avui per avui pensam que funciona molt bé! els dissabtes sempre tenim entre 30 i 40 infants i a les acampades i excursions sempre som més de 50. Tot l’equip estam molt contents de la resposta de les familíes!

16

Comptau amb l’edifici de S’Escorxador per realitzar les vostres activitats, el trobau apropiat? s’escorxador per a nosaltres és casa nostra, ens hi trobam molt a gust. És l’espai ideal per les activitats que feim.

Quines mancances trobau que té?

Nosaltres no hi trobam mancances, si poguéssim demanar molt el que demanaríem serien taules i cadires per als més petitons.

Vos agradaria que s’habilitassin altres espais per fer-hi activitats? realment pensam que a sant Joan hi ha molts de llocs habilitats per fer activitats, el que passa és que no els sabem aprofitar bé.

Nosaltres, durant el curs, hem anat al parc, al poliesportiu, a la biblioteca, a la plaça...

Quants de nins i nines solen venir a les activitats que feis? els dissabtes normals entre 30 i 40 infants.

També feis excursions i acampades, amb quina participació? sempre passam dels 50 infants.

Com vos finançau? anam fent així com podem. els infants els dissabtes paguen 1€, l’ajuntament ens ajuda amb tot allò que demanam (bus, material, estatge dels monitors al campament...) i les famílies paguen les excursions i acampades, sempre intentam que sigui un preu asequible.

Quin paper fa l’Ajuntament?

Les persones que organitzau

l’Esplai, estau satisfetes d’aquest paper? l’ajuntament des del primer moment ha tengut un paper molt important. Quan ens vam reunir amb la regidora de joventut, na Margalida Català, i li vam explicar el projecte, li vam dir que el paper de l’ajuntament seria clau per treure el projecte endavant, i així ha estat! sempre que hem necessitat qualsevol cosa ens han respost.

I de la resposta ciutadana en general? el poble ha respost molt bé, sempre que necessitam ajuda la trobam.

Tot això ho feis perquè vos agrada, sense cobrar res? sí, ho feim sense cobrar res, perquè ens agrada. sabem que hi ha gent que no ho entén, però no saben el que es perden! anar d’excursió, d’acampada o a fer una volta amb bicicleta amb els infants de sant Joan és un aprenentatge continu per a nosaltres.

Les coses que es fan per gust, si duren és perquè hi ha un grup de gent a darrere que empeny dia sí dia també. Vosaltres anau pel segon any, com encarau el futur?

Qualque dia empènyer no és fàcil, però tots i totes feim un esforç. Tenim molt clar que aquest projecte no decaurà, quan nosaltres ens cansem qualcú altre ho farà! i encaram el curs que ve molt animats i amb ganes de fer coses. a l’estiu no descansarem del tot, dia 12 de juliol feim una excursió a la platja i a l’agost farem una acampada i per les festes una ginkama infantil i una de juvenil.

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 17

mel i sucre

FOTOGRAFIES DE L’ACAmPADA A LA COLÒNIA DE SANT PERE (ARTÀ)

17

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Pรกgina 18

mel i sucre

18

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Pรกgina 19

mel i sucre

19

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 20

mel i sucre

investigació

Sobre el llinatge Vaquer i el malnom Monjo FraNCesC

a

la vila de sant Joan, tres famílies han portat i porten encara ara el llinatge Vaquer. la més antiga i genuïnament santjoanera és l’associada al malnom Peçol. la segona és originària de Porreres, associada primerament al malnom de Carrutxa i posteriorment a Monjo, la qual es va introduir devers el 1830 i la tercera, originària de Montuïri, ha tengut una representació més modesta asociada al malnom Nyaco -a, introduïda a sant Joan als voltants del 1886. És d’aquesta segona família, lligada a les terres de la possessió de Carrutxa, de la qual seguirem a continuació la seva descendència i l’evolució del seu malnom, d’origen geogràfic, vinculat a les terres d’aquella possessió, per passar posteriorment a Monjo, el malnom en què eren coneguts a la vila de Porreres.1 Curiosament, solament una branca d’aquesta família ha portat aquest malnom a sant Joan, malgrat la seva nombrosa descendència.

1. SEBASTIÀ VAQUER FELIU (1809-1887) DE CARRUTXA És el genearca de la família.

Natural de Porreres, fill de Joan i Margalida, fou l’arrendatari de la possessió el 1840.2 un document notarial d’aquell any registra un acord entre sebastià Vaquer que vol deixar l’arrendament i andreu alcover, de sineu, nou amo de la possessió.3 el padró de població de l’any 1849 registra a sebastià Vaquer i la seva família domiciliats al carrer de la sínia. l’amillarament de l’any 1864 consigna amb el núm. 1015 tots els seus béns:

20

CaNuTo Bauçà

solanda, C-15, 3 quartons i 92 destres son Juny, C-113, 1 quartó i 71 destres son Baró, G-24, 3 quartons i 98 destres Ca na Melis, i-67, 1 quartó i 26 destres Mitjà Pla, i-349, 66 destres orta, K-62, 96 destres

la suma total de les terres és de 3 quarterades, i 49 destres. el patrimoni urbà consistia en una casa al carrer de la sínia (Petra) núm. 61 (la retolació és de l’any 1864).

