Melisucre. Num. 368 febrer de 2011 by ciutadajoan

mel368

23/2/11

14:03

Página 2

mel i sucre

sumari

Notícies locals REDACCIÓ

Reflexions municipals JOAN SASTRE

Espais i tallers familiars a Sant Joan GRUP D’ESPAIS FAMILIARS Converses amb els amics ANTONI SASTRE

La família de Son Ssantos FRANCESC CANUTO

mel i sucre

Febrer 2011. Núm. 368 Revista d’informació general

Edita Associació Mel i Sucre Sant Joan

Local social Carrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà Col·laboradors 2011

Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell, Amador de sa Plaça, Amador Passol, Pep Gayà, Josep Roig, Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’Espais Familiars.

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu Sastre / Joan Font Coberta El Turó (foto de Mateu Sastre). Contracoberta Foto: Pep Gayà.

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Persecució a la comunicació en valencià FRANCESC MARTÍNEZ Fotos PEP GAYÀ

Entrevista FRANCESC X. MORATINOS Dalt del turó CLIMENT PICORNELL Frases fetes JOAN SASTRE Meteorologia JOSEP ROIG

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL Excursions FRANCESC X. MORATINOS Esports JOAN JORDÀ

Passatemps ARNAU MORATINOS

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER Agenda REDACCIÓ

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquin les següents condicions: • L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/

melisucre@premsaforana.cat

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la REDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel368

23/2/11

14:03

Página 3

mel i sucre

editorial 1 Els 14 batles dels pobles de la Mancomunitat del Pla es varen reunir per reclamar al Consell de Mallorca la devolució de 120.000 euros que se’ls deuen en concepte de beneficis per la recollida selectiva porta a porta, que està implantada a tots els municipis de la nostra comarca. El problema és que el Consell fa servir els doblers per pagar les empreses concessionàries de la recollida als punts verds. Amb la introducció de la recollida porta a porta va baixar molt el nombre de tones recollides als punts verds i, amb això, els ingressos de les empreses que tenen la concessió. El Consell compensa aquesta baixada d’ingressos amb el que obté de l’altre sistema, justament els doblers que demanen els pobles. A més, el pagament es fa de manera irregular a les concessionàries, a través de factures “inflades”, cosa que ha provocat la intervenció de la justícia, en un cas que s’ha anomenat “claveguera”. 1 El batle de Sant Joan va declarar que només vol pagar pels residus sòlids urbans que realment es generen a la vila i que per això vol que un empleat municipal sigui present quan ve el camió que recull els residus, per tal que “es pesin els quilos que se’n duen del poble i pagar només allò que és nostre”. L’Ajuntament (a tra-

Continuen les obres al futur punt verd, devora la cepuradora de ses Veles.

vés de la Mancomunitat) paga el servei de recollida i la incineració de residus, mentre que el Consell té cura de la separació. Sembla que l’Ajuntament es farà pesades, de forma aleatòria, a la bàscula de la Cooperativa de Sant Joan.

1 El mes de febrer han mort dues persones molt conegudes a Sant Joan. Miquel Bover “Nuviet” va ser un home de múltiples ocupacions, però molts el recordaran perquè durant dècades va ser el cuiner de Can Tronca, una feina que va deixar només quan la salut l’hi va obligar, i com a matador de porcs per fer matances a cases particulars. També ha traspassat madò Maria Gayà “de ses Camiones”. Amb el seu home, Miquel Florit Niell “de Son Castanyer”, varen explotar durant anys la línia regular d’autocar de Sant

Joan a Palma, amb una petita empresa, que va donar lloc després a Autocars Florit, ara integrada a Transunion. Molts recorden madò Maria cridant ben fort “Ja està!” des del fons de la camiona, per indicar a l’amo en Miquel que el passatge ja estava a punt i que podien partir cap a Ciutat.

1 La Guàrdia Civil va detenir un home que amenaçava els clients de Can Fiol. L’home, amb considerables problemes familiars i laborals, i aquell dia amb un aspecte evident d’anar begut, va treure un ganivet, cosa que va fer fugir la clientela del bar. Va haver d’intervenir-hi la força pública, que se’n dugué l’home al quarter. 1 Segueixen les obres al nou Punt Verd, que estarà ubicat al pla de ses Veles, devora la depurado-

connecta’t a http://www.melisucre.cat/

vídeos dels plenaris • enquestes • fotografies

mel368

23/2/11

14:03

Página 4

mel i sucre

ra. Al lloc que ara ocupa, prop de la Cooperativa, està previst fer-hi una zona verda. A l’altra banda del camí de Son Baró hi ha d’haver un carrer, paral·lel al carrer de sa Bastida i que arribarà fins a la prolongació del carrer del Mestre Mas. També devora aquesta futura zona verda s’està fent la vorera que ha de permetre arribar a la residència a peu, sense jugar-se la vida. Al lloc més estret (a la part de la creu) s’ha fet una vorera elevada bastant estreta, que es comunica amb la vorera del costat oposat a través d’un regruix a la calçada (dels que ara fan returar els cotxes). El problema és que s’ha de travessar la carretera al revolt, en un lloc amb poca visibilitat.

1 A l’encreuament del carrer del Progrés amb Ramón y Cajal es va produir una avaria a la xarxa d’aigua potable, que va obligar a una reparació d’emergència. Si el problema de l’aigua es va arreglar amb el mínim temps possible, no es pot dir el mateix de la restitució de l’asfalt. Moltes setmanes després d’obrir el clot, encara estava tapat amb unes planxes de ferro.

1 L’Ajuntament sembla decidit a fer alguna cosa per arreglar els problemes de trànsit que es donen al carrer de Petra. S’ha instal·lat uns discs de circulació al llarg del carrer, però encara no sabem quins són, ja que de moment estan tapats.

El problema de les merdes de ca als carrers de l’Eixample ja passa de mida.

1 El diumenge 13 de febrer es va disputar la primera prova del Campionat de les Balears de Trial Clàssiques, organitzada per la Penya Motorista a la zona del Revellar, que comptà amb un total de 30 corredors inscrits. En la categoria “A-Màster” es va impo-

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

sar Gaby Tomàs. En B, C i D (“Experts”, “Trialers” i “Clàssics”), el triomf va ser per a Francisco Salmerón, Xim Forteza i Justiniano Mansilla, respectivament. També es va fer la segona prova del campionat de Trial Base, amb 25 inscrits.

mel368

23/2/11

14:03

Página 5

mel i sucre

hi haurà un passeig pels vins de la Denominació d’Origen Binissalem i un combat, dia 25, entre glosadors mallorquins i catalans.

1 Els dies 8, 15 i 21 de febrer s’han presentat el prediagnòstic socioambiental de Sant Joan, que forma part de la implantació de l’Agenda Local 21. Al document “s’analitzen els aspectes estructurals, econòmics i ambientals que afecten el terme, per així poder iniciar el procés participatiu amb la ciutadania, per tal de definir el diagnòstic final, el qual donarà lloc a l’elaboració d’un Pla d’actuació per al municipi de Sant Joan. Això suposarà disposar d’una eina de gestió i planificació al servei de tots els santjoaners i les santjoaneres.” Després de més d’un mes d’haver arreglat l’avaria, l’encreuament dels carrer Progrés i Ramón y Cajal continua amb aquest clot mal senyalitzat.

1 L’associació El Turó de Sant Joan, que presideix Josep Bauzà “Pep des Saig”, reivindica que la part alta del poble sigui declarada per l’Ajuntament com a Bé d’Interès Paisatgístic i Ambiental dins el Catàleg de patrimoni de béns immobles del terme. Això ja es va demanar a l’Ajuntament fa tres anys però de moment no s’ha avançat gens. Assemblea per Sant Joan, a l’oposició, ha denunciat que el Catàleg, que va lligat a les Normes subsidiàries, “no s’ha

mostrat per treballar-hi conjuntament i consensuar-lo”. L’associació vol aconseguir garanties que encara que el sector de la construcció es recuperi, la zona estarà lliure de macrourbanitzacions.

1 La Casa Museu Pare Ginard Joan ha presentat el calendari d’activitats per als mesos que vénen. Aquest mes de febrer s’ha fet una visita a la fàbrica de vidre de Can Guardiola i un taller familiar de reciclatge. El mes de març

1 Darrerament hi comença a haver corredisses i reunions. Les eleccions ja són aquí i les formacions polítiques santjoaneres ja han començat a fer passes per tal elaborar convenientment les seves candidatures. Quant als cap de llista, sembla que no hi haurà canvis excessius. Però vaja, segur que en la pròxima edició d’aquestes notícies us en podrem fer algun tast. Per altra banda, hem pogut saber de bona tinta que el pobler Jaume Font va fer alguna telefonada a destacats membres del seu expartit (el PP) per veure si es podia moure alguna cosa a la nostra vila.

pròxim supermercat Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel368

23/2/11

14:03

Página 6

mel i sucre

ajuntament Sessió ordinària de dia 30 de novembre de 2010

La sessió va començar amb l’assistència de 8 dels 9 regidors: faltava en Francesc Mestre (UM). De públic, 7 persones inclosa l’operadora de la càmera de Televisió de Mallorca [M], i una altre al·lota que també pareixia de la premsa. Vaig trobar que era molt poc públic, per ser el penúltim ple ordinari de la legislatura... Com ja va essent habitual a aquesta etapa consistorial, el primer i segon punts foren de pur tràmit, i així es varen aprovar els esborranys de les actes dels dies 02/11, 11/11 i 30/11 de 2010, i foren escoltats els Decrets de batlia dictats des de la darrera sessió ordinària. El tercer punt plantejava la devolució de la fiança de l’obra “Dotació de serveis del tram del carrer Mirador i Escaleta” a l’empresa Construcciones y Obras Sabo, SL, i hi va haver les primeres discrepàncies de la jornada. Es tractava d’una obra iniciada durant el darrer any de legislatura del batle Mora (1999), i en el torn de paraules, AxSJ i PSOE manifestaren la seva sorpresa per diversos motius. Els dos més importants: la demora en el plantejament de la devolució de la fiança (11 anys són molts anys), i la discrepància en l’amplada de les aceres, on (a algunes cases els han fet deixar 1 m. i a altres els han permès deixar just 0,70 cm) El batle va donar quatre explicacions així com va poder, i passat el punt a votació resultà aprovat per 5 vots a favor (3 PP + 1 PSOE + 1 regidora no adscrita) i 3 en

Reflexions municipals JOAN SASTRE JOAN

contra (AxSJ). Els vots en contra foren justificats com a símbol del desacord amb la diferència de criteris a l’hora de determinar l’amplada de les aceres.

A les aceres del tram nou del carrer del Mirador es veu clarament que no s’ha aplicat la mateixa norma a tothom Acte seguit, es va passar a debatre el següent punt de l’ordre del dia: adhesió al conveni general de gestió tributària amb l’Agència Tributària de les Illes Balears del servei de liquidació i cobrament dels rebuts d’aigua. En les intervencions de la oposició, el que me va quedar més clar a jo va ser el negociarro que l’ajuntament va consentir que fes el banc, en encarregar-li el cobrament dels rebuts sense discutir-li res de res les comissions que aplicaria. M’agradaria veure com negocien els seus temes personals, els darrers batles i integrants dels equips de govern que hem tingut, perquè estic segur que per “lo seu” filen un poc més prim que “per lo comú”. Però vaja, així ens ho han donat fins ara, i així ens haurem de menjar... La qüestió és que, segons vaig entendre, aquest nou sistema suposarà una baixada de la despesa per aquest concepte d’uns 10,000 €/any. (Sí, sí, quatre zeros. No n’he posat cap de més). Assemblea per Sant Joan va emfatitzar en la necessitat de revisar tots els comptadors i canviar els avariats, posar reguladors de pressió per estabilitzar-la i igualar-la a tota la xarxa, aconse-

guir la màxima efectivitat i velocitat en les reparacions, i revisar el consums que surtin de la lògica abans de passar els rebuts a recaptació. També va demanar quines facilitats hi hauria per anar a pagar, com per exemple si es podria domiciliar al banc, i si s’havia fet algun càlcul de despeses del nou sistema. El PSOE, per la seva part, va dir que haurien d’emetre el seu vot sense haver vist cap informe escrit, i que, per tant, s’haurien de fiar de la paraula del batle, i incidiren en que consideraven exagerada des de tots els punts de vista imaginables les comissions que havia estat cobrant fins aleshores el banc adjudicatari. Tot i això tothom va considerar que la millora era substancial, i es va aprovar per unanimitat. M’agradaria veure com negocien els seus temes personals, els darrers batles i integrants dels equips de govern que hem tingut, perquè estic segur que per “lo seu” filen un poc més prim que “per lo comú”.

