mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 2
mel i sucre
sumari Notícies locals reDaCCió
Fotografies PeP Gayà
Ajuntament PeDro GalMés
L’hort des padrí aNToNi sasTre
setembre 2014. Núm. 411 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)
Parlam amb... F. Xavier MoraTiNos
Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra
Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Meteorologia JoseP roiG Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company, Pedro Galmés.
Tirada actual 500 exemplars
Passatemps arNau MoraTiNos
Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol
Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font
Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer
Coberta obra de na lluïsa Febrer. Agenda reDaCCió els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.
Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.
http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.
2
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 3
mel i sucre
notícies locals ✑ el 5 d’octubre se celebrarà la Fira industrial i ramadera de sant Joan, conjuntament amb la Festa del Botifarró. els actes prevists s’assemblen als que es varen fer l’any passat, amb fira el dematí i torrada a partir del migdia i el vespre. a mitjan setembre s’estava cercant una entitat local que es volgués fer càrrec de l’organització de la Festa del Botifarró. N’hi havia com a mínim una d’interessada però encara no se sabia com aniria tot. Coincidint amb la Fira, el grup Peus Grossos i l’ajuntament organitzen la ii Pujada a sant Nofre, el mateix dia 5 d’octubre. és una cursa de 8,5 km amb sortida i arribada davant Can Covent i es puja al cim del puig (254 m d’altitud). la cursa es disputa per asfalt (poc), camí de terra i pinar. l’any passat, la cursa, tot i haver-se organitzat amb poc temps, va tenir bona acollida entre els aficionats. enguany, s’ha disposat de més temps i més mitjans (per exemple, hi haurà cronometratge per xip), cosa que fa preveure una alta participació. esperem també que es repetesqui l’èxit local, ja que a la primera edició va guanyar el santjoaner Tomeu Nicolau Català. ✑ l’equip del programa Això és mel, del canal iB3, va estar uns dies per sant Joan rodant un programa, que s’emetrà pròximament. Pel que sabem, es varen prendre imatges de n’antònia Maiolina, cuinant un dels seus plats estrella, l’amo antoni de sa Botigueta, parlant de les tomàtigues de ramellet i de la possessió des Calderers. en Jordi del restaurant Can Jordi va fer unes sopes d’estiu, els Dimonis del Centre Cultural i el grup local
La Casa Museu Pare Ginard va organitzar una vetlada a Consolació en què intervingueren poetes i glosadors (foto de Joan Serra Cuixart).
Nofotis, entre altres també hi participaren activament. Això és mel està presentat pel cuiner Tomeu Caldentey (el primer mallorquí amb una estrella Michelin) i l’actor Toni Gomila (conegut pel seu treball a sèries televisives i obres de teatre, com Acorar). volen acostar-nos a la gastronomia de les nostres illes, “gastronomia en majúscules, aquella que no només parla de menjar sinó de l’art de menjar bé, de degustar i d’apreciar els menjars i les begudes”. ✑ s’han arreglat els altaveus que hi ha damunt el campanar i la teulada de l’església i que permeten sentir les crides des de tot el poble. es va comprovar que de les sis “trompes”, només en funcionaven dues. ara tornen a estar totes sis en bones condicions. ✑ el diumenge 21 de setembre es va disputar una prova de trial, en
un circuit a la zona de son Juny, organitzada per la Penya Motorista sant Joan. la competició era vàlida per al Campionat de Balears, en les diverses categories de Trial Clàssiques i Trial Base. ✑ una cinquantena de santjoaners participaren en la pujada de la Part Forana a lluc, la nit del 13 al 14 de setembre. la matinada del diumenge partiren amb autocar cap a inca, per fer la part més interessant del recorregut unint-se als que havien arribat a inca a peu des dels seus pobles. a la sortida del sol els santjoaners començaren a arribar a lluc i a mitjan dematí l’autocar els va tornar a la vila. Com cada any, l’autocar anava a càrrec de l’ajuntament. ✑ l’artista santjoanera lluïsa Febrer Bausà exposa les seves obres a la sala sacma de Manacor, del 6 de setembre al 8 d’octubre. l’exposició du per títol
RACÓ SOLIDARI: Dia 3 de juny obrí les portes el Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges. La idea és fer d’aquest espai un lloc de recollida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot fer servei a altres persones, amb l’objectiu de donar una assistència social de caràcter local a través del reciclatge. Els objectes recollits: roba, sabates, complements... s’exposaran a disposició de qui els hagi de menester a canvi d’un donatiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s’entregaran als serveis socials de l’Ajuntament per ajudar a finançar el Banc d’Aliments. El Racó Solidari obrirà els dimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l’horabaixa.
3
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 4
mel i sucre “societat contaminada” i és la primera que fa individualment. lluïsa Febrer (nascuda el 1995) ha cursat el primer curs del grau de Belles arts de la universitat de Barcelona i enguany continuarà a valència. l’any 2012 va exposar a s’escorxador de sant Joan i l’any següent, novament a sant Joan i a l’ies Mossèn alcover, a la sala sacma i al bar sputnik (exposició “Gent en pèl”), tots tres de Manacor. enguany ha exposat també a la Misericòrdia, de Palma, dins la mostra “Noves presències”, amb motiu de la Nit de l’art.
Espectacular fuita d’aigua entre el camí de Petra i el de les Casetes. Els operaris i el regidor d’obres intenten posar-hi remei. El poble s’hagué de quedar unes hores sense servei per tal d’adobar l’avaria.
✑ el dijous 5 de setembre es va fer una festa pública de final de temporada de la piscina municipal. Hi va haver música en directe i ball per a tothom, a càrrec del Bruix (l’home de na Parreca). ✑ s’ha posat en marxa es Pla education Centre, creat per richard Thompson, el marit de la periodista Catalina Gayà Morlà. De moment, ofereix classes d’anglès, particulars o en petits grups, des dels nivells d’iniciació fins als més avançats. Més endavant, també s’oferiran classes de castellà i català per a estudiants estrangers, cursos de capacitació per a professors britànics i tallers d’educació experiencial. les classes es fan a l’antic convent de les monges de la Caritat.
