EL PLAER DE MENJAR BÉ! QUÈ OPINA LA NOSTRA GENT?
1
MENJAR DE TOT PER SER FELIÇ! SUMARI: LA POBLACIÓ I L’ALIMENTACIÓ Resultats de la nostra enquesta..............3 LES PARAULES D’UN EXPERT Entrevista a Sergio Calsamiglia..............9
2
QUÈ SABEM SOBRE L’ALIMENTACIÓ? VALORACIÓ DELS RESULTATS DE LES ENQUESTES
Sortim al carrer i
CD!
descobrim els mites alimentaris que ens
QUINES EXPLICACIONS
envolten dia a dia!
DÓNA LA POBLACIÓ PER DEFENSAR LA SEVES CREENCES ALIMENTÀRIES? En el nostre programa “ El plaer de menjar bé” podràs escoltar les diverses opinions de la gent!
CD! 3
NENS:
HI HA ALIMENTS BONS I DOLENTS:
La majoria de nens d’entre 6 i 12 anys considera que hi ha aliments bons i dolents. “Els donuts, la pizza, les xuxes, la coca-cola, són dolents!
Només en menjo a les festes d’aniversaris! I a casa...només alguna vegada, quan és un dia especial! A mi m’agraden molt...però els meus pares diuen que no són bons!”. També molts d’ells creuen que els espinacs és l’aliment més ric en ferro.
“En Popeye és molt fort perquè menja espinacs”!. També la majoria ha afirmat que menjar pastanagues millora la nostra vista. “Els meus pares sempre
m’han dit que mengi pastanagues perquè així tindré molt bona vista”! Tots els nens enquestats han afirmat ALIMENTS QUE CREMEN GREIXOS (FRUITA ÀCIDA, LA PINYA...)
ELS ESPINACS ÉS L’ALIMENT MÉS RIC EN FERRO
que la llet calenta ajuda a agafar el son
“Abans de dormir acostumo a prendre llet calenta, cola-cao i galetes!”. La gran majoria considera que quan ens fem adults cal seguir bevent llet.
4
ADOLESCENTS: MENJAR PASTANAGUES FA MILLORAR LA NOSTRA VISTA:
HI HA ALIMENTS BONS I DOLENTS:
El fals mite més arrelat entre els adolescents (de 13 a 18 anys) és “menjar pastanagues millora la nostra vista”. Tots els enquestats, tant nois com noies, ha dit que aquesta afirmació és certa. Un 90% dels adolescents engloba els aliments en dos grups: els que són dolents i els que són bons. La majoria dels adolescents considera que hi ha aliments que engreixen i d’altres que no....Com ja sabem aquesta classificació simplista no té fonament nutricional, i pot influir en els adolescents de forma negativa: deixar de consumir els aliments que segons ells “engreixen” i consumir només aquells que “aprimen”. Tot això pot provocar un desequilibri nutricional ja que duen a terme una dieta inadequada. També pot causar trastorns alimentaris com ara l’anorèxia, bulímia... La majoria de noies d’entre 13 i 18 anys pensa que l’oli cuinat engreixa més que l’oli cru. Un 90% de les noies creu que el pa engreixa molt i que per tant, si es vol perdre pes, cal deixar-ne de consumir. Un 90% dels nois creu que beure aigua aprima perquè considera que ajuda a eliminar els greixos. També considera que hi ha aliments com ara el suc de llimona, les fruites àcides, etc cremen greixos i que els productes congelats no alimenten com els productes frescos. Gran part dels adolescents té consciència de la falsedat del mite “cal deixar de consumir llet i derivats si es vol perdre pes” i només un 10% desconeix que el batut de soja no és llet. 5
joves:
Els joves, d’entre 19 a 30 anys, són els que tenen menys mites arrelats! La majoria tenen un coneixement molt bo sobre l’alimentació! Tots els joves enquestats saben que no hi ha cap aliment que aprimi, encara que sigui integral, light, etc i que l’aigua és acalòrica, i que per tant, ni engreixa entre àpats ni aprima...Realment, el concepte de “no hi ha res que aprimi, perquè no hi ha cap aliment que sigui capaç de cremar calories” el tenen molt ben integrat. Són els únics que per majoria saben que la molla del pa no engreixa més que la crosta, i que si es vol perdre pes no s’ha de deixar ni de prendre llet, ni plàtan ni pa. La gran majoria creu que la fruita de postres no engreixa i que si es té colesterol es poden consumir perfectament ous. També tots els joves enquestats saben que no sempre la dieta d’una regió és la millor, i que saltar-se àpats no és la millor forma d’aprimar-se. No obstant també tenen alguns mites: Només un 40% dels joves sap que l’oli cru i cuinat engreixen igual. El 70% creu que menjar pastanagues millora la nostra vista, i tant sols un 30% sap que la llet calenta ajuda a agafar el son.
