Mel i Sucre. Núm. 412 octubre de 2014 by ciutadajoan

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Ajuntament JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

El cançoner del Puig de Sant Onofre FraNCesC CaNuTo

octubre 2014. Núm. 412 revista d’informació general

Fotografies PeP Gayà

Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company, Pedro Galmés, rafael soler.

Ampliació a una explicació donada... raFael soler

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Meteorologia JoseP roiG

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta segona cursa fins a sant Nofre (foto de Joan Font). Agenda reDaCCió els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el primer cap de setmana d’octubre es va celebrar la Festa des Botifarró i la Fira agrícola i ramadera de sant Joan. la nit del dissabte es va fer una festa “revival”, amb música dels anys 60, 70, 80 i 90 del segle XX, a càrrec dels DJ lliteres i Bonnín. es demanà als assistents que anassin vestits d’acord amb la moda dels anys 60. el diumenge va ser el torn de la Fira, el dematí, i la Festa, a partir de migdia. l’horabaixa sortiren els capgrossos de l’ajuntament. Més tard, hi va haver ball de bot, amb aires de Pagesia i Brocalet, de lloret. el vespre, ball de saló amb la música de Guillem Matas “de son Gorgut”. a partir de migdia es varen posar en marxa les torradores i la venda de menjar. a la Fira, a part dels expositors externs, hi prengueren part vint-i-sis entitats i empreses locals, amb un petit augment respecte de l’any passat. l’afluència de públic va ser discreta, segurament per la gran quantitat d’actes similars que es fan cada diumenge. la nostra coincidia, per exemple, amb la Fira Dolça d’esporles. Com l’any passat, l’ajuntament oferí l’organització de la Festa des Botifarró a diverses entitats del poble i es presentaren dues propostes: la de la Penya Motorista i la del Centre Cultural. segons es va dir al ple municipal, la Penya “no oferia res”, mentre que el Centre Cultural oferia la música del dissabte, el ball de bot i la música del diumenge i, al final, va acabar posant també les torradores. la festa l’organitzà el Centre Cultural, que va dir que destinaria els eventuals beneficis

L’Associació de Persones Majors ha posat en marxa les activitats d’aquest curs. Han començat els tallers de gimnàstica, manualitats i ball; també el senderisme i l’excursió amb autocar mensual. A la foto es pot veure el grup de 37 persones que el dissabte dia 11 d’octubre, guiat per na Joana Bauzà, va caminar per la contrada de Son Deixopte i Cugulutx. La família Mas-Roig els va rebre a les cases de Cugulutx.

a la restauració de la seva bèstia de foc, el Corb de sant Nofre. igual que l’any passat, en previsió de mal temps es va instal·lar una gran carpa a la plaça de la Constitució. enguany, el temps va acompanyar i la carpa va servir a la nombrosa concurrència per protegir-se del sol durant el dia i de la serena el vespre. el cost per a l’ajuntament de la Fira i la Festa ha estat de prop de 5.000 euros. ✑ Coincidint amb la Fira es va fer la segona Pujada a sant Nofre, una cursa de muntanya amb un recorregut de 8 km. enguany hi prengueren part 140 corredors. el primer, que va fer el recorregut en 32 minuts, va ser Guillem Duran Galletero. Pau Company santos va ser el primer local a travessar la meta, en dotzena posició. el

guanyador absolut de l’any passat, Miquel Nicolau, enguany no va participar en la prova. ✑ s’han aprovat les Normes subsidiàries, que regulen l’urbanisme de sant Joan, després de corregir una vuitantena d’errors que hi va detectar el Consell de Mallorca. l’aprovació es va fer amb els vots favorables de la coalició de govern (PP i axsJ) i l’abstenció dels grups de l’oposició (PsiBPsoe i Pi). un punt important és la reducció del “sostre de població”, que ara s’ha situat en 4.700 persones (amb les normes antigues, era de 25.000). això és conseqüència de la supressió definitiva de moltes unitats d’actuació (carrers programats però encara no executats). si aquesta part és ben vista per l’oposició, no passa igual amb la decisió de no inclou-

RACÓ SOLIDARI: El Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges, és un lloc de recollida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot fer servei a altres persones, amb l’objectiu de donar una assistència social de caràcter local a través del reciclatge. Els objectes recollits (roba, sabates, complements...) s’exposaran a disposició de qui els hagi de menester a canvi d’un donatiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s’entreguen als serveis socials de l’Ajuntament per ajudar a finançar el Banc d’Aliments. El Racó Solidari obre els dimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l’horabaixa.

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 4

mel i sucre re un polígon industrial a les Normes. segons en Joan Magro, hi havia problemes tècnics per fer-ho aviat (com un estudi d’inundabilitat) i la demarcació d’un polígon hauria suposat l’augment instantani de les contribucions per a les parcel·les afectades, i, a més, el Consell no veu la necessitat de polígon. Per la seva part, en Frederic Febrer sosté que l’ajuntament no ha defensat a bastament el polígon i que hauria hagut de lluitar o cercar alternatives. Durant el període d’exposició pública només es presentaren dues al·legacions, que foren desestimades. en Frederic va retreure que “no es fomentàs la participació ciutadana”. la batlessa, Catalina Gayà, li va dir que s’havien fet crides però que “es feien a les dues” i per això en Frederic no les havia sentides, i que a la gent que anava a l’ajuntament se li donaven totes les facilitats per consultar les Normes i fer les al·legacions que volguessin. ✑ el nou policia local de sant Joan, Miquel Galmés “de sabor”, assumirà les funcions de policia tutor. la seva tasca consisteix a fer de “pont” entre els al·lots, l’escola i les famílies, i intentar resoldre a les bones els eventuals conflictes. l’augment de la mobilitat de la població, que fa que s’incorporin alumnes una vegada començat el curs o que se’n vagin abans del final, ha fet més necessari aquest tipus de mediació. en Miquel ja exercia aquesta funció en el lloc que va ocupar anteriorment. ✑ es vol contractar una persona durant sis mesos per atendre els usuaris del Punt Verd. Només s’hi podrà accedir quan hi haurà aquesta persona, 25 hores per setmana, repartides de manera que hi hagi dematins i horabaixes. Fa una temporada, ja hi va haver un vigilant i va baixar considerable-

La Banda de Música de Felanitx, dirigida per Pere Siquier, oferí un concert a l’església parroquial en el marc de la Diada del Pare Ginard.

ment la quantitat de rebuig recollit. l’ajuntament paga per les tones de rebuig que es recull i estima que quan es vigilava s’estalviaven més de 200 euros set-

manals, de manera que si ara passa igual es podrà pagar una bona part del sou del vigilant amb el que es deixi de pagar per rebuig. l’explicació de la baixada

el grup excursionista mel i sucre ha iniciat el nou curs excursionista amb força. el tercer diumenge de setembre un grup de més de 50 persones dirigits per la nostra companya Joana Maria Martorell vàrem anar al Cap des Pinar, la zona militar que hi ha al municipi d’alcúdia. És una zona militar que només es pot visitar amb permís i amaga uns paratges únics a Mallorca: una platja verge, un far amb unes vistes immillorables i uns paratges tranquils i ben conservats. el tercer diumenge d’octubre, dirigits per en Toni Gayà, hem anat a la Talaia Nova del Cap Vermell, a la península de llevant. Hem pogut menjar arboces, nedar a la platja de la cova del Vell Marí, veure les torres de vigia del Cap Vermell i quedar astorats davant la destrucció provocada per una gran construcció turística a Canyamel que s’ha menjat literalment mitja muntanya.

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 5

mel i sucre és que, per una banda, sense ajuda, es fa un abocament més indiscriminat, que va a parar sistemàticament a la fracció de rebuig, i, per l’altra, que vénen persones de fora poble que d’alguna manera han aconseguit una targeta i que, amb vigilància presencial, deixarien de venir. ✑ l’ajuntament ha decidit continuar subvencionant el 22% del cost de l’escoleta de sant Vicenç de Paül, situada a Ca ses Monges. s’ha renovat el tracte perquè l’empresa que gestionava la guarderia ha canviat. Després de la jubilació de l’antiga titular, Magdalena llull, dues persones que treballaven amb ella han constituït una nova empresa, estel Celós, per continuar l’activitat. ✑ el 3 d’octubre es va inaugurar el gimnàs som Vital, situat davant la Casa de Cultura, ocupant una part de l’antiga fusteria de Ca mestre amador. ofereix entrenaments personals i classes dirigides per a totes les persones que vulguin tenir un bon estat físic. l’han muntat en Toni Joan Gayà “Betlem” i na Joana Gayà Bujosa. ✑ Fins a l’1 de desembre està obert el termini voluntari per al pagament de tributs de l’ajuntament de sant Joan. es tracta de l’impost sobre béns immobles, el d’activitats econòmiques, el de vehicles de tracció mecànica i les

taxes municipals de recollida i tractament de fems, entrada de vehicles, clavegueram i ocupació de la via pública. es pot pagar per internet, a les oficines bancàries o als caixers automàtics. si no teniu el rebut, el podeu aconseguir a l’oficina de l’aTiB a Manacor o a l’ajuntament. ✑ el dimarts 21 d’octubre es va emetre el programa d’iB3 Això és

com fer figues seques, i en Jordi, del restaurant homònim, que va fer unes sopes d’estiu amb productes collits allà mateix. a part, un dels presentadors, el cuiner Tomeu Caldentey, va preparar bunyols de botifarró, amb botifarrons de sa Caldera. es va fer referència més d’una vegada al pare rafel Ginard, amb una visita a la casa museu, il·lustrada amb

El grup Havaners del Pla va arrodonir la bunyolada que va tenir lloc al local de la Tercera Edat per les Verges (foto de C. Gayà).

mel, aquesta vegada dedicat a sant Joan, i que es va enregistrar la segona setmana de setembre. una bona part del programa va estar dedicada a la gastronomia, amb intervencions de n’antònia Maiolina, que va preparar “conill amb salmoregi”, n’antònia Tronca, que va parlar de la porcella que ha fet cèlebre el seu local, l’amo antoni de sa Botigueta i na Catalina lluïsa, que explicaren

gloses del seu Cançoner i fragments de la seva obra De com era infant i amb imatges d’en rafel Planas convertit en rafel Ginard nin. També es feren visites al Centre Cultural, per mostrar els dimonis, als Calderers, a Consolació i a son Baró d’en soler, on el propietari, rafel soler, parlà de la seva passió, els rellotges de sol. altres santjoaners que sortiren al programa foren en Toni de sa

