PER NOMÉS
2,50€
¡NOVA!
LA REVISTA QUE ALIMENTA LA MENT
LA PEL·LÍCULA DE YO-ROBOT PER NOMÉS
1€
+ CIÈNCIA
LA ROBÒTICA HISTÒRIA EL PASSAT DE LA ROBÒTICA
Núm.1
MEDICINA PRÒTESIS
IDEOLOGIA TRANSHUMANISME
VIDA ROBOTS A CASA
+ CIÈNCIA ESPECIAL HUMANOIDES
NATURA ROBOTS ANIMALS
+ COSES
ISAAC ASIMOV LA BIÒNICA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL CYBORGS?
CURIOSITATS
LES TRES LLEIS DE LA ROBÒTICA LLUC CARDONER
+
A I C N È I C
Any edició: 2011 2010-2011 Curs: ESO - 4 Redactor: LLUC CARDONER
O1
R NÚME
ESCRIU-NOS
Email: plusciencia@revista.com Web: www.plusciencia.cat
¡ALIMENTA LA TEVA MENT! H
ola, benvingut a un nou número de Plus Ciència. Aquest és el primer número d’aquest any. Aquí trobaràs molta informació i aprendràs coses noves. Aquest mes entrem al món de la robòtica. Descobriràs qui era Isaac Asimov, la història de les pròtesis i moltes coses més. A més a més, a l’apartat d’ideologia podràs saber què pensen els transhumanistes del futur i les màquines. També et submergiràs dins el món dels robots humanoides, els coneixeràs i sabràs què poden fer cada un. Tot això és només una petita part del que descobriràs... Endavant, passa la pàgina. Esperem que gaudeixis amb la revista.
+ SABER
APUNTA’T-HI JA! SUBSCRIU-TE I REBRÀS LA REVISTA CADA MES PER NOMÉS 22 € ELS 3 PRIMERS NÚMEROS GRATIS! TRUCA AL 93 244 56 67 O ENTRA A WWW.PLUSCIENCIA.CAT 2
sumari LES TRES LLEIS DE LA ROBÒTICA
?
Què és un robot? Qui és Isaac Asimov?
pàg: 4
EL PASSAT DE LA ROBÒTICA Quan es va utilitzar la paraula robot per primer cop? Quin va ser el primer robot inventat?
pàg: 6
PRÒTESIS Què passa si has perdut un membre? Ara pots utilitzar les pròtesis robòtiques.
pàg: 8
ROBOTS A CASA Tens un petbot a casa? O un robot que t’aspiri durant tota la setmana quan no ets a casa? Els robots ja han arribat a casa nostra
pàg: 14
EL TRANSHUMANISME Què passarà en un futur amb la tecnologia i la robòtica? Els transhumanistes en saben la resposta. Nanotecnologia, cyborgs, nanorobots...
pàg: 10
HUMANOIDES Robots que imiten l’ésser humà. Són igual que nosaltres?
pàg: 16
ROBOANIMALS Què és la biomimètica? Pot un robot imitar una aranya, un gat o un cuc?
pàg: 20 3
A I C N È + CI
?
Les tres lleis de la robòtica
ITATS
S CURIO
Isaac Asimov Va ser un escriptor i bioquímic soviètic, nacionalitzat nord-americà. Va néixer a Petrovichi, en la llavors República Socialista Soviètica de Bielorússia. Excepcionalment prolífic, va escriure d’obres de ciència ficció, història i divulgació científica.
Què és la robòtica? La robòtica és la ciència i la tecnologia dels robots. S’ocupa del disseny, de la manufactura i les aplicacions dels robots. La robòtica combina diverses disciplines com ara: la mecànica, l’electrònica, l’informàtica, la intel·ligència artificial i l’enginyaria. Altres àrees importants en robòtica 4 són l’àlgebra i els autòmats programables.
La robòtica estudia el disseny i construcció de màquines que puguin exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l’ésser humà o tasques que requereixen la intervenció d’una màquina.
Què és un robot? Robot ve de la paraula txeca robbota que vol dir servitud o treball forçat. El nom de robot el va usar per primera vegada l’escriptor Karel Capek el 1917 per referir-se en la seva obres a màquines amb forma humanoide. Un robot és un dispositiu generalment mecànic, que desenvolupa tasques
automàticament, ja sigui amb la supervisió humana directa, a través d’un programa informàtic predefinit o seguint un conjunt de regles generals, utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial. Generalment aquestes tasques substitueixen, imiten o estenen el treball humà, com la manipulació d’objectes pesats o perillosos, el treball a l’espai, etc.
Les tres lleis de la robòtica van ser escrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat “Runaround”, del 1942, recollit dins del llibre “Jo, robot”.
1
Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2
Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3
Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l’estructura del seu “cervell” està construïda al voltant d’elles; de fet, construir robots que no s’hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans. Segons Isaac Asimov, la Propòsit Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció per als éssers humans. Segons el propi Asimov, la concepció de les lleis de la robòtica volia contrarestar un suposat “complex de Frankenstein”, és a dir, un temor que l’ésser humà desenvoluparia davant d’unes màquines que hipotèticament poguessin revelar-se i alçar-se contra els seus creadors. Si un robot desobeís tan sols una de les lleis, el cervell del robot resultaria danyat irreversiblement i el robot moriria. A un primer nivell no presenta cap problema dotar els robots amb aquestes lleis. Al capdavall, són màquines creades per l’home per al seu servei. La complexitat és que el robot pugui distingir quines són totes les situacions que abasten les tres lleis, és a dir poder deduir-les en el moment. Per exemple saber en determinada situació si una persona està corrent perill o no, i deduir quina és la font del dany. Les tres lleis de la robòtica
concepció d’aquestes lleis volia contrarestar el temor a que els robots es poguessin rebel·lar i atacar als seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s’ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats).
representen el codi moral del robot. Un robot actua sempre sota els imperatius de les seves tres lleis. Per a tots els efectes, un robot es comportarà com un ésser moralment correcte. Però, és lícit preguntar: És possible que un robot violi alguna de les seves tres lleis? És possible que un robot “danyi” a un ésser humà? La major part de les històries de robots d’Asimov es basen en situacions en les que tot i les tres lleis, podríem respondre a les anteriors preguntes amb un “sí”. Asimov crea un univers en què els robots són part fonamental al llarg de deu mil anys d’història humana, i segueixen tenint un paper determinant durant deu mil anys més. És lògic pensar que el nivell de desenvolupament dels robots variaria amb el temps, incrementant el seu nivell de complexitat cada vegada més. Segons Asimov, un robot no raona, és lògic.
Runaround Runaround és una història curta de ciència ficció d’Isaac Asimov, amb els seus recurrents personatges Powell i Donovan. Va ser escrita a l’octubre de 1941 i publicat per primera vegada en l’edició del març 1942 de Astounding Science Fiction. Igual que moltes de les històries de robots d’Asimov, el tema és l’aplicació de les Tres Lleis de la Robòtica. Amb això que les ambigüitats lèxiques de les lleis es fan servir per crear un dilema.