També era propietari d’una caseta a fora vila registrada al bocí C-113, son Juny. el bestiar destinat a les tasques agrícoles era un ase. sebastià Vaquer matrimonià amb la santjoanera Margalida Gayà Gayà (1809-1900) Cambuixa, filla d’antoni Gayà i d’eufràsia Gayà. el 1868 estaven domiciliats al carrer de Petra núm. 71. sebastià i Margalida tengueren sis fills: 1. MARGALIDA VAQUER GAYÀ (1837-1911) DE CARRUTXA Filla de sebastià i de Margalida. era casada amb Guillem Gayà Bauçà (1835-1890) Reüll, moliner i estaven domiciliats el 1903 al carrer ermità núm. 7 (Molí d’en reüll). Margalida i Guillem tengueren tres fills: 1.1. Antònia Gayà Vaquer (1866-1946) Revulla. era casada amb Guillem Company Munar (1864-1945) Gueraví i estaven domiciliats el 1940 al carrer de la Princesa núm. 11. antònia i Guillem tengueren dos fills: 1.1.1. Magdalena Company Gayà (1894-1974) Revulleta. Fadrina. la trobam registrada en aquest fragment d’una llarga cançó que el ferrer Peremates va dedicar a totes les fadrines de sant Joan l’any 1945:

Na Coloma de Gossauba i na Jerònia d’Hortí, i una altra que en veig aquí que tampoc no hi pot fer falta: na revulleta i una altra, ell n’hi ha una mala fi!4 1.1.2. Guillem Company Gayà (1903-1993) Gueravinet. era casat amb Francisca Bou Matas (19202002) Miquelina o Mates.

1.2. Guillem Gayà Vaquer (n. c. 1872) Revull. Moliner d’ofici. era casat amb Bàrbara rotger Nicolau (n. c. 1876) Parreca i estaven domiciliats el 1940 al carrer ermità núm. 11 (Moli d’en reüll).

Guillem i Bàrbara tengueren dos fills: 1) Guillem Gayà rotger (n. c.

1912) Revull. 2) Margalida Gayà rotger (1914-1995) Revulla.

1.3. Margalida Gayà Vaquer (1876-1953) Revulla. era casada amb rafel Gayà Galmés (18701960) Carritxó i estaven domiciliats el 1915 al carrer dels Molins núm. 16. Margalida i rafel tengueren sis fills: 1) Guillem Gayà Gayà (1903-1982) Carritxó. 2) rafel Gayà Gayà (1907-1986) Carritxó, casat amb Maria Font Bauçà (n. ?)

Sinevera. 3) antoni Gayà Gayà (n. ?) Carritxó. 4) ramon Gayà Gayà (n. c. 1908) Carritxó, casat a fora poble. 5) Margalida Gayà Gayà (n. c. 1914) Carritxona, fadrina, fou coneguda com la comare Carritxona. 6) Joan Gayà Gayà (19181995) Carritxó, casat amb Maria Company Bauçà (n. ?) Lligada.

2. JOAN VAQUER GAYÀ (n. c.

1845) DE CARRUTXA Fill de sebastià i de Margalida. era casat amb Margalida Bauçà Barceló (n. c. 1847) i estaven domi-

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 21

mel i sucre ciliats el 1903 al carrer Nou núm.

12, havien heretat la casa de l’oncle antoni de Carrutxa.5 Joan i Margalida tengueren una filla pubila: 2.1. Margalida Vaquer Bauçà (n. c. 1847). era casada amb Miquel Nigorra Ginard (n. c. 1865) i estaven domiciliats el 1903 al carrer de Bonavista núm. 17. Margalida i Miquel tengueren quatre fills: 2.1.1. Monserrat Nigorra Vaquer (n. c. 1895). No tenim més dades sobre ell.

2.1.2. Joan Nigorra Vaquer (n. c. 1900). No tenim més dades sobre ell.

2.1.3. Maria Nigorra Vaquer (n. c. 1897) Mariona o Bossa. era casada amb antoni sastre Bonet (1888-1961) Curro.

2.1.4. Margalida Nigorra Vaquer (n. c. 1908) Bossa. era casada amb Joan Bauçà Bonet (19091970) Cotanet. Foren els hereus de la casa del carrer Nou núm. 12.

3. ANTÒNIA VAQUER GAYÀ (n. c. 1850) DE CARRUTXA Filla de sebastià i de Margalida.

Morí a l’edat infantil 4. ANTONI VAQUER GAYÀ (1853-1900) DE CARRUTXA Fill de sebastià i de Margalida. era casat amb Bàrbara Bou roig (n. c. 1858) Miquelina o Llacinta6 i estaven domiciliats el 1903 al carrer de Petra núm. 71 (actualment núm. 75). antoni i Bàrbara tengueren cinc fills: 4.1. Sebastià Vaquer Bou

(1883-1896) Llacinto. Morí als tretze anys d’edat. De “vómito” segons consta al llibre de defuncions de l’arxiu Parroquial.

4.2. Jacinto Vaquer Bou (1886-1957) Llacinto. era casat amb una Gorreta. el 1940 era viudo i estava domiciliat al carrer Belisari núm. 10.

4.3. Antoni Vaquer Bou (18901909) Llacinto. Fadrí. Morí assassinat als 19 anys d’edat. segons Miquel Florit (2006: 26) el luctuós succés fou originat per les rivalitats o disputes amoroses d’aquell temps. Francesc riutort Pobler, havia esbucat el ball on hi havia en llacinto. eren guerrers i feia estona que existia una forta rivalitat entre ells. la brega s’inicià al carrer Major, on en Toni llacinto li llançà una pedrota sense ferir-lo, en Francesc Pobler l’hi assestà dues ganivetades i en llacinto va caure mort a davant Ca ses Camineres (Carrer Major núm. 95). el jutge considerà que l’acció d’en Francesc Pobler era de legítima defensa, per la qual cosa només complí una condemna de set mesos de presó.

Posteriorment en Francesc Pobler es va casar i s’instal·là a sineu on va morir. segons les dades aportades per Florit, hem pogut esbrinar la filiació del protagonista dels fets.

Francesc riutort Jaume (n. ?) Pobler, era fill d’antoni riutort Nicolau (n. c. 1850) Pobler, i de Catalina Jaume Barceló (n. c. 1854) i estaven domiciliats el 1909 al carrer de ses Parres núm. 2, junta-

ment amb els fills Joan riutort Jaume (n. c. 1881) i Maria riutort Jaume (n. c. 1891). la nissaga dels Poblers a sant Joan, s’inicià amb l’arribada al poble de Joan riutort Horrach (1803-1892) el primer Pobler de sant Joan. segons fonts orals el malnom s’originà amb la venguda d’un capellà al poble, el qual dugué un criat que era natural de sa Pobla. Joan riutort es va casar amb la santjoanera Maria Nicolau Bauçà i varen tenir quatre fills: Guillem, Joan (pare d’en Francesc) Bàrbara i antoni.7 4.4. Margalida Vaquer Bou (1892-1963) Llacinta. era casada amb Guillem Bou Mas (n. c. 1890) Peçol.

