L'inconscient

Introducció La Mar Balibrea i l’Arnau González vam decidir fer el treball de recerca sobre l’inconscient. Primerament, entre els dos vam decidir fer el treball sobre els traumes psicològics. Estàvem totalment convençuts fins que vam començar a cercar Escriba para introducir texto

informació sobre el tema i ens vam

adonar que no ens acabava d’agradar.

El que sí que teníem clar és que volíem fer un tema que estigués relacionat amb els traumes, per això, després d’haver pensat diferents temes ens vam decidir per investigar sobre l’inconscient, ja que és un tema que ens cridava l’atenció i a més a més en coneixem poc. Sabíem que era un tema complicat, complex i poc clar, però això és el que ens va fer tirar endavant.

El nostre objectiu és poder fer arribar a la gent i a nosaltres mateixos els coneixements sobre una part de la ment poc coneguda i abstracta. Volem fer saber que l’inconscient no és una part física del cervell, sinó que forma part de la ment, i que la seva funció, entre d’altres, és emmagatzemar informació al llarg de la nostre vida.

Per informar-nos més del tema i poder ficar-nos-hi, la nostra part pràctica serà entrevistar una psicòloga professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Rovira i Virgili i fer un estudi de la infància que han tingut diferents assassins. A part d’això també hem fet un anàlisi de la consciència.

índex.

PART TEÒRICA

Pg

1. La ment

1

2. Introducció a l’inconscient

3

2.1 L’inconscient 2.2 Funcions 2.3 Un inconscient físic?

2.4 Continguts 3. Evolució del coneixement sobre l’inconscient 3.1 Principals a. Freud

4-5 6-7 8-10 11-12 14 15-16 15

b. Jung

16

c. Janet

15

d. Adler

16

e. Onfray

16

3.2 Ideologies

17-18

a. Freud

17-18

b. Jung c. Comparativa entre les dues 3.3 Cronologia de l’inconscient 4. Psicoanàlisi 5. Com alliberar-lo 5.1 Mètodes erronis a. Lliure associació i catarsi 5.2 Mètodes vigents

18 19-20 21-22 23 24-27 24 24 25-27

a. Hipnosi

25

b. Actes fallits

26

c. Acudits

26

d. Somnis

27

PART PRÀCTICA

1. Introducció

28

2. Entrevista a Ester Martinez

4-7

3. Enquesta

8-9

4. Els psicòlegs i el seu perquè Conclusions del treball Bibliografia

29-35 36 37

REVISTA COMPLEMENT

1.LA MENT La ment és el cos psicològic responsable de l’enteniment, de la capacitat de crear pensaments, emocions, creativitat i percepcions de les persones. És el que dóna consistència a les nostres emocions, pensaments i sentiments, cosa que fa que cadascú tingui una consciència i una personalitat diferent. És l’objecte fonamental de l’estudi de la psicologia.

Dintre de la ment hi podem trobar tres apartats: el conscient, que és aquella part de la ment a la qual hi tenim accés, el preconscient, part de la ment que no hi tenim un accés directe, però sí que en tenim, i l’inconscient, part de la ment on en principi no hi tenim accés. Sobre la ment i el seu funcionament ha hagut moltes i diferents teories. Hi ha diferents pensaments sobre la ment i la seva relació amb el cos, especialment amb el cervell. Hi ha pensaments que creuen que el cos i la ment són entitats separades (com el dualisme). En canvi, el materialisme es basa en la idea de què la ment son connexions neuronals del cervell i que per tant no existeix més realitat que allò que és físic, allò comprovable.

Hi ha estudis que diuen que hi ha dos tipus de ments:

La ment reactiva

La ment analítica Ment que utilitzem conscientment. És la part de la ment que s’encarrega del pensament, de la observació de coses, els records i de resoldre els nostres problemes (utilitzant records i accions del passat per a poder solucionar

problemes presents).

1

En moments de dolor (sigui emocionalment o físicament) l’acció de la ment analítica s’anul·la i la ment reactiva passa estar al control de la persona. La ment reactiva recorda tot el dolor, els quals no es troben a disposició del record conscient. En la ment reactiva és on és present l’inconscient. La part de la ment reactiva que emmagatzema aquells records del passat.

2

2.INTRODUCCIÓ A L ’INCONSCIENT És complicat definir què

Podem definir l’inconscient

és l’inconscient perquè hi ha

com la manifestació externa

moltes teories. Encara que la

d'un món intern desconegut

teoria més creguda i vigent

que està sempre actiu i que

sigui la de Freud, n’hi ha

no controlem. Per a la

d’altres que recolzen idees

psicoanàlisi, l’inconscient es

ben diferents, fins hi tot n’hi

manifesta en els lapsus, els

ha que no creuen en

somnis i els símptomes

l’inconscient. Actualment,

neuròtics que té una persona

pensar que l’inconscient no

i en els acudits. S’hi pot

existeix està fora del nostre

accedir mitjançant

paradigma, però abans, el

l’hipnotització o amb

que si era una bajanada era

teràpies específiques. També

pensar en l’existència

es pot intentar alliberar amb

d’aquest “magatzem”.

drogues o tècniques de

Va ser Sigmund Freud qui va

relaxació.

començar a qüestionar-se

Durant la història sovint ha

algunes decisions i

hagut problemes amb els

comportaments de la gent i

termes “inconscient” i

va concloure que alguna cosa

“subconscient”, ja que hi ha

emmagatzemava informació

hagut gent que diferenciava

de la qual no n’érem

els termes quan, en realitat,

conscients. Ho va anomenar

volen dir exactament el

“inconscient”. A partir de la

mateix.

seva conclusió, es van fer molts avenços i van derivar noves hipòtesis.

Sabies que...

Hi ha científics que pensen que tenim dos inconscients com l’individual i el col·lectiu. L’individual és aquell que té cadascú, la seva història. I el col·lectiu és aquell que tots tenim, tots tenim ancestres d’esdeveniments comuns en la humanitat que han succeït

3

anteriorment, com ara les conseqüències de la Guerra Civil, i molts altres esdeveniments que han marcat al nostre modus vivendi. I tu, ho creus?

2.1 l’inconscient L’inconscient és una de les parts de la

Freud creia que les persones som

ment que, segons la psicoanàlisi (teoria

conscients d’una part molt petita de les

que revela l’inconscient i la seva relació

nostres operacions i continguts mentals.

amb el comportament de la persona),

Per això es va interessar molt per tot

constitueixen el psiquisme humà, és a dir,

aquest material “enterrat” que va

és tot contingut mental que no es troba

anomenar inconscient. D’una forma més

en la consciència. L’inconscient designa

concreta podríem dir que l’inconscient

els continguts no presents a la

està format pels instints, els records de

consciència i que no li són accessibles a

les primeres experiències i pels conflictes

causa de la censura. Per definició,

reprimits.

podríem definir l’inconscient com a

És la secció mental més gran, de fet,

conjunt de processos mentals dels que no

l’inconscient equival a sis setenes parts

és conscient l’individu que els té, però que

de la ment, és a dir, gaire bé un 90% de la

aquests afecten a la seva manera d’actuar

ment humana. La ment humana té tres

o al seu caràcter.

estàncies: el conscient, una part

Sigmund

canviant, és el que tenim a la ment, allò que podem posar en paraules. El

preconscient, que és tot allò que és susceptible de ser conscient, seria tot allò que pot arribar a ser conscient. I finalment, l’inconscient, que per definició és allò que no pot arribar a ser conscient.

4

A l’inconscient s’hi emmagatzemen tots aquells pensaments ocults, desitjos reprimits i els condicionants que condueixen a l’home sense que els pugui controlar, per exemple, els instints. En ell hi reposen innumerables experiències que viu l’individu des de la seva infància i que aquestes son impossibles de recordar.