En el cinquè punt, el batle va donar les següents informacions vàries: – Agenda Local 21: Pel mes de febrer es reprendran les reunions de feina amb els ciutadans i ciutadanes interessats, per extreure les conclusions i preparar el pla d’actuació – Personal de l’Ajuntament: Actualment hi ha treballant 3 funcionaris i 13 eventuals. La intenció expressada pel batle és d’anar regularitzant aquesta plantilla, i

mel368

23/2/11

14:03

Página 7

per això s’obrirà un concurs-oposició per dotar dues noves places de funcionari: un tècnic i un peó de manteniment. – NNSS: Explicant que ja tenen quasi tots els documents, i que estan a l’espera d’un informe de la Direcció Insular de Carreteres, i un altre de l’Agència Balear d’Aigües. – La reducció del sou del 5% que va imposar el govern central, va suposar dins l’exercici 2010 la quantitat de 5,321,36 euros€, que s’han destinat a amortització parcial del préstec de 500,000 € que va concertar l’ajuntament a principis d’aquesta legislatura. – Nou “punt verd”: S’estan acabant les obres. Just fa falta durhi l’electricitat, el telèfon, dotar-lo del sistema informàtic necessari i posar les barreres. Va dir que “a finals d’aquest mes quedarà llest”... (supòs que serà com toooots els seus altres compromisos) La idea és entregar una targeta magnètica per cada rebut de fems que emet l’ajuntament, i arrencarlo quant tothom en tingui. – Casal de l’Escorxador: Per iniciativa d’un grup de pares i mares interessats, s’hi crearà un “espai familiar” per famílies amb infants de 0 a 3 anys. – Pel mes de febrer s’organitzarà a l’escola un curs d’informàtica per gent gra. – I, finalment, que s’estan acabant les obres de l’entrada del poble per la part de Petra.

Amb tantes informacions podríem pensar que s’hauria pogut minvar de valent la intervenció de la oposició en l’apartat de precs i preguntes, però ja veureu com va anar. Hi va haver una tanda maratoniana de preguntes per part de l’oposició... Per part d’Assemblea per Sant Joan (AxSJ) hi va haver aquestes: – Que per les reunions de l’Agenda local 21, l’ajuntament es cuidàs especialment de mantenir els mateixos grups que s’havien constituït antany, i d’avisar personalment totes les persones que hi havien participat, a mes de fer publiques les dates i hores de les reunions, per s’hi vol afegir més gent. – Hores extres de treballadors de l’ajuntament: si se’n fan o no, i si la resposta fos sí, qui les fa i per quin motiu. Varen demanar qui era el responsable polític del personal, i li varen exigir que vetllés especialment pel seu rendiment durant la jornada laboral, a fi i efecte de no haver de pagar hores extres, en aquests temps de crisi i de pressupostos ajustats. – Sobre les antenes de telefonia mòbil, demanant quines gestions ha fet l’ajuntament per posar-les dins propietat municipal. És un compromís que l’equip

mel i sucre

de govern va adquirir a principi de legislatura, i encara no es veu cap resultat, i són doblers que l’ajuntament deixa d’ingressar cada mes. – Sobre els “Guals Permanents”, varen opinar que l’ajuntament ha passat l’arada davant els bous. Més o menys varen fer la següent pregunta: “Què passa si un pocavergonya aparca davant una portassa que ha pagat el gual, en uns moments que no hi ha policia municipal?” La resposta va ser “RES”, de manera que tothom qui s’ha pres la molèstia de pagar el gual, podrà exercir els seus drets de tenir l’entrada lliure els dies feiners de les 08:00 fins a les 15:00. Els horabaixes i vespres, diumenges i festius, hauran de cercar un sistema alternatiu d’assegurar-se poder entrar i treure els cotxes de les cotxeries. – Sobre el contenidor de ferralla que feia més d’un mes que estava aparcat, a caramull de ferralla, al carrer de Ramon Llull, a veure quan el llevarien. Aquí m’estendré un poquet més, perquè aquesta caixota de 6 metros de llarg per 2,50 d’ample i 3 d’alt, plena de ferralla, estava aparcada ben davant ca meva, i cada nit s’hi acostaven quincallers a afegir-hi material o a llevar ferros. En el torn de respostes, el batle va dir que la llevarien tot d’una que poguessin. Aquest “tot d’una” es va produir ni més ni manco que 15 dies després del ple, quan ja

mel368

23/2/11

14:03

Página 8

mel i sucre

feia més d’un mes i mig que l’havien omplida. Si per alçar el telèfon i fer un encàrrec a una empresa de transports necessiten un mes i mig, no me vull ni imaginar quin temps les pot arribar a dur fer una gestió un poc complicada... Sense comentaris. – Pàgina web de l’ajuntament: Encara informa del programa de festes pels Reis i Sant Antoni de 2010. A veure si se cuiden de fer una reflexió als encarregats d’actualitzar-la (Se m’acut un comentari similar que en el punt anterior, afegint-hi que per això valdria més no tenir pàgina web, i al menys no faríem el ridícul tots plegats...) – Fent-se ressò d’un document que l’associació “Es Turó” havia enviat a tots els grups polítics, AxSJ trasllada a l’ajuntament la següent pregunta: “Com està el seu tema?” El document es refereix a la inclusió d’aquella zona dins el Catàleg de Bens Immobles de Sant Joan, i insta l’equip de govern a adoptar un compromís en ferm sobre aquest assumpte. – Sobre el crèdit extraordinari que l’Ajuntament va rebre per pagar factures: Quines factures s’han pagat? Quines directrius s’han donat per pagar-les? – Projecte de perllongament del carrer Mirador: Quin projecte hi ha? A quins acords s’ha arribat amb els veïns i propietaris? – Vists els articles de premsa sobre la “Operació Claveguera”, i tenint en compte que Sant Joan ha estat un dels pobles que més costos ha tingut en l’eliminació dels residus urbans durant els darrers anys, demanen si s’ha fet alguna investigació per detectar irregularitats, i quins sistemes s’han habilitat per evitar-ne. – I, finalment, va comentar que a pocs mesos vista del final de la legislatura, hi ha molts de temes sense resoldre, i que difícilment podrien arribar a bon fi:

Ubicació de les antenes de telefonia mòbil dins un terreny adequat, aprovació del Catàleg de Patrimoni Històric, Normes Subsidiàries (va recordar que durant una setmana no hi va haver normativa, i que durant aquesta setmana una empresa que el batle va declarar desconèixer va entrar un projecte per 16 habitatges a la zona de “Es Turó), reforma de Casa de Cultura, minimització de les fuites d’aigua de la xarxa pública, aprovació del pressupost de 2011... I fins aquí els precs i preguntes que va fer na Catalina. Per part del PSOE, en Frederic va fer les següents: – Agenda Local 21: hi ha molta feina feta en passades reunions, i aquesta feina no s’ha de perdre, ans el contrari, s’ha de continuar a partir d’allà on es va arribar. – Sobre la convocatòria de les dues noves places de funcionari a l’ajuntament que havia anunciat el batle moments abans, va dubtar que hi hagés temps material de confeccionar l’expedient i realitzar tots els tràmits per tenir-ho resolt abans de l’inici de la campanya electoral. – Normes Subsidiàries: va recordar que la data límit per tenir-ho tot enllestit era el 19 de juliol de 2011, i va demanar a l’equip de govern si tenia voluntat de resoldre el tema abans. – També va insistir sobre el pressupostos de 2011, que tot i els successius compromisos del batle, encara no estan gens parlats ni consensuats, i molt menys aprovats. – Escola de Música: surt publicada al BOIB la denegació de la subvenció que en el seu moment va demanar l’ajuntament. – Sobre les negociacions pel nou camí públic per pujar al puig de Sant Nofre, que el batle va anunciar mesos abans, va demanar a veure a quin punt es trobaven, i si se n’havien fetes més, i quines. – Senyalització vial: fa falta

arreglar el solc que es va fer a la carretera de Palma per dur el corrent elèctric a la rotonda den Pago, senyalitzar verticalment el creuer de davant el portal dels homes de l’església, i resoldre la zona d’aturada del bus escolar que du la jovenalla santjoanera a l’institut de Sineu. – Sabent que l’Associació de Jutges de Pau han demanat un espai pel seu maneig a un edifici públic de Sant Joan, proposa habilitat també un espai públic perquè els grups de la oposició municipal puguin atendre consultes dels ciutadans, i fer les seves reunions. – Reiterant la necessitat de resoldre d’una vegada el Catàleg de Patrimoni. – Sobre els conjunts que va contractar l'ajuntament per amenitzar les festes de Nadal i Sant Antoni, va opinar que s'hauria d'informar els seus components sobre a quina població han anat a actuar, ja que la selecció musical que feren per les seves actuacions varen ser llastimoses. ...i una altra tanda també maratoniana de respostes per part del batle. I darrera aquesta tanda maratoniana (21 intervencions, i no sé si les vaig poder apuntat totes...), el batle va envestir a una altra tanda igual de maratoniana per contestar. Com que bàsicament va fer lo que acostuma fer, donar la raó a tothom, i explicar exhaustiva ment perquè s'han produït els problemes, o perquè no s'han fet les coses, o quines solucions té pensades (tenc escrites tres pàgines d'explicacions, TRES!), m'estalviaré a jo el calvari de fer la transcripció, i a vosaltres el d'haver-ho de llegir, i acabaré dient que es va aixecar la sessió tard, molt tard.

mel368

23/2/11

14:03

Página 9

mel i sucre

col·laboració

aps que s’ho passa de bé...! Està ajagut en terra... escolta... mira els infants més grans, aquell que riu, el que plora, aquella mamà que xerra... i passen les dues hores volant! A ca nostra, en canvi, no pot estar ni un moment tot sol... sembla increïble! I jo? Jo estic encantada! Estic dues hores a un altre ambient, un canvi d’aires sempre va bé! A més a més, resolc els dubtes que van sorgint al llarg de la setmana gràcies a les xerrades de la comare, la pediatra i la infermera. I amb les altres mares feim teràpia, reim, compartim experiències... Idò, per què no quedam un altre dia i passam més estona junts? I així va començar tot! Ens vèiem els dimecres dematí a Petra. Érem mares i infants de Petra, Ariany, Vilafranca, Sant Joan i fins i tot de Costitx. I seguíem fent el mateix que fèiem al PAC de Vilafranca: els infants més petits estaven damunt les mares o els matalassos escoltant, mirant, plorant, mamant, dormint... els infants més grans ja jugaven uns amb els altres... i les mares entre mameta, biberó, llevar caques i pipís, seguíem xepaxep, xepa-xep, xepa-xep... Fins que un dia aparegueren na Carme i na Catalina, tècniques de l’IEPI (Institut per a l’Educació de la Primera Infància) de la Conselleria d’Educació. Resulta que havien sentit parlar del nostre grup i ens volien conèixer. Elles treballen amb el programa Acompanyant la criança que té com a objectiu que s’organitzin grups de pares, mares i infants de 0 a 3 anys a cada poble per afavorir la

Espais i tallers familiars a Sant Joan GRUP D’ESPAIS FAMILIARS

sociabilització dels infants juntament amb els seus pares. I evidentment ens varen engrescar perquè muntàssim un grup a Sant Joan! I amb això estam! L’Ajuntament ens ha cedit s’Escorxador per posar en pràctica aquesta iniciativa i el CP de Son Juny ens ha deixat uns matalassos perquè els infants poguessin estar més cò-

Dimecres 23 de febrer: La família: la condició de pare i mare. El concepte de família avui en dia, noves modalitats, reptes... Dimecres 23 de març: Una persona més a la família. L’arribada d’un fill. Canvis que es produeixen amb l’arribada de nous membres. Dimecres 13 d’abril: Les atencions bàsiques als infants.

modes. En principi no necessitam res més perquè els nostres fills tenguin un espai per conèixer-se, jugar i aprendre. Així que ja ho sabeu! Si sou pares i mares de nins de 0 a 3 anys ens podem trobar a s’Escorxador. Ens veim els dimecres horabaixa de les 17 h fins a les 19h i els divendres dematí de les 10:30h fins a les 12:30h. A més a més, les xerradescol·loqui oferides per na Carme Arbós i na Catalina Quetglas de l’IEPI seran un dimecres de cada mes a les 17h a s’Escorxador:

Físiques, emocionals, cognitives, socials, de valors... Dimecres 18 de maig: Acolliment i atenció dels infants. Aspectes a considerar per una relació de qualitat. Aquest és el naixement d’un projecte a llarg termini, amb la intenció que els pares, mares i infants d’ara siguin renovats pels nous que vendran en anys futurs, i així successivament... i segons les noves que circulen pel poble, sembla que almanco la quintada del 2011 està assegurada!

