Textos i il·lustracions: Nenes i nens de l’escola del Pi de Dosrius Adaptació i correcció dels textos: Mestres de la comissió de revista: Mireia Valls (coordinació i Cicle Inicial), Mireia Badia (Educació Infantil), Eva Fusté (Cicle Mitjà) i Teresa Prat (Cicle Superior). Amb la col·laboració de Jordi Pagès i Helena Gay. Disseny i maquetació: Sonia Valencia Impressió: emser@m Col·laboren: AMPA Escola del Pi i tots els/les mestres de l’escola del Pi. Dosrius - Sant Jordi 2010
Pròleg
3
La Laia i el llop van a França. Nens i nenes d’Educació infantil
5
La gralla màgica. Idea original de Joel Fernández Cano (1r. A)
11
La Laia i la Mamadú se’n van de viatge. Idea original de Paula Diego Becerril (1r. B) 13 Viatge a Egipte. Nens i nenes de 2n. A
15
La Laia i la Mamadú se’n van a París. Idea original d’Io Callarissa Segura (2n.B)
17
La Laia i la gralla. Júlia Nogueras Matas (3r. A)
19
La Laia se’n va de viatge. David García Martínez (3r. B)
21
Les vacances més avorrides de la història. Òscar Romero Alarcón (4t. A)
23
El viatge de la Laia. Verónica Fernández Blanco (4t.B)
25
En Mamadú i la Laia. Daniela Estapé Cervetó (4t. C)
27
La Laia i en Mamadú. Ester Martínez Pelagio (5è. A)
29
El viatge a Dosrius. Sònia Degollada García (5è. B)
31
Un somni fet realitat. Alba Terol Valencia (6è. A)
33
Un dia, una gralla, una reflexió. Pilar Sánchez Roca (6è. B)
37
Aquest Sant Jordi, a l’escola del Pi, hem tornat a fer un recull de contes escrits i il·lustrats pels nostres alumnes per tal de potenciar l’expressió escrita, la creativitat i el gust per la lectura. Tenint present el tema transversal d’aquest curs 2009-2010 “CULTURES DIFERENTS, PERSONES IGUALS”, enguany hem fet un petit experiment: a partir de 5 paraules ja triades (Laia, Mamadú, gralla, alegria i viatge) els nens i les nenes han hagut d’inventar una història. La interpretació que ha fet cada nen i nena de les paraules ha estat molt diversa. La Laia ha estat la protagonista absoluta en la majoria de contes. En canvi el Mamadú ha anat canviant de rol: per alguns era un nen, per altres una nena, també ha estat un país i fins i tot un faraó. El toc musical en la majoria de contes l’ha donat la gralla, tot i que de vegades també ha agafat forma d’ocell i en alguns casos adquiria poders màgics. En totes les històries, els protagonistes han fet un viatge, amb destinacions força variades; unes de més properes, al càmping o a Dosrius; d’altres més llunyanes, a França, Egipte, Rússia o Hawai; i també s’han endinsat a les profunditats del fons marí. L’alegria ha estat present a totes les històries però no només com a emoció, sinó també com a nom de persona. Aquesta experiència ens demostra, una vegada més, la gran capacitat d’imaginació dels nens i les nenes de 3 a 12 anys. I ens recorda que, com adults, ens cal potenciar aquesta creativitat donant oportunitats als infants per expressar-se, per escoltar i per llegir. Aquest petit recull de contes en vol ser una mostra.
“Fins i tot per entendre per què surt aigua de l’aixeta ens cal la imaginació” G. Rodari (Escriptor de literatura infantil)
Nens i nenes d’Educació Infantil
HI
HAVIA UNA VEGADA UNA NINA QUE ES DEIA LAIA.
S’ASSEMBLAVA A LA
PERQUÈ
. LA LAIA VA
PORTAVA UN VESTIT DE COLOR ANAR AL
A BUSCAR
I
FULLES DELS ARBRES. MENTRE ANAVA CAMINANT PEL BOSC...
ES
VA DONAR UN COP AMB UN ARBRE I VA COMENÇAR A
. DE SOBTE VA APARÈIXER EL
APROFITANT QUE ESTAVA
I,
A TERRA, LA VA
MOSSEGAR.
5
ELLA SE’N VA ANAR CORRENTS CAP A CASA SEVA. EL
LA VA SEGUIR I VA PICAR A LA PORTA.
