Escoltes Catalans núm. 7 by Escoltes Catalans

escoltescatalans

primavera 2006

EDITORIAL

catalans

l temps és or. Aquesta és una de les centenars de frases fetes que la nostra llengua apiega al voltant de la figura del rellotge. La nostra vida és construeix a base de segons, minuts.... d'aqui la preocupació pel temps que fuig. I d'aqui també la gran importància de tots aquells que decideixen, d'una forma altruista i valenta, dedicar part de la seva vida a una tasca com l'escoltisme i l'educació en valors. Aquesta és l'opció deis quatre caps del reportatge de l'Efecte Fulard Es l'opció deis centenars de joves entre divuit i vint-i-vuit anys que porten endavant un deis quaranta agrupaments d'Escoltes Catalans; l'opció de milions de joves arreu del món. Tots ells saben que la seva tasca és única per a transformar la societat que han heretat en la societat en qué volen viure. El temps, ['entusiasme i l'educació son les seves eines. No és una opció senzilla. Requereix compromís, trobar-se amb la estranyesa deis qui pregunten "Pero tu cobres, per aixó?", fer jocs de malabars per combinar estudis, feina, amics, el cau. Es cert que els i les joves no reben un céntim per aquesta tasca; pero és fals que no guanyin res. Potser no és pot comprabilirzar amb euros, pero sí en la intensa experiencia personal i els amics fets peí camí.

Educant ciutadanes ¡ ciutadans compromesos, conscients, critics i responsables Num. 7. Primavera 2006 Director Óscar Esteban Redactora en cap Laura Castillo Conseil de redacció Aina Fernández, Elena Jiménez. Josep Maria Rodés, Eduard Vallory, Joan Vilaplana, Joan Codina, Laura Castillo, Oscar Esteban. Han collaborât en el número 7 Silvia Ayala, Jordi Bosch, Irene Colell, Arnau Cristóbal. Sonia Fuentes. Marina Gay, Marina Gracia, Adria Jacas, Caries Janer, Elena Jiménez, Guifré Lloses, Geòrgia Navarro. Gerard Segú, Josep Maria Villena. Disseny i maquetació Faino Comunicació, SL Edita Fundacjo Escolta

Aquesta revista vol ser un altaveu de la tasca que tots ells duen a terme, un gra de sorra perqué en el futur hi hagi menys entrecelles arrufades quan algú explica el seu compromís al cau. S'ha avançât molt, i el treball que el Govern i el Parlament estan fent per a reconèixer i donar suport a l'associacionisme educatiu n'és un exemple. Pero queda molt per fer i molts topics per enderrocar. Voldn'em que aqüestes pagines esdevinguin com la pedra que es llença a l'estany: l'inici de l'auténtic "efecte fulard".

IOSEP CAROL C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 26891 11 www.josepcarol.org comunicacio@josepcarol.org

escoltes catalans C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org

Dipòsit legal 44691 - 2005 ISSN 1885-4737 Membre de l'Associació de Publicacions Périodiques en Cátala

En conveni amb

lili Generalität Wh de Catalunya Ájuntament de Barcelona Amb el suport de

Subscripcíó anual 6 euros o adhesió a Amescoltes.

escoi

catalans

Hi sortirem tots guanyant

U n a Ilei per tal que l'associacionisme educa-

na de les m e m b r e s d'Amescoltes, la

educatiu, activitats socioculturals que duen

pedagoga Rosa G u i t a r t , fa temps que

a terme persones remunerades. Aquests ser-

tiu, que és el n o m que d o n e m a m o v i m e n t s

treballa a m b la idea de la n o - c o m p e -

veis, c o m els que p r o m o u la F u n d a c i ó Escol-

educatius eis caps del quais no cobren per la

titivitat en el j o c , ensenyant que força

ta J o s e p C a r o l , d o n e n resposta a demandes

seva tasca, tingui una regulació diferenciada i

vegades la cooperació dona millors résultats

que l'associacionisme no pot o no vol cobrir:

propia per tot el que fa a titulacions i acam-

que la confrontaci/). Es tracta d'una idea que

propostes especifiques c o m menjadors i c o -

pada (sortides i c a m p a m é n t s ) , rebi facilitats

t a m b é han assenyalat experts en gestió empre-

lonies escolars o estades lingüístiques, activi-

per a o b t e n i r locáis de qualitat i entri en una

sarial, basada en què no sempre els jocs són de

tats a m b una alta periodicitat c o m els casáis

relació de cooperació a m b el treball educatiu

diaris, accions permanents en zones de pro-

de les escoles.

suma zero, on si un hi guanya l'altre hi perd. El mateix passa en impulsar iniciatives que

blemàtica s ò c i o - e c o n ò m i c a que requereixen

reforcin l'associacionisme educatiu i alhora

especialització, e t c .

promoguin els serveis de Heure educatiu. Els

agrupaments

escoltes són un model de

creació de teixit associatiu i de ttansmissió de valors. Estan duts per joves de divuit a vint-ivuit anys, que es dediquen a la tasca educativa en acabar les classes a la facultat, o en sortir de la feina, préparant l'activitat del dissabte al cau

Avui, podem dir a m b satisfaccio que la posició ferma del Conseil Nacional de la J o v e n t u t

äL4s!iUI \*Y. IIMI

de C a t a l u n y a i la recepció positiva del Govern de la Generalität i del Parlament està fent que

scoltes són un model de creació de teixit ssociatiu"

aquella idea vagi prenent forma i que, alhora, es desenvolupin noves iniciatives per a promoure l'educació en el Heure responent a les diferents necessitats: tant les dels serveis de Heure educatiu c o m les de l'associacionisme educatiu. Això és el que apunta el consens

0 els campaménts d'estiu. Mai no reben ni un euro a canvi, més aviat en gasten: c o m a mi-

Són,

en el

parlamentari sobre el suport a l'educació en

nim, les més de cent hores de classe per fer el

sentit que eis qui eis presten són r é t r i b u a s

el Heute que prepara el G o v e r n . Es una m o l t

curs de formació bàsica i els prop de 2 0 0 euros

per la seva feina, sense que això eis tregui

bona noticia, sobretot perquè no és un j o c

que costa, pagats de la seva butxaca. Per no

cap valor, i més quan són impulsats per en-

de suma zero: si es deixen enrere els temors

parlar de les reunions i sessions normatives.

titats sense afany de lucre. Però tot i que

i s'afronten adequadament les necessitats, hi

l'aparença sigui semblant, la f u n d ó

sortirem tots guanyant.

en efecte,

serveis remunerats,

social

Però no es plantegen una altra opció. Saben

és diferent.

L'associacionisme educatiu

que el seu treball altruista requereix formació,

és un servei social assistencial, la gestió del

1 ho fan de gust perquè la tasca a m b els seus

qual l'Administració podria donar per c o n -

"amies" de 6 a 17 anys - e l s infants i nois i

curs. M e n t r e que els serveis de Heure, a m b

noies de qui són "caps" o e d u c a d o r s - tingui

tot el seu c o n t i n g u t educatiu, si que ho son.

més qualitat. Saben que l'educació és un mitjà

Per això, el tracte i les exigencies als uns i als

de transformació social, i que la seva implica-

altres no poden ni han de ser les mateixes.

ció associativa hi contribueix. I saben també

Perquè la fragilitat de la tasca educativa que

que el seu amateurisme es compensa a m b la

es fa des de la gratuïtat necessita d'un reco-

intensa experiència personal i la forta incidèn-

n e i x e m e n t i tractament especial.

Josep M. Rodés i Cama President d'Escoltes Catalans

cia educativa que té la seva acciò, reforçada pel fonament educatiu del moviment.

La legislatura passada, l'aleshores diputat i avui presidenr del Parlament Ernest B e n a c h va

paral-lel, ha anat sorgint un

d'aparença

fenomen

semblant: els serveis de

Heure

presentar la proposició de Liei de reconeixem e n t i foment de l'associacionisme educatiu.

Eduard Vailory i Subira President de la Fundació Escolta Josep Carol

EFECTE FULARD 24 hores a la vida d'uns caps La Sonia de Torredembarra, la Maria de Barcelona, l'Adria de Premia de Dalt i el Caries de Rubi tenen una cosa en cornu: tots quatre son caps de diferents agrupaments d'Escoltes Catalans. Tots fan exercicis d'equilibri per combinar els estudis, la feina, els amies i les hores al eau. Però no estan sols. Com ells, a tot el mon gairebé 40 milions de joves formen part d'un agrupament. L'escoltisme és el moviment juvenil mes gran del món però a casa nostra continua sent un gran desconegut. Per obrir una finestra a la realitat dels caps i les caps de l'associació, la Sonia, la Maria, l'Adrià i el Caries ens parlen del seu compromis diari. en aquest grup d'amies que, els

S0NIA: "Ser una de les persones que coordinen l'agrupament m'ha enriquit moltíssim"

MIA fUUfíli

divendres tocant les onze, un cop

TKILLM.

acabades les teunions de conseil,

AL tir W t ( (fcn(-T*rr««>oM<0 Titti « . anvj( i

<*? it

l'AE.

fjf

aprofiten per anar a sopar o fer una

(i(

cervesa.

f i (

uutf.

Lituáio +rt

Manca de reconeixement

Td'coloiia i treMlo »t twMitor« « U

Combinar les classes de psicologia

notificacions

a Tarragona, la feina a la ludoteca

pels

de Torredembarra

ments...,

i les reunions

lM*oteí«

vmmat*\

«V

p Wt 0

Però fora del cau no hi ha tanta

I » ( t « t *t Torrtrftwburr«.

campaen

comprensió. "La gent sovint em

M ^ n u Í A »ty'r, e(folt«r wm(¡

pregunta: I cobteu per això?" La

setmanals per preparar els caus i els

definitiva,

oHtw«, (ortir «wb elf ««ici, JIT MM-

Sonia no sent que la seva tasca esti-

conseils d'un agrupament escolta no

vetllar perquè

MMAlitntj... Li men koH-ie é(... el mmHI

gui reconeguda per les administre-

és fácil ¡ això la Sonia ho sap molt

les

Wo po«rm *e*i«r-v«e « f

rions, ni per la societat en general.

bé.

esforç,

facin bé. "Te-

però paga la pena. "Ser membre de

nim reunions

l'equip d'agrupament i encarregar-

per

Arribar a tot demana

coses

nitrii

els

tècnica del cau m'ha enriquit moltí-

els ordres del

ssim personalment".

dia, reunions

"Hi ha una gran desconeixença de

")«íre ttwp(. Vo t<W

«rttf i mo t( hm« (o{« «tue tm flAMttsi rtr«Mè rt^MertixcM tnolt« «e«ir«oó fer

preparar

me d'una part de la coordinació

«Itrt «>(«

l'escoltisme i la seva funció educa|

tiva, sovint ens veuen com la colla

« ttMir-lef be m «tt(e(.

consells,

de pringats que se'n van d'excursió amb el fulard".

setmanals per enllestir les quatre co-

major

económica

A vegades, tampoc els pares i mares

fa sis anys la Sonia va decidir

ses de l'activitat de cap de setmana,

pero que es queden curtes per Hogar

donen tota la importancia que me-

que volia descobrir que és això de

reunions de pioners, fòrums asso-

un pis.

l'escoltisme. Per fer-ho va entrar

ciatius...". Els dissabtes i diumen-

Ara

Bri.

Of MO**'* A TA***6o«A. a ejects APtoFiTA et MAX, p a AMAA'Se^ AL 6 IM M AS.

UMAflA S ' A * * * V ZU

independencia

I *>«4-

P'4$4fl|Ç

* V V >

a w**AfoK

coya

d'iM

y*?

«fe

íw*H|a-

d e l *

d e

reix la tasca educativa que fan els La Sönia ha provat

i les caps en la formació dels seus

son exclusivament

d'emancipar-se moltes vegades pero

filis o filies. Per aixó la relació amb

l'agrupament Els Salats del seu po-

pel cau. "Vaig força atabalada perô

ara per ara ho veu complicat. Amb

ells és molt important petqué no

ble,

a la unitat de claners de

ges

Torredembarra. Ara en te 2 2 ,

estic contenta". "El mes important

una feina de mitja jornada i les clas-

confonguin el cau amb una guar-

és cap de pioners, co-coordinado-

son les ganes", afirma amb un ampli

ses a la Universität a Tarragona és fa

dería. "Cal transmetre ais pares i

ra tècnica de l'agrupament i, per si

somriure.

difícil. Podria treballar els caps de

mares que la reina que fem a m b

setmana, pero aixó implicaría deixar

els

íutur siguin persones mes c o m pro meses".

aixô no fos poc, també és responsa-

nens contribueix a que en el

ble del seguiment pédagogie de la

Dies de 34 hores

el cau i aquesta no és la seva opció:

Vegueria de Reus-Tarragona.

Es lleva a les vuit i no para fins la

"Prioritzo el cau" diu convencuda.

Temps i compromis

Jornada que a vegades se li fa petita.

I com es combina tot aixó amb la

Buscar solucions a aquesta manca

Que implica ser membre de l'equip

"A vegades desitjaria tenir dies de

familia

de recolzament institucional és di-

una o les dues de la matinada. Una i els amics? Aixó mateix

coordinador d'un agrupament? La

34 hores". Al migdia, després de les

es pregunta aquesta cap de Torre-

fícil. L'escoltisme costa d'entendre

Sonia coneix bé la formula: temps

classes, torna a casa per fer-se el di-

dembarra. La major part dels seus

si no ho has viscut de prop, afirma

i compromis. Cal tenir les coses

nar i preparar-se per ser a les 16h a

amics estan o han estat al cau, per

la Sónia. "Sempre dic que és una

molt clares, pensar en les programa-

la ludoteca on treballa. S'hi esta très

aixó comprenen el seu compromís.

experiencia que recomano a to-

cions pédagogiques de les unitats, les

hores diaries que li permeten una

Amistat i dedicació es donen la má

thom perqué no te preu".

escoltes

l'ajut per part de 'ajuntament

és una

de les coses que l'Adriá creu que facilitaría la seva tasca. Pero no n o m é s en sentit económic,

L'any passat formava

Precisament,

ADRIA: "Des de fora sembla que tot plegat comporti molta menys feina"

"caldria

que

fossin

part de la

per les rutes, el transpon, el pres-

més receptius a l'hora d'escoltar les

imitar de claners, l'etapa educativa

supost, l'allotjament...". Ser cap

prèvia a fer de caps. Aquest any però,

és bastant més estressant i impli-

l'Adria ha fet el'salt a l'equip de caps

ca més temps.

propostes

que

venen

agrupamenr".

