Mel i Sucre. Núm. 416 febrer de 2015 by ciutadajoan

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Fotografies de la Rua reDaCCió

Febrer 2015. Núm. 416 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Fotografies PeP Gayà

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Meteorologia JoseP roiG Col·laboradors 2015 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà.

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta Fresses (foto Joan Font). els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ s’ha arreglat el tros de carretera de Palma que va de l’entrada del poble fins a la rotonda. Per guanyar una mica d’amplada, s’han tapat les síquies dels costats, que han estat substituïdes per tubs permeables subterranis, tapats de grava gruixada (esquerda) i amb una encletxa de devers un pam a cada costat de la calçada per deixar entrar l’aigua. Fa un temps s’havia parlat d’una reforma més ambiciosa que, a més de guanyar en amplada, permetria fer un carril que connectàs amb el carril ciclista que arriba a Montuïri però finalment s’ha aplicat aquesta solució que no consumeix més terreny ni obliga a refer els marges. ✑ a poc a poc es van coneixent els caps de llista dels diferents partits per a les eleccions locals a sant Joan. s’ha sabut que assemblea per sant Joan tornarà presentar na Catalina Gayà com a candidata a batlessa. el Partit Popular va proclamar fa mesos en Pablo Pascual com a cap de llista. els altres dos partits que es dóna per segur que concorreran a les eleccions, Pi i PsiB-Psoe, encara no han fet públics els seus caps de cartell. ✑ segons informa el diari Última Hora, la família de ramon Jover llabrés ha denunciat que la Po-

Alguns dels membres del Peus Grossos travessen el bassiot fins a Menorca i participen a la Trail des Fars a Ciutadella en categories diverses (42 km i 21 km). Aquí els podem veure, d’esquerra a dreta: en Pere, en Miquel, en Joan, en Jordi, en Miquel, en Julià, en Carlos i en Pau (foto peusgrossos).

licia local de sineu el va retenir dues hores després de patir un ictus. l’home, de 77 anys, casat i resident a sant Joan, va tenir l’ictus el 5 de novembre just després de posar combustible a sineu. Com a conseqüència de l’atac, va pegar amb el cotxe a un senyal de trànsit a la sortida de la gasolinera. la Policia el va detenir i, segons els parents, va suposar que era un borratxo perquè parlava embullat i no s’aguantava dret, i per això el varen tenir retengut durant dues hores. Finalment, va ingressar a l’hospital, on ha mort al cap de tres mesos. la Policia,

per la seva banda, ha dit que varen oferir a l’home anar a cercar un metge mentre era al quarter, però que ell s’hi va negar. ✑ el quatre de febrer va caure una nevada molt important damunt Mallorca, que va fer que els cims de la serra estiguessin nevats més de dues setmanes. Com que no va coincidir amb cap ona de fred intensa, la nevada no va arribar a cotes especialment baixes, com va passar per exemple l’any 2012, però sí que va fer molt de gruix, amb 80-85 cm a la cota 800. Molts de santjoaners

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 4

mel i sucre anaren a “veure la neu” i pogueren comprovar que moltes alzines de la muntanya s’havien escuixat o havien perdut branques per culpa del pes de la neu. ✑ el dissabte 14 de febrer va desfilar la rua pels carrers de sant Joan, amb una participació molt nombrosa, especialment de comparses. Com que la majoria d’aquestes acompanyaven les disfresses amb petites actuacions (com balls o discursos satírics), només es va poder fer una volta al circuit urbà. al final va guanyar un “carretet de les llepolies”, en categoria individual, i la cort de Cleòpatra (amb Marc antoni, un bon estol d’infants i un grup de ballarines), en comparses. el vespre hi va haver ball de Carnaval, amb les actuacions de Nofotis, istanbul i Palo amb Xifon. Tant la rua com el ball de Carnaval estaven organitzats pels Quintos 94. els nins de l’escoleta també sortiren disfressats pel carrer, el Dijous llarder. l’associació de Persones Majors va recuperar un any més la tradició de menjar-se els ossos de les matances pels Darrers Dies, just abans dels rigors quaresmals. Ho feren amb un “dinar d’ossos” a Can Tronca el diumenge 15 de febrer.

Ramon Jover “de na Sastre” va tenir un ictus, del qual no es recuperà, que el va dur a tenir un petit accident automobilístic el passat mes de novembre. Segons el diari UH la seva família ha denunciat la policia local per negligència. Els fets varen succeir devora benzinera de Sineu (foto UH).

A l’Esplai, els més petits prepararen la tradicional Jaia Corema amb les set potes corresponents a les setmanes que queden per arribar a Pasqua (foto Esplai).

✑ el servei d’aigua potable a sant Joan va tenir una nova pana, al carrer de Mestre Mas, en dret del carrer unió. Per sort, es va poder arreglar al cap d’unes hores. sembla que una part de les

subvencions per a obres i serveis que han arribat per a enguany a l’ajuntament es destinarà a posar claus de pas per sectors, per tal que no s’hagi d’aturar l’aigua a tot el poble en cas d’avaria.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 5

mel i sucre

La Coral de Sant Joan fou entrevistada a l’emissora OnaMediterrània. Joana Estelrich, Joan-Toni Artigues i Antònia Rebassa assistiren als estudis de Palma al programa “Coral a Ona”.

✑ l’aPiMa de l’escola de sant Joan ha organitzat per al 7 de març un taller de límits educatius, per aprendre de posar límits als infants “sense renegar-los, ni castigar-los, sense dir ‘no’ sempre seguit, sense recompensar-los amb el que més els agrada ni amenaçar-los amb coses que mai arriben a passar”. el taller anirà a càrrec d’ainoa ansoleaga i té un cost d’entre 45 i 80 euros.

Balears de Trial, en les categories Tr1, Tr2, Tr3, Tr4, Base 80, Base automàtiques i Base 80 iniciació. els respectius guanyadors foren Jaume rosselló, Miguel sosa, Jaime roig, Juan Thomàs, Miquel Pons, Joan F. lópez i igor Moreno. el paddock estava situat prop del garrover de la Marquesa. Hi havia zones al revellar, devers Binifarda i al camp de futbol de son Juny.

