Escoltes Catalans núm. 17

ge: Reportat ltes Catal ans o c s ’E d ri a s 40è aniver : ALBA CUEVAS A t s i v e r s, és un tema te to i Ent ts to a ta c fe mb ”El r acisme ennssa, de democr àcia i de justícia ats de dre ts humaens afecti directament o no, to l a q u a l co s a , ” ens l a juguem OPINIÓ: E PER A TOTHOM” “UN ESCOLTISM

NÚM. 17 | HIVERN 2015-16

2

SUMARI

3. Editorial

12

4

8

10

Reportatge 40è aniversari

REPÀS DEL CURS 2015-2016

COM ÉS L’ESCOLTISME SAHARAUI?

BÒSNIA-CATALUNYA: CAMINANT PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA

14

18

19

ENTREVISTA A L’ALBA CUEVAS

450 raiers i raieres CELEBREN la TREC

L’ESCOLTISME ESTÀ LLIURE DE SEXISME?

20

22

23

24

opinió: raül adroher

UN escoltisme per a tothom

12. posicionaments LA FUNDACIÓ iENaniversaris aes XIFRES

13. entrevista: ENTREVISTA alba cuevasBEL A LA SÍLVIA

Núm. 17 Hivern 2015-2016 EDUCANT CIUTADANES I CIUTADANS COMPROMESOS, CONSCIENTS, CRÍTICS I RESPONSABLES

Consell de redacció: Aina Tella, Alba Martin, David Pérez i Xènia Solé.

Han coŀlaborat en el número 17: Equip de suport de necessitats educatives específiques, Equip de Gènere, Equip de cooperació amb el Sàhara, Ari Mendieta, Berta de la Flor, Eli Aiello, Jordi Borràs, Raül Adroher, Alba Cuevas, Sílvia Bel, Conxita Golanó.

Disseny i maquetació: Sergi Jiménez | tilagrafics@gmail.com Impressió: Cevagraf SCCL Foto de portada: AE Grimpamons (Vegueria Baix Llobregat- Vallès) de Jordi Borràs.

Dipòsit Legal / ISSN: B-44691-2005 / 1885-4737

3

L EDITORIA

PER MOLTS ANYS, ESCOLTES CATALANS! “40 anys passen de pressa”, diu la cançó amb què commemorem l’aniversari d’EC. I la veritat, no sabríem dir si van molt ràpid o avancen lentament. Però el que sí que podem assegurar és l’enorme significació que ha suposat, per a milers d’infants i joves, la seva vinculació a Escoltes Catalans.

Una Associació que neix, tal i com explica Raül Adroher en aquestes pàgines, amb la voluntat d’esdevenir una organització prou potent, estructurada i reconeguda per a poder servir de referent, de paradigma segons les seves paraules, per als i les joves del nostre país.

Edita:

Ens hem de sentir ben satisfets i orgullosos del balanç d’aquests 40 anys. Massa gran la seva transcendència per encabir-ho en unes poques ratlles. Quedem-nos, doncs, amb l’enorme contribució educativa i social que han suposat.

Ja han passat 40 anys, i l’escoltisme continua sent, avui, tan vigent i necessari com ho va ser als anys 70’s o 80’s del segle passat.

Això sí, els nous temps ens han portat canvis profunds en la nostra societat. També al nostre país, amb nous escenaris que busquen esclarir el rumb coŀlectiu que hem de prendre i en el qual, des de l’escoltisme, volem aportar-hi tota l’energia per construir una educació millor que, alhora, ens permeti assolir una societat més justa.

Nous temps, nous escenaris, noves maneres de fer, ... també en l’escoltisme ens trobem abocats a repensar-nos i així poder oferir una millor proposta educativa. I per això, per donar-hi resposta, ens trobem immersos en el procés d’unitat de l’escoltisme català, que farcirà els propers anys de reflexió, debat i discurs al projecte associatiu que en resulti.

Vénen, doncs, uns anys molt estimulants.

Membre de Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

c/Mare de Déu del Pilar, 18 · T. 932689111 www.josepcarol.cat comunicacio@josepcarol.cat

Aprofitem-los, espremem-los, i assentem les bases per als propers 40 o 100 anys d’escoltisme!

