mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 2
mel i sucre
sumari Notícies locals reDaCCió
L’hort des padrí aNToNi sasTre
Maquinària agrícola del segle xx FraNCesC CaNuTo
Març 2015. Núm. 417 revista d’informació general
Meteorologia JoseP roiG
Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)
Fotografies PeP Gayà
Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2015
Passatemps arNau MoraTiNos
antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà.
Tirada actual 500 exemplars
Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol
Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font
Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer
Coberta (foto Joan Font). els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.
Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.
http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.
2
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 3
mel i sucre
notícies locals 1 s’ha presentat el cartell de la prova del Campionat d’espanya de Trial que s’ha de disputar a sant Joan el 29 de març, organitzat per la Penya Motorista. Com que s’hi espera la presència dels millors moters de l’estat, que també són dels millors del món, està garantit el màxim nivell i, per tant, un bon espectacle. el dissabte 28 hi haurà els entrenaments. l’endemà, les proves, en diferents categories: Tr1, Tr2, Tr3 i Tr4, a més de júniors i cadets. Hi haurà dotze zones, 10 a l’aire lliure i 2 indoor. i segurament quan llegireu aquestes línies ja haurà passat tot, esperem que amb un gran èxit de participació i de públic. el dimarts 24 es presentà “sant Joan, capital del trial”, deia el diari Última Hora, al Palma arena. els representants dels organitzadors Pep Jaume, antoni Gayà i la batlessa de sant Joan, acompanyats de J. antoni ramonell, andreu Villalonga i Pedro Mas en feren cinc cèntims de la prova. s’anuncià que per facilitar el desplaçament de zona a zona hi hauria un buset. 1 l’ajuntament de sant Joan ha donat una capa de xapa i pintura al Citroën Picasso de la policia local. sembla un cotxe nou, tot gràcies a una subvenció de la Conselleria d’interior del Govern
La Penya Motorista i un bon grapat de santjoaners col·laboradors han fet possible que Sant Joan gaudeixi d’un event esportiu a nivell nacional, amb l’organització de la prova puntuable per al Campionat d’Espanya de Trial. Hi hauran participat alguns dels millors pilots del món.
La Casa Museu Pare Ginard ha canviat de fesomia. A partir d’ara s’hi podran fer visites virtuals amb una app per a dispositius móbils que han creat per als visitants.
http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 4
mel i sucre Balear. a més, amb els nous colors que li han posat se sembla més als de les policies que ens envolten. Dues empreses locals s’han encarregat de fer la feina. 1 s’ha reinaugurat la Casa Museu Pare Ginard, des d’ara coneguda com Casa Museu Pare Ginard-Museu de la Paraula, dedicada a la difusió i l’estudi de la tradició oral de Mallorca, de la qual rafel Ginard va ser un incansable recopilador. la seva obra magna, el Cançoner popular de Mallorca, és accessible ara per internet, amb el projecte Cançoner 2.0. la Casa Museu té també el propòsit de donar a conèixer la vida a la pagesia a principis del segle XX, seguint el retrat de la pròpia infantesa que el pare Ginard va deixar escrit a l’obra De com era infant, editat pel Col·lectiu Teranyines. la visita a la Casa Museu s’ha enriquit amb l’ús de les noves tecnologies. amb una app per a dispositius mòbils es pot fer un recorregut per la casa i sentir gloses dites per na Catalina Valriu. També s’ha fet ús de la “realitat augmentada”. amb el mateix mòbil es poden veure i sentir objectes i persones virtuals per dins la casa, com si ens traslladàssim enrere més d’un segle, cosa que permet una experiència molt més enriquidora. Tot això s’ha completat amb fotografies de l’època que han estat cedi-
El PP de Sant Joan va retre homenatge a l’exbatle Biel Mora (traspassat fa pocs mesos) en un acte presidit per la família i al qual assistiren, a més d’amics i coneguts, el president Bauzà i el candidat a batle de Sant Joan Pablo Pascual. A la fotografia podem veure Aina Bou (viuda de Biel Mora) en el moment que rep una placa de reconeixement de mans de Bauzà (foto de Gori Vicens).
L’Associació de la Tercera Edat organitzà una sortida en què es visitaren les instal·lacions de TIRME a Son Reus on es duen a terme les tasques de tractament de residus de Mallorca (foto de C. Gayà).
AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •
4
Tel: 971 80 98 80
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 5
mel i sucre des per diverses persones de sant Joan, sobretot pel nostre col·laborador amador Bauzà “Peçol”. una setmana després de la reinauguració vàrem poder constatar que el sistema de realitat virtual encara no està a disposició del públic. la raó és que “fins d’aquí a un mes no estaran fetes les traduccions” i aleshores es podrà fer servir. De manera que si voleu gaudir de les gloses en castellà, anglès o alemany haureu d’esperar... i si voleu sentir-les en versió original, també. 1 el Partit Popular va retre un homenatge a qui va ser batle de sant Joan, Gabriel Mora. l’acte va comptar amb la presència de la família i dels principals dirigents del partit a Mallorca, encapçalats pel president del Govern Balear, José ramón Bauzá. Gabriel Mora “Belos” va ser el primer batle del PP a sant Joan, després d’aconseguir la vara gràcies a una moció de censura a Joan Barceló Mesquida. a les eleccions següents i algunes més, va sortir elegit batle, però ja amb còmodes majories absolutes. 1 els quilos de rebuig recollits al Punt Verd de sant Joan han baixat considerablement d’ençà que el recinte només està obert quan hi ha la persona encarregada. Durant el mes de febrer es varen recollir 6.400 kg per setmana, una baixa-
Els Quintos, com és costum, pararen taula per vendre les típiques panades de carn i de peix el dia del Quart Diumenge a Consolació.
El bons temps acompanyà la diada matinal del Quart Diumenge d’enguany. Al mig dia el temps canvià i es posà a ploure, la qual cosa va fer que les activitats de l’horabaixa al santuari s’haguessin de suspendre.
Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22
5
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 6
mel i sucre
L'AJUNTAMENT DE S ANT JOAN INFORMA. . . La persona responsable dels residus de l'empresa de la recollida dels fems ens ha fet arribar una molt bona noticia: Hov vdqwmrdqhuv khp hvwdoyldw 5333 hxurv hq ho phv gh iheuhu fodvvliillfdqw plooru hov uhvlgxv1 Dpe xq dq| srghp uhfxshudu 571333 hxurv$ Dtxhvwv hvwdoylv vhuyludq shu ploorudu hov vhyhlv do qrvwuh sreoh1
Estam d'enhorabona!
TRIA B É ELS FEMS . HI GUANYAM TOTS !
A JU UNT NTAMENT DE S ANT JOAN, Carrer Maj or, 61 Telèfon 9 7 1 5 2 60 03 http: //www. aj santj oan. net/
6
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 7
mel i sucre da de 4.000 kg respecte de les xifres anteriors. això es tradueix en un estalvi mensual de 2.000 euros per a les arques municipals, que compensa sobradament el cost de l’empleat. De tota manera, caldria que el civisme d’alguna gent es posàs en marxa, ja que hem notat un augment de deixalles tirades dins voreres i pinars. 1 la pluja va respectar els actes del dematí del Quart Diumenge, però va obligar a suspendre la ballada popular a Consolació, que s’havia de fer després de migdia. amb una assistència similar a la dels darrers anys, es va poder fer la pujada en romeria al santuari, seguida de la missa a càrrec del rector de sant Joan, el pare Miquel Martínez almiñana, i exhibició de ball dels alumnes de l’escola d’aires de Pagesia. Hi havia panades, enguany fetes pels Quintos 94, i coquetes, venudes o obsequiades als qui anaren a fer cas a la Mare de Déu. el dijous anterior al Quart Diumenge es va poder escoltar una conferència de Pere Fullana, al Casal de les Persones Majors. Havia de ser sobre el papa Fran cesc, però a la fi va ser un repàs de l’estat actual de l’església, amb explicacions que es remunten en alguns casos al temps de Napoleó. les preguntes del públic (unes 50 persones) varen estar relacionades sobretot amb el manteniment del celibat per als clergues, en
Alguns dels membres dels Peus Grossos participaren a la mitja marató de Palma. A la foto podem veure: Joan Gayà Mieras, Biel Company, Arnau PC, Marc Vidal i Andreu Bover (foto facebook de Peus Grossos).
El cotxe de la policia municipal de la nostra vila ha sofert una passada de “xapa” i “pintura”. Ara t’he l'aspecte de la resta dels de les policies dels pobles que ens enrevolten.
7
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 8
mel i sucre
Més de 200 cantaires de Sant Joan i Felanitx oferiren un concert a l’església parroquial en una de les activitats que es dugueren a terme pel Quart Diumenge.
PLANTERS
NICOLAU
relació amb les recents acusacions d’abusos sexuals que han sacsejat darrerament l’església de Mallorca. el divendres es va reinaugurar la Casa Museu Pare GinardMuseu de la Paraula. el dissabte es va oferir un concert coral, a càrrec de les corals de sant Joan (infantil i adulta) i tres corals de Felanitx: coral infantil del CeiP inspector Joan Capó, Cor dels estudis elementals de Música i Coral de Felanitx. alguns santjoaners que estudien música en aquell poble actuaven amb el Cor, com és el cas de Bàr-
ORNAMENTALS
8
Aquest mes de març han començat les tasques de neteja del que serà nou camí d’accés al puig de Sant Nofre. Aquelles persones que hi vulguin anar se’n poden dur la llenya que tallin. Des de l’ajuntament i la possessió de sa Bastida han marcat una mica les directrius organitzatives. A més a més, està en procés de creació d’una associació d’Amics del puig de Sant Nofre que té com a objectiu salvaguardar i promocionar aquest entorn.
Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 9
mel i sucre bara Bauçà riera, cantant, i Nofre Morey Munar, que els va acompanyar al piano. els darrers actes de la festa varen ser el mateix diumenge: ball de saló al Casal de les Persones Majors i “marca el cartó”, organitzat pels Quintos 94. 1 el 20 de març es va convocar totes les persones interessades en la possible creació d’uns amics del Puig de sant Nofre, al qual es pot accedir ara per un nou camí públic (a més, es disposa d’una extensió al capdamunt, que inclou l’ermita). el cartell anunciador proposava diverses activitats que podrien ser impulsades per la futura associació, com restauració de l’ermita, pujada popular per Pasqua, conservació del puig o restauració i conservació del camí. Tot això per fer del puig un lloc més nostre i convertir-lo en una excursió emblemàtica del Pla de Mallorca. Justament a principis de març va començar la neteja del primer tram del camí del puig, entre les barreres d’entrada i el collet on el camí gira a l’esquerra, totalment impracticable perquè estava invadit per la vegetació, sobretot mates, ullastres, mata-selva i aritja. a finals de mes, les brigades de voluntaris han desbrossat ja una part del primer tram. si el ritme no afluixa, aquesta primavera pot quedar enllestit tota la tirada.
Activitats realitzades per l’Associació de Persones Majors al mes de març excursió a Tirme i dinar a son Paraó. Ball de saló i línia el dia del Quart Diumenge. Conferència de Pere Fullana: “la revolució del Papa Francesc”. Participació en la mostra d’activitats al poliesportiu d’inca. assemblea general ordinària.