4.5. Bàrbara Vaquer Bou (n. c. 1898) Llacinta. No tenim més dades sobre ella.

5. ANTÒNIA VAQUER GAYÀ (1854-1925) DE CARRUTXA Filla de sebastià i de Margalida. era casada de primeres núpcies amb sebastià Bauçà i de segones amb Guillem Gayà Barceló (18611938) Perís o de Son Xibetlí, més conegut com s’Escolà vell. exercí aquest càrrec el període 1905-1934, rellevant a mestre Mateu Bauçà ros (1863-1954) Escolà, el qual fou escolà de la parròquia des del 1879 a l’any 1905. antònia i Guillem estaven domiciliats el 1915 al carrer del Consistori núm. 10 i tengueren tres fills: 5.1. Margalida Gayà Vaquer (n. c. 1880). Filla d’antònia i de

21

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 22

mel i sucre Guillem. No tenim més dades sobre ella.

5.2. Maria Gayà Vaquer (n. c.

1886) Xibetlina. Filla d’antònia i de Guillem. Fadrina. la trobam registrada en aquest fragment d’una llarga cançó que el ferrer Peremates va dedicar a totes les fadrines de sant Joan l’any 1945: Na Tonina aina sobrassada, na Maria Xibetlina, na Catalina Matarina, Jesús quina tracalada! i una altra que n’he anotada, que és na Tonina Pubila.8 5.3. Miquel Gayà Vaquer (1889-1945) Escolà o Xibetlí. Fill d’antònia i de Guillem. Natural de Petra, va néixer al lloquet de son Xibetlí. era el mecànic de la farinera vella, de la qual també fou accionista. Morí sobtadament d’un atac de cor, dins l’antic cafè de Can Betlem, a les set de l’horabaixa del 16 de novembre de 1945.9 era casat amb Maria Font Matas (n. c.

1898) Xisqueta i estaven domiciliats el 1940 al carrer del Consistori núm. 10. Miquel i Maria tengueren quatre fills: 1) Guillem Gayà Font (n. c. 1921) Escolà. 2) antònia

Ca l’amo en Monjo (c. de Petra, 73).

Gayà Font (1923-2000) Escolana.

3) Bernadí Gayà Font (n. c. 1926) Escolà o Xisquet. 4) Miquel Gayà Font (n. c. 1929) Escolà.

6. SEBASTIÀ VAQUER GAYÀ (1857-1931) MONJO O DE CARRUTXA Fill de sebastià i de Margalida.

Fou conegut com l’amo en Monjo i és l’únic membre de la nissaga que va perpetuar aquest malnom a sant

Casa pairal de Sebastià Vaquer Feliu (1809-1887), de Carrutxa (c. de Petra, 75). Al seu costat, ca madò Joana Aina de sa Bastida (c. de Petra, 77).

22

Joan, originari de Porreres. segons Miquel Florit (1996: 35) l’amo en Monjo, va morir als 76 anys el dia 11 de desembre de l’any 1931. el vespre abans de morir, el polític conservador de la CeDa, en Gil robles, que venia de Petra, per fer un míting electoral al Centre Catòlic, quan va entrar dins el poble es va topar amb la processó del viàtic, impressionat, va fer aturar el cotxe i es va unir a l’acompanyament. era casat amb Margalida Bauçà Bauçà (n. c. 1860) Rossa o de Can Ros i estaven domiciliats el 1908 al carrer de Petra núm. 67 (actualment núm. 73). sebastià i Margalida varen tenir sis fills: 6.1. Margalida Vaquer Bauçà (1887-1889) Monja. Filla de sebastià i de Margalida. Va morir a la tendra edat de dos anys, de bronquitis.

6.2. Antònia Vaquer Bauçà (1890-1971) Monja. Filla de sebastià i de Margalida. era casada amb Miquel Gual Jaume (n. c.

1880) Jordà o des Carreró i estaven domiciliats el 1940 al carrer Conquistador (Carreró de ses Monges) núm. 1. antònia i Miquel tengueren tres fills: 6.2.1. Jordi Gual Vaquer (n. c.

1922) des Carreró. era casat amb

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 23

mel i sucre antònia Bauçà Matas (n. c. 1924) Escolà.

6.2.2. sebastià Gual Vaquer (1925-1998) Tià-Tià o des Carreró. era casat amb isabel Monroig soler (1926-1994) de Can Balaguer, natural de Petra.

6.2.3. Joana Gual Vaquer (n. c.

1933) des Carreró. era casada amb el guàrdia civil Perelló, natural de Petra.

6.2.3. Miquel Vaquer Bauçà (n. c. 1898) Monjo. Fill de sebastià i de Margalida. No tenim més dades sobre ell.

6.2.4. Sebastià Vaquer Bauçà (1893-1976) Monjo. Fill de sebastià i de Margalida. era casat amb Maria Bauçà Juan (n. c. 1892) Rossa i estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 19. sebastià i Maria tengueren dos fills: 6.2.4.1. Margalida Vaquer Bauçà (1918-2012) Rossa. era casada amb Mateu Florit Bauçà (19212000) Ballarí.

6.2.4.2. Bàrbara Vaquer Bauçà (1920-2012) Rossa. era casada amb amador antic antic (n. c.

1916) Baró.

6.2.5. Margalida Vaquer Bauçà (1899-1973) Monja. Filla de sebastià i de Margalida. era casada amb Josep Gual Jaume (19001979) Jordà i estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 10. Margalida i Josep tengueren tres fills: 6.2.5.1. Jordi Gual Vaquer (n. c.

