Mel i Sucre. Núm. 422 Agost de 2015

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Investigació FraNCesC CaNuTo

agost 2015. Núm. 422 revista d’informació general

Entrevista amb Ramón Cotarelo VilaweB

Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2015 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell.

Feim un pensament... GuilleM serra

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta Festes patronals. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ Quan llegireu aquestes línies, segurament les festes de l’estiu de sant Joan, ja seran història, esperem que agradable, amb el permís de la pluja. les festes s’obriren el dimarts 18 d’agost amb un torneig de futbolet 3×3 a la plaça de Joan Carles i, organitzat pels Quintos 94. l’endemà, dimecres, màgia a la sala Polivalent, organitzada i patrocinada per l’autoescola ribas, i continuació del torneig de futbolet 3×3. Dia 20, semifinals del torneig de futbolet, que s’ha disputat tots els dimarts i els dijous dels darrers dos mesos, i inauguració del Certamen de Fotografia de Natura Vii Memorial Climent Picornell. el divendres 21 s’obriren formalment les festes amb la repicada de campanes i penjada de banderes al campanar, entrega del premi del concurs per triar el dibuix del programa i la camiseta de les festes (guanyat per Biel Company rubio), pregó (enguany a càrrec de la batukada santjoanera Fent es Me) i homenatge al pintor Climent Picornell Florit, que ha fet donació a l’ajuntament d’alguns quadres seus. a continuació, primera sortida dels Dimonis del Centre Cultural, acompanyats dels Capgrossos de l’ajuntament i els Xeremiers de sant Joan. el vespre es va fer la segona edició del Corretapa, que com l’any passat va tenir molt

Els Amics de Sant Nofre organitzaren una pujada nocturna al puig. El temps no acompanyà i no permeté veure la posta de sol. Els més de seixanta assistents no pogueren gaudir, tampoc, de la sortida de la lluna, encara que la poguérem veure fugaçment durant una estona. A la davallada, el cel buidà uns quants litres que deixaren ben ruixats els excursionistes. Dalt del turó es recitaren poemes, rondalles i un grup de jovençans cantaren algunes cançons.

d’èxit. enguany s’hi han apuntat 9 establiments (Can Covent, Can Tronca, Bar Centro, Ca sa Tia, Piscina Municipal, es llépol, Can Jordi, M-46 i Ca na Mates). els tiquets, a un preu de 15 euros, que donaven dret a una tapa i una beguda a cada local, es varen exhaurir. el Bar Centro, Can Tronca i M-46/Ca na Mates varen llogar músics per atreure el públic que anava als seus locals. a més, l’ajuntament va contractar la xaranga Final Feliç, que es va passejar per tots els establiments participants. l’èxit de tapes i assistència de gent fou rotund, suposam que el fet de ser divendres i acte seguit del dimoni ajudà a que la vetlada fos ben completa. el dissabte 22 es va fer una demostració de tir, a càrrec de l’associació de Caçadors de sant

Joan, Xop Park (festa d’aigua infantil i juvenil, amb castells d’aigua, jocs, piscines, festa de l’escuma), Trike Park (circuit per a tricicles) i la tradicional Mobylettada, dedicada a les festes de sant Joan de Menorca (hi participaren totes les icones de la festa menorquina), amb el conert final en què hi acturen dos conjunts santjoaners Nofotis i The Mobylette surf riders, a més de Mr. Miyagi, DJ Pelut & Bonnín lTD. el diumenge 23, cursa ciclista local per l’habitual circuit urbà, encalçaborinos i gimcana juvenil a la plaça de la Constitució.

Dia 24, jornada de portes obertes a la possessió-museu des Calderers, amb la xerrada “l’evolució de l’agricultura d’un temps”, a càrrec del director des Calderers, Xavier Marquès, i l’especialista

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 4

mel i sucre

PLANTERS

NICOLAU

en cultura popular Felip Munar. el dimarts 25, nova gimcana, aquesta vegada per als més petits (3 a 8 anys), actuació d’aires de Pagesia a la residència de la Tercera edat i sopar a la Fresca, amb les actuacions d’andré Cretián i Madò Pereta. el dimecres, festa final de l’escola d’estiu i concurs de playback.

Dia 27, dijous, final del torneig de futbolet (Berros versus rostoi) i després Correfoc, amb el grup de Diables del Centre Cultural, el Corb de sant Nofre, les batukades Fent es Me i Petrukada (de sant Joan i Petra, respectivament) i els Dimonis de Hiachat, de santa Margalida. el dia de la revetla, 28, s’ha canviat una mica el programa habitual. s’ha suprimit el dinar i s’ha mogut sa Condemna a les 17 h (en lloc del dematí), just abans de la sortida rabiosa dels dimonis. el vespre, banda de música a baix del campanar, focs artificials i berbena, amb els grups sa sini Band i Nofotis, a més de ball en línia. el dinar d’aquest dia havia decaigut els darrers anys i contribuïa sobretot a fer que els participants a la sortida rabiosa hi compareguessin ben abeurats i al bar Centro s’ha organitzat, a les 16 h, una xeringada rabiosa el dia del patró, 29 d’agost, comencen els actes amb la sonada dels Xeremiers des de dalt del

ORNAMENTALS

4

l’acte està dedicat a la memòria de Pep Bauçà “Jordi”. el vespre, una altra berbena, amb istambul i onion rabbits, a més de festa revival amb el DJ Joan Campos. el diumenge 30 es clouen les festes. el dematí, a la piscina municipal, tobogan aquàtic i jocs. el capvespre, homenatge a les persones majors de 80 anys. Més tard, teatre d’estiu amb l’obra musical Records, realitzada per gent jove de sant Joan i dirigida per Catalina Company “Turrica na”. la idea és “reviure la història d’una dona a través de la història de la música”. Com és habitual, el darrer acte de tots és la traca final.

Un any més, Maria Company “Turricana” i la seva germana Catalina han estat unes de les principals decoradores de les zones públiques de la vila. Altres particulars també s’han afegit a la tasca d’embellir els carrers per les festes.

campanar i segueixen amb una sortida matinera dels dimonis. a les 11, ofici solemne, enguany amb homilia de fra Bartomeu Pastor oliver. a la sortida de missa, carreres de joies al carrer del Mestre Mas. l’horabaixa, concentració de bísties de sant Joan, a l’antic camp de futbol.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

✑ la final de futbolet enfrontarà els Berros amb el rostoi. Ja se sabia de fa temps quins quatre equips disputarien les semifinals, ja que el cinquè equip, les street Fures, anaven de derrota en derrota (de fet, han fet un sol punt en 8 partits). el rostoi guanyà a Ho Donam Tot, a la tanda de penals, després que el partit i la pròrroga acabassin en empat a 2. l’altra semifinal va ser més clara, ja que els Berros, que no han perdut cap partit, s’imposaren a Força Molino per 3 a 1. ✑ l’enramellat dels carrers, acompanyant el paperí, és obra un any més de na Maria Company “Turricana”. es podien veure mostres de la seva creativitat a

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 5

mel i sucre diversos llocs del poble, com la Casa de la Vila, les places de Jaume i i de Joan Carles i o l’església. També alguns carrers s’han endiumenja i empaperinat, a càrrec dels mateixos veïnats. ✑ Tant l’ajuntament com el Centre Cultural han posat a la venda una camiseta per les festes. la de l’ajuntament és vermella amb el dibuix blanc, el mateix motiu que també apareix al programa de festes, obra Joan Company. la del Centre Cultural, enguany dedicada al pecat de la gola, és carabassa, amb el dibuix negre, color de cel i vermell. aquesta darrera no du l’any i, per tant, no passarà de moda tan aviat. les dues camisetes van acompanyades de complements: un mocador i una motxilla per l’ajuntament i el Centre Cultural, respectivament. ✑ el dimarts 18 d’agost (es va haver d’ajornar per culpa de la pluja) es va poder veure a la piscina el documental La pintora sense rostre, dedicat a l’artista mallorquina Pilar Muntaner (18761961), en un acte organitzat conjuntament pels concessionaris de la piscina i es Pla education Centre. el documental, dirigit per luis ortas i Jaume Carrió, reivindica i rescata aquesta pintora de l’oblit. Hi assistiren unes 40 persones.

Dos dels equips participants al torneig de futbolet 3x3. Els Quintos 94 organitzaren dues vetlades de futbolet tres contra tres a la plaça del Centro en el marc de les festes, una dedicada als més petits i una als joves (foto facebook de Joan Jordà Català).

Alguns dels joves participants al taller musical Summer Chorus, organitzat per l’Associació Coral de Sant Joan i dirigit per Joan Laínez (foto facebook Coral de Sant Joan).

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

5

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 6

mel i sucre ✑ la Fundació Casa Museu llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet ha creat walking on words, una “convidada a recórrer Mallorca en bona companyia: de la mà dels artistes que han escrit a l’illa, i sobre l’illa”. a través d’una sèrie de rutes i amb l’ajuda de la realitat augmentada i la geolocalització es pot fer un viatge per la nostra illa. a cada parada es poden sentir texts llegits i veure una videocreació sobre el lloc concret.

