Mel i Sucre. Núm. 415 gener de 2015 by ciutadajoan

mel415_mis298 27/01/15 11.55 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La revista El progreso agrícola... FraNCesC CaNuTo

Gener 2015. Núm. 415

Fotografies PeP Gayà

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Passatemps arNau MoraTiNos

Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà.

Meteorologia JoseP roiG

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta Festa de sant antoni. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el mes de maig estarà acabada la reforma de la depuradora de sant Joan, que va començar el mes d’octubre. la capacitat de depuració augmentarà un 25%, en passar de 400 a 500 metres cúbics per dia, el que considera necessari per a una població de 2.500 persones. sant Joan, després d’estar durant molt de temps estancat per baix dels 2.000 habitants, ara ja supera aquesta quantitat (gràcies a l’arribada de get nova, molta de jove) amb el consegüent augment de l’aigua residual generada. les obres tendran un cost de 380.000 euros, més iVa, i són a càrrec de l’agència Balear de l’aigua i la Qualitat ambiental (aBaQua). el 12 de gener va visitar la depuradora el conseller d’agricultura, Medi ambient i Territori, Gabriel Company, juntament amb la batlessa Catalina Gayà, alguns regidors i el director d’aBaQua.

✑ els darrers dies de l’any 14 i els primers del 15 s’ha donat una quantitat excepcional de defuncions. en pocs dies varen morir en Pep “Felet”, na Maria “lligada”, en Joan “Punto”, en Jaume “de s’Hostalet”, la dona d’en Joan “lligat” i en Mateu “Tronca”. Tots ells, de més de 80 anys, finiren després de llargues malalties.

Una dotzena de foguerons ompliren de foc, fum, porquim i festa la nit de Sant Antoni pels carrers de Sant Joan.

✑ el 14 de gener va morir, després d’una breu malaltia, Gabriel Mora “Belos”, que va ser regidor per aP i PP des de 1983 i batle entre 1991 i 2003. Fou elegit batle a mitjan legislatura, després de presentar-se conjuntament a Mallorca els partits PP i uM. les divergències entre ell i el batle del moment, Joan Barceló Mesquida, feren que, gràcies a una moció de censura promoguda per arrel (el seu regidor era Pep Mas llaneras), arribàs a cap de l’ajuntament. aconseguí el major nombre de vots que un cap de llista ha obtingut mai a la nostra vila. Promotor i defensor universal del PP a sant Joan, ha estat un home populista i apropat al poble. Durant els anys que va ser batle i el PP va mantenir la seva hegemonia, s’inaugurà, per exemple, la piscina municipal, s’impulsà la xarxa d’aigua potable, es féu el poliesportiu, es posà en marxa la Fira… Gabriel Mora tenia 74 anys.

✑ enguany sant antoni va caure en dissabte i això va propiciar que molta gent anàs als foguerons (la nit del divendres) i a veure les carrosses (el dissabte horabaixa). Diversos col·lectius (axsJ, Pi, Quintos i preQuintos) i particulars encengueren foguerons arreu del poble. També alguns bars organitzaren torrades, com l’M46 que va fer un fogueró a la plaça del rei en Jaume, en dret del seu local. l’associació de Persones Majors va fer la seva festa de sant antoni el mateix dia 17. Hi actuaren els Xeremiers de sant Joan, que ja poguérem veure per les festes de Nadal. Moltes persones dugueren els seus animals domèstics a les beneïdes de sant antoni. Només quatre grups s’animaren a preparar carrosses, la majoria de tracció mecànica. També l’escola de sant Joan organitzà el seu fogueró, en

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 4

mel i sucre aquest cas la setmana de davant, el divendres 23 de gener.

✑ la Conselleria d’agricultura, Medi ambient i Territori ha posat a la venda l’edifici de la Cambra agrària de sant Joan, cap de cantó de Belisari amb Fra lluís Jaume, a més de les de Montuïri i sencelles i dos pisos a Palma. el preu és de gairebé 109.000 euros. el 5 de febrer acaba el termini per presentar ofertes. És la segona vegada que surt a subhasta, ja n’havien feta una fa dos mesos. si no hi ha ofertes, està previst que tornin a sortir a subhasta fins que surti qualque comprador. aquest local va acollir les oficines de la Cambra agrària, al pis de dalt. la planta baixa va ser durant molts d’anys el Teleclub i es va utilitzar posteriorment com a col·legi electoral i magatzem de maquinària agrícola.

✑ el 26 de gener l’associació de Pares i Mares de l’escola va organitzar un taller-col·loqui adreçat a famílies. a càrrec del Col·legi oficial de Pedagogs i Psicopedagogs, var tocar una problemàtica

Biel Mora “Belos” durant l’època en què fou batle de Sant Joan (1991-2003). Aquí el podem veure cap allà l’any 1996 en un acte oficial a l’Ajuntament amb l’expresident del Govern balear Cristòfol Soler.

molt corrent en aquests temps: “Què puc fer? Necessit ajuda. el meu fill té por, ansietat, angoixa, està ‘enganxat’ a l’ordinador, mòbil, es queda en blanc, està desmotivat per tot, no vol menjar, no pot dormir…”. Per als infants més petits (1 a 3 anys) es va fer un taller de psicomotricitat, el 29 de gener, a càrrec de sílvia artigues, psicomotricista i professora de ioga. a través del joc amb el propi cos s’aprèn de comunicar-se, s’afavoreix la intel·ligència i, amb

Les autoritats feren una visita a les obres d’ampliació de la depuradora. La batlessa i el conseller d’Agricultura encapçalaren la comitiva.

això, s’agafa seguretat i confiança en un mateix. ✑ la Casa Museu rafel Ginard està treballant en la creació d’un nou muntatge expositiu per tal de millorar els continguts de l’espai i oferir una millor experiència de visita, de manera que es pugui donar a conèixer la figura de l’autor, la seva obra i, sobretot, el patrimoni oral que va compilar. la proposta museogràfica en la qual es treballa està centrada en la paraula –el patrimoni oral– com a tema per excel·lència de la Casa Museu, i combinarà recursos museogràfics presencials amb una eina tecnològica molt innovadora. un aspecte molt destacable serà el protagonisme de la part fotogràfica, fruit del procés de participació promogut per la Casa Museu fa uns mesos per aconseguir accedir a les fotografies antigues dels mateixos santjoaners. Gràcies a la col·laboració desinteressada d’alguns veïns, que han volgut compartir autèntiques joies gràfiques que testimonien l’evolució del poble, la visita a la Casa Museu serà alhora un viatge en el temps vers el passat del poble de sant Joan i la història de la seva gent.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 5

mel i sucre

✑ Continuen els preparatius per a la prova del Campionat d’espanya de Trial que tendrà lloc a sant Joan el 29 de març. un representant de la Federació espanyola, Jordi Prat, es va desplaçar a sant Joan per inspeccionar els diferents espais on es durà a terme la prova, i també la infraestructura necessària. el delegat es va reunir amb el president de la Penya Motorista, organitzadora de l’esdeveniment, el president de la Federació Balear de Motociclisme i la batlessa de sant Joan.

