INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LES FESTES by Escola Rocabruna

FEM FESTA

FEM FESTA LA RELACIÓ DE LA LLUNA AMB LES FESTES POPULARS EL NOSTRE SISTEMA SOLAR I els ©alendaris festius http://blocs.xtec.cat/fesfestazer/calendari-lunar/

CLASSE: NIVELL: CURS: ESCOLA : Rocabruna POBLACIÓ: Picamoixons

FEM FESTA

INDEX

1. L’univers……………………………………………........ 2. La Via Làctia……………………………………………. 3. El nostre sistema solar………………………………… 4. La suite dels planetes………….................................. 4.1. L’obra de Gustav Holst…..………........ 5. Un peu d’astronomie…………………………………... 6. L’òrbita dels planetes………………………………….. 6.1. El Petit Princep……………………........ 6.2. El còmic................................................ 6.3. Diàmetre i rotació planetes………........ 6.5. Tipologia planetària……………………. 7. El sol, el nostre astre…………………………............. 7.1. Les capes del sol………………………. 8. Les estacions de l’any……………………………........ 8.1…………………………………………….. 9. La Terra…………………………………………………. 10. La lluna………………………………………................ 10.1. Dites……………………………………. 10.2. Problemes…………………………...... 10.3. Chanson :J’ai besoin de la lune............ 10.4. Poesia………………………………..... 10.5. Circumferència i cercle……………..... 10.6. Fase lunar……………………………... 10.7. Els eclipsis…………………………..... 10.8. Festa de la lluna…………………….... 10.9. Més festes lunars…………………….. 11. Els calendaris lunars i solars…………………………. 10.1. Vocabulari…………………………….. 10.2.Els calendaris segons la cultura……. 12. Les festes mòbils………………………………………. 13. Festes del món segons la lluna…………………….... 13.1. Festes xineses................................... 13.2. Festes del Nepal……………………… 13.3. Festes cristianes……………………… 13.4. Festes de l’islam……………………… 13.5. Festes jueves…………………………. 14. I a l’escola, què?........................................................ 15. Avaluació...................................................................

3 3 4 5 6 7 22 23 25 28 28 31 32 33 35 36 38 39 41 43 45 47 50 56 57 63 63 65 65 63 71 71 74 74 79 82 86

FEM FESTA

Cerca informació per internet, recorda que cal repartir la feina i, després, amb tota la informació, comencem a muntar el nostre projecte. On i com Quan Què volem Qui buscarem la disposarem de saber? s’encarregarà? informació? la informació? La influència de la lluna en les festes populars o religioses.

1. Els planetes 2. literatura 3. poesia 4. dites 5. científics 6. religions 7. matemàtiques 8. problemes 9. jocs 10. música 11. cançons

Per Internet fent servir el Google per cercar informació i a la biblioteca on hi ha enciclopèdies i llibres

Ens repartirem la feina però els tres ho buscarem als llibres i per Internet. Medi Natural: Fases de la lluna (Iris) Medi Social: Els calendaris lunars i solars (Sohaib) Medi Social: Influència de la lluna a les festes. Per Nadal: la Cèlia ordena la informació per poder començar a treballar.

Fem el guió entre totes les propostes del treball que volem investigar.

Treball de recerca: Iris: Hipatia Gerard: Galileu Galilei Sohaib: Johannes Keppler

El dia 18 de desembre es recull tota la informació. Cada membre aporta la seva investigació. Es recopila per ordenar-la i poder fer el guió.

8 Gener: informació ordenada i s’inicia el projecte lluna. Comença la investigació. Estudi del sistema solar. Febrer: Els calendaris

Març: Treball de recerca sobre un científic a escollir. Inici estudi de la influència de la lluna als calendaris i perquè. Abril: Exposició oral del treball d’investigació. Realització `dels poemes sobre la lluna.

Gerard, Iris, Sohaib, Gonzalo, Luz i Natàlia: fem un poema sobre la lluna (Sant Jordi) Curs 2010-11: Al treball de CS del curs passat, ens hi afegim els de 5è d’enguany per preparar-lo.

Mes d’octubre: Luz: Poemes i cançons Gonzalo: Jocs Marina: Vocabulari Natàlia: Música

FEM FESTA

1.- L’UNIVERS L'Univers està format per milions d'astres: estrelles, planetes, satèl·lits... Les estrelles estan agrupades formant galàxies. A l'espai hi ha milions de galàxies. En una d'aquestes galàxies, a la Via Làctia, hi ha el Sol. L'Univers és tot, sense excepcions. Matèria, energia, espai i temps, tot el que existeix forma part de l'Univers.

La teoria del Big Bang explica com es va formar Diu que fa uns 15.000 milions d'anys la matèria tenia una densitat i una temperatura infinites. Va haver una explosió violenta i, des d'aleshores, l'univers va perdent densitat i temperatura.

Comencem amb Cosmos de Carl Sagan: http://www.pulsodigital.net/2007/10/cosmos-serie-completa.html RECURSOS TIC http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/index.htm http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/index.htm http://www.slideshare.net/alainbayod/photos-de-l-univers?src=related_normal&rel=310575 http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared01/sistema_solar/indexflash.htm

2.- LA VIA LÀCTIA La Via Làctia és la nostra galàxia. Els romans l'anomenaren "Camí de Llet". És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol.

FEM FESTA

3.- EL NOSTRE SISTEMA SOLAR El nostre Sistema Solar està format pel Sol i per tot el que gira al seu voltant: Els planetes i les seves llunes, així com una varietat d’objectes, com els cometes, que descriuen òrbites per l’espai degut a la gravetat del Sol.

Té una longitud d’ uns 12000 milions de quilòmetres de diàmetre. Hi ha nou planetes, o millor dit, vuit més un nano planeta o planeta nan, amb una òrbita anòmala. És Plutó. El nostre planeta, la Terra, és el tercer planeta des del Sol, Tots els planetes són diferents. Aquestes diferències es basen en gran part a la seva distància respecte del Sol.

RECURSOS TIC Realitza les tasques de la Webquest del sistema solar: http://www.xtec.net/aulanet/ud/socials/solar/index.htm

FEM FESTA

El Sistema Solar, on hi ha el nostre planeta, es troba situat a l’extrem d’un dels braços que constitueix la Via Làctia.

RECURSOS TIC Zona clic: http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=3290 You-tube: http://www.youtube.com/watch?v=vvjMv6P78kA

RECURSOS TIC http://blocs.xtec.cat/sistemasolar/: Sistema solar http://www.jouscout.com/astro/planetes.htm: Planetes http://www.youtube.com/watch?v=jyhT2v5DMwU: Planetes

4.- LA SUITE DELS PLANETES Gustav Holst Gustav Holst va néixer a Cheltenham (al sud d’Anglaterra) l’any 1874 i va morir al 1943 a Londres als 59 anys. El seu pare era organista i la seva mare professora de piano. Va estudiar al Royal College of Music de Londres i va aprendre composició i trombó. Als 19 anys ja tocava com a trombonista en una orquestra, però el seu desig de compondré era més gran i aviat va canviar l’orquestra per l’ensenyament i la composició. Des dels 31 anys fins la seva mort va ser director musical d’una escola femenina de Londres. Holst va aconseguir l’èxit popular amb la suite orquestral Els planetes i no tornaria a tenir èxit semblant fins a la composició de l’Himne de Jesús, considerada la seva obra mestra coral. També va escriure òperes però no van tenir molt d’èxit.

FEM FESTA

4.1.- L’obra: The planets. Holst va compondre la suite per a orquestra The Planets entre els anys 1914 i 1917. És la seva obra Op.32 i està escrita per a una gran orquestra amb instruments que s’utilitzen poc, com la flauta travessera baix, l’oboè baix i la tuba tenor. La suite d’ Els planetes està formada per set moviments. Cada moviment està dedicat a un dels set planetes (exceptuant la Terra) que es coneixen en l’època de Holst: Mart, Venus, Mercuri, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. La música de cada un dels planetes vol mostrar les característiques que els atribuïen els astròlegs. Els diferents quadres orquestrals que formen aquesta obra mostren el domini del compositor, que aconsegueix diferents climes orquestrals que van des d’un ritme marcial i trepidant de Mart, el portador de la guerra, fins a la serenor lenta i tranquil-la de Neptú, el místic. La suite orquestral En francès, la paraula suite vol dir seguit o sèrie. Musicalment, s’entén com a suite orquestral una composició instrumental per a orquestra que consisteix en un nombre de peces curtes. Aquestes parts que formen la suite sempre són de caràcter contrastat; així, darrere d’un moviment ràpid hi anirà un altre de tempo més lent o encara més ràpid. En el cas de la suite que ens ocupa: Mart, el portador de la guerra Allegro: http://www.youtube.com/watch?v=oKvG0RU4_fI+Ç Venus, el portador de la pau Adagio: http://www.youtube.com/watch?v=Og4-RqDgRO0 Mercuri, el missatger alat vivace: http://www.youtube.com/watch?v=NymsUhj04l0 Júpiter, el portador de l’alegria Allegro: http://www.youtube.com/watch?v=A3l7yz4UJLE Saturn, el portador de la vellesa. Adagio: http://www.youtube.com/watch?v=ESARBMvPJ4M Urà, el màgic. Allegro: http://www.youtube.com/watch?v=51oHwMiqslo Neptú, el místic Andante: http://www.youtube.com/watch?v=c0i7advgnUk 1,. Més música: Visita el bloc Històries de Lluna, ple de música i cançons sobre la lluna i n’esculls la que més t’agradi. Ens pots copiar la lletra si en té o la partitura? http://historiesdellunacaelius.blogspot.com/

M’agrada: Mike Oldfield - Moonlight Shadow

FEM FESTA

5.- UN PEU D’ASTRONOMIE (Français)

NÉBULEUSES

FEM FESTA

Extret d’un Power Point 10

FEM FESTA

LA VOIE LACTﾃ右

FEM FESTA

LE SOLEIL

FEM FESTA

MERCURE

VENUS

FEM FESTA

LA TERRE

FEM FESTA

LA TERRE

FEM FESTA

LA LUNE

FEM FESTA

MARS

JUPITER

FEM FESTA

SATURNE

URANUS

FEM FESTA

NEPTUNE

PLUTON

FEM FESTA

PLANÈTE NAIN

FEM FESTA

HUBBLE

FEM FESTA

1.- Realitza una petita dramatització amb el vocabulari après (français) per gravar-lo i passar-lo al You tube i poder-lo penjar al bloc de festes. Recorda el vocabulari après per la salutació, és important ser educat! (Bonjour, je m’appelle...) http://blocs.xtec.cat/fesfestazer/calendari-lunar/

6.- L’ÒRBITA DELS PLANETS

Hi ha nou planetes (vuit són planetes i un és un nano-planeta). El nostre planeta, la Terra, és el tercer planeta des del Sol, Tots els planetes són diferents. Aquestes diferències es basen en gran part a la seva distància respecte del Sol. Els quatre planetes més propers al Sol es diuen planetes interiors. Són petits menuts i rocallosos. Els planetes exteriors, amb l’excepció de Plutó, són gegants de gas. Tots els planetes, excepte Mercuri i Venus, tenen llunes que giren al seu voltant. Les òrbites dels planetes estan quasi en un mateix pla, excepte la de Plutó, que està més inclinada que la dels altres. Tots els planetes giren al voltant del Sol i en la mateixa direcció.

FEM FESTA

AVALUACIÓ 1.- Realitzar lectures gravades amb l’Audacity i els penges al teu bloc i al bloc de Les Festes de la ZER El Francolí. (Llibre “De la Tierra a la Luna, de Jules Verne” i “El Petit príncep” D’Antoine Saint- Exupéry). http://blocs.xtec.cat/fesfestazer/calendari-lunar/ 3.- Realitzar el mural del nostre sistema solar tenint en compte les distàncies entre els planetes i amb les seves òrbites.

6.1.- EL PETIT PRÍNCEP 1- Qui el va escriure ? Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry

2.- A qui el va dedicar? Perquè? A Léon Werth perquè era pobre, passava molta gana i entenia molt bé els nens.

3.- Quins planetes surten ? El d’un rei, el d’un fanaler, el d’un home de negocis, la d’un geògraf, la d’un vanitós, la d’un borratxo, l’asteroide B 612 i la Terra. http://www.lepetitprince.com/ : anglès (The Little Prince) http://www3.sympatico.ca/gaston.ringuelet/lepetitprince/

FEM FESTA

3.- Escriu el nom dels personatges que surten a l’obra de teatre que representem els alumnes de Cicle Mitjà i de Cicle Superior de l’escola i qui els representa: 1.- Presentador : Gerard 2.- Cor : Sohaib 3- Petit Príncep : Luz 4.- Guineu : Ivan 5.- Rosa : Natàlia 6.- Geògraf : Iris 7.- Home de negocis : Oscar 8.- Vanitós : Kenneth 9.- Rei : Gonzalo 10.- Aviador : Miquel 24

FEM FESTA

4.- Lectures preparades del libre (regal del tió de l’escola).

FEM FESTA

6.2.- EL CÒMIC

« dessine-moi un mouton ».

Treball de la carpeta d’escriure : El còmic Els nostres còmics els podeu trobar aquí: http://comicfrancoli.blogspot.com/

FEM FESTA

TALLER DE TEATRE AMB « EL PETIT PRÍNCEP »

FEM FESTA

AVALUACIÓ CÒMIC 1.- I vosaltres, feu el vostre còmic ? http://comicfrancoli.blogspot.com/ PAUTA DE REVISIÓ DEL CÒMIC

He pensat una idea?

SI X

Té sentit l’argument?

He pensat quantes vinyetes faré?

He triat els tipus de plans que utilitzaré en cada vinyeta?