El cau, sempre al cap

Pero les sortides i el bon rotllo no

Només per a nens petits?

C o m la Sónia, l'Adriá també creu

ho és tot. L'escoltisme pot apot-

comporti molta menys feina -asse-

Gairebé cada dimecres al vespre,

que l'escoltisme no és quelcom que

tar moltíssim. La responsabilitat,

gura l'Adria-, ser cap implica més

acabades les classes a la univer-

es pugui deixar a un calaix tancat

marcar-se objectius i poder-Ios

temps. Però ho porto bé".

sitat, teñen reunió d'unitat per

quan surts del cau. "Sempre es té

assolir, no desanimar-se

preparar

pro-

una mica al cap". El grup de raiers

deis entrebancs, la consciéncia del

de l'Agrupament Escolta Amon-Ra. "Des de fora sembla que tot plegat

les activitats del

davant

Un any pie de canvis

per dissabte. Sovint els amics de

del Maresme marxaran aquest es-

respecte vers la natura... tot aixó

Aquest darrer any ha estat pie de

Premia de D a l t , el seu poblé, no

tiu a Mallorca i ¡a siguí anant en

son elements que formen part de

canvis per a l'Adria: ha comencat els

entenen que hi dediqui tant de

m o t o cap a la universitat o entre

I'aprenentatge a l'agrupament.

estudis

d'electrònica

temps. "Ais meus amics que no

classe i classe, 1'Adriá ha d'anar

"Anar al cau em va c o m p o r t a r un

industriai, les pràctiques per treure's

son de l'agrupament se'ls fa una

pensant en qui ha de trucar o qui-

benefici.

el carnet de conce i també ha iniciat

mica raro que vagi al cau, ho

na activitat toca preparar.

la seva tasca com a cap de la uni-

veuen una cosa de nens petits".

universitaris

rai de raiers i com a responsable del material del seu agrupament.

¿ver

0 f ^

U&M

TWA

4 LU

lt/0or&A

/VtftSrTAT, AV»ATM0 t a r ò Ari& c o r t e

¿or

d '0ch'ics

r x W

I aixi c o m a mi m'ha aportat molt, vull que els passi el mateix als raiers que porto j o " . Les sortides són el que li agrada més de la seva tas-

La imatge de l'escoltisme depèn del coneixement que se'n tingui

ca al cau perqué "motiven m o l t

ze anys, després de c o n v e n c e r la

Per a l'Adria, que la gent

tir bé".

seva mare per a que

gui o no una b o n a imatge

Però tot i que ser cap és un nou repte, l'Adria ja és un veterà a l'associació. Va entrar

ais

dot-

lapuntés.

tin-

" T o t s els meus amics hi anaven".

l'escoltisme està m o l t lligat a si el coneixen directament.

"Qui

nua sent una peça clau del C o n -

mai s'hi ha relacionat potser n o té tan b o n a imatge". Però

iMusiona tant t ' o m p l e i et fa senAL Amod-rU (H«re(wie)

Sis anys desprès, l'amistat c o n t i sell d'Agrupament.

als raiers i fer una cosa que els

T'M< n «n,f i &

tot i que mai no s'ha trobat Fer

agrupament

a m b ningii que ho critiqués

responsabili-

o b e r t a m e n t , creu que encara

c o m p r o m i s que costa

s'ha de millorar la imatge de

de cap en un

comporta tat i un

molta

d'apreciar fins i tot quan ja has

l'associacionisme

format

l'agrupament

sobretot entre Ics a d m i n i s t t a -

c o m a nen. " J o ho veia més facil.

cions pùbliques. " H i ha coses

part

educatiu,

Q u a n estas fent de cap veus que

que s'intenten

no és despertar-se un dia i tenir

cau

l'activitat feta, sino que cal pla-

ments per exemple, ens posen

nificar les sortides,

entrebancs".

preocupar-te

t K f

c n i t r i

t ( t l 1 ( ( |

lM*K(tnVrt Í ho «IHHIIO « M » H I U . №* jut* „ ¡ü ^ r W í . í y n M H f «"rW* He «Ult ¡ tfm ,uk pw(er

d f

I ^ * ^ < « t f r * ü < t a . . . l

tór tttnotittt, * „ , n u U

T M T K R

m o u r e des del

i de vegades als

ajunta-

escoltescatalans

primavera 2006

MARIA : "L'educació dels infants també s'ha de dur a terme fora de l'escola" A la M a r i a això d'educar li agrada. S i n o no estaría fenr de cap en un cau ni hauria escollit estudiar magisteri. Per això sap molt bé de què parla. "L'educació dels infants també s h a de dut a term e fora de l'escola" afirma a m b seguretat.

més rerafons". La Maria c o m e n ta que sempre están intentant adaptât el seus objectius educatius als problèmes que detecten en el grup d'infants. "A l'inici del segon trimestte vam détectât que haviem de treballar la interculturalitat. I a m b això estem"

Vida nova

A cooperar al Senegal

C o m l'Adria, aquest curs va c o m e n ç a r pie de novetats importants per a la Maria. I és que a més d'estrenar-se c o m a cap a

La Maria va entrar a l'equip dels

m e n t a m b eis escoltes senegalesos" explica il-lusionada.

Poe sofà T o t i la feina que c o m p o r t a la facultat, el cau, la c o o p e t a c i ó i d'altres coses que està fent c o m el carnet de conduir, la Maria està contenta: " M ' h o pue c o m b i n a r bé, tot i que a vegades trobo a faltar una mica el sofà". Va entrar

motivats i motivades de l'Area

(ЗА.

" U n dia em van dir: a tu se't nota que ets de cau. Perqué será?" La M a r i a creu que l'escoltisme dona una determinada manera d actuar i de veure les coses. C r e u que el fet de pertányer a un grup confereix una visió col-lectiva i t'ensenya a compartir, a viure i a conviure. I g u a l m e n t afirma que "és molt i m p o r t a n t que la gent aprengui a respectar-se i a acceptar la manera de ser dels altres." I confia en la seva tasca a l'agrupamenr per poder treballar aquest aspecte a m b els infants. La Maria troba a faltar temps

v*»**,

fe.

ТЛЛ0Л

«TMN

la unitat de follets ( 6 - 8 anys) de l'AE W é Ziza de Sant Gervasi (Barcelona), també ha c o m e n ç a t a estudiar la carrera de Magisteti a la Universität A u t ò n o m a de Barcelona.

de C o o p e r a c i ó animada per gent de l'agrupament que també s'hi va apuntar i del Pere Rosselló, l'agrupament que va crear el W é Ziza al desdoblarse, ara fa 5 anys.

Per si no fos poc, a més la Maria també és la responsable del matetial fungible del seu agrupament i s'ha posar a l'equip dels motivats i m o t i vades de l'Area de C o o p e r a d o d'Escoltes Catalans. U n equip crear a m b l'objectiu de fer un projecte de cooperació al Senegal aquest proper estiu.

ai cau animada per la seva mare que havia estat cap d'un agrupament escolta. "A casa em diuen que no paro pero están contents. A vegades li explico coses del cau a la meva mare i en parlem". Els col-legues ja li fan més retrets tot i que quan els explica el que fa a l'agrupament i a l'equip dels motivats els agrada molt, especialment a les amigues de la universitat.

y a k а (es

«AMA <*A(|A A t Wí ZÍT*

Ж k wiwsíkK

i mes formacio per fe ter les coses millor. T a m b é troba a faltat més reconeixement social de .la seva tasca i que la gent conegui més la feina que realitzen els agrupaments d ' E C .

(írtelo**)

Fer de cap "Portar unitat m'agrada m o l t però és que a més al conseil hi ha m o l t bon rotilo" explica la Maria que afegeix que segurament aquesta és la clau per fer una bona feina. D e m o m e n t , aquest primer any de cap l'ha sorprès molt. " Q u a n era raiera o pionera pensava que fer de cap era preparar 4 activitats i j a està. Ara veig que hi ha m o l t

A m b aquest projecte la M a r i a espera formar-se, conéixer i descobrir el m à x i m de coses al Senegal i poder-ho transmetre al màxim de gent possible un cop torni. "Alla ajudarem a construir un centre per a dones i farem diferents activitats sobre sensibilització j u n t a -

escoltescatalans CARLES: "El que més m'agrada de la meva tasca és veure com els infants es van fent grans i cada cop se'ls nota més tot el que han interioritzat de l'escoltisme. Les setmanes

coordinadora del conseil. "Un cap

del

Carles

d'agrupament ha de saber repartir

potencien fan molta falta en la socie-

están

absoluta-

les tasques a realitzar i vetllar, junta-

tat actual, sobretot la defensa d'una

mentmil-Iimetrades.

ment amb la resta del conseil, per a

mirada critica.

Entre la carrera, la feina,

q u e l'agrupament dugui a terme el

el eau, l'equip

d'Internet

d'Escoltes Catalans, l'Esbart

projecte educatiu d'Escoltes Catalans de la millor manera possible".

Dansaire de Rubí i els Minyons

dicacio. Creu que els valors que s'hi

Mirant amb esperit critic Durant aquests anys, el que més aprecia el Caries és precisament

de Terrassa li queda рос temps per

Tôt i les moites tasques tècniques

l'esperit critic que ha desenvol u-

respirar, però ja li esta bé. "Tot el

per les que ha de vetllar, al cap i a la

pat mitjançant l'escoltisme. " M ' h a

que faig ho faig perqué m'agrada i,

fi tôt es redueix a la tasca educativa

ajudat a plantejar-me el perquè de

per tant, ja quedo satisfet". Amb

amb els infants i joves. Aixô li ser-

les coses i d'aquf n'he pogut treure

una

veix de força motriu per continuar

unes conclusions propies". El topic

sentint-se il-lusionat amb el eau.

d'un altre mon és possible és ben

"El que més m'agrada de la meva

cert, afirma, perô afegeix que no

Tot un veterà

tasca és veure com els infants es

costaria tant millorar-lo si tothom

Amb només 2 0 anys el Caries és tot

van fent grans i cada cop se'ls nota

hi posés una mica d'esforç.

un veterà a l'AE Guspira de Rubí. I

més tôt el que han interioritzat de

és que a més de ser cap de Hops tam-

l'escoltisme".

mica d'organització

tot

és

possible.

bé és cap

Perô també hi ha coses que facili-

d'Agrupament.

tarien aquest esforç. La feina que realitzen ell i la resta de membres del conseil del Guspira, que aquest curs célébra el seu 2 5 è aniversari, podria ser més fàcil si tinguessin un

local en

millors condicions.

"El nostre local té moites d e f i c i e n cies. Se'ns ha quedat

cot¿ El Caries és membre de l'equip d'Internet, de l'Area de Comunicacio, des de fa més de dos anys. Hi va enttar рос a рос. Va començar рос a рос, créant i administrant < м ш A

f - биртГя

petit i no ofereix bode

£(<v«,«Uo (Hqm'tyrm ternit* си itr/orwwtw* M

(MUIVMT

lHltiwié«liA.

ИКИ)я4оГ i ÍOOr<*ÍHAHt Cl( | * Г ( «Гиия г(<о1я. СИ И И

VI{( ЛtabiЛШЬ 1я

nes condicions per a que pugtiem realitzar la nostra activitat amb garanties". A més, quan se sutt

(им)

Tim ГЛ MFJÍ i ( « <«f de l'At (MÍFÍRN. 6r(tió i

forums

pagina web de 1 associació.

ìmimz

JAVE*

els

ТЯТН trtMIo

ЯСГУИАИА. Tm< ИМЯ «0((А <\Щ Сj <1|'Ц t>AWA i

(Afteller «te IA rati* MÍHV¡OH( «te ТСГГА((А i M U r í «le fefbArt <t*M(*írt «te Мч'. Soe ни* fer(oHA activa í (owfrovtKfA Awb el «гие JA. M'AijrAdA itwlt el "<А*лои«1ео", Пип c( ни* (ó<

«le let (o((f и*| (Л1И«АН(( i iwfort«utt(.

de l'entorn del cau hi ha poc c o neixement del que es fa i de quina

de l'equip d'Internet

manera,

pue ajudar

a que més infants i joves puguin

fX.tTA((<0-

vnevA wwrc í IA wevA

D'això ja fa dos anys i el Caries ho valora molt positivament. "Des

conéixer el projecte d'Escoltes". A

"Hi ha amies que em diuen "ftiky

més, la participado a l'associació

del cau", perquè no ho entenen.

