Mel i Sucre. Núm. 424 Octubre de 2015

Page 1


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

octubre 2015. Núm. 424

Entrevista amb Lluïsa Febrer eleNa Vallès

revista d’informació general Veus de dona Col·leCTiu TeraNyiNes Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2015 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell.

Tirada actual 500 exemplars

Feim un pensament... GuilleM serra

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Passatemps arNau MoraTiNos

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta ... els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el primer cap de setmana d’octubre, amb l’organització de l’entitat fundadora, la Penya Motorista de sant Joan, es va celebrar una nova edició de la Festa de Botifarró que, amb alts i baixos i diferents organitzadors, es fa des de 1966. si hi hagués hagut continuïtat, enguany hauria estat l’edició número 50. els actes començaren el divendres 2 d’octubre amb la presentació del llibre Art de conró, que ha publicat el Gall editor. l’acte fou organitzat per la Casa Museu Pare rafel Ginard. el llibre conté l’obreta sobre agricultura que va escriure el pagès il·lustrat llorità Montserrat Fontanet l’any 1747, a més de diversos estudis que es presentaren durant unes jornades que se li varen dedicar a lloret l’any 2013. la presentació va anar a càrrec dels coordinadors de l’edició, andreu ramis Puig-gròs i antoni Ginard Bujosa, a més de l’editor, el santjoaner Gracià sánchez. el dissabte 3 va ser el torn de la Festa revival, amb música dels anys 60, 70, 80 i 90, a la carpa que s’havia instal·lat a la plaça de la Constitució. el Deejay andriu va punxar les músiques. el diumenge 4, coincidint amb la Fira, es varen encendre les torradores a migdia i es va començar a despatxar menjar i beure a la plaça de la Constitució. Molta gent va anar a dinar de porquim, a l’ombra de la carpa. a mitjan horabaixa sortiren els capgrossos acompanyats dels Xeremiers de sant Joan. Després, hi va haver ballada po pular a càrrec d’aires de Pagesia. Ja el vespre, molta gent aprofità per anar a sopar de torrada, amenitzada per ball de saló. l’ajuntament ha col·laborat amb la Festa “amb les mateixes

Felip Munar fou el protagonista de la Diada del Pare Ginard 2015 que es va fer a la sala multiús de la tercera edat. Va fer una conferència sobre glosadors des del Pare Ginard fins a l’actualitat, i a més a més va presentar el seu llibre Els glosadors de picat de Mallorca, editat per Edicions Documenta Balear (foto facebook Aj. Sant Joan).

condicions que l’any passat” fentse càrrec d’algunes despeses com el lloguer de la carpa o el ball de bot. aires de Pagesia va actuar per la Festa des Botifarró, en lloc de l’actuació que fa cada any per les festes patronals perquè el 29 d’agost va caure en dissabte. l’any 2014 el ball de bot havia anat a compte dels organitzadors. al ple municipal del 30 de setembre l’equip de govern va exposar les seves intencions respecte de la Festa des Botifarró i la Penya

Motorista. es va dir que la Festa “és de la Penya, no de l’ajuntament” i que l’ajuntament l’organitzaria només quan la Penya no ho pogués fer, però que la “Penya ha de decidir” (ho podeu veure a http://melisucre.cat/?p=2425, a l’apartat “respostes de la corporació”, devers el minut 1.30). Varen dir que l’ajuntament “negociaria” amb la Penya per veure quines ajudes o incentius se li donarien a canvi que organitzàs la Festa. això representa un canvi

Gracià Sànchez, Andreu Ramis i Antoni Ginard en un moment de la presentació del llibre Art de Conró, acte que organitzà la Casa Museu Pare Rafel Ginard en el marc de la Fira i la Festa del Botifarró.

3


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 4

mel i sucre respecte d’anys anteriors, quan l’ajuntament decidia qui havia d’organitzar la Festa i únicament en cas que l’oferta de la Penya fos la millor o s’avengués a fer-ho amb les mateixes condicions que la millor oferta, se li donaria. ✑ la XXiV Fira industrial, agrícola i ramadera de sant Joan ha tornat coincidir enguany amb la Festa des Botifarró, segurament per darrera vegada si els partits que governen a l’ajuntament compleixen el seu propòsit de tornar-la moure a la primavera, prop del Quart Diumenge. Com els darrers temps (tant en la versió tardoral com primaveral), no hi ha hagut gaire embossos de públic pels carrers ni problemes per als venedors per aconseguir un trast. a la minimostra de bestiar agrícola tradicional vàrem poder veure animals de l’associació d’amics de les Bísties. aquesta associació està molt activa: els darrers mesos han organitzat la carrera de postes i la primera Concentració de Bísties de sant Joan, per les festes de l’estiu. Varen dur a la fira tres animals representatius de la seva afició: un cavall, un mul i un poni. Coincidint amb la Fira es va poder visitar una exposició de fotografies a la Casa de la Vila. eren imatges de natura, terrestres i subaquàtiques, de lisa roca i el santjoaner Pep Gayà. ✑ el diumenge 11 d’octubre es va disputar la tercera edició de la Cursa de sant Nofre, que organitza el grup Peus Grossos. enguany hi prengueren part un centenar més de corredors que l’any passat. Dels més de 300 inscrits, 230 aconseguiren acabar la prova. el guanyador absolut va ser el petrer Toni Nicolau Martí, amb un temps de 33’20’’ (un poc més de mitja hora), seguit del santjoaner Biel Company rubio (35’35’’) i Tomeu riera Pascual (36’34’’). el

4

Guanyadores locals de la cursa de muntanya III Pujada a Sant Nofre. Joana Gayà, primera, Immaculada Gayà, segona, i Xisca Gomis, tercera (foto facebook Peus Grossos).

quart i el cinquè varen ser també santjoaners, Tomeu Nicolau Català (37’01’’) i Toni Joan Gayà sansó (37’09’’). les tres primeres dones varen ser Mavi Garcia Cañellas, Magdalena Vicens oliver i àngela Puig servera, amb na Mavi ocupant el lloc 10 de la general. les tres millors corredores santjoaneres varen ser Joana Gayà Bujosa, immaculada Gayà Mayol i Maria Francisca Gomis Dalmau. el premi extra que s’oferia a qui batés el rècord actual de

la cursa no es va poder donar. la Cursa de sant Nofre és una prova popular de 8 km amb sortida i arribada al carrer Mestre Mas (entre Fra lluís Jaume i Princesa) fins al cim del puig (254 m) i tornar. el circuit era espectacular, passava per dins pinar, camins de terra i fins i tot coves. Hi havia zones per camí privat per on només es podia passar el dia de la prova. la segona posició de Biel Company rubio és una prova més del seu bon nivell: va aconseguir

Joan Barceló “des Pujol” i Josep Bauçà “Bossa” formaren part del reportage que el periodista de Diario de Mallorca Tomeu Obrador realitzà sobre la figura de fra Lluís Jaume.


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 5

mel i sucre

La madona de Son Cucuí (a dalt) va fer 102 anys. Aquí la podeu veure voltada de néts i renéts a la sala de ca seva (foto Diario de Mallorca). Una altra santjoanera, Francesca Bauçà i Bonet “Cotaneta” (al costat) va complir 100 anys. Ara resideix a Vilafranca amb la seva filla Antònia.

el segon lloc de la seva categoria (M23) a una cursa disputada a Petra el 4 d’octubre, amb motiu de la canonització de Juníper serra. altres santjoaners que corregueren a Petra varen ser arnau Picornell Company, Pedro Fiol i Jordi Mesquida. ✑ el rector de sant Joan, Miquel Martínez almiñana, i el seu predecessor, Joan Martí Gandia, formaren part de la delegació mallorquina que assistí a Washington a la canonització del frare de Petra Juníper serra, ell mateix franciscà com els pares Miquel i Joan. s’afegí a l’expedició d’una seixantena de mallorquins el matrimoni santjoaner format per Joan Bausà “Bossa” i Joana roig “d’Horta”. Justament, el seu fill és un historiador que s’ha dedicat a estudiar la figura d’un frare que va estar a les ordres del pare serra durant la colonització de l’alta Califòrnia, el santjoaner lluís Jaume. ✑ l’associació de Persones Ma jors va celebrar al seu local la festa de les Verges (vespre del 20 d’octubre) amb panades, xocolata i bunyols. les serenates, varen estar a càrrec de la coral de l’associació de la Gent Gran de ses salines.

✑ la festa de Halloween, que fa una sèrie d’anys es va posar de moda entre els infants del poble, que la celebraven informalment, ha estat organitzada enguany per l’aPiMa de l’escola. Per al dissabte 31 d’octubre està convocada una concentració a la plaça, seguit per un recorregut pels bars del poble (que donaran llepolies als infants) i tornada a la plaça per menjar un tros de pizza (gratuïta per als socis de l’aPiMa i 1’50 € per als altres). la festa és possible gràcies a la col·laboració de tots els bars de la vila (Centro, Can Covent, M46, Can Tronca, TresDos, Can Jordi, Ca sa Tia i Ca Na Mates) i de l’ajuntament. ✑ el Bar Centro començarà el dia 1 de novembre les “Tardes de rock a nes Centro”, amb un concert del grup montuïrer indiGests. Toni rocketa a la veu i la guitarra, albert Martorell, guitarrista solista, Bil al baix i Tomeu llegat a la bateria tocaran els millors covers de la música rock dels anys 70 i 80. ✑ s’han desbrossat una sèrie de camins rurals. la feina l’ha feta una de les empreses que fa feina en l’adequació del camí del puig de sant Nofre. al ple municipal es va discutir sobre les queixes

d’alguns veïnats que han trobat uns metres endins dels seus trossos pedres i peces de marès que estaven a la vorera. el batle va dir que, sobretot, havia rebut felicitacions per la feina, i que s’arreglarien els eventuals errors. També va aprofitar per retreure a l’anterior equip de govern (un dels membres del qual forma part de l’actual) no haver fet el que tocava els darrers anys. ✑ la instal·lació d’aigua potable a sant Joan segueix amb els problemes puntuals que l’han afectada pràcticament d’ençà que es va posar en marxa fa dècades. el 3 d’octubre hi va haver una greu fuita d’aigua a l’entrada del poble venint de Vilafranca, que va obligar a tallar el servei. es va restablir l’horabaixa del mateix dia, després de rebre i col·locar la peça de recanvi. ✑ la Diada del Pare Ginard es va celebrar enguany amb la presentació del llibre Els glosadors de picat a Mallorca, en el marc de la conferència “els glosadors de Mallorca: del pare Ginard a l’actualitat”, que va pronunciar l’autor del llibre, Felip Munar. Va parlar dels beneficis de la glosa, tant per a la vida de la llengua com per a l’agilitat mental dels

5


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 6

mel i sucre ✑ el mes de setembre es va tancar amb una pluja generosa, que posava fi a molts de mesos eixuts. en algunes parts del poble es varen recollir fins a 80 litres. això va fer reverdir els camps, calcinats de l’estiu i ajudarà a donar qualque alegria als cercadors de bolets.

Com cada any, l’Associació de la Tercera Edat organitzà una vetlada per la vigília del dia de les Verges. Enguany, a més de menjua, bunyols i mistela, hi convidaren la Coral de ses Salines (foto facebook Aj. de Sant Joan).

practicants. una activitat molt aconsellable, per tant, per a les escoles, com es fa, per exemple, a Cuba o a les ikastoles basques. També va explicar com s’ha aconseguit reprendre la tradició d’excel·lents glosadors, que havia arribat fins al segle XX. Va dir que la generació que va rellevar els mítics glosadors del segle XX (com llorenç Capellà “Batle” i sebastià Vidal “sostre”) no va tenir relleu al seu torn, però darrerament ha sortit una fornada de glosadors joves que asseguren la continuïtat de la glosa. Justament, el llibre és un recull dels 23 millors glosadors del moment actual, segons Felip Munar. ✑ Margalida Jaume Bauzà, “la madona de son Cucuí”, ha complit 102 anys. amb aquest motiu, la visitaren el batle de sant Joan, Pablo Pascual, i la presidenta de l’associació de Persones Majors, Catalina lluïsa Gayà, a més de la seva nombrosa descendència. una altra dona santjoanera ha arribat també a la retxa dels 100 anys. es tracta de Francesca Bauçà i Bonet “Cotaneta”, que va néixer l’any 1915 a sant Joan. Va fer feina a la Matança i més tard fou la majorala de son Gil. era

6

casada amb en Miquel Florit “Marió”. Fa anys que viu amb la seva filla antònia, que és casada amb el ferrer sansó, de Vilafranca. Tenia 2 fills més, Guillem i Francisca, tots dos morts de bastant joves. ✑ l’ajuntament de sant Joan instal·larà un punt de recàrrega de vehicles elèctrics, devora la piscina municipal. Ho farà amb una subvenció que ha obtengut, de manera que no tendrà cost per a les arques municipals.

✑ el 29 de setembre, el president del Consell de Mallorca, Miquel ensenyat, acompanyat de molts dels seus consellers, va visitar sant Joan, a més de Vilafranca i Manacor. la comitiva es reuní amb associacions i empresaris per interessar-se per les seves activitats i recollir les seves necessitats i inquietuds. ✑ el dissabte dia 31 d’octubre, l’aPiMa de sant Joan i l’associació espais Familiars tenen previst dur a terme el taller “límits educatius”. l’objectiu és experimentar amb els límits de cadascú com a adults, per tal de poder acollir i respectar els altres (adults, joves i nins) des de la consciència i la coherència. impartirà el taller ainhoa ansoleaga, pedagoga, i es farà a l’escola de son Juny, de les 10:00 h a les 14.00 h.

l’associació de Persones Majors de sant Joan ha organitzat un curs d’entrenament cerebral per a majors de 50 anys, anomenat Brain Factory. l’obra social de la Caixa, que destina 500.000 euros anuals a activitats de caràcter social, subvenciona la meitat d’aquest curs.


