Escoltes C a t a l a n s
LA F U L A R A D A
NĂšM.
2
Juny de 2001
-2 ^
V
E E o Ara fa quasi bé un any que des d'Escoltes Catalans ens vam adreçar a tots els pares i mares de l'associació amb la v o l u n t a t de presentar-vos el nostre projecte educatiu. La iniciativa buscava obrir un carni de complicitat entre vosaltres, eis agrupaments i els responsables a s s o c i a t e s amb I'objectiu que pogueu viure plenament el nostre moviment.
3 X
Ara dones, un cop fetes les primeres presentacions, és un bon moment per fer un pas endavant en la nostra relació. És interessant que els pares i mares sigueu conscients del rol educatiu del eau i t i n g u e u una bona sintonia amb els caps, però també és molt important que aporteu el vostre granet de sorra al projecte de l'escoltisme. Les vostres collaboracions en la construcció del projecte son molt valuoses. Com veureu en aquest número de la revista, d'oportunitats perqué els pares i les mares formeu part del projecte escolta no en falten. Podeu participar al grup de mares i pares del eau - o , si no en teniu, crear-loper realitzar les vostres pròpies activitats i excursions. També podeu crear comissions de suport a la tasca de l'agrupament o fer un recolzament al conjunt de l'associació a través de la Fundado Josep Carol. Totes aqüestes possibilitats, així com la vostra participació en actes com la passada Fularada, són una mostra que els pares i mares podeu tenir el protagonisme que us mereixeu a Escoltes Catalans.
E
En aquest número, però, també us volem parlar d'algunes caractéristiques pròpies de la nostra tasca educativa, com ara eis campaments i l'excursionisme. Tots dos són elements essencials de les nostres activitats que permeten l'apropament de l'infant o jove al medi natural mentre es potencien uns valors d'estima i respecte a la natura. A més, ofereixen una convivencia excepcional, a través del treball en grup i l'esforç que implica la superació personal. Tot plegat, un eix dins les activitats del eau que cal potenciar pel g r a u d'enriquiment personal que suposa per als nois i noies.
Q.
E
(O
Estern convençuts que amb la voluntat de conèixer-nos millor, amb actes com La Fularada, serem capaços d'enfortir eis llaços entre els caps i els pares i mares; en definitiva, que tots plegats puguem fer-nos mes nostre el projecte educatiu d'Escoltes Catalans. Marta Rosas i Cortada Presidenta d'Escoltes Catalans ©
d ' E s c o l t e s C a t a l a n s , 2001
Edita:
Escoltes C a t a l a n s M a r e d e D é u d e l Pilar, 18 08003 Barcelona t e l . : 9 3 2 6 8 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org En convent
Generalität i de Catalunya
-Ul>
Ajuntament
de Barcelona
Disseny i impressió:
Dip.
Legal:
Gramagraf, S.C.C.L S a n t A n t o n i , 17 08923 Santa C o l o m a de Gramenet B-37704/2001
Alguna cosa creixia des de feia temps dins d'Escoltes Catalans..., s'anava perfilant mica en mica, es palpava la ¡Musió, les ganes de gresca..., i de cop i volta, el cap de setmana del 6 de maig va esclatarü Era la... FULARADA, la 1 Trotada amb Pares, Mares, Infants, Joves i Caps d'Escoltes Catalans!!! a
Escoltes Catalans ha acabat el seu 25è Aniversari, ¡ la Fularada ha estât l'últim deis actes programats per a aquesta celebrado. Ja fa un temps, vàrem fer un acte a la Generalitat que ens va descobrir com era el Pati dels Tarongers. També ens vam trobar tots a la "Fern Pinya", on tots els infants, joves i caps d'Escoltes Catalans, d'arreu de Catalunya, vam passar plegats un cap de setmana pie d'illusió, molta gresca i emoció. Però ens faltava celebrar aquest gran aniversari amb una part de l'associació que volem que ens conegui encara mes: els pares i les mares. Per això hem celebrai la Fularada, la traca final de l'aniversari, perqué volíem compartir