1930) Monjo. Casat amb isabel Matas Matas (n. c. 1937) Peremates.

6.2.5.2. sebastià Gual Vaquer

(n. c. 1931) Monjo. Fadrí.

6.2.5.3. Joana aina Gual Vaquer (n. c. 1937) Monja. Casada amb Gaspar Fontirroig alzamora (n. c.

1933) de Son Roig.

6.2.6. Maria Vaquer Bauçà (1901-1902) Monja. Filla de sebastià i de Margalida. Morí a l’edat d’1 any, de gastroenteritis.

BiBlioGraFia Canuto, Francesc; estelrich, J.; Font, J.; Moratinos, J.; sastre, M. (1996). Els Malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX. Monografies santjoaneres, 5. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

Florit Huguet, Miquel (1996). “Fitxes a lloure.” a: Damunt Damunt, revista d’informació local, núm. 60, pàg. 35. sant Joan.

Florit Huguet, Miquel (2006). “la mort d’en llacinto.” a: Damunt Damunt, revista d’informació local, núm. 179, pàg. 26. sant Joan.

NoTes 1. Cal no confondre aquest malnom amb el que portava una família benestant de sant Joan actualment extingida. la família Bauçà, de malnom Monjo, tenia la casa pairal al carrer del Consistori núm. 11 (Ca don ramon Gayà, l’apotecari vell) i es va extingir per manca de progènie masculina. un descendent, Francina aina Bauçà Bauçà (n. c. 1856) Monjo, Simona o Pansa, casada amb ramon Gayà Mas (18531899) de sa Posada (padrí de don ramon l’apotecari) foren els hereus de tots els seus béns. aquest malnom ha deixat la seva empremta en el territori santjoaner: sa Pleta d’en Monjo, actualment sa Pleta i la Caseta d’en Monjo, ambdós establits de la possessió de solanda, eren entre d’altres terres, propietat d’aquesta nissaga.

2. sembla que en principi foren els seus pares, Joan i Margalida, els arrenda-

taris de la possessió. Coneixem altres fills d’aquest matrimoni els quals varen arrelar a sant Joan: antoni Vaquer Feliu (1807-1881) de Carrutxa, casat amb Catalina Bauçà Font (n. c. 1809) domiciliats al carrer Nou núm. 12. Maria Vaquer Feliu (n. c. 1808) de Carrutxa, casada amb Miquel Garí sansó (n. c. 1801) domiciliats al carrer de l’amistat núm.

18. antònia Vaquer Feliu (n. c. 1804) de Carrutxa, casada amb Joan Florit Juan (n. c. 1814) Matarino.

3. arM, protocol 2365, f. 33v 4. Matas sastre, Joan (2004). “ses Fadrines de sant Joan.” a: Pronòstic Santjoaner, 2004. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

5. antoni Vaquer Feliu (1807-1881) de Carrutxa, germà de sebastià, era casat amb la santjoanera Catalina Bauçà Font (n. c. 1809) i no varen tenir descendència. Varen habitar la casa del carrer Nou núm. 12.

6. Bàrbara Bou roig (n. c. 1858) Miquelina o Llacinta, era filla de Jacinto Bou Falconer (n. c. 1833) Miquelino i de Margalida roig Bauçà (n. c. 1840), els quals estaven domiciliats el 1909 al carrer de la unió núm. 9. el seu nom de pila va generar el malnom <<llacinto>> a la parla col·loquial, el qual han portat alguns dels seus descendents. la branca portadora del malnom Llacinto fou la de Bàrbara Bou roig (n. c. 1858) Miquelina o Llacinta, casada amb antoni Vaquer Gayà (1853-1900) de Carrutxa.

7. Per conèixer més aquesta família vegeu: Canuto Bauçà, Francesc (1995).

“Toponímia santjoanera. son Font (i ii).” a: Mel i Sucre, núm. 178, pàg. 21-26. sant Joan: obra Cultural de sant Joan.

8. Matas sastre, Joan (2004). “ses Fadrines de sant Joan.” a: Pronòstic Santjoaner, 2004. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

9. Florit Huguet, Miquel (1993).

“Morts de desgràcia.” a: Damunt Damunt, revista d’informació local, núm.

23, pàg. 15-16. sant Joan.

23

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Pรกgina 24

mel i sucre

excursionisme

24

Diada de Sant Bernat de Menthon

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Pรกgina 25

mel i sucre

25

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 26

mel i sucre

Feim un pensament

Hubs

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... volant. Comença l’estiu i tornem a pensar en turisme i sobretot avions. aquest mes parlarem de hubs aeroportuaris, un sistema de gestió de vols molt modern i aplicat en els darrers anys, i dels quals el millor exemple és curiosament l’aeroport de Palma.

Transports? els transports són un fet molt recent (tenen poc més de 150 anys), que han revolucionat la manera en què ens desplacem i entenem l’espai i el temps. Per tant, encara no hi ha cap ciència clara que estudiï els transports o la mobilitat, i les que ho fan són: l’enginyeria (per millorar els vehicles i les vies), l’economia i la política (pressupostos, interessos socials...) i la geografia (territori, fluxos de persones i mercaderies...), i com podeu imaginar el treball en equip és completament necessari.

Com es gestionen els vols? les connexions entre aeroports (i per tant ciutats) solen tenir dues maneres habituals de dur-se a terme:

26

– Punt a punt: els avions van de ciutat en ciutat, fent rutes programades prèviament però sense connexió aparent. si una persona vol anar de sevilla a Moscou hauria de tenir la sort que existeixi el vol sevilla-Moscú (improbable i poc eficient) o anar de sevilla a Madrid amb un avió, de Madrid a Berlín amb un altre avió, i canviar després a un altre de Madrid a Moscou. amb escales llargues i dificultat de planificació. Per part de les companyies, requereix de molts avions, cobrint distàncies curtes i un gran cost logístic. Per exemple, en un avió de Palma a Munich, totes les persones viatjarien entre aquestes dues ciutats.