Tot plegat li compotta molta res-

li ha reportât més coses de les que

I la meva familia està contenta, tot

ponsabilitat, pero ell ho porta bé.

s'esperava. "He pogut conéixer gent

i que ma mare comença a estar-ne

"La responsabilitat que em genera

molt maca que d'una altra manera no hagués pogut conéixer."

una mica cansada" explica el Carles amb un posât entre divertit i ti-

Com tots els altres caps, el Caries

per no fer tard a una teuniô.

el cau em fa créixer com a persona" afirma amb seguretat. El Catles explica que és d'aquelles persones que

constantment

teñen

mid, just abans de marxar corrents

el cau

dedica moites hores al cau. No li sap

al cap i que té molt clares quines

greu, està convençut que la tasca a

son les seves funcions com a figura

l'agrupament es mereix aquesta de-

fîi E L

P U N T

DIARI INDEPENDENT, CÁTALA, COMARCAL I DEMOCRATIC

Un diari mes proper i mes objectiu Tot el que passa al món, a Catalunya, a la teva ciutat

Desd'aquí ho veurás tot • Des de la independencia defensa com a principis editorials la catalanitat i la democracia

•

La informado mes propera i la mes llunyana, sempre amo referents Catalans

Ambuna visió catalana de l'actualitat

Una visió actual i catalana del món Un diari mes proper i mes objectiu.

món. Un diari que ens informa de

Un diari que ens parla en la nostra

totes les n o t i c i e s i de corn e n s

l l e n g u a . Un diari que sap el que

afecten. Un diari amb una visió

passa a Catalunya, a Europa i al

actual i catalana del món.

catalans GENT D'AM ESCOLTES

Entrevista amb:

Arcadi Oliveres Gemma Xarles L'escoltisme és un moviment educatiu, però també formatiu i informatiu"

Gemma Xarles i Jubany

Arcadi Oliveres i Boadell

i es mem il fSi [£>• K •¿T*H [ tir. i KVrc i r; 1 h 1 ir uesi pro- d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis i Empresari da de la UAB. Catalans. Collabora habitualment amb d'haver estât la responsable de la cam- Expert en relacions nord-sud, comerç diversos moviments socials en taspanya "Adéu a les armes" d'Intermon- internacional, deute extern i economía ques de divulgació ¡ sensibilització, i en Oxfam ¡ també de ser la primera se- de defensa, és président de la Federa- aquesta línia va protagonizar la cloencretaria general de la Fundado Escolta do Catalana d'ONG per la Pau, de Justi- da de la passada Assemblea General Josep Carol, avui és la coordinadora de cia i Pau i del Conseil Cátala de Foment d'Escoltes Catalans. l'Escola de Desenvolupament Huma de la Pau. per a América Llatina i el Carib del Pro- Ha estât un dels impulsors de la Uni- Ambdós han estat entre les 100 primegrama de Nacions Unides per al Desen- versität Internacional de la Pau (Sant res persones adherides a Amescoltes, la volupament Huma (PNUD). Cugat), la fundado de la quai presideix, Xarxa de Suport a Escoltes Catalans.

m m escoltescatalans

Al III Congrès d'Escoltes Catalans (1999) es recordava que la nostra tasca educativa "només té sentit en el medi social, treballant des de dins per transformar-lo',' i que "la transformació no es dona per generació espontània. Cal implicar-se" Per a transformar, però, cal conèixer perquè la nostra societat no és prou justa. I d'això n'han parlât l'Elena J i ménez, cap de Gestió d'EC, i en Jordi Bosch, patró de la nostra Fundació, amb la Gemma Xarles i l'Arcadi Oliveres.

Elena J i m é n e z (lì)

A la societat sentim a dir

que com a individus no podem fer res per

canviar

el món. De quina manera creieu que l'escoltisme pot canviar aquesta reali tat? Arcadi Oliveres (A): L'escoltisme és un moviment de caire educatiu, per tant cal que prepari les persones per a treballar en eis àmbits del compromis individual i col-lectiu. Tal com vaig dir a la cloenda de la vostra Assemblea el passât mes de novembre, penso que hi ha alnienys cinc àrees on l'escoltisme té molt a dir: l'austeritat, la Solidarität, l'acolliment migratori, l'educació per la pau i la lectura crítica de la reali tat. J o r d i Bosch ( J B ) : Quan parles de lectura crítica de la realitat, et refereixes a questionar la informado que ens ambapels mitjans de comunicado?

A: En efecte, l'augment de les diferencies entre eis ries i pobres requereix una formado en la Solidarität. 1 aquest treball entre eis joves el pot fer l'escoltisme. A mes, l'emigració continuará existint, per tant, fem-ho de forma que eis immigrants no hagin d'arriscar la seva vida per arribar...Però tot això només es farà quan eis governs se sentin pressionats, i això només passarà quan hi hagi una opinió pública favorable a la immigració.

A: Cal ser maximalista pels dos costats. No vull dir perdre la identitat per treballar mes en la Solidarität internacional. Ni perdre Solidarität in-

IB: Com es pot conjugar la defensa de la Identität

ternacional per defensar la identitat nacional. No

nacional i la gestió de la diversitat cultural?

shan de rebaixar replantejaments. Per tant, no

A: Avui dia ja hi ha molta gent que ho ha dit amb una frase molt encertada: "pensa globalment i actúa localment". Quan mes ciutadans del món som, mes ciutadans de casa nostra ens sentim. Treballar en favor de l'equilibri mundial, del desenvolupament, voi dir que la Solidarität també l'hem d'entendre a casa nostra. Si demanem drets humans a Colombia, també ho haurem de fer a Catalunya. De totes formes hi ha una cosa que em preocupa. Estic totalment d'acord amb la voluntat de crear un Estât, excepte que l'Estat sigili igual

defenses aquesta identitat teva, mes forca tens

només és compatible, sino necessari. C o m mes

A: Sí, avui és imprescindible, sobretot en una societat on la iníormació que tenim és esbiaixada. Si no coneixem el mon, dih'cilment podrem canviar-lo. El moviment escolta és un moviment educatiu, però també formatiu i inque eis que formatiti. La setex i s tei xe n mana passada eis ara. Fa sis o diaris explicaven set anys, a la Uni"Des dels estats i la cooperació internacional una noticia esversität Catalana d'Estiu sempre es parla de negociado o d'intervenció garrifosa: el 6 0 % van venir uns insubmisos militar. La pau no passa per aquest simplisme.' dels ciutadans de per fer una enquesta als lestât espanyol assistents sobre la indeno volen mes im"La millor cooperació és la informado i la sensibi pendencia. Quan van migrants. Desprès lització i és fantastic que una associació que educa repartir eis résultats i eis preguntaven vaig llegir quina seria la en valors com Escoltes Catalans treballi quants immigrants seva Catalunya indepenen aquest ambit" hi havia i la majodent ideal em va caure ria responien que el l'anima als peus. Només 2 0 % de la poblado calia agafar Espanya i canviar-ho quan en realitat el percenper Catalunya. Et trobaves exactament el tatge d'immigrants que hi ha és del 9 % . mateix: un exèrcit, una bandera, una potencia EJ : Això enllaça també amb el tema delpaper que pot fer l'escoltisme quant a cohesió social i acolliment migratori, no?

J B : Potser aquí esta una mica el repte, no? Sovint eis moviments socials per un altre model de desenvolupament s'han sentit incomodes amb la defensa de la identitat nacional, peí que tu dius. Creus que es pot assumir que ambdues coses son compatibles?

econòmica... Escolti, jo, per aquesta lluita, no hi vaig. La il-lusió per la independencia de Catalunya ha de ser una il-lusió per una independèneia totalment diferent.

després per parlar d'interculturalitat. Gemina Xarles ( G ) : Parlant d'identitat nacional, com diu l'informe del 2 0 0 4 del P N U D , el teñir dret a que siguí respectada la teva identitat nacional és part del desenvolupament huma. Igual que América Llatina es parla de multiculturalitat amb el tema indígena, aquí també tenim un estat multicultural. EJ: Enllacant amb la qüestió del desenvolupament huma, una campanya de Nacions Unides que és molt visible és la deis eis vuit Objectius del Mil-lenni. Creieu que és essencialment una campanya mediática? G: En certa manera sí, perqué es tracta de treure el problema al carrer. Ara tothom está parlant dels objectius del mil-lenni, i com deia l'Arcadi, tot el que sigui donar informació del que esta passant a la gent és positiu. Pero el treball no es limita a aixö. Eis objectius del mil-lenni son fites amb indicadors peí 2 0 1 5 sobre genere, medi ambient, pobresa, etc., que demanen una amplia implicado per aconseguir un major desenvolupament humä a tot el planeta. J B : Nacions Unides rep critiques de dues bandes: dels qui diuen que no és un organisme útil, i d'altra banda hi ha paisos que l'obvien i actúen unilateralment...

escoltescatalans

G : No és un model ideal, cal reformar-lo. I l'ideai seria un altre sistema, més democratic, però aquests canvis són dilicils de fer. El problema és que és una institució exageradament gran, i que també depèn de les persones, és a dir, quan hi entres ningû et pregunta la ideologia, i per tant, hi ha gent i projectes ideològicament molt diferents. D e totes formes cal diferenciar entre l'Assemblea, on hi ha els représentants dels estais membres, i el treball que fan les agencies al terreny, com A G N U R , U N I C E E . . Per exemple, des dels estais i la cooperano international sempre es parla de negociació o d'intervenció militar. En canvi, el P N U D està dient que la pau no passa per aquest simplisme, sino per un altre concepte de pau, que té a veure amb el desenvolupament huma. C o m diem al P N U I ) de Colombia, si no dónes "opeiones de la gente, por la gente, para la gente", hi continuarà havenr conflicte armât. J B : Llavors, poden les Nacions Unides ser un instrument itti!per reduir les desigualtats? A: S i , haurien de ser-ho. El món, l'economia, el transport, la cultura... ha agafat dimensions globalirzades. El que domina és l'interès privât: les grans agencies de premsa, els grans senyors que fan software, les grans multinationals i les grans produccions de Hollvwood. La història demostra que el capitalisme pot haver générât creixemenr i progrés tecnologie, però el que segur ha générât és desigualtat. Per això els governs s'han préparât per frenar les desigualtats i han creai sistemes fìscals. I per això suposadament els rics han de pagar més i els pobres tenir més serveis socials; perquè Testât ha de fer un paper compensatori. Avui aquest paper es trasllada a nivell europeu i per això els alemanys i anglesos acostumen a pagar. Doncs si això som capaços de fer-ho a nivell estatai i eutopeu, ara que tenim una economia mundialitzada necessitem instruments per fer-ho a nivell mundial. I la institució que s'hauria d'encarregar d'aquesta feina és les Nacions Unides.

E J : Però els qui preñen décisions a nivell economie san organitzacions economie,

internacionals

de caire

moites vegades sota els interessos de

gratis multiuacionals, no?

del comportament huma. Ara, el que és evident és que si tcns un sentiment solidari li has de donar una certa continuitat. 1 en aquest sentit hi ha una cosa que em fa moka por: la marató de T V 3 . La marató de T V 3 és el netejador de consciéncies deis catalans. No dic que sigui injust recaptar diners peí cáncer, per l'alzheimer o peí que convingui, pero valdría més la pena teñir una continuitat en la militáncia solidaria.

A: Per això cal que les N U siguin una institució democràtica perquè sino, per exemple amb el tema del deute extern, acaba prenent les décisions el Fons Monetari Internacional i aconsegueix que els països pobres ens enviïn molts més diners que no pas els que nosaltres els cedim en ajudes. G: Pensant en veu alta aixó que deia l'Arcadi, Quants membres té l'FMI? Deu tenir uns 1 7 0 . cree que tot és un procés. Moltes vegades aqüesQuants són rics? Deuen ser uns 3 0 . Quants són tes campanyes serveixen. I pensó en mi, jo vaig pobres? 140. C o m és que l'organització de 170 comencar amb la campanya per Bosnia. I molta països membres acaba prenent décisions a favor gent, que ara está en els trenta, va codeis 3 0 països rics? Scnzillament mencar amb aquelles perqué mobilitzacions. Hi ha el seu tic tot, gent que deixa Penso que hi ha almenys cine àrees on I escoltisme sistema de el rema del voluntatiat té molt a dir: l'austeritat, la Solidarität, l'acolliment funcionament no i de l'associacionisme és démocratie, perquè migratori, l'educació per la pau i la lectura critica i es queda amb aqueels vots van en funció lla experiencia de de larealitat." de les quoces que es l'any 9 3 ; i d'altrcs paguen. Per això a mi que arrel d'aquclla "La història demostra que el capitalismei ppot haver m'agrada dir que ais experiencia es van générât creixement i progrés tecnologie, però p< el que polirics els hem de fer vinculant de diferents segur ha générât és desigualtat." sortir els colors a la cara. numeres o entrant a Perquè quan treballen a una entitat com a vonivell cátala o espanyol untari o acabant laboet diuen que són demo ralment en aquest món com crates. 1 també t'ho diuen quan fan un és el meu cas. Pero sí que és veritat que hi viatge a I'Havana i demanen a Fidel Castro que ha el bum del Nadal. Ilavors está tot el trcball es democratitzi, però un cop han superar lanada per explicar que la solució no és la marató, no és a L'Havana, van a Washington i no sels ocorrc apadrinar un nen. obrir la boca per dir que els Fons Monetari s h a de democratitzar. J B : Escolteu, ¿que enteneu per cooperado? Hi ha la sensació que cada cop hi ha més cabuda per E J : / davant de tot això, que podem fer des de una cooperado empresarial que no trenca amb les l'escoltisme? Dona la sensació que està més de desigualtats sitió que les perpetua.

moda o és més fidi implicarse en campanyes puntuáis que no pas implicarse a les organitz/icions que hi ha al dañera... A: Q u e la gent tingui moments que respongui a déterminais impulsos forma part de la normalitat

G: El tema de la cooperado ha estat molt lligat ais intetessos de qui l'ha ofert pero continuo creient que és necessária. Pero no qualsevol cooperado, sino aquella on és la propia gent qui diu quin tipus de cooperació vol. No és fer un hospital

escoltescatalans

a América Llatina perqué tinc empreses que construeixen hospitals, sino que potser el que necessiten és recolzament perqué els merges puguin continuar les seves carreres o que les empreses farmacéutiques treguin la patent i els medicaments siguin accessibles a la majoria de la gent. J B : La reivindicado de l'ajut del 0,7% nua vigent? Es suficient?

conti-

A: Avui dia el 0,7 ja és ¡nsuficient. Quan es va marcar aquesta xifra ais anys 70 podia cobrir les diferencies que hi havia entre el nord i el sud, pero ara, 35 anys després, el ventall de diferencies s h a fet extraordináriament mes gran. I tot i així, a mes a mes, seguim estant al 0,25 %!

l'accio que corresponent,

es fa, en base a la demanda del país

sino ¿'experiencia

viscuda per i

la gent que prepara elprojecte durant un any i que després el duen a terme conjuntament amb els escoltes d'alia, i la sensibilització que faran després al cau i al seti municipi, en el seu dia a dia. Com veieu aquesta línia de treball? G: La millor c o o p e r a d o , tal com està el món avui, és justament aquesta línia: la informació i la sensibilització, i és fantastic que una associació que educa en valors com Escoltes Catalans treballi en aquest a m b i t . En el m o m e n t que veus les dificultáis que teñen els habitants de Senegal, quan et trobes un senegalés aquí entens m o l í bé qué és el que està passant. A: J o només voldria afegir una anécdota. El

EJ: Per a Escoltes Catalans l'important cooperado

per al desenvolupament

de la

primer president de Tanzania, contrariameli!

no és tant

al que va passar amb la majoria dels primers

r u s t r í a

c o o p e r a r A

' *TS

Serveis generals d'arts gràfiques: • disseny • filmaciô • tecnologia C T P • enquadernaciô manipulats i acabats de tota mena transport i logistica arreu d'Europa

Fern b o n a

presidents d'Àfrica, era honrat. Un grup d ' O N G s briràniques va fer una recapració de fons especial per tal de promoure el desenvolupament. Amb molt bon criteri, van agafar els diners i Ii van portar al president perqué eis hi mereixia confiança, i ell era qui podia saber en que era millor invertir-los. Ell va agafar els diners i amb un somriure els hi va tornar. Els va dir que la millor inversió era que sels emportessin a Anglaterra per explicar als britànics com mantenien un comerç injust amb Tanzania, c o m les seves empteses mineres explotaven els seus recursos, com els esraven cobrant un deute extern abusiu, com es quedaven els seus millors enginyers... Ciar que aixô no es por aconseguir d u n dia per f a h r e i si de m o ment cal construir un hospital, ho haurem de fer. Pero almenys, tal com ja feu a Escoltes Catalans, que sigui com ho necessitin ells, no com ho volem nosaltres.

