Pompeu Fabra 3r de PrimĂ ria | Curs 2017-18
Pompeu Fabra neix el dia 20 de febrer de l’any 1868 a la Vil·la de Gràcia.
És el fill petit de dotze germans.
S’aficiona als soldadets de plom i es distreu fent-los parlar idiomes inventats.
Fins als set anys no va a l’escola. Les matemàtiques són la seva l’assignatura preferida.
Des de petit mostra interès pel funcionament de les llengßes. Aquesta afició neix dins del cercle familiar.
Escrivint una carta als seus nebots, s’adona que no ho pot fer en català perquè aquesta llengua no té normes.
A l’escola la llengua catalana està prohibida. Els llibres escrits en aquesta llengua es poden comptar amb els dit d’una mà.
A l’hora d’anar a la Universitat, cursa la carrera d’enginyer en l’especialitat de química.
A la Universitat de Barcelona, hi fa grans amics. Puig l’introdueix al catalanisme i a la història de l’art; Cortada, a la literatura, a la música i als concerts.
El 1932 neix el Diccionari General de la Llengua Catalana.
Amb l’amic Massó practica l’excursionisme. I en Casas troba un company d’estudis gramaticals.
Els pocs llibres que troba escrits en català estan plens d’errors: els autors escriuen una mateixa paraula de formes diferents. Per exemple, la paraula safareig té fins a quatre variants ortogràfiques: safareig, safaretx, safreig i safretx!
Ningú no ha posat normes al català! Tot plegat és un desgavell ortogràfic! L’adverbi on s’escrivia en totes aquestes formes: on, hon, ont, hont, aon, ‘hont
Pompeu Fabra decideix posar-hi ordre.
Per intentar arreglar la llengua catalana, fa moltĂssimes excursions per tot Catalunya. AllĂ on va pren nota de com parla la gent.
Tot el que investiga ho explica a la revista L’Avenç, que han fundat uns amics seus per modernitzar la llengua i la cultura catalanes.
Això és una revolució!
El Modernisme és una època de gran vitalitat cultural i d’efervescència política, en què els joves volen trencar amb la tradició i construir una societat nova i moderna.
L’any 1876 la seva germana gran, Anna, es casa amb Bartomeu Galí, professor de lletres a la seva escola. La parella viu uns quants anys amb la família Fabra.
El jove Alexandre Galí, pare de Jordi Galí –fundador de la nostra escola – viu llargues temporades a casa l’oncle Bartomeu i coneix personalment Pompeu Fabra.
A l’etapa universitària freqüentar la biblioteca Barcelonès.
comença a de l’Ateneu
El mètode fabrià: lectura activa, atenció desperta, observació reflexiva, bona memòria i curiositat permanent. Fabra fa de l’aprenentatge continu una actitud vital.
Pompeu Fabra es casa. TĂŠ tres filles.
Marxa a fer de professor de ciències a Bilbao.
Al cap d’un temps la família lloga una casa a Badalona i s’hi estableix.
També treballa en un lloc molt important: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Allà té un equip incansable de persones que l’ajuda.
Publica les Normes ortogràtiques el 1913 i l’ortografia de l’IEC passarà a ser l’oficial de la futura Mancomunitat.
El 1917 publica el Diccionari ortogràfic de l’IEC.
L’any següent publica la Gramática catalana, considerada la primera gramàtica oficial: una mena de llibre d’instruccions sobre com ha de funcionar la llengua.
És un gran caminador i un entusiasta de l’excursionisme. L’exercici físic és un bon aliat de l’activitat intel·lectual.
Pompeu Fabra és molt llaminer: li encanten els dolços! No menja gaire, però per prendre pastís sempre està a punt.
Una altra faceta seva és Practica la natació i el tennis.
l’esportiva.
Per anar a la feina agafa el tramvia i aprofita l’estona de trajecte per treballar o per conversar amb els conductors, dels quals s’ha fet amic.
Fabra col·labora en diferents mitjans de comunicació per divulgar el seu model lingüístic. Escriu al diari La Publicitat on té una secció fixa que es diu Converses filològiques. D’aquesta manera, contribueix a difondre molts elements de la reforma lingüística.
L’any 1923 Primo de Rivera fa un cop d’estat i instaura una dictadura a Espanya. El nou règim prohibeix l´ús del català, però Fabra i el seu equip continuen treballant.
A causa dels fets del 6 d’octubre de 1934, Fabra és empresonat. El detenen i tanquen en un vaixell presó durant sis setmanes.
Esclata la guerra civil espanyola i ha d’abandonar Catalunya a correcuita amb l’esposa i les tres filles. Viatgen cap a França a Prada, al Conflent. És el camí de l’exili, que tants republicans han d’enfilar.
Mentre Fabra és l’exili, uns soldats entren a casa seva cridant “¡Abajo la inteligencia!”. Llencen els seus estimats llibres per la finestra i els cremen al carrer davant dels veïns que ploren en silenci.
El 1947 viatja a Andorra la Vella per poder fer testament en català . El vespre del dia de Nadal del 1948 la mort se l’endú.
Talent, treball, ganes d’aprendre i perseverança fins al darrer alè. En l’actualitat, Fabra és reivindicat com una persona que va fer possible un canvi de paradigma: que el català passés de llengua literària residual a llengua moderna i de cultura, apta per a tots els registres i les funcions. És comuna l’opinió que, gràcies a la seva intervenció, es va salvar el català escrit i es va preservar la unitat de la llengua.
Carlota Amaya | Laura Brosa | Júlia Brugarolas | Laia Bueno | Jana Butcher | Paula Canals | Nicolau Cánovas | Max Canut | Laia Capdepón | Èric Colomer | Clàudia Cortit | Víctor Diago | Mariona Ferández | Claudia Figueras | Alèxia Font | Jina Galán | Jan Gallego | Romek García | Quim García | Pedro Gimeno | Gael Martín | Alèxia Maranges | Luis Menéndez | Lucía Moreno | Marc Munné | Lucas Ochoa | Gerard Pacheco | Eduardo Palos | Martina Pascual | Anna Recasens | Martina Ricós | Miranda Rieradevall | Sergi Rodiel | Joan Rotllan | Aleix Simón | Isabel Soriano | Amèlia Túnica | Mercè Vieta | Juan Wood