L’OLI CUINAT ENGREIXA MÉS QUE EL
LA LLET CALENTA AJUDA A AGAFAR
CRU:
EL SON:
MENJAR MÉS PASTANAGUES MILLORA LA VISTA
6
ADULTS: L’OLI CUINAT ENGREIXA MÉS QUE L’OLI CRU:
Tan sols un 30% dels adults (de 31 a 65 anys) sap que l’oli cuinat i l’oli cru engreixen igual. La majoria considera
que
no
és
així.
Possiblement per la confusió de que l’oli cru sí que és més saludable que el cuinat.
També gran part de la població adulta, un 60% pensa que la molla del pa engreixa més que la crosta i que no es pot menjar ou si es té colesterol. Més de la meitat de la població adulta fa la diferenciació entre aliments bons i dolents, i considera que els aliments superflus i alts en greixos, sal i sucre són dolents, i no s’han de consumir. Entre les dones de 31 a 65 anys “la dieta tradicional d’una regió sempre és la millor” és un dels mites més estesos, a més dels ja comentats anteriorment . Entre els homes, el mite més estès és “el pa engreixa i no s’ha de consumir-ne si es vol fer una dieta d’aprimament”. També un 90% dels homes creu que hi ha aliments que aprimen i un 80% creu que n’hi ha que curen malalties, que cremen calories, que el fred ho mata tot que és millor menjar la fruita sense pell, i creu que és fals que la llet calenta ajudi agafar el son. Podem observar que els homes adults en general tenen més mites arrelats que les dones adultes.
7
LA MOLLA DEL PA ENGREIXA MÉS QUE LA CROSTA. SI ES TÉ COLESTEROL NO ÉS POT MENJAR OU.
GENT GRAN: RESPOSTES DE LA GENT GRAN: 6 5 4
HOMES C
3
HOMES F
2 1
DONES C
0
DONES F
La gent de la tercera edat (de més de 65 anys) té un grapat
MITES MÉS ARRELATS: HI HA ALIMENTS BONS I DOLENTS.
de mites arrelats, sobretot els que estan relacionats amb la
HI HA ALIMENTS QUE CUREN MALALTIES.
pèrdua de pes! Un 60% de la població gran considera que la
LA FRUITA COM A POSTRES ENGREIXA.
fruita com a postres engreixa, que no s’ha de consumir ni pa ni plàtan quan es du a terme una dieta d’aprimament, que beure aigua en àpats engreixa....També tenen la idea equívoca que hi ha aliments, com ara la pinya, que cremen
NO MENJAR PLÀTAN SI ES VOL PERDRE PES. EL PA ENGREIXA I NO S’HA DE CONSUMIR SI ES FA DIETA D’APRIMAMENT. BEURE AIGUA DURANT LES MENJADES ENGREIXA.
greixos o aliments que curen malalties.