He pensat en quines imatges posaré?

He tingut en compte les expressions facials?

He fet els personatges que ho requerien en moviment? He posat els símbols cinètics.

X X

He utilitzat metàfores visuals?

He tingut en compte de post diferents tipus de globus?

He escrit amb lletres majúscules?

He fet bé els dibuixos i ho he pintat?

FEM FESTA

6.3.- DIÀMETRE I ROTACIÓ DELS PLANETES Planeta Diàmetre

Durada rotació

Mercuri 4900Km Venus

Durada d'un any

Nº de llunes

Anells

59 dies

88 dies

cap

12100Km

243 dies

224'7 dies

cap

Terra

12756Km

24 hores

365'6 dies

cap

Mart

6800Km

24'5 hores

687 dies

cap

Júpiter

142800Km

9'8 hores

12 anys de la Terra

Un mínim de 16 2

Saturn

120660Km

10'7 hores

29'5 anys de la Terra Un mínim de 17 Molts

Urà

52400Km

17 hores

84 anys de la Terra

Un mínim de 15 10

Neptú

49500Km

16 hores

165 anys de la Terra

Plutó

2300Km

6 dies

248 anys de la Terra

cap

6.5.- TIPOLOGIA PLANETÀRIA DEL NOSTRE SISTEMA SOLAR Planetes interiors : Mercuri Venus Terra Mart Planetes exteriors Júpiter Saturn Urà Neptú Plutó 1.- Realitza l’experiment de la capsa del sol (Energia solar) : Hem posat el cercle metal·litzat al sol i un tub d’assaig amb aigua freda sobre del cercle. A mesura que anava passant el temps, l’aigua s’ha escalfat.

FEM FESTA

7.1.- LES CAPES DEL SOL Corona: té una temperatura de 2000000ºC. És la atmosfera exterior del Sol . Cromosfera: té una temperatura de 10000ºC. És la atmosfera interna del Sol. Arriba fins els 10 km de altitud. Fotosfera: té una temperatura de 5500ºC. És la superfície del Sol. Nucli: té una temperatura de 15000000ºC. És el centre del Sol. El nucli és la part més calenta del Sol. Zona de radiació: té una temperatura de 2500000ºC. És la capa interior que envolta el nucli. Zona de convexió: té una temperatura de 1100000ºC. És la capa interior del Sol, entre la superfície i la zona de radiació.

RECURSOS TIC 2.- Realitza les tasques de la Webquest per elaborar un mural del sistema solar: http://weib.caib.es/Recursos/sistema_solar_webquest/sistemasolar.htm#p

FEM FESTA

8.- LES ESTACIONS DE L’ANY El moviment de translació de la Terra al voltant del Sol es completa en un any (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9 segons). Al llarg d'aquest moviment, la il·luminació i l'escalfament de la Terra varia degut a la diferent altitud del Sol a l'horitzó. Aquesta variació origina les quatre estacions de l'any: l'hivern, la primavera, l'estiu i la tardor. RECURSOS TIC

http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/estacions/index3.htm

FEM FESTA

La primavera Estació de l'any que comença a l'hemisferi nord el 21 de març (equinocci de primavera) i s'acaba el 21 de juny (solstici d'estiu). A l'hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de desembre. L'estiu Estació de l'any que comença a l'hemisferi nord el 21 de juny (solstici d'estiu) i acaba el 23 de setembre (equinocci de tardor). A l'hemisferi sudcomença el 21 de desembre i acaba el 21 de març.

La tardor Estació de l'any que comença a l’hemisferi nord el 23 de setembre (equinocci de tardor) i acaba el 21 de desembre (solstici d'hivern). A l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny. L'hivern Estació de l'any que comença a l'hemisferi nord el 21 de desembre (solstici d'hivern) i acaba el 21 de març (equinocci de primavera). A l'hemisferi sud comença el 21de juny i acaba el 23 de setembre.

8.1.Audició de “Les quatre estacions” d’Antoni Vivaldi Cada concerts té tres parts (o moviments). PRIMAVERA: http://www.youtube.com/watch?v=a27AWhHq7Hw Allegro 1 - El despertar dels ocells 2 - El cant dels ocells 3 - La remor de les fonrts 4 - La tempesta 5 - Cant dels ocells Largo 6 - Xiuxiueig de fulles, lladrucs de gos i pastor dormint

FEM FESTA

Allegro 8 - Dansa pastoril 9 - Reexposició ESTIU: http://www.youtube.com/watch?v=Tz6DxdJw6Q4 Allegro non molto 1 - Cansament a causa de la calor 2 - El cucut 3 - La tòrtora 4 - El rossinyol 5 - Dolços zèfirs 6 - Diversos vents 7 - El lament del jove camperol Adagio 8 - Mosques i moscons 9 - Mosques 10 - Moscons Presto 11- Tempesta 12 – Solista TARDOR: http://www.youtube.com/watch?v=_tHgtzAJePo Allegro 1 - El ball i el cant dels camperols 2 - El borratxo 3 - El borratxo adormit Adagio molto 4 - Els borratxos adormits 5 – Progressió Allegro 6 - La cacera 7 - La fera que fuig 8 - Escopetes i gossos de cacera 9 - Mort de la fera mentre fuig HIVERN: http://www.youtube.com/watch?v=nGdFHJXciAQ Allegro non molto 1 - Fred. Tremolors en la neu gelada 2 - Tempesta terrible 3 - Córrer i colpejar a terra amb els peus a causa del fred 4 - Vents 5 - El repicar de dents 34

FEM FESTA

Largo 6 - La pluja 7 - Solista 8 – Cadència Allegro 9 - Caminant sobre el gel 10 - Caminar prudent i amb por 11 - Caure a terra 12 - Carrera enèrgicaa 13 - El siroco

9.- LA TERRA •

El moviment de la Terra

Des de la Terra, tots els moviments del Sol que observem són deguts, en realitat, al moviment del nostre planeta. La Terra té bàsicament dos moviments: el moviment de rotació i el de translació. El moviment de rotació és el gir que fa la Terra al voltant d'un eix que travessa els seus pols. Aquest moviment produeix el dia i la nit i té una duració de 24 hores aproximadament. El moviment de translació és el que fa la Terra al voltant del Sol. Dura uns 365 dies i 6 hores aproximadament. A causa d'aquest moviment i de la inclinació de l'eix terrestre respecte al pla de translació, es produeixen les diferents estacions de l'any. Vist des de la Terra el moviment de rotació es tradueix en un moviment aparent del Sol d'est a oest entre els punts de la sortida i posta. Aquest moviment diari és conegut de sobra per tothom:

El moviment de translació és més lent i difícil d'observar però es tradueix en un desplaçament anual dels punts de sortida i posta del Sol, tal i com s'observa en el dibuix següent:

FEM FESTA

Aquest desplaçament canvia amb la latitud de l'observador i és degut també al fet que l'eix de rotació es troba inclinat respecte del de translació. Es diu que "la Terra està inclinada". Un dels objectius del nostre treball ha estat calcular aquest angle d'inclinació. •

Equinoccis i solsticis

Els equinoccis L'equinocci és el dia que el Sol surt exactament per l'est i es pon exactament per l'oest. Hi ha dos equinoccis, el de primavera i el de tardor, i com indica la paraula "equinocci" tenen les mateixes hores de dia que de nit. L'equinocci de primavera es produeix al voltant del dia 20 de març i l'equinocci de tardor es produeix aproximadament el dia 22 de setembre. Els solsticis Els solsticis són els dies en què el Sol surt més lluny de l'est i es pon més lluny de l'oest. Hi ha dos solsticis: - El solstici d'estiu es produeix al voltant del dia 21 de juny. A l'hemisferi nord els dies són mes llargs i les nits són mes curtes. A l'hemisferi sud, passa justament el revés. - El solstici d'hivern es produeix aproximadament del dia 21 de desembre. A l'hemisferi nord els dies són més curts i les nits són més llargues.

Duració del dia i la nit a l'hemisferi nord

FEM FESTA

10. LA LLUNA

RECURSOS TIC http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/cat/lluna.htm

És l'únic satèl.lit natural de la Terra i l'únic cos del Sistema Solar que podem observar en detall a ull nu o amb instruments senzills. La Lluna reflecteix la llum solar, de manera diferent segons el lloc on es trobi. Gira al voltant de la Terra i sobre el seu eix en el mateix temps: 27 dies, 7 hores i 43 minuts. Això fa que ens presenti sempre la mateixa cara. No té atmosfera ni aigua, per això la seva superfície no es deteriora amb el temps, si no és per l'impacte ocasional d'algun meteorit. La Lluna es considera fosilitzada. El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que trepitjava la Lluna, formant part de la missió Apollo XI. Els projectes lunars han recollit prop de 400 kg. de mostres que els científics analitzen. 1.- Busca informació del tema, imatges i videos per penjar-ho al teu bloc.

http://bachistoria92.blogspot.com/2009/05/neil-amstrong.html 37

FEM FESTA

10.1.- DITES DE LA LLUNA A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred Aigua i lluna, temps d'oliveres Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents Bona rella en lluna vella Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga D'amors, el primer; de llunes, la de gener De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs De lluna nova, vés-hi amb el cove De llunàtics, el món n'és ple De tot dilluns val la lluna Després de la lluna de mel ve la lluna de fel Dia de cendra, lluna tendra El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa El millor femer és la lluna de gener El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal En lluna minvant no sembris ni un gra En lluna plena, talla la llenya Estrella vora la lluna, tempesta segura Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat Home de llunes, home d'engrunes La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella La bona vella mai mata el porc en lluna vella La foscor de la lluna assenyala pluja La lluna amb cèrcol porta vent La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser La lluna és bona per a anar de nits La lluna és el sol dels lladres La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc La lluna octobrina, set llunes endevina 38

FEM FESTA

La lluna roja la collita s'emporta La lluna setembral és la més clara de l'any La lluna tot s'ho menja La lluna vella de març, no marxa sense glaç La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, té les puntes al davant La millor lluna és la lluna negra La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna Llum de lluna ni eixuga ni madura Lluna aixecada, mariner ajagut Lluna amagada, hi haurà tronada Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat Lluna amb corona, aigua dóna Lluna blanca bon temps canta Lluna creixent muda la gent Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant Lluna d'agost, lluna mussolera Lluna dimecrera, lluna ventolera Lluna enroglà, el temps mudarà Lluna i pluja viva, bons per l'oliva Lluna lluent, fred i vent Lluna morta, aigua porta Lluna naixent vermellosa, ventada grossa Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma Lluna nova en dijous, no val tres sous Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs Lluna nova en dimecres, pluges desfetes Lluna nova en divendres, lluna de cendres Lluna nova tronada, quaranta dies mullada Lluna plena en dilluns, ventura a munts Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada Lluna plena es menja els núvols Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora Lluna roja d'abril, porta gran perill Lluna roja, gelada forta Lluna vella, serà femella 1.- Te’n pots inventar una de nova?

Lluna bella, tot ho espera.

FEM FESTA

10.2.- PROBLEMES PROBLEMA 1. Dibuixos curiosos de la lluna (circumferència) Anem a fer dibuixos curiosos unint els sis punts de la lluna (circumferència) com la del dibuix.

Les condicions que han de complir els dibuixos és que s’han d’unir tots els punts en línia recta, tornant al final al punt de partida, sense aixecar mai el llapis del paper i sense passar més d’un cop pel mateix punt. Aquí teniu un exemple:

Quantes figures diferents podeu fer? Dibuixeu-les totes. (Vigileu, però, de no repetir-les; les figures han de ser diferents per molt que les gireu. Per exemple, la figura següent és la mateixa que l’anterior si la mireu des d’un altre lloc.)

FEM FESTA

PROBLEMA 2. Dos astronautes han de portar un missatge a través de l’espai. Cada astronauta pot portar queviures per menjar una persona durant 12 dies. Per travessar l’espai els calen 9 dies, i 9 dies més per tornar. Poden dos astronautes portar el missatge i tornar sense passar gana? Si. Com? [Els queviures poden deixar-los en algun satèl·lit o planeta i agafar-los al tornar.]

PROBLEMA 3. El passat mes, al cel podíem veure la Lluna plena. Deu dies abans, al vespre, la Iris estava contemplant el cel. Es preguntava mentre observava la Lluna en quants trossos la podria dividir si la tallava amb només dues línies rectes.