amb tots els pares i mares d'Escoltes Catalans, juntament amb la resta de l'associació, l'alegria de poder complir 25 anys com a entitat. La festa es va celebrar a Rubi, al Vallès Occidental, on l'A.E. GUSPIRA vem convidar a tothom a participar d'aquest gran esdeveniment. Des del Guspira s'ha dinamitzat aquesta gran trobada, aprofitant també per a celebrar el 21 è Aniversari. Us preguntareu corn és que no vam celebrar el 20è en comptes del 21 è? (no és pas per destacar...!). Dones bé, pel 20è aniversari vam programar la MACROFESTA DEL GUSPIRA, però després de 2 intents fa 11 its per culpa de la pluja, vam decidir posposar la nostra celebració un anyet més (any més, any menys,... qué més dona, oi?). I aquí vam arribar, celebrant dos aniversaris alhora: el d'Escoltes Catalans i el de l'A.E. Guspira. Però no us penseu que a l'A.E. Guspira ens ha agafat de nou això de les celebracions; Nooooo! Ja teníem certa experiencia en congressos i assemblées..., i és per això que, com ja vau comprovar els que vàreu venir a
gaudir de l'espectacle, la celebració va ser tôt un éxit. I en qué va consistir aquesta FULARADA? Dones l'esdeveniment va transformar Rubí en una mena d'espai lúdic-formatiu (més lúdic que no pas formatiu, eh?), on des del matí fins a la tarda es van celebrar per tota la ciutat milers d'activitats, des de tallers fins a exposicions i espectacles musicals, on h¡ van poder participar des del follet més menut fins ais més grans. Les activitats proposades anaven a carree deis Agrupaments i deis equips d'Escoltes Catalans, pero les entitats rubinenques també hi van col-laboraran activament per tal de que tots nosaltres les coneguéssim . Pero tot aixo tenia un objectiu fonamental: volíem que tots els pares, mares, avis, avies, tiets, tietes,...de l'Associació poguessin conéixer d'una manera extensa, clara i directa el que és Escoltes Catalans: qué fem, qué volem, qué pensem,.... Si amb tota aixó ha sorgit la idea de formar un grup de pares i mares al vostre cau, no dubteu en fer el pas, perqué al Guspira ja en tenimü! Sí, ens va costar engrescar-los, pero ha valgut la pena (i ara no hi ha qui els aturi!) Están carregats d'idées, d'illusió, de grescaaaaa! Així que des d'aquí, donar les gracies a tots i totes aquelles que heu vingut a descobrir Escoltes i Rubí des de dins, perqué només amb el granet de sorra de tots plegats (pares, mares, caps i pobles) podem fer del nostre projecte educatiu una realitat futura. Gracies a tots. A. E GUSPIRA
T
FI
11 '
.ti
1
El secret de la participado L'estiu passât, en el marc de l'escola d'estiu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Escoltes Catalans va col-laborar en una taula rodona sobre la participado a l'escola democràtica.
nivell local amb els conseils d'agrupaments o més globalment amb la participació en l'Assemblea General 0 en els diversos forums que es existeixen al llarg de tot el curs.
A la xerrada, un professor i la presidenta de la Federado d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes van destacar les principáis eines de participado que tenen els alumnes al llarg de la seva vida escolar corn a delegáis de classe, aixi corn la possibilitat d'involucrar les families en aquest procès a través deis Conseils Escolars.
Però la participació en la presa de décisions no és faciI, ja que darrera hi ha un exercici de responsabilitat i de maduresa que no es pot deixar de tenir en compte. És a dir, en el moment en qué aigu intervé en la presa d'una decisió, ha de ser responsable de tirar endavant aquell acord près i n'ha d'assumir la tasca que li pugui correspondre, i també les conseqüéncies.
Per acabar, va intervenir l'Eduard Vallory, d'Escoltes Catalans, per explicar com s'entén la participado des de l'òptica de l'escoltisme.