GeòGraF

– Hub: una areolínia usa un “aeroport bandera”, on concentra tots els vols procedents de moltes ciutats –creant una àrea d’alimentació– i que arriben a una hora puntual. Després els vols es reparteixen cap a altres ciutats creant una àrea de destí. D’aquesta manera funciona el hub d’iberia a Madrid-Barajas. s’alimenta de totes les ciutats europees, s’ajunten els passatgers a Madrid i després es reparteixen en vols més grans cap a tot amèrica llatina. en un vol londresMadrid, podrem trobar, doncs, passatgers que van a Xile, argentina o Colòmbia. Mentre que al vol Madrid-lima podríem torbar

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 27

mel i sucre Matí (Alemanya-Mallorca): surten vols des de cada ciutat alemanya (i algunes altres d’europa) cap a Palma. en el vol MúnicPalma trobarem molts alemanys que es quedaran a Mallorca, però alguns, en arribar a Palma, canviaran d’avió per anar a altres destinacionss repartides pel Mediterrani.

passatgers procedents de tot europa, que han arribat a Madrid amb diferents vols. laN (aerolínia Xilena) fa quelcom semblant a l’aeroport de santiago.

– Doble-hub: una o més aerolínies seleccionen dos aeroports base en dos continents diferents. els aeroports base absorbeixen tots els passatgers del continent amb avions relativament petits.

Mentrestant, entre aquests dos aeroports el vol es fa mitjançant avions de gran capacitat que redueixen costos i són molt més eficients. D’aquesta manera s’ajunten a londres-Heathrow en el hub de British airways molts passatgers provinents de tota europa.

Després volen tots junts en un sol avió cap a Nova york-John Fitzgerald Kenedy i es reparteixen per

tot estats units en el hub d’american airlines (aliada de British, iberia i laN).

El hub d’Air Berlin a Son Sant Joan air Berlin va situar al 2002 la seva base al sud d’europa a l’aeroport de Palma-son sant Joan.

De llavors ençà els vols setmanals d’aquesta companyia cap a Mallorca s’han multiplicat dels 140 vols setmanals (estiu de 2001) a 160 vols (estiu de 2002), 240 vols (estiu de 2004), 360 vols (estiu de 2007) i 380 vols (estiu de 2008).

Té un funcionament molt simple, de 4 fases diàries (que es repeteixen cada dia de l’any) augmentant la seva intensitat a l’estiu. alemanya és l’àrea d’alimentació i el Mediterrani és l’àrea de destinació.

Migdia (Mallorca-Mediterrani): els avions que han estat aturats a l’aeroport de Palma poc menys d’una hora, han intercanviat passatgers, els passatgers que venien de diferents ciutats alemanyes s’ajunten en un sol vol cap a una destinació concreta, o al mateix temps els passatgers que venien d’una sola ciutat alemanya es reparteixen per diversos vols cap a altres destinacionss. així encara, molts alemanys es queden a Mallorca. els avions es reparteixen pel Mediterrani, excepte alguns que tornen a alemanya a cercar més gent.

Horabaixa (MediterraniMallorca): tots els avions que s’havien repartit per tot el Mediterrani (i els que avien anat a alemanya) tornen a Mallorca amb passatgers procedents de tot el Mediterrani que volen viatjar en general o alemanys que tornen de vacances. es produeix el mateix procés que al migdia, però a la inversa.

Vespre (Mallorca-Alemanya): un cop recuperats tots els avions i passatgers que s’havien repartit, tornen cap a alemanya, per repetir el procés el proper dia.

Tots aquests processos els podeu veure a la imatge de l’article. si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a: guillemserrabou@gmail.com

27

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 28

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de maig en el mes de maig hem tornat registrar una temperatura mitjana, anb 17,5 ºC, una mica superior a la de l’any passat per aquest mes; per tant seguim amb la tendència, observada des de l’inici de 2014, d’elevació d’aquest paràmetre; tendència únicament trencada al març. les temperatures han fluctuat un poc al llarg del mes. aquest període començà amb valors alts, a mitjan mes les temperatures baixaren un tant, per tornar-se elevar cap al final. el valor màxim es produí dia 10, amb 26,5 ºC; mentre que la temperatura mínima es va anotar el dia 17, amb 9,8 ºC. Valors, no obstant això, no tan extrems com els del maig de 2013, amb 28,5 ºC de màxima i 8,9 ºC de mínima. en el maig d’enguany tenguérem el dia més càlid el dia 21 amb una mitjana de 21,2 ºC, mentre que el dia mes fresc va ser el dia 4 amb 15,3 ºC. semblava que en el maig, com havia succeït en els mesos anteriors, no tendríem tampoc pluges importants. De fet fins a la darrera setmana del mes únicament havien caigut una vintena de mm.

Però durant la setmana final de mes el temps es desbaratà i la pluja en forma de tempesta va fer acte de presència entre els dies 25 i 29, de tal manera que la pluviometria total ha arribat als 59,1 mm. aigua que haurà arribat un poc tardana per als cereals, ja rossos i granats, als quals, en aquesta època de l’any els pot fer més mal que bé i que propiciarà la sortida d’herba dins els camps que a les darreres setmanes de primavera demanen un temps eixut per fer front a la segada.

28

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

12 11,9 12,5 16,6 17,5

10,7 9 12,9 14,4 16

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2

10 10,7 11,8 16,2 19

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3

MES DE MAIG

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014 17,5 ºC 26,5 ºC (dia 10) 9,8 ºC (dia 17) 59,1 mm 5,6 Km/h 54,7 Km/h (dia 27 ) S-SE 71 % 1015 mb 3,9 ml/dia

2013 16 ºC 28,5 ºC (dia 8) 8,9 ºC (dia 2) 40,8 mm 6,1 Km/h 46,4 Km/h (dia 17) O-SO 72,00% 1013 mb 3,7 ml/dia

JUNY 2014 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014 2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

2013 MAIG

22,6 ºC 32,9 ºC (dia 7) 13,7 ºC (dia 18) 97,2 mm 3,8 Km/h 90,1 Km/h (dia 17) S-SE 7,4 ml/dia Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230 183569

5290 7168 10432 13542 14134

12,36 12,03 12,21 12,79 12,99

....