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 7

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió extraordinària de dia 30 de setembre de 2015 la sessió va començar puntualment amb l’assistència d’onze persones de públic, i la primera intervenció del batle va ser per demanar disculpes al consistori per no haver aconseguint encara la incorporació de les dues cadires que fan falta a la taula presidencial per encabir els 2 regidors més que té l’ajuntament des de l’inici d’aquesta legislatura, en la qual ha passat a 11 regidors quan en l’anterior eren 9. en els tres primers punts es varen aprovar per unanimitat les actes de les sessions anteriors i es va donar compte als assistents dels decrets de batlia i de la mitjana del termini de pagament de factures del segon trimestre de 2015, que va ser de 27,4 dies, o sigui menys d’un mes a partir de la recepció de la factura. acte seguit es va acordar per unanimitat la devolució del 26,23% de la paga extra de desembre de 2012 que el Govern Central va trobar que no havia de pagar als funcionaris per poderlos aportar a altres bandes, bàsicament als bancs, per lo que se va veure amb el pas del temps. el batle va informar que el govern municipal planteja aquesta devolució en la nòmina del mes d’octubre perquè compta amb un petit excedent de 4.592 euros de la partida corresponent del pressupost, la qual cosa fa possible fer-la. la portaveu d’axsJ, Catalina Gayà, va opinar que és lícit i obligat el començar a tornar aquest deute que es té amb els funcionaris des de desembre de 2012, i quedar cabals com més aviat millor.

el punt cinquè, que plantejava l’adhesió a la tarifa simplificada creada dins el conveni FEMP-SGAE, va ser retirada de l’ordre del dia, ja que segons els comptes de l’ajuntament durant el 2014 s’havien pagat per aquest concepte uns 800 o 900 €, mentre que el conveni a subscriure per 2015 parlava d’uns 1.688 €. si la informació de l’ajuntament és correcte, el poble firmaria un conveni “a pèrdues”, la qual cosa no té cap sentit ni un. segons pareix es tracta d’un conveni entre la Federació de Municipis i la societat General d’autors per

Una bona notícia pels funcionaris municipals locals: aviat cobraran una part de la paga de Nadal que el Govern Central els va congelar per desembre de 2012. facilitar a aquesta societat el cobrament dels drets d’autor de les actuacions musicals que es fan a les berbenes i altres actes municipals dins el poble. si se torna a presentar més ajustat a la realitat es tornarà a posar a un nou ordre del dia, si convé. la meva opinió: avui en dia tothom s’espavila per treure doblers d’allà on sigui... i finalment la font d’aquests doblers és sempre la mateixa: les nostres butxaques. en aquest cas crec que és ben aplicable la dita que resa que davant el vici de demanar hi ha la virtut de no donar, i és feina dels nostres representants públics el vigilar que no se destini ni un euro més

del que sigui estrictament legal i necessari a pagar aquestes coses que no reporten cap rendiment al poble ni a noltros, els seus habitants. No puc entendre com pot arribar a la consideració del plenari un conveni d’aquestes característiques per a la seva aprovació. Just m’ho explic per la circumstància de ser un equip de govern novell, i que en la seva inexperiència ningú s’havia preocupat de que el conveni proposat fos repassat i contrastat. Menos mal que ho varen aturar, ja que si s’hagués arribat a passar a votació, segons la meva opinió hauria estat un acte de pura negligència. el punt sisè plantejava una modificació de crèdit de 6.479,55 € per poder fer front als honoraris de direcció d’obra del projecte de la primera fase de les obres de drenatge de la zona de ponent del poble. en aquest punt hi va haver una forta controvèrsia entre l’equip de govern i la oposició en tenir importants discrepàncies tècniques sobre si era necessari o no fer la modificació de crèdit abans fins i tot de licitar les obres. la portaveu d’axsJ mantenia que la direcció d’obra no se paga fins que no està acabada l’obra, i en aquells moments encara no estava ni contractada, de manera que considerava precipitat fer la reserva de crèdit per poder-la pagar. Per part de l’equip de govern el regidor d’urbanisme va exposar els seus arguments per fer la reserva i es va mantenir en la seva intenció d’executar la modificació de crèdit. Catalina Gayà va demanar la mediació del secretari que va intervenir per dir que era una qüestió merament

7


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 8

mel i sucre tècnica que no influiria ni en el cost final de l’obra ni en els terminis de pagament. Passada a votació, la modificació va ser aprovada per 6 vots a favor (3 Pi + 3 PP) i 4 abstencions (3 axsJ + 1 PsiB-Psoe). els setè i vuitè punts eren sengles mocions d’AxSJ i del PP sobre l’admissió humanitària dels refugiats i assumir l’atenció als refugiats com a qüestió d’estat, referint-se a l’allau de persones que cerquen fugir de la fam i de la mort en el conflictes bèl·lics de líbia, síria i voltants. ambdues mocions estaven adreçades al Govern espanyol i reflectien el sentiment general de la societat civil que els governs dels estats europeus han de fer tot el que sigui humanament possible per ajudar aquestes persones a superar la delicada situació que estan passant i a poder encarar el futur amb les garanties que se pugui. Tots els portaveus municipals varen intervenir i es mostraren d’acord en que és una empresa que requerirà dels esforços altruistes de molta gent, a mes del suport econòmic i logístic de totes les institucions que s’hi puguin implicar, tant públiques com privades. ambdues mocions es varen aprovar per unanimitat. en el proper punt es va tractar una altra moció d’AxSJ, aquesta vegada sobre la marxa estatal contra la violència masclista, centrada sobre tot en l’assetjament a la víctima a través de les xarxes socials: whatsapp, facebook, tweeter, i altres. les propostes de la moció, explicades per la portaveu d’axsJ Catalina Gayà, varen ser complementades per unes informacions en el mateix sentit de la regidora d’afers socials, Noèlia llull, i passat el punt a votació va ser aprovat per unanimitat. en l’apartat d’informacions hi va haver les següents: Batle: a l’assemblea de batles celebrada el mateix 30 de setem-

8

bre s’ha tractat ja el tema de l’acolliment de refugiats. el Consell de Mallorca i el Govern Balear també hi ha pres part i han dissenyat un pla d’actuació. s’ha decidit instal·lar un punt de recàrrega de vehicles elèctrics dins el casc urbà del poble, concretament devora la piscina municipal. s’ha iniciat la tramitació del Pla especial d’ajudes 2015-2016 Josué Gayá: el 27/09 hi va haver una reunió per concretar l’oferta d’activitats de Consell de Mallorca. enguany s’han ajuntat les dues associacions esportives que convivien a sant Joan, de manera que s’ha constituït una associació més potent. al poliesportiu de son Juny s’han habilitat dues pistes allà on abans n’hi havia una, per poder doblar l’espai d’entrenament. Donant l’enhorabona a la Penya Motorista per l’organització a sant Joan de la prova de Trial. agraint la col·laboració de les associacions locals i de particulars a les festes locals. Donant informació sobre la Festa des Botifarró, a celebrar el cap de setmana vinent. Contestant una intervenció de Catalina Gayà al plenari anterior sobre l’augment de 2 € per unitat en el preu de venda de les camisetes de les festes. Donant explicacions sobre la planificació econòmica de les festes d’estiu i demanant disculpes per algunes males interpretacions. Francisco Mestre: agraint els esforços fets pen Josué, na Noèlia i tota la gent que va fer feina en la organització i realització de les festes patronals. s’està fent un estudi d’eficiència energètica dels edificis i propietats municipals. D’aquí a 2020 s’ha d’haver fet aquest estudi i aplicat els correctius necessaris a tots els edificis municipals.

el Consell de Mallorca ha concedit 2 de les 4 actuacions que se li havien demanat. es tracta d’unes escenificacions de les rondalles Mallorquines, per infants i gent major. informant de les gestions fetes en referència a una notícia sortida als mitjans de comunicació sobre la nova orientació del Fogaiba el tema de la propietat i usdefruit dels antics edificis de les cambres agràries, uns dels quals està ubicat a sant Joan. i finalment, el darrer punt, precs i preguntes. Catalina Gayà, d’axsJ: Pun tualitzant que en cap moment el to de les preguntes que es varen fer sobre el cost de les camisetes d’aquestes festes d’estiu va ser despectiu ni violent, sinó amb l’únic objectiu de tenir informació de primera mà. Quants de vehicles elèctrics hi ha a sant Joan que puguin aprofitar el nou punt de recàrrega de devora la piscina municipal? en quines condicions s’ha donat la Festa des Botifarró a la Penya Motorista i qui va posar aquestes condicions? l’autocar que va posar l’ajuntament per davallar els caminadors que pujaren “a lluc a peu” va partir d’allà 30 minuts abans de l’hora anunciada, deixant al menys 5 menors desemparats allà dalt. Tenint en compte que aquests menors estaven apuntats a una llista en la qual també hi figurava el seu telèfon mòbil i que ni se’ls va telefonar ni se’ls va cercar ni se’ls va esperar, això podria ser considerat una falta d’abandonament de menors. s’ha investigat per què va passar, això? sobre el desbrossament de voreres de camins: està bé que se desbrossin les voreres, però ja no està tan bé que s’arrabassin les pedres de les voreres, i qualque peça de marès, i que quedin per enmig de les finques. Què ha cos-


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 9

mel i sucre tat, aquesta feina? a qui se va encarregar? Qui s’ha cuidat de revisar la qualitat de la feina feta? Com funciona actualment el tema de la reserva d’espais a edificis públics per utilitzar les associacions locals? sobre les festes patronals, hi havia uns acords presos per plenaris anteriors que no se varen respectar. Per què va passar això? Quan es va posar en marxa el Pla leader 2013-2014 hi havia una sèrie de petits empresaris autònoms santjoaners els serveis dels quals figuraven a aquest pla, i que cobrien les necessitats d’aquest pla en temes de marges de pedra, jardineria, i altres oficis que feien del tot innecessari incloure a aquest pla empreses com “Promovias” o “Grupo solados” per fer aquestes feines que podrien perfectament fer autònoms santjoaners.

l’hort des padrí

É

s temps de collir olives, és preferible collir-les abans de la completa maduració. s’acaba la temporada de les hortalisses d’estiu. Tomatigueres, pebrers, alberginieres..., que tant bé aguanten les altes temperatures, quan arriba el fred van perdent vigor i qualitat. s’han de collir les nous i també s’han de treure els moiatos, perquè si estan massa temps davall terra la humitat els perjudica. la primera quinzena d’aquest mes és bon temps per fer el planter de ceba mallorquina. També és bon temps per sembrar xítxeros i faves calentes, i gran part de les hortalisses de cara a l’hivern i la primavera, com la pastanaga mo rada, els raves mallorquins, rave-

Pedro Galmés, d’axsJ: Do nant l’enhorabona als organitzadors de les festes pels actes que se feren, però incidint en que va trobar a faltar alguns actes importants. sobre les obres del camí del puig de sant Nofre, a veure si ja s’han donat per acabades, i si és així, a veure si el propietari dels costats del camí hi està d’acord. Què ha fet a sant Nofre l’empresa “Promovias” per costar allò que ha costat? Josep Bauzà d’axsJ: Havent observat que s’ha instaurat un facebook municipal, i que s’ha mig abandonat la web institucional, prega que se reactivi aquesta pàgina aportant-hi informació actualitzada. s’ha pensat en reinstal·lar el servei de wifi a s’escorxador i al Poliesportiu?

José Bauzá, de PsiB-Psoe: Cada dia horabaixa compareixen uns cotxes al poliesportiu amb persones desconegudes que hi passen llargues estones, i hi ha usuaris d’aquest espai que estan preocupats. l’ajuntament té constància de qui són aquestes persones desconegudes? esta previst fer qualque cosa en referència a la possible contractació d’un segon policia local? Perquè a la web institucional de l’ajuntament de sant Joan s’informa dels actes d’uns partits polítics concrets que precisament estan en el govern municipal? si esteu interessats en conèixer les respostes de l’equip de govern, les podeu veure i escoltar al web melisucre.cat, on ja vos avís que, tot i que encara som als inicis de la legislatura, ja podreu gaudir de qualque moment “calent”.

El mes de novembre aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” nets, bledes, espinacs, cols d’acop i floris, lletugues, endívies, alls forasters per collir tendre, cebes per fer grells i per llavor... També es poden sembrar esqueixos de carxofera de la varietat carxofa morada, si no hi ha molta saó convendrà dar-los una regada o dues per afavorir que aviat posin arrels. amb la lluna plena i minvant ja es poden esmotxar els ametlers i altres arbres dels que perden la fulla. També és bon temps per plantar arbres joves, ja que la fredor i la humitat fan que tenguin la saba endormiscada i resisteixen més bé el canvi. Quant a la vinya, es poden espodeguessar o acurçar les sarments inútils, per tal de facilitar el treball de cuidar-la.

les taronges ja agafen color i és quan són més vulnerables als atacs de la mosca de la fruita, que si pica la taronja la fa malbé. Per controlar aquesta plaga s’han de penjar trampes als tarongers o s’han d’esquitar contra la mosca. s’acosta el ltemps de la sembra de cereals, anirà més bé si durant l’estiu s’ha fet una passada al sementer per tal que el rostoll i l’herbei quedin un poc mesclats amb la terra; així, la humitat afavoreix la descomposisió i és un bon aliment per a la propera anyada. Diuen que si el novembre trona, l’anyada serà bona. la humitat fa despertar les garrigues que a més d’agafar lluentor per davall de la fullaca humida, hi neixen tota classe de bolets.