Entre altres, en l’inconscient hi descansen els impulsos, les impressions, els pensament incontrolables i els records reprimits.

l’inconscient abans de que nosaltres els penséssim. És per això que la ment sempre ha estat un tema molt misteriós i molt estudiat, però difícilment s’hi poden treure conclusions

La ment inconscient funciona amb molta rapidesa i mitjançant processos inconscients. A l’inconscient és on neixen totes les idees i instints que tenim, que pensem que hem tingut, però ja havien estat donats per

5

científiques comprovables. El que sí que es fa, són observacions, i a partir d’aquestes es poden treure algunes conclusions o hipòtesis.

2.2 Funcions L’inconscient és una part

específicament els primers

emmagatzema informació

de la ment multifuncional,

sis anys de vida. Però tot i

que per nosaltres no tindria

és a dir, té moltíssimes

ser la infància el moment

cap importància, però, que

funcions. Principalment,

en el que l’inconscient està

per alguna raó

l’inconscient s’ocupa

l’emmagatzema. Com ara,

d’emmagatzemar

el nombre de persones

informació durant tota la

amb qui hem parlat en un

vida. Aquesta informació

dia.

pot ser molt diversa, és a

Normalment l’inconscient

dir, pot emmagatzemar

adquireix i guarda

mals records, emocions,

informació, però en algunes

situacions, o d’altres.

ocasions, el fet de que

Sobre tot, l’inconscient

l’inconscient guardi

és actiu durant la infància,

més

aquesta informació té una

ja que és una etapa on

actiu, al llarg de la vida

funció determinada: per al

l’ésser humà no sol tenir

segueix emmagatzemant

benestar de

consciència,

informació. La majoria d’informació que

l’individu.

emmagatzema l’inconscient és adquirida perquè en algun moment la situació, el sentiment, l’emoció en qüestió ha impactat de manera significativa a la vida de l’individu. Però com ja s’ha dit anteriorment, no sempre és així.

L’inconscient també

6

L’inconscient, sovint guarda situacions

emmalaltiria o tindria grans

molts doloroses que han succeït a

depressions.

l’individu. Aquestes situacions són

L’inconscient no només guarda

guardades a l’inconscient per tal de què

informació sobre records o situacions

l’individu no hi tingui accés, ja que si en

que ens han marcat negativament en la

tingués, sofriria grans depressions, o

vida. L’inconscient també guarda un

emmalaltirien.

altre tipus d’informació, que són els

“Per exemple, un cas real: una noia que vivia a

automatismes. És a dir, serien totes

Londres durant la Segona Guerra Mundial se’n va

aquelles accions que quan som petits

amb el cotxet amb el seu fill per el carrer anant a

necessitem pensar com fer-les i quan

buscar els seus altres dos fills a l’escola. I en el

anem creixent deixen de ser accions

moment en què arriba a on hauria d’estar l’escola no

que necessitem pensar abans de fer-les.

hi és. Només veu tot destruït per una bomba. Havia

Com per exemple, moltes de les

caigut una bomba a Londres sobre l’escola on estaven

conductes que tenim un cop ja som

el seus dos fills. Aquella dona de moment va perdre la

grans són processos inconscients.

vista a causa de l’impacte psicològic. Però després, al

Parlem sense pensar com fer-ho.

cap del temps va anar recuperant la vista. Però mai

Evidentment que pensem el que volem

més va recordar la visió de veure l’escola destruïda on

dir, però com fer-ho no, és un procés

hi havia els seus dos fills.”

-Ester Martínez

inconscient. Una conducta inconscient que alguns éssers humans poden tenir seria fer-se el nus de les sabates. Moltes vegades ens cordem les bambes sense pensar, ja que és un procés que hem

El que va fer l’inconscient és guardar aquella visió que va captar la dona per tal que ella no pogués accedir-hi mai, perquè si pogués, recordar la visió seria massa dolorós per a ella, i possiblement

repetit molt al llarg de la vida fins que ha arribat a un punt en què passa a ser un procés inconscient el qual no controlem.

Per tant, tal i com ja hem dit anteriorment la gran funció de l’inconscient és anar guardant informació per a diferents finalitats (simplement per guardar-la, per protegir a l’individu, automatismes, i altres funcions).

7

2.3 un inconscient físic?

No existeix pròpiament una zona

molt estudiat però alhora desconegut

determinada de l’inconscient en el cos

degut a la seva complexitat. Però,

humà. Però, mitjançant observacions i

gràcies a observacions del cervell,

investigacions s’ha pogut arribar a

segons molts investigadors i científics,

diferents conclusions. La ment, segons

hi ha tres zones directament

molts científics, és un cos psicològic

implicades en els processos

atribuït al cervell. És a dir, que la ment

inconscients, que són les àrees

i el cervell van relacionats. També hi

sensorials, el sistema límbic i les

ha algunes teories que creuen que no

zones associatives del còrtex.

van relacionats, com tampoc de la

El cervell és un òrgan molt complex i

ment o altres funcions psíquiques. Com

per tant, l’explicació de perquè

ja hem dit abans el cervell és un òrgan

aquestes parts estan implicades en els

relacionat amb la ment, i l’inconscient

processos inconscients no es sap amb

és una part d’aquesta, per tant, el

certesa. Simplement es saben les

cervell està certament implicat en

funcions que realitzen.

l’inconscient. El cervell és un òrgan

ÀREES SENSORIALS O SENSITIVES DEL CERVELL -SISTEMA SENSORIAL Forma part del sistema nerviós i és el responsable de processar la informació sensitiva. Aquest sistema està format per receptors sensorials i parts del cervell involucrades en la recepció sensorial. Els principals sistemes sensorials són: La vista, l'oïda, el tacte, el gust i l'olfacte.

L’àrea sensitiva primària es troba a la cara lateral, (situada a la circumvolució postcentral) i a la cara medial (situada per darrera del lòbul paracentral).

Les àrees sensorials, tal i com hem dit abans, són les responsables de la sensibilitat i control contra lateral.

8

SISTEMA LÍMBIC És el que coneixem com a cervell emocional o relacionat amb les emocions. No és un sistema clàssic ja que té connexions, neurotransmissors i propietats cel·lulars diferents a la resta de sistemes. A més, participa en l’elaboració de la memòria, respostes motores i conductes complexes. La seva funció és elaborar conductes reflectides en les emocions, en el comportament, la iniciativa i la memòria.

El sistema límbic està format per: × El còrtex límbic × L’hipocamp × Els nuclis subcorticals El sistema límbic és aquell organisme que regula les emocions del cervell, generador de tots aquells desigs, impulsos, emocions i estats d’ànim que dirigeixen la conducta de l’individu. És l’encarregat de les respostes emocionals, l’aprenentatge i de la memòria. És per això que diem que el sistema límbic està implicat en els processos inconscients, ja que intervé en les emocions, en els impulsos, els desigs de la persona. El sistema límbic és el centre d’afectivitat, és a dir, és en ell on es processen les emociones de l’individu, les penes, les angoixes, les alegries, totes les emocions sorgeixen del sistema límbic. I és a partir d’aquestes coses que l’inconscient guarda informació, és a dir, és a través d’emocions, impulsos, desigs que té l’individu que l’inconscient es va guardant aquesta informació i en cas de que les emocions siguin massa perilloses, d’extrema angoixa, l’inconscient és capaç de quedar-se la informació de tal manera que l’individu no pugui tornar a llegir-la. També diem que el sistema límbic intervé en processos inconscients perquè també és l’encarregat de la memòria de l’individu, i l’inconscient està totalment relacionat amb la memòria.

L’inconscient també s’alimenta de la memòria de l’individu.

9

ESCORÇA O CÒRTEX És substància gris, és a dir, cúmul de cossos neuronals, i la trobem en el sistema nerviós central i teixit nerviós que recobreix la superfície dels hemisferis cerebrals. Es troba a la perifèria de cadascun dels hemisferis. Té una superfície que presenta solcs o cissures (solcs més profunds). Entre solc i solc trobem la superfície més o menys plana anomenada circumvolucions o girs. Com que la superfície no és plana, s’augmenta la superfície unes 30 vegades degut a la presència de les circumvolucions, solcs i cissures.

En el còrtex hi trobem àrees motores, que se’n carreguen de la realització de moviments voluntaris precisos i apropiats, àrees sensitives i àrees d’associació.