Cooperativa Agrícola
SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24
9
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Pรกgina 10
mel i sucre
10
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 11
mel i sucre
V Trobada de revistes de Premsa Forana a Maria assoCiaCió
l
’associació de Premsa Forana de Mallorca, amb la col·laboració de la revista Fent Carrerany, organitzà la V Trobada de revistes de Premsa Forana a Maria, el passat dia 21 de març. a la plaça des Pou es congregaren 30 persones de 15 publicacions d’arreu de Mallorca. Foren rebuts pel president de Premsa Forana, rafel oliver Grammatico, i pels integrants de la revista Fent Carrerany, encapçalats per Magí Ferriol. el batle de Maria, antoni Mulet, convidà als assistents a un berenar. a partir de les 10,30 hores es feu una visita històrica-cultural pel poble, a càrrec de l’historiador local, Bartomeu Pastor, qui guià els
De
PreMsa ForaNa De MallorCa
assistents a una excursió amb l’església de Maria com a referent. es feu un recorregut per realitzar una visió urbana des de son Puig, un passeig exterior veient els carrers antics del poble, i una visita a l’interior de l’església. Bartomeu Pastor feu avinent els representants de les revistes d’un munté de detalls històrics sobre l’església, i mostrà els elements arquitectònics i esculturals més importants. a l’escola Vella, l’ajuntament de Maria mostrà un vídeo promocional del poble, a on es veuen totes les associacions de Maria, en el que és una visió completa del que significa Maria avui en dia. el batle, antoni Mulet, feu obsequi a la revista Fent Carrerany i a Premsa Forana, de dos libres de Bartomeu
Pastor sureda, un sobre l’església de Maria, i l’altre sobre Maria: el naixement d’un poble i la lluita per la independència. els integrants de Fent Carrerany obsequiaren a tots els participants amb un llibre titulat: “a l’ombra de la pissarra: el mestre Madrigal”. seguidament, al mateix local, es feu un curset de fotografia periodística, a càrrec de Carles Costa, qui ensenyà diversos trucs de la fotografia, i consells principals per fer retrats, foto nocturna, contrallums, fotos en un teatre, i com utilitzar el photoshop. un dinar al restaurant Cas Padrí Toni, conclogué la jornada en un ambient de companyonia entre els representants de les revistes de la part forana.
11
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 12
mel i sucre
l’hort des padrí
a
bril, cada gota val per mil. les pluges d’abril influeixen molt en l’anyada dels arbres fruiters i altres plantes. També diuen que a l’abril no te llevis el fil, que vol dir que encara pot fer gelades i dies freds. Durant aquest mes, la claror del dia s’ha allargat quasi una hora i la bonança del bon temps permet treballar tota casta d’arbres i plantes. els arbres que a la tardor havien quedat adormits ara es desperten amb la remoguda de la saba, que amb la seva explosió dóna vida i creixement a totes les plantes. a causa de l’augment de la temperatura, en aquesta època requereix especial importància la lluita contra les plagues i malalties. recordau que sempre és més fàcil i més barat prevenir que curar. es poden sembrar tota classe d’hortalisses de cara a l’estiu. s’han d’esporgar les parres, quan els borrons tenguin de 10 a 15 centímetres s’han de tomar tots els ulls inútils i tan sols s’han de deixar els dos borrons naturals de cada cap de sarment, que són els que han de surar els raïms.
12
El mes d’abril aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” Després es pot esmpolsar de flor de sofre. També es poden llevar els brots inútils dels fruiters de pinyol. a qualsaevol classe de cultiu serà bo llevar les males herbes abans que grani la llavor. amb la lluna creixent es poden empeltar d’escutet els arbres de fulla perenne, com tarongers, llimoneres, nesprers, garrovers, oliveres... esl empelts d’escutet es poden practicar encara que l’empeltador no sigui un professional, basta ser un bon aficionat ja que no és necessari tallar les branques de l’arbre i en acas que l’empelt no aferri les branques que queden continuen fent fruita; d’aquesta manera no se perd gaire. Diuen que escampar cendres pel cultiu dels alls és beneficiós. És important entrecavar les hortalisses per mantenir la humitat i eliminar les males herbes. les herbes aromàtiques com la camamil·la, la menta, la farigola, la sàlvia, el moraduix, l’herba sana... necessiten ser tallades després de la floració, així surten amb més força els ulls tendres, i més sans.
en aquesta època es donen les condicions ambientals favorables perquè aparegui una malaltia que prospera amb les altes temperatures i els dies d’humitat. es tracta de la cendrada (oïdi) de la vinya. Per protegir la vinya o el parral contra aquesta malaltia es pot fer un tractament preventiu empolsant de flor de sofre, quan els borrons tenguin uns deu o quinze centímetres. encara és temps de plantar cabeces de dàlia, gladiols, nards, petúnies... Moltes de les plantes de cabeça o bulboses són ideals com a plantes d’interior, només necessiten aigua i un lloc càlid per florir. les plantes de l’interior que reben la claror d’un sol costat, convé que els mogueu el cossiol i així evitareu la malformació de la planta. si s’ha de regar els corriols amb aigua de l’aixeta, convé deixar-la reposar una nit, d’aquesta manera s’evapora el clor (si en té). les fulles d’aloe tallades desprenen un gel cicatritzant que és bo per a tota classe de ferides.
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 13
mel i sucre
a mitjan dècada dels anys cinquanta del passat segle, el meu cosí Joan Gayà i sitjar va muntar un taller on s’elaboraven tota classe de productes derivats de les canyes. Paners, coves, caseres protectores per a arbres joves o fundes protectores per a barrals de vidre, rotllos de canyissa per a cels rassos, mànecs per fer graneres i uns canyissos grossos que ell anomenava “toldos” i que s’empraven per fer mampares o parasols per als bars i hotels de per vorera de mar. en Joan, de jovenet, ja havia après a fer paners i coves, dirigit per un conco seu, però d’una manera molt rudimentària. Pelaven les canyes amb una falç i feien esquerdes d’una en una amb un trinxet. Quan en Joan va partir de bon de veres amb la indústria de les canyes, de seguida va tenir la idea d’elaborar eines apropiades per a cada una de les tasques que havia de fer per tal que la feina fos més retent. aquells mateixos anys, el meu mestre havia tancat la ferreria i jo havia quedat sense feina. aleshores va venir en Joan a convidarme per fer feina amb ell i em va dir que guanyaria un bon jornal. Jo li vaig contestar que no tenia ni idea de com se feia un paner i
en Joan em va dir: “És igual, ja n’aprendràs! Però jo te necessit perquè havent fet de ferrer sabràs interpretar les meves idees en quant a motlos de ferro que duc entre cella i cella.”
http://dcvb.iecat.net
La indústria de les canyes
en Joan a poc a poc va anar introduint algunes eines senzilles però eficaces per fer les feines del seu taller, com per exemple peladores de canyes, unes estrelles o motlos per fer esquerdes que anaven des d’una canya xapada fins a vuit esquerdes, segons la canya, o també un banc amb una serra amb un dentat especial i uns topalls per tallar les canyes a mida. També va fer una espècie de tenalles per pelar els verducs abans de tallarlos de la mata.
