Q
u
A
N
J
O
A
N
A
V
A
A
ESTUDI
Alguns record s de la Mútua Escolar Blanquerna Antoní M. Badía í Margarít
l'
AIGPERTÁNYERal grup de privilegiats que visqueren la meravellosa experiencia de la Mútua Escolar Blanquerna
iR
(1924-1939), fundada i dirigida per ~.Alexandre Galí. Per raons d' edat, aixo "'em permeté de no coneixer cap altra institució docent, fins al moment d' entrar a la Universitat. No és estrany, dones, que tothora em vagi sentir identificat amb el clima de l'escola estimada, on passarem, sense adonar-nos-en, de l'ensenyament primari al batxillerat. En més d'una ocasió he parlat i he escrit sobre Blanquerna, i no voldria repetir coses ja dites. Alexandre Galí era una pes:a clau en el moviment de l'escola activa, i els seus alumnes de I'Escola érem, sense tenir-ne consciencia, els objectius de l'aplicació eficas:dels seus metodes. Ara, pero, prefereixo de fixarme, no en aspectes tecnics de la pedagogia amb que érem
ANTONI
M
BADIA
MARGARIT
introduits a les coneixences, sinó en alguns actes que hom considerava essencials per a la nostra formació humana. Haig de comens:ar pel record de dues festes centrals en l'any escolar: una, que presidia el cide d' ensenyament primari; l'altra, mentre feiem el batxillerat. La primera, el dia de sant Nicolau (el 6 de desembre); la segona, el dia de sant Tomas d'Aquino (que la litúrgia aleshores commemorava el 7 de mars:). La "Festa de sant Nicolau" (text i música del mestre Joan Llongueras) era una mesda de pregaria, dansa i escenificació d'un mirade atribuit al Sant, del qual els nens i nenes érem els protagonistes. Els assaigs i la celebració ens transformaven i, durant uns dies, se'ns veiaradiants i satisfets.
~
Pero hi havia més: aquell dia, els escolars es constituien en "autoritat" i duien la gestió deIs afers (sota un control dissimulat); també teníem una assemblea,on tots podíem prendre la paraula, per demanar coses que ens agradaria de trobar a l'escola i que el Sr. Galí recollia i comentava. Inoblidable. Ja estudiants de segon ensenyament, celebravem la festa de sant Tomas. Al matí hi havia una missa a la capella de l'escola (cal dir que la institució, que no era confessional, tenia ensenyament religiós i culte diari, obert a qui voluntariament volia participar-hi). Després, l'esmorzar "de germanor" (allí és on vaig aprendre, d'una manera real i practica, l'abast d'aquest qualificatiu --de germanor- que dono a l'esmorzar). Després, una audició de sardanes i, per fi, un acte academic, amb concursos de treballs dels alumnes, lectura de textos literaris, etc. (en modalitats que anaren canviant amb el temps). He dit que aquestes dues festes eren les cabdals.Pero en el decurs de l'any vivíemaltres celebracions.N' esmentaréalgunes, sense parar-m'hi. Sempre segons el record que en conservo. 26
.
.
Q
u
A
N
J
O
A
N
A
V
A
A
ESTUDI
La festa de Nadal (o, més ben dit, diverses festes de Nadal, que s'adaptaven als diferents nivells d' edat, amb canc;:onsi petits obsequis, pero sempre al voltant del pessebre que cada any feia Narcís Masó). La festa de sant Jordi i dia del Llibre (en la qual tots nosaltres veníem llibres, que les editorial s deixaven en diposit; els nostres companys de la secció de comerc;:en portaven la comptabilitat). La festa de la primera comunió, .celebrada, primer, a la cripta de la Sagrada Farnília i, més tard, al monestir de Pedralbes (M ossen Higini Angles era el responsable de la celebració, preparada durant setmanes i realitzada d'una manera modelica; tots ens en recordem agralts). La festa de gimnastica, cap a la ti de curs (que consistia en una exhibició de gimnastica sueca i de proves acletiques, amb personal del Gimnas Garcia-Alsina, que fornia els professors d' educació física). Encara podria referir-me a d' altres festes, de caracter més esporadic o menys rellevant; nogensmenys, prefereixo de passar a nous caires de la vida a l'escola, que també intervingueren en la nostra formació humana. L'escola tenia un gran interes a recollir iniciatives que, convenientment desenvolupades, redundessin en bendici de l'educació deIs seus alumnes. Així, aquests redaccivem i publicivem la revistaJunior, organitzavem sessions setmanals (amb concerts, conferencies, comentaris d' actualitat, etc.). Acabo d'escriure la paraula "concerts". Seria llarg de contar el pes que tenien les activitats musicals a l'escola, tant en la nostra formació personal (des de les canc;:onsamb gestos de Llongueras fins als cursos de música, que ens preparaven per a formar part d'un cor), com en la nostra manera de participar de les novetats musicals de Barcelona (assistencia a con27
..
ANTONI
M
BADIA
MARGARIT
certs, dins Ofora de l'escola, anades al Liceu, convenientment preparades). A la tardor de 1934, visquérem una sessió, simple i emocionant, en la qual Pau Casals ens féu coneixerunes can~ons que ell havia compost de jove. Etcetera. Qui diu música, vol dir també visites a museus, arxius, fabriques, el port, l'escorxador, alguns barris de la ciutat, i tantes d' altres. 1 no cal dir les excursions, les unes de caricter geogrific, les altres de caricter artístic i arqueologic, sempre preparades. Així apreníem a coneixer (i, per tant, a estimar) el nostre país. Aquesta darrera frase em duu a una consideració de conjunt dels records que conservo de 1'Escola Blanquerna, amb la qual acabaré. És el que en més d'una ocasió he anomenat 1'''encarnació" en el país. A Blanquerna visquérem el canvi de regim de 1931 (amb la proclamació de la II República) i, per tant, seguírem de prop el desenvolupament d'uns anys fructífers, que, malgrat les lluites polítiques internes, significaven l'acompliment d'una autonomia llargament esperada. Comen~ant per Alexandre Galí i continuant pels pares de bon nombre d'alumnes, la gent de Blanquema se sentia compromesa amb la Catalunya que retrobaya el seu camí. L'escola ens deixi una marca indeleble, que també ens obligava a una fidelitat i, si en els anys durs del franquisme, patírem qui-sap-Io (a causa de la mentalitat adquirida, sobretot a l'escola), també sabérem extreure de dins nostre uns forces que ens ajudaren a superar situacions difícils i a definir posicions; després, ens hem sentit empesos a treballar pel país, guiats per l'esperit que havíem rebut a l'escola estimada.