32è Certamen Cultural i Literari Sant Jordi 2023

Elsllibressónabellesquetransportenel pol·lendelasaviesad’unamentaunaaltra.

“JamesRusellLowell”

Il·lustraciódelconte:MonstreRosa

I3A-IsraeSaadouniBelbachir

Il·lustració

I3

delconte:MonstreRosa

B–HelenaWebbBringues

Il·lustraciódelconte:Elmer

I4A–MelPavónColell

delconte:Elmer

Il·lustraciódelconte:Enaquestcontenohihacapdrac

I5A–Alexia-MarinaBrinzea

Il·lustraciódelconte:Enaquestcontenohihacapdrac

I5B–CarlesAlbaredaVendrell

Il·lustraciódelconte:Enaquestcontenohihacapdrac

I5C–AshleyGonzálezFlores

Rodolins

1rA–JanaPalauCaball

Rodolins

1rB–LiaGangolellsMaldonado

Acròstic

2nA–ÀniaRibesFernández

3rB–MartinaGallardoCasillas

L’UNIVERS

A l’espai hi ha extraterrestres que hi van viatjant, nosaltres som terrestres i ells a la lluna van caminant.

Els planetes són gegants

n’hi ha de roques i de gas, alguns tenen anells molt grans i els astronautes van amb guants.

Els coets són gegants perquè a l’espai van volant, els estels són impressionants i no són horripilants.

ELS AMICS

Els amics són molt divertits, són amables i amigables. A la primavera quedem i amb un somriure molt bé ens ho passem.

Els amics sempre ens ajudem, estem junts i cooperem. Al carrer ens trobem i ràpidament contents juguem.

Quan s’acaba l’escola tots tristos ens abracem, però l’any que ve ja ens retrobarem!

Poesia

4tB–MariaBruchSerrano

EL PUNT DE LLIBRE

Ell es posa molt content, si es pot moure lliurement. Quan s’obren els llibres els infants gaudeixen de sobres.

Ara estan llegint Sant Jordi, i ell, atent, imagina la història. No vol que ningú li recordi, a poc a poc farà memòria.

El llibre va avançant, té un argument apassionant. És un conte trepidant, però ja es va acabant.

S’ha acabat la trama amorosa, i una mica trist es posa. Ara un temps entre pàgina i pàgina, esperant la nova aventura.

SANT JORDI

Ja arriba Sant Jordi amb espigues d’ordi i una rosa vermella per a la formosa donzella.

Cada any amb poemes i llibres amb rodolins i mostres d’amor acaba la diada amb resplendor.

La cultura segueix, llegeix ara i sempre, ens enriqueix ens transporta a l’univers.

Ens fa més grans, coneixedors i brillants, ens fa créixer, ens fa gegants.

Visca el gran tresor que amaga les lletres, visca Catalunya i les seves festes!

EL PHILIP I ELS LLIBRES

Una vegada hi havia un nen de set anys que es deia Philip. No li agradava gens la diada de Sant Jordi perquè no li agradaven els llibres i no li agradava llegir, perquè, en realitat, no en sabia gaire. Els odiava, volia que no existissin, però... una llegenda ho va canviar tot.

En Philip estava jugant a casa seva quan, de sobte, van trucar a la porta. S'ho estava passant molt bé i temia haver de deixar de jugar i va començar a sentir ràbia i por alhora. Amb aquella barreja de sentiments, va anar a obrir la porta. Darrere la porta hi havia la seva àvia que es deia Paquita. Ella li va preguntar:

- Què hi fas aquí tan sol?

Ell va respondre:

- És que els meus pares han anat a veure la fira i tot l'ambient de Sant Jordi.

La seva àvia no parava d'insistir i insistir en el fet que el Philip sortís de casa per anar a comprar llibres, fins que el nen va pensar que, si no hi anava, la seva àvia s'enfadaria i es disgustaria.

Al final va acabar acceptant com tot un cavaller, però els seus sentiments per dins eren ben diferents. En realitat, estava frustrat i enrabiat perquè ell volia ser a casa jugant. Mentre caminaven per la fira, l'àvia li explicava la llegenda de Sant Jordi. El Philip va començar a escoltar-se-la i, sense saber com, va endinsar-se en la història que explicava l'àvia. Li estava agradant tant, que s'havia oblidat del seu enuig i començava a estar

tranquil, tot i que encara es mirava els llibres de les parades amb cara de pomes agres.

En Philip seguia escoltant la llegenda que li explicava la seva àvia i de mica en mica, va anar construint la idea que ell mateix era aquell cavaller que salvava la princesa i matava aquell drac.