En l'àmbit del Conseil d'Agrupament un exemple ciar es dona quan els caps preñen la decisió de participar en la festa major del seu poblé o barri. El fet que s'hagi decidit al Conseil -on tothom hi ha pogut dir la sevaha d'implicar que tots els caps assumeixin la feina a fer 1 que tots collaborin per tirar-la endavant.
Des de l'escoltisme, la vessant d'implicació i participació activa en la societat és fonamental, ja que sensé aquest treball no es podrien aconseguir molts dels objectius que es pretenen amb les accions que duem a terme. Però, quin és el secret per assolir l'objectiu de la motivado dels infants i joves a participar? Aquesta pregunta pot tenir moites respostes, però l'escoltisme fa temps que ha trobat la seva. El secret està en la capacitai de decisió que cada persona que participa té dins el projecte que és realitza. Aixi, en les diferents unitats de l'agrupament és habituai delegar ais nois o noies la capacitai de decidir sobre quines activitats es realitzaran al llarg d'un curs. Gracies a això, els membres de les unitats senten més properes les activitats i hi participen amb més motivado que si aigu les hagués triât en el seu Hoc. El procediment és anàleg en el eau i a tot Escoltes Catalans. A l'associació, els caps participen en les décisions sobre el funcionament de tota l'entitat, ja sigui a
Per altra banda, un cap pot també prendre part en l'Assemblea d'Escoltes Catalans on la participació pren altres dimensions. En aquest espai, on assisteixen més de mig miler de joves, es decideix cap on ha d'avançar l'associació, però se segueixen els mateixos paramètres de participació responsable, de respecte a les opinions dels altres, de crítica constructiva i d'implicació que en les décisions preses ais conseils. Aquesta capacitai que oferim ais infants i joves de decidir és un dels secrets per aconseguir la motivado necessària per tirar endavant els diferents projectes proposais, ja sigui a nivell d'unitat, d'agrupament o d'associació. I és que la clau de l'escoltisme no és altre que la meravellosa sensació de fer-te teu projecte de canviar el món. Josep M. Rodés i Cama Cap Pedagogie
LES ARRELS
D'UNS CAMPAMENTS
"Quan arribarem?..." diu un Llop impacient quan fa cinc minuts que hem pujat al tren per anar a descobrir aquell altre mon, l'aventura dels Campaments. "Cinc minuts..." diu el cap després d'haver sentit trenta très vegades aquesta pregunta... Ja hem arribat al Hoc on conviurem, i viurem, les noves experiències del "viatg e " que tôt just hem iniciat. Quatre cases mal contades i uns prats plens de vaques, tôt aixo immers en un mon de cims i muntanyes, algunes florides, altres nevades. Un cop aixecat el campament la primera sorpresa és latent, un missatge han trobat que cap a un trésor els ha enviât. El camf ha començat i un munt d'impediments han de superar per tal d'arribar al Hoc indicat pel missatget trobat. Han d'anar en compte de no caure en els paranys que la natura posa quan no se la sap cuidar, per tant hauran de respectar-la tôt sabent que ella ens pot guiar. En el missatge una série d'activitats se'ls han proposât, per tal que puguin cercar el trésor amagat. Per començar ben vestits hauran d'anar per a no aixecar sospites entre la gent del seu voltant, tôt recordant que ells no son d'allà, i aixi facilitar la seva participaciô en l'ambientaciô. El temps passa depressa i les panxes hem d'omplir per agafar forces i seguir, perô no es pot començar si la taula no s'ha parât i tothom les mans no s'ha rentat. Ja hi som tots?... s i ! ! ! ! ! . . . " | Nyam, nyam, bon profit... $". Els estels han sortit i la nit ha arribat. El cansament és présent, pel seu constant moviment. Tôt i aixi un joc de nit, vetlla o qualsevol histôria contada volen abans de l'entrada en un mon diferent, el dels somnîs. Per somniar a la tenda han d'entrar, nens i nenes esverats o mig adormits hauran de descansar per tal de poder afrontar la sortida de l'endemà, on trobaran el trésor buscat i desitjat amb "esforç i amistat". Tôt caminant el trésor hem trobat en el Hoc indicat, una sorpresa s'han endut quan unes Havors del cofre han aparegut per fer créixer tots junts amb illusiô el bosc cremat del poble del costat. Tôt ha anat molt bé i els caps estan contents de com s'han viscut els campaments, la feina no acaba aqui perquè s'ha de seguir, un nou curs s'ha de preparar i uns nous objectius s'han de treballar. " | É s l'hora dels adéus... $ " a la vila ja hem tornat, uns campaments ja han passât i ens hem acomiadat. L'enyorament és présent des del primer moment en que et sépares dels teus companys i dels infants, als que trobaràs a faltar fins a l'hora de tornar a començar.