9


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 10

mel i sucre

El ciclisme a Sant Joan (III)

converses amb els amics

e

n aquest capítol parlarem dels ciclistes de sant Joan dels quals tenim constància que prengueren part en carreres ciclistes de la dècada dels anys trenta i part del quaranta del passat segle XX. encapçalarem la llista amb en Pep Nicolau, natural de llorito però criat a sant Joan. en Nicolau era un corredor professional que

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol” practicava aquest esport tant per carretera com dins la pista o velòdrom. a sant Joan va obrir un petit taller al carrer de Petra, 32, i tenia la seva penya al casino d’en Cambuix. Va morir d’una caiguda al velòdrom de Tirador, de Palma, el 18 de novembre de l’any 1934. un altre corredor va ser en en Mateu Paulo, que es va casar amb na Francinaina de son

El corredor de la dreta és en Pep Nicolau.

En Pep Nicolau arribant a meta al velòdrom de Tirador de Ciutat.

10

Cucuí. en Mateu va morir jove. També hi havia en Mateu Pons, casat amb una filla del ferrer Puput. en Pons va obrir un taller de bicicletes a una portassa de cas Capità, al carrer de Palma, 38. al voltant dels anys seixanta el matrimoni emigrà a l’argentina. en Guillem serral era barber d’ofici i de jovenent va provar sort amb la bibicleta, tant en pista com en carretera. es va casar amb na Maria Timoner, de Manacor, i passats uns anys varen passar a viure a Palma. Tengueren dues filles, na Margalida i na Maria. sebastià Bover Gelabert, Nuviet, amb motiu d’entregar-se al servei militar, la seva tia, na Catalina Teca, li va regalar una bicicleta nova que potser fos de les primeres que hi va haver a sant Joan que duia incorporat un canvi de marxes. els amics s’hi envoltaven perquè els explicàs com funcionava aquell invent. en sebastià va prendre part en algunes carreres, però prest es va retirar de corredor perquè trobava que era massa pesat. arnau Munar Bauzà, Bronder, de fadrí va provar de córrer, però quan es va casar va penjar la bicicleta a una estaca i es va dedicar a l’agricultura. Va morir a l’edat de 33 anys i la família va conservar la bicicleta penjada a l’estaca durant molts d’anys. en Francesc alzamora de sa Plaça també va ser un dels joves corredors ciclistes que prengué part en algunes carreres que s’organitzaven pels pobles del Pla amb motiu de les festes patronals. Joan Mesquida Florit, de can Jordi, era un gran aficionat al


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 11

mel i sucre

En Guillem Serral al velòdrom de Palma, després de córrer un centenar de voltes a meitat dels anys trenta.

ciclisme i de fet prenia part en les carreres de fondo en carretera. Però en Joan Jordi també era un especialista en les pistes o voltadores de terra que aleshores s’improvisaven després de segar el blat del sementer de Gossalba, on es disputaven carreres durant l’estiu. Josep Gayà Florit, Perdut, tenia 18 anys quan va ingressar de mosso a la fàbrica de ses Gomes. en Pep Perdut tenia molta d’afició a les bicicletes i de fet va

Joan Matas Mas, de Son Gorgut, en plena carrera.

prendre part en unes quantes carreres. Més tard li pegà la curolla dels coloms i fou un dels colomistes de més prestigi de la societat Columbòfila. en Biel Palmer, a sant Joan, el coneixem com a corredor ciclista. era d’andratx i es va casar amb n’antònia de sa Pleta. Varen viure uns quants anys a sant Joan i tenia un petit taller de bicicletes al carrer de ses Trinxes, a una portassa de l’amo en Mateu Foc. al

cap de poc temps, el matrimoni va anar a viure a Peguera. Joan Matas Mas, de son Gorgut, nascut l’any 1930, va ser contemporani dels tres corredors santjoaners més reconeguts, en Gual, en Company i en Karmany. fins i tot va córrer amb ells alguna carrera important, com la Volta a andalusia. Professionalment va córrer amb l’equip Minaco-Peugeot. També va córrer a les festes de diferents pobles de Mallorca

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

11


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 12

mel i sucre (andratx, artà, Cala rajada, el Gran Premi de la Fira de Maig de sineu, el Gran Premi del Comerç de Palma, el Gran Premi Gaccia de Palma...). Va córrer des de l’any 1952 fins al 1957. Després, es va dedicar a mecànic de bicicletes amb un taller que muntar al carrer Major. Va morir l’any 1987. Josep Bauzà Vaquer, de Gossalba, va néixer l’any 1930. Va participar a la Volta a andalusia on va fer segon a la general després de guanyar una etapa amb final a sevilla. aquest dia, l’amo en Pep conta que es varen dutxar al Benito Villamarín (camp de futbol del Betis). Va córrer dues voltes a Catalunya, tot i que a la seva segona participació es va haver de retirar el primer dia perquè els varen imposar una etapa de 360 quilòmetres que va fer que molts corredors es retirassin. Va particiar en dues voltes a Mallorca i va fer desè a la general. També va córrer amb altres corredors mallorquins a la inauguració de la voltadora d’algemesí (València). suposam que durant aquells anys hi va haver bastants més d’aficionats que provaren sort amb la bicicleta, però no n’hem trobat notícies. s’ha de tenir en compte que en aquella època es feien poques proves o competicions ciclistes a Mallorca, entre elles, una de les més anomenades era la Volta al Pla de Mallorca, i també es feien algunes proves militars.

Els dos corredors ciclistes són en Joan Jordi i en Sebastià de can Nuviet. Devora ells hi ha l’amo Antoni Carlos, que va tenir un talleret de bicicletes. La fotografia està feta a un circuit provisional de fora vila, al pla de Gossalba.

Josep Bauzà amb la seva bicicleta davant les cases de Gossalba.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

12


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 13

mel i sucre

retalls

Lluïsa Febrer, porno vs. selfies eleNa VallÉs (http://www.40putes.com/)

Entrevista publicada a internet, al blog 40 Putes, que es un web d’actualitat musical i cultural fet a Mallorca

e

ls professors de Belles arts la putegen amb la tècnica i el dibuix al natural. ella respon amb bones idees i un dibuix de línia clara i colors rotunds que fa equilibris entre l’estil urbà, certa abstracció tribal i el simbolisme. Com a resposta a la rigidesa i beatitud d’una mestra, va començar les il·lustracions pornogràfiques de Boixar or die, que després es convertí en un fanzine que ara pul·lula per l’illa. la religió i el sexe són els seus temes predilectes, així com la reinterpretació d’imatges emblemàtiques de la història de l’art o icones de la cultura popular illenca com el dimoni o el porc. Prové de “la Mallorca profunda”, sant Joan, i té 20 anys. Ha exposat a la galeria sacma de Manacor i aquest estiu a Can Timoner de santanyí. a part del dibuix i la pintura, practica una fotografia performativa on el subjecte és ella mateixa. els elements dissonants que introdueix eleven els seus autorretrats a la categoria d’antiselfies. se’n fot dels “me gusta” que marquen la pauta a la seva generació. Fa colla amb Pere salvà, Pere Banek i Tomeu Cabot de Taller llunàtic, el seu valedor. l’artista reconeix que fa petites performances privades que algun dia veuran la llum. Cal quedar-se amb el seu nom, lluïsa Febrer. en sentireu parlar. 40Putes: El teu darrer projecte és el fanzine eròtic Boixar or die. Com va ser l’origen? lluïsa Febrer: Molt absurd. en realitat és un projecte que no s’havia de vendre mai. És un projecte

de l’escola, de la universitat. Havíem de fer alguna cosa amb aquarel·la per Nadal i jo a la meva professora mai li he caigut bé, sempre em posa notes molt baixes, és molt beata. De fet a la revista posa “no apte per a beates”. i em vaig dir, “no faré el que fan tots els altres. M’ho curraré molt però faré el que voldré per provocar-la”. i, clar, no

la vaig ni acabar. li vaig dur sis pàgines i ho vaig deixar allà perquè tothom ho miràs i realment a tothom li va agradar manco a ella, que va fer com si no ho veiés. i ara m’agradaria anar allà i dir-li: “Mira, està acabat, i ha tengut èxit i tal”. Però aquesta dona m’ho va tirar pel cap pràcticament. i al final vaig arribar aquí i… I vares aprovar? Vaig aprovar l’assignatura, però no sé si aquest treball el vaig aprovar o no. No li va fer cap gràcia. Jo ho sabia que no li faria cap gràcia. Però no em mereixia suspendre. ells [els professors] ho valoren tot molt subjectivament, i això mai m’ha agradat. Quan vaig arribar aquí, vaig mostrar-ho a algunes

persones. Per exemple, a Pere salvà, que l’he conegut aquest estiu, i altra gent que es relaciona amb ell. em varen animar que l’acabés. i la vaig acabar. la vaig dur a impremta i la vaig començar a distribuir. i realment ha estat el meu primer fanzine i he vist que això té molta ortida. No per guanyar doblers, però sí per difondre a les totes. i trob que ha tengut molt bona resposta. Et planteges un segon número de Boixar or die? El faries sola o amb més gent? No, si fes una segona part el faria jo sola. o deixaria aparcat aquest i en faria un altre. Però també amb la mateixa temàtica. He pensat que el pròxim siguiVerrim o coses així. El sexe habitualment és una qüestió molt masculina en el món de l’art. Emperò la dona és la que sobretot gaudeix als teus dibuixos. En això et diferencies d’ells? Trob que m’ha quedat molt heterosexual el fanzine. i jo realment si fes un segon número m’agradaria fer-ho un poc més mesclat. De totes maneres, és cert que a la revista és finalment la dona qui és súper viciosa, amb els ulls guerxos. Normalment al porno sempre deixen a la dona súper objecte. aquí ella també és molt activa com l’home. És a dir, trob que les feministes no s’haurien d’enfadar amb jo (rialles). Te sents deutora de les dones dibuixants del moviment Riot grrrl? Fa poc he sentit parlar del moviment, i no en sé gaire. el dolent de jo és que no tenc referents. Però estudies Belles Arts. sí. a Belles arts not que m’he contaminat perquè em fan tenir referents. Trob que sí és necessari

13


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 14

mel i sucre

14

tenir-los, però et contaminen un poc. Potser alguna cosa que t’hagués sortit de manera pròpia, ja agafa algun detall d’aquest o d’aquest altre autor. Reinterpretes moltes imatges emblemàtiques de la història de l’art. Per exemple, a la lloba capitolina la transformes en truja. sí. M’agrada fer-ho. sobretot les tres Gràcies [de rubens]. És el que més interpret. No sé si n’has vist un que és a un McDonald’s on hi ha tres porquetes. De vegades,

una amb espaguetis pel cap. És la típica foto fashion, “mira aquesta rossa”, però realment du espaguetis pel cap. i és canviar aquestes coses. la gent està avesada a fer-se fotos per les xarxes socials. es fan fotos rient, a la muntanya, a la platja, i quan te trobes una imatge d’aquestes a les xarxes, t’atures sorprès i penses: “Què passa? aquesta no és la plataforma ideal perquè aquesta persona posi aquestes coses”. som una provocadora amb aquestes coses, m’agrada riure’n. i trob que

quan no sé què he de fer, seguesc en aquesta línia perquè sempre trob una idea. Encara és possible la irreverència? la gent està com a adormida. a mi m’agrada fer imatges impactants. Ja sé que tot està fet, però tot i així totes les imatges que ens bombardegen diàriament són quasi iguals o similars. en el moment que hi fiques un element o un tema tabú, com el sexe per exemple la gent, ja s’atura i diu “ui”. En el tema del sexe hi ha molt de camí per explorar? És ver que tot s’ha fet, però trob que hi ha una involució en tot això. i la gent està tan saturada d’imatges! Jo ho not això. sobretot amb les meves fotografies. sempre intent fer imatges que pareguin normals. Per exemple, me’n vaig fer

el públic ha respost bé també. Tot d’una la gent diu “aquesta està boja”, però jo no m’hi consider. realment, sóc totalment conscient del que faig. i he de dir que ho faig per riure. M’ho pas bé. la gent s’escandalitza un poc, però la resposta ha estat bona. si t’ho prens amb gràcia, està bé. Què li deuen els teus dibuixos d’homenets blancs a Keith Haring? li deuen bastant. això forma part del primer any de carrera o el segon. un professor estava fins als ous de mi, em deia que jo sempre anava a la meva, que feia el que volia, i que agafés un referent i fes alguna cosa. i vaig agafar Keith Haring. i vaig començar fent temes d’aquí, tipus Magaluf, o temes d’avui en dia, les cookies, les selfies… i vaig començar a fer una sèrie

