ENTREVISTA
AFA
JOVI SENAR, 37 ANYS D'OFICI “A l’escola sempre s’ha dit que sóc la reina de la paciència, però no tinc receptes; és la meva personalitat” Després de 37 anys d’ofici, 24 a l’escola Pit-Roig, la Jovi es jubila. Mestra per vocació des dels 23 anys i enamorada de l’escola. És una dona que transmet passió per l’educació i per la millora de la vida dels infants. Des de l’AFA et desitgem que gaudeixis d’aquesta nova etapa recordant els bons moments viscuts al Pit-Roig. Nosaltres et recordarem de tot cor, però sabem que això no és un adéu, sinó un a reveure. L’escola és casa teva, així que no oblidis passar a visitar-nos quan vulguis. Un petó ben fort! Quan marxis de l'escola quedaran la Mònica A. i l'Eli com a úniques mestres que van estar a l'escola antiga. Què ens pots explicar del canvi d'escola? De la primera impressió que vas tenir al veure l'edifici antic? O del tipus de pares i alumnes? Quina impressió et va donar, no ja l'edifici, sinó l'escola?
equivocat! I aleshores vaig descobrir el cartell que indicava que era l’Escola Pit Roig”. Jo venia d’una escola molt atrotinada del CEPEPC que també va viure una transformació. Ens van fer un edifici nou de doble línia, o sigui que ja coneixia el que significa un canvi d’aquest estil. Recordo que vaig pensar: “Ah mira, una altra escola com la que vinc, que trepitges una rajola i s’aixeca una altra!”. A les primeres persones que vaig
Recordo el meu primer dia, com si fos
veure arribar van ser la Yolanda,
ara, vaig entrar i al veure l’edifici, un
l’Anna Chopo i l’Edu que arribaven en
edifici de pisos, vaig pensar: “M’he
moto.
26 | AFA