✑ a finals de l’any passat (2014), el santjoaner Mateu Bauçà “Papa” es va jubilar després d’una llarguíssima trajectòria professional a Microdelta, taller de reparació de càmeres de retratar. la seva tasca en aquest món tan específic i gairebé únic a Mallorca començà cap allà l’any 1979 d’una manera més o menys anecdòtica, ja que aprofundí en el que es convertí en el seu ofici després que un amic sempre li demanava que li reparàs la màquines de fer fotos analògiques i ell, aleshores, treballava en la reparació d’electrodomèstics. la jubilació d’en Mateu i, per tant, del Microdelta deixen un buit en aquest ofici no només a Mallorca, ja que arreu de l’estat espanyol escassegen aquests tipus de micromecànics.

Mateu Bauçà “Papa” es jubilà a finals d’any. El seu ofici, micromecànic de càmeres de retratar, està en procés de desaparició arreu de l’estat. A la fotografia en Mateu i la seva dona Lali al seu taller Microdelta (fotografia UH).

El passat dijous dia 15 Jordi Prat Lebrero (comissari delegat de la RFME) visità Sant Joan i concretament les zones i instal·lacions on està previst que es faci la prova puntuable per al Campionat d’Espanya de Trial. Acompanyat de Pep Jau me (Penya Motorista) i Pere Mas (FBM) també passaren per l’Ajuntament per tal de tenir un canvi d’impressions amb la batlessa de Sant Joan.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 6

mel i sucre

Fogueró de Sant Antoni al Col·legi Públic Son Juny Fotografies tretes del facebook de l’Associació de Mares i Pares

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Pรกgina 7

mel i sucre

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 8

mel i sucre

El mes de febrer

l’hort des padrí

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

igua de febrer, bona pel sementer; pel febrer tenguis llenya al llenyer... sol fer dies assolellats però altres de gelats. encara es poden sembrar alls i ceba blanca mallorquina, que és la més apreciada per consumir crua. es poden sembrar, també, tota classe d’herbes aromàtiques. en lluna minvant les plantes creixen manco, però és quan els seus valors són més aprofitables, perquè la seva olor i color són més fortes. Quan hi hagi bona saó, serà bo pegar una entrecavada, que servirà per eliminar les males herbes i aixío no faran la competència a les plantes. encara és bon temps per transplantar tota classe d’arbres, ja que la temperatura freda i humida ajuda perquè no es mustiïn. en lluna creixent es poden empeltar ametlers, melicotoners, pruneres... si hi ha perill de gelades, les mudes es poden protegir amb una bossa de plàstic. amb la lluna nova de febrer s’esporga l’olivera i el garrover, i també altres arbres de fulla perenne.

www.horticultor.cat

Per santa àgueda (dia 5) diuen que és bon signe per podar les parres. També per la lluna vella es poden empeltar tota classe de fruiters de fulla caduca. als fruiters és important ferlos un tractament d’hivern per reduir les plagues d’insectes i les malalties de fongs. en aquesta

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

època és quan estan més desprotegits i s’han de tractar abans de treure la flor. Per santa eulàlia (dia 12) es poden fer els planters d’hortalisses. sant Blai (dia 3) és invocat contra el mal de coll. Pensau a beneir qualque llepolia per si un cas.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 9

mel i sucre Aprenent l’ofici de ferrer era a principis de la dècada dels anys quaranta del passat segle XX quan en Biel Brui va decidir obrir un taller de ferreria al carrer de Petra, número 46. en aquell temps, la majoria de les famílies del poble es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia, i encara no havia arribat la maquinàrtia pesada com tractors i segadores-batedores (o cossetxadores, que en vàrem dir). Per tant, cada agricultor tneia la mula i el carro i tota classe d’eines per al cultiu, i això suposava feina pels fusters i ferrers. Per aquells mateixos anys, moltes de les matèries primeres estaven intervengudes pel govern i es va implantar el racionament; per això eren molts els articles que havien de passar pel control del govern. Però ja diuen que feta la llei, feta la trampa, i aviat va aparèixer una nova manera de comerciar o de fer negoci que anomenaven estraperlo i que consistia en l’intercanvi de productes, com per exemple que la gent de muntanya baixava al pla i canviava oli per farina. i aquesta manera de fer es va anar estenent a molts altres productes. sant Joan era un poble on es collia molt de blat, però l’havien de declarar i entregar al servicio Nacional del Trigo, que el te pagava a preu de taxa, de manera que tan sols et podies quedar els

Adéu a l’amic Joan Company Gayà

mic Joan, encara record una “conversa amb els amics” publicada en aquesta revista el mes de maig de 1998 (número 215), en la qual contes unes vivènmcies ben dignes de ser recordades, com, per exemple, com era l’ensenyament a l’escola en el temps de la teva infància. També parles de la teva etapa de conrador, quan te vares intregrar a la Germandat de llauradors i a altres associacions del règim agrari provincial i com en aquells mateixos anys formares part activa del consistori municipal. i ja a la teva jubilació, com formares part del grup excursionista Villalba, del qual guardaves bon records. Vull recordar, sobretot, les tertúlies dominicals que fèiem amb els amics. Cada diumenge dematí ens vèiem i tu eres un dels contertulis habituals mentre la salut t’ho va permetre. els que quedam te guardam en la memòria i te record amb com un bon amic.