Pots dividir aquesta lluna en cinc trossos dibuixant només dues línies rectes? Si. I en sis? Si. I en set? No. 41

FEM FESTA

10.3.- Chançon : J'ai besoin de la lune

Manu Chao

J’ai besoin de la lune pour lui parler la nuit. J’ai besoin du soleil pour me chauffer la vie. J’ai besoin de la mer pour regarder au loin. J’ai tant besoin de toi tout à coté de moi. J’ai besoin de la lune Pour voir venir le jour tant besoin du soleil pour l’appeler la nuit J’ai besoin de la mer Tout a coté de moi J’ai tant besoin de toi pour me sauver la vie … j’ai besoin de mon père pour savoir d’ou je viens, Tant besoin de ma mère pour montrer le chemin. J’ai besoin du métro pour aller boire un verre tant besoin d’oublier tant besoin de prières J’ai besoin de la lune pour lui parler la nuit. J’ai besoin de la lune pour lui parler la nuit. Tant besoin du soleil pour me chauffer la vie. J’ai besoin de la mer pour regarder au loin J’ai tant besoin de toi tout a cote de moi… J’ai besoin de la terre pour connaître l’enfer tant besoin d’un petit coin pour pisser le matin j ai tant besoin d’amour tant besoin tout les jours

FEM FESTA

J’ai tant besoin de toi tout a cote de moi j ai tant rêvé d’un jour de marché sous la lune j’ai tant rêvé d’un soir au soleil de tes nuits j’ai tant rêvé d’une vie a dormir ce matin J’ai besoin de la lune pour lui parler la nuit pas besoin de la mort pour rire à mon destin J’ai besoin de la lune pour lui parler la nuit pas besoin de la mort pour rire à mon destin

1.- Després de penjar-la al teu bloc (You-tube, vimeo...), la podries cantar? Si

10.4.-

POESIA

Miquel Obiols http://www.escriptors.com/autors/obiolsm/index.php 43

FEM FESTA

El cel és un camp ple de meravelles; l’ha llaurat el Sol, la Lluna és qui el sembra. La llavor que hi cau tot seguit arrela; arrela i floreix, cada flor una estrella. Apel·les Mestres: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/mestres.htm

AVALUACIÓ POESIA 1.- Escriu un poema sobre la lluna seguint les instruccions de : http://www.xtec.cat/~mmontene/web/Poemes%20Lluna.htm Pots utilitzar diferents tècniques poètiques: poemes amb rima, poemes llires, cal·ligrames, acròstics, jocs de mots, etc. i pots consultar http://www.mallorcaweb.com/magteatre/quaderns/ciactivitats.html on explica molt bé els passos que pots seguir. A continuació llegeix el poema visual de Joan Brossa: http://www.joanbrossa.org/obra/poemes/lluna.htm

¿Quieres leer uno muy bonito de Federico García Lorca?

Cuando sale la luna se pierden las campanas y aparecen las sendas impenetrables. Cuando sale la luna, el mar cubre la tierra y el corazón se siente isla en el infinito. Nadie come naranjas bajo la luna llena. Es preciso comer fruta verde y helada. Cuando sale la luna de cien rostros iguales, la moneda de plata solloza en el bolsillo.

FEDERICO GARCÍA LORCA 44

FEM FESTA 2.- ¿Quién era? Busca y escribe su biografia (vida) y su obra más importante.

http://www.garcia-lorca.org/Home/Home.aspx?Idioma=Es

Federico García Lorca fou un poeta espanyol nascut a Fuente Vaqueros (província de Granada), el 5 de juny de 1898. Va dedicar la seva vida a la literatura, especialment a la poesia amb llibres com "Cante Jondo", "Romancero Gitano", emmarcats a la seva Granada natal i amb temes de la cultura popular, escrits entre 1921 i 1932. Posteriorment se trasllada als Estats Units on escriu "Poeta en Nueva York", una obra més avantguardista. Torna després a Espanya, on continua al món de les arts, fins i tot es dedica a la pintura. Es dedica també al teatre, escrivint obres cabdals de la literatura espanyola com "La casa de Bernarda Alba". Poeta avantguardista, va morir assassinat a mans d'elements franquistes durant la Guerra Civil espanyola, el 19 d'agost de 1936, quan només tenia 38 anys,per la seva afinitat al Frente Popular i per ser obertament homosexual. Adscrit a la Generació del 27 és el poeta de major influència en la literatura espanyola del segle XX. Entre les seves amistats hi figuren Manuel de Falla (amic i mestre), Salvador Dalí i Luis Buñuel.

Obres Poesia • • • •

Impresiones y paisajes (1918) Libro de poemas (1921) Oda a Salvador Dalí (1926) Romancero gitano (1928) 45

FEM FESTA •

• • • •

Poeta en Nueva York (1930)

Poema del cante jondo (1931) Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935) Diván del Tamarit (1936) Sonetos del amor oscuro (1936)

Teatre • • • • • • • • • • •

Mariana Pineda (1927, estrenada al Teatre Goya de Barcelona) La zapatera prodigiosa (1930) Retablillo de Don Cristóbal El público (1930) Así que pasen cinco años (1930) Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín (1933) Bodas de sangre (1933) Yerma (1934) Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, estrenada el 1935 al Teatre Principal (Barcelona) La casa de Bernarda Alba (1936) Comedia sin título (1936, inacabada).

10.5.- CIRCUMFERÈNCIA I CERCLE APLICACIONS

Àrea del cercle = Diàmetre d'un cercle és una recta qualsevol que passa pel centre i que acaba en ambdós direccions en la circumferència del cercle; esta línia recta també divideix el cercle en dos parts iguals". Les longituds de diferents circumferències i les dels seus diàmetres corresponents són magnituds directament proporcionals. La constant de proporcionalitat és 3,14... Aquesta constant de proporcionalitat s'expressa per p, lletra grega que es llegeix pi. http://genmagic.org/mates2/cir1c.swf Longitud de la circumferència = 2 x π x r 46

FEM FESTA

Els elements d'una circumferència.

No. 1 2 3 4 5

Nom Segment diàmetre Segment radi Segment corda Semicircumferència Arc

Definició Segment entre els punts C i D. Segment entre els punts Centre i A. Segment entre els punts A i E. Semicircumferència entre els punts D i C. Ar de Circumferència entre els punts A i E.

EXERCICIS MATEMÀTICS 1.- Calcular el diàmetre de les llunes de circumferència: 3.475 km de diàmetre

a) radi 5 cm 10 cm

b) radi 12 cm 24 cm

c) radi 13,5 cm 27 cm

d) radi 2,5 dm 5 dm e) radi 25 dm 50 dm

2.- Calcular el diàmetre de les llunes de circumferència: 3475 km de diàmetre : a) radi 123 mm 246 mm

b) radi 456 cm 912 cm

c) radi 5678 mm 11356 mm

d) radi 3,4 cm 6.8 cm

e) radi 7,5 dm 15 dm 47

FEM FESTA

3.- Calcular el radi de les llunes de circumferència: 1736,6 km de radi a) diàmetre 50 cm 25 cm

b) diàmetre 125 cm 62.5 cm

c) diàmetre 1200 mm 600 mm

d) diàmetre 765 cm 382.5 cm

e) diàmetre 45 dm 22.5 dm

4.- Calcular el radi de les llunes de circumferència: 1736,6 km de radi

a) diàmetre 234 cm 117 cm

b) diàmetre 567 mm 283.5 mm

c) diàmetre 67 dm 33.5 dm

d) diàmetre 0,86 m0.43 m

e) diàmetre 75 cm 37.5 cm

5.- Dibuixar una lluna de circumferència de 3 cm de radi

6.- Dibuixar un planeta de circumferència de 2,5 cm de radi

FEM FESTA

7.- Contestar vertader, fals : a) La circumferència té 350º b) La circumferència té 360º c) La circumferència té 140º d) La circumferència té 180º e) La circumferència té 90º f) La circumferència té 90º

F V F F F F

8.- Contestar vertader, fals:

a) La circumferència és una superfície b) El cercle és una longitud c) El radi de la circumferència és doble que el diàmetre d) El diàmetre de la circumferència és la meitat del radi e) El radi és la meitat del diàmetre

V F F F V

10.6.- FASE LUNAR La Lluna té un moviment de translació al voltant de la Terra i triga uns 28 dies en fer una volta completa. Aquest moviment fa que l'aspecte de la Lluna canviï cada dia i origini les quatre fases de la Lluna. En realitat, el que canvia és la part de la Lluna que, il·luminada pel Sol, es pot veure des de la Terra

La fase lunar és un terme astronòmic, referit a la porció de la Lluna que és visible, en ser il·luminada pel sol, tal com és vista des de la Terra. La Lluna en el seu gir al voltant de la Terra presenta diferents aspectes segons la seva posició respecte al Sol. Quan es troba entre la Terra i el Sol, ens ofereix la seva cara no il·luminada (noviluni o lluna nova). Una setmana més tard la Lluna ha fet un quart de volta i ens presenta mitja cara il·luminada (quart creixent). Una altra setmana més i la Lluna ocupa una posició alineada amb el Sol i la Terra, oferint-nos tota la cara il·luminada (pleniluni o lluna plena). Una setmana més tard trobem el quart minvant. Transcorregudes quatre setmanes ens trobem de nou en noviluni. El temps transcorregut entre dos novilunis s'anomena mes lunar o mes sinòdic i és de 29,53 dies solars mitjans. Les fases de la Lluna tenen molta relació amb períodes del calendari com la setmana i el mes. Són la base del calendari musulmà. 49

FEM FESTA

Els noms tradicionals en català de les quatre fases lunars són: 1. 2. 3. 4.

Lluna nova (astronòmicament noviluni) Lluna creixent o quart creixent Lluna plena o ple de la lluna (astronòmicament pleniluni) Lluna minvant, quart minvant o lluna vella.

No canvia la Lluna sinó la part de la cara il·luminada que es veu des de la Terra. RECURSOS TIC http://blog.i-math.org/content/las-matem%C3%A1ticas-del-sistema-solar http://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana

Les fases lunars, com hem vist, es produeixen, per tant, per la interacció entre els moviments del sol, la lluna i la terra. En un any, la lluna realitza tretze recorreguts al voltant de la terra, és a dir, tretze llunacions. Cada llunació té una durada de 28 dies aproximadament. Normalment, coneixem quatre tipus de fases lunars. Però com que la lluna triga aproximadament 28 dies a repetir les seves fases, passa no només per les quatre abans esmentades, sinó que per infinites fases intermèdies a les quals, la tradició no els ha posat nom. Aquest és el motiu pel qual els astrònoms es refereixin a les fases lunars en percentatge d' il·luminació. D'aquesta manera, la Lluna nova és el 0%, la plena és el 100%, i tant com la Lluna Creixent com la Minvant són el 50%. Un calendari lunar és la forma de calcular els anys segons la Lluna i no segons els cicles del Sol (en aquest cas, serà calendari solar, com el calendari occidental), En el calendari lunar, cada llunació correspon a un mes lunar , és a dir, una cada període comprès entre dos moments en què la lluna es troba exactament en la mateixa fase se l'anomena " mes lunar ". Cada mes lunar té una durada d’uns 29,53 dies solars. El "mes lunar" sempre ha estat utilitzat pels éssers humans per calcular certes regularitats a la Natura, com el cicle sexual de les dones o les marees. El començament del mes lunar és un punt arbitrari que varia segons la cultura, així, per exemple, el calendari xinès considera la lluna nova (és a dir, el primer dia en què la lluna no es veu en el cel, com el començament del 50

FEM FESTA mes), mentre que altres calendaris lunars i lunisolars prenen com a primer dia del mes la primera Lluna Creixent. La majoria de les cultures tenen un calendari lunisolar, és a dir, que no

només tenen en compte els cicles de la lluna, sinó també els del Sol, que determinen les estacions. A la repetició de dotze llunes se la va anomenar any lunar. Ara bé, com que els anys lunars no coincideixen amb els anys solars, per cada any solar de dotze mesos hi ha un any solar amb tretze llunes (any lunar complet i un altre mes lunar afegit). Els calendaris lunisolars, malgrat guiar-se segons els mesos de la lluna, afegeixen quan correspon un mes a l’any, que s'intercala, perquè el començament del nou any lunar, perquè coincideixi amb els dotze mesos de l’any solar. El calendari jueu, el xinès i l’hindú són lunisolars. En la cultura cristiana occidental, si bé el calendari és solar per a la majoria dels efectes pràctics, algunes dates (com la Pasqua) es fixen segons un calendari lunisolar.

EXERCICIS I AVALUACIÓ CALENDARI FASES LUNARS Els diferents aspectes que mostra la Lluna s’anomenen fases. Les principals són:

Lluna nova: no veiem la Lluna perquè el cantó que mira cap a nosaltres no està il·luminat. En els dies següents, anirà apareixent una petita franja il·luminada a la dreta, que dia a dia s’anirà fent més gran. Quart creixent: només té il·luminada la meitat dreta (té forma de D). Cada dia que passa el tros il·luminat és més gran. Lluna plena: tot el disc lunar està il·luminat. Després d’això, començaran a aparèixer ombres pel cantó de la dreta, i cada dia el tros il·luminat anirà decreixent. Quart minvant: tan sols està il·luminada la meitat esquerra (té forma de C). Cada dia que passa el tros il·luminat s’anirà fent més petit, fins que tornarem a estar en la fase de Lluna nova.

FEM FESTA

1.- Fixeu-vos en el calendari de llunes segĂźent que correspon a una tercera part de lâ&#x20AC;&#x2122;any 2007. dl

j dv

11 1a lluna quart minvant

20 2a lluna nova

27 2a lluna quart creixent

2 2a lluna plena

25 3a lluna quart creixent

31 3a lluna plena

9 3a lluna quart minvant

17 4a lluna nova

30 4a lluna plena

FEM FESTA

.- La primera Lluna plena va ser un dimecres dia tres; la segona Lluna quart minvant va ser un dissabte dia deu; la tercera Lluna nova va ser un dilluns dia dinou, i la quarta Lluna quart creixent, un dilluns dia vint-i-tres. Situeu aquestes dates en el calendari copiant les llunes corresponents i enganxant-les al calendari. 1.3.- Entre el dia de la primera Lluna plena i el dia de la segona hi ha vint-inou dies; entre el de la segona i el dia de la tercera hi ha vint-i-vuit dies, i entre el dia de la tercera Lluna i el dia de la quarta hi ha vint-i-nou dies. Situeu-les en el calendari. Tingueu en compte que la segona Lluna plena va ser un divendres, la tercera, un dissabte, i la quarta Lluna plena va ser un dilluns. 1.4.- Entre la primera Lluna nova i la segona hi ha vint-i-vuit dies. Entre la segona i la tercera Lluna nova hi ha vint-i-nou dies, i entre la tercera i la quarta hi ha vint-i-vuit dies. Si tenim en compte que la primera va ser en un divendres, la segona en un dissabte i la quarta en un dimarts, completeu les Llunes noves del calendari. 1.5.- Finalment, situeu en el calendari les Llunes quart minvant i quart creixent que hi manquen. Els dies de quart minvant que manquen van ser en un dijous, en un dilluns i en un dimarts. Els dies de quart creixent anteriors al que ja heu senyalat van ser: el primer en un dijous, el segon en un dissabte i el tercer en un diumenge. 4a lluna quart minvant: dimarts 8 1a lluna nova: divendres 21 1a lluna quart creixent: dijous 28 2.- Construeix , ara, el calendari de les llunes del mes de febrer de 2010. dl

j dv

FEM FESTA

10.7.- ELS ECLIPSIS De vegades, el Sol, la Lluna i la Terra es situen formant una línia recta. Aleshores es produeixen ombres, de manera que la de la Terra cau sobre la Lluna o a l'inrevés. Són els eclipsis.