Conseil de l'A.E. Jaume Vicens Vives
L'any passât l'Ajuntament de Barcelona va publicar el Ilibre "Barcelona d'excursió" que fa un repàs historie de l'excursionisme i l'escoltisme al nostre país. El Ilibre clou amb una proposta de futur escrita per Jordi Quera amb el títol "L'excursionisme i
l'escoltisme cap el segle XXI". D'aquest escrit s'ha extret la part que toca mes directament l'excursionisme i on es proposen algunes solucions a problèmes plantejats sovint en aqüestes pagines i en l'àmbit associatiu excursionista.
L'excursionisme (i l'escoltisme) cap el segle XXI L'excursionisme estructurat ja ha célébrât mes de cent-vint-i-cinc anys i ara s'enfronta a una re-definició, amb el débat obert de les noves formes i a la recerca del com entrar amb força en un futur pie d'oportunitats, tot tenint en compte que l'oci és ja un important actiu de la nostra societat i que el desenvolupament deis espais urbans fa créixer la nécessitât de consumir la natura en el temps lliure. L'excursionisme ha estât un instrument de la cultura en la nostra historia recent i també, en el seu propi marc cultural, ha fonamentat el seu desenvolupament a partir d'una important producció escrita que el desmarca -en aquest sentit- per sobre d'altres esports, havent possibilitat aportacions a d'altres disciplines -científiques i docents- les quals l'han reconegut com un fet social unie, que s'ha construit la seva cultura propia. En un document personal per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona amb la tasca de dibuixar el futur de l'excursionisme (publicat en el Ilibre "Barcelona d'excursió"), vaig estudiar quines son les tres principáis vies de combat per a garantir un excursionisme fort i arrelat a la realitat d'aquest nou segle. Quan parlem deis problèmes de l'excursionisme associât i collectiu, sovint els centrem en termes de competitivitat, manca de formació, mal traspàs deis relleus per falta de jovent que creixi en la propia entitat... Per buscar possibles solucions podem agrupar-ho en tres grans blocs: la competitivitat, la formació i la cultura. 1. La Competitivitat De la mateixa manera que les entitats amb mes recursos -de major nombre de socis, économies, estructuráis...-ja están oferint alternatives de qualitat a la industria de l'oci muntanyenc i han minimitzat l'impacte de l'intrusisme en algunes activitats -organització d'expedicions i de "treckings", esquí d'esbarjo, descobertes...- i a mes teñen millor infrastructura i equipaments per oferir -xarxa de refugis, locáis, grups de jovent, tramitació de permisos i d'assegurances, publicacions, biblioteques... -hauria d'utilitzar-se la via de la FEEC per a les entitats petites o amb menys recursos, amb la finalitat de vehicular les seves ofertes, i també, entre d'altres, el de seguiment i de la millora en les activitats quant a formació técnica mitjançant l'ECAM, amb mes cursos -i programació d'activitats- oberts a les exigéncies de competitivitat que marca l'entorn. Aquesta es la via, i si bé ja es fa -amb dificultats-
amb la xarxa de refugis i d'equipaments, s'hauria de potenciar molt més amb una major participado i inversió per part de les entitats, aixi com la total implicació de les institucions per dotar la FEEC deis millors recursos i poder ser competitius (amb bones publicacions, servéis de gestió global, agencia de viatges, direcció de l'escola...) 