Mel i Sucre. Núm. 421 juliol de 2015 by ciutadajoan

mel421_mis298 23/07/15 11.27 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Investigació. FraNCesC CaNuTo

Juliol 2015. Núm. 421 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Feim un pensament... GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Cent anècdotes divertides... Carlos orTí Col·laboradors 2015 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell.

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel421_mis298 23/07/15 11.27 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ l’equip de govern de l’ajun tament de sant Joan ha anunciat com es repartiran les diferents responsabilitats. Pablo Pascual assumirà la Batlia i les regidories d’interior, obres, urbanisme i Manteniment i Tresoreria. Francesc Mestre, que serà primer tinent de batle, formarà part de les regidories d’obres, urbanisme i Manteniment i Tresoreria i serà regidor d’educació i Cultura. Josué Gayà Díaz-Munío tendrà Fires i Festes, Joventut i esports. Marc Vidal, tercer tinent de batle, serà el regidor d’indústria, Comerç, energia i Turisme i estarà dins Medi ambient i agricultura. antoni oliver, segon tinent de batle, serà el titular d’aquesta darrera regidoria, a més de formar part de la de Fires i Festes. Finalment, Noèlia llull serà regidora de serveis socials, sanitat, igualtat i estarà també dins la regidoria de Fires i Festes. en el primer Ple del consistori es varen elegir els representants municipals a diferents organismes. seran Pablo Pascual (Consell escolar, Federació de Municipis (FeliB), Consorci d’informàtica i Fons Mallorquí de solidaritat) i Francesc Mestre (Fundació Casa Museu Pare Ginard i Mancomunitat del Pla de Mallorca). a tots els llocs, un és el titular i l’altre és el suplent. en aquest mateix Ple es va decidir que el batle tendrà dedica-

Els membres del club santjoaner Peus Grossos continuen la participació en les curses diverses que es fan arreu de Mallorca. A les fotos podem veure Biel Company R., primer a la seva categoria, a la I Trail Pujada al Submarí de Santa Eugènia, i també una l'altra un grup dels membres a la Cursa Marinera del Port de Pollença (foto facebook peusgrossos).

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel421_mis298 23/07/15 11.27 Página 4

mel i sucre tòfol, patró dels conductors. la festa va començar amb la concentració de motocicletes antigues i de gran cilindrada, continuà amb la beneïda de vehicles (amb la participació de cotxes i motos de sant Joan i de molts de clubs convidats de fora poble), sorteig de regals, degustació de productes de sa Caldera i, per acabar, missa en honor de sant Cristòfol.

La Penya Motorista Sant Joan tornà celebrar la festa de Sant Cristòfol amb una missa i les típiques beneïdes de cotxes i sobretot motocicletes.

ció exclusiva (que pagarà el Govern de les illes Balears) i es varen fixar les remuneracions per als regidors: 150 € per assistir a la Junta de Govern (formada pel batle Pascual i els tinents de batle Mestre, Gayà i Vidal), 50 € per assistència a la Comissió informativa (tots els regidors) i 50 € per assistència a les sessions plenàries (tots els regidors). Per norma general es faran un mínim de dues juntes de govern al mes i una comissió informativa més un plenari cada 2 mesos, a més dels extraordinaris que faci falta.

PLANTERS

NICOLAU

✑ un total de 56 ciclistes varen completar les dues mànigues del ii Descens urbà de sant Joan, que es va disputar el darrer diumenge

ORNAMENTALS

de juny. la prova consistia a baixar amb bicicleta des des revellar fins a la plaça de Joan Carles i, superant pel camí una sèrie d’obstacles. a la classificació general va resultar guanyador “Kasper” Caldentey, que va baixar en 70 segons, seguit per Guillermo escobar i Juan Marí, amb 3 dècimes més. Caldentey és de la categoria elit sub23 i escobar i Marí de Màsters 30. les altres categories eren Cadets (guanyador Xavier andreu), Júniors (Mariano Marí), Màsters 40-50-60 (antonio sánchez) i infantils (amb un únic participant, Javier Pineda). ✑ la Penya Motorista de sant Joan organitzà el diumenge 12 de juliol les Beneïdes de sant Cris-

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

✑ s’ha canviat l’horari d’obertura del Punt Verd, que ara inclou unes hores el dissabte horabaixa, cosa que alguns propietaris de segones residències que només vénen el cap de setmana havien demanat. el Punt Verd estarà obert els dimarts, dimecres i divendres de 08:30 a 13:00, els dilluns i dijous de 16:30 a 19:30 i els dissabtes de 09:30 a 13:00 i de 16:30 a 19:00. Per accedir-hi s’ha de disposar de targeta. ✑ s’han fet uns petits retocs a la regulació del trànsit sant Joan. en principi i que sapiguem, s’ha suprimit la prohibició de voltar en direcció a Petra al final dels carrers de la unió i Fra lluís Jaume. ara també el tram del carrer del Consistori, entre el carrer Tort i Bellavista torna a ser de doble sentit. ✑ la Casa Museu Pare rafel Ginard, en el marc de les activitats d’estiu, organitzà el 26 de juny la presentació del disc-docu-

mel421_mis298 23/07/15 11.27 Página 5

mel i sucre mental Ferments, dirigit pel músic Miquel Brunet i en el qual han participat una dotzena d’artistes. És la història de tres dies de reclusió introspectiva dins un estudi de gravació tot cercant una connexió entre les noves generacions de músics de jazz i els aspectes més ancestrals de l’illa. sense partitures, ni pautes establertes, només reaccionant a les percepcions sensorials, els músics, els ballarins, els cuiners i vinaters interactuaren a la recerca de noves formes d’expressió. Tastar, ensumar, mirar i llavors crear. aquest era l’objectiu. Miquel Brunet, amadeu Corbera (musicòleg) i Biel Majoral (un dels músics que hi han participat) presentaren tot aquest projecte, inspirat en un altre (Bitches Brew, 1970) que el músic Miles Davis féu sobre les arrels del jazz. la Casa Museu ha organitzat altres actes per a aquest estiu. Primerament es vs fer el concert de Marcel Pich amb un treball en l’any de commemoració del poeta negre de Manacor Guillem d’efak. el 24 de juliol, a Consolació, el concert il·lustrat Cap de turc + Max, amb Txema Gonzàlez, Pep Toni Ferrer, Jaume reus i laia Martínez, resultat d’una personal reeelaboració del romancer tradicional de Mallorca amb l’acompanyament del dibuixant Max, que participa en l’espectacle creant il·lustracions en directe. una setmana més tard, el darrer dia del mes, una de les darreres ocasions de veure Acorar, un clàssic contemporani, amb text i interpretació de Toni Gomila i direcció de rafel Duran. Coincidint amb les festes de l’estiu, el 30 d’agost, el col·lectiu valencià Compartir Dóna Gustet oferirà un repertori de músiques de tradició oral i temes propis elaborats a partir d’una recerca en arxius i fonoteques d’arreu d’espanya. el 12 de setembre es presentarà a Consolació

Vet aquí el podi de guanyadors del II Descens Urbà de Sant Joan, el primer va ser “Kasper” Caldentey.

El ressò del campionat de trial de Sant Joan ha arribat fins i tot a l’escola d’estiu d’enguany. Marc Horrac féu una xerrada i una demostració als nins assistents (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).