Cas Canyer de sant Joan du rant uns quants anys fou un lloc de referència a tota Mallorca, ja que en aquell temps no hi havia cap empresa ni taller important en la matèria que li fes competència. en Joan cada any cuidava d’anar a tallar verducs a algunes possessions: son Doblons, ses Pastores o sa Comuna, on havien tallat mates que tornaven a rebrotar traient uns verducs llargs i ben abrinats, de molt bona qualitat. en aquells anys es posaren de moda els productes elaborats amb canyes i no n’hi va haver prou amb els canyars de per Mallorca, com el del torrent de son duran, el torrent de sa Valleta o el de Canyamel. No hi havia canyes a bastament per la demanda que hi havia i se n’haguérem de dur una barcada de fora Mallorca, que desembarcaren al port d’alcúdia i en Feleu, amb el camionet des Beier va haver de fer nou o deu viatges. Va ser, però, una mala barrina perquè estaven collides amb molta de fulla verda i tot plegat va fermentar. Per això, a l’hora de manipular-les amollaven una polsina blanca que era molt irritant, de manera que tots els treballadors haguérem de passar per cal metge. si voleu sebre més detalls, podeu consultar el llibre Menestrals i botiguers de Sant Joan, les pàgines 84 a 87.
Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)
Tel: 971 52 63 24
13
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 14
mel i sucre
Maquinària agrícola del segle xx (I) investigació
D
urant el primer terç del segle XX, abans de l’esclat de la guerra civil espanyola, es va iniciar tímidament la introducció de maquinària agrícola a la ruralia mallorquina. arades, tractors, batedores, segadores i altres estris, la majoria d’ells
El tractor Fordson de la possessió dels Calderers FraNCesC
CaNuTo Bauçà
antoni lloava la seva feina i el poc consum de combustible. als voltants de l’any 1929 es va adquirir altre tractor, aquesta vegada procedent dels estats units d’amèrica, el “Fordson”, fabricat per la casa Ford. Dedicarem aquest article a donar a conèixer les característiques mecàniques d’aquest aparell. Però abans, transcriurem un fragment de l’entrevista realitzada el 1992 a l’amo en Martí Putxo i publicada a les pàgines de la nostra revista.1 el seu testimoni ha estat cabdal per conèixer la maquinària agrícola utilitzada en aquella època al nostre terme.
amb ells, però li vaig contestar que no ens dúiem gaire bé amb el garriguer. em va respondre que jo no havia de conèixer ningú més que a ell i a son pare, i férem barrina. el dilluns (l’endemà) ja hi vaig anar i la meva feina va ser menar un tractor (un Polimotor) de gas-oil, aquest tractor just tenia dues rodes (a davant tan sols en duia una molt petita de ferro), i es manava amb palanques. estirava una arada giratòria de dues pales, i per posar-lo en marxa l’havia d’encalentir amb carbó, i llavors amb una tirada seca al volant es
1. ENTREVISTA A MARTÍ JAUME GOMILA (1911-2003) MESTRE MARTÍ PUTXO d’importació ocupaven les pàgines de revistes d’agricultura i els concursos, fires i exposicions de caràcter agrícola d’aquella època. la possessió dels Calderers, de la mà del seu arrendatari antoni oliver, fou pionera a Mallorca i un exemple a seguir en la modernització i utilització de noves tècniques agrícoles (adobs minerals, cultiu intensiu del cereals amb el mètode “dry farming” etc.). De la maquinària agrícola utilitzada a la possessió, a banda de l’arada Brabant, la popular arada amb rodes, sabem, per un article publicat a la revista “Mallorca agrícola” de l’any 1928, que als Caldereres tenien un tractor anomenat “Polycultor Doyen” de fabricació belga, del qual l’amo
14
“[...] –Quins varen esser els vostres primers contactes amb el món laboral? l’any 1925 em vaig llogar de missatge als Calderers, guanyava noranta duros cada any, al cap de devers un any em vaig llogar a Meià i vaig passar a guanyar-ne 110, però hi vaig durar poc temps aquesta vegada: al cap de mig any vaig tenir una discussió amb l’mo en Gaspar, i com que mon pare comprava albercocs i podia anar a fer feina amb ell, vaig trobar que em convenia més fer-ho així. Quan feia pocs dies que estava a ca nostra va venir en Jaume dels Calderers, que havia sabut que jo no estava a Meià, em va dir que li agradaria que tornàs a fer feina
posava en marxa. Va ser el primer tractor que hi va haver a la vila, i durant un temps l’únic. Més tard l’amo en llorenç del Pujol en va comprar un pel seu servei (un essex) i a Meià també (un Cletrac amb cadenes que pareixia un tanque).