G R A F I O ^

Especialistes en tot tipus d'impressions: llibres revistes catàlegs cartells calendaris aqendes CL C o r d e r s , 2 2 - 2 8 • 0 8 9 1 1 B a d a l o n a Tel 9 3 3 8 9 9 4 6 0 F a x 9 3 3 8 9 9 5 4 2 lectrônic: g r a m a g r a f @ g r a m a g r a f . c o m

escoltescatalans

CAN BARO

UNA CONSTANT EVOLUCIO CAP A LA COHERENCIA

Enguany, l'Agrupament Escolta Can Barò hem estat acceptats per l'Assemblea General d'Escoltes Catalans per entrar a formar part de l'associació. Aquest pas és la culminació d'un procés de maduresa que ha realitzat l'agrupament en els ultims Wanys. L'Agrupament Escolta Can Baró va ser fundat pel pare Nadal l'any 1 9 7 4 pertanyent a l'associació Scouts d'Espanya. Quatre anys mes tard, l'agrupament passa a formar part de Minyons Escoltes ¡ Guies Sant Jordi de Catalunya, l'associació escolta confessional católica de Catalunya, on hi ha viscut la gran part de la seva historia.

Repensant l'agrupament L'any 1 9 9 5 hi va haver un canvi generacional important dins del conseil d'agrupament i fruit de les aportacions dels nous membres es van començar a plantejar els conceptes d'educació en els quais es basa l'agrupament. Dins d'aquest projecre es va canviar la promesa scout pel compromis, on tothom, al seu pas, podia dur-lo a terme. També es van elidir els "rangs" a les unitats (cap de patrulla, segon de patrulla, sisener...) per una repartició de carrees i responsabilitat per igual a les unitats. A poc a poc s'adaprava la metodología escolta a l'actualitat del moviment i anàvem fent de l'agrupament un espai mes integrados Així, des d'aquell moment, com a projecre de creixement de l'entitat dins el barri es decideixen fer campaments oberts. Ja en un segon moment, a l'any 2 0 0 0 , l'agrupament va seguir la seva evolució i es plantejà uns eixos pedagogics transversals amb els que es van fer els projectes.d'unitat de l'agrupament que son: educado per la pau, educado per la salut, educado en valors, interculturalitat, coeducació i sostenibilitat. A partir d'aquí es van retirar les camises i es van potenciar els colors de les unitats, tot créant riquesa a través de la diferencia, i es va fer un treball de fons per potenciar el fu-

lard propi com a simbol d'identitat de l'agrupament. Ja finalment, en una tercera fase a l'any 2 0 0 4 , es va comencar a donar forma al Projecte Educatiu d'Agrupament (PEA) fruit de tot el bagatge i coneixement que haviem après del funcionament de Г agrupament durant tots aquests anys. En el projecte s'han debatut tots els elements de l'agru pament, la seva definició i els seus trets distintius, la seva vessant pedagògica i el treball a les branques i les seves relacions exteriors. Aquest procés ha durar més de dos anys de treball molt intens.

Amb veu propia Edgar Cristóbal i Gema Sebastiàn, caps d'agrupament de l'Ai. Can Baró, donen el seu puntde vista sobre l'estat del seu cau. Quin és l'estat actual de l'A.E. Can Baró? En a q u e s t m o m e n t , l ' a g r u p a m e n t està format per 85 infants i j o v e s d'entre 5 i 17 anys i 18 c a p s . T e n i m totes les unitats obertes i e s t e m en procés d e creació d e la unitat d e pares.

Agrupament escolta, entitat laica, entitat catalana Fruit de les conclusions de tot aquest treball, l'agrupament ja tenia clara la seva tasca с о т a entitat educativa en el lleure infantil i juvenil i es defineix de la segiient manera: com a agrupa ment escolta, com a entitat laica i com a entitat catalana. En aquest moment, l'any 2 0 0 5 el Consell d'Agrupament i l'Assemblea de Pares van acordar entrar a formar part d'Escoltes Catalans, tant per la laicitat que identifica el seu projecte com per la proximitat de l'associació als seus agrupaments.

Què és el que us ha sorprès més del vostre ingrés a Escoltes Catalans? La participació dels m e m b r e s d e l'associació en el dia a d i a , i sobretot a l ' A s s e m b l e a . T a m b é ens

ha sorprès tot el d e s p l e g a m e n t mediàtic

que

realitza l'associació i la b o n a i m a t g e

corporativa c a p a fora.

Fins a quin punt els pares van ser particips de la decisió d'entrar a Escoltes Catalans? Un c o p el consell havia decidit q u e a p o s t a v a per la proposta d'Escoltes Catalans faltava el recolzament dels pares. Per a q u e s t m o t i u es

És per tot això i pet coherència educativa, que després de reunions de coneixenca i proximitat el setembre de 2 0 0 6 l'agrupament va culminar aquest llarg carni sol-licitant l'ingrés a Escoltes Catalans, l'associació que es defineix igual com ho fa l'agrupament al final de tot el seu exercici de redefinició. Arnau Cristóbal

va fer u n a a s s e m b l e a a m b els pares i mares o n es v a d e m a n a r el seu vot de suport.

I els projectes de futur? C o n t i n u a r creixent i treballant e n el dia a dia del barri d e C a n Baró. A m é s curt termini v o lem s e g u i r lluitat per a c o n s e g u i r millores per a l ' a g r u p a m e n t i u n s b o n s locals estables

Cap de Pioners de ГАЕ Can Baró

/////////////////////////

У,

escoltescatalans NOTICIES

El compromis, repte pendent de la societat Prop de 200 persones es van reunir el passât 13 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona en la presentado del llibre Escoltisme laie i transformado social. Els cinc ponents, membres d'Amescoltes, van analitzar la vigencia deis principis de compromis, llibertat, educado, coherencia i transformado de l'escoltisme laie. La dïficultat pel compromis és un dels problèmes mes seriosos de la societat actual, va diagnosticar Josep M. Lozano, director de l'Institut Persona, Empresa i Societat d'ESADE. Lozano va elogiar la tasca d'Escoltes Catalans per educar en la participado social, perqué "si no ni ha practiques quotidianes, el diseurs dels valors no té sentit'.' "Nomes la llibertat és educativa" Raül Adroher, coeditor del llibre, va remarcar la importancia de defensar la llibertat en una societat on es tendeix a canviar-la per seguretat. Per la seva banda, el pedagog i vicerector de la Universität de Barcelona Artur Parcerlsa va insistir en la multiplicltat d'éléments que conflueixen en el projecte educatlu d'Escoltes Catalans, del quai en va formar part. Coherencia i transformació El periodista Manel Lucas, antic cap d'agrupament, va denunciar la manca de coherencia d'un mon que "imposa la pau per la vida de la guerra"i va apostar per un periodisme mes honest. I finalment, la secretaria

general de Joventut, Marta Rosas, va insistir en el potencial de transformació social de la tasca que cada dissabte duen a terme eis i les caps al eau. Un llibre que recull experièneies El llibre és una "destil-lació d'expenèneies, somnls I realitats" va afirmar Laia Alcober, vicepresidente d'EC, que va remarcar que recollia les vivèneies dels dirigents associatlus i que quedava pendent analitzar la historia dels agrupaments. L'acte tampoc no va estar mancat de reconeixements. Des de la seva vinculado a l'escoltisme corn a pare, Lozano va agrair la tasca "increíble i difícil" dels caps dels agrupaments, i Laia Alcober va recordar que l'aportació que pot fer Amescoltes és "vital per a garantir la independencia de l'associació"

Raül Adroher, Elena Jiménez i Eduard Vallory (editors) Eumo Editorial (collecció Intersección;)

Entre eis assistents hi havia el président del Parlament, Ernest Benach; el rector de la Universität de Vie; David Serrât; i l'exconsellera d'Educació, Carme-Laura Gil.

Per molts anys! Enguany I Agrupament Guspira de Rubi celebra el seu 25è avversari. Per commemorar el quart de segle s'han programat tot un seguit d'activitatsal llarg del curs, entre elles la festa "el dia del 25è" el passât més de marc. La festa, que estava oberta a tota la ciutat, va comptar amb una xocolatada, tallers, jocs, grups d'animació i rom cremat al so dels grups Babilonia i Kayo Malayo. Però els del Guspira no són els unies que han de bufar espelmes. L'AE Wé Ziza (Sant Gervasi, Barcelona) festeja que ara fa cine anys que es va formar a partir de del segon desdoblament de ГАЕ Pere Roselló; mentre que ГАЕ Galzeran (Baix Llobregat-Vallès) i l'AE Els Salats (Torredembarra) han célébrât els deu anys de vida.

Trobades de branques Aquest mes de maig s'han célébrât dues de les trobades per branques de l'Associació que es fan periòdicament cada dos о très anys. Es tracta de la TREC, la trobada de raiers i raieres (12-14 anys), i la Piosfera, la trobada bianual de pioners i pioneres (15-17 anys). La Piosfera va tenir Hoc el cap de setmana del 6 i 7 de maig, mentre que els raiers i raieres es van reunir dues setmanes desprès, el 20 i 21 de maig. Les dues trobades van coincidir en la temàtica, la sostenibilitat, tot i que donant-ll un enfoc diferent, i en el Hoc: la Riba. Precisament el riu Brugent va ser l'escenari de les dinàmiques i jocs de simulació per tractar la contaminano ambientai.

Escoltisme laic i transformado social. L'experiéncia d'Escoltes Catalans

Es crea la Comissió d'estudi de l'educacio en el Heure La nécessitât de donar resposta als nous reptes educatius i regular millor l'àmbit de l'educacio no formai ha dut el Govern a crear la Comissió d'estudi de l'educacio en el Heure (décret 8/2006 de 31 de gêner). La iniciativa, que parteix de la base que l'educacio en el Heure és d'interès public, ha d'assessorar la Generalitat en l'impuls d'un Pía d'actuació que abordi les nécessitais que afecten tant els agents educatius com la propia gent jove. El perfil de la Comissió, presidida pel conseller primer, mostra la implicado interdepartamental en el futur Pla:a més de Joventut hi son présents Educado, Benestar i Familia, Immigració, Participado, Medí Ambient, Universitats, Treball i Justicia. També hi ha représentants dels ens locáis, del Conseil Nacional de la Joventut i experts universitaris. Reconeixement de l'escoltisme Aquesta iniciativa enllaça amb les demandes que s'han vingut fent des de l'escoltisme, altres associacions éducatives i el propi Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya. En la justificado del décret es reconeix explicitement la importancia del treball pédagogie de l'escoltisme en "el camp de l'educacio en valors, en el foment d'una cultura de participado ciutadana i fins i tot en l'adquisició d'aptituds i capacitáis"

escoltescatalans

En record de Francese Ferrer i Girones

Es reconeix la tasca de cooperado d'EC a la Barcelona velia El projecteTa Murga - Pel dret a un habitatge digne',' premi d'Educació en el Lleure 2006 de la Fundado Lluís Camila.

En Francese, al mig de la Taula.

En Francese Ferrer va dedicar la seva vida a la recuperado del cátala, i també a documentar els innombrables casos de persecucló i repressici lingüística perpetrats en els darrers tres segles per poders polítíes de tots els colors ¡ époques. Molta d'aquesta tasca la va fer en els setze anys que va ser senador independent per Girona (1977-93), però també la va dur a la práctica amb la creado, el 1986, de l'Associacíó d'Amies de la Bressola. L'any 1980, en Francese ¡ altres amies van començar a fer campanyes de suport a l'escola la Bressola, una petita iniciativa d'escolarització laica en cátala prop de Perpinyà impulsada el 1976 per Úrsula Ferrer i a la quai el 1979 s'hi va sumar Joan Pere Le Bíhan. Aquesta iniciativa va comptar amb l'oposíció permanent de les instítucíons franceses, que la van intentar ofegar econòmicament. El 17 de febrer passât en Francese Ferrer i Girones va morir, després d'una Marga malattia. Però els somnis no moren. L'any 1997, en Francese va ser un dels 25 diputats del Parlament de Catalunya que va constituir l'Associacíó Parlamentària Escolta de Catalunya (ANPEC). De petit, havia pertangut a un agrupament escolta de Girona, i potser va ser aleshores quan es va començar a preguntar qué significa deixar el món millor de com l'hem trobat. No hi ha cap dubte que va trobar la seva resposta.