El santjoaner Pep Biel Mas, jugador del Rayo Vallecano juveni A, aconseguí el campionat d’Espanya gràcies a la victòria davant l’altre finalista, que no era cap altre que el Reial Madrid. A la foto el podeu veure celebrant l’èxit aconseguit.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 6

mel i sucre

Cartell de la trobada de Xeremiers a Petra, on participaren els Xeremiers de Sant Joan.

el disc F(a)usta, del músic menorquí Cris Juanico, que estarà acompanyat per tota la seva banda. la fusta, la corda i la veu tracen una sonoritat contemporània que descriu paisatges, reflexions i emocions. el 25 de setembre es podrà veure Infinir, de Toni Go mila, amb Joan Bibiloni i irene salord, i direcció d’antònia “Nies” Jaume. un indi sioux i un extraterrestre es troben en l’espai sideral. Dos científics els observen a tres mil anys llum, i la seva mirada ens trasllada interrogants universals i surreals: Cap on va la humanitat? Quin futur ens espera? ✑ Davant l’èxit del Happy Weekend, s’ha organitzat el summer Chorus, un taller de cant

coral per a joves de 12 a 22 anys, que es farà a sant Joan entre els dies 27 i 31 de juliol. Novament, dirigeix el taller Joan laínez. Cada matí es farà feina de 09:00 a 13:30, a la sala polivalent del Casal de Persones Majors i el dissabte 1 d’agost s’oferirà un concert-mostra obert al públic. la inscripció costa 30 euros. l’organització ha anat a càrrec de la Coral de sant Joan, que ha tengut la col·laboració de l’ajuntament. en principi, totes aquestes activitats van encaminades a la creació d’una coral de juvenil sota l’ampara de l’associació de la Coral de sant Joan. i amb el començament del nou curs es preveu que els tallers es transformin en aquesta nova coral de manera estable. sabem que volen fer els assajor els dissabtes horabaixa tot d’una havent dinat, i el director evidentment serà en Joan lainez. ✑ el jove futbolista santjoaner Pep Biel Mas Jaume ha aconseguit ser titular amb l’equip juvenil a del rayo Vallecano, que enguany ha tengut la millor temporada de la seva història, en sumar els títols de lliga i copa. a la final de la copa, el 27 de juny, va superar el reial Madrid per 2 a 1. el partit va ser molt emocionant, ja que a les acaballes un jugador del rayo va desviar amb la mà una pilota que entrava i que hauria suposat l’empat per als blancs. lògicament, l’acció es va sancio-

Cartell del Summer chorus, taller de cant coral juvenil, que du a terme l’Associació Coral de Sant Joan sota la direcció de Joan Laínez, amb l’assistència de jovençans de llocs diversos de Mallorca.

nar amb un penal però el porter del rayo va estar encertat i el va saber aturar, i l’equip es va proclamar campió. en Pep Biel va sortir amb l’equip inicial i va jugar fins al minut 73. ✑ el 18 de juliol, l’esplai de sant Joan va anar al Western Park. es varen fer dos grups amb els nins, segons l’edat. ✑ s’han convocat els tradicionals tornejos estiuencs de voleibol, tennis i futbet, que es disputen els mesos de juliol i agost, abans de les finals, que coincidiran amb les Festes.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 7

mel i sucre al torneig de futbet s’hi han inscrit més pocs equips que els anys anteriors, però tots tenen unes plantilles molt nombroses (entre 8 i 14 jugadors). són cinc: “Ho donam tot”, “rostoi”, “street Fures”, “Berros” i “Força Molino”. Per omplir tot el calendari, es faran dues voltes, amb quatre partits per setmana (els dimarts i els dijous) i un equip descansant cada vegada. encara que les bases no posen cap condició sobre el gènere dels jugadors, només hem sabut localitzar una dona entre tots els equips, n’aina sastre Català, que juga amb els Berros. en voleibol s’han inscrit sis equips sèniors (Break stone, on Fire, Qin Dstre salvador, rates Negres, roçam MQ i schwarze neggers) i dos d’infantils (The Girls i The Winners). els partits seran els dilluns i els divendres al poliesportiu. Dotze persones s’han inscrit al torneig de tennis. s’han agrupat en quatre grups de tres tennistes. De cada grup sortirà un semifinalista. ✑ la línia de la xarxa d’aigua potable del camí de ses Casetes es va haver de tancar el segon cap de setmana de juliol per una avaria. la reparació va obligar a tancar el camí durant unes hores, ja que s’havia d’aixecar l’asfalt.

L’Esplai Sant Joan ha duit diverses activitats estiuenques durant aquest darrer mes.

✑ el 8 de juliol, el restaurant M46 va celebrar el primer aniversari. Ho va fer convidant els nom-

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 8

mel i sucre brosos amics a menjar un poc de coca i gaudir de l’actuació del grup Marino e Marini. ✑ el 26 de juny, organitzat per l’obra Cultural Balear i l’assemblea sobiranista de Mallorca, es va commemorar a sant Joan el tricentenari del final de la Guerra de successió (1715), amb la projecció del documental La Resistència, de Pere sánchez. a més de l’autor, varen intervenir a l’acte l’historiador Guillem Morro i Cristòfol soler, president de l’assemblea sobiranista. La Resistència narra els fets de la Guerra des de la perspectiva balear i ha comptat amb la participació dels historiadors Bartomeu Mestre, Pere Morey, Guillem Morro i oriol Junqueras. ✑ el 27 de juny, la Coral de sant Joan, juntament amb la Coral ireneu segarra, l’orfeó universitari i la Coral de son servera, actuà al convent de santa Clara, a Ciutat. en acabar, dolços de les monges tancades. És tradició que els assistents en comprin, perquè elles deixen l’església per no res. l’endemà, 28, es va fer el concert de final de temporada de la Coral infantil de sant Joan, que acabà amb un berenar-sopar. No hi va assistir cap representat del flamant nou ajuntament. ✑ Pràcticament cada mes hem d’informar d’una nova onada de

A la primera vetlada de l’estiu que organitzà la Casa Museu Pare Ginard a Consolació, Miquel Brunet, acompanyat d’Amadeu Corbera i Biel Majoral, presentaren el projecte musical realitzat per un bon grapat de músics i dirigit pel mateix Brunet, anomenat “Ferments”.

El cantautor del Molinar Marcel Pich mostrà el seu treball sobre poemes i cançons del “negret de Guinea” de Manacor Guillem d’Efak, en el marc de les vetlades que la Casa Museu Pare Ginard realitza durant aquest estiu a Consolació.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 9

mel i sucre robatoris. una de les víctimes, aquesta vegada, ha estat na Bel Bover “Nuvieta”, a qui varen sostreure diverses coses de valor de ca seva. ✑ el concurs que es convoca anualment per triar una imatge per a les camisetes de les festes de l’estiu ha estat guanyat per Biel Company rubio. en el moment de redactar aquesta notícia, encara no s’havia fet públic el dibuix. segons l’ajuntament, “per veure el dibuix real haurem d’esperar a veure’l a les camisetes...”. També han anunciat que es canviarà el sistema de venda. ✑ la Penya Motorista sant Joan continua amb la seva línia de promocionar el trial (amb motor o sense) entre els més petits. Durant les festes del sol que Balla varen organitzar una exhibició de trial amb bicicleta per als infants. Prop de la festa de sant Cristòfol,

Grup de monitors nadius que han vengut a fer activitats d’estiu al Pla Education Centre de Sant Joan, bàsicament dedicat a l’ensenyament de l’anglès.

varen convidar Marc Horrach a fer una xerrada sobre trial a l’escola d’estiu. la xerrada, al poliesportiu, va acabar amb una mica d’exhibició a unes petites zones instal·lades a la part de darrere. ✑ Del 29 de juny al 3 de juliol, es Pla education Centre, especialitzat en ensenyament de l’anglès, va organitzar una “activity Week”. a més d’en richard Thomson, es va comptar amb sis (!) monitors

nadius més: na Bonnie, na Kaitlyn, na Brechan, na Chelsea, en Jeremy i en simon, el coordinador. el programa era una suma de jocs que potenciaven la creativitat, l’autonomia, el respecte per l’altre, el treball en equip... el mes d’agost es reprendran les classes d’anglès per a majors de 15 anys i el 14 de setembre començarà el curs regular, amb classes per a tots els nivells i totes les edats.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 10