quilos que t’assignava la Junta de abastos per al consum de la família. Tot plegat va fer que els pagesos, molt aviat, aprenguessin a dir mentides. Per exemple, els que havien collit deu sacs, en declaraven vuit i n’amagaven dos per cobrir les necessitats de la família o vendre’l d’estraperlo. aleshores va sortir un decret pel qual quedaven intervengudes les dues farineres que hi havia al poble, que tan sols podien moldre mitjançant una guia els quilos que cada família tenia assignats. Precintar les moles de les farineres va donar com a resultat que tornaren a reviscolar alguns molins de sang que feia anys que estaven en desús. alguns dels més agosarats provaren de fer invents per moldre blat i fer-ne

farina, quasi sempre amb poc èxit. Fou en aquestes circumstàncies que el mestre va decidir posar un motor elèctric per fer funcionar la màquina de foradar i les moles d’esmeril per esmolar. les dues màquines funcionaven a través d’un embarrat que havia muntat damunt la sala a base de politges i corretges, que feien rodar cada una de les màquines. Damunt la sala i connectat a l’embarrat de les màquines havia muntat un molí amb unes moles de pedra de la mida d’un garbell, d’on sortia una bona farina, encara que tan sols molia per a la família o amics de confiança. al mateix temps que molí marxava, procuraven tenir en marxa alguna de les màquines de dins el taller per tal de dissimular el renou del molí.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 10

mel i sucre

investigació

El progreso agrícola y pecuario, revista d’agricultura (s. XIX-XX) FraNCesC

CaNuTo Bauçà

s tracta d’una revista d’agricultura editada a Madrid entre les darreries del segle XiX i el primer terç del segle XX. Fundada el 1895 el seu primer director fou Francisco rivas Moreno. la publicació era setmanal d’àmbit estatal i a les seves pàgines hi tenia cabuda tota mena de notícies referents a millores i cultius d’arreu del territori espanyol. a banda de registrar els preus dels productes agrícoles (cereals, oli, vi) i la ramaderia de tots els principals mercats de la península, també hi tenia pàgines destinades a la venda de productes (adobs, insecticides, maquinària agrícola, etc.) tant d’origen espanyol com de països europeus i del estats units d’amèrica. les seves pàgines denoten una forta inquietud pels nous avanços de l’agricultura cerealística d’aquella època, amb articles, conferències i visites a camps d’experimentació agrícoles, sobretot pel nou mètode de cultiu “en líneas distanciadas,” el conegut dry farming que posteriorment fou aplicat a la possessió dels Caldereres. els adobs minerals també foren tractats a les pàgines de la revista, concretament la del 31 de juliol de l’any 1909, en registra un, l’autor del qual era antoni oliver dels Calderers. l’interessant treball ocupa dues planes (443-446v) d’aquesta prestigiosa revista i descriu meticulosament el tipus d’adobs utilitzats i el rendiment per hectàrea de la collita. el camp d’experimentació eren sementers dels Calderers i els treballs agrícoles foren realitzats amb la maquinària moderna

d’aquella època (arada Bajac, sembradora San Bernardo i uns esterrossadors: “desterronador de estrellas Bajac”). Tots els cereals (blat, ordi i civada) foren sembrats amb el nou mètode de retxes. a banda de la descripció del

cultiu i del rendiment de cada planta, l’article inclou una fotografia (fotograbado diu la revista) de l’amo antoni dels Calderers, al costat de tres gavelles on hom pot constatar l’alçada de cada un dels cereals cultivats en els camps d’experimentació. antoni oliver tenia en aquella època 46 anys d’edat, i, en una d’aquelles fotografies, la del blat, està acompanyat del seu fill Francesc oliver oliver (1902-1972) que aleshores tenia set anys d’edat. Desconeixem qui fou l’autor de l’article (signava amb les inicials J B) el qual a l’acabament del treball, demanava públicament al ministre de Foment, la medalla del Mérito agrícola per al nostre paisà antoni oliver. Transcriurem a continuació aquest interessant treball registrat a la revista “el Progreso agrícola y Pecuario” núm. 637, del 31 de juliol de l’any 1909.

LOS ABONOS MINERALES EN MALLORCA ensayos interesantes en el reciente concurso agrícola celebrado en Palma de Mallorca, llamaron poderosament la atención de los agricultores unas plantas de cereales, expuestas por la Caja rural de san Juan y procedentes de varios campos de demostración creados en diferentes puntos de la isla, por iniciativa del culto presidente de dicha institución agrícola Don antonio oliver. las referidas plantas procedian de diversas parcelas abo-

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 11

mel i sucre nadas con distintas fórmulas y las diferencias de desarrollo entre unas y otras, según los fertilizantes empleados, eran tan notables, que atraian las miradas de todos los visitantes. Posteriormente, el señor oliver expuso las mismas muestras en el pabellón instalado por el Centro de estaciones experimental de abonos en la exposición regional de Valencia, donde han sido, y son, objeto de la curiosidad y admiración de los agricultores levantinos. Por esto y por tratarse de algo interesantísimo para el labrador, vamos a exponer, de un modo somero, la forma en que se han llevado a cabo dichos ensayos y los resultados de éstos. Desde hace muy poco tiempo se observa en Mallorca un notable progreso agrícola, principalmente en cuanto se refiere al empleo de abonos y de maquinaria moderna, progreso debido a los esfuerzos de don antonio oliver, distinguido cultivador de san Juan que, después de haber recorrido los paises europeos más adelantados por su agricultura y de concienzudos estudios agronómicos, viene consagrando las grandes energias de su espíritu, los recursos poderosos de su talento y los amplios conocimientos profesionales que atresora, al engrandecimiento agrícola de las islas Baleares. Con éste fin ha creado una Caja rural en san Juan, que más tarde sirvió de modelo para la fundación de

otras muchas en distintos pueblos de Mallorca, instituciones cuyo objeto no es precisament realizar operacions de crédito, según parece desprenderse del nombre que llevan, sino que constituyen verdaderas cooperativas para la adquisición en común de maquinària agrícola y de abonos químicos, a la par que importantes centros de instrucción y de propaganda agrícola. otro dia nos ocuparemos del funcionamiento de dichas cajas, limitándonos hoy a dar cuenta de una de sus labores más fecundas, cual es el fomento de los abonos minerales.

