Mel i Sucre. Núm. 426 Desembre de 2015

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals REDACCIÓ

Activitats del Casal ASSOCIACIÓ DE PERSONES MAJORS

Reflexions municipals JOAN SASTRE

L’hort des padrí ANTONI SASTRE

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Desembre 2015. Núm. 426 Revista d’informació general Edita Associació Mel i Sucre Sant Joan Local social Carrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà Col·laboradors 2015 Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell, Amador de sa Plaça, Amador Passol, Josep Roig, Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell, Catalina Gayà.

Tirada actual 500 exemplars

Veus de dona CATALINA GAYÀ

Un testament del segle XIX FRANCESC CANUTO

He/he tornat/devuelto el calendari... JOAN SASTRE

Feim un pensament... GUILLEM SERRA

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Notes musicals JULIÀ PICORNELL

Meteorologia JOSEP ROIG

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu Sastre / Joan Font Coberta Ca na Blanch fa cinquanta anys.

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Agenda REDACCIÓ Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquin les següents condicions: • L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la REDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 3

mel i sucre

not0cies locals ✑ Durant el mes de desembre i principis de gener s’han celebrat actes amb motiu de les festes de Nadal. Dia 5 va venir Es Cirquet, un espectacle de petit format del Circ Bover, amb una durada i un aforament limitats (25 minuts i 50 persones). Ofereix números de màgia, malabars, clown i experiments. Els dies 12 i 18, tallers de decoració de Nadal, un a càrrec de l’Esplai de Sant Joan (per a infants) i l’altre a càrrec de na Maria Turricana. Aquest va continuar els dies següents. El dissabte 19, visita a betlems de Palma, amb tren, organitzada per l’Esplai. El mateix dia, la III Cursa Popular

Peus Grossos, Diada de Trial Bike i concert de nadales de la Coral Infantil de Sant Joan. Dia 21, arribada del patge reial a l’escola, concert de nadales a l’església pels alumnes de l’escola i més nadales, a càrrec del taller de cançons de l’Associació de Persones Majors, a la residència Novaedat. Dia 23, el pare Noel va visitar l’Escoleta Sant Vicenç de Paül. L’endemà va fer un recorregut pels carrers més cèntrics del poble. El mateix dia, vigília de Nadal, tradicionals matines, amb el Sermó de la Calenda (a càrrec Joan Nicolau Torrens), l’Àngel (a càrrec d’Arnau Company Roig) i el Cant de la Sibil·la (a càrrec de Bàrbara Bauzà Riera).

Dia 26, segona festa, concert dels Xeremiers de Sant Joan (amb acompanyaments d’orgue, caixes de percussio i guitarra elèctrica) i

El santjoaner Joan Company Company fou l’encarrecat de cantar la Sibil·la a l’església de Sant Francesc de Palma (foto cedida per la família).

els Xeremiers des Puig de sa Font.

El diumenge 27, cantada de nadales pels carrers de Sant Joan, a càrrec de la Coral i la coral infantil de Sant Joan, acompanyada per Jaume Bauzà Company (flabiol i tamborino) en el trànsit entre els llocs habituals (Constitució, la Creu, l’Escaleta, el Barracar, el Pes dels Porcs, l’Ajuntament, plaça Centre i davall el campanar).

El darrer dia de l’any, campanades per rebre l’any nou, amb raïm i cava per a tothom. El 3 de gener, presentació del Pronòstic santjoaner 2016 (enguany dedicat al “Sabater Coix” i amb un record especial al difunt mossèn Josep Estelrich i Costa). El darrer acte és l’arribada dels Reis d’Orient, carregats de juguetes per als infants, i entrega dels premis del concurs de betlems.

Arnau Company Roig “Mena” tornà interpretar la figura de l’Àngel a les matines d’enguany de la nostra vila.

3

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 4

mel i sucre

Na Maria Company “Turricana” i la seva germana Catalina han estat unes de les col·laboradores en l’ornamentació nadalenca de places i carrers. Molts de carrers de la vila han aparegut amb motius nadalencs que els mateixos veïnats han posat per engalanar el poble (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).

Per segon any consecutiu, l’Associació de Persones Majors ha fet un betlem vivent.

4

Per primera vegada, l’Ajuntament ha programat actes de les dues tradicions de presents nadalencs, el pare Noel i els Reis.

Aquests darrers, que un temps tenien l’exclusiva, veuen com el vell del Pol Nord els menja terreny. Hi ha infants que reben regals el 25 de desembre, el 6 de gener o els dos dies.

Per a enguany l’Associació d’Amics de les Bísties de Sant Joan va decidir organitzar l’arribada del pare Noel, que l’ajuntament decidir encobeir i posar-lo al programa d’actes. L’esdeveniment consistí a passejar el pare Noel pel poble acompanyat de membres de l’associació (anaven difressats d’elfs) i amb les bísties i carros repartirem caramels entre els més petitons.

La decoració nadalenca dels carrers de Sant Joan ha comptat amb la col·laboració de diverses persones i associacions. Una bona part l’han feta na Maria Turricana i la seva germana Catalina. Els arbres de la plaça de Joan Carles I han estat decorats pels Espais Familiars, l’Escoleta Sant Vicenç de Paül, l’Associació de Persones Majors i l’Esplai.

A més dels betlems que moltes famílies fan a ca seva (alguns es presenten al concurs de betlems), l’Associació de Persones Majors n’ha fet un de vivent, després de la bona experiència de l’any passat.

El diumenge dia 27 de desembre se’n varen poder visionar imatges als informatius de la renovada IB3.

El dilluns 14 de desembre es va fer l’encesa oficial dels llums de Nadal, al peu del campanar. Just devora el monòlit s’ha posat un gran avet, ben endiumenjat i enllumenat.

L’Ajuntament ha repartit un calendari de paret per totes les cases. Enguany, com a “novetat”, s’ha fet bilingüe castellà-català perquè així no hi hagi confusions. Suposam que d’ara endavant s’hi afegiran altres idiomes (àrab, alemany, anglès...) per tal que el multilingüisme es faci efectiu d’una vegada.

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 5

mel i sucre ✑ També relacionat amb el Nadal, hem sabut que Joan Company Company, de 10 anys i fill d’en Tomy i na Maria “de sa Plaça”, fou l’encarregat de cantar la Sibil·la a l’església de Sant Francesc de Palma. En Joan és membre del Cor de Nins de Sant Francesc (únic a Mallorca, ja que avui dia només queden cors mitxs o femenins). En aquest cor, la tria del cantaire que fa la Sibil·la s’efectua entre els nins sopranos del cor que es presenten voluntàriament. ✑ La cap de llista de l’Assemblea per Sant Joan, Catalina Gayà, va renunciar a la seva condició de regidora en el ple municipal del 25 de novembre, justament el dia de la seva onomàstica. Va adduir raons personals per a la decisió.

Tot això després de més de 10 anys d’encapçalar el partit a l’ajuntament i ser batlessa durant els gairebé dos anys darrers de la passada legislatura. L’ha substituïda el número 5 de la llista, Toni Bauzà Matas “de sa Plaça”. Els quatre regidors d’AxSJ faran de portaveus en el ple, un o altre segons la qüestió que es tracti. ✑ L’equip de govern de l’Ajuntament ha decidit tornar a canviar la data de la Fira Agrícola i Ramadera de Sant Joan, i posar-la novament a la primavera, el darrer diumenge d’abril, és a dir el diumenge abans de la Fira de Sineu.

El govern anterior la va fusionar amb la Festa des Botifarró (amb el

Els nins es divertiren d’allò més a la festa de Nadal que es realitzà a l’escoleta Sant Vicenç de Paül tot just abans de començar les vacances (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).

nom híbrid de “Fira des Botifarró”). Aquest canvi es justifica per la necessitat de revitalitzar la Fira, que està en decadència des de fa temps (segurament, abans de moure-la a la tardor).

Simultàniament a aquesta modificació de la data, l’Ajuntament va renunciar al registre de la marca “Festa des Botifarró”, cosa que permetrà a la Penya Motorista registrar-la a favor seu. Fa l’efecte que el canvi de la data de la Fira i aquesta renúncia estan relacionades.

çar a sospitar que podia haver passat qualque cosa en veure que no havia recollit el menjar que li duien els serveis socials del Pla. Quan el trobaren feia dos dies que era mort, per causes naturals.

✑ El santjoaner Miquel Català Caimari “de Son Fluixà” va ser trobat mort l’11 de desembre al seu domicili del carrer Belisari. En Miquel vivia tot sol i es va comen-

✑ El 13 de desembre es va convocar un minut de silenci davant l’Ajuntament de Sant Joan (comú a tot l’estat), com a homenatge a dos policies nacionals que varen

✑ Na Maria Turricana ha obert una botiga de flors i decoració, a la plaça de Jaume I (el Pes des Porcs). Es diu “Flor Art” i segur que pot funcionar, vista la bona mà de na Maria en aquestes qüestions.

Sovint té l’ajuda de la seva germana Catalina.

5

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 6

mel i sucre

La Coral de Sant Joan realitzà un concert al convent de Santa Clara de Palma, aquí els podeu veure davant el portal de l’església situada al barri antic de Ciutat.

ser assassinats en un atemptat contra l’ambaixada espanyola a Kabul. ✑ El PP va ser la força més votada a Sant Joan a les eleccions generals del 20 de desembre, amb 354 vots (33’05%). Per darrere varen quedar Més (193 vots, 18’02%), Podem (171, 15’97%), El Pi (146, 13’63%), PSOE (119, 11’11%) i Ciudadanos (52, 4’86%). A les Illes Balears, l’ordre i els percentatges varen ser bastant diferents: PP (29’07%), Podem (23’05%), PSOE (18’31%), Més (7’02%) i El Pi (2,67%).

La participació va ser del 72’10%, 7 punts més alta que al conjunt de les Illes Balears.

6

La Coral i la Coral infantil de Sant Joan tornaren cantar nadales, en aquest cas fou el diumenge dia 27 de desembre. Aquí els podeu veure davall el campanar on acabaren el recorregut pels carrers de la vila que durà unes dues hores i mitja.

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 7

mel i sucre

L’Associació d’Amics de les Bísties de Sant Joan organitzà l’arribada del pare Noel amb els seus carruatges i bísties pels carrers de la vila.

✑ L’Associació dels Amics des Davallament de Sant Joan, per tal recaptar fons i poder representar el 25 Davallament el pròxim Divendres Sant, ha dissenyat calendaris de butxaca, amb els quals s’entrava en el sorteig d’una panera nadalenca. Es podien aconseguir als comerços, bars o dels membres de l’Associació. La Penya Motorista de Sant Joan també rifava la seva habitual panera, la qual exposaren al bar Can Covent. ✑ La Casa Museu Pare Ginard “Museu de la Paraula” va començar el mes de novembre la publicació del Tradicionari de Mallorca. Es tracta d’un butlletí mensual que té la voluntat de contribuir a la divulgació del costumari mallorquí, amb rituals, gastronomia, literatura i propostes familiars. El bessó d’aquest projecte és la informació recopilada per Rafel Ginard en les plaguetes manuscrites del seu calendari folklòric, material inèdit, actualment en procés de transcripció. El primer número estava dedicat a la Nit de les Ànimes, Tots Sants i el Dia dels Morts. El segon número, aparegut el mes de desembre, està dedicat al cicle de Nadal.

Els podeu llegir trescant per http: //www.fundaciocasamuseu.cat.

✑ El programa d’IB3 Podem passar?, va tenir alguns convidats santjoaners. En Jaume Jaume “de Son Gil” i la seva dona, na Catalina Bauzà “Jordi”, varen mostrar una casa que tenen al terme de Llorito. Es tracta d’una construcció que té devers tres segles i que ells mateixos han reformat. En Guillem Bauzà “Lei” va mostrar una casa al terme municipal de Vilafranca, de nova planta. És moderna i està integrada entre ullastres i oliveres. També l’arquitecte de l’Ajuntament, Guillem Mateos, va mostrar una altra casa

damunt la mar a Portocolom, de la qual va dirigir la reforma.

Podem passar? és un programa que visita “cases petites i grans, modernes i rústiques fins i tot cases palau, ubicades a pobles i ciutats de les nostres illes, de litoral o d’interior però amb un element comú: la seva bellesa i gran personalitat”. ✑ També a la televisió, en aquest cas TV3 i al programa vespertí anomenat “Divendres”, i més concretament al del dilluns dia 21 de desembre, hi sortiren santjoaneres.

Minut de silenci davant l’Ajuntament per la mort de dos policies espanyols en un atemptat a Kabul (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).

7

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 8

mel i sucre La col·laboradora habitual i periodista Queta Karmany parlava de com són les festes de Nadal a Mallorca. Xerrà, entre moltes altres coses, de la sibil·la (que fou il·lustrada amb una fotografia en què apareixia na Bàrbara Bauzà damunt la trona de l’església parroquial interpretant aquest cant) i de les coques de Nadal que es fan en aquestes dates (il·lustrades amb fotografies de coques de Can Mateu des Forn) ✑ El 27 de novembre Ca na Blanch es va voler acomiadar dels seus clients i amics amb una mica de festa. Dins el local, ja sense ús comercial, es varen exposar algunes fotografies i objectes que formen part de la memòria sentimental de molts de santjoaners. Els nostàlgics varen poder picar algunes de les llepolies que feien furor els anys 50 i 60 del segle passat, com els “picantes” i les “cuques”. ✑ El darrer diumenge de novembre la Coral de Sant Joan va participar en el II Cicle de Cant Litúrgic, al monestir de Santa Clara, a Ciutat. El lloc té una acústica meravellosa i el públic va respondre amb una assistència massiva. Prèviament, la Coral havia cantat a una missa vespertina a Sant Joan, a manera d’assaig, i tot seguit realitzaren un concertet a la església mateix. Posteriorment, actuaren també al convent de Sant Bernadí, a Petra.

El cor juvenil de la Coral de Sant Joan Teen Spirit Chorus, dirigit per Joan Lainez, el diumenge dia 27 de desembre participà, al Centre de Cultura de Sa Nostra de Palma, en un concert amb la Banda jove de Manacor (ha estat la seva estrena més o menys oficial fora de Sant Joan).

També ens han informat que Joan Lainez serà el nou director de la Coral de Sant Joan en substitució de Joana Estelrich a partir del mes de gener del 2016.

8

Biel Company Rubio guanya en la seva participació a la cursa de muntanya de Calvià, prop del Galatzó (foto facebook Peus Grossos).