V i n e a A n d o r r a i e q u i p a ' t a

WINTERSPORT

Centre Comercial River, ctra, d'Espanya s/n. St. Julia de Loria Telefon: +376 800 914 Av. Carlemany, 61. Escaldes-Engordany Teléfon: +376 800 911

yiNTERVORTI

Av. Santa Coloma, 118. Andorra la Vella Telefon: +376 800 916 i

a r a

t a m b é ,

Av. Meritxell, 110. Andorra la Vella Telefon: +376 800 805

KilVIL Av. Carlemany, 64. Escaldes-Engordany Telefon: +376 800 918

El projecte te una Marga tradició.-ja fa mes de 10 anys que nois i noies de 15 a 19 anys de diferents agrupaments escoltes hi participen. Cooperar en la rehabilitació de Ciutat Vella L'equíp de La Murga col-labora en la míllora de les condicions d'habítatges que es troben en sítuacions precàries de Ciutat Vella, un dels district.es amb m e s problèmes socials de Barcelona. L'objectíu no només és míllorar els pisos, sino també crear un espaí de relació entre les famílíes i els joves. A partir d'aquesta experiencia, es treballa la sensíbílització ¡ el coneíxement sobre la realítat social que els envolta, ¡ es genera una actitud crítica davant les condicions de vida ais barris mes degradats. 10 anys, 500 joves, 30 pisos rehabilitáis Des de l'inici del projecte, l'any 1996, hi han participât mes de 500 joves. Al llarg d'aquests deu anys s'han réhabilitât una trentena de pisos.En l'actualítat,el projecte consta de tres camps de treball, un a la primavera per a membres de d'Escoltes Catalans, ¡ dos a l'estiu de carácter oberts ¡ ¡nternacionals. Els premís d'Educació en el Lleure de la Fundado Lluís Camila, dotats amb 4.000 euros, están destinais a promoure projectes i a reconèixer i difondre expériences de carácter educatiu díns de l'àmbit de l ' e d u c a c i o en el lleure.

i [ i l . f J tT:

Assembi Prop de 400 joves, entre caps dels agrupaments i claners/es van envair Rubí durant el cap de setmana del 19 i 20 de novembre. Fidels a l'esperit democratic de l'Associació, la nota dominant de tota la trobada va ser l'elevada participad o . Representáis de tots els agrupaments, un total de gairebé 4 0 0 joves, entre caps deis agrupaments i claners/es -l'etapa formativa prèvia a caps- van reunir-se al Teatre la Saleta de Rubí. Durant l'Assemblea General, el maxim organ de decisió de l'Associació, es van valorar i sotmetre a votació totes les memories i els programes dels diferents ambits de l'associació. El reconeixement de la tasca feta però també deis reptes pendents, va ser la tònica de la jornada de dissabte. Treballar mes en la cohesió del territori perqué la distancia física no sigui un impediment; millorar l'impacte d'EC ais mitjans "perqué mes persones coneguin el projecte

d'EC"; i fer créixer la xarxa de supon, Amescoltes, van ser algunes de les línies desracades peí president d'EC, Josep M . Rodés.

cativa, la complicitat associativa, la visibilitat de l'escoltisme laic i la implantado social i territorial. Aquesr ha estât el darrer any d'implementació del Pía Triennal 2 0 0 3 - 0 6 .

Després deis debats, els agrupaments van aprovar les memóries deis diferents ámbits. La jornada va concloure amb les votacions deis relleus a la Junta Permanent. Un a un, les candidates a cap de Gestió i a cap Pedagógica i el candidat a cap de Vegueries van explicar la seva candidatura i els seus objectius peí proper exercici.

Fidels a l'esperit democratic de l'Associació, la nota dominant de tota la trobada va

Tres nous agrupaments El creixement d ' E C es constata de nou amb la incotporació de tres nous agrupaments. Es tracta de ГАЕ Ferran Tallada (Carmel) i ГАЕ Can Baró (Guinardó), tots dos de Barcelona, i ГАЕ La C o m a , de Vilallonga del Camp (Tarragonés).

ser l'elevada Diumenge es van aprovar els programes deis diferents ámbits, encap9aJats per la presidencia. Els programes, que com a novetat s'han elaborar de forma mes transversal, enguany teñen com a objectius principáis potenciar la qualitat edu-

participado.

Dissabte, représentants deis tres agrupaments van pujar a l'escenari per presentar-se davant 1'AssembÍea. Tots tres teñen orígens diferents! L'AE Ferran Tallada va sorgir per iniciativa deis responsables del cicle formatiu d'animació sociocultural

escoltescatalans de TII'.S Ferran Tallada, del barri del

ves de Vilallonga del Camp (Tarra-

sociació

Carmel de Barcelona.

gonés) amb ganes de crear un espai

"per

de trobada pels infants i joves del

per a l'associacionisme educatiu".

L'AE

continuar

treballant

"¿Para qué sirve la utopia?"

un reconeixement com cal L'assemblea tampoc no va estar

Can Baró s'uneix a Escoltes

poblé. Amb només uns mesos de

Catalans després de 3 0 anys de vida

vida, ГАЕ La Coma ja compta amb

Però no va ser Túnica en reconéi-

gels Piédrola, vicepresidenta del

dins de Minyons Escoltes i Guies

una vintena de nens i nenes.

xer la tasca d'EC. Atcadi Oliveres,

Consell Nacional de la Joventut de

president de Justicia i Pau i raem-

Catalunya, va donar el tret de sor-

exempta d'un toc de poesia. An-

bre d'Amescoltes, va felicitar els i

tida citant el poeta Eduardo Gale-

les assistents pet la seva tasca edu-

ano.

cativa. Oliveres, que va ser convi-

Piédrola va animar els presents a

dat a l'acte de cloenda de l'AGO,

recordar la frase de Galeano quan

els nostres objectius semblen una

qualificar el treball educatiu

d'EC

de "compromès, multiplica-

dor i de transformado social ".

Sant Jordi de Catalunya, l'associa-

En l'obertura de l'Assemblea,

utopia: "¿Para qué sirve la u t o pía?... Para avanzar".

Reconeixement social

ció escolta católica catalana. L'agrupament esta plenament consolidât i

"Els

esta fotmat per quasi 100 infants i

lem ser un horitzó que no arriba"

una vintena de caps.

va afirmar Marta Rosas, sectetária

joves som el present, no vo-

general de Joventut del Govern i Per la seva banda, ГАЕ la C o m a ha

antiga presidenta d'EC durant la

nascut a iniciativa d'un grup de jo-

inauguració. Rosas va animar l'as-

Nous carrees, nous reptes Josep Maria Rodés i Cama, Te

anys i és diplomat en

Magisteri

i estudian:

d'Humanitats. És mestre d'educació física a una escola de primaria. Ha estat cap d'agrupament, veguet del Barcelonés, coordinador de Formado, cap Pedagogie i coordinador de la T R O C A , i és vicepresident de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge.

La Junta Permanent d'EC la formen set persones electes per l'Assemblea General. Très d'elles han estât escollides aquest curs després de defensar les sèves candidatures davant l'Assemblea General: la Laia Martinez per a l'Àmbit Pedagogie; el Victor Müntes per a l'Àmbit de Vegueries i l'Elena Jiménez per a l'Àmbit de Gestio

Laia Alcober i Morte,

Marina Gay i Faura,

Té

Té 2 9 anys i és enginyeta de camins, canals i ports. Ha

30 anys i és llicenciada en Medicina. És metges-

sa de familia a l'Hospitalet de Llobregat. Ha estat cap

estat cap d'agrupament, responsable de Política Local de

d'agrupament i coordinadora de Seguiment Pedagógic, va

Joventut i coordinadora de Relaciqns Escoltes/Guies. Va

impulsar el Casal d'lnfants i Joves Quico Sabaté i va ser

ser représentant al Consell de la Joventut de Barcelona i

responsable del projecte de cooperado Rosa del Desert ais

va participar en diversos projectes de cooperació a Senegal

campaments sahrauís.

i a Benín.

Laia Martínez i Tribó,

Elena Jiménez i Botias,

Té 27 anys i és llicenciada en Biología i estudiant de Ma-

Té 2 8 anys i és llicenciada en Dret i estudiant de Ciències

gisteri. És mestra a un instituí d'educació secundaria. Ha

Politiques. Ha estat cap d'agrupament, coordinadora de Po-

estat cap d'agrupament i ha tingut diverses responsabilitats

lítica de Joventut i responsable del projecte de cooperació

a rAmbit Pedagógic, on va impulsar el Pía de Formació

amb Bosnia. Va ser vicepresidenra del Forum Europeu de

d'Escoltes Catalans. També va ser responsable del projecte

la Joventut i és représentant externa de la Regió Europa de

de cooperació a Benín.

Guiatge.

Víctor Muntés i Mulero,

Ricard Garcia i Martínez,

Té 27 anys i és enginyer informátic. Es doctorant en engin-

Té 3 3 anys i és Director de Recursos i Processos d u n a em-

Economic

yeria a la U P C , on dona classes. Ha estat cap d'agtupament i

presa privada. Ha estat cap d'agrupament i va ser membre de

veguer del Barcelonés, i ha impulsat dos nous agrupaments.

l'Ambit Pédagogie i responsable del projecte "Gran Caimán"

També va ser coordinador del projecte Txapapote a Galicia

a Cuba. És membre de la Comissió d'assessorament écono-

i del contingent cátala a la trobada Roverway a Portugal.

mie del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

2006

de l'Assemblea General Is Guspirons, alla on se' van ser els unies protagonistes de 'AGO

2005. L'Assemblea no

hauria

estât possible sense el treball deis 26

Batejada com Tassemblea de

amor"

caps del Conseil d'Agrupament de l'AE

durant les primeres reunions, l'AGO va

Guspira de Rubí; i sense la col laboració

comptar amb la col-laboració especial

imprescindible deis Guspirons (la uni-

deis pares i mares de l'agrupament. "La

tat de pares i mares) I l'ajuda de les

veritat és que sempre están alia on cal

unitats de Clan i Pioners.

quan el Guspira els nécessita -reconeixen la Raquel i el Caries- i aquest cop

"Han estât onze mesos de preparació",

no van ser menys".

aclareixen Raquel Villarroya i Caries J a ner de l'AE Guspira. Onze mesos d'esforç

Des de la primera reunió per parlar com

-afirmen la Raquel i el Caries- i així els

i treball rera bambolines: reunions amb

aniria el cap de setmana i explicar-los lâ

caps.estàvem molt tranquils"

l'Ajuntament per informar i aconseguir

idea de l'ambientació, els Guspirons van

Malgrat les diftcultats, pe:: > organització

espais, reunions amb la Regidoría de

recolzar la idea amb ganes. "La setmana

va resultar un éxit. "Ens s

Joventut, deis caps... A partir de setem-

segúent ja havien quedat per comencar

bre, quan "les coses tècniques ja estaven

a fer les disfresses, que va ser cosa total-

Pero l'organitzaciô tampoc va estar man-

perqué és el resultat de l'e

mig lligades, es va posar mes èmfasi en

mentseva"

cada de moments de tensiô. Un dels mo-

dedicat la gent de l'agrupament :joves,

ments mes diffcils'va ser quan només hi

caps i Guspirons", afirmen la Raquel Vi-

l'ambientació i en l'organització de la

gullosos que en general

• rn molt or-

anat bé re que ha

gent durant el cap de setmana: conser-

La tasca deis Guspirons va ser essencial.

havia un Hoc per fer la festa de la nit i

llarroya i el Caries Janer. "Han estat com-

ves, claus, micros, Guspirons, caps, pio-

Malgrat que tot el funclonament, tant

no ens el delxaven" expliquen des del

promesos, constants... totalment insu-

ners, claners, agrupaments... i la ciutat

de les taques mes tècniques. com les

Guspira. Quatre dies abans de l'AGO els

perables".

en general". Expliquen des de IAE Guspi-

d'ambientació,

estava coordinat pels

van comunicar que no podia ser perquè

ra. "I això -puntualitzen- combinat amb

caps; els pares i mares "van ajudar molt

estaven en obres."No m'ho podia creure

que ens havíem de preparar l'Assemblea

a descarregar feina ja que es van res-

-diu la Raquel-. Per sort vam aconseguir

ponsabilitzar de coses molt importants

un altre espai en un altre institut".

uant a votacions!"

La Raquel Vilarroya i el Caries Janer son caps d'agrupament de l'AE Guspira de Rubí.