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 15
mel i sucre
–Així que vàreu ser el tractorer dels Calderers. I ho vareu ser molt de temps? Bé, quan em varen donar aquest tractor, el vaig provar de menar i em va anar bé; des d’aquell primer dia vaig seguir fent feina amb ell, anava als Calderers amb una bicicleta que havia tret a una rifa en benefici de les obres de l’església; al cap d’una tempo-
son Juny per fer-hi el camp de futbol que hi ha ara. era el mes de novembre del 1946. També compraren dues batedores i jo, en temps de messes, en manejava una amb el “Fordson”, anava a batre a fora poble; l’altre batia a la vila amb el “Polimotor”. al cap d’un temps, als Calderers compraren un camionet petit, un Ford Potada, de roda plena, i en vaig ser el xofer. record que un dia l’amo en Toni em va dir que havíem d’anar a cercar gasoil de Ciutat, jo no tenia carnet, però bé, no hi va haver cap problema, partírem i amb una hora i tres quarts arribàrem a les oficines de Campsa (un quart més prest de l’hora prevista). aquestes oficines estaven prop de la Protectora i els bidons els anàrem a cercar a Portopí, en carregàrem cinc, uns mil litres. em pareix recordar que el vàrem pagar a vint cèntims. Vaig estar als Calderers fins acabat l’any 30, quan em vaig decidir a anar-me’n vaig ensenyar en Toni Baró a menar el tractor. en aquell temps li adaptàrem una arada d’una pala, d’aquelles grosses que havien de ser tres bísties bones per estirar-la. També li vaig ensenyar a manejar la resta de maquinària que hi havia, una màquina de capolar farratge i una de capolar remolatxa [...].” 2. EL TRACTOR “FORDSON” DELS CALDERERS
radeta dugueren un “Fordson” de quatre rodes (d’aquell amb llantes de ferro, igual que aquell tan vell que té en Miquel Fidever a sa Cova) i també el vaig menar. Per cert, amb aquest “Fordson” i l’arada de l’amo en Miquel del Pujol, vaig començar a moure la terra al cap damunt del turó de
aquest tractor de fabricació americana es va introduir a espanya devers l’any 1920 i es va anunciar profusament a les pàgines de “el Progreso agrícola i Pecuario” prestigiosa revista d’agricultura editada a Madrid, de la qual ja en vàrem parlar el passat mes de gener. el marketing americà de la potent indústria automobilística Ford, es posa de manifest a la dècada 1920-1930, amb una aclaparadora campanya de pro-
moció reflectida a les pàgines de la revista esmentada. seguint aquesta campanya publicitària, sabem que el preu unitari era de 4.500 pessetes (deien que el seu cost era inferior al preu d’un parell de mules) i es podia pagar còmodament, a termini. el tractor anava equipat amb una arada “oliver” giratòria, de dos solcs. Disposava de transmissió per moure una batedora o d’altres aparells agrícoles. la introducció a espanya s’efectuava per via marítima a través del port de Càdiz.
el 1924 es va realitzar a Valladolid un concurs o demostració de “motocultivo” o sia de l’aplicació del motor mecànic a la tasca de llaurar. un gran ermàs de la finca anomenada Dehesa de la Tablada fou el terreny elegit per fer la demostració, a la qual varen participar tractors francesos (somua, Tourand-latil, renault); italians (Pavesi i Fiat); alemanys (Herkules, stock, Pölh); Xecs (Praga) i els nord-americans (Cletrac, Fordson, Traylor). la potència dels motors d’aquests tractors oscil·lava entre 5 i 60 cavalls. Vegem el que varen escriure els tècnics sobre la feina efectuada pel tractor nord-americà “Ford-
15
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 16
mel i sucre son” i les seves característiques mecàniques: “FORDSON. el equipo presentado estaba constituido por el tractor “Fordson”, construido por la Ford motor Company Detroit Michigan (e.N.a.), y arado “oliver”, bisurco, de 305 milímetros, sin rueda talón. el tractor -como es sabido- es de cuatro ruedas, de las que son motrices las posteriores y directrices las anteriores. De construcción unida, sin bastidor, insertándose las ruedas directamente en el armazón que forma el motor, el cambio de velocidades y la transmisión final. el motor difiere muy poco del empleado en el automóvil “Ford”; es de cuatro cilindros, en un bloque, estando fundido integralmente con la mitad superior del cárter cigüeñal; las culatas son desmontables. Carburador Holley para petróleo. refrigeración: circulación por termo-sifón, con radiador y ventilador. inflamación por magneto de baja tensión. engrase por salpicadura. Filtro de aire con agua. el embrague es de disco múltiple, y el cambio de velocidades da tres adelante y una
16
atrás. la transmisión final es por tornillo sinfin. No tiene regulador ni freno y no va montado sobre resortes. a raíz del Concurso de Toledo, decia yo de este tractor: “es, hoy dia, casi el único tractor que se vende en españa. su reducido precio (4.280 pesetas, bordo Cádiz) le coloca actualmente fuera de toda competencia de sus similares. además, el buen repuesto de piezas que hay en españa, su módico precio y el escaso valor de las reparaciones que generalment requiere, hacen de este trac-
tor un competidor serio de las mulas. una pareja de estas cuesta más que un “Fordson”. además, desde hace poco tiempo, se vende a plazos mensuales. No debe quedar un pueblo en españa donde no haya un “Fordson”, y eso que es, acaso, el último tractor americano que aquí ha entrado”. y añadia: “Tal vez es escaso su peso (1.500 kilogramos), de poco diámetro sus ruedas motrices, pequeña la adherencia. También pienso que, para ir holgado, necesitaria cinco caballos más. Pero, tal co-
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 17
mel i sucre mo es, presta incalculables servicios para labrar con cultivadores una enorme extensión diaria; para dar labores de vertedera a la profundidad corriente de 15 centímetros; para tirar de las segadoras; para mover una pequeña trilladora, y para tantas aplicaciones como en la casa de labor pueden darse a esta poderosa fuerza au xiliar”.
nos, gusto que más tarde se convierte en necesidad. el se extiende, se populariza, y deja sitio para que los que tienen más dinero, o necesitan mayores perfeccionamientos, introduzcan el “rolls royce” o el “Packard”. suscribo de nuevo lo dicho entonces, y no me queda sino añadir que en el concurso de Valladolid tuvo el “Fordson” un éxito
“a Ford, el gran constructor americano, debieran levantarle una estatua entre todos los fabricantes de automóviles, camionetas y tractores. es Ford quien abre el camino, el que hace asequible la comodidad del automóvil a los pequeños bolsillos, el que crea el gusto por estos adelantos moder-
indiscutible en cuanto a consumo. arando a 13,5 centímetros de profundidad, y dejando sin atacar el 7,02 por 100 de su parcela, no gastó más que 24,29 litros por hectárea y ejecutó una labor perfecta, sin dejar terrón y cubriendo bien, gracias al excelente voteo, la paja del rastrojo. la resistencia
media de la tierra en que trabajó el “Fordson” era de 32 kilos por decímetro cuadrado. si se recuerda que en el Concurso de Toledo, arando a 18,26 centímetros de profundidad, gastó 46, 22 litros por hectárea, se tendrá una ida de lo favorable que para este tractor ha resultado el Concurso de Valladolid. en Valladolid, y teniendo en cuenta la profundidad a que labró cada uno, ha resultado el “Fordson” muy bien conceptuado en cuanto a consumo. y, realmente, no se puede pedir más, ni tanto a un aparato tan sencillo.”2 No sabem quina o quines foren les prestacions (avui dia ens fan somriure) que varen decidir l’adquisició d’aquest tractor per part de l’amo antoni dels Calderers. el que sí és cert, és que ja es començava a efectuar una imparable mecanització del camp mallorquí, iniciada tímidament amb aquest llegendari tractor de 20 cavalls de potència, el “Fordson” dels Calderers.