Cal Pare Ginard, a sant Joan, és l’inici de la ruta número 7, “Cultura oral del Pla”, que se’n va després a Consolació, sineu, ariany, Petra, Vilafranca, Porreres, Montuïri i algaida. a cada lloc, la visita s’acompanya amb una lectura, generalment de gloses del Cançoner popular de Mallorca, tret de sineu (on es pot sentir la rondalla “Com és que es campanar de sineu està una mica decantat de l’església”, d’en Jordi des racó) i algaida (glosa d’en Mingo revulgo, “Jo vull esser capità dels desheredats del món...”). les visites es fan a través d’una app (android o iPhone), que se suposa que en qualque moment estarà disponible. ✑ l’ajuntament ha llevat alguns bancs i pasteres de la plaça de Jaume i (Pes des Porcs) per tal de regular el repartiment de l’espai entre els dos negocis que el fan

6

Les guanyadores de la gimcana nocturna, amb el regidor de festes, Josué Gayà (foto Margalida Català).

servir, M-46 i Ca na Mates, que han sol·licitat, respectivament, 7 i 3 taules. ✑ Després de mesos sense pluja, el cel es va desestanyar a mitjan agost. en pocs dies varen caure una cinquantena de litres, amb profusió de llamps i trons. a més de refrescar una mica l’ambient i donar una mica d’alegria als arbres morts de set, les pluges varen il·lusionar els aficionats als bolets, que diuen que l’aigua d’agost és un requisit per a una bona temporada a la tardor. ✑ la Penya Motorista va fer la tradicional excursió d’estiu, el

dissabte 15 d’agost. Després de berenar al Port de Manacor, visitaren les coves dels Hams, prengueren un bany a Cala Mendia i tornaren al Port a dinar. abans de tornar a la vila visitaren Cala ratjada. ✑ el dissabte 1 d’agost hi va haver un concert a la sala Polivalent, en què es va poder veure la feina feta durant el summer Chorus. aquest havia consistit en classes de cant coral, cada matí de dilluns a divendres, per a joves de 12 a 22 anys. un total de 31 joves, bona part santjoaners però també d’altres llocs del Pla, s’hi varen apuntar. el

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 7

mel i sucre director, Joan laínez, va explicar que segueix amb el projecte de fer una coral juvenil aquest curs que està a punt de començar i que els participants en el Happy weekend havien demanat que s’organitzàs alguna cosa semblant a l’estiu.

Equip de futbolet dels Berros, semifinalistes del torneig d’estiu. A l’hora de tancar l’edició encara no havien jugat la final contra els Rostoi.

✑ el darrer dia de juliol, a Consolació, organitzat per la Casa Museu Pare Ginard, es va tenir una de les darreres ocasions de veure un dels grans èxits teatrals dels darrers anys: l’obra Acorar, amb l’actor Toni Gomila. l’anècdota de la vetlada fou un ruixat esporàdic al final de l’acte, la qual cosa va fer que la gent sortís ràpidament del recinte i en Gomila acabàs un poc de pressa.

La Mobylettada és un dels actes més participatius de les festes. El tema d’enguany era la Festa de Sant Joan de Menorca (foto extreta de facebook de l’Aj. de Sant Joan).

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

7

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 8

mel i sucre ✑ el mateix dia 31, organitzat pels amics del Puig de sant Nofre, i aprofitant la lluna plena, es va fer una pujada al puig. les més de 60 persones que hi anaren pogueren sentir poemes i música en viu al capcurucull. si el temps hagués acompanyat, també haurien vist sortir la “lluna blava”. alguns agosarats quedaren a romandre al puig, fins a la sortida de sol. ✑ aprofitant que s’acostaven les Festes, la Brigada Municipal va fer una neteja a fons de la plaça del Centre, una feina tan oportuna com necessària. També s’han netejat les voreres d’alguns dels camins rurals més transitats del terme (com el camí de ses Casetes, el d’Horta, el dels Calderers o el que passa per baix del cementeri, per exemple).

✑ el grup excursionista de Mel i Sucre va organitzar una eixida als Pirineus, entre el 6 i el 10 d’agost. ens instal·làrem a la vall de Pineta, al límit oriental del parc nacional d’ordesa i el Mont Perdut. els més agosarats aconseguiren coronar el Mont Perdut (3.355 m, el tercer dels Pirineus, per darrere l’aneto i el Pocets). altres optaren per alternatives més tranquil·les però igualment interessants, a la mateixa vall de Pineta o al sud del parc. el dissabte 8 va ploure bona part del dia i la gent es va haver de “conformar” fent turisme cultural o qualque petita excursió.

Hi participaren 29 persones. ✑ Francesc Nicolau, gerent de l’empresa santjoanera Planters i ornamentals Nicolau, va ser entrevistat al diari Ultima Hora,

a la secció “Foravila” del diumenge 23 d’agost. en Xisco explica els orígens de l’empresa, que es remunta als repadrins.

Comenta que els quatre germans, i set treballadors, més fan feina a l’empresa, que té dues línies de producte: la planta ornamental i l’hortícola. Diu que la crisi va fer baixar les vendes de plantes ornamentals però les d’hort han millorat perquè hi ha gent que ha decidit fer cultius propis. el mercat de Planters i ornamentals Nicolau és sobretot Mallorca però també venen a Menorca i eivissa. ✑ el batle de sant Joan, Pablo Pascual, va ser entrevistat al Diario de Mallorca amb motiu de les festes patronals. Diu que està molt content amb el pacte amb el Pi i que el pacte PP-axsJ, tot i

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia

8

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 9

mel i sucre

Els nou expedicionaris que feren cim al Mont Perdut (3.355 m d’alçada) en una de les excursions que s’organitzaren al viatge que féu el grup excursioniosta del mel i sucre als pirineus aquest mes d’agost, a la vall de Pineta (Osca).

donar una legislatura “tranquil·la”, va ser dolent per al PP, ja que li va restar vots. sobre els plans de futur, parla d’incrementar la plantilla de policies locals, completar les normes subsidiàries, arreglar l’interior de la Casa de Cultura, fer una separació a la biblioteca perquè els nins petits

desbaraten els grans, cercar una ubicació per a l’escoleta de sant Vicenç de Paül (parla de s’escorxador o la Casa de Cultura) i reactivar el grup de Protecció Civil. a partir de l’any que ve volen tornar a fer la Fira a la primavera i fer-la estrictament local, per qüestió de pressupost.

a l’apartat de preguntes “frívoles”, quan li demanen amb quins dos polítics aniria de vacances, anomena el santjoaner Gabriel Company i l’antic president José ramón Bauzà. aquesta darrera, una tria ben vistosa, ara que molts de peperos neguen en Bauzà, sense esperar el gall preceptiu.

9

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 10

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 29 de juliol de 2015. la sessió va començar puntualment amb l’assistència de quasi una dotzena de persones com a públic. se veu que això de tenir govern anima les persones, ja que els assistents habituals ens varem trobar tota la primera filera de cadires ocupades per personatges de pes d’un dels dos partits de govern. Tan ocupada i tan atapeïda la trobàrem que la càmera del Mel i sucre va haver de gravar des de la segona fila, i estirant al màxim les potes del trípode, que menos mal que és nou i s’allarga molt, i qui subscriu també va haver de fer esforços continuats allargant el coll cada vegada que volia veure el resultat de les votacions.

Va faltar un dels regidors del PP, en Josué, per motius laborals.

Els assistents “clàssics” ens topàrem amb la primera fila ocupada totalment per nous assistents. Els serveis d’informació locals mos haurem d’espavilar i arribar prest o haurem de demanar a l’ajuntament que reservi places a primera fila per poder fer la nostra feina tranquils...

en el primer i segon punt s’aprovaren les actes de les sessions anteriors i es va donar compte dels decrets de batlia. en el tercer es va votar una mo dificació de crèdit de 20,000 € per una devolució anticipada del préstec que va fer l’ajuntament anys enrere per pagar proveïdors.

10

la portaveu d’AxSJ, Catalina Gayà, va opinar que, segons els documents als quals havia tingut accés, aquesta devolució anticipada podria ser més alta, sempre i quan l’ajuntament agilitzés els tràmits administratius perquè no es retardin determinats cobraments pendents. el portaveu de PsiB-Psoe, José Bauzá, va opinar que tot lo que sigui reduir deutes va bé. la modificació de crèdit va ser aprovada per 5 vots a favor (3 Pi+3 PP) i 5 abstencions (4 axsJ + 1 PsiB-Psoe), en el quart punt es varen aprovar per unanimitat les dues festes locals per 2016, a saber: el divendres 24 de juny, dia en que es celebra la Nativitat del Baptista, i el dilluns 29 d’agost, dia en que es celebra la seva degollació, esdevinguda a Judea fa uns 1.915 anys, que ja són anys... en el cinquè punt hi va haver les següents informacions: Del batle: s’agafarà una persona per vigilar el Parc Verd de ses Veles a 2/3 de jornada, subvencionada pel soiB. s’han fet llevar de la plaça uns bancs que estaven en mal estat. s’està intentant resoldre la problemàtica sorgida per ocupació de vials públics entre dos bars al cap d’avall del carrer Major. se veu que el fet que estiguin aferrats l’un a l’altre provoca algunes friccions que millor si no se dónen.

De Francisco Mestre: Dins el mes de juliol s’ha aprovat l’organigrama de la Man-

comunitat de Pla per aquests legislatura. s’estan estudiant solucions per fer neteges de voreres de camins, almenys les més necessàries.

De Noèlia llull: s’estan tancant actes per les festes patronals d’enguany, però encara és massa prest per confirmar horaris. es va mostra agraïda a totes les associacions locals per la seva col·laboració. s’està mantenint al dia la pàgina de facebook de l’ajuntament. (si la voleu veure escriviu al navegador: facebook.com/ajsantjoan.) s’estan duent a terme reunions amb l’associació de Persones Majors i personal sanitari. i finalment, al sisè i darrer punt, el de precs i preguntes, hi va haver els següents: De Catalina Gayà, portaveu d’AxSJ: Mostrant el seu agraïment al batle per haver-li deixat efectuar el tancament institucional de l’episodi de la devolució dels cossos dels tres mariandos assassinats a l’any 1936 a Puntiró, que varen ser desenterrats de la fosa comuna del cementiri de sant Joan el mes de juny de l’any passat i tornats a les seves famílies enguany tot just passades les eleccions.

Demanant al consistori que comani 3 cadires “a joc” amb les que utilitzen els regidors a la sala de plens, per encabir a les taules de presidència els nous regidors i el secretari.

Demanant explicacions sobre dos decrets de batlia, i per tenir-ne altres dos en paper per poder-los estudiar.

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 11

mel i sucre Demanant quina és la situació actual de les Normes subsidiàries.

Demanant si totes les associacions locals tindran opció a participar en les festes d’enguany, i a organitzar els actes que hi havia compromesos abans del canvi de govern municipal.

Demanant sobre la retirada de vehicles abandonats a la via pública.

Demanant quan se repararà la cornisa de l’edifici de la Tercera edat, que ja estava encaminada per l’anterior equip de govern.