ELLA VA DIR: -QUI ÉS? EL
VA CONTESTAR:
-SÓC EL
I VINC A DEMANAR-TE
PEL
QUE T’HE FET AL BOSC. A PARTIR D’AQUELL MOMENT ES VAN FER AMICS I VAN DECIDIR FER UN VIATGE JUNTS. EL
VA DIR:
-SÍ! QUINA
MÉS
6
GRAN!!!
VAN
FER
LES
MALETES,
VAN
PUJAR
A
LA
, ES VAN CORDAR ELS CINTURONS I VAN MARXAR DIRECCIÓ A FRANÇA. AL
I A LA NINA LAIA ELS AGRADAVA MOLT LA I VAN DECIDIR QUE VOLIEN FER UN GRUP
DE
. PERÒ ELS HI FALTAVA UNA COSA: ELS
INSTRUMENTS. AIXÍ QUE VAN DECIDIR ANAR A COMPRARLOS.
VAN COMPRAR UN PIANO, UN VIOLÍ, UNA FLAUTA,
UNA GUITARRA, UNA BATERIA I UNA GRALLA!
7
,
DE CAMÍ CAP A FRANÇA AMB LA SEVA EL
I LA LAIA VAN NOTAR QUE TENIEN GANA I VAN
DECIDIR PARAR A DINAR EN UN RESTAURANT. VAN ENTRAR, ES VAN ASSEURE I VA VENIR EL CAMBRER. EL CAMBRER ES DEIA MAMADÚ. VAN MENJAR: ARRÒS, SOPA DE PRIMER, TALL AMB PATATES DE SEGON I, DE POSTRES, FLAM AMB NATA,
I GELATINA.
VAN PAGAR I LI VAN PREGUNTAR AL MAMADÚ: -QUE SAPS EL CAMÍ PER ANAR A FRANÇA? I EL MAMADÚ VA RESPONDRE: -NO ME’L SÉ, PERÒ TINC AQUEST MAPA I SI VOLEU US PUC ACOMPANYAR PER AJUDAR-VOS A TROBAR EL CAMÍ. EL MAMADÚ VA TANCAR EL RESTAURANT. TOTS TRES VAN PUJAR A LA
I VAN ARRIBAR A
FRANÇA. VAN VISITAR UNA CIUTAT I, QUAN VAN ACABAR, VAN TORNAR A CASA. PERÒ DE TANT EN TANT ES TORNEN A TROBAR PERQUÈ DESPRÉS D’AQUELL VIATGE
.
JA SÓN
8
9
10
Idea original: Joel Fernández Cano (1r. A)
H
i havia una vegada una nena que es deia Laia i tenia deu anys. Un bon dia la Laia i els seus pares van decidir anar a visitar el seu amic Mamadú a l’Àfrica. El Mamadú i la Laia havien anat a l’escola junts des de P3, però quan van acabar P5, el Mamadú va marxar a l’Àfrica amb els seus pares. Tots dos tenien moltes ganes de i de junts. Quan ja van ser tots a l’Àfrica , van anar a passejar pel desert del Sàhara. Mentre passejaven i , el Mamadú i la Laia van trobar una gralla enterrada sota la sorra fina del desert.
11
Al principi no sabien ben bé per a què servia aquella gralla. Van estar provant vàries coses: potser era un martell, o una joguina o un bastó per caminar... Finalment van veure que quan més punxegut es sentia un so.
-És un instrument de fer Mamadú.
pel costat
! -Va
en
Però, el que encara no sabien aquells nens és que no era un instrument qualsevol. El so d’aquella gralla tenia poders La Laia va agafar la gralla i va començar a bufar i a moure els dits pels foradets a veure si sonava alguna cançó. De sobte, per on sortia l’aire i el so de la gralla es va veure una llum làser. Quan aquesta llum va tocar a terra van començar a créixer plantes, arbres, i . El Mamadú i la Laia es van quedar ben IMPRESSIONATS i plens d’ per haver descobert aquella gralla tan poderosa. A partir d’aleshores el poble d’en Mamadú es va omplir de i i els seus habitants mai més van haver de patir per no poder menjar ni beure.
12
Idea original: Paula Diego Becerril (1r. B)
L
a Laia i la Mamadú eren companyes d’escola i tenien sis anys. Els seus pares volien anar de viatge a la platja i van decidir anar a Hawai.