el señor oliver cultiva un magnífico predio en els Calderers, término municipal de san Juan (Mallorca), modelo de explotaciones agrícolas modernas, donde se reunen todos los adelantos de la ciencia agronómica en armonía con los preceptos de una sana economia rural; pero el señor oliver, hombre de grandes arrestos y de elevados pensamientos, ha creído que su misión no debía concretarse a fines puramente particulares, es decir, a mejorar sus fincas y acrecentar su capital, sino que, con un altruísmo digno del mayor encomio, se propone

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 12

mel i sucre hacer partícipes en su labor de progreso a todos los agricultores mallorquines, para lo cual se instituyó en cariñoso mentor de la clase agraria isleña. y uno de los medios que empleó con gran éxito para propagar las buenas enseñanzas agronómicas, fué el establecimiento de campos de demostración en els Calderers y en los principales pueblos de la isla. entre estos campos son muy notables los destinados a propagar el empleo de los abonos químicos,

PLANTERS

NICOLAU

fundados en el predio del señor oliver, en las magníficas posesiones que en san Martí de Villafranca explota el excelentísimo señor marqués de Vivot, y en otras fincas particulares de san Juan, Petra, Manacor, Felanitx, etc., etc. Nos ocuparemos en primer término de los campos de els Calderers, prometiendo tratar de los restantes en artículos sucesivos. Por razones muy complejas, que consideramos superfluo analizar aquí, la única materia fertilizante que se venia empleando en Baleares con alguna intensidad

ORNAMENTALS

era el superfosfato de cal; pero pocos, muy pocos agricultores, a excepción del señor oliver, conocian la eficacia de las sales potásicas y nitrogenadas. Comprendiendo el señor oliver que esto era un mal para la agricultura mallorquina, pues a fuerza de restituir sólo ácido fosfórico a las tierras éstas llegarian a perder con el tiempo y dentro de un plazo relativamente corto su actual fertilidad, por agotamiento de la potasa y del nitrógeno, se propuso demostrar ad-

oculos a sus comprovincianos el error en que estaban y la necesidad de recurrir al empleo de fórmulas completas, sin exclusión de ninguno de los elementos fertilizantes esenciales: fósforo, potasio y nitrógeno. al efecto, creó un campo de demostración en els Calderers dividido en series de tres parcelas, y cada una de estas últimas se abonó en la forma siguiente: 1ª Parcela. Con superfosfato 2ª Parcela. Con superfosfato y nitrato

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

3ª Parcela. Con superfosfato, nitrato y cloruro potásico Naturalmente, en los campos cultivados de leguminosas se suprimió el nitrato por ser inútil proporcionar nitrógeno a estas plantas, que lo toman de la atmósfera, reduciéndose la demostración a dos parcelas, una con superfosfato y otra con superfosfato y cloruro potásico. en las referidas parcelas se cultivaron trigo, cebada, avena y habas. el terreno donde se instalaron los campos de demostración es calcáreo-arcilloso, de secano, medianamente profundo, seco y no muy fértil. He aquí la forma en que se llevó cada ensayo y el resultado obtenido. I. CAMPO DE TRIGO este campo se habia abonado con estiércol, por última vez, en 1900, a razón de 18.000 kilogramos por hectárea. el cultivo anterior al trigo fué de garbanzos, en 1907, y una vez cosechados éstos, -los que se habian abonado con superfosfato y cloruro potásicose dió en agosto una labor de alzar, de 20 centímetros de profundidad, con arado Bajac, a la qual sucedieron otras dos, de quince centímetros cada una, ejecutadas en octubre y noviembre. según queda dicho, el campo se dividió en tres partes iguales, abonadas en la forma siguiente por hectárea:

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 13

mel i sucre

1ª Parcela. 300 kgs de superfosfato 16/18 2ª Parcela. 300 kgs de superfosfato 16/18; 200 kgs de nitrato de sosa. 3ª Parcela. 300 kgs de superfosfato 16/18; 200 kgs de nitrato de sosa; 100 kgs de cloruro potásico. el superfosfato y el cloruro potásico se distribuyeron uniformemente a voleo el dia 1º de diciembre de 1908, enterrandolos por medio del desterronador de estrellas Bajac. siete dias después se efectuó la siembra del trigo en líneas con la sembradora san Bernardo. el dia 7 de abril de 1909 se esparció el nitrato a voleo y sin enterrarlo en las parcelas segunda y tercera. Desde el primer momento se vió que el vigor y desarrollo del trigo iba por orden creciente de la primera a la tercera parcela, diferencias que se acentuaron en el último período de la vegetación, según se puede ver por el adjunto fotograbado. Hecha la recolección y trilla en el mes de julio y pesados con toda exactitud y separadamente el gra -

no y la paja de cada parcela, se ob tuvieron los resultados siguientes: rendimiento por hectárea 1ª Parcela (con superosfato) 1.473 kgs grano y 2.733 kgs paja 2ª Parcela (con superfosfato y nitrato) 1.947 kgs grano y 3.838 kgs paja 3ª Parcela (con superfosfato, nitrato y cloruro potásico) 2.940 kgs grano y 4.599 kgs paja II. CAMPO DE CEBADA [ORDI] iguales condiciones culturales y las mismas labores que en el campo de trigo, con la diferencia de que en 1907-908 se había cultivado de trigo. las tres parcelas de este campo se abonaron en la forma siguiente por hectárea: 1ª Parcela. 200 kgs de superfosfato 16/18 2ª Parcela. 200 kgs de superfosfato 16/18; 175 kgs de nitrato de sosa 3ª Parcela. 200 kgs de superfosfato 16/18; 175 kgs de nitrato de sosa; 90 kgs de cloruro potásico. el dia 10 de diciembre se distribuyeron a voleo el superfosfato y

el cloruro potásico, incorporandolos al suelo por medio de una labor superficial. al dia siguiente se efectuó la siembra en líneas con la sembradora san Bernardo, y el 5 de abril de 1909 se aplicó el nitrato a manta, es decir, sin enterrarlo. en la cebada se notaron las mismas diferencias de desarrollo que en el trigo, y la cosecha obtenida en cada parcela fué de: rendimiento por hectárea 1ª Parcela (con superosfato) 1.437 kgs grano y 1.677 kgs paja 2ª Parcela (con superfosfato y nitrato) 1.680 kgs grano y 2.091 kgs paja 3ª Parcela (con superfosfato, nitrato y cloruro potásico) 2.208 kgs grano y 2.511 kgs paja III. CAMPO DE AVENA [CIVADA] idénticas condiciones culturales y las mismas labores que en el campo de cebada. las parcelas se abonaron como sigue: 1ª Parcela. 180 kgs de superfosfato de cal 16/18 2ª Parcela. 180 kgs de superfosfato 16/18; 150 kgs de nitrato de sosa

