Passem a l'acció by Escoltes Catalans

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 1

Íngrid Llopart Alari Anna Sellarès Cirach

PASSEM A L’ACCIÓ! Eines i estratègies per a la participació social

En conveni amb:

Col·lecció TAMBALI. Recursos per educar en valors

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 2

Col·lecció: Tambali. Recursos per educar en valors Consell editorial: David Pérez Martín, Anna Martínez i de Mas i Berta de la Flor Caro

Copyright d’aquesta edició: Editorial Graó d’IRIF, SL C/ Hurtado, 29 08022 Barcelona www.grao.com Escoltes Catalans C/ Mare de Déu del Pilar, 16-18 08003 Barcelona www.escoltes.cat Fundació Escolta Josep Carol C/ Mare de Déu del Pilar, 16-18 08003 Barcelona www.josepcarol.org

Coordinació editorial: Anna Martínez i de Mas, Berta de la Flor Caro, Marina Jordán López Autores: Íngrid Llopart Alari, Anna Sellarès Cirach Agraïments: Núria Gómez Camprubí Disseny de la col·lecció: Faino Comunicació, SL Producció i edició: Editorial Graó d’IRIF, SL Impressió: Imprimeix Primera edició: novembre de 2014 ISBN: 978-84-9980-556-6 DL: B 22284-2014

Resten rigorosament prohibits i estaran sotmesos a les sancions establertes a les lleis, la reproducció o l’emmagatzematge total o parcial de la present publicació, incloent-hi el disseny de la portada, així com la transmissió d’aquesta per qualsevol mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació o bé de fotocòpia, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright. Adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com, 917 021 970 / 932 720 447).

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 05/11/14 11:47 Página 3

ÍNDEX Pròleg, Itziar González Virós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 L’experiència d’Escoltes Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Marc conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Metodologia de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Metodologia per etapes Infants de 6 a 8 anys Infants de 9 a 11 anys Joves de 12 a 14 anys Joves de 15 a 18 anys

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Activitats per a infants de 6 a 8 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Activitats per a infants de 9 a 11 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Activitats per a joves de 12 a 14 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Activitats per a joves de 15 a 18 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 Taula d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 Annexos i glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .171 Bibliografia i bibliografia web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175 Taula d’equivalències entre el sistema educatiu reglat i les etapes educatives d’Escoltes Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Pรกgina 4

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 5

PRÒLEG Vivim uns moments d’un gran desconcert col·lectiu. Semblava que havíem deixat enrere l’època fosca de l’ordre impositiu i arbitrari de quaranta anys de dictadura i que la nostra transició cap a la democràcia havia estat exemplar i reeixida. Crèiem que la nostra societat estava prou madura per sostenir unes institucions al servei de les persones i que tothom se sentiria compromès amb els valors democràtics d’una societat més justa i igualitària. Ens vam equivocar. Els fets ho mostren de forma rotunda i clara. Cada cop som més coneixedors que les nostres institucions d’intermediació i representativitat democràtica estan esquitxades per nombrosos casos de corrupció i la desconfiança entre ciutadania i representants polítics no para de créixer. És evident que la nostra societat va ser capaç de resistir i lluitar contra el franquisme, però no ha estat capaç de bastir una xarxa de valors comunitaris prou sòlida. En comptes d’una ciutadania amb cultura política, vivim les conseqüències d’una cultura apolítica i clientelar. No ha interessat tant reforçar les capacitats d’autonomia i coresponsabilitat de les persones com la seva dependència i desvinculació respecte de les qüestions públiques. Per això, aquest llibre té el valor de situar en el centre de la nostra atenció els valors que acompanyen els processos, les accions i les actituds de la participació. Les dues autores d’aquest llibre, l’Íngrid Llopart i l’Anna Sellarès, ens mostren fins a quin punt és important educar en els valors de la participació si volem contribuir a una societat de persones autònomes, solidàries i compromeses amb el bé comú. Ens parlen d’accions concretes per tal de contravenir l’actual desconcert i escepticisme col·lectiu. Ens interpel·len amb propostes i exemples. Enfront de la rendició i el conformisme, conviden tothom que treballi amb infants i adolescents a conrear el seu potencial de col·laboració i a descobrir que poden ser ells mateixos tot enriquint la comunitat i els altres.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 6

Passem a l’acció!

Conscients que la competència i l’actitud per participar no són coses que s’adquireixin espontàniament, el llibre va desgranant diverses dinàmiques per desvetllar el potencial participatiu d’ infants i adolescents. Parlen de «dinàmiques» de participació, perquè, sens dubte, els processos que proposen esdevenen veritables ritus de pas i d’iniciació ciutadana. La participació és sempre una oportunitat de coneixement de la realitat propera, però també, i molt especialment en aquestes edats, d’autoconeixement i de creixement personal i ètic. Després de més de quinze anys de treballar en el disseny i l’exercici de processos de participació ciutadana en matèria d’urbanisme, comparteixo amb les autores d’aquest llibre la importància d’aquests processos com a eina per millorar la capacitat de vincle de les persones entre elles i amb tot allò que les afecta. De sobte, al llarg d’un procés de participació, les persones prenen consciència, alhora, tant de la seva autonomia com de la seva interdependència. Descobreixen què volen realment elles i què volen els altres. Què tenen en comú i què els diferencia. En què podran lluitar junts i en què s’hauran d’aturar a escoltar o mirar de fer entendre als altres. Acció i escolta. Afectació i resolució de possibles conflictes. Mediació i recerca de solucions i propostes per a la confluència. Paraules que ens ressonen a compromís i a confiança. Paraules que ens conviden a un canvi de valors com a societat que ja no té cap altra opció que regenerar les seves pràctiques quotidianes i polítiques. De fet, estic plenament convençuda que no hi haurà regeneració democràtica sense una educació en els valors de la participació d’infants i adolescents. De baix a dalt. D’infants a adults. Les persones que eduquin a través i en la participació trobaran en aquesta publicació un llibre entenedor i honest. Un llibre sense trampa. Transparent i exemplar. Un llibre que confia en la metodologia dels processos. En la importància de dissenyar-los i pensar-los amb rigor i ambició. Amb una gran varietat de propostes concretes i accions reforçadores, amb tot el seu potencial formatiu i creatiu. Però també un llibre que crida a auditar i revisar els propis processos. A ser exigent amb les pràctiques i a revisar-les contínuament. Cada experiència con-

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 7

Pròleg

creta pot millorar i ampliar pràctiques futures, si les persones que condueixen el procés saben aprendre de la pròpia realitat de les dinàmiques que elles mateixes han ajudat a promoure. Al final, la pregunta que s’imposa és: aconseguirem que la nostra societat no vegi la participació com un esforç sinó com allò que és, una veritable invitació a la tasca creativa de transformar la nostra realitat juntament amb els altres? En un moment en què semblaria que a ningú li importa el que els nostres infants i adolescents vulguin dir sobre aquest món que els exclou de la presa de decisions, aquest llibre ens alerta no tan sols que cal escoltar-los, sinó sobretot com escoltar-los. Darrerament, he tingut l’oportunitat de fer una activitat participativa amb els infants d’una escola pública. Durant uns dies tots els alumnes des dels 3 fins als 7 anys van fer la seva aportació a la creació d’una proposta alternativa de plaça del seu barri. L’enregistrament de tot aquest procés va permetre que els infants reflexionessin sobre la vivència del procés participatiu. Van descobrir que la cooperació pot ser la manera d’assolir un objectiu comú i que era possible viure un èxit col·lectiu també com un èxit propi. Per això, fomentar entre infants i adolescents aquestes dinàmiques participatives farà sens dubte que, a les seves mans, les actuals eines de comunicació i construcció de col·laboració de les noves tecnologies esdevinguin bàsiques per a la millora de la cultura política de la nostra societat. I amb aquesta millora, la lluita per situar la qualitat de vida de les persones en el centre de totes les nostres accions individuals i col·lectives. Per tot això, felicitem-nos ja per l’existència d’aquest llibre i per tot el que es derivarà del fet de seguir el seu mestratge.

Itziar González Virós Arquitecta i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Pรกgina 8

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 9

L’EXPERIÈNCIA D’ESCOLTES CATALANS Parlar d’escoltisme comporta implícitament parlar de participació i d’implicació, i dels processos educatius que aquest moviment articula per tal que infants, joves i adults esdevinguin persones responsables, actives i compromeses. Els dos elements de l’aprenentatge de la participació en l’escoltisme són, d’una banda, les aptituds, capacitats i habilitats que adquirim durant el propi procés maduratiu participant en la vida col·lectiva, per a la seva millora. De l’altra, la manera com les adquirim per mitjà del mètode escolta. Si entenem la participació com un procés d’aprenentatge constant que es genera en el marc del grup o col·lectivitat, és fonamental estimar-la, ensenyar-la i estimular-la. Per això, l’aprenentatge de la participació és un objectiu a la base de l’educació dels nois i noies, que s’ha de nodrir de la reflexió i de la pròpia acció i vivència. Perquè a participar se n’aprèn a través de la pròpia experiència, que possibilita als infants i als nois i noies anar adquirint uns nivells d’autonomia, compromís i responsabilitat cada cop més elevats. S’aprèn a participar participant. D’aquesta manera, la metodologia escolta impregna de forma transversal tots els espais de participació i decisió formals i organitzatius, des del nivell més local al nacional i al global (agrupaments, FCEG, WOSM i WAGGGS). La democràcia i la participació interna són valors irrenunciables del nostre projecte escolta, valors que traslladem a tots aquells espais en què, com a agents socials amb voluntat d’incidir en el nostre entorn, participem (barri, municipi, àmbit educatiu, etc.).

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 10

Passem a l’acció!

El nostre principal espai d’implicació és el cau, on es generen diversos espais de participació. D’una banda, la unitat, on els infants i joves són part activa dels processos de presa de decisions i van adquirint progressivament les competències participatives. D’altra banda, el Consell, òrgan de participació on es duu a terme la presa de decisions de forma conjunta i l’assumpció de responsabilitats per part dels i les caps. Amb la mateixa voluntat, a nivell associatiu disposem d’altres espais de reflexió i discussió, tant a nivell territorial com general, tenint com a màxim òrgan l’Assemblea General Ordinària d’Escoltes Catalans. Els projectes d’aprenentatge i servei són un exemple de participació tant a nivell d’objectius com de metodologia, que permeten de manera indissociada que sigui l’infant o jove el qui vehiculi acció i reflexió (reflacció), sent subjecte actiu del propi aprenentatge. Així, aquests projectes tenen un sentit circular, perquè l’aprenentatge millora el servei a la comunitat, ja que aquest guanya en qualitat, i el servei dóna sentit a l’aprenentatge, perquè allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’acció. L’infant o jove que participa en aquest tipus de projecte aprèn a partir de la vivència i, per tant, s’hi implica amb molta més intensitat i hi pren part. A Escoltes Catalans, agrupaments i equips associatius desenvolupem projectes que comprenen aquest doble objectiu. A nivell nacional, un dels projectes que promouen aquest doble aprenentatge és La Murga, pel dret a un habitatge digne, un projecte de rehabilitació d’habitatges de persones en risc d’exclusió social en què els joves s’impliquen en la millora de la realitat social del seu entorn. També organitzem periòdicament en cada branca (etapa educativa) una trobada associativa amb la voluntat d’oferir un espai de coneixença entre infants i joves escoltes de la mateixa edat, i així participar en la dimensió associativa d’Escoltes Catalans. Dues de les darreres trobades d’unitat associatives són també exemples de projectes que promouen la participació dels infants o joves en el seu entorn, on aprenen a decidir de forma conjunta i democràtica, fan un servei a la comunitat i, a més a

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 11

Experiència d’Escoltes Catalans

més, aprenen i reflexionen sobre una temàtica concreta. Així van fer-ho i viure-ho centenars d’infants a la trobada de Llops de l’associació, la Mogollops, amb el treball, l’acció i la reflexió al voltant de la donació de sang, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits; així com a la TREC, la trobada de la branca de Raiers d’Escoltes Catalans, en la qual, en col·laboració amb el Banc d’Aliments, es va dur a terme una recollida d’aliments i una sensibilització arreu del territori al voltant de la pobresa i la fam. Aquests projectes d’aprenentatge i servei, a més de tenir un impacte en la societat, tenen també un impacte en la pròpia persona, perquè per mitjà d’aquest procés d’aprenentatge es genera un creixement individual i col·lectiu. A nivell internacional, actualment s’està desenvolupant un projecte d’intercanvi formatiu entre joves de l’Organización de Exploradores de Infancia Saharaui i l’Equip de Cooperació pel Sàhara d’Escoltes Catalans, que gira al voltant de la formació i el debat sobre l’escoltisme i la participació juvenil. Pel fet que la participació i la implicació són elements indispensables en el projecte educatiu de l’escoltisme, des d’Escoltes Catalans hem generat algunes eines per reflexionar-hi, com ara les publicacions de la col·lecció «Reflexions en veu alta»: La participació associativa genera implicació política, Democràcia participativa a les organitzacions o Educar en el lideratge. També vam participar en el projecte col·lectiu amb la Fundació Jaume Bofill Aprendre a participar. D’altra banda, a través de L’Agrupament i el seu entorn s’han generat eines per promoure la implicació dels agrupaments als barris i pobles. Des de la Fundació Escolta Josep Carol també fa anys que es duen a terme cursos monogràfics de participació i associacionisme, i també s’ofereix una Escola de Participació tant per a joves com per a educadors i educadores de diferents àmbits de la comunitat educativa. A més a més, des de la creació d’Escoltes Catalans, al llarg dels anys s’han dut a terme diverses activitats formatives, com la VII Trobada de

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 12

Passem a l’acció!

Formació el 2012 a Alpicat, que tenen com a objectiu enfortir aquest element indispensable dins la metodologia escolta i nodrir els i les caps d’elements de reflexió i de recursos educatius. També ho és el llibre que teniu ara a les mans.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 13

INTRODUCCIÓ Participar és decidir, i implica dialogar, compartir idees, treballar en equip, relacionar-se amb altres i compartir objectius comuns. I tot això en un espai i un context social concret, en el que hi ha un determinat tipus de cultura política i participativa i unes relacions socials preestablertes que tenen molt de pes (edat, gènere, classe, origen, etc.). És, per tant, un procés que implica un aprenentatge molt lligat a les relacions entre les persones i a la pròpia experiència participativa. Aprendre a participar no s’adquireix ni de manera espontània ni de manera teòrica, sinó que cal un procés gradual d’adquisició d’unes determinades habilitats i maneres de fer, com poden ser: l’autonomia individual, la confiança en el grup, la iniciativa, la capacitat crítica i d’anàlisi, la cooperació o la gestió del conflicte. L’educació per a la participació ens ha d’ajudar en l'aprofundiment de la democràcia i, per tant, en la construcció de ciutadania; crítica i responsable amb la gestió de l’espai públic i de la vida individual i col·lectiva. La publicació que us presentem té per a objectiu contribuir a educar per a la participació d’infants i joves a partir d’una proposta pedagògica tant per a l’àmbit escolar com el de l’educació en el lleure. La guia que teniu entre les mans no és un manual de com introduir la participació en els centres educatius, sinó que és un recull d’eines i recursos per treballar de manera transversal actituds, habilitats i competències que facilitin i impulsin l’aprenentatge i la vivència de la participació. En el primer apartat, es recull de manera sintètica el marc conceptual del qual partim i que orientarà el contingut de les activitats i els recur-

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 14

Passem a l’acció!

sos proposats. L’aprenentatge de la participació no es pot deslligar de les habilitats personals, les dinàmiques de grup, de l’organització i del treball en equip. Per això, les activitats que presentem estan agrupades per grups d’edats i, en elles, es desenvolupen tot un seguit de dinàmiques i jocs en els que es treballen els quatre àmbits en què basem la nostra proposta de treball: • Com ens relacionem amb els altres (habilitats individuals i comunicatives). • Com en organitzem internament dins el grup /organització (participació interna). • Com mirem el món (compromís i esperit crític). • Com intervenim (participació externa, la relació amb els altres grups i en l’entorn). Al final del llibre trobareu un annex, amb una proposta dirigida als equips educatius amb la voluntat de donar algunes idees per reflexionar i repensar les formes de participació que tenim en el nostre centre, així com el paper i el rol que tenen els educadors/es en el procés educatiu. En els darrers apartats, hi trobareu també un glossari i una bibliografia i una bibliografia web per aprofundir en la temàtica.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 15

xxx Objectius

Paraules clau Material

Durada Nombre de participants Descripció de l’activitat

MARC CONCEPTUAL

Per pensar

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Pรกgina 16

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 17

INTRODUCCIÓ: QUÈ ÉS LA PARTICIPACIÓ El concepte de participació1 Abans de començar qualsevol procés de reflexió sobre la participació, cal que tinguem ben clar de quin concepte de participació partim, ja que això determinarà tant els objectius i la metodologia com també les activitats que proposem. Tot i que genèricament participar significa prendre part en les coses, volem acotar el concepte centrant-nos en aquells processos, accions i actituds que generen capacitat de decisió i d’intervenció de les persones en tot allò que les afecta. Entenem la participació com la capacitat de decidir sobre tot allò que afecta directament o indirectament la nostra vida, sobre tot allò que condiciona el nostre entorn, les nostres relacions i les nostres possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu. La competència i l’actitud de participar no s’adquireixen espontàniament. Cal treballar-les de manera gradual, i en totes les etapes educatives, per tal que els infants i joves vagin adquirint una sèrie d’actituds, habilitats i coneixements pràctics que seran els que els permetran poder decidir com intervenir en tot allò que els afecta.

1. Per a la definició del concepte prenem com a referència el descrit a: A. SELLARÈS (2003), La Participació jove, Barcelona (Col·lecció Sinergia, núm. 6).

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 18

Passem a l’acció!

La participació és una eina La participació no és una finalitat en ella mateixa, sinó una eina que ens permet assolir uns determinats objectius. És a dir, la participació és un instrument al servei d’uns interessos, d’un projecte. Quan decidim participar, a nivell individual o grupal, ho fem per aconseguir una determinada cosa (ja sigui organitzar el carnestoltes del barri, decidir el funcionament intern del grup, desenvolupar un projecte de cooperació o gestionar un equipament juvenil). Per tant, el que fem és organitzantnos per assolir uns objectius concrets, que responen als nostres interessos, a la nostra visió del món i a la capacitat que tenim d’incidir en l’entorn.

El perquè de la participació La introducció de l’aprenentatge i la pràctica de la participació en el procés educatiu dels infants i joves és important per diversos motius i alhora respon a diferents objectius. La participació, des d’una perspectiva educativa, és una eina que ens permet una doble finalitat: d’una banda, aprendre a participar, i de l’altra, participar per exercir la plena ciutadania. És en la pràctica participativa que exercim la nostra capacitat per decidir i incidir en la transformació de la societat. En aquest sentit, el treball de la participació permet involucrar els infants i joves en la presa de decisions de tot allò que els afecta (personalment o col·lectivament), fent-los partícips d’aquestes decisions, assumint responsabilitats i compartint projectes. Així, començant per petites decisions i avançant cap a espais de participació més amplis, els infants i els joves aniran adquirint una sèrie d’habilitats, actituds i praxis que els permetran implicar-se en la societat i ser-ne ciutadans i ciutadanes de ple dret.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 19

Marc conceptual

MARC CONCEPTUAL Les dimensions de la participació La participació, tal com hem vist, és un concepte amb múltiples dimensions de les quals destaquem les que són més rellevants des de la perspectiva de l’educació.

La participació com a procés d’aprenentatge La participació és un procés d’aprenentatge que es caracteritza pel fet de ser sobretot vivencial, en el qual s’interioritzen actituds, habilitats i coneixements per mitjà de la praxi –de les relacions que establim amb els altres i del rol que assumim en els diversos grups i entorns. A més, es tracta d’un aprenentatge que té un impacte a nivell individual –en les habilitats, capacitats i motivacions–, a nivell grupal –en la capacitat organitzativa– i també per al conjunt de la societat, que es beneficia de les aportacions individuals i col·lectives i de les sinergies que generen.

La participació com a procés social La participació es crea i té lloc sempre en un context social determinat en el qual hi ha una cultura política i participativa concreta, així com relacions preestablertes i desigualtats socials. Per això, cal tenir present que els actors que intervenen en els processos participatius –tant grups com individus– tenen, en aquest context, posicions socials diferents i desiguals, i que mantenen relacions de poder entre ells. És important tenir en compte que traslladem les desigualtats a tots els entorns –amb més o menys intensitat– i que, per tant, caldrà fer atenció a les diferències en la participació de nois i noies vinculades a la desigualtat de gènere o a les desiguals implicacions d’infants i joves segons el seu origen social o cultural o la situació econòmica.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 20

Passem a l’acció!

De la mateixa manera, també cal entendre la participació com a forma de relació, de comunicació i llenguatge, d’interacció entre diversos agents. D’aquesta manera, tot acceptant que els individus i els grups ens comuniquem d’una infinitat de maneres diferents, els processos de participació –en termes metodològics i d’estructuració– s’hauran d’adaptar a cada moment, a cada situació i al conjunt d’individus i grups que hi intervenen.

La participació com a procés d’apoderament Entenem l’apoderament –de l’anglès empowerment– com el procés pel qual una persona o grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.2 La participació és una de les formes més importants d’apropiació de la pròpia realitat, tant per als infants i joves com per als educadors, i tant en el terreny individual com en el col·lectiu. La participació permet prendre consciència de les pròpies capacitats i possibilitats, alhora que estructura identitats col·lectives amb capacitat d’influència, de decisió o d’acció sobre el propi entorn. I és en aquest sentit que la participació ens dota de capacitat de decisió sobre tot allò que afecta les nostres vides.

La participació social d’infants i joves La participació dels infants i joves es desenvolupa en diversos àmbits, des del més reduït i proper, el familiar, fins a l’escolar, l’associatiu o el de les institucions públiques. Alhora quan parlem de participació social i política distingim entre les formes de participació que es basen en l’acció, en la creació d’actuacions amb un impacte directe sobre el propi entorn i aquelles estratègies que es fonamenten en la interlocució, en el diàleg amb aquells agents que tenen capacitat de decisió, sobretot amb les administracions públiques.

2. Centre de terminologia de la llengua catalana (Termcat).

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 21

Marc conceptual

La participació d’infants i adolescents La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix la creació de canals i instruments de participació per als infants i adolescents per tal que puguin intervenir en la presa de decisions sobre el seu entorn immediat i que es concreten, sobretot, en la constitució en l’àmbit local de consells d’infants –formats per infants i adolescents pertanyents a diversos àmbits– i en l’àmbit nacional del Consell Nacional de la Infància. Alhora, també com a espais d’interlocució, infants i adolescents participen en els consells escolars dels centres educatius. Pel que fa a la participació vinculada a l’acció, es vehicula sobretot a través dels centres educatius o de les entitats, on destaca el paper de les entitats educatives; exemples d’accions dutes a terme per infants i adolescents sobre el seu entorn podrien ser la neteja d’un bosc o la creació d’un cicle de cinema. El desenvolupament de projectes d’aprenentatge i servei a nivell local implica aprenentatges metodològics i actitudinals, alhora que permet als infants i adolescents sentir-se partícips de la realitat que els envolta, i tenir la capacitat de donar respostes a les necessitats que hi detecten: protecció del medi ambient, recuperació del patrimoni, col·laboració amb diferents grups socials...

La participació juvenil En el cas de les persones joves, el marc legislatiu estableix que és el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya –format per representants de les entitats juvenils– l’estament encarregat de donar-los veu. També a nivell local existeixen diversos mecanismes d’interlocució amb l’administració pública: des dels Consells Municipals de Joventut –habitualment de caràcter consultiu i amb una forta presència institucional–, passant pels Consells Locals de Joventut –normalment entesos com a xarxes d’entitats juvenils amb un nivell d’autonomia important–, fins a les plataformes mixtes (taules de joves, fòrums joves, etc.), en les

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 22

Passem a l’acció!

quals participen tant entitats com joves a títol individual amb la voluntat d’establir un diàleg amb l’administració local. En el terreny de l’acció, els joves i les joves s’organitzen a través de diversos mecanismes; tendeixen a mostrar preferència pels menys formals i institucionalitzats, però hi ha igualment una forta presència de les associacions. La darrera enquesta sobre participació i política a Catalunya 2011 posa en relleu que gairebé la meitat de joves3 col·laboren amb alguna associació –incloent-hi, per exemple, les donacions com a col·laboració–, tot i que la xifra com a responsables o organitzadors es redueix d’una manera significativa.4

La cultura participativa d’infants i joves: principals tendències5 Actualment, es fa difícil de predir quines seran les conseqüències de la crisi econòmica i financera sobre les actituds i comportaments participatius del conjunt de la població, i també d’infants i joves. Però sí que podem apuntar quins són els canvis que s’han anat produint sobre la cultura participativa de les generacions més joves com a conseqüència del desenvolupament d’Internet.6 Un dels aspectes més rellevants de l’activitat a la xarxa –sobretot des de l’emergència de la web 2.0 i les xarxes socials– és la interactivitat i l’horitzontalitat: la possibilitat de col·laborar en la producció de continguts i la relació en pla d’igualtat amb la resta de participants. Aquestes característiques inherents tenen clares implicacions en la cultura par-

3. Segons l’Anuari Estadístic de Catalunya del 2011, el 46,5% dels joves col·labora en una associació i l’11,2% en són responsables o organitzadors d’aquestes (2011). 4. Font: FOBSIC Idescat, a partir de l’enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l’INE. 5. E. ANDUIZA (coord.) (2009), Internet, participació, mobilització: la implicació política de la ciutadania en un nou entorn comunicatiu. 6. Segons l’Anuari Estadístic de Catalunya del 2011, la gran majoria dels i les joves de 16 a 24 anys fan ús d’Internet diàriament; més de la meitat dels nens i nenes catalans d’entre 10 i 15 anys disposa de telèfon mòbil; i la majoria de les llars catalanes té connexió a Internet .

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 23

Marc conceptual

ticipativa d’infants i joves en termes d’un augment de la capacitat de treball en grup o col·laboratiu, del nivell de protagonisme esperat i demandat i de les expectatives sobre la capacitat de decisió. En segon lloc, la presència a la xarxa implica una major exposició als estímuls per a la participació social i política a causa de l’abundància d’informació política i d’actualitat. Alhora, internet redueix els costos de la participació –tant econòmics com temporals–, tot facilitant la participació de nous segments de població i reforçant la participació d’aquelles persones ja vinculades a entitats, moviments o grups. Finalment, l’ús de la xarxa implica un trencament de les coordenades d’espai-temps, amb la qual cosa la participació pot estar desvinculada del lloc i del moment, facilitant els processos de reflexió i de creació conjunta i la incorporació de nous agents o la creació de nous espais de participació. Així doncs, ens trobem en un context en què la combinació de diverses formes de participació (virtual i presencial) és possible i, a més, pot aportar –segons el moment del procés i del grup– millores en el desenvolupament de projectes i processos de participació, ja que permet introduir elements d’agilitat i flexibilitat en el procés mateix, com per exemple: elaborar un document de forma col·laborativa, decidir temes logístics, discutir sobre un tema a través d’eines virtuals, etc.

Participació i metodologia: procés, aprenentatge i projecte L’aprenentatge de la participació no es pot deslligar de les habilitats personals i de les dinàmiques dins del grup, així com tampoc de l’experiència que tinguem en l’organització i el treball en equip. És a dir, la participació es construeix en un continu que va des de la part més individual (estratègies individuals) a la més grupal (estratègia col·lectiva); del grup a la societat; de l’organització interna a la participació social i política.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 24

Passem a l’acció!