II P R E M I S D'EDUCACIÓ EN E L L L E U R E Veredicte Dotats amb 4.000 euros cadascun, están destinais a promoure projectes i a reconèixer experíencies de carácter educatíu díns l'ambít de l'educació social i del Meure. PROJECTES

EXPERÍENCIES

Projecte de dinamització infantil a El Desván Centre de dinamització infantil El Desván

El racó de la infánda i l'adolescéncia Fundació Social del Raval

Barcelona

Xarxa Fundado Privada Catalana Akwaba L'Hospitalet La colla d'amics d'Astrid Fundado Síndrome de Down de Girona i Comarques-Astrid 21 Girona

La Murga Escoltes Catalans Barcelona

Lluís Canilla

6 enje

Generalital de Catalunya Département de la Presidencia Secretaria General de Joventut

catalans

'una manera o altra les organitzacions d'edu-

hibia ais ajuntaments i diputacions organitzar co-

en la convivencia i la llibertat de creences, el des-

cado en el temps lliure han estât sempre for-

lonies escolars i obligava a deixar aquesta tasca en

envolupament deis valors compartits, el conreu

tament vinculades a la formació ideològica

mans del Frente de Joven tudes.

de la joventut. En difetents moments de la histo-

del pensament crític, i el coneixement i respecte de les cultutes i deis Drets Humans.

ria, tant les societats mes démocratiques com els

Educar en valors és una tasca delicada. En una so-

règims totalitaris han après a valorar l'eficàcia que

cietat democràtica, l'educació ètica no es pot limi-

En la dedatació que recull aquest compromis es

teñen en aquest camp les activitats de Heure.

tar a transmetre una moral o codis de conducta

defineix la societat laica que volem com a aquella

tancats considerats "els bons" o "els nostres", sino

que fomenta la convivencia entre creients i no cre-

En aqüestes activitats, la vinculació directa amb la

que ha de situar eis nois i noies davant de dilemes

ients, reconeix el pluralisme i garanreix la igualtat

vida i amb l'acció, el contacte amb l'aire lliure i el

moráis que els convidin a clarificar, contrastar i

de drets i llibertats, entén els ciutadans com a

protagonisme juvenil involucren capacitats intel-

desenvolupar els seus propis valors, amb situaci-

iguals en llibertat. Igualment, diu que la societat

lectuals, emocionáis i relacionáis deis infants i deis

ons de vida que augmentin la seva consciència

laica que volem es compromet activament en

joves que hi participen. Així, les experiències que

sobre la cohetència o incoherencia entre alió que

l'educació ética d'infants i joves en tots els àmbits,

s'hi viuen s'insereixen en els circuits mes pregons

afirmen voler i ser i alió que es desprèn deis seus

promovent el civisme i l'educació en valors démo-

de la personalitat, perqué incideixen amb força en

actes, emprenent el Ilarg i tottuós camí del desen-

craties com a base de la convivencia.

la formació de la personalitat deis nois i noies,

volupament moral i la construcció de la propia

marcant la seva visió del món i tenint un gran pes

identitat.

en la configurado de les sèves opinions i valors. Per tot això ctec que, en democracia, només es Per aixó les organitzacions de Heure educatiu po-

pot educar en valors des de la laïcitat. I el valor

den esdevenir amb facilitât instruments de forma-

de l'escoltisme laie és justament, sent conscient

ció ideológica fins i tot més enllà del que el respec-

de la seva capacitat d'influir en la formació ideo-

"Voldria reconèixer el mestratge ¡ la tasca pionera d'Escoltes Catalans en aquesta manera oberta d'entendre la societat i l'educació"

te per la llibertat i l'autonomia deis nens i nenes

lògica, posar aquesta capacitat al servei de la lli-

que s'eduquen faria desitjar. A casa nostra, el fei-

bertat de cada nen i de cada nena. Aquesta és la

Amb aqüestes radies voldria reconèixer el mes-

xisme se'n va adonar ben aviat i per això una de les

seva grandesa.

ttatge i la tasca pioneta d'Escoltes Catalans en

primeres ordres que va signar el Ministre de G o vernació Serrano Suñer (9 de maig de 1940) pro-

aquesta manera oberta d'entendre la societat i No tot s'hi val. Educat en valors des de la laïcitat

l'educació, començant per la seva propia for-

és adquirir un compromis amb els valors moráis

m u l a d o com a moviment educatiu. Aixó mi-

i cívics que suposen el denominador comú per

rant enrera.

tota la ciutadania, i que defineixen un marc d'inclusió i pertinença. Tanmateix, educar en valors

Mitant cap al futur, voldria demanar el compro-

des de la laïcitat és també respectar la diversità!

mis d'Escoltes Catalans en transferir aquest im-

de creences, trajectóries culturáis i maneres de

mens patrimoni pédagogie a la resta de la comu-

pensar; facilitât la comunicado i l'intercanvi en-

nitat educativa, perqué si en el passât la laïcitat ha

tre totes les creences religiöses o no religiöses,

estât un élément clau per la construcció de la soci-

entenent que formen part de la llibertat de les

etat democrática, de cata al futur, ara que apren-

petsones i deis grups socials i aprenent a exptes-

dre a viure junts des de la divetsitat es planteja

sar-les mitjançant el diàleg i l'argumentació.

com

un deis nostres principáis reptes, la laïcitat

esdevé l'únic camí possible per a la convivencia. Per això, el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona, del que Escoltes Catalans és associ-

Araceli Vilarrasa i Cunillé

a c i coMaboradora, ha assumit la laïcitat com un

Dra. en Didáctica de les Ciències Socials

deis seu objectius ptiotitatis, entenent que aques-

Directora de Planificació estratégica del PEC de Barcelona

ta assumpció comporta el compromis d'educar

Membre del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans

FA ANYS.

D P'itiüses-77

El compromis per la defensa de la natura

a natura mantenen de sempre una estreta relació, en tant que el movia el medi naturai com l'espai idoni on realitzar les sèves activitats educaun dels eixos fonamentals de la formació escolta és el coneixement del sa de la natura. Un dels documents bàsics d'Escoltes Catalans, el Dossier hem d'ésser conscients que la natura és font de vida, aixidoncs cal estimar-

es de la seva fundació, l'escoltisme comparteix l'opinió de molts sociòlegs, économistes, biòlegs... que denuncien la cretxent agressivitat dels humans contra la natura. La consecuencia ha estât la progressiva destrucció de la naturalesa fruit d'un desenvolupament économie desaforat que entte molts alttes factors es basa en l'especulació de la terra i l'obtenció abusiva de recursos, com si aquests fossin inesgorables. El nostre món és cada dia un xic menys habitable. Eivissa és un cas vivent de l'avaricia de politics que endeguen projectes desproporcionats i d'empresaris sense escrúpols que per intéresses particulars malmeten els interessos de lilla.

L'objectiu del campament era prendre consciència que la natura és font de vida, que cal establir-hi telacions que no comportin la seva desttucció i que cal un compromis per trobar solucions alternatives al consum excessiu d'energia i a la degradado del medi ambient. La convocatoria del camp deia: "... prenent una actitud bel-ligerant i col-lectiva, fruit d'un treball de descoberta, d'anàlisi i aprofundiment en un terreny nou: la Solidarität de l'home amb la natura".

El camp va engrescar els agrupaments i va esdevenir un exit de convocatoria. Van assistir-hi prop de 5 0 0 nois i noies d'uns 18 agrupaments

icacions

politiques

entais EC ha estât siempre sensible a aquesta situado i ha participar activament en tota mena d'accions en defensa de la natuta. Eis anys de la transido van sei d'incerteses^però també de recuperado de la democracia i, per tant, prolífics en reivindicacions politiques, civiques, culturáis i també écologiques. Entre aqüestes hi havia les etmanes de Salvaguarda» de la Natura o la nya per a. la Salvaguarda del Patrimoni Natural de l'any ^ 9 7 7 . Va ser aleshores quan l'Assoctació d'Amics de les Nacions Unides d'Eivissa i de Barcelona van organitzar la Setmana internacional de Solidarität ecológica Natura i Tècnica, a Eivissa. En aquest marc, E C va decidir participar-hi amb un camp experimental ecologie: E C O - C A M P Pitiüses-77 Va ser el primer campament d'aquest estil que organitzava E C . Feia només dos anys de la seva fundació i l'organització del camp significava un rente important per a la nostra entitat.

i représentants escoltes internacionals,.com els. Eclaireuses et Eclaireurs de France. El dia 4 de juliol del 1 9 7 7 ens vani embarcar (mai mes ben dit) en el vaixell Monte CastilloBilbao de la CompanyiaTrasmeditetrània i vam deixar Barcelona en direcció a Eivissa. El vaixell estava noliejat exclusivament pet als passatgets del camp. A l'arribada al port d'Eivissa ens esperava una renglera de camions de l'exèreit, que en aquells moments va estar molt col-Iaborador i ens van desplaçar fins el campament.

xerrades i grups de treball El camp estava plantejat com un campament experimental per prendre consciència de la nostra relació amb la natura i aprendre a viure amb harmonía amb ella. Es realitzaven tallers pràctics, aules i itineraris de natura, grups de treball i xerrades per aprendre a rnantenir l'equilibri ecologie, respectar el medi naturai i ser més sostenibles.

escoi

Un del tallers que va despertar més interès va ser la construcció de cases de cartró. El paisatge es va transformar per uns dies oferint dues imatges: a un costat tendes tradicionals canadenques i a l'altte un paisatge singular de cases geodèsiques de diferents estils que donaven al campament cert aire futunsta.

"Aquell any vam viure una aventura col-lectiva engrescados. L'esforç per superar els problèmes i la complicitat que es va generar va acabar sent el motor que va impulsar amb força els

catalans

L'interès per la naturalesa i el conjunt dels éssers vius és manifesta al llarg de la historia. És especialment emotiva la llarga carta del 1819 que el cap indi Seattle va adrecar a James Monroe, president dels Estats Units. Fer-ne una lectura dona idea de com entenien l'ecologia el pobles natius d'America del Nord del que us oferim aquest fragment: "... nosaltres

La xafogor pròpia de Testiu no va ajudar gaire a les demostracions d'un improvisât pluviomètre o a l'exhibició del moli de vent, instal-lat per a l'ocasió per presidir les activitats del camp, però van servir suficientment per explicar les possibilitats de l'energia eòlica o l'aprofitament de l'aigua de pluja.

Pioners en la utilització de l'energia solar L'aplicació de l'energia solar a Tus domèstic va centrar l'interès general dels expedicionaris amb la construcció i funcionament d'aparells o instal-lacions diverses, que van resultar pràctiques per al mateix camp: un forn solar fet amb un paraigùes folrat de plaques metàl-liques on hi fregiem ous ferrats, la construcció d'un circuit d'aigua calenta per les dutxes a l'aire lliure, Tus de plaques solars per l'obtenció d'energia elèctrica o uns senzills encenedors solars de butxaca. La utilització d'energies renovables va cridar l'atenció de molts que descobrien per primera vegada l'obtenció de gas combustible a partit dels excréments d'animals. El consum i l'alimentació van estar tractats amb un curs de cuina macrobiòtica i xerrades sobre els aliments naturals.

següents anys de 1'associació"

estimem aquestpais com el nen estimo el bategar el cor de la seva mare.... "

autors. A la nit les activitats continuaven a la llum de la lluna amb un bany a la platja o amb sessions de cinema a cel obett. Les pel-Iícules que es projectaven eren sobre els temes socials més rellevants en aquells temps, com La ley del silencio, El tribunal Russell, Vietnam, Ana y los lobos, Inmersión, Septiembre chileno i Objeción de conciencia. En tot campament escolta és important conèixer l'entorn físic i huma, fer-ne una descoberta, observar la vegetado i els costums i tradicions dels seus habitants. Eivissa va ser el marc ideal per fer-ho amb excursions a peu i amb bicicleta, intercalades amb visites al mercat i xerrades d'especialistes o simplement patlant amb la gent de Tilla. Un taller de submarinisme i algunes immersions van permetre iniciar-se en la descoberta i l'observació del fons marí.

El medi natural és l'espaí idoni de formació del mètode escolta. L'aire lliure és un Hoc de privilegi on el règim de llibertat permet fer descobertes, redescobrir els ritmes naturals i desenvolupar la creativitat. Les sortides, excursions o acampades serveixen per sensibilitzar ais nois ¡ noies sobre el seu entorn, a

Tant el viatge dañada com el de tomada van ttanscórrer en un ambient distens, animât i en una atmosfera emotiva. La brisa del mar a la cara i l'acompanyament de la guitarra van fer que a la coberta del vaixell es revises tot el repertori del cançoner.

desenvolupar la seva personalitat a m b llibertat, a respectar la natura, a conservar-la, i a aprendre formes de viure més sostenibles.

El moviment escolta mundial celebra les sèves activitats collectives amb activitats a la natura com els Jamboree i Rover Moot (troba-

En Torganització i la realització d'un campament d'estiu cal il-lusió i treball en equip. Pitiüses 77 va ser un repte important per E C , i no tot van ser flors i violes. Del 4 al 10 de juliol

des mundials) o els Eurojam I abans Eurokolk (trobades europees). A Escoltes Catalans, l'Eco Camp el 1977, les trobades d'unitats sota els noms de Folletades, Mogollops, Trees o Piosferes,o activitats commemoratives com 30 anys, 30 cims en són una mostra.

anys després de la fundació d'Escoltes l'Eco C a m p va significar un acte de

atalans,

presentació pública a la societat catalana i va

donar a conéixet l'exísténcia d'un escoltisme laic emergent a m b voluntat de treball c o m ú . El mateix any es va constituir la Federado Ca-

Una tenda de productes naturals amb llibtes, productes diversos i sues naturals complementaven Toferta a l'entorn dels h a b i t s alimentafis.

talana d'Escoltisme i Guiatge fruit de la unifi-

cado de l'escoltisme i el guiatge catalans.

La vida al campament

De l'Eco-Camp Pitiüses 77 van quedar molts deures per fer; en aquests anys molts topics i

Llevar-se i anar a dormir son dos moments importants en la vida d'un campament. Despettat amb el so de la guitarra, el corn o la flauta dolça feien més suau aquest difícil moment i els que ho desitjaven podien assistir a una sessió de ioga. L'equip de redacció, équipât amb una combaten: ciclostil, treballava fins ben ayancada la nit per poder distribuir a Thora d'esmorzar XEco-diari, que donava a conèixer les noticies, el programa del dia o les opinions sobre el campament expressades lliurament pels seus

d'aquell any vam viure una aventura col-lectiva engrescadora amb problèmes inclosos. L'esforç per superar-los i la complicitat que es va genetat entte els caps va acabar sent el motot que va impulsar amb força els següents anys de I'entitat. L'Eco Camp va esttènyet Ilaços d'amistat entte molts de nosalttes que ttenta anys després encara perduren. Josep M. Villena i Segura Antic comissari general d'EC

molts conceptes han canviat pero els problèmes del medi ambient i la nécessitât de defensar la natura continúen vigents.El 2007, trenta anys després, seria un bon moment per revisar la situació d'EC en la defensa de la natura, l'Agenda 21 o la sostenibilitat.Organitzem un segon Eco Camp? Qui accepta el repte?