✑ L’actriu Margalida Amengual va oferir l’espectacle infantil El llibre de les bestioles, a S’Escorxador, organitzat per la Casa Museu Pare Ginard. Es tracta d’una adaptació d’El llibre de les bèsties, de Ramon Llull, per als més petits (de 4 a 10 anys). S’hi explica l’origen de l’autor i l’origen de la faula amb ajuda d’elements decoratius i ombres xineses, cada una en forma dels diferents animals. Una bona manera d’acostar als infants la figura del Doctor Il·luminat. ✑ Prop de dos-cents corredors varen participar en la tercera edició de la Cursa Popular Peus Gros-

sos Sant Joan, el 19 de desembre.

Com en anys anteriors, hi havia dues modalitats, una de 10,7 km i una de 5’5. Totes dues tenien la partida i l’arribada a la plaça de Joan Carles I i discorrien per la zona sud del poble, una fins a la zona de Son Font i l’altra fins a Horta i Son Comelles. Entre els molts de santjoaners participants, els millors varen ser Tomeu Nicolau Català (quart a la cursa llarga) i Antoni Company Matas (quinzè a la curta).

El corredor santjoaner Biel Company Rubio, que ja va demostrar la seva bona forma a la Cursa de Sant Nofre, va guanyar una prova a Calvià, en què participaven

Pares, mares, jugadors i equips tècnics del Club Just Just (seccions fubol sala i voleibol) feren un dinar de germanor en què hi assistiren un centenar de persones.

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 9

mel i sucre l’augment de categories i participants.

Tomeu Nicolau torna ser al capdamunt del podi, aquesta vegada a Manacor (foto facebook Peus Grossos).

290 atletes. Era una prova de 6’5 quilòmetres de pujades i baixades per la zona del puig de Galatzó.

Per la seva banda, Tomeu Nicolau va ser el guanyador de la seva categoria al XVII Cros Ciutat de Manacor, que es va disputar el 13 de desembre.

També Arnau Picornell Company va fer bon paper al I Trail des Migjorn 2015. En el seu cas, aconseguí acabar la marató amb molt bon temps.

✑ Segons ens informen des de la Penya Motorista de Sant Joan, el diumenge 28 de febrer es disputarà a Sant Joan una nova prova del Campionat d’Espanya de Trial, que aquesta vegada tendrà totes les categories (quatre més que l’any passat). Com que l’any 2015 l’organització va anar molt bé, per al 2016 es torna apostar pel nostre poble. Sembla que la competició s’ha de repartir en dos dies (dissabte i diumenge) per mor de

Alguns santjoaners participants, organitzadors i col·laboradors en la Cursa dels Peus Grossos (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).

✑ El diari AraBalears del dissabte dia 19 de desembre va editar un especial Matances. La curiositat per als santjoaners és que a la portada hi sortien unes fotos antigues en les quals hi apareixien alguns santjoaners fent matances (Arnau Company Bomber, Antoni Rebasa Perís, Elionor Gayà Fidever, na Maria Dominera, Joan Peçol, entre altres). Segons els crèdits de l’especial del diari la Casa Museu Pare Ginard hi va col·laborar i de ben segur que aquestes fotografies les aportaren des d’aquesta entitat I a més sabem que Amador Peçol (col·laborador habitual de Mel i Sucre) féu donació de molt de material fotogràfic a cal pare Ginard d’ençà la renovació que dugueren a terme fa uns mesos. ✑ Embotits Sa Caldera (col·laborador d’aquesta revista) del santjoaner Joan Jaume Mates ha iniciat una campanya per tal de rellançar una marca de la seva propietat: Embotits Can Tià. Es tracta d’una línia de productes gourmet (sobrassada de porc negre, camaiots i botifarrons) dirigit sobretot a botigues especialitzades en aquest tipus d’embotits. Receptes tradicionals per a consumidors que cerquen una experiència intensa, amb una alimentació saludable i de qualitat. Com diuen a la seva pàgina web (http://embotitscantia. com) “sabors de sempre per a paladars d’avui”. El web de moment està en castellà, però ben aviat estaran disponibles les versions en català, en alemany i en anglès. ✑ El dilluns dia 28 de desembre el nous quintos, després d’una festa de traspàs que es s’havia fet dissabte, realitzaren les seves malifetes habituals en aquesta data assenyalada com a inici de les activitats que els duran a la setmana gran de Pasqua. Es pintaren un

9

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 10

mel i sucre llençols que parodiaven l’eslògan, situat a les entrades del poble, “Sant Joan, portes obertes” i els substituïen per “Sant Joan, cotorres obertes”. També es pintaren noms a l’asfalt, es deixaren bales de palla, matalassos davant entitats bancàries i la tasca més complexa fou la substitució de les banderes de la sala per bosses de fems... En poques paraules festa i disbauxa per als quintos. ✑ El diumenge dia 20 de desembre, durant tot el matí, els equips infantils, alevins i benjamins de l’escola de futbol sala del club Just Just de Sant Joan jugaren els seus partits de lliga al poliesportiu de Son Juny que acabà amb un macropaella per a jugadors, pares i mares i membres del cos tècnic.

També hi eren presents el membres de la secció de voleibol. Una festa de Nadal a la qual hi assistiren més d’un centenar de persones que degustaren la paella que va fer el president Benigne Company Pérez“Nino”.

Tot just tancant aquestes notícies del mes de desembre ens arriba el llibre Mallorca profunda?

Quaranta relats de la Mallorca interior, del qual és autor Climent Picornell, col·laborador habitual de Mel i Sucre. Es tracta de quaranta històries que volten per la pagesia i els pobles de l’interior de la nostra illa. Parla de la dualitat que hi ha entre la Mallorca tradicional que conviu amb la modernitat de plantacions modernes. El llibre forma part d’una de les col·leccions d’El Gall Editor, propietat del també santjoaner establert i resident a Pollença Gracià Sànchez de ca s’Escolà.

Els Quintos varen fer molta de feina durant la nit del dia dels innocents. Aquí podem veure una de les malifetes: paròdia de “Sant Joan, portes obertes”.

Fotograma d’un dels programes d’IB3 “Podem passar?” en què la família Jaume-Bauzà fou la protagonista.

* * * * * * * * * * * * * * * *

10

Vista parcial de la portada de l’Especial Matances que va fer el diari AraBalears en què hi apareixien alguns santjoaners.

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 11

mel i sucre

Activitats gent gran ASSOCIACIÓ DE PERSONES MAJORS DE SANT JOAN

El dia 18 de desembre es va realitzar una excursió per visitar les instal·lacions d’IB3 TV. El nou director, Andreu Manresa, va rebre el grup de santjoaners i es va posar a la seva disposició. La visita va ser conduïda per Maria Antònia Garí, que durant dues hores explicà i mostrà les instal·lacions. (Foto: jjaumegaia.)

La panera d’enguany de l’Associació va ser per al soci Arnau Munar Mas, Bronder. (Foto de l’esquerra.)

Els components del taller de cançons feren la primera sortida per cantar nadales a la residència Nova Edat de Sant Joan. La directora del grup coral és Alejandra Carrizo. Dia 24 de gener tenen previst formar part de la trobada de cors de gent gran a Llucmajor, organitzada pel Consell de Mallorca. (Foto de la dreta.)

íooperatiIa Aur0cola

TAg. S Ag .ota casta de prod ctes per al camp a Lon pre Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 12

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JOAN SASTRE JOAN

Sessió ordinària de dia 25 de novembre de 2015.

En aquest plenari es varen donar dues notícies importants, totes dues relacionades amb persones integrants del consistori.

La primera, que ja se va veure d’entrada, era l’absència del secretari de la corporació, Joan Campomar, que va ser substituït pen Gori Nicolau, que ja té experiència en aquesta feina per haverla feta durant un llarg lapse de temps, abans que la plaça fos ocupada pel secretari actual. Pareix que en Joan pateix una important malaltia a la vista que li impedeix conduir, i que actualment no està clar que se pugui resoldre satisfactòriament.

La segona notícia important va ser el desistiment de la carta de regidora de Catalina Gayà, del partit Assemblea per Sant Joan.

Na Catalina va explicar que dimitia per qüestions personals relacionades amb la salut. A partir del proper plenari la substituirà en Toni Bauzà de sa plaça, que ocupava la cinquena posició en la llista electoral d’aquesta formació. Aquest acte es va formalitzar com a punt d’urgència inserit tot just abans del “precs i preguntes”.

Passant a la narració de la sessió, va comprat amb 9 assistents entre el públic, i aquesta vegada la càmera de mel i sucre que filma el plenari, comandada excepcionalment pen Joan Font es ciutadà, es va poder situar al seu lloc habitual: primera fila.

En els primers punts, es va aprovar l’acta de la sessió anterior, es va informar dels decrets de batlia, i del compliment de la

12

llei de morositat, aquella que tothom anomena la llei Montoro.

Durant el segon trimestre d’enguany, la mitjana de pagament de factures a proveïdors de l’Ajuntament de Sant Joan ha estat de 28,35 dies a partir de la recepció i comptabilització de la factura.

Serà interessant veure si aquest percentatge es manté durant el tercer trimestre, que ja ha estat gestionat pel nou equip de govern.

Acte seguit es va aprovar per unanimitat el Compte General Municipal de 2014, en haver passat el període d’exposició pública sense al·legacions.

L’equip de govern trasllada la Fira Industrial al darrer diumenge d’abril.

En el cinquè punt es va debatre una moció del PI per la millora per part del Govern d’Espanya del sistema de finançament i inversions a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o sigui: nosaltres. Tots els grups municipals, inclòs el PP que en aquests moments ostenta el poder al Govern d’Espanya, hi varen estar d’acord, de manera que va ser aprovada per unanimitat.

En el sisè punt es va tractar un tema controvertit: l’equip de govern hi proposava modificar la data de realització de la Fira Industrial del nostre poble, que al llarg dels darrers anys es feia el primer diumenge d’octubre en un intent de reforçar la Festa del Botifarró, i que una cosa ajudés a l’altra. Francisco Mestre va ser l’encarregat de defensar la idoneï-

tat de fer-la el darrer diumenge d’abril, i ho va fer amb l’argument que durant aquests darrers anys els resultats no han estat els esperats. El punt va ser aprovat per 6 vots a favor (3 PI + 3 PP + 1 PSIB-PSOE) i els 4 en contra d’AxSJ. A continuació l’equip de govern va donar les següents informacions: Del batle: S’han arreglat les goteres del centre sanitari.

S’han encarregat a l’empresa VOPSA diverses feines de posar pedaços a camins i carrers.

S’ha instal·lat un punt de carrega de vehicles elèctrics devora la plaça de la Constitució. I aquí hi vull ficar cullerada: Jo personalment opín que és una d’aquelles inversions de dubtosa rendibilitat, ja que actualment a Sant Joan hi ha un únic vehicle que se pot beneficiar d’aquest punt, i el seu propietari viu a l’altra punta del poble. Esper que el temps no me doni la raó, però de moment pens que qui hagi pagat aquest punt, si hagués pensat un poc amb sensatesa, hauria trobat moltes altres maneres d’invertir els doblers que ha costat en coses molt més aprofitables pel poble. Si al menys l’ajuntament tingués previst adquirir qualque vehicle elèctric, hi veuria un poc de lògica, però pareix que de moment no és el cas...

S’han adjudicat a l’empresa VOPSA les obres de la segona fase de canalització de les aigües pluvials a un sector del poble. Les altres empreses que també assistiren a la licitació, i que no varen resultar adjudicatàries, eren Obras

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 13

mel i sucre y Pavimentaciones MAN, COEXA i PIOCSA. L’Ajuntament ha desistit de mantenir registrada legalment la denominació “Festa d’es Botifarró”, que es va registrar en el seu moment per evitar que qualque altre poble o associació del territori espanyol se n’apoderés.

El batle va dir literalment “... i que la Penya Motorista faci lo que trobi...”. I aquí no me puc estar de fer un altre comentari personal, en forma de reflexions: No hauria estat molt millor mantenir el nom, i arribar a un acord de cessió a la Penya? I si la Penya troba que no l’ha de registrar? Mos exposam a que qualsevol poble o associació de Mallorca la registri, i mos privin a nosaltres de fer qualsevol festa amb aquest nom? O haver de demanar permís i pagar, si el volem emplear? Trob que és un flac favor a molta gent del nostre poble, que a força d’empentes i feina ha aconseguit mantenir viu el nom d’aquesta festa, que si bé és ver que va ser ideada i potenciada en els seus inicis per la Penya Motorista, també es ver que durant molts anys la mateixa Penya se’n va desentendre totalment, deixant-la a la seva sort sense passar gens de pena de si es faria o no. Cal recordar que durant aquests anys va ser la societat santjoanera que va respondre i que va organitzar la festa a través de l’associació de comerciants, i moltes vegades s’hi va haver de

posar l’ajuntament. Fins i tot un any l’Assemblea per Sant Joan va decidir organitzar-la perquè no es perdés. Trob que la Penya no s’ha guanyat de cap de les maneres aquest regal que l’equip de govern ha decidit fer-li, i si per això Sant Joan arriba a perdre el nom de la “Festa del Botifarró”, i el se posa qualcú extern en cap seu, es tractarà d’una negligència important per part dels que han decidit fer-ho així.

El batle ha decidit que l’ajuntament deixi de tenir els drets legals sobre el nom “Festa des Botifarró”. Esperen que ni l’ajuntament ni la Penya ni cap associació del poble que vulgui organitzar la festa en el futur hagi de pagar per fer servir el nom, o se vegi privat directament de poder-lo fer servir.

S’està tramitant la contractació d’una persona per fer feines d’auxiliar administratiu per un sistema de contractació subvencionada.

Josué Gayá: Donant l’enhorabona a la Penya Motorista per la organització

de la Festa des Botifarró, a la organització Peus Grossos per la pujada al puig de Sant Nofre, a l’associació de Persones Majors per la festa de Les Verges i a la Coral de Sant Joan per la festa de Santa Cecília, patrona dels músics.

S’estan preparant les festes de Nadal.

Francisco Mestre: Felicitant totes les Catalines en el dia de la seva onomàstica.

Demanant disculpes a l’Associació de Persones Majors per no haver assistit a la festa de Les Verges, per mor d’una reunió important que es feia a Artà, amb coincidència d’horaris.

S’aprofitaran diversos actes del Circuït d’Arts Escèniques del Consell de Mallorca per dur-los a Sant Joan.