[Societat contaminada] en la qual va parar atenció la sala sacma de Manacor. em varen dir que seguís amb ella i que per setembre en farien una exposició. De fet, era un projecte que estava dins la iniciativa Noves Presències del Consell. Jo diria que aquest va ser el bot més gros que he fet en qüestió de galeries. Va ser una gran oportunitat però no em va acabar d’agradar perquè vaig trobar que els preus eren molt alts, per a un públic amb cert poder adquisitiu. Fins i tot vaig haver de fer els meus contracartells, tots posats per Manacor. Va estar bé, em va servir d’experiència, però a mi m’agrada vendre la meva obra a un preu més popular. a veure, algun dia m’agradaria estar a una galeria i vendre quadres cars, cars en el sentit que em donessin per viure més que res, però per una altra banda m’agradaria continuar fent aquestes coses [fanzines] que sé que no són per treure diners ni res. M’agradaria jugar a les dues bandes. Però mai essent comercial, haurien d’acceptar el que faig tal i com és. Però sé que és molt difícil. T’ho has de guanyar molt a pols. Amb la teva manera de fer feina, et veus abocada al circuit underground? un poc sí. No m’interessa el corrent en què va tothom. M’estim més fer el que jo vull, que no em diguin què he de fer. en el moment que em posen ordre em pos nerviosa. Quan m’imposes un projecte, el meu cap ho nega. i ja no tenc cap motivació per a fer-ho. Per això, a València, enguany ho he passat un poc malament. Perquè a Barcelona en segons què sí et donaven un tema, però et deien que ho fessis com volguessis. i així quasi acabaves presentant el que volies. el nivell allà era més baixet. en canvi, a València, com que havien fet molta tècnica, jo hi anava amb zero tècnica. Però jo el que tenc són moltes idees. i notava que allà m’havien tallat una mica les ales. a la professora no li anava bé que jo tengués la meva línia personal, que


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 15

mel i sucre és ver que sóc un poc tancada per una part, però m’agradaria que ella veiés que jo ho tenc molt clar. Que m’agrada fer això i que funciona. Però em tallaven les ales. i per això les meves notes són molt xereques. i com que tampoc anava de fer la pilota… He surat el curs, però si em fan pintar alguna cosa realista ho sabré fer però amb moltes dificultats. Tardaré molt més temps. Tampoc és una cosa que mai m’hagi interessat aprendre. Penses que no és necessari aprendre a dibuixar un cos humà, per exemple? És necessari si la teva inquietud és fer allò. Però si la meva inquietud és fer coses més abstractes, la qüestió canvia. Jo el que faig és molt primari, s’entén amb una línia. a mi m’interessa més fer línia. a la gent que va perduda li obris moltes portes amb la meva carrera. Però la gent que ja ve amb una idea molt determinada, trob que s’hauria de concentrar en allò que vol fer. No li facis fer vídeos, escultura, quan ell ja ho ha eliminat. Potencia’l en allò que és bo. el cas és que al final et fan fer tantes coses que et maregen, jo estic desanimada… L’ensenyament academicista no t’interessa. No. Trob que hauria de ser més personalitzat. Perquè hi ha gent molt bona fent realisme i que et pot fer filigranes. Però jo crec que sóc més partidària de les idees que de la tècnica. Quan jo tengui una idea i realment per fer aquesta idea hagi de saber fer alguna cosa que no sé,

realment és quan espavilaràs. Hi ha gent a la meva classe que li agrada fer vídeo i són uns cracs, i realment estan fins al collons de fer escultura, pintura i dibuix. a mi em passa el mateix però amb tot allò que no és dibuix o pintura. Fas autorretrats, a les teves pintures el teu nom “Lluïsa” apareix per tot. Per què fas una obra tan autorreferencial? o tenc un ego descomunal o d’alguna manera m’intent conèixer a mi mateixa. No ho sé. Crec que és perquè sóc una persona amb molta ràbia a dins i m’intent conèixer més. Ràbia a què? ràbia a tot. D’alguna manera, ma mare sempre em diu que quan dibuix és quan estic tranquil·la i no embós a ningú. i és veritat. estic entretinguda. Jo que sé, quan veig una notícia al diari ja em pos histèrica. i alguna crítica he de fer. i mai em conform que una notícia tengui una lectura. Ho has de reflexionar molt i tu posar el teu punt de vista. l’exemple més clar d’això és quan va surtit tot això de l’estat islàmic. Tothom carregava contra l’estat islàmic. i jo pensava, ara carregam contra l’estat islàmic, però fa 50 anys estava el Klu Klux Klan. i vaig fer una quadre on vaig posar “Busca las siete diferencias”. i era un del Klu Klux Klan amb el mateix posat que un de l’estat islàmic. i això ho vaig penjar del meu balcó, i tothom s’ho mirava. i molta gent es demanava què volia dir. i pens que jo tenia raó amb aquesta analogia. si es volgués reconèixer

l’estat islàmic, occident faria coses… són aquest tipus de qüestions que jo reflexion. M’agrada fer crítiques de tot el que està passant. avui en dia s’ha de ser crític. Per això tampoc no m’agrada Belles arts. Fer coses maques avui en dia està molt bé, val, t’aplaudiran, però perquè s’ha de donar l’esquena al que realment està passant? estam en una societat en què hi ha pau, però en realitat oblidam tot el que passa. No m’agrada que la gent estigui tan atordida. i d’alguna manera se’ls ha de despertar, amb imatges fortes. o almenys fer imatges que els facin pensar una mica. Keith Haring també era un activista social. Per això tot d’una em va agradar. Tan simple i amb una frase. i el tema de les figuretes també em va interessar, perquè d’alguna manera tanta gent i tan igual; es com un ramat d’ovelles. i tan simple. en Haring m’ha fet simplificar encara més el meu estil. i també ara fa poc m’ha començat a agradar molt el simbolisme. Que era un poc tota aquesta simplicitat d’aquesta gent. Que amb un símbol pots fer moltes coses. N’utilitzes molts. Per quin motiu? sempre m’ha agradat més arribar a un públic com més ampli millor. M’és igual si tenen més cultura o manco, però el que cerc és que més o menys tothom ho pugui entendre. Per això aquests quadres que vaig fer l’any passat pels colors, pens que tothom els podia

15


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 16

mel i sucre comprendre. Vaig veure gent que mirava el quadre dos minuts i gent que es va tirar deu cercant tot el missatge. i em vaig adonar que podia arribar a tot tipus de gent. Fins i tot em vaig adonar que als nins petits els agradava i que als meu padrins també. si uneixes colors, segons què arriba a un públic més ampli i segons què, no. Jo pens que l’ideal seria condensarho tot. Però això ja seria la meva part més pictòrica. A l’hora de fer un quadre, fas dibuixos preparatoris? Depèn del projecte. si he de fer quelcom més seriós, puc estar una setmana fent idees fins que no tenc l’esbós definitiu i no em veig amb coratge de posar-m’hi. si dic, d’avui per a demà vull tenir un dibuix, agaf una imatge, dibuix, i vaig afegint coses, són improvisaciones elaborades. N’hi ha alguns de més surrealistes. La religió també està present a la teva obra. Treus les imatges

religioses de context. Dibuixar és treure de context? sí, en certa manera ho és. També ho faig perquè trob que la religió és un element molt potent avui en dia. estira molt. i també perquè jo he nascut en una família molt religiosa; els meus padrins ho són. i d’alguna manera em va costar molt dir que ja no volia anar més a missa. als deu anys ja no hi podia

16

anar, em feia por. No entenia res. i vaig haver de suplicar molt a ma mare perquè ja no hi volia anar pus. estic pensant d’enviar-li una carta al Papa dient-li que vull dimitir (rialles). sempre tenc moltes discussions amb els padrins. Però també pens que ells han nascut en això, que ja no els canviaré i que ells no em canviaran a mi. Forma part dels temps que hem viscut i de l’ensenyament que hem rebut. Et veus exposant a alguna galeria de Palma? són burgeses. Però m’agradaria. segons el que faci, hi podria arribar. Però d’alguna manera hauria de censurar aquestes coses que a mi m’agraden més. o intentar-les colar, però no fetes de la mateixa manera que ara. o, simplement, també puc arribar-hi aconseguint que acceptin aquestes coses. Que crec que és possible. si ets bona, al final el tema que sigui crec que hi pot arribar. si està ben presentat, si és a llenços, etc., hi pot arribar. Què en penses de la Nit de l’Art? Vaig exposar a Noves Presències a la Misericòrdia. està bé, però és molt postureo també. No és que diguis que hi hagi molta cosa bona. s’hauria de mirar un poc més la qualitat que no tant la festa. És més com una festa. Per passejar, per donar a conèixer la ciutat, que hi ha cultura, d’acord, però hi havia molts artistes de fora. No m’acaba de convèncer. Hi hauria d’haver un altre circuit més underground i més fort que crec que no haurien de tenir res a veure ni amb l’ajuntament ni amb les galeries. Què hauries de millorar com artista? De vegades, no hauria de ser tan impulsiva amb les idees. alguns cops veig una idea molt clara però al final ja coixeja. i també ser de vegades molt més professional amb les coses. Per exemple: fer un dibuix petit si la idea és bona. “idò pensa-t’ho un poc més i fes-ho gros, dona”, m’hauria de dir. o amb les fotos. Hauria de tenir molta més

tècnica. en realitat les faig per riure. i n’hi ha que són molt bones, però com que no m’he interessat gaire en la tècnica… les podria fer més de qualitat, amb millor llum,

cercar-me un bon espai per fer-les. en realitat, les faig a casa meva. Trob que podria pujar un poc més la qualitat de tot. i també aprendre photoshop, etc. saber més sobre noves tecnologies. També t’interessen les icones de la cultura popular mallorquina: dimonis, porcs, etc. Vénc de la Mallorca profunda. i això es el que hi ha. Trob que la nostra cultura està una mica atacada, d’alguna manera m’agrada treure-la i reivindicar-la. a més m’agrada treure el més fort: el que és el porc, etc. Coneixes Albert Pinya? sí. També juga amb això. Et sents propera a ell? en aquest sentit, sí. la gent se sent molt identificada amb aquests elements de la cultura pròpia. Quines tècniques fas servir? Tinta xinesa, molt d’acrílic, aquarel·les… el més bàsic. Cap on va la teva feina? Tenc dues línies que seguesc. la fotografia n’és una. Fotografia de mi mateixa. i l’altre és la pintura, el dibuix, que també van de la mà. la fotografia l’utilitz quan me cans del dibuix i he de fer alguna cosa per


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 17

mel i sucre riure. la fotografia és un art que crec que arriba a més gent. i el dibuix m’agradaria seguir amb el tema dels fanzines, que m’ha agradat molt. i realment ara m’agradaria canviar. els meus dibuixos sempre tenen elements de l’anterior que he fet. És una cosa que mir molt. Van evolucionant però sempre va quedant un rastre del que he fet abans, ja siguin colors, símbols que els costa molt desaparèixer fins que ja n’he ficat de nous. Ho mir molt, això. si agafes un dibuix d’ara i un de fa tres anys, en aquest també hi trobaràs la línia forta, els colors… el que passa és que els d’abans no tenien tants de símbols i els d’ara sí. D’alguna manera m’he de reafirmar sempre en la meva obra, ha de tenir ics coses que són meves. sóc molt gelosa del que és meu. Un cop estiguis molt segura potser et deixes de reafirmar tant en les teves obres. I deixes enrere el color. Ufffff. No ho sé, el color… els que ara tenc són bastant psicodèlics, però el blanc i negre sempre m’ha funcionat. Potser algun dia passaré a tons més apagats, no se sap mai. També tenen un punt tribal. Tothom em diu que ara seguesc tocant els mateixos temes però que el meu estil és més depurat. Que se nota que sóc més conscient del que faig. Fa tres anys que estava a l’adolescència forta i realment feia coses molt brutes. De vegades érem mon pare, ma mare i jo, i ella em tallava el coll. eren les mateixes

coses però molt més brutes, molt més fortes. es notava més l’adolescència, que estava amb el zel o alguna cosa em passava. Quins són els teus pròxims projectes? Partesc cap a Madrid, a continuar estudiant. Me’n vaig a sobreviure allà. M’han dit també que són molt acadèmics. No sé què farem. em fa moltes ganes d’anar a Madrid per la part de la ciutat, però després me trob dins la mateixa institució sempre i això és el que més em desmotiva. les ciutats m’han aportat molt. Conéixer gent de defora de la universitat, alguns companys que també són molt bons. Per això sempre em canviï de ciutat cada any de carrera. som un poc nòmada, s’ha de dir. Però odiï tant la carrera que necessit conèixer ciutats. Però sí que el darrer any tornaré a València per centrar-me a fer el projecte de final de carrera. i realment jo crec que faig tanta feina pel meu compte perquè sé que tenir ara un projecte de vídeo, ara un d’escultura, si després et vols ficar dins una galeria no diràs: he fet això, això i això. ells voldran veure una trajectòria d’alguna cosa més concreta, ells voldran veure que tu fas allò. Jo això els ho dic als meus companys. Teniu projectes molt bons de vídeo o una altra cosa, però centrau-vos en alguna cosa. Com que ara hi ha un culte a la juventut súper important, si no fas via a espavilar i paresqui que tens i fas una cosa diferent als altres, no aniràs enlloc.