INSCRIPCIONS A partir del dia 2 5 d'abril cada dia de I O a 14 i de 17 a 2 0 Urquinaona Mare de Déu del Pilar, 18 0 8 0 0 3 Barcelona

FUNDACIO JOSEP CAROL: s*

camps de d'intercanvi: C

O M P ^ O M '

Miravet, el carni dels templers Coves ¡ voltors a Tremp Fent carni per Aigüestortes Punta de la Mora Coopera amb Barcelona 2 Festival Internacional Mùsica a Cantonigròs Tres turons, bunkers i canons Coopera amb Barcelona

eslades i viotges: A P H.Ç N E NTTATG E Amb esclops per Holanda 1, 2 i 3 Castells i kitts al cor d'Escòcia 1, 2 i 3 Txèquia , el cor de la velia Europa Bemvindo em Lisboa Galicia, meigas e conxuros Kaixo Euskal Herria 1 i 2M Granada, el cor d'Ai Andalús

rutes ¡ aventura: DEf

COREUTA

Pieu Urriellu, un paisatge bestial Menorca a cop de pedal 1, 2 i 3 Pirineus, aventures per muntanyes mítiques 1 i 2 Muntanyes de guerrillers

ESCOLTES CATALANS: eslades tècniques: C Ê - E A T / V / T A T Campament d'estiu del Foc Nou Ruta per l'Ait Empordà 25 anys d'aventures A la cerca del Mon Perdut 11 II

Ruta de teatre a l'Empordà Puja a l'escenari a Sant Bartomeu Cinema, càmera i acciò 1 i 2 Universität Jove

Mar i muntanya a Andalusia Serra de Rocacorba: descobrint els límits del Pla de l'Estany

intercanvisinternacionals: CfPEíUT Mil i una nits a Turquía

U n estiu fet

www.

org

Fundado Escolta

JOSEP C A R O L

escoltes catalans

CAIXA CATALUNYA

Generalität de Catalunya

COMRàdio Xârxë

CHUT"""

Ajuntament de Barcelona

E L PUNT

C*-/T/C

Local

escoltescatalans Trobada de formado d'Escoltes Catalans

Treballant des de I'esperit critic a punt de referenda associatiu respecte a la formació dels i de les caps. Pretenem que aquestes trobades siguin un espai anual on els caps i les caps hi tinguin molt a dir i m o l t a aprendre. Perquè per a millorar la qualitat educativa dia a dia cai que no ens fai tin mai aquests espais de debat, d'intercanvi i d'aprenentatge, perquè s o n , sense dubte, espais de c r e i x e m e n t . Tal i c o m ens plantejava en R i card A l o n s o en f a c t e de presenració de la trobada, tots s o m m e m b r e s d'una tripulació a bord de vaixells que van r u m b a la felicitai. T e n i m instruments per navegar a m b seguretat i a m b decisió, i que ens permeren esquivar petits o grans esculls; n o més ens cai desenvolupar-los.

asant-nos en el respecte c o m a valor tant en les nosttes relacions socials c o m a m b el medi i a m b nosalttes mateixos, a Escoltes Catalans creiem en la nécessitât de desenvolupar projectes de suport que entiqueixin el nostre rol i la nostra práctica educativa, i que responguin a nccessitats actuáis deis i les caps.

"Volem que aqüestes jornades de formado siguin un primer pas per a consolidar-les com a punt de referencia associatiu respecte a la formado deis i de les caps" És per aixô que el cap de s e t m a n a del 4 i 5 de marc vam celebrar a V i l a d e c a n s la primera •trobada de f o r m a c i ó d ' E s c o l t e s C a t a l a n s . La p r o b l e m á t i c a del c o n s u m de drogues entre els joves, el treball de la interculturalitat ais a g r u p a m e n t s , i la natura i l'excursionisme van ser els tres eixos de treball d u r a n t les jornades.

conseqüenr, dcscnvolupin un rol educador responsable i c o h e r e n t a m b el projecte educatiu que c o m p a t t i m . Cal generar espais de reflexió i formació, on donar resposta a les mancances que lian manifestat els i les caps.

S o m - h i , per tant: Inflem les veles! Q u e les nostres trobades de f o r m a c i ó siguin la força del venr i, aixi, quan vingui maregassa o temps de c a l m a no ens falti mai l ' e m p e n t a i l'interès per fer llargs viatges, descobrir nous ports i arribar ben lluny!

Lógica nacional i global!

Georgia Navarro

Peí que fa a la interculturalitat, s'ha destacar especialment les possibilitats que ofereix l'escoltisme c o m a m o v i m e n t de caire i presencia mundial, a l'hora de fer un treball educatiu que des de la doble lógica nacional i global mostti la i m p o r t a n c i a i l'enriquiment de la diversitat cultural en la convivencia en societat. Cal donar un f o n impuls a la formació intercultural, per tal de generar recursos i eines de treball ais i les nostres caps per atendré les noves realitats socials.

Coordinadora de Formació

L a J o r n a d a e n xif res En

referencia a l'excursionisme, el

trebalP

que s'ha fet ha permés ais caps redescobrir

Eixos de formació

les seves potencialitats educatives del medi natural m i t j a n c a n t una práctica que potencia tant l'esforc individual c o m el treball en grup. U n a vegada mes ens plantegem generar formació en aquest c a m p , realitzar un curs de m u n t a n y a i donar eines pedagógiques per

El cap, un réfèrent educatiu

treballar les excursions a les unitats.

Peí que fa a la p r o b l e m á t i c a de la relació entre drogues i joves, es va emfatitzar la impor-

Un punt de trobada i creixement

tancia que teñen els caps i les caps en el seu

Petó a m e s a mes de treballar c o n t i n g u t s de gran interés per la nostra tasca educativa, volem que aqüestes jornades de formació siguin un primer pas per a consolidar-les c o m

dia a dia c o m a educadors. És i m p o r t a n t que els caps siguin c o n s c i e n t s que son un réfèrent per ais infants i joves i que, de manera

escoltescatalans L'escoltisme és el moviment juvenil mes gran del món. En son membres 38 milions de persones que treballen per uns objectius comuns: educar per a una ciutadania compromesa. El moviment s'estén per 216 paísos i territoris i s'articula al voltant de dues organitzacions: l'Associació Mundial de Guies Escoltes (WAGGGS) i l'Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), de les quals Escoltes Catalans en forma part.

crear u n a associacio per a nois i

d'associacions n o m é s per a d o -

m o v e n t que W O S M

turat e n t o r n dues o r g a n i t z a c i o n s ,

una per a noies basades en els

nes p e r m e t que aqüestes puguin

cada c o p m e s la necessitat de

creades ais anys 2 0 ; l'Associació

m a t e i x o s principis: l'escoltisme

desenvolupar

prioritzar la igualtat de genere

Mundial

i el guiatge.

impulsar així el canvi social.

M u n d i a l del M o v i m e n t E s c o l t a

A m b els anys, moites associacio-

Avui, les associacions que

per-

Les c o n f e r e n c i e s m u n d i a l s de les

(WOSM).

ns guies i escoltes, e s p e c i a l m e n t

t a n y e m alhora a la W O S M i a

dues o r g a n i t z a c i o n s es reuneixen

europees, es van fusionar,

la W A G G G S d o n e m

cada tres anys en un país diferent,

L'escoltisme m u n d i a l esta estruc-

(WAGGGS)

Guies i

Escoltes

el seu lideratge i

assumeixi

c o m a proposta s o c i a l .

l'Organització

com

del

guiatge

i escullen un

comité

mundial

és el cas d ' E s c o l t e s C a t a l a n s . I

l'objectiu

A n g l a t e t r a va ser un

aixó ha dut a que des deis anys

d'ajudar les noies a desenvolu-

per sis anys q u e és el responsable

70 W O S M

moviment

explícit

suport

T o t i que el p r i m e r e s c o l t i s m e a

comencés a accep-

par tot el seu potencial de c i u -

de liderar l'organització. A m b -

de m a n e r a i m m e d i a t a va haver

tar l'entrada de noies. Pero en

tadanes del m ó n , i h o fem no

dues

de d o n a r resposta a la d e m a n d a

m o l t s altres països on la d o n a és

tan sois des del c o m p r o m í s a m b

d'entrada de noies. Per aixó es va

l e g a l m e n t constreta, ['existencia

la c o e d u c a c i ó s i n o t a m b é

Quan

pensât

i n i c i a l m e n t per a nois,

Fundado Escolta

IOSEP CAROL ESCOLA FORCA

Fa deu anys que treballem amb associacions d'idees

Mes de 20 anys transformant (a Societat Cursos de m o n i t o r s / e s , directors/es, formació especializada, monografics, formació a mida.

pro-

Ens agraden les idees compromeses Ens agrada pensar-les i realitzar-les en associació amb vosaltres

C E N T R E UNESCO DE CATALUNYA - F E D E R A D O DORGANITZACIONS CATALANES INTERNACIONALMENT R E C O N E G U D E S - LINGUAPAX - F E D E R A D O CATALANA DORGANITZACIONS N 0 GOVERNAMENTALS P E L S D R E T S HUMANS - E S C O L T E S CATALANS - C E N T R E CÁTALA D E PROSPECTIVA - E C 0 C O N C E R N - ASSOCIACIÓ P E R A LA INNOVADO SOCIAL - C O N S E L L NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA C U L T U R E S DEL MÓN - A C C A , ASSOCIACIÓ CATALANA DE C I É N C I E S AMBIENTALS - FUTUR S O S T E N I B L E - L E S T A C I Ó . C E N T R E DTNTERPRETACIÓ D E L E N T O R N - F U N D A D O ESCOLTA J O S E P CAROL • E 5 C 0 L A FORCA - A M E S C O L T E S - E L G A R B E L L • F E D E R A D O CATALANA D'ESCOLTISME I GUIATGE • U B U N T U .

Imatges Corporatives 'Materials de Difusió "Projectes Web 'Campanyes de Comunicació "Imatge de Congressos Bulletins i Revistes •Projectes Exposítius "Projectes Editorials Figueral, 8 08530 La Garriga (Valles Orientali 93 871 86 68 fainoOfaino.com • wvvw.faino.com :

i • hl 1 i- i: i ' ,

' i • BJ,

organitzacions

demanen

ú n i c i n t e r l o c u t o r per

país.

en un país existeix mes

Espais per gandir, respectar i viure ia natura Telefon d'informacíó i reserves. 9 3 2 6 8 91 ri

ACAMPADA

catalans d'una associació, c o m en

canvi d'estatus que

s i n g u l a r ,

cas

sària

català,

una

és

neces-

federació.

Per

corresponen a la federació cata-

i t z a

això existeix la Federació Catalana

d'Escoltisme

lana, que d'aquesta forma participa a m b veu propia, així c o m

l'escoltisme cátala.

regula que la F C E G es represen-

Guiatge.

L'any 2 0 0 0 es va sig-

ti en qualsevol esdeveniment in-

nar

ternacional a m b els seus propis

sota

garant

WOSM

conveni

símbols c o m a país.

Una fradicio més pedagògica

s'associació

entre

Federació

Catalana

L'extraordinària

d'Escoltisme

i Guiat-

El reconeixement internacional

ge i la Federación de

de la F C E G ha estat una reivin-

Escultismo

Espa-

d i c a d o que Escoltes Catalans ha

que

p r o m o g u t des de fa anys. E C és

sitat

diver-

l'escoltisme

mundial des dels orfgens

seus

i la seva

ña

forra

que

estableix

La federació catalana

adaptació a les realitats

' e s c o l t i s m e practicat a

Túnica de les tres associacions

socials on es troba ha fet

Catalunya sigui repre-

que no pertany a cap de les asso-

que hagi arrelat de m a -

sentat

exclusivament

ciacions escoltes espanyoles exis-

nera diferent en funció

per

la federació carala-

tents; m e n t r e que la pluricon-

de la fradicio de

na: és l'anomenat prin-

ressional

cipi de territorialitat.

part de TAsociación de Scouts

cada

pais. U n a de les principals tradicions ha es-

Acció

Escolta

forma

de España ( A S D E ) , la católica

tat l'escoltisme d'arrel

Aixó implica, d u n a ban-

Minyons

anglosaxona,

da,

Jordi forma part del M o v i m i e n -

centrat i

més

l'estètica

teconegut

l'adquisició

d'habilitats,

que tot

mentre

talunya que, des de 1 9 8 9 , E C forma part

ttadició més francofona ha pri-

de la C o o p e r a c i ó F r a n c ó f o n a de

FCEG,

mat el discurs social i la reflexió

l'Escoltisme Laic

terlocutora

pedagògica.

(COFRASL),

yer

i d u n a altra, que no esdeveniment

L'escoltisme cátala té teconeixe-

l'escoltisme al nostre pais ha es-

ment internacional des de 1 9 6 9

d'arrel francofona, rebre

moltes

escol-

ta en tettitoti cátala de la F C E G .

tat més vinculat

(WAGGGS) i 1978 (WOSM) a

Al ma.teix temps, es-

del qual va

través d u n a estructura confede-

tipula que a les c o n -

peda-

ral a m b les associacions de guiat-

ferencies de la regió

gògiques i, en el cas d'Escoltes

ge i d'escoltisme d'ámbit espan-

europea i de la m u n -

Catalans,

model

yol. E n el cas de W O S M , pero,

dial dos dels sis vots

punt

r e c e n t m e n t es va reconéixer un

d'escoltisme

més,

laic. Fins al

to Scout C a t ó l i c o ( M S C ) .

pertán-

Túnica in-

Links

l'autorització

l'escoltisme

influències

Sant

legítima;

es pot otganitzar cap

sense

prescindir

formada per associacions laiques

però,

pot

que esdevé

El reconeixement de l'escoltisme cátala

també, per això cap de les dues Històricament,

WOSM

Guies

necessáriament a la

d ' E u r o p a i África. El m ó n és divers i l'escoltisme tradicions

per

Escoltes

que es practiqui a C a -

que, pel contrari, l'escoltisme de

l'altra.

l'escoltisme

l'Estat

espanyol

El repte de la realitat L'escoltisme te una clara vocació de transformar la realitat. Aquesta vinculació a m b l'entorn social més proper, a m b el barri i la

reprovació ais actes de violencia" en un comunicat de premsa, però denunciant també les causes dels aldarulls.

ciutat, suposa t a m b é un repre important: intentar d o n a r resposta ais problèmes socials i lluitar c o n t r a les desigualtats.