Demanant quina postura defensaran el batle i el primer tinent batle sobre el “servei municipal d’aigua” en referència a la Mancomunitat de Pla: si fan comptes mancomunar-lo o si el mantindran des de l’ajuntament.

Demanant quins comptes s’han fet per fixar el preu de les camisetes de les festes, tenint el compte que el seu cost abans de processar és de 2€ per camiseta.

Demanant sobre les negociacions amb les companyies de telefonia mòbil orange i Vodafone, pel canvi del servei telefònic. si voleu veure les respostes, podeu consultar el vídeo a melisucre.cat. la sessió va acabar prest, quan mancaven 10 minuts per les 10 del vespre. en 50 minuts va estar enllestida. Tot un rècord, tenint en compte que era la primera sessió ordinària de la legislatura.

l’hort des padrí

s

om en temps de recollir ametles, garroves, figues i també temps de vermar. en lluna vella es pot collir el raïm de taula perquè aguanti molt de temps; es pot collir amb el cap de sarment i després aficar-lo dins una botella d’aigua. s’aconsella fer els clots i deixar-los oberts en repòs per tal que a l’entrada de l’hivern, amb els clots esbancats, poder-hi sembrar els arbres joves. a l’hort és temps de preparar i sembrar les hortalisses de cara a l’hivern, com les cols d’acop, les cols floris, cebes per fer grells, cebes de llavor, bledes, espinacs, ravenets, lletugues, endívies, naps i pastanaga morada, entre d’altres. les pastanagues morades se sembren al mes de setembre per començar a recol·lectar-ne al mes de desembre i fins a l’abril. al mes de maig ja comença a espigar i tornar llenyosa. les vint-i-quatre hores del dia es repareteixen meitat i meitat entre el dia i la nit; a partir de la tardor, les nits s’allarguen i els dies s’escurcen.

El mes de setembre aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” És bon temps per plantar esqueixos de carxofera; si fa els temps eixut convé dar-los alguna regada perquè tenguin bon arrelar: si se cuiden bé, tendreu carxofes tendres pel frit de Pasqua. la carxofa és una hortalissa que té moltes qualitats, com facilitar el trànsit intenstinal i reduir l’índex de colesterol a la sang i també millorar els nivells de sucre. a més, conté una alta quantitat de minerals (potasi, fòsfor i calci). la ceba també ocupa un lloc important en la medicina casolana. el brou de ceba bollida és molt eficàs contra la hipertensió i per als diabètics.

Pels que es regeixen per les fases de la lluna, aquests mes es distribueix així: dia 2 entra el quart creixent, dia 9 és lluna plena, dia 16 és el quart minvant i dia 24, la lluna nova.

Pels que es guien pel santoral: dia 8 és la Mare de Déu dels Missatges; dia 14, la santa Creu; dia 21, sant Mateu; dia 26, els sants Cosme i Damià; dia 27, sant Vicenç, i dia 19, sant Miquel.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

El ciclisme a Sant Joan (I) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

T

ornam a recuperar la secció “Converses amb els amics” per continuar parlant dels esportistes santjoaners, sobretot fent referència als esports que no tocàrem en els capítols anteriors: sobretot el ciclisme i l’atletisme, però també el bàsquet o el trial.

Per elaborar aquests capítols comptam amb la valuosa col·laboració de n’amador Passol, qui ha recopilat tot un arxiu de fotografies imprescindibles per a la història santjoanera.

Començarem per ciclistes professionals i en un altre capítol parlarem dels aficionats. la història del ciclisme santjoaner té tres grans noms: Miquel Gual, Gabriel Company i antoni Karmany, tres dels més destacats ciclistes mallorquins de totes les èpoques. la trajectòria professional d’aquests tres ciclistes ja ha estat prou ben escrita als llibres Miquel Gual, Gabriel Company i Antoni Karmany: La glòria del ciclisme santjoaner, de Miquel Company Florit (2000), i Los tres de San Juan, de Juan osés (2007).

Portada dels dos llibres on està escrita la història professional dels tres ciclistes santjoaners.

aquest mes parlarem dels dos primers, en Miquel Gual i en Gabriel Company.

Miquel Joan Gual Bauzà neix a sant Joan l’any 1919. la seva carrera esportiva va des del 1941 al 1957 i va ser corredor de pista, de carretera i, sobretot, un gran esprínter.

Miquel Gual ha estat el ciclista mallorquí que més etapes ha

Miquel Gual a la volta al Marroc de l’any 1951.

12

guanyat a la volta ciclista a espanya, amb un total de vuit etapes. També ha estat el segon mallorquí més ben classificat, amb un quart lloc l’any 1945, només superat per Bernat Capó, amb un tercer lloc l’any 1948. l’any 1953 va córrer el Tour de França i també va participar al Giro d’itàlia i a les voltes al Marroc, suïssa, Holanda, Catalu-

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 13

mel i sucre

M. Gual al Campionat de Catalunya.

Gabriel Company va destacar com a esprínter.

nya, Galícia, astúries, Múrcia, Mallorca, Burgos... Va ser seleccionat, juntament amb en Timoner, per córrer els 6 dies de Nova York l’any 1950. al nostre poble va tenir la seva pròpia penya, la “Penya Gual”, amb seu al Bar Centro, sota l’empenta de Francesc oliver, Jordi Miró, en Jaume des Centro i l’amo antoni Blanch, entre d’altres.

Gabriel Company Bauzà neix l’any 1930. la seva carrera professional durà onze anys, des del 1951 fins al 1962. al llarg de la seva trajectòria va córrer amb diferents equips: unió Ciclista de Terrassa, Faema, Mediterrani, Ferrys, Catigene, Gorila-Minaco, entre d’altres.

Va participar durant vuit anys a la Volta Ciclista a espanya (19551962), on assolí un sisè lloc a la classificació general l’any 1955 i guanyà l’etapa entre saragossa i lleida. També va participar tres vegades al Giro d’itàlia.

Ha participat també en la Volta a Mallorca, el Gran Premi de Martorell, el Circuito Montañés, la Volta a Catalunya, a astúries, a los Puertos, el Trofeu Masferrer, Volta a andalusia, a la Bicicleta eibarresa, a la ruta del Mediterrani... Finalment, l’any 1957 va participar al campionat del Món celebrat a Dinamarca.

Gabriel Company, Miquel Gual i Andreu Trobat, a les ordres d’en Bernat Capó, es proclamaren campions d’Espanya per regions.

Gabriel Company guanya a l’esprint el Trofeu Masferrer, el març de 1955.

13

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 14

mel i sucre

investigació

Les donacions “propter nuptias” FraNCesC

e

ls documents notarials a banda de registrar tota mena de transaccions comercials (compravendes, contractes d’arrendament agrari, lloguers d’immobles, establiment de finques) poders, permutes, testaments, donacions, etc. atresoren també una important i copiosa informació sobre les donacions en contemplació de matrimoni o propter nuptias. aquests tipus de donacions, avui periclitades, s’efectuaven davant notari, perquè donàs fe de l’acord i generalment hi solien comparèixer els nuvis acompanyats dels pares respectius, els quals donaven el seu consentiment i l’aprovació del contracte. l’acord consistia en la donació de finques, cases, doblers i d’altres béns per part dels pares o dels futurs cònjuges, amb l’expressa condició que s’havia de consumar el matrimoni. Cal dir que les donacions tenien la clàusula següent: en cas de premorir un dels dos cònjuges, tots els béns consignats en el document solament podien ser usufructuats per part de la persona que quedàs viuda i no es tornàs casar; tots els

CaNuTo Bauçà

béns relacionats passaven als fills i en cas de no tenir-ne, tornaven a la família del donant respectiu, generalment als nebots. ens ha semblat oportú aportar com exemple d’aquestes donacions, l’efectuada, mútuament, pel santjoaner Pere antoni Mayol Gayà (1803-1875) Xondo i la seva promesa antònia Maria Mas Jordà (1808-1879) Costella, procedents ambdós de famílies benestants, les dues principals cases contribuents de sant Joan.

1. PERE ANTONI MAYOL GAYÀ (1803-1875) XONDO era fill de Joan i de Margalida. segons l’amillarament de l’any 1864 era propietari de 33 quarterades i 14 destres de terra repartides pel terme municipal. el patrimoni urbà consistia en una casa al carrer de sa Plaça (mestre Mas) núm. 3 (Can Xondo), un corral dins el poble i tres casetes a fora vila als bocins de son riutort, son Baró i son santos. Tenia dos muls destinats a les tasques agrícoles. Pere antoni Mayol formà part diverses vegades de l’ajuntament santjoaner. Fou regidor al llarg dels anys següents: 1842,

1844-1846, 1856 (a partir del 14 de desembre), 1857, 1866 (a partir del 8 de març) i 1868 (a partir del 4 d’octubre). Tinent de batle el 1857 (a partir del 12 de març) i en el període de 1858-1863. Fou batle el 1865 i el 866 (el 8 de març és substituït per Joan Bauçà Gayà, Arnavet, però el 5 d’agost del mateix any tornà ésser batle).

Pere antoni Mayol fou propietari de l’Hort de son Baró (el va heretar la seva esposa antònia Maria Mas, germana del prevere Magí Mas Costella).1 el 1845 fou l’establidor de la possessió de son Baró i adquirí les parcel·les núm.

86, 87 i 88 de 2 quarterades i 3 quartons d’extensió. el 1849, adquirí altre porció d’1 quarterada i mitja i posteriorment altre porció, coneguda actualment com sa Pleta de son Baró de s’Hort. la seva esposa, antònia Maria Mas Jordà (1808-1879) Costella, era filla de l’honor Cosme Mas Bauçà (m. 1820) Costella i d’antònia Maria Jordà Barceló (m. 1849) natural de sineu.

Cosme Mas va ser regidor de l’ajuntament santjoaner el 1803 i el 1817. Batle real el 1814 i en el període de 1819-1820. Morí el

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

14

Tel: 971 80 98 80

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 15

mel i sucre 1820, un any abans que el seu pare, essent batle i fou sepultat a la tomba familiar de l’església, a davant la capella de sant Josep. la casa pairal de Can Costella estava ubicada a la cantonada del carrer Major i el carrer de sa raval (l’antiga apotecaria de don ramon Gayà Carbonell (1917-2003)).