Quan la Lluna passa pel darrera i es situa a l'ombra de la Terra, es produeix un Eclipsi de Lluna (dibuix, esquerra). En canvi, quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, el tapa i es produeix un Eclipsi de Sol (dreta). Si un astre arriba a ocultar totalment l'altre, l'eclipsi és total, si no, és parcial. Algunes vegades la Lluna es posa davant del Sol de manera que només n'oculta el centre. Aleshores l'eclipsi té forma anular, d'anell. http://www.youtube.com/watch?v=IZlzY-9Qf4M

AVALUACIÓ FINAL 1.- Realitza un mapa conceptual (CMap Tools) sobre el què has après i ho penges al teu bloc: http://gerydescens.blogspot.com/2010/06/el-meu-esquema-de-lunivers.html 2.-En començar el tema heu realitzat un mapa concuptual del què sabíem sobre El Cosmos, l’univers, el nostre sistema solar i més en concret sobre la lluna. Explica el procès: L’he traspassat de la pissarra a l’ordinador amb el programa Power Point. Després de tot el que hem investigat, en farem un de nou amb el què hem après de nou. 1) Ha sortit igual? No. 2) Quin és més complert? El del final perquè ara sabem moltes més coses. 3) Hi ha alguna errada en el primer mapa conceptual? Alguna coseta no l’havíem classificat bé. 4) Quines coses heu afegit? Forats negres, nebuloses, meteorits...

FEM FESTA

9.8. FESTA DE LA LLUNA la Nit de sant Joan, la més indiscutiblement màgica de l’any. El Sol la Lluna i les estrelles estan de gran festassa. La festa de sant Joan connecta amb les antiquíssimes festes solsticials de l’espècie humana. El dia més llarg de l’any i el poder màgic de la curta però intensa nit de focs i rituals de tota mena han estat “reciclats” per quasi totes les religions de la història de la humanitat. Diu la cançó popular: El dia de sant Joan n’és festa per tot el dia; en fan festa els cristians i els moros de Moreria; tallen el pa el dia abans per millor folgar aquell diaSegons Joan Amades al “Costumari Català”, dins l’apartat “El Sol, la Lluna i les estrelles” la defineix, d’acord amb la tradició, com “la festa major del cel”. I explica que “segons els nostres avis, el Sol avui celebra el seu sant, i com que és el rei i senyor del cel, ell, la Lluna i els estels, estan de gran festassa.” i afegeix: “L’estima de la valor generadora i vivificant del Sol sembla ésser relativament tardana dins la vida multimil·lenària de l’home”, tot fent-se significativa en les cultures agrícoles. “La gent vella creia que aquest temps s’encenia una gran foguera al cel que precipitava i accelerava la creixença de tots els fruits”, explica el mestre Amades que, a més, ens fa sabedors que “la llengua ens ha conservat diverses restes de la creença antropomorfa (forma humana) del Sol. La gent de mar de la Costa Brava l’anomenaven el Cellaroig; els pastor de Ripoll el creien un galant gentil i minyó de llarga cabellera i poblada barba daurada i l’anomenaven En Barba d’Or. La gent de la Barceloneta li deien En Lluent i així mateix En Vermell, nom emprat també a Mallorca.” I encara trobem el nom de Barba-ros per l’allargassat espai cultural que ens agermana. Les creences sobre la força màgica del Sol en el temps santjoaner són ben variades: algunes ovelles fan una llana especial daurada, com el mitològic velló d’or; és bon temps per anar en carro, tal i com els humans s’han imaginat que el Sol travessa l’espai, damunt d’un carro de foc. També hi ha costum llunars i estel·lars relacionats amb la nit del dia més llarg: a Cadaqués la Lluna plena parlava i explicava el futur; es creu que és la nit més estelada, com la de Nadal; és el moment més idoni de fer-se esteler, o dit a la moderna i científica, astrònom, o expressat des de la màgia supersticiosa, astròleg. Aquesta nit ix el rei dels estels, és a dir, l’estel de sant Joan. I si no es veu és senyal de mal averany. Hi ha una curiosa creença al Penedés en relació al estels fugissers (cometes), expliquen que qui els compta tots la Nit de sant Joan pot canviar de sexe. Si fos cert, els hòmens i dones de vocació transsexual estarien d’enhorabona biològica i econòmica. Altre senyal positiu de la vespra de sant Joan és veure a poqueta nit, o a la matinada de la festa, el planeta Venus. Fins i tot, se sap, que en les zones pirinenques les dones s’alçaven el davantal com fent-li una ofrena eròtica de clares reminiscències fecundants. A la Ribera de l’Ebre, si veuen Júpiter aquesta nit pensen que tindran bones collites.

FEM FESTA

10.9. MÉS FESTES LUNARS No totes les festes islàmiques tenen com a base el calendari lunar. També celebren algunes en relació amb alguna efemèride solar i amb la llum, segurament com a herència de celebracions orientals molt antigues. Un exemple d'eixes festes és l'Ansara, que celebren el 24 de juny (en homenatge al solstici d'estiu: l'equivalent al nostre Sant Joan), i de la qual existeixen referències a les "khardjas" hispano-àrabs. Una perllongació d'aquesta festa es registra, per exemple, a Malta (país que té una llengua mixta entre una base àrab i gran part de lèxic italià): els dies 28 i 29 de juny (l'equivalent al nostre Sant Pere), hi celebren la festa de l'Imnarya, peculiar arabització del sicilià luminària.

http://www.youtube.com/watch?v=vZV-t3KzTpw

11.- CALENDARIS LUNARS I SOLARS Un calendari lunar és la forma de calcular els anys no segons els cicles del sol (calendari solar, com el calendari occidental) sinó segons els de la lluna. En el calendari lunar, cada llunació correspon a un mes lunar ", és a dir, a cada període comprès entre dos moments en què la lluna es troba exactament en la mateixa fase (sigui aquesta creixent o minvant) se l'anomena" mes lunar ". Cada mes lunar correspon a 29.53 dies solars. La majoria de les cultures van tenir i tenen un calendari lunisolar, és a dir, calendaris que no només tenen en compte els cicles de la lluna, sinó també els del sol, que determinen les estacions. Com sol haver dotze mesos lunars per cada any solar, a la repetició de dotze llunes se la va anomenar any lunar. Ara bé, com els anys lunars no coincideixen amb els anys solars, de tant en tant hi ha un any solar amb tretze llunes, els calendaris lunisolars, tot i guiar-se segons els mesos de la lluna, afegeixen quan correspon un mes a l'any, que s'intercala , perquè el començament del nou any solar tingui dotze lunar. El calendari jueu, el xinès i l'hindú són lunisolars. En la cultura occidental cristiana, si bé el calendari és solar per a la majoria dels efectes pràctics, certes dades (com la Pasqua) es fixen segons un calendari lunisolar.

FEM FESTA

11.1.- VOCABULARI setmana: Període arbitrari de 7d. es creu que es deu als 7planetes coneguts en l’antiguitat: saturn júpiter, mart, sol, venus, mercuri i lluna. També hi ha qui diu que son 7 perquè Déu va trigar 6 dies en crear el món i el setè va descansar.

Era: Un punt fix o data determinada d’un succés, des del qual es comencen a comptar els anys.

Cicle: Període de temps o cert nombre danys que acabats es tornen a contar de nou

Què és un calendari? Un calendari és el sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol. El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar, determinat per les agrupacions anomenades mesos; el moviment anual del Sol ho és del calendari solar, en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions. La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l'any. Com a múltiple de l'any, en el calendari solar, hi ha el segle. Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era. Els primers calendaris foren els lunars.

La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes consecutives, varia de 29 dies i 6 hores a 29 dies i 20 hores, que equivalen a una durada mitjana de 29,5305 dies civils. En conseqüència, els calendaris lunars solen ésser formats per mesos de 29 i 30 dies, que encara fan necessari d'afegir un dia cada 30 mesos. La distribució del temps en períodes adaptats a les necessitats de la vida civil i religiosa. Els noms del mesos procedeixen de l’antic calendari romà, com es dedueix d’aquesta taula : Nom actual

Nom llatí

Origen

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre desembre

Januarius Februarius Martius Aprilis Máiae o Maialis Junius Julius Augustus Septémber Octóber Novémber Decémber

Déu Janus Festes februarias, que eren purificació Déu Mars o Mart Aperire, obrir, perquè broten les flors Deessa Maia, mare de Hermes Deessa Huno i Juno Juli Cèsar Octavi August El setè mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (setembre) El octau mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (octubre) El novè mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (novembre) El desè mes en el calendari romà fins la reforma Juliana (desembre)

Els noms dels dies de la setmana tenen el mateix origen. Al passar als idiomes del nord d’ Europa agafaren, en general, els noms de la mitologia nòrdica. Però el nom del diumenge en les idiomes romànics no prové del que tenia entre els antics romans, sinó del llatí díes domínica dia del Senyor (en el que J. C. ressuscità). 57

FEM FESTA

Calendari solar: Es fonamenta en la durada de la rotació de la terra al voltant del sol, uns 365d. Calendari lunar: Es basa en el curs de les fases lunars i son 12 mesos de 29 0 30d, en total 354d. no+ el musulmà es lunar. RECURSOS TIC http://ca.wikipedia.org/wiki/Calendari_lunar Calendari lunisolar: L’any dura globalment 365d, xo els mesos segueixen fases d la lluna, o sigui que tenen un mes variable cada cert temps.

11.2.- ELS CALENDARIS SEGONS LA CULTURA Calendari caldeu L'antecedent més llunyà del calendari actual és el calendari Caldeu, amb un any de 360 dies, repartits en 12 mesos de 30 dies. A fi de coincidir amb l'any tròpic, hom hi afegí un tretzè mes, també de 30 dies, cada sis anys, i un altre mes al cap d'intervals molt més llargs. Els mesos foren dividits en quatre setmanes de set dies d'acord amb les fases de la lluna; els dos dies darrers de cada mes restaren fora del compte. Cadascun dels dies de la setmana rebé el nom del Sol, de la Lluna i dels cinc planetes que aleshores eren coneguts (Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn), noms que, evolucionats, han subsistit en gairebé totes les llengües. Posteriorment desaparegueren els dos dies finals del mes en tant que dies separats de la setmana i es formà un cicle continu. El començament de l'any fou considerat primerament a l'equinocci de tardor, i més tard al de primavera. Calendari egipci El calendari egipci fou en un primer moment exclusivament lunar, amb mesos de 29 i 30 dies. La necessitat de preveure les revingudes del Nil els féu estudiar l'any tròpic i cercar un calendari que s'hi ajustés. Hom establí tres estacions de quatre mesos (l'estació de sembra, la de recol·lecció i la d'inundació) de 30 dies (any de 360 dies). Aquest any civil avançava un any sencer cada 69 anys tròpics. Malgrat constatar-ho, no intentaren de modificar-lo. El període de 1 461 anys que avançava un any sencer rebé el nom de sotíac (de Sothis, Sírius), puix que era observada la sortida acrònica d'aquest estel, la qual anunciava la crescuda del Nil i els servia per a mesurar l'any sideri. Els intents per a arribar a afegir un sisè dia epagomen cada quatre anys fracassaren, i durant més de quatre mil anys continuaren usant un calendari independent de les estacions. Els egipcis no tingueren la setmana ni cap agrupació de dies basada en les fases de la lluna; per contra, empraren agrupacions de deu dies, els decans, tres dels quals formaven el mes i 36, l'any. A Grècia s'anaren unificant diversos calendaris, sota el model del caldeu, en l'anomenat calendari grec.