✑ la Penya Motorista continua preparant la prova per al Campionat d’espanya de Trial, que se celebrarà a sant Joan a finals de març, on es podrà gaudir de la presència dels millors especialistes del món en aquesta especialitat. a mitjan febrer organitzaren la segona prova del Campionat de

Maria “lligadeta”, la madona de Can Tronca, va ser entrevistada el 15 de febrer al Diario de Mallorca per Tomeu obrador, el periodista que sol seguir l’actualitat santjoanera per a aquell diari. la madona, que recentment ha superat un càncer, parla de com han evolucionat els hàbits dels clients (ara no beuen tant de

licor), d’ençà que ella i el seu home, en Toni Tronca, aixecaren el negoci que aquest havia heretat. li demanen també pel negoci paral·lel del “local”, que s’ha reduït pel descens dels casaments i l’augment de la competència, i de les seves idees polítiques i socials. Comprensiblement, na lligadeta considera que els imposts excessius ho fan anar tot malament i diu que el seu polític “preferit” era en Jaume Matas, perquè era “agradable”. Tanmateix, no vol “ser de cap partit”, sobretot quan tens un portal obert. sobre el poble de sant Joan és molt pessimista, diu que “no hi passa ningú”, troba que s’hauria d’animar amb més gent, reconstruint el teatre, amb un equip de futbol, amb el tren... l’entrevista, de to molt cordial, li dóna final-

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 6

mel i sucre ment ocasió de mostrar-se solidària i oberta amb els immigrants, siguin magribins o d’altres llocs. ✑ el passat diumenge dia 22 de febrer el grup Peus Grossos organitzà una eixida a Menorca. un grapat dels seus membres participà a la Trail des Fars que es fa prop de Ciutadella. segons les característiques de cadascun realitzaren proves que s’hi feren: Far de Cavalleria – Ciutadella (42 km), la Vall – Ciutadella (21 km) i son Morell – Ciutadella (12 km). els temps féu molt dura la cursa ja que el vent i el fred foren companys dels esforços dels atletes.

PLANTERS

NICOLAU

✑ el dilluns dia 23 de febrer la Coral de sant Joan fou la protagonista del programa radiofònic d’ona Mediterrània “Corals a ona”. Joana estelrich (directora), antònia rebassa (presidenta i cantaire) i Joan-Toni artigues

ORNAMENTALS

Pana a la xarxa d’aigua potable, més concretament al carrer del mestre Mas. És curiós que melisucre ja va publicar una altra fuita d’aigua fa una sèrie d’anys gairebé al mateix lloc.

(cantaire) foren els representants de l’associació Coral de sant Joan que respongueren al conductor del programa Joan lainez, també director de coral. Durant

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

l’entrevista es féu un repàs a les activitats que s’han realitzat durant aquests anys passats i als projectes que es volen posar en marxa.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Pรกgina 7

mel i sucre

& ( )

! #

(

# & "# , -

+ .* / 0 / "# % '# $ # '# $ # + ! "# / # 0 '# 12 "# ( ( 3 # # $ 2 '# $ ! "# # ' & ' # & ' 4# # # (5 ( ( ( 6 ( * / "# # 0 & "#6 0 # # / "#6 ( 7 ( # 8 #7 / #( # $#' ' /

# 7 (

)

. +'# )

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Pรกgina 8

mel i sucre

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 9

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple ordinari de dia 28 de gener una sessió totalment atípica, ja que a l’ordre del dia hi va haver tant sols assumptes merament administratius. una sessió amb 4 punts a l’ordre del dia... això o més pot passar quan dus la feina avançada, cosa que ha aconseguit l’actual equip de govern a força de fer molta feina,i fer-la ben feta. Ja ho diuen: la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur. si no hagués estat dels punts d’informacions vàries i precs i preguntes, hagués quedat sense cap contingut polític. Varen excusar la seva absència per motius personals els regidors antoni oliver i Noèlia llull. Tot just començar, Joan Magro, portaveu del PP, i Catalina Gayà, batlessa i portaveu d’axsJ, varen recordar la figura de Gabriel Mora Mas, amb motiu de la seva mort. És el primer ex-batle demòcrata que mor al nostre poble, Per part dels portaveus hi ha haver paraules d’elogi pel batle Mora, i el consistori en ple va traslladar el seu condol a familiars i amics. aquest acte de recordança va culminar amb un minut de silenci que va ser seguit de drets per tots els regidors i el públic assistent. els dos primers punts de l’ordre del dia varen ser bons d’esclovellar: es va aprovar l’acta de la sessió anterior, de dia 23/12, en la qual es varen aprovar els pressupostos per 2015, i es va acordar l’assabentat dels decrets de batlia. a partir d’aquí just quedaven els punts d’informacions vàries i de precs i preguntes que, aquesta

vegada, tant l’equip de govern com els regidors de la oposició passaren gust d’omplir com poques vegades ho havien pogut fer: sense la pressió del temps.

El consistori va donar el condol als parents i amics de Gabriel Mora Mas en motiu de la seva mort, i li va dedicar un minut de silenci. D’informacions hi va haver les següents: Joan Magro (PP): informant una vegada més sobre l’estat de tramitació de les Normes subsidiàries. una nova esmena de deficiències les acosta un poquet més a la seva laboriosa aprovació. Miquel Pascual (PP): s’estan perfilant els darrers detalls per envestir a les obres de condicionament del camins de Binifarda i del Pont setrill.