HI HA ALIMENTS QUE CREMEN GREIXOS:
No obstant, la majoria de la gent gran sap perfectament que els aliments cremats si es consumeixen amb abundància poden provocar càncer i un 100% sap que els aliments congelats i els frescos alimenten igual, que saltar-se àpats no és la millor forma d’aprimar-se, i que els aliments no envasats cal que portin informació alimentària. ELS PRODUCTES CONGELATS NO ALIMENTEN COM ELS FRESCOS:
8
LA MOLLA DEL PA ENGREIXA MÉS QUE LA CROSTA:
LES PARAULES D’UN EXPERT! ENTREVISTA A SERGIO CALSAMIGLIA: El consum de la llet ha disminuït en els últims anys. Però per què? És possible que sigui per la gran quantitat de mites que la rodegen i la menyspreen? El Doctor Sergio Calsamiglia, catedràtic del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del Centre d’Experts Nacional de l’European Milk Board i Director del II Màster en Assessorament i Gestió d’Explotacions De Boví Lleter, és un ferm defensor de les virtuts de la llet i els seus derivats. Ha participat en diversos projectes, estudis i campanyes relacionades amb el consum de productes làctics i les seves conseqüències. També ha recollit una sèrie de falsos mites sobre la llet arrelats en la nostra cultura. Amb els seus coneixements ens aclarirà si realment les creences populars fan que es disminueixi el consum d’un determinat aliment.
9
Bona tarda. Som alumnes de 4rt d’Eso de l’Escola Sadako. Estem fent el projecte de recerca sobre “els tòpics alimentaris”. El nostre objectiu principal és conèixer els mites alimentaris que tenim més arrelats, saber com ens poden influenciar, i desmentir-los basant-nos amb fonaments científics. Creiem que com expert en el camp làctic i en l’alimentació en general, ens podràs ajudar . Gràcies per haver acceptat la nostra petició. La teva col·laboració és una aportació molt important pel nostre treball. 1. La nostra societat està envoltada de mites alimentaris. Tòpics que no necessàriament són certs, però que acaben arrelant-se a les persones fins a convertir-se en grans veritats.
Quins són els motius pels quals el món de l’alimentació està farcit
d’aquestes mites? Penso que el principal motiu és perquè els aliments afecten la nostra salut, i tothom, abans o després es preocupa per la seva salut. Tothom busca raons que justifiquin el que fa de forma natural. Comencem amb la conclusió i busquem les excuses. “Hi ha coses que no prenc perquè així...Si prenc això m’ajudarà...” Com que el que mengem afecta directament a la nostra salut, és molt fàcil buscar i trobar un culpable en l’alimentació, sobretot perquè en sabem poc. Si en sabéssim molt, si fóssim tots grans coneixedors sobre l’alimentació, no es crearien corrents d’opinió. Per exemple, ningú discuteix que quan es llença amb força un got de vidre contra el terra, en la majoria de casos, es trenca. Ningú buscarà excuses per negar aquesta afirmació. En canvi, en l’alimentació hi ha moltes coses que no es poden demostrar i per tant, es poden crear idees errònies que oculten la veritat real. La ignorància et dona el dret d’opinar, i per això, l’alimentació és un tema opinable i molt fàcil de prendre postures radicals. És com l’economia. Tothom opina perquè és molt difícil preveure què passarà amb la crisis... 2. Aquests conceptes que tenim arrelats a nivell popular, poden, en moltes ocasions, condicionar de forma errònia i sense cap fonament la forma de menjar de moltes persones. Fins quin punt els mites poden perjudicar la nostra salut? El concepte de mite és allò que és mitològic, que està fora del que és racional, no és real. Els mites són fruit de la imaginació i perjudiquen molt. El problema per exemple del mite “la llet engreixa molt”. Quan tu decideixes deixar de prendre llet perquè té greix animal i és dolent (això és dubtós), deixaràs de prendre aquest greix, i això és molt lògic. Però la llet també té molt de calci i proteïnes. Aleshores quan el nostre metge o algú o inclús nosaltres mateixos ens recomanem no veure llet perquè engreixa i és dolent, ignorem
10