El 70% del còrtex o escorça cerebral es troba a la profunditat, és a dir, dins dels solcs. El gruix varia segons on es troba, entre 2 a 4 mm.

Dividim l’escorça cerebral en vàries àrees que en diem lòbuls i el seu nom depèn de l’os del crani amb que es relaciona. Aquests lòbuls son: el lòbul frontal, el parietal, el temporal, l’occipital i l’insilar o ínsula de Reil (l’insilar no està relacionada amb cap os del crani, està situat a l’interior de la cissura lateral).

10

2.4 Continguts del’inconscient Tal i com ja hem dit anteriorment, l’inconscient emmagatzema informació de la qual no som conscients. Dins de l’inconscient podem trobar tres tipus de continguts:

ES SSEQUIBL A S T N E I C TS INCONS lements CONTINGU tuïts per e ti s n o c n ta les es . Els nts assequib ie c s n no en tenim o c l, a in r e ts n e u g g n n ti e t i que, Els con o en nsciència to o c ir n nosaltres n te t, n m e íe r m d a o r e p als, prim dels quals es quells els qu a n o s s ant tècniqu ç le n ib ja u it q e m s s , a ò nts per continguts s, om conscie s n e o específique n , s ir ie d p à a r s te é ació, sabem res, t (hipnotitz n ie c s n o c in ells. ent de l’ m arribar a e d o p ) s it d’alliberam d ió o acu s de relaxac e u i, iq n c tè o tractat avu m e drogues s e n o s r ntes pe in amb qua s ue no s te n u g e r no vol dir q ns p e m i e s u , ig le p p a s m e o Per ex que no h ssin e, però tot i r d n ens aplique o p o s e r in s m s e íe r tz b ti hipno no ho sa dir ent. Si ens tm n ie podria acce c s a n tr o c ia u in iq s m p e l ient, e ho sapigu a de l’inconsc t n e m a r regunta. Un e p ib la ll ’a a d e a r d ic respon alguna tècn t, podríem n em la ta r e p i t és quan mir scien ts n o u c g n in ti e n o tr c s al no tipus de tment a d’aquest n ia d ti i inconscien o u a r q o h ió c a la u it ta altra s pregun ns algú ens at. o g e s s c o p l’havíem mir p de ja a c s n l o a g i e s a r s o h e fa poc otge tot i qu ll e r l e r a ir tornem a m

11

Continguts inconscients immediatament assequibles Els continguts inconscients immediatament assequibles són aquells que estan formats per elements totalment conscients però la consciència no se’n recorda específicament del contingut en qüestió.

Serien continguts que principalment em sigut plenament conscients, per exemple, quan algú ens diu el seu nom, però per algun error de la consciència momentàniament deixem de ser conscients d’aquell nom (ens oblidem del nom).

Però tot i així, comencem a pensar i connectar altres continguts que ens portaran al contingut mitjanament inconscient fins a ser finalment conscients d’aquella informació el qual no érem conscients (ens en recordem del nom de la persona).

Continguts i

Existeix un n

nconscients

ombre indeter

minat de con

inassequible

tinguts inasseq

s.

i que nosaltre uibles, record s no podem s, que guarda destapar o re l’inconscient co rdar. Els con aquells que es tinguts incon tan produïts p scients inasseq er elements q uibles son ue hem oblida t i n o so n re cuperables. És possible qu e alguna vega da ens record em d’incidents a pensar, hi de la nostre in ha moltes co fància, però si ses que ja no ens posem recordem. Aq difícilment po u ests, son gua dran ser extret rdats a l’inco s. Per això Ca nscient, i rl Jung va dir: “La infància está cubierta por una den sa oscurida d”.

Aquests conti nguts manting uts al inconsc ient i que per poden provoca tant, l’individ r símptomes n u no pot preci euròtics, és a sar ni definir dir, depression s, a n g o ix es , A part d’aq etc... uests records o situacions que hem vis l’inconscient cut que son guarda altres totalment ina continguts tota ccessibles, lment inacces exemple, que si b le s, com ara le broten en el s idees creado nostre esperit res, per de forma ines encara adscri p erada i que, tes de manera prèviament n alguna al nost o estaven re conscient. E part d’aquest ls sentiments tipus de conti i la intuïció ta nguts que em mbé formen magatzema l’ inconscient qu e son inaccessi bles.

12

13

3. Evolució del coneixament sobre l’inconscient

14

3.1 Principals científics SIGMUND FREUD

L’inconscient, al llarg de la història, ha sigut una part de la ment poc estudiada degut a la seva complexitat i incomprensió. Però tot i així, se n’ha parlat. El primer científic en estudiar-lo va ser Sigmund Freud.

Sigmund Freud va ser un neuròleg austríac del segle XIX-XX. Va començar a interessar-se per la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Però, poc després va decantar-se per la tècnica de lliure associació. Més tard, va abandonar aquells estudis sobre la hipnosi i l’anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com a “la cura de la parla”. Aquests estudis van esdevenir l’inici de la psicoanàlisi, encara que Josef Breuer fos el seu precursor. Freud es va interessar en el que anteriorment s’anomenava histèria i en la neurosi.

Les teories de Freud i el tractament que va descobrir per als seus pacients va causar un gran escàndol a Viena. Aquest debat avui dia continua en peu. Les idees de Freud sovint van ser criticades i discutides, a més del continu debat de si els seus estudis eren ciència o no i sobre els seus tractaments.

Pierre Janet era un psiquiatra francès i doctor en filosofia per la Universitat de París del segle XIX-XX. Durant la seva vida va escriure nombrosos assajos. La seva tesi parlava sobre l’automatisme psicològic. Va ser JeanMartin Charcot, director d’un manicomi, qui va reconèixer el seu valor i el va empènyer a obrir un laboratori de psicologia experimental. Va estar interessat per l’estudi de la histèria i posteriorment va citar la hipòtesi de l’existència d’una relació directe entre l’aparició de la simptomatologia i la presència d’un xoc emocional. Aquest xoc emocional semblava ser oblidat per la persona i no era accessible a la inconsciència. La separació entre una consciència i una altra no el va portar a formular la seva teoria general de les neurosi que va tenir un gran repercussió en el seu moment. Aquests estudis van ser els que el van portar a parlar sobre l’inconscient, que per ell era aquella part de la consciència no accessible.

Durant un temps es va dir que alguna de les seves idees van ser

15

utilitzades posteriorment per Sigmund Freud, però ell mateix ho va desmentir.

pierre janet

Alfred Adler va ser un psicòleg i col·laborador de Freud del segle XIX-XX. Va començar la seva especialitat mèdica com oftalmòleg, però es va canviar a la pràctica general. Posteriorment es va

Alfred adler

inclinar per la psiquiatria i el 1907 va ser convidat a unir-se al grup de discussió de Freud. Després d’escriure articles sobre la inferioritat orgànica, els quals eren bastant compatibles amb el punt de vista freudià, va escriure un article sobre l’instint agressiu, el qual no va ser aprovat per Freud.

Entre les seves aportacions i estudis destaca la formulació del complex d’inferioritat i superioritat i les seves idees per prevenir patologies a partir del benestar social i familiar. També va fer aportacions a la psicoanàlisi, però els seus estudis i la seva feina van ser interromputs per la Segona Guerra Mundial i per l’assetjament que va patir per ser jueu.

Carl Jung

Carl Gustav Jung va ser un metge, psiquiatra, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l’etapa de la psicoanàlisi del segle XIX-XX. Va fundar una escola de psicologia analítica. A Jung, se’l relacionava sovint amb Freud, amb qui va col·laborar en els seus inicis. Jung va ser un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d’aquesta disciplina més llegits al segle XX.

Michel Onfray és doctor en filosofia i filòsof francès del segle XX. És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. Ell creu

onFRAY

que no hi ha filosofia sense psicoanàlisi, sense sociologia, ni ciències. Va formar part d'una línia d'intel·lectuals pròxims al corrent individualista anarquista. També va escriure més d'una cinquantena de llibres. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme (coorent filosòfic), dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’un mateix i dels altres).