S’arreglaran els camins de Binifarda i es Pont Setrill, el tram de carretera de sa Matança fins al revolt den Pago, i el camí públic del Puig de Sant Nofre. Pedro Galmés (axsJ): agraint la col·laboració rebuda per la seva regidoria en la organització de les festes de Nadal, Cap d’any, reis i sant antoni, que varen sortir molt lluïdes gràcies a l’esforç i a la dedicació de diverses entitats, els quintos, moltes persones a

nivell particular. Passat sant antoni, tots els esforços ja es varen orientar cap a la rua, i el proper objectiu serà el Pa i Peix. Pep Bauzà (axsJ): s’està instaurant un nou sistema a l’hora de canviar les bombetes led que se fonen. en comptes de canviar tota la bombeta, just se canviaran les plaquetes electròniques, amb la qual cosa s’abaratirà substancial ment el seu cost de reposició. s’estan gestionant amb un tècnic de Biodiversitat els permisos per arreglar el camí de pujada al puig de sant Nofre. al punt Verd s’ha habilitat un semàfor a l’efecte de poder indicar al públic si està obert o no. estarà verd tot el temps que hi hagi l’operari encarregat de rebre el material, i vermell si no hi es. sobre si han variat o no les tones de material retirat d’allà pels fematers, els indicis són que d’ençà que hi ha establert aquest control, han baixat de manera important. Pareix que el cost del servei es veurà més que compensat per la baixada de costos d’eliminació d’aquests residus. ara ja fa tres anys que es va establir el control de funcionament del motor de treure aigua del pou públic, i els estudis de consum que se fan ja tenen una bona base de dades per prendre decisions. la mitjana de funcionament és de quasi 11 hores diàries, i actualment gran part del consum se fa amb una tarifa nocturna més baixa que la general. una vegada més s’ha tornat a demanar pressupost per arreglar les goteres del poliesportiu de son Juny. aquest cop a una empresa santjoanera.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 10

mel i sucre Per donar compliment a la llei de protecció de dades personals, i per assegurar que determinats documents que s’han de tirar no quedin a l’abast de qualsevol indiscreció, s’ha comprat una màquina destructora de documents. la direcció de la residència Nova edat ha demanat a l’ajuntament una millora en la il·luminació nocturna en el tram vial que va des del poble fins al seu edifici. s’hi posaran 4 punts de llum més, i també es millorarà l’enllumenat de l’aparcament de darrera sa Creu den revull. Han començat les obres per eixamplar la carretera des del poble fins a la rotonda de devora el revolt den Pago. Catalina Gayà (axsJ): s’età tramitant l’alta d’activitat pel bar de la piscina municipals, i s’hi farà un bany adaptat per persones amb mobilitat reduïda. el 12 de gener l’ajuntament va visitar, juntament amb el conseller Company, les obres de la nova depuradora municipal. Hi ha hagut una tanda de reunions amb representants de la Federació Balear de Trial, moters, i de la Penya Motorista per organitzar a sant Joan el Campionat d’espanya de trial. serà dia 29 de març. s’ha traspassat el deute del préstec fet per l’ajuntament per pagar a proveïdors des de l’entitat BMN a Caixa Colonya. l’ajuntament passarà de pagar uns 32,000 €/any a pagar-ne uns 4,000. s’ha informat la conselleria de salut que al centre sanitari hi ha goteres, i és necessari que s’arreglin amb urgència. amb un dia se varen recollir dins un recipient més de 100 litres d’aigua de pluja. està aprovada la subvenció per fer la solera del punt verd. Per poder-la cobrar, s’ha d’haver fet l’obra, i per poder fer l’obra, s’han d’haver aprovat les NNss.

l’equip de govern farà el que podrà perquè siguin aprovades ràpid, i poder tenir l’obra enllestida abans del termini màxim de la subvenció, el 30/06/15. i finalment, de precs i preguntes, hi va haver els següents: Francesc Mestre (Pi) Vista que se fa l’obra als banys de la piscina, no se podrien tenir oberts tots els horabaixes, per la gent que va la plaça? a veure si el nou policia municipal podria ser més estricte en temes de circulació per dins el casc urbà. a veure si s’han arreglat bé les barreres del poliesportiu. interessant-se per l’estat de tramitació de les NNss.

Dia 29 de març se farà a Sant Joan el campionat d’Espanya de trial. Quan se farà la fira? (Catalina Gayà li va contestar que pel mes d’octubre) Hi ha gent que ha anat a manifestar-li la seva sorpresa pel fet que l’operari del punt verd apuntava les matrícules dels cotxes que hi anaven a deixar material. (en Pep des saig va contestar que és una manera fàcil de dur una estadística de quants de vehicles han passat per allà) a quan ascendeix el pressupost d’arreglar les goteres del poliesportiu? i el de la solera del punt verd? Com s’adjudicaran aquestes obres? Frederic Febrer (PsiB-Psoe) Va agrair a l’equip de govern les contínues convidades a la oposició per les reunions de feina i a determinats actes, però va trobar a faltar aquest convit a la visita que el conseller Company va fer re-

centment a les obres de la depuradora. (la batlessa, Catalina Gayà, va demanar disculpes per l’oblit.) Va elogiar la campanya d’higiene als carrers feta per l’ajuntament amb la instal·lació de cartells per les defecacions dels cans, i al mateix temps va proposar completar aquesta campanya amb la col·locació de més papereres. Troba a faltar les actes dels plenaris a les actualitzacions de la web municipal. Nous horaris del punt verd: insistir en la seva difusió, i també en el reciclatge. a prop del parc infantil hi ha un solar obert amb un pou. seria convenient avisar l’amo per evitar el risc de possibles accidents. Quina és la situació actual del deute històric amb la Mancomunitat del Pla de Mallorca en matèria d’eliminació de fems? Com està el tema de la fusió de serveis amb el Consorci d’aigües? Demanant informació sobre dos decrets de batllia, sobre la denegació d’una obra, i la immediata suspensió d’una altra. Demanant sobre l’estat de tramitació de les NNss: Per conèixer les respostes, podeu accedir al vídeo penjat a la nostra web: www.melisucre.cat. Ja ho veis: com he apuntat al començament, quan dus les feines al dia, pots destinar temps a una cosa molt important en democràcia: parlar de les coses fetes i de les que s’han de fer. està ben comprovat que quan s’ajunten esforços tot va molt millor, i se fa més possible assolir els objectius assenyalats, que quan s’utilitzen les forces per crear tensions innecessàries i mal estar general. Per comprovar-ho basta comparar les coses que se varen fer a la legislatura anterior amb les que s’han aconseguit al llarg de tres anys i mig d’aquesta. el plenari va acabar al cap de dues hores d’haver començat.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 11