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 6

mel i sucre Cova, amb tres dels seus néts, i n’andreu Galmés Barceló, fundador de l’empresa Bike experience Mallorca. el programa es clogué amb una petita actuació del grup de rock local Nofotis. si no heu vist el programa o el voleu tornar veure, podeu recuperar-lo del lloc web d’iB3. ✑ Justament dos dies abans d’emetre’s aquest programa d’iB3, el santjoaner andreu Galmés, va ser entrevistat al diari AraBalears, en una secció sobre emprenedors. N’andreu explica que la seva empresa, Bike experience Mallorca, “està especialitzada en lloguer de bicicletes amb servei d’entrega i gestió de rutes”, aprofitant alhora la seva passió per la bicicleta i la seva formació com a geògraf. la seva estratègia és oferir material de primera qualitat i posar a disposició dels clients rutes molt ben dissenyades. el perfil al qual es dirigeixen és l’estranger de nivell econòmic mitjàalt, una mica experimentat. Tenen una pàgina web (http://www.bikeexperiencemallorca.com) des d’on els usuaris poden fer totes les gestions, com reserves, pagaments, estocs de màquines i rutes. la majoria dels clients que han tengut en aquesta primera temporada els han captat directament per internet, però per al futur volen augmentar la col·laboració amb els hotels que confien en ells. ✑ el Col·lectiu Teranyines va organitzar la XiV Diada del Pare Ginard, els dies 11 i 12 d’octubre. el dissabte hi va haver una conferència de Miquel sbert titulada La cuina al Cançoner, organitzada per la Casa Museu Pare Gi nard. el conferenciant va parlar de la relació, sempre conflictiva, entre els desitjos gastronòmics de les persones i la realitat. era inevitable que una obsessió tan constant quedàs reflectida al cançoner,

Casa Museu Pare Ginard la Fundació Casa Museu continua amb la seva tasca d’impulsar un projecte adequat a l’objectiu de donar a conèixer la figura i obra de rafel Ginard. Des de la Casa Museu Pare Ginard, concebuda tradicionalment com una casa museu per mostrar l’espai vital habitat per l’autor en els seus primers anys de vida, es planteja ara una transformació d’aquesta en el Centre rafel Ginard – Museu de la Paraula, com a centre d’interpretació que aculli l’arxiu oral de Mallorca. es tracta de propiciar en el visitant –tant resident com turista estranger- una sintètica però adequada presa de contacte amb el patrimoni immaterial de Mallorca, a través principalment de les tradicions i expressions orals que formen part del que fou la matèria d’estudi de Ginard al llarg de tota la vida, l’etnopoètica. Durant aquests mesos des de la Casa Museu estam treballant en el que serà el projecte museogràfic del futur Centre rafel Ginard – Museu de la Paraula, amb l’objectiu d’inaugurar el nou centre el mes de gener de 2015. uns dels aspectes que ens interessen d’aquesta nova etapa és el de la participació activa dels santjoaners i les santjoaneres en la consolidació del Centre rafel Ginard-Museu de la Paraula. Desitjaríem que us sentísseu part fonamental del projecte i que el centre es convertís en un museu interactiu i inclusiu, entesa aquesta inclusivitat des de la dimensió física com la dimensió social. la primera acció que ens proposam desenvolupar per tal de fer participants als santjoaners/eres en la gestió del centre, parteix precisament de la seva implicació en la producció del nou projecte museogràfic. els diferents àmbits de la nova exposició permanent del centre comptaran amb gran quantitat de fotografies de principis del segle XX amb l’objectiu de reflectir el mode de vida de la Mallorca que visqué rafel Ginard. Per fer més eficaç el discurs consideram que tot aquest material gràfic podria pertànyer al municipi de sant Joan. És per aquest motiu que us demanam ajuda per fer una recol·lecció i selecció de fotografies antigues de sant Joan. si estau interessats en participar d’aquesta manera en la creació del nou Centre rafel Ginard, ens podeu fer arribar les vostres fotografies a la casa museu abans del 15 d’octubre. les fotografies que siguin seleccionades en farem còpies que formaran part de l’exposició permanent del centre. aquelles fotografies que no siguin seleccionades serviran igualment per produir una exposició temporal prevista per l’any 2015. els àmbits temàtics en els que classificaríem les fotografies són els següents: • Festes i rituals: festes patronals, festes de Nadal, Pasqua, Corpus, etc, • Fotografies familiars: parelles, famílies, retrats, escenes quotidianes, celebracions litúrgiques (noces, comunions, batejos...) • oficis i artesanies • Tasques, ormejos i escenes de foravila ens fa molt il·lusió aquest nou projecte per la casa museu i esperam que us pugueu afegir-hi per tal que entre tots puguem construir un bon Centre rafel Ginard. Museu de la Paraula.

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 7

mel i sucre per exemple amb descripcions de dinars pantagruèlics somiats o amb malsons d’haver de menjar faves tres pics cada dia. el diumenge, la Banda de Música de Felanitx va oferir un concert a l’església. Dos santjoaners formen part d’aquesta banda: en Joan Paloni i na Bàrbara Bauzà riera. ✑ el Pla education Centre, que es va posar en marxa a mitjan setembre, i que es dedica a l’ensenyament de l’anglès, vol ser més que una escola convencional. Per això organitza altres activitats a part de les estrictament acadèmiques, l’interès de les quals va més enllà de l’aprenentatge de l’anglès. el primer dissabte d’octubre es va projectar el documental Gezi Generation: Young People Who are Fighting to Change Turkey, del fotoperiodista italo rondinella, que va passar un any a istanbul i va conèixer de primera mà la lluita veïnal per evitar que es fes desaparèixer la plaça Gezi per construir-hi un centre comercial. Com és natural, la lluita anava molt més enllà de la simple conservació de la plaça. Per cert, en rondinella és pessimista i creu que el centre comercial, de moment aturat per un contenciós, s’acabarà fent. ✑ el Partit Popular ja s’ha posat en marxa per a les eleccions locals del maig de 2015. el dis-

Carme Castells, de la Casa-museu, presentà Miquel Sbert qui va fer una conferència sobre la cuina i el cançoner popular a la sala polivalent del casal de la Tercera Edat, un dels actes de la Diada del Pare Ginard d’enguany.

Fira de Sant Joan. Empreses i associacions santjoaneres oferiren el seus productes a tots els que s’hi acostaren. Aquí podem veure en plena tasca Joan Jaume, d’Embotits Sa Caldera, i Rafel Solander i Llorenç Reimoro.

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Página 8

mel i sucre

La segona edició de la Pujada a Sant Nofre va tornar ser un èxit. Gairebé 150 persones hi varen participar. Vet aquíun bon ramell dels santjoaners i santjoaneres que feren la carrera o l'organitzaren.

sabte 18 soparen de paella a Consolació, amb el president José ramón Bauzá com a estrella convidada, a més d’altres pesos pesants del partit tant a Mallorca com a sant Joan. s’han publicat fotografies del president amb joves santjoaners, alguns dels quals segur que acompanyaran a la llista el candidat ja oficial, Pablo Pascual. ✑ Dues santjoaneres s’han presentat a les primàries del partit MÉs. són na Marta Jordà Català, que es postula per al Consell, i

n’aina Bernad (de ca s’olier), que opta al Parlament. També per al Consell es presenta un fill de na Morei, en Pep Florit, resident a sineu. ✑ l’associació de Persones Majors de sant Joan va organitzar una bunyolada per celebrar la Festa de les Verges, la nit del 20 d’octubre. Després dels bunyols, varen actuar els Havaners del Pla. ✑ la santjoanera Margalida Jaume Bauçà “de son Cucuí”, va complir 101 anys d’edat. Ho va

celebrar envoltada dels dos fills, els sis néts, nou renéts i altres parents.

✑ a la vista d’algun accident greu que hi ha hagut a altres pobles de Mallorca fent ús d’instal·lacions municipals, el nostre ajuntament ha decidit exigir assegurances d’accident a tots els grups que organitzin activitats a edificis municipals. si les activitats són de pagament, a més, es demana una assegurança de responsabilitat civil.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 8

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Pรกgina 9

mel i sucre

mel412_mis298 27/10/14 10.09 Pรกgina 10

mel i sucre

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Pรกgina 11

mel i sucre

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 12

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple ordinari de dia 15 d’octubre Tot i que no se va fer el dia habitual, el darrer dimecres de mes, aquest ple va ésser considerat ordinari per acord de tots els regidors. el motiu era no fer tard en l’adopció d’alguns acords que era necessari aprovar com més aviat millor, i al mateix temps aprofitar per fer el ple ordinari, que celebrat al cap de 10 dies hauria quedat pràcticament buid de contingut. la sessió va començar puntualment a les 9 del vespre, amb l’assistència de 9 persones entre el públic, i tots els regidors excepte Noèlia llull (Pi) Com en tots els plens ordinaris, els dos primers punts serviren per aprovar les actes de sessions anteriors pendents d’aprovació i per informar els assistents dels decrets de batllia dictats des de la darrera sessió ordinària. en el tercer punt es va aprovar provisionalment, per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ) i 2 abstencions (1 Pi + 1 PsiB-Psoe) una correcció de deficiències en la redacció de les Normes Subsi diàries que han de regir l’urbanisme del nostre poble en el futur, com a una passa més de les moltes que s’han hagut de fer per la seva aprovació. es tractava de les deficiències ja esmentades en el plenari anterior, de 30 de juliol, que podeu consultar al Mis pertinent o a al vídeo de melisucre.cat. en el debat anterior a la votació el regidor Francesc Mestre (Pi) va mostrar alguns dubtes sobre com quedava el tema de l’antiga “matança”, i Frederic febrer (PsiB-

Psoe) va lamentar que l’equip de govern no hagués estat més bel·ligerant a l’hora de defensar que es mantingués dins les NNss la zona de polígon industrial prevista.