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 14

mel i sucre 3ª Parcela. 180 kgs de superfosfato de cal 16/18; 150 kgs de nitrato de sosa; 75 kgs de cloruro potásico. Por premuras del tiempo hubo necesidad de aplicar el superfosfato y el cloruro potásico, enterrándolos con una labor superficial, el mismo dia en que se hizo la siembra en líneas con la sembradora san Bernardo, el 13 de noviembre de 1908. en 20 de febrero de 1909 se esparció el nitrato de sosa a manta y en julio se hizo la recolección y la trilla. el adjunto fotograbado da idea exacta de la influencia de los abonos sobre el desarrollo y granazón de la avena. los rendimientos que acusaron las parcelas de este campo han sido: rendimiento por hectárea 1ª Parcela. (con superosfato) 975 kgs grano y 1.137 kgs paja 2ª Parcela. (con superfosfato y nitrato) 1.407 kgs grano y 1.483 kgs paja 3ª Parcela. (con superfosfato, nitrato y cloruro potásico) 2.058 kgs grano y 1.881 kgs paja

mera decena de octubre se aplicó estiércol en cantidad de 68.000 kgs por hectárea, enterrándolo con una labor de 25 centímetros. en fin, en noviembre, se efectuó una tercera labor de 12 centímetros, todas con arado Bajac. el dia 14 de noviembre se distribuyeron y enterraron los abonos, haciendo al mismo tiempo la siembra. He aquí la fertilización adoptada: Por hectárea 1ª Parcela. 400 kgs de superfosfato 16/18 2ª Parcela. 400 kgs de superfosfato 18/20; 200 kgs de cloruro potásico Por efecto de la gran sequia que hubo en la isla, las habas sufrieron mucho en su vegetación, no obstante lo cual el abono, principalmente la fórmula completa resultó muy eficaz, según puede verse por las cifras que siguen:

IV. CAMPO DE HABAS

rendimiento por hectárea 1ª Parcela. (con superfosfato) 1.774 kgs grano y 1.408 kgs paja 2ª Parcela. (con superfosfato y cloruro potásico) 3.180 kgs grano y 2.134 kgs paja

este campo, cuyo terreno es igual al de los precedentes, se habia destinado a pasto en 1907-908. en agosto de 1908 se dió una labor de alzar de 25 centímetros; en la pri-

según se ve, y era de esperar, todos los campos demuestran unánimemente la eficacia incontestable de las sales nitrogenadas y potásicas como complemento

obligado del abono fosfórico, demostración tanto más evidente cuanto responde a observaciones anteriores y viene a confirmar resultados análogos que el señor oliver obtiene constantemente desde hace muchos años. en artículos osteriores veremos que también en los demás campos de demostración establecidos en san Martí, Petra, san Juan, Manacor y Felanitx, se notaron análogos aumentos de cosecha debidos a las sales potásicas y al nitrógeno. inútil, pues, hacer ningún comentario, ya que las cifras por si solas dicen lo suficiente; pero si hemos de advertir que el resultado final de esta campaña emprendida por el señor oliver con tanto entusiasmo como desinterés, se tradujo en una demanda creciente de abonos potásicos y nitrogenados para las próximas siembras, por parte de los agricultores mallorquines, que han podido comprobar con hechos la influencia notable de dichos fertilizantes. y también manifestaremos que el ejemplo cunde en Menorca, donde el señor oliver, eficazmente secundado por don antonio Vidal, don Juan saura y otros distinguidos agricultores de esta isla, han conseguido que irradiase su admirable apostolado. Para terminar, se nos ocurre una pregunta: señor Ministro de Fomento, ¿para qué y para quienes se ha creado la orden del Mérito agrícola? J. B.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Pรกgina 15

mel i sucre

* # 1

% ! & ' ( #) ! !" # !$ #. ) " #* -- # ) " ! )+ %,# % ) ) / -- 0 # - ) " ! # #. 2 #) ! #) 3 #))2 # #) # 56 666 ) 4 % / % % / -) # - ) & ' ) -) ! # ) #$ 7 #) 4 !$ & ' 3 ) #) -

2 #) ! #) 3

#/ ! 1 # - ## 1 #) -)

- #

) - 0 -) #))2 # # - #)

#/ !

# *

-) *

- - )% * #) )% 7

) #) # :

# -

) -0 9

# - ) ) ! -) * -) 2 -

-) ! #)

)

! )

) $

! -

)+ %,# - 9

* #

)+ %,# - 9

)

! #%

)+ %,# - 9 &

7 : " ) ! ! ) 4 % #) / * 3 / -- # : )$ # # 3 # # ! # * 7 ! ) 2 ) #" ! * # < 66 => 66" ; =? 66 ) ? 66 => 66 =5 66 # # )3 !$ 3 ! #- " )# ) )@ #) A - # #) )) !$ 3 / ! ) ! #) - ! ) % ) ) )@,* ! / # 7 #) % #) A - # * ! ) #/ ! , # #4 # ) -- # # #) A - # # ) ) ! ! #) 3 # % # - #) # # - ) #3 # ) / - #) ( 3 ) # # ! #) , 2 #) ! #) !+ ) - " ! 1 =B + !) -) * #) * ) % 93 / # # ) 2 % +* ! #) # ! ! ) & '3 # & @, ! # ) C) +/ # 5DEDFD>E5G % -* - ! 2 #) ! #) ) -) * ) %,# #) #)

) )

) 3 % #.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Pรกgina 16

mel i sucre

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Pรกgina 17

mel i sucre

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 18

mel i sucre

Feim un pensament

Vols oceànics

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

eim un pensament... volant moltes hores. a principis de febrer, he tornat a Xile. Concretament a arica. Molta gent a sant Joan em demanava com funciona el tema dels vols oceànics. alguns els han pogut experimentar viatjant al Carib, estats units... però n’hi ha de més llargs. Com ja he explicat altres vegades, la gestió del transport és un tema habitual de la geografia, on sovint entrem en discòrdia amb els enginyers de transport... i per variar amb els polítics de torn. De totes maneres en aquest article xerraré més concretament dels aspectes personals que no de la gestió de vols.