mel i sucre

L'AJUNTAMENT DE S ANT JOAN INFORMA. . . C O MU UNNICACIÓ PRÈVIA PER OB RA A parrttir del 29 de maig de 201 4, data de l’ entrada en vigor de la Llei del sòl balear, les obres de tècnica senzilla i escassa entitat constructiva es poden iniciar presentant una COMU UNNICACIÓ PRÈVIA, el model de la qual es troba a les offiicines d’ aquest Aj untament. El sol· licitant hi ha de fer constar les seves dades personals, especificar amb claredat les obres a realitzar, sempre que no estiguin subj ectes a proj ecte, i assenyalar-ne el termini d’ execució. A la instància de comunicació prèvia, el promotor ha d’ adj untar la següent documentació: - Fotografies i croquis de l’ estat actual i ubicació de l’ immoble obj ecte d’ actuació, (interior i exterior) - Plànol d’ emplaçament - Autoritzacions prèvies (Carreteres, altres… ) - Pressupost desglossat i detallat (picapedrer, fontaner, fuster… ) En el moment de presentació de la instància de la comunicació prèvia, la persona interessada ha de satisfer les taxes i imposts municipals, en total 3 ’ 8 % del total de l’ obra (0’ 8 % taxa i 3 % Impost sobre construccions), de conforrm mitat amb el que estableixen les Ordenances municipals. A les 24 hores d’ haver presentat la documentació esmentada la persona interessada pot iniciar les obres d’ execució. L’ Aj untament, a través dels seus tècnics municipals, visitarà les obres sol· licitades mitj ançant comunicació prèvia, a l’ efecte de comprovar la seva adequació a la instància. La comunicació prèvia substitueix el que abans era S OL· LICITUD DE LLICÈNCIA PER OB RA MENOR, en la qual se sol· licitava realitzar unes obres. Aquestes eren inforrm mades pels tècnics municipals i, si esqueia, s’ atorgaven o denegaven, amb la consegüent demora de l’ inici de les obres. Per tant, amb la comunicació prèvia s’ agilitza l’ execució de les obres que no estan subj ectes a proj ecte.

ACLARIMENT: El mes passat informàvem que si havíeu de fer una netej a amb molt de REB UIG havíeu de contactar amb el responsable de la brigada Joan B auzà per acordar la manera de treure'l. E l telèfon correcte és el 664 65 1 4 5 2 .

A JU UNT NTAMENT DE S ANT JOAN, Carrer Maj or, 61 Telèfon 9 7 1 5 2 60 03 http: //www. aj santj oan. net/

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 12

mel i sucre

l’hort des padrí

iuen que el març marceja i que és el mes més malsà i poc de fiar de tots els mesos. seguint, però, la roda del temps, el març és quan es tanca l’hivern i s’obren les portes de la primavera; d’aquesta manera, comença un nou cicle a la natura. És quan comença de bon de veres la feina pels hortolans. Quan hi ha bona saó s’han d’entrecavar els xítxeros, els alls i les cebes per eliminar les males herbes i arejar la terra. a llocs calents, quan passi el perill de gelades ja es poden sembrar meloners, sindrieres, cogombres, carabassons... Perquè aquestes llavors neixin és necessari que la temperatura ambient arribi als 13 o 14 graus i la terra sigui humida. les hortalisses de planter, com les tomatigueres, els pebrers o les albergínies, ja es poden trasplantar al lloc definitiu. Per als trasplantaments d’hortalisses, una de les maneres més pràctiques és cavar un petit clot, regar-lo amb un tassó d’aigua i quan se l’hagi beguda, ficar-hi la planta i acostar-li terra fins que les arrels quedin ben tapades. També es poden sembrar es-

El mes de març aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” queixos d’herbes aromàtiques, com herba-sana, orenga, menta, romaní, sàlvia, farigola... el sistema d’esqueix consisteix en tallar una petita branca de la planta mare, enterrar el tronc deixant l’ull amb algunes fulles perquè respiri. s’ha de mantenir el tronc dins terra humida per tal d’estimular que tregui noves arrels. si l’hem plantada dins un cossiol petit i al cap d’un mes o mes i mig veim que la planta creix, és que ha arrelat bé i podem fer el trasplantament al seu lloc definitiu. en lluna vella convé podar les parres, perquè quan s’acaba el fred la saba es posa en circulació i en tallar la sarment el cap que queda al cep plora, o sia, que degota saba i lleva força a les brocades que han de sortir. És temps de posar en general. la poda és una operació que debilita l’arbre, per això és convenient podar quan l’arbre està en repòs. els xipresos i les tuies per fer bardissa, quan tenen l’acltura convenient, és preferible podar-los en quart minvant. Quant a la poda de formació d’arbres joves, és preferible fer-la

en quart creixent perquè la ferida tapa més aviat. s’ha de tenir ewn compte, també, que la saba circula amb més vigor per la zona que mira cap al migdia i també per la part de fora de les branques. l’arribada de les oronelles simbolitza l’arribada de la primavera, que comença el 21 de març i és quan parteixen a brotar les plantes que a l’hivern han perdut les fulles i estan endormiscades. També molts d’animals comencen a aparellar-se, intuint que ve el bon temps per surar les seves cries. El cultiu dels tarongers el fred de gener posa suc al taronger. els mesos d’hivern és quan els tarongers maduren el seu esplet, per això és aconsellable no fer al seu voltant labors de cultiu a la terra, així s’evita destruir el relim de damunt damunt, que és el que alimenta el fruit. És convenient podar-los després d’haver recol·lectat l’esplet. si l’arbre és vigorós, li tallarem els xupons i les tanyades que surten verticals per amunt, perquè no dificultin la circulació de la saba a

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 13

mel i sucre les branques que han de fruitar, que si estan massa espesses també s’han d’aclarir. si l’arbre va raquític o té branques molt envellides, es pot fer una poda de regeneració tallant branques gruixades per tal de provocar que surtin ulls nous per rejovenir part de l’arbre. Recordança del temps de matances a la mitjania del segle XX, la majoria de les famílies de sant Joan cada any feien unes matances casolanes a les quals convidaven parents i amics. les matances, a més de tenir un cert aire de festa, també es convertien en un acte social important. Dies abans es preparava per les matances. la madona ja emprenia la tasca de netejar olles, plats i culleres per tal de tenir-ho tot a punt per al dia de les matances; l’amo, per la seva banda, es cuidava de tenir llenya, tions i estelles per fer foc als fogons de la caldera i del calderó del saïm o altres fogons improvisats; aquest dia tots els fogons estaven en marxa. el dia de les matances, l’amo s’aixecava de bon matí per encendre el foc a la caldera perquè en arribar la claror del dia l’aigua ja fos calenta, de manera que en arribar els primers convidats –en general quatre o cinc homes– treien el porc de la soll i el posaven damunt la banqueta. Després d’haver dat la sang, el socorraven amb manats d’arbotxes enceses i alguns l’escaldaven amb aigua bulllent. Després, els homes, per fer-lo net, fregaven amb una pedra tosca mentre una dona, amb una olleta amb broc, feia un regalim d’aigua calenta al lloc on anaven fregant. la part que costava més de netejar eren els potons i el cap. Després d’estar ben net, el