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió extraordinària de dia 29 de juny de 2015 la sessió va començar puntualment sota la direcció del nou batle i amb l’assistència de mitja dotzena de persones com a públic. essent el primer plenari de la nova legislatura després de la constitució del nou consistori, es varen tractat exclusivament temes organitzatius del mateix consistori. en el primer punt es varen constituir els grups polítics municipals, quatre, que varen quedar d’aquesta manera: – assemblea per sant Joan, axsJ. Portaveu: Catalina Gayà. suplent 1: Pedro Galmés. suplent 2: Josep Bauçà. suplent 3: Marta Jordà. – Proposta per les illes, Pi. Portaveu: Francisco Mestre. suplent: Marcos Vidal. – Partido popular, PP. Portaveu: el batle. suplent: Josué Gayá. – Partido socialista obrero español, PsiB-Psoe. Portaveu: José Bauzá.

acte seguit es va passar a votar la periodicitat de les sessions plenàries de caràcter ordinari, que s’acordà per unanimitat que seria de cada dos mesos, com ha vingut essent habitual a les darreres legislatures. Concretament el darrer dimecres de cada dos mesos, a les 21 h en horari d’estiu i a les 20 h en horari d’hivern. en el tercer punt es va acordar, també per unanimitat la creació de la Comissió informativa general, i la seva composició, que estarà integrada pels 11 regidors del consistori. es convoca regularment dies abans dels plenaris, i la seva funció és purament informativa: posar al corrent tots els regidors dels temes que s’han de tractar dins l’ordre del dia dels plenaris. el quart punt va registrar la primera discrepància, tot i que molt lleu, de la legislatura, en s’aprovada per 6 vots a favor (3 Pi + 3 PP) i 4 abstencions (3 axsJ + 1 PsiB-Psoe): la creació de la Comissió de Govern, que estarà integrada pel batle i 3 regidors: Francesc Mestre, Josué Gayá i Marcos Vidal. Tindrà les compe-

tències que li delegui el batle i se reunirà cada 15 dies, en dijous a mig dia. en aquest punt, el portaveu del Pi i membre de l’equip de govern, Francesc Mestre, va fer una afirmació sorprenent, dient que aquesta comissió s’havia creat legalment, no així la del consistori anterior, que segons ell era il·legal. la trob sorprenent en més d’un sentit: primer perquè quan se detecta una cosa il·legal a un consistori, el que pertoca és dir-ho tot d’una que un se dóna compte i no al cap de quatre anys, i segon perquè precisament el seu soci de pacte, el PP, va ser un dels dos partits que varen governar durant la darrera legislatura. És tan així que fins i tot un dels regidors actuals del PP, que a més a més és misser i per tant se li ha de suposar un bon coneixement de les lleis i de les seves possibles interpretacions, també era regidor de l’equip de govern durant aquella legislatura. els dos punts detallats a continuació són decisió del batle i no se voten, essent per tant una simple comunicació als regidors.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 11

mel i sucre en el cinquè punt el batle va donar compte del nomenament de representants a òrgans col·le giats, que quedaren de la següent manera: – Consell escolar: el batle. suplent: Francisco Mestre. – Fundació casal Pare Ginard: Francisco Mestre. suplent: el batle. – Federació de Municipis, FeliB: el batle. suplent; Francisco Mestre. – Consorci d’informàtica: el batle. suplent: Francisco Mestre. – Mancomunitat Pla de Mallorca: Francisco Mestre. suplent: el batle. – Fons Mallorquí de solidaritat: el batle. suplent: Francisco Mestre. i en el sisè, també va donar compte del nomenament de Ti nents de batle: – 1r tinent de batle: Francisco Mestre. – 2n tinent de batle: antonio oliver. – 3r tinent de batle: Marcos Vidal. el setè punt era un dels que sempre aixeca més expectació i controvèrsies: les retribucions als càrrecs i regidors, que es va acordar per 6 vots a favor (3 Pi + 3 PP), 4 vots en contra (axsJ) i 1 absten-

ció (PsiB-Psoe) que es distribuïssin de la següent manera: – Pel batle en dedicació exclusiva un sou brut anual de 37.020 € més les despeses socials. – remuneracions a regidors: 150 € per assistir a la Junta de Govern, 50 € per assistència a la Comissió informativa, i 50 € per assistència a les sessions plenàries. Per norma general se faran un mínim de 2 Juntes de Govern al mes i una Comissió informativa més un plenari cada 2 mesos, a demés dels extraordinaris que faci falta. aquest punt va generar la discussió més important del plenari entre l’equip de govern i l’oposició, en mantenir els primers que la despesa per aquest concepte durant el segon semestre de 2015 seria la mateixa que durant el primer semestre, tot i que s’havien augmentat 2 regidors. la líder de l’oposició, Catalina Gayà, va fer uns quants números ràpids i va manifestar que a ella no li quadraven tant bé com per poder corroborar aquesta afirmació de l’equip de govern. entenc que a final d’any, i a toro passat, serà molt fàcil veure qui tenia la raó sobre aquest tema. Jo seguesc opinant, com ja he escrit algunes vegades en aquesta secció, que quan una persona dedica el seu temps per-

sonal a una causa pública, si se li pot pagar, idò se li ha de pagar. a partir d’aquí és feina tant de l’equip de govern com de l’oposició, cadascú des del seu punt de vista i des de les seves possibilitats, controlar que les persones que cobrin aquests doblers rendeixin per l’ajuntament i pel poble com a mínim en funció de la paga que tenen. això és com per tot: hi haurà regidors, tant del govern com de l’oposició, que se guanyaran la paga amb escreix, que fins i tot multiplicaran per molt el benefici de l’ajuntament a canvi de la paga, per grossa que sigui, i n’hi haurà d’altres que no se la guanyaran ni de bon tros per petita que sigui, i això s’ha de vigilar. Per cert, enmig d’aquesta discussió el portaveu del Pi va tornar a opinar que el que feia l’anterior equip de govern en aquesta matèria era il·legal... No puc més que repetir el comentari que he fet ja al punt número quatre. i en el vuitè i darrer punt de l’ordre del dia, una nova unanimitat, aquesta vegada per demanar a la CAIB la compensació econòmica que equival al sou brut del regidor o regidora que té la dedicació exclusiva (en el nostre cas el batle), més les despeses socials. acte seguit el batle va aixecar la sessió.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 12

mel i sucre

El mes d’agost

l’hort des padrí

n general sol ser un mes calorós i aquesta circumstància coincideix amb l’època de plena producció de les plantes de l’hort, per això, aquestes necessiten menjar i aigua a voler. els arbres joves també s’han de seguir regant perquè no s’aturin de crèixer i serà bo tenir tapada la garangola amb restes d’herba o palla perquè conservi la humitat. les tomatigueres estan a la plena, tant les de fer ensalada com les de ramellet per fer enfilolls o les de pruna per empotar. Convé collir les cebes blanques abans que se presentin les pluges perquè la humitat les provoca unes taques negroses. Per endevinar si la síndria és madura s’ha de tenir en compte que la banya de devora el capoll sigui seca. igual passa amb els melons, que quan maduren s’asseca la fulla de devora el capoll. si en lluna minvant d’agost sembram patates, segurament per a Nadal en collirem de novelles. en lluna nova es poden sembrar pèsols de bollir. Quan crei-