2. La Formació, com a garantía de continuítat Per assegurar els relleus i el logie traspàs de les responsabilitats en les entitats, calen efectius. Aquest projecte a llarg termini exigeix una sólida solució i defensem la opció de l'escoltisme excursionista. Aquesta solució, ha estat prou ben definida anteriorment en altres publicacions i xerrades, i es reforja i s'explica clarament al llibre "Excursionisme i Escoltisme" de la Col-leccio Cavali Bernat -publicat el 1994- i del qual soc coautor amb l'Eduard Vallory. Per resumir-la molt breument, es tracta de seguir la tra^a iniciada per l'A.E.Pere Rosselló amb el Club Excursionista de Gracia (partint d'un redregament historie imperdonable), que han assumit amb naturalitat un funcionament conjunt en el qual l'agrupament escolta es forma en la muntanya mitjangant les seccions de l'entitat - l a qual el recolza- i l'entitat es nodreix de les bases sorgides de l'agrupament, algunes de les quals ja han ocupat llocs de responsabilitat en el Club. Altres entitats i agrupaments també funcionen en aquesta línia i están demostrant que la simbiosi és beneficiosa per a tots. Aquesta proposta d'ampliar el mare de collaboració entre Pexcursionisme ¡ el lleure infantil i juvenil (per a no tancar cap porta), hauria de comentar des de les institucions (d'entrada, entre esport i joventut, i fins i tot potser se n'adonen que aquesta entesa també és valida per altres esports i per a totes les ofertes de lleure), amb l'aplicació immediata de collaboració des del nivell federatiu. 3. La Cultura Excursionista L'element que desmarca l'excursionisme de qualsevol esport, és el component cultural que l'ha acompanyat sempre. Pompeu Fabra defineíx l'accepció de cultura com el conjunt de coneixences literaríes i científiques que hom posseeix. El 1931, F. Pujol i Algueró va publicar: "L'excursionista llegeix. No cal dubtar-ne". El 1992, després d'escalar el seu cinque cim de més de vuit-mil metres, Caries Valles va escriure en el seu pròleg de "La realitat d'un somni":
"Em vaig iniciar en l'aventura de l'alpinisme inspirât en la lectura dels llibres clàssics de muntanya." Hi ha qui diu que la cultura és lectura, però sensé anar tan lluny podem afirmar que la lectura és cultura. Que hauria estât l'excursionisme sensé els llibres, sensé els butlletins de les entitats, sensé les revistes? La cultura excursionista s'ha véhiculât principalment per mitjà dels escrits. Els itineraris, les vies, les rutes i les topografies s'han publicat per a la difusió d'un millor coneixement del terreny. L'esperit alpinistic ha arrelat gracies a les grans narracions de les conquestes classiques i també amb creacions literàries que han omplert els cors de grans escaladors i muntanyencs i que els han acompanyat en l'assoliment de molts cims, de grans escalades, de descobriments subterranis, de les millors gestes excursionistes. I si tot això ho projectem endavant i no defugim la realitat d'una evolució en els mitjans, hem d'aprofitar les noves eines. Hem de seguir publicant en paper i també omplint pagines a Internet. Els entorns virtuals no son un objecte de substitució, son un mitjà, com ho és l'escalada per assolir un dm i ara possibilità altres esports d'equilibri o competitius i només fa cinquanta anys era criticada per sectors de l'excursionisme i, fa menys temps encara, es debatia sobre la dicotomia entre l'escalada com a medi o com a objectiu La resposta crée que la trobem en l'esperit, perquè si la tècnica ha evolucionat -i ho seguirà fent- l'esperit ha crescut amb ella, i per això avui es segueixen escrivint historiés apassionades amb la pràctica de l'excursionisme a la muntanya. I l'esperit ha de seguir creixent... les ressenyes multimédia seran molt utils per ampliar els coneixements
de tots els practicants excursionistes, però seguirà essent necessària la crida de l'activitat per a viure-la... la muntanya no es pot viure virtualment, el ser-hi dona sentit a l'activitat excursionista. Cal seguir, doncs, fomentant les publicacions excursionistes en totes les sèves manifestacions i cal fer-ho des de casa (especialment ara que hi ha un gran augment d'oferta d'obra muntanyenca des dels països veïns) i tots hi hem de contribuir... cal seguir llegint i escrivint...i com sempre, cal seguir caminant... mai enrera!