NoTes 1. sànchez, Gracià; sastre Joan (1992). “entrevista a Martí Jaume Gomila, mestre Martí Putxo.” Mel i sucre núm. 150, pàg. 14-18. 2. Transcrit de: “el Progreso agrícola y Pecuario” número extraordinario dedicado al Concurso de motocultivo de Valladolid. Madrid, 7 de septiembre de 1924.
17
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 18
mel i sucre
meteorologia
Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana
GENER FEBRER
e
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
9,9 9
12 11,9
10,7 9
10,6 7,8
10 10,7
9,7 10,4
9,8 9,9
11,8 11,4
nguany el mes de febrer ha registrat uns valors termomètrics propis d’aquest mes. la temperatura mitjana s’ha quedat en els 9 ºC, quasi 3 ºC inferior a la de l’any passat, que fou anormalment alta. Generalment el mes de febrer sol ser el mes més fred de l’any i la temperatura mitjana sol situar-se entorn o per sota dels 10. el valor mitjà d’enguany coincideix amb el del febrer de 2013. No obstant això, el febrer més fred dels anys que duim observats va ser el de 2012, amb una mitjana de 7,8 ºC. si observam el gràfic de les temperatures, aquestes han fluctuat molt al llarg del període mensual, amb dues baixades importants a principis i a finals de mes. Però especialment freda fou la primera setmana amb una davallada notable tant de les mínimes com de les màximes. Dia extremadament fred va ser el 6, amb una mínima propera als 0 ºC i una mitjana de 3’1 ºC. les pluges d’aquests primers dies de mes es transformaren a la serra de Tramuntana en una gran nevada que també feia temps que no contemplàvem. les carreteres d’aquella part de Mallorca varen estar tallades durant alguns dies. la neu es va mantenir i es va poder divisar als cims centrals de la serra fins a la darrera setmana de febrer. aquesta onada de fred va fer que la neu arribàs a cotes més baixes, cobrint també part de les serres de llevant, però sense arribar al Pla, on sí tenguérem gelades matinals intenses,
18
Pluviometria
MES DE FEBRER
2015
2014
Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
9 ºC 18,1 ºC (dia 23) 0,8 ºC (dia 6) 63 mm 7,3 Km/h 90,1 Km/h (dia 3) NO 79 % 1014 mb 2,3 ml/dia
11,9 ºC 20,5 ºC (dia 15) 5,2 ºC (dia 1) 4,3 mm 7,4 Km/h 72,4 Km/h (dia 10) NO 76 % 1013 mb 2,7 ml/dia
MARÇ 2015 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)
Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)
11,5 ºC 20,9 ºC (dia 2) 4,5 ºC (dia 5) 37,5 mm 6,4 Km/h 57,6 Km/h (dia 5) SE 2,4 ml/dia
Radiació/ Energia
Tª mitjana plaques (ºC)
Diòxid de carboni no emès (Kg)
Petroli que es necessitaria (litres)
2015 GEN. 2015 FEBRER
64410 75532
5548 6288
11,61 12,01
10,84 10,02
4494 5093
1387 1572
2014 FEBRER
86239
7168
12,03
14,74
5806
1792
entre les qual cal destacar la que es produí el dia 7 amb plaques importants de gel a la superfície de bassiots i recipients d’aigua exposats a la intempèrie. a partir del dia 9 el temps millorà amb un lleuger ascens de les temperatures tant màximes com mínimes. els dies 22, 23 i 28 les mínimes tornaren baixar de manera destacada; en canvi no ho feren tant les màximes per la qual cosa no experimentàrem la sensació de fredor tan forta de principis del mes.
a més de fred, vàrem tenir un temps molt inestable que es traduí en molts de dies de mal temps i de pluges. en total aquest mes ha sumat 63 mm, dels quals quasi bé la meitat varen caure entre els dies 4 i 17. aquestes pluges juntament amb la que van caure al gener han estat beneficioses pels cultius de secà que dominen i verdegen les nostres terres. l’altre meteor que ha caracteritzat la meteorologia del febrer ha
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Página 19
mel i sucre estat el vent. la mitjana de 7,3 Km/h en la velocitat indica que l’aire s’ha mogut en força durant molts de dies. especialment dies ventosos foren, a mes dels tres primers dies, les jornades del 17, 18, 22 i 24, amb velocitats que en molts d’aquests dies superaren els 15 Km/h de valor mitjà. especialment destacable va ser el dia 1 amb una mitjana de quasi 30 Km/h. el dia 3 anotàrem el cop de vent més fort del mes amb 90,1 Km/h. la direcció que predominà, com ja ho fou al gener, va ser el mestral (No). la humitat s’ha mantinguda alta, amb una mitjana del 79%, la qual cosa ha contribuït a augmentar la sensació de fredor. l’evaporació, a causa del vent, ha pujat una mica respecte al gener, passant d’1’9 a 2,3 ml/dia.