16

3.2 Ideologies Freud Abans de Freud, els psicòlegs relacionaven

utilitzaven per fer dir coses als malalts

la vida psíquica amb la vida conscient.

histèrics que ajudessin a alliberar-los de les

Freud va ser el primer en pensar que la

seves obsessions o complexos.

vida psíquica té arrels en un zona molt

Freud havia observat que una ordre donada

profunda de la persona: l’inconscient.

en estat d’hipnosi podia ser executada en

A finals del XIX, la teràpia psiquiàtrica de

estat conscient .

les alteracions psíquiques es basava en

Per exemple, un psicòleg dóna l’ordre de

remeis de tipus físic: electroteràpia,

caminar de quatre grapes quan el pacient

hidroteràpia, medicaments calmants,

desperti. En despertar-se, el pacient

suposant que les alteracions psíquiques

efectivament sent la necessitat de caminar

tenien un origen orgànic.

de quatre grapes, però també, en estat

Charcot, un neuròleg que Freud havia

conscient, el pacient és incapaç de trobar el

conegut, utilitzava la hipnosi per tractar la

perquè de l’acció que duia a terme.

histèria. Els afectats

Només després d’un esforç important de

per la histèria,

concentració, estimulat pel psicòleg, el

davant d’algunes

pacient arriba a recordar que el psicòleg li

situacions o estímuls,

havia donat l’ordre de realitzar aquella

s’alteren i es

determinada acció.

comporten de manera

Fenòmens d’aquesta mena van fer suposar

molt depressiva recorrent als plors, crits o

a Freud l’existència del psiquisme

desmais i entre la situació del malalt i els

inconscient, capaç d’enregistrar ordres i

símptomes no es troba cap causa física.

fer-les executar sense que l’individu en fos

La hipnosi és un estat de disminució o

conscient.

anul·lació de la consciència, una mena de

Malgrat tot, Freud es va adonar que el

somni provocat, al qual s’arriba per una

mètode de la hipnosi no funcionava

tècnica de suggestió. La hipnosi només és

igualment bé per a tothom, ja que no tots els

possible en individus fàcilment

17

suggestionables. Freud i Breuer la

neuròtics són fàcilment hipnotitzables.

Freud va provar un altre mètode: la lliure

moment determinat, el pacient canviava de

associació. La lliure associació consistia en

tema o interrompia el que estava explicant.

què l’individu, en estat conscient, havia

Apareixia, per tant, un mecanisme de

d’anar explicant tot allò que recordés o li

defensa que impedia l’aparició a nivell

passés pel cap encara que no tingués sentit

conscient de records traumatitzants o

fent l’esforç de no aplicar cap mena de

desagradables o no convenients: la repressió.

censura. Al cap de poc temps, Freud es va

Més tard també va observar que moltes

adonar que això suposava un gran esforç pels

d’aquestes interrupcions feien referència al

pacients, perquè moltes explicacions que feien

camp de la sexualitat. Així va començar a

eren interrompudes, inhibides o desviades

considerar la sexualitat com un aspecte

per un mecanisme inconscient que

fonamental en el conjunt de la personalitat de

censurava i seleccionava les idees que venien

l’individu.

al cap del pacient. D’aquesta forma, en un

jung

L'inconscient individual neix i s'elabora sobre el fons de l'inconscient col·lectiu.

Aquest concepte d'inconscient col·lectiu està basat en determinades observacions que L'aspecte més important del pensament de

Jung va recollir de llegendes, mites i motius

Jung és l'oposició del conscient i

folklòrics que es repeteixen, en llocs

l’inconscient. per a Jung, l'inconscient és tot

absolutament apartats entre si. I també

el fons psicològic personal, un dispositiu

s’aferma en el fet que en certes ocasions

primitiu de totes les activitats psíquiques

alguns malalts mentals reprodueixen

que passen.

exactament imatges semblants a les que

Jung, creia amb dos inconscient, un d’individual i un de col·lectiu. L'inconscient col·lectiu és com un dipòsit de tota l'experiència humana i de totes les vivències que poden donar-se en la vida personal.

poden trobar-se en els antics textos de civilitzacions antigues, motiu pel qual Jung anomena "arquetips”. Aquests, formen el contingut de les imatges de l’inconscient col·lectiu.

18

Freud Per Freud i els seus seguidors, l’ésser humà no neix amb un inconscient i que es comença a formar tan bon punt el nostre cervell comença a tenir consciència. La part de la formació de l’inconscient més important es realitza amb l’aprenentatge del llenguatge. Per el freudians, el material principal que adquireix l’inconscient és amb l’agressivitat lligada a les experiències frustrants que té una persona. Però el gruix de l’inconscient serà format per a les diferents situacions i vivències impactants negatives per a l’individu.

19

v

vs.

jung

Jung, tal i com ja hem dit anteriorment, primer deixeble i seguidament adversari de Freud, va defensar la idea de que naixem amb l’inconscient. És a dir, que l’ésser humà neix amb un inconscient i aquest és heretable. Jung i els seus seguidors deien que hi havia dos inconscients: un d’individual i un de col·lectiu, que ens relaciona amb els nostres avantpassats.

Per tant, Jung creu que aquest inconscient col·lectiu ens lliga amb gent que fonamenta la nostre civilització. Com que l’inconscient, segons Jung, és heretable, en el col·lectiu tindrem rastres de persones del passat. És per això que Jung pensava que si un dia somnies amb un avió amb problemes és per el mite d’Ícar*. Jung, totes les persones tenim els mateixos somnis, anhels, aspiracions i dificultats. *MITE D’ÍCAR -> Ícar és l’heroi grec que va caure per haver volgut volar massa alt, massa a

20

3.3 Cronologia de 1750

Es comença a utilitzar la hipnosi, que és l’estat de son profund produït artificialment, durant el qual es presenten modificacions de l’atenció, de la memòria, augment de la susceptibilitat a la suggestió, etc.

1856

1875

Neix Carl Gustav Jung (1875-1961), una persona que es va contraposar a les conclusions de Freud durant molt de temps i ens va donar una nova perspectiva. Va ser metge, psiquiatra, psicòleg i assagista i una persona clau en l’etapa inicial de la psicoanàlisi (1902).

1880 1881 1881-2 1889 1890 1893 1900 1902 1906

Després de convertir-se en doctor i rebre una beca a Paris, Freud arriba a la conclusió que no tots els motius dels nostres actes són conscients, amb ajuda i consell de Charcot.

Freud i Breuer publiquen un llibre basat en el cas de Anna O sobre la catarsi i la hipnosi. Dos anys després, publiquen un altre llibre que deixa veure les diferents opinions entre els dos.

Es comença a dir la paraula psicoanàlisi, que és una teoria que revela l’inconscient i la seva relació amb el comportament de la persona.

1912 1914

Jung desestabilitza el pensament psicoanalític i Freud descobreix que no és tant simple com passar coses del conscient a l’inconscient.

1920

1944

21

1950

S’aprofundeix en el tema d’inconscient col·lectiu (és l’inconscient de tots, que es va formant per un ambient o per una història, o fins i tot genèticament), sobretot per part de Carl Gustav Jung.

l’inconscient

Neix Sigmund Freud (1858-1939), el psicòleg que va fer avançar més al coneixement de l’inconscient. Va ser un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia ajudar als malalts mentals, però més endavant va deixar de banda la hipnosi per l’associació lliure.

Charcot (gran metge pare de la neurologia moderna i qui va fer veure a Freud que podien existir mecanismes inconscients) intenta demostrar, a través de la hipnosi, que la histèria i les seves alteracions tenen una causa psíquica i no orgànica.

Inici del desenvolupament del mètode catàrtic, mètode que s’utilitza com a teràpia contra la histèria, és una tècnica que es va aplicar en els inicis de la psicoanàlisi i consistia en provocar un efecte terapèutic a través de la descàrrega d’afectes patògens lligats a successos traumàtics. La tècnica va ser creada per Joseph Breuer i desenvolupada per Freud.

Freud, amb ajuda de Bernheim, treu unes noves conclusions: els símptomes neuròtics d’un histèric són causats pels fets recordats, encara que aquests fets, fins arribar a la hipnosi, són totalment oblidats.