mel368

23/2/11

14:03

Página 10

mel i sucre

Bous i vaques

AGRICULTURA I RAMADERIA AL SEGLE XX (XI)

converses amb els amics

Antònia Font Font

ANTONI SASTRE “DE

És la tercera dels set germans fills del matrimoni d’Antoni Font Matas, Xisquet, i Maria Font Verd, Tronca, que vivien a la casa de damunt el turó d’Horteta, fent partió amb s’Hostalet. Durant tota la seva jovintut, n’Antònia fou la bovera d’Horteta. Segons conta n’Antònia, va començar quan tenia devers 10 anys pasturant una vaca per les rotes d’Horteta, una vaca que li deien na Morada i que los va surar un vedell i una vedella: en Fumat i n’Estelada. Amb els anys anaren ampliant la guarda fins a tenir-ne vuit o nou: na Rossa, na Pitussa, n’Orlanda, n’Espanya i un brau fill de na Morada. Quan n’Antònia tenia 29 anys es va casar amb en Guillem Gayà Rotger, Revull, i passà a viure al molí d’en Revull, situat al capdamunt del carrer de la Lluna, ja a la sortida del poble. Quan es va casar, els seus pares li regalaren una brava i va tornar a partir amb les vaques fins que ne va tenir tres que li suraven vedells, uns vedells que en Josep Costa s’encarregava de comercialitzar, ja que es dedica-

BOTIGUETA”

nom: na Linda grossa, na Linda petita, na Terra, na Fosca, na Delfina, na Lluna i dues cusses més que ara no record el nom. Actualment, n’Antònia té 79 anys i encara viu al molí; té una filla, na Maria Bàrbara. Arreplegar la llet

Miquel Matas Juan, Bossa, conegut com es Sabater Coix. Va morir l’any 1984 a l’edat de 84 anys.

va a aquest negoci. N’Antònia també repartia llet per les cases, als clients que la hi tenien comanada, o anaven a cercar-la a ca seva. N’Antònia va cuidar bous i vaques fins a l’any 1994, quan a l’edat de 63 anys se tengué de retirar per problemes de salut. N’Antònia ha convertit el corral del molí d’en Revull en un jardí de ramellers, carregats de flors, on conviuen coloms, moixos i set o vuit cans bufons que sempre l’enrevolten. Cadascun té el seu

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 •

Per la dècada dels anys trenta es va iniciar la recollida de llet per enviar-la a una fàbrica de Ciutat, tot i la poca producció que hi havia. En Jaume Oliver dels Calderers, casat amb na Catalina Gual Bauzà, Paula, vivien al carrer Major, 98, on era la posada dels Caldeders. En Jaume dels Calderers era l’encarregat de recollir la llet que li duien per enviar-la cap a Palma, recollida que va durar fins a començament dels anys quaranta, quan aquesta família va emigrar a l’Argentina i el negoci de la llet va passar a mans de la família de cas Sabater Coix. Cas Sabater Coix

Miquel Matas Juan, Bossa, casat amb na Catalina Gayà

Tel: 971 52 60 78

mel368

23/2/11

14:03

Página 11

mel i sucre

La mare, envoltada dels fills: Joan, Tomeu, Antònia, Joana, Catalina i Miquel.

Antich, des Molins, vivien al carrer Major, 78, fent cap de cantó amb el carrer Belisari. TEnien sis fills: na Catalina, en Bartomeu, en Miquel, n’Antònia, en Joan i na Joana. Al voltant de l’any 1942, es Sabater es va fer càrrec de la recollida de llet i encara que la casa era petita i estreta tenien a dins l’entrada del portal del carrer Major un celler on venien vins i licors, i al segon aiguavés, amb portal al carrer Belisari, hi tenien carnisseria i també era on despat-

xaven la llet. Al corral, hi tenien el mul i la somera i dos porcs per fer matances. Aquells mateixos anys, en Tomeu, el fill major des Sabater, conrava l’hort de na Maiola, en es Ca Tos. Hi tenia vaques de munyir i cada dia duia la llet a la parada arran del camí per on son pare passava cada dia a recollir-la. En Tomeu, cansat de sentir son pare que li deia: “Aquesta llet és clara!”, un dia li va deixar un bitllet damunt les gerres amb una glosa escrita que deia:

Miquel Matas Gayà, Sabater.

Joanaina Antich Gual, Boneta.

Deis que sa llet és clara, jo no sé per quin motiu, no hi pos aigo, jo vaig viu, ho podeu creure mon pare; si s’inspector m’arrestava ara que ve s’estiu, me llevaria s’empriu de venir a sa parada.

A cas Sabater, durant aquells anys que arreplegaven la llet, tota la família estava en marxa. El pare, amb el carro i la somera, feia el recorregut següent: Hort de Don Xim, els Calderers, Cas Garriguer, Son Gil, Son Duran, el Molí d’Aigua i cap a la vila. N’Antònia, amb bicicleta d’home, passava per Son Font, Horta, Horteta, ses Rotgetes i descarregava un centenar de litres al portell de s’Hostalet. En Joan, també amb bicicleta, feia la part de sa Bastida i na Joana, la part de Meià, on arreplegava una cinquantena de litres. Amb la llet també es feien trampes, com és el cas d’un foraviler que quan n’Antònia hi arribà amb la bicicleta va veure que després de buidar la llet dins la gerra,

mel368

23/2/11

14:03

Página 12

mel i sucre

En Miqueló i es Sabater pretenien de glosadors tots dos i quan se topaven arreplegant llet sa saludaven amb una glosa. Un dia, en Miqueló va dir a es Sabater que trobava que duia el carro gran per a poques gerres de llet, i es Sabater li contestà: Si trobes que es carro és gran és perquè l’hi he de menester, perquè sé que l’any que ve tu ja no faràs de lleter i ses gerres no m’hi cabran.

Allò que abans era un taxi de Barcelona, en Miquel el reconvertí en un camió per transportar gerres de llet.

Com a anècdota, feim notar que la mateixa casa on en Miqueló arreplegava la llet, després d’haver llevat la botiga va ser adquirida pel matrimoni d’en Miquel Sabater, que la va obrir com a lleteria.

En Miquel era casat amb na Francisca Jaume Font, Perota, i vivien al carrer Bellavista, 25. Durant alguns anys de finals de la dècada dels quaranta, en Miqueló va arreplegar llet per a la fàbrica de ses Xeres amb un carretó i un ase, tot i que va durar poc temps perquè la fàbrica va tancar.

Miquel Matas Gayà, de casa Sabater, casat amb na Joanaina Antich Gual, Boneta, vivien al carrer Bellavista, 25. Al voltant de l’any 1967, el matrimoni d’en Miquel i na Joanaina es varen fer càrrec d’arreplegar la llet per a la central lletera ILMA, negoci de

va rabejar el poal amb aigua i també la buidà dins la gerra. N’Antònia li va dir: “Hi heu posat aigua”, i ell contestà: “Tan sols hi he posat s’escurada”. Un altre cas curiós el va protagonitzar un que tenia dues vaques al corral i, en dur la llet a la lleteria, l’inspector li va dir que no podien rebre-la perquè feia poc grau, l’amo li contestà: “Idò deu ser defecte de sa vaca perquè podeu venir a ca nostra i la veureu munyir, i li fareu la prova.” L’inspector va acceptar. En arribar a casa, l’amo tragué de dins la cuiona una olla amb broc d’aquelles de test i es posà a munyir; a les primeres tirades de mamella l’inspector digué: “Alto!”, i miraren dins l’olla i pogueren comprovar que ja hi havia aigua abans de munyir. Un darrer cas fa referència a una família que eren afectats d’afegir-hi aigua, a la llet. Un dia, en dur la llet a cal lleter, la dona, un poc abans d’arribar, s’adonà que hi havia l’inspector i trabucà el poal al carrer amb l’excusa que li havia caigut.

Miquel Gomis Bauzà, Miqueló

En Miquel es lleter

Antònia Font Font allepolint una brava jove que va néixer a can Revull.

mel368

23/2/11

14:03

Página 13

recollida que abans havien regentat els seus pares amb la col·laboració de tots els membres de la família. Els primers anys sortia per arreplegar la llet amb una moto Clua, amb la qual duia un carretet de dues rodes a remolc, de manera que si no anava molt alerta el carretet tombava, i ja teníem la llet per en terra. Un anys més tard va comprar un taxi en desús, matrícula de Barcelona 27902, i el va transformar en un camionet. Al cap d’uns anys el va canviar per un Land Rover 150, un dels primers que hi hagué a Mallorca d’aquest model. En Miquel feia aquest recorregut per arreplegar la llet: els Calderers, Cas Garriguer, Son Gil, es Pont Setrill, es Pou d’en Còdol, s’Hostalet, Son Comelles, Son Collell, Horta, Gossalba i alguns altres indrets que ara no recordam. També tenia alguns socis que li entregaven la llet a casa seva. En total, rebia la llet d’uns quaranta associats, amb un total d’uns 1.000 litres diaris en temporada normal, però a la primavera i els mesos d’estiu n’arribava a arreplegar uns 1.600. A més de la llet que entregava a la fàbrica, també en despatxava a la menuda a ca seva, i una bona clientela que tenia. L’any 1967 en Miquel va traspassar el negoci al seu cunyat, en Rafel de Calicant.

El darrer adéu a en Miquel Nuviet

mel i sucre

n Miquel Bover Gelabert, Nuviet, va morir l’1 de febrer de 2011 a l’edat de 87 anys. Record que quan era jovenet vivíem al carrer Major, on teníem una botiga, “sa Botigueta”, i molts de dies ma mare m’enviava a fer una estona de companyia a la padrina Foc, que vivia al carrer Bellavista. A l’altra banda del carrer, dues cases més amunt, hi habitaven els de can Nuviet. Per tant, en certa manera érem veïnats. Érem infants de cinc o sis anys i en sentir al·lots que jugaven per la plaça, deixava la padrina sola i ja era partit a jugar amb els altres per la plaça; entre ells, hi havia en Miquel Nuviet. Jo era molt breguista i sempre seguit movia guindaines; en Nuviet era més passiu i cansat de sentir-me, deia: “Tu ets el dimoni Foc!”, i jo m’empipava molt però no li podia envestir perquè ell me guanyava. Jo li replicava: “I tu ets en Teco marreco!”, coses que tenien sentit perquè la meva mare era na Margalida Foc i la seva era na Bel Teca. Tot plegat, quan ja ens havíem dit una estona de noms, ens pensàvem quedar cabals i l’endemà tornàvem a jugar junts a la plaça des Centro, o plaça Nova, com es deia en aquell temps. En Miquel, ja de més gran, va obrir una barberia a la casa dels seus pares. Jo li vaig aidar a muntar-la i es pot dir que passava tant de temps a la barberia com a ca nostra. Després de casar-se va passar la barberia al carrer de les Monges durant uns anys i més tard va adquirir el casa del senyor Ramon, es capellà Carritxó, al carrer Tort i hi passà la barberia. Jo, en totes aquestes ocasions, vaig ser-hi present, també he de dir que mai no me va cobrar un cèntim pel servei d’afaitar-me o tallarme els cabells i fins i tot quan es va jubilar, que va tancar la barberia, li vaig demanar: “I ara on he d’anar per tallar-me els cabells?” i ell me contestà: “No te preocupis, per als amics de confiança he habilitat un petit local on abans era la païssa de la somera del senyor Ramon i pots venir quan vulguis, sempre que abans nos posem d’acord per no tenir que perdre temps ni un ni l’altre.” En Nuviet va ser un treballador incansable, feia feina de nit i de dia, va sebre compaginar l’ofici de barber i ser el director de milers de matances casolanes, a més de ser l’indiscutible cuiner de Can Tronca des que es va obrir fins que la salut li ho va permetre. Però el temps passa i els anys no perdonen, i arriba l’hora del darrer adéu i tot el que hem fet passa a formar part de la història de cadascun. Adéu, Miquel, i que al Cel ens vegem.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan

Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

mel368

23/2/11

14:03

Página 14

mel i sucre

investigació

on Santos és un lloquet situat molt prop de la vila que tenia antigament unes 20 quarterades d’extensió. Sembla que fa el nom d’un cavaller portuguès, de llinatge do Santos,1 el qual formava part del contingent de l’Infant Pere de Portugal, que acompanyà el Rei En Jaume a la conquesta de Mallorca el 1229. Hem de recordar que alguns historiadors assenyalen a Arias Ibañez, senyor de sa Bastida, com el fundador del poble de Sant Joan, aquest personatge era natural de Santa Maria de Verino, de Braga, diòcesis de Coímbra (Portugal) i fou el secretari i apoderat de l’Infant Pere de Portugal. No és gens forassenyat doncs, aventurar que el cavaller do Santos tengués propietats al nostre terme, la qual cosa explicaria la presència d’aquest llinatge singular. Poca cosa sabem d’aquesta possessió. El 1629 era propietat del senyor Joan Mataró notari de Ciutat. Un llibre de defuncions, custodiat a l’Arxiu Parroquial de Sant Joan, consigna a sor Jacinta Mataró filla del senyor Joan Mataró.2 Segons el prevere Ramon Gayà Galmés morí a Son Santos i fou enterrada a Nostra Senyora de Consolació.3 L’Estim de l’any 1685 registra que Son Sanctus era de Berenguer Gayà i estava valorada en 900 lliures. En el cadastre de l’any 1792 el propietari de Son Santos era Pere Josep Matas, cirurgià, i ja s’havien establides totalment les terres. Des de llavors, aquesta família, de llinatge Matas, ha estat la propietària de les cases i alguns dels seus membres han estat coneguts com de Son Santos, malnom d’origen geogràfic que ha perdurat fins als nostres dies. El membre més antic d’aquesta nissaga, que coneixem per ara, és Pere Josep Matas, cirurgià, propietari de Son Santos el 1792. A través del seu fill Antoni, veurem a continuació, tota la seva descendència.