e
n el març ha continuat el temps fred i inestable que ens deixà el febrer. No obstant això, tira a tira les temperatures han anat ascendint, tant les màximes com les mínimes i ja no experimentam la gelor intensa que caracteritzà bastants de dies del febrer. Però l’atmosfera s’ha mantingut pertorbada durant molts de dies a causa de pluja o vent; com diuen els refranys: «el Març, marceja» o «sol i aigua, temps de Març», remarcant el predomini d’un temps atmosfèric inquiet. Fins ara no hem pogut gaudir de gaire dies d’ambient primaveral. les borrasques s’han anat succeint al llarg de les setmanes que duim de mes; el temps desplaent i la pluja ens deslluí part dels actes de la festa del Quart Diumenge. Fins a dia 22, la precipitació ha sumat 37,5 mm. aquesta pluja és ben rebuda per la nostra terra i els nostres conreus i afavorirà el creixement dels cereals i el bon desenvolupament de la resta de cultius, que s’anirà incrementant amb l’ascens de la temperatura. el dia 20 iniciàrem la primavera astronòmica, però sembla que la primavera meteorològica encara no
ha arribat per la climatologia que ens acompanya. No obstant això, després que ho fessin els ametlers, alguns arbres fruiters comencen a mostrar ja la flor i ja es poden a veure diferents plantes herbàcies i algun arbust posant taques de color al verd dominant del camp. Fins i tot ja s’ha pogut escoltar el cant d’alguna granota que vol posar fi a la letargia hivernal, senyals que entram a una nova estació del cicle anual de la natura.
e
n el mes de febrer s’ha produït un nou augment de la la radiació solar en relació al mes anterior, el gener, conseqüència de l’allargament del dia amb quasi bé una hora de mitjana (que ha passat de 9 h 46 min de mitjana del gener a 10 h 44
min del febrer), encara que aquest increment no hagi estat més elevat que el previsible a causa dels molts de dies d’inestabilitat. s’han generat 740 Kwh més que en el gener i amb una lleugera millora del rendiment, que ha passat de 12,15 a 12,01; és a dir, s’ha pogut obtenir cada Kwh amb menys radiació que en el mes anterior. si comparam el febrer d’enguany amb el febrer de 2014, observam que la generació d’energia elèctrica ha disminuït en 880 Kwh, fet que s’ha d’atribuir al descens important de la radiació solar d’enguany a causa del número considerable de dies de mal temps. Malgrat la temperatura del febrer de 2014 sigués bastant més elevada, el rendiment de les plaques d’aquests dos mesos ha estat similar.
RESUM DE LES DADES MÉS RELLEVANTS DEL PARC FOTOVOLTAIC DE SON JUNY COMPARACIÓ DADES ANYS 2014 i 2013 COMPARACIÓ
2014
2013
Energia elèctrica generada Radiació solar Temperatura mitjana Rendiment plaques CO2 evitat Petroli no consumit
121009 Kwh 1570436 W/m2 22,62 ºC 12,84 W/m2 per Kwh 98.017 Kg 30.252 litres
116388 Kwh 1506321 W/m2 21 ºC 12,79 W/m2 per Kwh 94.274 Kg 29.097 litres
19
mel417_mis298 25/03/15 12.55 Pรกgina 20
mel i sucre
20
mel417_mis298 25/03/15 12.56 Pรกgina 21
mel i sucre
21
mel417_mis298 25/03/15 12.56 Pรกgina 22
mel i sucre
22
mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 23
mel i sucre
Mots enquadrats núm. 67
passatemps
MOTS ENQUADRATS 67 a M B rNau
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
oraTiNos i
1
orDoy
12
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
llarg del m´ on (no precisament quant al nom). Acariciar la carona. 4. Regal petit i concret. Delecta els oceans amb el seu so majestu´ os, o b´e els enutja amb el seu so estrident. 5. Si no heu trobat aquesta paraula, el passatemps encara ho est` a. Ecs!, li manca humitat. 6. La mam` a en t´e dues. Deporti el suport de tres potes. Gaudeix de salut a la Societat An` onima. 7. Fa sonar el re. Fi de l’imperi maia. Faci iridescent, colori amb els colors de l’iris. Fa sonar el mi. 8. Que prov´e de la natura, com qualque iogurt. Gem´ın desbaratadament al centre. 9. La superf´ıcie en forma de rosquilla pot tornar-se un tro o un rot. L’avi s’enfila amb l’Impost sobre el Valor Afegit. Coincidesc amb un pot cap per avall. Diu molt de tu. 10. Inviolable segons la Constituci´ o vigent. Ha tengut molta cara de buidar-la. Desena lletra dels alfabets hebreu i arameu. 11. Impediria l’avan¸c, per exemple de l’atur. L’aliment triturat t´e un preu al Per´ u. 12. Nota articulada. Ataques bruscament l’as que saltes. Al final dels finals. El podeu resoldre a:
Horitzontals: 1. Per tenir bona productivitat no s’ha de cedir. Contracci´ o d’una preposici´ o i un article. 2. Fa passar a propietat d’altri, per exemple d’un alien que s’alinea. Art`eria principal que neix al ventricle esquerre del cor i ´es l’origen de tot el sistema arterial. 3. Gaireb´e oculta que ´es molt sabuda. Fa acostar un taure desbaratat. 4. La part subconscient de la ment segons la teoria de la psicoan` alisi. Estar` a en acci´ o fins que la cosa sigui cuita. M’enfada que surti tant aquest pecat als Mots Enquadrats. 5. En cas que afirmi. Lloc de la casa romana destinat al culte dom`estic dels lars. Has de tenir-lo per guanyar. 6. Als extrems de tot. Bal´ı a qu`e manca pigment. Individus avariciosos d’un poble d’Azerbaidjan. 7. Ha fet un crit des de la cua del cau. Posaria coses una sobre l’altra, anem melisucre.cat/?p=2137 a dir piles. 8. Torc` as l’animal al qual li pot costar fer preses als rius. ... anar a ... Joan. 9. Cir´ al nu ´ mero 66: cula! Edita el r`egim alimentari. Lletra amb nom Solucio d’infusi´ o. 10. Por extrema vers un pa´ o. S´ oc tan C A S T A M I R A L L A V A R I C I A P O L esnob que no ho he escrit sencer. Ep!, el nom d’uM A R E O R I N A R E na lletra. 11. Excavacions plenes d’artefactes antiA R R U G A R A T I P persona. Que mostren menyspreu envers la religi´ o. A I A L A T S C A 12. Sanen les persones d’escassa estatura. L´ınia verG R A C I A A S T A T tical. El bot´ı que s’amaga dins el fort. 13. Quan el E I O T C L U B desplegues, com a la imatge, atura els descensos. Verticals: 1. Que creu en la inferioritat de certes `etnies humanes (rima amb nacionalsocialista). Alguna Pregunta M´es? Pol del pol. 2. Evit` a una part del preludi. Estat de l’Europa de l’Est, actualment immers en un conflicte armat. 3. Riu m´es