Durant la hipnosi, una persona realitza una ordre que depèn de l’inconscient.

Sessions amb Anna O, la primera pacient tractada amb el mètode catàrtic, que a la llarga és el precursor de la psicoanàlisi.

Breuer va ser qui la va tractar, i per tant el primer en utilitzar el mètode contra la histèria. Aquest cas ha passat a la història degut a la gran varietat de símptomes que presentava. Cal dir que els símptomes van desaparèixer amb l’ajuda d’aquesta teràpia.

Freud, basant-se en el mètode catàrtic que suggeria Breuer, deixa de banda la hipnosi i estableix com a procés principal l’associació lliure.

Després de convertir-se en doctor i rebre una beca a Paris, Freud arriba a la conclusió que no tots els motius nostres actes són conscients, amb ajuda i consell de Charcot, com hem dit abans.

Jung publica el seu primer llibre Sobre la Psicologia de la Dementia Praecox i Freud comença a mantenir una amistat intensa però conflictiva a causa de la diferència d’opinions.

En un congrés a Nova York, queda clar la divergència d’opinions entre tots els intel·lectuals de l’època.

S’aprofundeix en el tema d’inconscient col·lectiu (és l’inconscient de tots, que es va formant per un ambient o per una història, o fins i tot genèticament), sobretot per part de Carl Gustav Jung.

22

4. Psicoanàlisi

L

a psicoanàlisi és un mètode creat per Freud i té com a objectiu la investigació i el tractament de les malalties mentals. Es basa en l’anàlisi dels conflictes inconscients que s’originen quan som petits.

L’inici de la psicoanàlisi es remunta a l’any 1890 quan Sigmund Freud buscava desenvolupar mètodes d’anàlisi i comprensió pels seus pacients.

La psicoanàlisi planteja que gran part del nostre comportament (formes

d’expressió, sentiments, memòries) està relacionat amb els fenòmens que es

23

produeixen a la ment que no són regulables de manera conscient.

La teoria psicoanalítica diu que els impulsos instintius que són reprimits per la consciència continuen en el inconscient i afecten a la persona. S’ha de tenir en compte que l’inconscient no es pot observar pel pacient: el psicoanalista és qui torna accessible aquests conflictes inconscients a través de la interpretació dels somnis i de la lliure associació.

Freud considerava que la lliure associació era la regla fonamental de la psicoanàlisi.

El tractament psicoanalític es basa en l’anàlisi de tots aquells elements no conscients d’una persona, com per exemple els somnis, els desitjos, les pors, els records o els traumes. Tots aquests elements inconscients formen la personalitat del pacient d’una manera molt més profunda del que es creu. És per això que les teràpies de psicoanàlisi

s’associen normalment amb sessions en les que el pacient estableix conversacions amb el psicoanalista, qui ha de reconèixer, amb un seguit de preguntes, les raons i el perquè de determinats comportaments.

També es pot recórrer a tècniques hipnòtiques i a l’anàlisi dels somnis del pacient. L’alliberament de l’inconscient l’explicarem en el següent apartat sobre com arribar-hi.

COM ALLIBERAR-LO? COLECCIONISTA

5.

LO POR REM I PSU NOS M T Call RA MA : Loc e, 1 ECE alid 23 NAS ad, CP TEL P r ovin ÉFO cia 123 N 45 6 O 7 89 TEM

Enero 2009

Número XVII

apple.com/es/iwork

MÈTODES ERRONIS LLIURE ASSOCIACIÓ I

Tal i com ja hem dit

CATARSI

anteriorment l’inconscient

L’associació lliure és un mètodede la

pot ser alliberat de 5

tècnica psicoanalítica, en el que el

maneres diferents: la lliure

pacient ha d’expressar durant la

associació i la catarsi, la

sessió tot el que se li passa pel cap

hipnosi, els actes fallits, en

sense cap restricció, li sembli

els acudits i en les somnis.

adequat o no. El pacient pot expressar tota mena de sentiments que li passin per el cap, idees, imatges o emocions. Aquest mètode va ser proposat per Sigmund Freud

l’any 1892. La finalitat de la lliure associació és fer extreure a l’individu idees i desitjos de l’inconscient.

Poc a poc la lliure associació va ser substituïda per la catarsis i aleshores aquesta va ser anomenada regla Fonamental per a la cura analítica ja que mitjançant tragèdies (obres teatrals) aconseguien purificar al espectador mentalment, emocionalment, espiritualment i corporalment.

Però aquest mètode va ser demostrat com a mètode erroni per Sigmund Freud ja que ve descobrir que el cervell tenia mecanismes de resistència o mètodes de resistència per evitar que l’inconscient de la persona fos extret.

I per tant, el popi cervell té un mecanisme perquè l’individu no digui paraules referides a res relacionat amb informació guardada a l’inconscient. I és per això que aquesta tècnica no és factible.

24

MÈTODES FACTIBLES HIPNOSI LaT E hipnosi és un procés que involucra a dues LOR MPO

EM I R N OST PSUM: Call RA MA Loc e, 1 ECE alid 23 NAS ad, CP TEL P r ovin ÉFO cia 123 N 45 6 O 7 89

Número XVII persones, el pacient, queEnero serà2009 l’hipnotitzat i el metge,

l’hipnotitzador. La hipnosi té moltes funcions, entre elles s’utilitza per canviar l’estat d’ànim de l’hipnotitzat o fer obedient la persona hipnotitzada a unes ordres determinades. L’hipnosi també és utilitzada en camps de medicina, com ara per tractar migranyes o controlar el dolor. A part d’aquestes aplicacions, també s’utilitza dins d’altres camps com ara la superació de fòbies o la pèrdua de pes. Tal i com va descobrir Freud, la hipnosi només era factible per a aquells individus fàcilment suggestionables, és a dir, fàcilment manipulables. Per tant, la hipnosi no és un mètode d’alliberament de l’inconscient universal, només funciona amb persones determinades.

El procés de l’hipnosi es caracteritza per una concentració intensa i relaxació extrema per part del pacient a qui es vol hipnotitzar.

El procés de la hipnosi té tres etapes: Inducció : És l’etapa en que la persona passa de l’estat normal a l’estat de somni. L’individu cau en una son hipnòtica profunda. Per aconseguir que la personi entri en la son hipnòtica profunda hi ha molts processos diferents, com ara els rellotges oscil·lants.

Trànsit : La persona ja està hipnotitzada totalment i per tant ja és fàcilment suggestionable i per tant és durant aquesta etapa on s’intenta accedir a l’inconscient. Durant el trànsit l’individu és molt més manipulable que durant la inducció, ja que l’individu acaba de ser hipnotitzat.

Despertar : És el moment en què la persona es desperta del son. L’individu no té memòria de res del que ha passat anteriorment durant la hipnotització.

25

ACTES FALLITS Els actes fallits són accions com ara oblits involuntaris, pèrdua d’objectes estimats o lapsus (linguae). Segons LOR

TEM

E

POR M IP Freud són alsEnero quals no els solem donar gaire SUM N O S fenòmens, 2009 Número XVII TR : Loc

ali

Call

A e, 1 MAECE

2 dad NAS , C P 3 però que expressen les motivacions Timportància, ELÉ Pro

123

4

FON

O

vinc

ia

5 67 inconscients de moltes situacions i accions que 89

succeeixen en la nostra vida quotidiana.

En els actes fallits, l’objectiu que té la consciència és reemplaçat per un altre que revela una motivació inconscient, i que només pot sortir a l’exterior en forma d’accident.

Els actes fallits sovint són molt utilitzats pels psicòlegs. Un psicòleg, quan li ve un pacient i li explica els seus problemes o possibles situacions, no només ha d’estar atent al que li està explicant sinó també ha d’estar atent i qualsevol acte fallit que pugui tenir el pacient. I un cop identificat s’anota.

ACUDITS Mitjançant l’acudit també es manifesta l’inconscient. El descobridor dels acudits com a manera d’alliberament de l’inconscient va ser Sigmund Freud. Freud va escriure tot un llibre referit a l’inconscient i l’acudit, anomenat: “El chiste y su relación con el inconsciente”.