La Cooperativa organitzarà una sèrie de cursos d’aplicador de fitosanitaris, per la gent de Sant Joan que pugui estar interessada en disposar d’aquest títol acreditatiu.

S’han fet diverses reunions per tractar l’arreglo i ampliació del Centre Sanitari.

Acte seguit va ser el moment de plantejar la urgència o no del punt proposat per Catalina Gayà relatiu a la seva renúncia com a regidora. Es va acceptar per unanimitat la urgència, i tant na Catalina com cadascun dels portaveus dels grups municipals

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant Joan Tel: 971 52 65 33

13

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 14

mel i sucre varen intervenir, na Catalina per despedir-se dels seus companys de partit i de consistori, així com dels funcionaris i del públic, i els portaveus per lloar la feina feta per na Catalina durans el seu període de batlessa, i especialment pel seu tarannà dialogant i col·laborador amb la oposició. Es va donar la circumstància que el batle, a l’hora de fer la seva intervenció més personal, la va fer en castellà, encapçalant amb paraules similars a aquestes: “...te hablaré tal cual te hablaba cuando tu eras alcaldesa y yo funcionario a tus órdenes...”

Els regidors, els funcionaris i el públic present ens varem aixecar drets per dedicar una sentida ovació a na Catalina en el dia de la seva despedida de l’ajuntament, que també era el dia del seu sant. A la propera sessió s’incorporarà en el seu lloc en Toni Bauzà Matas, de sa Plaça Acte seguit, va tocar el torn al darrer punt de l’ordre del dia, precs i preguntes.

Pedro Galmés, d’AxSJ: Com està el tema de la neteja dels carrers del poble, fent un incís especial als excrements dels cans?

I la neteja del cementiri? Passat Tots Sants és important anar a retirar les flors seques, i si fa falta hi ha d’anar personal de l’ajuntament, que per qualque cosa se cobren unes taxes i uns impostos.

S’ha cobrat, la subvenció per endreçar els accessos públics al Puig de Sant Nofre?

Té constància, l’ajuntament, de qui ha eixamplat un portell de pedres del camí de Sant Nofre, que abans feia devers 1 metro d’ample i ara en fa més de 3? I de perquè s’ha eixamplat tant?

Com està el tema de la contractació de la persona que se cuida de tenir cura del dia a dia en el Punt Verd?

14

Les obres de la 1ª fase de pluvials: ha estat revisada per un tècnic municipal, abans de la seva recepció?

Quin ha estat el cost final de les festes patronals de 2015?

Havent detectat una factura que s’havia comptabilitzat dues vegades dins trimestres distints, va demanar que s’arreglés aquesta errada.

Demanant informació complementària sobre alguns decrets de batlia.

Qui ha pagat les feines d’apedaçar les goteres del centre sanitari?

En un acte senzill i emotiu na Catalina Gayà va renunciar a la seva acta de regidora.

Josep Bauçà, d’AxSJ: L’aigua de les dutxes del poliesportiu municipal surt freda, quan hi ha una instal·lació suficientment capacitada perquè tots els nins i no tant nins que hi van a jugar se puguin dutxar amb comoditat. Ho podeu arreglar?

L’ajuntament ja no obri al públic els dinous horabaixes, i no s’ha fet cap comunicació ni als regidors ni al públic. Perquè no s’obri, i perquè no s’ha rectificat l’horari exposar al públic?

Ja estan connectades, les plaques solars fotovoltaiques de l’edifici de l’escola?

Com així ningú de l’ajuntament de Sant Joan va assistir a una reunió sobre la promoció del patrimoni cultural dels municipis del Pla de Mallorca?

José Bauzá, de PSIB-PSOE: S’ha fet publicitat, del decret de nomenament de personal per dotar de mestres l’escoleta de música?

El servei d’atenció telefònica que presta l’ajuntament necessita millorar molt, ja que es bastant deficitari.

També necessita millorar el manteniment de les instal·lacions de Parc Infantil municipal.

Va entregar a l’equip de govern una sèrie de fotografies de coses en mal estat, tant dins el poble com a fora vila, i va reclamar que s’arreglessin.

Si esteu interessats en conèixer les respostes de l’equip de govern, les podeu veure i escoltar al web melisucre.cat.

Idò tot això va donar de sí aquest ple municipal fet el dia de Santa Catalina de 2015, dia en que va deixar la vida política activa una de les persones habituals de les darreres legislatures: na Catalina Gayà Bauçà, Peremates, que tant quan li va tocar estar a l’oposició com a l’equip de govern, i també a la batlia, va imprimir un caràcter especial a la gestió municipal. La seva recepta i la dels seus companys de partit és senzilla, però mala d’aplicar per la gent que no està avesada a fer feina per tot un poble: feina, feina i més feina per millorar contínuament l’ambient social dins el poble, i les prestacions que els vilatans hem de rebre de tots els estaments públics, començant per l’ajuntament, però també del Consell de Mallorca, de la Comunitat Autònoma, del Gobierno de Espanya, de la Unió Europea, i de tots els estaments i organismes que depenen d’ells. Ho podeu comprovar revisant totes les mocions i acords municipals que na Catalina i el seu grup municipal han anat duent a la consideració del plenari al llarg de tots els anys que ella n’ha estat membre.

Gràcies Catalina per tota aquesta feinada.

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 15

mel i sucre

l’hort des padrí

El mes de gener ANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

D

eim adéu a l’any 2015, un any en què la pagesia mallorquina va tenir una alegria amb la notícia que les ametles havien quasi doblat el preu d’alguns anys enrere i potser això contribuesqui a donar un poc més de bon tracte al cultiu dels ametlers, ja bastant abandonats.

Per als ametlers infectats pel brot sec i que mostren envelliment amb molta pelussa per les branques, serà bo fer-los un tractament amb oxiclorur de coure després de la caiguda de les fulles, quan estan en repòs, i ferho abans de partir a rebrotar o aparèixer la flor.

A començament de l’any nou, a Sant Joan ja és costum que la nit del 31 de desembre es faci baix el campanar. S’hi fa una trobada amb grups de persones que esperen les dotze campanades del rellotge per celebrar l’arribada de l’any nou.

Dia 5 de gener, entrada de fosca, arriben els Reis d’Orient, amb carrosses carregades de juguetes que són entregades als infants per Ses Magestats des de l’altar major de l’esglèsia parroquial.

Dia 16 de gener, en arribar la vesprada, s’encenen els foguerons organiztats per grups de veïnats o

per algunes entitats. La gent s’enrevolta al fogueró per torrar peces de porquim i entonar el cant de la ximbomba. I dia 17, a l’horabixa, treuen la imatge de Sant Antoni i el rector reparteix aigua beneïda a tots els que el visiten, tant si són persones com animals.

Diuen que la pluja de gener per al camp sempre va bé.

Dia 9 és Sant Julià i el dia s’allarga una passa de ca, i el dia de Sant Antoni, una passa de dimoni.

En lluna vella de gener talla la llenya el bon fuster.

Dia 25 és la conversió de Sant Pau i diuen que els nascuts aquest dia tenen la saliva beneïda per curar picades d’animalons petits.

L’any 2016 s’ha declarat l’any internacional dels llegums. Quan xerram de llegums feim referència als ciurons, les faves, les mongetes i llenties que se consumeixen en gra sec; el consum en verd es compta com a hortalisses. El cultiu de plantes lleguminoses té l’avantatge de deixar fixat el nitrogen a la terra millorant la fertilitat de cara a altres cultius.

En llocs protegits es poden fer els planters de tomatigueres, pebrers, albergínies, alfabegueres...

En lluna creixent és bon temps

per plantar o empeltar arbres fruiters de fulla caduca i també és convenient retirar la llenya de poda de per davall els arbres.

Som en temps d’eixarmar les voreres i cavar llobades, i també de collir cames roges, que són bones per depurar la sang.

Durant la lluna creixent, la vitalitat de les plantes és millor perquè la llum de la lluna les dóna més força.

Amb la lluna minvant també va minvant la vitalitat de les plantes i això fa que siguin més perceptibles les seves propietats medicinals.

A l’hort es poden sembrar alls, cebes, ravenets, enciams, endívies, bledes, julivert, naps, patanagó, porro, pèsols de bullir i altres hortalisses. També, per Sant Pau, es poden plantar tota classe d’herbes aromàtiques i en jardineria es poden plantar rosers i també podar o empeltar. També es poden sembrar margalideres, sàlvia, pensaments, clavellers, camèlies, hortènsies...

Entre les plantes silvestres comestibles, hi trobam les cames roges, els espàrecs, la vinagrella, el fonoll i, a més, una bona varietat de bolets que neixen per dins les garrigues i pinars.

15

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 16

mel i sucre

converses amb els amics La Penya Ciclista Sant Joan A finals dels anys setanta, un grup d’amics santjoaners varen fundar la Penya Ciclista de Sant Joan amb l’única finalitat de practicar com a aficionats l’esport del ciclisme, juntament amb l’excur-

El ciclisme a Sant Joan (V) ANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA” AMB LA COL·LABORACIÓ D’AMADOR BAUÇÀ BAUÇÀ “PASSOL” sionisme, és a dir, el cicloturisme.

Cada quinze dies organitzaven una sortida amb la bicicleta, corrien unes desenes de quilòmetres i després d’acabar l’etapa marcada es dinava amb la família, que es desplaçava en cotxe.

Grup de corredors de la Penya Ciclista al santuari de Consolació.

Grup de dones i jovenets de la Penya Ciclista, a la plaça des Pes des Porcs.

16

Varen fer sortides que acabaven a diferents santuaris de Mallorca i també per la serra de Tramuntana, a sa Calobra, Formentor...

A partir de l’any 1984 varen col·laborar en l’organització i participació a la Volta al Pla de Mallorca, amb altres agrupacions ciclistes d’altres pobles, som Sineu, Petra o Maria. Posteriorment s’hi afegiren altres grups ciclistes de Vilafranca, Llubí, Santa Margalida, sa Pobla, Lloret...

Aquesta cursa al Pla de Mallorca era de caràcter intersocial i es feia per invitació d’aquells ciclistes o aficionats al ciclisme que habitualment no participaven en competicions oficials.

L’any 1983 varen organitzar un viatge a Portugal, on varen fer unes quantes sortides amb bicicleta i la família es desplaçava amb autocar. Varen desembarcar a València, passaren per l’Escorial, Àvila, Salamanca, Ciudad Rodrigo, Coimbra, Cascais, Fàtima, Lisboa, Faro, Huelva, Sevilla, Granada i cap a València un altre pic per fer la tornada a Mallorca.

L’any 1984 varen fer un altre viatge, aquesta vegada sense bicicletres, amb autocar des de Mallorca embarcat fins a Barcelona i després fins a Suïssa, el sud d’Alemanya, el sud de França, Mònca, Andorra i el nord d’Itàlia, arribant fins a Venècia.

Va ser ja a finals dels anys vuitanta quan deixaren de tenir activitat com a Penya Ciclista.

El grup de ciclistes aficionats santjoaners Amb el pas dels anys també s’han anat reunint una sèrie de

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 17

mel i sucre

Pujant pel carrer Major, en una carrera per les festes patronals.

Dinar familiar de la Penya Ciclista, després d’una sortida amb les bicicletes.

Passant per davall del pont del Nuu de sa Corbata, a la serra de Tramuntana.

Dinar de companyerisme del grup de cilcistes aficionats santjoaners i familiars.

L’enyorat i estimat Joan Roig Bauzà.

Carrera de ciclistes locals a les festes patronals del 2010.

17

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 18

mel i sucre santjoaners a qui els agrada practicar l’esport de la bicicleta i fer una sortida dominical.

Encara ara es reuneixen tots els que volen i poden, cada diumenge a les vuit del dematí davant el campanar de l’església per iniciar la sortida.

Els darrers anys, el dia del divendres sant, fan una sortida amb la bicicleta que acaba amb un dinar de companyonia. També, per les festes patronals, organitzen i participen a una carrera només per als corredors locals.

Finalment, volem fder menció al fet succeït el dia 11 de novembre de 2012, ara ha fet tres anys, quan el grup de ciclistes santjoaners varen haver de patir el dia més trist i dramàtic de les seves sortides amb la bicicleta, amb l’atropellament i posterior mort d’en Joan Roig Bauzà. En Joan era una persona molt estimada al poble i sempre estarà en la nostra memòria. El recordarem com una bona persona, bon amic, bon pagès i bon aficionat al ciclisme.

Per escriure aquest capítol sobre la Penya Ciclista Sant Joan, hem comptat amb la col·laboració d’en Francesc Gayà, Fidever, i d’en Guillem Gayà, Cambuix, que ens han proporcionat tota la informació i fotografies. També ens ha ajudat en Joan Barceló, Perís.

El grup de la Penya Ciclista davant el bar Sa Granja, al carrer Major, a punt de fer una sortida.

Els corredors de la Penya Ciclista de Sant Joan als seus inicis.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

18

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 19

mel i sucre

Amb mirada de dona veus de dona

na reflexió personal a l’entorn de la primera sessió d’autoexigències, el taller que les dones del Col·lectiu Teranyines va desenvolupar a Sant Joan al llarg dels mesos d’octubre i novembre.

U

E

l Col·lectiu Teranyines aquest estiu em va demanar si voldria ser part d’un grup de dones que reflexionàssim sobre autoexigències. La proposta va ser espontània, una tarda d’estiu i jo no li vaig donar massa voltes.

Sempre que una dona, o un grup de dones, em demana ser part d’un col·lectiu de reflexió social, per la meva manera de ser, i perquè som una defensora de la necessitat de crear xarxes de coneixement, responc: Sí. Reflexionar des del feminisme ho veig una necessitat per a sobreviure en un món les regles del qual són pensades, escrites i legislades per a homes.

Vaig dir sí. I tant!

Era agost, el primer agost vivint a Sant Joan, i la veritat és que vaig pensar que seria un grup de lectura entorn a estudis de gènere. Fàcil, llegir, parlar, conèixer-nos extensió del coneixement, poc risc.

Començ, així, d’una manera tan personal, aquesta sèrie de reflexions que aniran sortint en els propers números de mel i sucre per explicar-vos com d’equivocada estava quan vaig pensar que seria un taller més i quin regal tan gran ha estat coordinar una sèrie de sessions d’autoexigències (si heu llegit bé coordinar) que van reunir entre 20 i 40 dones, d’entre 14 i uns 70 anys, a la sala polivalent de Sant Joan

La necessitat d’aprendre a dir: ‘Ou’, i de com construïm la nostra agenda?