La seva àvia Paquita li va comprar un llibre amb poca lletra i força il·lustracions, perquè ella sabia que al seu nét li costava molt llegir.

Va entregar el llibre al Philip i ell va mirar a la seva àvia amb agraïment però amb un somriure fals. L'àvia, en veure aquella cara, li va explicar que aquell llibre contava la llegenda que tant li havia agradat. El petit cavaller va canviar la cara de cop, estava emocionat, es va asseure en un banc i va intentar llegir tan bé com podia per entendre el que deia el llibre.

La Paquita estava tan atònita que li va fer una foto mentre llegia i la va enviar al grup de Whatsapp de la família.

Els pares d'en Philip es van posar tan contents que van anar allà on eren el Philip i la seva àvia Paquita.

De mica en mica, al Philip li van anar aflorant les ganes per llegir. Al principi llegia una mica abans d'anar a dormir i el dia d'avui, es devora els llibres en poques hores. La seva habitació està plena de llibres per tot arreu. Tot plegat, li va servir per aprendre que no es pot rebutjar allò que encara no has provat, sigui el que sigui.

Narració

EL PODERÓS GRANGER

Fa molt de temps, en una era molt llunyana, hi havia una princesa, un cavaller, un drac i un granger que es deia Christian. Aquesta història comença com una història de Sant Jordi, encara que és una mica diferent perquè el protagonista no és ni la princesa ni el cavaller ni el drac, sinó el nostre estimat granger.

En totes les històries de Sant Jordi el que passa és que el drac és molt ferotge. Es menja les ovelles, les gallines… i quan ja no té més animals, el rei decideix que per sorteig es triarà a quina persona es menja el drac. Un bon dia surt el nom de la princesa, aleshores el drac se l'emporta a la seva cova i apareix un cavaller, mata el drac i surt una rosa.

Doncs en aquesta història el que passa és que la princesa ja està enamorada del cavaller i, el granger, que era jove com la noia, està enamorat d'ella. El granger era molt feliç i va pensar que si matava el drac (que, per cert, de ferotge en tenia poca cosa, però el poble no ho sabia), la princesa i el poble sencer veurien que és molt valent i així podria arribar al cor de la noia.

El Christian va idear un pla, però ell sol no tenia ni les eines ni la força per acabar amb aquell drac. Aleshores va pensar que el cavaller l'ajudaria. El pobre granger, quan va arribar al castell, el

cavaller se'n va riure i li va dir que ni podria matar el drac ni enamoraria mai a la princesa, ja que era ell qui es casaria amb la princesa, perquè encara que no l'estimava, volia ser rei algun dia.

Aleshores el Christian, després de sentir-se malament per com aquell cavaller l'havia tractat, va decidir que posaria terra pel mig i marxaria ben lluny, perquè va pensar que no tenia cap possibilitat d'enamorar a la princesa ni de matar el drac.

Van passar quinze anys i en Christian va tornar més fort, tant de cos com de ment. Se sentia més preparat que mai per afrontar totes les coses que havia deixat enrere. Això sí, continuava estant enamorat de la princesa.

La gent del poble es va alegrar molt de la seva tornada i tothom se’l mirava d'una altra manera. Les coses no havien canviat gaire des que havia marxat. El que més el va sorprendre és que la princesa continuava sola.

El drac seguia vivint a la seva cova, així que el noi va decidir que era hora de fer alguna cosa perquè aquell drac marxés del poble. Va dir-se a ell mateix que ja era el moment de fer el que havia deixat pendent feia tants anys.

Aleshores el Christian va endinsar-se a la cova del drac i, per sorpresa, resulta que aquest sabia parlar. Va veure que de ferotge no en tenia res, al contrari, era molt bo i molt intel·ligent, i que se

sentia molt trist perquè la gent del poble li tenia por, així que el granger va dir-li que si volia podien viure junts a la seva granja. El drac va estar molt content i va dir que sí de seguida.

El granger, abans de marxar, va explicar a la gent del poble la història i tothom va quedar ben sorprès i a la vegada content, però també se sentien molt malament per com havien tractat al drac.

La princesa, en saber-ho, va decidir anar a la granja i li va dir al Christian que després de tants anys havia vist que estava enamorada d'ell i que, si ell volia, viurien tots tres junts a la granja. El noi, per descomptat, li va dir que sí a l’instant.

Gràcies al Christian, doncs, el poble va estar més feliç i tranquil. I ell va demostrar que no calia fer servir la violència, que sempre s'ha de donar una oportunitat a tothom i no creure's les coses si no les veiem, no les toquem, o no les sentim.

Per cert, del cavaller mai més se n’ha sabut res!

Narració

6èB–DaniBajonaGarcía