La Laia feia poc que havia après a tocar la gralla, feia classes de amb un professor alemany. Com que havia de practicar, va decidir endur-se la gralla de viatge. Durant el viatge van agafar una barca, mentre navegaven va venir una onada mooolt gran, la barca es va sacsejar i la gralla va caure al mar. La Mamadú es va llençar ràpidament a l’ per rescatar la gralla. La va aconseguir atrapar, però la Laia estava molt trista perquè es pensava que la gralla ja no funcionaria mai més. Quan van arribar a terra la Laia va voler provar si
13
funcionava la seva gralla. Va començar a tocar-la i.... De sobte, en sentir el so de la gralla, van aparèixer tots els animals de l’illa. La Laia i la Mamadú van dir:
Aquella gralla amb aigua de mar s’havia convertit en una gralla . Van decidir fer una gran amb tots els animals de Hawai: hipopòtams, cocodrils, tortugues, tigres, lleons, llangardaixos, micos, caimans, serps, ocells, conills, pit-roigs, elefants, formigues...
14
Nens i nenes de 2n. A
H
i havia una vegada una nena que es deia Laia i tenia 7 anys. Durant unes vacances va anar de viatge a amb els seus pares. Aquell viatge la va omplir d’ . Quan estaven a l’avió, a la Laia li va tocar seure al costat d’un senyor que anava vestit amb un vestit de color clar i un barret amb daurades molt estrany. La Laia mai havia vist un senyor vestit d’aquella manera i li va preguntar: -Com és que vas vestit així? I ell va contestar: -Perquè sóc en Mamadú, el faraó d ’ . Van seguir parlant i es van fer amics, així que el , Mamadú els va convidar a visitar el seu temple, per la festa del naixement del seu fill.
15
Van ballar, van menjar i van tocar la gralla. Quan va acabar la en Mamadú es va oferir per ensenyar-los-hi les coses més boniques d' . Així, al dia següent, van fer un passeig pel Nil, i per les tres . Després van anar cap a la i de sobte van entrar en una zona molt fosca. De cop i volta la Laia es va girar i va una mòmia. Era en . Quin ensurt va tenir! En Mamadú li va dir: -No et procupis, que fa molts anys que és aquí en .
16
Idea original: Io Callarissa Segura (2n. B)
V
et aquí una vegada una nena que es deia Laia que tenia un germà anomenat Mamadú. Tot i que eren germans, en Mamadú va néixer a l’Àfrica i la Laia a Catalunya. Al cap de poc de néixer en Mamadú, els seus pares d’Àfrica van morir, els pares de la Laia el van adoptar i va venir a viure amb ells a Catalunya. Un dia els pares de la Laia i el Mamadú els van reunir al menjador i els hi van dir: -Tenim una per vosaltres. D’aquí uns dies anirem de viatge a França a visitar la ciutat de . Tots dos germans estaven plens d’ perquè volien conèixer la Torre Eiffel. Així doncs, al cap d’uns dies, tots quatre van agafar l’avió cap a .
Quan van ser a
, van anar a visitar la Torre Eiffel
17
i es van trobar una gran . El més curiós de tot és que al costat de la Torre hi havia uns castellers fent i tocant les gralles. En Mamadú, la Laia i els seus pares no entenien res: -Com es que fan castells al costat de la Torre Eiffel? Doncs resulta que justament aquell dia feien una festa i l’aniversari de la per celebrar de la torre. Es van posar molt contents i van decidir celebrar-ho menjant-se un croissant. Després van comprar una Torre Eiffel en miniatura perquè sempre tinguessin un record d’aquell tan especial.
18
Júlia Nogueras Matas (3r. A)
L
a Laia és una nena de cinc anys que li agraden molt els instruments. El seu preferit és la gralla. La gralla és un instrument de vent, és de fusta, semblant a un clarinet. Li encanta tocar-la. Va arribar un dia que havia d’anar de viatge a un indret anomenat Mamadú. Ella volia endur-s’hi la gralla però els seus pares no ho volien. La Laia es va posar a i va perdre l’ que sempre tenia . De cop i volta se li va acudir una : d’amagat, posaria la gralla en una de les seves maletes. I així ho va fer. Se’n va anar a Mamadú amb la gralla a la maleta i cada dia, quan els seus pares anaven a dormir, la Laia agafava la gralla i es posava a tocar.