CATALINA GAYÀ entre els mesos d’octubre i novembre. Com vaig acabar coordinant un grup d’autoexigències només s’explica per l’entusiasme de les dones del Col·lectiu Teranyines.

A l’agost, vam decidir que el taller versaria sobre quatre aspectes on pensàvem les dones generam autoexigències: l’agenda, el cos, l’espai personal i l’espai relacional. Només això! I que, per acabar les sessions, na Sònia Sans i na Marien Segura ens ensenyarien, durant 15 minuts, un ball, el que volguessin elles, però que ens recordassin la possibilitat de moure’ns, de canvi, de mutació. Elles van acceptar, com jo, a la primera.

Vaja quina aventura i quin viatge estava a punt d’emprendre el que havia de ser l’estiu més convencional dels últims 23 anys!

Escoltant les dones de Teranyines a les sessions que férem al convent a l’agost i al setembre, i pensant que els coneixement dels estudis de gènere que jo tenc són un ventall de lectures i propostes que he anat fent per a necessitat de sobreviure en un món patriarcal, vaig pensar: ‘Gayà, això serà un desastre’. Abocada al fracàs en la meva primera intervenció pública i social a Sant Joan.

Morta de por, carregada de llibres i molt trista per la mort de la meva padrina, el dissabte 24 d’octubre, em vaig trobar davant de 40 dones a les 19.30 hores. Recordàvem, com havia dit na Francisa Mas, exdirectora de l’Institut Ba-

lear de la Dona, a la sessió de presentació dels tallers, que l’autoexigència és un patró de comportament poc saludable i profundament injust.

Parlaríem aquell primer taller de l’agenda i posaríem la lupa en el que revela. Faríem grups i, després, debatríem entorn a les conclusions de cada grup. L’objectiu de la sessió era visibilitzar les activitats que feim en el nostre dia a dia per a preguntar-nos: ¿Volem fer totes les activitats que hi ha a la nostra agenda? ¿Quines volem fer i quines fem per inèrcia? ¿Què passa si no fem alguna activitat? ¿Com reaccionaria la resta? ¿I, sobretot, com reaccionaríem nosaltres?

Cares serioses, davant de tantes preguntes. Primer, però vàrem fer una sèrie de reflexions. Treballar en grup és la manera més enriquidora de generar coneixement si hi ha una obertura de ment. Si estam disposats a entendre que no tothom entén, veu i practica el món de la manera que ho fem nosaltres.

Jo, dreta a la sala més rectangular que he vist a la meva vida, tenia al davant cares de dones, encara no massa noms, però pel que veia eren dones que eren una mostra sociodemogràfica de Mallorca: estudiants joves d’institut, universitàries (fins aquí la gent amb qui acostumo a treballar) empresàries, mestresses de casa, infermeres, mestres, funcionàries... algunes de Sant Joan, d’altres de Sineu, de Palma, de Cala Blava...

19

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 20

mel i sucre Totes dones, amb una llibreta en les mans i un bolígraf.

Virgina Woolf escriu a Casandra: La dona lliure aprèn a desfer-se de les pors poc importants i a no témer a l’única gran por important perquè ja no és massa orgullosa per a compartirho amb altres.

Es formaren grups, la missió dels quals era mostrar les microrutines que hi ha en el nostre dia a dia, les tasques fixes, les feines que configuren el nostre temps i que nosaltres vivim amb normalitat. Era difícil, sense cap dubte, perquè qüestionar la normalitat implica deixar de veure-la i, sobretot, deixar de sentir-la com a normal i començar una acció crítica de pensament, primer, i d’acció.

A la presentació del taller, unes setmanes abans, na Francisca Mas ens havia explicat que es tractava d’aprendre per a desaprendre. Ho vareu poder llegir al número anterior d’aquesta revista.

Na Xisca era a la sala i em mirava amb mitja rialla. Ella era més conscient que jo del que estava demanant a 40 dones l’últim dissabte d’octubre del 2015, fosca negra a fora, vent i fred com no n’ha tornat a fer des de llavors, com a mínim el dia que jo escric aquestes línies.

A la meva tesi doctoral el que faig és reflexionar sobre el coneixement social compartit en el camp del periodisme: com funciona, quines són les regles no escrites però que es perpetuen, la incorporació d’aquestes regles i com les reproduïm i, després, la possibilitat de disrupció, de canvi, de qüestionament d’aquestes regles i les alternatives.

Les 40 dones, en el fons, havien de fer el mateix: visibilitzar que les limitacions de gènere són construccions socials: homes i dones podem fer el mateix si realment entenem que la igualtat no només és un concepte que es

20

Virginia Woolf l’any 1939.

treballa a les aules.

Feia dies que jo pensava quines regles mouen les dones a Mallorca, a Sant Joan: per què a les botigues majoritàriament sempre hi trob dones?, per què a les places encara hi ha grups de joves (homes) i grups de joves (dones) separats...?, per què les persones que caminen de nit pels límits de Sant Joan són majoritàriament dones? per què els fusters i els mecànics són homes? per què són dones les que solen agranar la carrera?

A la sala rectangular, les dones treballaven creant llistes infinites amb tot allò que fan (i que és moltíssim) i jo mentre explicava que la forma hegemònica de poder, i també de llibertat, a la nostra societat és burgesa, masclista, heterosexual i heteroeròtica. Per tant, la forma com construïm la nostra agenda és la síntesi o representació d’aquest món patriarcal,

d’aquestes normes, de les seves prohibicions (en el nostre context no explícites, però sí reals), dels deures, de les frases fetes, dels tòpics, dels mecanismes que internalitza una persona que és socialment construïda com a dona.

I recordava allò que Simon de Beauvoir reflexiona a la seva obra: una persona no neix dona, però arriba a ser-ho: és la civilització en conjunt qui elabora aquest producte.

Pensam, per exemple, en la diferenciació de colors, blau i rosa (per què?), pensam, per exemple, en les juguetes, cotxes i pepes (per què?). I les posava l’exemple dels muxes, a Mèxic. Uns éssers que van néixer amb genitals masculins, els fills petits de la família, i que la societat vesteix i educa com a dones per tal que es facin càrrec de la cura de la família. Per què és necessari ser /aparèixer com a dona per a cuidar?

Passaven els 20 minuts de discussió grupal i començaven les conclusions. I, aquí, era quan m’adonava que aquesta aventura tenia sentit ple, que aquesta segurament és la millor entrada que una persona pot tenir en una comunitat.

Les 40 dones me regalaven coneixement deconstruït: s’havien pensat sense por, havien dibuixat les seves agendes i estaven disposades a compartir-la.

Aquest n’és un llistat d’algunes de les conclusions i el reprodueixo com a llistat perquè crec que pot ser aplicable per a cadascuna de nosaltres, cadascuna de manera diferent segons l’edat i les seves circumstàncies.

1. A les agendes de les dones hi ha dos calendaris vitals: el culturalment acceptat per a la societat i el que és important per a les dones. (A la sala Polivalent de Sant Joan, arribàvem a la reflexió que Marcela Lagarde, una de les

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 21

mel i sucre mestres més importants dels segles XX i XXI d’estudis de gènere, construeix a la seva tesi doctoral).

com una (jo) vol i d’incoporar de manera urgent la corresponsabilitat en el vocabulari i en l’acció de casa nostra.

2. Associada a la primera conclusió, encara un altre aspecte important: l’agenda és una mostra de la doble (o triple) jornada de treball.

Hi ha la nostra feina, hi ha tasques associades a la família, hi ha tasques pròpies.

A l’agenda, hi ha espais i tasques que socialment són construïts com a per dones. És a dir, hi ha mostres d’allò que s’espera de nosaltres, per a ser dones, encara que no estigui escrit enlloc.

Exemples: fer el dinar, ser la gestora de la família, recordar aniversaris, recordar cites a metges. ¡Les dones som una gran agenda per a qui ens envolten!

7. A la nostra vida un dia deim, “ou”, i l’agenda es reconfigura, canviam nosaltres i canvia l’agenda. Dir aquest “ou” és un aprenentatge en tots els nivells, personal, familiar i social. Suposa desaprendre tot allò que se’ns ha ensenyat que hem de fer com a dones. Posar en pràctica aquest Ou, implica negociar, delegar, parlar, generar canvis i estar disposades a tenir un altre rol dins del nostre entorn.

4. A la nostra agenda, hi ha rols heretats: ser dona és cuidar, ser dona és protegir, ser dona és estar pendent dels altres, de la vida dels altres, de la gestió de la vida dels altres...

5. A la nostra agenda, hi ha poc temps personal i si n’hi ha és fruit d’una gestió i un debat familiar o, fins i tot, d’encaixar-lo com es pugui.

6. La nostra agenda és una conseqüència, i una mostra, de la necessitat d’ aprendre a delegar més, de no voler controlar, de no voler que les coses passin o es facin

Aquests darrers punts eren una autocrítica, l’autoexigència que comença a ser vista com una necessitat de canvi personal que implica canvis.

Set conclusions importants, un primer dia. I rialles i frases fetes.

I reflexió. Na Sonia i na Marien ens ensenyaven a parar moviments. De peu, ballàvem cinc cançons intentant controlar, fins on volíem, diferents parts del cos.

Si saps aturar el dit petit, per què no aprenem a aturar un humor, una activitat a la nostra agenda amb la que no estam d’acord o a desaprendre certes rutines.

Em permeto fer preguntes a les lectores del mel i sucre: com construeixes la teva agenda? I us anim a respondre sense por, ningú és expert, però viure en una co-

munitat és poder parlar, poder compartir, poder construir i aquesta essència no s’ha d’oblidar. Entre totes, podríem generar un gran decàleg de corresponsabilitats.

Na Xisca Mas explicava a la seva xerrada que el qüestionament profund i crític del concepte d’autoexigència, les dones el començam a fer a una certa edat, quan ja patim o hem patit, els efectes negatius d’aquesta actitud.

Les joves que hi havia al taller són una mostra de la responsabilitat que totes les generacions tenim unes amb les altres. De fet, una de les més joves explicava que, en uns anys, quan comparteixi pis, voldrà que estigui ordenat... De moment, va a l’institut. Com ho farà? Pactarà? Delegarà? Ho farà ella? Relativitzarà l’ordre?

Una altra jove explicaria en una altra sessió que en el seu institut fan grups de neteja: nin i nina, nin i nina... Ella s’havia adonat que qui realment assumia la responsabilitat de netejar eren elles. Per què?, es demanava.

Tenia por que si ho deia a la mestra, el resultat fos un regany als nins, quan, deia la jove, la reflexió ha de ser molt més profunda.

El meu correu és catalinagaya@gmail.com. Encantada de rebre reflexions i de compartir-les amb qui sigui per a generar canvis!

El proper article serà sobre les autoexigències en el cos.

’s Ien solar dD ns -N1vv m5 N Ua cap de cantó amL el carrer Cnió i la prolonuació del carrer de Tant Soan .el FF E5 v Ez

21

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 22

mel i sucre

Un testament del segle XIX investigació

Jaume Noguera Coll (1810-1864), arrendador de la possessió de Son Gual FRANCESC

L

a diàspora dels amos de possessió, arrendataris o conductors (aquest darrer terme és el que trobam profusament registrat als contractes d’arrendament), la podem exemplificar amb aquest matrimoni format per un cònjuge originari de la vila de Santa Eugènia (Noguera) i l’altre, natural de Sant Joan però d’ascendència llucmajorera (Ginard).

Resseguir la descendència d’aquesta nissaga al llarg dels segles XIX-XX, és l’objectiu perseguit en aquest article. Per això ens hem servit d’aquest testament, custodiat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, dels llibres sagramentals de l’Arxiu Parroquial, padrons de població, llibres del Registre Civil i les obres de diversos d’autors consignades a la bibliografia. El que aquí modestament es tracta, és constatar com un col·lectiu, els arrendataris, formaren un grup significativament important a l’àmbit local, tant pel seu potencial econòmic com pel seu prestigi. Els successius matrimonis entre els descendents d’aquestes nissagues denoten l’existència d’una estratègia matrimonial encaminada a mantenir i consolidar el patrimoni familiar. La seva forta influència social, hom la pot constatar amb la participació en els ajuntaments i altres càrrecs de l’administració local.

Des del caire onomàstic, és interessant de constatar com a través d’aquestes nissagues es varen introduir llinatges, absents en aquella època al repertori de la localitat. En aquest cas concret, el llinatge Noguera no va tenir continuïtat per la manca de fills mascles. Les filles entroncaren amb sengles famílies d’arrendataris que s’establiren a les poblacions de Montuïri (Son Comelles), Manacor (Albocàsser) i Sant Joan (Son Gual).

22

CANUTO BAUÇÀ

1. JAUME NOGUERA COLL, ARRENDADOR DE SON GUAL Jaume Noguera Coll (18101864), fill de Jaume i d’Antònia Aina, natural de Santa Eugènia, fou l’arrendador de Son Gual durant el període 1844-1864,1 d’aquí que fos conegut amb el malnom “de Son Gual” que trobam consignat en els llibres d’actes del consistori santjoaner. Era casat amb Bàrbara Ginard Munar (1806-1887), natural de Sant Joan, filla d’Esteve i de Bàrbara, amb la qual va tenir tres filles, Antònia Aina, Francina Aina i Bàrbara.2 Féu part de l’ajuntament santjoaner el període 1856-1863. Fou regidor el 1856 (a partir del dia 1 de desembre) i 1857. Tinent de batle el 1857 (a partir del 12 de març), 1858, 1859, 1860, 1861, 1862 i finalment batle el 1863. Jaume Noguera finí el dia 6 de gener de l’any 1864, tres dies desprès d’haver fet testament.

Els béns de Jaume Noguera de Son Gual, estan registrats amb el núm. 794 a l’Amillarament de l’any 1864 i són els següents: – Son Munar, A-16, 2 quartons i 5 destres; – Son Baró, G-185, 1 quartó i 74 destres de pinar; – sa Mostra, H-322, 24 destres; – es Pujol, J-536, 70 destres; 29 destres de vinya; – Son Baró, G-134, 2 quartons; 33 destres de vinya; – Son Baró, G-135, 27 destres de vinya; – Son Munar, A-17, 2 quartons i 3 destres.

La suma total de les terres és de 2 quarterades, 3 quartons i 65 destres.