porc i la banqueta, posaven l’animal d’esquena, panxa per amunt, i el travaven amb els quatre potons i posaven el cap amb la part sanguinosa dins un ribell. Després de treure les dues ventresques i els quatre camaiots, l’obrien per treure el ventre i, si no foradaven cap budell, es deia: “No ha fet merda”, i la madona com a premi treia un plat de figues seques i la botella de mesclat o herbes perquè en pegassin un glopet.

les cornes i part de la freixura ho bullien dins la caldera i en esser cuit ho capolaven junt amb els raïssons del saïm –que havien colat amb el fogasser– i hi afegien la sang les espícies per als botifarrons. en tenir els enfilolls fets, los pegaven unes quantes picades d’agulla perquè no s’esclatassin dins la caldera. Per tenir l’al·lotea entretenguda tot l’horabaixa, nins i nines sortien a foravila a cercar romeguers. les nines exhibien un davantal blanc amb retxes vermelles, com a símbol que eren matances. amb un ganxo enganxaven els romeguers i els arrossegaven fins devora la casa de les matances i un poc abans de sopar els pegaven foc. s’hi enrevoltaven grans i petits i mentre cremava, cridaven: “Vivo! Vivo!” i cantaven: “Mestre Pep randeta té una bufeta com un tamborino. P. Bruegel, el Jove. http://commons.wikimedia.org Vivo! Vivo! Vivo!” en general, eren les dones les al sopar de matances era on que s’encarregaven de fer el ven- s’arreplegaven tots els matancers tre net. els budells prims s’em- i alguns convidats amics de la praven per fer els botifarrons i les casa. Mentre acabaven de prellangonisses, i els gruixats es ta- parar el sopar i parar taules, la llaven a mida i los cosien d’un madona dava la veu de “per lo cap per omplir-los de sobrassada. senyal de la santa Creu” i passaen general, era un home el que ven el rosari en espera que les cuitrempava la sobrassada i la mado- neres, amb plats mitjancers, serna hi posava les espícies i després vissin l’arròs a taula. en aquest seguia el ritual de fregir-la un poc arròs era freqüent que la carn de i dar-la a tastar, una espipellada a caça, tant de pèl com de ploma, cada matancer, que feien el co- fos abundant. mentari de si estava bé de sal o de el segon plat solia ser l’aguiat coent. de pilotes fetes de carn que havien els desnossadors ja deixaven seleccionat quan capolaven la triades totes les peces: lloms, llo- sobrassada. Ben condimentat sormillos, ventresca, peus i carota, tia un aguiat molt saborós i molt ossos... i també separaven la carn apreciat pels comensals. més sanguinosa per fer-ne els Després de la fruita i els dolcamaiots. També separaven tot el ços també es repartien poer greix per elaborar el saïm, que en damunt la taula ametles torrades esser cuit i colat, el col·locaven encetades i els comensals anaven dins pots de vidre que guardaven triant els bessons fent tertúlia o al rebost i servia durant tot l’any cançons fins a l’hora de dir bona per fer aguiats o pastissos. nit i que molts d’anys.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Pรกgina 14

mel i sucre

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Pรกgina 15

mel i sucre

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Pรกgina 16

mel i sucre

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Pรกgina 17

mel i sucre

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 18

mel i sucre

Camèlids andins

Feim un pensament ... geogràfic

GuilleM serra Bou,

eim un pensament... animal. a sudamèrica les espècies animals i vegetals són diferents als que tenim avesats a europa. això és deu a la deriva continental i que amb el pas dels milions d’anys els animals de cada continent s’han anat especialitzant, adaptant i per tant diferenciant. els Camèlids andins són lògicament molt diferents als Camèlids africans i asiàtics. Camèlids Andins?

són quatre espècies animals, que segurament coneixeu per separat: llama, alpaca, Guanac i Vicunya. segons l’espècie fan aproximadament un 1-1,2m d’alt a la creu i entre 1,6-1,9m d’alçada. Pesen entre 50 i 100kg. en resum, són com una espècie d’ovelles grosses i amb el coll llarg. i és curiós perquè els espanyols anomenaven “ovejas” a les llames quan les van veure fa 500 anys. Fins fa pocs anys no quedava clar si eren espècies diferents o races d’una mateixa espècie, però actualment, segons les proves d’aDN recents s’ha pogut establir la relació correcta entre elles. Tot això es deu a que les quatre espècies es poden hibridar entre elles sense problemes. en general tots els camèlids viuen en climes secs amb grans diferencies de temperatura i una

GeòGraF

elevada radiació solar. Tenen una gran resistència a la deshidratació. el ramat té un comportament gregari i territorial, existint sempre un mascle dominant que controla els altres o els fa fora del ramat. a diferencia de la llana d’ovella, tenen una llama lleugera de microfibres buides, que és molt més lleugera i preuada. la llana d’aquests animals sempre ha tengut molt bona fama, tant, que fins i tot als anys 50 ja era ben coneguda la llana d’alpaca (concretament) entre els sectors de classe alta a europa i estats units. Llama (Lama glama) És la més coneguda de les quatre, i també el més gran. es el més fort dels camèlids andins que generalment s’utilitza com animal de càrrega i per a carn. Poden carregar entre 40kg i 60kg de càrrega. i si, escupen quan s’enfaden! es considera una hibridació i millora genètica creada del Guanac des de l’època preincaica a prop del 4.500 a.C. Completament Domesticada. la llama té les fibres més gruixudes i pot arribar a aportar fins a 4kg de llana cada 2 anys. s’estima que la població mundial és d’uns 3,5 milions de llames. Que es concentra majoritàriament a Bolívia (60%) i Perú (30%).