19
20
David García Martínez (3r. B)
H
i havia una vegada una nena que es deia Laia. La Laia estava emocionada i plena d’ perquè se n’anava de viatge a un càmping molt maco amb la seva àvia i el seu avi. La Laia també es va emportar la seva gralla per tocar-la al càmping. Un dia la Laia es va perdre pel i ningú no la venia a buscar, ni l’avi ni l’àvia. De sobte, va veure una canilla de llops i es va posar a de por. Per sort, va trobar una cova on es podia refugiar i es va quedar adormida. Els seus avis l’estaven buscant per tot arreu, però no la trobaven. Mentre la Laia dormia a la cova va néixer un llop prop d’ella. Va sortir el sol i la Laia es va despertar i va escoltar:
auuuuuuuuuuuu!!!
Va veure que era el cadellet de llop que estava davant seu, ella es va acostar i va decidir que es diria Mamadú. El Mamadú li havia donat una idea: ella no podia udolar, però sí que tenia la seva gralla, així que va començar a tocar-la tota l’estona perquè els avis la trobessin. La Laia tenia molta por i cada vegada tocava la seva gralla més fort. Finalment, els avis la van sentir i la van trobar. La Laia els hi va fer un petó molt fort però, just quan van aparèixer els avis, el Mamadú
21
va desaparèixer. DesprÊs tots junts van anar a menjar un tornar a casa.
22
i molt contents van
Óscar Romero Alarcón (4t. A)
H
i havia una vegada una nena anomenada Laia que a casa seva s’avorria molt i va pensar que seria divertit anar de viatge, però no sabia on: si a la Xina, a Japó, a Brasil, a Mèxic, a Rússia o a França. Un dia el seu pare li va preguntar: -On t’agradaria anar de viatge? I la Laia li va contestar: -No sé què dir-te perquè tot és bonic. El pare la intentava ajudar a decidir-se i al final la Laia va dir que el lloc que més li agradaria visitar seria .
Al cap d’una hora, la mare va afegir: -A mi m’agradaria més anar a França, perquè és molt més a prop i el viatge val menys diners. Ja només quedava el seu germà Mamadú per opinar. La Laia va anar a buscar-lo per a què els ajudés a decidir. I en Mamadú va dir que li agradaria més anar a . Una setmana després en Mamadú, la seva germana Laia i els seus
23
pares anaven cap a l’aeroport d’El Prat. Un cop van arribar a , des de l’avió es veia tota la com queia. Quan ja van ser a l’ , en Mamadú va sentir el so d’una gralla i es va apropar a la finestra i va veure un munt de gent caminant per la neu. La Laia li va preguntar al Mamadú: -Que vols baixar a escoltar la gralla? A en Mamadú li hagués fet baixar, però hi havia un problema: no anaven preparats pel , portaven roba de platja. Així que es van haver de quedar totes les vacances tancats a l’ . Per això aquelles van ser:
24
Verónica Fernández Blanco (4rt. B)
H
i havia una vegada una nena que es deia Laia. Un dia els seus pares li van dir: -Marxem de viatge amb avió!
La Laia es va posar molt contenta. Sobretot l’omplia d’ anar amb avió perquè no ho havia fet mai. Quan ja eren de vacances, la Laia estava molt preocupada perquè no coneixia a ningú i no tenia . Els seus pares li van dir que no es preocupés, allà hi havia molts nens i ja els aniria coneixent. Però la Laia era una mica tímida i tenia vergonya d’apropar-se als nens. Finalment, un nen que es deia Mamadú se li va acostar i li va preguntar si volia amb ella. La Laia i en Mamadú es van fer molt i quan va arribar el moment que havien de marxar la Laia no volia anar-se’n i deixar en Mamadú. No sabien si es tornarien a mai més. Li va demanar als seus pares quedar-se a viure allà, pero ells van contestar que allò no era possible. De totes maneres van decidir fer una gran de comiat. A la festa van venir que tocaven la gralla i van estar ballant molta estona.
25
En aquelles vacances tots s’ho van passar molt bÊ.
26
Daniela Estapé Cervetó (4rt. C)
H
i havia una vegada dos cavallets de mar. La femella, que era vermella, es deia Laia i el mascle Mamadú. Quan estaven passejant, cinc van raptar la Laia. -
Soco r
s s !!!
-deia la Laia.