4
Des de fa una sèrie de setmanes han començat les obres de millora de les canonades d’aigües pluvials a la zona del carrer Major, l’Enxanxe i Baix de la Vila, que realitza l’empresa porrerenca Gayà-Morlà, curiosament d’ascendència santjoanera (foto de Joan Serra Cuixart).
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 5
mel i sucre Poc temps després de la posada en marxa del centre, ja comptava amb una vuitantena d’inscrits. segons va dir en richard, si la cosa funciona (com pareix haver passat), contractarà més professorat, sempre natiu.
Un moment de l’enregistrament del programa “Això és mel” sobre Sant Joan, que properament emetrà IB3 (foto de Pep Bauzà, “des Saig”).
Alguns dels santjoaners que feren l’edició d’enguany de la Part Forana a Lluc a Peu (foto de Catalina Gayà).
✑ el dimecres 3 de setembre es va suspendre el subministrament d’aigua potable a sant Joan, a conseqüència d’una important avaria al camí de ses Casetes. el vespre es va poder reprendre el servei, excepte als usuaris afectats directament per la pana. el dilluns següent, 8 de setembre, es va tallar novament l’aigua, aquesta vegada per procedir a la reparació definitiva. la zona del camí de ses Casetes ja ha patit diverses avaries. en conjunt, la xarxa d’aigua potable municipal té moltes incidències, que obliguen a apedaçarla sovint. ✑ N’arnau Matas de son Gorgut i en Pedro Fiol han participat en la ultra Pirineu 2014, una cursa de muntanya que es fa sobretot de nit que té fama de dura i que també és molt concorreguda. No han aconseguit arribar a meta per problemes físics, però després de més de 70 km i haver pujat unes quantes muntanyes de 2.500 metres no podem més que felicitar-los per la gesta aconseguida.
Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22
5
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Pรกgina 6
mel i sucre
6
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Pรกgina 7
mel i sucre
7
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 8
mel i sucre
ajuntament
Cloenda de les festes PeDro GalMés
Paraules del nou regidor a la cloenda de les festes patronals de 2014.
B
ones tardes a tots, un any més ja ens tornam trobar a la cloenda de les festes patronals i voldria aprofitar aquest darrer acte de les festes per donar les gràcies. Gràcies a la comissió de festes, que desinteressadament, han preparat tots aquests actes, que gràcies a tots voltros, han estat multitudinaris, gràcies a tots per fer poble! No me vull oblidar de ningú, ja que en aquestes festes hi han participat moltes associacions del poble i grups de gent organitzant diferents activitats:
– als dimonis del centre cultural que amb el seu pregó no deixaren indiferent a ningú, ... a més de deixar-nos unes bones corregudes i algunes singlades. – als caçadors de sant Joan que un any més ens feren la demostració de tir a son Gual. – a la xaranga per animar aquestes festes. – a aires de Pagesia per totes les seves actuacions. – als organitzadors dels encal-
çaborinos i de la mobilettada, que cada any va a més i acull a més gent. – als diables del centre cultural de sant Joan i al corb de sant Nofre per aquest correfoc d’enguany i a la batucada “ Fent es me” per animar-la. – als quintos del 93 per refrescar-nos amb la Xerringada. – als participants del playbag i a les presentadores del mateix. – a tots els bars de sant Joan per fer de la 1a edició del corretapes tot un èxit de participació amb més de 300 cartons venuts. – als xeremiers de sant Joan per acompanyar amb les seves melodies les tradicionals sortides de dimonis, i com a novetat d’enguany, després de la seva restauració per part de l’ajuntament, dels capgrossos de sant Joan; gràcies als nins que han fet possible que cobrassin vida de nou! – al cor parroquial, a l’associació de persones majors, a Teresa artigues i a Francisca Juan Colomar per aquesta fantàstica exposició. a tots els que, per uns dies ens han cedit els seus playmobils per l’exposició en honor d’aquesta jugueta pels seus 40 anys.
– Molt especialment donar les gràcies al grup d’esplai de sant Joan i a tots els seus monitors que hi dediquen tant de temps i esforç. – a l’escola d’estiu, al grup de dones del taller de reciclatge per la decoració novedosa d’enguany... a la brigada municipal, als treballadors de l’ajuntament i als policies locals, que sense ells tampoc hagués estat possible organitzar tantes activitats per a tan diversa gent. Com veis han estat unes festes molt participatives, esper no haver-me deixat a ningú, perquè en cap cas és la meva intenció i si es així gracies a tu també ! Han estat unes festes de tots i per a tots. Moltes gràcies a tots per participar dels diferents actes i ajudar-nos a fer poble i a fer de sant Joan un poble millor, si cap, del que ja és! Molts d’anys!
*** ** *
Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33
8
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 9
mel i sucre
El mes d’octubre
l’hort des padrí
e
l passat mes de setembre me convidren per prendre part en el programa televisiu Això és mel. la meva petita aportació va ser una mostra d’encistar figues. a més de l’experiència d’encistar figues, vaig voler assessorar-me dels orígens d’aquesta apreciada fruita. a començaments de la civilització ja es coneixia la figuera, mencionada a la Bíblia perquè tot d’una que adam i eva s’adonaren que anaven nus, se taparen amb fulles de figuera. a sant Joan, les figueres varen assolir el seu millor esplendor des del segle XiX i fins a la meitat del segle XX. Totes les possessions del terme tenien el seu figueral i també eren molts els particulars que tenien una tira de figueres envoltant la finca. Tant a les terres primes com a la terra bona, les figueres cada any carreguen un bon esplet, encara que depèn un poc del porquer que arribi a bon terme. Per la pagesia es deia que eren mitja anyada, ja que era un aliment apte per a quasi tota classe de bestiar i també apreciada per al consum humà. antoni Ferragut Gelabert –l’a mo antoni Mal– per la dècada dels anys vint es dedicava a comprar figues seques i al magatzem tenia unes dones que n’aplanaven i n’encistaven dins caixonets de dos quilos, els quals, juntament amb un comerciant de sineu, exportaven a França. la decadència de les figueres
aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” va començar amb l’arribada de la nova maquinària agrícola. Tractors i batedores varen anar eliminant les bísties de feina i el darrer cop de gràcia fou quan va aparèixer la pesta porcina africana. i s’acabaren les engreixades de porcs. actualment, a sant Joan queden poques figueres i mal cuidades, en general les figues es podreixen davall la figuera, ja que no hi ha bestiar per aprofitar-les. Pel que fa al consum humà, poques basten.