Un acudit és un conjunt de mots o una narració, normalment expressats oralment, però també pot ser de manera escrita, que té com a objectiu fer riure el receptor. Segons Freud, “l’acudit consisteix en una frase a la que se li dóna un sentit que sabem que no li correspon de manera lògica.”

En l’acudit no és 100% segur que l’inconscient es manifesti però sí que normalment poden aflorar continguts inconscients perquè l’acudit és rebut de manera indirecte.

26

SOMNIS L’inconscient també apareix als somnis. El somnis són una mescla de tot tipus de continguts de la ment, com ara la nostra imaginació, desitjos o altres. Bàsicament els somnis son creats per la nostra imaginació, i inclouen desitjos que té l’individu, emocions, records, situacions passades o possibles futures. I com ja s’ha dit abans, els somnis son una barreja de moltes coses pertanyents a la ment, i per tant, l’inconscient sovint també hi apareixen certs trets. És per això que alguns psicòlegs fan apuntar just després de despertar-se el que han somniat als seus pacients, per així poder intentar analitzar i aconseguir algun factor de l’inconscient que estigui provocant la possible situació en la que es troba el pacient.

27

PART PRÀCTICA 1. INTRODUCCIÓ La nostra part pràctica es basa

a l c a p d ’ u n t e mp s . C a d a

en dos estudis que hem

persona és un cas diferent. I és

realitzat i d’una entrevista

per això que vam decidir fer

a m b u n a p s i c ò l o ga d e l a

l’estudi de la mitjana de l’edat

Universitat de Tarragona. El

en què els alumnes de 4t d’ESO

primer estudi és sobre l’edat

van començar a tenir

mitjana en què els alumnes de

consciència. L’altre estudi es

4t d’ESO de l’escola Sadako

basa en l’anàlisi de diferents

van començar a ser conscients.

assassins o maltractadors i les

L’ésser humà no neix sent

possibles causes produïdes per

conscient, i és per això que

l’inconscient per les quals es

vam trobar interessant fer un

possible que siguin el que són.

anàlisi de l’edat en que

És a dir, buscar una hipòtesi de

alumnes de 16 o 17 anys van

perquè una persona

començar a tenir consciència.

pot se un assassí o un

La consciència no la tenim fins

maltractador.

28

complement Aquesta setmana...

n

estat

Esperem que us hagi agradat el complement d’aquesta setmana! fins la setmana que ve!

3

els psicòpates i el seu . perquè

A

questa part

maltractament, etc...). Tal

pràctica es

i com ja hem dit abans,

basa en el que

durant la historia s’ha

nosaltres pensem, és a dir,

estat investigant sobre

hem buscat la infància

quins podrien ser els

d’alguns psicòpates i hem

motius els quals farien

deduït quines podrien ser

que una persona sigui una

les causes d’aquest factor,

psicòpata. I es va arribar

però no sabem si les

a una conclusió: un 90%

nostres conclusions són

dels psicòpates ho són

verídiques.

perquè sí, és a dir, maten,

Al llarg de la història s’ha investigat sobre el per què una persona pot arribar a ser una psicòpata. Un/a psicòpata és aquella persona que té un trastorn social i a l’hora és una persona psicòtica. És a dir, és una persona

maltracten, etc... perquè son dolents. I es va veure que l’altre 10% de psicòpates ho són perquè han tingut una infància traumàtica. I aquesta infància traumàtica és la que està guardada a l’inconscient.

que perd el contacte amb

Anem doncs a analitzar

la realitat (té

alguns psicòpates

al·lucinacions, deliris,

d’aquest últim grup que

etc...) i a sobre fa coses

hem anomenat, aquest

que afecten a terceres

10% de psicòpates que ho

persones (com podria ser

són a conseqüència de la

un assassinat, un

infància que han tingut:

29

David Barkowitz Va néixer l’1 de juny de l’any 1953. És un assassí en sèrie dels Estat Units. És també conegut com a “El fill del Sam”. Va confessar haver matat a 6 persones i haver ferit a 8 més. L’any 1978 va ser condemnat a sis cadenes perpètues a la presó.

INFÀNCIA: David Brakowitz va ser adoptat de petit. L’adopció és un factor que té molt de pes en la psicologia d’una persona. És normal que una persona adoptada tingui en la seva ment problemes de personalitat ja que el primer que està a la seva ment és el rebuig per part dels pares biològics.

David Barkowitz va voler retrobar els seus pares biològics. Va aconseguir retrobar a la seva mare i de nou, va ser rebutjat. Per tant, des de petit, Barkowitz el que va veure és el rebuig cap a les persones. I això, és possible que quedés marcat a l’inconscient. I com des de petit el que ha viscut i el que ha vist és el rebuig de les persones, aquesta vivència li va causar una infància traumàtica que va quedar gravada per a l’inconscient i que de gran aquest s’ha manifestat.

Va néixer l’any 1934. Va ser músic i va realitzar

Charles manson

alguns assassinats, els més coneguts son el de Sharon Tate i el de Roman Polanski.

INFÀNCIA: va ser molt dura. La seva mare

era alcohòlica i en una ocasió quasi va vendre al seu fill a canvi d’una cervesa. Va portar-lo a una casa d’acollida, però en Charles es va escapar i va tornar amb ella, que el va refusar. Va viure entre el carrer i la presó. Va ser empresonat nombroses vegades. Els especialistes li diagnostiquen una conducta antisocial.

Charles va tenir una infància molt dura, amb pares alcohòlics. I per tant el seu inconscient es va anar quedant amb diferents vivències que li va tocar viure, com ara el rebuig per part de la seva mare, les situacions a la presó, etc... I per tant, és molt probable que l’inconscient del Charles tingués molta influència en el fet de què fos un assassí.

30

ted bundy Va néixer el 24 de novembre del 1946 i va morir l’any 1989 a la cadira elèctrica (per pena de mort).

Va ser un assassí i criminal molt conegut. Va matar a 36 víctimes tot i que hi ha alguns professionals que diuen que va matar a més d’un centenar de persones.

INFÀNCIA:

Ted Bundy va ser adoptat. El seu

pare biològic treballava a l’exèrcit, però mai el va conèixer, i la seva mare biològica es deia Louise Cowell. Ted Bundy va saber que era adoptat als tretze anys, cosa que per ell va ser un cop molt dur.”Fue como golpearme de lleno contra una pared de ladrillos” va dir Ted Bundy. L’any 1974 va començar a cometre assassinats i delictes de diferents tipus. Va estar assassinant a persones durant gaire bé tota la dècada dels 70. Finalment, a part d’assassí va ser acusat de jugar amb els morts i de ser un necrofílic. Ted Bundy va tenir una infància i adolescència totalment normal, però el fet d’assabentar-se de que era adoptat als tretze anys va marcar molt en el seu perfil psicològic. I quan una persona és adoptada i se n’assabenta, ràpidament li venen a la ment preguntes com: vaig ser rebutjat pels meus pares? Eren dolents els meus pares? Així que un dels possibles factors que van fer que Ted Bundy fos un criminal van ser la seva adopció. El fet d’assabentar-se de què era adoptat va ser un cop molt dur per en Ted Bundy. Quan una persona s’assabenta de què és adoptat, li venen moltes preguntes a les quals no té resposta. Creiem que l’inconscient d’en Ted Bundy podria haver emmagatzemat les emocions, frustracions i pensament que li van sorgir durant la seva infància.

Aquesta informació guardada a l’inconscient podria haver influït en la decisió de ser un assassí.

Recordem que tot això és simplement una hipòtesi de l’explicació de perquè Ted Bundy va ser un assassí.

31

albert Fish Va néixer l’any 1870 i va morir el 1936 als Estats Units per pena de mort. Va ser un assassí en sèrie i un caníbal. Va confessar que havia abusat a més de 100 nens i va ser sospitós de 5 assassinats. Va confessar 3 homicidis i haver apunyalat a 2 persones. Va ser condemnat i executat pel judici de l’assassinat de Grace Budd.