FEM FESTA

Calendari grec Per tal d'aconseguir un ajustament entre la mesura del moviment del Sol i el de la Lluna, Soló trobà un cicle de vuit anys (cinc de lunars de 354 dies i tres amb el tretzè mes complementari; per tant, de 384 dies) que totalitzaven 2 922 dies. Aquest cicle equivalia a vuit anys tròpics més una hora i mitja, però, per contra, era inferior a 99 llunacions en un dia i mig. Per tal d'arranjar aquest desajust hom considerà un cicle de setze anys, al qual s'afegien tres dies suplementaris. Així hom obtingué un ajustament a les llunacions, però incrementà el desajust amb el Sol. L'any 432 aC Metó trobà el famós cicle que porta el seu nom (cicle lunar o cicle de Metó), format per dinou anys equivalents a 235 llunacions. Després de la reforma juliana, els grecs adoptaren progressivament el calendari romà. Calendari romà El calendari romà fou també al començament estrictament lunar. Així, a l'època de la fundació de Roma era emprat un any format per 10 mesos (de 30 a 31 dies), que totalitzaven 304 dies. Aquests deu mesos foren anomenats Martius, Aprilis, Maius, Junius, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December. Després del desè mes hom afegí els dies necessaris per a ajustar aquest any civil a l'any tròpic, i obtingué, d'aquesta manera, un calendari lunisolar. D'aquests dies afegits, en resultaren dos mesos: Januarius i Februarius. Així resultà un any civil de 355 dies, més curt encara que l'any tròpic; per tal de solucionar-ho, hom establí un cicle de quatre anys en el curs del qual hom afegia cada dos anys un tretzè mes, que podia ésser tant de 22 com de 23 dies. Aquests quatre anys civils equivalien a 1 465 dies, mentre que quatre anys tròpics només equivalien a 1 461 dies. Per tal d'aconseguir una major concordança, el 450 aC hom adoptà un cicle de vuit anys degut a Cleòstrat, amb el qual hom suprimia, en relació amb l'anterior cicle de quatre anys, la inclusió d'un mes de 22 dies cada vuit anys. Així i tot, el calendari continuava tenint un excés de dos dies cada vint-i-quatre anys. Juli Cèsar decidí la creació d'un nou calendari (45 aC), que fou designat calendari Julià. Origen del nom llatí

Llatí

Català

Del Sol De la Lluna De Mart De Mercuri De Jupiter De Venus De Saturn

Solis Díes Unis Dies Martis Dies Mercurii Dies Jovis Dies Véneris Dies Saturni Dies

Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte

FEM FESTA

Calendari Julià Adoptat posteriorment per la majoria de països, amb algunes modificacions; el començament de l'any fou portat de l'u de març a l'u de gener. Aquest calendari establí el concepte d'any de traspàs i un any civil mitjà de 365,25 dies, quantitat que hom creia que corresponia a la

durada de l'any tròpic. Era dividit en dotze mesos: Januarius (31 dies), Februarius (29 o 30 dies en cas d'ésser any de traspàs), Martius (31 dies), Aprilis (30 dies), Maius (31 dies), Junius (30 dies), Quintilis (31 dies), Sextilis (30 dies), September (30 dies), October (30 dies), November (31 dies) i December (30 dies). L'any 44 dC el mes Quintilis fou rebatejat amb el nom de Julius, en honor de Juli Cèsar. A causa d'una aplicació incorrecta de la intercalació de l'any de traspàs, August hagué de decretar que durant dotze anys no hi hagués cap any de traspàs. Per aquest fet, el Senat decidí de canviar el nom Sextilis pel d'Augustus. Hom considerà, però, que Augustus havia de tenir el mateix nombre de dies que Julius, i n'agafà un de Februarius. Perquè no hi hagués, tanmateix, tres mesos seguits de 31 dies hom en tragué un de September i un altre de November, els quals foren afegits a October i a December. En resultà així un calendari que bàsicament havia de romandre fins avui. D'antuvi els romans no empraven la setmana, sinó que dividien el mes en tres parts desiguals: de les calendes (primer dia del mes) a les nones (dia 5 o 7), de les nones als idus (dia 13 o 15) i dels idus a les calendes del mes següent. Amb el cristianisme continuà la vigència del calendari julià, i fins al s XVI subsistí parcialment la forma de divisió del mes usada pels romans. Des del s I, però, fou també usada la setmana, per influència del calendari jueu en el cristià. El dia de descans passà del dissabte al diumenge. Per tal com algunes commemoracions cristianes, com la Pasqua, eren basades en fets datats segons el calendari lunar jueu, hom establí un calendari litúrgic amb aquestes festivitats mòbils. Imposat a la major part del món, el calendari julià contenia l'error de base de partir d'una mesura incorrecta de l'any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l'any julià mitjà equivalia a 365,25 dies. La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d'un dia cada 128 anys. Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d'Àries i, per tant, les estacions s'avançaren. Així, la Pasqua, vinculada a l'equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l'estiu. El 1582 el papa Gregori XIII, assessorat especialment per Ghiraldi, decretà que fossin trets deu dies a aquell any i fou modificat el concepte d'any de traspàs en un nou calendari, anomenat des d'aleshores calendari gregorià. RECURSOS TIC http://ca.wikipedia.org/wiki/Calendari_juli%C3%A0 Originàriament, moltes cultures antigues utilitzaven el calendari lunar per a comptar el temps. Les evidències històriques més antigues, indiquen que el primer calendari solar va ser creat en l'Antic Egipte, l'any 4236 aC. 60

FEM FESTA

Calendari gregorià: L'emperador Constantí va anar difuminant creences del cristianisme i entre elles el calendari. es va establir que diumenge seria el dia de descans. Gregori XIII(1502-1585) va fer un calendari mes precís: un dia 24h. un any 365d. El calendari gregorià conta els anys des del naixement de crist (era cristiana). Els anys que són múltiples de quatre i que no acaben en dos zeros, i també tots els acabats en dos zeros que tenen el nombre que quedaria, en treure els dos zeros finals, divisible per quatre. D'aquesta manera hom suprimia tres dies civils cada quatre-cents anys i obtenia un any gregorià mitjà d'una durada de 365,2425 dies civils, del qual perdura només un excés de 0,0003 dies civils en relació amb la durada de l'any tròpic, que produeix només un excés de tres dies cada deu mil anys. Posteriorment, gairebé tots els països adoptaren el calendari gregorià. A Rússia es mantingué fins a la revolució del 1917 el calendari Julià. Calendari litúrgic Cristià: La seva funció es recordar els fets principals de la historia de Crist. Consta dels següents cicles: 1. Cicle tardor-hivern: Temps d'advent i Nadal: el temps de preparació de Nadal es l'advent. S'agafen 4 diumenges anteriors a Nadal amb les seves respectives setmanes. en aquestes 4 setmanes la gent es prepara per la festa fent decoracions, pessebres... La corona d'advent són 4 espelmes en cercle que s'encenen una cada setmana i així el dia de Nadal estan totes enceses. 2. cicle primavera-estiu: temps de quaresma i pasqua. El dia de pasqua es celebra la resurrecció de Crist. No té data fixa, depèn de la combinació de cicles lunar i solar. es celebra el diumenge després del primer pleniluni que segueix l'equinocci de primavera. pot caure entra el 22 de març i el 25 d'abril. Va començar a celebrar-se al segle II. Calendari Hebreu o Jueu: El calendari hebreu es religiós. Els dies reben el nom de dia ordinal de la creació, sent 6 dies laborables i el setè Sàbat(repòs). Es un calendari lunar de 12 a 13 mesos. El dia comença a la posta de sol(6 d la tarda) te 24 hores, cada hora son 1080xlakim, i cada xlakim son 76 regaim (instants) Calendari emprat pels hebreus, lunar. Era format per dotze llunacions que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari. Els mesos foren alternativament de 29 i de 30 dies per tal d’acostar-se a la durada de les llunacions. El segle IV d.C. el calendari hebreu fou modificat i esdevingué totalment luni-solar: l’intercalació del tretzè mes es feu d’acord amb el cicle de Metó, i, en els 19 anys de durada d’aquest, hom hi considerà 12 anys senzills i 7 d’embolismals. 61

FEM FESTA

Actualment, els anys embolismals, de 13 mesos, se situen als llocs d’ordre 3,6,8,11,14,17 i 19 del cicle de Metó. Aquest calendari és usat, juntament amb el gregorià, a l’estat d’Israel. Calendari asteca Calendari emprat pels asteques. El calendari civil o xihuitl tenia un any de 365 dies, amb 18 mesos de 20 dies cada un i 5 dies suplementaris, que eren considerats nefasts. Com a múltiple d’aquest any usaren un conjunt de 52 anys ( xihumolpilli ). El calendari religiós o tonalpualli tenia 1 any de 260 dies.

Calendari hindú: És semblant al calendari gregorià lunar. Té 354dies i la setmana és de 7dies: equivalència: diumenge (ravi-vara), dilluns(soma-vara), dimarts(mangala-vara), dimecres(budha-vahra), dijous(gurú-vara), divendres(sukra-vara), disabte(sani-vara). 6 estacions: vesanta(primavera) grichma(estiu) varea (pluges) sarad (tardor) hermanta (hivern) sisiva (frescor) Conten per eres: 3102 aC: Kaliyuga, 3078 aC Lokakala, 545aC, Buda 59 aC, samvat vrikramadityak , 249 dC Kulachuri. Calendari emprat pels hindús. En temps del Rig-Veda (1200 a.C.) sembla que ja era usat un calendari civil luni - solar que constava de 360 dies, dividit en 12 mesos de 30 dies. Cada 5 anys hom intercalava un nou mes. L’ astronomia més mesopotàmica i grega fou introduïda a l’Índia als primers segles després de Crist i sorgí un nou calendari on els noms sànscritsdels mesos solars són una traducció quasi literal dels seus equivalents grecs, amb diverses variants. Per tal d’unificar el calendari hindú, el govern de l’Índia introduí un nou calendari oficial, començant l’1 Chaitra 1879 de l’era de Saka, que correspon al 22 de març de 1957. Aquest calendari és utilitzat avui conjuntament amb el gregorià en assumtes oficials; aquest darrera, però, és el més estès a l’Índia. Calendari budista: El calendari budista és un calendari lunar sense dies especials per assistir al temple ni pregària. Els dies de lluna plena és festa. Calendari musulmà Calendari emprat pels àrabs i després estès al món musulmà. Era un calendari lunar amb un any de dotze mesos, alternativament de 29 i 30 dies. A partir del s V hom hi afegí un tretzè mes, intercalació que fou prohibida per Mahoma. Per tal com la durada mitjana de la llunació sobrepassa en quaranta-vuit minuts la durada mitjana del mes lunar musulmà, es produeix una diferència que obliga a afegir onze dies en cada transcurs de trenta anys civils que formen el cicle; hi ha dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies (anomenats anys abundants), que 62

FEM FESTA

ocupen el nĂşmero d'ordre 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29. Per cada 33 anys civils gregorians transcorren 34 anys civils musulmans. Actualment, en els paĂŻsos musulmans, i especialment en els Ă rabs, el calendari musulmĂ ĂŠs usat ensems amb el calendari gregoriĂ . Hom troba la correspondĂ¨ncia entre el nĂşmero dâ&#x20AC;&#x2122;ordre de lâ&#x20AC;&#x2122;any civil musulmĂ i les del civil gregoriĂ amb les segĂźents fĂłrmules: Any gregoriĂ = any musulmĂ + 662 â&#x20AC;&#x201C; ( any musulmĂ : 33) Any musulmĂ = any gregoriĂ â&#x20AC;&#x201C; 622 + [(any gregoriĂ â&#x20AC;&#x201C; 622) : 32 El calendari musulmĂ tĂŠ com a base el temps que hi ha des d'una lluna nova a la segĂźent, ĂŠs a dir, els 29 dies i mig que tarda la Lluna en circumdar la Terra i que anomenem mes lunar o sinĂ˛dic. RECURSOS TIC http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/ramadan_valenciano.shtml El calendari musulmĂ ĂŠs religiĂłs, per afers civils i quotidians es fa servir el gregoriĂ . dona nom als temps segons les grans festivitats religioses al llarg de lâ&#x20AC;&#x2122;any. alguns son: Muharram (mes sagrat), Rajab (abstinĂ¨ncia), xabĂ (germinaciĂł), RamadĂ (gran calor) , Xawwal (aparallament animals), Dhu Al-Qa'dĂ . Mesos: L'any musulmĂ

es compon de 12 mesos de 30 o 29 dies: Dies Els dies de la setmana sĂłn set: 1. 2. 3. 4. 5.

yawm al-Ă khad (en Ă rab, â&#x20AC;Ť Ů&#x2026; Ř§â&#x20AC;Ź, yawm al-aá¸Ľad) (primer dia) yawm al-ithnĂn (en Ă rab, â&#x20AC;Ť Ů&#x2026; Ř§â&#x20AC;Ź, yawm al-iá¸ĽnÄŤn) (segon dia) yawm ath-thulathĂ (en Ă rab, â&#x20AC;Ť Ů&#x2026; Ř§ Ů&#x20AC; ŘĄâ&#x20AC;Ź, yawm aá¸Ľ-á¸ĽulÄ á¸ĽÄ á¸Ľ) (tercer dia) yawm al-arbiĂ (en Ă rab, â&#x20AC;Ť Ů&#x2026; Ř§ Řą ŘĄâ&#x20AC;Ź, yawm al-arbiá¸ĽÄ á¸Ľ, ) (quart dia) yawm al-khamĂs (en Ă rab, â&#x20AC;Ť Ů&#x2026; Ř§â&#x20AC;Ź, yawm al-á¸ĽamÄŤs) (cinquĂ¨ dia) 63

FEM FESTA

6. yawm al-juma (en Ă rab, â&#x20AC;Ť Ů&#x2026; Ř§â&#x20AC;Ź, yawm al-jumá¸Ľa) (dia de reuniĂł) 7. yawm as-sabt (en Ă rab, â&#x20AC;Ť Ů&#x2026; Ř§â&#x20AC;Ź, yawm as-sabt) (dia del sĂ bat) El dia comenĂ§a amb la posta del sol, i el mes comenĂ§a uns dos dies desprĂŠs de la lluna nova, quan comenĂ§a a veure's el creixent. Calendari xinĂ¨s Calendari emprat a la Xina fins a la revoluciĂł del 1911. A l'inici de la dinastia Zhou (ss XI-VIII aC) la durada de l'any era avaluada en 366 dies, perĂ˛ era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de luni-solar, amb la intercalaciĂł de set mesos lunars cada dinou anys; aixĂ s'obtinguĂŠ el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin (s III aC), que durĂ fins a la reforma de l'Ă¨poca Han (any 104 aC). Al s XVI apareguĂŠ l'obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradiciĂł xinesa del calendari. Fins a la revoluciĂł republicana del 1911 la Xina es regĂ pel calendari lunar (yinli), i la diferĂ¨ncia d'onze dies i un quart entre l'any solar i els dotze mesos d'aquest calendari es compensava amb la introducciĂł d'un mes intercalat cada tres anys. Aquest mes se solia afegir al final dels dotze mesos. AixĂ˛ feia que el principi de l'any lunar oscilÂˇlĂŠs entre darreria de gener i comenĂ§ament de febrer. Aquest cap d'any, anomenat festa de primavera (chunjie) era la festa mĂŠs important de l'any xinĂ¨s, que durava quatre dies. Al calendari xinĂ¨s hi ha festes regides pel calendari lunar i, per tant, mĂ˛bils, i d'altres de regides pel calendari solar. Cal citar, a mĂŠs, la divisiĂł de l'any en 24 seccions (qijie), utilitzada al camp. Des dels Han (s II aC) fins al 1911, els anys xinesos han estat numerats combinant dos cicles, un de deu elements, els troncs celestials (tiangan), i un altre de dotze branques terrenes (dizhi). Aquest cicle es troba lligat amb el dels dotze animals simbĂ˛lics, d'interĂ¨s astrolĂ˛gic. El calendari oficial, a la RepĂşblica Popular de la Xina, ĂŠs el gregoriĂ , introduĂŻt ja al s XIX pels jesuĂŻtes.