Altre cop s’han tornat a aprovar provisionalment les noves Normes Subsidiàries. Estam en la tercera legislatura d’ençà que es varen iniciar els tràmits per a la seva modificació. Esperem que “a la tercera vagi la vençuda”. en el quart punt es va aprovar, per unanimitat, el compte general de Pressupostos de 2013, havent transcorregut el termini d’exposició pública sense incidències. amb aquests temes comptables, la constància de l’equip de govern actual està aconseguint un dels objectius que es va fixar en l’inici de la legislatura: tenir els comptes al dia, la qual cosa és una feina clau per poder oferir tota la informació econòmica i financera de l’ajuntament en un exercici de transparència, tant de cara a les administracions supramuncipal com de cara als mateixos ciutadans. en el tercer punt es plantejaven 4 modificacions de crèdit que comptaren amb 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 PsiB-Psoe) i 1 que no va votar ni a favor ni en contra ni abstenció (Pi), de manera que supòs que tècnicament degué ser un vot en blanc. la primera es feia per poder fer front al

pagament de la confecció dels “manuals d’auto protecció” que se varen haver de redactar en motiu de les festes patronals com a protocol d’actuació en cas d’accidents, que actualment és obligat de fer en totes les festes i celebracions multitudinàries que es celebren al poble. la segona es plantejava per poder fer la contractació temporal d’una persona per fer la vigilància del Punt Verd, amb el ben entès que durant la època que aquest indret va estar vigilat, la factura d’eliminació de residus va baixar substancialment, de manera que aquesta pot ser una d’aquestes despeses que s’arriben a auto finançar per elles mateixes. la tercera modificació era per atendre la despesa de seguretat social d’aquesta contractació. i finalment, la quarta, proposava una ampliació de crèdit per poder mantenir sense alterar els horaris d’atenció al públic a les oficines de l’ajuntament, donades les dues baixes de personal laboral, una d’elles imprevista, que s’han hagut d’afrontar des del consistori.

L’ajuntament ha creat la figura del “Policia tutor”. La seva feina principal és ajudar en la resolució de conflictes en l’entorn escolar, tant a dins les escoles com a qualsevol espai públic. el sisè punt tractava de implementar a sant Joan la figura de Policia Tutor, aprofitant que el

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 13

mel i sucre nou policia local del poble té realitzats els cursets adients per assumir aquesta tasca. la implementació d’aquesta figura va acompanyada d’una sol·licitud de subvenció a la Conselleria d’interior del 70% de la nòmina, la qual cosa podria permetre al consistori, en un futur, plantejar la convocatòria d’una nova plaça de policia local. la proposta va ser aprovada per 7 vots a favor i 1 abstenció, la del regidor Pedro Galmés, que no va votar per ser el germà del policia local en qüestió. en el setè punt es va aprovar per unanimitat una modificació a l’ordenança municipal per guals, a l’objecte de poder atorgar guals permanents per permetre utilitzar espais del carrer per activitats comercials, normalment bars.

a continuació una curiositat: els quatre següents punts tractaven de mocions presentades pels distints grups polítics. Poques vegades es veuen tantes mocions en el mateix plenari. en el novè punt, una moció del PI contra la modificació de la llei electoral que pretén impulsar el Partido Popular de Madrid en el sentit que el batle de cada poble sigui el candidat de la llista més votada, amb independència de si és votat o no per una majoria dels regidors electes. Va ser aprovada per 5 vots a favor (3 axsJ + 1 Pi + 1 PsiB-Psoe) i 3 en contra (PP).

Es modifica la ordenança de “Guals permanents” per poder donar cobertura legal als bars i altres negocis locals per poder utilitzar aceres i part dels carrers en benefici dels seus negocis.

S’aproven mocions contra la modificació que vol fer el PP a la Llei electoral, a favor del diàleg entre el Govern Balear i la comunitat educativa, i a favor d’augmentar les partides destinades a les Illes Balears en els pressupostos generals de l’Estat per 2015.

en el vuitè punt es va aprova, també per unanimitat, mantenir igual que el curs passat l’ajuda municipal a l’escoleta-parvulari de Sant Vicenç de Paul, a Ca ses Monges, actualment gestionada per l’empresa “estel Telós sl”.

en el desè punt, una moció del PP donant suport a aquesta mateixa llei electoral. aquesta va ser defensada per Joan Magro, que va intentar consensuar-la modificant alguns punts en el sentit de canviar el concepte de diverses

situacions que la llei encaminaria com a d’obligat compliment per recomanacions d’arribar a un consens entre tots els regidors electes. les explicacions no varen ser del tot clares i no se pogueren plasmar allà mateix en una redacció alternativa de la moció, de manera que la seva intervenció no va tenir èxit, i va ser denegada per 3 vots a favor (PP) i 5 en contra (3 axsJ + 1 Pi + 1 PsiB-Psoe) en l’onzè punt, una altre moció del PI per instar el Govern de les Illes Balears a acatar la sentència del TIL i a recuperar el diàleg entre els gestors de l’administració autonòmica i els representants de la comunitat educativa i diversos agents socials. el regidor antoni oliver, que és misser, va puntualitzar que ell no podia votar a favor de l’acatament d’una sentència, ja que això implicaria que hi ha qualcú que no està disposat a acatar-la, la qual cosa representaria un conflicte important amb la justícia. Davant aquesta observació es va procedir a llevar aquest punt concret de la moció, que va ser aprovada per unanimitat. i al dotzè punt, la darrera moció, aquesta del grup axsJ, per instar al Govern Central a que en els Pressupostos Generals de l’Estat per 2015 tingui en compte la greu discriminació negativa que patim els habitants de les illes Balears front als d’altres comunitats, i que augmenti de manera

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 14

mel i sucre substancial les partides per inversions previstes a la nostra Comunitat. a títol d’exemple, està previst que ens arribin a les illes inversions per valor d’uns 124 € per habitant com mentre a altres comunitats en poden arribar a rebre 600. la moció també instava el Govern Balear a defensar aquesta postura, i va ser aprovada per unanimitat. en el penúltim punt, en l’apartat d’informacions, l’equip de govern va fer les següents intervencions: Pedro Galmés: agraint les col·laboracions rebudes en la organització i realització de les festes patronals. la Fira de tardor i Festa des Botifarró es va treure a concurs per les entitats locals, i el Centre Cultural va fer la millor oferta. en l’apartat d’expositors hi varen participar 26 empreses santjoaneres. el cost per l’ajuntament han estat uns 5.000 €. Josep Bauçà: a principis d’aquest mes d’octubre hi va haver una pana important a la xarxa d’aigua potable. es tractava d’una avaria que se veu que ja feia temps que hi era, però que no s’havia manifestat clarament fins aquells dies. D’ençà que se va arreglar, la bomba d’extracció d’aigua funciona aproximadament unes dues hores menys per dia.

*** La Conselleria d’Agricultura treu a la venda la casa que era de la “Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos”. Personalment crec ha estat una operació orquestrada per individus que volen escanyar l’associacionisme agrari a qualsevol preu, i pens que es un vertader robatori legal als pagesos santjoaners, que pagaren aquest local de la seva butxaca. Per actuar amb justícia vertadera, els doblers de la venda s’haurien de revertir exclusivament al col·lectiu de pagesos santjoaners, i en aquests moments la Cooperativa és la seva única representació organitzada. Qualsevol altre cosa serà una injustícia. Legal, però injustícia al cap i a la fi. *** s’han arreglat 4 de les 6 trompes que hi ha instal·lades a dalt de l’església per fer crides. les peces que no funcionaven eren les bobines dels altaveus. en Pep les ha pogudes arreglar, i ara estan guardades com a peces de recanvi per quan se tornin a espenyar les que hi ha posades. s’ha utilitzat un romanent de doblers que hi havia per renovar cadires a la biblioteca municipal i unes cadires plegadisses que s’utilitzaran a conveniència. s’està substituint la instal·lació elèctrica de les faroles del cementiri. les despeses de llum i manteniment de la piscina municipals han pujat a uns 616 €, 600 dels quals han corregut a càrrec de

l’empresa adjudicatària del servei. els 16 restants, a càrrec de l’ajuntament. se tindrà en compte per la concessió de l’any que ve. Catalina Gayà: s’ha contractat contractar una assegurança de responsabilitat civil i d’accidents per totes les activitats que se facin dins edificis o espais de propietat municipal. No suposa cap despesa considerable, i si hi a qualque de nou se podrà assumir amb més garanties. s’ha condicionat l’espai reservat per posar l’ascensor per l’edifici de les Persones Majors per utilitzar-lo com a magatzem, mentre no s’hi instal·li l’ascensor, que pareix que no és cap cosa imminent.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 15

mel i sucre Durant les dues primeres setmanes de setembre se fer una “posta a punt” de les instal·lacions de l’escola de son Juny. el FoGaiBa ha posat a la venda l’edifici de la Cambra agrària, i han avisat l’ajuntament per si vol recuperar la documentació que hi dins aquest edifici emblemàtic de la pagesia santjoanera. s’han penjat al tauló d’anuncis de l’ajuntament els horaris d’atenció al públic del personal que fa feina a l’ajuntament a temps parcial, per què les persones que els han de fer consultes o o encomanar gestions tinguin aquesta informació a ma i evitar en lo possible les esperes i pèrdues de temps. el Consell de Mallorca esta redactant dos projectes a instàncies de l’ajuntament: el de l’obertura del carrer Mirador cap el de ses roques, i el de rehabilitació de la Casa de Cultura. la pujada a lluc de la Part Forana d’enguany, iniciada la nit del 13 de setembre, va tenir un gran èxit de participació. l’ajuntament va col·laborar aportant l’autocar per la tornada dels participats locals, i de les “llumetes” personals. Dia 24 de setembre el consistori va acollir la presidenta del Consell de Mallorca en visita oficial. amb ella es varen tractar diversos temes d’interès local, els més importants foren les Normes subsidiàries i les futures obres de condicionament de l’entrada del

poble a part de Montuïri, entre l’antiga “sa Matança” i la nova rotonda. l’endemà mateix, dia 25 de setembre, hi va haver una reunió de feina amb l’enginyer de zona per iniciar els tràmits per a la canalització subterrània de les aigües pluvials d’aquest tram, que actualment corren per la voravia consumint un tram que d’altra manera podà ser utilitzat com a calçada en el futur.