És Lluny Xile? si i no. Cal tenir en compte que el Món té 12.750 km de diàmetre, i la Circumferència fa uns 44.000 km. Des de sant Joan a arica hi ha aproximadament 10.000 km, però el lloc més llunyà respecte Mallorca és Nova Zelanda, i està a 19.900 km, el doble que Xile! Però són moltes hores de vol, cert. Mentre un vol a Nova york pot ser d’unes 6 o 7 hores, des de Madrid a santiago de Xile hi ha unes 13 o 15 hores, i des de lima (Perú) entre 11 i 12 hores. Comparant amb els 35 minuts a Barcelona, l’hora fins a Madrid, o les 2 hores fins a europa... arribar

GeòGraF

a Xile és enfora com ho podeu veure al mapa. i això sense fer escales! el cas més habitual és fer escala a Madrid (on se perd bastant de temps). Com es gestiona el temps en un vol tan llarg? sincerament, encara que puguin ser moltes hores, les companyies aèries planifiquen molt bé el temps de vol de llarga distància. ofereixen sempre un sopar i un berenar. si mirau les taules de planificació de vol, anau alerta, he posat a la fila de dalt l’hora de sortida, però arribareu a l’hora d’arribada de la fila d’abaix. l’exemple és un vol nocturn entre Madrid i santia-

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 19

mel i sucre Que és el famós Jet-lag? És un desequilibri produït entre el rellotge intern d’una persona (que marca els períodes de somni i despertar) i el nou horari que s’estableix al viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries, com és el cas d’un viatge entre Xile i Mallorca. la millor manera de no sofrirlo és descansant bé i aprofitar al màxim possible el pla de vol. També hi ha maneres de preparargo durant els mesos de NovembreMarç, quan la diferència en hores es de 4. si volau a Xile durant l’estiu mallorquí arribareu dues hores més prest, a les 7:00. És ideal dur un llibre, un ordinador portàtil, una consola de jocs portàtil... o qualsevol cosa que poguem utilitzar per a distreure. De totes maneres en aquests viatges els avions solen tenir unes pantalles personals a cada seients, amb pel·lícules, documentals, sèries, música, jocs... sincerament, qui s’avorreix es perquè vol. Xile —> Madrid Hora Xile Madrid

Sortida

Sopar

Dormir

Berenar

Arribada

20:00 00:00

21:00 01:00

23:00 03:00

08:00 12:00

10:00 14:00

Madrid —> Xile Hora Madrid Xile

Sortida

Sopar

Dormir

Berenar

Arribada

00:00 20:00

01:00 21:00

03:00 23:00

12:00 08:00

13:00 09:00

se a consciència i intentar adaptar els horaris de son els dies anteriors al viatge. I ara què? els propers mesos redactaré diversos articles de temes que he pogut conversar a sant Joan, transports, urbanisme, cosetes que s’han fet a la vila... que m’han sorprès durant aquests anys d’absència.

mel415_mis298 27/01/15 12.02 Pรกgina 20

mel i sucre

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 21

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 65

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy Aquests Mots Enquadrats són en suport de la llibertat d’expressió, arran de les barbàries comeses a Par´ıs per terroristes jihadistes a principis de mes, i en memòria de les v´ıctimes d’aquests fets. També, en refús frontal de tota intolerància racial o religiosa, ja que precisament aquesta va ser la catalitzadora de les tragèdies i urgeix anihilar-la en qualsevol direcció. Je suis Charlie 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. No n’he posat una caricatura

anem a dir d’una c` amera. 11. L´ıquid menys dens que l’aigua. Més d’una I, segons afirma de bocaterrosa. Als cabells d’una monja o d’una magribina. Sortida de Jerusalem (o entrada, depèn d’on es miri). 12. Dimensions d’una antiga vestidura de guerra. Relativa o pertanyent als somnis. 13. Herba de la fam´ılia de les escrofulari` acies que es fa a les roques sil´ıcies dels Pirineus i de les muntanyes properes. A un ´ındex insostenible si no canviam de ruta. Verticals: 1. Indret on té lloc un mercat, per exemple de Menorca. Aquesta copa té escassa capacitat. 2. Relatiu o pertanyent a un eix. Que mostra signes d’haver tengut verola. 3. Hi ... una ` avia amb una hac. Compost sulfurat emprat com a gas de guerra. 4. Oram amb amor a un bosc d’oms de Roma. Comen¸ca per Sant Joan a l’hemisferi nord i per Nadal a l’hemisferi sud. Part d’una part. 5. Un parell de paquets de mil. Indret que ansia qualsevol assedegat. Pilar vertical. 6. Licor compost d’alcohol, essència d’an´ıs i sucre (en plural). Als vidres dels cotxes dels aprenents. ... les 23:30, comen¸c a tenir ... . 7. S´ımbol qu´ımic de l’` astat. Demostrarem alegria i felicitat. S´ımbol qu´ımic del sodi. 8. Terreny recobert d’herba que si es remou pot esdevenir-ne una part. Déu del Sol. Sabut com ning´ u, i possiblement amb una barba blanca i grossa. 9. Tenda de campanya. D´ ona cops a una puta alterada. Acte de ca¸car, per exemple amb un ca i cera. 10. Amb els cabells daurats. Canell, palmell i cinc dits. Minoria privilegiada. 11. Internet Protocol. Que s’encarrega de manejar el tim´ o. Lletra que en catal` a ha d’anar sempre acompanyada. 12. Que gaudeix d’una vida refinada i regalada, com la que es tenia a S´ıbaris. Estimar la rama com a arma. El podeu resoldre a:

per por a repres` alies. T’aturis a la capital francesa. 2. Observar minuciosament, per exemple els coneixements d’un estudiant. Droga tan curta com acaben els seus consumidors. 3. La del Madrid i melisucre.cat/?p=2080 el Bar¸ca, la dels EUA amb l’URSS i la de Holmes amb Moriarty en s´ on algunes. A dins del cab` as. ´ al nu ´ mero 64: 4. Arestes de la capital d’Egipte. Cop astut donat Solucio amb el cap. 5. Extremitat voladora d’un ca de preP A R I A N A D A L A O P A C C A R A G O L sa. Dif´ıcil de trobar. Digerir, per exemple una pira. M A P A M U N D I M I 6. Arrels de la democr` acia. Intenta tombar l’estaA R A I R A X I C A ca. A ... no m’agrada la nota ... . 7. Els padrins D I T A D A S O N E T m’han donat una advert`encia de savi: tenir VISA. A C E O T A N C S Les aus girades li fan calor. Aqu´ı est` a enquadrat. I A R C A U S A R 8. Part´ıcula elemental de la fam´ılia dels fermions. T O R I C A R E A R Marxa enrere. Anca de vuit pams. 9. Fam´ılia imR R A R S E S T I U mediata del Cap d’un Estat mon` arquic. En aquesE P I E T A I M B N A B I U L L I M A R ta frase apareix en totes les paraules sense excepci´ o. C U A D R E T C I R I 10. Petit orifici de plural invariable. Posa en contacA S O E R S T E D C te amb un l´ıquid per extreure’n els principis actius,