e
l mes d’octubre és temps de tardor i el foravila agafa un color trist, d’acomiadament de les plantes d’estiu, sobretot la majoria de fruiters, que ja han entregat el seu esplet. Però encara podem pellucar qualque figa tardana mentre van madurant. arriben les fruites de tardor, com nesples, gínjols, atzeroles, codonyes i magranes. i també és temps de preparar les olives trencades. estan en plena producció les mongetes de pasta reial, que tant es poden aprofitar amb la beina quan són tendres com esbessonades quan granen. Quant a les hortalisses de cara a l’hivern, es poden sembrar ravenets, espinacs, bledes, cols de tota casta, lletugues, xítxeros de bullir, fesols fava, juevert i pastanaga morada, i també es planten les cebes per fer grells i les de llavor. Per les llagues de sant Francesc és costum sembrar la llavor de ceba blanca mallorquina. s’ha
de tenir la terra ben femada amb matèria orgànica i s’ha d’escampar la llavor que no sia massa espessa i tampoc que quedi massa fonda. s’ha de mantenir la terra humida fins que neix, perquè les formigues no s’enduguin la llavor. en jardineria, si plantau jacints o narcisos, tendreu flors per l’abril, i les petúnies durant la primavera. en lluna vella es poden plantar begònies, geranis, tulipes..., les plantes de cabeça o bulboses, si la cabeça està molt mustia convé posar-les unes hores en remull, així partiran més aviat. Tot i que se van perdent les serenates de les verges, se continuen fent bunyols i a finals de mes comença el mercat de les flors. Dia 18 és sant lluc, nesples pelluc, aquest dia és l’arrencada de les fires de bestiar, que també inclouen el Dijous Bo d’inca. a la caiguda de les fulles dels arbres fruiters serà bo fer-los un tractament de coure bastant carregat. També als que tenen problemes de motejat convé fer-los un tractament d’urea cristalitzada. Pels que es regeixen per les fases de la lluna, durant l’octubre són aquestes: dia primer entra el quart creixent, dia 8 és lluna plena, dia 15 quart minvant i dia 23 la lluna nova. Pels que es regeixen pel santoral: dia 2, els sants àngels de la guarda; dia 4, sant Francesc; dia 12, la Mare de Déu del Pilar; dia 18, sant lluc; dia 21 són les verges i ja és temps de magranes i bunyols.
9
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 10
mel i sucre
Parlam amb... Carles Costa (II part)
entrevista
F. Xavier MoraTiNos
C
ontinuam l’entrevista iniciada el mes passat amb en Carles Costa salom. a la primera part parlava de la creació del grup de ball aires de Pagesia, de la seva etapa en el Teleclub i la creació dels dimonis, els diables i el Corb de sant Nofre. aquest mes continua parlant de la seva trajectòria cultural a sant Joan També has tengut un paper molt important en els primers anys de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca... en aquell temps que jo duia la revista Sant Joan volíem fer una federació de revistes. Per poder crear-la, hi havia d’haver un delegat de cada revista, que en aquells moments eren 16. Nosaltres érem la número 8; els anteriors eren revistes d’una altra categoria, com Perlas y Cuevas, Felanitx, Sóller... Després va entrar en Pere orpí, que era el rector de Peguera; després, la revista Bellpuig, Bona Pau, Flor de Card, Andratx, Es Saig, Biniamar amb en santiago Cortès. vàrem crear una federació d’unes 25 revistes amb en
santiago Cortès com a primer president. Com que no teníem local social ens reuníem a la casa que tenc al carrer Princesa; me varen elegir president durant 6 anys, ja que només ho podíem ésser durant dos triennis. Me va substituir en Biel Massot, que ho va ésser durant 2 anys i jo vaig tornar a entrar durant un poc més d’un any. Ho vaig deixar quan va desaparèixer la revista Sant Joan. Després va entrar en Miquel Company, com a representant de
la revista mel i sucre. en aquell temps, degut a la política, jo tenia relació amb en Jeroni albertí, que ens començà a donar quatre doblers per cercar una casa. Quan vàrem tenir devers un milió i mig de pessetes vaig cercar una casa. vàrem estar a punt de comprar-ne una de vilafranca, molt gran i bona, però en demanaven devers 5 milions i no ho podíem assumir. en aquell temps en Gabriel Cañelles era president del Govern Balear; com que ja teníem un
AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •
10
Tel: 971 52 60 78
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 11
mel i sucre acord amb n’albertí per col·laborar amb la compra d’una casa, en Cañelles no va voler ésser manco i va afegir els doblers que faltaven per comprar i fer-ne una de nova; amb na Maria Galmés, de la revista Flor de Card, com a tresorera, vàrem envestir a la compra i construcció de la casa que Premsa Forana té al carrer Princesa de sant Joan. També en aquest mo ment vàrem començar a fer una hemeroteca de totes les revistes de l’associació. sempre he tengut la curolla d’arreplegar els documents i imatges com a cosa personal, i ho vaig iniciar també amb l’associació, fent una biblioteca amb les revistes enquadernades. Crec que ara ho fan en format digital. També tenc una col·lecció de tots els números que vàrem publicar a la revista Sant Joan, i que estaven mesclats a un caramull de paper. vaig anar triant paper per paper, fins aconseguir quatre col·leccions completes.
feia trenta anys de la fundació del Centre Cultural vàrem fer una recopilació amb el llibre Centre Cultural de Sant Joan, 30 anys. 1979-2009. D’aquesta manera, tot el material que tenia recopilat va quedar ordenat amb el llibre.