D’on treus aquestes idees tan clares? Ho he anat veient. Com que sempre del que faig a classe em donen pals, m’adon que hi ha alguna cosa que no quadra quan jo ho trec pel meu compte i té tant d’èxit. o ells tenen la raó o jo la tenc. el fet és que he vist que fent les meves putes merdes he arribat més enfora que si els cregués. Que hi ha professors molt bons, d’acord, però als que em varen fer la vida impossible m’agradaria mostrar-los que la meva feina agrada fora de la institució. M’han duit pel camí de l’amargura. Tampoc vull ser un flipada, però m’han donat molta canya. Il·lustradora eròtica, en quins mitjans penses que pots donar sortida als dibuixos porno? en còmic i il·lustració. Precisament, un dels nous projectes que tenc és fer un còmic. realment he nascut amb còmic, mirant la tele, dibuixos. Vaig començar amb el manga, però tot d’una em vaig passar a còmic europeu. i sobretot he nascut amb El Jueves i tot això. Tens alguna lectura de còmic que t’hagi marcat? M’agrada molt en Charles Burns, que fa còmic de terror. Hi va haver uns anys que vaig abandonar el còmic, i ara em torna a interessar molt. Tens guies espirituals en el dibuix eròtic? sí, Taller llunàtic. Tot d’una vaig començar fent dibuix al natural on tot era molt porno. i el meu professor de dibuix em va demanar si coneixia Taller llunàtic. i a par-

17


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 18

mel i sucre tir d’aquell moment ja me vaig enamorar de la feina de Tomeu Cabot. i vaig dir, “jo vull ser com ell”. aquest estiu l’he pogut conèixer. i ha estat un dels qui m’ha impulsat a treure el fanzine. i ell és el que sempre em va dir que no hauríem de voler anar devora les institucions. Fora tot això. Però jo pens que no s’ha de ser tan radical en aquesta vida. Per una part, sí crec que no s’ha d’anar amb allò institucional: sobretot per treure el més sincer de tu, per fer mal, per realment provocar de veres; però per una altra part, sí el que vols és sobreviure mínimament en aquest món, pens que sí has de fer una part una mica més comercial. No comercial del tot, però sí mirar més els formats, que no siguin rusticots. Pens que el fanzine mai podria haver estat a una galeria, però si la portada l’hagués feta en un llenç gros i funcional, potser sí hi podria haver entrat. els grans formats i coses més elaborades hi peguen més dins una galeria que no quatre dibuixos. són els projectes grossos els que interessen a les galeries, amb els quals podrien fer doblers. Trobes a faltar suport als joves artistes? sí. Hi ha molt poques oportunitats per als joves. Jo també m’he barallat amb gent que diu que el que fa bo a un artista és la trajectòria, i jo no hi estic del tot d’acord. Dóna més confiança a l’hora de comprar, però trob que hi ha artistes joves molt bons que no tenen trajectòria i que per aquesta regla de tres no invertiràs mai en ells. Per això m’esforç molt a fer una línia i desenvolupar-la. També tens dibuixos que en realitat són idees desbaratades, estil Miguel Noguera. Em refereixo al tacó patera. sí, són idees molt directes. a la gent li agrada que uneixis dos conceptes dispars. això del tacó patera va sorgir perquè vaig fer en els tallers de la Fundació Miró un curs i em varen demanar que fes un homenatge a algú que m’agradés i

18

de la manera que volgués. en aquell moment, ja havia conegut Tomeu Cabot i vaig pensar que ell fa tacons i tenia una obsessió amb els tacons i que sempre diu que al darrere hi ha una dona. ell tenia tota una sèrie de tacons amb idees i em vaig demanar què podia fer que encara ell no hagués dibuixat. Perquè ha fet tots els tacons del món. i al final em vaig demanar pel que estava passant en aquell moment al món i vaig optar pel tema de les pateres. i va néixer d’aquí. És una cosa que fas molt ràpida. en realitat, cada dia podria fer un dibuixet. La meva generació no és tan crítica com la teva, filla de la crisi i de situacions més extremes. Ho veus així? Jo diferencii dos sectors dins la meva generació: gent adormida que no vol sentir res i es vol evadir de polítics i de tot perquè ja no confien en res. Hi ha molta gent deprimida en la meva generació que pensa que ja no es pot fer res. i jo sempre els dic que tenim petites armes com és l’art per fer canviar almenys el teu redolet. sí pot haver un altre model al món, però la gent està molt atordida avui en dia. Després sí que hi ha la part més crítica en què es junten feminismes amb tots aquests altres moviments. i torna a haver-hi manifestacions i es tornen a enrabiar. sobretot en el món universitari. i fan molts de fanzines

totes aquestes organitzacions. Però després està la part que passa de tot, però supòs que això passa a totes les generacions, no? Feis colla els artistes més joves de Mallorca? sí, alguns. ara hem començat a fer grup amb en Pere salvà, Pere Banek i tots aquests, a més de Tomeu Cabot. en realitat ha estat ell qui ens ha ajuntat perquè ha vist que hi ha molts de jovenets com nosaltres que feim coses. ell deu tenir uns 65 anys, tothom li ha donat l’esquena, però ell ho ha tret sempre endavant fent un renouer, i encara continua fent coses per al bloc de Taller llunàtic. Però ell ja anava endarrer de conèixer-nos. Va coincidir amb la meva exposició. i és ell qui ens ha ajuntat i ens ha dit: “Jo veig que vosaltres vos assemblau”. i ens hem arribat a juntar aquest estiu. Pere salvà crec que és el qui dóna més canya amb el grup. ell mai ha davallat la guàrdia. No canviarà mai en Pere. És molt bo. I d’al·lotes, n’hi ha moltes? Hem dit de fer un fanzine plegats i sóc l’única representació femenina. realment, les dones no van tant de fer aquests temes. sí que tenen aquests pensaments, els agrada i tenc alguna amiga que sí, però som jo la que sempre ha d’estirar del carro. i si em trob que hi ha més homes que m’ajuden, idò endavant. Pens que jo també puc donar una visió diferent a la d’ells, l’altra cara. està bé perquè m’han acceptat com un d’ells. No em tall el pèl en segons què. Jo vull donar molta tralla. Als teus quadres no hi ha blanc. Et fa por el buit? Te n’has adonat! Bé. Jo cada any faig un repte absurd. i fa dos anys que he començat. ara enguany és l’any d’anar vestida cada dia de color blanc. i clar: m’he adonat que m’ha canviat molt psicològicament. M’he tornat més tranquil·la, ma mare em diu que estic més centrada. No don tants de problemes. M’he tornat més innocent. la psicologia del color funciona per-


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 19

mel i sucre fectament. i d’alguna manera m’he adonat que a dibuixos en el moment que veig blanc, veig que he fer un altre color. el blanc ha fugit. No sé què em passa a nivell de pintura. Són quadres molt bigarrats també. Tenc un horror vacui important. Quan veig un espai buit, jo em pos nerviosa. Per això fic símbols. M’agrada acabar d’omplir sense donar més informació, perquè també tenen una cosa més neutra i decorativa, com a còsmica, els símbols. amb ells no espenyes el significat que et dóna la imatge més grossa. Aquesta superposició d’elements té a veure amb la gran quantitat de missatges que ens arriben en l’anomenada societat de la informació? Potser sí. la meva generació està saturada d’informació. T’aixeques i al mòbil ja t’ha arribat un whatsapp, ja llegeixes les primeres informacions, obris el Facebook, el diari, surts al carrer; passa de tot i arriba un punt que ja no vols saber res de res. ens conformam perquè ja passam de tot. estam tan saturats… a mi tot això se’m fica dins el cap i jo mai seré original perquè me n’adon que quan dibuix improvisant faig el que em va passar ahir, faig això perquè avui he vist aquesta imatge. estic tan contaminada que de vegades em demano fins a quin punt em vull contaminar més. T’has plantejat alguna vegada

intervenir al carrer? M’agradaria més que fer grans murals treballar amb plantilles. Dur dibuixos fets que només els has d’aferrar. una cosa molt efímera. D’aquests en pots escampar molts. He pensat sobretot per Madrid començar. Que serien d’aquests dibuixos que faig mig improvisats, on la línia ja és una punyetera bogeria, cares rares i aferrats a les parets. en pots posar molts d’aquests. em vaig fixar molt a València. al centre hi havia un de la meva classe que havia fet moixos negres. i també eren plantilles. i n’hi havia per tot el centre. Hi havia un moix assegut, altres que se movien. la gent ja sap que allò és de la mateixa persona i els fas partíceps. És el que més valor. Quina sortida li vols donar a la fotografia? la gent es pensa que me les curr molt i jo ho dic: tenc un trípode, tenc la càmara, pos l’automàtic i me les faig. si necessit que algú pitji el botó de la càmara, algun amic, la meva germana o ma mare, els ho deman. la darrera que he fet és amb mon pare. Vaig descobrir un àlbum amb fotos de quan es varen casar. i vaig veure que s’havien fet fotos a una taula que tenim a ca nostra. Vaig anar a l’armari de ma mare a cercar el vestit de quan s’havia casat i em vaig fer les fotos. i vaig fer 20 fotos contades. són idees tontes que tenc però funcionen. Les fas per conèixer-te a tu mateixa?

No ho sé. les meves amigues també saben el que m’agrada. em varen regalar un abeller, tenc ossos per casa meva, cranis. la gent em demana què signifiquen. i no signifiquen res. M’he triat a mi com a subjecte com vosaltres feis amb les vostres selfies. No veig a ningú més posant-se a les meves fotos. Com a molt la meva germana, però perquè veig que és molt semblant a mi. Però amb ella costa molt, li he de treure moltes per aconseguir el que vull. i jo tenc molt clar la cara que he de posar, per això sempre m’agrada ser jo la que surt a les fotos. Són antiselfies? sí. Molta gent per Facebook em diu: i tu, per què et fas aquestes fotos? estàs boja? i jo contest: i tots vosaltres, per què vos feis les mateixes fotos? No vols dir que el problema potser el teniu vosaltres que tots vos feis la mateixa foto? Jo no sóc una boja ni sóc rara. Jo sóc molt conscient del que hi ha. i crec que la meva generació tots van com ovelles, molts se n’adonen, però tenen molta por a ser jutjats. Perquè en el Facebook mateix tot és “me gusta”. en el moment que tu no tens “me gustas”, s’aixeca l’alarma, sembla que ha passat alguna cosa, no m’han acceptat i es posen nerviosos. i tot el que fan ho han de publicar, tot ho han de compartir. Vivim en la generació de les xarxes socials. si no t’agrada el reggaeton, ets un puta raro. Cercam estar acceptats i reafirmats dins la nostra generació, quan la nostra generació fa puta oi.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

19


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 20

mel i sucre

Veus de Dona

a

continuació teniu un resum de la conferència que va fer Francisca Mas el passat dissabte 3 d’octubre, com a presentació dels tallers “autoexigències: aliades o enemigues?”, organitzats per les dones del Col·lectiu Teranyines i dels quals es passaran extractes a mesura que es vagin realitzant. l’activitat ha tengut 42 inscripcions. Autoexigències: aliades o enemigues?

1. el qüestionament profund i crític del concepte d’autoexigència, les dones el començam a fer a una certa edat, quan ja patim o hem patit, els efectes negatius d’aquesta actitud. Mentre som més joves ens quedam a vegades en la superfície: falta de temps, problemes de conciliació, mals horaris..., és a dir pensam que és un problema d’organització nostra o d’incomprensió. amb els tallers que farem volem anar més enllà, volem aclarir si també és un problema de poder i de justícia on les damnificades som les dones en gran proporció. aquesta conferència com a primera activitat vol donar uns marcs d’interpretació a les coses que ens passen i que aniran sortint als quatre tallers. la voluntat és exposar unes pautes per entendreho més bé. 2. l’autoexigència és un patró de comportament, per tant parlam d’una conducta apresa, que ja està interioritzada i per això mateix la trobam natural, encara que no ho

20

Francesca Mas: “La dona casada era una eterna menor d’edat” Col·leCTiu TeraNyiNes sigui. i per què passa això? Perquè aquest model de conducta i el consegüent malestar, no és personal ni individual, és el que diu el títol: una construcció social. una de les més importants construccions socials és la referent a la identitat sexual, què vol dir ser dona.

patents les seves característiques: la universalitat en el temps i l’espai en més o menys intensitat segons el tipus d’organització social i econòmica. Cèlia amorós diu que és un sistema mil·lenari que es va adaptant a cada estructura econòmica i política és a dir és “metaestable”.

3. No hi ha res biològic ni natural que expliqui aquesta subordinació de les dones, sinó que és la conseqüència d’un determinat sistema o condició social: el patriarcat.