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” xen s’hi han de posar unes branques perquè són enfiladisses. Durant l’estiu s’han de tenir tancades les canals de les cisternes fins que el temps se refresqui i algunes plogudes netegin les teulades. el dia de sant llorenç (dia 10) és costum tallar el moraduix i l’herba sana. el mes d’agost maduren les figues de moro, una fruita molt pinyolenca però gustosa. en collir-les, s’ha d’anar amb compte, perquè les pues fines que tenen se fiquen per tot. Diuen que si tallen les calcigues en signe de cor d’agost, no tornen a rebrotar. Diuen que els arbres de fulla perenne s’han de tallar en lluna nova d’agost perquè la fusta no se corqui. es pot fer el planter de ceba per consumir tendra, encara que el planter primerenc produeix trompes. És hora de femar i regar els estranys perquè estiguin a punt per a Tots sants. És hora de preparar per encistar figues.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

a finals d’agost, per sant Magí (dia 25), l’ametla pots collir, tan sols les varietats primerenques perquè les tardanes encara són “botandos”. el mes d’agost és propici a la formació d’alguna tempesta de llamps i trons, solen ser tempestes aïllades però allà on cau, can de bon de veres. som en temps de revetles i festes d’estiu i de passar les vetlades a la fresca. Temps de messes son en temps de messes, encara que ja no són les mateixes messes que un temps. Ja no es parla ni de segadors ni d’homos d’era, que se solien llogar per una mesada, i fins i tot els picapedrers i menestrals canviaven de feina per atendre les feines de fora vila. es començava la temporada amb la sega de les faves, que es feia a cops de falç i en general se segaven a escarada. un sistema parescut s’emprava per arrabassar els ciurons, una feina que se tenia de fer a la fresca perquè no s’esflorassin. igualment s’arrabasseven les guixes, les vesses o les llenties.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 13

mel i sucre la sega de cereal, com ordi, civada o blat, encara que se segava a màquina, era preferible fer-la a ple sol i hi havia feina per a tothom: amb la falç segaven carrerons i llobades, després feien les

ben fermat amb les cordes de garbejar i cap a l’era s’ha dit. en tenir les garbes damunt l’era, primer s’espargia una capa de brins per tot el voltant de l’era, amb el rostoll cap a fora i les espi-

Sèrie “Segar i batre”, Urgell (whousgothalo.blogspot.com).

garbes i passaven els aplegadors de brins o espigolaven. Per fer aquesta feina era important portar un capell de palmes d’ala ampla lligat davall la barra amb dues vetes i anar provists de calçons llargs i camisa de mànega llarga o manegots per tal d’evitar les arestes o les espines de calcigues, que eren molt molestes, sobretot les hores de sol calent. Per garbejar i batre, de bon matí, quan el dia començava a clarejar, arribaven al sementer i restrenyien les garbes, posaven un genoll damunt la garba, es desfeia la berruga pegant una pitjada damunt la garba i es tornava fermar el vencís. Per carregar el carro en general es posaven dues garbes dins la caixa del carro; després es posaven tres garbes de pla a cada part de la bastimenta, sempre amb el rostoll cap a fora i l’espiga cap a dins, i després es col·locava una d’esquena al mig de cada tira i d’aquesta manera es componien de dues a tres filades i el viatge

gues cap a dins, i després amb una forca espargien els brins per tota l’era, ben estufats per tal que el sol ho encalentís un poc. Després de berenar posaven les bísties a l’era i feien unes

brins s’havia espolsat el gra. a l’hora de girar, s’aturaven les bísties perquè descansassin un poc i amb les forques de ventar es posaven tall arreu a girar damunt davall tot el que hi havia damunt l’era ja mig batut i les bísties tornaven a partir a rodar fins a l’hora de treure, que era quan tot ja estava ben batut, tant la palla com el gra. Hi havia el costum que el que tocava damunt l’era tot el temps cantava i pareix que les bísties rodaven més alegres en sentir cantar, ja que duien els ulls tapats amb les clucales i no feien res del seu entorn. a la batuda d’una sola bístia solien posar tres cavallons i mig d’ordi, perquè era més mal de batre i posaven manco garbes; els que batien amb dues bísties doblaven la batuda, o un poc més. el terme mitjà de gra de la batuda d’una bístia solia ser de sis o set barcelles per cavalló, o sia, en tenir el gra net i porgat llevaven de damunt l’era unes tres o

Sèrie “Segar i batre”, Urgell (whousgothalo.blogspot.com).

quantes voltes de buit per tal d’aplanar els brins, i això se deia “embuiar”, i després s’enganxaven els carretons de batre i el que dirigia la batuda tocava “sa primera” fins la primera capa de

quatre quarteres de gra i sis o set llençols de palla. Tot això se doblava si batien amb dues bísties, però també s’havien de doblar les persones que treballaven a l’era.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 14

mel i sucre

investigació

Un contracte d’arrendament de la possessió de Carrutxa FraNCesC

l 1841 Miquel alemany Marcel propietari de la possessió de Carrutxa, havia arrendat la possessió a andreu alcover riera, natural de Manacor, pel període de quatre anys i quatre esplets. Com que aquest arrendatari finí durant l’arrendament, la seva viuda elisabet Maria Bergues, natural de sineu, rescindí el contracte. el 1845 la possessió fou arrendada al montuïrer llorenç Nicolau Falconer (m. 1848) Perons, fill del moliner Pere Josep Nicolau Mateu (m. 1849) Perons. el molí d’en Perons o de Can Perons, actualment desaparegut, estava ubicat a la Plaça Vella de Montuïri, concretament al lloc on s’assenta el casal de Cas metge Ferrando. Fou enderrocat al voltants de l’any 1920, quan el metge cirurgià Miquel Ferrando obrador el va adquirir per construir un edifici de nova planta. llorenç Nicolau tampoc no va poder acabar el contracte, ja que finí el dia 3 de setembre de l’any 1848 (havia fet testament1, postrat al llit de malaltia corporal, a la possessió de Carrutxa, el dia 10 de març del mateix any). el contracte d’arrendament, que transcriurem a continuació, ens revela que llorenç Nicolau era en aquelles saons l’arrendatari de la possessió de Gossalba. la nombrosa descendència d’andreu alcover i llorenç Nicolau, ambdós arrendataris de la possessió de Carrutxa, el període 1841-1848, resideix actualment a la vila de Montuïri.

CaNuTo Bauçà

1. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT

mercè, reservas i condicions siguents.

el contracte d’arrendament, que transcriurem parcialment, fou protocol·litzat pel notari de sineu Pere Francesc riutort.2

1. Primerament és pacte que vós, lo conductor, hajeu de aportar dit predio a ús y costum de bon conrador, baix la pena de pagar los perjudicis faltant a este pacte y deureu aportar los sementers com se acostuma, és dir, que no podreu restoblar en el sementer que no ly correspon, si però podreu sembrar la pastura que necescitareu per el vostro consumo, sens que en manera alguna pugueu dexar secar dita pastura.

Dia sis del mes de agost de lo añy del Naxament del señor mil vuitcents corante cinch. in Dei nomine et ejus divina gratia amén. sia a tots notori y cosa manifesta que yo, lo noble señor Don luís Zaforteza, fill de los nobles señors don Juan y de doña sicilia Borràs, natural de la Ciutat de Palma y vizí del districte de la vila de llubí y atrobat lo dia de vuy en esta vila de sineu, en el concepte de apoderat general de don Miquel alemañy y Marcel, segons auto y poder rebut per don Cayetano socias, notari, lo dia vint y set agost de mil vuitcents corante un. De tot bon grat, certa ciència, líbera y espontànea voluntat en virtud de este auto público y en la via y forma que més haje lloch en dret, otorgo que arrendo el predio anomenat Carrutxa, propi de dit mon principal, situat en lo districte de la vila de sant Juan a vós llorens Nicolau, fill de Pera Josef y de Juana Falconer, natural de la vila de Muntuïri y vizí del predio Gosauba del terme de dita vila de sant Juan, present a la estipulació de este acte y abaix acceptant y als vostros, per cuatre añys y cuatre cullitas fèrtils o estèrils, contadors des de el dia vuit de setembre del corrent añy y finiran en igual dia de lo añy mil vuit-cents corante nou, baix los pactes, ànnua

2. Més és pacte que vós dit conductor deureu cuydar de los abres de dit predio axí com correspon, esporgar los pins y no permetrer que ningú tall lleña y si solament vós tellareu la precisa solament per el vostro consumo, baix la pena de pagar los perjudicis. 3. Més és pacte que vós lo conductor deureu pagar el delma a rahó de cade deu y mitje, una, al qui correspongue, és dir, si segueix la suspensió, com segueix actualment, lo deureu pagar a mon principal, però serà de la meva obligació o de dit mon principal satisfer totas las contribucions que acàs tengue a bé imposar el govern sobre dit delme a vós ya dit conductor. 4. Més és pacte que vós lo sobredit conductor, cade añy de los cuatre de este arrendament, deureu pagarme o a dit mon principal y aportarme en me case de la Ciutat de Palma, deu corteras de blat, arràs, net y porgat del millor

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 15

mel i sucre que cullireu en dit predio, com igualment un tocino de un añy el dia primer de setembre; una añella de la primera nàxia, bona y rebedora, per Pascua de resurrecció; dos parells de gallinas bonas y grasas el dia de sant Tomàs apòstol.

la matexa cantidad, calidad y valor, tot lo cual és com segueix.