Elena González i Vidal Presidenta d’Escoltes Catalans

Amb el suport de:

Subscripció anual: 6 euros o adhesió a Amescoltes En conveni amb:

c/Mare de Déu del Pilar, 18 · T. 932689110 www.escoltes.org comunicacio@escoltes.org

Nous temps, nous escenaris, noves maneres de fer, ...també en l’escoltisme ens trobem abocats a repensarnos i així poder oferir una millor proposta educativa.

4

REPORTATGE

40è ANIVERSARI D’ESCOLTES CATALANS El passat 14 de desembre Escoltes Catalans va fer 40 anys. El món ha canviat en tot aquest temps, l’Associació també, però podem dir que seguim treballant per deixar un món millor de com l’hem trobat i que les generacions passen, però els valors perduren.

5

Durant el curs 2013-14 es va consultar els Agrupaments sobre com volíem celebrar el 40è aniversari i es va concloure que es volia fer de manera conjunta, participativa i amb alguna acció reivindicativa.

Així és com va néixer el #6JdeJuny, un acte en el que EC es va implicar amb el país a través de la senyalització de camins al matí i amb una trobada per recordar el passat i encarar el futur de l’Associació a la tarda. fent el camí Així que després de rebre formacions específiques per part de l’Associació El Camí, els membres d’Escoltes Catalans van apadrinar i senyalitzar un tram de gairebé 150 quilòmetres a diferents vegueries. El Camí és una ruta de senderisme cultural d’uns 4.750 Km senyalitzada de forma participativa, per fer a peu i que recorre els Països Catalans prenent una forma de 8, i d’aquí és on sorgeix el símbol del Camí.

El projecte es va iniciar l’any 2003 amb la voluntat de vertebrar les terres de parla catalana des de la vivència i la coneixença, ajudant a conèixer millor aquesta terra, tot descobrint i revitalitzant la nostra dimensió coŀlectiva.

El matí del dia 6 de Juny els agrupaments van senyalitzar diferents trams d’aquesta ruta, dividits en 23 municipis pertanyents a 8 comarques. #6JdeJuny a Vilanova i la Geltrú Desprès de la senyalització d’El Camí tots els membres dels agrupaments, equips associatius i ex membres de l’Associació ens vam trobar al Parc de la Quadra d’Enveja, de Vilanova i la Geltrú, on va tenir lloc la part més festiva de la celebració. Tot va començar amb la inauguració de l’acte per part d’un grup d’animació que emplaçava pares, mares, nens, nenes, caps, antics, antigues, amics i amigues a celebrar aquests 40 anys d’Escoltes Catalans.

A continuació, els follets i els llops per una banda, i els raiers i pioners per l’altra, van fer activitats per a conèixer més la història de l’escoltisme.

Per als claners i claneres, pares i mares i antics i amics, hi havia 7 conferències participatives: Educació contra la xenofòbia, conduïda per Mawa N’diaye, mediador senegalès; Reptes de l’escoltisme català, per Marina Gay i Víctor Muntés, expresidents d’Escoltes Catalans; Tots eduquem!, per Miquel Essomba, doctor

“El Camí és una ruta de senderisme cultural d’uns 4.750 Km senyalitzada de forma participativa, per fer a peu i que recorre els països catalans”

6 en pedagogia; Educar vol dir prendre partit, per David Brunet, expert en participació; Lideratge col·laboratiu com a motor de canvi, per Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya; Dissentir, Resistir, Incidir, per Gabriela Serra, activista amb més de 25 anys de militància; i per últim, Medi natural: espai d’aprenentatge i creixement, per Mariona Bertran, membre de l’equip de muntanya d’EC. La celebració del 40è aniversari es va donar per finalitzada amb la cloenda en la que antics caps, com la Neus Julià, el Joaquim Villanueva, l’ Helena Beltran, el Raül Adroher, l’Eva Andreu, l’Oriol Sala, la Marta Alfonsea... van bufar les espelmes simbòlicament.

Finalment, tota l’Associació va ballar la cançó del 40è aniversari i es va entregar el premi a l’AE els Xareŀlos (Vegueria Camp de TarragonaPenedès) per haver gravat el vídeo de la cançó del 40è que més “m’agrada” va rebre.

La celebració organitzada des de la FEJC El 28 de maig es va celebrar un altre acte de commemoració dels 40 anys de l’Associació,

organitzat per la Fundació Escolta Josep Carol.