que quan deixem de prendre-la, a més de deixar de prendre el greix també deixem de prendre el calci, i està clar que fer això és fatal. Oblidem tots els beneficis que té la llet i només pensem en els perjudicials, i actuem segons aquests últims sense valorar que els bons aspectes són molt essencials. Per tant, motes vegades la major part dels mites són perjudicials, no perquè l’origen que els cultiven tinguin certa raó o no, sinó perquè poden conduir a males conductes alimentaries. Les persones que deixen de prendre llet i làctics solen tenir un dèficit de calci i això és greu, sobretot en les dones grans que solen patir osteoporosis. Aleshores si els hi preguntes “tu vas deixar de prendre llet per culpa de calci?” normalment et respondran “No! Vaig deixar-ne de consumir perquè em van dir que tenia molt de greix i que era dolent”. És dubtós que la llet engreixi tant, però el que està clar és que deixar de prendre calci és dolent. Aleshores, cal prendre llet o no? Per prendre aquesta decisió el millor que es pot fer és valorar si els beneficis de la llet en conjunt són millors que els no tan bons. Tot sempre té una part bona i una dolenta. L’aigua es bona? Tots diem que és essencial. Però si els hi ho preguntéssim als del titànic...no dirien el mateix. En definitiva, un mite és radical. Tots els extrems són dolents, i els mites són el reflexa, la fotografia, d’un extremista. 3. La llet és un aliment popular però del qual es desconeixen molts dels seus beneficis. Quines són aquestes virtuts que té la llet per la nostra salut? La llet, dels aliments que mengem, és l’únic que està dissenyat perquè sigui un aliment. És a dir, ningú va dir “fem una pastanaga per fer amanides”, ningú va crear el peix... L’objectiu de la pastanaga és fer un magatzem de nutrients. L’objectiu de la poma és fer unes llavors perquè després creixi de nou un pomer. L’enciam fa fulles verdes per fer la fotosíntesi. Tenen un objectiu reproductiu. L’altra cosa és que nosaltres ens els mengem encara que ningú els hagués dissenyat per ser aliments. En canvi, la llet la tenim per alimentar-nos. La llet materna serveix per alimentar el nostre nadó. La llet de vaca serveix per alimentar el vedell acabat de néixer....Per això, possiblement, la llet és l’aliment més equilibrat, tot i no tenir de tot (li falta ferro i fibra). Té grans beneficis: una proteïna boníssima que està considerada com la millor proteïna que podem consumir. I el segon aspecte més important és el calci.
11
4. No obstant, és un producte amb mala imatge. Per què creus que la llet és un dels aliments més qüestionats? Com ha arribat a tenir una de les pitjors premses? Si preguntes a la gent si la llet és bona o no, la majoria et respondrà que sí. El problema és que hi ha un percentatge petit (5% de la població) que fa molt de soroll. Penso que molta gent sap que la llet és un bon producte. El problema es que es generalitza. Es com si diguéssim que els aficionats del barça són molt violents, quan nomes hi ha un percentatge petit, els bojos nois, però al fer molt de soroll donen una mala imatge. La llet ha tingut mala premsa a nivell mèdic sobretot pel greix animal que conté. Cal posar-ho tot en una balança i veure que és més favorable. També sol tenir mala premsa perquè la producció de llet implica explotar a un animal i perquè mantenir una granja de vaques contamina molt. Hi ha raons que justifiquen “no fer això perquè...” i poden ser certes, però també cal valorar la resta, i decidir què és millor per nosaltres i què volem. 5. Creus que les empreses que treuen el mercat nous productes sense lactosa o baixos en grassa tenen també part de la culpa? No considero que les empreses alimentaries tinguin la culpa. Perquè per una empresa fer tres tipus de productes d’un mateix producte li dóna feina. Ara bé, si el consumidor demana una “llet semidesnatada”, l’empresa per obtenir més benefici econòmic, ho farà. Així doncs, el culpable és el consumidor que compra aquell producte. La responsabilitat és nostra perquè nosaltres escollim, ningú ens obliga a comprar res. L’empresa es limita a respondre al que volem la població. El problema és que la població normalment respon a aquells falsos mites i a l’estètica. Molts volem productes que no engreixin, que ens facin més guapos.... 6. Des de sempre hem sentit dir que “la llet calenta ajuda agafar el son”. Però molts de nosaltres mai ens hem qüestionat si realment és veritat. És com una dita, i es diu sense res més. Però és realment cert? Per què? La llet calenta afavoreix el son, sí. Però cal especificar que tot el que és calent genera una reacció al cos que afavoreix la son. L’estómac es calenta, i com que cal mantenir la temperatura corporal, el cos ha de treure al calor (refrigeració). La sang se’n va a l’estómac per fer la digestió, recollir la glucosa, la proteïna...., i com que ha de treballar l’estómac, deixa de circular sang a altres òrgans, com ara el cervell, i això pot causar somnolència. Per aquesta raó, després
12