A participar, se n’aprèn participant. Des de la pedagogia de l’acció, aprendre fent implica també reproduir allò vist i viscut, de tal manera que resulta imprescindible que reflexionem sobre les formes d’organització i participació del propi espai educatiu, des d’allò més micro –les relacions i els rols dins dels equips d’educadors– a allò més macro –els nivells d’implicació amb el territori, les xarxes de les quals es forma part... Cal que la participació sigui un element transversal, i cal trobar espais de reflexió per tal d’avaluar i repensar les formes de participació interna i externa i el rol que s’atorga als diversos agents vinculats a l’acció educativa –mares i pares, equip educatiu, infants i joves.7 En aquest apartat ens centrarem en els elements transversals que constitueixen l’aprenentatge de la participació, i que ens serviran a l’hora de treballar-la, ja sigui en el context del grup-unitat o en un àmbit més extern.

De les habilitats personals al compromís La participació implica una manera de fer i de concebre la relació entre les persones, el grup i la seva interacció per construir un projecte comú. Per fomentar la participació caldrà establir un seguit de condicions prèvies que permetin la vivència i construcció d’un entorn favorable a la participació, i molt basat en la vida en el grup, on es potenciïn les habilitats relacionades amb la comunicació i les relacions socials, que són la base per treballar en equip. A nivell més intern, és fonamental treballar la participació des de la convivència dins del propi grup, enfortir les relacions i promoure la cohesió grupal i la pertinença al grup. Així, tot reforçant els vincles entre les persones i teixint complicitats, s’establiran relacions de confiança i de respecte, que són les que permetran un marc de treball òptim per al diàleg, la cooperació, la presa de decisions i el compromís amb el projecte i amb les persones del grup.

7. Per aprofundir, vegeu l’annex 1: «Educadors i educadores».

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 25

Marc conceptual

De l’organització del grup a la participació social Per poder prendre decisions sobre qualsevol tipus d’intervenció és imprescindible, primer de tot, tenir un cert grau de coneixement sobre la realitat en la qual volem actuar, així com una mirada crítica i reflexiva. La participació a través de l’acció implica que els infants i els joves actuïn en el seu context de referència, ja sigui dins del marc de l’entitat o centre educatiu, passant per l’escola, fent un servei a la comunitat o bé participant en processos d’interlocució amb l’administració local. Per tal que siguin capaços de fer-ho, cal dotar-los d’eines que els permetin analitzar la pròpia realitat i, alhora, posar-la en relació amb entorns i realitats socials més complexes. Al mateix temps, cal tenir en compte que cada àmbit o entorn té les seves particularitats en termes de participació, unes dinàmiques internes pròpies i una manera d’organitzar-se, que caldrà conèixer per poder dissenyar qualsevol intervenció. El desenvolupament de projectes concrets i la pràctica del treball en grup facilitarà l’aprenentatge d’una metodologia que serà l’eina bàsica per estructurar i organitzar qualsevol acció social.

La participació no es pot improvisar: el cicle del projecte8 A l’hora d’iniciar una intervenció, sigui en l’àmbit que sigui, s’haurà de contemplar quina metodologia serà la més adequada als objectius que es plantegin. Per fer-ho, però, caldrà seguir unes determinades fases que són comunes a qualsevol projecte: anàlisi de l’entorn i detecció de necessitats; disseny de l’estratègia, objectius i planificació de les actuacions; execució de les accions, i avaluació del seu impacte.

Anàlisi de l’entorn: en quin context intervenim? En aquest primer moment, caldrà fer una reflexió a dos nivells: d’una banda, sobre els actors implicats: amb quina predisposició, i quina relació tenen entre ells i les seves dinàmiques de treball. I de l’altra, as-

8. Per aprofundir, vegeu l’activitat 43 i l’annex 2: «Fer un projecte».

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 26

Passem a l’acció!

pectes més vinculats amb la realitat social en la qual volem intervenir, com ara les dinàmiques socials establertes o les problemàtiques i oportunitats del territori. Aquesta primera aproximació servirà per detectar necessitats, adaptar el projecte a la dinàmica territorial i ajustar el procés als interessos i la voluntat dels diversos participants, així com també per interrogar-nos sobre quin és el nostre paper, com volem participar i quina capacitat tenim d’incidir-hi.

Disseny de l’estratègia: definició d’objectius i planificació de les actuacions: què hem de fer per assolir realment el nostre objectiu? Un cop feta una primera diagnosi, arriba el moment de definir uns objectius, clars i realistes, per saber què volem i per a què ho volem. És important que siguin uns objectius compartits per totes les parts. La definició d’objectius ha de servir per marcar els límits de la participació, saber fins a on podem arribar i definir també els diversos nivells d’implicació de cadascú per tal d’evitar falses expectatives. És imprescindible definir unes regles de joc clares, senzilles i que totes les parts acceptin. Serà també en aquesta fase quan s’hauran de definir els moments, els espais i les tècniques de participació més adequades en funció dels objectius i de qui hi participarà.

Desenvolupament de les accions: seguiment i execució de la planificació establerta A l’hora d’intervenir caldrà seguir la planificació establerta, però al mateix temps caldrà mantenir la capacitat d’adaptar el procés a la nova situació que es vagi produint, ja sigui a nivell més intern o bé a un nivell més extern. En cada moment, s’haurà d’adaptar el procés als canvis, així com també assumir les propostes i els resultats que se’n derivin. No obstant això, és important mantenir la planificació sempre que sigui possible per tal de garantir els objectius inicials i respectar el calendari marcat.

Avaluació i recull de resultats: avaluació del procés i del seu impacte Aquest és un element clau per a l’èxit de la pròpia intervenció. En la mesura en què anem avaluant la nostra acció, podrem aplicar-hi millores i assolir més bons resultats.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 27

Marc conceptual

En el cas dels projectes, dissenyats a mitjà i llarg termini, l’avaluació es farà al llarg de tot el procés, buscant moments rellevants en els quals se’n pugui anar valorant el funcionament i l’impacte. Un cop recollits els resultats, caldrà redissenyar els aspectes que s’hagin de millorar, atenent als objectius plantejats i amb la complicitat de tothom que hi participa.

Aprenentatge servei (APS): un projecte educatiu amb compromís social L’aprenentatge servei (APS) es pot aplicar tant en l’àmbit de l’educació formal (entorn escolar), com en l’àmbit de l’educació en el lleure, ja que parteix de la idea que l’educació per a la ciutadania ha d’estar basada en la participació activa, responsable, cooperativa i solidària i, alhora, ha de contribuir a la millora de la qualitat de vida de la societat. La introducció de l’APS en els centres i entitats no ha de suposar inventar activitats totalment noves començant de zero, sinó que es tracta de posar en relació la nostra tasca educativa i les necessitats socials del territori on som (projectes intergeneracionals, de conservació del patrimoni, de gestió cultural, etc.). Podem dir que l’APS és una manera de dur a terme un procés d’aprenentatge vinculat a la participació en l’entorn més immediat. L’aprenentatge millora el servei a la comunitat, i aquest guanya en qualitat; alhora, el servei dóna sentit a l’aprenentatge, perquè allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’acció.

Aprenentatge

Servei

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Página 28

Passem a l’acció!

Característiques del l’APS (Puig i altres, 2006): • Un projecte educatiu amb utilitat social: l’APS ha de detectar i actuar sobre necessitats reals de la comunitat. • Un mètode per a l’educació formal i no formal, per a totes les edats i que ha de disposar d’un temps i un espai precisos: l’APS s’ha d’emmarcar en l’estructura organitzativa de treball de les institucions educatives de manera flexible i adaptada a cada situació. • Un servei per aprendre i col·laborar en un marc de reciprocitat: en l’APS totes les parts implicades reben alguna cosa valuosa, superant així pràctiques de caràcter assistencialista. • Un procés d’adquisició de coneixements i competències per a la vida: l’APS ha de posar en joc objectius pedagògics, continguts curriculars i competències aplicables pròpies de la institució en la qual es desenvolupa de manera conscient, planificada i sistemàtica. • Un mètode de pedagogia activa i reflexiva: l’APS s’inspira en una pedagogia basada en l’experiència, la participació activa, la interdisciplinarietat, el treball en equip i el paper essencial de la reflexió. • Un treball en xarxa que coordini les institucions educatives i les entitats socials que intervenen en la realitat: l’APS obre i projecta les institucions educatives a l’entorn social, promou el partenariat i permet el treball en xarxa. • Un impacte formatiu i transformador: l’APS incideix directament en el desenvolupament de les diverses persones participants, les institucions implicades i l’entorn social en què es desenvolupa.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 12:59 Pรกgina 29

METODOLOGIA

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Pรกgina 30

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 31

Metodologia

METODOLOGIA DE TREBALL L’aprenentatge de la participació està vinculat a les nostres estratègies individuals de gestió de les emocions i de relació amb el nostre entorn més immediat, alhora que adquireix intensitat en la vida col·lectiva, sobretot en les experiències d’organització en els grups d’iguals. En aquest continu, per tal de ser capaços d’actuar en el nostre entorn, a més de les habilitats i capacitats de treball en equip, ens calen les motivacions, els estímuls i els coneixements que ens proporciona una mirada crítica sobre el context social, econòmic i polític. I finalment, cal tenir eines i actuar sobre la pròpia realitat. Destaquem, doncs, els quatre grans àmbits de treball que considerem bàsics per a l’aprenentatge de la participació, tenint present que cal treballar-los tots, malgrat que el seu pes i rellevància siguin diferents per a cadascuna de les etapes educatives.

Com ens relacionem? Habilitats personals i dinàmiques de grup Les habilitats personals vinculades a la comunicació i a les relacions socials són bàsiques en l’aprenentatge del treball en equip. L’assertivitat, l’escolta activa i l’empatia ens permeten relacionar-nos amb les altres persones de manera més inequívoca, incorporant la comprensió de les seves necessitats i motivacions i evitant els paranys de la comunicació. Fent un pas més, la incorporació d’estratègies per a la resolució dels conflictes millora la capacitat de grups i persones d’enfrontar-se a situacions noves i de resoldre-les de forma positiva tot generant nous aprenentatges. La creativitat i la capacitat d’innovar i de cercar solucions més enllà dels paràmetres habituals seran claus per a la millora de les dinàmiques dels grups.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 32

Passem a l’acció!

Com ens organitzem? Participació interna Els grups d’infants i joves també cal que entrenin i interioritzin habilitats i capacitats que els permetin explotar al màxim les potencialitats de tots els seus integrants i la capacitat de treball conjunt. Les dinàmiques de treball en equip dependran en bona part de les relacions interpersonals entre les persones que el formin, per la qual cosa és important el nivell de coneixement i de confiança entre els integrants, però també les capacitats i habilitats personals per cooperar i col·laborar. Cal, doncs, facilitar les dinàmiques de treball i dotar els grups d’eines i estratègies per reflexionar sobre el seu propi funcionament i per millorar els seus processos de presa de decisions. En aquest sentit serà clau treballar els rols i lideratges que es desenvolupen dins del grup.

Com ens mirem el món? Compromís i esperit crític El compromís requereix motivacions, objectius i projectes comuns que estructurin l’acció i li donin sentit. Una mirada crítica, exigent i reflexiva sobre el nostre entorn ens proporciona els estímuls i els coneixements necessaris per tal d’implicar-nos i generar accions concretes. Cal que infants i joves tinguin eines d’anàlisi de la pròpia realitat i l’oportunitat de veure-la de prop. Alhora, cal que siguin capaços d’emmarcar les situacions properes en realitats i fenòmens socials més amplis.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 33

Metodologia

Com intervenim en l’entorn? Participació externa L’aprenentatge a través de l’acció implica la necessitat d’intervenir sobre la pròpia realitat, sobre el propi entorn, per tal d’aprendre a participar activament. La creació de projectes concrets que persegueixin objectius comuns ens permetrà l’aprenentatge del cicle del projecte com a eina fonamental per estructurar l’acció. D’altra banda, la integració en xarxes locals ens permetrà conèixer altres formes d’organització i la complexitat del treball cooperatiu entre grups diversos.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 34

Passem a l’acció!

METODOLOGIA PER ETAPES La participació, tal com apuntàvem en el marc conceptual, és un procés ascendent en què els infants i joves van adquirint de forma progressiva nivells de responsabilitat i d’autonomia adequats als moments i als graus de maduresa. En aquest apartat, doncs, descriurem, de forma orientativa, la concreció de la metodologia plantejada per a cadascun dels grups d’edat. Cal que tinguem en compte, però, que els objectius vinculats a la participació són individuals i grupals alhora, per la qual cosa caldrà que tinguem en compte la maduresa dels infants i joves però també les dinàmiques internes dels grups per tal d’adaptar els objectius als contextos d’aprenentatge.

Infants de 6 a 8 anys En les primeres etapes –des dels 6 fins als 11 anys– és quan el treball de les habilitats personals de relació i comunicació, així com les primeres experiències de treball en grup, tindran una especial rellevància. En l’etapa dels 6 als 8 anys ens centrarem, sobretot, en l’autoconeixement, en la identificació de les pròpies emocions i motivacions, en l’aprenentatge de les diverses formes de comunicació i expressió, en el desenvolupament de la creativitat i la curiositat pel propi entorn i en la capacitat d’estar amb els altres infants tot començant a concebre’s com a grup.

Habilitats personals i dinàmiques de grup • Desenvolupar la confiança en si mateixos i en el grup. • Començar a reconèixer els propis sentiments i adonar-se de la sensibilitat i els sentiments dels altres. • Treballar el sentiment de pertinença al grup. • Potenciar la creativitat, la imaginació i les diverses formes d’expressió. • Fomentar la iniciativa personal i la de grup i aprendre a buscar solucions als problemes que apareixen.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 35

Metodologia

Participació interna • • • •

Aprendre a treballar en grup i a cooperar amb els altres. Començar a participar en la presa de decisions dins del grup. Assumir petites responsabilitats dins del grup. Escoltar i tenir en compte les necessitats dels altres a l’hora de buscar solucions.

Compromís i esperit crític • Desvetllar la curiositat i l’observació directa de l’entorn més proper. • Aprendre a trobar per ells mateixos (amb l’ajut dels educadors/es) les respostes als seus interessos. • Responsabilitzar-se de càrrecs en benefici del grup. • Conèixer la realitat social de l’entorn més proper.

Participació externa • Participar en les activitats del centre educatiu (assistint a l’activitat, portant-hi opinions i idees, fent petites accions). • Conèixer i participar de les festes i costums locals (carnestoltes del barri, activitats de la festa major, etc.). • Començar a fer petites accions en l’entorn més proper.

Infants de 9 a 11 anys En l’etapa dels 9 als 11 anys, cal que continuem amb intensitat el treball de les capacitats i habilitats personals, tot aprofundint en l’aprenentatge d’una comunicació positiva que faciliti les relacions personals i grupals. Alhora, adquirirà molta importància el grup com a font d’identitat i de conflicte, i serà, per tant, un bon moment per a l’aprenentatge de la participació interna: la responsabilitat, la cooperació i la presa de decisions col·lectiva.

Habilitats personals i dinàmiques de grup • Ser capaç d’escoltar els altres. • Aprendre a conèixer els propis sentiments i a comunicar-los de manera positiva.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 36

Passem a l’acció!

• Interessar-se pels sentiments dels altres i tenir-los en compte. • Aplicar criteris de justícia per tal de valorar i prendre decisions sobre situacions quotidianes. • Identificar situacions o problemes i assajar la creació de solucions.

Participació interna • • • •

Desenvolupar responsabilitats concretes en el marc del grup. Participar en la creació de normes i objectius comuns. Participar activament en diàlegs i debats del grup. Ser capaços d’arribar a acords col·lectius i posar-los en pràctica (per exemple, normes del grup). • Adquirir hàbits bàsics de reunió.

Compromís i esperit crític • Adquirir mètodes d’observació de la realitat que els permetin comprendre la informació. • Adquirir un concepte global del propi entorn social (barri, poble, ciutat). • Establir relacions bàsiques de causalitat entre fenòmens socials. • Conèixer altres realitats socials i culturals des de la referència quotidiana.

Participació externa • Dur a terme petites accions vinculades a l’entorn més proper (social o mediambiental). • Ser capaços d’anticipar les conseqüències de les pròpies accions.

Joves de 12 a 14 anys A partir dels 12 anys caldrà continuar l’aprenentatge i la reflexió sobre les habilitats personals i sobre la capacitat de treball en grup i d’autoorganització, però la descoberta del propi entorn social i cultural i la participació directa prendran protagonisme. En aquesta etapa, la configuració del grup continuarà sent clau i caldrà treballar a partir d’aquest, però amb l’objectiu de generar nous aprenentatges a partir d’accions que els vinculin al seu entorn.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 37

Metodologia

Habilitats personals i dinàmiques de grup • Analitzar i valorar les expressions i argumentacions dels altres. • Ser capaç de respectar els sentiments dels altres i tenir-los en compte. • Identificar les situacions o problemes que sorgeixen i proposar-hi solucions. • Ser capaç d’exercir l’autocrítica, sobretot a nivell individual.

Participació interna • Afinar les habilitats comunicatives: conèixer els diversos llenguatges i utilitzar-los correctament. • Ser capaç de formular crítiques respectant els altres. • Prendre decisions de manera autònoma. • Participar en la creació d’activitats conjuntes a mitjà termini.

Compromís i esperit crític • Construir una mirada crítica sobre el propi entorn. • Contextualitzar les situacions o problemes de l’entorn més proper en processos més globals i amplis. • Prendre consciència de la diversitat i les desigualtats socials. • Prendre consciència del propi rol en l’entorn immediat.

Participació externa • Interaccionar amb el propi entorn a partir de l’organització d’accions de participació. • Començar a incorporar eines per a la planificació a mitjà i llarg termini. • Ser conscient de les pròpies accions, d’allò que les motiva i d’allò que generen.

Joves de 15 a 18 anys A partir dels 15 anys centrarem l’aprenentatge més individual en la capacitat de resoldre conflictes i el grupal en la reflexió sobre rols i lideratges, tot aprofundint en la capacitat de col·laborar i cooperar amb els altres. Però allà on caldrà posar l’accent és en la capacitat de comprendre el propi context social i d’intervenir en la pròpia realitat. En aquesta etapa l’acció directa i la partici-

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 38

Passem a l’acció!

pació externa seran una font d’aprenentatge clau en la qual posarem en joc el bagatge personal i grupal.

Habilitats personals i dinàmiques de grup • Saber combinar diferents recursos per a la resolució de situacions o problemes dins del grup. • Ser capaç d’exercir l’autocrítica (individual i grupal). • Manifestar d’una manera adequada els propis sentiments i necessitats i, alhora, tenir empatia envers els de les altres persones. • Tenir una actitud oberta i flexible davant dels canvis.

Participació interna • Treballar de forma cooperativa i buscar estratègies per implicar tots els membres del grup. • Participar activament en la presa de decisions del grup. • Saber avaluar el funcionament i l’organització del grup. • Responsabilitzar-se de manera autònoma de les tasques o responsabilitats assumides. • Resoldre conflictes a partir del diàleg, la negociació i la cooperació.

Compromís i esperit crític • Aprendre a analitzar les problemàtiques socials en què es vol intervenir. • Identificar i conèixer les causes de les desigualtats socials (classe, edat, gènere, etc.). • Ser conscients de la pròpia capacitat d’intervenció i transformació de la realitat social (individual, grup). • Interessar-se per diferents models de gestió i participació social. • Formar-se una opinió o valoració pròpia (valors, problemàtiques, posicionaments polítics, etc.).

Participació externa • Implicar-se activament en projectes que tinguin una repercussió més enllà del propi grup. • Treballar conjuntament amb altres entitats socials. • Assumir un compromís envers la societat a partir de la participació en diferents projectes. • Treballar per projectes i saber avaluar el procés i els resultats de les activitats.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Pรกgina 39

ACTIVITATS

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 40

La dinamització d’aquestes activitats la podeu realitzar seguint les indicacions de les fitxes. D’altra banda, si sou un centre educatiu, també podeu contractar els serveis educatius de la Fundació Escolta Josep Carol. L’equip educador s’encarregarà de dur els recursos pedagògics necessaris i d’aportar la seva experiència en l’educació no formal. Per a més informació: 932 689 111 www.josepcarol.cat fundacio@josepcarol.cat

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 41

Activitats

Objectius

• Millorar la manera de comunicar-se dins del grup. • Respectar les opinions de les altres persones. • Tenir una actitud positiva d’escolta i respecte dins del grup.

Paraules clau

Empatia, escolta activa.

Material

Cap.

Durada

30 minuts.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

Es tracta de fer una dinàmica per aprendre a tenir una bona comunicació dins del grup: saber escoltar, respectar els torns de cadascú i fer atenció al que diuen les altres persones del grup. Desenvolupament: es demanen tres voluntaris (o sis, si es vol repetir dues vegades). Als voluntaris se’ls porta fora del grup, i se’ls diu que cadascun d’ells i elles haurà de fer un discurs a la resta del grup. El tema pot ser qualsevol (explicar el cap de setmana, parlar d’una pel·lícula, etc.). A la resta del grup se’ls dóna la consigna de rebre de forma diversa els conferenciants: amb molta atenció, amb distraccions, amb atenció inicial seguida de desinterès, etc. Reflexió final: Un cop acabada la dinàmica, cada ponent explicarà com s’ha sentit: què l’ha molestat? Per què? Quina diferència hi ha hagut entre la persona que tenia un auditori molt atent i el que el tenia molt distret?, etc.

Activitat 1

DIFERENTS AUDITORIS

6-8 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 42

Passem a l’acció!

Observacions

Es pot aprofitar l’activitat per revisar les actituds del grup a partir d’alguna situació més o menys recent on hi hagi hagut problemes d’atenció. A partir de l’experiència del joc o a partir de dramatitzar una situació concreta que hagin viscut, als nens i nenes els serà més senzill prendre consciència de la importància de tenir una bona relació i comunicació dins del grup.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 43

Activitats

6-8 anys

Activitat 2

LA CAIXA DE LES EMOCIONS Objectius

• • • •

Paraules clau

Empatia, expressió d’emocions, confiança.

Material

Caixa, cartolines i llapis/colors.

Durada

Activitat que pot durar un trimestre, tot l’any o uns campaments.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

És una activitat per treballar l’expressió de les pròpies emocions i saber compartir-les amb la resta del grup. Es proposa que sigui una activitat per treballar al llarg del curs, en un trimestre o al llarg d’uns campaments o unes colònies. L’activitat ha de servir per poder expressar i comunicar sentiments i emocions en moments concrets. És important que els més petits aprenguin a posar nom al que senten i, al mateix temps, que aprenguin la importància de compartir-ho per millorar les relacions en el grup i sentir-se millor.

Expressar els propis sentiments i emocions. Respectar els sentiments de les altres persones. Buscar solucions als conflictes. Crear un clima de confiança dins del grup.

L’activitat es fa a partir de la caixa de les emocions. Una caixa que estarà ubicada en un lloc i on els nens i les nenes dipositaran, a partir de missatges, els seus sentiments. Preparació: els educadors i educadores faran una caixa ben bonica (pot ser de cartró, de fusta, etc.) i la presentaran als infants.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 44

Passem a l’acció!

Desenvolupament: a l’inici de l’activitat s’explicarà al grup què és la caixa de les emocions i decidiran en quin lloc la volen col·locar. L’objectiu és que al llarg del temps establert (durada dels campaments, el curs, el trimestre, el mes, etc.) cada nen o nena haurà d’escriure un missatge expressant el que sent en aquell moment. Hi podrà posar el seu nom (opcional). Un cop escrit, el dipositarà dins de la caixa. Quan hi hagi uns quants missatges, es farà una petita reunió, es llegiran les aportacions i es comentaran entre tots. Reflexió final: Amb aquesta activitat els infants han d’aprendre a reconèixer els seus estats d’ànim, respectar el que senten els altres i incorporar el valor de compartir els sentiments per sentir-se millor, així com buscar la manera que els altres també se sentin millor. A més, també es podrà treballar la diferenciació entre les emocions positives i les negatives, aprendre a posar nom al que senten, compatir i buscar solucions entre tots quan hi ha algú que no es troba bé en el grup, etc.

Observacions

És important crear un ambient relaxat i de confiança perquè l’activitat no tingui efectes negatius (recels, vergonya, conflicte). És un espai per compartir i valorar els aspectes positius del grup. És important que es respectin les emocions dels altres i també l’anonimat del qui escriu.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 45

Activitats

6-8 anys

Activitat 3

MEMORY. NOSALTRES CONSTRUÏM ELS NOSTRES JOCS Objectiu

• Fomentar el sentiment de pertinença al grup. • Fomentar la iniciativa i la creativitat dins del grup.

Paraules clau

Creativitat, sentiment de pertinença al grup.

Material

Tisores, cinta adhesiva, cartolines, fotografies, paper de folrar, capsa de cartró, colors, retoladors, pintures de colors.

Durada

Una tarda.

Nombre de participants

A partir de 4.

Descripció de l’activitat

Es tracta de fer un joc entre tots. Es proposa realitzar un Memory de 20 parelles9 de peces grans, per tenir al centre o per regalar a un altre grup. Preparació: l’equip educatiu prepara les fotografies o làmines sobre un tema. Per exemple: transports, animals, cultures del món, els nens i nenes del grup, etc. Desenvolupament: es divideix el grup en quatre petits grups i cadascun farà cinc parelles del joc. Cada grup triarà, d’entre les diverses fotografies o làmines, les parelles que vol fer i, a continuació, les retallaran i les enganxaran a les cartolines. Un cop enganxades, es folraran. Per acabar, posaran totes les peces dins d’una capsa de cartó i la pintaran entre tots.

9. El nombre de parelles pot variar en funció del grup. És una xifra orientativa.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 46

Passem a l’acció!

Variant del joc: aquesta activitat també pot servir com a eina de valoració del curs. En aquest cas, es farà el Memory sobre les activitats que s’han realitzat al llarg de l’any (sortides, matinals, jocs, etc.). En una primera part es farà el joc, i en un segon moment, quan hi juguin els infants, les parelles serviran per aturar-se i fer una petita valoració de com han anat les coses. Reflexió final: un cop finalitzat el joc, es pot valorar el resultat final, que és haver fet un grup tots junts.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 47

Activitats

Objectius

• Reconèixer els membres del grup a partir d’aguditzar un altre sentit (l’oïda). • Crear un ambient relaxat i de confiança entre tothom.

Paraules clau

Confiança, coneixement de l’altre.

Material

Mocadors i cadires (una cadira menys que el nombre de participants).

Durada

30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 8.

Descripció de l’activitat

És un joc de confiança en què es treballa a partir de l’oïda. L’activitat consisteix a reconèixer una persona pel so que fa d’un animal. Desenvolupament: tot el grup està assegut en rotllana. Una persona és al centre amb els ulls tapats amb un mocador i comença a fer voltes al mig del grup fins que decideix seure a la falda d’una persona. La persona que té els ulls tancats ha de reconèixer la persona a partir del so que aquesta farà d’un animal. Si la persona que té els ulls tapats reconeix qui és, es canvien de lloc. El joc es pot repetir unes quantes vegades. Reflexió final: després de l’activitat es compartirà com s’han sentit en aquest joc, si els costa estar amb els ulls tancats, si s’han sentit a gust, si els ha costat reconèixer els companys/es i què els ha costat més.