L’acte, conduït per Elisabet Carnicé, va tenir lloc al teatre del Centre Cívic de Can Felipa i va comptar amb les intervencions de Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón Catalunya, Miquel Essomba, doctor en pedagogia, Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya i Elena González, presidenta d’Escoltes Catalans, que van aportar reflexions sobre el paper de l’escoltisme en l’educació d’infants i joves, i sobre el pes que té, ha tingut i tindrà en la nostra societat.

L’actriu Sílvia Bel va aportar el punt emotiu de l’acte quan va llegir la carta que un pare havia escrit per a la seva filla just abans de marxar per primera vegada de campaments.

A banda de les reflexions, també hi va haver lloc per l’art; des de la pintura, de la mà dels iŀlustradors Àngel Sauret i Rebeca Luciani, fins al clown Katraska i la música de Joan Casares trio, amb la cançó del 40è aniversari, interpretada per l’Anna Puig, Veguera del Barcelonès.

També hi va haver lloc per les primícies, com la inauguració de la campanya de micromecenatge per a elaborar un

documental que neix en el marc del 40è aniversari d’Escoltes Catalans.

“L’actriu SÍlvia Bel va aportar el punt emotiu de l’acte quan va llegir la carta que un pare havia escrit per a la seva filla just abans de marxar per primera vegada de campaments.”

8

REPÀS DEL CURS 2014-15 Nova maleta pedagògica disponible per treballar la participació!

Ja està disponible a la seu la nova maleta del Tambali ”Passem a l’acció!”, amb els materials necessaris per dur a terme les activitats proposades en el llibre. Aquest volum de la

col·lecció és un recull d’eines i recursos per treballar de manera transversal actituds, habilitats i competències que facilitin i impulsin l’aprenentatge i la vivència de la participació.

Entenem que l’educació per a la participació ens ha d’ajudar en l’aprofundiment de la democràcia i, per tant, en la construcció d’una ciutadania crítica i responsable. Demaneu-la en préstec i treballeu la participació al cau, a l’esplai o a l’escola!

Aconseguit l’objectiu de la campanya de micromecenatge A VERKAMI Des d’Escoltes Catalans estem preparant un curt documental en el marc del 40è aniversari, que pretén ser una eina de difusió de l’escoltisme, dels seus valors, i de la contribució educativa amb voluntat transformadora.

Per tal d’aconseguir-ho vam encetar una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami i gràcies a vosaltres vam arribar a l’objectiu!

Moltíssimes gràcies!

Posicionament de l’escoltisme i el guiatge català en solidaritat amb les persones refugiades El continent europeu ha estat testimoni d’una de les conseqüències més directes de la guerra a Síria; el desplaçament d’uns 4

milions de persones a la recerca d’un territori on sentir-se més segurs. El camí de l’exili que han emprès totes aquestes persones, ja prou dolorós, encara es veu més penalitzat per la inexistència de vies formals per realitzar-lo, havent de recórrer a situacions d’extrema vulnerabilitat.

Els escoltes i guies, persones compromeses amb l’entorn i amb vincles a tots els territoris del món, estem vivint aquesta situació

amb profunda tristesa, ràbia i impotència.

Però no volem (ni podem) quedar-nos en aquest estat de paràlisi.

Per aquest fet, a més de sumar-nos a les diverses campanyes engegades i demanar mesures polítiques per fer front a aquesta situació, també iniciarem un procés de mobilització intern per tal de fer tasques de suport en l’acollida de les persones refugiades (amb especial èmfasi als infants i joves).

9

Més de 400 caps es van trobar a la 10a Trofo celebrada a Alcarràs El cap de setmana 7 i 8 de març més de 400 caps dels 42 agrupaments escoltes membres de l’Associació, es van reunir a Alcarràs (Lleida), per celebrar un dels esdeveniments més importants del curs: la Trobada de Formació (TROFO) acollida per l’AE Lo Mòtit.

Ens adherim al manifest “Per la fi del Genocidi Migratori a la Mediterrània”

Què mengem als campaments?

Arran de la proposta aprovada a l’Assemblea 2014 sobre Sobirania alimentària, emplacem els agrupaments a repensar què mengem durant els campaments.

Al web www.quemengem.escoltes.org hi trobareu l’accés a la llista de compra conjunta, informació sobre com trobar productors locals prop dels vostres terrenys d’acampada i alguna sorpresa més!