Pere antoni Mayol i antònia Maria Mas, formalitzaren la donació propter nuptias l’any 1831. aquesta és la seva descendència: 1. Magdalena Mayol Mas (n. c.

1833) Costella Filla de Pere antoni i d’antònia Maria. era casada amb Pere Joan Fiol rul·lan (1826-1911) Fiol i estaven domiciliats el 1868 al carrer solsaliente (des sol) núm. 1 (Can Cambuix). Magdalena i Pere Joan varen tenir quatre fills: 1) antònia Maria Fiol Mayol (18581916) Fiol, fadrina. 2) isabel Maria Fiol Mayol (n. c. 1858) Fiol, casada a Petra amb un membre de la família sbert. 3) Miquel Fiol Mayol (n. c. 1860) Fiol, casat amb un membre de la família sbert, de Petra. 4) Pere antoni Fiol Mayol (1869-1949) Fiol, casat a Porreres amb isabel Morlà sastre (18881936) Murtarets.

2. Antònia Maria Mayol Mas (1842-1864) Xonda Filla de Pere antoni i d’antònia Maria. era casada amb Mateu Gayà Mayol (1830-1893) metge.

Tengueren un fill, Joan Gayà Mayol (1864-1956) Xondo, engi nyer,2 casat amb Cayetana Prado.

3. Jaume Mayol Mas (m. ?)

Xondo Fill de Pere antoni i d’antò nia Maria. Fadrí. Morí als 22 anys a Madrid, on s’havia desplaçat per estudiar medicina. Quan succeí el seu traspàs estava cursant cinquè curs de medicina a la universitat de Madrid.

2. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT Vet ací la transcripció parcial del document, protocol·litzat pel notari de Porreres Miquel Mora.3 en la vila de Porreras del reine de Mallorca a los denou dias del mes de novembre de lo añy de la Natividad del señor de mil vuitcents trenta y un en nom de nostro señor Jesucrist y de la sua divina gràcia amén. sia a tots públich y notori com yo Pera antoni Mayol àlias Xondo, fill del honor Joan y de Margarita Gayà, consortes di funts, de estat fadrí y mayor de edat, natural y vizí de la vila de sant Juan y conegut per un de los testimonis abaix escrit (a qui yo el notari don fe conèixer) atanent a que he resolt contreurer matrimoni ab tu antonina Maria Mas, donzella, filla del honor Cosme ya difunt y de antonina Maria Jordà, àdhuc vivint, també natural y vizina de la mateixa vila de sant Juan y a beneplàcit de esta per tant en obsequi del mateix que espero se celebrarà en breu mediant las solemnidats previngudas per el sant Concili de Trento, otorgo que dono ab donació contemplatoria particular usufruc tuària per el cas de verificar-se el mateix y de premorirte, yo el otorgant y tu permanèixer en el estat de viudedat, a tu dita me venidora consorte antonina Maria Mas, donzella, present a la otorgació de este acte, com igualment la referida antonina Maria Jordà, te mare y per tots los teus dias, lo usufruit de las partidas de terra que se descriven: 1º las casas y corral [Can Xondo] que tinch pròpias, cituades en la plaza de la nostra vila, contiguas de las de rafel Gayà, entenent-se del modo que se trobaran en el dia de mon òbit, de equipatge, parament, trastos, robas y semovents que de cualse-

vol clase tingués en aquella ocasió, per el manetx y govern de la mia hazienda.

2º el pati o corralet que també tinch cituat en esta vila y contiguo de la casa rectoria, anomenat Can Ramis.4 3º la pesa de tenor de unas sinch cuarterades, camp y viña, cituades en el districte anomenat Son Riutort, què és part dins el terme de sant Juan y part dins el terme de sineu.

4º altre pesa de terra, camp, de tenor de tres cortons, cituats en el districte dit el Pou Nou, confinant ab terras del honor Joan Munar.

5º altre pesa de terra de tenor de unas duas cuarterades cituades en el districte dit el Campet y confinant ab terras de Miquel Compañy.

6º altre cortó de terra, camp, cituat en el districte dit del Pou del Prat, contiguo de las terras de llorens Barceló.

7º altre cuarterada de terra, garriga y jardí, cituade en el districte anomenat Son Juñy, contigua de terras de Pera antoni Mayol.

Y tot esto sens restricció ni condició alguna.

Y en demostració de la satisfacció que cab a mi, la antedita antonina Maria Jordà, filla de Martí y de Catalina Barceló, consortes difunts, viuda del honor Cosme Mas, natural de la vila de sineu y vizina del de sant Juan, per el matrimoni contractat entre el sobredit Pera antoni Mayol àlias Xondo y de tu, la repetida me filla antonina Maria Mas y Jordà, en el cas de verificar-se el mateix, de grat y certa ciència, líbera y espontànea voluntad, per este mateix acte, otorgo que dono ab donació particular, propietaria y contemplatòria a favor de la memorada filla mia, antonina, donzella, a sebrer valedora desde

15

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 16

mel i sucre luego y surtit lo efecte celebrat que sia ton precitat matrimoni: 1º un cortó de terra, camp, cituat en el districte de Son Amadora, confinant ab terras de antoni Bauçà, Monjo.

2º De dos cortons, també camp, cituat en el districte dit Cas Cossari5 y confinant ab terras de antoni Barceló, ambas partidas en el terme de sant Juan. Y las mateixas tinch y poseesch com a pròpias en virtud del últim testament que otorgà mon difunt marid a los catorze de fabrer de lo añy 1820 en poder de don Pere Joan Ferrando, notari, que tingué efecte a los quinze dias del mateix mes y añy.

3º Y més li dono ara para después de los meus dias y no antes, altre cuarterade de terra, camp, cituade en el districte dit la Sort, del terme de sineu, ab la reserva de los fruits sembrats que acàs hey haje presents en el dia de mon òbit, cuia pesa de terra es prosedent de la mia herència paterna y la poseesch per pròpia ya en virtud de la sua última disposició y ya com a filla única del mateix.

Y seguidament yo la mateixa antonina Maria Mas, donzella, ab anuencia y de aprovació de vós, la repetida antonina Maria Jordà, viuda, me mare, volent corespondrer a la fineza ab que acabas de agraciar-me, tu, el citat Pere antoni Mayol, àlias Xondo, mon venidor consorte, mediant la present donació usufructuària en contemplació del matrimoni que anam a contreurer, de grat igualment y certa ciència, libre y espontànea voluntad, per este mateix acte, sempre valedor y del modo que per el dret me és lícit y permès, otorgo que te don per via donació particular usufructuària, en el cas de premorir-te yo, y tu viurer de mi viudo el mateix Pere antoni Mayol y después de haver

16

tingut efecte a favor meu la antecedent donació que per este mateix acte me otorga la mia mare, de las propietats compresas en la mateixa que són: 1º el cortó de terra, camp, cituat en son amadora. 2º los dos cortons, també camp, cituats a Cas Cossari y 3º la cuarterada de terra camp, cituade en districte dit la sort, para que del producte o usufruit de ditas terras fases en los teus dias a ton agrado. esta és la donació en part de propietat particular per la antedita Jordà mare y en part recíproca usufructuària que feim los dos venidors consortes, Mayol y Mas y los tres contratants en el modo y forma que queda espresat y per tots termes contemplatoris a fi de que en el cas de verificar-se el precitat matrimoni tingue en cada un de ambos punts el efecte que esperam. Per lo que los tres contratants units prometem de tenir este acte per vàlido y firme y no revocar-lo ya may baix la obligació de los respectius béns, presents y venidors [...].

Y los tres contratants per la valididad de tot lo susdit en este acte, adamés de la respectiva obligació a béns, renunciam a la presentació del llibell y demanda, el nostro respectiu for y privilegi y a totas las damés lleys y benefici del nostro favor: submetent-nos a la justícia per un o tribunal puguem esser convinguts a la observància de este acte. Y yo el notari don fe de haver advertit a los donataris la anotació de este acte en lo ofici de hipotecas de la vila de Felanitx, dins termini de vint dias, segons el reial decret de los 31 dezembre de 1829, sens cuio requisit no tindrà valor ni efecte. Y de que axí se otorga y aceptà lo firmaron y per haver espresat los tres contratants no sebrer escriurer, lo firma a son ruego el testimoni qui certifica del

coneixement y lo foren requirit para ello don Miquel Torres, secretari del ayuntament de esta vila y el de don Jaume sitjar, prevere, ambos de esta vila y de ello don fe. Devant de mi: Miquel Mora, notari.

Notes 1. aPsJ, 39.1.7. 1860, desembre 1. resum del testament de Magí Mas, fil de Cosme i antònia Maria Jordà, natural de sant Joan. Marmessors: Cosme Mas, prevere, Martí Mas, prevere i vicari de Costitx i Pere antoni Mayol, Xondo.

Notari Joan Bauçà. Deixa a antònia Maria, germana: Hort de son Baró; Catalina, germana: la Caseta, la Coveta i la rota; Margalida aina, germana: son Niell; Maria, germana: el Puig de reig, son Baifogó (sineu), la Baronia; Martí Mas, nebot: Cases i corral on habit, més l’hortet, més la casa dita la Portassa amb totes les bótes i el corral, més sis cubets de plata, més la casserola de coure, més el morter de coure i la maça. Martí Mas, germà: son Fortuny, s’era, més la terra que vaig comprar a Gabriel Matas, més la casa de sineu. Magdalena Mayol, neboda: son rabassa; Joana aina Mas, filla de mon germà Martí: Can roig.

2. Boletín oficial Balear, número 4250, 21 abril de 1894: el Gobierno Civil anuncia que se ha recibido el título de ingeniero de Montes del señor don Juan Gayà Mayol. se publica para que el interesado pase a recogerlo. Palma 20 abril de 1894.

3. arM, protocol M-2273, f. 409411 4. a l’actual carrer de sant Joan. Ca na ramis o Can ramis, llar actual de na Bàrbara Duran, fou la rectoria en temps del rector antoni ramis (1634-1680).