Activitat 4

RECONEC EL TEU ANIMAL

6-8 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 48

6-8 anys

Passem a l’acció!

Activitat 5

LA GRAN TORTUGA Objectius

• Aprendre que cal cooperar per aconseguir un objectiu comú. • Fomentar la coordinació dins del grup.

Paraules clau

Cooperació, treball en grup.

Material

Manta gran o matalàs.

Durada

30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 4.

Descripció de l’activitat

És un joc cooperatiu en què els nens i nenes, sota una manta (o matalàs), han d’aconseguir moure una tortuga (que són ells). Desenvolupament: dividim el grup de nens i nenes en grups de 4 a 10 persones (depenent de la mida de la manta). Els nens i nenes es col·loquen de quatre grapes, coberts per la closca de la tortuga (manta o matalàs). Un cop coberts per la closca de la tortuga, sense agafarla, han d’intentar moure-la en una direcció o fer-li recórrer una prova d’obstacles. El joc es pot repetir unes quantes vegades. Reflexió final: en acabar l’activitat, farem una valoració grupal per veure com ha anat. Es crearan preguntes en relació amb les emocions viscudes i els canvis observats en els intents. La idea principal que haurà de sortir és que si cadascú va a la seva i no s’organitzen, la tortuga acabarà a terra; d’aquesta manera s’adonaran de la necessitat de cooperar per moure-la bé.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 49

Activitats

Objectius

• Aprendre a treballar en equip. • Valorar que l’aportació individual és important per a la consecució d’un objectiu compartit.

Paraules clau

Cooperar, aportació individual, objectiu comú.

Material

Cartolines, retoladors, llapis de colors, cinta adhesiva.

Durada

1 hora.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

L’activitat que es proposa es farà a partir de la narració del conte De què fa gust la lluna? (Kalandraka). Amb aquest joc es treballa la necessitat de cooperar per aconseguir un objectiu comú. Preparació: l’equip educatiu prepararà una sèrie de làmines amb el dibuix de cadascun dels animals que apareixen en el conte, i també dibuixarà una lluna ben gran i maca que presidirà la sala on es farà l’activitat. Desenvolupament: s’explicarà el conte acompanyat de les làmines on hi ha els dibuixos. Un cop explicat el conte, els nens i nenes, organitzats per grups, el representaran. Per fer-ho, cada infant serà un dels animals i els educadors i educadores posaran la lluna a una determinada alçada perquè puguin fer el castell i arribar-hi. Reflexió final: es farà una valoració del conte (en gran grup o en petits grups) al voltant de la idea que entre tots es poden fer les coses que es proposen. Es posarà

Activitat 6

DE QUÈ FA GUST LA LLUNA?

6-8 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 50

Passem a l’acció!

en valor la importància de l’aportació individual dins del grup i la necessitat de cooperar per poder aconseguir allò que volen. S’intentarà també buscar paral·lelismes en les seves vides i en la dinàmica del grup. Es valorarà que l’aportació de tothom és important (tant dels més grans com dels més petits).

Observacions

Aquesta activitat és per a un grup de nens i nenes més petits de 8 anys. Si en el grup hi predominen els infants de 8 anys, s’hauria de canviar el conte o bé valorar alguna variant.

Fitxa tècnica Els animals del conte per poder fer les làmines amb els dibuixos que serviran de suport a la narració són els següents: • Tortuga. • Lleó. • Elefant. • Guineu. • Girafa. • Mico. • Zebra. • Ratolí.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 51

Activitats

Objectius

• Aconseguir de coordinar moviments. • Fomentar la idea que cadascú aporta en el treball en equip. • Desenvolupar la imaginació i la creativitat.

Paraules clau

Creativitat, coordinació, treball en equip, presa de decisions.

Material

Cap.

Durada

45 minuts.

Nombre de participants

A partir de 4 o 5.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix a construir una màquina entre tot el grup. Amb aquesta dinàmica es treballen la presa de decisions en grup, els lideratges i l’aportació individual. Desenvolupament: es divideix el grup en petits grups de 4 o 5 infants. Cada petit grup ha d’escollir una màquina per fer-la (rentadora, ordinador, nevera, una d’imaginària, etc.). La instrucció que se’ls dóna és que l’hauran de construir amb ells mateixos. Dit d’una altra manera, cadascun d’ells serà una part d’aquesta màquina. Una persona començarà, i els altres s’hi hauran d’anar incorporant quan vegin un lloc en el qual els agradaria situar-se. De mica en mica, aniran incorporant moviment i so a la màquina. És important que totes les peces encaixin. Reflexió final: en petits grups, es farà una valoració de l’activitat, acompanyada d’un dels educadors/es. En

Activitat 7

A TOTA MÀQUINA!

6-8 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 52

Passem a l’acció!

aquest moment es reflexionarà sobre com han pres les decisions dins del grup, així com sobre l’aportació que ha fet cada persona per poder construir la màquina.

Observacions

Aquesta activitat es pot fer també en un grup d’infants més grans. Ara bé, en fer-la amb nenes i nens de 6 a 8 anys es donarà més pes a la part imaginativa i creativa. Tanmateix, també és important que comencin a aparèixer elements de reflexió sobre el treball en equip i la presa de decisions.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 53

Activitats

Objectius

• Analitzar les actituds i les dinàmiques competitives. • Promoure actituds de cooperació dins del grup.

Paraules clau

Cooperació, competència, actitud, creativitat.

Material

4 cartolines, un pot de cola, un retolador, unes tisores i una revista.

Durada

Entre 45 minuts i 1 hora.

Nombre de participants

A partir de 9.

Descripció de l’activitat

És un joc de rol en què els grups tindran una consigna comuna: aconseguir fer el millor collage. Es trobaran, però, que no hi ha material suficient per als tres grups. Activitat: es divideix el grup en tres subgrups. Cada subgrup tindrà una persona observadora. Per iniciar el joc es donen les instruccions següents: • Tenen 20 minuts per fer un collage sobre un tema determinat (les quatre estacions de l’any o la festa major). • Totes les parts del collage han d’estar enganxades amb cola a la cartolina i ha d’haver-hi un títol escrit. • L’objectiu és fer el millor collage possible. Un cop donades les instruccions generals i dividit el grup, es passa a donar els rols específics a cada grup: • Grup 1: El seu objectiu és guanyar per sobre de tot, i per això els està permès tot, poden fer el que vulguin. No han de cooperar amb els altres grups i no han d’arriscar-se que cap altre grup pugui fer un collage millor. • Grup 2: Han de fer el seu collage sense molestar ningú. La seva posició ha de ser fugir de les dificultats o dels

Activitat 8

COLLAGE

6-8 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 54

Passem a l’acció!

conflictes. No es poden mai enfrontar. Davant d’ordres o agressions, la seva posició és la submissió (cedir). • Grup 3: La seva consigna principal és que totes les persones del grup han de fer alguna part del collage. Han de decidir entre tots cada part del mural. No poden prendre el material dels altres. Després d’aquestes instruccions específiques, es col·loca el material al centre i comença el joc. Quan hagin passat els 20 minuts, els observadors de cada grup expliquen el que han vist i com ha anat l’activitat. Els collages possiblement no s’hauran pogut acabar perquè no hi ha prou material. Reflexió final: al final de l’activitat es pot encetar un debat sobre les actituds que han tingut en aquest ambient tan competitiu. Com s’han sentit? Quines reaccions s’han generat? Quin tipus de resposta s’ha donat? De què serveix competir? De què serveix cooperar? Com es podria resoldre d’una manera més cooperativa?

Observacions

Pel fet de ser un grup de nens i nenes petits, ha de quedar molt clar que estan fent un joc de rol, que cadascun d’ells juga un paper i que no s’ha de barrejar el rol amb la persona. S’ha de vigilar que no es barallin i que entenguin bé el que significa fer un rol.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 55

Activitats

Objectius

• Identificar els hàbits de consum quotidians. • Reflexionar críticament sobre el nostre model de vida i les conseqüències sobre el nostre entorn més immediat. • Proposar petites accions que promoguin un consum responsable amb el medi ambient. • Analitzar i reforçar el propi esforç i compromís per millorar l’entorn.

Paraules clau

Sensibilització, prevenció de residus, accions quotidianes, compromís.

Material

Titella, embolcalls diversos (ampolles, tetrabrics, etc.), quatre caixes (marró, verda, blava, groga), cartolina, colors.

Durada

2 hores.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

L’activitat planteja una reflexió sobre els nostres hàbits de consum a partir d’una petita història. És una activitat per introduir el concepte de les 3R i treballar el consum responsable. Aquesta activitat pot tenir continuïtat al llarg del curs. Desenvolupament: s’explicarà amb un titella la història d’en Bernat. Situació: En Bernat ha de preparar un berenar per als seus amics de l’escola. Després de molt pensar, decideix d’anar a comprar, i compra de manera compulsiva diversos productes (la majoria, productes embolcallats, bosses de plàstic, brics, etc.). Després de preparar el berenar, la casa d’en Bernat queda plena de residus i no sap què fer-ne. Els nens i nenes l’hauran d’ajudar a classificar i posar cada residu al contenidor que li pertoca.

Activitat 9

EN BERNAT VA A COMPRAR!

6-8 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 56

Passem a l’acció!

Un cop explicada la situació, i per introduir el tema de la prevenció de residus, l’equip educatiu farà una breu explicació/recordatori d’on va cadascun dels residus, amb l’ajut d’un mural, on a sota de cada contenidor hi haurà el dibuix dels residus que hi van. Després, es posaran les diverses caixes de colors (contenidors) i els nens i nenes els hauran de posar allà on correspongui. Per fer-ho més dinàmic, els infants hauran d’encistellar cada residu en el seu contenidor. Un cop feta aquesta primera part, farem una reflexió conjunta sobre els nostres hàbits de consum. Es partirà de la constatació de la gran quantitat de residus que generem i de la possibilitat de reduir-los. Què podem fer per no generar tants residus? Quins productes podem fer servir? Posar exemples concrets del que pot fer cada nen o nena per reduir, reutilitzar i reciclar. Quin valor té que cadascú de forma individual es comprometi a tenir més bons hàbits? Com actuarem cadascun de nosaltres per ser coherents?

Observacions

La història ha de servir per arribar a fer una reflexió conjunta sobre la prevenció dels residus i el compromís que tenen de canviar alguns dels hàbits de consum. Introduir aquest tema en el grup comporta, per coherència, introduir una sèrie d’hàbits i actituds en el centre.

* Per aprofundir en el tema: Agència Catalana de Residus, CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius), La Vola i Fundació Catalana de Prevenció de Residus i Consum Responsable, entre d’altres.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 57

Activitats

Fitxa tècnica Elements per treballar •

A Catalunya generem de mitjana 1,62 kg de deixalles per habitant i dia. Aquesta xifra suposa una producció de residus i un malbaratament de recursos naturals desproporcionats i, a més, augmenta dia a dia. Quins residus podem evitar?

•

El 50% del volum de la brossa són residus innecessaris i fàcilment evitables. •

Els envasos i embolcalls d’un sol ús són la causa principal de l’augment de la quantitat dels residus i del malbaratament dels recursos. Els productes perillosos i problemàtics per al medi ambient i per a la salut són els responsables de la creixent toxicitat de la brossa, malgrat que representen una petita part del seu pes i volum.

•

Som responsables de les nostres deixalles! Tots i totes som consumidors i això fa que d’una manera directa o indirecta intervinguem en la conservació del medi ambient: a través de la nostra compra diària, de l’ús d’envasos que fem, de l’ús del cotxe, etc.

•

Propostes senzilles per reduir residus: Quan anem a comprar evitem...

1. Les bosses de plàstic. 2. Les safates de plàstic. 3. Els aerosols. 4. Els envasos d’un sol ús.

Quan anem a comprar escollim...

1. Carro o cabàs. 2. Envasos reutilitzables. 3. Productes a granel. 4. Paper reciclat. 5. El mínim d’embolcalls.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 58

6-8 anys

Passem a l’acció!

Activitat 10

PASSEM A L’ACCIÓ! Objectius

• Fer una campanya de sensibilització sobre la prevenció de residus i el consum responsable. • Responsabilitzar-se individualment i com a grup de diverses tasques.

Paraules clau

Participació, sensibilització, compromís.

Material

Cartolines, llapis/colors, cinta adhesiva.

Durada

2 sessions.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

La reflexió feta sobre la prevenció de residus i el consum responsable en l’activitat 9 servirà per fer una acció al centre. A partir dels elements que van sortir es farà un mural explicant quina és la situació en què ens trobem i quines coses es poden fer per evitar la generació innecessària de residus. A partir de petites dinàmiques es pot buscar la manera de decidir plegats el que volen fer, assumir petites responsabilitats dins del grup i aprendre també a fer una avaluació de la seva acció. L’activitat es dividirà en dues sessions: la preparació de l’acció i la presentació de l’acció al centre. Activitat: es presenta l’activitat al grup i es debat entre tots què poden fer per explicar el tema a la resta de grups. Preparació de l’acció: per conduir el debat es pot proposar, d’una banda, com explicar quina és la situació actual (kg de residus per habitant i any; característiques dels principals residus que generem; el paper de la in-

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 59

Activitats

dústria, de l’administració i de les persones consumidores), i de l’altra, com explicar el que es pot fer per reduir el nombre de residus que generem cada dia en el nostre entorn proper. Per fer-ho es pot seguir una dinàmica de pluja d’idees i es poden decidir els elements que s’han de treballar a partir de l’elaboració de murals i/o cartells amb missatges. Presentació de l’acció: un cop decidit el que es farà, s’elaboraran els diversos cartells/murals i es penjaran en diferents punts del centre. Per fer la presentació de l’acció de sensibilització es pot presentar la història del titella Bernat i fer un berenar sense residus (o amb el menor nombre possible de residus!). Reflexió final: segons com s’hagi plantejat l’acció de sensibilització es farà una valoració de com ha anat. En aquesta activitat és important que els més petits s’adonin que poden aportar elements d’informació i de sensibilització a la resta de grups.

Observacions

La intervenció en l’entorn més directe passa per aconseguir treballar aspectes molt vinculats al seu dia a dia. Per això es proposa de fer accions en l’espai més proper, on puguin tenir un control de la incidència de la seva intervenció. En aquestes activitats és important treballar aspectes de planificació, organització i valoració.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 60

6-8 anys

Passem a l’acció!

Activitat 11

D’ON VENIM? Objectius

• Conèixer les realitats personals i familiars del grup. • Conèixer altres costums i valorar-los positivament. • Aprendre a conèixer la història personal i familiar.

Paraules clau

Observació de la realitat, diversitat, història personal.

Material

Paper, llapis i guió de treball.

Durada

2 hores.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

L’activitat que es proposa servirà per aprendre a compartir i conèixer les històries personals i familiars de les persones del grup. Preparació: abans d’iniciar l’activitat els infants hauran de recollir informació de la seva família i de la seva història personal. Se’ls passarà un petit qüestionari que hauran d’omplir amb alguns elements bàsics: • Lloc on van néixer els avis i els pares. • Lloc on van néixer ells. • La feina del pare/mare. • Amb qui viuen. • El nombre de germans. • Quines festes celebren. • Etc. A més a més, també hauran de portar un objecte que per a ells o per a la seva família sigui important. Desenvolupament: en petits grups (de 4 a 6 persones), els infants aniran fent preguntes del qüestionari i responent, com si fossin periodistes. Un cop recollida la in-

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 61

Activitats

(Aquesta part de posada en comú és optativa. L’equip d’educadors i educadores valorarà si cal fer-la, per tal de no allargar massa l’activitat i no perdre l’atenció dels més petits.) Davant del grup, cada nen i nena explicarà l’objecte que ha portat i per què l’ha triat. El mostraran a tothom i es podran fer preguntes. Un cop feta la ronda d’objectes es dipositaran en un lloc especial i es farà una petita exposició, que es podrà tenir alguns dies més dins de l’aula o espai i que es convidarà a visitar a altres grups del centre. Reflexió final: un cop feta la roda, l’educador o educadora preguntarà al grup si hi ha algun esdeveniment o costum que els hagi sorprès o si, en canvi, els són propers. Per mitjà d’aquesta activitat es pot començar a treballar en el grup el tema de la diversitat en l’entorn més proper: conèixer les semblances i diferències i aprendre a valorar-les positivament.

Observacions

Aquesta activitat s’ha d’adaptar a la realitat del grup. Segons la seva composició es poden observar més les semblances o bé les diferències. I també en funció del grup s’adaptarà el guió de la recollida d’informació.

Activitat 12

formació del grup, un nen o nena de cada grup serà qui presentarà a la resta les històries familiars i personals que s’han explicat.

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 62

6-8 anys

Passem a l’acció!

Activitat 12

LES NOSTRES FAMÍLIES ENS VÉNEN A VEURE Objectius

• Organitzar la visita de les famílies al centre. • Fer una activitat en què els nens i nenes se sentin protagonistes. • Establir un vincle de relació entre les famílies i el centre. • Assumir petites responsabilitats dins del grup.

Paraules clau

Participació, responsabilitat, valoració, sentiment de pertinença al grup.

Material

Per fer el mural de fotografies: paper d’embalar, fotografies, cola de barra, retoladors, llapis de colors, cinta adhesiva. Per a les representacions: roba per disfressar-se.

Durada

2 sessions.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

Es tracta de preparar la visita de les famílies al centre per tal de conèixer què fan i establir un espai d’intercanvi. Amb la preparació d’aquesta activitat els nens i nenes hauran d’assumir petites responsabilitats i després valorar-les. Preparació: en una primera sessió es treballarà tota la preparació de l’activitat. Es decidiran quines activitats es volen fer i com es repartiran les tasques que farà cada persona. Algunes de les activitats que es poden preparar són: • Un mural amb fotografies de les diverses activitats que han fet al llarg del curs. • Unes representacions teatrals o musicals. • Berenar per compartir.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 63

Activitats

Segons les activitats que es vulguin dur a terme es necessitaran una o dues sessions per preparar-ho. Desenvolupament: el dia que vindran les famílies, els infants faran d’amfitrions, explicaran tot el que han fet al llarg del curs, ensenyaran el mural de fotografies, faran obres de teatre i berenaran plegats. Reflexió final: un cop passada l’activitat, es dedicarà un temps a fer una valoració compartida de com va anar la trobada amb les famílies. Es pot dividir la valoració en diversos àmbits: organitzatiu (com van anar les petites tasques assumides), relacional (com es van sentir les famílies) i si a ells els va agradar l’activitat. Finalment, i de cara a una futura trobada, també és interessant valorar quines coses canviarien i quines millorarien. Per fer la valoració de l’activitat es pot fer servir una dinàmica senzilla per tal d’identificar les coses que els van agradar i les coses que es poden millorar. Per exemple, posar en un mural un gomet de color segons si els va agradar o no, i com es podria millorar.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 64

9 -11 anys

Passem a l’acció!

Activitat 13

LES CARTES DE PROPP Objectius

• Ser capaç d’escoltar els altres. • Desenvolupar la creativitat. • Aprendre a conèixer els propis sentiments i identificar els dels altres.

Paraules clau

Escolta activa, participació, creativitat.

Material

Cartolina, colors o pintures, folre de plàstic adhesiu.

Durada

1 hora.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix en la creació d’un joc de cartes per inventar històries o rondalles. Partint de la proposta de Vladimir Ja Propp, Gianni Rodari va elaborar un llistat adaptat per a infants de les 20 funcions principals que estructuren les rondalles i amb la combinació de les quals es poden crear infinitat d’aventures. (És interessant que l’equip d’educadors i educadores faci una lectura prèvia del capítol 22 del llibre de Gianni Rodari Gramàtica de la fantasia.) Preparació: per tal de crear el joc físic, cal tallar 20 cartolines de mida idèntica –format d’una carta de joc–, distribuir les funcions i demanar als infants –per grups o individualment– que escriguin i dibuixin les paraules que els pertoquin, per tal d’elaborar entre tots un joc de cartes per inventar contes. Un cop dibuixades o pintades, caldrà folrar les cartes per tal de poder-les conservar com un recurs d’ús periòdic. L’elaboració de les cartes ens ha de servir perquè els infants entenguin els conceptes que els proposem i siguin capaços d’explicar-se’ls els uns als altres.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 65

Activitats

Desenvolupament: quan ja tenim el joc de cartes acabat, podem començar a crear contes i rondalles col·lectivament. Això ho podem fer de diverses maneres depenent de la situació del grup, de l’espai físic, del nombre de participants i de l’interès que tinguem per treballar algun objectiu específic. Algunes propostes que afavoreixen l’escolta activa i el respecte per l’opinió i la creativitat dels altres participants són: 1. Seguint el fil: un dels participants comença una història a partir de la carta 1 –o d’una de les cartes aleatòriament, tot i que això implica una major dificultat– i un altre infant l’ha de continuar a partir de la carta 2, i així successivament. També es pot fer el mateix però fent que només agafi una carta un de cada dos infants, de manera que dos infants inventin sobre la mateixa funció. 2. Un grup, una aventura: per grups, se’ls reparteixen cinc cartes a partir de les quals (en l’ordre que vulguin) han d’inventar una història entre tots. Un cop els grups tinguin les històries lligades, caldrà que les expliquin a la resta de grups. A partir d’aquesta base es poden proposar teatralitzacions o representacions gràfiques per acompanyar el conte a l’hora d’explicar-lo, però també és interessant fer-ho sense suports per tal de treballar l’escolta i l’expressió. Variants: en qualsevol de les combinacions, una bona opció per treballar l’expressió de sentiments i sensacions o per reflexionar sobre el grup és proposar-los que els protagonistes de la història siguin ells i elles com a equip o grup; en aquest cas, però, és interessant que els educadores acompanyin el procés de creació.

Observacions

La creació de contes, la seva narració i l’atenció en escoltar-los ja té importants implicacions en termes d’hàbits i aptituds vinculats a l’escolta activa, al respecte mutu, a l’aprenentatge del treball en grup i a l’exercici

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 66

Passem a l’acció!

de la creativitat; així com a l’expressió de desitjos i sentiments. Així doncs, podem proposar-nos de treballar explícitament el concepte de grup per mitjà de la proposta de personatge tal com us comentem en la variant, però també podem deixar-los espai per tal que inventin sense gaires pautes i per treballar les habilitats personals vinculades a la participació d’una manera més implícita.

Fitxa tècnica Llistat de 20 funcions de les rondalles elaborat per Gianni Rodari a partir de les cartes de Propp.10 • • • • • • • • • •

Prohibició. Infracció. Dany o mancança. Partida de l’heroi. Missió. Trobada amb el donant. Atribut màgic. Compareix l’antagonista. Poders diabòlics de l’antagonista. Duel.

• • • • • • • • • •

Victòria. Retorn. Arribada a casa. El fals heroi. Tasca difícil. Reparació del dany. Reconeixement de l’heroi. El fals heroi desemmascarat. Càstig de l’antagonista. Noces.

10. G. RODARI (2002), Gramàtica de la fantasia, Columna Edicions, p. 70-72.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 67

Activitats

Objectius

• Aplicar la creativitat a la resolució de problemes. • Aprendre a cooperar per a l’assoliment d’objectius comuns. • Prendre consciència de la importància del grup.

Paraules clau

Creativitat, negociació, resolució de conflictes, cooperació.

Material

Espai exterior o espai interior de grans dimensions.

Durada

15 minuts aproximadament per partida, depenent del nombre de participants i de les possibilitats de joc de l’espai; es poden repetir les partides durant 1 hora, aproximadament.

Nombre de participants

A partir de 10-15.

Descripció de l’activitat

Es tracta de jugar a fet i amagar però modificant les normes del joc per tal que tingui un caràcter menys competitiu en termes individuals. En el joc, un dels infants s’amaga, mentre que la resta es tapen els ulls i compten fins a 20. L’objectiu dels infants és trobar el company o companya amagat, però quan el troben cal que s’amaguin amb ell –al mateix lloc– en comptes de delatar-lo, de tal manera que serà el darrer a trobar el grup el que s’amagarà el primer en la partida següent, i així successivament.

Observacions

Aquest és un exemple de com incorporar jocs que impliquen cooperació a la quotidianitat del grup. En aquest sentit, podem optar per incloure modificacions a les normes dels jocs habituals o bé per introduir nous jocs que podem trobar en diversos reculls, com ara el de R.M. Guitart (2004), 101 jocs: jocs no competitius, Editorial Graó, Barcelona.

Activitat 14

FET I AMAGAR

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 68

9-11 anys

Passem a l’acció!

Activitat 15

I ARA QUÈ? Objectius

• Aplicar criteris de justícia per tal de valorar i prendre decisions sobre situacions quotidianes. • Identificar situacions o problemes i assajar la creació de solucions.

Paraules clau

Resolució de conflictes, creativitat, negociació.

Material

Fitxes de rol, una taronja, una rajola de xocolata i un bric de llet.

Durada

1 hora i 30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix en la teatralització de les situacions de conflicte proposades en les fitxes de situació i la creació de propostes de resolució. Desenvolupament: demanem tres parelles voluntàries i els donem les fitxes de rol tot demanant-los que no les comparteixin amb ningú fins que no els ho demani l’equip d’educadors. Comencem pel conflicte 1: posem la taronja al mig de l’espai d’escenari i demanem a les dues persones participants que representin el seu rol. Quan la situació ja no té sortida, aturem la representació i preguntem a la resta del grup què els sembla que està passant i què és el que proposarien per resoldre el conflicte. Un cop consensuada una solució, demanem als participants que representen els rols què els sembla i si és factible; és en aquest moment que poden explicar què li passa al seu personatge. Utilitzem la mateixa dinàmica per als conflictes 2 i 3. Reflexió final: podem fer-la o no, depenent de com hagin funcionat les tres propostes i reflexions però és interessant

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 69

Activitats

veure: quins elements tenen en comú els 3 conflictes i quins els diferencien? Què ens ajuda a resoldre els conflictes i què ens ho dificulta?

Fitxa tècnica Models de conflicte: 1. Les dues persones necessiten el mateix però si en parlen i parteixen de les necessitats es poden repartir l’objecte. Rol 1: Tens un refredat terrible: tens més mocs que mai, et ploren els ulls, tens les orelles tapades i una tos infernal. Demà has de jugar el partit més important de la temporada, tothom t’hi espera i te’n mors de ganes... Ta germana et diu que no pateixis, que només cal que et prenguis un bon got de suc de taronja amb el sobre que t’ha portat. Però vas al mercat i només hi ha una sola taronja. Ha de ser teva. Rol 2: Tens un mal de panxa terrible: tens l’estómac regirat, els budells no et paren de fer sorolls i tot el que menges et fa mal. Demà has de jugar el partit més important de la temporada, tothom t’hi espera i te’n mors de ganes... Ton germà et diu que no pateixis, que només cal que et prenguis una infusió de pell de taronja amb el sobre que t’ha portat. Però vas al mercat i només hi ha una sola taronja. Ha de ser teva. 2. Les dues persones necessiten exactament el mateix, i cal que una cedeixi i arribin a un acord; es pot establir una jerarquia en les seves necessitats. Rol 1: Heu convidat a berenar els vostres cosins i heu decidit que tu faries una coca de iogurt i que el teu germà o germana prepararia llet amb cacau. Has anat a comprar tots els ingredients confiant que a la nevera ja hi ha el litre de llet que et cal. Només cal que obris la nevera... Rol 2: Heu convidat a berenar els vostres cosins i heu decidit que tu prepararies llet amb cacau i que el teu germà o germana faria una coca de iogurt. Has anat a comprar el cacau, que s’havia acabat, confiant que a la nevera ja hi ha el litre de llet que et cal. Només cal que obris la nevera...