Animal

Estat

Tamany

Funció

Població

Llama Alpaca Guanac Vicunya

Domesticat Domesticat silvestre silvestre

Gran Petit Gran Petit

Càrrega i Carn llana i Carn llana llana

3,5 milions 6,5 milions 600 mil 190 mil

De dalt a baix: llama, alpaca, guanac i vicunyes.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 19

mel i sucre Alpaca (Vicugna pacos) es una hibridació de la Vicunya amb gens de llama. També està completament domesticada. són més petites que les llames, i foren creades per aprofitar la seva llana i carn (no per càrrega). i també escupen. la textura de la seva llana és fina i sedosa és la més utilitzada en tèxtil de qualitat, i aporta uns 5kg de llana cada 2 anys. el preu de la llana d’alpaca sense processar pot costar uns 10€. la població mundial d’alpaques és d’uns 6,5 milions que es concentren a Perú (80%), Bolívia (8%) i australia (6,6%). Vestits d’alpaca.

Guanac (Lama guanicoe) És la versió silvestre de la llama, la seva alçada es de fins a 1,9 m. es caracteritzen per ser els animals més grans de la Patagonia. També són els més ràpids de tots els camèlids, poden arribar a 64 km/h. es distribueixen des del sud del Perú fins a la Terra del Foc, són per tant els que toleren més el fred. els seus principals depredadors són el Puma i la Guineu dels andes. s’estima que la població es d’uns 600.000, es troben sobretot a argentina (94%) i Xile (5%). Malauradament es troba en risc lleu d’extinció.

Fibra

Diàmetre (microns)

Longitud (mm)

Preu Kilo

Vicunya Angora Cashmere Alpaca

10 a 15 11 a 15 15 a 19 18 a 40

15 a 40 25 a 50 25 a 90 75 a 400

420 € 48 € 147 € 10 €

Vicunya (Vicugna vicugna) És l’espècie original i silvestre de l’alpaca. son els camèlids més petits, pesen entre 40 i 50 kg i tenen una longitud de 80 cm. Viuen sempre per sobre dels 3500m en l’estadi de nivell anomenat “Puna”, que és un ambient molt estepari. la fibra de la seva llana està entre las més fines del Món,

mesurant uns 15 microns de diàmetre. Pot arribar a costar uns 400€ cada kilo, té molta fama a nivell mundial, a europa o estats units es paguen uns 20.000 € per una jaqueta o 31.000 € en un traje fabricat amb aquesta suau tela. la població mundial de Vicunyes és d’uns 190.000 exemplars, es distribueixen entre Perú (63%), Bolívia (17%) i Xile (10%). Malauradament també es troba en risc lleu d’extinció.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 20

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GENER

Pluviometria

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9

10,7

10,6

9,7

9,8

11,8

Comentari al mes de gener

MES DE GENER

2015

2014

Com ja passà al desembre, el gener ha registrat uns valors termomètrics dins el paràmetres habituals. la mitjana ha estat de 9,9 ºC, inferior en 2,1 ºC al gener de l’any passat. Hem de recordar que en el 2014 els mesos d’hivern foren molt suaus. la baixada del termòmetre, especialment en les mínimes, ens ha duit gelades intenses a les zones més fredes del terme. especialment freds foren els dies 2 i 18, però durant bastants de jornades la temperatura mitjana ha estat per sota els 10 ºC. Malgrat tot poguérem fruir durant la primera quinzena de l’ambient anticiclònic de les calmes de gener amb cels clars i temperatures més suaus. Però a partir de sant antoni ens arribà una nova inestabilitat atmosfèrica que ens aportà fred intens i pluges, que afectaren especialment les festes de sant sebastià. el mateix dia 20, va fer la ploguda més important del mes amb quasi 30 mm. a la serra de Tramuntana les precipitacions foren en forma de neu als cims més alts que quedaren coberts de blanc novament després de la primera nevada, molt menys intensa, de principis de desembre. el mes acabà amb una lleugera pujada de les temperatures. en total hem sumat 36,6

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

9,9 ºC 18,1 ºC (dia 10) 2,7 ºC (dia 2 i 18) 36,6 mm 4,9 Km/h 82,1 Km/h (dia 31) NO 80 % 1020 mb 1,9 ml/dia

12 ºC 18,5 ºC (dia 3) 5,9 ºC (dia 21) 31,8 mm 6,5 Km/h 86,9 Km/h (dia 5) O 81 % 1012 mb 1,8 ml/dia

FEBRER 2015 (fins a dia 20) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

8,7 ºC 16,4 ºC (dia 15) 0,8 ºC (dia 6) 48 mm 7,5 Km/h 90,1 Km/h (dia 3) NO 2 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

2014 DES.

54896

4422

12,41

11,2

3582

1106

2015 GEN. 2014 GEN.

64410 65392

5548 5290

11,61 12,36

10,84 ....

4494 4285

1387 1323

mm d’aigua, caiguts pràcticament tots entre el dies 19 i 22 del mes. el més s’acomiadà sobretot amb vent i temps desplaent. Durant distints dies de la darrera setmana el vent bufà amb força. el dies 25 i 31 la velocitat mitjana sobrepassà els 20 Km/h. el dia 31 anotàrem el cop de vent més fort del mes amb 82,1 Km/h. la resta del mes havia estat més tranquil·la

en quant a aquest meteor. la direcció que predominà fou el mestral (No) que contribuí a la baixada de les temperatures també. la humitat s’ha mantinguda alta, amb una mitjana del 80%, la qual cosa ha intensificat la sensació de fredor, a més de produir rosades i boirades. l’ambient humit que ha persistit durant