5. Desconeixem on està ubicada aquesta peça de terra. el malnom Cossari el trobam documentat a sant Joan el 1781.

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 17

mel i sucre

retalls

r

amón Cotarelo, catedràtic de ciència política de la uNeD, és un dels pocs intel·lectuals espanyols que fan costat al procés català. a través del seu popular bloc ‘Palinuro’ ha fet valer la causa catalana moltes vegades i ha alçat la veu contra el poder polític espanyol, el rei Felipe Vi inclòs. la CuP li va proposar d’ocupar un lloc simbòlic a la llista per al 27-s, però un impediment legal no li ho ha permès. així i tot, donarà suport a la candidatura liderada per antonio Baños. Hem parlat amb ell d’aquesta ‘aventura’ política i del 27-s. observa el procés amb una passió enorme. No té pèls a la llengua i parla sense embuts. Veu amb bons ulls d’investir artur Mas si es dóna el cas, considera neofranquista el govern espanyol i alerta Podem que potser no arribarà a les eleccions de novembre.

—No podreu ser candidat de la CuP a les eleccions del 27-s però sí que donareu suport a la llista. us veurem en actes de campanya?

—Doncs no ho sé, depèn si s’escau i si es donen les circumstàncies. encara he de parlar amb en David —Fernández—. Jo estic a disposició de la CuP i no tinc cap pretensió de protagonisme. Faré allò que em demanin. a més, que jo sóc aquí per a aprendre!

—Per què heu decidit de fer costat a la candidatura de la CuP – Crida Constituent?

—Doncs perquè, sense comptar la voluntat d’independència, tenen un programa amb el qual

Ramón Cotarelo: ‘Segons què passi el 27-S potser Podem no arriba a novembre’ entrevista al catedràtic de ciència política de la uNeD JoseP reXaCH FuMaNYa (http://www.vilaweb.cat) m’identifico molt. em refereixo a una ideologia assembleària, feminista, ecologista i republicana. i també perquè em sembla que s’ha de ser conseqüent. i com que jo respecto el principi d’autodeterminació i la majoria de catalans volen la independència, doncs cap a la independència. Per això m’hi he unit.

—Com ha rebut aquesta decisió el vostre entorn?

—Fàcil de respondre. els catalans, molt contents. els espanyols, silenci absolut.

—i alguna crítica?

—No. Perquè clar, al meu entorn familiar li sembla molt bé. ara, més enllà de la família, silenci absolut. Ningú no se n’ha assabentat, ni per bé ni per mal.

—Creieu que la CuP hauria d’entrar en un govern de concentració si es dóna el cas?

—suposo que sí, però a la CuP les decisions es prenen en deliberació col·lectiva. allò que decideixi la col·lectivitat serà la decisió correcta, com és normal.

Personalment, seria raonable.

Però dependria de com s’orientés el govern de concentració. un govern de concentració vol dir que concentra molta gent, però per a què? si el què queda clar, doncs a mi em semblaria bé.

—segurament el termini de convocatòria d’eleccions serà un dels punts importants de discussió.

—Clar, per descomptat. És a dir, si Junts pel sí volgués crear un govern de concentració, que sembla bastant raonable, doncs haurà de dir per què el volen, amb quins terminis i quines condicions. Jo crec que un govern de concentració és molt senzill perquè l’única que faltaria en aquest govern, propugnada per la llista de Junts pel sí, és la CuP. Ningú més no hi entrarà, dic jo. Tot i que amb els de Podem no se sap mai.

—Veieu la CuP investint artur Mas? —Depèn de quin sigui el Mas que vulgui ser investit. a veure, a vegades ens oblidem d’una qüestió molt important. Durant els processos històrics condensats en mesos o pocs anys la gent canvia. el Mas que va entrar al procés ja no és el que hi ha ara. així doncs, depèn de què proposi, per què no l’haurien d’investir? Mas no és un home d’una peça que es va fer fa uns quants anys i és el mateix d’ara. No, no. i jo crec que tot el procés li ha ensenyat molt.

—en un apunt recent del vostre bloc fèieu una defensa del paper que ha tingut Mas al procés.

—sí, clar. a veure, jo penso igual que qualsevol persona d’esquerres quan li demanen per artur Mas: ‘ui, un neoliberal d’aquests a qui agraden les retallades’. sí, sí, probablement va començar sent això, però aquest home es troba ara en una situació històrica

17

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 18

mel i sucre que té unes aspiracions molt grans i també s’ha d’entendre que és el seu projecte personal. Tu pots ser molt partidari d’un programa neoliberal, però si de cop el destí et posa en una situació històrica i passaràs a la posteritat perquè ets el pare d’una nació, doncs potser canvies el teu propòsit.

—Defenseu que la independència de Catalunya seria una esperança per a espanya. Per què?

—Doncs perquè no veig que espanya pugui canviar absolutament res si no hi ha un esclat a Catalunya; i el terme esclat el vull matisar. em refereixo a un canvi radical, des de la independència a qualsevol altra cosa. el motor d’espanya en aquest moment és Catalunya i, si a Catalunya no passa res, a espanya tampoc, perquè hi continuarà havent aquests neofranquistes per sempre més. espanya no té capacitat de canviar si no és a través de Catalunya. si a Catalunya no passa res, a espanya tampoc, perquè hi continuarà havent aquests neofranquistes per sempre més —Per la consideració que preneu, espanya és com un nen que té dificultats per a nedar i Catalunya li fa de flotador. —sí, exacte. a veure, Catalunya sempre ha estat el motor d’espanya des d’un punt de vista industrial, econòmic i en bona mesura també intel·lectual. i espanya té un problema per definició des de sem-

pre. Ho evidencia aquesta qüestió si és una nació o no. Quan una persona diu que espanya no és una nació, no s’ho inventa. És un inconvenient real. Té un problema per definició i l’ha anat ocultant, arrossegant i negant a còpia d’afusellar i de fer tota mena de barbaritats, que ho han fet des de fa tres-cents anys per reorganitzar-ho. al final ha passat que alguns hem perdut l’esperança que espanya pogués resoldre els problemes. aquests alguns que hem perdut l’esperança són en primer lloc els catalans, i en segon lloc alguns espanyols com jo, que veiem que l’única oportunitat que té espanya de remuntar és la sacsejada que podria implicar la independència de Catalunya. o alguna cosa semblant, perquè no vull pre-jutjar.

—sou dels pocs intel·lectuals d’esquerra espanyols que defensen el dret de decidir.

—No sé si n’hi ha més, crec que no. No vull faltar el respecte a ningú, però em fa l’efecte que n’hi ha molts que no es pronuncien però que en realitat estarien d’acord amb mi. Tenen por perquè a espanya hi continua havent molta por i entre els intel·lectuals també.

—a espanya hi ha hagut un increment del discurs crític cap a rajoy i la seva mala gestió del procés català?

—No vull ser injust però crec que no. insisteixo, encara que

sembli mentida, el sentiment psicològic predominant a espanya continua sent la por i aquesta por també afecta uns intel·lectuals que temen que perdran les prebendes i els privilegis. Fixem-nos-hi. Tots els intel·lectuals es divideixen en grups i es fan els favors els uns als altres. i en aquest territori, espanya és una cosa inqüestionable. algun progressista s’atreveix a dir que rajoy és un neofranquista, que torna a la recentralització dels franquistes i que és un catalanòfob que en realitat així destrueix el país? oi que ningú no s’atreveix a dir això? No, per por.

—espereu que el govern espanyol faci algun moviment d’aquí al 27-s?

—Doncs no ho sé perquè en primer lloc no sóc vident i en segon lloc allò que faci rajoy tant me fa perquè qualsevol cosa que faci serà un disbarat. aquest home no comprèn el problema d’arrel ni comprèn res del seu país. Governa d’acord amb la tradició que li han inculcat a casa seva, del més absolut respecte a la tradició franquista i feixista del país. Només s’ha de veure. Tot és igual. Miri la composició del govern de rajoy, sembla de Franco. els únics que falten són els falangistes, però els han substituïts pels neoliberals. Després hi són tots: els empresaris, els nobles… Gent que no ha treballat mai. el ministre d’educació només se l’ha de sentir parlar, si

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

18

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 19

mel i sucre no sap què és l’educació. Per no parlar del d’interior, que sembla sortit de les croades.

—De moment Mariano rajoy ha dit que es bolcaria en la campanya i faria costat a Xavier García albiol. Quina actitud creieu que tindrà?

—No sé a què es refereix quan diu ‘bolcar-se en campanya’. en fi… És una autèntica vergonya tenir aquest governant que no està a l’altura en cap sentit. Jo em temo la pitjor. són capaços de tot. si tenen la mínima possibilitat, ho faran. això sí que ho hem de veure clar tots. aquests no es paren per res. l’única que para qualsevol cosa és europa, perquè nosaltres no. l’opinió pública no l’escolten, la premsa la tenen controlada, les televisions són seves, els jutges, també, els tribunals, també… Únicament temen que els europeus els diguin: ‘això no ho podeu fer’.

—i si guanya el sí com actuaran?

—Faran qualsevol cosa, la que puguin. recorreran a totes les normes excepcionals que puguin. la qüestió és clara: aquesta gent no té la disposició de negociar res ni vol perdre res que consideri seu, sense lluitar. i aquesta és la imatge que hem de tenir present tots. Per això crec que la gent que pensa com jo, si n’hi ha més, hem de fer costat als catalans. el govern espanyol no negociarà res ni vol perdre res que consideri seu, sense lluitar —Felip Vi, al discurs de coronació, es va presentar com un mediador potencial amb les relacions espanya – Catalunya. Però s’ha mantingut en un segon pla.

Ha estat una actitud conscient?

—Hi deu haver de tot. segurament, en ell, predomina certa prudència. i d’una altra banda, és un afer que els mascles ibèrics volen resoldre de la seva manera. això agrada a gent com

García Margallo. aquest home és un africanista de tota la vida, dels que volen Gibraltar i reconquereixen el penyal de Perejil. aquest govern és així. sembla mentida, però són així. No hem d’oblidar que el rei Felipe Vi va inaugurar el mandat dient que ara a espanya cadascú podia sentir-se espanyol com li donés la gana. em sembla fantàstic. Però vostè li reconeix a la gent també el dret de no sentirse espanyol? No, això no ho va mencionar. aquest és el límit.