- Els humans tenen somnis. Fins i tot els gossos tenen somnis, però no tu. Tu ets només una màquina. Una imitació de la vida. Pot un robot escriure una simfonia? Pot un robot convertir un llenç en una obra mestra? Pel·licula: Yo, Robot
5
A I C N È + CI RIA HISTÒ
Durant segles, l’ésser humà ha construït màquines que imiten parts del cos humà. Els antics egipcis van unir braços mecànics a les
EL PASSAT DE
estàtues dels seus déus. Els grecs van construir estàtues que operaven amb sistemes hidràulics, les quals eren utilitzats per fascinar els adoradors
Màquina de Jacquard
1805 Nina robot de Henri Mallardert
dels temples. L’inici de la robòtica actual pot fixar-se en la indústria tèxtil del segle XVIII, quan Joseph Jacquard inventa el 1801 una màquina tèxtil programable mitjançant targetes perforades.
La paraula robot es va utilitzar per primera vegada el 1920 en
Després, la Revolució Industrial va
S.I a.C.
S.IV a.C
S’han trobat descripcions de més de 100 màquines i autòmats, incloent un artefacte amb foc, un òrgan de vent, una màquina operada mitjançant una moneda i una màquina de vapor.
El matemàtic grec Arquites de Tàrent va construir una au mecànica que funcionava amb vapor i a la que va anomenar “La paloma”.
1801
1800
Joseph Jacquard inventa una màquina téxtil programable mitjançant targetes perforades.
Joguines mecàniques japonesos que serveixen te, disparen fletxes i pinten de Hisashige Tanaka.
1805
1920
Henri Maillardert va construir una nina mecànica que era capaç de fer dibuixos.
Es va utilitzar per primera vegada la paraula robot.
1971
1966
El “Standford Arm’’, un petit braç de robot d’accionament elèctric, es va desenvolupar a la Standford University.
Trallfa, una signatura noruega, va construir i instal·lar un robot de pintura mitjançant polvorització.
1975 Braç manipulador programable universal anomenat PUMA i inventat per Victor Scheinman.
6
impulsar el desenvolupament d’aquests agents mecànics. A més d’això, durant els segles XVII i XVIII a Europa van ser construïts ninots mecànics molt enginyosos que tenien algunes característiques de robots.
LA ROBòTICA una obra anomenada “Els Robots Universals de Rossum”, escrita pel dramaturg txec Karel Capek. La seva trama tractava sobre un home que va fabricar un robot i després aquest últim mata a l’home. Actualment, el concepte de robòtica ha evolucionat cap als sistemes mòbils autònoms, que
són aquells que són capaços de desenvolupar per si mateixos en entorns desconeguts i parcialment canviants sense necessitat de supervisió. En l’actualitat, la robòtica es debat entre models summament ambiciosos, com és el cas de l’IT, dissenyat per expressar emocions,
el COG, també conegut com el robot de quatre sentits, el famós SOUJOURNER o el LUNAR ROVER, vehicle de turisme amb control remots, i altres molt més específics com el Cypher, un helicòpter robot d’ús militar, el guàrdia de trànsit japonès ANZEN TARO o els robots mascotes de Sony.
10 d.C.
1206
L’enginyer Heró d’Alexandria va crear nombrosos dispositius automàtics que els usuaris podien modificar, i va descriure màquines accionades per pressió d’aire, vapor i aigua .
Primer robot humanoide programable inventat per Al-Jazari. Al-Jazari
1738 Jacques de Vaucanson va exposar diversos autòmats de mida natural: un flautista, un músic amb un flabiol i un ànec. L’ànec mecànic podia agitar les ales, moure el coll i menjar de la mà de Vaucanson, per a després fer l’efecte de digerir el menjar excretar una substància emmagatzemada en un compartiment amagat.
Ànec de Jacques de Vaucanson
1495 Leonardo da Vinci (1452-1519) va dissenyar els plànols per a un robot humanoide. Era un cavaller mecànic ara conegut com el robot de Leonardo, que podia seure, alçar els braços i moure el cap i la mandíbula. Es desconeix si va intentar construir el mecanisme.
1921
1948
Apareix el primer autòmat de ficció anomenat “robot”, en el llibre R.O.R.
Exhibició d’uns robots amb comportament biològic simple anomenat Elsie i Elmer. El seu inventor és William Grey Walter.
1961
1954
El robot Unimat es va instal·lar a la Ford Motors Company
Devol dissenya el primer robot programable.
2000 1978 Unimation va introduir el robot PUMA per a tasques de muntatge, basant-se en dissenys obtinguts en un estudi de la General Motors.
Robot Humanoide capaç de desplaçarse de forma bípede i interactuar amb les persones. Va rebre el nom d’ ASIMO, creat per Honda.
7
A I C N È + CI INA MEDIC
LES PRÒTESIS
Gràcies a la tecnologia i a la medicina avui en dia una persona que té un membre amputat el pot substituir per un membre artificial: les pròtesis. Al llarg de la història han evolucionat i s’han anat millorant Història L’avenç en el disseny les de pròtesis ha estat lligat directament amb l’avanç en el maneig dels materials emprats per l’home, així com el desenvolupament tecnològic i la comprensió de la biomecànica del cos humà. La primera pròtesi de membre superior registrada data de l’any 2000 a. C.. Va ser trobada en una mòmia egípcia. La pròtesi estava subjecta a l’avantbraç per mitjà d’un cartutx adaptat a aquest. Amb el maneig del ferro, l’home va poder construir mans més resistents i que poguessin ser utilitzades per portar objectes pesants, com és el cas del general romà Marcus Sergius, que durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC) va fabricar una mà de ferro per
8
Mà d’ altRuppin construida amb ferro al 1400
Pròtesi d’una mà amb el polze mòbil i un ganxo
La substitució per pèrdua de membres humans per artefactes diferents dels naturals és una realitat des de fa més de dos mil anys. Amb el temps els
invents en els camps de la robòtica, en particular de la biònica, han proporcionat a l’ésser humà extremitats complementàries que cada dia es perfeccionen. espatlla oposada al braç emputat, donant origen a les pròtesis autopropulsades. Més tard el Comte Beafort dóna a conèixer un braç amb flexió del colze activat en pressionar una palanca contra el tòrax, aprofitant també l’espatlla oposada com a font d’energia per als moviments actius del colze i la mà. La mà constava d’un polze mòbil utilitzant un ganxo.