14,74 15,48 22,23 23,83

4285 5806 8450 10969 11449

1323 1792 2608 3386 3534

176430

13792

12,79

21,64

11172

3448

la humitat i l’evaporació mitjanes han tengut valors similars als de l’abril. la humitat mitjana ha estat del 71%, (a l’abril fou del 72%). l’evaporació mitjana ha augmentat mínimament, passant dels 3,6 ml/dia als 3,9 ml/dia, a causa de la lleugera l’elevació de

les temperatures. en aquest mes hem tengut una mica més de vent a causa dels dies d’inestabilitat. la velocitat mitjana ha augmentat en relació a l’abril, assolint els 5,6 Km/h, el cop de vent més fort es registrà el dia 27 amb una velocitat de

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 29

mel i sucre 54,7 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de s-se, direcció entre migjorn i xaloc.

Comentari al mes de juny Fins a la data hem tengut un juny amb molta variació del temps i moments de forta inestabilitat. Hem de destacar per fet de ser inusual en aquesta època les tempestes amb molt d’aparell elèctric dels dies 15, 17 i 18. a remarcar les intenses pluges de dia 17, damunt les dues de l’horabaixa, on en un espai de temps curt caigueren més de 70 litres per metre quadrat. el fenomen sorprenent i inesperat provocà inundacions a algunes cases i anegà alguns camps i va anar acompanyat de llamps de gran potència amb trons esfereïdors. en alguns moments arribà a caure un poc de calabruix. aquesta inestabilitat provocà que es decretàs l’alerta groga durant alguns trams d’aquestes jornades. aquest mal temps ens arribà després d’una setmana de temperatures elevades, amb màximes superiors als 30 ºC, que en conjunt han situat la mitjana als 22,6 ºC; la baixa humitat de l’aire feu elevar a la vegada de manera considerable l’evaporació. Prova que el temps mostra uns paràmetres no habituals és que en 4 dies de juny han caigut uns 100 mm, quasi bé dues terceres parts del que havia plogut de gener a maig. aquesta aigua ha tornat arribar a destemps per a tots els cultius; per als cereals als quals cal ja segar i batre i que per això no necessiten herba tendra que dificulta aquestes accions, i per als cultius d’horta que precisen sol a les fulles i humitat del regadiu a les rels per desenvolupar-se sense malalties. De totes maneres, les temperatures han tornat a elevar-se i les màquines recol·lectores han començat aquests dies a recollir el gra i deixar les primeres tires de palla

damunt el rostoll. l’aigua de la mar i de les piscines convida als menys fredelucs a prendre els primers banys.

Malgrat aquestes anomalies de l’atmosfera, o efectes del canvi climàtic que relacionam amb l’escalfament global conseqüència de les emissions de Co2, el temps orbital de la Terra segueix el seu cicle. el dia s’ha estirat fins als seus màxims, tant a l’albada com a l’ocàs. el dia 21, solstici d’estiu, entrà l’estiu. Tenim ara els dies amb durada màxima d’hores de sol, quasi bé 15 hores des de la seva sortida a llevant fins que es pon pel ponent. els raigs de sol, al nostre hemisferi, en aquesta època de l’any tendeixen a la verticalitat i com a conseqüència ens transmeten els valors més alts d’energia. el solstici d’estiu (màxima durada del dia) representa un extrem en l’oscil·lació del pèndul de la natura, que ara inicia el moviment invers cap a l’altre extrem, el solstici d’hivern (màxima durada de la nit), que implicarà, al desembre, la màxima inclinació dels

raigs solars i la transmissió mínima d’energia a la Terra.

Parc solar fotovoltaic en el mes de maig ha augmentat la radiació solar en relació al mes anterior, però en menor proporció que entre el març i l’abril. el dia es va allargant encara en aquest mes, però hem tengut un temps un tant variable que no ens ha deixat arribar a moments la llum del sol amb tota la seva intensitat. Únicament s’han generat 592 Kwh més; un altre cop, ha seguit baixant una mica el rendiment, que ha passat de 12,79 a 12,99; és a dir, s’ha necessitat més radiació per obtenir cada Kwh. si comparam aquest mes amb el maig de 2013, enguany, i ja per quart mes consecutiu, s’ha generat més quantitat d’energia; concretament s’han produït 342 Kwh més. al maig de l’any passat rebérem menys radiació però el rendiment fou una mica millor la qual cos es pot relacionar amb temperatura mitjana que fou 2,19 ºC més baixa.

29

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 30

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: a l’esplanada del santuari de Consolació, el grup de nins santjoaners que varen fer la primera comunió l’any 1966. Fotografia 2: Processó del Corpus, l’any 1964 pujant per el carrer Major. Fotografia 3: Processó del Corpus, a finals dels anys seixanta, encapçalada pel grup d’escolanets de la parròquia, el rector mossèn Bartomeu Bauçà i les autoritats locals. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

30

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Pรกgina 31

mel i sucre

31

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 32

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 57

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

encara Horitzonta al 1. Uneix el sobir`a isl`amic, als: am a `

drogues. Que no duen el ritme. 3. Posicions diferentts, per exemple als colls. Que atorga la condici´ o de santt; halo. 4. Ballem una dansa. A l’inrev´es pot ser, per` o aix´ı com ´es no ´es. L’ull comenc¸cca on s’aca` ba el cul. 5. Anima incompleta. Estranyes, com ara les graelles dels Mots sense aquesta paraula. Un dels dos pares d’un mul egu´ı. 6. Trastorn consistentt en la p`eerd rd dua patol` l` ogica o` i de la comprensi´ io o´ i la utilitzaci´o dels s´ımbols del llenguatge. Modifiquis el teu estat civil. 7. Que serveix d’origen, de primordi. La sisena beguda romana. 8. Primera enttrada del dicr` o onicamen ` nt, cionari. ...!, un ocell ens ha pres l’or. Ir` el mateix mot ha sortit fa no gaire temps. ... culpa que aquests Mots siguin tan dolen nts. t 9. Sense escapat` `o oria, com un re a¨ıllat. Enmig del corral. No m´es l´ıquid inflamatori! 10. N’Ot fa pujar el grau d’elevaci´o d’un so. En cas que ho afirmi. Pujantt a hi fa molt de vent. Com comencen i acaben S` So oria o` els sons. 11. Suscitats en el cos, en l’` anim.