—Noteu una preocupació creixent entre la classe política espanyola per si guanya el sí?

—Jo crec que estan espantats. el termòmetre és Podem. ara han enviat iñigo errejón a Catalunya i s’ha adonat que l’afer és més complicat que no deia el seu cap. i ara parla del pacte fiscal i que els catalans poden decidir. Copia el discurs de David Cameron amb escòcia. Però clar, quatre-cents quilòmetres cap a l’esquerra el seu cap diu al País Basc que el dret de secessió unilateral no existeix. s’han desconcertat.

—Parlant de Podem. Quin futur hi augura?

—Precari. si les coses continuen com fins ara i no canvien, segons què passi el 27-s potser no arriba a novembre. Podem s’ha desinflat com un globus a tota velocitat. Han estat un fenomen mediàtic sobtat i ja està. s’ha acabat perquè no tenen fons.

Podem s’ha desinflat com un globus a tota velocitat; han estat un fenomen mediàtic sobtat i ja està —Creieu que si el 27-s guanya el sí li passarà factura a Podem?

—No és una qüestió de què guanya sinó de qui perd. És a dir, si Podem a Catalunya, que es presenta en un cúmul de sigles que a espanya no existeixen, treuen per exemple menys de deu diputats, serà una derrota en tota regla. Ja

ho va dir molt bé iñigo errejón fa un parell de setmanes: ‘les eleccions de Catalunya són determinants’. Clar que són importants però com que s’han dedicat a fer l’espanyol durant tant de temps, ara s’adonen que el resultat de Catalunya és decisiu amb vista al resultat de novembre.

—Podem tindrà veu a les eleccions del 27-s a través de la coalició Catalunya sí que es Pot, però la seva presència és força secundària si ho comparem amb iCV. a què creieu que es deu?

—secundària i contradictòria perquè ja se n’ha anat gent. els qui diuen que no volen la independència i que són unionistes. a la gent normal les ambigüitats no ens agraden i les coses s’han de dir clares. o ets partidari de la independència o no. i resulta que els de Podem no saben què són.

Clar, això els ha motivat divisions i desgast.

—Quan s’hagi de constituir el parlament, Catalunya sí que es Pot votarà a favor de començar un procés d’independència?

—Jo crec que es dividiran. alguns votaran a favor d’una declaració unilateral d’independència i uns altres en contra.

—Com interpreteu l’acostament de Podem amb el Psoe i l’aliança que teixeix amb partits com ara Compromís per tenir més presència amb vista a unes eleccions espanyoles?

—Des del punt de vista espanyol, si Podem abandona el vell somni leninista de substituir el Psoe amb què van néixer, l’única cosa raonable que poden fer és bastir ponts. Perquè al Psoe del vint i escaig per cent no els baixarà ningú. i Podem, si obté el quinze ja pot donar gràcies. allò més raonable que poden fer és unir-se i així sobreviuran. a la resta d’espanyols ens aniria bé, perquè així no hauríem de tenir els pocavergonyes que tenim ara.

19

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 20

mel i sucre

Feim un pensament

Onades

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

e

stiu 2015, anam a la mar i podem veure com una i altra vegada les ones arriben a la platja. sempre és així? les ones són sempre iguals?

Tenim la sort que al Mediterrani les ones de la mar són de poca altura? Tenim clar com es fan les ones? No? idò convindria fer un pensament... geogràfic!

Què és una ona? són moviments ondulatoris, oscil·lacions periòdiques de la superfície del mar, formades per crestes i depressions que es desplacen horitzontalment. es caracteritzen per una sèrie de variables físiques i geomètriques.

Longitud d’ona (L): és la distància horitzontal entre dues crestes o dues depressions successives.

Període (T): és el temps, explicat en segons, entre el pas de dues crestes successives per un mateix punt.

Alçada (H): distància entre la cresta de l’onada i el nivell mitjà del mar.

Pendent: relació entre l’altura i la longitud d’ona (H / l).

20

Amplitud (A): distància entre la cresta i la vall de l’onada.

Velocitat de propagació: V = longitud d’ona / Període.

Com que les onades són molt variades, s’utilitzen mitjanes en certs períodes de temps, i per tant parlam d’ones d’un metre d’alt, que arriben cada 10 o 20 segons en condicions normals a Mallorca. el vent és responsable de la generació de l’onatge que es desplaça sobre la superfície de l’aigua i que juga un paper molt

important en la modificació de la línia costanera.

Es poden classificar les onades? exacte, existeixen dos tipus d’onades.

Onades d’aigua profunda: que no estan influenciades pel fons de la mar i depenen exclusivament de la força del vent. Per tant, el vent produeix un moviment més o menys regular en la superfície de l’oceà, denominat onatge, en el qual l’altura de l’ona és baixa en relació amb el llarg de l’ona. l’onatge es propaga en l’oceà en general molt lluny del lloc on s’origina. així, l’estructura superficial de l’oceà és el resultat de la superposició de diversos trens d’onades que s’interfereixen resultant depressions i cims. la interferència pot donar anul·lació o un reforçament.

Onades costaneres: si se guim les onades des que el vent les produeix a alta mar, viatgen milers de quilòmetres i trenquen finalment contra la costa. a partir d’aquest moment per disminució de la profunditat de l’aigua, la

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 21

mel i sucre seva forma i moviment estan afectats pel fons.

Com es fan les Onades? el desenvolupament de les ones s’atribueix a tres factors principals: – la velocitat mitjana del vent.

– la durada del temps en què actua.

– la distància sobre la qual ha bufat (fetch).

Com més grans són aquestes variables més grans són les ones que es poden produir. el mar Mediterrani té un fetch molt curt (uns 200 o 300 km), però velocitats de vent molt altes (és habitual tenir tramuntanades amb velocitats de 100 km/h). en canvi, arica, que està considerada un bon lloc per al surf a nivell mundial, té un fetch molt llarg (oceà Pacífic, mínim 3.000 km), però velocitats del vent inferiors.

Velocitat del vent (km/h)

Durada mínima (h)

Fetch (km)

18 28 37 46 92

2,4 6,0 10 16 69

18 63 140 300 2600

Alçada mitjana (m) 0,3 0,8 1,5 2,7 15

On es fan les Onades més altes doncs? les podem trobar en aquells grans oceans (molt fetch) amb forts vents. Com podeu veure en el mapa, són aquelles on bufen els vents de l’oest a les zones temperades dels dos hemisferis. les tempestes donen origen a ones del No i so, a partir dels 40º de latitud. el cinturó de tempestes del sud és l’àrea generadora d’onades més clara i definida del Món perquè allí es registren gran quantitat de vents forts (mínim 75 km/h), són relativament persistents pel

que fa a ubicació i bufen sobre llargues distàncies al mar. i és habitual trobar ones superiors als 8 metres al voltant de l’antàrtida.

I a Mallorca? les onades més altes que podem rebre a Mallorca són d’uns 6 metres d’alt, i són casos extrems de fortes tramuntanades, ja que els temporals habituals solen provocar ones d’entre 2 i 4 metres.

Per tant, no passeu pena, que no arribarà cap onada a la vila, i tampoc un Tsunami, però això ho veurem un altre dia.

21

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 22

mel i sucre

notes musicals

F

eim un pensament...turístic? No, aquesta no és la secció de l’apreciat Guillem serra Bou; però, com a terra dedicada a l’explotació del sol i platja i coincidint amb el mes de màxima ocupació, considerava oportú dedicar una entrada al turisme: al turisme i a la música.

Per fer-ho, esmentaré unes quantes anècdotes que neixen de la relació d’aquests dos mons.

El concert més alt de la història

sens dubte la modernització de la base de son sant Joan va ésser un factor necessari per a què els turistes poguessin venir amb assiduïtat. D’ençà de la seva obertura al trànsit internacional, a 1960, han passat per allà milions de passatgers en desenes de milers de vols, però sens dubte un dels més especials fou el que va fer el grup alemany de rockabilly The lennerockers. la banda va llogar un Boeing 757-300 per als seus fans i programà un vol amb partida a Hagen i arribada a Palma. Durant el vol oferiren un concert de cinquanta minuts per als 237 passatgers, a gairebé dotze quilòmetres d’alçada (11948,16 metres). la feta va ésser ressenyada al llibre Guinness dels rècords com el concert a major altura de la història.

Vacasiones de Mallorca Julià PiCorNell ross. l’artista, que s’havia fet famosa arran de les seves aparicions en sèries televisives i pel·lícules en els anys seixanta, s’hagué d’exiliar a espanya el 1980, després que la dictadura de Videla l’inclogués a la llista negra per les seves simpaties amb el peronisme. en una visita a Mallorca va tenir un idil·li amorós que plasmà a la cançó “Puerto Pollensa”. la cançó, que aparegué primer en la veu de sandra Mihanovic, va esdevenir un himne per als moviments d’alliberació lèsbics, gais, bisexuals i transsexuals, ja que versava d’un amor homosexual. Tot i ésser una cançó conegudíssima allà, gairebé ningú la coneix aquí.

Rei de Mallorca, Príncep de l’Arenal record que d’infant, sopant a ca uns amics de la família a Can Picafort, ens convidaren a un concert d’un hotel pròxim. Érem els

Puerto Pollensa el port de Pollença va ésser un dels primers llocs a rebre turistes, molt abans del boom. a l’argentina, però, el topònim és conegut per una cançó de Marilina

22

El bistro de Jurgen Drews.

únics mallorquins d’allà i el show l’oferia Jürgen Drews. el cantant, una espècie de Camilo sesto alemany (vertaderament prescindible), feia embogir als compatriotes de totes les edats. en acabar, poguérem saludar-lo: a ell i a la seva esposa, la playmate ramona Drews. aquesta vivència em va revenir fa poc, quan vaig veure el seu vídeo “König von Mallorca”, on afirma que la nostra illa és un paradís terrenal ple de cervesa i sangria del qual ell és sobirà, i afegeix que ostenta el títol de “Príncep de l’arenal”.