R M A N O R
A I C MO I N C I A C
M E R A A S A R E R P A S E T A C I S T A I O A R
T O C S A O C A R T N B U I E S
A X I A L
23
mel417_mis298 25/03/15 12.56 Pรกgina 24
mel i sucre
Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners
24
aMaDor
De sa
Plaรงa, aMaDor Passol
mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 25
mel i sucre
les tres fotografies estan fetes en diferents anys, el dia de la festa del Quart Diumenge. Fotografia 1: Margalida Juan “Costitxera” i Miquel Barceló “Perís”, baixant del santuari de Consolació, a meitat dels anys cinquanta; aportació fotogràfica: Joana Barceló Juan “Costitxera”. Fotografia 2: Margalida Bauçà “des rafal”, Catalina Vicens, Joana Company “Mena”, elionor Bauzà “Noreta” i antònia Barceló “des Pujol”, a finals dels anys cinquanta; aportació fotogràfica: elionor Bauzà “Noreta”. Fotografia 3: Catalina de ca Don Xim, Maria Matas “de sa raval”, antònia Ferrera, Teresa Ferrera, Maria Juan Bauzà, isabel Matas “de sa raval” i les altres dues al·lotes són dues cosines de França de na Teresa i n’antònia Ferrera, a meitat dels anys cinquanta; aportació fotogràfica: Maria Matas Juan “de sa raval”.
25
mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 26
mel i sucre
m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Rubiols de crema de xocolata amb avellanes saCraMeNT Ferrer
C
Com que les festes de Pasqua ja són molt pròximes, aquest mes vos vull proposar fer rubiols de xocolata amb avellanes, que fan les delícies de tots i sobretot dels més petits. Ingredients - 1 quilo de farina - 250 g de saïm - 250 g de sucre - 80 ml de suc de taronja - 80 ml d’oli - 80 ml d’anís - 4 ous - sucre pols - 400 g de crema de xocolata amb avellanes Preparació - Fondre el saïm dins una cassola. - separar els blancs dels vermells dels ous. reservar els vermells. - Dins un bol, posar el saïm fos, els vermells d’ou, el suc de taronja, l’anís, l’oli i el sucre.
- amb una espàtula batre-ho tot fins que quedi una crema homogènia. - a poc a poc, afegir la farina que prengui fins a obtenir una massa que no s’aferri a les mans ni al recipient. - Damunt una superfície llisa i empolsada amb farina, col·locar-hi la pasta. - amb l’aprimador estendre la pasta a un gruix de dos o tres mil·límetres. - Fer rodones d’uns quinze centímetres de diàmetre i al centre col·locar-hi el farciment de crema de xocolata. - Doblegar per la meitat fins a ajuntar les voreres fent pressió amb els dits banyats d’aigua freda. - Tallar amb un motlo de rubiols la pasta sobrant i així queden tots iguals. - Col·locar damunt una llauna i un paper vegetal untat amb oli. - enfornar fins que es comencin a daurar, uns 25 minuts a 160°. - en esser freds, ensucrar amb sucre en pols.
Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33
26
mel417_mis298 25/03/15 12.56 Página 27
mel i sucre Efemèrides
Dies assenyalats
agenda
abril: Dijous sant (2), Divendres sant (3), Pasqua (5), sant Vicenç Ferrer (5), sant Jordi (23), sant Marc (25). El mes
Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.
“a l’abril cada gota en val mil”. aquest mes els pagesos esperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre. així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadissos d’egües i someres. Per sant Marc convé que faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) la lluna
el sol
1 abril 15 30 15 maig
surt
es pon
07.33 07.12 06.51 06.34
20.11 20.25 20.40 20.54
27 març 4 abril 12 18 26 4 maig
quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena
Assistència mèdica
Ajuntament
Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca
De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h
Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de març ariany dia 5 d’abril Montuïri dia 12 Petra dia 19 Porreres dia 26 sant Joan dia 3 de maig Vilafranca
Abril de 1995 • Cinc llistes es varen presentar finalment a les eleccions locals: unió santjoanera, uM, arrel, PP i PsM, encapçalades, respectivament, per Joan Matas antich, amador Bauçà sastre, Pep Mas llaneres, Gabriel Mora Mas i Francesc Nicolau Català. l’únic canvi notable era que Joan Barceló Mesquida havia cedit el primer lloc d’uM i es presentava de segon. • es va eixamplar i asfaltar el camí de Binifarda i la continuació fins al Pont de sa llova. • la parròquia va anunciar la seva intenció de reconstruir el teatre del Centre Catòlic, que havia estat destruït per un incendi quasi vint anys abans. • Va morir inesperadament Carles estelrich “de Ca na Blanc”. Abril de 2005 • es va inaugurar l’estació del tren de sant Joan, al mateix lloc on hi havia hagut l’antiga, a mitjan camí de sant Joan a sineu. la freqüència, tant del tren com del bus llançadora, era molt alta. • es va inaugurar l’ampliació de l’escola, amb noves aules de preescolar i una sala polivalent. l’escola havia quedat petita per causa dels desdoblaments de cursos que s’havien anat fent. • es va posar en marxa el servei de recollida selectiva porta a porta, per a vidre, paper i cartó, i envasos. • el Col·lectiu Teranyines va presentar el llibre Menestrals i botiguers de sant Joan, del nostre col·laborador antoni sastre “de sa Botigueta”.
Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h
Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299
27