6. Quan parlàvem de l’origen del patriarcat hem mencionat els doble espai, públic i privat. són dues esferes jerarquitzades; idò aquesta ideologia de les dues esferes va permetre l’ assignació de les dones a l’àmbit privat i les ha fet responsables de la vida familiar (tasques domèstiques, de cura dels infants, dels grans, dels malats...). realitzada aquesta assignació a aquest àmbit, s’han fomentat uns mecanismes i estratègies especialitzades i molt específiques en temes d’ identitat per dirigir la vida quotidiana. es predicaren per la dona uns valors determinats com la suavitat, la paciència, la dolçor, la comprensió que “casualment“ eren els idonis per realitzar les tasques prèviament assignades. sabem que els valors dominants en l’organització social de la nostra societat són el de la competició, la jerarquia, l’especialització i la formalització. si, en canvi, ens fixam amb les habilitats típicament desenvolupades per les dones en el seus rols domèstics, emergeix la integració com a característica definitòria, juntament amb la cooperació i la informalitat, així com la prio-

4. etimològicament patriarcat significa “govern dels pares” pacífic i savi governs dels ancians. Des de els anys 70 i generada per la teoria feminista, aquesta originària significació ha canviat i ha passat a significar l’ hegemonia masculina en les societats antigues i modernes, un corrent de dominació i d’ explotació. el domini masculí va suposar la creació d’una idea de la naturalesa femenina en clara asimetria amb la masculina. 5. Malgrat les diferències entre cultures, les dones, per la seva capacitat reproductiva i les tasques de criança, es veren relegades a l’àmbit domèstic i els homes es reserven l’àmbit públic, essent dues esferes jerarquitzades ja que allò públic és considerat superior i a les seves institucions és prenen decisions que afecten a allò privat. amb tot l’anterior queden


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 21

mel i sucre rització de les persones i els efectes per sobre de les coses i de les idees, i sovint també per sobre d’elles mateixes. 7. aquesta generalitzada forma de ser femenina, que tendrà en les tasques de la cura el seu centre neuràlgic, en general, és desvaloritzada, infravalorada o, com a mínim, invisible. així que, malgrat es pugui argumentar que no hi ha res de dolent en el fet de repartir-se de manera funcional, la feina, el que hem dit és evident per: – la falta de consideració d’aquesta feina té com a conse-

qüència la falta de remuneració i per tant en molts de casos, la falta d’independència econòmica. – el fet que sigui un treball socialment devaluat, crea avui greus problemes d’autoestima a les dones i no perquè no tingui un valor i importància essencials per al benestar de les persones. – la condició que aquest treball estigui exclòs de la regulació legal, implica invisibilitzar la possibilitat d’interessos enfrontats dins la pròpia família i fa tancar els ulls davant la dominació que es produeix en aquest àmbit privat. – i la causa que és un treball

que coarta les potencialitats d’actuació i realització personals. en definitiva és clar que aquesta assumpció de responsabilitats a l’àmbit privat és injusta quan sabem que no es tria, sinó que es va condicionant des de nines, cap aquesta esfera. 8. les assignacions a un dels dos espais, amb les seves virtuts corresponents és el que s’anomena en psicologia “rols de gènere”. les dones han interioritzat hàbits i rutines que conformen el que s’espera d’elles, s’apropien de sentiments i pensaments que

organitzen les seves vides diàries com si sortissin exclusivament de les seves pròpies decisions i eleccions. el primordial és registrar com a natural allò que és un producte social fruit de la divisió i repartiment de responsabilitats entre dones i homes. 9. si coneixem d’on venim, com ens ha tractat la legislació, també tendrem més elements per entendre el que hem dit fins ara: que aquesta pressió a la que ens sotmetem de manera que sembla voluntària, no ho és tant, sinó que és una forma apresa al llarg dels

temps per compensar aquesta consideració de la dona com a ser inferior o poc de fiar. Primer de tot, al segle XiX i part del XX el discurs de la domesticitat va crear l’arquetip de la dona com a àngel de la llar, basat en el culte a la maternitat com a màxim horitzó de realització femenina. sobre la diferència natural, biològica de la maternitat, la dona mare, es va construir un ideal de dona, el de la Perfecta Casada. una dona havia de ser perfecta mare i esposa. No hi havia lloc per a les dones soles ja que les fadrines no encaixaven gens en el model de feminitat, que considerava el matrimoni l’única opció vital per a les dones. Però a més, en casar-se la dona quedava absolutament discriminada des de el punt de vista legal: la dona havia d’obeir al marit. el marit fixava el domicili familiar. la dona casada perdia la seva nacionalitat. la dona necessitava la llicència marital per actuar en l’esfera dels seus propis drets. el marit administrava els bens familiars. el pare tenia la potestat sobre els fills comuns i les vídues que es tornaven a casar perdien la pàtria potestat. el paper de la dona era contribuir a la direcció de la casa. en definitiva la dona casada era una eterna menor d’edat jurídicament de tal manera que alguns articles del Codi Civil, la situaven entre els menors, els dements o els sordmuts que no sabien llegir ni escriure. 10. Després vengué el model de dona promogut per la secció Femenina i l’església catòlica. l’any 34 es va constituir la primera secció femenina de la Falange española i de las JoNs (Juntas de ofensiva Nacional sindicalista), va existir fins a l’1 d’abril de 1977. Ja des del principi queda clar que el model de dona que proposa és el mateix que

21


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 22

mel i sucre el proposat per altres règims totalitaris de l’època, per reorientar les dones cap a la llar, i a més aquí s’enllaçava amb la tradició catòlica més conservadora. s’exalta la maternitat, la feminitat entesa com a fragilitat, submissió i esperit de sacrifici, desapareixen tota menció a la capacitat intel-

mentalització i instrucció de les dones en la doctrina falangista, que li permetia trametre-la als fills i en segon lloc un objectiu ideològic-cultural, formant un model de dona que es caracteritza per la seva submissió a l’home i la seva preparació per complir les seves missions bàsiques, esposa i

lectual, creativa i crítica de la dona, convertida ara en una ombra de l’home. a partir de la victòria franquista del 39 i en un Decret de 28 de desembre d’aquest any, es reglamenten les seves funcions i aquesta organització ja forma part de l’aparell de l’estat com integrant del Movimiento com a òrgan del partit i se li confia la formació política i social de les dones espanyoles. les seves funcions tenien dos objectius bàsics: un polític de

mare. Per aquest objectiu li donaran una formació bàsicament pràctica. 11. el sistema patriarcal pretén definir l’existència de les dones entorn a l’amor, a les diverses formes d’amor, fa de les dones les grans especialistes en l’amor, les educa per això. realment l’amor és un pilar de la dominació masculina, ja que estadísticament, la inversió amorosa de la dona és major: dóna més del que sol rebre. l’amor ha

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

22

estat una relació asimètrica que rarament contempla la reciprocitat; la compensació que la dona podia trobar era la felicitat de respondre a les necessitats de l’home que estimava. amor i sacrifici eren inseparables i a vegades ha estat difícil diferenciar l’amor del poder; totes som conscients que el mal amor mata. Per voler estimar amb generositat i llibertat les dones d’ara vivim conflictes molt profunds, sortirà el tema als tallers ben segur. es tracta de construir una visió de l’amor alternativa, diferent que pugui donar més felicitat. Hem de tenir les ulleres ben posades per identificar i criticar l’amor que sotmet, que s’imposa, que devasta, que aprofundeix i perpetua les desigualtats. Per això hem d’anar construint una nova ètica de l’amor. 12. És evident que la utopia feminista té l’anhel de relacions solidàries, de cooperació, no jeràrquiques, de treball amb grup i responsabilitat individual, d’accés als recursos necessaris per a la vida i de desenvolupament de les capacitats humanes de forma democràtica. Per fer camí, hem de tenir consciència que les dones reproduïm el domini patriarcal i que és necessari reeducar-nos, desaprendre per aprendre, no just activitats i coneixements sinó i sobretot, una nova mirada.


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Pรกgina 23

mel i sucre

23


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 24

mel i sucre

Feim un pensament ... geogràfic

Tractas de lliure comerç GuilleM serra Bou,

GeòGraF

a

vui en dia estem en un Món cada dia més globalitzat. Per tant, les mercaderies es mouen a més distància i la interacció entre països és cada vegada més gran. una de les conseqüències son les aliances entre estats lliures que decideixen que fer amb les seves fronteres i les seves mercaderies. sabeu com ens afecta això? Té conseqüències directes per a nosaltres? idò convindria fer un pensament... geogràfic! Què és un Tractat de lliure co merç? És un acord entre dos o més països que té com a objectiu principal establir regles comunes per normativitzar la relació comercial entre ells. són instruments bilaterals o multilaterals de política exterior que els països utilitzen per consolidar i ampliar l’accés dels seus productes i eliminar barreres entre si. Per aconseguir això tenen diversos objectius que no sempre es compleixen.

Objectius dels tractats de lliure comerç aquests són alguns dels objectius, no sempre es compleixen tots i a vegades en tenen d’altres d’implicats. • Promoure les condicions per a una competència justa (tot i que a vegades es produeix l’efecte contrari, ja que la part més pobra té menys opcions de competència). • incrementar les oportunitats de inversió (on la part més pobra té menys oportunitats d’inversió).

24

• Proporcionar la protecció adequada als drets de propietat intel·lectual. • establir procediments eficaços per l’aplicació del TlC i per a la solució de controvèrsies. • Fomentar la cooperació trilateral, regional i multilateral, entre d’altres països. • eliminar barreres que afectin o minvin el comerç. • oferir una solució a controvèrsies. • establir processos efectius per a l’estimulació de la producció nacional.

Temes addicionals al TLC un TlC constitueix un acord integral, que inclou temes clau de la relació econòmica entre les parts. en el cas de l’accés al mercat de béns, aborda aspectes relacionats amb barreres aranzelàries i no aranzelàries, salvaguardes, normes d’origen, obstacles tècnics, mesures sanitàries i fitosanitàries i mecanismes de defensa comercial. el TlC incorpora també assumptes relatius al comerç de serveis (telecomunicacions, financers, professionals,


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 25

mel i sucre sens dubte productes de major sensibilitat en el procés de negociació que s’han de protegir amb determinats mecanismes de defensa comercial. També cal tenir en compte que els efectes negatius sobre certs productes també es poden atenuar si es prenen les mesures adequades per impulsar la seva competitivitat o en tot cas incentivar la seva reconversió cap a activitats amb un major potencial de creixement. Exemples de tractats de lliure comerç

construcció, programari, entre d’altres), al comerç electrònic i les compres governamentals, la promoció i protecció recíproca d’inversions i la protecció dels drets de propietat intel·lectual, el compliment de les normes laborals i mediambientals i l’aplicació de mecanismes de solució de controvèrsies. les negociacions d’un TlC transcendeixen l’esfera del comerç i abasten altres àmbits relacionats a una visió desenvolupament més comprensiva, pel que suposen la generació d’espais de diàleg en les diverses societats que conformen el TlC per arribar

a propostes consensuades i socialment acceptades. Conseqüències dels TLC així mateix, l’obertura comercial genera una major integració dels països a l’economia mundial, el que fa possible reduir la volatilitat del seu creixement, el nivell de risc del mercat intern i el cost de finançament de l’activitat privada en general. No obstant això, no tots els sectors de l’economia es beneficien de la mateixa manera amb els tractats de lliure comerç. Hi ha

Tot i que es parla recentment de tractats en negociació com el TTiP (atlàntic) i el TPP (Pacífic) existeix de fa uns anys una sèrie de Tractats en vigents a tenir en compte. son tots d’escala continental i no inclouen països fora del seu continent, cosa que els fa molt estables. Unió Europea (UE): Des del 1956 (ampliada múltiples vegades i reformulada al 1992) ha desenvolupat un mercat únic mitjançant un sistema de lleis estandarditzades vigents en tots els estats membres i que garanteixen les quatre llibertats de la unió: la llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital. la unió europea també té una política comercial única, polítiques agrícoles i pesqueres comunes, i una política de desenvolupament regional. Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): (European Free Trade Association), establerta al 1960 alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat econòmica europea (Cee) (en l’actualitat la unió europea). avui dia està formada per islàndia, Noruega, suïssa i liechtenstein (i abans també per regne

25


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 26

mel i sucre unit, Portugal, Dinamarca, àustria, suècia i Finlàndia). De totes maneres tenen molta interrelació amb la unió europea, però ho veurem en altres articles. Àrea de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA): (North American Free Trade Agreement) Creada al 1994 és el bloc comercial integrat pel Canadà, els estats units i Mèxic estableixen una àrea de lliure comerç així com estàndards ambientals i laborals per a tots tres països. a diferència de la unió europea el trànsit lliure no inclou persones. Associació de Nacions del Sudest Asiàtic (ASEAN): (Associa tion of Southeast Asian Nations) Fundada al 1967, inclou indonèsia, Malàisia, Filipines, singapur, Tailàndia, Brunei, Myanmar, Cambodja, laos i Vietnam; sovint inclou Xina. Té per objectiu accelerar el creixement econòmic, el progrés social, el desenvolupament cultural entre els seus membres, fomentar la pau i l’estabilitat regional i proporcionar als països membres un marc on puguin discutir les seves diferències de manera pacífica. Mercado Común del Sur (MER COSUR): Fundada al 1991 i està formada per Brasil, argentina, uruguai, Paraguai i Veneçuela. Promou la lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre els països, l’establiment

26

d’un aranzel extern comú i l’adopció d’una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els estats parts i l’harmonització de les legislacions per aconseguir l’enfortiment del procés d’integració. Bolívia, Xile, Colòmbia, equador i Perú hi tenen estatus d’associat, conformant el Mercosur ampliat. actualment hi ha dos Tractats en negociació que estan provocant moltes tensions a nivell mundial. una de les principals característiques es que són intercontinentals, cosa que des del punt de vista de la geografia suposa certs problemes de logística i mobilitat. una altra curiositat es que totes dues estan promogudes per estats units d’amèrica. Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (TTIP): (Trade and Investment Partnership) o Transatlantic Free Trade area (TAFTA). Proposat als anys 90, reiniciat al 2006 i actualment en negociacions, és un acord de lliure comerç proposat entre la unió europea i els estats units. els defensors diuen que l’acord donaria lloc a un creixement econòmic multilateral, mentre que els crítics diuen que augmentaria el poder empresarial i faria més difícil que els governs poguessin regular els mercats per al benefici públic.

Aliança Transpacífica (TPP): Trans-Pacific Partnership. ideat al 2005 i en plena negociació. està conformat per austràlia, Brunei, Canadà, estats units, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, singapur, Vietnam i Xile. Pretén fomentar el comerç i la inversió entre els països socis de la TPP, per promoure la innovació, el creixement econòmic i el desenvolupament, i per donar suport a la creació i preservació de llocs de treball. es fortament criticat i protestat per les negociacions, en gran part a causa del secret del procediment, l’abast expansiu d’aquest acord, i les clàusules controvertides d’esborranys filtrades al públic. Com podeu veure les relacions internacionals son molt complicades i es poden superposar diferents associacions al mateix temps complint molts propòsits, però aquests temes i sobretot a europa, els tractarem un altre dia.