La FCEG celebra una llei més associativa I menys burocràtica El passat 23 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei de Voluntariat i Foment de l’Associacionisme. Del redactat final, en destaquem que minimitza les obligacions i la regulació de la dinàmica associativa, preveu

Ens adherim a l’Aixada Antiracista Escoltes Catalans, compromesos amb la igualtat de drets per a totes les persones (independentment del seu país d’origen, de la seva ètnia, cultura o creences), ens hem adherit a l’Aixada Antiracista. La iniciativa neix arran del sorgiment de discursos cada cop més racistes, populistes i demagògics que

La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge s’adhereix al manifest “Per la fi del genocidi migratori a la Mediterrània” i demana que es prenguin en consideració les demandes que s’hi inclouen, totes elles relacionades amb els drets humans.

Aquest manifest ha estat promogut des de la campanya “Tanquem els CIE“, a la qual ja vam donar suport a l’octubre del 2014 i en la que es denunciava els centres d’internament d’estrangers.

que l’Administració no aculli voluntariat, reforma els espais de participació de l’associacionisme i voluntariat i estableix mesures de foment per a l’associacionisme (que s’hauran de concretar en una Llei de foment i suport a l’associacionisme abans de 18 mesos). Des de l’escoltisme i el guiatge celebrem la proposta aprovada amb un ampli consens dels agents implicats, gràcies al treball fet per part de les entitats.

en els darrers anys de crisi econòmica, política i social han responsabilitzat les persones nouvingudes d’aquesta situació. La por i el desconeixement poden portar a la xenofòbia, per això l’Aixada treballa per una societat justa i plural, reivindicant la diversitat com a valor positiu que ens enriqueix a tots. El passat dimecres 6 de maig la seu d’Escoltes Catalans va ser alliberada de racisme.

L’acte simbòlic va constar de la lectura d’un

manifest i la coŀlocació de la placa al local de l’Associació on es llegeix “Aquest espai ha estat alliberat de racisme”, explicitant i reafirmant el compromís d’Escoltes Catalans i els seus membres amb la lluita contra el racisme i la xenofòbia. Aquest va ser el tret de sortida per a què els agrupaments escoltes alliberin el seu local, i contribuir així a omplir les diferents poblacions d’espais lliures de discriminació.

10

REPORTATGE

Com és l’escoltisme saharaui?

Els escoltes saharauis (...) no pertanyen a cap associació a nivell mundial, ja que al no ser reconeguts com a país no tenen dret a adscriure’s a les organitzacions mundials majoritàries (WAGGGS i WOSM).

QUÈ HI PASSA AL SÀHARA? El Sàhara Occidental és l’escenari d’un conflicte molt dilatat en el temps però que, al mateix temps, rep una escassa atenció mediàtica a nivell internacional.

El conflicte actual del Sàhara Occidental es remunta al 1975, quan Espanya, que havia colonitzat aquest territori el 1884, va cedir-lo al Marroc i Mauritània, que se’l van repartir.

Aquest repartiment va portar el Polisario (organització política i militar que treballa per l’autodeterminació del Sàhara Occidental) a proclamar la República Àrab Sahariana Democràtica i a combatre, amb el suport d’Algèria, l’ocupació del territori.

El 1979 Mauritània va renunciar a la part del territori fixada en el repartiment, que és ocupada des d’aleshores pel Marroc. D’aquest manera, des del 1975, el territori del Sàhara

Occidental està ocupat pel Marroc i part de la seva població viu exiliada al desert de Tindouf (Algèria).

El Marroc ha incomplert sistemàticament totes les resolucions de l’ONU, especialment la del compliment del dret d’autodeterminació del poble saharaui previst en el Pla de Pau de 1991.

Avui en dia encara no s’ha organitzat el referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental previst per Nacions Unides, per culpa del Marroc, que ocupa iŀlegalment el territori, per la passivitat de la potència colonial (que encara és Espanya) i per la inoperància o la complicitat de la comunitat internacional.

En conseqüència, la població saharaui pateix l’opressió i la vulneració sistemàtica dels drets humans i l’espoli de les riqueses del territori.

COM ÉS L’ESCOLTISME SAHARAUI? El 8 de novembre de 2014 l’Equip del Sàhara d’EC va tornar d’Ausserd, uns dels sis camps de refugiats saharauis en territori algerià. Durant nou dies l’Equip del Sàhara d’Escoltes Catalans va desenvolupar part del projecte formatiu planificat i coordinat amb els Exploradores del Sàhara, companys i companyes saharauis que eduquen en el lleure infants i joves de les diverses wilayes (nom saharaui que significa ciutat).