5. Més és pacte que vós lo referit conductor deureu pagar lo salari del present acte y còpias.

Estims Primo vint y tres corterades de goret de tres reyas a una lliura y deset sous Més cent y sis carretades de fems a cuatre sous la carretade Més corante duas carretades de formiguers a un sou y dos diners la carretade Més lo sostre o paysa plena de palle fins a la retalade de aumàngare Y últimament lo sostre dels bous igualment ple de palle

6. Més és pacte que vós, dit conductor, deureu pagar-me cade añy de los cuatre de este arrendament per ànnua mercè, cuatrecentes corante lliuras, moneda mallorquina, en tersas adelantades y aportades en la casa de la meva habitació; advertint que tinch rebudes de vós, lo nominat conductor, cuatrecentas corante lliuras, que és la primera annualidad, a presència del notari y testimonis infrascrits (de cuya numeració y efectiu entrego yo el mateix notari don fe) y las tersas aniran vensent com està dit; y lo últim añy de la llogació no deuré cobrar cosa alguna respecte de que ya lo tinch rebut, advertint que las tersas no seran adelantadas, si que deuran comensar la primera lo dia de sant Tomàs apòstol de este añy en la cantidad de cent corante sis lliuras, tretze sous y cuatre diners, la segona en igual partida per la fira de maig de lo añy siguent mil vuit-cents corante sis y la altre lo dia vuit setembre y axí succesivament. 7. Més és pacte que vós lo espresat conductor no podreu escusarvos per ningun pretexto de pagarme la antedita ànnua mercè per ningun infortunio de temps. 8. Més és pacte que vós, lo espresat conductor, deureu dexar lo últim añy de este arrendament los estims, llavors y damés que rebreu el dia del vostro ingrés de

Llavors Primo setse corteras blat bo, net y rebedor Més trenta corteras de mestay de civade y ordi

9. Més y finalment és pacte que vós, lo ya espresat conductor deureu presentar fiansa dins el termini de quinze dias y de lo contrari lo podré arrendar yo a la persona que tindré per convenient sens la vostra aprovació y amés de esto incurrireu en la pena de vint y cinch duros que me retendré de la cantidad que tinch rebuda para subvenir ab esta cantidad los perjudicis que me haurà causat per no haver cumplit expresament en lo que estave entre los dos convingut. este arrendament del referit predio Carrutxa per el temps, annua mercé y damés en ell espresat, fas y firmo yo lo sobredit don lluís Zaforteza en el nom que ús, a favor de vós ya dit llorens Nicolau y dels vostros; cuyo predio promet haver-vos fer tenir y pacíficament posehir per el temps que se ha indicat y llegítimament defensar-vos contra cualsevols personas que intentasen perjudicar-vos la sua pacífica pocessió. Y axí mateix esser-vos tingut de

evicció y de tot lo que ve de la sua naturaleza, per tot lo cual axí cumplir y observar obligo a tots los béns del dit mon principal, mobles, immobles, presents y venidors [...] Y present a tot esto yo llorens Nicolau, de grat accepto el sobredit arrendament a mon favor fet per vosa mercè lo noble señor don luís Zaforteza en el nom que usa, y promet per mi y los meus cumplir y observar ab puntualidat en tots los pactes, condicions, ànnua mercè y damés en el mateix estipulat baix la obligació de tots mos béns tant mobles com immobles presents y venidors [...] Y present igualment yo elisabet Maria Bergues, viuda de andreu alcover y se hereva, de grat aprovo en totas parts lo anterior arrendament per més no haje yo concluit lo arrendament del sobredit predio, tot lo cual ha verificat lo anterior dit noble señor a instància de las mevas suplicas, considerant que me és beneficiós. Fonch fet en esta vila de sineu. essent presents per testimonis al efecte requirits, en cuya presència en lo modo dit lo espresat noble señor lo ha otorgat y firmat de mà pròpia, el recipient acceptat y també firmat y la memorable Bergues aprovat, don Pere ramon real y l’amon Juan Galmés, vizins el primer de esta vila y el segon de Manacor, un de los cuals lo suscrigué per el recipient y per la Bergues per no sabrer y a sos ruegos, de tot lo cual y del conexement de dits señor otorgant, recipient y aprovant don fe. ante mi. Pedro Francisco riutort, notari.

Notes 1. arM, protocol r-746, f. 54-55. 2. arM, protocol r-744, f. 424-425v.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 16

mel i sucre

Feim un pensament

Turistes i turisme

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

ns trobem a la Mallorca de l’any 2015, durant l’estiu. Tota Mallorca està ocupada pels turistes... Tota? No! un poblet habitat per santjoaners irreductibles resisteix encara i sempre contra els turistes invasors. uep! Però tenim clar el que és un turista? i tenim clar el que és turisme? No? idò convendria fer un pensament... geogràfic! Per què viatja la gent? l’ésser humà té unes certes necessitats psicològiques que necessita satisfer. en el cas dels viatges es vol conèixer gent i llocs diferents; i es té un desig d’evasió d’una forma de vida artificial. òbviament cada persona té motius diversos que responen a desitjos i necessitats especifiques i per tant donen origen a diversos tipus de turisme. Com existeix el turisme?

el turisme només ha pogut proliferar gràcies al fet que al llarg de les darreres dècades s’han facilitat diversos factors importants: vacances obligatòries (han augmentat el temps lliure de la gent, sobretot de la classe obrera), millores econòmiques (tot i la crisi actual el PiB és superior al de la postguerra), progrés en els mitjans de transport (als anys 60 els avions arribaven a 600 km/h i no tenien capacitat per a més de 100 passatgers; actualment qualsevol avió supera els 900 km/h i els més grans poden dur 500 passatgers).

D’ón ve la paraula turista? suggereix ser invenció anglesa, per ser el primer lloc on es va iniciar el turisme com a activitat organitzada i es va denominar “turistes” els que realitzaven viatges culturals/culminació d’estudis. aquests viatges els feien durant els segles XViii i XiX, els nobles i rics universitaris en aca-

bar els estudis, passaven sempre per itàlia i França, era un “tour” (viatge d’anada i tornada). el cas més conegut a Mallorca és l’arxiduc lluís salvador, pioner del turisme a la nostra illa. Què és doncs el turisme? Tot i que no té una sola i única definició entenem el turisme com

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 17

mel i sucre ESPAÑA 2013

ToTal BALEARS 2013

ToTal

Milions Turistes (nombre de persones)

Milions Pernoctacions (nombre de nits)

Total

Españols

Estrangers

Total

Españols

Estrangers

216,4

155,8

60,6

727,1

523,488

203,62

Milions Turistes (nombre de persones)

Milions Pernoctacions (nombre de nits)

Total

Españols

Estrangers

Total

Españols

Estrangers

13,8

2,7

11,1

88,32

17,28

71,04

una forma particular d’ús tel temps lliure (temps personal que podem dedicar a activitats de descans i recreació, per a afirmar-nos individual i socialment) i també una forma particular d’oci (ús “agradable” fet del temps lliure: ballar, llegir, cantar, viatjar, passejar, veure una pel·lícula...). Per tant el turisme és una activitat més que fem dins el temps lliure, però on hi podem realitzar al mateix temps diverses activitats d’oci. És habitual també que els viatges turístics no siguin exclusivament turístics, i combinin altres motius: feina, salut, negocis...