Aquesta tardor la Conselleria d’Agricultura farà els torrents nets. Convendrà que els pagesos posin atenció a la franja de servitud de 5 metres a banda i banda, ja que les màquines poden fer malbé els sembrats. s’ha desembossada la canalització d’aigües pluvials en el punt que travessa la carretera de Vilafranca per davall, endret de la depuradora. aquesta actuació persegueix evitar que s’hi faci el gran embassament d’aigua a les primeres pluges de la tardor. si així i tos s’hi segueix embassant aigua, s’hauran de prendre altres determinacions més importants i costoses. Dia 30 de setembre varem tenir una persona centenària al

poble. la “madona de son Cucuí” va complir 100 anys, i l’ajuntament les va sumar a les felicitacions lliurant-li un ram de flors. els projectes del Pla d’obres i serveis 2014 – 2015, actuacions que afectaven el cementiri les aigües pluvials de la part de baix del poble, ja estan acabats. les certificacions d’obres ja estan firmades i entregades, i falta executar les millores que oferiren els adjudicataris. a demés, amb el “ja que hi som”, s’han fet altres obres necessàries a diversos indrets del poble. s’ha rebut una comunicació de la Conselleria d’agricultura, que aquesta tardor faran els torrents nets. aquesta comunicació insta l’ajuntament a avisar els propietaris de finques travessades per torrents, que hi ha una servitud de 5 m a banda i banda de torrent per poder passar les màquines i poder fer la feina. i ja en darrer punt, hi va haver els següents precs i preguntes: Francisco Mestre: un grup de pares de la classe de tercer li han comunicat que hi ha uns suports d’uns reforços a la paret que se veu que se varen posar per fixar unes biguetes que aguanten un toldo que guaiten un poc dins l’aula, i passen pena que no hi hagi qualque lesió per aquest tema. acabats els punts, la batllessa va aixecar la sessió al cap de dues hores d’haver-la començada.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 16

mel i sucre

El mes de novembre

l’hort des padrí

s temps de cavar i sembrar, i diuen que que qui sembra mala llavor no troba segador. Comença el novembre amb la festa de Tots sants, seguit del culte als difunts. Tombes i nínxols del cementeri s’umplen de llumetes i de cossiols amb ramellers i flors de tota classe. els més nombrosos són els estranys, o crisantems, però també hi ha rams molt vistosos i cridaners de flors o plantes exòtiques. em resum, es pot dir que han augmentat les visites al cementeri al mateix temps que s’han reduït els torns de misses en sufragi dels difunts.

Gloses d’en Joan Petrer (Joan Nigorra Gayà) De cançons d’arreplegadissa a mi m’agrada fer-ne, com tenc de tot i dic ver si parlam d’hortalissa.

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” Per les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, a la parròquia de sant Joan comptava amb sis o set capellans; el dia dels morts oficiaven fins atres misses seguides cadascun en sufragi dels feels difunts. el mes de novembre, si hi ha bona saó, les garrigues es deseperten i de dins la fullaraca humida surt tota classe de bolets, de bons i de dolents. Pel que fa a la gent de la mar, per santa Catalina pesquen la sardina; i per als pagesos, en general

! ! &' #

és bon temps per sembrar el cereal. es pot espodegassar la vinya i suprimir les sarments inútils per així tenir bontreballar-la més endavant. És hora de collir els moneiatos, també s’han de collir els caquis i millor si són un poc grenyals; els podem estendre damunt canyissos o caixons i segueixen madurant. Diuen que els nascuts el dia de santa Catalina tenen una saliva que té la virtut de curar cremades.

#$ "

%! #

( & *+

# ,

" ) & *

Tenc un pou i una sini i aigo a bastament, tenc un prebe covent i qualque grossa aubergini. Jo mai he dit cap pecat per fer bona hortalissa, bon recorantacamisa m’agrada anar a fer mercat.

( "-

( !"!! $

# No m’agrada quedar darrera i mai ne tenc de mes si parlam d’uns bons pebrers i qualque domatiguera.

" !

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 17

mel i sucre

investigació

El cançoner del Puig de Sant Onofre FraNCesC

CaNuTo Bauçà

l Puig de sant onofre, de 225 m d’alçada, és una de les màximes elevacions del terme de sant Joan. sobre el cim d’aquest puig, propietat des de sempre de la possessió de sa Bastida, hi ha les restes d’una de les quatre ermites que es construïren a Mallorca dedicades al culte de sant onofre i habitades per homes solitaris dedicats a la vida contemplativa. Cap a la banda de llevant, un petit coll migparteix el puig, isolant un petit cim de 217 metres d’alçada que rep el nom de Puig d’en Carnisser, ja dins terres del veïnat terme de sineu. Per aquest coll passa una vella paret que va de mestral a xaloc, visible des de molta distància i que delimita les terres del terme de sineu i de sant Joan. De la toponímia del Puig de sant onofre, volem destacar sobretot, un topònim relacionat amb l’exposició solar. es tracta d’un rellotge solar que ha regit durant molts anys, per ventura segles, la vida quotidiana dels habitadors d’una extensa i fèrtil plana cerealícola situada baix del puig. aquesta mena de rellotges, utilitzats antigament pels nostres avantpassats, es basaven generalment en l’observació d’algun relleu (roca, penya, penyal, cova etc.) orientat o encarat cap a la posició on es reflecteix el grau màxim de l’exposició

El Puig de Sant Nofre vist des de les terres de sa Bastida.

solar. Quasi tots ells estan relacionats amb la fita més important de l’horari laboral camperol: el migdia. els rellotges solars, eren molt abundants arreu de la nostra geografia i dissortadament l’antic ús tradicional, així com moltes d’altres pautes de la nostra cultura popular, no ha passat més enllà de la societat preturística. aquest rellotge solar, conegut popularment com sa Taula de sant Nofre, és una roca situada a la vessant de ponent del puig i era molt coneguda pels habitadors dels llo-

quets i casetes de la rodalia: son riutort, son salí, Pinyella, sa Galera, son llendera, son Tei, es rafal Nou i terres del terme de sineu. els habitadors d’aquestes casetes i lloquets, molt nombroses en aquesta zona, hi residien temporalment; la seva presència, ajustada al calendari agrícola, s’iniciava per “ses escloveiades” aproximadament per sant Josep. entrecavar, llevar herbes als favars, xítxeros i ciurons era el principi, seguint a continuació les tasques del segar, batre, espolsar ametles, collita

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 18

mel i sucre

El Puig de Sant Nofre vist des de les terres de Son Riutort. Pel collet de l’esquerra del puig passa la partió del terme de Sineu i Sant Joan. La lleugera prominència de l’esquerra és el Puig d’en Carnisser. A la dreta del puig, on fa una espècie de graó, s’hi ubica la Taula de Sant Nofre.

de figues, etc. el final de l’estada era devers la Puríssima, dia 8 de desembre, quan finalitzada la sembra es donava el cicle per tancat i es traslladaven als pobles respectius. la roca, que forma un pla inclinat, en ser migdia –hora solar, naturalment– la claror del sol hi pega de ple i l’umpl totalment, fent un efecte de mirall visible des de molta distància. D’aquesta estela de llum que va omplint la roca poc a poc quan s’apropa el migdia, hom en diu ‘fer es colomet o es colomí.’ Quan l’umpl totalment anunciant el migdia s’utilitzen les expressions següents: –sant Nofre posa taula. –sant Nofre ja estén sa taula (com acte d’estendre les estovalles, per parar taula).

–sant Nofre ja estén. –sant Nofre ja té estès. –sant Nofre ja ha posat taula. És popularíssima aquesta cançó, que fa clara al·lusió a sa Taula de sant Nofre: un parenostro fa nom a sant Nofre cada dia i en venir devers migdia posa taula per tothom.1 Visible des de molt lluny, els sineuers, bons coneixedors d’aquest rellotge solar, l’atalaiaven fins i tot des de la placeta de l’església de sineu, on hi ha l’estàtua del lleó de sant Marc. un dels informadors ens digué que, llavorades a aquesta roca,

hi ha vist una cullera i una forqueta encreuades. algú diu que hi ha representat mig pa, que segons la tradició, el corb portava diàriament a sant Nofre quan era al desert.2 Hi ha indicis que la devoció a sant onofre, anys enrere, estava molt arrelada als pobles dels voltants del puig. Deim això perquè les cançons arreplegades, ja sia pel pare rafel Ginard al seu Cançoner Popular de Mallorca, o les recollides nostres, algunes d’elles inèdites, donen una idea de la popularitat d’aquest sant en temps pretèrits. De fet, al primer certamen convocat per l’ajuntament santjoaner el 1942, a un dels temes proposats hi figura “aplec de cançons populars del gloriós sant Nofre.” el treball estava premiat amb vint-i-cinc pessetes, oferides per don antoni Camps. el guanyador fou el treball presentat pel pare rafel Ginard Bauçà amb el lema “sa Bastida.”3 onofre, o més vulgarment Nofre, ve del nom de baptisme “onophrius” (que en grec significa ‘guardador d’ases’), nom d’un sant egipci del segle iV. Però també pot venir del nom germànic “Hunefred”. a documents catalans anteriors al segle Xiii, s’hi troba la forma “onofred”, que sembla probable que vengui del nom germànic. la seva diada se celebra el dia 12 de juny, un dia abans de sant antoni de Pàdua o dels albercocs, en temps de sega. aquesta setmana era una de les més caloroses i feixugues i era usual en els talls de segadors d’antany, haver-hi qualque acubor per mor de la basca i del calor sufocant: oh sant Nofre gloriós! Demà és la vostra diada;

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 19

mel i sucre si de sol no és carregada en acabar s’escarada promet venir a veurer-vos.4 la imatge que el poble senzill ha tengut de sant onofre és la d’un home pelut, de barba i cabells tan llargs que li servien de vestit: sant Nofre quan era al·lot deia an es seus amics: -si voleu pèl pes pits posau-vos coques de bugiot.5 el Bogiot o Bugiot (Thesium divaricatum) era una planta molt usada en el camp de la medicina popular per guarir els ulls de poll i per fer veixigants. Per la sang espessa, es prenien bullidures de bogiot. segons aquesta cançó, també té la virtut de fer créixer els pèls del cos humà. Pareix ésser que aquest sant era invocat per les fadrines, ja sia per trobar marit o perquè quan fossin casades l’espòs no sortís esgarrat: a sant Nofre gloriós al·lotes feis-li novena, que ne té una caixa plena de marits que enviar-vos.6 an el gloriós sant Nofre me voldria comanar perquè en ‘ver-me de casar no em doni s’homo carxofa.7 sant Nofre dóna marit i sant Marçal dóna dona. senyor, dau-me’n una bona maldament que fos anit.8 oh gloriós sant Nofre! un saltiri vos diré perquè quan me casaré no em doneu s’homo carxofa.9 altres parlen del puig i dels seus habitadors: Damunt es puig de sant Nofre hi habita un ermità que de tant de dejunà tot ha tornat pellerofa.10 Damunt es puig de sant Nofre hi habita un homo extern