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

2014

2013

2012

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3 10,8

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1 11

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1 12,4

Comentari al mes de desembre a diferència de la resta de mesos de la tardor, el desembre ha presentat una temperatura mitjana dins els valors esperats per a aquest mes; amb 10,8 ºC, aquesta temperatura ha baixat 2 dècimes respecte al desembre de 2013 i es situa dins els valors mitjans baixos de la sèrie que duim observada des del 2008. De totes maneres les mínimes no han davallat dels 4,7 ºC, la qual cosa ha fet que no hàgim tengut gelades, a excepció de la que s’hagi pogut produir en algun indret del terme on el descens de la temperatura matinal hagi pogut fregar els 0 ºC. aquesta caiguda general de les temperatures ens ha duit finalment, després d’una tardor quasi estival, la sensació de fred especialment a les primeres hores de dia i durant les nits, i ja hem hagut d’activar de manera permanent els sistemes de calefacció i encendre el foc a les xemeneies. la baixada de temperatura combinada amb precipitació ens aportà la primera nevada als cims més alts de la serra de Tramuntana, el dia 7, encara que es va fondre ràpidament. Durant la primera quinzena del mes vàrem tenir un temps inestable, amb diversos dies de pluja, destacant-hi el dia 15, que registrà precipitacions que superaren els 20 mm. a partir de la segona quinzena el temps s’estirà i fou aprofitat pels pagesos, tot d’una que la saó ho permetia, per

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12

2008

2014

2013

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7 10

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

MES DE DESEMBRE

2014

2013

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

10,8 ºC 19 ºC (dia 19) 4,7 ºC (dia 24) 62,9 mm 5,6 Km/h 98,2 Km/h (dia 28) NO 82 % 1020 mb 1,9 ml/dia

11 ºC 19,1 ºC (dia 5) 3,5 ºC (dia 30) 78,6 mm 5,6 Km/h 78,5 Km/h (dia 26) ONO 83 % 1022 mb 1,6 ml/dia

GENER 2015 (fins a dia 24) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES.

2013 DES.

9,9 ºC 18,1 ºC (dia 10) 2,7 ºC (dia 2 i 18) 35,1 mm 2,7 Km/h 48,3 Km/h (dia 16) NO 1,5 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230 183569 201024 198406 170775 130515 111516 67487 54896

5290 7168 10432 13542 14134 15098 14426 12592 9828 8695 5382 4422

12,36 12,03 12,21 12,79 12,99 13,31 13,75 13,56 13,28 12,83 12,54 12,41

.... 14,74 15,48 22,23 23,83 30,17 31,26 31,11 28,53 23,94 16,9 11,2

4285 5806 8450 10969 11449 12229 11685 10200 7961 7043 4359 3582

1323 1792 2608 3386 3534 3775 3607 3148 2457 2174 1346 1106

59865

4782

12,52

12,57

3873

1195

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 23

mel i sucre acabar de preparar les terres i sembrar. l’ambient anticiclònic d’aquests dies afavorí que poguéssim gaudir, també climatològicament, de les festes de Nadal, amb cels clars i raigs de sol càlids a les hores centrals del dia. No obstant això, en els darrers dies del mes i de l’any la temperatura tornà davallar, el vent bufà de valent i la pluja feu novament acte de presència, els dies 28 i 29. aquesta situació provocà una nova nevada a la serra; i a sant Joan ens aportà, el dia 29, una petita precipitació de calabruix. en total s’han recollit 62,9 mm. aquesta quantitat sumada als quasi 200 mm que ja dúiem acumulats des del passat agost, ha fet que, al final, la terra hagi rebut l’aigua suficient per a aquesta època del cicle agrícola. en quant a altres variables meteorològiques, la humitat mitjana, amb un valor del 82%, no ha experimentat canvis respecte al novembre anterior, la qual cosa ens ha duit novament freqüents rosades i alguna boirada, generant, durant molts de dies, un ambient humit que perdurava durant tot el dematí. Per contra ha seguit disminuït de manera considerable l’evaporació, fins a la mitjana de 1,9 ml/dia. entre pluja i humitat ens hem pogut oblidar de subministrar aigua als cultius de regadiu. Comparat amb el mes anterior, el desembre ha estat més ventós. la mitjana mensual fou de 5,6 Km/h, front als 3,9 Km/h del novembre. Durant 7 dies, al llarg del mes, la velocitat mitjana superà els 10 Km/h i el dia 28 tenguérem el cop de vent més fort de tot l’any, amb una velocitat de 98,2 Km/h. el vent entrà de manera predominant de mestral, No. Comentari al mes de gener Comentari: acabàrem l’any i el començàrem amb temperatures mitjanes fredes, per sota els 9 ºC; el mateix dia 2, i després el 18, tenguérem la mínima més baixa del que duim de mes, amb 2,7 ºC. espe cialment el dia 2, i amb menys intensitat el 3, es produïren de matinada gelades considerables a les zones més fredes. Malgrat les quatre gotes del mateix dia de cap d’any, 1,4 mm, el temps es tornà estirar i s’instal·la novament l’ambient anticiclònic, les anomenades calmes de gener, que han perdurat fins a mitjan mes, amb