Amb aquest intercanvi l’equip d’EC pretenia conèixer quin és el paper de l’escoltisme saharaui dins el teixit social del territori, entendre com l’escoltisme treballa la cultura de la pau en un país que viu en conflicte i intercanviar coneixements de manera conjunta sobre mètode, escoltisme internacional i participació. S’ha de tenir en compte que els escoltes saharauis són un moviment jove

11 i relativament poc experimentat i que no pertanyen a cap associació a nivell mundial, ja que al no ser reconeguts com a país no tenen dret a adscriure’s a les organitzacions mundials majoritàries (WAGGGS i WOSM).

Mustafa Jatri, membre de la comandància general a la Organización de Exploradores e Infancia Saharaui resumeix així la concepció de l’escoltisme al Sàhara. “L’escoltisme es defineix des d’un caràcter voluntari, com un agent educatiu i sense afany de lucre. Amb un

i joves, el sentiment coŀlectiu té una gran rellevància en la tasca dels joves.

El Sàhara a Barcelona El passat 9 de juny l’Equip de Cooperació d’Escoltes Catalans va exposar la seva experiència al CJB, a la jornada “Diàlegs per la pau”, juntament amb la Federació d’Associacions Catalanes Solidàries amb el Poble Sahrauí (ACAPS). També, es va comptar amb la presència de dues convidades especials:

EL SÀHARA OCCIDENTAL

Població:

600.000 hab. (2013)

Població desplaçada:

clar objectiu: educar infants i joves a través de l’experiència viscuda en petits grups. Treballar per la formació de ciutadans independents, ciutadans model i útils per a la societat.”

El conflicte actual del Sàhara Occidental es remunta al 1975, quan Espanya, que havia colonitzat aquest territori el 1884, va cedir-lo al Marroc i Mauritània Tenint en compte que, donades les circumstàncies, la participació al Sàhara és un dels eixos principals en l’educació dels infants

l’Aixa, una jove saharaui vinculada a l’AE Grimpamons, i la Rita, mare acollidora que coneix de ben a prop la Causa.

Els membres de l’equip d’EC van parlar de l’aïllament que els Exploradores Saharauis viuen en tant que organització no reconeguda per les associacions d’escoltisme mundial, de l’estructura de la seva entitat, dels espais formatius que van compartir i altres experiències al territori.

Van tenir l’oportunitat de xerrar amb el grup de Cooperació del CJB i amb la Federació d’Associacions Catalanes Solidàries amb el Poble Saharaui i van formar part d’un debat on es va analitzar el context, les polítiques que afecten la vida als campaments etc.

Una jornada interessant i que de ben segur ha servit per aportar un gra més de sorra a aquesta lluita per un Sàhara Lliure!

Número indeterminat de persones desplaçades internes. 90.476 persones refugiades (ACNUR, 2013) Tot i que el Sàhara Occidental no és un Estat reconegut internacionalment, la tensió entre Marroc i Sàhara Occidental es considera com a “internacional” i no com a “interna” perquè es tracta d’un territori pendent de descolonitzar i la seva pertinença a Marroc no és reconeguda pel Dret Internacional ni per cap resolució de Nacions Unides.

«Western Sahara on the globe (Africa centered)» de TUBS Trabajo propio. Este gráfico vectorial fue creado con Adobe Illustrator. Este archivo fue subido con Commonist. Esta imagen vectorial incluye elementos que han sido tomados o adaptados de esta: Africa on the globe (red). svg (por TUBS). Disponible bajo la licencia CC BY-SA 3.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Western_Sahara_ on_the_globe_(Africa_centered).svg#/media/File:Western_Sahara_on_ the_globe_(Africa_centered).svg

12

REPORTATGE

BÒSNIA I HERCEGOVINA

Se celebren 20 anys de la massacre de Srebrenica:

L’11 de juliol de 1995, una columna de milicians de la República Srpska, comandats pel general Mladic, va ocupar Srebrenica, declarat enclavament segur per les Nacions Unides. Van demanar als cascos blaus holandesos que abandonessin el lloc i van obligar les dones i els nens a marxar. Posteriorment, 8.373 homes es van donar per desapareguts.