Drews fa més de 50 anys que circula per les ràdios i televisions alemanyes, però és que, a més, és restaurador. si voleu anar al seu bistro de santa Ponça, aquest es diu “König von Mallorca”. També sol actuar uns quants cops a l’any en hotels i biergärtens de l’illa, però si decidiu anar-hi ja va a compte vostre.

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 23

mel i sucre

Lennon i Ono als jutjats de Palma.

Lennerockers en plena actuació.

Banana Moon Observatory un visitant estrany de l’illa és Daevid allen (Melbourne,1938). era el líder del grup psicodèlic Gong, i arribà a Deià convidat pel seu amic robert wyatt. allà, amb el que Virgin li avançà perquè enregistràs el seu pròxim disc, va muntar una espècie de comuna hippie i estudi de gravació que batejà amb el nom de Banana Moon observatory. No cal dir que les drogues eren part essencial de la seva dieta, i que tothom coneixia les seves excentricitats. a pesar d’això, però, confiaven en ell músics molt reputats, ja que era un gran enginyer de so. Ho demostra que, amb un sis pistes i un revox, aconseguí resultats fabulosos com els discs d’euterpe, Gilly smith, Brossa d’Ahir de Pep laguarda i Tapineria o el Licors de Pau riba.

John Lennon és un segrestador el 23 d’abril de 1971, poc després que els Bealtes s’haguessin

separat, la policia de Palma rebé l’ordre d’arrestar a John lennon i a la seva dona, Yoko ono, acusats de segrest. la parella havia anat a recollir a la filla d’ono, Kyoko, que vivia a Mallorca amb son pare, el productor de cinema anthony Cox. aquest, quan s’assabentà del fet, ho denuncià.

Miguel Boñola, el policia que els detingué, recorda que varen ésser educadíssims, i que no els exposaren perquè no va ser necessari. a fi que els mitjans locals poguessin retratar el succeït, Boñola els va dur a prendre un cafè amb llet al bar Formentor per guanyar temps. el fotògraf Torelló va fer la mítica foto. el mateix horabaixa quedaren en llibertat sense càrrecs.

Promoció turística D’ençà que Bonet de san Pere fes aquelles cançons elogiant les meravelles de Mallorca, desenes de grups han seguit les seves passes. als seixanta, la cançó Pa radise of love dels Javaloyas era un reclam que narrava les bondats

de l’illa: “Cada día es fiesta en Mallorca, cada noche brillan sobre el mar, las estrellas y la luna llena, invitando a soñar”; tot i que per a la meva generació sempre serà més recordada la revisió que va fer-ne ossifar a Vacasiones en Mallorca, una mica més aproximada a la realitat. “on és l’al·lota més guapa del món?/on el sol brilla per tants pocs doblers?” sí, a Palma. o almenys això pensava Chris wolff el 1987, quan amb la seva peça Palma de Mallorca va irrompre a les llistes d’èxit alemanyes. “on hi ha els somnis, l’amor i el vent/ on els són nins lliures i sense problemes/[...]Palma ens convida a tots, no és lluny”. el cantant Buddy, a Mama Mallorca diu: “Biquinis divertits, platges interminables, on és la festa? Per descomptat a Mallorca/ aquí s’està com un rei, però on són els espanyols? Només veig alemanys com a alemanya”. els doblers que ens hem gastat en promoció turística, i ells mateixos ja ens la fan...

23

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de juliol les temperatures en el mes de juliol d’enguany han pujat com mai s’havia vist. Han batut els records per a aquest mes, al manco dins el període en el qual es fan registres en el nostre entorn geogràfic. la majoria d’estudis científics atribueixen aquest increment de la temperatura a l’efecte hivernacle produït pel continuat augment de Co2, que prové de les activitats humanes des de l’inici de la industrialització, fa poc més de 200 anys. en el cas de sant Joan i de l’estació de son Juny la temperatura mitjana ha estat de 27,1 ºC, 2,8 ºC superior a la del juny de 2014. És la cota més elevada, com a mitjana mensual, de la sèrie que duim observada des de 2008 (únicament se li acosta la mitjana de l’agost de 2012, que va ser de 27 ºC). Dins el període que tenim registrat, també foren juliols molt calorosos els dels anys 2009, 2010 i 2013, amb mitjanes que sobrepassaren els 25 ºC; concretament, en el 2009 aquest valor fou de 25,9 ºC. Per altra banda, el dia 6 assolírem la màxima del mes 37,4 ºC (en el 2014, la cota màxima de temperatura de tot l’any fou de 34,8 ºC i la vàrem registrar el 10 d’agost); aquest dia també fou el més calorós de la mesada, amb una mitjana de 30,4 ºC. les mínimes no han baixat durant la meitat dels dies del mes dels 22 ºC i no n’hi ha hagut cap per sota dels 20 ºC, a excepció del dia 10 en què es quedaren en els 19,6 ºC. Ha estat un mes molt uniforme en quant als valors termomètrics, sense quasi variacions destacables al llarg del mes. l’ambient de calor i sequera ha estat intensa i amb una estabilitat atmosfèrica que ha fet que l’aire no corregués gairebé gens. la xafogor s’ha fet insuportable a les hores centrals del dia i durant la nit a

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6

MES DE JULIOL 2015 Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

27,1 ºC 24,3 ºC 37,4 ºC (dia 6) 34,5 ºC (dia 19) 19,6 ºC (dia 10) 16,9 ºC (dia 10) 0,6 mm (rosada matinal) 0,2 mm 5,4 Km/h 3,8 Km/h 38,5 Km/h (dies: 25 i 30 ) 48,3 Km/h (dia 4 ) E-SE S-SE 63 % 67 % 1014 mb 1013 mb 9 ml/dia 5,9 ml/dia

AGOST 2015 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

2013 JULIOL

25 ºC 37,6 ºC (dia 7) 16,4 ºC (dia 16) 50,3 mm 4,7 Km/h 41,8 Km/h (dia 1) E 5,3 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389 212789 209452 214599

5548 6288 9507 12791 15502 15373 15420

11,61 12,01 12,4 12,7 13,73 13,62 13,92

10,84 10,02 15,58 20,27 26,22 31,26 35,37

4494 5093 7701 10361 12557 12452 12490

1387 1572 2377 3198 3876 3843 3855

211420

15530

13,61

34,52

12579

3883

l’hora de dormir. Ningú no recorda un juliol tan fort com el d’enguany. s’han hagut d’aprofitar les primeres hores del dematí o les darreres de la tarda quan la insolació no és

tan intensa per realitzar activitat física al camp o a fora. Hem hagut de combatre la calor amb banys freqüents a la mar o a les piscines, l’aigua de les quals també ha vist

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 25

mel i sucre elevada la temperatura, fins al punt de tenir la sensació de banyar-te, quan la massa d’aigua era petita, en un brou calent més que en aigua refrescant.

Com és propi d’aquest mes, tampoc no ha fet una gota d’aigua.

Ja duim, des de l’abril, quatre mesos sense quasi precipitacions.

Tot s’ha ressecat, pinars i voreres de camins. les notícies i imatges d’incendis a les nostres illes i a la península s’han succeït. la humitat mitjana s’ha seguit mantenint baixa, del 63%, 4 punts inferior a la del juliol de 2014. Conseqüència d’aquest estat de l’atmosfera, ha augmentat considerablement l’evaporació, amb una mitjana de 9 ml/dia, molt superior a la d’aquest mes a l’any passat, que fou de 5,9 ml/dia. Hem hagut de regar quasi diàriament els cultius d’horta i fruiters de regadiu per mantenir-la amb la hidratació adequada i evitar possibles cremades pels raigs solars. el vent tampoc no ha estat un meteor a destacar en aquest mes. la mitjana s’ha mantingut en els 5,4 Km/h, com en el mes de juny.

Durant els dies, 25 i 30, anotàrem la velocitat més alta, de 38,5 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant per la direcció situada entre el llevant i el xaloc (e-se). els dies en què l’aire ha entrat pel sud ha contribuït a augmentar la sensació de calor insuportable.

Comentari al mes d’agost Fins a dia 14 d’agost hem tengut temperatures similars a les del juliol, amb mitjanes diàries que han superat quasi sempre els 25 ºC i amb un aire igualment calorós i sufocant. Però a partir de mitjan mes, de la Mare de Déu d’agost, l’atmosfera ha experimentat un canvi que ens ha conduït a un ambient més fresc. Ja el dia 9 una pertorbació ens aportà les primeres pluges de l’estiu. el dia 15, un front més intens dugué precipitacions més importants, que continuaren els dies 17 i 18. en total duim sumats a data d’avui 50,3 mm. aquesta inestabilitat atmosfèrica i les precipitacions que han caigut han refrescat l’aire i han provocat

una baixada de les temperatures, tant de les màximes com de les mínimes. la calor és més suportable a les hores centrals del dia i també ja es pot dormir a la nit, sense l’auxili de l’aire condicionat, amb la caiguda notable que han experimentat les mínimes. la humitat que ha rebut la terra aquests dies ha fet germinar els primers brullols atorgant al camp una imatge que recorda més a l’inici de la tardor que a mitjan agost. la terra de cereal descansa, recollida la palla en enormes bales cilíndriques, el rostoll domina per tot arreu. els ametlers ja han granat les ametles i comencen a ser arreplegades, les figueres comencen a oferir les primeres figues madures i les varietats de raïm més primerenques ja estan a punt de ser veremades. el cicle productiu anual dels nostres cultius es va tancant, mentre el paperí xiuxiueja pels nostres carrers anunciant que les festes patronals, amb el dimoni com a personatge aglutinador, són aquí; no l’han banyat les primeres pluges de l’agost però molts d’anys hi acaba, banyat.

Temps per celebrar una vegada més, com a comunitat, el final d’aquest període anual que la natura, la terra i la tradició han establert.