I que és el turista? a nivell estadístic existeix la necessitat d’establir una unitat de mesura per comparar amb xifres internacionals. Per tant és habitual entendre com a excursionistes aquelles persones que “viatgen” però no pernocten (dormen) al lloc de destí, si no, que tornen a dormir a casa seva (o a casa d’algun familiar o amic), en un lloc proper del seu àmbit de residència habitual. Però els turistes pernocten (dormen al lloc de destí) i per tant consideram actualment com a

Pernoctac. mitjana

3,36

Pernoctac. mitjana

6,4

turistes aquelles persones que estan més de 24 hores fora de la seva residència habitual i realitzen pernoctacions en un altre punt geogràfic, tant si són nacionals com internacionals. ara que ho tenim clar, podem saber quants turistes venen a Mallorca. Per al 2013, van venir 13,8 milions de turistes, dels quals 11 milions eren estrangers (un 80%). si voleu saber més detalls podeu consultar la Mel i sucre nº387 - setembre 2012, on ja vaig explicar altres estadístiques relacionades amb el turisme.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 17

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 18

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de juny la tendència, iniciada al maig, d’increment de la temperatura mitjana respecte al 2014, ha continuat al juny. la temperatura mitjana ha augmentat 0,7 ºC respecte al juny de 2014 i és la segona més elevada de la sèrie que duim observada des del 2008 per a aquest mes. Vàrem tenir el juny més calorós l’any 2012 amb una mitjana de 24,3 ºC. Per altra banda, aquest valor mitjà de la temperatura ha experimentat una pujada de 4 ºC en relació al maig. si el maig ja va ser més estival que primaveral pel predomini de dies amb bastant de calor i nul·la precipitació, al juny, l’ambient de calor, sequera i de xafogor s’intensificà notablement. el sol i la lluminositat dels seus raigs van ser els factors predominants de la climatologia d’aquest mes. Quasi bé no varen aparèixer núvols al cel. llevat d’una setmana a mitjan mes en què les temperatures feren una lleugera baixada a causa d’una inestabilitat atmosfèrica, el gràfic mensual ens mostra un augment sostingut de la temperatura al llarg del període. a partir del dia 18, aquesta elevació fou considerable. en aquesta darrera quinzena la calor es va fer insuportable durant bastants de jornades, tant de dia, amb màximes superiors als 30 ºC, com a la nit, amb mínimes que superaven els 20 ºC. Per combatre aquesta meteorologia hem hagut de recórrer, aquells que han pogut, més prest i amb més intensitat que en altres anys, als banys a la mar o a les piscines. i hem hagut d’acti-

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6

MES DE JUNY

2015

2014

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

23,5 ºC 34,1 ºC (dia 28) 14,6 ºC (dia 2) 4,5 mm (més 1,1 mm de rosades matinals) 5,4 Km/h 35,3 Km/h (dies: 13, 16 i 24) E-NE 60 % 1016 mb 7,3 ml/dia

22,8 ºC 32,9 ºC (dia 7) 13,7 ºC (dia 18) 100 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

3,9 Km/h 90,1 Km/h (dia 17 ) S-SE 65 % 1014 mb 6,6 ml/dia

JULIOL 2015 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015 2015 2015

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

2014 JUNY

27,2 ºC 37,4 ºC (dia 6) 19,6 ºC (dia 10) 0,2 mm (rosada matinal) 4,9 Km/h 33,8 Km/h (dia 3) ESE 10,3 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389 212789 209452

5548 6288 9507 12791 15502 15373

11,61 12,01 12,4 12,7 13,73 13,62

10,84 10,02 15,58 20,27 26,22 31,26

4494 5093 7701 10361 12557 12452

1387 1572 2377 3198 3876 3843

201024

15098

13,31

30,17

12229

3775

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 19

mel i sucre var, si hem disposat d’aquest equipament, l’aire condicionat o el ventilador per poder treballar dins espais d’interior o estar i dormir dins les cases. i si no, sempre hem disposat del recurs tradicional de sortir a la fresca durant els vespres i aprofitar els corrents d’aire natural quan s’han presentat. Com ja ho foren l’abril i el maig, el juny ha estat també molt sec a les nostres terres. llevat dels 4,5 mm que varen caure el dia 17, durant la resta del mes no ha fet ni una gota, a diferència d’altres indrets que reberen més aigua a causa de la pertorbació atmosfèrica que es presentà a mitjan mes. aquest temps sec, ha afavorit la tasca d’obtenció del gra de les nostres terres. Des de principis de mes, les màquines recol·lectores començaren a invadir les par cel·les de foravila per transformar els camps de cereals en tires de palla. l’ambient de sequera també ha mantingut baixa la humitat mitjana, que s’ha quedat en un 60%, cinc punts inferior a la del juny del 2014. Conseqüentment ha tornat augmentar l’evaporació, que ha passat dels 6,2 del maig als 7,3 ml/dia d’aquest mes. Per això, no hem pogut descuidar gens el regadiu de les plantes d’horta i fruiters cultivats amb aigua per evitar el risc de fer-los malbé per manca d’humitat a les hores de migdia. el vent no ha estat un meteor a destacar en aquest mes. la mitjana s’ha quedat en els 5,4 Km/h. Durant aquests tres dies, 13, 16 i 24, anotàrem la velocitat més alta, de 35,3 Km/h. el vent ha entrat de manera predominant per la direcció situada entre el llevant i el gregal (e-Ne). Malgrat aquest domini, aquest no ha influït en la suavització de la temperatura.

Comentari al mes de juliol si acabàrem el juny amb temperatures molt elevades, en el juliol ha continuat la mateixa tònica. l’ona de calor ha persistit durant aquest mes i ha tornat incrementar notablement les temperatures. Hem anotat els registres més alts de temperatura mitjana per a aquest mes, al manco fins a data d’avui. aquest valor ja està en els 27,2 ºC, quasi 3 ºC més alta que la del juliol de 2014. Per altra banda, el dia 6 assolírem una màxima de 37,6 ºC (en el 2014, la cota màxima de temperatura de tot l’any fou de 34,8 ºC i la vàrem registrar el 10 d’agost); i les mínimes, fins ara, no han baixat del 20 ºC. aquest ambient de calor tan intensa i estabilitat atmosfèrica, sense aire que corri gairebé gens, es fa insuportable a les hores centrals del dia i durant la nit a l’hora de dormir. Ni els majors recorden un estiu tan fort com el d’enguany; les cigales, que ens

mesuren la sensació de calor, canten més fort que mai i a totes hores. Per fer feina o exercici físic al camp o a fora s’han d’aprofitar les primeres hores del matí a les darreres de la tarda ja que la insolació és tan intensa que complica la capacitat de resistència del nostre cos. les hores centrals del dia s’han de passar a l’ombra o ens de remullar a l’aigua. Platges i piscines estan més concorregudes que mai. els turistes i banyistes tenen un temps excel·lent per fruir de l’aigua i del contacte amb la mar. Com és propi d’aquest mes, tampoc no ha fet una gota durant les setmanes que ja han passat. Tot és ressec, pinars i voreres de camins; per això, el perill d’incendi ha augmentat de manera considerable i totes les precaucions són imprescindibles. els camps de cereals ja estan pràcticament tossos. la climatologia ho ha afavorit totalment, calor i sequera. els pagesos han recollit i estotjat el gra; enguany, per la manca d’ai-

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 20

mel i sucre gua durant la primavera, l’anyada s’ha vist bastant minvada. la palla, també amb menys volum, es va embalant per ser arreplegada. el rostoll és l’escenari final d’aquest cicle productiu. Cicle que coincideix amb l’inici de les festes patronals, que des de sant Joan de juny han començat a recórrer els pobles en un itinerari que s’allargarà fins al setembre.

retalls

Cent anècdotes divertides de la pagesia mallorquina Carlos orTí (eDiCioNs DoCuMeNTa Balear)