de menjar solem tenir son. Si fem la migdiada és perquè després de menjar és més fàcil adormir-se. A més, la llet, no necessàriament calenta, té unes proteïnes que quan s’absorbeixen donen una sensació de plenitud i una satisfacció alimentaria. Aquesta sensació d’estar tip genera una situació de tranquil·litat que afavoreix adormir-se. Per tant, és veritat que consumir un aliment calent abans de dormir afavoreix la son, i també és veritat que pendres un got de llet abans de dormir afavoreix dormir. I si es barregen les dues coses encara més! La llet calenta o freda afavoreix la somnolència, i si a més es calenta, es produeix el joc de la refrigeració. 7. Què ens pots dir sobre la dita “la llet engreixa”? El que engreixa són les calories, no el greix, i tots els aliments, exceptuant l’aigua, tenen calories! Així doncs, la llet engreixa. Quant? Depèn. Les calories que té són poques. Però és clar que si et prens 10 gots de llet al dia t’engreixaràs! Penso que el problema social d’avui en dia no és el producte, sinó les racions que en fem. Una ració de làctic equival a un got de llet o dos iogurts. Però una ració de formatge? És una caixa de mistos! I nosaltres, en prenem molt més! Quan ens fem un entrepà de formatge consumim més de 4 racions! I és que amb el formatge és difícil ser honest! Diem que la pastanaga és difícil que engreixi. I per què? Perquè cal pendres un 1kg i mig de pastanaga per consumir les mateixes calories que un got de llet, i això són moltes pastanagues! Evidentment, la llet engreixa però si prenem més de les racions diàries recomanades!
Un got
de llet només té 6g de greix. Considero que la societat no sap entendre entre el poc i massa. Tot es bo amb la seva mesura. 8. Els humans som els únics mamífers que continuem bevent llet després d'acabar la lactància. Hi ha qui diu que per això quan som adults no n’hauríem de consumir. Aquest és un argument que molta gent fa servir. Li donem o no la raó? Si li donem la raó, aleshores cal que deixem de beure llet però també cal deixar de fer tot allò que els animals no fan: vestir-se, llegir, veure la televisió... .Realment, si nosaltres munyim vaques és perquè podem. Si haguéssim de deixar de fer tot allò que els animals no fan..... Opino que l’argument “cal deixar de consumir llet al ser adults perquè som els únics mamífers que ho fem” és fàcil de transmetre. La gent en escoltar-lo pensa “Ostres, és veritat! No ho havia pensat....” Però si reflexionem, ens adonarem que és un argument molt pobre. Nosaltres utilitzem la tecnologia, els
13
animals no. Nosaltres cultivem blat. Els animals no. Per això també hauríem de deixar de consumir pa, jugar als videojocs, fabricar amb màquines...? 9. Es diu que provoca colesterol, càncer de mama i de colon i diabetis adquirida.... El colesterol és una mesura de la nostra salut cardíaca. El món mèdic no té cap dubte que la gent que consumeix llet té menys problemes cardiovasculars que la que no en consumeix. Per tant, no hi pot haver discussió! Una altra cosa és que la gent al carrer tingui una interpretació diferent. Però per què la té? S’han fet 15 estudis al món, dels quals 14 diuen que prendre llet és bo per la salut cardiovascular. Hi ha una gran evidència que això és cert. No obstant, l’estudi que diu que no és cert, l’agafa la gent que vol criticar la llet i l’utilitzen com a argument, excusa...Aquesta explicació que fan és molt convincent i per això molta gent acaba considerant certa una cosa que és completament falsa. També s’han fet estudis que demostren que patir un càncer de colon és un 26% inferior en els individus que consumeixen llet i derivats respecte als que no en consumeixen. Per la incidència del càncer de mama sembla que no hi ha ni efecte positiu ni negatiu. El problema és que sembla que hi ha una relació amb el consum de llet i el càncer de pròstata. Aleshores, hem de consumir llet o no? En el cas de les dones, és evident que no hi ha cap raó per no consumir-ne. Però en el cas dels homes....què cal fer? El nostre cardiòleg ens diu que sí per així evitar problemes cardiovasculars. En canvi, el nostre proctòleg ens diu que no perquè pot provocar càncer de pròstata. Què fem? Valorar! Un 90% de la població mor per problemes cardíacs, un 10% de càncer de còlon i 1% de càncer de pròstata. Majoritàriament tinc més ric de morir de les dues malalties que la llet pot prevenir....cal que prengui una decisió. La recomanació oficial és consumir llet i làctics perquè el conjunt de beneficis és molt major que els perjudicis (la mortalitat de càncer de pròstata és molt baixa).