També era propietari d’una casa al carrer del Frare (Bonavista) núm. 24 i d’una caseta a fora vila.3 Aquesta és la descendència de Jaume i de Bàrbara:

1. BÀRBARA NOGUERA GINARD (1838-1899) DE SON GUAL Filla de Jaume i de Bàrbara. Era casada amb Andreu Alcover Llull (1839-1911), natural de Sineu.4 Aquest matrimoni i la seva descendència foren els arrendadors de la possessió de Son Comelles (Montuïri) documentats durant el període 1857-1924. Els fills de Bàrbara i d’Andreu es varen establir a Montuïri i foren coneguts tots ells amb el malnom “de Son Comelles”, aquesta és la seva descendència: 1.1. Antoni Alcover Noguera (n. c. 1869) de Son Comelles. Fill d’Andreu i de Bàrbara. Fou jutge municipal de Montuïri el 1898 i 1899. No tenim més dades sobre ell.

1.2. Maria Alcover Noguera (1872-1934) de Son Comelles. Filla d’Andreu i de Bàrbara. Era casada amb Benet Camps Riera (18701939), fill de Gabriel Joan Camps Lladó (1834-1918) de Son Gual i de Margalida Riera Jaume (n. ?) Barrufau, de Manacor. Sembla que varen estar per amos en alguna possessió del terme de Llucmajor, ja que allà hi varen néixer els dos fills: 1) Gabriel Camps Alcover (1901-1988) de Sabor, casat amb Miquela Ferrer Fontiroig (n. ?) de Llorito, filla de Jaume Ferrer Jaume, Traquet, majoral de la possessió de Son Joan Arnau (Llorito). 2) Andreu Camps Alcover (1912-1966) de Galiana, casat amb Bàrbara Amengual Martorell (19131995) de Son Trobat. El 1945 conraven la possessió de Tagamanent (Montuïri) i posteriorment varen adquirir la possessió de Galiana (Montuïri).

1.3. Bàrbara Maria Alcover Noguera (1874-1929) de Son Comelles. Filla d’Andreu i de Bàrbara.

Religiosa. Monja tancada del convent de Santa Clara. Professà el 1902.

Durant els trenta anys de vida mona-

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 23

mel i sucre cal fou secretària, infermera, sagristana i procuradora del convent. Finí a l’edat de 56 anys i fou sepultada al vas del convent (Oliver, 1999: 124).

1.4. Magdalena Alcover Noguera (1878-1944) de Son Comelles.

Filla d’Andreu i de Bàrbara. Era casada amb Rafel Manera Cerdà (n. c. 1871) Ros, jutge municipal de Montuïri durant el període 18781882. Estaven domiciliats el 1924 a la Plaça Vella núm. 25 (Montuïri).

1.5. Jaume Alcover Noguera (1878-1935) de Son Comelles. Fill d’Andreu i de Bàrbara. Va néixer a Son Comelles i posteriorment fou l’arrendador fins devers el 1924. Fou batle de Montuïri des del 15 de gener fins al 26 de febrer de 1930. Morí a l’edat de 55 anys, en un tràgic accident el 14 de novembre de 1935, en que amb quatre persones més anaven a Inca al Dijous Bo amb un cotxe que conduïa el seu fill Andreu. Havia adquirit una porció de la possessió de Son Collell, d’aquí que tota la seva descendència fos coneguda com “de Son Collell”. Era casat amb Antònia Ribas Nicolau (n. c. 1879) de Can Costa, amb la qual varen tenir quatre fills: 1) Andreu Alcover Ribas (19072008) de Son Collell, centenari de la vila el 2007. 2) Bàrbara Alcover Ribas (1909-1945) de Son Collell. 3) Rafel Alcover Ribas (1911-1996) de Son Collell. 4) Jaume Alcover Ribas (1913-1991) de Son Collell.

2. ANTONINA AINA NOGUERA GINARD (n. c. 1838) DE SON GUAL Filla de Jaume i de Bàrbara. Era casada amb Jaume Oliver Ferragut (1839-1910) des Calderers, fill

d’Antoni Oliver Bauçà (1808-1861) des Calderers i de Francina Aina Ferragut Nicolau (1805-1871) de Son Dixopta.

Jaume Oliver i Antonina Aina Noguera anaren, casats de fresc, a conrar un lloquet del llogaret de Cas Canar, en el terme municipal de Sencelles; allà varen néixer dos dels seus fills: Antoni (n. c. 1863) i Francina Aina (n. c. 1865). L’estada a Sencelles fou de poca durada, i sembla que a conseqüència de la mort del seu sogre Jaume Noguera (m. 1864), amo de Son Gual, varen tornar a Sant Joan. En el padró de l’any 1868, el trobam registrat com l’arrendador de Son Gual, juntament amb la sogra Bàrbara Ginard i la cunyada Francina Aina Noguera. A Sant Joan va néixer el tercer fill, Jaume (n. c.

1867) i morí l’esposa Antonina Aina.

Al cap de poc temps es va casar de segones núpcies amb la cunyada Francina Aina, i sembla que és en aquesta època quan va passar d’arrendador a la possessió d’Albocàsser.

Dels fills del primer matrimoni de Jaume Oliver Ferragut, Antoni i Jaume, no en sabem gairebé res.

Ambdós són registrats al padró de l’any 1891, al carrer de Bonavista núm. 22. Antoni, de 27 anys, conrador, era casat però no hi consta el nom de l’esposa. Jaume, de 22 anys, amb el tractament de Don, hi surt com a estudiant; sembla que és el metge citat al llibre Apuntes Històricos de Petra, a l’apartat que tracta de l’epidèmia de grip de l’any 1918 i les conseqüències que tengué a Petra: “...Llegaron en ésta, los atacados al número de 400, distinguiéndose por su abnegación y humanitarios servi-

cios a los enfermos, el médico de esta villa, don Jaime Oliver y Noguera, y las religiosas Terciarias de San Francisco.” També el trobam consignat a la subscripció popular que va dur a terme l’ajuntament petrer per tal de sufragar les sepultures, enterraments i altres despeses derivades de l’atenció als afectats per l’epidèmia.

El metge Jaume Oliver, hi contribuí amb 20 pessetes. A la mateixa llista s’esmenta un pagament als serveis realitzats pel metge santjoaner Sebastià Soler. És molt probable que Jaume Oliver Noguera s’establis a Petra i, presumiblement, allà són els seus descendents.

3. FRANCINA AINA NOGUERA GINARD (n. c. 1841) DE SON GUAL Filla de Jaume i de Bàrbara. Era casada amb el seu cunyat Jaume, que havia enviudat de la seva germana Antonina Aina. Francina Aina Noguera i Jaume Oliver varen tenir 6 fills i tots ells portaren el malnom “d’Albocàsser”: 3.1. Francina Aina Oliver Noguera (1870-1902) d’Albocàsser.

Filla de Jaume i de Francina Aina.

Era casada amb Joan Camps Riera (1867-1958) fill de Gabriel i de Margalida. Natural de Llorito. Succeí el seu pare al front de la possessió de Son Gual (Sant Joan) i fou conegut a Sant Joan com “l’amo de Son Gual”.

El 1918 va adquirir la possessió de Son Gil (Sant Joan) per 108.000 pessetes. El 1929 comprà el lloquet de Son Font i les terres juxtaposades de Son Fonoll, la suma de les quals eren unes 300 quarterades d’extensió i les va establir. Formà part diverses vega-

23

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 24

mel i sucre des l’Ajuntament santjoaner, fou regidor del Partit Conservador durant els períodes 1899-1904 i 1906-1922.

Finalment fou altra vegada regidor del 26 de febrer de 1930 al 20 d’abril de 1931. Morí a la possessió de Son Gual el 4 de juliol de 1958, als 91 anys (Company, 2000: 77).

Joan i Francina Aina foren els arrendadors de la possessió de Son Gual. Francina Aina morí sobtadament als 32 anys, quan es trobava accidentalment a la possessió d’Albocàsser.5 Aquesta és la seva descendència: Aquests són els fills del primer matrimoni: 3.1.1. Gabriel Camps Oliver (1890-1900) de Son Gual. Fill de Francina Aina i de Joan. Morí a l’edat infantil, de gastroenteritis.

3.1.2. Margalida Camps Oliver (1897-1900) de Son Gual. Filla de Francina Aina i de Joan. Morí a l’edat infantil, de gastroenteritis.

3.1.3. Gabriel Camps Oliver (1901-1971) de Son Gual. Fill de Francina Aina i de Joan. Fadrí.

Succeí el seu pare al front de la possessió de Son Gual. Tres generacions de llinatge Camps (pare, fill i nét) varen estar d’amos a Son Gual des del 1886 fins al 8 de setembre de 1960. Gabriel Camps fou regidor per part del Partit Conservador a l’Ajuntament santjoaner durant el període 1931-1933. En les eleccions parcials de regidors de l’abril de 1933 es presentà per la candidatura del Centre de Dretes Republicà i va ser el candidat més votat, amb 341 vots. El 1933 fou elegit primer tinent de batle, càrrec que ocupà fins al 12 de març de 1936. Durant la Segona República participà en la fundació de diverses entitats de caràcter dretà com la societat Defensa Social Republicana i l’associació d’Arrendataris i Parcers de Finques Rústiques de Sant Joan.

El 1936 fou membre fundador i vocal segon del Club Esportiu Sant Joan. El 1930 fou president de l’entitat cultural Nuestro Club. Fou nomenat batle pel Governador Civil el 25 d’agost de 1938 i destituït el 4 d’octubre del mateix any. Acabada la Guerra Civil, el governador civil el tornà a designar batle de Sant Joan, càrrec del qual

24

va prendre possessió en la sessió de l’1 de maig de 1939 i fou de curta durada, ja que va estar al davant de la corporació devuit mesos. El 1941 fou nomenat cap local de la Falange. Fou nomenat regidor el període 19451949. El 1952 prengué possessori de la regidoria pel terç corporatiu. Fou segon tinent de batle el 1955-1956, primer el 1956-1957 i altra vegada regidor el 1957-1958. El 1961 tornà a prendre possessori del càrrec de regidor pel terç sindical i fins al 1967 fou primer tinent de batle.

Fou un home especialment dotat per als negocis tot i que returava. A més de gestionar les seves finques agrícoles el 1944 obrí amb el seu cunyat Gaspar Oliver Matas (1907-

1972) de Solanda, la Fàbrica d’Embotits Gabriel Camps, que fou coneguda popularment com la Matança.

Morí el 2 de setembre de 1971 al carrer de Bellavista núm. 36 (Company 2000: 43).

3.1.4. Margalida Camps Oliver (n. ?) de Son Gual. Filla de Francina Aina i de Joan. Era casada amb Martí Truyols Febrer (n. c. 1896) Rafalino, de Manacor, tengueren dos fills: 3.1.4.1. Monserrat Truyols Camps (n. c. 1929) de Son Gual. Fill de Martí i de Margalida. Féu estudis de dret a la Universitat de Deusto (Navarra) i es llicencià el 1951 a la Universitat de Valladolid. Treballà amb els seus oncles Gabriel Camps i Gaspar Oliver en la gestió de la fàbrica d’embotits la Matança, de la qual posteriorment es féu càrrec. Quan tenia 30 anys, fou nomenat batle de Sant Joan en substitució de Ramon Gayà Carbonell, Apotecari. Des del primer moment, però, es trobà incòmode en el càrrec i aconseguí que li fos acceptada la renúncia al cap de

quatre mesos d’haver-se incorporat a la batlia. En la sessió extraordinària del ple de l’Ajuntament del 24 de febrer de 1960 va ser substituït per Joan Bauçà Bonet, Cotanet. Durant la seva breu gestió s’aconseguí un crèdit bancari i un ajut de la Diputació Provincial de les Balears per asfaltar la carretera de Vilafranca, entre la sortida del poble i la carretera de Manacor.

Al final de 1966 fou elegit regidor pel terç corporatiu i prengué possessió del càrrec el 5 de febrer de 1967.

Va ser segon tinent de batle del 5 de febrer de 1967 al 26 de de gener de 1970 i regidor del 26 de gener de 1970 al 3 de febrer de 1974 (Company 2000: 53).

3.1.4.2. Margalida Truyols Camps (n. c. 1930) de Son Gual. Filla de Martí i de Margalida. Era casada amb Monserrat Galmés (n. c. ?) metge, de Manacor. Fill d’ambdós fou Gabriel Galmés Truyols (Manacor 1962) novel·lista (GEM, VI: 143).

Joan Camps es va casar de segones núpcies amb Antònia Bou Bauçà (n. c. 1869) Pago i tengueren tres filles: 1. Antònia Camps Bou (19071986) de Son Gual. Filla de Joan i d’Antònia. Era casada amb Martí Truyols Febrer (n. c. 1896) Rafalino, de Manacor, el qual havia enviudat de Margalida Camps Oliver, germanastra de la seva difunta esposa.

Antònia i Martí tengueren dues filles: Joana Maria Truyols Camps, casada amb Salvador Despuig (descendent col·lateral del cardenal Despuig) i Maria Antònia Truyols Camps.

2. Maria Antònia Camps Bou (1908-1986) Pago o de Son Gual.

Filla de Joan i d’Antònia. Era casada amb Gaspar Oliver Matas (19071972) de Solanda. No tengueren descendència.

3. Bàrbara Camps Bou (19101952) de Son Gual. Natural de Sant Joan. Religiosa. Sor Bàrbara de Sant Gabriel de la Dolorosa. Germana de la Caritat. Professà l’any 1936.

Treballà en l’ensenyança de pàrvuls i a la Casa de Família, a Ciutat. Morí a la possessió de Son Gil (Sant Joan), (Estelrich 1993: 149).

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 25

mel i sucre 3.2. Francesc Oliver Noguera (n. c. 1872) d’Albocàsser. Fill de Jaume i de Francina Aina. No tenim més dades sobre ell.

3.3. Miquel Oliver Noguera (n. c. 1874) d’Albocàsser. Fill de Jaume i de Francina Aina. Fou quintat a Sant Joan, el 1893, i caigué soldat a la guerra de Cuba, però va fer permuta amb Mateu Ferrer Sabater. Fou batle de Manacor el 1903. No tenim més dades sobre ell.

3.4. Joan Oliver Noguera (n. c.

1876) d’Albocàsser. Fill de Jaume i de Francina Aina. Es presentà pel partit liberal de Manacor, districte 4t, a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. No tenim més dades sobre ell.