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 70

Passem a l’acció!

3. Cap de les dues persones té una necessitat clara respecte de l’objecte; el conflicte està vinculat a altres moments o sentiments no resolts. Rol 1: Ets a casa estudiant, comences a estar cansat i decideixes aixecar-te per anar a la cuina a picar alguna cosa. Fa un parell de dies vas comprar una xocolata boníssima i la vas deixar al rebost, però no gaire a la vista. Estàs fart que el teu germà o germana es mengi la xocolata i, just quan a tu et ve de gust, ja no en quedi. Ell/a mai no hi pensa a comprar-ne, però, en canvi, bé que en menja quan n’hi ha... T’aixeques, vas cap a la cuina, mires al rebost i trobes que només queda una presa de xocolata... Buf! Ja hi som... Just en aquell moment apareix a la cuina el teu germà o germana... Rol 2: Ets a casa estudiant, comences a estar cansat i decideixes aixecar-te per anar a la cuina a picar alguna cosa. El teu germà o germana sempre porta unes rajoles de xocolata boníssimes, t’encanten... Saps que n’hi ha perquè ahir el teu pare en va agafar una mica per donar-la als cosins petits... i ara et vindria més de gust que mai una presa de xocolata. T’aixeques, vas cap a la cuina, i just quan hi entres trobes el teu germà o germana remenant el rebost. Perfecte! Podreu descansar plegats mentre mengeu una mica de xocolata...

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 71

Activitats

Objectius

• Interessar-se pels sentiments dels altres. • Aprendre a observar l’entorn.

Paraules clau

Respecte, comunicació positiva, empatia, escolta activa.

Material

Fitxes de característiques.

Durada

1 hora.

Nombre de participants

A partir de 8 (per tal que com a mínim 4 no exerceixin cap personatge).

Descripció de l’activitat

La base de l’activitat és la dinàmica de donar instruccions a un dels infants que surt del grup sense que els altres les coneguin i, en retornar al grup, intentar que els altres les descobreixin. En aquest cas us proposem que les instruccions estiguin vinculades a característiques que afavoreixin o dificultin la comunicació. Preparació: per començar demanarem cinc voluntaris o voluntàries que vulguin sortir del grup (depenent de la grandària del grup, podem fer-ho amb menys) i els donarem a cadascun una fitxa de característiques que no podran ensenyar a ningú. Per l’ordre que vulguem establir, aniran entrant d’un en un a la sala. El següent no podrà entrar fins que no s’hagi resolt la situació de l’anterior, i així successivament. Cal que l’educador/a els vagi avisant. Desenvolupament: al grup que ha quedat a la sala del joc li explicarem la següent situació de partida:

Activitat 16

EL PRIMER DIA

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 72

Passem a l’acció!

Avui és el primer dia del casal d’estiu i heu tingut la sort de poder-hi anar amb els vostres amics. Tots us coneixeu força bé, alguns aneu a la mateixa escola i d’altres us coneixeu del cau. A més, com que tots viviu al mateix poble (o barri), sovint us trobeu pel carrer, jugant al parc o al correfoc de la festa major. Esteu contents perquè sembla que us ho podreu passar molt bé i no haureu de passar vergonya a l’hora de conèixer gent nova... L’equip de monitors encara està acabant de preparar l’activitat del primer dia quan de sobte s’obre la porta i entra un nen/a que no havíeu vist mai... Qui deu ser? D’on ve? On viu?...

A partir del plantejament de la situació entra un dels infants que era a fora i comença el joc; cal que l’equip educatiu deixi que el grup actuï sense la guia de l’adult i que faci la tasca d’observació. En cas que el grup sigui prou madur i prou nombrós, també poden fer aquesta tasca alguns dels infants. Cal que ens fixem sobretot en tot allò que té a veure amb la comunicació, amb les coses que faciliten o dificulten la comunicació amb les altres persones. Els infants van entrant successivament a mesura que són capaços d’explicar qui són, d’on vénen i què els passa. Els infants que han representat un dels personatges s’uneixen al grup receptor. Reflexió final: un cop finalitzades les quatre situacions, fem una rotllana per tal d’explicar què ha passat i com ho han viscut. Anem repassant les situacions en el mateix ordre en què s’han succeït, demanant la percepció tant a la persona que ha representat el personatge com al grup receptor. Us proposem de centrar el debat, de forma explícita, en els elements que faciliten o dificulten la comunicació, tot i que probablement una bona part de la reflexió tindrà a veure amb els estats d’ànim i les pròpies vivències i percepcions. Entenem, però, que no

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 73

Activitats

cal abordar directament o explícitament aquest tema sinó deixar que ells mateixos en parlin implícitament en debatre sobre la comunicació.

Observacions

Pel que fa a les situacions proposades, cal que ens fixem en les diferències entre els personatges: en Jan és tímid i caldrà respectar els seus temps i la seva manera de relacionar-se amb els altres; l’Ona és sorda i cal que entenguem quines són les seves necessitats per tal de poder-nos-hi comunicar; en Marc té un estat d’ànim poc favorable a la comunicació i unes necessitats fisiològiques que eclipsen les seves habilitats de comunicació, i la Martina no vol establir comunicació amb el grup intencionadament perquè entén que és víctima d’un error o injustícia. Podem aprofitar, doncs, per parlar i distingir els estats d’ànim de les característiques de les persones i de les nostres capacitats com a grup per comunicar-nos.

Fitxa tècnica Fitxes de característiques •

Et dius Jan i ets molt tímid. No t’agrada gens ser el centre d’atenció, prefereixes passar desapercebut, que ningú et vegi gaire. D’entrada, et costa parlar amb la gent que no coneixes i t’estimes més observar tothom primer, veure a qui vols acostar-te i de qui et pots refiar. Avui és el primer dia del casal d’estiu..., acabes d’arribar al poble (o barri) i et fa una mandra terrible el dia d’avui; saps que al casal no hi coneixes ningú i que ells sí que es coneixen entre ells. Però fas el cor fort i entres per la porta decidit a fer algun amic, però sense gens de pressa... Saps que no serà fàcil.

•

Et dius Ona i ets sorda. No hi sents gairebé gens, tot i que saps llegir els llavis i saps parlar força bé, però et fa vergonya amb gent que no coneixes perquè no n’estàs prou segura. Per tal d’entendre les altres persones cal que et parlin mirant-te de cara, cal que els puguis veure la boca i els la mires constantment. Per tal de comunicar-te, fas

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 74

Passem a l’acció!

servir sobretot la mímica, els gestos i l’expressió de la cara. Avui és el primer dia de casal d’estiu..., acabes d’arribar al poble (o barri) i et fa una mandra terrible el dia d’avui; saps que al casal no hi coneixes ningú i que ells sí que es coneixen entre ells. Però fas el cor fort i entres per la porta decidit a fer algun amic, però sense gens de pressa... Saps que no serà fàcil. •

Et dius Marc, estàs molt cansat i tens molta son. Aquesta nit no has dormit gens bé; ets el més gran de tres germans i el més petit no s’ha trobat bé i s’ha despertat moltíssimes vegades. Com que compartiu habitació, no t’ha deixat dormir. T’has llevat cansat i de mal humor, i a l’hora d’esmorzar us heu enfadat amb el pare perquè tots plegats arribàveu tard i estàveu massa cansats. Avui és el primer dia de casal d’estiu..., acabes d’arribar al poble (o barri) i et fa una mandra terrible el dia d’avui; saps que al casal no hi coneixes ningú i que ells sí que es coneixen entre ells. Però fas el cor fort i entres per la porta decidit a fer algun amic, però sense gens de pressa... Saps que no serà fàcil.

•

Et dius Martina i estàs enfadada amb el món. S’han acabat les classes i al teu poble hi fan un casal d’estiu fantàstic on van tots els teus amics, però com que el teu pare i la teva mare treballen al poble del costat han decidit apuntar-vos a tu i a la teva germana al casal d’estiu que fan allà per tal que tot sigui més fàcil i pugueu passar més estona plegats. A la teva germana ja li està bé perquè hi coneix gent, però a tu la idea et sembla fatal. No tens cap ganes d’anar-hi ni de conèixer ningú... Avui és el primer dia del casal d’estiu i et fa una mandra terrible; saps que al casal no hi coneixes ningú i que ells sí que es coneixen entre ells... Entres per la porta decidida a seure en un racó i deixar passar les hores, per tal que tothom s’adoni que han pres una decisió equivocada.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 75

Activitats

Objectius

• Entendre el concepte de grup. • Aprendre a prendre acords col·lectius i dur-los a terme.

Paraules clau

Cooperació, presa de decisions, creativitat.

Material

Llibre il·lustrat del Neda que neda, de Leo Lionni, planxes de gravat fetes de gomes d’esborrar (planxa print block de la Milan, per exemple), llapis, algunes gúbies de gravat, rodet d’estampació, pintura per estampar o pintura al tremp, tisores i pega.

Durada

1 hora i mitja.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

A partir de la lectura del conte Neda que neda, de Leo Lionni, us proposem un taller d’estampació amb gomes d’esborrar per tal de crear entre tot el grup un mural sobre la imatge principal del llibre: els petits peixos nedant plegats com un sol peix i espantant la gran tonyina o simplement viatjant pel mar. Desenvolupament: llegiu el conte i comenteu-lo breument, centrant-vos en allò que podem arribar a fer de manera col·lectiva i que sols difícilment podríem fer. Un cop comentat, decidiu entre tots quina imatge de la història us agradaria representar i a partir d’aquí repartiu una goma d’esborrar per estampar per tal que cada infant pugui fer el seu motlle. Entenent que la imatge principal del conte serà probablement l’escollida, us proposem que cada infant faci una «planxa de gravat» per estampar en la qual hi hagi

Activitat 17

CONTE NEDA QUE NEDA

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 76

Passem a l’acció!

un peix, per tal de construir entre tots el gran peix a partir dels peixos petits.

Observacions

En tractar-se d’una història senzilla i entenedora, també la podem representar amb titelles fets amb estampació als nens i nenes de 6 a 8 anys.

Fitxa tècnica Estampació amb planxes de gomes d’esborrar • •

• • • •

Dibuixar amb llapis, en un paper, el dibuix que volem estampar. Posar el paper dibuixat, amb el dibuix encarat a la planxa de goma d’esborrar, i repassar-lo pressionant-lo amb una goma d’esborrar per tal que el grafit quedi marcat a la planxa de gravat. Amb un llapis o una gúbia, buidar els espais que no volem que quedin entintats, els que volem que siguin espais blancs. Sobre una superfície llisa impermeable o sobre un tros de paper d’alumini, escampar la pintura d’estampació i passar-hi el rodet. Passar el rodet per sobre la planxa fins a cobrir-la de pintura. Estampar la planxa. Cal tenir en compte que la primera estampació és possible que no ens quedi del tot bé i que caldrà fer algunes proves.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 77

Activitats

Objectius

• Desenvolupar responsabilitats concretes en el marc d’un grup. • Assolir objectius comuns.

Paraules clau

Participació, cooperació, responsabilitat.

Material

Fitxes d’objectiu, papers de diari, caixes de cartró.

Durada

30 minuts de joc i 30 minuts de reflexió: 1 hora.

Nombre de participants

A partir de 15.

Descripció de l’activitat

El joc consisteix a donar a cada participant un objectiu a assolir vinculat a alguna acció senzilla que en alguns casos implica altres membres del grup i en d’altres no, o que els implica tots. Però el joc no s’acaba fins que tot el grup no ha assolit tots els objectius. Desenvolupament: per començar, repartim les fitxes i els donem la consigna del joc, que d’entrada ha de ser ambigua, com ara: Cal que tothom faci el que diu el seu paper abans de 30 minuts. Cal dir-los a quina hora exactament s’acaba el joc i anar-los recordant el temps que els queda; també cal recordar-los que han de conservar la fitxa d’objectiu durant tot el joc. Per tal que els objectius estiguin assolits caldrà presentar les accions a l’equip educatiu, que els donarà per assolits o no. Reflexió final: fem una rotllana i comentem com ha anat la dinàmica del grup i quins elements han estat els que han facilitat o dificultat la consecució dels objectius. Per tal d’iniciar el debat podem preguntar: • De quina manera s’han plantejat assolir l’objectiu que els estava assignat?

Activitat 18

JOC DELS OBJECTIUS

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 78

Passem a l’acció!

• Què han fet un cop assolit el seu objectiu? • (En el cas de les persones que tenien objectius en els quals calia que participés tot el grup) Com han resolt el seu objectiu i com s’han sentit durant el joc? • (En el cas de les persones que tenien objectius individuals) Com han viscut la seva participació durant el joc?

Fitxa tècnica Fitxes d’objectiu • • • • • • • • • • • • • • •

Fes-te un barret de paper i saluda amb admiració cadascun dels teus companys o companyes. Fes 20 vaixells de paper, si pot ser de mides diferents. Fes un vaixell i aconsegueix una tripulació de com a mínim cinc mariners. Canta una cançó sobre la mar, la navegació o la pesca amb quatre companys que et facin els cors. Fes tres avions de paper. Fes una foto de tot el grup en la qual es vegi clarament que sou la tripulació d’un vaixell pirata. Fes una escultura humana d’un pescador/a pescant un peix molt gros, com a mínim amb tres dels teus companys/es. Explica un conte de peixos, mariners/es o pescadors/es a tres dels teus companys com a mínim. Aconsegueix cinc avions de paper fets per cinc persones diferents i que tots volin a distàncies diferents. Aconsegueix que et deixin tres elements per disfressar-te de pirata. És imprescindible que portis tres elements que no siguin teus. Fes un barret de paper per a cadascun dels teus companys i companyes. Fes una estructura que superi la teva alçada. Primerament, però, troba la persona que té la mateixa consigna que tu. Fes una estructura que superi la teva alçada. Primerament, però, troba la persona que té la mateixa consigna que tu. Fes un avió de paper que voli tan lluny com sigui possible. Fes una bandera pirata amb –com a mínim– tres elements que et deixin els teus companys/es.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 79

Activitats

Objectius

• Ser capaços d’arribar a acords col·lectius i posar-los en pràctica. • Desenvolupar habilitats personals vinculades a la cooperació.

Paraules clau

Cooperació, presa de decisions.

Material

Cap.

Durada

30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

Es tracta d’una dinàmica de grup per tal d’assolir objectius comuns i prendre decisions amb rapidesa a partir de la consigna que cal que tot el grup s’encabeixi en l’espai canviant de l’illa, tal com els vagi indicant l’equip educatiu. Desenvolupament: per tal de presentar la dinàmica, podem començar amb la història següent: Després del naufragi del vaixell en què viatjàveu, heu arribat a una illa... No és gaire gran, però és suficient per tal que totes i tots hi pugueu passejar còmodament... Però de cop, sembla que la terra es mogui sota els vostres peus, que l’illa prengui vida i..., de sobte..., us adoneu que canvia de grandària...

A partir d’aquí cal explicar als participants les dimensions actuals de l’illa, i que anirà mutant i tindrà les dimensions corresponents al nombre de rajoles o espais que els vagi indicant l’equip d’educadors i educadores. L’objectiu és que ningú no caigui a l’aigua, costi el que costi.

Activitat 19

L’ILLA INQUIETA

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 80

Passem a l’acció!

Per començar, va bé anar-los limitant l’espai progressivament, perquè vagin assajant com aguantar-se i encabir-se, i després es poden començar a fer variacions importants. És important delimitar l’espai físic, marcant el terreny o, en cas que hi hagi rajoles, utilitzar-les com a referència. Segons les ganes de jugar dels infants, es pot allargar o escurçar la sèrie de variacions de l’espai de l’illa. Reflexió final: aquesta és una dinàmica amb la qual busquem acostar-nos a les pròpies sensacions i emocions vinculades a la relació en grup. Per això, un cop acabada la dinàmica, cal que fem una petita reflexió en rotllana sobre què ens ha fet sentir còmodes i què no, què ens ha generat rebuig i que ens ha generat satisfacció...; en molts casos és millor deixar que intervinguin les persones que ho vulguin i respectar les que prefereixin no parlar.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 81

Activitats

Objectius

• Ser capaços d’arribar a acords col·lectius i posar-los en pràctica per tal d’assolir objectius comuns. • Desenvolupar habilitats personals vinculades a la cooperació.

Paraules clau

Cooperació, presa de decisions.

Material

Dues banderes de colors diferents (cal jugar-hi a l’exterior) i cintes de dos colors diferents (tantes com participants).

Durada

1 hora.

Nombre de participants

A partir de 10.

Descripció de l’activitat

Es tracta d’un joc d’equip en el qual cadascun dels dos grups en què es divideix el total de participants ha d’aconseguir prendre la bandera de l’altre equip. És un joc d’ús habitual al qual podem afegir la reflexió sobre com s’ha organitzat l’equip, quina estratègia ha traçat i quin paper o rol ha tingut cadascuna de les persones participants. Preparació: cal dividir el grup en dos equips i marcar el territori de cada equip delimitant clarament la frontera entre territoris; pot ser un camí o bé podem posar-hi una corda o bé podem dibuixar la frontera amb guix, depenent de l’espai de joc. També cal explicar clarament que l’objectiu del joc és aconseguir agafar la bandera de l’equip contrari i portar-la fins al propi camp de joc. Caldrà que cadascun dels equips instal·li la seva bandera en el seu territori però en un lloc visible. A partir de l’inici del joc, quan un jugador o una jugadora entri en territori contrari, pot ser agafat; si se l’agafa, caldrà que marxi cap al seu territori i no podrà tornar a entrar fins

Activitat 20

EL JOC DE LES BANDERES

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 82

Passem a l’acció!

que no hagi tocat la seva bandera. El rol de l’equip educatiu serà el de marcar els temps, vetllar pel compliment de les normes i conduir la reflexió final. Desenvolupament: per tal de començar, repartirem el material als equips i els direm que tenen 15 minuts abans no comenci el joc i que el joc en si en durarà 30; a partir del moment d’inici, tots els jugadors i jugadores poden entrar al camp contrari. Reflexió final: un cop finalitzat el joc, farem una rotllana per tal d’explicar quines han estat les estratègies de cada equip, com s’han organitzat i quin rol han desenvolupat els participants... Podem començar per les preguntes següents: • Com heu decidit on posàveu la bandera? Quins han estat els criteris? • Us heu repartit les tasques de defensa i d’atac? Com heu decidit qui feia què? • Heu traçat cap estratègia? Quina? Com l’heu acordada? • Tots i totes heu estat còmodes i convençuts en la vostra posició? • Què us sembla que podríeu haver fet millor?

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 83

Activitats

Objectius

• Adquirir un concepte global del propi entorn social (barri, poble, ciutat). • Aprendre a observar l’entorn i distingir les informacions que en rebem.

Paraules clau

Observació, descoberta de l’entorn.

Material

Un mapa de la zona per equip, una càmera fotogràfica per a cada equip i un ordinador per equip (si no disposem de prou ordinadors, podem imprimir les fotografies).

Durada

1 hora.

Nombre de participants

Entre 10 i 15.

Descripció de l’activitat

En aquesta dinàmica es tracta que els infants, per equips, facin una passejada pel seu poble o ciutat però fixant-se en les informacions que els proporcionen els seus sentits i deixant-ne constància per mitjà de la imatge. Preparació: per tal de començar, farem grups de 4 o 5 infants i els donarem una càmera fotogràfica i una fitxa de passejada i els demanarem que llegeixin tranquil·lament les instruccions i que, un cop llegides, decideixin entre tots quin serà el seu itinerari circular i el tracin en el mapa. Aquell serà el seu itinerari base; podran allunyarse’n si alguna cosa els desvetlla la curiositat, però l’hauran d’anar seguint després. Els explicarem que tenen tres quarts d’hora a partir del moment en què surtin per la porta i que cal que siguin puntuals. Desenvolupament: un cop els grups ja han fet la passejada i tenen el material gràfic recopilat, cal que descar-

Activitat 21

PASSEJANT AMB ELS CINC SENTITS

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 84

Passem a l’acció!

reguin les fotografies a l’ordinador i les classifiquin per sentits: olfacte, tacte, oïda, gust i vista, i que posin a l’arxiu –com a nom de la foto– una paraula clau vinculada a la sensació. A partir d’aquí demanarem a cada grup que munti una presentació per a la gent del seu món, per tal d’explicar-los com és la Terra... La seva gent, però, està interessada a saber com s’hi viu, de què viuen els i les terrícoles, què fan i què desfan... Caldrà, doncs, que expliquin a què responen les olors, els sons... Reflexió final: quan tots els grups hagin fet la seva presentació, farem una reflexió sobre quines semblances i diferències hi ha hagut entre les presentacions i si això respon a diferents percepcions o a les formes en què ha construït el seu relat cadascun dels grups d’exploradors. També serà interessant preguntar-los si han descobert alguna cosa nova sobre el seu entorn.

Fitxa tècnica Fitxa de passejada Sou un grup d’exploradors vinguts d’una galàxia propera i teniu molt d’interès en la vida a la Terra. En sabeu poca cosa, però en voleu aprendre més. La Terra és força similar al vostre planeta –hi ha aigua i oxigen– i vosaltres, com a espècie, no sou gaire diferents de les persones. Alguns ja hi heu estat en algun moment i sabeu que podeu passar desapercebuts. Heu aterrat a ......................... i en voleu saber tots els detalls per tal d’explicar-los a la gent del vostre món. La vostra espècie, però, es caracteritza per tenir els sentits molt desenvolupats: l’olfacte, el tacte, l’oïda, el gust i la vista. Per tal de deixar constància de tot, heu decidit preparar material gràfic (fotografies) de: • 5 olors. • 5 gustos. • 5 sensacions tàctils. • 5 imatges. • 5 sons. Perquè no us perdeu, abans de marxar cal que traceu un itinerari base per tal que –en cas que trobéssiu una reacció hostil– us poguessin rescatar fàcilment si fos necessari.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 85

Activitats

Objectius

• Establir relacions bàsiques de causalitat entre fenòmens socials. • Conèixer altres realitats socials i culturals des de la referència quotidiana. • Reflexionar sobre la diversitat, la discriminació i l’exclusió.

Paraules clau

Diversitat, respecte.

Material

Gomets, tants com participants, amb el màxim de varietat de formes i de colors.

Durada

45 minuts.

Nombre de participants

A partir de 10.

Descripció de l’activitat

En aquesta dinàmica els participants han de fer grups a partir del gomet que duen enganxat al front. Preparació: abans de començar l’activitat cal posar al front de cada participant, sense que aquest el vegi, un gomet i demanar-li que se’l tapi amb la mà. Cal que els gomets comparteixin forma i color tret d’un, que ha de ser únic (en forma i en color). Com més varietat de gomets, més ric serà el joc. Desenvolupament: es fa una rotllana i es dóna la consigna que s’han de fer grups però sense parlar. Els participants deixen visibles els seus gomets i comença la dinàmica. Normalment, el/la participant que porta el gomet no coincident és rebutjat i acaba no agrupat, o bé algun grup l’acaba acollint amb una certa condescendència.

Activitat 22

EL JOC DELS GOMETS

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 86

Passem a l’acció!

Reflexió final: ens ficarem bé en els grups resultants i farem una rotllana per tal de comentar: • Tothom s’ha agrupat? Ha quedat exclòs algú? Per què? • Quins criteris han utilitzat a l’hora de formar els grups? Per què? • Com s’han sentit (tant la persona amb el gomet no coincident com els altres)? • Coneixem situacions en les quals observem persones que es queden al marge? Al nostre centre? I al nostre poble, barri o ciutat?

Observacions

Si el grup és prou madur i prou nombrós, podem demanar a tres participants que observin els seus companys i companyes per tal que facin un relat posterior del que han vist i viscut des de fora de l’acció.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 87

Activitats

Objectius

• Establir relacions bàsiques de causalitat entre fenòmens socials. • Conèixer altres realitats socials i culturals des de la referència quotidiana. • Entendre de manera senzilla com es produeix la roba que consumim i quines desigualtats es generen.

Paraules clau

Desigualtats, consum.

Material

Menjar per al berenar o l’esmorzar, cabdells de llana o de cordill (tants com participants que siguin productors del sud).

Durada

Entre 30 i 50 minuts.

Nombre de participants

A partir de 10.

Descripció de l’activitat

El joc consisteix a repartir el berenar o l’esmorzar tot recreant el procés de producció tèxtil i el repartiment desigual dels guanys en cadascuna de les etapes del procés. Desenvolupament: caldrà fer quatre grups amb diferents proporcions de participants i explicar-los el seu paper: • Grup 1: productors del sud – 60% del grup. • Grup 2: propietari de la fàbrica – 10% del grup. • Grup 3: propietari de la marca – 10% del grup. • Grup 4: comerciants del nord – 20% del grup. Es fa una gran rotllana en la qual els participants se situen per grups i es dóna a cada petit productor del sud un cabdell de llana, del qual agafarà el cap i passarà el

Activitat 23

FILANT PRIM

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 88

Passem a l’acció!

cabdell al/s propietari/s de la fàbrica, aquest/s al/s propietari/s de la marca i aquest/s als comerciants del nord, que el passaran als educadors, que seran els consumidors. Un cop acabada la roda, tindrem una teranyina i explicarem als participants que ja tenim la roba teixida i venuda i que ara ens en repartirem els guanys (el berenar o l’esmorzar), seguint el procés a la inversa. La proporció en què cal repartir el berenar o l’esmorzar és la següent: • Grup 1: productors del sud – 20% del menjar. • Grup 2: propietari de la fàbrica – 15% del menjar. • Grup 3: propietari de la marca – 30% del menjar. • Grup 4: comerciants del nord – 35% del menjar. Un cop repartit el berenar de forma desigual, caldrà que els participants decideixin si els sembla just i consensuar una nova manera de repartir-lo. Reflexió final: un cop redistribuït el berenar o l’esmorzar, podem reflexionar sobre com ens hem sentit en el moment de repartir el menjar i quin és el nostre rol com a consumidors o consumidores.

Observacions

Aquesta dinàmica és un exemple de distribució desigual d’un àpat a partir de les proporcions reals de distribució de la riquesa a nivell mundial. En aquest cas hem utilitzat les dades referents a la producció de roba, però podem adequar la dinàmica a la temàtica que ens interessi tractar, establint les proporcions en funció d’altres factors.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 89

Activitats

Objectius

• Dur a terme petites accions vinculades a l’entorn més proper (social o mediambiental). • Establir relacions causals senzilles entre fenòmens socials.

Paraules clau

Participació social, implicació, acció directa.

Material

El requerit per a l’acció.

Durada

Segons l’acció que es defineixi.

Nombre de participants

A partir de 5.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix a formar part d’una acció col·lectiva que tingui un impacte directe en la millora del territori, com ara una activitat de caràcter mediambiental –una reforestació, una neteja de bosc, etc.– o una acció vinculada a la millora de l’entorn urbà –pintar un mur, restaurar un espai públic, etc. És important que l’acció tingui resultats visibles, que siguin immediats o bé contrastables a curt o mitjà termini, i que els en fem partícips. També cal que emmarquem l’acció en la problemàtica a la qual està vinculada a partir de causalitats entenedores i que ho treballem amb anterioritat per tal de dotar de significat l’acció concreta. És important, alhora, que la duguem a terme en un entorn que sigui tan quotidià o proper com sigui possible per tal que el reconeguin com a propi. En aquest cas, les accions mediambientals resulten força ideals, perquè combinen diversos factors en termes de causalitats i perquè sovint són actuacions adaptables a qualsevol edat, amb un impacte directe i de fàcil comprensió per als infants.