Parc solar fotovoltaic en el juny la radiació solar ha minvat lleugerament respecte al maig ( cal dir que la radiació del maig està calculada a partir d’una estimació ja que l’estació va estar aturada per obres durant quasi la meitat del mes). la climatologia ha estat similar a la del maig, sense gaire núvols que hagin minvat la recepció de la radiació, i la mitjana de duració del dia ja no s’ha incrementat massa (ha passat de 14 h 26 min del maig ha passat a 14 h 55 min del juny ). Per tant les diferències entre els dos mesos no són importants. s’han generat 129 Kwh menys que al maig, amb un rendiment quasi bé similar, encara que la temperatura mitjana hagi augmentat uns 5 ºC. si comparam el juny d’enguany amb el juny de 2014, observam que la generació d’energia elèctrica ha augmentat en 275 Kwh; el juny de l’any passat, a causa del mal temps, va rebre menys radiació. la temperatura mitjana a què han estat exposades les plaques enguany ha estat quasi 1,09 ºC superior a la del juny de 2014; el rendiment del juny actual, potser per aquest augment, ha descendit quasi 0,31 punts respecte al mateix mes de 2014 (com més alt és aquest índex, més radiació és necessita per obtenir 1 Kwh d’energia elèctrica).

Aquest relat és un fragment del llibre Cent històries divertides de la pagesia mallorquina, escrit per Carlos Ortí, càmera del programa d’IB3 Televisió “Uep!, com anam?”. El llibre ha estat editat per les Edicions Documenta Balear i compta amb un pròleg del reconegut activista cultural i filòleg Felip Munar. Carlos Ortí conta les històries que la gent del camp, pagesa, de Mallorca li ha contat. Són historietes reals que afitoren el tarannà d’un col·lectiu ben determinat. No són contarelles, ni invencions; són les dèries, les trobades, la manera de «matar el temps» que tenien -tenenles persones que veuen sortir el sol, com s’enfila i llavors es pon. I hi destria tots els elements que li poden pertorbar el dia a dia. Dins aquest món hi ha les relacions entre aquestes persones, com s’escometen, com interpreten els fets amb un llenguatge determinat.

o cal dir que els bars dels pobles havien d’esser un lloc immillorable on poder trobar els testimonis que cercava. sempre tenc la sensació, quan veig un pagès llegint el diari en un d’aquells bars, que quan ell acaba i jo l’hi deman ell deixa un diari i jo agaf Harry Potter; crec que m’adon de la meitat del que ell ha llegit. en els primers dies de feina per dur a terme aquesta recopilació, un dels homes que vaig conèixer quan anava per artà va tenir l’amabilitat de presentarme alguns dels seus amics precisament en un d’aquests bars. Dos d’ells hi varen posar les primeres gotes d’humor oferint aquesta bona declaració de principis i alhora sembrant certs dubtes en mi: «–ens reunim i deim quatre mentides. –És que si dius sa veritat, en

haver-la dit una vegada ja no pots dir res més. Has de dir qualque mentida.» Vaig demanar a un d’ells a quina edat havia començat a fer feina i em va dir que als tres mesos. Coneixent com són de feiners els pagesos jo estava ben segur que allò era veritat. una de les coses que més em deixa sorprès és la capacitat de recordar detalls petits i molt concrets de situacions que els han passat fa cinquanta, seixanta o més anys. Com em va dir a Petra un home que parlava d’un altre de 85 anys: «aquell se’n recordava de lo d’ahir, de lo de avui i per mi de lo que li havia de passar demà.» Cercant coses per llucmajor vaig comparèixer un dia per molestar una estona al lloc de feina d’un pagès d’aquells que posen molta passió a tot el que fan. sense davallar del seu tractor em va dir:

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 21

mel i sucre «aquí mateix... un menava es tractor i jo estava carregant feixos de llenya. Jo passava per davant es tractor... se li escapà s’embragatge o no sé què va passar i m’envesteix, i jo vaig quedar aferrat en es nas del tractor. Què ha passat, què no ha passat... t’has fet mal... no t’has fet mal. Bé, aquí no ha passat res. arribam a dinar, ell entra primer que jo i li diu a sa madona: –avui he intentat matar en Colau, però no m’ha sortit bé. s’ha aferrat i no li he pogut passar per damunt. Ho provarem d’una

De moment pegarem un bot a Petra, on un xafogós dia de juliol vaig anar a visitar a ca seva un pagès polifacètic que em va regalar també un bon caramull d’històries: «Jo anava a vendre melons a sa Pobla, que emprava quatre hores. sortia d’aquí tot sol carregat de melons. Me dormia damunt es carro. Damunt es carro anaven es melons i damunt posava un poc de palla. De tant en tant mirava a veure a on me trobava. Coneixia ja sa carretera. i un moment dic:

altra manera, perquè no m’ha anat bé.» Jo no estava molt segur que les anècdotes que encara li havien de passar a la seva vida ja s’havien acabat així que, separant-me una miqueta més del seu tractor per si de cas, vaig quedar escoltant qualque relat més d’aquest pagès de rialla sincera i malalt terminal d’optimisme.

–No conec... a on som...? Ferm sa bisti a una soca d’ametler devora sa carretera, perquè carregat de melons jo no podia...no sabia si havia d’anar per envant o per enrere. Vaig un poc enrere i va ser a una cruïlla, segons me diuen, que m’havien voltat sa bisti. Perquè jo, quan era al·lot, en venir un que dormia, li agafava sa bisti i la tornava a ca

seva. això jo ho he fet a un... passava per s’era nostra a dormir i jo, al·lot, me’n vaig en es camí, li volt sa bisti i as cap de mig hora va tornar a passar.» No gaire lluny d’on escoltava aquestes històries, però canviant de poble, vaig trobar l’home que cercava per sant Joan traginant tranquil·lament a ca seva amb unes tomàtigues, acompanyat de la música d’una ràdio. em va fer una demostració excel·lent de bon sentit de l’humor en una situació especial que segurament no tothom trobaria la més propícia per fer-hi broma: «Hi va anar un representat de sa funerari per fer-lo soci. Ja tenia edat, ja estava retirat. Mos hem de fer socis i tal i qual..., perquè era... No ho sé, un duro cada més per exemple, i llavors tendreu es funeral pagat, tendreu tal i qual i qual. Bé, m’agrada tot això... Però quan aquell ja tenia tot es protocol escrit allà li va dir: –Mem, i es mort, qui l’ha de posar?» el següent fet va ocórrer per terres de son servera i me’l va regalar un autèntic professional de l’art difícil de contar històries en un lloc ideal, davall el sostre blau d’aquesta meravella que és l’església nova del poble: «un duia es tres néts a damunt sa bicicleta. Fins a dos damunt es manillar, es peus davant... Com aquest no n’hi havia un altre a Mallorca, era molt fort i molt intel·ligent. sa Guàrdia Civil anava a ca seva, vivia a foravila, on el varen trobar amb aquests al·lots i diu: –Que no saps que no es poden dur es tres al·lots? –No, es sa primera vegada que ho sent dir... jo un sí que ho sabia que no en podia dur, però tres no ho havia sentit dir mai.» Què hem de fer després d’aquesta resposta, posar-li una multa o fer-li un monument?