El Puig de Sant Nofre vist des de l’antic camí de sa Bastida a Ciutat.

que tot lo dia cui mata i qualque brotet d’alavern.11 Damunt es puig de sant Nofre vaig sembrar faves i lli, demà passat, s’altre dia, les vàrem anar a coir.12 a missa vàrem anar a sant Nofre gloriós i com vàrem davallar refermàrem ses amors.13 a baix d’es puig de sant Nofre hi tenc mon voler guanyat. un capell que no té cofa no és vei ni apedaçat.14 un capell qui no té cofa no és nou ni apedaçat. Habita mon bé estimat a baix d’es Puig de sant Nofre.15 un capellet sense cofa vaig trobar, i no va ser bo. ermitanet, bé estic jo su baix d’es Puig de sant Nofre.16 No som estat a sant Nofre ni diumenge ni ahir; jo el vui un poquet més fi i un poquet més baix de cofa.17 Baix des Puig de sant Nofre hi habita un homo extern, i es capell del Pare etern és foradat a sa cofa.18

Des que estic dins sa Bastida tenc a sant Nofre per patró i li faç oració per vos, roseta florida.19 No en manquen algunes d’irreverents: Baix des puig de sant Nofre hi habita un homo extern, i es coions del Pare etern estan penjats a una roca.20 Damunt es puig de sant Nofre hi habita un homo extern, i es coions del Pare etern tot ha tornat pellerofa.21 sobre la devoció o culte a sant Nofre, hi ha referències sobre les rogatives que devers l’any 1912 es varen fer a la vila santjoanera, perquè enviàs l’aigua tan necessària aquell any per als sembrats. les fonts orals recorden que en Biel de solanda22 engreixà un porc de vint arroves i organitzà una rifa per tal de recaptar doblers i fer una nova imatge del sant –la imatge gòtica procedent de l’ermita del puig és a sa Bastida– que és la que hi ha actualment al santuari de Consolació, feta per l’escultor arcas.23 el pare rafel Ginard recollí de viva veu aquest fet i amb la gràcia i precisió del seu estil, així ho va descriure:

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 20

mel i sucre Consolació, on se digué la missa primera a sant Nofre. se remenà la cosa dins el casino i en Biel féu peus, ajudat des metge Fumet. era un bon propagandista. Quan la pujaren [l’estàtua] a Consolació, tragueren les llanternes noves que només sortien per a Pasqua, Dijous sant i el Corpus. allò va tenir una ressonància grossa perquè era cosa d’en Biel. Hi anà molt de poble, i la música. se féu una festa grossa. Tan bé va anar, que pensaren en fer un retaule. Mestre Xim25, que era el Director de la Banda, també era fuster, i va fer la part de fuster del retaule i don Miquel arques26 va fer el sant i l’escultura del retaule. al costat del retaule hi ha les pintures de sant Gabriel (pen Biel de solanda) i de sant Miquel (per n’arques, l’escultor). al retaule, sant Josep i sant isidro a banda i banda de sant Nofre. en Biel ho animava. Quedà en deute, i havia de seguir anant a jugar i beure! Va rifar un porc una sèrie d’anys. ell mateix despatxava els billets del porc de sant Nofre. i contra burles i verbes, les despatxava tots. Ho va arribar a pagar tot. seguí fent la festa sempre el Diumenge de l’àngel. en acabar l’ofici, un refresc amb una senalla de cacauets, filet, anissat o seca, cassalla (una espècie de seca), i convidava tothom. Deia aquella cançó de Sant Nofre, que en tocar migdia posa taula per tothom...

Retaule de Sant Onofre (conjunt i detalls), a l’oratori de Consolació, obra de l’escultor Miquel Arcas, ajudat pel fuster mestre Xim Sorell (1910-1912). (Font: Mel i Sucre, núm. 200, pàg. 25, febrer 1997.)

“ell [en Biel de solanda] no tingué més devoció que sant Nofre. Com el secretari vell, En Manxa24, que deia: Jo només tenc la Trinitat. Tots els altres sants són marxandos de panera. Devia ésser devers l’any 1910. Hi hagué sequedat. la mare d’en Biel pujà amb una altra dona al Puig de sant onofre per resar-hi el rosari. Trobaren uns al·lots que envoltaven la capella:

–No plou perquè Déu no ho vol plourà com Déu voldrà. i digueren a aquells al·lots: –Voleu que resem el rosari? el resaren. la mare ho contà a en Biel. seguí sense ploure. en Biel amb el metge Fumet (el metge riera), dins el casino, tremparen de dir una missa a sant Nofre. en Biel ho mogué entre copa i copa. Després de la missa va ploure. en Biel se va entusiasmar. Parlaren d’una estàtua a

Tot era bulla per sant Nofre, festa renouera, que contrasta amb la vida ermitana del sant.”27 D’aquest fet se’n va fer ressò El Correo de Mallorca del 22 d’octubre de 1912: Bendición del retablo de San Onofre Hoy domingo 20 octubre de 1912 en el oratorio de Nuestra señora de Consolación de este pueblo ha tenido efecto la bendición de un retablo y de una estatua dedicados a san onofre obras del escultor señor arcas y contruidas por iniciativa de un humilde agricultor de ésta Gabriel Gual.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 21

mel i sucre la iniciativa tuvo por base una súplica al santo con motivo de pertinaz sequía que ya unos años tenía conprometidas las cosechas: súplica atendida con abundantes lluvias que volvieron a la vida esquilmadas sementeras que se daban por perdidas. el sencillo agricultor no pudo menos de estar agradecido y al exponer la idea de erigir una estatua a san onofre fué acogida con tal entusiasmo que a poco de expuesta se vió realizada y hoy el religioso pueblo de san Juan como final de agradecimiento, en solemne procesión, a la que ha tomado parte la banda municipal de Porreras, ha subido al oratorio y allá el señor Párroco Niell ha bendecido al artístico retablo en el cual ha sido colocada la figura del mencionado santo habiéndola apadrinado los jóvenes de ésta don Juan Galmés, y la señorita antonia Bauzá. en el ofertorio de la Misa Mayor que allí mismo se ha celebrado el orador sagrado don luís Crespí ha pronunciado sentido discurso alusivo al acto. la más cordial enhorabuena para el mencionado señor Gual quien no ha escatimado sacrificio alguno hasta ver realizada su idea, igualmente la merece y de todas veras se la damos a todo este pueblo que tiene por la mayor honra ensalzar su fe religiosa (Corresponsal de El Correo de Mallorca 22 octubre de 1912).28 Tot i el nombrós aplec de cançons, aquest nom de pila masculí no trobà fortuna en el repertori onomàstic santjoaner, si més no, és pràcticament inexistent. el padró de població de sant Joan de l’any 1891, solament registra una família portadora d’aquest patronímic i curiosament són d’ascendència sineuera. És la formada per Miquel Caimari Pascual (n. c. 1850) Puput, originari de sineu, moliner d’ofici i conegut com “es moliner Puput”, era casat amb la santjoanera antònia Bauçà Gayà (n. c. 1847). un fill d’ambdós fou onofre Caimari Bauçà (1872-1929) el sen Nofre Puput, casat amb Francina aina Jaume Bonet (1864-1936) Jor dana, el perpetuador d’aquest patronímic a sant Joan.

Notes 1 Comunicació oral de Catalina oliver Font (n. c. 1938) Morreta; Miquel Fiol Gomila (n. c. 1909) Rector; Catalina Niell lladó (n. c. 1903) Marron; Gabriel alzamora sabater (n. c. 1909) de Son Virgo i Maria alomar real (n. c. 1905) Palovina, tots ells de sineu. el pare rafel Ginard Bauçà, recollí aquesta cançó, amb lleugeres variants, registrada al seu CPM, volum iii, pàg. 243, núm. 443: un parenostro perhom a sant Nofre cada dia, i ell, en tocar migdia, posa taula per tothom. 2 el DCVB, s.v. taula, registra aquesta explicació: “Sant Nofre posa taula: significa que és migdia, o sia que és hora de dinar, perquè a migdia el sol dóna de ple a una roca molt visible que hi ha en el Puig de sant Nofre.” 3 Vegeu: Costa salom, Carles (2003). “Francesc oliver oliver, organitzador dels certàmens historicoliteraris.” a: La família Oliver dels Calderers. Monografies santjoaneres 15. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Pàg. 129. 4 Ginard Bauçà, rafel (1970): Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 243, núm. 442. Comunicació oral de Catalina oliver Font (n. c. 1938) Morreta; Miquel Fiol Gomila (n. c. 1909) Rector i Catalina Niell lladó (n. c. 1903) Marron, tots ells de sineu. 5 Comunicació oral de Catalina oliver Font (n. c. 1938) Morreta; Joan Munar Munar (n. c. 1916) Salom i Julià amorós rotger (1898-1989) de sa Teulera, tots ells de sineu. 6 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 243, núm. 440. Comunicació oral de rafel Bauçà Gayà (1934-2001) Maiolí, de sant Joan. 7 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 366, núm. 1536. 8 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 388, núm. 1931. Comunicació oral de Maria alomar real (n. c. 1905) Palovina, de sineu. 9 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 243, núm. 441. 10 Comunicació oral d’antoni Jaume Nicolau (1920-2011) Jordà, de sant Joan. 11 Comunicació oral de Catalina oliver Font (n. c. 1938) Morreta, de sineu; Miquel Fiol Gomila (n. c. 1909) Rector, de sineu; Gabriel alzamora sabater (n. c. 1909) de Son Virgo, de sineu i antoni Gayà Barceló (n. c. 1932) Parric, de sant Joan. 12 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 46, núm. 223. 13 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 273, núm. 908. 14 Ginard Bauçà, rafel (1979). Cançoner