L’origen de les pròtesis activades pels músculs del monyó es dóna a Alemanya a ell, amb la qual portava l’època. Els dits podien gràcies a Sauerbruch, el la seva espasa. Aquesta obrir-se o tancar-se. A més qual aconsegueix idear com és la primera mà de ferro constava d’una palanca connectar la musculatura registrada. per mitjà de la qual el braç flexora de l’avantbraç En la recerca de millores a podia realitzar la flexió o amb el mecanisme de la l’any 1400 es va fabricar la extensió a nivell de colze. mà artificial. Mitjançant mà d’alt-Ruppin construïda Aquesta pròtesi va ser varetes d’ivori, que feia també en ferro, constava realitzada per a un amputat passar a través de forats, d’un polze rígid en oposició fins el colze. Ambroise feia possible que la pròtesi i dits flexibles, els quals Paré va fer la primera mà es mogués de forma activa eren flexionats passivament, estètica de cuir, de manera a causa de la contracció aquests es podien fixar que dóna un nou gir a la muscular. mitjançant un mecanisme utilització de materials per És fins a 1946 quan es de trinquet i a més tenia un al disseny de pròtesis de creen sistemes de propulsió canell mòbil. membre superior. assistida, donant origen a les pròtesis pneumàtiques i No és sinó fins al segle Al segle XIX es fan servir elèctriques. Un sistema de XVI, que el disseny del el cuir, els polímers naturals propulsió assistida és aquell mecanisme de les pròtesis i la fusta en la fabricació en el que el moviment és de membre superior es veu de pròtesis. Entre les activat per algun agent millorat considerablement, innovacions més importants extern al cos. gràcies al metge militar al disseny de les pròtesis Entre els països amb francès Ambroise Paré, qui de membre superior, hi major avanç tecnològic i va desenvolupar el primer ha la de l’alemany Peter investigació sobre pròtesi, braç artificial mòbil al Beil. El disseny de la mà es troben Alemanya, Estats nivell de colze, anomenat compleix amb el tancament Units, França, Anglaterra i “Le petit Loraine”. El i l’obertura dels dits, Japó. mecanisme era relativament però és controlada pels senzill tenint en compte moviments del tronc i
Tipus de pròtesis Tota pròtesi artificial activa necessita una font d’energia d’on prendre la seva força, un sistema de transmissió d’aquesta força, un sistema de comandament o acció i un dispositiu que faci la funció. Elèctriques Aquestes pròtesis utilitzen motors elèctrics en el dispositiu terminal, amb una bateria recarregable. Aquestes pròtesis es controlen de diverses formes, ja sigui amb un servocontrol, amb botó polsador o amb interruptor d’arnès. En certes ocasions
l’electricitat requerida per alimentar una bombeta Aquestes pròtesis són avui elèctrica L’ús de sensors anomenats en dia el tipus de membre elèctrodes que entren en artificial amb més alt grau de rehabilitació. Sintetitzen contacte amb la superfície de la pell permet registrar el millor aspecte estètic, tenen gran força i velocitat el senyal EMG. Un cop registrada, aquest senyal de prenssió, així com s’amplifica i és processada moltes possibilitats de després per un controlador combinació i ampliació. que commuta els motors de El control mioelèctric es la mà, el canell o el colze basa en el concepte que, sempre que un múscul en el per a produir moviment i cos es contrau o es flexiona, funcionalitat. Aquest tipus de pròtesi es produeix una petita senyal elèctrica (EMG) que té l’avantatge que només requereixen que l’usuari es crea per la interacció flexioni els seus músculs química en el cos. Aquest per operar-la, a diferència senyal és molt petita (5de les pròtesis accionades 20 μV un micro-volt és pel cos que requereixen el una milionèsima part d’un moviment general del cos. volt). Per posar això en Tenen com a desavantatge perspectiva, una bombeta elèctrica típica utilitza 110- que usen un sistema de bateria que requereix 120 volts, de manera que manteniment per a la seva aquest senyal és un milió recàrrega, descàrrega, i cal de vegades més petita que Mioelèctriques
Híbrides Una pròtesi híbrida combina l’acció del cos amb l’accionament per electricitat en una sola pròtesi. En la seva gran majoria, les pròtesis híbrides serveixen per
a individus que tenen amputacions o deficiències transhumerals (a dalt del colze) Les pròtesis híbrides utilitzen amb freqüència un colze accionat pel cos i un dispositiu terminal controlat en forma mioelèctrica.
es combinen aquestes formes per a la seva millor funcionalitat. S’usa un socket que és un dispositiu intermedi entre la pròtesi i el monyó. És més costosa la seva adquisició i reparació, existint altres desavantatges evidents com són la cura a l’exposició d’un medi humit i el pes de la pròtesi.
reemplaçar-la sovint. A causa del pes del sistema de bateries i dels motors elèctrics, les pròtesis accionades per electricitat tendeixen a ser més pesades que altres opcions protèsiques. Una pròtesi accionada per electricitat proporciona un major nivell de tecnologia, però a un major cost.
La biònica La biònica és, d’acord a una definició donada en 1960 per Jack Steele, de la US Air Force, l’anàlisi del funcionament real dels sistemes vius i, un cop descoberts els seus secrets, materialitzar-los en els aparells. Aquesta definició ens podria indicar que el primer enginyer biònic va ser Leonardo da Vinci, qui va estudiar els principis de funcionament dels éssers vius per aplicarlos en el disseny de màquines. Atès que les pròtesis s’utilitzen per a substituir l’extremitat perduda d’una persona, els principis de funcionament que s’han d’estudiar per reproduir són precisament els que té aquesta extremitat, de manera que el disseny de pròtesis és inherentment una activitat de l’enginyeria
Pròtesi mioelèctrica
Pneumàtiques Aquestes pròtesis són accionades per àcid carbònic comprimit, que proporciona una gran
quantitat d’energia, encara que també presenta com inconvenient la complicació dels seus aparells accessoris i del risc de l’ús de l’àcid carbònic.
9
A I C N È + CI
OGIA IDEOL
TRANSHUMANISME
El transhumanisme és un moviment intel·lectual i cultural internacional que dóna suport a l’ús de la ciència i la tecnologia per millorar la ment, el físic, les habilitats i les aptituds humanes i superar el que es consideren com els aspectes indesitjables i innecessaris de la condició humana com són la incapacitat, el patiment, la malaltia, l’envelliment i la mort involuntària.
Humanity +
Sabem que els humans som el producte de milions de anys d’evolució. Potser per això, l’oportunitat que els humans puguem intervenir i alterar el nostre propi procés evolutiu s’ha considerat “la idea més perillosa del món”.
És la organització més representativa del moviment transhumanista. Els seus seguidors estan convençuts que els avanços tecnocientífics permetran modificar el cos i la ment humana, per deixar en un segon pla l’evolució biològica. La idea base és que els humans puguem arribar a ser capaços de dissenyar-nos a nosaltres mateixos. D’aquesta forma, podrem escollir el tipus d’organisme en el que ens volem convertir. Raymond Kurzweil, el que va predir que algun dia un ordinador guanyaria una partida
d’escacs a un humà, ha sentenciat que només queden dos o tres dècades perquè arribem a aquest moment.
Segons els transhumanistes l’evolució de l’ésser humà s’estructura de la següent manera: primer hi ha l’univers inanimat, seguidament hi ha la vida no conscient, després es troba la humanitat i, en un futur es troba el transhumanisme seguit de la post humanitat.