10. Es diu que la llet provoca excés de mucositat i asma. Hi ha metges que recomanes deixar de consumir-ne quan s’agafa un refredat o es pateix d’asma. D’altres ho neguen. Hi ha una gran controvèrsia amb aquest mite. Què n’opines? Hi ha investigadors que s’han preguntat que té a veure la llet amb els mocs. S’han fet diversos experiments i estudis. Un d’ells, per exemple, va ser donar llet barrejada amb cafè, xocolata i menta a uns nens i a altres soja barrejada amb cafè, xocolata i menta. Per tant, no es podia saber ni notar si la llet era de vaca o no. Els nens van haver-se de mocar i es van pesar. Els
14
nens que als seus pares els hi havien dit que la llet causava mocs asseguraven que en tenien més, però els resultats varen mostrar que no. Es va arribar a la conclusió que era una cosa psicològica. Però aquest mite tot i les evidències científiques, segueix sent dubtós. Perquè és molt difícil que un nen de tan sols 3 anys digui que té més mocs per un problema psicològic. El que sí és veritat és que després de prendre llet, durant els primers 5 minuts, hi ha gent que té una sensació pringosa en la boca. Això no li passa a tothom, però pot passar, ja que la llet reacciona amb les proteïnes de la saliva. Però probablement si prens alguna cosa que te greix també pot passar... 11. El consum de llet a disminuït molt a causa de la mala premsa que ha adquirit? El consum de llet ha disminuït una mica, no molt. Hi ha informes anglesos que afirmen que la consumició de làctics en el seu país ha baixat a la meitat. La veritat és que el seu govern va fer una campanya contra el consum de llet, i amb raó, perquè els anglesos tenien la costum de prendre’s per mitjana dos litres de llet al dia (això equival a 7-8 racions diàries!). Per tant, el govern va fer una bona acció de salut pública perquè es consumien masses làctics. Molta gent va fer una mala interpretació d’aquest fet, i va dir que “la llet és dolenta i per això els anglesos han deixat de consumir-ne tanta”. A Espanya es consumeix menys llet del que es recomana: només es consumeix el 60% del que és recomanat. 12. Quines són les conseqüències en la salut de les persones que no consumeixen llet ni làctics? La gent que no consumeix cap tipus de làctic, deixa de consumir la proteïna de bona qualitat i calci. La primera és fàcil de resoldre si es prenen proteïnes diverses, d’altres aliments....El problema principal és resoldre el dèficit de calç perquè no hi ha cap producte alimentari que tingui la proporció de calci que té la llet. La primera opció, i personalment la millor, és prendre pastilles. L’altra solució és consumir productes que tenen calci, però no hi ha cap aliment que contingui tanta proporció de calci. Caldria consumir 400g d’ametlles, molt de marisc, ... per arribar a la dosis diària de calci recomanada. Però és difícil, pesat i avorrit consumir tants grams d’ametlles...! A més, fent això guanyaríem molt de pes! Els midons que també tenen bastanta calç, però molt de greix! La gràcia de la llet és l’equilibri que té entre la proteïna, el greix i el calç.