CE Jordî Quera - Febrer 2001
La Fundado Josep Caroli un projecte fet realitat Sembla increíble quantes coses es poden arribar a desenvolupar en tan poc temps. No fa massa mes de mig any que us escrivia en el primer número d'aquesta revista per anunciar-vos, entre d'altres, els canvis i ampliacions en l'estructura organitzativa de l'entitat. I avui, sense gairebé adonar-nos, ens trobem amb les maquines a pie rendiment. Efectivament, l'escola Forca, el servei de formado del moviment escolta laic i cátala, no només organitza el conjunt de necessitats formatives d'Escoltes Catalans -val a dir-ho, amb excellents qualificacions-, sino que, a mes, actualment està duent a terme altres projectes de formado on també hi teñen cabuda estudiants universitari -cursos sobre cooperació internacional, pau i desarmament, educació ambiental, técniques d'animació al carrer, dinàmiques de grups, etc- o professorat d'escoles de primària i secundaria. Tot plegat per tal de projectar arreu la nostra concepció i metodologia educativa. Per altra banda, Esca, el servei dedicat principalment a organitzar activitats educatives per a infants i joves no associats, enceta a hores d'ara una nova campanya d'activitats d'estiu, en la que noies i nois de tot el país poden participar en estades i intercanvis internacionals, rutes, camps d'aventura, activitats especialitzades, camps de treball, colònies, casáis d'estiu,.... I tot això sense oblidar l'elevat nombre d'activitats realitzades durant l'hivern, per a ajuntaments, escoles, centres cívics, etc. De totes elles, en destacaríem molt especialment l'exposició "Nens i Nenes del Món", dissenyada per a qué els grups d'infants coneguin com viuen les nenes i els nens de quatre indrets ben diferenciats del planeta, i, alhora, per a qué es descobreixin elIs mateixos, els seus hàbits, les seves pautes de comportament. La Fundació també gestiona equipaments per a col-lectius educatius infantils i juvenils, d'entre els que destaca, per una banda, la xarxa de terrenys d'acampada, i per l'altra, l'alberg del Mas de la Coixa, a la Ribera d'Ebre, el qual també esdevé un molt interessant allotjament per a famílies o grups d'amics que vulguin passar uns dies a les terres del sud del país. No hem d'oblidar que a la Fundació també hi dediquem esforgos en repensar com millorar la nostra tasca educativa. Per això, estem a punt d'editar, juntament amb EC, el tercer número de la Collecció "Reflexions en veu alta", que en aquest cas parla de la coeducació, ¡ del que la Marta Rosas, presidenta de l'Associació, n'és l'autora. Però a mes, també organitzem xerrades en les que els i les caps, i qualsevol altre associat/da o simpatitzant interessat/da, puguin aprendre i aportar elements sobre temes d'actualitat que directament o indirecta afectin el nostre treball amb infants i joves. En definitiva, molta feina feta... i la que ens queda per fer. I en la qué, a més, comptem amb tots vosaltres per a poder-la dur a terme. Les maneres per poder col-laborar en la Fundació, i per tant en el conjunt del nostre moviment, son múltiples, de manera que us encoratgem a qué contacteu amb nosaltres i us explicarem tot allò que es pot fer per a contribuir en aquest ambiciós projecte educatiu. Un projecte que avui esdevé una sólida realitat. David Pérez i Martín Secretari general de la Fundació Josep Carol
Que l'escoltisme és un moviment de nois i noies ningú no ho posa en dubte. Aleshores, que fem parlant del paper de les mares i els pares?. Per que una sortida de pares i mares?. Per que una revista ?. Des de la pedagogía es veu ciar que en l'educació deis infants i els adolescents hi intervé la familia, Tescola i el temps de Heure; perô que difícil és a la práctica que els uns i els altres, posin en cornu els seus esforços per millorar l'objectiu que tenen en cornu: l'educació integral del noi o de la noia.