Dura oposició Les crítiques al transhumanisme són moltes i parteixen de diferents arguments. El primer d’ells és que no tindrem les tecnologies necessàries per realitzar aquests canvis. Però Kurzweil, que és un dels grans defensors de la singularitat, ens recorda la llei de Moore: el número de transistors d’un chip es duplica, més o menys, cada 18 mesos. Segons Kurzweil, aquesta llei no s’aplica només als ordinadors, sinó també a altres tecnologies. Quan es va iniciar la seqüència del genoma humà, al 1990, els crítics van dir que, segons la velocitat amb la que es podia realitzar aquesta operació, es trigaria milions d’anys en completar tot el mapa. Però en 13 anys es va poder llegir les 3000 milions de lletres que integren el nostra ADN. El que mou la filosofia transhumanista és la erradicació de qualsevol causa de sofriment derivat
10
de malalties, l’envelliment o, fins i tot, la mort. L’objectiu és aconseguir el màxim desenvolupament humà. Però, llavors, què passarà amb aquells que no puguin tenir accés als avenços tecnològics? Es crearia un ordre social diferent amb individus superiors i inferiors predestinats abans de néixer. Si l’evolució tecnològica s’imposa a la biologia ens veurem obligats a definir què és un ésser humà. En les tecnologies futures anunciades pels transhumanistes encara es veuen parts de la ciencia-ficció, però fa tres dècades ningú podria haver previst
el que internet i les tecnologies de la comunicació portarien i com canviaria la societat. Però, com podem saber què ens espera en el futur?
La declaració transhumanista 1 .- En el futur, la humanitat canviarà de manera radical a causa de la tecnologia. Preveiem la viabilitat de redissenyar la condició humana, incloent paràmetres com ara l’inevitable envelliment, les limitacions dels intel·lectes humans i artificials, la psicologia indesitjable, el sofriment i el nostre confinament al planeta Terra.
5 .- De cara al futur, és obligatori tenir en compte la possibilitat d’un progrés tecnològic dramàtic. Seria tràgic si els potencials beneficis d’aquest progrés tecnològic no es materialitzessin a causa d’una tecnofòbia injustificada i prohibicions innecessàries. D’altra banda, també seria tràgic que s’extingís la vida intel·ligent a causa d’algun desastre o guerra ocasionats per les tecnologies avançades.
2 .- La investigació sistemàtica s’ha d’enfocar cap a entendre aquests desenvolupaments futurs i les seves conseqüències a llarg termini. 3 .- Els transhumanistes creuen que, acceptant les noves tecnologies, els humans tindran una major probabilitat d’utilitzar-les per al seu profit que si intenten condemnar-les o prohibir-les. 4 .- Els transhumanistas defensen el dret moral d’aquells que vulguin utilitzar la tecnologia per ampliar les seves capacitats mentals i físiques i per millorar el seu control sobre les seves pròpies vides. Busquen creixement personal més enllà de les actuals limitacions biològiques.
6 .- El transhumanisme defensa el benestar de tota consciència (sigui en intel·lectes artificials, humans, animals o possibles espècies extraterrestres) i inclou molts principis de l’humanisme laic modern. El transhumanisme no dóna suport a cap grup o plataforma política determinada. 7 .- Els transhumanistes necessiten crear fòrums on la gent pugui debatre racionalment què s’ha de fer. També volen un ordre social en què les decisions serioses es puguin dur a terme.
La filosofia transhumanista promou l’erradicació del sufriment derivat de les malalties.
Cyborg, siliborg o symborg? Tu esculls. Del mico al... L’home decidirà la seva evolució i podrà triar si transformar-se en cyborg, siliborg, symborg o un altre tipus d’organisme, segons els transhumanistes. La idea base que tenen és que els humans siguem capaços de dissenyarnos a nosaltres mateixos. D’aquesta manera, podrem escollir en què ens volem convertir.
Un ciborg és un organisme cibernètic que té part de materia viva i dispositius electrònics. Aquests dispositius serveixen per millorar les capacitats de la part orgànica mitjançant la tecnologia. Un siliborg és un organisme creat amb silici a partir d’un ADN artificial. Un symborg és un individu reencarnat que resideix en un entorn interconectat.
11
Homo Bionicus - La nova evolució La odisea del transhumanisme està en marxa. Molts invents tecnològics milloraran la qualitat de vida dels humans. I els que estan per arribar, a més a més, potenciaran les aptituds del cos.
Possibilitats en un futur
Els transhumanistes preveuen una sèrie de possibilitats que van des d’un futur immediat a possibilitats extremes com l’extinció de la vida intel·ligent. En general el futur és vist com una forma bastant estranya o confusa, però, sens dubte, plè de possibilitats molt excitants. Algunes d’aquestes possibilitats, que seran discutides a continuació, són bastant exòtiques i actualment semblen extretes d’una novel·la de ciència ficció.
Píndoles de la Màquines en la seva vida. En personalitat superintel·ligents alguns casos els efectes Aquestes noves drogues, La superintel·ligència col·laterals d’aquests nous és qualsevol forma medicaments són negatius. amb el suport de la teràpia genètica, poden modificar d’intel·ligència Al contrari que els la personalitat i ajudar artificial basada en la narcòtics que produeixen a superar la timidesa, capacitat del sistema un caos en la química d’autoaprenentatge. cerebral, “La tecnologia ens eliminar la gelosia, Aquestes xarxes neuronals causant un ha permés als incrementar artificials serien capaces de curt període humans colonitzar la creativitat superar els millors cervells d’eufòria i augmentar humans en pràcticament seguit d’un tots els hàbitats” la capacitat qualsevol disciplina, des període de emocional. de la creativitat científica depressió, aquestes noves fins al sentit comú i les drogues d’ús clínic tenen Colonització espacial habilitats socials. Molts una alta especificació En el present, la científics pel que fa colonització espacial és Superintel·ligència a l’actuació han tecnològicament possible presentat sobre un capaç de superar però altament cara. A l’argument els millors cervells neurotransmissor mesura que els costos que tant la determinat o baixin serà possible des maquinària humans. algun subtipus necessaria de receptor. Així del punt de vista econòmic i polític començar a com el programatge eviten els efectes negatius colonitzar l’espai. El requerit per a la sobre la consciència del centre de l’assumpte és superintel·ligència seran subjecte: ell o ella no es que, un cop que s’hagi desenvolupats durant sentirà drogat i ajudarà fundat una colònia aquest segle. a mantenir constant un autosostenible capaç alt nivell anímic sense d’enviar les seves pròpies Benestar emocional a provocar addicció. sondes colonitzadores, través del control dels s’arribarà a un procés centres del plaer Actualment, una minoria que respon favorablement als antidepressius té la possibilitat d’experimentar una eufòria sostenible. Avui es troben en desenvolupament fàrmacs que prometen a un nombre creixent de gent reduir dràsticament la incidència d’emocions negatives
12
Nanorobots que viatgen per la sang reparant teixits .