Parc solar fotovoltaic en el juliol la radiació solar ha augmentat respecte al juny. la climatologia ha, sense gaire núvols i sol intens, ha afavorit la recepció de la radiació; per altra banda, encara que el dia comença a escurçar-se, la mitjana de duració d’aquest no ha minvat massa (ha passat de 14 h 55 min del juny a 14 h 34 min del juliol). Malgrat l’augment de la radiació captada (5147 wh/m2), únicament s’han generat 47 Kwh més en el juliol. Per tant, el rendiment ha sofert una baixada, que ha passat de 13,62 wh/m2 per generar 1 Kwh del juny a 13,82 wh/m2 del juliol. aquesta disminució de l’eficàcia es pot relacionar amb l’augment important de la temperatura a què han estat sotmeses les plaques, que ha experimentat un increment de 4,11 ºC respecte al juny. si comparam el juliol d’enguany amb el juliol de 2014, observam que la generació d’energia elèctrica ha disminuït en 110 Kwh. en el juliol de l’any passat l’estació va tenir un millor rendiment, ja que amb menys radiació rebuda va generar més energia elèctrica. la temperatura mitjana d’aquell mes fou 0,85 ºC inferior.

25

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Pรกgina 26

mel i sucre

26

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 27

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 71

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoY

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Al centre administratiu s’ha

fins a l’´ ultim rac´ o del mar, prop d’una roca. Mecanisme per alentir un vehicle que es pot fer. 4. Que per molt que n’hi donis no en tendr` a suficient. Pot representar qualsevol nombre; per als romans, concretament el 10. 5. ... ... una infusi´ o preparada.

Poble de Mallorca; el seu terme compr`en la Col` onia de Sant Pere. Vocal duplicada. Nom de la lletra que ha d’anar acompanyada. 6. Cada un d’ells est` a ´ impossible que associat a una musa diferent. Es arreli, perqu`e no ´es d’aquest m´ on. D´eu del Sol o s´ımbol qu´ımic del radi. 7. Element decoratiu que imita una corona de fulles de llorer. Que t´e llana.

8. Legalment es pot erigir. Interjecci´ o per cridar l’atenci´ o a alg´ u. Institut d’Educaci´ o Secund` aria.

9. Fa homenatge a qualcun dels set dimonis. Colles que gaireb´e peguen dardades. 10. Teixit conjuntiu d’un u ´rsid. Exposin els fets de forma entretenguda. Extens (per` o no tant com una lata). 11. Pizza sense un tros. Observa, fa servir la vista, anem a dir en una rima. D’aquest m´ on. Pizza amb tots els trossos. 12. Fan variar el men´ u segons la cultura, el gust i les manies personals de cadasc´ u.

El podeu resoldre a:

com`es un pecat econ` omic. Que no fa llarg. 2. Als seus comptes bancaris hi ha uns quants zeros a la dreta. Angle de π/2 radians. 3. La ruca est` a desbaratada i ha de mester una ... . Natural del sud-est d’Europa, del nord-oest d’Orient Mitj` a, o les dues coses si ´es d’Istanbul. Nota que no arriba al m´ınim.

4. Lloa la prov´ıncia d’Euskadi. Retorn els ` anims, ´ un do de la m´ la vida. 5. Es usica que la nota ja no es digui aix´ı. Giny de guerra per derrocar murades, portes, etc.; de l’armariet ja nom´es en queda un tros. Hidrocarbur arom` atic que no ocupa tota l’` area. 6. Al bell mig del cel. Mol·lusc bivalve que s’avorreix molt. Vall occitana de Catalunya. 7. Que ´es de parla turquesa i que sap fer salsa blanquinosa.

M’equivoc escrivint el nom de la lletra R. S´ımbol melisucre.cat/?p=2408 del cristianisme. 8. Tercera persona singular del present simple d’indicatiu del verb ucar. Suprimir` a en la pronunciaci´ o o en l’escriptura. 9. Que s’arti- Solucio ´ al nu ´ mero 70: cula amb els llavis. A la cena van menjar-se un ocell A B S E N T MO U R E aqu` atic. 10. Animal que t´e nom de lletra. A¨ıll el D A U S O R A C L E S color morat clar. Com comen¸ca qualsevol dia de la D R E T A N A A L L S setmana. Caic sense consonants. 11. Que ha queU R N A A C U S A E dat sense emparan¸ca. Faig buits en un metall i els I A T E L E R L A N omple d’esmalt negre. 12. Fix la vista. Creu` as la MO A I S A C O C qualitat de cru. Es comen¸ca a veure el Nou M´ on.

C F L A M N A R R I 13. Mancats de sexe. Tots els anuncis de l’hivern la L L I A P I L O T A combaten (i fins i tot alguns dels productes).

A L C A L D E S S A L P A I R I E U O T M Verticals: 1. Fruit sec en forma de vuit. Hem fet A V A R I O R I N E una pausa breu prop de s’Illot. 2. Que ja ha passat V I L A F R A N C A N la pubertat. Conjunts d’aules. 3. Se’n va a la fogueA S N I A R A S U T ra. Mam´ıfer cetaci de la fotografia que es pot trobar

27

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 28

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: l’amo antoni Blach amb les dues filles, Joana i Margalida a la plaça nova a unes festes patronals, a meitat dels anys quaranta. aportació fotogràfica: Margalida estelrich Blanch.

Fotografia 2: una atracció de fira instal·lada a la plaça, també a unes festes d’estiu, a principis dels anys seixanta. Hi podem distingir: amador Bauçà sastre “escolà” (damunt la moto) i l’amo en Pep Bauçà, “es saig”, acompanyat del seu fill Pep; a l’altre costat, en Tomeu “sope”. les dues nines són les germanes Margalida i Joana Jaume. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Fotografia 3: Homenatge a la gent gran, amb Ballada d’un grup de nins i nines de sant Joan, a finals dels anys setanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

28

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Pรกgina 29

mel i sucre

29

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Oliagua de tomàtiga (Menorca) saCraMeNT Ferrer

l

’oliaigua és una sopa freda típica de Menorca.

Té els seus orígens en la pagesia de l’illa i és per això que els seus ingredients són bàsicament productes de l’hort, com la tomàtiga, la ceba o el pebre verd. Tradicionalment es feia per berenar el matí, però amb el temps ha esdevingut un plat que es menja per dinar.

Ingredients Per a 4 persones: - 1 quilo i mig de tomàtigues - 200 g de ceba - 150 g de pebres verds - 250 ml d’aigua - 6 alls - oli d’oliva verge - sal - sopes de pa moreno (opcional)

30

Preparació - Pelar i tallar els alls a làmines.

- escaldar les tomàtigues amb aigua bullent, treure’ls la pell i capolar-les.

- Tallar la ceba per llarg molt fina.

- Trossejar els pebres a quadrets.

- abocar un bon raig d’oli d’oliva dins una greixonera i coure els alls.

- Quan són rossos posar la ceba i salar. Quan aquesta comença a prendre color, incorporar el pebre i deixar confitar a foc molt fluix.

- afegir les tomàtigues, com més madures millor.

- Ha de fregir, a poc a poc, uns 15 minuts o fins que l’oli torna a sortir.

- abocar l’aigua freda i deixar la preparació a foc molt fluix fins que comenci a fer una sabonera damunt la superfície de l’aigua. això ens indica que ja està a punt. el truc d’un bon oliaigua és que mai ha de bullir.

- es pot servir amb sopes de pa moreno col·locades al fons del plat.

mel422_mis298 27/08/15 10.38 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

setembre: Mare de Déu de setembre o dels Missatges (8), sant Mateu (21), sant Cosme i sant Damià (26), sant Miquel, sant rafel i sant Gabriel (29).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

El mes “lluna amb rotlo senyal d’aigo”. Vejam si aquest mes es compleix la dita i cau qualque gota. si voleu, és temps d’espolsar les garroves i els més endarrerits encara tendreu temps de tomar les darreres ametles. Podeu collir totes les figues que encara queden, és la plena; també podeu fer-ho amb les prunes, pomes i figues de moro. sant Mateu (21) sol ser bon dia per començar la verema, de tota manera convé esperar que sigui quart creixent. És bon temps per començar a passar l’arada, per sembrar cols (pel ple i pel minvant), faves (pel ple). i si comença a fer trons i llamps i alguna tempesta serem a punt per gaudir de la llampuga amb pebres.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol

1 setembre 15 30 15 octubre

surt

es pon

07.15 07.28 07.42 07.57

20.21 19.58 19.34 19.10

29 agost 5 setembre 13 21 28 4 octubre

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 30 agost sant Joan dia 6 de set. Vilafranca dia 13 ariany dia 20 Montuïri dia 27 Petra dia 4 d’oct.

Porreres

Setembre de 1995 • el santjoaner Joan Barceló “Burixó” o “des Pujol”, primer batle de la democràcia, va ser nomenat director general de Política lingüística del Govern Balear, que presidia Cristòfol soler. el càrrec no li va durar gaire, ja que en soler va caure ben aviat, a mans del seu mateix partit.

• el mestre marger Martí Jordà dirigia les obres d’embelliment del pou Nou, situat a la intersecció de la carretera de Vilafranca amb el camí des Calderers.

• Dos nins varen haver de ser hospitalitzats a causa de mossegades de cans. els dos animals eren propietat de parents dels infants: dels padrins i dels tios.

• aires de Pagesia va viatjar a alemanya a una fira de balls regionals europeus. Tornava d’aquesta manera la visita que li havia fet una agrupació d’aquell país.

Setembre de 2005 • es va començar la restauració del quarter de la Guàrdia Civil, a la zona des Camp. l’edifici no era gaire vell (de 1961) però s’havia degradat molt d’ençà que s’havia deixat de fer servir l’any 1981 i, a més, un cap de fibló que va passar per damunt la vila l’havia tocat de ple.

• sant Joan era un dels quatre pobles de Mallorca amb més població dependent, més del 60% contra el 41% del conjunt de Mallorca.

• Dels actes de les festes, el més original, i que es repeteix de llavors ençà, va ser la Mobylettada.

Qualcú va tenir la bona pensada de rescatar per un dia aquests ciclomotors que tan populars havien estat els anys 70 i 80.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31