Activitat 24

APRENDRE FENT

9-11 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 90

Passem a l’acció!

Per tal de començar a introduir els elements del cicle del projecte11 podem utilitzar, en termes metodològics, un esquema de treball que segueixi la mateixa seqüència. Caldrà, abans de res, que l’equip educatiu faci una certa prospecció sobre possibles accions col·lectives a les quals es puguin vincular els infants en relació amb l’edat i la maduresa del grup i en funció de les necessitats locals. Es poden buscar, si és possible, un parell d’opcions, per tal que el grup acordi quina és la que vol dur a terme. Per tal de pautar la presa de decisions, caldria fer una activitat de diagnòstic sobre les problemàtiques a treballar, per tal que els infants s’hi vinculin, i que alhora entenguin que cal prendre les decisions de manera informada. A partir de l’elecció de la problemàtica, caldrà donar-los un cop de mà a l’hora de dissenyar la seva pròpia acció, sempre emmarcada en una acció més global. Un cop hàgim executat l’acció, caldrà que en fem l’avaluació tenint en compte la mesura de l’impacte de la nostra actuació en la problemàtica plantejada a l’inici i els elements que caldrà millorar de cara a properes accions.

Observacions

És important que l’acció respongui a les motivacions i les necessitats educatives dels infants i que, en la mesura que sigui possible, participin en la tria i en la seva execució. A partir de qualsevol acció podem fer una reflexió sobre la relació entre el que hem vist o la problemàtica sobre la qual hem actuat i la nostra vida quotidiana. Podem aprofitar, doncs, per reflexionar sobre les nostres pràctiques i la possibilitat de millorar-les en relació amb el benestar col·lectiu.

11. Per aprofundir, vegeu l’annex 2: «Fer un projecte».

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 91

Activitats

Objectius

• Millorar les estratègies de comunicació amb els altres. • Desenvolupar la capacitat de cooperació.

Paraules clau

Comunicació, cooperació.

Material

Cap.

Durada

20 minuts.

Nombre de participants

A partir de 10, en nombre parell.

Descripció de l’activitat

En aquesta dinàmica, els participants, per parelles, han de travessar un passadís imaginari que recorre la distància entre les seves posicions, però amb la dificultat que tots els passadissos del grup passen pel mateix punt central. Desenvolupament: per començar, cal demanar als participants que facin una rotllana. En primer lloc, s’ha d’explicar que l’activitat s’ha de desenvolupar en silenci i que simplement consisteix a localitzar la persona que es troba just al costat oposat de la rotllana –cal que tothom estigui aparellat– i imaginar-se que entre les seves posicions hi ha un passadís que té l’amplada de les seves espatlles i que passa just pel mig de la rotllana. En el moment en què l’educador o educadora faci el senyal, caldrà que totes les parelles s’intercanviïn les posicions.

*Activitat extreta i adaptada de Cascón i Beristain (2004).

Activitat 25

ELS PASSADISSOS IMAGINARIS*

12-14 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 92

Passem a l’acció!

A partir d’aquesta base podem afegir-hi variants i anar repetint el canvi de lloc de les parelles; per exemple: afegir a la consigna que ha de ser tan ràpidament com sigui possible, permetent-los parlar..., o fins i tot augmentant els obstacles de pas, de tal manera que la negociació per travessar el centre sigui més intensa. Reflexió final: un cop finalitzada la dinàmica, cal que fem una rotllana per tal de reflexionar sobre les capacitats de cooperació i comunicació del grup. Per començar la reflexió els podem preguntar: • Com s’han sentit? • Hi ha hagut cap conflicte? Com l’han resolt? Hagués estat més fàcil si haguessin pogut parlar? • Quines actituds han facilitat el pas de tothom? • Quins elements han dificultat el pas? A partir d’aquí podem introduir explícitament la reflexió sobre aquelles actituds i habilitats que ens faciliten o bé ens dificulten la consecució d’objectius comuns i debatre situacions quotidianes del grup.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 93

Activitats

Objectius

• Analitzar i valorar les expressions i argumentacions dels altres. • Buscar solucions creatives als problemes i conflictes quotidians.

Paraules clau

Creativitat, resolució de conflictes, comunicació.

Material

Cap.

Durada

20 minuts.12

Nombre de participants

A partir de 10.

Descripció de l’activitat

La dinàmica consisteix a demanar al grup que construeixi una diagonal a la sala de joc però a partir de la consigna de l’equip educatiu. Desenvolupament: en primer lloc, els demanarem que formin una diagonal en funció de la seva alçada. El més habitual serà que s’ordenin de manera ascendent o descendent. En segon lloc, els demanarem que facin el mateix però en funció del color de la seva roba. Ara serà més complicat que estableixin un ordre lineal, però, normalment, també tendiran a agrupar colors i intensitats. Un cop hagin aconseguit formar les dues diagonals, els demanarem que facin un esforç de creativitat i que tornin a fer l’exercici en funció de l’alçada però creant noves seriacions, diferent de l’efectuada. (La diagonal es pot construir, per exemple, a partir d’alternar alçades, o bé de forma descendent a partir de posar al mig la persona més alta.)

*A partir d’una proposta de George Laferriere. 12. Segons el nombre de participants, pot variar la durada.

Activitat 26

ENDREÇANT-NOS*

12-14 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 94

Passem a l’acció!

Reflexió final: un cop acabada la dinàmica, fem una rotllana per tal de fer una reflexió col·lectiva al voltant de com s’han sentit, com s’han organitzat, amb quines dificultats s’han trobat, com les han resolt, etc.

Observacions

Aquesta activitat ens ha de servir, sobretot, per reflexionar sobre la possibilitat de crear noves solucions més enllà de les que ens imaginem des dels nostres paràmetres habituals.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 95

Activitats

Objectius

• Respectar els sentiments dels altres i tenir-los en compte. • Ser capaços d’utilitzar diversos llenguatges. • Desenvolupar la creativitat en relació amb la comunicació.

Paraules clau

Comunicació, creativitat.

Material

Un diari i un objecte que ens serveixi per simular un banc del carrer.

Durada

1 hora.13

Nombre de participants

A partir de 5.

Descripció de l’activitat

Descripció de l’activitat: el joc consisteix a recrear, per mitjà de la mímica, una escena d’espera amb un objecte concret, un diari, i en un lloc concret, un banc públic, a partir d’un personatge preassignat per l’equip educatiu (vegeu la fitxa de personatges). Desenvolupament: en primer lloc, caldrà explicar el joc als participants; a cadascú li serà assignat un personatge que caldrà que representi individualment, en el seu torn, en mímica, a partir de dos elements (el diari i el banc públic) per tal que la resta del grup endevini qui és i què li passa. Per començar, assignarem un personatge a cada participant i els indicarem que –abans d’interpretar-lo– li inventin una història: cal que sàpiguen què és el que espera aquell personatge, què li genera aquella espera i de quina manera es resol.

13. Segons la quantitat de participants.

Activitat 27

UN DIA, UN DIARI...

12-14 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 96

Passem a l’acció!

En segon lloc, cadascuna de les persones participants, per torns, anirà interpretant el seu personatge i els altres –en silenci– han d’aixecar la mà quan ja tinguin clar de quin personatge es tracta; quan la major part del grup hagi aixecat la mà, l’intèrpret podrà finalitzar la seva improvisació. D’aquesta manera, sempre en silenci, es duran a terme totes les interpretacions. Reflexió final: un cop finalitzades les recreacions, farem una rotllana i repassarem els personatges un per un. La persona que interpreti serà l’encarregada de conduir el debat del grup i d’anar verificant les seves hipòtesis, així com de preguntar per les circumstàncies que envolten el personatge.

Observacions

Aquesta tipologia de dinàmiques ens permet treballar l’atenció envers els altres i les seves formes d’expressió, la creativitat, l’expressió corporal i la capacitat de diàleg a través d’una excusa, d’un context de joc, en el qual els nois i noies poden assajar sense pressió les seves habilitats comunicatives.

Fitxa tècnica Fitxa de personatges Exemples d’11 personatges per desenvolupar el joc (per tal de facilitar la interpretació, cal que siguin estereotipables i que puguin establir alguna relació amb els objectes proposats): • • •

Un jove a l’atur. Una jove estudiant. Una empresària.

• • •

Un jubilat. Un comercial. Una nena.

• • • • •

Una senyora molt vella. Una turista. Un lladre. Una model. Un escombriaire.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 97

Activitats

12-14 anys

Activitat 28

TRES EN COL·LABORACIÓ* Objectius

• Mantenir actituds de cooperació. • Vetllar per l’assoliment dels objectius col·lectius.

Paraules clau

Cooperació, grup.

Material

Una pilota.

Durada

15 minuts per partida.

Nombre de participants

A partir de 15.

Descripció de l’activitat

En primer lloc, es fan quatre grups i es reparteixen aleatòriament les lletres de les quatre cançons, una per a cada grup. Es tracta d’un joc de pilota d’exterior en el qual l’objectiu és passar-se-la sense que arribi a tocar mai a terra. Desenvolupament: al principi del joc cal deixar clar que l’objectiu és que la pilota no toqui el terra. Totes les persones participants formen dos cercles concèntrics, a peu dret, mirant cap al centre –amb el mateix nombre de persones–, menys una que se situa al centre. El jugador o jugadora del centre (A) llança la pilota a qualsevol del cercle interior (B) i immediatament corre a posar-se al darrere de qualsevol del cercle exterior (C’). Aquest (C’) haurà de córrer ràpidament cap al centre. Mentrestant, qui ha rebut la pilota (B) l’ha de passar al company o companya del cercle exterior que tingui just a l’esquena (B’). Aquest darrer (B’) haurà de passar la

*Adaptat de Cascón i Beristain (2004).

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 98

Passem a l’acció!

pilota a la persona acabada d’arribar al centre (C’). D’aquesta manera, la persona del centre (C’) torna a començar la seqüència fins que es vulgui o fins que la pilota caigui a terra.

Reflexió final: podem comentar quines han estat les dificultats de coordinació i quines actituds han contribuït a l’assoliment de l’objectiu de grup. De tota manera, com que es tracta d’un joc de pilota en el qual es generen actituds de cooperació en la pròpia dinàmica podem no fer-ne cap reflexió final i utilitzar-lo per substituir altres jocs de pilota de caràcter competitiu.

Observacions

Per tal d’augmentar la necessitat de cooperació del grup, podem canviar-los la mida de la pilota. Per començar els podem donar una pilota de mida mitjana i, una vegada tinguin clara la dinàmica del moviment, canviar-la per una de mida de tennis o similar.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 99

Activitats

Objectius

• Ser capaços de formular crítiques respectant els altres. • Ser capaços d’exercir l’autocrítica. • Reflexionar sobre els models de lideratge.

Paraules clau

Lideratge, presa de decisions.

Material

Fitxes de rol, etiquetes amb els noms dels personatges.

Durada

Entre 1 hora i 1 hora i 30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 10.

Descripció de l’activitat

Aquest joc de rol recrea la presa de decisions entre iguals en contextos no pautats, no institucionalitzats, sense la presència de persones adultes, i ens ha de servir per reflexionar sobre rols, lideratges i formes d’organització col·lectiva. Preparació: demanem la col·laboració de cinc participants i els repartim les etiquetes i les fitxes de rol, que caldrà que llegeixin sense compartir amb la resta del grup. Desenvolupament: els plantegem la situació següent: Aquest cap de setmana l’Andreu fa 12 anys. És el primer de la colla que fa l’aniversari i teniu ganes de celebrar-ho d’una manera especial. Voleu que sigui una sorpresa i ja heu quedat que us trobareu dissabte a la tarda, però encara no està clar si hi anireu només els de «la colla» o si ha de venir tothom. Tampoc no heu acabat de decidir què fareu: si finalment anireu a veure una pel·lícula tots plegats o si us trobareu al parc. És dimarts, el cap de setmana s’apropa, toca decidir...

Activitat 29

L’ANIVERSARI

12-14 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 100

Passem a l’acció!

Deixem que els personatges desenvolupin la situació fins que arriben a un acord o fins que veiem que han entrat en punt mort. Reflexió final: fem una rotllana i reflexionem sobre les qüestions següents: • Quin rol exercia cadascun dels personatges? • Quins personatges exercien el rol de lideratge? Ho feien tots de la mateixa manera o podríem distingirhi diferents estils? • Quan prenem decisions en els nostres grups d’amics, es donen situacions similars? • Com us sentiu? • Quins elements us sembla que ens ajuden a prendre decisions que recullin les inquietuds i necessitats de tothom?

Observacions

100

Aquest és un exemple senzill de joc de rol sobre dinàmiques de grup que ens pot servir de base per tal d’inventar jocs similars però que s’apropin a les característiques del grup amb el qual treballem.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 101

Activitats

Fitxa tècnica Fitxa de rol Marta Prefereixes que vingui tothom: la gent de classe, el grup de teatre de l’Andreu, els de la colla de diables..., i tens clar que això només és possible si us trobeu al parc. El cinema val diners i no és un lloc per anar-hi tanta gent.

Albert Tens molt clar que és millor ser pocs i ben avinguts i que a l’Andreu li agradarà anar al cinema. Qualsevol altre dia podeu quedar amb tothom al parc, que ja és el que feu tants dissabtes.

Salma Prefereixes anar al cinema perquè et fa molta mandra que vingui tothom, no ets de multituds. De tota manera, el que s’acabi decidint t’estarà bé, no tens gens de ganes de discutir amb ningú, i menys amb la Marta, que és molt insistent.

Núria T’agrada la idea d’anar al parc però tens molt clar que el més important de tot és que arribeu a un acord que a tothom li estigui bé. Saps que a l’Andreu li sabria molt de greu que qualsevol de vosaltres no hi fos el dia del seu aniversari.

Ton Preferiries anar al parc, però potser no cal que vingui tothom. De tota manera, estàs convençut que a l’Andreu li agradarà tot mentre estigueu tots junts. No tens gens de ganes d’enfrontar-te amb ningú, i menys amb l’Albert, que sempre té les coses tan clares.

101

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 102

12-14 anys

Passem a l’acció!

Activitat 30

LA DINÀMICA DE LA PEIXERA* Objectius

• Prendre decisions de manera autònoma. • Prendre decisions de forma col·lectiva. • Participar en la creació d’activitats conjuntes a mitjà termini.

Paraules clau

Presa de decisions, comunicació.

Material

Paper i bolígrafs.

Durada

Entre 1 hora i 1 hora i 30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 12.

Descripció de l’activitat

La dinàmica de la peixera és la primera de les propostes concretes que us farem per prendre decisions o expressar opinions en grup de forma estructurada a partir d’una metodologia participativa. Desenvolupament: a partir del plantejament de qualsevol tema vinculat a la quotidianitat del grup sobre el qual calgui prendre una decisió, dividim els participants en un màxim de cinc grups de 3-4 persones. En primer lloc, caldrà que la qüestió plantejada es discuteixi en els petits grups amb els objectius següents: a) que s’arribi a un acord concret; b) que cada grup triï un o una representant. Per tal de pautar el procés de decisió, caldrà que establim un temps concret d’entre 10 i 20 minuts per al treball en petits grups, depenent de quin sigui el tema per debatre o acordar. Per tal de continuar el procés, caldrà fer dues rotllanes concèntriques: la del centre, formada només pels re-

*Adaptació d’APDH (2000), Educar para la paz. Una propuesta posible, Madrid, Libros de la Catarata.

102

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 103

Activitats

presentants dels grups (i un educador o educadora que moderi el debat, si és necessari), i l’exterior, formada per la resta de participants, però en la qual cadascú s’asseurà darrere del seu representant. A partir d’aquest moment només poden parlar els representants dels grups, però els altres participants poden passar papers al seu representant en cas que vulguin que posi més èmfasi en algun aspecte o que introdueixi un nou argument, però sempre en el marc de les decisions preses anteriorment pel grup. D’aquesta manera s’inicia el debat entre els representants, els quals tenen la consigna d’arribar a un acord, per la qual cosa caldrà que facin concessions i arribin a posicions comunes. També caldrà que pautem el temps, per tal de no allargar massa la discussió. Si en algun moment veiem que hi ha tensió entre el grup i la persona representant, podem aturar el debat i cedir 5 o 10 minuts de reunió dels representants amb els grups. Reflexió final: tot i que aquesta és una dinàmica per introduir formes pautades de presa de decisions en la quotidianitat del grup, la primera vegada que l’utilitzem podem fer una breu reflexió sobre els canvis que introdueix el fet d’endegar la presa d’acords col·lectius. Podem obrir el debat a partir de les preguntes següents: • Creieu que la dinàmica ens ha servit per participar més o menys? Per què? En quin sentit? • Penseu que si haguéssim fet un debat obert, sense pautes, el resultat de la decisió hagués estat el mateix? • Penseu que la decisió final inclou les necessitats i voluntats de tothom? De quina manera?

Observacions

Pautar la presa de decisions en grup ens permet assegurar la participació de tothom i intentar que els acords presos contemplin les necessitats i els interessos del màxim nombre possible d’integrants del grup.

103

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 104

12-14 anys

Passem a l’acció!

Activitat 31

PLOUEN IDEES Objectius

• Prendre decisions de manera autònoma. • Prendre decisions de forma col·lectiva. • Participar en la creació d’activitats conjuntes a mitjà termini.

Paraules clau

Presa de decisions, comunicació.

Material

Paper i bolígrafs.

Durada

Entre 1 hora i 1 hora i 30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 7.

Descripció de l’activitat

La dinàmica consisteix a crear una proposta d’activitat per al grup a partir de la tècnica de la pluja d’idees i de la priorització mentre una part del grup es dedica a observar els seus companys i companyes. Preparació: per tal de començar l’activitat cal dividir els participants en grups de cinc persones i assignar el rol d’observadors a un mínim de dos participants per grup. Cal que repartim el material i donem als observadors i observadores les pautes (fitxa tècnica). Desenvolupament: a l’inici, explicarem que es tracta de proposar i acordar entre totes i tots una activitat de dues hores de durada per a una tarda (si hi ha més condicionants, cal explicitar-los). En primer lloc, els demanarem que en 10 minuts cada grup faci un llistat amb totes les propostes que se’ls acudeixin, sense descartar-ne cap. Quan hagi transcorregut el temps, els demanarem que en 5 minuts de les que hagin escrit se’n quedin només 10. En tercer lloc, també en 5 minuts, els direm que de les 10 en triïn 5 i la resta les descartin. En quart

104

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 105

Activitats

lloc, caldrà que en 10 minuts posin ordre a les 5 propostes. Finalment, reunirem tots els grups i cada grup plantejarà les seves 5 propostes prioritzades. Un cop feta la roda, i abans de discutir res, preguntarem als participants en funció de quin criteri els semblaria millor escollir. Per exemple, podríem: 1. Optar per veure quines propostes estan repetides en els diversos grups i en quines posicions, atorgar-los la puntuació del lloc que ocupen (5 punts la proposta que ha quedat en primer lloc, i així successivament) i generar una nova llista ordenada que sumi les voluntats dels grups. 2. Generar un debat només a partir de la primera opció de cada grup. 3. Elaborar una nova proposta que inclogués –en la mesura que sigui possible– les primeres o segones opcions de cada grup, etc. Una vegada acordat el criteri, durem a terme el debat i la decisió final. Reflexió final: donarem la paraula als observadors per tal que relatin el que ha passat en els diversos grups. Com que són dos per grup, caldrà que consensuïn un cert discurs comú i l’expliquin entre tots dos. Un cop hagin acabat els observadors i observadores, obrirem un torn de paraules per tal de reflexionar sobre: • Quins elements ens ajudarien a millorar la nostra presa de decisions? • Quins avantatges té la creació en grup? • Què en pensem, del fet de pautar la presa de decisions amb dinàmiques? És útil? Té avantatges en termes d’assegurar la participació de totes les persones?

105

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 106

Passem a l’acció!

Observacions

Aquesta dinàmica es pot dur a terme amb totes les variacions que ens sembli per tal d’adaptar-la al grup i a la decisió que cal prendre o a la proposta que s’ha d’elaborar. És interessant que la vinculem a alguna decisió real i quotidiana per tal d’anar més enllà del joc.

Fitxa tècnica Pautes per a l’observació: És important que tinguem present que el nostre interès és detectar comportaments i actituds que afavoreixen o dificulten la presa de decisions i l’elaboració de propostes col·lectives, però no assenyalar persones concretes. Partim de la base que totes i tots podem adoptar rols i actituds diferents depenent, per exemple, del context. Pluja d’idees (10 minuts):

Priorització (10 minuts):

•

Quins elements faciliten la creació de noves idees? Quins elements (actituds, frases, etc.) desincentiven la incorporació de noves idees al llistat? Com es decideix quines idees s’hi inclouen i quines no?

• •

De quina manera s’organitza la priorització? S’acorden prèviament quins seran els criteris? Quins són els criteris que es fan servir per prioritzar?

Elecció final Elecció 10 (5 minuts):

•

• •

•

Com es du a terme la tria? Com s’arriba al consens? Es fan concessions en base a «intercanvis»?

Elecció 5 (5 minuts): • • •

Com es du a terme la tria? Com s’arriba al consens? Es fan concessions en base a «intercanvis»? Hi ha diferències respecte de l’elecció anterior?

106

Quins elements faciliten la creació de consens? Quins elements dificulten la creació de consens?

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 107

Activitats

Objectius

• Construir una mirada crítica sobre el propi entorn. • Contextualitzar les situacions o problemes de l’entorn més proper en processos més globals i amplis. • Entendre com funciona el lliure mercat i les desigualtats que genera el capitalisme.

Paraules clau

Esperit crític, capitalisme, desigualtats.

Material

Espai gran, si pot ser interior, material per delimitar espais (corda o cordill), material fungible (paper, cartolina, cinta adhesiva de diferents gruixos...), retoladors i bolígrafs, estris per jugar –tot allò que pugui servir per fer negoci–, milions de calés (moneda oficial del joc), model de llicència d’activitat, targes identificatives per als educadors i educadores i per als participants que treballin per a l’administració.

Durada

Un matí o una tarda.

Nombre de participants

A partir de 20.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat és un gran joc de llarga durada que requereix la participació de força persones perquè funcioni. Bàsicament, es tracta de reproduir el sistema de lliure mercat creant un context en el qual tot es pot vendre i comprar i en el qual els participants hauran d’aguditzar la seva imaginació per tal d’intentar mercantilitzar, «fer negoci», amb tot allò que sigui possible. Preparació: per tal d’organitzar el joc, cal que dins l’equip d’educadors hi hagi els rols següents: • President/a del país: és el representant màxim de la nació i cada inici d’any fa un discurs en el qual anuncia totes les mesures governamentals previstes.

107

Activitat 32

EL GRAN JOC DELS DINERS

12-14 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 108

Passem a l’acció!

• President/a del banc central: és el personatge més poderós del país i és qui decideix en última instància qui tindrà crèdit i qui no i sota quines condicions. • Cap de la policia: és el responsable de les forces de l’ordre, encarregat de prendre qualsevol decisió sobre seguretat al país. Per tal d’organitzar el terreny de joc, cal crear la zona governamental, que serà el centre neuràlgic del joc (convé situar-la en un gran vestíbul o similar) i en la qual situarem: • La gran botiga, on hi haurà el material que els participants poden comprar i que els ha de servir per crear els seus negocis. • L’oficina de llicències d’activitat econòmica, on caldrà que els participants registrin les seves activitats econòmiques lícites i on se’ls donarà el vistiplau i la llicència corresponent. • L’oficina d’atenció ciutadana, on es podran adreçar els participants per a qualsevol incidència, demanda, etc. • L’oficina del banc central, en la qual podran sol·licitar crèdits i liquidar els deutes contrets. • El tauler d’anuncis oficials, on es publicaran les ofertes de feina, els nous impostos, etc. Desenvolupament: la consigna de partença del joc és que l’objectiu és fer diners, fer negoci, i que tot s’hi val (o gairebé tot). Alhora, cal explicar-los les següents qüestions bàsiques: • Al país hi ha tres persones que és imprescindible conèixer: el/la president/a del país, el/la president/a del banc central i el/la cap de la policia. • A la zona governamental hi podran trobar: la gran botiga –on podran comprar tot el que necessiten per fer un negoci, incloent-hi terrenys i mobles–, l’oficina de llicències d’activitat econòmica –on caldrà que regis-

108

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 109

Activitats

trin les seves activitats lícites i obtinguin la llicència corresponent–, l’oficina d’atenció ciutadana –on adreçar-se per a qualsevol demanda o incidència–, l’oficina del banc central –on sol·licitar crèdits o dipositar diners– i el tauler d’anuncis oficials –on hi haurà la informació sobre ofertes de feina, taxes, impostos, etc. • Per tal d’iniciar qualsevol activitat econòmica es necessita la corresponent llicència, que poden obtenir a l’oficina d’activitat econòmica; i si necessiten crèdit o material, només cal que vagin a l’oficina del banc o a la gran botiga. Cal recordar-los que el terreny, d’entrada, és públic i que per utilitzar-lo cal que demanin el preu de compra o de lloguer a la gran botiga. • El joc s’organitzarà per anys, que tindran una durada de 20 minuts i el final dels quals s’assenyalarà amb un senyal sonor. Quan finalitzi l’any caldrà que els participants es reuneixin tots i totes a la zona governamental per tal d’escoltar el discurs de cap d’any del president o presidenta del país. A l’hora de començar, els repartirem un sobre per participant dins del qual hi ha d’haver quantitats de calés (moneda oficial del país) molt desiguals. Per augmentar les desigualtats de partida, a dues de les persones participants els donarem patrimoni: a l’una un terreny reduït, com ara una habitació que no sigui gran, i a l’altra un patrimoni que permeti obtenir rendes, com una sala gran en la qual hi hagi mobiliari. (La dotació de patrimoni afegirà complexitat i riquesa al joc, però el complicarà; depenent de les condicions del grup, ho podem obviar). El primer any deixarem que els participants s’organitzin lliurement i caldrà que l’equip d’educadors i educadores estigui pendent de donar llicències, crèdits si cal, vendre estris i terrenys, etc., i serà el moment de contractar com a mínim dos policies que han d’obtenir un bon sou al final de l’any.

109

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 110

Passem a l’acció!

A partir d’aquí podem anar intervenint sobre la dinàmica del joc depenent de com funcioni: 1. Creant llocs de treball públics –no gaires–, sobretot policies. 2. Atorgant un premi de la loteria. 3. Atorgant alguna renda mínima en el cas d’alguna persona que quedi molt al marge del joc, però cal que sigui realment mínima. 4. Atorgant el repartiment del berenar o l’esmorzar a algun grup empresarial que s’hagi creat. 5. Creant taxes o impostos. En general, però, és interessant deixar que el joc es desenvolupi sense un nivell d’intervenció alt. En aquest sentit, cal fer atenció als negocis sobre béns i serveis bàsics, com el berenar o l’esmorzar, els lavabos, l’aigua, etc., per tal d’evitar conflictes, però alhora és interessant que existeixin i que deixem que tinguin una dinàmica pròpia per tal que els participants s’adonin del que implica la privatització dels béns de primera necessitat. La durada del joc en termes d’anys podrà variar depenent de la dinàmica i del temps disponible; caldrà que l’equip educatiu en faci una previsió, però que tingui marge per escurçar-lo o allargar-lo depenent del que vagi succeint. Reflexió final: un cop acabat el joc, cal que reunim totes les persones participants i fem una reflexió al voltant de les qüestions següents: 1. Com ens hem sentit durant el joc? 2. Com ens hem organitzat a l’hora de crear negocis? 3. Quines desigualtats hem generat? Com? A partir de què? 4. S’han creat negocis a partir de necessitats bàsiques? Quins? Quina incidència ha tingut la privatització i mercantilització de béns i serveis de primera necessitat?