exponencial pel que fa a l’augment d’aquestes colònies. Aquestes colònies es podran expandir sense una intervenció des de la terra a través de la nostra galàxia. Òbviament aquesta seqüència d’esdeveniments estan molt per sobre del temps d’una vida humana, però sens dubte és molt interessant saber que estem tan propers a iniciar aquesta cadena d’esdeveniments que ens portarà a omplir l’univers amb els nostres descendents. Nanotecnologia molecular La nanotecnologia és el disseny i construcció de màquines amb una precisió a escala atòmica. Inclou la producció de dispositius que permetrien col·locar els àtoms individualment de manera que puguin construir qualsevol estructura químicament possible. Un exemple de nanotecnologia limitada és la biologia. En la biologia tenim la cèl·lula que és un sistema que es pot autoduplicar i que és capaç de produir un ampli rang de proteïnes. Però el problema bàsic per a la nanotecnologia és poder construir el primer dispositiu que
Què farem amb el nostre ADN?
permeti col·locar els l’envelliment i estimular àtoms individualment. el rejoveniment i la És un problema molt reparació dels teixits de difícil de resoldre i fins forma indefinida. És ara s’han presentat dues possible que una tasca aproximacions possibles d’aquest tipus només per resoldre el problema. pugui ser portada a terme Una d’elles és construir el per la nanotecnologia. que la natura ha aconseguit Mentrestant només i utilitzar la bioquímica per existeixen tractaments amb a dissenyar noves proteïnes hormones, l’efectivitat de que es puguin utilitzar. les quals no està provada i, L’altre intent és provar a més, solen ser molt cars. de construir Internet ha estructures Extinció causat un gran atòmiques de la vida utilitzant impacte en la intel·ligent sondes per forma de vida de Un dels riscos intentar ubicar de les noves la gent. cada àtom tecnologies al seu lloc. és la seva Qualsevol d’aquests dos indeguda utilització. mètodes pot arribar a ser Actualment ja trobem usat en forma conjunta exemples com la guerra, per obtenir el resultat els accidents nuclears desitjat. Encara o les accions Serà possible cal molta terroristes que investigació per utilitzar involucren armes fer possible la químiques o teràpies del nanotecnologia, bacteriològiques. i sens dubte la tipus genètic La seva aparició per bloquejar nanotecnologia, no es donarà per exemple, el procés de en un parell pot posar grans d’anys però es l’envelliment perills a la nostra tornarà en una existència si realitat durant aquest segle. és utilitzada per grups terroristes o algun govern Ampliació de amb males intencions. l’expectativa de vida Serà possible utilitzar El món interconnectat teràpies del tipus genètic Internet ha causat un i altres mètodes biològics gran impacte en la per bloquejar el procés de forma de vida de la
gent i les seves recents ramificacions s’estan començant a estendre. Aquesta és una àrea en la qual el canvi radical ja ha estat experimentat per molta gent i la discussió sobre aquest canvi ja és àmpliament discutit en els mitjans. Reanimació dels pacients La suspensió criogènica és un mètode en el qual un humà és congelat perquè el seu cos no es degradi. Els pacients que han estat posats en suspensió criogènica amb els mètodes actuals és possible que només puguin ser reanimats amb l’existència d’una nanotecnologia ja madura. Suposant que la nanotecnologia pugui portar-los de tornada a la vida, pot ser possible que els individus del futur no estiguin interessats a reviure a humans del passat. La probabilitat de tornar des de la mort és de només un 5% o 10%. Existència post-biològica Si podem realitzar un escaneig de la matriu sinàptica (consciència, pensaments, emocions, etc.) d’un individu i reproduir-la dins d’un ordinador, llavors serà possible emigrar des del nostre cos biològic a un substrat purament digital. Si tenim la seguretat que tenim diverses còpies de la nostra matriu sinàptica,
Nanorobots i nanotecnologia Els transhumanistes diuen que en el futur la biologia, la informàtica, la química... evolucionaran. Una d’aquestes ciencies que evolucionara és la tecnologia, i dins d’aquesta es troba la robòtica. Ja avui en dia s’han començat a fer projectes de nanorobots que repararan les cèl·lules i eliminaran tumors. La nanotecnologia també farà un pas important i tindrà múltiples aplicacions, com la pell artificial amb biosensors que reaccionen a la llum canvant la textura i el color. realment podrem gaudir de períodes de vida il·limitats. Sens dubte això requereix l’ús de la nanotecnologia, però hi ha també altres formes menys extremes de fusionar la ment humana amb l’ordinador i avui s’estan desenvolupant interfícies del tipus neuroxip. Aquesta tecnologia està en els seus passos inicials i en el futur podrem connectar de forma directa amb el ciberespai.
La suspenció criogènica consisteix en congelar un cos per a que es conservi.
13
A I C N È + CI robots VIDA
Els imparables avenços de
Robopets
Robots mascotes capaços de interactuar amb les persones. El més famós és l’Aibo de Sony, però el gosset I-Cybiee no es
OGIA IDEOL
a casa
l’electrònica i del software van fer realitat el que abans podia ser un caprici de la ciència ficció: robots de
tota mena convivint amb els humans i ajudant amb les tasques de la llar. A partir de 2007 han estat en servei més de 4 milions de robots domèstics i cada
cop se’n produeixen més i millors. Els preus són cada dia més accessibles i hi ha cada vegada més empreses interessades en la seva fabricació.
queda enrere: reconeix veus, parla, dóna voltes, balla i aixeca el cap. O RoboPuppy, una espècie de dàlmata mecànic que fins i tot es posa sobre
dues potes en rebre al seu amo. També hi ha el Ibotz Antó, un insecte que evita els obstacles gràcies als seus ulls d’infrarojos. Tots aquests robots han estat
dissenyats amb sensors que puguin captat els estímuls de l’entorn que els envolta. Amb això han aconseguit crear robots que es comporten com els animals de veritat.
Aibo Aibo, paraula del japonès que vol dir “amic”, és un robot mascota creat per la companyia SONY. Té la forma d’un cadell de gos. Disposa d’una gran quantitat de sensors que li permeten evitar els obstacles com ara els objectes en una casa. La seva cua és una antena, i a més a més el gosset té un “Sentit del Tacte”. Sota la disfressa de gos, Aibo pot interactuar amb humans. Pot reconèixer gestos i fins i tot l’actitud corporal del seu amo. És sensible a les carícies i té una agilitat completa pel que fa a capacitat de moviments, flexibilitat i equilibri. A part de tot
això, el que el diferencia de tots els altres és que aprèn. Segons SONY, Aibo té emocions i instints programats en el seu “cervell”. Segons la situació, Aibo mourà les cames vigorosament o mostrarà mal humor si no rep l’atenció que demana. La manera com responem a les expressions emocionals d’Aibo afecta enormement la seva personalitat i creixement. Dins de les ciències, Aibo s’ha estudiat en el camp de la intel·ligència artificial. Aquest petit gos robot té un ordinador, un sistema de visió i alguns motors d’articulació.