El moviment escolta és un moviment de nois i noies i en un Agrupament la plena responsabilitat és dels caps que formen el Conseil. També és cert que els pares i les mares son els responsables mes directes de la formado i de la seguretat deis seus filis i filles. Entre els caps i els pares en déterminais moments hi ha certes reticències en la seva voluntat d'influir en els conceptes i els valors educatius. La frontera entre l'acció dels caps i la intervenció dels pares i de les mares en el moviment
escolta, i mes concretament a
l'Agrupament, ha d'estar molt ben definida, acceptada i respectada per les dues bandes. És fàcil que alguns pares i mares hagin estât també escoltes i amb el seu coneixement del mètode ajudin a situar la collaboració entre caps i pares en la seva justa mida, sensé intromissions impropies o inadequades. Si aixô s'aconsegueix s'haurà aconseguit quelcom molt important tant pels aspectes educatius com pel funcionament collectiu.
Els adults, en la seva condicio de pares o mares, o eis amies i antics d'un agrupament poden participar en eis seus objectius collaborant en la creado d'un entorn favorable per realitzar en millors condicions les sèves activitats i projectes. En l'ordre material eis adults amb el seu coneixement, per la seva practica professional o amb la seva voluntat de participado voluntaria están en una situació óptima per ajudar ais caps en les seves tasques administratives, d'aprovisionament,
financeres o infrastructurals.
En aquesta petita
comunitat educativa hi ha moites formes de participació i comunicado que poden afavorir la fundó educadora de l'escoltisme. L'organitzacíó conjunta
de xerrades, les reunions entre pares o amb eis mateixos caps, permeten mediar en eis conflictes que sorgeixen en qualsevol grup i a treure'n experiències positives.
La formació personal del noi i de la noia amb la seva participació activa no sera efectiva si aquests no veuen en eis adults, siguin caps o pares, la voluntat de treballar conjuntament amb un mateix objectiu. Si volem educar la dimensió social de la persona hem de demostrar la nostra capacitat per afrontar conjuntament eis problèmes que ens afecten a la nostra comunitat. Sembla impropi d'una societat de la comunicació com la que vivim que vulguem transmetre valors de Solidarität, de justicia i de llibertat treballant aì'lladament, tancats solament en la perspectiva de la nostra responsabilitat. I això passa sovint.
Perquè l'accio dels pares i de les mares sigui util i eficaç cal una programació anual volguda i consensuada amb eis caps i establint eis moments d'intervenció, les formes de participació i les estratègies mes adients. Aixi ho hem entés a TA. E. Joan Maragall, on des de fa anys la Comissió de Pares es reuneix periòdicament, amb mes o menys intensitat i amb mes o menys encert seguim l'evolució de l'agrupament al llarg del curs. L'organització d'alguns actes a l'entorn del Nadal, de Sant Jordi o de sortides durant el curs ens ajuden a conèixer-nos, a debatre moites questions i a practicar, junt amb eis nostres fills i eis caps, eis valors que l'escoltisme vol transmetre.
Us oferim la nostra experiència i volem animar-vos a cercar en eis vostres agrupaments la complicitat entre eis caps i eis pares i mares, condicio indispensable per potenciar la nostra voluntat d'educar als nois i noies en un entorn participatiu on tots tenim la nostra responsabilitat i on tots tenim el compromis de treballar-hi per una societat mes justa, mes democràtica i mes lliure.
Josep M. Villena i Segura
CONEIXES
See*
la WEB de la
tt
Secretaria General de J o v e n t t f SAPS on adrecar-te per buscar fema?
„
QUIN
* J B B H M M
punt dinformacio tens mes a prop?
VOLS compartir pis amb altres Companys?
TINTERESSA
^,«i*#»*
t
9
•**
treballar a I'estranger?
CONNECTA-T'HI
http://www.gencat.esMJ Correu electronic
sgjoventut@presidenul
Generalität d e C a t a l u n y a D e p a r t a m e n t d e la P r e s i d e n c i a Secretaria General de Joventut
~"
|uv«n
1 , < w C , W l U n y
*