110

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 111

Activitats

Observacions

Aquest és un joc molt obert que pot donar resultats molt diferents, i fins i tot la creació d’una mena de gran cooperativa en el cas més extrem. Sempre, però, es generen desigualtats i sempre hi ha persones que juguen al marge de la dinàmica. També molt sovint es crea economia submergida, activitats il·lícites o mercat negre de productes. Caldrà, doncs, que a partir dels elements proposats adaptem el desenvolupament del joc i la reflexió final a allò que hagi anat passant. Alhora, és important que creem una ambientació i que teatralitzem els personatges i les accions.

111

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 112

12-14 anys

Passem a l’acció!

Activitat 33

EL MERCAT ON RES NO ES COMPRA NI ES VEN Objectius

• Construir una mirada crítica sobre el propi entorn. • Contextualitzar les situacions o problemes de l’entorn més proper en processos més globals i amplis. • Conèixer, de manera senzilla, el concepte de mercat internacional i com aquest afecta la nostra vida quotidiana i accentua les desigualtats.

Paraules clau

Esperit crític, consum, economia de mercat.

Material

Targes verdes, targes vermelles, retoladors, material per reciclar o reutilitzar per tal de fabricar els elements, bancs o taules per a les parades.

Durada

Entre 1 hora a 1 hora i trenta minuts.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix a crear un mercat amb tot allò que –segons el criteri dels nois i noies– no tingui preu i analitzar de quina manera aquests elements –com els drets humans bàsics– acaben tenint un cost i uns beneficis i com això accentua les desigualtats. Desenvolupament: per començar, cal fer grups de tres a cinc participants i cada grup ha de muntar una parada –a partir del material comú– amb totes les coses que els sembla que no es poden o no s’haurien de poder vendre ni comprar (per exemple, la salut, la justícia, la llibertat, l’educació, etc.). Cal que cada element tingui el nom escrit en una targeta verda i estigui enganxat de forma visible. Un cop estiguin totes les parades muntades –com a molt, al cap de 20 minuts–, desfarem els grups i en tor-

112

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 113

Activitats

narem a fer de nous. Donarem a cada grup targetes vermelles i caldrà que vagin passant per les parades per intentar comprar els elements. Per tal de comprar un element cal trobar un fet o argument que demostri que en el nostre món allò es compra i es ven, escriure’l en una targeta vermella i enganxar-lo a l’element. Quan tots els grups hagin passat per totes les parades, tornarem a desfer-los i recuperarem els grups que han muntat les parades. Cada grup haurà de fer la seva reflexió sobre la diferència entre allò que ells havien considerat que no tenia preu i el preu que té en el nostre món. Reflexió final: farem una posada en comú amb tot el grup en la qual seria interessant vincular els elements treballats pels diversos grups a la realitat local, intentant veure quins béns o serveis lligats a les nostres necessitats bàsiques –l’educació, la salut, el consum d’aigua, etc.– són accessibles i quins no; quins estan mercantilitzats i de quina manera; i com ho podríem fer per tal de millorar-hi l’accés.

Observacions

Depenent del nivell de maduresa del grup, caldrà que donem un cop de mà als participants a l’hora d’iniciar el muntatge de les parades i la compra dels productes.

113

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 114

12-14 anys

Passem a l’acció!

Activitat 34

EL NEGOCI DE L’AIGUA14 Objectius

• Construir una mirada crítica sobre el propi entorn. • Contextualitzar les situacions o problemes de l’entorn més proper en processos més globals i amplis.

Paraules clau

Esperit crític, consum.

Material

Vídeo Accés a l’aigua, un problema no resolt, de l’Associació Catalana d’Enginyeria sense fronteres (http://vimeo.com/19028640#), i revista Opcions, núm. 17: «Consum d’aigua: Traiem-ne l’aigua clara».

Durada

4 sessions de tres quarts a una hora.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix a fer una recerca sobre l’ús domèstic que fem de l’aigua: d’on prové l’aigua que fem servir, quanta en fem servir, per a què, com la modifiquem, etc. Aquesta activitat és l’inici d’una sèrie d’accions vinculades que us proposem com a exemple de procés participatiu: en primer lloc, analitzarem el nostre propi entorn i generarem un diagnòstic sobre una problemàtica concreta, en aquest cas l’aigua. Seguidament, dissenyarem una acció que ens permeti modificar el nostre entorn, la durem a terme i, finalment, n’avaluarem els resultats. Preparació: per tal de situar la recerca sobre l’ús domèstic que fem de l’aigua mirarem el vídeo de 10 minuts de la campanya de l’Associació Catalana d’Enginyeria

14. Les activitats 34, 35 i 36 es poden fer correlativament, i també en el cas que es decidís treballar una altra temàtica d’interès.

114

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 115

Activitats

Desenvolupament: per tal d’agilitar l’activitat, treballarem en petits grups de 3-5 persones, cadascun dels quals durà a terme recerques paral·leles que anirem posant en comú. • Sessió 1. D’on surt la nostra aigua? Cal que els grups busquin, respecte de l’aigua d’aixeta, qui subministra l’aigua al centre educatiu i a casa seva i, respecte de l’aigua embotellada, quina marca consumeixen al centre educatiu i a casa –si ho fan–, a quin grup alimentari pertany i on està situada geogràficament. • Sessió 2. Quanta aigua consumim, per a què? A partir de la facturació de l’aigua del centre educatiu, cal que els participants mesurin, aproximadament, quin és el consum total d’aigua i el percentatge d’aigua que es dedica a cada ús. Per començar caldrà llistar totes les entrades d’aigua (WC, aixeta de la cuina, etc.), calcular quin és el consum d’aigua per a cada ús que en fem i comptabilitzar els usos aproximadament. Podem fer el seguiment d’un dia o d’una setmana, demanant a totes les persones que en fan ús que en deixin constància (podem facilitar-los un paper on posar creuetes, per exemple). • Sessió 3. Com la retornem i on va a parar? També caldrà fer una aproximació a quins productes afegim a l’aigua i com la modifiquem; és interessant fer-ho per a cadascuna de les entrades d’aigua que hem llistat. I alhora, descobrir on va a parar l’aigua que hem consumit; és interessant comptabilitzar-la tota i analitzar on va a parar l’aigua que utilitzem per regar, on la que ens bevem, on la que hem fet servir per rentar plats, etc. • Sessió 4. L’aigua clara: comparem el nostre ús... Finalment, caldrà que contextualitzem el nostre ús de l’aigua. Podem comparar, doncs, el nostre consum do-

115

Activitat 52

sense fronteres o algun altre material audiovisual sobre les conseqüències de la mercantilització de l’aigua.

15-18 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 116

Passem a l’acció!

mèstic amb el consum domèstic mitjà del nostre poble, barri o ciutat i amb el de Catalunya. Podem buscar quina és la distribució d’usos de l’aigua a Catalunya per tal de dimensionar el consum domèstic d’aigua i descobrir com nosaltres mateixos generem altres consums no comptabilitzats com a domèstics a través d’altres consums de béns i serveis. (Al web de la Generalitat de Catalunya hi trobarem tant dades com informació rellevant respecte del consum d’aigua.)

Observacions

116

A partir de la recerca efectuada us proposem que doneu continuïtat a l’activitat en forma de projecte vinculantla amb l’activitat següent.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 117

Activitats

Objectius

• Interaccionar amb el propi entorn a partir de l’organització d’accions de participació. • Començar a incorporar eines per a la planificació a mitjà i llarg termini.

Paraules clau

Participació social, acció col·lectiva.

Material

La revista Opcions, núm. 17: «Consum d’aigua: Traiemne l’aigua clara», una guia sobre estalvi domèstic d’aigua –millor si en trobem una de local– i el material necessari en relació amb l’acció decidida.

Durada

Tres sessions, una primera d’1 hora, una segona en funció de l’acció acordada i una tercera d’avaluació.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix a dissenyar i implementar una campanya vinculada a la recerca realitzada en l’activitat anterior. Us proposem que sigui una campanya d’accions concretes i de sensibilització per a l’estalvi domèstic d’aigua en el marc del centre educatiu. Desenvolupament: l’activitat tindrà tres parts clarament diferenciades: el disseny, la implementació i l’avaluació. • Disseny de la campanya: plantejarem al grup la proposta i el dividirem en grups de cinc persones, aproximadament, per tal d’organitzar la presa de decisions, els anirem formulant les preguntes següents i les anirem posant en comú per tal de construir de forma col·lectiva l’acció que s’ha de realitzar: - Quins són els objectius de la campanya? Què és el que ens proposem aconseguir?

117

Activitat 35

LA CAMPANYA DE L’AIGUA

12-14 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 118

Passem a l’acció!

- Quines accions podem realitzar per tal d’aconseguir allò que ens proposem? - A qui cal que ens adrecem i per què? Un cop decidits els principals objectius, els grups diana i les primeres propostes d’acció o les línies, assignarem a cadascun dels grups un grup de destinataris o d’accions, depenent de com s’hagi acordat (per exemple, famílies –sensibilització sobre el consum domèstic–, infants i joves del centre educatiu –sensibilització sobre el consum d’aigua al centre–, accions directes de reducció o millora del consum –instal·lació de reductors del cabal, canvi i reducció de l’ús de productes de neteja, etc.). Cadascun dels grups haurà de concretar què vol aconseguir treballant amb aquell col·lectiu o amb aquella línia d’acció, quines accions haurà de dur a terme, quan les durà a terme, quin material necessitarà i com comptabilitzarà si realment ha aconseguit allò que es plantejava, és a dir, si ha assolit els objectius plantejats. • Implementació: cadascun dels grups durà a terme les accions plantejades a partir dels recursos previstos i del calendari proposat. • Avaluació: cadascun dels grups comptabilitzarà com ha anat la consecució dels seus objectius i farà un balanç de com han anat les accions, d’allò que han fet prou bé i d’allò que caldria haver fet millor. A partir d’aquí, plantejaran propostes de millora per donar continuïtat a la campanya.

118

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 119

Activitats

Objectius

• Prendre consciència del propi rol en l’entorn immediat. • Aprendre a utilitzar les xarxes socials on-line per a la participació social. • Aprendre a planificar l’acció participativa a mitjà termini.

Paraules clau

Participació social, Internet, xarxes socials.

Material

Ordinador amb connexió a Internet; com més baixa sigui la ràtio participant/ordinador, millor.

Durada

1 hora inicialment i el temps necessari per al manteniment.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

L’activitat consisteix en la creació col·lectiva d’un blog com a acció paral·lela o posterior a les activitats de descoberta i la campanya sobre el consum d’aigua. L’objectiu principal de l’activitat és l’aprenentatge de les potencialitats de la participació on-line, sobretot com a part d’un projecte de sensibilització o difusió off-line. És important, doncs, que l’activitat no estigui només centrada en el resultat sinó en la descoberta de les possibilitats de participació social a través de les xarxes socials i d’Internet en el seu conjunt.

Observacions

Per a l’obertura del blog podem utilitzar la plataforma que ens sigui més fàcil i accessible.

119

Activitat 36

L’AIGUA AL BLOG

12-14 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 120

12-14 anys

Passem a l’acció!

Activitat 37

TALLER DE FUTUR* Objectius

• Construir una mirada crítica sobre el propi entorn. • Prendre consciència sobre la diversitat i les desigualtats socials.

Paraules clau

Participació social, diagnòstic.

Material

Paper d’embalar, retoladors i llapis de colors.

Durada

Entre 1 hora i 1hora i 30 minuts.

Nombre de participants

A partir de 8.

Descripció de l’activitat

L’activitat és una variant d’un diagnòstic de punts forts i punts febles però a partir d’imaginar els possibles escenaris futurs d’un determinat territori, tant en positiu com en negatiu. D’aquesta manera, fem un diagnòstic basat en la percepció dels nens i nenes que ens permet centrar punts d’interès per tal d’aprofundir en el coneixement de la realitat i desenvolupar projectes locals. Desenvolupament: fem subgrups d’un màxim de cinc persones i els donem dos trossos de paper d’embalar i material per dibuixar. Per tal d’iniciar el treball per grups els diem que cal que s’imaginin com serà el seu poble, barri o ciutat d’aquí a 10 anys en dues situacions diferents: en cas que tot vagi el millor possible i en cas que tot vagi el pitjor possible, i que dibuixin de manera col·lectiva els dos escenaris resultants.

*Adaptació de la tècnica de participació «Visions de futur».

120

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 121

Activitats

Quan els grups tinguin enllestits els seus murals, farem el plenari en el qual cadascun dels grups explicarà a partir dels dibuixos com s’imagina el seu territori en el futur positiu i en el negatiu. És interessant situar les visions positives totes juntes i les negatives també, per tal de facilitar-nos la reflexió final. Reflexió final: per tal d’assolir els objectius del taller cal que fem atenció a la reflexió final, amb la finalitat d’ajudar el grup a fer el pas de la percepció al consens i del consens a la proposta d’aprofundiment del diagnòstic i d’acció concreta. Podem començar preguntant: • En quins aspectes positius heu estat d’acord la major part de grups? • En quins aspectes negatius heu coincidit els diversos grups? • Penseu que com a grup podríem fer alguna cosa per millorar el nostre poble, barri o ciutat? • Com us sembla que hauríem de començar?

Observacions

És important que en la dinamització controlem la tendència a emfatitzar les qüestions negatives. La crítica és necessària i útil, però cal no perdre de vista que les qüestions positives ens donaran bones pistes a l’hora de pensar i construir projectes. Una opció és pautar de manera equilibrada el temps que es dedica a la discussió dels aspectes negatius i positius.

121

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 122

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 38

JOCS PER DIALOGAR* Objectius

• Desenvolupar la capacitat d’escoltar arguments dels altres i canviar d’opinió. • Afavorir el diàleg entre el grup. • Cercar maneres creatives de dialogar. • Posar-se a la pell de l’altre.

Paraules clau

Creativitat, escolta activa, diàleg.

Material

Paper, llapis.

Durada

1 hora.

Nombre de participants

A partir de 6.

Descripció de l’activitat

Es proposen dues dinàmiques per treballar el diàleg en el grup: saber argumentar, tenir opinions pròpies i saber-les expressar, així com buscar elements per saber gestionar els conflictes d’una manera creativa. Aquests dos jocs es poden fer servir com a dinàmiques a l’hora de programar i planificar actuacions i projectes: 1. Les dues cantonades És un joc per fomentar el diàleg en grup. El joc consisteix a fer una afirmació i que cada persona del grup es posicioni. Desenvolupament: en una banda de la sala se situen els qui són contraris a l’afirmació i, en l’altra, els qui hi donen suport. Segons el grau de convenciment dels participants respecte de l’afirmació que s’hagi fet, estaran més lluny del centre o més a prop. Cada persona

*Adaptació de Jocs pel diàleg de la Fundació per la Pau.

122

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 123

Activitats

haurà d’anar argumentant per què s’ha situat on és i pot anar canviant de posició si els arguments dels seus companys i companyes el convencen. Algunes qüestions a plantejar: • Els conflictes s’han d’evitar sempre. • La nostra societat és sexista. • Viure en una ciutat és millor que viure en un poble. Reflexió final: al final de la dinàmica es farà una posada en comú en la qual haurien d’aparèixer alguns aspectes com aquests: • Canviar d’opinió és bo en la mesura en què els arguments de l’altre et convencen. • És important l’aportació que fa cada persona en el grup. • És important saber argumentar el perquè dels nostres posicionaments. • Ser flexibles o rígids en els posicionaments: on ens porta? 2. Diàleg dibuixat Per parelles, s’haurà d’establir un diàleg sense parlar ni fer ús de les lletres. Desenvolupament: els participants es posen per parelles i s’asseuen al voltant d’una taula, l’un davant de l’altre. A cada parella se li dóna un paper on han de dibuixar, amb una línia que els separi en dos, i se’ls demana que mantinguin un diàleg dibuixat, sense parlar ni escriure. Tampoc no poden moure el paper. Al cap de 10 minuts es recullen els dibuixos i es fa una posada en comú. Reflexió final: en la posada en comú algunes de les reflexions a fer poden ser: • Cap a quin dels dos costats hem dibuixat? • Hem facilitat la lectura dels dibuixos a l’altre? • Hem passat la línia simbòlica que ens hem marcat? Per què?

123

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 124

Passem a l’acció!

• Hem aconseguit un diàleg real? • Quina actitud hem tingut?

Observacions

124

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 125

Activitats

Objectius

• Prendre consciència que un conflicte té més d’una part implicada. • Empatitzar amb l’altra part implicada. • Prendre consciència que el primer impuls per resoldre un conflicte és violent. • Analitzar altres competències per resoldre de manera alternativa els conflictes.

Paraules clau

Resolució de conflictes, empatia, no-violència.

Material

Una taronja.

Durada

1 hora.

Nombre de participants

A partir de 8.

Descripció de l’activitat

És un joc de rol per treballar la resolució i la gestió dels conflictes. Els nois i noies hauran de representar una situació i trobar-hi una solució no violenta. Desenvolupament: s’explica als nois i noies que representaran una obra de teatre. Es demanen quatre persones voluntàries per representar-lo i es reparteixen els rols que s’han d’interpretar: una mare i un fill, que seran una família, i un pare i una filla, que seran una segona família. La resta del grup farà d’espectadors i observadors de tot el que passi en la representació. No poden parlar ni intervenir-hi. A cada família, separadament, se li explica la situació següent (és important que no sàpiguen la informació/situació en la qual es troba l’altra unitat familiar; vegeu la fitxa tècnica):

125

Activitat 39

JOC DE ROL: LA TARONJA

15-18 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 126

Passem a l’acció!

Un cop cada grup coneix la seva situació: 1. Es desenvolupa una primera representació. En aquesta primera, és probable que els dos grups corrin directes cap a la taronja (amb més o menys violència) i una l’aconsegueixi. En aquest moment s’atura la representació i es dóna la paraula al públic: • Què heu vist? Què ha passat? Quina informació ens han donat els actors? Com ha acabat? Com han solucionat el conflicte? 2. Es desenvolupa una segona representació amb la instrucció que no poden resoldre la situació amb violència. Un cop feta la representació, es torna a donar veu al públic: • Què heu vist? Què ha passat? Quina informació nova ens han donat els actors? Com ha acabat? Han usat violència? Com han solucionat el conflicte? Què han fet servir, però, per resoldre’l? Reflexió final: un cop feta la representació es demana als nois i noies que pensin en el problema i que expliquin com l’han solucionat: • Quines són les característiques i accions que s’han representat per resoldre el conflicte de la taronja de manera no violenta? • Aprofundir en la manera com s’ha resolt el conflicte a partir d’escoltar, parlar, tenir paciència, no posarse nerviós, preguntar a l’altre, etc.

Observacions

126

És important assenyalar que els conflictes no són ni positius ni negatius sinó que formen part de la convivència. El que és a les seves mans és decidir com resoldre’l.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 127

Activitats

Fitxa tècnica •

Grup 1: El fill de la família està molt malalt, tan malalt que si abans que s’acabi el dia no aconsegueix una taronja es morirà. El nen necessita la pela de la taronja per poder curar-se les ferides de la boca. Per tant, han d’aconseguir la taronja.

•

Grup 2: La filla de la família està molt malalta, tan malalta que si abans que s’acabi el dia no aconsegueix una taronja es morirà. La nena necessita el suc de la taronja per desinfectar-se els intestins. Per tant, han d’aconseguir la taronja.

127

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 128

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 40

ESTATS D’ÀNIM FOTOGRAFIATS Objectius

• Mostrar els estats d’ànims als altres. • Compartir aspectes del dia a dia a la resta de companys. • Entendre que compartir el que sentim és positiu per a la relació amb els altres.

Paraules clau

Expressió d’emocions, compartir, creativitat.

Material

Tauleta o ordinador, mòbil o càmera digital.

Durada

1 hora i 30 minuts.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

És una activitat per compartir amb els companys i companyes del grup els diversos estats d’ànim per mitjà de fotografies que hauran fet al llarg de la setmana. Preparació: una setmana abans del dia que es vulgui fer l’activitat, es demanaran als nois i noies fotos del seu rostre (com a mínim una foto diària), per mostrar els diversos estats d’ànim pels quals van passant al llarg dels dies. Per fer-ho, hauran de portar les fotografies en format digital i ensenyar-les a través de l’ordinador. Si volen, poden fer servir Instagram per a les fotografies. Així, s’hi podran fer alguns retocs o marcs que ajudin a emfatitzar més l’estat d’ànim. Desenvolupament: el dia de l’activitat, els participants hauran d’explicar com els ha anat la setmana: per què tenien un estat d’ànim en una foto i un de diferent en una altra, què han sentit, etc. D’aquesta manera compartiran amb el grup aspectes del seu dia a dia que potser no comparteixen normalment.

128

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 129

Activitats

Reflexió final: un cop ensenyades i comentades les fotos, es posaran en comú alguns elements, com ara: la importància de compartir el que sentim amb la resta de grup, els aspectes positius de poder-ho expressar, veure els estats comuns, la varietat d’estats d’ànim, aprendre a respectar el moment de cadascú…

Observacions

Aquesta activitat pot ser un bon recurs perquè els nois i noies es mostrin més extravertits davant del grup i per conèixer en quin moment es troben.

129

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 130

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 41

DINÀMIQUES DE TREBALL EN GRUP Objectius

• Aprendre a treballar en grup i a exposar les idees. • Promoure la creació d’idees i la seva priorització.

Paraules clau

Dinàmica de grup, creativitat, participació.

Material

Post-it, paper, llapis.

Durada

45 minuts.

Nombre de participants

A partir de 12.

Descripció de l’activitat

Es proposen tres dinàmiques per treballar la creació d’opinions i idees en grup. Aquestes tres activitats es poden fer servir com a dinàmiques a l’hora de programar i planificar actuacions i projectes. 1. Dinàmica 4x4x4: és una dinàmica que permet al grup produir idees i seleccionar-les qualitativament, tot incrementant la cohesió i la comunicació del grup. Debat en grups mitjans o grans sense dinamitzador. • Cada participant escriu quatre idees al voltant de la pregunta formulada (per exemple, idees per fer una festa), i cada persona les posa en un post-it. • Després, per parelles, s’arriba a un acord en quatre idees (de les vuit disponibles). • Finalment, en grups de quatre, es tornen a escollir quatre idees. Cada canvi en farà en un interval de 6-10 minuts. 2. Dinàmica Phillips 6-6: el nom d’aquesta dinàmica fa referència a la quantitat de participants i a la seva durada (grups de sis persones, debat de sis minuts), tot i que ni un aspecte ni l’altre no tenen per què ser tan rígids.

130

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 131

Activitats

El que caracteritza el Phillips 6-6 és que els grups treballen sense la presència directa de cap dinamitzador. És una dinàmica que permet la creació de debat en un ambient informal i la participació de tots els assistents: • Es planteja al grup el tema o pregunta a debatre, s’explica la dinàmica i es demana als participants que es divideixin en subgrups (originàriament de sis persones, però adaptable a menys o més participants fins a un màxim de vuit; no han de ser més, ja que les contribucions individuals es veurien limitades). • Cada subgrup tria un coordinador o portaveu, que serà el que conduirà el debat. • El subgrup ha d’arribar a una conclusió consensuada, originàriament en un màxim de 6 minuts. • Els coordinadors o portaveus informen el plenari dels resultats. • Les conclusions es passen a un mural per deixar constància de l’acord del grup. 3. Mètode 635: les xifres que identifiquen aquesta tècnica donen les claus del seu funcionament: • Sis persones: es reuneixen al voltant d’una taula per generar idees relatives a un tema prèviament plantejat. Es dóna a cadascuna d’elles un full en blanc. • Tres idees: són les que haurà d’escriure cada participant en el seu full, de manera concisa i breu, ja que només disposa de: • Cinc minuts per escriure-les: un cop transcorreguts, cadascú passarà el seu full al company/a del costat i es repetirà el procés d’escriure tres noves idees en uns altres cinc minuts, després d’haver llegit les idees dels participants anteriors, que serviran al seu torn com a font de nova inspiració.

131

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 05/11/14 11:47 Página 132

Passem a l’acció!

En completar el cicle de sis intervencions de cinc minuts, en el qual s’hauran fet circular tots els fulls, ordenadament i una sola vegada per a cadascun dels participants, es podrà disposar de divuit idees en cada full, la qual cosa pot suposar cent vuit idees en només mitja hora.

Observacions

El més interessant de posar en pràctica aquestes dinàmiques és saber utilitzar-les després, quan es treballa en grup, quan s’inicia el desenvolupament d’un projecte o quan es participa en un procés de participació. Del que es tracta és de conèixer dinàmiques per poder crear un clima de treball de confiança i poder prendre decisions de manera democràtica i eficient. Per ampliar aquest apartat es pot complementar amb altres activitats de dinàmiques de grup, com per exemple: la dinàmica de la peixera, la dinàmica del cigró, la teranyina, etc.

132

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 133

Activitats

Objectius

• Descobrir que les decisions preses en grup són més encertades que les decisions preses de forma individual. • Reflexionar sobre el treball en equip.

Paraules clau

Treball en equip, presa de decisions en grup.

Material

Paper, llapis.

Durada

Entre 1 hora i 1 hora i 30 minuts.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

És un joc cooperatiu per reflexionar sobre com es prenen les decisions en grup i sobre el fet que les decisions en grup són més eficients que les decisions preses de forma individual. Desenvolupament: s’explica al grup aquesta situació: Un grup de cinc astronautes ha tingut un accident amb la seva nau especial a la Lluna i ha hagut d’abandonar-la. Han de recórrer a peu una distància de 300 km fins a arribar a una altra nau que els portarà a la Terra. De tot el material que tenen a la nau, només han pogut aprofitar els 15 objectes que es troben en el quadre 1. La seva supervivència depèn de saber decidir i seleccionar els objectes més imprescindibles i que més útils els puguin ser per a la marxa a peu que hauran de fer fins a arribar a l’altra nau, que es troba a la superfície il·luminada de la Lluna. De la preferència que donin a uns objectes o a uns altres en depèn la salvació del grup d’astronautes.

*Dinàmica treta del programa «Cooperar per aprendre/aprendre per cooperar», de la Universitat de Vic, p. 17-21.

133

Activitat 42

JOC DE ROL: LA NASA*

15-18 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 134

Passem a l’acció!

Un cop feta aquesta exposició, es passen les instruccions següents: • Cada persona ha de fer una classificació dels objectes de més a menys importància perquè la tripulació se’ls emporti en la travessa que han de fer d’una nau a una altra. • Per fer-ho, s’ha de posar un 1 a l’objecte més important, un 2 al segon més important..., i així fins que s’arribi al 15, l’objecte amb menys importància per a la supervivència i, per tant, el primer del qual es pot prescindir. Un cop feta la primera classificació, es revisarà en grup i se’n farà una de conjunta (vegeu el quadre 2). Reflexió final: quan s’acabi el joc es farà una autoavaluació del treball en equip: • Ha participat tothom en el treball d’equip? • Parlàveu tots alhora? Tothom escoltava el qui estava parlant? • El treball en grup us ha beneficiat a l’hora del resultat? Sols ho haguéssiu fet millor? • Quin sistema heu fet servir per prendre decisions: per consens, per votació, hi ha algú que s’ha imposat... • Resum de les idees per fer un bon treball en equip.