I-Cybie
14
I-Cybie és una mascota robòtica que s’assembla a un gos. Va ser fabricat per Electronics Silverlit. L’I-Cybie respon al so, al tacte i a les ordres de veu a través d’un control remot. L’ I-Cybie té una quantitat limitada d’intel·ligència artificial i no és capaç d’aprendre. L’I-Cybie és una de les primeres mascotes robot en el mercat que pot carregar-se a si mateix a través del seu Walk-Up. I-Cybie està format per diferents tipus de sensors que li permeten interactuar amb el seu entorn. Aquest robot té sensores de moviment que detecten el moviment del seu voltant, sensors
d’obstacles que permeten al robot no xocar, sensors de tacte que fan que l’I-Cybie sàpiga quan el toquen, sensors de so per a reconeixer veus i sorolls, sensors d’inclinació que indiquen al robot en quina posició està, sensors de llum que li permeten saber si és fosc o no... L’I-Cybie pot fer diferents coses com ara seure, moure la cua, estar de guàrdia, donar la pota, fer pipí, ballar, udolar i moltes coses més. Aquesta mascota robot té cinc estats d’ànim diferents: feliç, content, trist, cansat, malalt. Cadascun d’aquests estats d’ànim s’expressa amb una posició del cos diferent i amb una col·locació dels ulls diferent en resposta a estímuls externs.
Per què continuar escombrant i aspirant si hi ha la tecnologia necessària per no haver-
Deepoo El Robot Aspirador Deepoo neteja tot tipus de sòls de manera exhaustiva. El seu potent sistema d’aspiració permet fer una neteja impecable, sense haver de preocupar-se de la molesta i monòtona tasca d’escombrar i aspirar. El robot Deepoo deixarà de treballar quan la càrrega de la bateria sigui massa baixa, quan la caixa de pols estigui plena, o quan algun dels seus raspalls s’hagi encallat. L’alarma emetrà un so i començarà a parpellejar una llum vermella. A més a més disposa de dos raspalls laterals que li permeten realitzar una efectiva neteja de les cantonades, així com de la pols enganxada a les parets. Es pot triar el programa que millor s’adapti a les necessitats de l’usuari en cada moment. També posseeix dos sensors detectors de pols, que li permeten al robot que s’adapti a la quantitat de pols que troba en cada moment. Deepoo triarà el programa de neteja més eficient en cada moment. Quan el robot Deepoo es troba carregant, una llum
ho de fer? Cada cop més els electrodomèstics que netegen s’han anat automatitzant fins al punt verda canviarà a intervals regulars. Un cop carregat, la llum verda roman encesa permanentment. Disposa d’uns sensors que reduiran la velocitat del robot Deepoo abans que xoqui amb objectes o amb la paret. Aquest aspirador té un buidatge automàtic de la pols en un gran dipòsit de 0,7 litres de capacitat.. Mitjançant aquest procés, quan el robot Deepoo vagi a l’estació de càrrega, tota la pols que es trobi en el seu dipòsit passarà automàticament al dipòsit de l’aspirador de mà. El robot Deepoo li permet fer dos programacions horàries diàries. D’aquesta manera, realitzarà la neteja de la casa mentre fas una altra cosa. Ha estat fabricat amb tecnologia Ag +, antigèrmens que impedeix el desenvolupament de virus i bacteris. Pot ser controlat mitjançant el comandament a distància, canviant el programa de neteja o dirigint-lo a la zona que es desitgi. La paret virtual permet delimitar espais grans o limitar zones per on no volem que passi. Emet un senyal de raigs infrarojos amb un abast de dos metres.
de ser independents. Només cal seleccionar el que volem que faci i ja podem deixar-lo fer.
Roomba Els aspiradors iRobot Roomba són robots intel·ligents capaços de netejar el terra sense cap tipus de supervisió. Gràcies als seus sensors i a la seva intel·ligència artificial, Roomba és capaç d’avaluar el seu entorn fins a 50 vegades per segon i modificar el seu comportament per adaptars’hi. Sistema de neteja en 3 fases. El model 564 Pet és la versió per a mascotes de l’aspirador Roomba. Es tracta d’un aspirador preparat per la dura tasca de recollir el pèl de les mascotes allà on sigui, amb un dipòsit i un joc de raspalls addicionals, a més dels tres filtres inclosos . Aquest model és programable, pel que podem deixar a punt la neteja setmanal de la nostra casa i que Roomba s’encarregui sense haver de preocupar-se de res. Una de les coses més destacable és que, en acabar la tasca de neteja, torna a la seva base de càrrega per recarregar la bateria i estar llest per a la propera vegada que es torni a utilitzar o que es posi en funcionament de manera automàtica. Roomba té diferents
Actualment els que estan més de moda són el robot aspiradora Deepoo i el Roomba. característiques que el diferencien dels altres robots aspiradors. Té un nou disseny modular, sòlid i resistent per augmentar la durabilitat de la màquina. També posseeix una tecnologia anti-embolics que permet que Roomba pugui alliberar-se dels serrells o cordons que hagin quedat enredats. Disposa de sensors intel·ligents Light-touch, que permeten reduir la velocitat de la màquina quan s’aproxima a un moble o objecte, amb la finalitat d’impactar de manera suau i silenciosa. A més a més incorpora un nou sistema de moviment que permet a Roomba caminar en catifes més gruixudes, pujar desnivells majors i passar d’una superfície a una altra amb facilitat. Incorpora un disseny nou del recipient que permet recollir més brutícia, un programador digital que permetrà planificar la neteja automàtica durant els 7 dies de la setmana, ideal perquè Roomba comenci a treballar quan no hi ha ningú a casa i un sistema reforçat de rodets i raspalls laterals per fer una neteja en major profunditat i aconseguir els millors resultats.
15
A I C N È + CI L
IA ESPEC
El terme “humanoide” es refereix a qualsevol robot amb una estructura corporal semblant a la d’un humà i que es comporta com a tal. Androide és la denominació que se li dóna a un robot que, a més d’imitar l’aparença humana, imita alguns aspectes de la seva
HUMANOIDES
conducta de manera autònoma. Etimològicament androide es refereix als robots humanoides de fisonomia masculina. Als robots d’aparença femenina se’ls anomena ocasionalment ginoides, principalment en les obres de ciència ficció, encara que en el llenguatge col·loquial el terme androide sol usar-se per a ambdós casos.
Shadow Walker El Shadow Walker fa 160 cm d’alçada i en el seu tors estan les vàlvules de control, l’electrònica i els conectors amb l’ordinador. El seu propòsit és ajudar a la recerca i desenvolupament per a nous dissenys i tècniques sobre equilibri i locomoció humans.
16
El E0 va ser el primer intent d’Honda de crear un robot humanoide que caminés. Aquest robot era capaç de caminar en línia recta posant una cama després de l’altra, però caminava molt a poc a poc necessitant més de cinc segons entre cada pas. El E1 és un prototip que caminava amb un pas
estàtic a 0,25 km / h i amb una certa distinció entre el moviment de les dues cames. El E2 d’Honda va tenir el primer moviment dinàmic a 1,2 km / h, imitant la manera de caminar dels humans. El E3 va aconseguir una velocitat de 3 km / h sobre superfícies planes, però
ELEkTRO 1938 El robot ELEKTRO va ser presentat a la fira mundial de Nova York. Podia caminar per ordre de veu, parlar (fent servir un tocadiscs de 78-rpm), podia fumar, inflar globus, i moure el cap i els braços.