Sarajevo, un districte més de Barcelona:

Durant la guerra de Bòsnia, Barcelona amb Pasqual Maragall d’alcalde, va iniciar el projecte del Districte 11, amb el qual es considerava Sarajevo com un districte més de la ciutat. Aquest vincle solidari va servir perquè la capital catalana ajudés les víctimes a cobrir les necessitats bàsiques i s’accelerés la reconstrucció de la ciutat.

«Bosnia and hercegovina on the globe (Erope centered)» de TUBS Trabajo propio. Este gráfico vectorial fue creado con Adobe Illustrator. Este archivo fue subido con Commonist. Esta imagen vectorial incluye elementos que han sido tomados o adaptados de esta: Europe on the globe (red).svg (por TUBS). Disponible bajo la licencia CC BY-SA 3.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia. org/wiki/File:Bosnia_and_Herzegovina_on_the_globe_(Europe_centered).svg#/ media/File:Bosnia_and_Herzegovina_on_the_globe_(Europe_centered).svg

BòsniaCatalunya: caminant per la memòria històrica

13

Aquest projecte va ser iniciat per l’equip de cooperació de MEG i posteriorment s’ha obert a les 3 associacions de la FCEG

EL CONFLICTE En el marc del procés de descomposició de la Federació de Iugoslàvia i desprès de la Guerra Freda, l’exrepública iugoslava Bòsnia i Hercegovina, habitada per bosnians, serbis i croats, amb religions tradicionals diferents; es va veure afectada entre 1992 i 1995, per una guerra en la qual l’elit política sèrbia del país, amb el suport de Sèrbia va mobilitzar la població entorn de la qüestió ètnica. La guerra va esclatar desprès del referèndum d’independència de Bòsnia, que va ser boicotejat pels serbis. Durant aquesta guerra es van viure episodis molt crus com el setge de Sarajevo, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna i la massacre de Srebrenica en la que van morir més de 8000 musulmans bosnians, és l’assassinat massiu més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Els acords de pau de Dayton van donar pas a un Estat fràgil, dividit en

dues entitats: la república Sèrbia de majoria sèrbia i la Federació de Bòsnia i Hercegovina, amb població bosniana i croata. Les tensions polítiques entre les elits nacionalistes de les tres comunitats i la presència internacional que supervisa la implementació dels acords, així com el llegat de l’impacte del conflicte en la població i el país, són eixos encara actius de conflicte.

Bòsnia-Catalunya consisteix en un intercanvi entre joves catalans, bosnians i montenegrins El projecte “Bòsnia-Catalunya: caminant per la memòria històrica” consisteix en un intercanvi entre joves catalans, bosnians i montenegrins de 17 a 19 anys durant el 2014 i el 2015. L’estiu passat 4 unitats de truc / rovers / clan de Catalunya (AE Can Baró, AEiG Flor de Neu, AEiG Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà i AEiG Lo Manaix) van viatjar a Bòsnia durant

13 dies on van conviure amb dues unitats de truc de Bòsnia (S.G Zenica i S.G Trebinje).

El projecte ha continuat aquest estiu amb l’estada d’escoltes bosnians i montenegrins a Catalunya. Durant aquest intercanvi, els joves han compartit la història dels seus països, posant èmfasi en els darrers conflictes armats que ha viscut cada territori. Això els ha permès reflexionar sobre l’impacte que encara té el passat en el present i reflexionar sobre quin paper ha de tenir la memòria històrica en la construcció de la societat del present i del futur. Per altra banda, els conflictes – de baixa o alta intensitat – són episodis que sovint creen divisions i polaritzacions en les societats. Aquest fet ha portat els joves a reflexionar sobre quines barreres existeixen en cada un dels seus països i a compartir què estan fent en el seu entorn proper per aconseguir una societat més cohesionada i intercultural.

14

ENTREVISTA

ALBA CUEVAS Aina Tella: Què és el racisme?

Aina: Quina és la missió de SOS Racisme?