INFÀNCIA: la majoria de la seva família patia malalties mentals i per tant, va passar la majoria de la seva infància en un internat, on va ser maltractat i per tant, de petit ja va ser testimoni de violència. Tota la història va començar quan es va adonar de que gaudia del dolor dels cops rebuts. Va començar a tenir relacions homosexuals als 12 anys i es va obsessionar a anar als lavabos públics per veure nois despullats. Va traslladar-se a Nova York i va ser allà on va començar a fer violacions a menors i va ser detingut per a diversos delictes.

Quan va estar a la presó, va continuar mantenint relacions sexuals amb homes. Aquest home va patir una obsessió gravíssima i fins hi tot tenia al·lucinacions. És possible que l’inconscient de l’Albert Fish des de petit el que va anar adquirint va ser violència i rebuig per part del demés, ja que a l’internat va ser maltractat i rebutjat pels demés. També s’ha de tenir en compte que la majoria de la seva infància no la va passar al costat de la seva família, és a dir, Albert Fish és possible que en la seva infància no trobés a persones que l’estimessin o que el recolzessin ja que no va tenir una família, simplement va estar en un internat on va ser maltractat. I per tant, és possible que el seu inconscient el que va anar recaptant durant la seva infància van ser actes de violència, el rebuig dels demés, etc... i per tant, de gran pensem que el seu inconscient es va manifestar en forma de símptomes i aleshores es va convertir en un assassí.

32

andrei chikatilo Va néixer l’any 1936 i va morir l’any 1994. Va s e r u n a s s a s s í e n s è r i e . Va c o m e t r e aproximadament uns 53 assassinats. Va ser descobert després de molts dels seus crims l’any 1990.

INFÀNCIA:

vivia en un poble on moria

molta gent i els cadàvers no s’ocultaven i per tant des de petit ja havia estat testimoni de violència i de morts. La seva mare sempre plorava perquè deia que havien segrestat i matat al seu fill Stepan, però la veritat és que no hi havia cap document que afirmés el seu naixement i la seva mort. La seva mare ho explicava com si fos verídic, i no ho era, i per tant això va marcar la vida de Andrei. Va ser un noi molt introvertit. Es va graduar com a professor, ja que sentia una gran atracció per les menors de 12 anys. Quan va ser professor també era rebutjat pels alumnes, fins i tot va arribar a portar un ganivet a l’escola per precaució. A part d’això Andrei va tenir molts problemes sexuals, ja que era impotent sexualment, i per tant no podia mantenir relacions sexuals.

L’Andrei va patir molt durant la seva infància, per això de gran va voler fer pagar als altres perquè patissin com ell va patir. Segurament l’inconscient de l’Andrei el que va fer durant la seva infància va ser anar guardant cada un de les situacions de violència que va viure i el trauma que va marcar la seva infància de la possible mort del seu germà segons la seva mare. Així que pensem que l’inconscient de l’Andrei mantenia aquesta informació guardada i per tant pot ser que influís en la decisió de ser un assassí i fer patir als demés com ell va sofrir.

33

carl panzram

Va néixer l’any 1891 i va morir l’any 1930. Va ser un assassí en sèrie dels Estats Units. Va cometre varis crims. Carl violava a les seves víctimes (tant homes com dones).

INFÀNCIA:

Carl Panzrman va ser un jove molt

delictiu. La gent del seu voltant el definia com si fos un alcohòlic i sempre es ficava en problemes amb la policia a causa de robatoris o altres delictes. Als catorze anys se’n va anar de casa dient que havia estat violat per un grup d’indigents. Va estar molt de temps en un reformatori on va ser torturat nombroses vegades i al sortir, quan aparentment havia d’estar reformat, va dir que el seu objectiu era destruir-ho tot i matar a tot el que es creués amb ell. Carl Panrman va tenir una infància bastant dura. Als catorze anys va marxar de casa i per tant va deixar d’estar en contacte amb els seus pares. Després va estar en un reformatori on va ser testimoni directe de violència i tortures i per tant, l’inconscient del Carl Panrman és possible que quedés marcat per tot el que va viure, i per tant, va influir en la seva mentalitat i un cop fora del reformatori va decidir convertir-se en un assassí i maltractador.

Jeffrey dahmer Va néixer l’any 1960 i va morir l’any 1994. Era un assassí en sèrie que va assassinar a 17 homes i nens. Va ser un necrofílic i es va investigar i arribar a la conclusió de què havia comès actes de canibalisme.

INFÀNCIA: va viure a Ohio durant la seva infància, però de més gran es va mudar a Milwaukee. Col·leccionava els ossos dels peixos que pescava amb el seu pare i d’altres insectes morts. Als 10 anys va començar a torturar animals que trobava pel bosc i gaudia fentho. Era molt introvertit i tenia problemes d’alcoholisme i de drogues. Els seus pares el van convèncer d’anar a la Universitat però la va deixar un semestre després a causa de l’alcoholisme, el mateix que li va passar quan entrà a l’exèrcit. Es muda a Milwaukee i va ser allà quan va començar a assassinar i a aficionar-se a la necrofília i al canibalisme. En Jeffrey des de petit va ser rebutjat socialment i per tant creiem que això va afectar a la seva manera d’actuar i al seu caràcter. El seu inconscient és probable que guardés diferents situacions en les quals en Kenneth era rebutjat socialment, i per tant, creiem que el seu inconscient va poder influir en la seva mentalitat.

34

kenneth bianchi Nascut l’any 1951. És un assassí americà. Treballa juntament amb el seu cosí. Tots dos són coneguts com The Hillside Stranglers. Les seves víctimes eren sempre dones d’entre 12 i 28 anys.

Moltes d’aquestes eren abusades sexualment.

INFÀNCIA:

és fill d’una

prostituta, però va ser donat en adopció a una parella a Rochester. Era una persona molt intel·ligent, més intel·ligent que la mitjana d’intel·ligència de la seva edat, però perdia el control molt fàcilment. Li van diagnosticar un trastorn passiu agressiu als 10 anys i poc després un problema urinari que va ser molt humiliant per ell. Quan va traslladar-se a Los Angeles amb el seu cosí, va ser quan van començar a matar i a violar a les dones. La seva mare deia "Derrama orina todo el tiempo, muy difícil que haga amistad con alguien, aparte de que tiene espasmos". El marginaven a l’escola, però el pitjor de tot és que la seva mare natural i la seva mare adoptiva també el menyspreaven, per això va buscar una forma de protecció personal. Possiblement l’inconscient d’en Kenneth va gravar un conjunt de vivències que li va tocar viure. Des de petit el que va viure va ser el rebuig social, especialment per part de la seva mare. Això és possible que afectés a la vida d’en Kenneth es convertís en un assassí. És possible que aquell inconscient ple de rebuig social i afectat per la burla dels demés influís en la seva decisió de ser un assassí.

35

Conclusió C

reiem que la infància d’una persona té molt a veure a com serà questa persona quan sigui adulta. A més, en la infància és quan l’inconscient està més actiu. Es pot veure demostrat en les diferents hipòtesis que hem fet.

L’inconscient en principi emmagatzema informació, tal i com ja hem explicat

anteriorment en la part teòrica. L’inconscient també és l’encarregat de controlar els desitjos, les idees i les inspiracions, influenciats per el tipus d’informació que guarda l’inconscient. I és per això que pensem que cada una de les diferents infàncies que han viscut els anteriors assassins han sigut una de les causes per les qual van acabar sent assassins. Un 90% del assassins ho són perquè sí, perquè simplement són dolents, com podria ser en els anterior cassos (recordem que el que hem fet són simples hipòtesis). Un altre 10% són influenciats per diferents factors, i un d’ells és l’inconscient. Nosaltres hem pensat que els anteriors assassins ho han estat per causa de l’inconscient perquè tots han tingut una infància traumàtica, han estat testimonis de violència, o simplement han viscut rebutjats per la societat. Pensem que això afecta a l’inconscient i que fa que les persones en qüestió tinguin una personalitat i caràcter determinat.