Enllesa an ` teixo la reordenaci´ enaci´ o de la caoba. 12. A l’emperador li besen el tars (fins al 1917). S’erraren quan ho tallaren amb una serra.

El podeu resoldre a:

que no t´e el saldo en ordre per fer-ho. El grup pol´ıtic ntre de s’ha dividit. 2. Fer que s’assembli m´es al cen Mallorca. Milers de milions d’anys. 3. Relatiu o pertanyentt al d´eu grec del vi i de l’`extasi, extasi mostrat a la imatge. Elabora un so. 4. Anttiga naci´ aci´ o de la Aparell per fer emulCamp` ` a ania, al centre d’It` alia. a` sions. 5. Els dos costats d’un quadrat. El discurs religi´ os va desbaratar les mores. Sentt´ıs els avanto passats. 6. So de Los Angeles. Peixos de la fam´ılia en dels g` ` adid a s (Micromesistius poutassou ). L’ursid ´ rosega un. 7. L’instan nt presen nt. Conttinua la roda dels gasos nobles. Corre la brama que com m´es ternamentt gran, m´es t’hi tornes. 8. Manifestar externamen una forta alegria (segons Freud, serveix per allibeEl van crucificar i, per m´es ..., rar energia ps´ıquica). ıqu melisucre.cat/?p=1688 se’n van burlar proclamantt-lo Iesus Nazarenus Rex in` as sense Solucio a Iudaeorum. La puntta del far. 9. Camin` ´ al numer ´ o 57: ´ estrany: una paraula capicua. 10. Esdescans. Es C O N S E R V A D O R A tim´es, a m´es, les dones de casa. A+el. La copa O L I O S A C U R A M o t´e escassa capacitat. d’en Paco de damuntt el cap´ MO T T I B A N I N E R I G I M B R A M I 11. L’oncle ha de dur un tronc. La carta m´es alta S A D I C M A L M E S o el diari m´es madridista. Perdre el temps en coR A R C A R A R T ses que no s’ho valen, com ara sumar en un ordre P A A L A R E M A I diferentt. 12. Que s’articulen in nterrompentt per comE S C R I P T U R A I plet el correntt d’aire. Aquest anyell est`a correcte.

N R E N T I E R I S nt a san nt Francesc de Sales.

13. Relatiu o pertanyen D A U X A R O P O S El seu t´e ganes de dormir.

E L E U S I S A M I C N I N S R C R E D O ´ Ver rticals: 1. Satisfer plenamentt la gana d’algu.

T I T E R E S I S I S L’empresa lletera ha dividit un atom. ` 2. Sopi de

32

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 33

mel i sucre

esports

Cròniques de l’Sporting Sant Joan CE JoaN JorDà CaTalà

Sporting Sant Joan CE 1 – 1 Recreatiu Manacor el sant Joan ja s’havia assegurat la quarta plaça, però es jugava el trofeu Zamora (porter menys golejat) i s’enfrontava a un gran rival, el recre. a més a més, els santjoaners tenien unes baixes importantíssimes: Biel Matas, lluc Florit i Joan roig. la base del partit va ser la intensitat d’ambdós equips i les grans actuacions dels dos porters, els locals disposaren de les primeres ocasions tot i no aconseguir avançar-se en el marcador. Fins que Mateu simó aprofitava una falta per enxufar la pilota a l’escaire de la porteria i que suposava l’1 a 0, així finalitzà el primer temps. el segon temps fou un reflexe, ambdós equips disposaren de vàries ocasions fins que faltant pocs segons per acabar el partit, els visitants, amb porterjugador, aconseguiren empatar el partit (1-1). es va fer justícia sobre el terreny de joc ja que els santjoaners, sense canvis pràcticament, baixaren els braços i els últims minuts del partit foren manacorers.

(1-0). el sant Joan gairebé no creava perill, les coses no sortien com volien. Jaume sitges, després de vàries intervencions aconseguí que al tram final del primer temps la diferència només fos d’un gol. Faltava un minut per acabar la primera part i andreu Joan, una vegada més, agafava la pilota per marcar-se una jugada individual i empatava el partit amb un d’aquells gols que només ell sap marcar (1-1). els primers minuts del segon temps foren de domini santjoaner, andreu Joan marcava l’1-2 després d’una jugada en equip. als pocs minuts, lluc Florit aprofitava un contraatac per marcar l’1-3. el sant Joan disposà de més ocasions però el pal i el porter impediren el quart gol de la nit. Tot semblava fet, els santjoaners es confiaren del resultat però al futbol sala és com és i el Bar Gost, faltant deu minuts, remuntava el partit (4-3). el santjoaners van perdre el Zamora tot i ser el segon equip menys golejat de primera regional i finalitzen la temporada essent l’únic equip de tota la lliga que dins casa seva, a son Juny no han perdut cap partit i només n’han empatat quatre! Visca el sant Joan!