En Mamadú va decidir anar a salvar-la. Pel camí va veure un cartell que deia:
“ ” -
Va pensar en Mamadú. Però no tenia cap altre
opció. Al primer pas que va fer, va sortir una medusa
i en
Mamadú li va dir: - No tinc por de tu. La medusa es va espantar i va tenir ganes d’anar al “water” i es va tornar més que una puça. Llavors en Mamadú es va posar a riure una bona estona. que estava dins d’una gàbia el va ajudar a buscar a la El peix Laia i pel camí es van trobar un pop amb una gralla. El pop no estava
27
gens content perquè havien fet
la medusa. El peix
sabia tocar la gralla i la va tocar fins que el pop se’n va anar ballant. Finalment, van arribar al lloc on els estaven dormint. Van tenir la sort que un dofí els va ajudar a rescatar la Laia. Estaven tots molt cansats i van veure un vaixell enfonsat. El peix pallasso va tenir la idea d’entrar dins i descansar del llarg viatge. Així estarien protegits dels . Estaven tots plens d’
de poder estar junts de nou.
28
Ester Martínez Pelagio (5è. A)
H
i havia una vegada una família que vivia a l’Àfrica , a . Eren el pare, la mare i el fill. El fill es deia Mamadú i volia anar de viatge a Dosrius. La mare s’ho va pensar i va dir que hi podien anar tres setmanes; ho va comentar amb el pare i ell també va dir que sí. Un bon matí la família preparava les maletes fins que va arribar l’hora d’anar-se’n. Van anar a l’aeroport i van agafar l’avió. Van arribar a Dosrius i es van instal·lar en una masia. Com que eren vacances, en Mamadú va anar al parc i va conèixer la Laia que li va ensenyar Dosrius de Ja havien passat tres setmanes i la Laia estava trista perquè en Mamadú se n’anava i en Mamadú li va tocar una cançó tradicional d’Àfrica . amb la gralla. La cançó la va omplir d’
29
En Mamadú li va dir que tornaria i la Laia va somriure mentre s’eixugava le amb les mànigues. La Laia ho va comprendre; en Mamadú li va donar el seu telèfon i la Laia també. Així, en Mamadú se’n va anar però... sempre s’estaven trucant i mai s’oblidarien.
30
Sònia Degollada García (5è. B)
F
a molt de temps, en un poble molt petit, hi vivien unes nenes que es deien Laia i Alegria. Un dia es van decidir a anar a un poble que es deia Dosrius. Va ser un viatge molt llarg, però hi van arribar. Quan estaven allà van una gralla que portava un missatge, deia que havien d’anar a una illa a buscar un molt especial. Quan ho van llegir van anar corrents com boges a buscar una barca per a anar a l’illa més propera a buscar el .
31
L’Alegria va trobar una cova i li va dir a la Laia. S’hi van posar les dues i van haver de vèncer molts paranys, però a la fi el van trobar. La gralla ja no hi era. Després van decidir tornar al seu poble i quan van obrir el tresor van veure que hi posava:
L’Alegria li va regalar el conte a un nen que es deia Mamadú perquè mai li havien regalat cap conte; va ser ell qui va escriure aquest.
32
Alba Terol Valencia (6è. A)
M
amadú era orfe i vivia a Senegal. Tenia 9 anys, era morenet i sempre vestia amb unes robes de color turquesa. Era un nen molt somniador i la seva passió era dibuixar. A en Mamadú li hagués agradat saber llegir i escriure, però ell no anava a l’escola. Tot i que només era un nen, Mamadú treballava; i ho feia a la indústria més gran del seu país: una fàbrica de joguines i instruments musicals. De vegades en Mamadú es cansava de treballar i dibuixava d’amagat. Un dia estava dibuixant, al paper es podia veure reflectit el seu somni: poder viure a Catalunya i anar a l’escola. Havia dibuixat el seu país i la fàbrica, també un mapa que podia ser Catalunya i un edifici molt gran que semblava una escola. Aleshores va veure que s’apropava el supervisor de la fàbrica i va amagar el dibuix dins d’una de les gralles de la cadena.
L
a Laia era simpàtica, li agradava molt el color rosa, vivia a Girona i li encantava estudiar. Com que s’apropava la Festa Major, ella li va demanar als seus pares si podien anar a comprar un vestit bonic i una gralla... i els pares li van comprar.
33
Quan va arribar a casa, la Laia li va dir a la mare: -Ara mateix et tocaré, amb la gralla nova, la cançó que estem preparant el grup de grallers de la ciutat. La va agafar i va començar a
. No sonava!
-Anem ràpidament a canviar-la, abans de que tanquin la botiga! –va exclamar el pare. En començar a córrer va caure un paper de dins de l’instrument, la Laia va relliscar amb ell i va picar de cul a terra. Va observar el paper com si fos una cosa molt estranya, llavors va dir als pares: -Mireu, aquí no és on anem de viatge aquestes vacances? És Senegal, veritat? -Sí, va contestar la mare. -Això és com a les pel·lícules de , segur que algú necessita ajuda... Aquest paper me l’emportaré a les vacances.