Mirant-ho amb perspectiva, has fet moltíssimes activitats durant molts d’anys... als 25 anys d’aires de Pagesia vàrem fer un programa amb un pressupost de 5 milions de pessetes; vàrem fer una trobada de gegants, una trobada de dimonis, una trobada de balls, vàrem decorar el campanar amb un arbre de neules... i el llibre Aires de Pagesia 1976-2001. També, quan
Què més? Perquè veig que encara queden més coses... una activitat que vàrem fer durant uns anys amb el grup de ball són les acampades. el primer any vàrem acampar a la zona d’iCoNa de Can Picafort, perquè hi havia dutxes. va venir la Guàrdia Civil i ens va fer desmuntar les tendes... però ens va dir que en venir el vespre les podíem tornar a muntar!, i així hi
vàrem quedar dos dies. a través d’en Joan Barceló des Pujol, el batle, vaig conèixer els propietaris de sa Duaia, uns àrabs que havien iniciat la urbanització però que el Govern havia aturat. ens varen donar permís per acamparhi i, amb unes tendes de campanya que l’exèrcit havia retirat i va anar molt bé... durant dos anys que no va ploure! Però un any va ploure molt i no podíem dormir perquè tot era aigua. vàrem aconseguir uns palets gràcies a n’en Tomeu Maiolí i matalassos que havien retirat d’un hotel... i així poguérem fer-ho quatre anys més. es feien moltes activitats, sempre amb l’ajuda dels pares, sense els quals hauria estat impossible. a part de les activitats lúdiques, amb castells d’arena, carreres, excursions... hi havia tota la part d’intendència, transport... que suposava molta feina. Pensa que tampoc hi havia excusat amb aigua i vàrem haver de fer una barraca de fusta per fer-hi les feines; cada dia fèiem un clot enterra i en haver acabat hi tiraves dues cullerades de pols de calç; en arribar el vespre tapàvem el clot i l’endemà en fèiem un de nou un metre més enllà... També un senyor ens regalà una cuba vella d’aigua, amb la condició que l’havia d’omplir ell; i així cada any, amb dos viatges teníem aigua per tota l’acampada. varen ser uns anys molt bons.
11
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 12
mel i sucre
Quina va ésser la teva feina com a regidor a l’Ajuntament de Sant Joan? Dins l’ajuntament també hi havia “política”, com ara o més. Perquè jo no tengués l’honor que jo fos qui feia les festes, perquè no era dels seus, varen posar un regidor de festes i jo havia d’estar pendent d’ell. les organitzava jo però figurava ell. També en aquell temps posàrem en marxa la biblioteca municipal; vàrem traslladar tots els llibres de la biblioteca del teleclub, amb l’ajuda d’en Joan roig Bauzà, na rosa sastre i na Cati Pocoví, a la biblioteca municipal, amb un inventari... Després, al cap de poc temps, a través del Consell de Mallorca ja vàrem entrar a la xarxa de biblioteques i podíem disposar de més llibres. També has fet feina relacionada amb la parròquia... vaig participar en l’organització del museu parroquial. Don
12
Gabriel Ferriol havia arribat a la parròquia i hi va haver molta de feina. Damunt les tribunes hi havia restes de les obres, mesclades amb els retaules. amb alguns al·lots triàrem tota la fusta, fins a muntar el museu amb les restes del retaule a partir del que recordàvem de com era abans. amb les caixes que abans s’utilitzaven per guardar-hi els sants, les monges ens feren una tela per forrar-les; n’amador escolà hi posà uns vidres davant... i al final en Mn Josep estelrich, Turricano, va fer un catàleg del museu. També vàrem recuperar la comèdia dels reis, a partir d’un llibret que va aportar en Joan Peremates, i mestre antoni escolà tenia moltes fotografies i varem poder fer la comèdia durant 3 anys; després l’agafà el grup de teatre.
interessos? Falta implicar els joves; jo sempre he tengut aquesta curolla; devora jo sempre tenia un grup de joves que participassin en les activitats. ara mateix, els dimonis, a través d’aquest grup de joves, funciona molt bé; i ara ja no són tan joves. sempre hi ha d’haver una persona que estiri i una altra que posi doblers. si jo no hagués tengut aquesta forta amistat amb en Joan des Pujol no hauria pogut aconseguir els doblers que varen servir per fer moltes activitats. uns anys encarregaren al Teleclub la feina de posar el paperí per les festes, amb n’amador Bauzà des Camp i altres joves... i això generava uns ingressos per fer altres activitats. Jo crec que els joves són igual de col·laboradors que abans, però els han de motivar.