3.5. Antonina Oliver Noguera (n. ?) d’Albocàsser. Filla de Jaume i de Francina Aina. No tenim més dades sobre ella 3.6. Bàrbara Oliver Noguera (1878-1950) d’Albocàsser. Filla de Jaume i de Francina Aina. Era casada amb el seu cosí, Antoni Oliver Gayà (1863-1936) des Calderers.

APÈNDIX DOCUMENTAL TRANSCRIPCIÓ DEL TESTAMENT

El testament de Jaume Noguera, que transcriurem a continuació, fou protocol·litzat pel notari de Sant Joan Joan Bauçà Matas.6 En el predio Son Gual, distrito de la villa de San Juan, a los tres enero de mil ochocientos sesenta y cuatro.

En el nombre de Dios todo poderoso y de la inmaculada Virgen purísima, yo Jayme Noguera conductor del predio Son Gual, hijo de Jayme y de Antonia Ana Coll, de sincuenta años de edad, natural del lugar de Santa Eugènia y vecino del pueblo de San Juan. Hallándome en cama enfermo de gravedad, peró en todo mi entero juicio y clara palabra y parecer de los testigos que se espresaran y de mi el notario receptor y conocido por los mismos, ordena mi último testamento nuncupativo en la forma siguiente: Primerament nombro por mis albaceas a don Lorenzo Ginard, presbítero y a Pedro José Payeras, a quienes suplica se sirvan acceptar este encargo y hacer adimplir lo que a continuación se ordenarà y es mi

voluntad que en el dia de mi fallecimiento celebren mi funeral a voluntad de mis albaceas y para esto destino la cantidad de doce libras moneda mallorquina y doce que pagaran mis herederas para el funeral de Bárbara Ginard mi consorte.

Lego al señor rector o vicario de la parroquia en que moriré, sinco sueldos por su derecho parroquial según le corresponde.

Lego a la casa santa de Jerusalen, por via de limosna para custodia de ella, sinco sueldos, moneda mallorquina, por una sola vez.

Lego por toda parte heredad y legítima a Antonia Ana, Francisca Ana y Bárbara Noguera Ginard, mis hijas, sinco sueldos y hererderas mias les instituyo in estirpe anonim capita.

Lego a todas y cualesquiera personas a quien tengo obligación de hacer memòria en esta mi última disposición para más valides de ella sinco sueldos.

Satisfecho cuanto queda dicho todas y cualesquiera deudas y obligaciones que en el dia de mi fallecimiento resulten contra el del remanente peró de todos mis bienes muebles inmuebles semovientes créditos y acciones instituyo por mi heredera universal usufructuaria durante su vida a Bárbara Ginard, su esposa y propietarias a Antonia Ana, Francisca Ana y Bárbara Noguera Ginard, mis hijas, a sus voluntades, sin que estas puedan tomar inventario a su madre como heredera usufructuaria, ni pedirle cuenta alguna de lo que haya obrado, dándole facultad que les reparta mis propios inmuebles en partes iguales a las tres mis hijas y herederas propietarias y en cuanto a los semovientes, créditos, granos y demás efectos que existieran en el dia de mi fallecimiento, que sean propios suyos, les repartirá entre las tres herederas propietarias.

Esta es mi última voluntad mia y quiero valga por derecho de testamento y si no valdrá o valer no podrá, quiero valga por derecho de codicil o de donación por causa de muerte o de la mejor especie de última voluntad que podrá tener mas valides.

Anulando todos los que acaso tengo hechos anteriores a este. Así lo otor-

ga a presencia de los testigos al efecto requeridos y firma ante ellos y lo son don Gabriel Terrasa cura párroco, presbítero, Antonio Barceló, jornalero y Antonio Font, vecinos de la presente y han manifestado no tener inpedimento para serlo. De todo lo cual y de haver sido requerido para la autorización lo firmo signo y rubrico y doy fe.

BIBLIOGRAFIA Arbona, Onofre (Coord.) (2001). Montuïrers que han deixat petjada. Montuïri: Revista Bona Pau. Bauzà Adrover, Cosme (1940). Fragmentos Históricos de la Villa de San Juan. Edició mecanografiada.

Canuto Bauçà, Francesc (2003). “Els Oliver dels Calderers, una nissaga d’arrendadors (segles XVIII-XX).” A: La família Oliver dels Calderers. Monografies santjoaneres, 15. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines. Pàg. 27-59.

Canuto Bauçà, Francesc (2009). “El carrer d’en Socies (segles XVII-XX).” A: Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa. Monografies santjoaneres, 20. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

Pàg. 77-137.

Canuto Bauçà, Francesc (2013). “Un contracte d’arrendament de Son Brondo (s. XIX). La família Camps (i III)” A: Mel i Sucre, núm. 402, pàg. 13-19. Sant Joan: Obra Cultural de Sant Joan.

Company Mates, Arnau (2000). Batles i regidors de Sant Joan (1900-2000). Sant Joan: Ajuntament de Sant Joan.

Estelrich Costa, Josep (1993). La Parròquia de Sant Joan (1900-1993).

Monografies santjoaneres, 1. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines Ginard, Antoni; Ramis, Andreu (2009).

“Família i territori. Els Munar del Pujol.”

A: Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa. Monografies santjoaneres, 20. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

Pàg. 261-314.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM).

22 vols. Mallorca: Promallorca, 1988-98.

Miralles, Joan (1995). Un poble, un temps.

Palma: Miquel Font Editor, 2ª edició.

Munar, Felip (1999). “Un contracte d’arrendament de la possessió de Son Joan Arnau de l’any 1898.” A: 3es Jornades d’Estudis Locals. Mancomunitat del Pla de Mallorca. Lloret de Vistalegre, 27-28 març 1998. Pàg. 165-174.

Oliver Oliver, Jaume (1999). “Bàrbara Maria Alcover Noguera ‘de Son Comelles’.” A: Montuïrers que han deixat petjada, pàg. 124. Montuïri: Revista Bona Pau.

25

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Pรกgina 26

mel i sucre

26

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 27

mel i sucre

opinió

He/he tornat/devuelto el/el calendari/calendario de l’ajuntament/del ayuntamiento…

JOAN SASTRE, MARIÓ

… i ho he fet perquè l’he trobat ofensiu pels meus principis, uns principis que duc tota una vida defensant, per ventura relaxadament, però també amb fermesa.

No vos penseu que sigui que en tingui molts, de principis, però el pocs que queden vius als meus 56 anys són més forts i més caparruts de cada dia que passa.

El motiu de la devolució? Idò que enguany el meu ajuntament ha decidit fer els calendaris que ens obsequia als vilatans en semiTIL: castellà i català.

Quan el vaig veure em vaig fer

aquell qui no vol la cosa, ja s’haurà institucionalitzat el calendari bilingüe... I més envant ja ho veurem!

No me va agradar gens, i els ho vaig voler fer saber. El dia de les eleccions va venir bé trobar junts el líder local del PI i el líder local del PP, que entre tots dos partits governen el nostro ajuntament, i vaig oficialitzar solemnement la devolució al líder del PI dient-li que li tornava a ell en persona perquè era ell qui m’havia decebut: del PP ja sé què en puc esperar sobre aquest tema, però

Ja que hi eren haurien pogut fer també bilingües els números: 1/1, 2/2, 3/3...

aquesta reflexió: Hi deu haver qualcú a Sant Joan que, per saber en quin mes de l’any se troba, el necessiti veure escrit en castellà?

Com que la resposta és no, idò la intenció de fer-lo bilingüe deu ser una altra. Descartat el sentit pràctic, queda el sentit ideològic: el volen fer just en castellà, com en “los viejos tiempos”, però com que no s’han atrevit, idò han adoptat l’estratègia TIL del seu ex-lider Bauzá, de trist record: fer-lo en castellà/català i l’any que ve, si ningú diu res, com

del PI m’esperava que hi tinguessin un poc més d’esment. I encara hi vull afegir que vaig decidir tornar-lo i no fer-ne una crema simbòlica en el fogueró de Sant Antoni, perquè era una despesa pública i trob que si qualcú l’ha de destruir no he de ser jo: que decideixin ells què llamps en volen fer. Varen ser bons per encarregar-lo així, i ara ho hauran de ser per veure què en fan del meu calendari que ara ja es seu.

I encara un altre detall que ens dóna pistes del que podem arribar

a veure en aquest pacte PI-PP: quan el líder del PI va entendre el sentit de la meva devolució li va faltar temps per apuntar directament amb el dit el líder del PP i articular un lacònic i acusador: “han estat ells!” Una trista defensa per un començament de legislatura: acusar públicament el teu soci de govern no es precisament una bona manera de consolidar un bon equip amb pretensions de governar un ajuntament. Quan tens un soci els èxits s’assumeixen a parts iguales, i les cagades també, sigui qui sigui qui ha pres la decisió. I si hi ha roba bruta per rentar, se renta en privat, mai en públic. A jo, per descomptat, m’hagués reconfortat molt més una resposta tipus “en tornar-hi farem es cap més viu” o fins i tot un simple i evasiu “en parlarem...”

Que voleu que vos digui?, una resposta així m’hauria comunicat més sentit de govern i de voler arreglar les coses en un futur que la sortida fàcil de l’acusació.

Ja sé que tant el tema del calendari com el de la reacció són petits detalls, però trob important destacar que qualsevol persona que ha tocat poder sap que governar és més cuidar els petits detalls que encarregar grans obres. Se veu que alguns dels integrants de l’actual equip de govern del nostre ajuntament encara no ho ha descobert, o per ventura es més senzill: per ventura no ho volen descubrir. No de bades la gestió dels petits detalls o de les grans obres donen rendiments totalment distints… Uns se reparteixen entre molta gent, i altres es poden concentrar en poca gent; vet aquí la gran diferència.

27

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 28

mel i sucre

Ueim n pensament

Europees 1

NNN ueour 3ic

GUILLEM SERRA BOU,

D

urant els darrers anys el Govern espanyol i diverses entitats d’afiliació franquista i/o ultracentralista, han postulat que una eventual independència de Catalunya provocaria que aquesta quedés fora de la Unió Europea, fora del Mercat Comú Europeu, fora de l’Euro, i fora d’Europa en general. Cal assumir, doncs, que pel fet de ser Europa un continent cultural, és a dir, una construcció històrica i social, té per tant diferents punts de vista i diferents “límits” i “unions”. Per tant... quantes “europes” diferents hi ha? Quines diferències tenen? Hi ha criteris per pertànyer a cadascuna d’elles? Convindria fer-ne un pensament... geogràfic!

Comunitats, unions, aliances...

Després de la Segona Guerra Mundial, les propostes d’integració europea eren considerades per molts com una manera d’evitar un altre conflicte bèl·lic entre posicions extremistes i alhora promoure el desenvolupament econòmic de la postguerra. De fet, l’any 1944 es crea el Benelux (l’associació de Bèlgica, Holanda i Luxemburg), mostrant de certa manera el pas que havia d’emprendre Europa. Churchill, primer ministre britànicl també va contribuir a aquesta idea pronunciant un cèlebre discurs l’any 1946 on parlava ja d’uns “Estats Units d’Europa”. A causa d’això, apareixen diverses comunitats europees amb finalitats diferents.

Unió Europea La Unió Europea neix d’una sèrie de tractats i comunitats que

28

s’acaben fusionant en una sola estructura a partir del 1992. Les seves fases principals són: 1. Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (1951-1957) El principal antecedent de la Unió Europea és el Tractat de París de 1951, pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

2. Comunitat Econòmica Europea i Comunitat Europea (1957-1992) El 1957, els sis estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu

GEÒGRAF

de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom).

Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986.

Es signa l’Acta Única Europea (1986), que aprofundeix en cooperació política.

La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l’Alemanya de l’Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya.

3. Unió Europea (1992-actualitat) El Tractat de Maastricht de 1992 crea la Unió Europea, que es

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 29

mel i sucre 30% mundial).

– 25.000 euros PIB per càpita.

Idees bàsiques de la Unió Europea: – Lliure circulació de mercaderies: les mercaderies poden circular lliurement, sense càrrec, restricció o aranzels entre els estats membres.

– Lliure circulació de serveis: les persones i les empreses d’un estat membre tindran la llibertat de realitzar serveis en altres estats membres.

– Lliure circulació de capitals: les persones d’un estat membre podran invertir lliurement en la restat d’estats membres i tenen llibertat per transferir fons entre aquests països.

– Lliure circulació de persones: els ciutadans d’un estat membre podrà lliurement viure i treballar en els estats membres.

basa en 4 idees principals que veurem més endavant.

Els principals reptes de la Unió Europea han estat la creació i aplicació de l’euro com a moneda única a partir de 1999 i la redacció d’una constitució europea.

Ampliació de 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia (UE 15).

Ampliació de 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre,

Malta, Hongria i Eslovènia (UE 25).

Ampliació de 2007: Bulgària i Romania (UE 27).

Ampliació de 2013: Croàcia (UE 28).

Algunes dades interessants: – 510 milions d’habitants (7% mundial).

– 15 bilions d’euros en Producte Interior Brut (1º mundial,

A8OgíJA

Principals òrgans de funcionament: – Comissió Europea.

– Parlament Europeu.

– Consell de Ministres.

– Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.

Criteris de pertinença: Per formar part de la Unió Europea s’han de complir molts criteris polítics i econòmics preestablerts i s’ha de ser acceptat per unanimitat per tots els estats membres.

’4 TAg.4 S Ag

Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

29

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 30

mel i sucre Eurozona És el conjunt d’estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l’euro i han creat, així, una unió monetària. L’eurozona es creà l’1 de gener del 1999 amb el llançament oficial de l’euro. Inicialment en formaven part 11 dels 19 membres actuals: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Els estats de l’eurozona tenen una política monetària comuna, de la qual el Banc Central Europeu n’és l’entitat responsable. A més, des de 2012 s’està establint l’estructura per una unió bancària, de la qual tots els membres de la zona euro n’han de formar part.

Però no tot és tant simple, ja que hi ha diverses possibilitats: – Membre de UE i membre de l’Eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Portugal i Xipre. (És la solució més habitual.)

– Membre de la UE, però no de l’Eurozona (per voluntat pròpia): Regne Unit i Dinamarca tenen signada una clàusula d’exclusió voluntària. Suècia no vol aplicar parts de la legislació comuna.

– Membre de la UE, però no de l’Eurozona (no compleixen els criteris): Són països de l’Europa de l’Est incorporats recentment a la UE, però que no tenen l’euro encara. Són Hongria, Polònia, la República Txeca, Bulgària, Romania i Croàcia.