E
l primer que va treure de la maleta va ser el paper que havia sortit de la gralla. Havia atabalat tant als seus pares, que la primera excursió que van fer, va ser a la fàbrica que estava dibuixada al paper. El guia els va acompanyar i els va portar fins a la fàbrica. Aleshores van veure com dos homes treien a empentes a un nen i li tiraven un
34
35
munt de papers per sobre. Es van apropar i van veure que tot allò eren dibuixos. L ’ h a v i e n f e t f o r a . Gràcies al guia van adonarse que era el nen que havia fet el dibuix que havien trobat dins de la gralla... El van portar amb ells a l’ i després d’un parell de dies coneixent-lo van decidir que podia passar a formar part de la seva família.
A
quell matí, a la sala d’actes, en Mamadú es va sentir el nen més de la Terra. Aquell còmic li havia quedat tan bé que havia guanyat el primer premi dels Jocs Florals de l’Institut. La Laia estava molt orgullosa i mirava el seu germà amb .
36
Pilar Sánchez Roca (6è. B)
H
i havia una vegada un nen anomenat Mamadú. Vivia a l’Àfrica amb la seva mare, el seu pare i els seus germans. Eren molt pobres, però molt . Un matí com qualsevol, després d’haver acabat les feines de casa, en Mamadú com de costum sortí a fer una volta. Després d’una estona va veure un home que tocava una cosa molt estranya que feia un que mai havia escoltat. En Mamadú, curiós, es va acostar i quan estava suficientment a prop va dir: -Hola, bon dia, em podria dir vostè què està fent? L’home no va contestar. En Mamadú va tornar a repetir fins a cinc vegades, fins que l’home cansat va cridar:
En Mamadú va obeir i va tornar a casa seva. Al dia següent va tornar a escoltar la magnífica de la gralla i un dia i un altre i així es va convertir en una rutina, fins que un dia l’home es va decidir a parlar: -Bé, crec que ja coneixes aquest instrument,... estàs preparat! L’home va
i va dir:
37
- Vols tocar? Al principi el nen es va espantar però al moment va assentir. En agafar la gralla en Mamadú va fent un soroll molt estrany, i com per art de va començar a fer voltes i va desaparèixer. Ell sentia que el seu cos desapareixia, primer era com si volés per un desert però després tot s’omplia de . Al cap de pocs minuts va caure en un jardí. Quan va mirar amunt va veure una casa enorme amb quatre jardins, vuit pisos i unes cent habitacions. En Mamadú es va quedar estupefacte. De cop i volta va sentir una veueta:
-
Quan ell es va girar els dos van espantats! La nena que estava davant seu era petita i rossa, amb els ulls clars. A ell li va semblar un àngel... -Hola, hola, em dic Mamadú, i tu? -Jo em dic Laia. Així van passar uns dies i en Mamadú i la Laia es van anar coneixent. Un dia en Mamadú va preguntar: -Laia, i els teus pares? -No ho sé, crec que ara són a Venècia o al Marroc, o potser a ,...
38
39
- Quan vindran? -Potser d’aquí a un mes, però tornaran a marxar. -I els teus germans? -No en tinc, estic sola. -I els teus millors amics? -No ho sé perquè no vaig a l’escola, tinc professors particulars. -Doncs, amb qui
?
-No jugo, no puc, no em deixen i no tinc temps. A en Mamadú tot allò no li va agradar i es va sentir malament. Els dies passaven i els nens es feien molt amics. Un dia que jugaven al jardí en Mamadú va començar a trobar a faltar a la seva família: una mare que fes el menjar i els cuidés, uns germans que juguessin amb ell, un pare amb el qual fer les activitats més divertides i uns amics amb els quals poder fer entremaliadures. Trobava a faltar tant la seva família... que va decidir tornar. Li va explicar a la Laia que tenia ganes de tornar i ella, , li va lliurar una gralla. En el moment de partir ell va dir: -M’ho he passat molt bé amb tu, ets molt bona amiga! -Ets l’únic i millor amic que he tingut! Adéu.
40
En aquell moment en Mamadú va començar el seu viatge, primer , després marró... I per fi es va trobar tocant la gralla al costat de casa seva. En aquell moment es va adonar que per a ser no necessites molt i, pensant en la Laia que tenia menys , va murmurar convençut que a ell li era suficient una família que l’ .
41