************

******

***

*


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 27

mel i sucre

dalt del turó Quan la tardor s’acosta no hi ha manera d’avesar-s’hi. acostumat a l’estiu, ara, la claror curtejant, els dies de vent i un poc fredolencs costen d’agradar, tot i que tenen el seu encant. això i l’oblit de determinades sensacions del cos et fan sentir estrany i nou al mateix temps. un vertader canvi d’estat. No tant però com el que pregona el premi Nobel de Física r. Feynman que diu que “es requereix un esforç major de la imaginació per a distingir el que existeix del que no existeix”. Vaja, sense anar tan enfora –o enfilar-se tan amunt–, som a la temporada en què menjam gínjols, els codonys ja tornen grocs, les nesples encara són grenyals, els caquis ja es passen de madurs –els nostres, no aquests groguencs i forts que venen als supermercats i no tenen gust de res–, les magranes que ja se baden mostrant els grans i enyorant quan les nostres mares les feien amb suc de taronja i una mica de mistela o moscatell, les serves de cada pic més males de trobar... i al mateix temps les Verges, els bunyols i les orellanes –i no en parlem d’aquells rosaris que es regalaven per Tots sants amb la patena de carbassat– en definitiva tot ens envia missatges de què l’estació canvia malgrat el fret de bon de veres no hagi arribat encara. No sé per què he pensat amb el que Karl Marx i Friedrich engels escrigueren al Manifest Comunista l’any 1848: “....tot el que era sòlid ara s’esvaneix dins l’aire”. No els sona? No és reiterativa amb els canvi dels temps actuals? Ja sé que no es referien al canvi d’estació però hi queda bé, no és ver? Coment el meu estat d’ànim dins el cafè. i ja de tot d’una m’ataquen: “res homo, no serveixes ni per aigo-cuita...” “Passa que has

Aromes de tardor CliMeNT PiCorNell tornat més vago que un cucui...” “Cucui?” Dic jo. “sí, és un ocell que no fa niu, de vago que és. en cerca un d’un altre ocell, que ja estigui fet i amb els ous dins el nieró, li fot els ous defora i hi pon els seus, així la mare –que no ho éscova i cria els descendents de l’altre, que solen ser molts més grossos; mira tu si és vago i a qui entaferra la feinada!” “Has de fer es cap més viu, has de ser com mestre sion Bonastre. Vos ne recordau d’aquell sermó des Quart Diumenge en què es predicador s’errà i digué que el Bon Jesús amb 5.000 pans i 2.000 peixos donà menjar a 5 persones... Davant s’erro fenomenal el sen sion, que sempre seia prop de sa trona i pareixia que dormia, va dir fortet: ‘Bono, jo també ho sé fer en això!’. es predicador se’n temé i rectificà sa multiplicació i ho deixà en cinc pans i dos peixos. s’any de davant, es mateix dia, arribà es moment des sermó i de sa multiplicació. es predicador aquest pic ho digué bé i girant-se cap al sen sion li digué: ‘que ho haguéssiu fet en això vos? Haguéssiu donat menjar a cinc mil persones afamagades amb cinc pans i dos peixos? eh?’. el sen sion li respongué fort: ‘i ves?’ ‘i com?’ Demanà es capellà. “idò amb tot lo que va sobrar de l’any passat”. Tota l’església es posà a riure. Però un servidor no en podia sortir del seu desànim: “el sexe i la mort són l’entrada i la sortida d’aquest món” digué W. Faulkner. “No te posis transcendental” diu en Tià renou “jo la sortida d’aquest món l’havia sentida contar a la meva padrina com que s’ànima, que és com un aucellet petit, surt per sa boca i se’n va per amunt cap al cel”. “sí”, respongué l’amo en sebastià Braulio, “ això passava als

que havien estat bons al·lots, als dolents com l’amo en Toni llofris, de dolent que era, l’ànima li sortí pes cul, fent una bufa!” “No siguis ordinari!” l’envesteix en Colau siba. Tot parlant de la mort surt el tema dels cementeris i dels dies de Tots sants i el dia dels Morts amb els cementeris nets, els ajuntaments és de les coses que hi tenen més esment, tots. Perquè després a la gent els hi reti més la guapura de les flors i... coses com aquestes. No cal parlar de les inscripcions a les làpides dels cementeri, que solen anar entre el majestuós “He llaurat dins la mar i sembrat al vent” diuen que posa la d’en simón Bolívar, el llibertador sud-americà, diu en Pep Nyoclis que va estar uns anys per ‘ses Bones aires’ i la més lacònica, diu un servidor: “avui jo, demà tu”. Curtet i alegret. “ara no sé que t’he de dir...” “idò digues sí, o no! i acabarem aviat!”. M’aixec a pagar i surt del casino, i pensant amb els rosaris de Tots sants.... em ve al cap el poema –que no me’n record de qui és–: Les ulleres del mestre, / la cartera dels rics, / la butxaca dels pobres / i una mà sense dits. / Els didals de les monges, / els capells dels penedits. / I un rosari amb creu de plata / i un rosari amb creu de guix / i un, amb creu de pa rostit. “ Pujant cap al turó, no passa ni un alè d’aire, però encara hi arriba l’aroma d’una dama de noche que es resisteix a desaparèixer. Mai l’havia sentida per aquí, pot ser tenc l’olfacte més reposat i hi ha lloc per aquestes sensacions, que són –i ho sé perquè un temps, per mor d’una malaltia, no vaig sentir cap olor ni una– i ho puc assegurar, les olors són una cosa important a la vida... Me’n vaig a jeure amb aquesta bona sensació, tardoral.

27


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 28

mel i sucre

notes musicals

Música de campanya Julià PiCorNell

e

l pensador xinès Confuci (551-479 aC) ja deia als seus deixebles: “Fills meus, ¿perquè no apreneu les cançons? les cançons poden servir-vos d’estímul, afavoreixen les facultats d’observació, ajunten els homes en grups, serveixen per queixar-se, desperten sentiments contra la opressió i la injustícia, exciten els sentiments d’amor als semblants...”. i tenia tota la raó del món. Tots aquests elements fan de la música un instrument de persuasió molt eficaç i això bé que ho saben els polítics, que l’empren en el seu favor des de fa anys i panys.

Reforçar el missatge els polítics sempre han cercat eslògans i sintonies aferradisses per a les seves campanyes electorals. Ja fos amb la utilització de tonades populars com amb la de cançons fetes per a l’ocasió. si a la música hi sumam la lletra, que permet transmetre missatges o referències al tema desitjat (llibertat, canvi, esperança, unitat, futur...), reforçam la idea esmentada notablement. Però això no és tot, sinó que, a més, l’ús de la música pot facilitar que els votants s’identifiquin amb un partit o un candidat de forma més efectiva, mitjançant una connexió emocional amb els mateixos.

als eua, a principis del segle XiX s’empraven cançons com a lema dels candidats i, normalment, les campanyes incloïen cantants i bandes de música ambulants que acompanyaven els candidats en els seus discursos. les cançons eren una raó per acostar-se als candidats i també per a reconèixer-los. Normalment versaven sobre les bondats dels candidats o criticaven satíricament a l’opositor. a la dècada de 1930, Franklin D. roosevelt feia sonar Happy

Days are Here Again (els dies feliços són aquí una altra vegada). Cal recordar que la crisi del 29 acabava d’esclatar i roosevelt volia representar, mitjançant el New Deal del seu programa, el retorn als feliços anys vint. el candidat a la presidència de lousiana, Jimmie Davis, escriví i enregistrà la mítica You are my sunshine, i després guanyà les eleccions. Kennedy emprà High Hopes, de sinatra, però amb una lletra canviada, que convidava a votar per J.F.K; McGovern usà

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 28


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 29

mel i sucre Bridge Over Troubled Water; Walter Mondale la cançó de la pel·lícula Rocky; George H. Bush This Land is Your Land, de Woody Guthrie; i Dukakis America de Neil Diamond. i aquí ve quan grinyola la cosa. George H. Bush, conservador i republicà fins a la medul·la, fent-se propaganda amb Woody Guthrie, comunista i abanderat de l’antibel·licisme. Guthrie ja era mort, però no altres autors, que en una tessitura similar, han denunciat els fets.

PLANTERS

NICOLAU

Fins aquí hem arribat el cas més recent és el de Donald Trump. el magnat del sector de les comunicacions i ha emprat en la seva campanya la cançó Rockin in the Free World de Neil young. young la va escriure el 1989 com un himne contra l’administració de Bush (pare) i les seves polítiques socials; i ja ha informat que denunciarà a Trump per fer-ne ús sense autorització. Però n’hi ha més casos. el 2008 el grup Foo Fighters demanà al candidat John McCain que deixàs d’emprar la seva cançó My Hero. rere ells, Jackson Browne, John Mellencamp, Van Halen i abba varen fer el mateix. a sarah Palin li passà una cosa similar amb Bon Jovi, Gretchen Peters, i Heart. un dels casos més sonats fou el de ronald reagan quan, lluitant per la seva reelecció el 1984,

posà Born in the U.S.A de Bruce springsteen com un exemple del somni americà. a springsteen no li va fer gaire gràcia i reagan aconseguí amb això que el mateix Boss passàs d’ésser un artista relativament apolític, a un actiu defensor dels drets de la classe treballadora. a espanya també ha passat això. el PP emprà la cançó La Trampa de Manu Chao en la primera campanya de rajoy; l’artista condemnà l’ús partidista i sense autorització, a més de declarar-se contrari a la ideologia del partit: “Vull fer una crida perquè diumenge votem a qualsevol partit que no sigui el PP”, digué. el mateix partit també provocà una polèmica amb el cantant Coti, després de canviar la lletra de la cançó Nada de esto fue un error per Zapatero fue un error, sense l’autorització corresponent. Però a pesar d’aquests conflictes, els polítics continuen considerant la música com un dels seus pilars a l’hora de promocionar-se. Ho demostra el fet que, el 2003, durant la campanya a Madrid, PP i Psoe es disputaren la cançó de Diego Torres Color Esperanza. Tant l’equip d’esperanza aguirre com el de rafael simancas s’ho varen prendre com una qüestió cabdal i, finalment, la cosa es resolgué, per la via econòmica, en favor del PP. simancas acabà utilitzant No es lo mismo, d’alejandro sanz,

que tampoc acabà gaire convençut de l’ús partidista de la seva música. Yes We Can Diferents són els casos en què els músics s’impliquen directament en la campanya. Va passar amb la PaZ (Plataforma de apoyo a Zapatero), formada per Bosé, sabina, serrat, ana Belén i Víctor Manuel, entre d’altres; que musicaren un poema de Benedetti. el discurs d’obama seduí el líder dels Black eyed Peas, Will.i.am, que produí en un temps rècord les cançons Yes We Can i We are the ones, amb la col·laboració de Herbie Hancock o alicia Keys. la música és un generador d’emocions i els seus elements –melodia, harmonia, lletra, ritme– ens predisposen a uns estats que acaben tenint una gran importància en la nostra conducta. els polítics i assessors ho saben, i per això intenten triar bé el que ha d’acompanyar els seus missatges. Tanmateix, de vegades els factors que fan d’una cançó un èxit són un misteri, i sinó, ja em direu quin sentit tenia La Macarena en la campanya de Clinton, i l’èxit que va tenir.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

29


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 30

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de setembre el setembre ha romput amb la tendència imperant, des del passat maig fins a l’agost, amb temperatures mitjanes superiors a les d’aquests mateixos mesos de l’any passat. la mitjana del setembre d’enguany ha experimentat un descens de 2,6 ºC respecte al setembre de 2014. De fet, ha assolit el valor més baix de la sèrie que duim registrada des de l’any 2008. De totes formes, la temperatura ha sofert oscil·lacions importants. Tots els valors, màximes, mínimes i mitjanes han anotat diferències de 7 ò 8 ºC entre les cotes més altes i les més baixes. el temps ha refrescat bastant a partir del darrer terç del mes, on les mitjanes, en molts de dies, ja s’han situat per sota dels 20 ºC. el descens de les mínimes ha fet que la nit refrescàs i hem hagut de posar mà a la jaqueta per estar a la fresca o a la manta per dormir. Han estat pocs els dies en què la màxima s’hagi apropat als 30 ºC; de fet la més alta del període ha estat de 29,4 ºC. en els dies lliures de núvols ha el sol ha brillat i la seva escalfor afegida a la humitat de l’ambient ha generat jornades de xafogor, de vegades molesta. Podem dir que el setembre de 2015 s’ha comportat, des del punt de vista meteorològic, com un mes típic de tardor. Ja que, a més de refredar-se de l’ambient, les pluges han fet acte de presència de forma destacada, sobretot a inici i final de mes en el nostre observatori. en total hem sumat 114,3 mm, quasi la meitat provinent de la precipitació del dia 30. Ha estat un mes d’inestabilitat atmosfèrica però a la nostra contrada no ens arribaren les intenses precipitacions que feren destrossa a altres indrets de l’illa. l’aigua acumulada al sòl ha generat les condicions ideals per iniciar les tasques de llaurar la terra.

30

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7

MES DE SETEMBRE

2015

2014

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

21,3 ºC 29,4 ºC (dia 13) 14,9 ºC (dia 24) 114,3 mm 5,6 Km/h 43,2 Km/h (dia 16) N 77 % 1014 mb 3,4 ml/dia

23,9 ºC 34,1 ºC (dia 8) 15,6 ºC (dia 27) 32,9 mm 2,5 Km/h 48,3 Km/h (dia 2) S-SE 77 % 1013 mb 4 ml/dia

OCTUBRE 2015 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015

18,7 ºC 29,4 ºC (dia 5) 11,8 ºC (dia 12) 26,1 mm 5,6 Km/h 51,5 Km/h (dia 16 ) N 3 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB.