La família de Son Santos FRANCESC CANUTO BAUÇÀ

ANTONI MATAS GAYÀ (1762c1837) Fill de Pere Josep Matas, cirurgià, i Antonina Gayà. Fou tinent de milícies urbanes de Sant Joan.4 Era casat de primeres núpcies amb Catalina Balaguer. Enviudà i es va casar de segones núpcies amb Catalina Rosa Ferragut Fiol (n. 1782c) de Son Dixopta, filla de Pere Antoni i Francina Anna.5 Estaven domiciliats el 1819 al carrer conegut popularment com del senyor Matas, (sector de l’actual carrer de Petra comprès entre el carrer Major i el carrer de Fra Lluís Jaume) el qual feia precisament el seu nom, el personatge de més rellevància del carrer.6 Antoni Matas testà el 1836, aquest és el resum del seu testament, protocol·litzat pel notari santjoaner Joan Bauçà Matas: “Dia set del mes de ganer de lo any de la Natividad del Senyor mil vuit cents trenta sis En nom de Déu y de la seva divina gracia amén. Don Antoni Matas, fill de Pera Jucef y de Antonina Gayà, vesí de la vila de San Juan, trobant-se bo de enteniment memòria íntegra y paraula clara y espedita de que jo el notari receptor don fe y de ser conegut per mi (...) Otorga fa y ordena aquest son últim y nuncupatiu testament, última y darrera voluntat seva en la cual elegeix per marmasors seus de aquesta y darrera voluntat seva executors y comisaris a tots sos fills, a don Pera Jucef Bausà y a don Juan Bausà sos nabots y a tots ells pregue tant encarecidament com li és posible, se dignen de acceptar aquest encàrrech (...) Mana que fet son cos cadàver se li celebren las asequias per son funeral axí com bé aparexaran a sos marmasors y no de altre manera. Ítem lexa al reverend senyor rector o vicari de a hont serà parroquià lo dia de la seva mort sinch sous moneda de Mallorca per son dret parroquial semel tantum.

Ítem lexa devuit sous de igual moneda per el llegat forsós en cumpliment de lo manat per totas la últimas disposicions una vice tantum. Ítem lexa a tots los qui té obligació de fer menció en aquesta se seva última disposició per més validad de ella sinch sous. Ítem lexa a Pera Jusef Matas son fill per tota part heretat y llegítima corresponent, tant de los béns paternos com maternos las casas de Son Santos y porció de terra comensant al camí real [camí de Consolació]7 fins a la partió de Antoni Mieras àlias Faleu y son hereu li entregará per una vegada tan solament vint y cinc lliuras de igual moneda, com també la cuarta part de terra comensant de lo marge de lo ort a la paret de Antoni Bausá Monjo que se partirà per curt, ab la condició que deurà partir-se entre los cuatre fills seus mascles y Antoni pendrà la part del costat de lo ort y los tres damés axí com ells voldran, com també rebrà de son hereu sis llensols, ni vells ni nous. Ítem lexa per tota part heretat y llegítima corresponent de los béns tant maternos com paternos la pesa de terra dita la Caseta y la terra dita Cana Nofre a son fill Jaume, sens que hage de pagar ningun diner de que dita terra està empeñorada y venint el cas que ley prenguesen per causa de plets o cualsevol altre cosa, los tres damés germans en pars iguals li entregaran son valor, també li dexa los drets que tenga dita terra la caseta y sis llensols usats. Ítem lexa a Antoninayne filla seva per tota part heretat y llegítima de los béns tant paternos com maternos la terra de Son Dexopte y sincuante lliuras que li entregará son hereu y una caxa nova ab sis llensols ni vells ni nous, lo dia que pendrà estat. Ítem lexa a Francina Maria filla seva, per tota part heretat y llegítima corresponent a los béns paternos y

mel368

23/2/11

14:03

Página 15

mel i sucre

rador, tots vecins de la precent vila de que don fe. Devant de mi, Joan Bausá notari (ARM, protocol 2369, f. 149).” Posteriorment, el 1842, els quatre fills mascles varen fer acta de la divisió de la terra de Son Santos, davant del notari Joan Bauçà Matas (ARM, protocol 2365, f. 42v)

Les cases de Son Santos.

maternos la pesa de terra dita Son Rabasa ab lo cens que està tinguda, sincuante lliuras que li entregará son hereu y una caxe nove igual a la que entregará a la seva germana Antoninayne, juntament ab los sis llensols de iguals clase. Ítem lexa a Miquel Juan son fill, per tota part heretat y llegítima de los béns corresponents a la herència paterna y materna lo restant de la pesa de terra Son Santos, de la partió d’en Faleu y de la de son germà Pera Jucef, fins a la canal del safaretx, però no podrà tocar lo safareix al hereu, com també mateix li entregarà sis llensols iguals a los damés germans seus y dits llensols no seran entregats a ningun de ells ni ellas fins y tant prenguen estament, com també los sinch germans tendran habitació a la casa de son hereu fins y tant pren-

LA DESCENDÈNCIA D’ANTONI MATAS I CATALINA FERRAGUT Antoni i Catalina tengueren sis fills, un dels quals, Miquel Joan no hem pogut localitzar documentalment més enllà de l’any 1842, en què varen dividir la terra de Son Santos. Vegem tot seguit quina és la seva descendència:

guen estament, que deurà mantenirlos calsar-los y vestir-los a son estat, traballant tots axí com ho han fet fins el dia precent. Pagadas cumplidas y satisfetas totas las demunt ditas cosas (...) institueix y hereu seu universal fa a Antoni Matas son fill a ses llíberas voluntats. Aquesta és la seva última y darrera voluntat (...) En cuyo testimoni axí lo otorga el prenominat testador en la precent vila de San Juan a los dia, mes y añy a dalt prenotat, essent precents per testimonis requerits per boca pròpia del mateix testador el que firma a precència de tots ells don Miguel Gayà, tinent de bal·le, don Guillerm Bausá, síndich, don Mateu Roselló, bal·le, Pera Jucef Salvà, jornaler, Juan Riutort, jornaler, Miquel Garí, jornaler y Jaume Barceló, con-

1. PERE JOSEP MATAS FERRAGUT (1809-1902) DE SON SANTOS Fou regidor de l’ajuntament santjoaner el període 1844-1846, síndic el 1846 (a partir del 8 de febrer) i 1847 i finalment tinent de batle el 1848 i 1849. Aquests són els seus béns, registrats amb el núm. 694, a l’amillarament de l’any 1864: – Son Roig, D-268, 2 quarterades i 27 destres; – ses Figueres Blanques, H-224, 1 quarterada i 17 destres; – ses Figueres Blanques, H-227, 1 quartó i 68 destres; – Son Rabassa, J-522, 1 quartó i 57 destres; – s’Alzinar des calderers, I-587, 2 quartons i 8 destres; – Son Santos, J-320, 96 destres; – Son Santos, J-326, 3 quartons i 75 destres (Cases de Son Santos);

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel368

23/2/11

14:03

Página 16

mel i sucre

– Mitjà Pla, I-442, 1 quartó i 76 destres. La suma total de les terres és de 5 quarterades i 24 destres d’extensió. Era propietari de les cases de Son Santos. Tenia dos muls destinats a les feines agrícoles. Matrimonià amb Francina Aina Roig Font (1815-885) filla de Francesc i Margalida. Estaven domiciliats el 1875 al quarter 4 núm. 4, Son Santos. Una ullada en el parcel·lari de l’any 1864 que hem reproduït, ens permet comprovar, que el camí d’establidors tenia l’accés per la banda de la casa acostada al Pou de Son Santos. A l’altre costat hi ha un corral de figueres de moro de 27 destres d’extensió. Posteriorment es va modificar l’accés i actualment el camí passa per aquest corral de figueres de moro. Notam també que la casa veïnada, propietat de l’amo en Joan Ferrer o Ferrerico, encara no s’havia construït. Pere Josep i Francina Aina tengueren tres fills: 1.1. Antoni Matas Roig (n. 1843c) de Son Santos. Fou conegut a principis del segle XX com l’amo Antoni de Son Santos. Matrimonià amb Francina Aina Matas Matas (n. 1853c) de sa Bastida. Estaven domiciliats el 1886, al quarter 4 núm. 4, Son Santos. Antoni i Francina Aina tengueren set fills, dels quals només en sobrevisqueren quatre: 1.1.1. Josep Matas Matas (18761898c) de Son Santos. Morí a la guerra de Cuba.

1.1.2. Antoni Matas Matas (n. 1879c) de Son Santos. Morí a l’edat infantil.

1.1.3. Francina Aina Matas Matas (n. 1882c) de Son Santos. Matrimonià amb Mateu Gayà Matas (n. 1884c) Cambuix vermell. Estaven domiciliats el 1940 al carrer de Petra núm. 3.

1.1.4. Francesc Matas Matas (18841957) de Son Santos. Fou regidor de l’ajuntament santjoaner des de l’any 1933 (a partir del 10 de maig) al 1936 (fins el 12 de març). Matrimonià amb Maria Bauçà Gual (n. 1889c) Calderera, coneguda també com sa madona Santos. Estaven domiciliats el 1940 al carrer Conquistador núm. 6. Fou l’hereu de les cases de Son Santos. Va adquirir l’any 1929 el lloquet de Son Alegre, finca d’unes set o vuit quarterades, ubicada al paratge anomenat Son Capellet, dins el terme municipal de Petra. 1.1.5. Catalina Matas Matas (n. 1893c) de Son Santos. Matrimonià amb Bartomeu Sorell Bauçà (n. 1886c) forner Xim. Estaven domiciliats el 1940 a la possessió de Son Duran. 1.1.6. Margalida Matas Matas (n. 1895c) de Son Santos. Morí a l’edat infantil.

1.1.7. Maria Matas Matas (n. 1897c) de Son Santos. Matrimonià amb Antoni Bauçà Fiol (1896-1979) Escolà, fuster d’ofici. Tenia la fusteria al carrer de Petra núm. 3, on antigament havia estat la portassa i el celler de la casa d’Antoni Mates, cirurgià, la resta d’aquesta antiga casa és la retolada actualment amb el núm. 5 Can Cambuix. El 1930 Antoni Escolà, essent batle de Sant Joan, va demanar

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.:

971 858 514

971 858 521

permís per construir una casa nova, la retolada actualment amb el núm. 3 del carrer de Petra, la qual va ser projectada per l’arquitecte Andreu Amer.8 1.2. Francesc Matas Roig (n. 1851c) de Son Santos. Fou quintat el 1871. No tenim més notícies al respecte

1.3. Catalina Matas Roig (n. 1854c) de Son Santos. Matrimonià amb Joan Matas Matas (n. 1850c) de sa Bastida.9 Estaven domiciliats el 1891, al quarter 2 núm. 6, sa Bastida. El 1909 encara estaven per arrendadors a la possessió. Tengueren set fills: 1.3.1. Francina Aina Matas Matas (n. 1876c) de sa Bastida. Casada a Petra.