cels clars i temperatures mitjanes que han sobrepassat els 10 ºC. les temperatures mínimes, per altra banda, a partir del dia 3 i fins a sant antoni es suavitzaren bastant, per la qual cosa no es formaren les gelades intenses d’aquesta època de l’any. el temps, al final, ens acompanyà, i malgrat les previsions, ens deixà celebrar sense gran problemes meteorològics la revetla i la diada de sant antoni. No passà el mateix amb les veïnes festes de sant sebastià, patró de Ciutat, ja que a partir del mateix dia 17, el materialitzà el canvi atmosfèric, amb una inestabilitat que ens aportà fred i pluges; aquestes es produïren sobretot el dia 20, amb quasi 30 mm, la qual cosa deslluí festa de sant sebastià. aquesta precipitació cobrí els cims centrals de la serra de Tramuntana d’una capa important de neu, que ens ha ofert durant dies una espectacular i freda imatge d’aquest paratge de Mallorca. el temps desplaent, després d’aquestes festes tradicionals, ha continuat durant aquests dies posteriors amb alguna pluja, vent i sobretot fred i gelades. a foravila, els camps comencen a lluir una nova cara. la treva de la primera quinzena de gener fou aprofitada per acabar de sembrar les darreres parcel·les de cereals. ara ja moltes extensions de terra comencen a te nyir-se del verd tendre dels brullols

del gra que va germinant. Natura i societat inicien un nou any. Parc solar fotofoltaic en el mes de desembre la radiació solar captada per les plaques ha tornat disminuir en relació al mes anterior. en aquest mes el dia s’ha seguit acurçant-se fins a l’entrada de l’hivern (el dia 21) i les hores de llum solar han anat minvant en relació al novembre (de 10 h i 04 m, del novembre, hem passat a 9h i 25 m del desembre) i també hem tengut bastants de dies d’inestabilitat que han impedit que la llum ens arribàs amb intensitat. s’han generat 960 Kwh menys que al novembre; però ha tornat augmentar el rendiment, que ha passat de 12,54 a 12,41, atribuïble, un cop més, al descens de la temperatura; per això, s’ha necessitat menys radiació per obtenir cada Kwh. si comparam el desembre d’enguany amb el desembre de 2013, observam que enguany s’han aconseguit 360 Kwh menys, conseqüència d’una disminució de la quantitat de radiació solar que ha incidit a les plaques; per altra banda el rendiment ha estat una mica superior enguany; probablement perquè la temperatura ha estat inferior enguany. els mesos de 2014 en què s’ha generat menys energia que en el 2013 han estat: el gener, el juliol, l’agost i aquest desembre.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 24

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Carrossa a les beneïdes de sant antoni, el gener de 1979. Fotografia 2: al·lots santjoaners damunt les someres, a unes benneïdes de sant antoni, a finals dels anys cinquanta. Fotografia 3: Fogueró de sant antoni organitzat pel Teleclub, a principis dels anys setanta. aportació de les fotografies: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Pรกgina 25

mel i sucre

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 26

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Ous farcits d’albergínies amb curri saCraMeNT Ferrer

l curri no és una espècia en si, sinó una mescla de diferents espècies i herbes seques capolades i barrejades: pebre coent, clau, comí, nou moscada, gingebre, cúrcuma, canyella i pebre de cirereta. la cúrcuma és l’ingredient més important i el que li dóna aquest color groc tan característic. És originari de l’Índia i el més apreciant és el de la regió de Madràs. Ingredients Per a 4 persones: - 250 g d’albergínies - 200 g de iogurt natural - 150 g de ceba - 8 ous - 1 c/p de curri en pols - sal - pebre bo - oli d’oliva

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

Preparació - Bullir els ous durant deu minuts amb aigua i unes gotes de vinagre. Perquè els vermells dels ous quedin al centre mentre es couen, posar-los dins l’aigua bullent i remenar uns moments. Deixar refredar i pelar-los. - Tallar per la meitat per llarg i treure els vermells. reservar. - Pelar i triturar la ceba i les albergínies per separat. - Dins una paella amb oli d’oliva sofregir la ceba; una vegada lleugerament daurada, afegir les albergínies, salpebrar i acabar de saltar. - abocar el iogurt natural i una cullerada petita de curri. Deixar coure uns minuts més. - amb aquesta pasta, farcir les meitats de blanc d’ou bullit reservades. - Col·locar els ous dins una palangana per servir. ratllar-hi dos o tres dels vermells d’ou per damunt. - Decorar amb tomàtigues de cirerol o lletugues variades i adornar amb fulles d’alfabeguera.

mel415_mis298 27/01/15 11.53 Página 27

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (12), rua (15), Dimecres de Cendra (18), beata Francinaina Cirer (27).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

El mes És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i els sembrats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9 de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també es poden trasplantar per aquesta època. Generalment pel febrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar els arbres que perden la fulla. És temps de cames roges i de tallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sembrar el gra. la lluna nova de febrer és la millor per sembrar patates i la vella per als alls. Pel febrer els tords davallen de la muntanya cap al pla. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 febrer 15 28 15 març

la lluna

surt

es pon

07.56 07.41 07.23 07.00

18.07 18.23 18.38 18.54

27 gener 4 febrer 12 19 25 5 març

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 de febrer sant Joan dia 8 Vilafranca dia 15 ariany dia 22 Montuïri dia 1 de març Petra

Febrer de 1995 • Francesc Gilet, que segons la premsa havia fet un xalet sense tots els permisos pertinents, es passejava per la vila fent fotos a construccions de membres de l’oposició, acompanyat per un guia local. se suposava que volia contraatacar amb les mateixes armes dels seus rivals. • es va anunciar la pròxima obertura d’una escoleta d’educació infantil, de 0 a 2 anys. entre això i l’escola pública quedaven cobertes totes les edats fins als 14 anys. • es va asfaltar l’aparcament de Consolació, s’hi va sembrar una gran olivera i es va adornar amb el cilindre que encara hi ha. També es varen asfaltar alguns camins, a la zona del revellar i es Quatre Vents. Febrer de 2005 • semblava que no hi havia intenció d’arreglar la carretera de sant Joan a sineu. el projecte inicial havia estat molt contestat pels sinevers. • a finals de gener una invasió d’aire siberià provocà una bona nevada. es va prohibir que els cotxes pujassin a l’escola i també hi havia dificultats a la costa de Meià, cosa que obligà a tallar la carretera. • la Fira de sant Joan es va celebrar el tercer diumenge de quaresma, amb poca participació d’expositors locals.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299