Popular de Mallorca, volum i, pàg. 152, núm. 2537. 15 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 47, núm. 245. 16 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 47, núm. 244. 17 Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 274, núm. 913. 18 Comunicació oral d’antoni Gayà Barceló (n. c. 1932) Parric, de sant Joan. 19 Comunicació oral d’antonina Gual Matas (n. c. 1910) de Son Tei, de sant Joan. recollida per Ginard Bauçà, rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum iii, pàg. 110, núm. 1319. 20 Comunicació oral de rafel Bauçà Gayà (1934-2001) Maiolí, de sant Joan. 21 Comunicació oral d’antoni Gayà Barceló (n. c. 1932) Parric, de sant Joan. 22 Gabriel Gual Bonet (1863-1945) de Solanda. Fadrí despreocupat i carreter d’ofici, del qual se’n conten moltes anècdotes. 23 Miquel arcas Pons (Palma 1876-1953). Pintor i escultor. s’inicià a Palma com a deixeble dels pintors llorenç Cerdà, Marc llinàs i Guillem Galmés, per continuar l’aprenentatge a l’escola d’arts i oficis de Barcelona i a l’acadèmia de san Fernando de Madrid. en tornar a l’illa, guanyà per oposició la plaça de professor de modelatge a l’escola d’arts i oficis, i el 1945 presentà la seva primera exposició al Cercle de Belles arts de Palma. especialitzat en quadres paisatgístics i de costums, es dedicà també a obres religioses de caire historicista, sobre tot retaules i monuments funeraris. Fou l’autor de l’escultura dedicada a Josep Maria Quadrado, al carrer Palau reial de Palma. Va esser acadèmic numerari de l’acadèmia de Belles arts de sant sebastià de Palma (GeM, i, pàg. 208). 24 Don Miquel Joan Nicolau Bauçà (18111896), fill del senyor Miquel Joan Nicolau Matas i de la senyora Catalina Bauçà Gayà, secretari de l’ajuntament i organista de la parròquia. li deien En manxa mal li toc pesta, perquè en adormir-se una nota de l’orgue, sempre pronunciava aquesta maldició. 25 Mestre Joaquim sorell, fuster, escolà de la parròquia de 1862 a 1864, en temps del rector Terrassa, director més tard de la banda de música de la Sociedad Unión Protectora Musical San Juan. 26Miquel arcas Pons (1876-1953), pintor i escultor, autor de nombroses imatges religioses i retaules per a les esglésies de Mallorca. els quadres de sant Miquel i sant Gabriel, de molt poc valor artístic, varen ser retirats quan es va fer la restauració del santuari, els anys 1959-1965. 27 estelrich Costa, Josep (1996). “Garbes del pare Ginart (1). en Biel de solanda.” a: Mel i Sucre núm. 186, pàg. 22-25. sant Joan: obra Cultural Balear. 28 Bauzà adrover, Cosme (1940). Fragmentos Históricos de la Villa de San Juan. edició mecanografiada. Pàg. 59.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Pรกgina 22

mel i sucre

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Pรกgina 23

mel i sucre

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 24

mel i sucre

divulgació

Ampliació d’una explicació donada a “Això és mel” raFael soler Gayà

n el programa “això és mel” dedicat a sant Joan –i emès per iB3 el passat dia 21 d’octubre– es va incloure una succinta explicació de qui subscriu sobre diversos rellotges de sol portàtils entre els quals n’hi havia un realitzat per al Col·lectiu Teranyines. Com que l’explicació va ser molt breu i, sens dubte, insuficient, es dóna tot seguit una descripció completa del seu funcionament. s’informa, a més, que en el butlletí La Busca de Paper de la societat Catalana de Gnomònica es publicarà en breu un artícle sobre la justificació d’aquest rellotge que estarà a disposició de qui m’ho demani. Detall del quadrant polar universal

en la trobada de l’any 2000, a Consolació, del Col·lectiu Teranyines es va distribuir entre els assistents un rellotge de sol portàtil en forma de creu –producte del treball de bricolatge en paper vegetal de qui subscriu– que es va distribuir entre els assistents. Motivà aquest fet que s’havia conegut una carta datada a san Diego del missioner franciscà (mort màrtir el 1775) fra lluis Jaume –natural de la vila–, membre de l’equip de fra Juníper serra –fundador d’aquesta avui ciutat– dirigida, aquesta carta, al pare guardià rafel Verger on li demanava un rellotge de sol portàtil com els que utilitzaven altres missioners en els seus viatges per sierra Gorda (Mèxic). No és segur que es tractés d’aquest tipus de rellotge “polar uni-

versal” però sí molt probable. així anomenat per ozanam (1693), va ser un rellotge, i al mateix temps brúixola, emprat en el seu temps pels monjos viagers, segons conta Bobynet (1663). D’una banda, les regles monàstiques no els permetien l’ús d’objectes sumptuaris, com llavors eren sovint els quadrants metàl·lics portàtils i, per altra banda, els viatges podien ser llargs i amb apreciable variació de la latitud. aquest humil rellotge, doncs, respon molt bé a la satisfacció d’aquestes condicions, aprofitant a més un element de la seva indumentària habitual: una creu de fusta que portaven penjada del coll o de la cintura. la necessitat de conèixer la latitud no complica gaire la lectura. el monjo havia de dur el compte dels dies que passaven i preguntar per la data i

la latitud (o prendre-la per l’estrella polar) en els llocs del seu itinerari, sovint coneguts monestirs o convents on solien pernoctar.

Manera d’utilització Dades necessàries. es requereix conèixer la latitud del lloc i la data de la lectura. Passes a fer. es convenient veure el dibuix abans de llegir i conèixer quan comencen: àries el 21 de març, Taure el 20 d’abril, Gèminis el 21 de maig, Cranc el 22 de juny, lleó el 23 de juliol, Verge el 23 d’agost, libra el 22 de setembre, escorpí el 23 d’octubre, sagitari el 22 de novembre, Capricorn el 22 de desembre, aquari el 20 de gener, Peixos el 19 de fedrer.

ELS SIGNES ZODIACALS Primavera

Estiu

Tardor

Hivern

ARiES

CRANC

BAlANÇA

CAPRiCoRN

TAuRE

llEó

ESCoRPí

AquARi

gÈMiNiS

vERgE

SAgiTARi

PEixoS

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 25

mel i sucre

Quadrant orientat devers les 9h i 30’ un dia de mitjan Virgo o Àries i latitud de 39,5º N.

Quadrant orientat un dia de mitjan Libra o Piscis, latitud de 39,5º N.

Pas 1. Elecció de costat de la creu. Ha de posar-se cap amunt mig any d’una banda i l’altre mig de l’oposada, conforme s’indica en el cap de la creu (d’àries a Verge, o de Balança a Peixos). la plomada se suspèn en aquest costat en l’angle de la creu.

Pas 3. Inclinació. Mantenint el braç de la creu horitzontal s’aixeca el cap fins que la plomada passa per la ratlla de la latitud indicada en el fust de la creu.

Pas 2. Orientació. Per la posició del sol s’estima cap a quin costat es pot trobar el nord i es dirigeix cap a aquest costat el peu de la creu.

Adhesiu utilitzat per a la cara del quadrant d’Àries a Virgo i per a cinc costats. Adhesiu utilitzat per a la cara del quadrant de Libra a Piscis i per a quatre costats. Creu: gruix, 15 mm; ample de bra ços i fust, 23 mm; altària d’aquests, 23 mm i 110 mm.

Pas 4. Gir. Hores no centrals del dia: mantenint horitzontal el braç de la creu i l’angle d’inclinació del seu fust, es gira tot el conjunt horitzontalment fins que la punta de l’ombra del braç (sigui la superior o la inferior) quedi situada, a estima, en la data del calendari

Adhesiu utilitzat per a la cara del quadrant de Libra a Piscis i per a quatre costats.

zodiacal disposat en el braç i també en el fust de la creu. Hores centrals del dia: en aquestes hores no és possible determinar el gir ni llegir l’hora en el fust per no ser suficient la seva longitud (teòricament hauria de ser infinita). Per això ha de recórrer a l’ombra de la punta del cap del fust i al calendari zodiacal disposat sobre el braç de la creu on, al rellotge exposat, poden llegir-se les sis hores centrals del dia. Informació proporcionada. Bàsicament, el quadrant dóna l’hora vertadera en, almenys, una de les escales i el meridià (o sigui el nord vertader) amb el pla vertical de l’eix del fust de la creu. Lectura amb les escales superiors. Per a això es procedeix amb els mateixos passos però utilitzant les puntes superiors del braç o fust de la creu i els calendaris zodiacals disposats en aquesta part superior. Com d’àries a Verge el sol recorre part de l’horitzó situat al primer (del nord a l’est) o tercer (de l’oest al nord) quadrants, aquest fust de la creu porta escales de lectura per sobre del braç, pel bon matí o per la hora baixa tardana, inoperants de Balança a Peixos. Disseny dels quadrants. Només cal dissenyar els quadrants que ja figuren als dibuixos que segueixen amb els adhesius en paper vegetal. l’única dimensió que intervé és la dels gnòmons rectes, és a dir, la llargària dels braços i cap de la creu. el gruix d’aquesta només determinarà la major o menor amplitud del camp dels calendaris zodiacals (vegeu els signes a la pàgina anterior). així qualsevol es pot fer un rellotge amb la mida que vulgui i just augmentant o disminuint els dibuixos.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 26

mel i sucre

Feim un pensament

Mar d’Aral

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

eim un pensament... sec. els darrers anys i sobretot els darrers mesos, s’ha parlat molt de la dessecació completa del mar d’aral (un mar situat a l’àsia central entre Kazakhstan i uzbequistan). analitzarem breument la situació històrica més actual que ha portat a la mar d’aral i la regió que l’envolta a veure’s sotmesa a una profunda crisi que inclou tots i cada un dels àmbits de la vida al planeta (climatologia, ecologia, economia, biosfera...). seguint els passos que han provocat aquesta problemàtica així com les conseqüències que comporta la degradació d’un espai on l’element central és l’aigua.