QRIO Aquest robot inclou una xarxa wireless, capacitat per xutar pilotes, reconeixement de cara i veu, visió estereoscòpica, capacitat per evitar obstacles i dits independents totalment funcionals. La major virtut de QRIO és el seu extremadament avançat sistema d’equilibri que li permet caminar per terrenys inestables o trontollants. A més si QRIO cau respon posant
encara s’havia de fer el següent avanç: aconseguir un pas ràpid i estable sobre qualsevol tipus de superfície sense caure. Al E4, Honda li va incrementar la longitud del genoll a 40 cm per simular la ràpida velocitat del pas humà a 4,7 km / h. El E5 va ser el primer robot de locomoció autònoma
els braços per esmorteir la caiguda tal com ho faria un humà.
d’Honda. Amb el model E6, Honda per fi va aconseguir el control autònom de l’equilibri en situacions en què el robot pujava i baixava escales, rampes o evitava obstacles. El següent pas després d’això era unir les cames a la resta del cos i crear un robot
PARTNER El PARTNER és capaç de tocar la trompeta, ja que té la capacitat de moure els seus llavis com els d’un ésser humà. Gràcies a la seva alçada de 1.80m, pot carregar a una persona d’un lloc a un altre.
NEXI Igual que un nen de tres anys és la última creació del MIT. Pot mostrar felicitat, tristesa, maldat i aburriment.
M3-Nenony És un robot “nounat” tal i com diu el seu nom. Pesa 3,5kg i fa 50cm d’alçada tal i com un nadó humà.
Intel·ligència artificial La intel ligència artificial és la ciència que intenta la creació de programes per a màquines que imiten el comportament i la comprensió humana. Els humanoides requereixen d’una extraordinària dotació pel que fa a intel·ligència artificial ja que es desitja, cada vegada més, que s’assemblin al màxim als humans.
iCUB Te com a pares 11 laboratoris europeus. És molt “llest” ja que aprèn a caminar, parlar i agafar objectes.
SIMON Creat per la Georgia Tech University (EEUU) és un robot social molt expressiu i que té una gran varietat de moviment en les mans.
humanoide. El P1 va ser el primer prototip amb forma humana d’Honda. Aquest disposava ja, no només de dues cames, sinó de cos i extremitats superiors. Era capaç d’encendre i apagar interruptors, agafar els poms de les portes i portar objectes. La investigació
NOBY És la obra d’una estudiant de postgrau de Japó. És de la mida d’un nadó de 9 mesos i té 600 sensors de tacte en tota la seva pell.
NAO És un robot petit humanoide. Parla, té detecció facial i és un expert ballarí amb un estil Michael Jackson.
sobre el P1 va començar el 1993 i va finalitzar quatre anys després. El P2 va ser el primer robot humanoide bípede autoregulable del món. El seu tors conté un ordinador, motors, la bateria, una ràdio sense fils i altres controls necessaris per permetre el control sense fil. El P2
és capaç de caminar de manera autònoma, pujar i baixar escales i empènyer carretons, tot això realitzat d’una manera independent, sense cables. El P3 va ser el primer robot humanoide bípede, imitador de la forma de caminar humana, completament independent.
Va ser acabat el 1997. L’alçada i pes del P3 es van reduir considerablement gràcies al canvi dels materials emprats així com el fet de descentralitzar el sistema de control. La seva petita grandària fa que s’adapti millor als entorns de treball humans.
17
SDR-3X (Sony Dream Robot) Gràcies a la sincronització de moviments de les 24 unions del seu cos, aquest robot pot realitzar moviments bàsics com ara caminar, canviar de direcció, aixecar-se, mantenir l’equilibri sobre una cama, colpejar una pilota o, fins i tot, ballar. El SDR-3X utilitza dos processadors RISC per “pensar” i controlar el moviment. SDR-4X El SDR-4X, a més del reconeixement d’imatges, so, comunicació i moviment té una tecnologia de control semblant a la memòria. Aquest robot pot reconèixer una persona gràcies a un processament d’imatge de la seva cara capturades per les càmeres a color, o amb el so gràcies als set micròfons situats a l’interior del seu cap. El fet de posseir integrada tecnologia Wireless en entorns LAN, li permet sincronitzar informació amb un PC, de manera que pot anar actualitzant les seves capacitats de
HRP-2P El prototip HRP-2P, àlies P-Chan, va ser el primer robot de mida humana capaç de tombar-se i aixecar-se de nou. Això ho aconsegueix gràcies a un tors flexible.
reconeixement vocal gràcies a la possibilitat d’anar afegint nou vocabulari a la seva memòria.
ZENO Obra de l’empresa Hanson Robotics pot parlar i entén a qui es dirigeix a ell. També és capaç de reconèixer cares i noms.
18
HRP-1S El HRP-1S és similar en forma i mida al Honda P3 i va ser el primer robot públicament demostrat de les sèries HRP. A més de
KOJIRO Va néixer a la Universitat de Tòkio (Japó). Té la columna vertebral molt flexible que li permet una gran llibertat de moviments, controlats simplement amb un comandament de la Play.
HRP-2 L’HRP-2 incorpora un nou sistema de visió 3D anomenat VVV (Visió Volumètrica Versàtil) que substitueix la configuració típica d’una única càmera al cap per quatre a color i de precisió. Aquest fet no només millora la visió del robot, sinó que li permet veure amb molt major grau de detall i ampliar el seu camp de visió. A més del sistema VVV, es va incorporar un sistema làser de mesura de distàncies que permet a l’HRP-2 construir un mapa bidimensional i així pot evitar ràpidament obstacles, fins i tot, quan aquests han estat moguts.
l’habilitat de caminar, té una sofisticada coordinació de les extremitats superiors el que li permet utilitzar eines humanes i fins i tot utilitzar maquinària pesada.