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 21

mel i sucre molts de dies, i especialment quan no ha fet vent, ha dificultat l’evaporació, que ha tengut una mitjana baixa, d’1’9 ml/dia. Comentari al mes de febrer en els tres primers dies de febrer continuà el vent intens (el dia 3 anotàrem la velocitat màxima, amb 90,1 Km/h), al qual s’hi afegí una baixada de les temperatures i inestabilitat. ara bé, el mal temps fort i el fred intens ens afectà especialment els tres dies següents, amb valors termomètrics que ja no recordàvem. Dia extremadament fred fou el 6, amb una mínima propera als 0 ºC i una mitjana de 3’1 ºC. Durant bastants jornades d’aquest primer terç de mes hem tornat experimentar el que és el fred de veres i al qual ens sol sotmetre el mes més curt de l’any, situació amb la qual no comptàvem ja que l’any passat durant l’hivern no arribàrem ni molt manco a aquests valors. les pluges d’aquests primers dies de mes es transformaren a la serra de Tramuntana en una gran nevada que també feia temps que no contemplàvem. les carreteres d’aquella part de Mallorca varen estar tallades durant alguns dies i molta gent s’acostà a aquells paratges per fruir d’aquest espectacle de la natura que únicament de tant en tant podem viure. Però la neu arribà a cotes més baixes, cobrint també part de les serres de llevant. Tots esperàvem que les condicions climatològiques aportassin la neu al Pla però no fou així. en algun moment les quatre gotes que varen caure el dia 6, el dia més propici en quant a temperatura, varen ser d’aigua neu que no arribà a quallar. la neu no arribà, però si les gelades matinals intenses; a destacar la que es produí el dia 7 amb pla-

ques importants de gel a la superfície de bassiots i recipients d’aigua exposats a la intempèrie. a partir del dia 9 el temps millorà amb un lleuger ascens de les temperatures tant màximes com mínimes. a les pluges de principi de mes hi hem d’afegir les que han caigut novament els dies 16 i 17. en total fins a la data duim comptats 48 mm. aquesta pluja juntament amb la que va caure al gener fa que la terra tengui humitat suficient per al desenvolupament dels cultius de secà. De fet els nostres camps llueixen el mantell verd dels cereals que cobreixen grans extensions de la terra cultivada. entre els arbres destaca des de fa unes setmanes la flor blanca dels ametlers que ha de fer front a aquests dies de climatologia més extrema enmig de l’hivern i d’un febrer que aquesta vegada sí que ha fet honor al refrany que diu: febrer curt, pitjor que turc i que al·ludeix a aquestes condicions meteorològiques dures de fred, vent i mal temps.

Parc solar fotovoltaic en el mes de gener s’ha produït un augment de la la radiació solar en relació al desembre, conseqüència de l’allargament del dia (que ha passat de 9 h 25 min de mitjana del desembre a 9 h 46 min del gener) i de la intensitat de la llum que ens ha arribat en els dies que el sol ha lluït. així, s’han generat 1126 Kwh més que en el desembre i amb una millora important del rendiment, que ha passat de 12,41 a 11,61; és a dir, s’ha pogut obtenir cada Kwh amb menys radiació que en el mes anterior. si comparam el gener d’enguany amb el gener de 2014, observam que s’han aconseguit 258 Kwh més i amb una menor quantitat de radiació solar, relació que indica que el rendiment de funcionament de les plaques ha estat superior en el gener 2015 (ha passat de 12,41 radiació/energia a 11,61).

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 22

mel i sucre

Climograma 2014 amb el climograma del 2014, tenim una mena de radiografia del que ha estat aquest any en quant a les dues variables més destacades del temps: – les temperatures en conjunt han estat més altes que les de l’any 2013. la temperatura mitjana ha pujat 1,08 ºC (16,78 ºC, al 2013 i 17,86 ºC al 2014). excepte el juliol, amb una diferència d’1,3 ºC i els mesos de març, agost i desembre, per unes poques dècimes, la resta han presentat temperatures més elevades que les de l’any anterior. el mes amb la mitjana més freda fou el desembre amb 10,8 ºC i el més càlid, l’agost

amb 24,7 ºC. l’oscil·lació tèrmica o diferència entre el mes més càlid i el més fred ha disminuït, passant dels 16,6 ºC del 2013 als 13,9 ºC del 2013. la cota més alta de la temperatura es va produir el 10 d’agost amb 34,8 ºC i la més baixa el 28 de març amb 4,1 ºC. aquest 2014 ha registrat una tardor més càlida que els valors habituals per als mesos d’aquesta estació. a causa d’haver tengut un hivern més suau hi ha hagut menys diferència entre l’estació freda i la càlida de l’estiu, que no ha augmentat la mitjana com ho han fet les altres estacions. – en quant a la pluviometria, s’han recollit, en el 2014, 525,5mm, 21,4 mm menys que a

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

l’any 2013. els dos mesos amb més pluviometria foren el novembre, amb 131,8 mm, i, curiosament, el juny, amb 100 mm, un mes en què normalment no plou o plou molt poc. les pluges es concentraren a finals de la primavera (159,1 mm entre maig i juny) i a finals de la tardor (194,7 mm entre novembre i desembre). especialment les pluges de finals de primavera foren més perjudicials que beneficioses ja que arribaren massa tard per als cultius de secà. Mesos que solen rebre més pluja com març i abril o setembre i octubre, en el 2014 en reberen menys afectant en major o menor mesura els cicles naturals i agrícoles.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 23

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 66

passatemps

MOTS ENQUADRATS 66 a M B rNau

oraTiNos i

orDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

tronc per fer foc. 6. Mam´ıfer australi` a. Par` as i tall` as el pèl arran. 7. Regal d’un dels Reis d’Orient que es pot mirar. S’ha arreglat l’expressi´ o facial amb una operaci´ o costosa. La teva Terminologia Anatomica. 8. Vell capicua. Tall arran aquell arbre alt. Posar esquer és car. 9. En duc dues dins del sarr´ o. Que tenen un nas descomunal. Ocell de la fam´ılia dels cuc´ ulids que nia desordenadament a l’Amèrica Central. 10. La menjada va ser una tapa apta. Revista de c` omics catalana publicada interrompudament entre els anys 1917 i 1998. Esfera celeste que un orb no pot acabar de veure. 11. Beina o c` apsula, pèctica o cel·lul` osica, dins la qual s’allotja un organisme flagel·lat. Planta del desert que pot resistir infinitats sense beure ni gota, com la de la imatge. 12. Que li han passat la llengua per adornar-lo en excés. Relatiu o pertanyent a un axis.