"Tots els análisis ens porten a les mateixes explicacions dels fets: l'expressió i manifest a d o del ressentiment d'una població amb

están estigmatitzats" per l'excepció. La solució, segons els Eclaireuses et Eclaireurs de France no pot ser la retallada de fons que han vingut denunciant les organitzacions que treballen en aquests barris; sino l'educació en els valors de responsabilitat i ciutadania, la'icitat, humanisme i tolerancia que defensa l'escoltisme.

dificultáis, que pateix discriminado a nivells d'educació, d'accès al treball, a Toci...". Amb aquesta frase, l'escoltisme laic francés denun-

La societat canvia, evoluciona i en aquest canvi

ciava la desigualtat que pateixen els suburbis

está sotmesa a moltes tensions. "El petit Maig

francesos, amb taxes d'atur i de fracas escolar

del 68 dels suburbis", que va catalogat Le

molt per sobre de la mitjana.

Monde, ja no ocupa pottades. Ara és el C o n tracte del Primer Treball. Tant a Franca c o m

L'associació va reclamar la posada en prácti-

a Catalunya, c o m arreu, l'escoltisme continua

Aquest és el repte que van haver d'afrontat

ca d'una "política de joventut ambiciosa on

buscant respostes ais problèmes socials amb un

els escoltes laics francesos davant els aldarulls

les associacions i xarxes nacionals tinguin el

esperit crític i voluntat de transformado so-

ais suburbis d'aquest hivern. Els Eclaireuses

seu Hoc" i va questionar que declarar Tesrar

cial. Els valors de l'escoltisme continúen més

et Eclaireurs de France van declarar la "total

d'excepció fos una solució per a barris que, "ja

vigents que mai.

y//////////////,

escoltescatalans

primavera 2006H

. f j ì amescoltes I ^TT'^^J

xarxa de suport a escoltes catalans

mescoltes ha célébrât el seti primer any de vida amb l'adhesió de 7 0 nous membres. Es tracta de tots els Ganàpies del Vendre 11, el grup d'antics membres de l'agrupament T a n t C o m Pue, que és la primera adhesió d'un grup local a la Xarxa de Suport a Escoltes C a talans. Son els pioners d'una iniciativa que es pretén estendre a tots els grups de pares i mares dels agrupaments d'Escoltes Catalans (EC). El febrer de 2 0 0 6 , a un any de la seva present a d o , ja eren mes de tres-centes les persones que s'havien unit a la Xarxa.

Limitar la dependencia econòmica Un dels objectius d'Amescoltes és tecolzat e c o n ò m i c a m e n t projectes que responguin a les

Adhesions cs e- _n-s_e jdonacio „_.,¡ A

Amb donació

80,69%

Teixint xarxa necessitats i rej^tes d'Escoltes Catalans, i augm e n t a ! així la independencia de l'associació respecte deis ajuts públics, sumant-se a les quotes que paguen eis associats. La Xarxa de Suport a Escoltes Catalans ha recaptat gairebé 6 . 0 0 0 euros en el seu primer any de vida. Malgrat que hi ha diverses aportacions considerables, la major part de les adhesions s'han realitzat sense aportació económ i c a inicial. Fins avui, només un 2 0 % deis adherits han optat per realitzar alguna contribució e c o n ó m i c a , tot i que s'espera que aquest percentatge s'incrementara. Les aportacions es destinen íntegrament a donar suport a projectes impulsats per E C .

d'unitat (monitpt/a) i aïs caps d'agrupamenr (director/a).

Millorar els recursos educatius Les aportacions a Amescoltes també s'han destinât a millorar el fons de recursos bibliogràfics (llibres, mapes) i tècnics (equips multimédia, otdinadors) del Centre de D o c u m e n t a l o i Recursos ( C R i D ) d'Escoltes Catalans. El C R i D és un espai didàctic i interactiu al servei de tots els agrupaments escoltes, que ara ampliata les sèves instal-lacions a la nova extensió de la seu central.

Amescoltes beca la formado deis i les caps Gairebé el 5 0 % de les donacions s'han destinar a la f o r m a d o de caps. D u r a n t el darrer any, Amescoltes ha destinat 2 . 8 3 4 euros a becar eis cursos de caps d'unitat i de caps d'agtupament de membres d'Escoltes Catalans, així c o m als monogräfics d'escoltisme que s'han dut a terme. Un total de 18 caps d ' E C s'han beneficiat d'aquestes beques i es calcula que aquesta xifra podra augmentar a mida que s'incrementin les contribucions a Amescoltes. Les beques a la formació son un projecte conjunt d'Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol per tal de facilitar que eis caps educadors/es rebin tant la formació necessäria per a dur a terme la séva tasca educativa així c o m la titulació oficial que atorga la Generalität als caps

V A N T A T A

T L Z

sajuda a l assocació a poder dur a terme els seus projectes amb mes indepen-

Q f i

q u e t a m b é

Sed^r

^ 4

t e

"»^ e

Els donatius dineraris i les donacions de bens a fundacions i associacions decla " '" Police tenen una deduc

r a d

d u t

t a t

<*> de. 250/0 pel que fa

d a

l d e ,

a / - i m p o s t a

^%peran

m p

S t d e

tats que ban de pagar les empèses

L'objecció fiscal, una aposta per la pati ormar part d'Amescoltes i compartir els valots de pau que Escoltes Catalans prom o u també possibilità sumar-se a les iniciatives d'objecció fiscal a les despeses de preparació de la guerra i m a n t e n i m e n t dels exètcits.

es contribueix a reduir les despeses militars i Avui, divetses persones adherides a A m e s c o l alhora es d o n a suport a projectes de construc- tes ja estem destinant els diners de l ' O b j e c c i ó ció social i S o l i d a r i t ä t , projectes que permeten Fiscal a Escoltes Catalans a través de la nostra adhesió, donant així supott a un projecte que enfortir la pau. permet titat endavant iniciatives que teñen Encara que sembli estrany, l'objecció fiscal es un interés social infinitament mes gran que el fonamenta en un buit legal, i cada cop mes m a n t e n i m e n t de l'exércit.

L'objecció fiscal consisteix en la desviado d'una part de la declaració de la renta, la que seria dedicada a pressupostos militars, cap a projectes d'utilitat social, c o m poden set projectes d'Escoltes Catalans. D'aquesta maneta,

persones s'hi sumen. Si enlloc de les gairebé 2 . 0 0 0 persones que a Catalunya mostren en seu desacord a m b la despesa militar en fóssim 2 0 . 0 0 0 , o 2 0 0 . 0 0 0 , les repercussions serien m o l t mes importants.

•

Gerard Segú Antic coordinador de Relacions Escoltes/Guies

Es pot trabar mes informado i assessorament sobre l'objecció fiscal a la pagina web www.objecciofiscal.org

Y//////,

Y////////////////////////////////////////////////////////////////

escoltescatalans

Perqué m'he adherit a Amescoltes? Pilar Malla, sindica de Greuges de Barcelona. Quan vaig conèixer eis Escoltes francesos un dels seus lemes era: "El mes fort defensa el feble". Aquesta vocació de servei ais alttes i d'educar la voluntat de les persones és el que m'ha fet considerar el moviment escolta com una excellent escola de formado en eis valors.

Santi Eizaguirre, guitarrista de Cheb Balowsky. Quan vaig attibar al cau, buscava alguna cosa. El que hi vaig trobar encara ara ho tinc. L'exercici de teixir de manera col lectiva una teraMarta Aymerich, secreta- ^**¥ :t*/1&P Calí, economista. nyina de vivències et dona la possibilitat de veute ria d'Estratègia del • Quan els meus tres filis es t ' i van incorporar al cau em donar llum dins reu coses que ni sabies que hi D e p a r t a m e n t de Salut eren. Suposo que aixô és el que mes m'agrada Deia Agusti d'Hipona que vaig adonar de la importand'aquest compromis. Estar convençut que una "sempre et desagradi el cia que ha tingut a l'hora de i xarxa d'agraïment com Amescoltes és una esplénque ets pet tal que un dia forjar la seva personalitat i dida manera de seguit buscant com fer possible siguis el que encara no ets, sedimentai els seus valots un món millor. perqué el dia q u e deixis d'avançar i diguis: mes essencials (independencia, respecte, treball, 'fins aquí prou', aquell dia estarás mort". N o amistat, responsabilitat, llibertat, esforc, solidarihe estât mai escolta, pero sí que he crescut tat...). Adherir-me a la Xarxa ha estat pet a mi un Francesc Sanhauja, présiavançant cap el que encata n o sóc gtàcies a gest de suport i reconeixement ais caps que cada dent del Club Excursionista l'associacionisme; i formar part d'Amescoltes setmana fan de les nostres filies i filis persones de Gracia. significa continuar 'desagradant-me'! mes compromeses amb la societat on viuen. Per propia experiencia, en la r

e r e

majoria de casos l'escoltisme ha donat com a résultat homes de convicció en el respecte, la solidatitat i la defensa dels valots de la democracia. La formado no reglada, el compartir inquietuds, eis objectius comuns dins del món escoltisme i la seva filosofía adaptada a l'esperit del nostre pais, ens ha permès que milers dels nosttes joves hagin consolidât el seu tatannà, i també la seva pteocupació per la conservado del medi, la Solidarität i la participació en la democracia.

Vu11 col-laborar amb els projectes de suport a l'escoltisme que impulsa Amescoltes

Màrius Serra, escriptor.

Rosa María Pujol, antiga

M ' h i vaig adherir perqué les xarxes laïques son cada cop mes necessàries en la societat q u e ens estem p t o c u t a n t . Xarxes per parar molts dels cops q u e reben els joves d'avui. Laiques per vacunarlos contra l'àmplia g a m m a de fanatismes que tenen a l'abast.

presidenta d'EC. Amescoltes va néixet amb la vocació de fer costat, de recolzar. Escoltes Catalans. Cree que cap de les petsones que hem passat per l'associació no podem restar indiferents a aquesta acció. Confio que l'esforc donará els resultats que el potencial del projecte mereix.

Forma de pagament

Un sol cop 0> Faré una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

Col-laborant com a expert en

Realitzant una aportado material de (exemple: eedint o donant un be immoble, cedint o donant un tereny d'acampada - )

Realitzant una aportado económica de

Per domiciliado bancària (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis) O

30 € (representa 0,08 € dia/any)

60 € (representa 0,16 € dia/any!

100 € (representa 0,27 € dia/any)

Anualment Només per domiciliado bancària. Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportaciò econòmica. Si desitges donar de baixa la donació anual envia un mail a amescoltes@¡osepcarol.org o truca al 93 268 91 11.

Domiciliado bancària Banc o Caixa: Núm. de compte:

j Oficina

300 € (representa 0,82 € dia/any) luna altra quantitat) Signatura

i DC Codi de compte

amescoltes <9r

Contribuint a e d u c a r e n la ciutadania

xarxa de suport a escoltes catalans

dhereix-t'hi! Com adherir-se a Amescoltes > per internet: www.amescoltes.org (adhesió en línia) >teléfon: 93 268 91 11 fax: 93 268 91 12 > per correu postal: Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Catalans Fundado Escolta Josepi Carol Mare de Déu del Pilar 1 6-18 08003 Barcelona

Amb el suport de:

escoltes catalans

Fundado Escolta

l'associació laica de l'escoltisme cátala

JOSEP C A R O L

O b r a Social

http://www.escoltes.org

http://www.josepcarol.org

Fundado "laCaixa"

B u t l l e t a d'adhesió a Amescoltes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans DADES PERSONALS Correu e l e c t r o n i c

Nom ¡ Cognoms

Les teves dades s'incorporaran a un fitxer a u t o m a t i t z a t i c o n f i d e n c i a l

Entitat "

d ' A m e s c o l t e s . Quan ho desitgis,

Professici

podrás a c e e d i r - h i , r e c t i f i c a r - l e s o

Si actúes en nom d'una entitat, empresa o organització, introdueix aquí el seu nom complert ¡ a partir d'aleshores inlrodueix el formulari amb les srves dades. Podem posar el teu nom en el llistat de membres d'Amescoltes publicat en la plana web?

IFoCIF*

cancel-lar- les trucant al 932689111 0 per correu ordinari al C / M a r c de Deu del Pilar, 1 6 - 1 8 , 0 8 0 0 3 , Barcelona.

Per la teva desgravado fiscal nccessitem el NIF o CIF i l'adrcca Si has estat mai escolta o guia omple les següent preguntes: D a t a de n a i x e m e n t Quina és la teva associació escolta d'origen?

Amb la teva adhesió decideixes donar suport públic ai projecte assoclatiu 1 educatiu d ' E s c o i t e s C a t a l a n s .

Adreca

L'adhesió és un acte v o l u n t a r i de suport i no o b l i g a a realitzar c a p Quin és el teu agrupament d'origen?

Població

C o d i Postal

Telefons Telefon

V u l l rebre la revista

donado.

escoltes Catalans

La revista esco/res Catalans s'edita dos cops a l'any i recull informacions i articles d'opinió sobre les principals activitats i projectes d'Escoites Catalans i Amescoltes V u l l rebre el bu ti I etí e l e c t r o n i c d ' A m e s c o l t e s * El butlleti electronic ('informa trimcstalment sobre els principals projectes d'Amescoltes