Quin és el secret per fer tantes activitats, perquè ara pareix que els joves tenen uns altres
*** ** *
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Pรกgina 13
mel i sucre
13
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 14
mel i sucre
Feim un pensament
Huracans al Mediterrani
... geogràfic
GuilleM serra Bou,
F
eim un pensament... huracanat. No és cap titular boig, escric aquest article dia 20 de setembre del 2014, ara mateix, els models meteorològics o mapes del temps (els complicats, no els que surten a la televisió) indiquen que durant la propera setmana (del 22 al 26 de setembre) hi haurà un huracà mediterrani, també anomenat medicane (de l’anglès Mediterra nean Hurricane). Que és un medicane? Pot semblar un fenomen totalment estrany, però no ho és. De fet, el 2007 se’n va formar un a la costa murciana. es tracta d’una baixa pressió molt profunda però amb característiques subtropicals. això vol dir que, entre altres coses, té un nucli càlid associat (contràriament a les borrasques que ens afecten normalment), vents molt forts en superfície i una capacitat de rotació molt important. No arriben a la potència d’un huracà (Carib) o un tifó (àsia), però sí porten associades potències de vent superiors als 100
km/h i pluges extremadament intenses (més de 60 litres). realment és una tempesta forta, passa que quan tenen el nucli càlid, les pressions són baixes i tenen un ull definit..., solen ser més poderoses de les que tenim habitualment. són extremadament difícils de predir, moltes vegades no surten als models, o simplement els models no es compleixen, fins i tot tant sols a unes hores vista, per la qual cosa cal anar seguint molt atentament si es forma i la seva direcció. Ja que són d’una formació extremadament ràpida. agustí Jansà, el millor meteoròleg de Balears especialista en el tema, ha dit sobre el fenomen d’aquest setembre: “Parece que algún modelo está pronosticando medicane entre Península y Balears, entre lunes y martes. lo que
Cooperativa Agrícola
SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24
14
GeòGraF
parece claro es que hay alta probabilidad de abundante precipitación en la zona, en el periodo, pero hay mucha incertidumbre sobre cómo puede organizarse la convección: medicane no es imposible, pero también es posible sistema convectivo o convección dispersa. Medicanes históricos han sido correctamente pronosticados, a posteriori, por los modelos, pero los modelos han generado no pocos medicanes espúreos en tiempo real.” Com es prediuen? realment la predicció és difícil, però habitualment es produeixen quan les temperatures han estat elevades durant molt de temps , amb una xafogor altíssima (alta humitat) i la mar amb temperatures altes. segurament deuen haver estat uns dies molt insuportables. el Weather research and Forecasting Model (WrF) és un model numèric de pronòstic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. un dels seus objectius és, precisament, accelerar la introducció dels
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 15
mel i sucre
I surten als mapes? sí, en els mapes del model WrF d’àrea limitada (com el del sMC) els podem veure. en les imatges, podeu veure com a la ciutat de valència es preveuen pluges de fins a 100 litres i vents de més de 100 km/h (son l’àrea més fosca de les imatges). avenços en recerca als processos operatius. actualment, el WrF pot utilitzar-se un ampli rang d’escales, de manera que pot actuar com a model global o d’àrea limitada. al servei Meteorològic de Catalunya (sMC) s’ha implementat la versió coneguda com WrFarW (advanced research WrF), desenvolupada sota el lideratge del NCar (National Center for
atmospheric research, eua) i funciona com a model d’àrea limitada, amb l’objectiu de simular circulacions atmosfèriques de messoescala. aquestes, inclouen aquells fenòmens que tenen lloc a escales espacials que van des d’uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d’altres. i per tant, els Medicanes.
Què ha passat realment? Jo no vos he pogut escriure, perquè encara havia de passar. Ha tengut repercussions a Mallorca? Ho heu viscut? Ha sortit a les notícies? esper que a Tv3 o iB3 n’hagin fet un seguiment. Mentre escric l’article no ho sé, però els lectors ho sabreu en llegir això.
Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)
Tel: 971 52 63 24
http://melisucre.cat/ 15
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 16
mel i sucre
meteorologia
Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST
2014
2013
2012
12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7
10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9
10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27
Comentari al mes d’agost en el mes d’agost la temperatura mitjana s’ha elevat 0,3 ºC respecte al passat mes de juliol. en el nostre clima el mesos de juliol i agost s’alternen en assolir les temperatures mitjanes més elevades de l’any. No obstant això, no hem tengut un agost molt calorós, com tampoc ho va ser el juliol. ambdós mesos han registrat valors mitjans inferiors als del 2013: 0,2 ºC, en el cas de l’agost, i, especialment destacable la baixada d’1,3 ºC, en el juliol. en quant als valors termomètrics que resumeixen cada mes, aquests dos mesos centrals de l’estiu, juliol i agost, han estat molt similars; únicament, l’agost ha tengut la temperatura mínima un poc més alta, 18,4 ºC, en front dels 16,9 ºC del juliol. a l’agost ha fet més calor durant la nit. De fet, a excepció d’uns pocs dies, les temperatures mínimes sempre han superat els 20 ºC i han arribat en algunes vetllades quasi als 23 ºC. es fa difícil dormir amb aquestes temperatures mínimes si no es disposa de sistemes per refrescar l’interior de les cases. el gràfic de les temperatures ens mostra unes línies bastant fluctuants sobretot en la de màximes. la presència de dies amb
16
Temperatura mitjana 2011 2010 2009 10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6
9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9
9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9
2008
2014
2013
2012
Pluviometria 2011 2010 2009
2008
11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2
31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100
56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7
32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7
74 59 40,2 7,9 12 58
37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4
56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2
67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6