FEM FESTA

Calendari republicà Calendari decretat com d'ús obligatori a França per la Convenció el 24 d'octubre de 1793. Perdurà fins que Napoleó en decretà l'abolició i reintroduí el gregorià a partir de l'u de gener de 1806. Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l'equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d'una nova era, i fou decretat que l'any civil comencés per l'equinocci de tardor. L'any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies: Vendemiari, Brumari i Frimari (tardor); Nivós, Pluviós i Ventós (hivern); Germinal, Floreal i Pradal (primavera); Messidor, Termidor i Fructidor (estiu). Els dies del mes eren dividits en tres dècades. Després del darrer dia del mes de Fructidor eren col·locats cinc dies suplementaris per obtenir un any de 365 dies; cada quatre anys, en comptes d'afegir-hi cinc dies, hom n'hi afegia sis. Fou vigent al Rosselló i també a la zona del Principat ocupada, durant la Guerra Gran, per les tropes franceses de la Convenció (1794-95), igualment com en altres territoris sota control republicà.

12.- LES FESTES MÒBILS En el calendari festiu hi ha festes fixes i festes movibles. Les fixes són les que cada any se celebren el mateix dia, per exemple Nadal, Reis, Sant Antoni…, perquè es regeixen pel calendari del sol. En canvi les festes movibles es regeixen pel calendari de la lluna. Aquest és el cas de la Pasqua i de totes les festes que depenen de la Pasqua, per exemple la Quaresma, la Pentecosta, el Sagrat Cor… La Festa de la Pasqua se celebra diumenge després de la lluna plena de primavera.

13.- FESTES DEL MÓN SEGONS LA LLUNA 13.1.FESTES XINESES : http://www.laescueladechino.com/xina.htm Entre els dies de festa establerts per la llei estan el dia d'Any Nou (el 1º de gener), amb un dia de descans; la Festa de la Primavera, Any Nou de calendari agrícola o lunar, amb tres dies de vacances; el Dia Internacional de la Dona Treballadora (el 8 de març); el Dia de l'Arbre (12 de març); el Dia Internacional del Treball (el 1º de maig), amb tres dies de descans; el Dia de la Joventut de Xina (el 4 de maig); el Dia Internacional del Nen (el 1º de juny); el Dia de la Fundació de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Xina (el 1º d'agost); el Dia del Mestre (el 10 de setembre) i la Festa Nacional (el 1º d'octubre), amb tres dies de vacances. Quant a les grans festes tradicionals de Xina, destaquen la Festa de la Primavera, la Festa de les Llanternes, la

FEM FESTA

Festa de la Puresa i la Claredat, la Festa "Duanwu" i la Festa de la Mitja Tardor. Les minories ètniques conserven les seves festes pròpies, per exemple, la de "Llançar Aigua" de l'ètnia dai, el gran festival Nadam dels mongols, la de les "Torxes" entre els yi, la "Danu" dels yao, la "Fira de Març" entre l'ètnia bai, el "Geyu" dels zhuang, el "Losar" (Any Nou Tibetà) i el "Ongkor" (la Festa de la Collita) de l'ètnia tibetana, i la de "Tiaohua" (ballar amb flors) entre els miao. Chun Jie (Festa de la Primavera) És la primera festa tradicional de l'any. Abans, quan estava en ús el calendari agrícola, era considerat el primer dia de l'any, el "Any Nou". Després de la Revolució de 1911, va començar a regir en el país el calendari gregorià i el "Any Nou" del calendari agrícola va canviar el seu nom pel de "Festa de la Primavera" (generalment cau entre els últims dies de gener i mitjans de febrer del calendari gregorià). La Vespra de la Festa de la Primavera és una important ocasió de reunió familiar. Tots els membres de la família es reuneixen per a gaudir d'una deliciosa "sopar de l'última nit de l'any". Moltes persones passen tota la nit sense dormir, el que es diu shousui o vetllar l'any. Durant el primer dia de l'any, es visita als amics i parents per a bainian ("saludar l'any"), fent vots perquè en el nou any tot sigui satisfactori. Durant la Festa de la Primavera se celebren tradicionals activitats culturals i recreatives, tals com danses del lleó, danses de les llanternes de drac, remar llanxes en sec, caminar sobre xancs. Yuan Xiao Jie El quinzè dia del primer mes del calendari lunar és la Yuan Xiao Jie (Festa de les Boletes d'Arròs Glutinós). És la primera nit amb lluna plena després de la Festa de la Primavera. S'acostuma a menjar boletes d'arròs glutinós (yuanxiao) que, farcides de confitis, simbolitzen la unitat familiar. Les trobades nocturnes de llanternes en aquesta festa daten del segle I i segueixen gaudint de gran favor entre la gent en molts llocs. D'aquí el seu altre nom: Festa de les Llanternes. Qing Ming Jie Cada any, al voltant del 5 d'abril, se celebra la Qing Ming Jie, o Festa de la Puresa i la Claredat. Originalment era el dia que es feien ofrenes als avantpassats. Ara la gent aprofita més aquesta ocasió per a retre homenatge als màrtirs i endreçar les seves tombes. És una època que comencen a suavitzar-se les temperatures i a reviure les plantes; la gent surt d'excursió, fa volar estels o gaudeix del paisatge. Per això és costum cridar-la "Festa per a Trepitjar el Verdor". Duan Wu Jie Hi ha una creença estesa segons la qual aquesta festa va començar a celebrar-se, en temps remots, en memòria de Qu Yuan (aprox. 340 a.n.i.--278 a.n.i.), poeta de reconegut patriotisme que va viure en el regne *Chu, durant el Període dels Regnes Combatents. Com Qu Yuan no va poder veure realitzats els seus ideals polítics, ni tampoc va poder salvar al regne Chu, quan aquest va ser destruït pel regne Qin, el dia cinquè del cinquè mes Qu Yuan es va suïcidar

FEM FESTA

llançant-se al riu Miluo. La gent del poble, al conèixer la desgràcia, va acudir al lloc en barques per a rescatar el cadàver. En temps posteriors, a l'arribar aquest dia, es remava en llanxes de drac, com homenatge al poeta. A més, es llançaven al riu tubs de bambú plens d'arròs, com ofrena. En la nostra època, aquest dia la gent conserva el costum de cuinar arròs glutinós embolicat en fulles de bambú o de canya i de celebrar regates de llanxes de drac. Zhong Qiu Jie En el calendari agrícola, el quinzè dia del vuitè mes és la Zhong Qiu Jie, Festa de la Mitja Tardor, doncs coincideix precisament amb la meitat d'aquesta estació. En temps antics, cada vegada que arribava l'ocasió, la gent feia les seves ofrenes a la divinitat de la lluna amb coques especials i després tots els membres de la família les compartien, plens d'alegria per trobar-se reunits, costum que s'ha transmès fins a avui.

13.2. FESTES DEL NEPAL La majoria de les festes no tenen una data fixa de celebració perquè depenen dels cicles lunars i de les prediccions dels astròlegs i sempre fan referència a algun dels diferents calendaris que conviuen avui en dia al Nepal. Per això, en aquest web es referencien les principals festes respecte al calendari oficial, el "Bikram Sambat", amb la data aproximada corresponent al nostre calendari. En cursiva les festes tal i com les anomenen els newars, que segueixen el seu propi calendari: la Nepal Era. Consulteu el web amb les principals festes perquè és força interessant: RECURSOS TIC http://www.festes.org/tematics/nepal/index.html

10.3. FESTES CRISTIANES REGIDES PER LA LLUNA: http://www.sortirambnens.com/index.php?option=com_content&view=article&id=314%3Acarn estoltes&catid=56%3Afestivitats-tradicionals&Itemid=108

CARNAVAL RECURSOS TIC http://www.festes.org/arxius/carnavalinvisible.pdf http://www.sortirambnens.com/index.php?option=com_content&view=article&id=314%3Acarn estoltes&catid=56%3Afestivitats-tradicionals&Itemid=108 El Febrer és el mes central del Carnaval, i la festa coincideix amb la darrera lluna nova de l’hivern, per aquesta raó varia de data en el calendari. Aquesta calendarització marca periodes de quaranta dies amb moments de festa i moments de no-festa. 67

FEM FESTA

També podríem relacionar l’origen del Carnaval amb les festes del calendari lunar dels celtes com la dels llaços de Lug, les Lugnasad, o amb les festes dels bous d’Egipte, les Cherubs. El Carnaval és sobretot participació. La festa representa la societat que la celebra, la dinamitza, posa en qüestió les seves normes, posa en evidència els seus conflictes i les seves contradiccions. No hi ha Carnaval ni festa sense transgressió de qualsevol ordre, la festa comporta en sí mateixa un grau de dissidència i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Una festa és festa quan la gent la celebra, quan se la fa seva. Una festa és més festa com menys es pot controlar des del poder. Assumir col·lectivament el repte de celebrar veritables festes sol ser un símptoma d’estabilitat social i de llibertats públiques. Sovint s’ha establert un paral·lelisme entre el nivell d’intensitat festiva de la festa del Carnaval, amb les prohibicions i permisivitats que ha sofert, i el moment polític pel que travessava el país.

Els mites vius pertanyen al domini de l’oralitat, d’allò que no s’escriu. Com he intentat expressar, els símbols rituals posen en evidència les tensions entre les normes socials i les emocions de la gent. Aquest contingut psíquic del símbol és el que li confereix valor transformador. Com saber en quina data cau el Carnestoltes? Com que aquesta festa es regeix pel calendari lunar, hem de buscar la primera lluna plena que hi ha després de l’equinocci de la primavera, és a dir, el 20 de març. Un cop tinguem aquesta data, sabrem que el diumenge següent és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior correspon al Diumenge de Rams. A partir d’aquesta última data, tirem enrere 40 dies i arribarem al 1er dia de la Quaresma: el Dimecres de Cendra, que correspon just a l’últim dia de Carnaval. I ja ho tenim: el Dijous anterior comença la festa!!!! QUARESMA festivitat mòbil en el calendari Seguint el calendari lunar que determina la Setmana Santa, la festa del Carnestoltes anuncia el temps de la Quaresma que precedeix el cicle pasqual. 40 DIES ABANS DE PASQUA FENT BONDAT!! Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma. El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua. Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència. 68

FEM FESTA

Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició. LA VELLA QUARESMA Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa. La seva missió és procurar que els més menuts no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix a la mainada. “Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”

Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar. La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:

“Vella Quaresma, Vella Quaresma Ai! Que no pot caminar. Té moltes cames i s’entrebanca; entre tots l’hem d’ajudar. És que n’hi hem de treure una, Una, una, una, una ... És que n’hi hem de treure una, perquè pugui caminar"

FEM FESTA

PASQUA RECURSOS TIC http://www.lletres.net/pla/festesmobils.html (festivitat mòbil en el calendari) SETMANA SANTA: TEMPS DE PALMES, PALMONS i PROCESSONS La Setmana Santa és el període que va des del Diumenge de Rams, just quan acaba la Quaresma, fins al Diumenge de Pasqua. Cristians o no, tothom ho celebra o, almenys, les escoles fan festa i molta gent té vacances. Els orígens de la festivitat estan basats, evidentment, amb la cultura i tradició cristiana. Processons, rituals i representacions teatrals en commemoració als últims capítols de la vida de Jesús: quan arriba a Jerusalem i se’l proclama Salvador fins quan és crucificat i ressuscita . Els diferents dies que comprenen aquest llarga període tenen la seva historia cristiana i van molt lligades a tradicions que encara avui es mantenen. Diumenge de Rams: Aquest dia es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem. Tal i sempre s’ha escenificat aquesta arribada, amb tota la població aixecant les palmes i les branques d’olivera i llorer, aquest dia es realitza la benedicció dels rams, les palmes i els palmons. Processons i Viacrucis de Setmana Santa: Enmig d’un silenci i la penombra transcorren les processons que representen dels últims moments de la vida de Jesús. Desfilen els diferents passos. Dijous, Divendres i Dissabtes Sants són els dies en què se celebren les processons més importants i n’hi ha arreu de Catalunya. També hi ha moltes representacions del Viacrucis arreu del país, amb una alta participació popular. Potser convé destacar-ne 3 que han estat declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional: - La Processó de Verges (Dijous Sant). Passió vivent que inclou la “dansa de la Mort” - Processó del sant Enterrament de Tarragona (Divendres Sant): Data de l’any 1550 i hi desfilen diferents confraries. - Viacrucis vivent de Sant Hilari Sacalm (Divendres Sant): Passos i misteris des d’abans del 1730.