On és el mar d’Aral? la ribera del mar d’aral és un dels centres més antics de la civilització del món. aquesta regió té territoris àrids i semiàrids extensos amb només el 5% d’oasis densament poblats. l’aigua és el cos central d’aquesta regió entorn al mar d’aral (el quart llac interior més gran del món abans de 1960). la dependència de la mar per al desenvolupament de la civilització a l’àsia central data d’èpoques antigues. l’aigua i la irrigació han estat sempre la base de la vida, el desenvolupament de cada cosa viva, i el component principal de la naturalesa a la regió. a principis del s. XX vivien en aquesta regió entre 7 i 8 milions de persones. les terres irrigades suposaven prop de 3,5 milions d’hectàrees i tenien xarxes d’irrigació a diversos nivells, que eren la base econòmica de la societat.

actualment la població excedeix els 60 milions de persones. De la mateixa manera, les terres irrigades s’han quasi triplicat (7,9-8,3 milions d’hectàrees actualment). Què ha passat? el mar d’aral ha tingut històricament canvis periòdics de la seva superfície aquàtica, és a dir les extensions són seguides per enretiraments. aquets canvis són

condicionats per fluctuacions del clima i fan canviar l’ambient de la regió. el principi de l’agricultura irrigada a la regió data dels s. ViVii aC i coincideix amb l’època més pròspera de la civilització més antiga, que necessitava de la irrigació com un factor decisiu en l’important desenvolupament històric i socioeconòmic. el mar d’aral funciona com un evaporador gegantí, prop de 60

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 27

mel i sucre xement del consum de l’aigua va combinar el cultiu de nous territoris irrigat, on principalment es produeix cotó i arròs, juntament amb l’augment en la població que treballava en agricultura. el flux de l’aigua cap al mar dels dos sistemes principals dels rius (l’amu Darya i el syr Darya) s’ha parat totalment. la degradació del mar d’aral ha provocat que s’hagi convertit en el cos de dipòsits salats més gran del món, situat al centre dels deserts asiàtics.

km3 d’aigua s’evaporen cada any. Contribueix a la millora hidrotèrmica del règim climàtic de la regió, influenciant els règims de plantes àrides, i augmentant així la productivitat de l’aigua per a la pastura, i permetia el funcionament normal dels pous artesians. l’equilibri ecològic (natura-fac-

tors antròpics) va ser estable fins al principi dels anys 60. Quan el mar d’aral tenia un volum de 1.044 km3, i un territori de l’aigua d’uns 68.000 km2. avui l’aral i la seva ribera tenen clar que els desastres ecològics s’han d’atribuir principalment als factors antròpics. el crei-

Impacte climàtic el clima de l’àsia central és un clima continental molt acusat, allunyada de qualsevol oceà, les masses d’aigua més properes són el mar Caspi i el mar d’aral. i si tenim en compte la situació crítica del segon... és fàcil entendre que el clima ha sofert uns efectes importants. Durant els darrers anys del s. XX la sequera i l’aridesa han fet que s’agreugés el problema del mar d’aral, portat canvis al voltant de sensibles en condicions de clima. en el passat l’aral era considerat un regulador que atenuava els vents freds de sibèria i que reduïa la calor de l’estiu. els canvis del clima han conduït a generar un estiu més curt i més sec, i de forma oposada hiverns més llargs i freds. Impacte sobre els sòls la immensa majoria dels sòls a l’àsia central són lleugers i transportats fàcilment pel vent. la sequedat del mar d’aral ha donat lloc a dues classes de desertificació: el llit del mar completament assecat, i l’abús de la irrigació artificial de les terres de conreu. Conseqüentment, ha aparegut un nou desert, aralkum, al centre dels grans deserts asiàtics, morfològicament és un pantà salat, rodejat de dipòsits de sal sòlida, on es combinen altes restes sòli-

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 28

mel i sucre

des com dipòsits minerals, o sòls fets malbé pels fertilitzants. Impacte en el criosfera una de les conseqüències més perilloses de la sequedat del mar d’aral, és l’augment de la degradació de les glaceres muntanyoses de l’Himàlaia, el Pamir, Tientien-shan, i de l’altai, que a la vegada alimenten el syr Darya i l’amu Darya (els rius que alimenten el mar d’aral). Impacte sobre la biodiversitat en el passat, l’especificitat del mar d’aral va contribuir a la riquesa i a la diversitat d’una biota que es podria comparar amb l’africana. aquesta àrea posseïa la meitat de les espècies que es trobaven dins l’antiga urss;

moltes d’aquests, no obstant això, han desaparegut o estan amenaçades. Hi havia 500 classes d’ocells, 200 espècies de mamífers i 100 espècies de peixos, milers d’insectes i invertebrats. Impacte en els ecosistemes la conca del mar d’aral es caracteritza per tenir una estructura espacial complexa d’ecosistemes. aquests són influenciats per les condicions físiques i geogràfiques de la regió, les conseqüències de la seva utilització econòmica durant molts segles, i la influència activa de processos antropogènics moderns. els ecosistemes d’aral s’estan convertint en ambients de condicions desèrtiques extremes.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

Impacte econòmic la taxa de malaltia té tendència a augmentar progressivament. les víctimes primàries de les crisis eren les capes més vulnerables de la societat: nens, dones, pobres, malpagats, tant de ciutats com àrees rurals. la sang, les malalties onco lògiques, l’asma i les malalties cardíaques estan progressant. la investigació mèdica prova que la incidència i el creixement d’aquestes malalties són directament proporcvionals al desastre ecològic. Previsió de futur si bé fa uns 10 anys es contemplaven diversos escenaris, actualment es considera que la dessecació total del mar d’aral s’esdevindrà en uns 5 o 10 anys.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 62

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

` Etnia que viu enttre terra banyada. 2. L’arna es va dirigir a l’Aran. Un hidroavi´ o, aterraria fins en o ntrar en con ntacte amb l’aigua. 3. El jard´ı n’era cuidat ´ un ...: si no me fa més ... l’enviaré per ella. Es a prendre pel sac. 4. Cor del cor. Augmen menttava de volum, l’aigua quan es congelava o l’anus quan defecava. L’ésser sobrenatural més frequen ¨ ntt d’aquesta secció o. 5. Co¨ıa tantt la carn que es tornava tirosa. All` a on seuen els que cobren més d’una corporaci´ o. o Acaba el que s’ha d’acabar. 6. In ntel·ligència Artide les beates. Institucio ficial. Assentt les esta est` àtues a Instituci´ o que regula la llengua castellana. 7. Tija de ferro per rostir, possiblemen ementt forjada a un tas. Quart minvantt. No veig a quin lloc hi ha la negaci´ ci´ o. El meu o fill ha perdut el compte. 8. La CIA cerca un b` ovid o ` per les munttan ta yes. El més habitual de Londres en temps de la Revoluci´ o Industrial. A ... ciutat de Los Angeles hi he senttit la nota ... . 9. Des d’un far ossi han vist arribar en T` o ofol Colom. Sal o èster de l’` acid a ` oleic. 10. Sol ser la sigla de “Partit”. El njuntt de les cam´ı fins a Istanbul és molt curt. Conjun ıquiques i inttel·lectuals d’una persona. facultats ps´ıqu 11. Els partidaris del tsar també s’estan tornantt habituals. Fa posar la boca com un embut. La fi del mó on. 12. Modalitat de reproducci´ o tipogr` gr` afica. a Estic frenètic perquè se’n va la fira. El podeu resoldre a:

1. Més de la meitat de gentt Horitzonta al als: amb més de devuit anys. Es decantta per ficar la ´ ir` que pota. 2. Que no arriba a dues. Es oonic ` sempre en trobem tan nts als Mots Enquadrats. Pr` aacticament ` t sua. 3. Per jugar al bar o tranquil·litzar els animals. Que ja sap quin gust té. 4. Han de ser atrevits per fer estratagemes amb antigues monedes d’Aquit` aania. ` Tenim llegum a dins una bossa de cuiro mal feta. 5. Nombre natural. Relatiu o pertanyentt a l’ili, a la regio gi´ o coxal. Menjar t´ıpic d’unes matances. 6. Em vaig comprar una canana a la terra promesa dels jueus. Agiti la paraula perquè et casis a un dels ascis. 7. La cadena teleo, o el seu vot. o visiva manifesta la seva programaci´ Puja un turo ´ a la volta ciclista de Fran¸cca. Topa una paraula fora vocals. 8. Escasses vegades no surt una paraula relacionada amb aquesta als Mots. Tros de melisucre.cat/?p=1799 peix. 9. A un ravenar o a l’estudi d’una pel·l´ıcula Solucio ´ al numer ´ o 61: porno. Sog` as la cussa, o la desbarat` a as amb gasos. a U N I V E R S I T A T 10. Realitza qualque cosa, anem a dir la quarta noS A L E R I C O R O S ta de l’escala de do. Bo per a la salut de dreta A P L I C A T S T S E a esquerra; un diari madridista d’esquerra a dreta. U S E N C A M A C A De la fam´ılia dels moixos. 11. Aquest elemen emen nt arN A V A R R A A B P A C T A R E S T O deu sortir car. Hitler mostrà la seva ira quitect` onic o ` O R S P A S T I S R als que no tenien el gen alemany. De la fam´ılia dels D U S OM E R A A G a cavalls i propens a fer esqu´ı. 12. Fer un niu. All` O B R I R M A E M I hi ha un desprenimen enimentt de neu. Al fons del mar. L A I C P I T E R A 13. In ntoxicaré amb gas de guerra. Deessa grega de E U A P I T I R R R la saviesa que d´ ona nom a l’actual capital. o

Ver rticals: 1. Que fa mudances amb frequ¨`encia.