MES D’AGOST
2014
2013
Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
24,7 ºC 34,8 ºC (dia 10) 18,4 ºC (dia 17) 19,8 mm 3,2 Km/h 45,1 Km/h (dia 13 ) S-SE 74 % 1013 mb 4,8 ml/dia
24,9 ºC 34,8 ºC (dia 7) 17,8 ºC (dia 27) 37,2 mm 5,2 Km/h 45 Km/h (dia 8) NE 68,00% 1015 mb 5,7 ml/dia
SETEMBRE 2014 (fins a dia 19) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)
2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST
2013 AGOST
25,1 ºC 34,1 ºC (dia 8) 19,7 ºC (dia 3) 2,8 mm 2,3 Km/h 48,3 Km/h (dia 2) O 4,6 ml/dia
Radiació/ Energia
Tª mitjana plaques (ºC)
Diòxid de carboni no emès (Kg)
Petroli que es necessitaria (litres)
65392 86239 127387 173230 183569 201024 198406 170775
5290 7168 10432 13542 14134 15098 14426 12592
12,36 12,03 12,21 12,79 12,99 13,31 13,75 13,56
.... 14,74 15,48 22,23 23,83 30,17 31,26 31,11
4285 5806 8450 10969 11449 12229 11685 10200
1323 1792 2608 3386 3534 3775 3607 3148
173092
12763
13,56
31,26
10338
3191
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 17
mel i sucre núvols i la procedència del vent han provocat que les temperatures màximes s’elevassin més o menys. Però, els valors de les mínimes i les mitjanes han estat més regulars al llarg de tot el període mensual. Únicament hem tengut una inestabilitat atmosfèrica destacable, en els dies centrals del mes, dies 15 i 16 especialment, i que el gràfic reflecteix amb una baixada dels valors del termòmetre. Durant aquest dies va caure l’única precipitació del mes, 19 mm, als qual podem afegir 0,8 mm corresponents a les rosades matinals. No es repetiren però després aquests canvis de temps, habituals de la segona quinzena d’agost, que ens recorden que l’estiu arriba al seu final. Tot el contrari, després d’aquests dos dies de mal temps, tornà la calor i la sequera. això sí, serviren per fer malbé el paperí blanc i vermell que ja ornava els principals carrers i anunciava l’arribada de les festes patronals. en contra d’altres anys, en què la climatologia sol refrescar per aquestes dates de final d’agost, enguany hem tengut unes vetllades encara càlides per les festes. en quant a altres variables meteorològiques, la humitat mitjana ha pujat una mica respecte al juliol, passant del 67% al 74%. Per contra, ha baixat lleugerament l’evaporació mitjana, de 5,9 ml/dia a 4,8 ml/dia. l’escurçament del dia i certa inestabilitat atmosfèrica d’alguns dies de l’agost expliquen aquestes diferències. Malgrat tot, els dies de mal temps han estat escassos. D’aquí que l’agost hagi estat també un mes de poc vent. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 3,2 Km/h. llevat d’uns pocs dies, la velocitat mitjana diària ha estat per davall dels 5 Km/h. el cop de vent més intens es produí el dia 13 amb una velocitat de 43,1 Km/h el vent ha bufat de manera predominant de s-se, com ja ho va fer al maig, al juny i al juliol,
direcció entre migjorn i xaloc; vent càlid que en aquest mes no ho contribuït a refrescar l’ambient de final d’estiu. Comentari al mes de setembre amb l’entrada del setembre tampoc no ens arribà l’esperat canvi de temps que refresca l’aire i ens fa adonar que s’acosta el canvi d’estació i que un nou any, ja sigui escolar, ja sigui agrícola, recomença. Fins a la data ha seguit l’ambient estival, de calor i de sequera; fins i tot de manera més intensa que a l’agost. l’atmosfera s’ha mantingut totalment estable durant aquests 2 primers terços de mes; no ha caigut pràcticament ni una gota. la temperatura mitjana supera en casi 0º,5 ºC la de l’agost, fet inaudit i totalment anormal. la xafogor ambiental, producte de temperatures elevades, humitat i aire en calma, resulta molesta durant el dia a l’interior de les cases i edificis si no es pot combatre amb sistemes de climatització. a l’escola, que no disposa d’aire refrigerat, aquest temps atmosfèric inusual,
ha afectat, per dificultar la concentració i per major irritabilitat, l’activitat d’ensenyament i aprenentatge en aquest inici de curs. Per altra banda, les nits continuen molt caloroses, amb valors de les mínimes que també són més elevats que a l’agost. Prova d’aquesta estabilitat atmosfèrica és que quasi no ha fet vent; els 2,3 Km/h ho indiquen clarament. Fins ara hem pogut continuar amb roba d’estiu i s’ha pogut seguir amb els banys tant a l’aigua de la mar, que manté també una temperatura elevada, com a la de les piscines. la natura i els camps de conreu continuen amb l’estrès hídric de l’estiu. No han arribat encara en quantitat suficient les aigües que rejoveneixen la vegetació natural i tenyeixen de verd els camps de conreu amb herba tendra, a més de refrescar l’atmosfera. De totes maneres, els pronòstics anuncien que, amb coincidència amb el canvi d’estació ( dia 23 tenim l’equinocci de tardor), aquesta massa d’aire càlid, que ha dominat durant el que duim de mes, remetrà i ens entrarà aire fred que
17
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 18
mel i sucre generarà borrasques i pertorbacions importants. la condensació del vapor d’aigua acumulat a la nostra atmosfera per l’aire fred que arribarà ha de provocar un descens de les temperatures i la formació de nuvolades i tempestes que descarregaran precipitacions. esperem que aquestes siguin més bé suaus i persistents que intenses i explosives que podrien produir danys o accidents. Parc solar fotovoltaic en el mes d’agost la radiació solar captada per les plaques ha disminuït en relació al juliol com era d’esperar ja que el dia s’ha anat acurçant i tenim menys hores de llum solar. s’han generat 1834 Kwh menys que en el juliol; però ha augmentat una mica el rendiment, que ha passat de 13,75 a 13,56, com a conseqüència d’un lleuger descens de la temperatura; per això, s’ha necessitat menys radiació per obtenir cada Kwh. si comparam l’agost d’enguany amb l’agost de 2013, observam que han estat dos mesos molt similars: el rendiment ha estat idèntic i la diferència d’energia generada ha estat mínima: 171 Kwh més a l’agost de 2013. en el que duim d’any, els mesos de 2014 en què s’ha generat menys energia que en el 2013 són:, a més de l’agost, el gener i el juliol. Equinocci de tardor Tendrà lloc dia 23 de setembre a les 2:29 h; entra la tardor. el sol creua l’equador celeste passat de l’hemisferi sud al nord. en aquest moment els raigs solars incideixen perpendicularment a l’eix de la Terra. el nit i el dia tenen la mateixa durada; a partir d’ara la nit anirà superant en durada al dia cada cop més fins al solstici d’hivern, al 21 de desembre, en què el dia començarà a allargar-se novament.