1.3.2. Antoni Matas Matas (18781952) de sa Bastida. Fou regidor de l’ajuntament santjoaner el 1922 (a partir de l’1 d’abril) i el 1923 (fins al 2 d’octubre). Matrimonià el 1904 amb Maria Pocoví Gayà (n. 1880c) Guitza. Tengueren una filla, Francina Aina Matas Pocoví (n. ?), casada de segones núpcies amb Gabriel Gual Mayol (1875-1950) de Son Cardaix.10 Antoni Matas enviudà i es va casar de segones núpcies amb Bàrbara Bauçà Vaquer (n. 1914) Nyaca, estaven domiciliats el 1940 al carrer de Mestre Mas, núm. 2. Antoni i Bàrbara tengueren dues filles: Catalina Matas Bauçà (n. 1929c) i Bàrbara Matas Bauçà (n. 1938c). 1.3.3. Catalina Matas Matas (n. 1882c). 1.3.4. Josep Matas Matas (n. 1884c) de sa Bastida. Emigrà a Bons Aires (Argentina) i es va casar allà.

mel368

23/2/11

14:03

Página 17

mel i sucre

Ca mestre Antoni Escolà i Can Cambuix, al carrer de Petra.

1.3.5. Maria Matas Matas (18861972) de sa Bastida. Matrimonià amb Arnau Bauçà Mieras (n. 1889c) Feleu. Estaven domiciliats el 1940 al carrer de la Princesa núm. 5. 1.3.6. Margalida Matas Matas (n. 1887c) de sa Bastida. Matrimonià amb Joan Mas Barceló (1883-1960) Pagès. Estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 30. 1.3.7. Joan Matas Matas (n. 1891c) de sa Bastida. Matrimonià amb Joana Aina Matas Gayà (n. 1891c) Fer-

El corralet de Cas Notari, al carrer de PEtra.

rera o des ferrer Gueraví. Estaven domiciliats el 1915 al carrer des Camp núm. 1 i tenien un fill, Joan Matas Matas (n. 1914c) de sa Bastida. El 1940 Joana Aina Matas era viuda i estava domiciliada al carrer des Camp núm. 1, juntament amb els fills, Joan de 26 anys i Miquel de 22 anys. 2. ANTONI MATAS FERRAGUT (1813-1882) Cirurgià. Abans que la professió de cirurgià s’integrés a la professió de metge, la pràctica d’aquest ofici,

forjat amb uns anys d’estudi i de pràctiques, consistia en fer sagnies, xapar grans i pústules, aplicar ventoses, arrabassar queixals..., no eren considerats metges. L’ofici d’Antoni Matas registrat en els documents sempre el trobam escrit en castellà ‘sangrador’. Fou síndic de l’ajuntament santjoaner els anys 1840, 1855 (a partir del 2 d’octubre de 1854) i 1856 (fins a l’1 de desembre) i finalment regidor síndic el 1868 (a partir del 4 d’octubre). Fou l’hereu de la família. Aquests són els seus béns, registrats amb el núm. 677, a l’ami-

El personatge: Miquel Ferriol Company, el sen Pericàs 4

El món tradicional: el bestiar de cabestre 4

I les seccions habituals: resum de l’any agrícola, l’hort del padrí...

mel368

23/2/11

14:03

Página 18

mel i sucre

llarament de l’any 1864: – Solanda, C-29, 2 quartons 1 destre; – Son Godai, D-411, 1 quarterada 66 destres; – es Revellar, H-65, 19 destres; – Son Santos, J-324, 3 quartons 28 destres (caseta, hort i sínia); – Son Font, K-13, 7 quarterades i 89 destres (Cases de Son Font); – Son Font, K-16, 1 quarterada, 2 quartons i 13 destres (Pleta de Can Pobler); – Son Cotxer, M-73, 1 quartó i 96 destres. La suma total de les terres és de 12 quarterades i 12 destres d’extensió. El patrimoni urbà consistia en una casa al carrer de la Travessa del Notari núm. 5 i dues casetes a foravila. Tenia dos muls destinats a les feines agrícoles. Matrimonià el 1847 amb Maria Nicolau Bauçà (m. 1850) de Son Font i enviudà als tres anys de matrimoni. Maria Nicolau de Son Font, aportà al matrimoni 7 quarterades de terra amb les mitges cases de Son Font i altra peça d’1 quarterada (Pleta de Can Pobler). Posteriorment Antoni Matas va vendre aquestes set quarterades al seu cunyat Miquel Joan Nicolau Bauçà (1811-1896) Secretari Vell. Antoni i Maria tengueren dos fills: 2.1. Catalina Maria Matas Nicolau (n. 1849c).

2.2. Jaume Matas Nicolau (n. 1850?). Ambdós fills no superaren l’edat infantil. El 1863 Antoni Matas, viudo de 50 anys, habitava tot sol al carrer del Notari11 núm. 5.12 La configuració d’aquesta banda del carrer en aquella època era la següent: la can-

tonada del carrer Major (Ca don Xim) era un trast o hi havia una cotxeria, retolada amb el núm. 1, a continuació el núm. 3 Ca madò Vaquera, el núm. 5 la casa d’Antoni Matas, Cas Notari el núm. 7 i finalment el núm. 9 Can Sinever (Can Carles Costa). A la seva mort la casa restà una temporada buida i pel que sembla, l’hereu fou el seu germà Pere Josep, ja que el 1891 el trobam censat en aquest edifici, juntament amb el fill Antoni (l’amo Antoni de Son Santos), casat amb Francina Aina Matas de sa Bastida. 3. MIQUEL JOAN MATAS FERRAGUT (n. 1815c) Tenia 21 anys quan va testar el seu pare. No està registrat a l’amillarament de l’any 1864. Des de llavors no l’hem localitzat a cap document.

4. FRANCINA MARIA MATAS FERRAGUT (1818-1900) Matrimonià amb Jordi Gual Fiol (m. 1862c) de Solanda.13 El 1868 era viuda i estava domiciliada al carrer Nou núm. 6. Aquests són els seus béns, registrats amb el núm. 459, a l’amillarament de l’any 1864: – Solanda, C– 20, 3 quartons i 93 destres; – Creu del Coll, D-13, 68 destres; – Son Roig, D-455, 1 quartó i 95 destres; – Son Rabassa, I-375, 1 quartó i 96 destres; – Son Santos, J-322, 45 destres; – Son Juny, J-439, 1 quartó i 67 destres. La suma total de les terres és de 2 quarterades, 2 quartons i 64 destres d’extensió. El patrimoni urbà consis-

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

tia en una casa ubicada al carrer Nou núm. 6. Tenia un ase i un bou. Jordi i Francina Maria tengueren dues filles: 4.1. Catalina Gual Matas (n. 1848c). Matrimonià amb Jaume Bauçà Jaume (n. 1834c) de la Riba, natural de Sineu, mercader d’ofici.14 Estaven domiciliats el 1903 al carrer de Palma núm. 9. Tengueren una filla:

4.1.1. Antonina Aina Bauçà Gual (n. 1867c) Ribes. Matrimonià amb Antoni Gual Barceló (n. 1868c) de Son Gil. Estaven domiciliats el 1940 al carrer de Palma núm. 9. Aquesta és la seva descendència:

4.1.1.1. Antònia Gual Bauçà (n. 1898c) Ribes. Fadrina. Residia amb els seus pares al carrer de Palma, núm. 9. Del ferrer Peremates, és aquesta glosa transcrita a continuació, la qual forma part d’un llarg glosat dedicat a totes les fadrines de Sant Joan l’any 1945: Na Carlos i na Caminera, na Ribes, també na Pansa, i també hi ha n’Esperança de Son Gil, na Bet Fornera i dues més que n’hi ha darrera que són ses de sa Mudaina.

4.1.1.2. Catalina Gual Bauçà (n. 1899c) Ribes. Matrimonià amb Miquel Gayà Font (n. ?) Cambuix o de Son Dameto

4.1.1.3. Miquel Gual Bauçà (19001982) Ribes. Casat amb Maria Matas Morey (n. 1902c) Burixona. Residien el 1940 al carrer de Fra Lluís Jaume núm. 29.

mel368

23/2/11

14:03

Página 19

mel i sucre

4.1.1.4. Joana Aina Gual Bauçà (n. 1906c) Ribes. Casada amb Gabriel Bauçà Bauçà (n. ?) Rotget.

4.2. Francina Aina Gual Matas (n. 1859c). No l’hem trobada registrada a cap document i no tenim més notícies al respecte. 5. JAUME MATAS FERRAGUT (n. 1818c) MATES Fou síndic de l’ajuntament santjoaner el període 1869-1871 i regidor tercer el 1872 (fins el 21 de març).

Aquests són els seus béns, registrats amb el núm. 683, a l’amillarament de l’any 1864: – es Cós, H-171, 2 quartons i 28 destres; – es Cós, H-174, 52 destres; – es Montagut, I-27, 1 quartó i 60 destres; – sa Coveta, I-77, 61 destres; – Son Rabassa, I-266, 3 quartons i 9 destres; – Mitjà Pla, I-383, 3 quartons 71 destres; – s’Alzinar des Calderers, I-629,

87 destres; – s’Alzinar des Calderers, I-631, 49 destres; – Son Amadora, J-137, 2 quartons i 38 destres; – Son Santos, J-323, 1 quartó i 2 destres; – Son Santos, J-325, 56 destres; – Can Verro, O-347, 1 quarterada, 1 quartó i 59 destres; – es Rafal, H-1, 2 quartons i 29 destres; – Puig de Bonany, O-36, 2 quartons i 68 destres; – es Pagos, Q-139, 3 quartons i 34 destres. La suma total de les terres és de 7 quarterades, 3 quartons i 3 destres d’extensió. El patrimoni urbà consistia en una casa al carrer de la Presó núm. 15 (carrer del Consistori)15 i una caseta a foravila. Tenia dos muls destinats a les feines agrícoles. Matrimonià amb Maria Praxedis Font Amengual (1821-1915) natural de Vilafranca, de la barriada de sa Punta, el padró de l’any 1891 registra que feia 40 anys que residia a Sant Joan. Jaume i Maria tengueren quatre fills: 5.1. Maria Matas Font (n. 1849c) Mates. Matrimonià amb Antoni Ferriol Munar (n. 1841c) de sa Bastida. Estaven domiciliats el 1915 al carrer Conquistador núm. 2. Maria i Antoni tengueren un fill:

5.1.1. Joan Ferriol Matas (n. 1881c) Fang. Matrimonià amb Catalina Bauçà Barceló (n. 1881c) Rotgeta. Aquests són els seus descendents: 5.1.1.1. Antoni Ferriol Bauçà (n. 1904c) Fang.

mel368

23/2/11

14:03

Página 20

mel i sucre

5.1.1.2. Maria Ferriol Bauçà (19091989) Fang. Matrimonià amb Josep Xisquet, guàrdia civil. 5.1.1.3. Gabriel Ferriol Bauçà (n. 1918c) Fang.

5.2. Catalina Matas Font (n. 1859c) Mates. Matrimonià amb Antoni Oliver Bauçà (1860-1924) Marranxó. Estaven domiciliats el 1903 al carrer Major núm. 21. Catalina i Antoni tengueren una filla:

5.2.1. Margalida Oliver Matas (n. 1890c). Matrimonià amb Guillem Mas Barceló (n. 1886c) Pagès. Estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 37. Tengueren dos fills: Francesc Mas Oliver (n. 1920c) i Margalida Mas Oliver (n. 1929c).

5.3. Antònia Aina Matas Font (n. 1864c) Mates. No l’hem trobada registrada a cap document i no tenim més notícies al respecte. 5.4. Antoni Matas Font (n. 1867c) Mates. Fou conegut com es Tort Mates. Matrimonià amb Maria Gayà Llaneras (n. 1872c) madò Mates. Estaven domiciliats els 1909 al carrer de Sol núm. 14, casa coneguda com Ca ses Mates o Cas tort Mates (actualment Cas ferrer Peremates). Antoni i Maria tengueren vuit fills:

5.4.1. Maria Matas Gayà (n. 1894c) Mates. Matrimonià amb Antoni Mayol Nigorra (n. 1882c) Guerreta.

5.4.2. Joana Maria Matas Gayà (1896-1979) Mates. Matrimonià amb Josep Barceló Mas (1890-1975) París o de Son Baró. Estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 22 i regentaven el cafè conegut popularment com Ca na Mates. 5.4.3. Catalina Matas Gayà (n. 1898c) Mates. Matrimonià amb en Francesc Mas Font (1896-1975) Pagès.

5.4.4. Antonina Aina Matas Gayà (n. 1900c) Mates. Matrimonià amb Pau Bou (n. ?) Miquelino.

5.4.5. Francisca Matas Gayà (n. 1902c) Mates. Matrimonià amb en Joan Oliver Barceló (n. 1900c) Marranxó. 5.4.6. Jaume Matas Gayà (n. 1904c) Mates.

5.4.7. Margalida Matas Gayà (19072008) Mates. Centenària de la vila el 2007. Matrimonià amb Sebastià Gayà Florit (1907-1981) Perdut.