G A R R A E S T A R A R E I N E S O R A M

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 30

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EvoluCió PERíoDE 2008-2014

gENER FEBRER MARÇ ABRil MAig JuNY Juliol AgoST SETEMBRE

2014

2013

2012

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2

Comentari al mes de setembre enguany, el setembre ha presentat uns valors de temperatura molts més elevats que els normals per a aquest mes. la temperatura mitjana ha pujat quasi 2 ºC respecte al setembre de 2013 i únicament ha baixat 0,8 ºC respecte a l’agost. Ha presentat el valor més elevat de la sèrie d’anys que duim registrats, des del 2008. l’any 2011, és l’únic any en què trobam una mitjana mensual que s’aproxima a la d’enguany, amb 23,2 ºC. l’esperat canvi de temps, de final d’agost, que anuncia que ja s’apropa la tardor, en aquest any no s’ha arribat a fer present de manera clara en el setembre, ni tampoc a l’octubre. estam davant una situació atmosfèrica totalment inusual per a aquesta època de l’any. si ens fixam amb el gràfic de temperatures del setembre, observam una lleugera baixada a partir del dia 22 i fins a final de mes. aquesta variació coincidí amb una inestabilitat atmosfèrica que ens va aportar quasi bé les úniques precipitacions del mes. al turó de son Juny s’han comptabilitzat solament 32,9 mm en tot el mes. Potser que a altres indrets del nostre terme hagi plogut un poc més. el mal temps de la

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6

2008

2014

2013

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

MES DE SETEMBRE

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria velocitat mitjana del vent velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

23,9 ºC 34,1 ºC (dia 8) 15,6 ºC (dia 27) 32,9 mm 2,5 Km/h 48,3 Km/h (dia 2) S-SE 77% 1013 mb 4 ml/dia

22 ºC 29,6 ºC (dia 6) 15,6 ºC (dia 24) 11,5 mm 4,5 Km/h 49,7 Km/h (dia 29) S-So 76,00% 1015 mb 3,4 ml/dia

oCTuBRE 2014 (fins a dia 24) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria velocitat mitjana del vent velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014

gENER FEBRER MARÇ ABRil MAig JuNY Juliol AgoST SET.

2013 SET.

21,4 ºC 31,7 ºC (dia 18) 14,2 ºC (dia 23) 7 mm 3,7 Km/h 40,2 Km/h (dies 16) o 3,5 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230 183569 201024 198406 170775 130515

5290 7168 10432 13542 14134 15098 14426 12592 9828

12,36 12,03 12,21 12,79 12,99 13,31 13,75 13,56 13,28

.... 14,74 15,48 22,23 23,83 30,17 31,26 31,11 28,53

4285 5806 8450 10969 11449 12229 11685 10200 7961

1323 1792 2608 3386 3534 3775 3607 3148 2457

125885

9668

13,02

26,43

7831

2417

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 31

mel i sucre darrera setmana del mes provocà que es refrescàs un poc l’ambient, amb baixada perceptible de les temperatures màximes; no tant en les mínimes que han continuat similars al llarg del període. si no fos estat per aquesta pertorbació, la mitjana hauria superat la d’agost, com anava passant fins abans del citat dia 22. les precipitacions d’aquest inici de tardor no han estat de la intensitat prevista per a aquesta època. De totes maneres, la precipitació d’enguany ha superat la del setembre de l’any passat, en què es recolliren just 11,5 mm. en quant a altres variables meteorològiques, la humitat mitjana ha pujat una mica respecte a l’agost, passant del 74% al 77%. encara que hagi baixat lleugerament l’evaporació mitjana, de 4,8 ml/dia, de l’agost, a 4 ml/dia, en el setembre, s’ha mantingut certament elevada per a aquest mes; és que hem tengut quasi bé tres quartes parts del mes amb una climatologia gairebé estival. els dies de mal temps han estat escassos. D’aquí que el setembre hagi estat novament un mes de poc vent. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 2,5 Km/h. solament en un dia , la velocitat mitjana diària ha superat els 5 Km/h. el cop de vent més intens es produí el dia 2 amb una velocitat de 48,3 Km/h. el vent ha tornat bufar de manera predominant de s-se, com ja ho va fer als mesos de maig, juny, juliol i agost, direcció entre migjorn i xaloc; vent càlid que en aquest mes no ho contribuït a refrescar l’ambient tal com s’espera amb el pas de l’estiu a la tardor. Comentari al mes d’octubre Comentari: el temps atmosfèric propi de la tardor, més fresc i humit, no acaba de fer-se present enguany. l’ambient estival, sec, d’estabilitat i temperatures més bé altes, que dominà gran part del setembre també s’ha imposat a

l’octubre. Fins a l’actual data, pràcticament no ha plogut, 7 mm; i, durant la major part del mes, donada la suavitat de les temperatures, hem pogut continuar amb roba d’estiu. Hem tengut molts de dies clars, amb sol brillant. així, durant el dia arriba a fer calor; les màximes han superat quasi bé sempre els 25 ºC i en bastants de dies s’han acostat als 30 ºC. Únicament a la nit o a la matinada pots notar una certa frescor a l’aire. la pagesia ha anat llaurant la terra, fent desaparèixer dels camps els darrers rastres de l’estiu, per preparar-la de cara al nou cicle agrícola. Però la vegetació acusa una falta important d’aigua; no es percep l’olor de terra humida, propi d’aquesta època, aquesta roman polsosa encara i les plantes silvestres i els cultius de secà no es troben suficientment hidratats. sembla que els efectes del canvi d’estació, de l’estiu a la tardor: caiguda de les fulles dels arbres de fulla caducifòlia, el verd tendre i fresc dels brullols i les herbes, vent i inestabilitat atmosfèrica, es retarden més del que pertoca.

Parc solar fotovoltaic en el mes de setembre la radiació solar captada per les plaques ha tornat disminuir i de manera important en relació a l’agost. el dia segueix acurçant-se i tenim ja menys hores de llum solar (12 h i 25 m: mitjana del mes). s’han generat 2764 Kwh menys que a l’agost; però ha tornat augmentar una mica el rendiment, que ha passat de 13,56 a 13,28, atribuïble al descens de la temperatura; per això, s’ha necessitat menys radiació per obtenir cada Kwh. si comparam el setembre d’enguany amb el setembre de 2013, observam que han estat dos mesos molt similars ja que la diferència d’energia generada ha estat mínima: 160 Kwh més al setembre d’enguany, però el rendiment fou una mica superior en el 2013, en el que la temperatura fou més baixa. en el que duim d’any, els mesos de 2014 en què s’ha generat menys energia que en el 2013 són:, a més de l’agost, el gener i el juliol.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 32

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

a finals dels anys cinquanta, el fotògraf antoni Jiménez Vidal va visitar el poble de sant Joan i va retratar diferents indrets del nostre poble. la possessió de sa Bastida, l’església parroquial, el santuari de Consolació... aquestes tres fotografies estan fetes a la possessió de sa Bastida; hi podem veure les cases, el forn i la porxada amb els carros. aportació fotogràfica: arxiu d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Pรกgina 33

mel i sucre

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Melmelada de magranes agres saCraMeNT Ferrer

a magrana és una bona font de vitamina C, fibra i antioxidants. Hi ha un truc per treure els grans de la magrana més fàcilment. Primer de tot, tallar-la per la meitat, llavors agafar una mitja part i, amb la polpa per avall, donar-li cops amb la maça del morter. D’aquesta manera tots els grans de la magrana cauen sense gens d’esforç i sense necessitat d’embrutar-se les mans. Ingredients - 2 quilos de magranes agres - 1 quilo de sucre - 1 canonet de canyella Preparació

PLANTERS

NICOLAU

- Pelar les magranes i separar els grans. - liquar o bé picar els grans de magrana dins un morter i colar el suc amb un colador xinès i llavors

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

colar altre cop amb un drap de cotó. - Pesar el suc així obtingut i posar el sucre pes per pes (parts iguals). - abocar la preparació dins una greixonera, juntament amb un tros de canonet de canyella. - Ha de bullir a foc molt fluix. - Deixar coure deu minuts sense deixar de remenar amb una cullera de fusta i apagar el foc. - l’endemà, deixar coure altres deu minuts. una vegada freda, mirar si ens agrada la consistència. - Quan la melmelada és tèbia, col·locar-la dins pots ben nets i secs. - Tallar rodones de paper vegetal mullat amb conyac. el paper ha de quedar en contacte amb la melmelada sense que quedi gens d’aire. - Tapar els pots i enganxar una etiqueta amb el nom de la fruita i la data en què l’hem empotada. - aquesta melmelada serveix per acompanyar plats de carn, sobretot porcella rostida, magret d’ànnera o llom a la planxa.

mel412_mis298 27/10/14 10.10 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4), santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina (25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

El mes “Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”. Com veieu ja començarà a fer més fred i és temps de matances, encara que pel desembre encara sentireu grinyolar molt més els porcs a la sortida del sol. És hora de la recollida de l’oliva i molt bon temps si heu de sembrar ametlers joves. si voleu recollir patates cal que les planteu per la lluna vella. al secà és temps també de fer guaret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar i esterrossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordau que per Tots sants bunyols i rosaris amb carabassat. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 nov. 15 30 15 des.

la lluna

surt

es pon

07.16 07.32 07.48 08.01

17.47 17.33 17.25 17.25

31 octubre 6 novembre 14 23 29 6 desembre

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 2 de nov. Porreres dia 9 sant Joan dia 16 Vilafranca dia 23 ariany dia 30 Montuïri dia 7 de des. Petra

Novembre de 1994 • la premsa va publicar unes declaracions “off the record” del batle de sant Joan, confirmant que la xarxa d’aigua potable s’estenia fora del poble, pel camí de son Baró, fins a una distància de 800 metres. el periodista assegurava que el batle li va dir “ja sé que això que feim és il·legal, però no ho posis al diari”. • segons els plans del Consell de Mallorca, no s’arreglaria cap carretera de les que arribaven a sant Joan fins, com a mínim, el 2010. Per sort, la de Montuïri i la de sineu es varen renovar abans, per la necessitat de tenir un eix Campos-inca. Novembre de 2004 • Cada vegada que plovia, entrava aigua a l’edifici d’educació infantil de l’escola i es formava un bassiot a cada aula. les instal·lacions eren noves de trinca, ja que havien entrat en funcionament pel setembre, i ja necessitaven reformes. • l’ajuntament de sant Joan havia de rebre una subvenció d’un milió d’euros per a desestacionalització turística, que es volia dedicar a camins rurals i a fer rutes turístiques. • Va aparèixer una caseta prefabricada prop de Consolació, en un tros que aparentment no arribava a la mida mínima. un temps abans, s’havia multat una empresa que havia posat una exposició de casetes d’aquestes devora la gasolinera de la carretera de Manacor.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299