18
Casa Museu Pare Ginard la Fundació Casa Museu continua amb la seva tasca d’impulsar un projecte adequat a l’objectiu de donar a conèixer la figura i obra de rafel Ginard. Des de la Casa Museu Pare Ginard, concebuda tradicionalment com una casa museu per mostrar l’espai vital habitat per l’autor en els seus primers anys de vida, es planteja ara una transformació d’aquesta en el Centre rafel Ginard – Museu de la Paraula, com a centre d’interpretació que aculli l’arxiu oral de Mallorca. es tracta de propiciar en el visitant –tant resident com turista estranger- una sintètica però adequada presa de contacte amb el patrimoni immaterial de Mallorca, a través principalment de les tradicions i expressions orals que formen part del que fou la matèria d’estudi de Ginard al llarg de tota la vida, l’etnopoètica. Durant aquests mesos des de la Casa Museu estam treballant en el que serà el projecte museogràfic del futur Centre rafel Ginard – Museu de la Paraula, amb l’objectiu d’inaugurar el nou centre el mes de gener de 2015. uns dels aspectes que ens interessen d’aquesta nova etapa és el de la participació activa dels santjoaners i les santjoaneres en la consolidació del Centre rafel Ginard-Museu de la Paraula. Desitjaríem que us sentísseu part fonamental del projecte i que el centre es convertís en un museu interactiu i inclusiu, entesa aquesta inclusivitat des de la dimensió física com la dimensió social. la primera acció que ens proposam desenvolupar per tal de fer participants als santjoaners/eres en la gestió del centre, parteix precisament de la seva implicació en la producció del nou projecte museogràfic. els diferents àmbits de la nova exposició permanent del centre comptaran amb gran quantitat de fotografies de principis del segle XX amb l’objectiu de reflectir el mode de vida de la Mallorca que visqué rafel Ginard. Per fer més eficaç el discurs consideram que tot aquest material gràfic podria pertànyer al municipi de sant Joan. és per aquest motiu que us demanam ajuda per fer una recol·lecció i selecció de fotografies antigues de sant Joan. si estau interessats en participar d’aquesta manera en la creació del nou Centre rafel Ginard, ens podeu fer arribar les vostres fotografies a la casa museu abans del 15 d’octubre. les fotografies que siguin seleccionades en farem còpies que formaran part de l’exposició permanent del centre. aquelles fotografies que no siguin seleccionades serviran igualment per produir una exposició temporal prevista per l’any 2015. els àmbits temàtics en els que classificaríem les fotografies són els següents: • Festes i rituals: festes patronals, festes de Nadal, Pasqua, Corpus, etc, • Fotografies familiars: parelles, famílies, retrats, escenes quotidianes, celebracions litúrgiques (noces, comunions, batejos...) • oficis i artesanies • Tasques, ormejos i escenes de foravila ens fa molt il·lusió aquest nou projecte per la casa museu i esperam que us pugueu afegir-hi per tal que entre tots puguem construir un bon Centre rafel Ginard. Museu de la Paraula.
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 19
mel i sucre
Mots enquadrats núm. 61
passatemps
arNau MoraTiNos i BorDoy
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
ometres al nord omet o` pus. Illa del Carib situada 10 quil` ´ tan Es de la pen´ınsul ınsula de Paraguan´ a (V Vene¸cuela). cue c cara que l’hem comprat a mitges. 3. Llencis a la mar els habitan an nts de les Illes. Expressar felicitat ´es una part importan nt de viure. 4. El que viu devora ca teva ´es el teu ve´ı d’en¸cc`a que ´es nat. Pe´o que fa maldats per enc` nc`a arrec. 5. Esquerra Republicana de Catalunya. Fes una prova a veure si surt gas. D´eu grec dels pastors, propici a fer pa castell` ll`a i flautes. 6. Al fons del mar. Comparam amb la maraca ascendentt. Arbre de 3,1415... metres. Vocal que no surt a la paraula vocal. 7. Un s` aatir, tir` ` r` as l’instrua mentt de corda indi, a la imatge. Quan et desbarates estimes els jueus. 8. Nom d’una lletra en creu. Ens t´e a tots aterrits que ens facis una foto. 9. Grau d’elevaci´o d’un so. Casa de pagesos o de jugadors il·legals. Nombre d’Euler. La primera paraula d’aquesta columna. 10. Poble llevantt´ı que no t´e cap tara, excepte que hi ha una rata. Aquesta vegada ´ rar equivocar-se. 11. Al el tsar no hi ´es tot. Es natural de la Toscana li costa veure un anagrama de tasc´o o. Ferm erma la nau amb una corda del mateix nom. 12. Elemen 106. men nt qu´ımic de nombre at`omic o ` Les flors que t’he donat aviat s’esvairan de la teva mem` `oria. o El podeu resoldre a:
Horitzont tals: al 1. Instituci´o destinada als estudis superiors, anem a dir de l’Univers. 2. Els alers tenen un l` aser al recipien a nt per guardar-hi la sal. Que t´e icor. 3. Que fan (o se’ls fa) un esfor¸cc, per exemple als estudis. Duplicat ´es la mosca de la son. 4. Quan ho fan servir suen. He donat calci al meu gos. Quina cama m´es bonica! 5. Comunitat foral d’Espanya. Prefix llat´ı que significa ‘allunyamen nt’, ‘separaci´ separaci´ o o’. 6. Hem d’acordar un dia per captar els imposts. Els occiden ntals l’ignoren. En canvi, si afegim aquesta vocal a davantt la paraula antterior, els occiden id ntals t l l’adoren. 7. Del color dels cabells d’un ros. Coca dol¸ca, c per exemple d’an´ıs franc`es. Nombres reals. 8. Porta nom´es dues lletres. Femella de l’ase. Comen¸cca a agafar l’argentt. 9. Enretirar una porta per fer accessible una habitacio, ´ o unes cames per fer accessible una vagina. La part m´es destra del cos melisucre.cat/?p=1786 10. Que vol que la hum` a. Discogra a a ` afica brit` aanica. ` ´ al numer ´ o 60: gen nt s’alci conttra tr all` o confessional. La de pollastre Solucio agrada a tots els infantts, especialmen nt arrebossada. B E L L E S A O A S I 11. Pot dur l’accen ccentt cap a la dreta o cap a l’esquerA R I E T C A S T O R ` C R A N I A L S L L A ra. Gran c`ervi ervid de Nord-Am`erica i Asia orienttal T A N T P A S T E S (Cervus canadensis ). Reduir, reciclar i reutilitzar. E R A P A R A S O C 12. Amb la ... va esguerrar part de la garrafa. Far` a R E C A R I B U N A la seva estada a una aresta. 13. Pertanyen nts a una I M M A C R O S T A M classe social que no vol saber re d’eines. Resam a O A R M A R U A A Roma. Ver rticals: 1. Feis servir aquest mocador suau, que veig que suau. Metge especialitzat a tractar malalties dels peus. 2. Al rebost nom´es hi tenia pans mal fets i arrels comestibles de Brassica na-