FEM FESTA

Les Passions: Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya i diversos pobles i viles tenen la seva pròpia representació. Es tracta d’una obra de teatre on la gent del poble escenifica els últims dies de vida de Jesús: la Passió, la Mort i la Resurrecció. Potser les més conegudes i famoses són La Passió d’Esparraguera i La Passió d’Olesa de Montserrat. Les dues han estat declarades Festes Tradicionals d’Interès Nacional, però n’hi ha moltes d’altres per tot el país. LA PASQUA FLORIDA: Dilluns de Pasqua, just l'endemà del Diumenge de Resurrecció Comença el període de celebració, per part del cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressuscitat. Santuaris i ermites acullen, sobre tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s’hi poden veure processons, benediccions, ballades de sardanes, dinars populars ... El territori s’omple de festes, aplecs i trobades, i s’organitzen romeries. Durant aquesta època també s’organitzen cantades de Caramelles. Les colles de cantaires van recorrent carrers i places oferint les seves cançons. La Mona de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua. La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s’havia acabat. I la manera més simbòlica de fer-ho era regalant un pastís a la mainada (resulta que el mot Mona prové de la paraula d’origen àrab munna, que vol dir regal). La Mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena. Tradicionalment, les Mones no eren de xocolata, sinó que simplement eren un pastis amb ous durs per sobre. Encara ara hi ha molts indrets a Catalunya on es troben les Mones tradicionals, però la majoria han evolucionat cap als pastissos que continuen tenint ous, però de xocolata. I amb els anys, els ous també s’han anat complementant o substituint per figures de xocolata que, fins i tot, es poden convertir amb creacions o obres d’art. Això si, quasi totes mantenen unes plomes de colors i uns pollets (com si haguessin sortit dels ous) que les fa molt característiques.

FEM FESTA

13.4. FESTES DE L’ISLAM http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/pau/paula/catala/islam/continguts/continguts_islam .htm# El primer dia de l'any, l'1 de Muhàrram, se celebra referint els pormenors de l'Hègira o migració, l'inici de l'era islàmica, quan, el 16 de juliol de l'any 622 d.C (segons el nostre còmput de temps) Mahoma i una colla de seguidors van fugir de la Meca per a fundar una nova comunitat de creients a Medina. El dia 10 del mateix mes de Muhàrram se celebra l'Ashura, en record de Nuh [Noé] i de Mussa [Moisés], dos dels profetes bíblics que reconeixen com a propis els musulmans. De Nuh es recorda fonamentalment el diluvi i la baixada de l'arca, 40 dies després que aquesta encallara al mont Ararat. A més de la fi del diluvi universal, la festa d'Ashura recorda l'alliberament dels israelites de l'opressió del Faraó. Per als shiites, una de les sectes islàmiques més esteses, l'Ashura és la festivitat més important de l'any, ja que hi recorden el martiri de Husayn [Husein], nét de Mohamed [Mahoma] a mans d'Abu Bakr, sogre de Mahoma i primer califa, enfrontat a Alí, gendre de Mahoma i pare de Husayn. Un parell de mesos després, el 12 de Rabí al-Awwal, se celebra Mawlid Al-Nabí o naixement de Mahoma, dia en què els musulmans escolten panegírics del Profeta i les gestes de la seua vida. Per al sufisme, el moviment ascètic musulmà que preconitza la unió mística amb Al·là a través del coneixement i de la bondat, eixe dia és el més solemne de les festes que s'inicien l'1 de Rabí al-Awwal, ja que simbolitza i expressa la reverència de l'Islam cap a Mahoma, considerat com el "varó perfecte". La festa va adquirir rellevància sobre tot quan els musulmans entraren en contacte amb els cristians, que commemoraven el naixement de Jesús. Shab i-Barat, que els musulmans de la Índia i Pakistan celebren en la lluna plena del vuité mes, és a dir, el 15 de Sha'ban, és important perquè, segons creuen, aquest dia Al·là [Déu, la primera lletra] registra totes les accions de la humanitat. El 27 de Rajab celebren Lailat al-Miraj o "Nit de l'Ascensió". Aquest dia, en què es conten anècdotes de la vida del profeta commemora la visita de Mahoma a Al·là, amb qui va conversar i de qui va portar a la Terra instruccions precisses, que incloïen, entre d'altres, l'obligació de les cinc pregàries al dia. Es considera que en aquest viatge iniciàtic, a lloms de Buraq, un ésser alat meitat home i meitat cavall, va ser guiat per l'arcàngel Gibril [Gabriel], i que aquesta ascensió es va iniciar a Jerusalem, a la meseta d'al-Aqsa, on avui en dia hi ha una mesquita, una de les més importants per als musulmans.

FEM FESTA

De totes les festes (Id, en àrab), dues van ser expressament indicades pel Profeta per a ser celebrades,: la més important, Id al-Fitr o "festa del final del Ramadan" i, en el darrer mes, la Id al-Adha o "festa del sacrifici". Si tota festa suposa una ruptura de la normalitat i una certa inversió de les formes habituals de conducta, això s'escenifica de manera especial amb el nové mes del calendari musulmà, el mes de dejuni o Ramadan, obligatori per a tot musulmà, i en què es commemora la primera revelació d'Al·là a Mahoma, posteriorment transcrita a l'Alcorà . L'inici del Ramadan el decideixen uns observadors designats pels organismes religiosos de cada país, i que, situats en un lloc elevat han d'escrutar visualment l'horitzó, sense cap ajuda mecànica, òptica o càlcul matemàtic, fins albirar el primer fil de llum de la lluna creixent, que indicarà que el següent dia comença la festa religiosa. Tot i que, en teoria, el començament del Ramadan es decideix al mateix temps per a tota la comunitat musulmana, l'extensió geogràfica de les comunitats islàmiques fa impossible unificar les observacions, de tal manera que el Ramadan s'inicia de manera escalonada, per regions geogràfiques. De tota manera, en el cas de què les condicions meteorològiques impedeixen veure l'horitzó i el naixement de la Lluna amb la suficient claredat, el Ramadan s'iniciarà dos dies més tard del que era previst. Durant el Ramadan, tots els que han assolit la pubertat han d'abstenir-se de menjar, beure, fumar, usar perfums i tenir relacions sexuals durant les hores diürnes, és a dir, des de que surt el Sol fins que es pon i comença un nou dia, ja que per als musulmans els dies comencen a comptar-se després de la posta del Sol, "quan ja no és possible distingir un fil blanc d'un fil negre", i no a mitja nit, com fem els qui seguim el calendari cristià occidental. El Ramadan segueix el calendari lunar, any rera any es desplaça per les diferents estacions però qui pot fa l'amor, en la cèlebre Lailat Al-Qadr o "Nit del destí", el 27 de Ramadan, que també es dedica a llegir l'Alcorà i a resar. La tradició sosté que aquesta nit és quan es fixa el curs dels esdeveniments de l'any que comença a partir d'aleshores i fins el proper Ramadan. Una altra festivitat important és el darrer divendres del Ramadan, en què fan una visita especial a la mesquita per a dir adéu al mes de dejuni. Quan acaba el Ramadan comença el mes de Sh'awwal, amb la festa més gran, la Id al-Fitr, o "festa de la ruptura del dejuni". És tan gran el plaer que els musulmans senten per finalitzar aquella penitència que la celebren amb més joia que qualsevol altra. Es donen benediccions i es desitgen felicitat, personalment o enviant-se targetes, donant gràcies a Al·là per haver-los ajudat a superar les dificultats del Ramadan. Comencen el dia banyant-se i vestint-se amb la millor roba. Després acudeixen a la mesquita per a les oracions i la gentada sol desbordar el

FEM FESTA

recinte sagrat i s'estén per l'exterior. Després de les oracions, la gent s'intercanvia regals i visita als parents i amics. També estan obligats a donar almoina als pobres. Al llarg del dia els musulmans han de reflexionar sobre el significat de l'Islam i intentar limar les diferències amb la família i els amics, per a poder començar una nova vida sota el signe de la pau i la reconciliació. Més endavant, el 10 del darrer mes, Zul-Hijja, se celebra Id Al-Adha, que sol durar tres dies. Els orígens d'aquesta festa es remunten al profeta bíblic Ibrahim [Abraham], que va evidenciar la seua bona disposició a acatar en tot a Déu que fins i tot va estar disposat a sacrificar al seu fill més volgut, Ishaq [Isaac]. Aquest dia, tant els musulmans que estan a la Meca com a la resta del món, inicien la festa amb una oració en comú i sacrifiquen una ovella, una vaca o un camell, dels quals es queden amb la tercera part i la resta el reparteixen entre els pobres. Amb aquest ritual s'acaba la peregrinació a la Meca dels qui hi han anat. L'any acaba amb la festa de cap d'any o Hijarah, la vespra del primer dia de Muharam.

ID AL ADHA Què es celebra? Es commemora el sacrifici bíblic que va oferir Abraham (Ibrahim en àrab) a Déu. Abraham havia d'immolar al seu fill Isaac (Ismael segons l'Alcora) com a acte d'amor cap a ell però, en l'últim instant, Déu li ordenà sacrificar un xai en el lloc del fill. Quina relació té amb el Hayy o visita a la Meca? L'Eid al Adha es celebra coincidint amb el Hayy, període de pelegrinatge que els musulmans i musulmanes fan anualment a la Meca i que tot musulmà/na ha de fer un cop a la vida si té possibilitats de fer-ho, perquè és un dels rituals que culmina dit pelegrinatge i, els musulmans de tot el món el realitzen alhora. En què consisteix la celebració? Preparació de les festes: Els principals carrers i places s'omplen de llum i color. Es preparen o compren els millors vestits. És habitual regalar roba i calçat als infants.

FEM FESTA

Es fa la comanda del xai a la carnisseria i es demana al carnisser que reservi una tercera part del xai i que la regali a les persones necessitades, complint així amb una de les obligacions de l'Islam. En les zones rurals s'escull el xai que es sacrificarà. Es compra més menjar de lo habitual i sobretot dolços i fruits secs. S'envien felicitacions. Els dies de festa: L'oració del matí del primer dia, degut a l'afluència massiva de creients, s'acostuma a fer en un espai obert i inclou alabances específiques del "Eid". Tothom es felicita les festes amb la següent frase: "Kul aam wa antom bikheir" que vol dir "Que cada any estiguis bé en el dia d'avui". Quan els infants feliciten a les persones grans (pares, oncles, veïnatge...) aquests els hi donen diners amb els que aniran a comprar-se capricis o llaminadures. Les famílies i amics es reuneixen a les cases per menjar junts el xai o algun altre tipus de carn depenent de les seves possibilitats. Es fan regals. Es pensa en les persones necessitades i se les ajuda d'alguna manera. Es resolen malentesos i s'està predisposat al perdó i la reconciliació. http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/cercamedies.jsp?c_paraula=festa+del+xai

13.5. FESTES JUEVES Les festes jueves es regeixen segons el calendari jueu. Aquest calendari és una barreja de calendari lunar i solar (anys lunisolars). L’any està dividit en dotze mesos de 29 i 30 dies alternativament. Per restablir la coincidència entre les estacions del calendari i les solars, s'afegeix un nou mes cada tres anys. El càlcul jueu del temps comença amb la suposada data de la creació del món, segons la tradició jueva, el dilluns 7 de Setembre de 3760 aC (segons la era cristiana), data equivalent a l'1 del mes de Tixrí de l'any.

FEM FESTA

Mesos jueus Tixrí Marheixvan Kislev Tebet Xebat Adar Nissan Iyyar Sivan

Correspondència setembre-octubre octubre-novembre novembre-desembre desembre-gener gener-febrer febrer-març març-abril abril-maig maig-juny

Tammuz Ab Elul

juny-juliol juliol-agost agost-setembre

D'aquesta manera, l'any gregorià de 2006 equival a l'any hebreu de 5766. Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al seu corresponent hebreu, només cal sumar o restar la xifra de 3760 (2006 + 3760 = 5766), o bé, sumar a les tres últimes xifres de l'any hebreu, 1240 (766 + 1240 = 2006). ROIX HA-XANÀ (ROS HASANA) Es tradueix per “l’inici de l’any”. Se celebra l’1 i 2 de tixrí. És la festa de cap d’any. S’anuncia el començament de l’any amb el so del xofar (un corn de cabra que s’utilitza per anunciar el dia de repòs del dissabte i les grans celebracions. Rememora l’animal que va sacrificar el patriarca Abraham en lloc del seu fill Isaac; simbolitza la submissió de la persona davant Jahvè). En aquesta festa es recorda Jahvè com a creador del món i jutge de totes les faltes comeses. Són dies de meditació en els quals les persones jueves fan una revisió de l’any que s’ha acabat i prenen mesures per tal de no tornar a fer allò que han trobat de negatiu en la seva actuació. Amb aquesta revisió comencen els dies de penediment que portaran a la celebració que veurem tot seguit

Rabí jueu fent sonar el xofar per anunciar el començament de l’any a la festa de Ros Hasanà

YOM KIPPUR Es tradueix per “dia del perdó” i se celebra set dies després del Roix ha-Xanà, és a dir el 10 de tixrí. Simbolitza que tot allò de negatiu que una persona ha fet durant l’any acabat queda esborrat i comença l’any de manera realment nova. És un dia de dejuni en què es demana perdó a Jahvè per totes les faltes comeses. La celebració comença també amb el so del xofar. Rabí fent sonar el xofar a la festa del Yom Kippur

FEM FESTA

SUKKOT Es tradueix per “la festa de les cabanes o dels tabernacles”. Es recorda la protecció de Jahvè sobre el poble jueu en el seu pas pel desert. També se celebra la nova collita. Té lloc a la tardor, del 15 al 22 de tixrí. Les persones jueves construeixen una cabana (sukkà) al balcó o al pati de casa seva. Dins la cabana hi mengen i si l’espai es prou gran, també hi dormen. Simbolitzen amb això que el poble jueu es considera un poble que sempre està en camí (com quan eren nòmades o quan van travessar el desert sortint de l’esclavatge d’Egipte) en la recerca de Jahvè. Es prega per l’abundància de les pluges.