5.4.8. Josep Matas Gayà (n. ?) Mates Matrimonià amb Maria Oliver de Porreres. Varen residir a Ciutat. 6. ANTONINA AINA MATAS FERRAGUT (1818-1865) MATES Matrimonià amb Joan Baptista Oliver Gual (1818-1885) de Meià, fill de Joan Baptista Oliver Mir (1784-1846) des Calderers i Àngela Gual Ramis (1788-1846) els quals estaven per arrendadors a la possessió de Meià el 1811. Joan Oliver i Antonina Aina Matas tengueren tres fills:

6.1. Joan Oliver Matas (1845-1911) de Meià. Matrimonià amb Aina Mas Trobat (1845-1896) de Can Comelles, de Montuïri. Fou el perpetuador de la nissaga dels Oliver de Meià. Estaven domiciliats el 1886 al quarter 3, núm. 21, Meià. 6.2. Àngela Oliver Matas (n. 1848c).

6.3. Catalina Oliver Matas (n. 1849c).

Notes

1. Lamentam haver extraviat la nota on varem transcriure el nom d’aquest cavaller i la cita documental aportada per un historiador del segle XIX. 2. APSJ, 13.1.2, Llibre de Difunts 1629-1631, f. 1v.

3. Vegeu: Gayà Galmés, Ramon (1944), “Sermón predicado por el Rdo. Ramón Gayá en la fiesta del IV Domingo 19 de Marzo de 1944.” A Documenta pàg. 336.

4. La Milícia Urbana de Mallorca era un cos de caràcter militar format per voluntaris. Fou creat a Mallorca l’octubre de 1808 en el context de la Guerra del Francès. Tenia la missió

de fer serveis de guarnició. Les milícies urbanes de Mallorca varen desaparèixer el març de 1815, quan els seus membres s’incorporaren a diversos regiments d’infanteria. El 1815 el comandament de la Milícia Urbana de Sant Joan estava format per don Antoni Matas, tinent, don Mateu Rosselló, subtinent i Miquel Munar, sergent. 5. Era germana de Jaume Ferragut Fiol (n. 1807c) de Son Dixopta, propietari de la possessió de Son Dixopta.

6. El 1819 els moradors del carrer del senyor Matas eren els següents: la viuda de Miquel Juan; Joan Baptista; la viuda Vaquera; Joan Roig d’Alcúdia; Rafel Juan Matarino; Ramonet Carritxó; la viuda de Miquel Juan Miliciano i Joan Ferrer Ramon (AMSJ, Llibre de la Guàrdia Marítima, ref. 638/8).

7. Fa referència a l’antic camí real per anar a Porreres. 8. Informació extreta de: Company Matas, Arnau (2000), Batles i regidors de Sant Joan (1900-2000). Sant Joan.

9. En realitat era de malnom Burixó. El 1886 estava domiciliat al carrer des Camp núm. 2 (Can Guillem Puig o Gil).

10. Són el pares de les germanes Maria (19051995), Margalida (n. 1907), Antonina (n. 1910), i Francisca (n. ?) conegudes a la vila amb el malnom de Son Tei o de Son Cardaix.

11. El 1863 encara no s’havien retolat els noms dels carrers i la nomenclatura era la utilitzada espontàniament pel poble. El carrer des Notari era anomenat així pel fet de residir en el número 7 (Ca l’amo Arnau Pastor) el notari Josep Bauçà Pujol (1833-1895). Just a davant, a l’altra banda del carrer, hi ha un corralet encara ara conegut com es Corralet de Cas Notari. Posteriorment es va traslladar a la casa dels seus pares, al carrer de Mestre Mas núm. 4, Cas Notari.

12. És la llar actualment, de Margalida Mestre Jordaneta, viuda d’Antoni Escolà. Els dos llibres de medicina que ens va mostrar estaven en aquesta casa i pertanyen a la família de Son Santos. Són dos llibres molt vells, sense cobertes, escrits en castellà, probablement del segle XVII. 13. Fill de Gabriel Gual Ramis (1791-1858) de Solanda i de Margalida Fiol Barceló (m. 1835) Auba. Estaven domiciliats el 1864 al carrer Major núm. 3 (Aquesta casa és actualment el popularíssim músic bar 3x2)

14. El malnom de la Riba, el qual va generar a Sant Joan el malnom Ribes, fa al·lusió a un barri de Sineu ubicat subaix l’església, a la plaça des Mercadal, del qual era originari Jaume Bauçà. El padró de l’any 1903 registra que Jaume Bauçà, natural de Sineu, feia 30 anys que residia a Sant Joan. 15. Gran part d’aquest edifici va ser demolit quan es va obrir el carrer de Bonavista o de ses Escoles.

mel368

23/2/11

14:03

Pรกgina 21

mel i sucre

mel368

23/2/11

14:03

Pรกgina 22

mel i sucre

mel368

23/2/11

14:03

Página 23

mel i sucre

retalls

questa setmana s’ha escrit una pàgina trista en la història de la comunicació. El tancament dels repetidors de la Televisió de Catalunya per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), a causa de les multes del Consell contra aquesta entitat, és un capítol més de la crònica negra escrita pel govern del PP contra la nostra llengua. Persecució, desídia i abandó. Aquests són els qualificatius que descriuen la política de Francisco Camps contra als mitjans de comunicació en valencià, llevat de RTVV, és clar. L’acaçament del Consell contra ACPV per impedir les emissions de la televisió catalana és un greu atemptat contra la llibertat d’informació i l’espai de comunicació en la llengua autòctona. Malauradament, es un exemple entre tants del que està passant en altres sectors comunicatius. Amb un discurs xenòfob anticatalà, el Consell està afavorint de forma conscient la castellanització de l’espai comunicatiu valencià, deixant la nostra llengua contra les cordes de la inanició. Malgrat que avui hi ha més de 170 mitjans en valencià, és un sector feble i minoritzat. Pel que fa a la premsa, a hores d’ara tenim un centenar de periòdics no diaris en valencià, la majoria d’ells editats per associacions, els quals sumen una tirada d’eixida de 409.000 exemplars. Però malgrat que la xifra és aparentment elevada, solament el 9% de la població llegeix premsa en valencià. La premsa en valencià sobreviu gràcies al voluntarisme dels editors i periodistes que n’estan al

Persecució a la comunicació en valencià FRANCESC MARTÍNEZ Periodista. President de l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes

front. Pateix invisibilitat social i marginació de les institucions. Per altra banda, l’ús del valencià en la premsa en castellà és escàs, llevat de casos dignes i meritoris com Levante-EMV i El País, que editen pàgines especials en valencià. El conflicte lingüístic, atiat encara per la dreta, genera actituds de rebuig vers la llengua normativa. I el que és pitjor, la Generalitat no recolza suficientment els mit-

emblemàtics, com és el cas de L’Avanç, Crònica de la Vall d’Albaida o Quinze Dies de la Safor, mentre que Saó i un bon grapat publicacions petites estan vivint una situació econòmica molt delicada. Ens agrade o no, pel fet de ser el valencià una llengua minoritzada, la seua supervivència passa per regular un model de suport de la llengua en els mitjans semblant al que s’està

jans. Contrasta l’ajuda de 120.000 euros que donà en 2010 el Consell per al foment del valencià en els mitjans enfront els 7 milions d’euros que aportà Catalunya, els 5,7 milions del País Basc i els 3,5 milions de Galícia. I fins i tot Astúries, amb 415.000 euros, supera amb engreix l’ajuda valenciana. El Consell sols mima RTVV, perquè serveix els seus interessos polítics de control informatiu, sense preocupar-se massa de l’onerós deute de més de 1.100 milions d’euros que té l’ens ni de la situació de penúria econòmica que està provocant en la indústria audiovisual valenciana. La manca d’ajudes institucionals i la marginació publicitària d’alguns poders polítics, ha provocat en els últims anys la desaparició de bastants periòdics

fent al País Basc, Catalunya o Galícia. I d’això els partits polítics de les Corts Valencianes haurien de prendre nota. Els mitjans en valencià són una indústria i un patrimoni cultural que cal protegir i preservar. Calen polítiques públiques de comunicació per part de la Generalitat que ajuden a redreçar la situació. Però aquest camí és difícil que a hores d’ara l’encete el Consell. L’apagada de la Televisió de Catalunya és la prova evident que el Consell no li importa una part de la ciutadania valenciana. Amb un govern com aquest no ens fan falta invasors. El mal d’Almansa el tenim dins de casa. Si Jaume I alçara el cap no dubtaria dir en dir-li a Camps i els seus consellers: Vergonya cavallers, vergonya!

mel368

23/2/11

14:03

Pรกgina 24

mel i sucre

mel368

23/2/11

14:03

Pรกgina 25

mel i sucre

mel368

23/2/11

14:03

Página 26

mel i sucre

entrevista

l mes passat varem iniciar una entrevista amb Ignacio Fernández de Castro Sánchez de Cueto que ens va permetre conèixer els avatars principals de la seva intensa vida. En aquesta segona part ens conta el seu pensament actual, resultat de l’evolució a partir de les experiències viscudes. Vos avanç que és més densa que la primera part, ja que intenta resumir un pensament complex i profund. Ha reflexionat molt sobre l’educació i ha destacat com a sociòleg, amb importants i nombroses publicacions (“La demagogia de los hechos”, “Reforma educativa i desarrollo capitalista”, “Crítica de la modernidad”, “Escuela pública. Democracia y poder”, “Sujeto sujetado”, etc).

Com va acabar la teva relació amb el moviment assembleari? Després d’uns anys de treballar amb el moviment obrer, vaig deixar-ho perquè no estava d’acord amb el control que en tenien els partits polítics. I inicii una nova etapa, en que intent llegirme a mi mateix, fent un estudi crític del meu propi pensament i dels canvis fets. Vaig començar a tractar de viure segons el que jo pensava; vaig lluitar contra el meu propi consum, a alliberar-me de tot, a renunciar a tots els bens materials, i pas a viure del que publicava a diferents revistes i estudis fets en equip, molts encarregats pel Centre d’Investigacions Sociològiques.

Ignacio Fernández de Castro SEGONA PART

F. XAVIER MORATINOS

Quins són els referents del teu pensament? Quan vaig escriure, a principis dels anys ‘60 “La demagogia de los hechos” expressava que jo, que m’havia afegit als sublevats contra la república, havia canviat radicalment de bàndol i me declarava revolucionari i ho era “no perquè Crist hagués nascut i mort, ni perquè Marx hagués escrit (i jo llegit) les seves obres, sinó per la demagògia (el que ensenyaven) dels fets”. Aquests m’ensenyaren que era necessari fer la revolució per canviar la trista situació d’aquella Espanya. A partir de la realitat entenc que el que havia après com a veritat indiscutible podia arribar a ser un engany que legitimava els privilegis propis i aliens obtinguts per la força i que l’exclusió, marginació i càstig dels vençuts a la guerra era no solament una injustícia, sinó a més una ignomínia i vergonya pels qui havíem utilitzat la força per sotmetre-los. A la meva vida escolar sistèmica vaig aprendre a viure com a “feel” a la fe en Déu; a l’escola de la vida vaig aprendre a ser subjecte de la història, i vaig fundar amb altres persones una avantguarda política per intentar fer la revolució i, entre altres coses, aconseguir un ensenyament laic. Els fets i experiències de la vida, quan els analitzes i els signifiques conformen la pròpia manera de pensar, de viure i de comportar-se, són una segona escola. És el que anomèn l’escola de la vida, en front de l’escola sistèmica. A més, amb la primera lectura i coneixement de Marx i de la

gramatologia i els seus teòrics, vaig comprendre que, quan en aquesta relació les idees de la representació simbòlica que un té o que ha interioritzat i la realitat que un viu entren en clara contradicció, el que s’ha de fer és canviar la teoria per ajustar-la a la representació de la realitat que ha canviat.