Alba Cuevas:

Alba:

El racisme és la discriminació per raó d’origen, de color de pell, de cultura o religió; entenem el racisme com un sistema de dominació i per això és tan difícil de combatre, el racisme perviu en realitats molt diferents perquè parteix de la dominació. La persona que és racista no veu l’altre com un igual; se sent superior a ell. Si jo no et reconec a tu com a igual no tinc cap motiu per no discriminar-te, per no fer-te mal, per no agredir-te, per no insultar-te. Per altra banda, hi ha un tipus de racisme que té lloc a les estructures de poder, se’n diu racisme institucional, i es fa des de les administracions sigui a través d’una llei, o a través de discursos concrets per part dels partits polítics. Un exemple molt representatiu d’aquest tipus de racisme són les morts al Mediterrani; son persones que s’estan jugant la vida, que marxen de casa seva buscant un futur millor, fugint i els Estats no fan res o ho fan tard per evitar les morts. De fet, com a societat, ens ha frapat més la mort del pobre nen que no tenia la vacuna de la diftèria que les 900 morts a l’abril a la costa del Mediterrani. El nen d’Olot és proper, és com tu i el consideres un igual.

La missió de SOS Racisme és combatre el racisme i aconseguir que no haguem d’existir com a entitat. Nosaltres ens definim com una entitat de defensa dels drets humans ; entenem el racisme com una vulneració del dret a la igualtat. La nostra feina, per tant, va molt lligada a la igualtat de drets i oportunitats, perquè encara que arribi el moment en que una persona tingui igualtat de drets, perquè tingui els papers en regla; de vegades hi ha una discriminació

I la pregunta és: què és primer, l’ou o la gallina?

Les persones són racistes perquè veuen que les seves institucions fan polítiques racistes com la Llei d’Estrangeria, que des de l’any 1985 diferencia les persones pel seu origen?

O a la inversa, les institucions fan unes lleis perquè hi ha un sentiment de la població que ho demana? Jo penso que a Catalunya, com a totes les societats actualment, el racisme està present a tots els nivells.

anys que fa que existiu, la missió és la mateixa o ha anat canviant?

“La persona que és racista no veu l’altre com un igual; se sent superior a ell”

per fenotip, pel color de pell, la religió o per la cultura. Aleshores la nostra missió és combatre el racisme des de la igualtat de drets, però també des de defensa dels drets humans.

Berta de la Flor: En aquests 25

Alba: Doncs la missió no ha canviat. SOS

Racisme va néixer l’any 1989 i l’any 1992 vam començar atenent les persones que patien racisme des d’una visió molt integral; des de la denúncia jurídica o administrativa i la part d’acompanyament social en el procés, que té molt a veure amb restituir la dignitat, molt

Alba Cuevas és educadora social de formació i directora de SOS Racisme i portaveu de la campanya “Tancarem el CIE”

afectada quan es pateix una discriminació.

Però sí que hi ha hagut canvis. Quan SOS Racisme va començar, el percentatge de població d’origen estranger a Catalunya i Espanya no arribava ni al 2%.Tot i això, era un moment que les agressions amb motivació racista estaven a l’ordre del dia. Per altra banda, en aquell moment el concepte diversitat no es coneixia, mancava el coneixement d’altres cultures; per això SOS Racisme va començar a celebrar les festes de la diversitat. En resum, a banda de combatre el racisme s’intentava promoure la diversitat.

Als 2000 arriben els moviments migratoris, amb la qual cosa, la tasca de SOS Racisme es vincula molt a la realitat migratòria; és a dir, estar alerta de les discriminacions vinculades a la Llei d’Estrangeria.

Ara aquest cicle s’està acabant perquè les corrents migratòries han canviat molt i ara ens trobem amb un racisme que ja no està vinculat a tenir papers o no tenir-ne sinó, una altra vegada té a veure amb el color de pell.

Els fills i filles de les famílies migrants que han nascut aquí són catalans i catalanes però no tenen les mateixes oportunitats. També hi ha un punt que acompanya aquests tres moments, que és entendre que el racisme ens afecta a tots i totes, és un tema de drets humans, de democràcia i de justícia amb la qual cosa, ens afecti directament o no, tots ens la juguem.

Berta:

Quin racisme és més fàcil de combatre, el social o l’institucional?

Alba: Son molt difícils de combatre tots

dos, perquè es retroalimenten l’un a l’altre.