– No és membre de la UE, però utilitza l’euro: Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino i Andorra no són membres de l’Eurozona però tenen acords amb aquesta. Kosovo i Montenegro també han adoptat l’euro sense cap acord formal i explícit amb la UE.

30

Criteris de pertinença: Per formar part de la Zona Euro s’han de complir uns certs criteris de convergència econòmica i s’ha de ser acceptat per unanimitat per tots els estat membres.

Però realment es pot utilitzar l’euro sense necessitat de pertànyer a l’Eurozona ni a la Unió Europea.

Espai Schengen És un espai creat el 1995 per l’acord de Schengen (una ciutat de Luxemburg) per suprimir les fronteres comunes entre els estats integrants i establir controls comuns a les fronteres exteriors d’aquests països. En la pràctica, l’espai Schengen funciona en termes migratoris com un sol país.

No s’ha de confondre l’espai Schengen amb la Unió Europea (UE), perquè hi ha països de la UE que no formen part de l’espai

Schengen (Regne Unit, Irlanda, Croàcia, Xipre, Bulgària i Romania) i hi ha altres països que estan integrats en l’espai Schengen i no pertanyen a la UE (Noruega, Islàndia i Suïssa).

Criteris de pertinença: Per formar part de l’espai Shcengen s’ha d’esser acceptat per unanimitat per tots els estat membres. Però realment es poden arribar a acords de fronteres amb els estats de la UE sense la necessitat de formar part de l’Espai Schengen.

Encara n’hi ha més?

Sí, ens falta parlar del Consell d’Europa, de l’EFTA, de la UEFA, d’Eurovisió... si també són organitzacions Europees i com a tal... tenen les seves pròpies complicacions.

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 31

mel i sucre

dalt del t ró El desembre és molt diferent del novembre. Novembre és un mes melancòlic, s’acurça el dia, apareixen els fantasmes somorts per la manca de claror, els bioritmes s’alenteixen i es posen en qüestió moltes coses personals. La persecució del benestar –per mor d’aquest sofriment atenuat que patim– ens empeny cap a una vertadera addicció a la recerca de la felicitat. S’ha posat de moda, en aquesta recerca, la gestió de les emocions, de tal manera que s’entén el patiment –l’absència de felicitat– com a resultat d’una mala gestió personal de les nostres emocions. Si fos tan senzill!

Tan obsessiva s’ha fet la recerca de la felicitat que, diu Pascal Bruckner, “el problema d’enfocar l’existència a la recerca de la felicitat suposa viure en plenitud només uns moments, rebutjant tots els altres instants, que són el gruix de tota una vida. Ni el plaer (un èxtasi breu robat al curs de les coses), ni l’alegria (una lleugera embriaguesa que acompanya la plenitud)... es poden comparar amb la irrupció a les nostres vides d’un esdeveniment o d’una persona que ens devasta i ens encanta al mateix temps: és el desig, el descobriment de l’amor”. Actualment Internet extreu enormes guanys de la vida afectiva de les persones en un territori globalitzat, només cal mirar el Facebook, una altra cara del fascinant capitalisme explotant els sentiments on line. La culminació de la societat de l’espectacle.

El desembre, en canvi, ja s’albira un canvi de cicle tot esperant

Coses dels desembres CLIMENT PICORNELL

el Solstici d’hivern quan el dia ja s’allarga: Per Nadal una passa de gall. Per Cap d’any una passa de cap-serigany i, ja dins el gener, per Sant Antoni una passa de dimoni i per Sant Sebastià una passa de ca. En fi. És, però, el cicle de Nadal els qui ens fa revifar. Un cicle com el de Pasqua carregat d’esdeveniments i amb un riquíssim costumari. Servidor, per Sant Tomàs, vaig a comprar encara ara un pastoret. ‘De Nadal a sant Esteve’ se sol dir quan una cosa no dura, ja que sant Esteve és l’endemà de Nadal. Els Innocents, el Cap d’any, els Reis –que sobreviuran al pare Noël–, les felicitacions nadalenques i els obligats molts d’anys!! O Bones Festes!! quans ens encontram pel carrer, els sopars rituals amb aviram i ou filat i torrons i la xocolata i les coques de Nadal, els Betlems i els arbres adornats (a mon pare no li agradava això de fer “árbol”), les neules, les nadales, la Sibil·la amb el seu missatge aterrador que avui a poca gent espanta (“...mars, fonts i rius tot cremarà”). En fi, entre el Fum, Fum, Fum i els regals dels Reis ens passam dues setmanes amb la casa enramellada i provant de sobreviure als àpats continuats i a l’excés de sucre dels torrons, les neules i la xocolata.

Per les vacances de Nadal i Cap d’any solen comparèixer amics d’aquests que només veus un pic o dos a l’any, és el cas d’en Biel que viu entre París i la Toscana italiana. Férem junts el batxillerat i ell se n’anà a França a treballar a un banc i feu una petita fortuna

ben consolidada. Ens escalfam a la calentor del tió enorme d’ullastre. “Ah aquestes coques de Nadal! Me recorden les que feia mumare i aquests pastorets quan era nin i anàvem a cercar pelussa per fer el Betlem.” “Jo quan venc aquí, a la vila, me pega com un desassossec, no me queda ni mon pare ni ma mare, només una cosina d’enfora, tu i en Joan sou els únics amics que tenc i quan venc, sempre estau ocupats! Tu me dius que me compri una casa al poble, però jo estic enamorat de la Toscana. Un pic quan era jove, a un sopar, en Jaume Vidal i Alcover que hi era, ho va contar. De gran, jo l’havia idealitzada, i és com Mallorca, un poc diferent, però la vinya, les oliveres als turons, aquelles possessions i a més a dues passes de Florència, de Pisa, de Milà, de Roma, saps que és de diferent per jo”.

No havia acabat de xerrar en Biel quan se presenta en Valentí. Aquest feia dos anys que no venia i s’ajunta a la conversa i a la menjua. “Ma mare fa uns anys que és morta”, dic, “i justament aquest dies rellegia el teu llibre Rates al jardí on hi dius: “La culpa de no haver estimat prou ma mare reprèn adesiara com un pòlip maligne. No vaig saber agrair-li a bastament la vida, ni tanta bondat que algunes vegades vaig confondre injustament amb un excés d’ingenuïtat...”. És justament així; no sé si ens deu passar a tots el que ens hem sentit molt estimats pels pares. Afegeix Valentí: “Per mi encara hi ha una imatge inesborrable del pare de

31

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 32

mel i sucre família, del cap de família que sap ser cap de taula: tallant el pa a llesques, obrir un meló i fer-ne tallades precises i simètriques.

Qui no sàpiga fer-ho poca autoritat té com a pare”. “De pares i fills”, comenta en Biel, “hi ha una cita de Josep Pla que diu : “Hi ha quatre coses tangibles i concretes que no semblen d’aquest món, que ens transporten en un terreny ideal: l’escultura grega, dos o tres cants del Paradís del Dant, la pasta asciutta i l’amor filial”.

Quan se’n van les visites torn a la meva música (Dylan i Puntí) i als meus llibres. Remén un poc el tió que recobra la flama i reprenc Jacques Attali, autor de Breu història del futur, el qual, fent un remake de La Decadència d’Occident d’Oswald Spengler, diu: “Com totes les societats esgotades, Occident s’ha superendeutat per a mantenir el seu nivell de vida; en aquesta brega actual guanyaran els mercats; Europa camina cap al seu declivi, queden deu anys per estar tots arruïnats”. A l’altre llibre que tenc en marxa, Hans Magnus Enzensberger, que ha publicat La gran migració, mira d’esbrinar com serà el futur d’Europa –amb tanta gent que hi va i hi ve–, que serà més mestissa, hi conta que (m’ha recordat que els de la meva generació l’únic negre que havíem vist d’infants era el de can Matons) “el primer negre que vaig veure fou quan tenia nou anys...”. Com serà l’ànima d’Europa? Es contesta: “Una cosa que canvia, que s’adapta, que es rebel·la, però que té voluntat pròpia”. Qui sap. * *** ***** *******

32

notes musicals

Dels hipsters als hipsters JULIÀ PICORNELL

T

ot i que l’etimologia de la paraula sovint ocasiona discussions no gaire concloents, l’entorn que la va originar és clar. A mitjans anys trenta, als EUA, la subcultura emergent tenia un argot ric en constant efervescència. Una de les paraules que més popularitat guanyà fou hip (literalment maluc). Derivat d’aquest mot apareix hepcat, que adquireix el significat de sabut, cult, sofisticat, al corrent de les manifestacions artístiques de moda; aquesta era, llavors el jazz.

Per contra, el músic Harry Gibson diu que el hipster és aquell que no entén el swing. El hipster comença a ésser un jove blanc coneixedor del jazz negre que no estava de moda, és a dir del bebop, que era el gènere més innovador, i a poc a poc assimila alguns hàbits propis dels mateixos músics. Es converteix en un personatge subterrani que freqüenta locals a priori només visitats per negres, comença a experimentar amb el consum del cànnabis i l’heroïna, vesteix imitant el look dels dandis i bohemis romàntics, i s’autoimposa una pobresa relativa. A part, canvia la concepció de les relacions sexuals, obrint la porta a la bisexualitat, ja sigui per experimentació o per mimesi amb alguns dels seus referents literaris (Verlaine, Rimbaud, Wilde, Whitman).

El primer hipster famós fou el meravellós cantant Bing Crosby. ¿Moviment social o postureo?

Però el fet que fossin joves blancs de classe mitjana fa pensar si aquesta actitud no era una simple estratègia per a ésser diferent,

per lligar, etc. El cas és que hi havia de tot. Frank Tirro, especialista en història del jazz, els defineix com personatges que personifiquen en el saxofonista Charlie Parker el sentit de la seva vida; són anàrquics, amorals, educats, i decadents. Rebutgen la burocràcia social, diu Tirro, fins al punt que renuncien a les relacions que no siguin purament sexuals: “saben que primer s’han de conèixer, anar de la mà, besar-se, tocarse, fornicar, potser casar-se, divorciar-se: així que, ¿perquè començar tota la història?”. Cerquen alguna cosa que transcendeixi les seves vides i ho troben en el jazz. “Els hipsters són a la segona Guerra Mundial el que els dadaistes són a la primera”, afirma Tirro.

I no va errat. Els esdeveniments volen que s’acabi la guerra a mitjans anys quaranta. Molts dels joves que hi han combatut tornen a casa decebuts, apàtics o simplement trastornats. El seu refugi és aïllar-se de la societat de la manera que puguin. Per això s’ha definit com un moviment amorf, sense ideologia, més un posat que una vertadera creença o actitud: una forma de “ser” sense intentar explicar el per què. Els hipsters no estaven llests com per subministrar explicacions, es conformaven en escudar-se en icones que dignificassin la seva situació.

Beats, Beatniks, Hippies Vet aquí que la generació d’escriptors americans més brillants d’aquelles dècades esdevinguessin de la nit al dia una mena de profetes sagrats. La generació

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 33

mel i sucre

Charlie Parker.

PLANTERS

NICOLAU

Beat fou com s’anomenà al grup de Kerouac, Ginsberg, Burroughs, i d’altres. Aquests eren massa intel·ligents, massa cultes per ésser simples hipsters, i la seva literatura se sumà al jazz pel que fa a manifestacions a seguir per part d’aquests. Però en el context de la Guerra Freda i de la caça de bruixes iniciada pel senador McCarthy, qualsevol ovella que es desviàs del manat era susceptible de ser comunista i antiamericana.

Els seguidors dels Beats passaren a anomenar-se Beatniks (per la fusió de Beat i Sputnik –el satèl·lit soviètic–), i catalogats com a possibles seguidors del comunisme.

Quan la cosa es calmà, a principis dels anys seixanta i amb l’e-

closió de les manifestacions en favor dels drets civils un element de comunió social s’apoderà dels joves. A diferència dels hipsters, aquests renunciaven a la individualitat en favor de la col·lectivitat: eren els hippies, una condensació entre hipster i beatnik.

Aquests ja no eren seguidors del jazz, sinó de la música psicodèlica que començava a popularitzarse, en part, gràcies a l’extensió de l’àcid lisèrgic o LSD, i altres drogues al·lucinògenes com el cactus peiot o els bolets psilocybe.

sorgí per primera vegada, el hipster era l’oposat al mainstream (o corrent principal), un element contracultural, apàtic i desencantat, ara no podem dir que signifiqui el mateix. La paraula torna a sonar a Nova York fa uns anys per referir-se a joves bohemis que s’han emancipat i viuen en barris benestants, de forma gairebé despectiva. Travessa el bassiot i la rebem aquí com una forma de definir una persona, bàsicament, per les seves vestimentes. Perquè els hipsters d’avui en dia no tenen uns elements que els agrupin més enllà de la roba: ni llibertinatge sexual, ni seguiment de corrents musicals o literaris assenyalats, ni actituds bohèmies o contestatàries. Encara que alguns defensen que sí que tenen un rerefons comú. Entre els hipsters actuals destaquen pràctiques com el vegetarianisme, el knitting (teixit de punt), l’apicultura urbana, la taxidèrmia, l’autoedició, o la personalització de bicicletes.

A la llista d’Spotify podreu trobar-hi els músics de jazz que més idolatraren els autèntics hipsters, així com els que foren precursors de la música psicodèlica hippie.

100 anys després Ara tornam a escoltar la paraula hipster amb una certa regularitat. Però si fa cent anys, quan

6rod cció i comercialitÀab ció de plantes i planters ornamentals i ort0coles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

33

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 34

mel i sucre

meteorolouia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JOSEP ROIG EVOLUCI

PERòODE 2008è2015

Temperatura mitjana

GE. YE. Mà.

AB. MG. JÇ.

JL. AG. SE. OC. NOV.

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3 18,3 14,9

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7

36,6 63 57,5 5,6 6,8 5,6 0,6 50,3 114,3 28,1 34,3

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100 0,2 19,8 32,9 13 131,8

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7 0,2 37,2 11,5 16,8 160

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7 2 4,4 27 93,6 100,8

74 59 40,2 7,9 12 58 18,1 1 22,7 48,4 204,1

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4 5,4 36,5 106,6 39,6

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2 16,3 264,6 42 23,7

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9 0,7 21,2 98,3 115,4

Comentari: Novament al novembre, com ja va ocórrer a l’octubre i al setembre, hem tornat tenir una temperatura mitjana inferior a la del mateix mes de l’any passat.