ASIMO Honda va començar la investigació de robots bípedes amb el EO fins el E6. Després va seguir amb els models P1, P2, P3. I finalment va inventar ASIMO. ASIMO, (2000) el robot humanoide més avançat del món va aparèixer l’any 2000. El nom ASIMO prové d’Advanced Step in Innovative Mobility. Es pronuncia “ashimo” en japonès i significa “cames “. Aquest robot és el resultat de catorze anys d’investigació per part d’Honda en la mecànica de la locomoció bípede. ASIMO X2 (2002) L’ASIMO X2 posseeix un avançat sistema de reconeixement facial afegit a les seves capacitats de reconeixement per veu i gestos. Aquest avanç és el resultat de la col·laboració en la recerca amb científics en l’Institut de Robòtica CMU. ASIMO (2004) El desembre de 2004 Honda va introduir una nova versió de l’ASIMO que a més de millorar en el seu disseny exterior, i augmentar la seva autonomia, també permetia que ASIMO corregués a 3 km / h. Un altre important afegit va ser la incorporació de polzes oposats a les seves mans i així va poder agafar objectes, a més de sentir la força exercida quan una persona agafava la seva mà. Tot això, afegit a la capacitat d’ASIMO de navegar en el seu entorn
sense haver de reconstruir repetidament un mapa intern, distingir obstacles, i la seva habilitat per reconèixer veus, cares, i gestos van permetre que ASIMO s’acostés molt a una possible viabilitat comercial. ASIMO (2005) Els models anteriors d’ASIMO existeixen com una mostra de la impressionant capacitat d’Honda en els seus avenços en robòtica però no tenen gran utilitat excepte en presentacions d’entreteniment o investigació. El nou ASIMO 2005 es crea per a aplicacions professionals com ara repartir cafè, lliurar missatges, empènyer carros, etc.. a més a més de la seva nova capacitat de córrer a la velocitat de 6 km / h. Això ha fet que Honda comenci a “contractar” ASIMO com a recepcionistes a les seves oficines principals, per després començar a llogarlos a altres empreses per aproximadament 200.000 € l’any. Per a permetre a ASIMO funcionar en un entorn d’oficina, Honda ha desenvolupat una targeta de telecomunicació. Aquesta targeta emmagatzema i comunica inalàmbricament informació del personal. Així ASIMO pot reconèixer inequívocament als seus companys de treball, a més d’aplicar reconeixements facials o reconeixements per veu per confirmar la seva identitat. El fet que ASIMO detecti la força exercida sobre
Dimensions: Les mesures de ASIMO estan pensades per adaptar-se a l’entorn humà: 1,20 cm d’alçada, 450 mm d’ample d’espatlles, 440 mm de profund i 43 Kg de pes. El parell de bateries que incorpora en la seva motxilla li proporciona 38 volts i 10AH a plena càrrega. Pot aixecar un pes de 0,5 kg a cada mà. els seus braços li permet aplicar pressió en els carros mentre els equilibra, o agafar les mans d’una persona. Per tot això és obvi que ASIMO no és una joguina. Està desenvolupat per ser un ajudant per als humans. És a dir, per treballar a
casa, ajudar als ancians, empènyer a persones que van en cadira de rodes, etc. L’alçada de ASIMO és tal que permet establir una comunicació cara a cara amb una persona asseguda en una cadira, a més de poder fer la seva feina sense semblar massa gran i amenaçant.
19
A I C N È + CI A NATUR
ROBOANIMALS
Els expertes en biomimètica apliquen les habilitats naturals i las característiques dels animals en el disseny de robots. Aquests nous robots, amb les capacitats d’una rata o un gat, ens permetran explorar llocs fins ara inaccessibles o fer missions que l’home no pot fer. Els robots
inspirats en la natura i els animals, generalment en comptes de rodes o orugues, tenen potes. Estan equipats amb sistemes avançats de navegació, sensors de força i pressió, dispositius de llum i so... Hi ha robots d’aquests que poden portar 150kg de pes per qualsevol terreny i pujar pendents de 35º cobertes amb fang o neu.
Biomimètica Disciplina de la ciència que estudia i investiga les estructures i les capacitats del éssers vius com a model per crear dispositius tecnològics com ara els robots. Existeixen moltes aplicacions. Per exemple el velcro, inventat per George de Mestral, es fa a partir dels ganxos que té la flor del cardo. Hi ha materials d’enganxar com les pegues que estan basats en l’adhesiu biològic dels mol·luscos. Cibercuc L’arquitectura d’aquest robot dissenyat en el Centre d’Investigació en Microingenieria de Pontedera (Itàlia) s’assembla al cuc coreà Perinereis aibuhitensis. Els seus mòduls independents funcionen com els segments de l’insecte. Això li permet seguir un moviment ondulatori.
Salt rècord Un robot construït a l’Escola Politécnica Federal de Lausana (Suïssa), és capaç de saltar a una distància 27 vegades més gran que la longitud del seu cos - fa 5cm-. Per aconseguir-ho, els seus dissenyadors van aplicar els principis biomecànics que condicionen el salt dels saltamartí. Jo estic fet per escalar Al 2008, el robot CESAR de la Universitat de Bremen (Alemanya) va superar el desafiament Lunar
20
Cuca Imitant els seus equivalents naturals, un cuca robot de 8 x 7 cm respon als estímuls lluminosos. Gràcies a uns fotoreceptors, es posa en moviment quan s’acciona una font de llum i s’atura quan s’apaga.
Robotics de l’Agència Espacial Europea. Per aconseguir-ho, CESAR va haver d’entrar en un forat similar a un cràter i sortir.
Gràcies als seus dits, CESAR pot escalar per superfícies rugoses de forma semblant a com ho faria un llangardaix.
Gat explorador Aramies, un robot autònom s’assembla a un felí. Aquest robot, de 30 kg, posseeix 26 articulacions, càmera, escàners làser, aceleròmetres i sensors d’infraroig i de pressió. Amb les seves urpes pot escalar per superfícies de 70º d’inclinació.
La mateixa tècnica de salt La aranya saltadora aprofita una espècie de mecanisme hidràulic natural per impulsar-se en qualsevol direcció de forma precisa. Inspirats en aquesta habilitat, un equip de la Escola Superior Santa Ana, a Pisa (Itàlia), ha creat aquest robot capaç de projectar-se a 30cm d’altura.
Ratarob Amb les seves potes articulades, aquesta ciberrata pot accionar petites palanques. Els seus dissenyadors de l’Escola Superior Santa Ana i la Universitat de Waseda, al Japó, l’han introduït en una colònia de rosegadors per comprovar si l’invent pot ensenyar a les rates aquesta habilitat i estudiar les seves reaccions.
21
NXT 2.0 CREA I PROGRAMA EL TEU ROBOT PERQUÈ FACI EL QUE VULGUIS.
22
ROBÒTICA PROJECTS
BIBLIOGRAFIA Webs: 17/2/2011 h�p://robo�ica.blogspot.com/2007/10/historia-de-la-rob�ca.html h�p://www.servicioalpc.com/robo�ca1.htm www.wikipedia.org 3/3/2011 h�p://www.revista.unam.mx/vol.6/num1/art01/art01_enero.pdf h�p://es.wikipedia.org/wiki/Transhumanismo h�p://humanityplus.org/ 19/3/2011 h�p://robo�k-jjlg.blogspot.com/ 20/3/2011 h�p://www.transhumanism.org/index.php/WTA/more/560/ 22/3/2011 h�p://www.tecni-clima.net/category/electrodomes�cs/page/2/ h�p://www.gesolu�ons.net/contenedor.php?co=34 h�p://www.el�radero.net/aibo-dog-sony-robot-370/ h�p://en.wikipedia.org/wiki/I-Cybie 28/3/2011 h�p://www.robo�cspot.com/especial/asi2004/asi2004.php Revistes Begoña Merino, “Llega la hora de los transhumanos”, Muy Interesante, Febrer 2011 Sense Autor, “Vuelta al cole 4.0”, QUO, Setembre 2011 Sense autor, “Te copio, robot”, Muy Interesante, Agost 2011
23
+
A I C N È I C
M I X Ò R P LA O R E M Ú N INFORMÀTICA
Virus Què és Wifi? Com funciona? informàtics
Xarxes socials
I MOLT MÉS...
Còm funciona un ordinador?
L’IPad i les seves competències