Quina és la teva opinió de certes pràctiques revolucionàries? La gran equivocació de l’esquerra, al meu judici, és que pensaven que, aconseguit el poder, podrien instaurar la democràcia i arribar a la societat sense classes, ja sigui a través de la revolució o a través de les eleccions. Les teories marxistes defensaven que a través del poder d’una minoria representant es feia una regència al poble ignorant o alienat per arribar a la supressió de les classes. Jo pens que aconseguint el poder no es pot fer la revolució, perquè lo únic que es fa és sostenir el que han aconseguit i evitar que es faci una altra cosa. Davant això, idò, quin és el camí del canvi? Jo crec en la força de l’educació, capaç de facilitar la formació d’individus, els subjectes protagonistes de les seves pròpies vides individualment i col·lectivament quan viuen en societat. La necessitat d’arribar a la maduresa de les persones ha d’arribar a través d’aconseguir ésser subjectes de les nostres pròpies vides individuals: hem de ser lliures, conscients i responsables dels nostres actes, a més de la socialit-

mel368

23/2/11

14:03

Página 27

mel i sucre

zació, la solidaritat i la fraternitat com a elements necessaris per viure en grup. L’educació és el mecanisme més apropiat per facilitar la consecució d’aquests objectius. En el sistema pedagògic s’ha de perseguir l’objectiu d’ajudar a madurar els individus perquè arribin a ser els subjectes de les seves vides. Si hi ha adoctrinament, desapareix la capacitat de pensar de l’individu. Perquè es dugui a terme el canvi hi ha d’haver persones capaces de dialogar, de posar-se d’acord, de treballar els desacords... La creativitat és el resultat de fer desaparèixer les veritats absolutes. Les famílies han de deixar de ser patriarcals i autoritàries. Quan un pare imposa al fill qualsevol cosa, està destruint la seva capacitat de ser subjecte, el converteix

en objecte. Quan l’educació es queixa de la violència a les aules, realment es queixa de la incapacitat de crear una comunitat diversa, amb diverses opinions que s’estableixen mitjançant el diàleg i els acords. No hem d’utilitzar la sabiduria ni la força com a font de poder. Hem de trobar un sistema en el que puguem intervenir tots. Quan el mestre diu: silenci i escoltau, també utilitza la mateixa fórmula; heu de contestar el que jo vos he ensenyat; això ens fa alienats, incapaços de ser sobirans, i si volem arribar a una estat més civilitzat hem de canviar el sistema d’ensenyament; actualment ens ensenya a ser més savis, més forts, per aconseguir més poder i discrimina els que no tenen aquest poder. El poder dels mes-

tres, de la toga, només es pot aconseguir de comú acord, a partir de l’opinió de tots. Qualsevol activitat de grup ha de respectar la igual condició dels subjectes que hi participen; no es pot negar el subjecte. El sistema educatiu públic ha d’estar organitzat com un col·lectiu democràtic, els membres del qual conformin una comunitat de subjectes de les seves pròpies vides, un “nosaltres” que, en decisions col·lectives, tenguin un pes de poder igual, encara que siguin diversos en les seves funcions dins del col·lectiu i diferents en les seves formacions, habilitats, aptituds, idees i opinions. En el col·lectiu del sistema educatiu hi ha una presència majoritària de persones no adultes a les quals el sistema es proposa assistir-les fins que arribin a tenir la capacitat de ser subjectes de la seva pròpia vida, la capacitat de socialitzar-se i, a més, que no perdin la capacitat i condició de ser subjectes quan s’integrin en els col·lectius adults. No només han d’aprendre coneixements i habilitats professionals, sinó que també han de ser capaços de relacionar-se amb la feina sense perdre la seva condició de subjectes del treball. Crec que lo fonamental és proporcionar al subjecte escolar els instruments bàsics per saber RAONAR. És el que defensa la dialògica, que, a diferència de la dialèctica, obri la ment a l’espai que existeix entre

mel368

23/2/11

14:03

Página 28

mel i sucre

el si i el no, entre el blanc i el negre, entre els termes antagònics de la dialèctica, un espai a on hi ha els grisos, i també els colors de l’arc de Sant Martí, les mescles i el mestissatge, el però, el potser, aquest espai a on neix el dubte que provoca la curiositat, la invenció, el coneixement, l’activitat de viure, el metabolisme que caracteritza la nostra espècie quan se l’allibera del creador que ell mateix va inventar per legitimar la seva capacitat creadora i el poder i la dominació sobre els demés. El poder utilitza la dialèctica per discutir, mentre que les persones, si parlen i escolten utilitzen la dialògica. La raó com a mecanisme del comportament humà, que defensava ja la revolució francesa, necessitava un espai de reflexió mental en el que entra la informació i la significació d’aquesta informació rebuda, per poder decidir individualment.

Per tant l’educació hauria de canviar molt? L’educació ha de recuperar el caràcter aventurer de la vida i no quedar-se en la transmissió d’aprenentatges basats en el que han viscut els altres. D’aquesta forma la societat seria més democràtica. La mateixa constitució, que la redacten un grup reduït de persones, encara que siguin “savis”, i es posen d’acord, llimant diferències i creant textos normalment ambigus, és una renúncia a la democràcia plena, perquè ens donen una cosa feta, i el poble està absent. A la constitució, el dret d’opinió del poble està absent, no pot decidir per ell mateix. Es necessari que, seguint el ritme de la metamorfosi que s’arriba a través de l’educació, i no de la revolució o les eleccions, s’eduquin les persones per prendre decisions d’acord amb la seva opinió i perquè en la decisió final estiguin totes les opinions presents i en joc amb les

demés. Fins que no hi ha acord no es pot considerar que és una opinió democràtica. És el que es coneix com a “Àgora”, per poder conèixer quina és l’opinió, els acords que duen a les decisions col·lectives, i els desacords. El que hem fet no ens funciona, perquè la constitució, com a expressió del poble és falsa, no representa el poble. No és legítima. Cada ciutadà ha de ser subjecte de la seva pròpia vida i no ha de deixar de ser-ho per ser ciutadà. Les opinions divergents no poden formar lleis; el poder judicial ha d’arbitrar sobre el que opina el poble; mentre dominin els millors, els més savis, els més rics, els més forts... no tendrem democràcia autèntica. Al final és una convenció que es pot canviar, rompre...

mel368

23/2/11

14:03

Pรกgina 29

mel i sucre

mel368

23/2/11

14:03

Página 30

mel i sucre

dalt del turó “M’agrada collir-los, però menjar-los me fa molt d’asunto”. “Asunto?” demana en Joan. “Sí , asunto, mania. Es pardal! Jo sempre ho he dit així!” Replica en Tomeu de can Serenoi. Li he de fer l’explicació a en Joan, l’urbanita barceloní que tenc de convidat. “Sí, empram alguns castellanismes des de molt antic, aquest, ‘asunto’, com a sinònim de mania, d’oi, de fàstic que deis vosaltres. Però també deim de manera habitual ‘Quin tiempo!’ o ‘Quina

noche!’ per significar que fa molt mal temps. Que trobes?” En Tomeu s’ha presentat amb un bon manat d’espàrecs, fermat amb una fulla d’albó travada amb una pua de la mateixa espareguera. “No! I són tendres a més no poder! Quasi tots són d’espareguera vera, però n’hi ha un parell d’espareguera de gat, en aquests si no els vols els pots tirar. A mon pare no li agradaven i ja no els collia”. “De gat, vol dir d’home begut en mallorquí, no?” Inquireix en Joan. “No, en aquest cas no, de moix, de l’animal; del forat del moix a Mallorca em deim la gatera, agranar un forn és escombrar-lo, el grifó del cossi és l’aixeta... Bé. Gràcies Tomeu”. En Tomeu se sol aturar

Apunts del Pla de Mallorca, amb espàrecs CLIMENT PICORNELL

sovint després de bresquejar per foravila i sempre sol dur algun present. “I s’asunto per què és?” Li deman. Me diu, fluixet, a l’orella: “Saps què passa” torna enrere quan ja se n’anava “a mi m’agraden els espàrecs, sobretot dins una truita feta amb ous de ses meves gallines, però s’olor que me fa s’orí, un parells de dies, me fa molta de nosa”. “Idò els aprofitarem nosaltres” i vaig pensar que, com deia ma mare, de sa desgràcia de Judes, sant Macià en

getfreshasparagus.com

tengué ventures. “És veritat lo de la olor i també el gust que comuniquen a altres sucs corporals” afegeix en Joan que és metge “com és el cas de la llet de les dones que donen mamar, sembla que la fa tornar agra o excessivament olorosa, i desagrada als infants”.

El cercar per garrigues i bardisses és una gran cosa: espàrecs, caragols, gírgoles variades... “Ara n’hi ha molts que no cerquen sinó que troben. Vull dir que n’hi ha molts que entren dins es sembrats i dins ses casetes i s’ho fan seu. Avui un parell de cols, demà totes les taronges, un solc de grells... de bones a primeres desapareixen. No sé si és que torna sa fam o què,

però han augmentat molt els robatoris per foravila”. Amb la sana intenció de cercar espàrecs amb l’amic barceloní sortim a fer una volta. És un dia calm, fred i assolellat. Un borino ros prova de xuclar les flors d’una vidalba que s’estén com una catifa per damunt una paret seca. Fins fa dos dies, com qui diu, només les flors grogues de la vinagrella entapissaven marges, corrals i bocins. De la vinagrella en mossegàvem els tronquets àcids quan érem nins, vaig saber pel llibre d’Anthony Bonner que era una planta introduïda de sud d’Àfrica, de la regió del cap de Bona Esperança, devers el segle XVIII i que s’escampà per tot el Mediterrani. Fa setmanes que han florit impetuosos els ametlers, al meu quadern de notes vaig apuntar, de Joan Maragall: “A mig aire de la serra / veig un ametller florit / Déu te guard bandera blanca... / dies ha que t’he delit”. De tornada, amb quatre espàrecs, ens aturam al cafè. “No vos ha topat gaire” m’enfloca n’Antònia. Hi ha la foganya encesa amb troncs d’ametler que hi cremen. Present el meu amic a la rotllada i explic el tema de les coses que fan “asunto”. “Idò t’has deixat dues expressions que són, també, ben nostres: un ‘pronto’ i un ‘hecho’. O no? Un ‘hecho’ és quan qualcú mos fa una cosa rara, una sortida de to i tenir un ‘pronto’ és quan fan una cosa que no farien normalment, quan el capet trabuca. “Coses inexplicables” afegeix l’amo en Toni Vidalet “i ara vos ne diré una, per posar un

mel368

23/2/11

14:03

Página 31

exemple al teu amic. És de sa mare de na Toninaina Floca. Idò, quan a la Mare de Déu de Lluc la passejaven pels pobles, l’any 49, sa mare d’aquesta Toninaina, sense que se’n temessin va córrer i li va penjar un collar fet de prebes de cirereta. No li acabà de passar perquè l’havia fet massa petit i només li encasquetà. Quin esglai! Ses beates des poble volgueren fer un ‘desagravi’ a la Mare de Déu ultratjada, però tot acabà amb el rector fent-li un bon sermó. Sa gent no se’n podia avenir, aquella dona ni estava loca, ni venia de família de rojos, en fi, tengué com un ‘pronto’ i aquí se va acabar tot... però sa filla encara és sa filla d’aquella dona que posà un collar de prebes de cirereta a la Mare de Déu de Lluc. Sa mare, tret d’aquest ‘hecho’, es comportà la resta de sa seva vida amb tota normalitat”. En arribar a ca nostra, dalt del turó, na Malika, la dona de n’Ab-

frases fetes

ndica que davant una situació que no podem canviar hem de cercar remeis que puguem aplicar. ... i a més a més, és molt més pràctic. Queixar-nos d’un problema sense cercar solucions pràctiques no té sentit si no és per magnificar-lo i engreixar-lo. I quan és gros gros gros, llavors sí que fa mal resoldre-l. Una persona sàvia va dir: “Si tens un problema, cerca la solució i aplica-la, S’acabarà el problema, I si no té solució, també deixa de ser un problema: passa a ser una nova situació, i hauràs d’aprendre a conviure amb

del, a qui de vegades li compram pa, pastissos i menjar preparat, amb un mocador pel cap com quasi totes les dones àrabs del poble, em du una botelleta d’oli d’Argan que li han enviat del seu poblet, de per la zona de Marraqueix. “Qué es això?” demana el català. “És un oli pastós, d’aquests olis com el de rosa de Mosqueta amb propietats poc conegudes, regenera la pell. És un oli primitiu, el treuen dels bessons dels pinyols d’aquells arbres que solent tenir cabres per damunt, també els recullen dels seus cagallons”. Li vaig comenar, perquè un dia fent un tast d’oli de les oliveres d’en Joan Mayol i el seu germà Martí, ell, en Joan, que prepara un llibre sobre l’oli de Mallorca i crec que sobre els olis de tot el món, ens donà a tastar una varietat de l’Amlou. L’Amlou es fa amb oli d’argan –si és per menjar, torren les llavors- , mel i ametla. En Joan ho fa amb el seu oli d’oliva, aconseguint una mescla que se pot

mel i sucre

escampar damunt pa, amb gustos primitius, dolcencs, de greixos nobles i saludables.