Dona jueva construint i després dins la cabana construïda per a festa de Sukkot. Els fruits penjats i la planta simbolitzen que és la festa de la collita.

En la celebració tothom es fabrica un ram consistent amb una palma guarida amb murtra i salze, símbol de la unitat del poble de Jahvè en la seva diversitat que s’anomena Lulav. La Lulav la porten a la mà juntament amb un fruit del poncemer. Aquest fruit s’anomena Etrog. El ram s’agita mentre es recita el salm 118: “Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor” Festa de Sukkot davant el Mur de les Lamentacions

HANUKKÀ És la “Festa de les llums”. Es tradueix per “consagració” o “dedicació” i se celebra del 25 de kislev al 3 de tebet. Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del poble jueu contra l’invasor que volia destruir la religiositat jueva l’any 165 aC. Dura vuit dies i l’element típic és la Hanukià (o canelobre de nou braços) que es posa prop d’una finestra perquè la gent del carrer sàpiga que aquella és una casa jueva. Al llarg dels dies de festa, el més petit de la casa encén cada nit, amb l’espelma que fa nou, una espelma de la Hanukià. En aquesta festa la família s’intercanvia regals. Hanukià amb totes les

espelmes enceses

FEM FESTA

PURIM Es tradueix per la “festa de les sorts”. Es recorda l’alliberament del poble jueu del domini persa. Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé. Les persones es disfressen i es posen màscares. A la sinagoga es llegeix el primer llibre d’Ester i cada cop que es pronuncia el nom de l’enemic del poble jueu es pica a terra i es fa molt de soroll. Se celebra el 14 d’adar.

Grup de nenes i nens celebrant la festa de Purim a l’escola

PÈSSAH Es tradueix per “Pasqua”. La paraula pasqua significa “pas”. Se celebra l’alliberament del poble jueu de l’opressió egípcia. És una festa típicament familiar. Les dues primeres nits es fan sopars segons el seu ritual (Séder ha Pèssah) recordant el darrer sopar en l’esclavitud d’Egipte. A la taula hi ha d’haver pa sense llevat (matzà. En plural: matzot);

herbes amargants (maror); un ou cuit, api i enciam; puré de pomes, dolç de dàtils, panses de raïm, trossets de nous, vi i canyella (jaróset) i una pota de be cuita al forn o directament al foc. Cada un d’aquests aliments té un significat religiós en relació al temps de l’esclavitud a Egipte i del pas pel desert. Solen servir-se en una safata que rep el nom de Keharà. A la Keharà també hi ha d’haver 4 gots per beure quatre copes de vi. El fill petit de cada casa pregunta al pare per què aquest sopar és diferent al dels altres dies i el pare li explica la intervenció de Jahvè per alliberar el poble jueu i el significat dels diferents rituals que es fan.

Il.lustració d’una Keharà amb la disposició dels aliments de la Pèssah

FEM FESTA

XAVUOT Es tradueix per “festa de les setmanes” o Pentecosta i se celebra els dies 6 i 7 del mes de sivan. Es recorda l’aliança feta a la muntanya del Sinaí entre Jahvè i el poble d’Israel i la revelació per part de Jahvè del seu nom. S’ofereix a Jahvè pa i mel i les sinagogues es guarneixen amb flors.

Sinagoga jueva guarnida amb flors

14.- TREBALL D’INVESTIGACIÓ : I A L’ESCOLA, QUÈ ? 1.- Volem investigar quines festes celebrem els mestres i els alumnes de la ZER El Francolí i necessitem algunes dades per a realitzar la investigació. En primer lloc, per a la investigación de camp ens cal preparar, en grups de tres, les preguntes que realitzarem. ESCOLA ROCABRUNA INFANTIL CICLE INCICIAL CICLE MITÀ CICLE SUPERIOR

ALUMNES 8 7 7 4

ESCOLA ELS TIL·LERS INFANTIL CICLE INCICIAL CICLE MITÀ CICLE SUPERIOR

ALUMNES 6 3 3 0

FEM FESTA

ESCOLA BISBE MARTÍ INFANTIL CICLE INCICIAL CICLE MITÀ CICLE SUPERIOR MESTRES ZER El Francolí

ESPECIALISTES

ALUMNES 2 2 4 1

ROCABRUNA

BISBE MARTÍ

ELS TIL·LERS

INFANTIL 1 1 1 1 CICLE INCICIAL 1 CICLE MITÀ 1 2 CICLE SUPERIOR 1 ED. ESPECIAL 1 ED. FÍSICA 1 MÚSICA 1 PLÀSTICA 1 ANGLÈS 1 RELIGIÓ 3 2.- Fes el gràfic del resultat amb les dades recollides i busca el % d’alumnes i mestres de cada religió. Saps quines hi ha en tot el món? http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cat/index_alumno.htm CRISTIANISME (1) 48 catòlics (78,69%)

JUDAISM E 0 (0%)

HINDÚISM E 0 (0%)

ISLÀMISM E 2 (3,28%)

BUDISME 0 (0%)

ÈTNIQUE S 0 (0%)

TAOISME

XAMANISME

0 (0%)

AGNÒSTICS I ATEUS 9 (14,75%)

2 ortodoxos (3,28%)

FEM FESTA

50 49 48 47 46 45 44 43 42 41 40 39 38 37 36 35 34 33 32 31 30 29 28 27 26 25 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 CRISTIANI SME (1)

JUDAISME

HINDÚISM E

ISLÀMISM E

BUDISME

ÈTNIQUES

TAOISME

XAMANIS ME

AGNÒSTIC S I ATEUS

(1)CRISTIANISME: Catòlics, ortodoxos i evangèlics. 81

FEM FESTA

3.- Traspassa aquest grĂ fic en forma de grĂ fic de formatgets. Fes-ho amb el % resultant.

FEM FESTA

LA LLUNA EN LA MITOLOGIA La lluna ha tingut un gran simbolisme en la major part de cultures. En general la mitologia dóna a la lluna un significat de canvi constant i de regeneració. La lluna representa el femení, la deesa mare i la reina del cel. Molts pobles com per exemple els que es troben a la Polinèsia, o tribus com les que hi ha a l’Amazones o a l’ Àfrica han venerat la lluna com un ésser viu que comparteix l’alegria i la tristesa. No només trobem la lluna en les mitologies dels pobles primitius. En altres cultures i religions com la cristiana i la jueva també apareix.

Nens al riu Amazones

Un mite és un relat que intenta explicar un fet determinat, barrejant la realitat amb la fantasia. Podem trobar un relat mitològic on apareix la lluna en el llibre del Gènesi, el qual fa referència a la Creació. Cerca en aquesta adreça el passatge bíblic que fa referència a la Creació: http:// www.biblija.net Els capítols i els versets que has de cercar són els següents: (Gn 1, 1 – 31) i (Gn 2, 1). Seguidament escriu els versets on aparegui la lluna. 16 Déu

va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles.

FEM FESTA

Cerca informació sobre la relació entre la lluna i les mitologies i religions següents: grega, egípcia, ameríndia i religions naturals. Pots incloure-hi fotografies.

RELIGIÓ EGÍPCIA Horus és el falcó els ulls del qual són la lluna i el sol. Jonsu era la representació de la placenta real, com a símbol lunar. Sobre el cap portava un disc llunes, així com un altre símbol de la lluna creixent. THOT: Déu lluna, després déu de la ciència i de la saviesa, l'inventor de l'escriptura.

RELIGIÓ GREGA Àrtemis, deessa de la caça, amb el seu buirac ple de ftetxes i un cérvol, elements habituals en les representacions de la deessa. Duu també una diedema de quart de lluna perquè se la considera també deessa de la Lluna. Diana de Versalles se la representa com una jove vestida amb una túnica curta, i igual que el seu germà duu un arc i un buirac amb fletxes. També sol anar acompanyada d’un cèrvol o un gos de caça. Era considerada també una personificació de la lluna.

RELIGIONS NATURALS Teotihuacan: Lloc on van ser fets els déus. La llegenda que parla sobre la creació del Sol i la Lluna: Abans que hi hagués dia, es van reunir els déus a Teotihuacan i van dir, Qui il·luminarà el món? Un déu ric (Tecuzitecatl), va dir: jo prenc el càrrec de enllumenar el món. Qui serà l'altre?, I com ningú responia, l'hi van ordenar a un altre déu que era pobre i buboso (Nanahuatzin). Després del nomenament, els dos van començar a fer penitència i millorar oracions. El déu ric va oferir plomes valuoses d'una au a qui deien quetzal; pilotes d'or, pedres precioses, coral i encens de copal. El buboso (que es deia Nanauatzin), oferia canyes verdes, boles de fenc, espines de maguei cobertes amb la seva sang, i en lloc de copal, oferia les postil dels seus bubas. A la mitjanit es va acabar la penitència i van començar els oficis. Els déus van regalar al déu ric un bell plomatge i una jaqueta de tela i al déu pobre, una estola de paper. Després van encendre foc i van ordenar al déu ric que es posés dins. Però va tenir por i es va fer enrere. Ho 84

FEM FESTA

va intentar de nou i va tornar cap enrere, així fins a quatre vegades. Llavors li va tocar el torn a Nanauatzin que va tancar els ulls i es va posar al foc i va cremar. Quan el ric el va veure, el va imitar. A continuació va entrar una àguila, que també es va cremar (per això l'àguila té les plomes fosques, color bru molt fosc o negrestinas, color negrós); després va entrar un tigre que es va socarrimar i va quedar tacat de blanc i negre. Els déus van seure llavors a esperar de quina part sortiria Nanauatzin; van mirar cap a Orient i van veure sortir el Sol molt vermell, no el podien mirar i tirava raigs per tot arreu. Van tornar a mirar cap a Orient i van veure sortir la Lluna. Al principi els dos déus resplendien per igual, però un dels presents va llançar un conill a la cara del déu ric i d'aquesta manera li va disminuir la resplendor. Tots es van quedar quiets sobre la terra; després van decidir morir per donar d'aquesta manera la vida al Sol i la Lluna. Va ser l 'aire que es va encarregar de matar-los i a continuació el Vent va començar a bufar i moure, primer al Sol i més tard a la Lluna. Per això surt el Sol durant el dia i la Lluna més tard, a la nit. Piràmide de la Lluna: És de mida inferior a la Piràmide del Sol, però es troba a la mateixa alçada per estar edificada sobre un terreny més elevat. La seva alçada és de 45 m. Al costat d'aquesta piràmide es va trobar una estàtua anomenada Deessa de l'Agricultura que els arqueòlegs situen en època tolteca primitiva. Aquesta piràmide es troba situada molt a prop de la del Sol, tancant pel nord el recinte de la ciutat. Des de la seva esplanada s'inicia el recorregut de l'eix principal conegut com Via o Calçada dels Morts.

RELIGIONS NATURALS AMERÍNDIES Hi havia una gran tradició i el complex calendari mesoamericà havia estat elaborat a partir d'observacions molt precises que van permetre determinar amb exactitud les revolucions sinòdic del Sol, la Lluna i planetes com Venus i segurament Mart. Van conèixer també els cometes, que ells anomenaven "estrelles que fumegen" i determinar la freqüència dels eclipsis de Sol i de Lluna.

FEM FESTA

15. RESUM DELS EXERCICIS D’ AVALUACIÓ 2.- Els exercicis per avaluar el projecte, a més de l’exposició oral del treball científic que resumeix les competències treballades (recerca d’informació, extracció d’informació rellevant, anàlisi i resum del més important, expressió oral davant dels companys...) són les següents: Pàg 0

Exercici Crear el bloc Fem Festa de la ZER Ekl Francolí Penjar el treball al bloc Mapa conceptual inicial Lluna Power Point. 1 (petita dramatització). Posar imatges al bloc. 1, 2 Lecures

3 Mural del sistema solar

Medi Natural

24 26 29

Comprensió obra teatre (1) Còmic Treball investigació

Llengües Llengua Medi Natural

30 31

Problemes Dramatització obra teatre (1)

Matemàtiques Ed. Física Llengua

0 0 21

Àrea Medi Social

Digital

Diverses àrees Medi Nat

Digital Digital

Français Ed. Física Llengües

Comunicativa; Artística; Digital Linguística: lectura; Digital Tractament informació; Aprendre a aprendre Interacció amb el món físic Linguística; Artística Tractament informació; Aprendre a aprendre; Digital: Lingüística Matemàtica Comunicativa i lingüística Artística i cultural Autonomia i iniciativa personal. Artística Autonomia Linguística; Artística Matemàtica Matemàtica Aprendre a aprendre Tractament de la informació Aprendre a aprendre Tractament de la informació Digital Tractament informació; Aprendre a aprendre; Digital: Lingüística Coneixement i interacció amb el món físic-

Interacció àrees

Dansa Júpiter

45 48 53

1 Poesia Problema Calendari fases lunars

Mapa conceptual final i Power point Penjar bloc Treball investigació ZER religió (enquesta, gràfics...)

Música Ed. Física Llengua Matemàtiques Medi natural i social; Matemàtiques Medi natural

Medi social, Matemàtiques, Llengua

Competències

(1) Adaptació “El Petit Príncep).

FEM FESTA

ANNEX PROGRAMACIÓ PER CICLES

FEM FESTA

Poesia de la lluna