Bar Gost 4 – 3 Sporting Sant Joan CE Resum de la temporada els santjoaners encara defensaven el títol del Zamora, sabien que si encaixaven pocs gols podrien fer-se’l seu. els locals sortiren molt endollats, crearen les primeres ocasions i el primer gol no tardà a arribar després d’una bona jugada

a principi de temporada no sabíem ni si faríem equip. el míster va apostar pels quatre juvenils per fer-los jugadors del primer equip i la gran sorpresa va ser que Jaume sitges, exporter del Fisiomedia Manacor, convocat amb la

selecció balear juvenil i convocat amb la selecció espanyola juvenil, estava interessat a venir a jugar amb nosaltres i ha complit dia sí i dia també. Vam començar la pretemporada com qualsevol altre equip, el principal objetiu del míster era formar un grup humà, crear aquesta sensació de família, i amb poc temps estava assolit. i els objectius futbolístics eren demostrar la sang santjoanera i quedar a mitjan taula, ja que érem l’equip més jove de primera regional, més o menys amb una mitjana d’edat de 20-21 anys. la primera volta que hem fet ha estat amb diferència la millor de la història del sant Joan, amb una derrota, un empat, tretze victòries, classificats com a segons i jugant dos partits defensant el lideratge de primera regional de futbol sala de Mallorca. a la setena jornada de la segona volta, partírem cap a son Ferrer a jugar-nos la primera posició de la lliga ja que anàvem segons a dos punts del son Ferrer. allà ens trobàrem tot el pavelló ple de gom a gom, però vint cadires estaven ocupades per ànimes santjoaneres que s’havien desplaçat fins a Magaluf, no hi ha paraules per descriure l’actitud de l’afició santjoanera, gràcies a tots i a totes! i sobretot, gràcies a totes aquelles persones que fan possible que a dia d’avui el sant Joan Ce es mantengui com a club esportiu, gràcies a cada jugador, al president, al míster, al delegat, al fisio i a totes les persones que ens donen suport. Gràcies Ce! Gràcies família! Visca el sant Joan!

33

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Gató d’anous saCraMeNT Ferrer

l

es aplicacions a la cuina dels anous són il·limitades, els podem menjar pelats com aperitiu, acompanyant carns i peixos, formant part de postres i també s’utilitzen aixafats per fer diverses salses. els anous van bé per a la circulació, ja que contenen àcids grassos poliinsaturats, ajuden a reduir els nivells del colesterol perjudicial i eviten la formació de coàguls als vasos sanguinis.

Ingredients

PLANTERS

NICOLAU

- 250 g d’anous pelats - 250 g de sucre - 5 ous - 1 llimona - 1 taronja - 25 g de sucre pols - paper vegetal de forn

ORNAMENTALS

34

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

Preparació - Moldre els anous, no massa fins, deixar algun tros.

- Trencar els ous i separar els vermells dels blancs.

- Dins un bol, amb l’ajut de la batedora manual mesclar els vermells d’ou amb el sucre. emulsionar fins doblar el seu volum.

- a part, pujar els blancs a punt de neu.

- ratllar la clovella d’una llimona i la d’una taronja. incorporar dins el bol juntament amb els anous picats.

- ajuntar els blancs pujats; mesclar amb delicadesa.

- abocar dins un motlo prèviament untat amb mantega, empolsat de farina i cobert el fons amb paper vegetal de forn.

- Coure al forn a 160º de 30 a 40 minuts. Vigilar el forn, ja que és molt fàcil de cremar.

- Quan el gató sia tebi, treure del motlo i empolsar amb sucre pols.

- acompanyar amb gelat.

mel408_mis298 24/06/14 10.12 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Juliol: sant Fermí (7), santa elisabet (8), sant Cristòfol (10), la Mare de Déu del Carme (16), santa Margalida (22), sant Jaume (25), santa aina (26).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

esperem que enguany el conegut refrany que diu “la monja (santa Margalida) l’encén i el frare (sant Bernat) l’apaga” no es reafirmi, perquè potser passarem un estiu infernal: molta calor, sense llum ni tampoc aigua; però vaja, segur que subsistirem. És temps de figues, sobretot de les flors, albercocs, peres, prunes, melicotons... i “per sant Jaume raïm a la taula”, encara que si fa algun ruixat no en menjareu ni per l’agost. És l’hora de sembrar lletugues (pel ple i minvant) i cols (pel minvant). Quasi tothom ja ha segat, encara que qualque endarrerit a principi de mes acabarà de segar el blat. Després de messes, festes, i per això tenim les festes de sant Joan degollat.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 juliol 15 31 15 agost

la lluna

surt

es pon

06.24 06.33 06.46 07.00

21.19 21.15 21.03 20.45

27 juny 5 juliol 12 19 27 4 agost

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de juny Porreres dia 6 de juliol sant Joan dia 13 Vilafranca dia 20 ariany dia 27 Montuïri dia 3 d’agost Petra

Juliol de 1994 • sant Joan i ariany eren els pobles de les Balears amb més percentatge de gent dedicada a l’agricultura, en el nostre cas, un 25%.

• el santjoaner Pep Gayà va fer molt bon paper al Campionat d’espanya de Ciclisme en Pista: bronze en velocitat i plata en eliminació.

• l’ajuntament va decidir asfaltar carrers perifèrics que encara tenien el paviment de terra, així com alguns camins rurals. També va aprovar estendre la xarxa d’aigua potable i clavegueram baixant per ramón y Cajal fins als carrers de la Pau i Pare rafel Ginard.

Juliol de 2004 • estava a punt d’acabar-se la construcció del nou edifici d’educació infantil, annex a l’escola de son Juny. amb el desdoblament de tots els cursos, les instal·lacions escolars havien quedat petites.

• s’esperava la millor collita de cereals de la darrera dècada. es creia que molta de palla quedaria pels trossos, a causa del preu molt baix, conseqüència al seu torn de la disminució dels animals que en consumeixen.

• Va morir Josep Fuster, fill del mestre Fuster. un atac de cor va provocar que tengués un accident de trànsit. Tot i que va arribar viu a l’hospital, ja no varen poder fer res per ell.

• Na María José Camacho va patir un greu atropellament, mentre exercia la seva feina de topògrafa amb el seu home, el també santjoaner Joan Morey Nigorra. Va tenir un període de convalescència molt llarg però es va acabar recuperant satisfactòriament.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

35