Entram per ajudar a preparar el dinar i hi trob assegut dins la cuina en Miki Cliana, un veïnat de més amunt. “Quin doble sis!” Li dic, “per cert avui m’han parlat de tu al cafè, un home me deia: més amunt de ca teva hi ha uns hippies que donen un tassó d’oli de soja cada dia a un porc que engreixen, mesclat amb el segó”. “Vatuadell!” ha contestat en Rafel Fraret “Els he deu sortir ben car!” “Això és una mentida” diu en Miki “no li donam cada dia”. “I tu, com estàs? Ja veig, però, que mala herba mai mor...” “ni es bestiar la se menja” afegesc. “Pots quedar a dinar” li diu na Margalida mentre talla una col per fer cuinat de mongetes. Les cols de cabdell fan un renou molt especial quan les tallen, de cosa fresca, grenyal. Com les seves fulles quan les separen del tronc. Renous de cuina, eterns, de sempre.

Val més encendre una espelma que queixar-se de la foscor JOAN SASTRE JOAN

ella”. Així, tot el que és parlar del problema ha de ser amb ànims d’analitzar-lo per cercar una solució i, molt important, aplicar-la. L’alternativa és queixar-nos i queixar-nos i queixar-nos: la queixa esdevinguda rutina, la queixa esdevinguda vici. Si no ens agrada alguna cosa de la nostra vida quotidiana, hem de cercar la manera de canviar-la. Si no ens agrada alguna cosa del nostre poble, hem de cercar la manera de

canviar-la. Si no ens agrada alguna cosa del nostre món, hem de cercar la manera de canviar-la. Si trobam que la nostra vida, el nostre poble, el nostre món està envoltat de foscor, encenguem una espelma, i almenys il·luminarem el nostre redol. Encoratgem altra gent a fer el mateix gest, i entre tots, amb un petit gest de cadascú, esvaïrem la foscor. Per ventura poc a poquet, amb molt d’esforç, però... l’esvaïrem!

mel368

23/2/11

14:03

Página 32

mel i sucre

meteorologia Comentari al mes de gener La temperatura mitjana del gener d’enguany s’ha incrementat lleugerament, en 3 dècimes, en relació al 2010. No obstant això, hem patit uns darrers dies de mes molt freds, especialment entre els dies 21 i 26, amb domini de vents de component nord. El gràfic reflecteix clarament aquest caiguda de la temperatura que provocà fortes gelades i precipitacions en forma de neu a la Serra de Tramuntana. S’han recollit 74 mm de pluja, distribuïts, pràcticament tots, al llarg dels deu darrers dies del mes. Ha estat més plover que el gener de l’any passat. Durant gran part del mes l’atmosfera ha mostrat bastant de calma; així ho indica la velocitat mitjana del vent que s’ha quedat en 6,5 Km/h. Alguns dies del tram final d’aquest període mensual, coincidents amb jornades de mal temps, el vent ha bufat amb més força; concretament, el dia 28 assolí la velocitat màxima del mes, 64,4 Km/h. La direcció predominant s’ha establert entre ponent i llebeig. Com era d’esperar la humitat mitjana ha estat elevada, del

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JOSEP ROIG

2011 10

GENER

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana 2010 9,7

MES DE GENER

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) FEBRER 2011 (fins a dia 20)

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2009 9,8

2011

10 ºC 18,6 ºC (dia 16) 1,7 ºC (dia 23) 74 mm 6,5 Km/h 64,4 Km/h (dia 28) O-SO 78,76 % 1017,96 mb 1,7 ml/dia

2010

9,7 ºC 16,1 ºC (dia 20) 1,9 ºC (dia 9) 56 mm 9,4 Km/h 86,9 Km/h (dia 13) O 78,5 % 1012,27 mb 1,6 ml/dia

10,3 ºC 18,6 ºC (dia 6) 5,2 ºC (dia 7) 38 mm 7,9 Km/h 57,9 Km/h (dia 1) O-SO 1,9 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011 Radiació solar (Wh/m2)

GENER

66579

Energia generada Diòxid de carboni (kWh) no emès (Kg) 5540

Fusteria en general i mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

NICOLAU

PLANTERS

2008 11,8

ORNAMENTALS

6094

Petroli que es necessitaria (litres) 1385

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel368

23/2/11

14:03

Página 33

mel i sucre

78,76%. L’evaporació, per altra banda, es manté en els valors més baixos de l’any, 1,7 ml/dia.

Comentari al mes de febrer Estam en ple hivern i per tant la fredor és una sensació habitual a suportar en aquesta època de l’any. De totes maneres, fins a la data el febrer no s’ha mostrat excessivament fred; les mínimes no han baixat dels 5 ºC i la mitjana, molts pocs dies, ha estat inferior als 10 ºC. En el que duim de mes s’han recollit 38 mm de pluja. Els dies de major inestabili-

tat s’han donat durant la setmana del 14 al 20, en què s’ha sumat la major part de la pluviometria d’aquest tram de mes. La sensació desagradable de fredor humida que ens acompanya durant molts de dies d’aquesta estació comença a contrarestar-se amb l’allargament del dia, que ens aporta més temps de llum. Des del solstici d’hivern, dia 21 de desembre, el dia s’ha allargat quasi una hora i mitja. Per la seva part els camps s’han cobert d’un mantell verd que ens anuncia el final de la letargia hivernal. Els ametlers,

Cooperativa Agrícola

amb els seus pètals blancs, ens han regalat una de les estampes més belles del nostre camp en aquestes darreres setmanes. A partir d’aquest mes publicarem també aquest recull de dades sobre l’energia elèctrica que es produeix al parc solar fotovoltaic situat a la teulada del pavelló municipal. També hi podeu comprovar la repercussió positiva que té sobre el medi ambient la generació d’electricitat a partir d’aquesta font d’energia renovable que és l’energia lluminosa del Sol.

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

mel368

23/2/11

14:03

Página 34

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record AMADOR

DE SA

PLAÇA, AMADOR PASSOL

Fotografia 1: Era a principis dels anys seixanta. Matances a ca l’amo Andreu Felet de ses Roques. Els tres homes devora el ribell amb sobrassada són: l’amo Andreu Felet, el seu nebot Andreu i el seu fill Andreu. Darrera d’ells hi ha sa mestressa de ses Roques i el seu espòs l’amo Antoni Foc, l’amo Pere Josep Margoi i la seva dona madò Joanaina de cas ferrer Pereta, el fuster Passol i la seva dona na Margalida Feleta, i madò Catalina Pocoví “Teixidora”. Aportació fotogràfica: Andreu Barceló “Felet”.

mel368

23/2/11

14:03

Página 35

mel i sucre

Fotografia 2: Matances a ca l’amo Antoni Perís al barri del camp, a principis dels anys vuitanta. Hi ha: l’amo Antoni i la seva dona Elionor, madò Maria Dominera i l’amo Arnau Bomber fent trossos del porc. Aportació fotogràfica: Antònia Rebassa Gayà. Fotografia 3: Madò Margalida Bauçà Bauçà “Curta” rentant la budellada. Les matances es feren a la finca de sa Torre, al terme de Sineu. Aportació fotogràfica: Magdalena Fiol Bauçà.

mel368

23/2/11

14:03

Página 36

mel i sucre

excursions

Font de sa Pega FRANCESC X. MORATINOS JAUME

Des de la possessió de Monnàber Vell pujàrem pel torrent d'en Carroç, enrevoltàrem el puig d'en Costurer i, des de les ruïnes de sa Plana, tornàrem al punt de començament. L'amenaça de pluja del dematí va estar a punt de fer suspendre l'excursió, però al final vàrem tenir un dia òptim per caminar.

esports La Purísima A 2 Juvenils C.E. Sant Joan 5

Diumenge 23 de gener, de bon dematí partírem cap a ciutat a jugar el darrer partit de la primera volta. Hi anàvem amb un canvi d’entrenador (Jesús Carrillo és el mister nou) i amb una baixa important, Andreu Joan Bauçà. El partit va començar a les 12:00, hora prevista, i al poc temps de joc, en una jugada de córner assajada Rafel Roig va marcar el primer (0-1). S’embrutava massa el partit, però l’àrbitre va saber con-

Cròniques del C.E. Sant Joan JOAN JORDÀ CATALÀ

trolar-ho traient unes quantes targetes. Ens van empatar en un contra atac ràpid(1-1). Poc després Jaume Amengual, d’un xut potent, va ficar l’1-2. Acabant la primera part van expulsar un jugador de l’equip rival per unes mans molt clares, era la segona groga i jugaven amb tres jugadors i el porter. Ells es van tancar darrera i nosaltres no aturàvem d’atacar i moure la pilota. El gol havia d’arribar i efectivament, xut de Mateu Simó a l’esquadra, un autèntic golàs (1-3). Així va acabar la primera part.

La segona part la varem dominar nosaltres, fins en defensa i atacant bastant bé. Al poc temps de joc, Rafel Roig, d’una gran jugada individual va ficar el quart (1-4). I quan faltava poc per al final del partit, d’un altre contra atac ràpid i una bona jugada d’equip ens van ficar el segon (2-4). Tots estàvem molt cansats i el partit estava apagat, però Rafel Roig va tornar sortir-se i va matar el partit marcant un altre senyor gol. El partit va acabar 25, tres punts més i a seguir endavant!

mel368

23/2/11

14:03

Página 37

mel i sucre

passatemps

Mots enquadrats núm. 18 ARNAU MORATINOS BORDOY

mel368

23/2/11

14:03

Página 38

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Crema d’ortigues SACRAMENT FERRER

’ortiga verda pertany a la família de les urticàcies i es caracteritza per tenir uns pèls que produeixen una irritació i picor a la pell quan es toquen. A pesar de la mala fama que s’ha guanyat per això, les propietats de l’ortiga verda són moltes. A més de ser una planta comestible rica en nutrients, sals minerals i vitamines, té una gran quantitat de propietats medicinals.

Ingredients a1 quilo de patates a125 g de fulles d’ortiga a35 g de puré de patates a1.500 cc d’aigua a200 cc de nata a2 alls a1 c/s de Maicena exprés aSal aPebre blanc aNou moscada aCrostons de pa fregit

Preparació

aPosar una cassola al foc amb l’aigua. aPelar les patates, netejar-les i tallar-les a trossos. aAmb l’ajut d’uns guants de goma, llevar les fulles tendres de les ortigues; han de quedar 125 g. aQuan l’aigua bull, afegir-hi les patates i els dos alls pelats. Deixar coure deu minuts. aPassat aquest temps, afegir-hi les ortigues. Tot junt ha de coure deu minuts més. aUna vegada cuit retirar del foc i triturar-ho amb la batedora. Salpebrar i ratllar-hi un poc de nou moscada. aTornar-ho al foc, afegir-hi el puré de patates i la Maicena fins que ens agradi d’espès, sense deixar de remenar. aPassar altra vegada la crema per la batedora i pel colador xinès per evitar grums. aDamunt el foc, abocar la nata i remenar fins aconseguir que la preparació estigui ben mesclada. aServir la crema d’ortigues acompanyada de crostons de pa fregit.

mel368

23/2/11

14:03

Página 39

mel i sucre

agenda Horaris de tren ACTUALITZAT (07-2008) (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de Sant Joan)

Sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Palma - Sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09. Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - Sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Efemèrides

Dies assenyalats

Febrer: Dia de les Illes Balears (1), Dijous Jarder (3), Rua (6), Dimecres de Cendra (9).

El mes

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. Si teniu cap parra convé que la podeu per Sant Josep. Convé sembrar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques. És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-roges i menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicionalment cal anar en compte amb els constipats i el grip, perquè el març és un mes molt malsà. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Ginard i A. Ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 març 15 març 27 març 31 març 15 abril

surt es pon 07.22 18.40 07.01 18.54 Horari d’estiu 07.35 20.10 07.12 20.24

Assistència mèdica

Centre sanitari dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PAC de Vilafranca Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h

diumenges dia 27 de feb. Porreres dia 6 de març Sant Joan dia 13 Vilafranca dia 20 Ariany dia 27 Montuïri dia 3 d’abril Petra

la lluna

25 febrer 4 març 13 març 19 març 26 març 3 abril

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Ajuntament

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 20h Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Març de 1991

• El Ministeri d’Educació va decidir construir un institut de secundària a Sineu.

• Les queixes varen aconse-

guir que la caixa d’estalvis “Sa Nostra” posàs en català el rètol

de la façana de la seva nova sucursal, després d’haver-lo posat inicialment en castellà.

• La font de Can Verger va rajar durant més d’un mes, una

cosa que feia anys que no es veia.

Març de 2001

• Es varen presentar prop de 600 firmes contra la instal·la-

ció d’una antena de telefonia mòbil al Revellar.

• Joan Magro va ser nomenat

president de la junta local del Partit Popular.

• Es va inaugurar una exposi-

ció per commemorar el 25 ani-

versari de la creació del grup Aires de Pagesia.

Telèfons d’interès

Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 Urgències UVI 061 PAC (Vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 Apotecaria 971 52 62 52 Policia Local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 Ajuntament 971 52 60 03 GESA 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 OCB 971 72 32 99