64410 75532 117872 162389 212789 209452 214599 173048 123514

5548 6288 9507 12791 15502 15373 15420 12512 9414

11,61 12,01 12,4 12,7 13,73 13,62 13,92 13,83 13,12

10,84 10,02 15,58 20,27 26,22 31,26 35,37 31,66 25,3

4494 5093 7701 10361 12557 12452 12490 10135 7625

1387 1572 2377 3198 3876 3843 3855 3128 2354

2014 SETEMB.

130515

9828

13,28

28,53

7961

2457


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 31

mel i sucre així els pagesos, quan la saó ha estat adequada, han tret les màquines per girar o obrir la terra de cara a preparar el substrat per a un nou cicle. s’ha de dir que entre l’agost i el setembre hem recollit quasi bé els mateixos litres per metre quadrat que del gener al juliol. la humitat mitjana de l’aire, conseqüència d’aquest temps més humit, ha pujat al 77%, superant en 7 punts la de l’agost, que fou del 72%. Paral·lelament ha baixat l’evaporació que s’ha situat en la mitjana de 3,4 ml/dia. la humitat ambiental, que ens ha duit rosades i alguna boirada, afegida a les pluges ha fet que poguéssim disminuir fortament el rec dels cultius que ho necessiten. el vent s’ha deixat sentir alguns dies, sense ser un meteor rellevant . la mitjana s’ha establert en els 5,6 Km/h, pràcticament igual que al juny, al juliol i a l’agost. el dia 16, anotàrem la velocitat més alta, de 43,2 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de la direcció de tramuntana (N) que ha contribuït a la baixada de la temperatura. Comentari al mes d’octubre a l’octubre, fins a la data actual, hem continuat amb l’ambient atmosfèric típic de la tardor: temps inestable, amb canvis fins i tot dins un mateix dia, amb variacions importants de la temperatura i pertorbacions que ens han aportat noves pluges. les temperatures globalment han sofert un descens en relació al setembre com era d’esperar. especialment van baixant les mínimes i per això a la nit ja es nota certa fredor i en algun moment s’ha hagut, sobretot per part d’aquells que perceben més el fred, de recórrer a algun sistema de calefacció o a incrementar el tapament per dormir. Per les nostres terres no ha plogut molt en el que duim de mes, en contrast amb altres indrets peninsulars. s’han recollit 26,11 mm, la major part de la pluja caiguda el dia 14. Fins ara, en el que duim d’any, hem acumulat 362,1 mm de pluja. Per arribar als 500-525 mm anuals, que és la xifra habitual a la nostra zona, d’aquí a final d’any hauria de ploure uns 150-200 mm més.

estam a mitjan tardor, en l’estació més plujosa del nostre clima. i a l’octubre únicament li queden pocs dies per augmentar el total acumulat. De totes maneres, en els darrers quatre anys, el novembre ha estat un mes molt plover amb quantitats que han superat els 100 mm. si es manté la tendència, es podria arribar a la mitjana anual de precipitació que solem tenir al nostre terme. la natura ens mostra la seva cara de tardor, amb els dies cada vegada més curts. els camps agrícoles amb la seva superfície pràcticament llaurada i, allà on l’arada no ha pogut arribar, amb una proliferació de l’herba, que dóna un to verd i fresc a l’ambient. el bosc i la vegetació salvatge, que ha reviscut després de la fase de resistència de l’estiu, llueix en moltes de les seves plantes el fruits de tardor: mata, aritja, rotgeta, esparreguera, arbocera, ullastre, alzina, lledoner,... i en els fruiters cultivats tenim sobretot els magraners, codonyers, nespleres, oliveres i les primeres clementines dels tarongers. la humitat també ha permès trobar els primers esclata-sangs a qui coneix els agres on es fan. És temps en què la natura va posant rumb a un nou cicle vital i una bona part de la societat, a un nou curs.

Parc solar fotovoltaic seguim un nou mes amb un descens de la radiació solar, com era previsible. Durant el setembre hem tengut bastant d'inestabilitat atmosfèrica amb forta presència de núvols durant molts de dies del mes que han afectat a la recepció de la radiació; per altra banda, el dia ja s'ha acurçat més (la mitjana de duració d'aquest ha passat de 13 h 34 min de l'agost a 12 h 25 min del setembre). la disminució de radiació, respecte a l'agost, ha estat de 49534 Wh/m2; en conseqüència, la generació d'energia ha sofert una baixada important, concretament de 3098 Kwh en comparació al mes anterior. el rendiment de les plaques ha millorat a causa de la caiguda acusada de la temperatura mitjana, en més de 6 ºC, a què han estat exposades les plaques. aquest rendiment ha passat de 13,83 Wh/m2 per generar 1 Kwh a 13,12 Wh/m2. si comparam el setembre d'enguany amb el setembre de 2014, observam que la generació d'energia elèctrica ha disminuït en 414 Kwh., a causa de la menor quantitat la radiació captada, que ha disminuït en 7001 Wh/m2. ara bé, el rendiment del setembre d'enguany també ha estat millor que el de 2014, atribuïble al fet que la temperatura en el setembre de l'any passat fou un poc més elevada.

31


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 32

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: edifici parroquial del Centre Catòlic de sant Joan. Fotografia 2: Camí de Consolació, amb l’escalonada i el santuari al fons. Fotograif a 3: Panoràmica del poble de sant Joan des del carrer Mirador, al turó. les tres fotografies estan fetes als anys 1960 i 1970. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

32


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 33

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 73

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

ments rancis. Encap¸cala i clou el n´ umero seixantasis. Civilitzaci´ o que establia la fi del m´ on al 2012. 4. A dins la pica. Establerts, per exemple a una taula. 5. Amb tantes vocals resulta nauseabunda. Si reordenam el mite podrem trobar l’objecte en q¨ uesti´ o. Carta m´es habitual de la secci´ o. 6. Arrel comestible de la fotografia. Estrany seria: ja hi som tots! Expliqui fets ficticis. 7. Ratllat ´es el s´ımbol del d` olar. Teixit que recobreix les superf´ıcies internes i externes del cos. Vocal triplicada. 8. Mai ha guanyat cap cursa al llamp. Provenim (com el Parlament de les urnes). Massa. 9. Desar` a els instruments per llaurar. Quart minvant. Pasta de carn que guarneix la taula dels dinars suculents. 10. Atorga la batlia (juntament amb els escons i els pactes electorals). Gravaren de forma indeleble. 11. Que emeten el missatge que els ´es encomanat, per exemple una missa. Articles masculins. 12. El Tribunal Arbitral du Sport ´es insistent com un mall sobre una encruia. Frases, anem a dir de car` acter religi´ os. El podeu resoldre a:

Horitzontals: 1. Actes de la compra concisa de parts d’una societat an` onima. Planta perennif` olia del g`enere Abia; si vols pot ser teva. 2. Pansia l’extraterrestre. Maquinaci´ o que figura a l’argument. 3. Existia una etapa. Amb la tasca de fer operacions. 4. Que no arriben a tots els botons de l’ascensor. Arregl` as un arbre per fer-lo m´es fruct´ıfer. 5. Que nom´es pot estar buit o ple. Part posterior d’un cotxe. Renou per aturar un cavall a l’Oest. 6. Immens, dit especialment d’un terreny. Autenticar, assegurar que ´es cert. 7. Isis en t´e dues. Omplim d’ira (o d’aire). Paraula que en aquests moments freq¨ uenta els Mots. 8. Com que tenc els ossos grossos quan tusso qued capgirat. Que t´e els or´ıgens a les mamelles d’un mam´ıfer. 9. Nota de Los Angeles. Pol´ıtic i pensador rus que fou el primelisucre.cat/?p=2439 mer dirigent de la URSS. Faci servir nom´es tres lle´ ´ Solucio al numero 72: tres. 10. Comp` as amb bigotera obert. Beu llet del E N T R O P I A E S T pit de sa mare. Exclamaci´ o capicua. Flotador vist G U I A R E R E T I A des d’un helic` opter. 11. Obligaci´ o a la pena que O C A S I O N A L U C correspon al pecat ` adhuc despr´es de perdonat. TiC A C O N I L L E R A raren endavant l’embarcaci´ o. 12. Far´e dels colors de E P A L A T I R E S l’iris. Membranes fines. 13. Estima en totes direcN A R R R I E R O L T R I A R D S G L A cions. Unitat de conduct` ancia, per exemple la de R E M E T E B A S C l’empresa alemanya. Verticals: 1. Estimen; que aix´ı sigui pels segles de segles. Abusaria sexualment i sense consentiment. 2. Fruit dels que no lliguen gaire. Est`eril, inhabitat excepte per un mer rem. 3. Plens de pensa-

I S M E

N G A D A

A P R N E I T L E

R E C O R

E S L A C A R E S O T

O T L I O N I A R O N I L I I S I C

33


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Coquetes de poma amb iogurt saCraMeNT Ferrer

l

a poma ha estat sempre una fruita molt apreciada. així, es considera una de les fruites més completes des del punt de vista nutritiu. Conté gran quantitat de sals minerals com potassi, sodi, calci i magnesi, i vitamines: a, B i C. També activa la secreció de les glàndules salivals i gàstriques i això facilita la digestió. l’alt contingut en fòsfor d’aquesta fruita fortifica el sistema nerviós, estimula el treball cerebral. la poma es caracteritza pel seu alt contingut en pectina, que ajuda a l’organisme a eliminar el colesterol de la sang. ajuda a desfer-se dels metalls perillosos, com el mercuri i el plom, dipositats en el nostre organisme per la contaminació atmosfèrica de moltes ciutats. Ingredients Per a 24 coquetes: - 200 g de pomes - 125 g de farina - 55 g de sucre - 50 g de mantega - 8 g de llevat en pols - 2 g de sal - 125 ml de llet - 2 llimones

34

- 1 c/p d’oli d’oliva 0,4° - 1 ou - 1 iogurt natural - mel Preparació - Pelar les pomes i tallar-les a trossos, ens han de quedar 125 g. - Dins el bol de la batedora triturar la poma, abocar-hi la llet i la cullerada petita d’oli d’oliva i, sense deixar de batre, anar afegint: la farina, el llevat, 30 g de sucre, la sal i l’ou, fins a aconseguir una massa homogènia. - Deixar reposar uns 45 minuts dins la gelera. - anar abocant cullerades soperes de pasta dins una paella antiadherent, lleugerament untada amb mantega, a foc fluix. - Daurar-les durant 2 o 3 minuts per cada cara i girar-les amb l’ajut d’una espàtula. Per fer la salsa: - ratllar la pell de les llimones. - Mesclar el iogurt natural amb la ratlladura i 25 g de sucre. - servir les coquetes calentes amb la salsa del iogurt i mel a gust.


mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 35

mel i sucre Efemèrides Dies assenyalats

agenda

Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4), santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina (25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

El mes “Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”. Com veieu ja començarà a fer més fred i és temps de matances, encara que pel desembre encara sentireu grinyolar molt més els porcs a la sortida del sol. És hora de la recollida de l’oliva i molt bon temps si heu de sembrar ametlers joves. si voleu recollir patates cal que les planteu per la lluna vella. al secà és temps també de fer guaret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar i esterrossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordau que per Tots sants bunyols i rosaris amb carabassat. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol

1 nov. 15 30 15 des.

surt

es pon

07.16 07.31 07.48 08.01

17.48 17.33 17.25 17.24

27 octubre 3 novembre 11 19 25 3 desembre

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 de nov. Montuïri dia 8 Petra dia 15 Porreres dia 22 sant Joan dia 29 Vilafranca dia 6 de des. ariany

Novembre de 1995 • el rector de sant Joan, Nofre Torres, va decidir canviar el sistema per donar el condol als funerals. Fins llavors, els homes només donaven el condol als homes i passava el mateix amb les dones. el rector va decidir fer una fila única i que tothom passàs per davant tots els endolats. Hi va haver queixes d’una part dels feligresos i Nofre Torres va decidir sotmetre la qüestió a referèndum... i el va perdre. Com que no és habitual que l’església organitzi referèndums, el tema va ser notícia fins i tot fora de Mallorca. el rector que va venir després no va tenir tants de miraments i va decidir canviar el sistema “per decret”, i adaptar-se als nous temps. • el poeta santjoaner Miquel sitjar va ser entrevistat al setmanari Brisas. Va dir que ja no escrivia perquè “no li quedava res per dir”. Novembre de 2005 • el Consell de Mallorca va anunciar novament la seva intenció d’arreglar la carretera de sineu. el primer intent, alguns anys abans, no havia anat bé. • el santjoaner Joan Jaume Bauzà “Gorreta” estava a punt de proclamar-se campió de Balears en la seva categoria, clàssica a. • el santjoaner antoni Galmés “sobrassada” va morir inesperadament. un veïnat el va veure estès a un bocí que en Toni tenia a foravila, però ja no es va poder fer res per salvar-lo. • a l’ajuntament es va celebrar el segon matrimoni homosexual, aquesta vegada entre dos homes de Ciutat. el primer havia estat molt comentat, ja que el va oficiar el batle del PP, quan el seu partit volia que els seus representants fessin objecció i es negassin a oficiar aquest tipus de matrimonis.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

35



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.