Concretament ha descendit 1,4 ºC respecte al novembre de 2014, el més càlid de la sèrie observada. Així i tot el novembre d’enguany ha estat més bé suau, amb una mitjana que ha fregat els 15 ºC, molt més elevada que la dels novembres que podem considerar freds, amb mitjanes sobre els 13 ºC; valor aquest que podríem qualificar de normal per al nostre clima.

Si ens fixam en el gràfic de temperatures, els dos primers terços del mes han estat molt suaus; les màximes bastant altes, sobrepassant la major part de dies els 20 ºC; les mínimes no han davallat dels 11 ºC. Però a partir del dia 20 un canvi de temps amb entrada d’aire fred ens dugué una baixada molt acusada de les temperatures; especialment freds foren els dies 22, 23 i 24, amb mitjanes inferiors als 10 ºC; el dia 24 assolírem la mínima més baixa, amb 4,3 ºC; després, els dies continuaren freds, encara que no tant, fins a final de mes.

El temps ha estat molt estable al llarg del mes. Així ho demostra la pressió mitjana mensual, de 1022 mb, amb valors anticiclònics. Llevat de la ploguda del dia 2, en què van caure quasi 20 mm, i d’uns 6 mm, recollits entre els dies del 22 al 24, la resta del mes ha tengut un predomini de cels clars i estirats. Hem pogut gaudir d’un llarg i agradable estiuet de Sant Martí. No obstant això, als cims més alts de la Serra de Tramuntana la pluja dels dies 22 i 23 ens va

34

Pluviometria

MES DE NOVEMBRE

2015

2014

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

14,9 ºC 23,2 ºC (dia 6) 4,3 ºC (dia 24) 34,3 mm (3,3 mm corresponen a rosada) 4,2 Km/h 52,9 Km/h (dia 21) NO 81 % 1022 mb 2,1 ml/dia

16,3 ºC 26,1 ºC (dia 22) 8,8 ºC (dia 6) 131,8 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat m xima del vent Direcció del vent predominant umitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

3,9 Km/h 56,3 Km/h (dia 4) O 82 % 1010 mb 2,2 ml/dia

DESEMBRE 2015 (Fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat m xima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada (qh/m2) (Wqh)

2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2014 2015

GEN. YEBRER MARà ABRIL MAIG JUNÇ JULIOL AGOST SETEMB. OCTUB. OCTUB. NOV.

2014 NOV.

13,2 ºC 19,8 ºC (dia 18) 8,4 ºC (dia 20) 12,3 mm (dels 5,2 mm corresponen a rosades) 1,6 Km/h 30,6 Km/h (dia 9) SO 1,1 ml/dia Radiació/ Energia

T mitjana pla ues (ºC)

Difxid de carboni no emks (Kg)

Petroli ue es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389 212789 209452 214599 173048 123514 100908 111516 81056

5548 6288 9507 12791 15502 15373 15420 12512 9414 7920 8695 6482

11,61 12,01 12,4 12,7 13,73 13,62 13,92 13,83 13,12 12,74 12,83 12,5

10,84 10,02 15,58 20,27 26,22 31,26 35,37 31,66 25,3 21,06 23,94 16,34

4494 5093 7701 10361 12557 12452 12490 10135 7625 6415 7043 5240

1387 1572 2377 3198 3876 3843 3855 3128 2354 1980 2174 1621

67487

5382

12,54

16,9

4359

1346

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 35

mel i sucre deixar la primera neu d’aquesta temporada, que es va fondre en poc temps. En total hem comptat 34,3 mm de pluviometria, on quasi 4 mm provenen de les rosades i boires matinals que s’han format quasi a diari com a conseqüència d’aquest ambient anticiclònic que ha imperat. Llevat del setembre en què va ploure bastant, seguim amb una tardor poc plujosa. Les precipitacions acumulades enguany en el novembre estan molt per davall del que sol ser habitual, quan normalment superen amb escreix el centenar de litres per metre quadrat.

La manca d’inestabilitat que ha dominat a l’atmosfera ha fet que l’aire hagi estat molt calmat durant la major part de dies. La mitjana de la velocitat s’ha quedat en els 4,2 Km/h; el cop de vent més fort el vàrem tenir, en coincidència amb el canvi de temps de la darrera setmana, el dia 21, amb 52,9 Km/h. El vent ha bufat de manera predominant de mestral (NO).

Aquest aire en calma combinat amb la baixada de la temperatura de les hores nocturnes i matinals ha afavorit la condensació del vapor d’aigua que ens ha duit freqüents boires i rosades. L’ambient d’humitat ha amarat moltes jornades i ha constituït com a una pluja fina per a la terra i els cultius.

Així ens ho indica el valor de la humitat mitjana que ha pujat bastant, situant-se en el 81%. L’evaporació, per contra, amb la disminució de la insolació, l’elevada humitat i sense quasi vent, ha seguit baixant, fins als 2,1 ml/dia. D’aquesta manera la terra perd poca aigua però també costa molt ara eixugar la roba que estenem a l’aire.

Comentari: El temps suau, calmat i d’ambient anticiclònic que va predominar al novembre ha continuat i fins i tot s’ha accentual en les setmanes que duim de desembre. Els paràmetres atmosfèrics ens ho ratifiquen: fins a la data quasi no ha fet vent, la velocitat mitjana s’ha quedat en els 1,6 Km/h; el mitjana de la pressió atmosfèrica s’ha situat en els 1029 mb; les temperatures diürnes durant molts de dies han estat agradables, amb màximes i mínimes més elevades del que és habitual per a aquest mes de l’any i a les portes de l’hivern. Dins aquest temps atmosfèric anormal el que és més preocupant tant per a la pagesia com per a la societat en general és la manca de pluja. Únicament hem sumat uns 12 mm de precipitació, la meitat de la qual correspon a les rosades que s’han produït a diari. La terra segueix acumulant un dèficit hídric que podrà afectar als cultius de secà però que també incideix en la recàrrega dels aqüífers que ens basteixen d’aigua tant per a consum domèstic com per a cultius de

regadiu. A la nostra contrada solem arribar als 500-525 mm anuals; i fins a la data, a punt d’acabar l’any, en duim uns 415 mm.

El bon temps que hem tengut en el mes passat i aquest ha afavorit les tasques de sembra dels cultius de secà, entre els que predominen els cereals. La germinació afavorida per les bones temperatures i la humitat de la capa superficial de la terra provinent de les rosades va tenyint de verd els nostres camps.

Una altre efecte negatiu d’aquest temps anticiclònic que s’ha situat al Mediterrani és que impedeix la neteja dels contaminants que llençam a l’aire, provinents de les combustions. Aquesta situació ens ha duit a haver de restringir l’ús dels vehicles a les grans ciutats perquè l’aire arriba a fer-se irrespirable i esdevé perjudicial per a la salut. Comencen a desencadenar-se problemes que no sentíem propers. Cada vegada és més evident que estam davant un canvi climàtic de repercussions negatives del qual el model de societat que hem establert n’és responsable. Cal que els dirigents mundials i cada un de nosaltres, en el nostre camp d’acció, posem fre a aquesta dinàmica si no volem arribar a una situació irreversible de futur incert per a les noves generacions.

Per altra banda el passat dia 22, a la matinada, la Terra arribà al punt anomenat solstici d’hivern, que dóna entrada a l’estació freda de l’any, la qual, fins ara, no s’ha presentat amb ambient de fred i de neu, que sol caracteritzar les festes de Nadal i Cap d’Any.

Parc solar. Al novembre la radiació solar ha continuat descendint. Ara bé aquest descens ha estat causat més per l’escurçament del dia (la mitjana de duració d’aquest ha passat de 11 h 06 min de l’octubre a 10 h 04 min del novembre,) que per la inestabilitat atmosfèrica, que ha estat poc present en aquest període i per tant no ha fet minvar gaire la recepció de la radiació solar. La disminució de radiació, respecte a l’octubre, ha estat de 19852 Wh/m2, una mica inferior al descens que es produí entre el setembre i l’octubre. En conseqüència hem tengut una baixada de la generació d’energia, concretament de 1438 Kwh, en comparació amb el mes passat. Ara bé, el rendiment de les plaques ha tornat millorar en aquest mes, si bé no tant com en el mes anterior, a causa d’una nova caiguda de la temperatura mitjana, en quasi 5 ºC, a què han estat exposades les plaques. Aquest rendiment ha passat de 12,74 Wh/m2 per generar 1 Kwh a 12,50 Wh/m2.

Si comparam el novembre actual amb el novembre de 2014, observam que les plaques enguany han rebut bastant més radiació solar a causa del bon temps que hem tengut en gran part del mes. Aquesta ha superat en 13569 Wh/m2 la quantitat rebuda l’any passat en aquest mes. Aquest increment de radiació ha provocat que augmentàs la generació d’energia elèctrica en 1100 Kwh. Si relacionam els rendiments d’aquests dos mesos veim que han estat pràcticament similars com també han coincidit pràcticament les temperatures mitjanes registrades a les plaques.

35

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 36

mel i sucre

Imatges per al record Tant Soan i els santàoaners

AMADOR

DE SA

PLAÇA, AMADOR PASSOL

Fotografia 1: Molí des Saig, també popularment conegut com molí d’en Maneta, al turó, devora la farinera nova, als anys seixanta. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre “de sa Botigueta”.

Fotografia 2: Molí d’en Martí Gran, al carrer Amistat, a finals dels anys setanta. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre “de sa Botigueta”.

Fotografia 3: El molí d’Aigo, a la carretera de Sant Joan a Vilafranca, als anys viutanta. Aportació fotogràfica: Arxiu fotogràfic d’Amador Bauçà Bauçà “Passol”.

.ots els prod ctes per a ca Iostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

36

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Pรกgina 37

mel i sucre

37

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 38

mel i sucre

! íCJgA

DAhCj J DA22È

!

Tortada Banoffee SACRAMENT FERRER

L

a paraula ‘banoffee’ és una mescla de dues paraules, ‘banana’ (plàtan) i ‘toffee’ (caramel). Recepta de cuina moderna (1972), d’origen anglès, creada pel cuiner del pub The Hungry Monk, a Jevington, East Sussex. Ràpidament va ser un èxit absolut, fins al punt de fer-se famosa i reconeguda per tot el món.

Ingredients - 740 g de llet condensada - 700 g de plàtans - 150 g de galetes digestives integrals - 150 g de sucre pols - 85 g de mantega - 25 g d’ametles torrades - 25 g d’anous - 25 g de xocolata negra - 400 ml de nata per muntar - 1 c/p de vainilla en pols - 1 llimona

Preparació - Dins una olla col·locar el pot de llet condensada, cobrir d’aigua i deixar bullir per espai de dues hores. Deixar refredar abans d’obrir.

- Moldre les galetes, les ametles i els anous.

- Dins una cassola, fondre la mantega.

38

- Dins un bol, mesclar la mantega fosa amb les galetes, les ametles i els anous.

- Mesclar molt bé aquests ingredients, per fer la base de la tortada.

- Untar un motlo de 24 cm de diàmetre amb mantega. Folrar-lo amb la pasta de galetes per la base i les voreres.

- Coure al forn a 180 °C, durant deu minuts.

Treure i deixar refredar.

- Pelar els plàtans i tallar-los a rodanxes de biaix.

Sucar-hi el suc de la llimona perquè no s’ennegreixin les tallades de plàtan.

- Damunt la base de galeta, col·locar una vora l’altra les rodanxes de plàtan fins a cobrir tota la superfície de la tortada.

- Les rodanxes que ens queden, mesclar-les amb el dolç de llet condensada i triturar-ho tot junt.

- Abocar aquesta crema damunt els plàtans i escampar-la bé.

- Pujar la nata amb el sucre pols i abocar-la dins una màniga pastissera.

- Cobrir tot el pastís amb la nata.

- Per acabar, ratllar la xocolata negra damunt la nata.

- Reservar a la gelera com a mínim dues hores abans de servir.

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 39

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

auenda

Gener: Santa Maria (1), els Reis (6), Sant Antoni (17), Sant Sebastià (20), Sant Vicenç (22), Sant Tomàs d’Aquino (28).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’Estació Intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) Sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - Sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 Sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - Sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de Sant Joan; l’autocar va a Sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) Sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - Sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

Sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

“Per Sant Antoni gelades i per Sant Llorenç calorades”. És un dels mesos més freds i humits de l’any, encara que els horabaixes es comencen a allargar. Diuen que la lluna vella de gener és la millor per fer llenya i que no es podreixi tan aviat. Durant aquest mes podeu exsecallar tot tipus d’arbres fruiters, oliveres, ametlers i vinya (pel ple o pel minvant). Podeu també sembrar alls, cebes, patates i porros per la lluna vella, tomàtigues per la nova i lletugues per la plena. És temps de néixer mens i fer les darreres matances si encara teniu el porc. Ah! i pensau que els que tengueu bestiar podeu dur-lo a beneir per Sant Antoni.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Ginard i A. Ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol

1 gener 15 31 15 febrer

surt 08.08 08.07 07.57 07.41

es pon 17.34 17.47 18.05 18.23

2 gener 10 17 24 1 febrer

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PAC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 3 de gener Sant Joan dia 10 Vilafranca dia 17 Ariany dia 24 Montuïri dia 31 Petra dia 7 de febrer Porreres

Gener de 1996 • Va començar la rehabilitació de l’antiga “Escola de les Nines”, un edifici singular, on ara hi ha la biblioteca i l’oficina de Correus. Necessitava un poc de reforma, però estructuralment no tenia problemes.

• L’Ajuntament va decidir posar en marxa la proclamació del poeta Miquel Gayà i Sitjar com a fill predilecte del poble.

Se’n va encarregar un retrat a Joan Maimó, que també havia d’escriure la biografia que publicaria el Col·lectiu Teranyines. També es va decidir batiar amb el seu nom el primer premi del Certamen Poètic “Verge de Consolació”.

Gener de 2006 • Sant Joan tenia 251 estrangers censats, un 13’51% del total (1.847 persones). Els més nombrosos eren els alemanys (64), els britànics (12), els marroquins (69) i els argentins (71). Teníem més estrangers que la mitjana de les balears (50% més d’alemanys, el doble d’argentins i el triple de marroquins).

• El primer dia de l’any va morir la nina Maria Morey Camacho, de només 10 anys.

Se sabia que estava malalta però no era de preveure un desenllaç tan tràgic i sobtat.

Biblioteca Telèfons d’interès De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 Urgències UVI 061 PAC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 Apotecaria 971 526 252 Policia Local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 Ajuntament 971 526 003 GESA 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 OCB 971 723 299

39