Observacions

134

La dinàmica pot ser més extensa i complexa. En aquest cas, però, proposem de fer una dinàmica més senzilla per veure com els nois i noies passen de la valoració individual a la de grup. El que interessa és treballar la importància del treball en equip, i el fet que la presa de decisions conjuntes enriqueix i millora el resultat final.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 135

Activitats

Llistat d’objectes 1. 2. 3. 4.

Capsa de llumins. Una llauna d’aliments concentrats. 20 cordes de corda de niló. 30 m2 de roba de paracaigudes.

5. 6. 7. 8.

Un fogonet portàtil. Dues pistoles del 45/7,65 mm. 1 llauna de llet en pols. Dues bombes d’oxigen de 50 litres.

9. Un mapa estel·lar. 10. Un bot pneumàtic amb botelles de CO2. 11. Una brúixola magnètica. 12. 20 litres d’aigua. 13. 4 cartutxos de senyals que cremen en el buit. 14. Un maletí per a primers auxilis. 15. Un receptor-emissor d’ona ultracurta.

La justificació de l’ordre establert pels tècnics de la NASA 1. Bombones d’oxigen. Necessàries per a la respiració. 2. Aigua. Per evitar la deshidratació a causa de la transpiració. 3. Un mapa estel·lar. Un dels mitjans més necessaris per orientar-se en l’espai. 4. Aliments concentrats. Necessaris per a l’alimentació diària. 5. Receptor i emissor FM. Molt útil per demanar ajuda i comunicar-se amb la nau. 6 20 m de corda de niló. Útil per arrossegar els ferits i intentar transportar-los. 7. Maletí de primers auxilis. Molt útil en casos d’accident. 8. Roba de paracaigudes. Útil per protegirse del sol.

9. Bot amb botelles CO2. Poden ser útils per superar simes. 10. Cartutxos de senyals. Útils perquè els puguin veure des de la nau. 11. Pistoles de 7,65 mm. Amb elles es pot intentar prendre impuls per reacció. 12. Llet en pols. Aliment útil barrejat amb aigua. 13. Fogonet portàtil. Útil a la part de la Lluna no il·luminada pel Sol. 14. Brúixola magnètica. Inútil perquè no hi ha camp magnètic a la Lluna. 15. Llumins. Inútils perquè no hi ha oxigen a la Lluna.

135

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 136

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 43

PLANIFIQUEM UNA ACCIÓ? Objectius

• Aprendre a planificar un projecte i/o una acció. • Dur a la pràctica un petit projecte.

Paraules clau

Participació, projecte, anàlisi de l’entorn.

Material

Paper, llapis, Internet.

Durada

Dues sessions d’1 hora i 30 minuts.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

Posar a la pràctica qualsevol acció o procés participatiu requereix una planificació prèvia. Es proposa l’esquema bàsic per fer un projecte. Un projecte és l’eina per planificar i avaluar una acció. Cada projecte s’ha d’adaptar al context i al tipus d’intervenció que es vulgui fer. Desenvolupament: la millor manera d’aprendre una cosa és fent-la. Per això es proposa al grup definir un projecte conjuntament i aplicar dinàmiques de treball en grup per facilitar la presa de decisions i facilitar la concreció d’idees. Primer de tot, es decidirà el projecte que es vol fer o la temàtica que es vol abordar. Per fer-ho es treballarà a partir de dinàmiques: pluja d’idees, 4x4x4, etc. En funció del projecte es treballarà més a fons la part de la diagnosi (recull d’informació, entrevistes, premsa, etc.) i s’aplicaran tècniques, com la DAFO, per fer una anàlisi interna (grup) i externa (context) de la realitat en la qual es vol intervenir. Un cop decidit, es definirà com fer el projecte (document). L’equip educatiu exposarà com es fa un projecte

136

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 137

Activitats

(vegeu l’annex 2: «Fer un projecte»). Per grups, i també en gran grup, es definiran els temes bàsics: què, per a què, com i per a qui. Aquestes són les preguntes bàsiques que s’han de respondre quan es vol incidir en la realitat. Reflexió final: la planificació d’un procés participatiu o d’un projecte requereix també una anàlisi interna del grup, per veure quins punts forts i febles té per dur endavant el projecte. Aquesta dimensió, que forma part de la diagnosi prèvia a qualsevol projecte, cal treballar-la amb el grup de joves. En aquest sentit es pot reflexionar al voltant de: • Quins són els punts forts del grup (relacional intragrup, de xarxa amb altres persones i grups, capacitat organitzativa, de coneixement de l’àmbit en què es vol intervenir, etc.). • Quins són els punts febles (relacional intragrup, de xarxa amb altres persones i grups, capacitat organitzativa, de coneixement de l’àmbit en què es vol intervenir, etc.).

Observacions

La planificació d’un projecte és una eina per poder aconseguir un objectiu comú. En funció de l’objectiu, el projecte es farà d’una manera o d’una altra. En aquest procés d’aprenentatge és important que el grup aprengui a definir el què, el per a què, el per què, el qui, a on, i el com. Aquestes preguntes bàsiques seran les que més endavant hauran d’aprofundir per poder fer un bon projecte.

137

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 138

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 44

PAPERS A L’ESQUENA! APRENEM A AVALUAR* Objectius

• Aprendre a avaluar les accions que es fan. • Construir en grup les valoracions/avaluacions.

Paraules clau

Participació, avaluació, esperit crític.

Material

Paper, llapis, cinta adhesiva.

Durada

1 hora.

Nombre de participants

Tot el grup.

Descripció de l’activitat

És una activitat per aprendre a avaluar les activitats i els projectes que es fan. Per fer-ho, es proposa una dinàmica senzilla en què els nois i les noies hauran d’aprendre a valorar i compartir els diferents elements d’avaluació. Desenvolupament: per començar, es proposa al grup que facin una pluja d’idees i triïn els aspectes que vulguin valorar; per exemple, una sortida. Per tant, s’agafaran els diferents moments de la sortida per avaluar (organització, transport, àpats, vetlla, excursió, etc.). Un cop triats els elements que s’han d’avaluar, cada persona escriurà la seva valoració, de manera breu, en un paper i se’l penjarà a l’esquena amb cinta adhesiva. Després, tothom s’aixecarà, es posarà a caminar i anirà escrivint a l’esquena dels altres els seus comentaris sobre un aspecte concret. És a dir, es matisarà, es reforçarà o es posaran arguments en contra de les valoracions dels altres.

*Adaptació de la dinàmica «Estratègies de participació en l’avaluació», a Aprendre a participar. Fundació Jaume Bofill (coord.).

138

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 139

Activitats

Per acabar, es posarà en comú i se’n farà una valoració general. Reflexió final: després de l’activitat s’iniciarà una petita reflexió al voltant de la importància de fer reflexions personals dins del conjunt, de matisar i sumar les valoracions entre tots. A més, es treballaran els motius pels quals és important fer avaluacions dels projectes i/o activitats.

Observacions

Per començar amb els temes d’avaluació, recomanem que es comenci per avaluacions d’activitats concretes i, a mesura que es vagi agafant l’hàbit i el grup estigui més preparat, es poden entrar a avaluar aspectes més generals i/o complexos (per exemple, les fases d’un projecte).

139

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 140

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 45

DECIDIM? LÍMITS I OPORTUNITATS Objectius

• Conèixer un procés de participació ciutadana. • Reflexionar sobre les dificultats i les oportunitats que es donen en aquests processos.

Paraules clau

Participació ciutadana, reflexió crítica, joc de rol.

Material

Cartolines, llapis.

Nombre de participants

A partir de 12.

Durada

Entre 1 hora i 1 hora i 30 minuts.

Descripció de l’activitat

Es proposa un joc de rol per treballar la participació ciutadana i veure com s’ha de resoldre el conflicte que sorgeix quan persones amb diferents opinions i interessos han de prendre una decisió que els afecta. Quina és la millor manera? A partir d’una simulació es farà una reflexió sobre els aspectes que la dificulten i els que l’afavoreixen. L’activitat ha de servir per reflexionar críticament sobre el nostre paper en els processos participatius. Desenvolupament: s’explica al grup que es farà un joc de rol per simular un procés participatiu. Es dividirà el grup en sis i es donaran unes instruccions sobre el paper que hauran de fer. Es deixen 10 minuts perquè els grups defineixin la seva estratègia. S’inicia el debat amb una ronda de totes les parts i després es deixen 20 minuts més. Un cop transcorregut aquest temps, es deixen 10 minuts perquè els grups es reuneixin entre ells, fora del debat, i facin aliances o «traïcions». Després, una vegada reprès el debat, es deixarà un temps (15 minuts més) perquè s’arribi a un acord final.

140

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 141

Activitats

Situació: En el poble X hi ha uns terrenys abandonats d’una antiga fàbrica tèxtil. Els hereus de la família han cedit els terrenys a l’Ajuntament perquè s’hi construeixi un equipament per a la ciutat. L’Ajuntament hi veu una bona oportunitat per poder fer un poliesportiu o un casal per a la gent gran; encara no ho té clar. El problema és que tothom s’ha assabentat dels plans de l’empresa i ara hi ha diferents associacions i ciutadans que han començat a mobilitzar-se i pressionar l’Ajuntament perquè s’hi faci el que ells volen: uns volen un poliesportiu, d’altres un casal d’avis, els altres un local per a joves, els altres una escola bressol, els altres fer-hi un negoci privat. És evident que no es pot fer tot. Davant d’aquesta situació, l’alcalde decideix iniciar un procés de participació per poder deliberar què és el que es farà en els terrenys cedits.

Reflexió final: un cop simulat el procés, es farà una reflexió per valorar com ha anat, centrant-se especialment en els aspectes al voltant de les dificultats i les oportunitats de fer processos d’aquests tipus: • Hi ha hagut acord? Quin paper ha jugat cadascú? • Costa passar de l’interès particular al general? • Quins arguments pesen més a l’hora de decidir? • Creieu que és important fer processos participatius per decidir aspectes com aquest? • Qui hi hauria de participar? • Us interessa participar-hi? En què us agradaria participar? • Etc. S’acabarà la reflexió sistematitzant les idees principals al voltant de aquells elements que dificulten els processos i els elements que faciliten els processos participatius.

Observacions

Aquesta activitat s’hauria de fer en un moment en què el grup ja hagi treballat elements al voltant de la participació. D’aquesta manera, el debat que es podrà fer serà

141

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 142

Passem a l’acció!

més consistent, ja que no se centrarà només en la representació del joc sinó que s’anirà més enllà i es podrà fer una valoració més general sobre el que és la participació ciutadana, els límits que presenta, les possibilitats d’incidir en la realitat que ens envolta, les actituds que les afavoreixen, i també les que les dificulten.15

Fitxa tècnica Alcalde/ajuntament En principi vosaltres voldríeu dedicar l’espai a fer-hi un poliesportiu. A la ciutat hi ha pocs equipaments d’aquest tipus, i especialment al centre sabeu que seria un molt bon lloc. Tot i així, us fa pànic que hi hagi conflicte entre les entitats. Heu de prevenir el conflicte i arribar a un acord com sigui, ja que sinó es pot considerar que és un fracàs. Per tant, heu de fer un paper de mediadors entre els diferents interessos i mirar de convèncer els uns i els altres perquè prenguin alguna decisió. No voleu que aquest procés signifiqui la vostra fi política.

Grup de joves (local autogestionat) Sou un grup de joves molt actiu i teniu moltes ganes de tenir un espai propi per poder fer activitats (cursos, acollir entitats, concerts, etc.). Qualsevol cosa que no sigui aquesta no us interessa gaire. Per tant, el vostre objectiu és fer prevaldre amb arguments la necessitat que la ciutat tingui en compte els joves i, per tant, que la millor opció és la d’un local.

Amics de la gent gran (casal d’avis) Fa molts anys que reivindiqueu un casal d’avis al centre de la ciutat. Tots els barris en tenen un. És una reivindicació històrica. Per a vosaltres, el poliesportiu és també interessant, hi ha moltes àvies que fan aiguagim, però no ho considereu tan prioritari i penseu que l’Ajuntament és poc sensible a les necessitats de la gent gran. Tot i així, esteu oberts a escoltar tothom.

15. Per aprofundir en el tema podeu consultar els materials de la Direcció General de Joventut, Diputació de Barcelona, Fundació Jaume Bofill, entre altres i consultar la bibliografia web.

142

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 143

Activitats

Associació de veïns La Lira (poliesportiu) No teniu una aposta clara però intuïu que la ciutadania vol un poliesportiu. Ara bé, a vosaltres el que més us interessa és que se us tingui en compte. Per tant, es faci el que es faci, vosaltres hi voleu tenir un paper actiu (descomptes per als associats, espais per organitzarhi actes, etc.). Per tant, apostareu pels qui creieu que guanyaran.

AMPA de l’escola Xiprers (escola bressol) Fa molt de temps que l’escola està en uns barracons. L’Ajuntament us havia promès que aviat tindríeu l’escola nova i de moment no s’ha fet cap pas. La presidenta de l’associació és també la cap de l’oposició al partit de l’alcalde. Teniu molta informació de com s’han fet les coses, i algunes sembla que no són gaire clares, especialment la relació que l’empresa Vida Sana (que vol fer un poliesportiu) té amb el tinent d’alcalde (regidor d’esports). A més, teniu moltes ganes de posar en evidència l’alcalde i la seva gestió municipal. Sereu molt durs i gens flexibles. Atacareu, també, tots els arguments de l’associació de veïns perquè considereu que són uns interessats i que l’Ajuntament sempre cedeix davant d’ells.

Empresa Vida Sana (poliesportiu privat) Aquesta empresa forma part d’una gran cadena de centres esportius. Fa temps que vol obrir mercat a la ciutat i ara té la millor oportunitat. El lloc és cèntric i hi ha un gran potencial de persones que hi anirien. Els vostres arguments són purament empresarials. Fa unes setmanes heu iniciat converses amb alguns càrrecs de l’Ajuntament i el tinent d’alcalde (regidor també d’esports) hi està molt interessat. Estaríeu disposats a invertir-hi molts diners i, per tant, a generar nous llocs de treball. Us voleu aliar amb l’associació de veïns per fer front comú.

143

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 144

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 46

NO ET MENGIS EL MÓN! (1)*16 Objectius

• Prendre consciencia crítica sobre el model de desenvolupament agropecuari. • Fomentar alternatives al model i potenciar un consum responsable. • Visualitzar que tota acció té una conseqüència.

Paraules clau

Consciència crítica, sobirania alimentària, capacitat de decisió, desigualtats nord-sud.

Material

4 targetes (cartolines).

Nombre de participants

Tot el grup.

Durada

1 hora i 30 minuts.

Descripció de l’activitat

La dinàmica pretén generar consciència crítica sobre el model de desenvolupament dominant, com ens afecta, en quina mesura en som responsables i, sobretot, quines són les alternatives possibles que tenim al nostre abast. La introducció a la sobirania alimentària com a resposta a la crisi alimentària permet iniciar un procés i aprofundir sobre les decisions que prenem. Un àmbit temàtic que permet abordar, d’una banda, el model de desenvolupament que tenim i, de l’altra, cercar solucions molt relacionades amb el nostre dia a dia per transformar-lo. Preparació: abans d’iniciar el joc, el grup d’educadors prepararan les targetes per poder desenvolupar l’activitat.

*Adaptació del joc de les diferències. 16. Les activitats 46, 47 i 48 es poden fer consecutivament i, a més, es poden fer a partir d’una altra temàtica.

144

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 145

Activitats

Desenvolupament: es divideix el grup en dos subgrups, un de format pel 20% dels participants i l’altre, pel 80%. Hi haurà quatre targetes en sobres, i se li demana al grup més petit (els que volen «menjar-se el món»), que elegeixin fins a tres targetes plenes de premis. El grup de la majoria és més nombrós, però no té capacitat de decisió, no poden escollir quin sobre obrir. El grup de la minoria privilegiada obrirà d’una en una les targetes. Llegiran a la cara A els premis que han guanyat. Després, es llegirà la cara B i trobaran que aquests premis comporten un «càstig» per a l’altre grup. Davant d’aquesta situació, la persona que moderi (l’educador/a) explicarà el perquè d’aquesta cara B i com es tradueix en el món real. Després, deixarà que els del grup majoritari expressin les seves molèsties i consultarà, després de cada targeta, als privilegiats, si «de veritat volen menjar-se el món». El joc s’acabarà quan s’hagin obert les quatre targetes: la major part del grup «oprimit» estarà fora del joc (perquè hauran hagut de deixar les seves terres, s’hauran quedat sense menjar perquè aquest s’ha convertit en biocombustible, etc.). • Targeta 1: - Cara A: heu guanyat un val per comprar tota la roba de marca esportiva que vulgueu durant un any (sabatilles esportives, pantalons, samarretes). - Cara B: per poder tenir tota aquesta roba, tres persones de l’altre grup han de deixar el joc i anar-se’n a treballar en una empresa que recol·lecta cotó. Uns altres tres també deixaran les seves terres per anar a la ciutat a treballar en una fàbrica on treballaran moltes hores a canvi d’un salari molt baix.

145

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 146

Passem a l’acció!

• Targeta 2: - Cara A: heu guanyat un val per comprar carn de vedella cada dia durant tot un any. - Cara B: per engreixar el bestiar de Catalunya, s’importa molta soja transgènica, que es cultiva en països com el Brasil, on es tala la selva amazònica per obtenir terres de cultiu. Això provoca que el canvi climàtic s’accentuï. Per això, dos membres de l’altre equip hauran d’abandonar el joc i anar a salvar els mobles de casa seva abans que arribi la inundació per pluges extraordinàries. • Targeta 3: - Cara A: heu guanyat mil litres de biocombustible fabricats amb soja, palma o blat de moro. Així els vostres cotxes no dependran del petroli, que és car i contamina. - Cara B: per produir agrocombustibles, cal destinarhi moltes terres per cultivar-los i grans quantitats d’aigua. Com que els aliments ara van al dipòsit de gasolina, quatre membres de l’altre grup hauran d’abandonar el joc perquè no tenen aliments per a les seves famílies. • Targeta 4: - Cara A: heu guanyat un val per comprar tota la fruita i verdura que vulgueu, de qualsevol varietat, en qualsevol moment de l’any i de qualsevol part del món. Així podreu menjar sempre cireres, taronges o síndries. - Cara B: per poder disposar d’aliments fora de temporada, el nostre país els importa des d’altres països. Els estats exportadors se centren en uns pocs productes, els que més diners els reporten. D’aquesta manera, perden biodiversitat. En aquest joc, cinc participants van vendre les seves terres a grans empreses agrícoles, que cultiven el que necessita

146

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 147

Activitats

Europa. Aquests participants abandonen el joc, ja que se’n van a viure a una favela d’una gran ciutat. Reflexió final: en acabar el joc, tot el grup analitzarà què ha passat i es farà una reflexió al voltant del model de desenvolupament que tenim: • D’on surt el que consumim una minoria? • Quin impacte tenen els nostres hàbits en la realitat d’altres persones i en el medi ambient? • Cada decisió que prenem, té una conseqüència? Algunes són molt visibles i d’altres no tant... • Quines alternatives tenim? Què és la sobirania alimentària?

Observacions

La temàtica és prou complexa perquè els nois i noies es qüestionin moltes coses i vulguin saber-ne més. Per això, és important que, abans d’iniciar l’activitat, l’equip educatiu s’hagi preparat bé els continguts i pugui respondre la cara A i B de les coses. Si el grup està interessat en el tema, es poden buscar altres activitats per aprofundir en la crisi alimentària i en les seves respostes.17

17. Per aprofundir podeu consultar els materials de Via Campesina, Xarxa Consum responsable, Veterinaris sense fronteres, Entrepobles, Observatori del Deute i altres materials de la bibliografia web.

147

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 148

Passem a l’acció!

Fitxa tècnica Què és la sobirania alimentària? El dret de cada poble a decidir què produir, com produir-ho i què consumir. La sobirania alimentària és una proposta que ens afecta a tots i totes: productors, comerciants i consumidors, en un repte que permeti recuperar una agricultura amb agricultors i una alimentació sana i natural. Una proposta que ens allibera de la dependència del petroli i del món financer.18 Les principals propostes de la sobirana alimentària són: 1. Afavorir la producció local d’aliments per a la població local. 2. Afavorir l’accés a la terra, l’aigua i les llavors per part dels petits agricultors i camperols. 3. Produir sota criteris ecològics, reduint i/o eliminant l’ús d’agroquímics i fertilitzants. 4. Promoure l’agricultura familiar sostenible i no les empreses dels agronegocis industrials. 5. Reduir el transport d’aliments. 6. Consum responsable i de productes de temporada. 7. Afavorir les cooperatives de productors i les cooperatives de consum.

18. Podeu trobar més recursos didàctics per treballar amb els joves a: www.edualter.org/material/ actualitat/crisi/sobirania.htm

148

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 149

Activitats

Objectius

• Posar a la pràctica una eina de planificació estratègica per fer una diagnosi sobre la realitat en la qual es vol intervenir. • Reflexionar col·lectivament sobre els resultats d’una diagnosi.

Paraules clau

Participació social, tècniques de participació, diagnosi.

Material

Paper, bolígrafs, post-it.

Nombre de participants

Tot el grup.

Durada

Entre 1 i 2 hores.

Descripció de l’activitat

Es proposa treballar una tècnica –el DAFO– que permet diagnosticar, programar i avaluar de manera participada un projecte. En aquest cas, l’aplicarem per fer una diagnosi abans d’iniciar un projecte d’intervenció social. Desenvolupament: primer de tot, s’explicarà al grup la tècnica DAFO i, una vegada explicada la tècnica, s’inicia de manera individual, en parelles o en petits grups, la reflexió per a cadascun dels àmbits que es volen treballar (vegeu la fitxa tècnica). Després d’aquesta primera part, es posaran en comú les idees treballades per poder consensuar les conclusions i plantejar estratègies d’actuació (vegeu la fitxa tècnica). Reflexió final: un cop feta la dinàmica, es valorarà com ha anat la diagnosi: què ens ha permet analitzar el DAFO? Quins elements nous ens ha aportat per poder

149

Activitat 47

FEM UN DAFO

15-18 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 150

Passem a l’acció!

millorar la nostra acció? Com hi hem participat? Què és el que més ens ha costat? Quines estratègies ens plantegem en el disseny del projecte? Quines debilitats hem de contrarestar? Quines fortaleses tenim i com les hem de convertir en oportunitats?

Observacions

El DAFO pot servir també com a eina per proposar, programar i avaluar de manera participada un projecte.

Fitxa tècnica Què és? És una eina que ens permet fer d’una manera participada una aproximació diagnòstica a la realitat en la qual volem intervenir. Per fer-ho, s’analitza tant el context extern com el context o àmbit intern. La tècnica DAFO se centra en l’anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’un tema o àrea de treball. Les debilitats i les fortaleses fan referència als elements interns (autodiagnosi de la situació actual), i les amenaces i les oportunitats fan referència a l’entorn extern (condicionants i situacions que poden afectar en un futur).

Per a què serveix? Per identificar problemes i, alhora, plantejar alternatives possibles a aquests elements que amenacen el projecte. Per tant, ens permet passar de la reflexió de la diagnosi a la planificació de l’estratègia d’actuació.

Quins són els elements fonamentals del DAFO? Anàlisi del context Oportunitats: són els factors externs positius i favorables que poden ser utilitzats i/o aprofitats per aconseguir allò que ens proposem en el nostre projecte. Dit d’una altra manera, són elements o situacions que no provoquem directament nosaltres, que hi ha en el context i que podem aprofitar en la nostra intervenció.

150

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 151

Activitats

Amenaces: són els factors externs negatius que limiten el present o que poden limitar el futur en el nostre projecte. No són mancances del grup o del projecte, però sí que són factors que hem de tenir en compte perquè ens poden influir negativament. Anàlisi interna Fortaleses: són els elements o habilitats que tenim nosaltres i que poden facilitar la consecució dels nostres objectius. Aquests factors els podem utilitzar tant per aprofitar les oportunitats com per contrarestar les amenaces que tenim.

Debilitats: són els elements i mancances que tenim nosaltres i que dificulten el projecte. Aquests factors ens poden fer perdre les oportunitats que se’ns presenten i ens poden fer vulnerables davant les amenaces del context. Com ho fem? • Pas 1: sistematitzar els diversos elements en aquests quadrants. Organitzar i prioritzar les principals debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats.

•

Debilitats

Fortaleses

Amenaces

Oportunitats

Pas 2: analitzar i relacionar els punts forts i contrarestar els dèbils (matriu DAFO). Oportunitats (extern)

Amenaces (extern)

Fortaleses (intern)

En quina mesura les fortaleses ens permeten aprofitar millor les oportunitats?

En quina mesura les fortaleses ens permeten contrarestar les amenaces?

Debilitats (intern)

Com superem les debilitats aprofitant les oportunitats externes?

Com superem les debilitats tenint en compte les amenaces?

Pas 3: planificació del projecte: elements que cal tenir en compte. Corregir les debilitats

Potenciar les fortaleses

Afrontar les amenaces

Aprofitar les oportunitats

151

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 152

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 48

NO ET MENGIS EL MÓN! (2) ORGANITZEM UN CINEFÒRUM Objectius

• Organitzar una acció de sensibilització. • Aprofundir en la problemàtica de la crisi alimentària i els agronegocis. • Promoure el consum responsable.

Paraules clau

Participació social, crisi alimentària, consum responsable, planificar una acció.

Material

Cap.

Nombre de participants

Tot el grup.

Durada

Una sessió.

Descripció de l’activitat

És una activitat per aprofundir en la crisi alimentària i la sobirania alimentària. Un cop feta una primera aproximació al tema, es proposa organitzar un cinefòrum per conèixer millor la situació i donar a conèixer als altres la problemàtica. Desenvolupament: es demana al grup que organitzi un cinefòrum. Per preparar el cinefòrum, cal tenir en compte: • Documental/vídeo (vegeu la fitxa). • A qui volem adreçar l’activitat. • Valorar amb qui es pot organitzar/col·laborar. • Lloc on es farà l’activitat. • Quin dia es farà. • Com es difondrà. • Possibilitat de fer una taula rodona amb experts en la temàtica. • Preparació de les preguntes als experts. • Com s’avaluarà l’activitat.

152

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 153

Activitats

Reflexió final: un cop feta l’activitat, es poden valorar dos àmbits. D’una banda, la part organitzativa, i de l’altra, la part de sensibilització i aprofundiment en el tema. • S’han assolit els objectius proposats en aquesta acció (assistència, funcionament intern del grup, coneixement de la temàtica, aliances amb altres grups locals, etc.)? • L’acció ha servit per plantejar-se alternatives? Quines? • S’ha arribat a la gent a la qual es volia arribar? • Han sortit noves propostes o accions? Quines?

153

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 154

15-18 anys

Passem a l’acció!

Activitat 49

DE LA PROTESTA A LA PROPOSTA* Objectius

• Saber traduir les queixes en propostes. • Buscar respostes constructives a les necessitats que es detecten. • Aprendre a planificar una acció.