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Pรกgina 22

mel i sucre

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 23

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 70

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoY

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

o pertanyent a l’Estat. Narra de bocaterrosa ... de terra. 5. Primera lletra del s´ımbol qu´ımic del sodi. Segona lletra. Rebia sense consonants. ... ha dit que ... donaria un tros de liana. En pantalla quan s’acaba una pel·l´ıcula. 6. Relatiu o pertanyent a un to. Illa portuguesa abundant en fusta. 7. El cèsar es pot tornar xen` ofob. Segons el ... de rei mesura 0,3048 metres. Terminaci´ o de la primera conjugaci´ o. 8. Extremitat superior de na Maria Ant` onia. Metall radioactiu que pot ésser convertit en plutoni o emprar-se com a font d’energia (en plural). Fenomen peri` odic d’un moviment oscil·latori, per exemple el de la mar. 9. Cap al tard hem fet una osca ´ necessari anar a aquell tros de cala. a la soca. Es Criatures fict´ıcies de l’univers de Tolkien que no tenen cors. 10. Dent punxeguda que pot treure un ull. Co¨ıa la carn que sortia. 11. Part inferior d’una planta, i d’una arrel en si. Artèria principal que neix al ventricle esquerre del cor i és l’origen de tot el sistema arterial. S´ımbol qu´ımic del nitrogen. S´ımbol qu´ımic de l’urani. 12. El significat d’“essència” és ... “el que constitueix el fons de l’ésser, la naturalesa pr` opia d’una cosa.” El podeu resoldre a:

Horitzontals: 1. El mes passat hi va estar la secci´ o de passatemps, ja que de vegades les hores no me basten. Canviar la posici´ o d’un cos que es remou. 2. Determinen el dest´ı de la gent, en especial dels lud` opates. Et colares al futur com els visionaris grecs. 3. Que vota els conservadors amb la m` a dreta. Imprescindibles per espantar els vampirs o per fer un bon allioli. 4. Només queda la runa de la democr` acia. El culpa de ser la causa del delicte. Fracci´ o d’euro. 5. Final del dia. Aparell de la imatge. Local Area Network. 6. Est` atua monol´ıtica de l’illa de Pasqua. Receptacle de tela per posar-hi productes agr´ıcoles i v´ıctimes de la m` afia. Mascle de l’oca. 7. Fracci´ o de cèntim. Past´ıs de llet, ous i sucre que se sotmet a una flama incompleta. Faci “arri” a la narraci´ o. 8. Planta herb` acia preferida del successor de Sant Pere. Fa un pilot, per exemple de pilotes. 9. Els primers magistrats melisucre.cat/?p=2359 de l’Ajuntament compleixen la voluntat de les ma- Solucio ´ al nu ´ mero 69: jories callades. Condiment que fa tornar ximple. P O S T R E S O R A R 10. Digerir´ıeu. Bruixot d’en Picanyol. Entrada a A V A R I C I O S M A Mallorca. 11. Que ho vol tot, fins i tot la vara desP A L A U C A S T O R baratada. Bast´ o vertical. El valenci` a diu que pixa. A R A N C A S A R E 12. Poble franc que té un boc´ı a dins Sant Joan. L I S A U R I A U S Punta del con. 13. Hi ha una carta alta al fons del L V I T R I A C T A cab` as. Far` as un niu. El do antic no era u ´til del tot. Verticals: 1. Presentà una raó, un argument. Formava clapes mentre dormia. 2. Posam una barra amb les dents. Queden humits després d’una besada o d’un cunnilingus. 3. Excreten suor perquè na Neus est` a de panxa enlaire. Que exerceix un ofici, anem a dir a l’Administraci´ o. 4. Relatiu

O C A T N A P A MO R A R R E L A S E D E C O A

E R A I R C O A U L L L G A V A R I

C A L I F A T

I T A A R R I I A

I L A S E S R E I C M I C A

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 24

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: l’amo en Guillem Gayà “Dominer”, amb la màquina de segar, a un sementer de ciurons, als anys vuitanta. aportació fotogràfica: amador Gayà Bauzà “des Camp”. Fotografia 2: Batuda a son Gualet, als anys setanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta” Fotografia 3: l’amo en Miquel Gayà antich “Dominer”, acabant de fer un paller a son Gualet, als anys setanta. aportació fotogràfica: Francisca Gayà “de son Gualet”.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Pรกgina 25

mel i sucre

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 26

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Macarrons ratllats amb calamars saCraMeNT Ferrer

l calamar té un alt contingut de proteïnes d’alta qualitat. Per tant, ens aporta la majoria d’aminoàcids essencials. a més, és baix en greixos i calories. ens aporta minerals com potassi, zinc, magnesi, fòsfor i ferro, i vitamines B3 i B12.

Ingredients Per 4 persones: - 350 g de macarrons ratllats - 500 g de calamars petits - 500 g de tomàtigues - 100 g de cebes - 100 ml de vi blanc sec - 60 ml d’oli d’oliva verge - 2 alls - julivert - sal

Preparació - Netejar els calamars i tallar-los a rodanxes fines. - ratllar la ceba i laminar els alls. - Trinxar el julivert ben petit. - Triturar les tomàtigues. - Dins una cassola amb oli d’oliva sofregir els alls i la ceba. - afegir-hi els calamars, donar unes voltes amb una cullera de fusta. - empolsar amb el julivert. - sofregir a foc fluix durant uns minuts. - abocar-hi el vi blanc i, quan s’hagi evaporat, afegir-hi la tomàtiga. Deixar confitar. - ajustar de sal i coure a foc moderat fins que els calamars siguin tendres. - a part, amb aigua abundant, sal i un raig d’oli, bullir la pasta. - escolar-la i condimentar-la amb la salsa de calamars ja preparada.

mel421_mis298 23/07/15 11.28 Página 27

mel i sucre efemèrides

Dies assenyalats

agenda Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

agost: Mare de Déu dels àngels (2), Mare de Déu de les Neus (5), sant salvador (6), sant Domingo (8), sant llorenç (10), Mare de Déu Morta o d’agost (15), sant Bernat (20), santa rosa (23), sant Bartomeu (24), sant agustí (28), sant Joan Degollat (29), sant ramon Nonat (31).

El mes “aigua d’agost fa mel i most”, diuen, però ben segur que poques gotes cauran durant aquesta mesada si s’ha de continuar la tònica d’enguany. Ja s’ha acabat de segar i batre ara només queda una altra tasca bastant dura: espolsar ametles. Quant a les fruites continua la recollida de prunes, melicotons, peres i pomes. Podeu menjar raïm, però cal esperar al mes que ve per fer la verema. És bon temps per sembrar patates (pel minvant), carxoferes (pel ple i pel minvant), lletugues (pel ple), faves (pel ple) i cols (pel ple). a finals de mes, de vegades, fa qualque calabruixada i tempesta, que a la nostra vila sol banyar el paperí de les festes. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol

1 agost 15 31 15 setem.

surt

es pon

06.47 07.00 07.14 07.28

21.02 20.45 20.22 19.58

31 juliol 7 agost 14 22 29 5 setembre

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 2 d’agost ariany dia 9 Montuïri dia 16 Petra dia 23 Porreres dia 30 sant Joan dia 6 de set. Vilafranca

Agost de 1995 • la Parròquia de sant Joan va encarregar un projecte per rehabilitar el teatre del Centre Catòlic que s’havia cremat l’any 1978. l’església va proposar a l’ajuntament la creació d’un patronat per gestionar el funcionament de les noves instal·lacions. • Més de vint persones anaven regularment al menjador de la Tercera edat, que s’havia posat en marxa uns mesos abans. • es va calcular que s’havien mort el 50% dels albercoquers del nostre terme, per culpa d’un escarabat gros, molt dur, que es menjava la soca i les arrels dels arbres. • el santjoaner i col·laborador de mel i sucre, Gracià sànchez, va començar a editar una revista quinzenal, el Punt Informatiu Pollença. Juny de 2005 • es va anunciar el primer matrimoni homosexual a sant Joan, legal des de feia pocs mesos. les contraents eren dues dones residents de temps enrere a la vila. • es va suspendre el torneig de futbet arran d’uns greus incidents durant un partit. la pitjor part va ser per a un argentí resident a sant Joan, que va estar un quart d’hora sense sentits i va haver de ser ingressat a l’hospital per a observació. es creia que l’enfrontament no havia tengut motivacions xenòfobes. • es va fer una profunda reforma al forn de Can Boveta, a la part baixa del carrer Major. amb aquesta obra i altres d’anteriors el negoci s’anava adaptant als temps moderns.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299