Horitzontals: 1. Que s’absté de tota relació amb en Pablo Iglesias. En van llimar la superf´ıcie i ara ho reflecteix tot. 2. Un dels set pecats capitals. Extrem d’un eix, per exemple del de la Terra. 3. No n’hi més que una. Buidaré la bufeta a través de la uretra. 4. Un paper en brut o una persona amb una quarantena d’anys. Menj pa de pita en abund` ancia. 5. Esglai! Animals voladors que poden tenir un gust salat. Pots pensar, que aquest gos se s` apiga el s´ımbol qu´ımic del calci! 6. Barri c` omic de Barcelona. Tasta l’element qu´ımic radioactiu. 7. Exclamaci´ o per cridar l’atenci´ o a qualc´ u. Bruixot d’en Picanyol. El Bar¸ca és més que aix` o. 8. Planta que fa ra¨ım; vinya. D’oca a oca i tir perquè em ... . 9. L’origen dels mals. Unires en matriEl podeu resoldre a: moni i et va desbaratar tant que ara tens ressaca. melisucre.cat/?p=2115 Part d’un axioma. 10. A Roma s’estima a l’inrevés. ´ al nu ´ mero 65: No sap ... que a aquest ... no arribarem ... mai. Solucio Temps lliure. 11. Pupil·la de l’ull d’una al·loteta. M A H OM A P A R I S Naip per correu. 12. Més temps lliure. Ciutat siE X A M I N A R O P I mult` aniament europea i asi` atica. 13. Porci´ o d’aliR I V A L I T A T S B C A I R E S T U S T A ments que no és completament racional. L’ovella A L A R A R P A I R seria nascuda entre el 20 de mar¸c i el 21 d’abril. D E S T I R A M I Verticals: 1. Si tens gana, menja-te’n una. LliA V I S S U A MO T gam entre germans. 2. Posaria en mar una nau. De L E P T O R C A N A ... en ... anam fent el cam´ı cap a la cima. 3. ArR E I A L E S A E ri` as aquest altre barri barcelon´ı. Simb` olic com una P O R U S M A C E R A O L I I S V E L M icona. 4. Fa sortir. Cuida l’infant de forma similar C O T A O N I R I C A a sa mare. Fi de la fi. 5. Queixa de dolor. InsA S A R I N A A T U R truments que gemeguen com un gai. L’oncle té un

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 24

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Concurs de disfresses al local del Teleclub de sant Joan el dijous llarder de 1968. el jurat va ésser: Don Joan Julià “es Murer”, madò Margalida Vich i el qui era el president de l’entitat, Francesc Company Bauçà “Mena”. Fotografia 2: Grup de nines disfressades, acompanyades d’altres nins i nines que no es varen disfressar, a la plaça Nova de sant Joan a meitat dels anys cinquanta. Fotografia 3: Grup d’al·lotes i nines disfressades a la plaça Nova, a principis dels anys seixanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Pรกgina 25

mel i sucre

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 26

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Magdalenes de xocolata saCraMeNT Ferrer

a xocolata és una mescla de pasta de cacau i sucre en proporcions determinades depenent de si és xocolata negra, amb llet o blanca. Pot incloure, a més, mantega de cacau, llet, fruites i aromatitzants. la xocolata contribueix a la secreció d’endorfines o molècules del plaer, que aporten una sensació de benestar, i de serotonina, neurotransmissor que regula, entre d’altres, l’equilibri psicològic. Ingredients

- 275 g de sucre - 250 g de farina de força - 100 g de gotes de xocolata amb llet - 75 g de xocolata negra en pols - 16 g de llevat en pols - 240 ml d’oli d’oliva 0’4° - 75 ml de llet - 12 paneretes de paper arrissat - 4 ous mitjans

Preparació - Dins un bol, batre els ous ben escumosos. - Mesclar amb el sucre fins que la mescla blanqueja. - abocar-hi la llet i l’oli. remenar bé. - Passar pel sedàs la farina, la xocolata en pols, el llevat i incorporar-ho a la mescla anterior. - Pastar fins que ens quedi una massa llisa i sense grums. - afegir-hi 75 g de perles de xocolata amb llet. - Deixar reposar la preparació a la gelera durant dues hores. - Per acabar, abocar la pasta dins les paneretes de paper arrissat, només fins a la meitat, ja que dins el forn la massa estufa. - Decorar-les al damunt amb uns 25 g més de trossets de xocolata. - escalfar el forn a 200 °C. - Coure a 180 °C uns 25 minuts o fins que punxades les magdalenes amb un escuradents, aquest surti net. - Deixar-les refredar damunt una reixa.

mel416_mis298 24/02/15 10.10 Página 27

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (15), el ram (29). El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniu cap parra convé que la podeu per sant Josep. Convé sembrar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques. És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-roges i menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicio nalment cal anar en compte amb els constipats i el grip, perquè el març és un mes molt malsà. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

1 març 15 29 31 15 abril

surt es pon 07.22 18.39 07.00 18.54 horari d’estiu 07.35 20.10 07.12 20.25

la lluna

5 març 13 20 27 4 abril

plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 de març Petra dia 8 Porreres dia 15 sant Joan dia 22 Vilafranca dia 29 ariany dia 5 d’abril Montuïri

Març de 1995 • Pel Quart Diumenge es va presentar el Col·lectiu Teranyines, que ja tenia els dos primers volums de les Monografies santjoaneres. estaven a punt d’aparèixer una monografia a càrrec de Carles Costa i uns Goigs a la Mare de Déu de Consolació, que havia preparat Joan Bauzà Barceló “des Carreró”. • es va inaugurar el magatzem de materials de construcció “Baix de la Vila”, aleshores al carrer de la Pau. N’eren accionistes la majoria de constructors de sant Joan. • se sabia que Biel Mora, Joan Matas (“Comandant Matas”) i Xesc Nicolau encapçalarien les llistes locals de PP, unió santjoanera i PsM, respectivament. No s’havia aclarit encara si arrel i uM concorrerien a les eleccions. Febrer de 2005 • es va reobrir el parc infantil de la zona des Camp, cantó dels carrers de solanda i Francesca Joan i Bauçà, que havia estat tancat per reformes durant mesos. aquest equipament és dels que ha tengut més canvis d’ençà que es va inaugurar. • es feien obres a la carretera general i s’apedaçaven les de sineu i Petra. amb el temps, s’han fet bones carreteres fins a Montuïri, Palma i sineu, però la de Petra continua sent molt xereca. • la biblioteca pública es va tancar perquè el contracte de la bibliotecària es va acabar. No se sabia si es tornaria obrir ni quan.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299