Paraules clau

Participació, planificació, creativitat.

Material

Cap.

Nombre de participants

A partir de 10.

Durada

Dues sessions.

Descripció de l’activitat

És una activitat que consta de dues parts. Una primera en què els nois i noies han de detectar problemes que hi ha en el seu entorn (barri, poble) i veure com buscar-hi solucions. I una segona en què es planifica com dur a terme la proposta. Del que es tracta és de tenir una actitud activa i compromesa davant les necessitats i problemàtiques de l’entorn més proper, així com també aprendre a traduir les queixes en propostes de canvi. Desenvolupament: • 1a sessió: detectem protestes i propostes!: cada persona ha de pensar una queixa (una cosa que no li agrada) del seu barri, del seu poble o del món. Es divideix l’espai en dos costats i es pengen dos cartells on cada persona ha d’escriure la seva protesta i

*Adaptació de la dinàmica «De la protesta a la proposta», de l’Escola Cultura de la Pau.

154

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 155

Activitats

la seva proposta de canvi. Cada «protesta» i cada «proposta» es poden escriure amb retolador del mateix color, amb la finalitat de reconèixer a quina queixa correspon la proposta. Es llegeixen totes les protestes i propostes que s’han fet, explicant a la resta quina anàlisi en fa cadascú, i es trien un parell de queixes, amb les respectives propostes de canvi. Per continuar l’activitat, es divideix el grup en quatre subgrups: dos per treballar les protestes i dos per treballar les propostes: - Grups protesta: concretar què és el que desagrada i per què, determinar qui n’és responsable (càrrec, institució, col·lectiu de persones, grups professionals, etc.), qui es beneficia de la situació, i imaginarse com manifestar la protesta: quines accions es pensen realitzar? Quines complicitats es pretenen buscar? Contra qui (càrrec, institució, etc.) es dirigirà l’acció? - Grups proposta: perquè la proposta arribi a bon fi, els grups han de concretar la proposta i dissenyar l’estratègia per aconseguir el seu objectiu: a qui va adreçada? Com arribarà a la seva destinació? Qui més pot estar interessat en aquesta proposta? Com es podria col·laborar amb aquestes persones? • 2a sessió: analitzem la nostra acció!: en aquesta part, per grups, es tracta de pensar o imaginar un espai simbòlic (plaça, institució, monument, etc.) de la ciutat o del barri on es puguin presentar les propostes per millorar l’escola, la ciutat, el món... Per realitzar l’avaluació de la primera part es demana als nois i noies que busquin semblances i diferències entre les accions de proposta i les de protesta.

155

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 156

Passem a l’acció!

Variant: en aquesta segona part, es pot optar també per fer una acció o performance sobre la protesta i la proposta. És a dir, segons el que hagi sortit es pot buscar un espai per exposar o manifestar les protestes i les propostes de millora sobre els àmbits que s’hagin treballat. Reflexió final: en el moment de l’avaluació de l’activitat serà el moment de reflexionar al voltant de: • Què costa més concretar: la proposta o la protesta? • Les propostes i les protestes van adreçades als mateixos agents? • Ha estat fàcil la creativitat?

Observacions

156

És important observar que aquest exercici es pot aplicar en molts contextos diferents: conflictes a l’escola o a la ciutat, però també amb la família o els amics, i en l’àmbit estatal i internacional.

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 157

Activitats

Objectius

• Identificar i conèixer els moviments socials i les entitats que hi ha a l’entorn. • Relacionar-se amb grups i entitats amb els quals pugui haver-hi una determinada afinitat.

Paraules clau

Participació social, xarxes locals, associacions, moviments socials.

Material

Paper, ordinadors o tauletes amb connexió a Internet.

Nombre de participants

Tot el grup.

Durada

Dues sessions.

Descripció de l’activitat

Per iniciar un procés d’implicació en l’entorn i establir relacions entre grups és important, primer de tot, conèixer qui actua en el municipi. A partir de fer un mapa de les associacions i de conèixer més de prop algunes de les que interessen més al grup, es farà una reflexió al voltant de la necessitat de crear aliances i xarxes a nivell local per compartir i desenvolupar futurs projectes. Desenvolupament: • 1a sessió: qui hi ha? Es tracta de fer una recerca de les entitats i grups (de joves) que hi ha al barri o poble distribuïts per àmbits d’actuació. Es passarà un llistat amb les seves pàgines web per facilitar la recerca. Es dividirà el grup en tres subgrups, es buscarà la informació a través de les seves pàgines web i es posarà en comú. Per visualitzar millor qui actua en el barri o poble es farà un mapa (mural) on hi haurà el nom de l’entitat o grup amb la seva finalitat social. Un cop fet el mapa, els grups decidiran quines de les entitats i/o moviments socials els interessaria conèi-

157

Activitat 50

FEM XARXA: ASSOCIACIONS I MOVIMENTS SOCIALS

15-18 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 158

Passem a l’acció!

xer millor. Segons el nombre de les entitats localitzades i dels interessos dels grups es triaran dues o tres associacions per a cada grup; hauran de contactar amb els seus responsables o amb membres de les entitats per fer una petita entrevista i conèixer la seva tasca. • 2a sessió: què fan i què fem? Un cop fetes les entrevistes i les visites a les entitats, es posarà en comú amb la resta de grups. Es convidarà també alguna entitat o grup perquè expliqui la seva experiència. Reflexió final • Quins espais de participació col·lectiva heu trobat? • De quin tipus són (àmbit de treball, tipus d’organització, etc.)? • Quina relació tenen? I amb la resta d’institucions? • Quins tipus de participació hi trobeu a faltar? • Per què és important crear aliances entre grups? • En quins àmbits o projectes es podria col·laborar? • Amb quines associacions o grups estaria bé intensificar-hi la relació? • Quins projectes es podrien fer en comú? En quins àmbits podeu col·laborar? A partir d’aquest procés, i de les reflexions que se’n derivin, es pot planificar un treball per aprofundir en el coneixement dels diversos grups, amb la finalitat de compartir projectes comuns.

Observacions

158

Aquesta activitat s’ha adaptar a les necessitats del grup i a la realitat associativa del barri o poble. En funció d’aquests elements, l’educador o educadora haurà de valorar fins on es pot arribar a treballar amb el grup. És important que en tot moment es faci un acompanyament d’aquest procés, tenint en compte les inquietuds i motivacions del grup, així com també la seva capacitat per organitzar-se amb altres grups.

Les cartes de Propp Fet i amagar I ara què? El primer dia Conte Neda que neda Joc dels objectius L’illa inquieta El joc de les banderes Passejant amb els cinc sentits 22. El joc dels gomets 23. Filant prim 24. Aprendre fent

1. Diferents auditoris 2. La caixa de les emocions 3. Memory. Nosaltres construïm els nostres jocs 4. Reconec el teu animal 5. La gran tortuga 6. De què fa gust la lluna? 7. A tota màquina! 8. Collage 9. En Bernat va a comprar! 10. Passem a l’acció! 11. D’on venim? 12. Les nostres famílies ens vénen a veure 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21.

LLOPS: 9-11 anys

FOLLETS: 6-8 anys 25. Els passadissos imaginaris 26. Endreçant-nos 27. Un dia, un diari... 28. Tres en col·laboració 29. L’aniversari 30. La dinàmica de la peixera 31. Plouen idees 32. El gran joc dels diners 33. El mercat on res no es compra ni es ven 34. El negoci de l’aigua 35. La campanya de l’aigua 36. L’aigua al blog 37. Taller de futur

RAIERS: 12-14 anys

ETAPES EDUCATIVES

38. Jocs per dialogar 39. Joc de rol: la taronja 40. Estats d’ànim fotografiats 41. Dinàmiques de treball en grup 42. Joc de rol: la NASA 43. Planifiquem una acció? 44. Papers a l’esquena! Aprenem a avaluar 45. Decidim? Límits i oportunitats 46. No et mengis el món! (2) 47. Fem un DAFO 48. No et mengis el món! (2) Organitzem un cinefòrum 49. De la protesta a la proposta 50. Fem xarxa: associacions i moviments socials

PIONERS I CLAN: 15-18 anys

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Página 159

Activitats

Taula d’activitats

159

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Pรกgina 160

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:00 Pรกgina 161

ANNEXOS I GLOSSARI

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Pรกgina 162

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 163

Annexos

ANNEXOS Annex 1: Educadors i educadores Introducció En participació, i concretament en l’aprenentatge de la participació, és tan important què fem com la manera com ho fem. És a dir, els processos són tan importants com els resultats. Si volem que la participació sigui un element transversal en el centre educatiu, caldrà trobar espais de reflexió per tal d’avaluar i repensar les formes de participació interna i externa, així com el rol que s’atorga als diversos agents vinculats a l’acció educativa: mares i pares, equip educatiu, infants i joves, etc.

El rol dels educadors i educadores en els grups d’infants i joves Les educadores i els educadors són agents clau en l’aprenentatge de la participació, tant per la importància del seu rol (organitzadors de les relacions dins dels grups d’infants i joves) com pel fet de decidir quina és la dinàmica participativa dels centres i equips educatius. La participació és un procés ascendent en el qual, progressivament, cal que infants i joves vagin adquirint els nivells d’autonomia i responsabilitat adequats als moments i graus de maduresa. Cal que siguin els educadors i educadores els qui en marquin la pauta i el ritme. Alhora, es tracta d’un aprenentatge estretament vinculat a les relacions dins de grups d’iguals i, per tant, cal que els educadors i educadores motivin i potenciïn les capacitats de totes les persones, però també que tinguin

163

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 164

Passem a l’acció!

un bon control del grup, exercint un paper de guies a través del qual puguin distribuir lideratges, dotar d’eines per a la resolució de conflictes, etc. Aprendre a participar implica treballar i interioritzar d’una manera ben especial tot allò vinculat a les habilitats personals i comunicatives, a través de l’experiència i del testimoniatge dels mateixos educadors i educadores. Participar és treballar en equip, és compartir uns objectius comuns i és també relacionar-se amb els altres. En aquest procés d’aprenentatge caldrà donar valor a una bona comunicació entre les persones (escolta activa i empatia), potenciar l’autonomia individual i grupal, promoure la confiança en el grup i en les persones que l’integren, així com aprendre a deliberar i a prendre decisions compartides.

La participació interna: i com ens organitzem? És fonamental fer una reflexió sobre les formes d’organització i participació del propi espai educatiu. La nostra pròpia organització (les relacions internes i dels rols dins dels equips) marcarà el model de gestió del centre. En aquest sentit, si ens centrem en l’espai d’organització interna caldrà posar la mirada en dos punts: d’una banda, el model de participació de l’equip d’educadors i educadores, i de l’altra, els espais i mecanismes de participació dins del centre. A l’hora de definir un model organitzatiu democràtic i participatiu serà fonamental incorporar dinàmiques de treball en equip i pautar com fer les reunions (temps, continguts) en cadascun dels àmbits (equip educatiu, amb els grups d’infants i joves, etc.). A més, caldrà definir prèviament quins espais de coordinació i de participació volem tenir i quines persones volem integrar. És a dir, quin espai per als pares i mares, per als infants i joves, i per a altres agents vinculats amb el centre. I definir també, en cadascun d’aquests espais, fins a quin nivell de participació es vol arribar: volem que siguin espais d’intercanvi d’informació, espais de consulta, espais de deliberació o espais de gestió? Totes aquestes

164

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 165

Annexos

qüestions ens les haurem de fer abans de definir el nostre model de gestió del centre.

Instruments (I): dinàmiques internes de participació Per establir un entorn organitzatiu cooperatiu caldrà establir dinàmiques internes de treball que fomentin el debat i la bona comunicació, la relació de confiança entre les persones del grup que permeti delegar i distribuir el treball, així com compartir la presa de decisions. Proposem alguns elements que s’han de tenir presents en tot aquest procés de treball, que és, al mateix temps, un procés d’aprenentatge, en el qual anem sumant les nostres capacitats i les anem transmetent també als altres, i en especial als infants i joves amb els quals treballem. Per això, proposem definir un temps màxim per a les reunions, cercar activitats de treball en equip per tal de millorar la relació entre el grup i promoure el debat i la presa de decisions. D’aquesta manera, es faran les reunions més àgils i es podrà arribar a un major consens integrant les diferents sensibilitats de l’equip. Per fer-ho, caldrà planificar les reunions i les trobades, definir les responsabilitats de cadascú, definir i marcar un temps límit per a les reunions i proposar dinàmiques de dinamització de grups per millorar la participació de les persones. Cal anar revisant d’una manera periòdica la dinàmica interna, per veure si s’han assolit els objectius; revisar el funcionament de l’equip (el tipus d’interaccions entre les persones, les dificultats que han sorgit en les discussions davant de posicions contràries, com s’ha gestionat el conflicte, com s’han pres les decisions, etc.). I alhora, també, avaluar tots aquells aspectes en els quals hem millorat, com a grup i també individualment. Tota aquesta anàlisi ens permetrà corregir i redefinir noves pautes de treball.

Instruments (II): organitzant la presa de decisions Els centres educatius, tant els d’educació formal com els d’educació no formal, tenen establerts els espais i les formes de participació dels di-

165

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 166

Passem a l’acció!

versos agents (infants i joves, educadors i educadores i famílies). No obstant això, ens podem trobar en determinats moments amb la necessitat de prendre decisions de manera excepcional –ja sigui pel caràcter de la decisió o per la voluntat de crear consensos amplis– o bé, simplement, que vulguem anar més enllà dels mínims participatius que ens proposa la institució educativa. Per tal de pautar la presa de decisions caldrà que tinguem molt clar, a l’hora de dissenyar un procés: • Qui pensem que ha de participar en la presa de decisió: quins agents, i si cal fer-ho a través dels representants o bé amb la totalitat de col·lectiu. • En quin grau hi ha de participar: podem demanar el parer i crear processos consultius –que, evidentment, cal que tinguin impacte en la decisió final– o bé crear processos vinculants en els quals les persones participants prenguin directament la decisió final. Tot és lícit, però caldrà que sigui coherent amb la decisió a prendre i que siguem transparents en el procés. • De quina manera impulsem i garantim la participació: per tal que el procés de presa de decisions funcioni cal que ens plantegem, també, de quina manera facilitarem el fet de participar a les persones que volem implicar: si els espais i els temps són els adequats, si la informació que proporcionem és la pertinent i si cal que fem accions concretes de mobilització per tal de garantir la participació de tothom.

Instruments (III): Els nivells d’implicació i de participació Partint de la base que no totes ni tots tenim la mateixa disponibilitat material de temps i que tenim prioritats diferents, podem contemplar la possibilitat d’establir diferents nivells de participació. Probablement els casos en què és més aplicable són els de les famílies o els grups de suport al centre educatiu (exalumnes, exeducadors, col·laboradors...), on hi pot haver un grup motor que tingui un funcionament obert però operatiu, que permeti prendre decisions i tirar accions endavant. Alhora que dissenyem espais més amplis de referència, que impliquin una participació menys intensa, però no menys valuosa, en els quals s’hi puguin

166

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 167

Annexos

ubicar aquelles persones que volen mantenir un vincle i participar del projecte, però no disposen de temps o no és una de les seves prioritats. En qualsevol cas, és important que siguin els propis protagonistes els qui dissenyin i consensuïn els seus espais i cal sempre tenir present que una participació més intensa acaba implicant, de facto, una major capacitat de decisió. Com en qualsevol disseny vinculat a la participació, la transparència serà clau: cal que tothom conegui i comparteixi les regles del joc abans de començar.

Participació externa: i com treballem amb els altres? Com a centre educatiu cal que ens plantegem quina és la relació que establim amb el nostre territori (el poble, la ciutat o el barri on estem ubicats) i quina dinàmica participativa transmetem als infants i joves. Cal, doncs, reflexionar i prendre decisions sobre com organitzem la nostra participació externa: en quines xarxes locals o supralocals participem i a quines mobilitzacions ens vinculem. Com en tantes altres coses, caldrà que siguem realistes a l’hora de comprometre’ns amb l’entorn i que ho fem en coherència amb la nostra capacitat d’acció, que sovint dependrà tant de la nostra capacitat operativa com de la possibilitat de crear consensos entre els diversos agents que integren el centre. Alhora, caldrà que els nostres compromisos siguin coherents amb el nostre ideari i que, en la mesura que sigui possible, tinguin un vessant educatiu (o que l’aportem nosaltres a la xarxa local). A participar se n’aprèn participant, només arrelant-los a l’entorn i formant-ne part consolidarem la implicació dels infants i joves en la seva realitat.

167

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 168

Passem a l’acció!

Annex 2: Fer un projecte Què és un projecte? Una eina (document) que recull les accions que es volen dur a terme per aconseguir uns objectius determinats (per exemple, planificar una acció de sensibilització sobre una temàtica, fer un projecte per gestionar un local per a joves, fer un servei a la comunitat, organitzar uns casals d’estiu, etc.): • Té una finalitat concreta. • És un conjunt de tasques i activitats. • Necessita una diagnosi de la situació. • Necessita recursos per tirar-lo endavant. • Requereix una organització. • Necessita una avaluació. Un projecte serveix per: • Decidir anticipadament. • Fer una reflexió, planificació i valoració del que es vol fer. • Permet preveure el que pot passar al llarg de la realització de l’activitat. • Evita duplicar feines. • Ser realista.

Els apartats d’un projecte (esquema bàsic) L’estructura del projecte variarà segons les necessitats del projecte mateix i/o del grup que el dugui a terme. • Introducció. Resum del projecte: - Qui realitzarà el projecte. - Què es vol fer. - Per a qui es farà. - Per què es vol fer. • Justificació. El perquè del projecte: - S’explicarà amb detall per què es vol fer el projecte i què s’ha fet abans que justifiqui que el projecte serà una millora.

168

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 169

Annexos

• Destinataris. A qui va adreçat el projecte: - S’especificarà per a qui es fa el projecte (els destinataris). • Anàlisi de la realitat. Diagnosi: - En aquest apartat es farà una diagnosi sobre quina és la realitat en la qual es vol intervenir i quines necessitats s’hi detecten que justifiquen el projecte. En funció del projecte i del grup, aquest apartat serà més extens o no (més aprofundit). • Objectius. Què es vol aconseguir: - Concreció dels objectius (general i específics). - Un objectiu ha de ser realista i avaluable. • Ubicació. On es farà. • Activitats. Què es farà per assolir els objectius: - Es concreten les activitats que es faran per assolir els objectius definits. - S’hi poden incloure els recursos que es necessiten (humans i materials). - Es pot exposar la metodologia que es farà servir i de quina manera hi participaran els destinataris. • Calendari. Quan es durà a terme: - Quan es farà. - Quin temps de durada tindran les activitats. - Es pot utilitzar un cronograma per mostrar la planificació de les activitats. • Organització i funcionament. Com ens organitzarem per fer-ho: - Funcionament intern. - Relació amb altres grups. - Relació amb els destinataris.

169

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 170

Passem a l’acció!

• Difusió. Com es donarà a conèixer el projecte. En funció del projecte es buscaran les millors eines per difondre’l. També s’identificaran els grups interessats. • Pressupost. Quant costarà realitzar un projecte (ingressos i despeses): - Quant costarà. - Com es finançarà. • Avaluació. Com es valorarà el projecte: avaluar és revisar per comprendre el que hem fet, veure què ha funcionat i què no, millorar les accions i contrastar que els objectius que s’han proposat s’hagin assolit. - Qui farà l’avaluació. - Quan es farà (al llarg de l’activitat, al final, etc.). - Definició d’indicadors (quantitatius i qualitatius).

170

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 171

Glossari

GLOSSARI Assertivitat:19

habilitat o conjunt d’habilitats personals necessàries per expressar els sentiments i opinions propis, en el moment oportú i de la manera adequada, sense negar o menysprear els drets de les altres persones. Implica disposar de la capacitat d’expressar de manera sincera l’afecte envers altri (assertivitat positiva); manifestar desacord amb altri sense ferir la seva sensibilitat (assertivitat negativa), o saber expressar desitjos i sentiments, després d’haver reconegut els agents (assertivitat empàtica). Aprenentatge servei:20 és un projecte educatiu amb finalitat social. És a dir, és una activitat educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat. D’aquesta manera, els nois i noies que hi participen es formen tot treballant sobre les necessitats reals de l’entorn i sempre amb l’objectiu de transformar-lo. Apoderament:21 procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials. Cicle del projecte: per dur a terme qualsevol intervenció social és necessari realitzar un projecte. Un projecte és una metodologia de treball que ens ajuda a estructurar de manera coherent una acció per poder assolir uns objectius. Un projecte no és lineal, és un procés i/o un cicle en què les diverses etapes (diagnosi, planificació, avaluació) es van entrellaçant i relacionant. A més, els resultats generats amb el projecte, tant a nivell social com a nivell d’aprenentatge, van i han d’anar més enllà del seu termini d’execució, tot generant impacte a nivell extern i intern i a mitjà i llarg termini.

19. Gencat. Canal Salut. 20. Vegeu Puig i altres (2006). 21. Termcat.

171

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 172

Passem a l’acció!

Ciutadania: exercir la ciutadania implica que les persones són subjectes i tenen la possibilitat d’exercir drets i deures. Des d’una perspectiva educativa, en el procés d’aprenentatge s’ha de treballar perquè els infants i joves siguin conscients del seu paper en la construcció de la societat, tant a nivell local com global, com a individus autònoms i amb criteri propi. Creativitat:22 des de la neurociència, es defineix com la capacitat de produir nous productes i noves associacions entre idees i conceptes existents per resoldre problemes d’una manera nova. I en vincularla a la participació s’associa al concepte de pensament divergent, entès com la manera de raonar consistent a prendre diferents perspectives davant d’un problema i explorar i avaluar diferents aproximacions a la solució final. Empatia:23 facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona. Escolta activa:24 és aquella que no tan sols sent i percep les vibracions dels sons que emet l’emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que, per tant, l’entén. Significa realitzar una escolta en què la persona que rep el missatge interpreta i s’interessa pel que intenten comunicar-li. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feedback sobre el missatge de l’altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i allotjar el missatge sense condicions. Participació: tot i que genèricament participar significa prendre part en les coses, volem acotar el concepte centrant-nos en aquells processos, accions i actituds que generen capacitat de decisió i intervenció de les persones en tot allò que les afecta. Entenem la participació com la capacitat de decidir sobre tot allò que afecta di-

22. Termcat. 23. DIEC. 24. A. PRIETO, i altres (2010), Cos de Psicòlegs: temari específic, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Adams.

172

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 173

Glossari

rectament o indirectament la nostra vida; sobre tot allò que condiciona el nostre entorn, les nostres relacions i les nostres possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu. Xarxes locals i supralocals: l’acció educativa de l’entitat o centre educatiu està emmarcada en una realitat social i territorial concreta. És important que en la nostra acció col·laborem i participem d’una manera més o menys directa amb tots aquells actors que intervenen en el nostre territori i/o sector. Així, establint aliances entre agents, es multiplicarà la nostra acció i aconseguirem uns millors resultats.

173

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Pรกgina 174

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Pรกgina 175

BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Pรกgina 176

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 177

BIBLIOGRAFIA Participació, ciutadania i educació ANDUIZA, E. (coord.) (2009): Internet, participació, mobilització: la implicació política de la ciutadania en un nou entorn comunicatiu. Col·lecció Participació Ciutadana, 6. Barcelona. Generalitat de Catalunya. ASOCIACIÓN PRO DERECHOS HUMANOS (2000): Educar para la paz. Una propuesta posible. Edupaz 1. Madrid. Libros de la Catarata. BENEDICTO J.; MORÁN, M.L. (2003): Aprendiendo a ser ciudadanos. Madrid. INJUVE. GALCERAN, M.M. (coord.) (2004): Aprendre a participar. Barcelona. Fundació Jaume Bofill. GONZÁLEZ, I. (coord.) (2007): Participació, política i joves. Una aproximació a les pràctiques polítiques, participació social i l’afecció política de la joventut catalana. Col·lecció Estudis, núm. 22. Barcelona. Secretaria General de Joventut. Generalitat de Catalunya. PUIG, J.M., i altres (2006): Aprenentatge servei. Educació per a la ciutadania. Barcelona. Octaedro / Fundació Jaume Bofill. SELLARÈS, A. (2003): La Participació jove. Barcelona. Secretaria General de Joventut. (Col·lecció Sinergia, núm. 6) SOLER, R. (2013): Democràcia, participació i joventut. Una anàlisi de l’Enquesta de participació del 2011. Barcelona. Direccció General de Joventut. (Col·lecció Estudis, núm. 33)

177

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 178

Passem a l’acció!

Metodologies i tècniques participatives AGÈNCIA CATALANA DE LA JOVENTUT (2011): Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut. Barcelona. Generalitat de Catalunya. CASCÓN, P.; BERISTAIN, C. (2004): La alternativa del juego (1). Juegos y dinámicas de educación para la paz. Edupaz 3. Madrid. Libros de la Catarata. MARTÍ, J. (2006): Tècniques participatives per al debat grupal. Col·lecció Papers de Participació Ciutadana, núm. 17. Barcelona. Diputació de Barcelona. VARGAS, L., i altres (2007): Técnicas participativas para la educación popular. Madrid. Ed. Popular. VILLASANTE, T., i altres (2001): Prácticas locales de creatividad social. Construyendo ciudadanía/2. Barcelona. El Viejo Topo.

178

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 179

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA WEB Recursos per treballar habilitats personals, dinàmiques de grup i projectes Centre Promotor d’Aprenentatge Servei: www.aprenentatgeservei.cat Edualter: www.edualter.org/index.ca.htm Escola de Cultura de Pau (UAB): www.escolapau.uab.cat Escoltes Catalans: www.escoltes.org/tambali Fundipau: www.fundipau.org Fundació Jaume Bofill: www.fbofill.cat

Gestió dels residus i consum responsable Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA): www.cepa.pangea.org Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC): www.opcions.org/cric Fundació catalana de prevenció de residus i consum responsable: www.residusiconsum.org Revista Opcions: www.opcions.org

Sobirania alimentària Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC): www.asapcatalunya.wordpress.com No et mengis el món: www.noetmengiselmon.org Via Campesina: www.viacampesina.org/es Xarxa de Consum Solidari: www.xarxaconsum.net/ca

179

TM007_FINAL copia 4_Layout 2 29/10/14 13:01 Página 180

Passem a l’acció!

Taula d’equivalències entre el sistema educatiu reglat i les etapes educatives d’Escoltes Catalans Educació Primària

Cicle inicial: 6-7 anys

1r curs de primària

FOLLETS: 6-8 anys

2n curs de primària Cicle mitjà: 8-9 anys

3r curs de primària 4t curs de primària

Cicle superior: 10-11 anys

LLOPS: 9-11 anys

5è curs de primària 6è curs de primària

Educació Secundària Obligatòria

Primer cicle: 12-13 anys

1r curs d’ESO 2n curs d’ESO

Segon cicle: 14-15 anys

3r curs d’ESO 4t curs d’ESO

Educació Secundària Postobligatòria

RAIERS: 12-14 anys

Batxillerat: 16-17 anys

PIONERS: 15-17 anys

1r curs de batxillerat 2n curs de batxillerat

Cicles formatius de grau mitjà: a partir de 16 anys Educació/ Formació Postobligatòria

1r any de Cicle formatiu de grau superior 1r any Carrera universitària

180

CLAN: 18 anys