Recordem que els diferents anàlisis que hem fet dels diferents assassins són simplement possibles causes, són hipòtesis segons el nostre coneixement.

36

CONCLUSIONS DEL TREBALL L’inconscient és un tema, dins la psicologia, molt estudiat, però tot i així encara segueix sent un gran misteri per als científics investigadors. De fet, la ment, tal i com ja hem dit anteriorment és un cos psicològic, no és palpable, i per tant, científicament és molt difícil estudiar-la. Nosaltres, ens esperàvem un treball més científic i comprovable, però hem vist que de la ment poques coses es poden afirmar certament. S’han fet molts estudis, proves, observacions i anàlisis, i a partir d’aquests s’ha pogut arribar a conclusions, tal i com van fer científics com Sigmund Freud, Carl Jung i molts altres. Gràcies a aquestes conclusions que s’ha pogut formular durant la història, s’ha arribat a la conclusió de què tres parts del cervell podrien estar involucrades en l’inconscient i els seus processos, que són el sistema límbic, el còrtex i les àrees sensorials del cervell.

Hem pogut arribar a la conlcusió de què l’inconscient és una part de la ment que sempre està en acció, sempre va arxivant informació sense cap mena de restricció. En principi, aquesta informació no és assequible. Pot ser assequible mitjançant algunes tècniques d’alliberament, com ara la hipnosi, els actes fallits, i molts altres mètodes d’alliberament.

A vegades, el fet de què emmagatzemi aquesta informació té una funció determinada, com per exemple, pel benestar de la persona.

Tal i com ens va dir l’Ester Martínez, una psicòloga de Tarragona, l’inconscient es manifesta en els lapsus, en els somnis i en forma de símptomes. I és aquesta última manifestació en la que el comportament de l’individu és afectat. Aquests símptomes poden ser depressions, atacs d’ansietat, ...

Hem pogut veure com realment l’inconscient afecta al comportament de la persona.

Hem pogut observar que en la infància és el moment on l’inconscient és més actiu, ja que és el moment en el que els éssers humans no tenim consciència (això dependrà de cada persona, però en principi, els primers anys de vida els éssers humans no tenen consciència). I per tant, la infància d’una persona és molt influent en el seu comportament. Això ho hem pogut veure demostrat en diferents assassins que van tenir una infància problemàtica i com va afectar a la seva vida adulta.

L’inconscient, al llarg de la història sempre ha estat la part de la ment més problemàtica i més misteriosa. Continua en estudi però tot i així segueix sent un gran enigma per a l’ésser humà.

36

Llibres:

Bibliografia

Carl G. Jung, Los complejos y el inconsciente, Alianza Editorial, Spain 1969 Sigmund Freud, Lo inconsciente, Ercilla, 1915 Bernard Nominé, Posició de l’inconscient, Seminari de textos del SPT curs 2012-13, 27 d’octubre de 2012.

Apunts Universitat Autònoma Medicina (Ariadna González).

Webs:

Amapsí, 31-03-2013

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hipnosi http:// www.sociedadhipnosis.com/catala/hipnosi_cat.html Viqiupèdia, 15-05-13 http://webcache.googleusercontent.com/search? q=cache:http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/s/o/ Asociaci%C3%B3n_libre.html 17-04-13 http://www.wordreference.com/definicion/catarsis 15-03-13

http://es.wikipedia.org/wiki/Inconsciente Viquipèdia, 07-03-2013

http://es.wikipedia.org/wiki/Catarsis Viquipèdia, 20-04-13

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196218 BioSofia, 19-03-2013

http://www.asesinatoserial.net/infancia_traumatica.htm i http://ca.wikipedia.org/wiki/Ted_Bundy

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ soci9zad.htm FiloXarxa, 21-02-2013

Infancia traumática, 10-05-13

http://es.wikipedia.org/wiki/Sigmund_Freud Viquipèdia, 07-03-2013

Viquipèdia, 19-05-13

http://es.wikipedia.org/wiki/ El_descubrimiento_del_inconsciente Viquipèdia, 07-03-2013 http://es.wikipedia.org/wiki/Pierre_Janet Viquipèdia, 12-03-2013 http://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Adler Viquipèdia, 26-05-13 http://es.wikipedia.org/wiki/Carl_Gustav_Jung Viquipèdia, 12-04-13 http://www.youtube.com/watch?v=MSP3A86isQg Youtube, patt0x, 08-03-2013 http://www.youtube.com/watch?v=myFnAaDxfIk Youtube, uned, 08-03-2013 http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/janet.htm Biografías y Vidas, 07-03-2013 http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195779 BioSofia VilaWeb, 24-03-2013 http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196218 BioSofia VilaWeb, 07-03-2013 http://www.xtec.cat/~fvilasec/freud/descobriment%20de %20inconscient.htm Xtec, 14-03-2013 http://definicion.de/psicoanalisis/ Definición.es, 24-03-2013 http://desverncultura.files.wordpress.com/2012/06/ linconscient-i-la-psicoanc3a0lisi1.pdf Patrimoni Cultural de Sant Just Desvern, 24-03-2013 http://www.definicionabc.com/ciencia/psicoanalisis.php Definiciónabc, 31-03-2013 http://www.xtec.cat/~jortiz15/concep.htm Xtec, 31-03-2013 http://amapsi.org/distancia/mod/wiki/view.php? id=349&page=Teor%C3%ADas+psicoanal%C3%ADticas

http://es.wikipedia.org/wiki/David_Berkowitz

http://www.xtec.cat/~jortiz15/concep.htm Xtec, 16-04-13 http://amapsi.org/distancia/mod/wiki/view.php? id=349&page=Teor%C3%ADas+psicoanal%C3%ADticas Amapsi, 29-04-13 http://es.slideshare.net/lalameyer/teora-del-psicoanlisis SlideShare, 16-05-13 http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ arquetipo.html Pensament, 16-05-13 http://www.sociedadhipnosis.com/catala/hipnosi_cat.html Sociedad Hipnosis, 13-04-13 http://www.psicoactiva.com/atlas/limbic.htm 12-05-13 http://www.inteligencia-emocional.org/articulos elcerebroemocional.htm Inteligencia Emocional 15-03-13 http://es.thefreedictionary.com/inconsciente The Free Dictionary, 30-04-13 http://www.e-torredebabel.com/Psicologia/Vocabulario/ Inconsciente.htm 14-05-13 http://www.youtube.com/watch?v=2iT8Qml74So YouTube, 23-05-13 http://www.scientology.es/what-is-dianetics/basicprinciples-of-scientology/the-parts-of-the-mind.html 27-04-13 http://ca.wikipedia.org/wiki/Ment Viquipèdia, 15-05-13

37

Valoració personal Durant dos trimestres, cada dimarts hem treballat i cada dijous hem parlat sobre un mateix tema: aquest treball de recerca, el nostre treball. Ara que ja està acabat és reconfortant veure tot el que hem fet i tot el que deixem enrere. Després de quasi 5 mesos treballant, el nostre resultat és satisfactori. Durant aquest camí, hi ha hagut adversitats però l’hem recorregut amb seguretat. La veritat és que ens vam espantar al principi, perquè pensàvem que no acabaríem o que el tema seria massa difícil, però finalment, a part d’alguns moments de nervis, ens hem organitzat bastant bé.

La decisió del tema va ser el primer repte, però finalment vam decidir l’inconscient, complex però molt interessant. Alguns apartats han estat difícils de dur a terme a causa de la seva complexitat. També hi ha hagut moments molt interessants, com per exemple l’entrevista amb l’Ester Martínez.

Un altre aspecte a remarcar és l’elecció de la parella: creiem que haver-nos escollit l’un a l’altre per fer aquests treball ens ha anat molt bé perquè el que li falta a un, a l’altre no, i creiem que el treball és una mescla de dos personalitats que a sorgit a partir del perfeccionisme de la Mar i la disciplina de l’Arnau.

Els dos tenim un estil bastant semblant i junts podem fer-ne un diferent. Ha estat còmode treballar junts.

Tots dos estem satisfets de la feina que hem fet, tant teòrica com pràctica. Esperem que els hi hagi agradat!