L O G I A
I L L O T
R I C I S A M U A S O A
C E R A R I A R X T R E S I N C
C A C R A A B R O
T G E
N
19
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 20
mel i sucre
Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners
aMaDor
De sa
Plaça, aMaDor Passol
a principis dels anys cinquanta, al camp d’esports de sant Joan, a son Juny, es va fer una trobada atlètica entre corredors locals del CD sant Joan (n’antoni Karmany i en Jaume sastre, Balaguer) i corredors del rCD espanyol (de Barcelona). Hi va haver una espectacular assistència de públic (unes 1.200 persones) possiblement la més gran que hi ha hagut de tota la història al camp de futbol. Fotografia 1: equip del rCD espanyol, amb quatre atletes que varen disputar diferents carreres. Fotografia 2: Prova de 10.000 metres entre antoni Karmany (del sant Joan) i Josep Coll (de l’espanyol). varen fer 40 voltes al camp de futbol (de 250 metres cada una). el guanyador final va ésser Josep Coll. Fotografia 3: entrega de trofeus. Hi ha els dos atletes santjoaners antoni Karmany i Jaume sastre, amb l’entrenador de l’espanyol (en Cutier) i els dos atletes catalans Josep Coll i Tomàs Barris. en Josep Coll va ésser campió d’espanya de 10.000 i de 5.000 metres. en Tomàs Barris va ésser campió de 1.500 metres d’espanya i d’europa. la informació oral de les fotografies ha estat donada per antoni Karmany. l’aportació fotogràfica és d’en Miquel Gayà rotger (de l’arxiu fotogràfic d’en Francesc oliver, dels Calderers).
20
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Pรกgina 21
mel i sucre
21
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 22
mel i sucre
m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Greixonera de pebres vermells saCraMeNT Ferrer
e
ls pebres són originaris del continent americà, arribaren a espanya l’any 1493, després del primer viatge de Cristòfol Colon, però no va ser fins al segle Xvi quan es començaren a conrear. els pebres vermells contenen sobretot hidrats de carboni, són molt rics en potassi, vitamina C, vitamina a i carotens, de propietats antioxidants, gairebé no tenen greix i aporten poques calories. Ingredients
PLANTERS
NICOLAU
Per a 5 persones: - 1.250 g de pebres vermells - 900 g d’albergínies - 10 alls - 2 ous - 2 llesques de pa - 1 manat de julivert - pebre bo - oli d’oliva - sal
ORNAMENTALS
22
Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3
Preparació - Torrar les albergínies i els pebres. Pelar-los i tallar-los a tires llargues. - Trempar-ho tot amb sal, oli d’oliva i pebre bo a gust. - Pelar i picar els alls. - Tallar el julivert molt fi. - esmicolar el pa. - Dins una greixonera, col·locar una primera capa de pebres i albergínies. - incorporar-hi una capa d’alls i julivert i regar-ho amb oli d’oliva. - a continuació una nova capa de pebres i albergínies i al damunt espargir-hi altre cop alls i julivert. - Batre els ous ben escumosos i escampar-los per damunt la preparació. - Cobrir els ous batuts amb el pa esmicolat i regar amb oli per damunt. - enfornar uns 20 minuts a 180° fins que els ous estiguin quallats.
mel411_mis298 24/09/14 13.07 Página 23
mel i sucre Efemèrides
Dies assenyalats
agenda
octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare de Déu del Pilar (12), sant lluc (18). El mes
Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05
aquest mes toca fer el vi. és bon temps per començar a exsecallar els arbres que ja han fet l’anyada. és temps de magranes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudarà molt al camp i és temps de sembrar ordi, civada, faves i farratge per als animals. També podeu llaurar i adobar. si ha plogut una mica potser trobareu algun esclata-sang i alguna gírgola.
Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.
(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol
1 oct. 15 26 31 15 nov.
surt es pon 07.44 19.32 07.57 19.10 Horari d’hivern 07.15 17.48 07.32 17.33
la lluna 1 octubre 8 15 23 31 6 novembre
quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena
Assistència mèdica
Ajuntament
Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca
De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h
Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 28 de set. sant Joan dia 5 d’oct. vilafranca dia 12 ariany dia 19 Montuïri dia 26 Petra dia 2 de nov. Porreres
Octubre de 1994 • el mes va ser el més plujós de què es tenia notícia, ja que caigueren 377 mm, que s’afegiren al centenar de finals de setembre. la pluja va provocar danys arreu: inundacions, talls de carreteres, parets esboldregades, trams de camins desapareguts... • la revista Lluc dedicà un número a l’escriptor i poeta santjoaner Miquel Gayà i sitjar, com homenatge a la seva tasca en l’àmbit cultural català de les illes balears. • es va constituir la secció local de les Noves Generacions del PP. la presidia en Miquel Gayà rotger “Duran”. Octubre de 2004 • Per primera vegada en 38 anys no es va celebrar la Festa del Botifarró. els organitzadors de les darreres edicions (ja no era la Penya Motorista) volien que l’ajuntament els fes de coixí, però no es varen entendre. es va anunciar que el 2005 l’organitzaria directament l’ajuntament. • es va firmar la cessió del solar on s’havia d’aixecar la residència de la tercera edat, a la zona de Ca n’alatxa. • es va presentar el llibre De com era infant, una petita joia de rafel Ginard. No ho varen veure així la família que arribà a dir que “el llibre s’hauria d’haver cremat” ni el Consell de Mallorca, que no el subvencionà “per massa popular”, en un exemple de clarividència.
Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299
23