15
13. Quines són les alternatives possibles per aquelles persones que són intolerants a la lactosa? I les que són al·lèrgiques? Sovint es confon l’al·lèrgia a la llet amb la intolerància a la lactosa. Quan un és al·lèrgic no pot fer ni un petit glop de llet perquè pot tenir una reacció al·lèrgica. En canvi, una persona intolerant a la lactosa sent molèsties digestives en consumir llet amb abundància. En el cas que es tingui intolerància a la lactosa no sempre cal renunciar a tots els làctics. Sempre hi ha grans alternatives com fer un consum moderat de llet i derivats, o consumir aquests productes amb pastilles de lactasa...Si un és al·lèrgic no pot consumir ni llet ni derivats, i és important que cobreixi les necessitats de calci seguin un règim alimentari estricte o prenent pastilles amb la supervisió d’un metge. 14. Quanta llet necessita un nen consumir? I un adult? I una persona de la 3a edat? 2- 3 racions són les dosis diàries habituals. Els nens petits, les dones embarassades i la gent de la tercera edat n’hauria de consumir de 3 a 4. Els joves i adults 2 racions. 15. Les persones per millorar el seu estat de salut haurien de millorar el seu autoconeixement sobre l’alimentació. Quines solucions proposaries per poder informar al màxim a la població i aconseguir desterrar tots els falsos mites al voltant dels aliments? Penso que és molt fàcil desinformar-se i molt difícil informar-se bé perquè hi ha moltes coses que es diuen i que són veritats parcials. El principal problema és que nosaltres, ciutadans de peu, no tenim una valoració en conjunt ja que no sabem de tot. No coneixem totes les propietats dels aliments. No sabem la importància de consumir pèsols, etc. Per tant, si volem desterrar tots els falsos mites alimentaris i aconseguir que la gent segueixi una bona alimentació, només cal que la gent es refiï de les persones que són especialitzades en el tema. Tots els països internacionalment tenen la piràmide alimentària , i és difícil pensar que estigui dissenyada per interessos comercials, polítics, etc si tanta gent està d’acord. Està molt ben pensada: diversitat d’aliments i redueixes així tots els riscos. Però aleshores perquè ningú la segueix? Per desconfiança, perquè no en té ganes,.... Realment, crec que el millor que pot fer la gent per tenir una bona alimentació és agafar la piràmide dels aliments i complir-la. Proveu-ho de fer durant 10 dies... I si un es vol aprimar, el que ha de fer és seguir la piràmide dels aliments i fer-la més petita, reduint el nombre de racions, i no seguir una dieta miraculosa! Menjar de tot i de tot una mica menys (entren menys calories), ajuda a baixar de pes. Però el més aconsellable és menjar de
16
tot, amb les racions recomanades i fer exercici físic (cremar calories). El principi és molt simple: seguir una dieta equilibrada i mirant les calories que ingerim en front de les que gastem. 16. Creus que hi ha suficients iniciatives que intenten fer front aquesta situació? Hi ha iniciatives! El problema no és del qui parla i fa la iniciativa per explicarho, sinó la sordesa del consumidor. És difícil que el consumidor escolti. Hi ha la piràmide dels aliments que és brillant, excel·lent i universal. Tothom la vist alguna vegada i n’ha sentit parlar, però tot i això, no la complim. Les campanyes ja han fet el que havien de fer...falta que la població respongui! 17. Has format part d’alguna d’elles? Amb el tema de llet en particular sí que he fet molta divulgació. M’he dedicat molt a explicar a la gent el que té la llet de bo i dolent i tractar de que entenguin que la llet té coses bones i dolentes, però cal valorar el conjunt. Sempre intento participar al màxim que puc. Fins a vosaltres, ......estudiants de centres escolars, anant a residències d’avis, fins a una conferència científica. Però el que jo puc fer està molt limitat a la meva capacitat i en el tema de la llet. Bé, fins aquí és tot. Moltíssimes gràcies pel temps que ens has dedicat.
17
18