Treballar per combatre el racisme social està

15

“El racisme ens afecta a tots i totes, és un tema de drets humans, de democràcia i de justícia, tots ens la juguem”

16 vinculat a la prevenció i la formació. Una de les nostres reivindicacions històriques és la de fer política antiracista. Parlar d’educació

“El racisme juga també amb la por a l’altre, acabar amb el racisme vol dir modificar sentiments i emocions” intercultural va ser un pas endavant, però cal avançar; cal parlar de racisme a l’escola, a la universitat, a les entitats de lleure...I si no hi ha una complicitat de les administracions això és molt difícil, canviar les institucions, és com tot, si la població vol canvi, hi ha canvi. Tot i això, és un repte complicat; perquè el racisme juga també amb la por a l’altre, acabar amb el racisme vol dir modificar sentiments i emocions. Aquests anys de crisi econòmica, per exemple, a una persona que ho està passant malament, li és molt més fàcil culpar el veí d’origen estranger que no els bancs; i això fa molt difícil combatre el racisme. Quan algú té por a l’altre perquè no el coneix, com se li pot fer passar aquesta por? Amb contacte, però això és molt lent.

Aina: Com podem detectar actituds racis-

tes i com podem treballar-les?

Alba: Detectar aquestes actituds és difícil

i tots som susceptibles de tenir-les; com de vegades podem tenir també actituds sexistes o d’altres tipus, això tampoc ens ha de fer por si les sabem identificar i transformar. El primer pas és tenir les eines per identificar aquests comportaments i no callar. És a dir, possiblement tots ens hem trobat una discriminació directa o un intent de sobreprotecció; que implica no tractar l’altre com un igual; amb un paternalisme malentès, o suposicions com pensar que una dona que porta vel està obligada a portar-lo...Són situacions habituals que no hem de normalitzar, hem de saber que ens hi podem trobar, identificar-les i anar-les corregint. En aquest sentit, l’educació és la clau; cal entendre que aquesta diversitat forma part de nosaltres mateixos. El perill és oblidar el discurs marc que és la igualtat de drets. Crec que ens hem de convertir en agents

antiracistes; els rumors fan molt mal perquè acaben creant un discurs basat en mentides que a mesura que es repeteixen, s’estableixen com si fossin veritat. Hem de ser més actius i estar informats per poder rebatre arguments falsos; com per exemple que les botigues regentades per persones d’origen estranger, no paguen impostos. Un altre exemple és el de la sanitat pública; no es tracta de demostrar que les persones d’origen estranger utilitzen poc el sistema sanitari, per exemple, sinó que es tracta de lluitar perquè tothom tingui accés a la salut pública. En el fons, no passaria res si les persones d’origen estranger anessin més al metge; igual que els majors de 70 anys utilitzen més la sanitat pública que els menors de 30. La clau és que tothom la pugui utilitzar i que lluitem tots junts per una sanitat pública de qualitat. El discurs base és la declaració de drets humans que, a

“Cal mobilitzar la ciutadania des del respecte pels drets humans i per la defensa d’un món millor” més a més ha estat subscrita per tots els estats, tot i que molts no l’apliquen. Crec que cal mobilitzar la ciutadania des del respecte pels drets humans i per la defensa d’un món millor.

Berta: Perquè s’han de tancar els CIE? Alba:

Entenem que els CIE (Centres d’Internament d’Estrangers) s’han de tancar perquè son l’exemple més clar de racisme institucional a les nostres ciutats i atempten contra la dignitat de les persones. L’internament als CIE qüestiona directament l’estat de dret, perquè en els Centres d’Internament es tanca persones que no han comès cap delicte.

A Espanya i a la majoria de països europeus, l’ordenament jurídic diu que no es privarà la llibertat a ningú a no ser que hagi comès un delicte; perquè la llibertat és un dret fonamental. Per aquesta raó, un estat de dret no es pot permetre retenir persones durant 60 dies i privar-les de llibertat. Més enllà d’això, hi ha una vulneració sistemàtica de drets vinculats a la manca d’atenció mèdica, a la privació

de comunicació amb l’exterior... a banda de l’existència d’abusos, maltractament i tortura dins del CIE. Els CIE son només una petita part de tota la maquinària de la política migratòria. Que comença amb els controls per perfil ètnic, tot i que totes les policies diuen que aquest controls no existeixen, les entitats de defensa dels drets humans els veiem i els

“Un estat de dret no es pot permetre retenir persones durant 60 dies i privar-les de llibertat” patim; continua amb la política de fronteres que no permet l’entrada de persones, de les quals més de la meitat fugen de situacions realment complicades i perilloses als seus països. Amb totes aquestes mesures, els estats europeus contradiuen normatives que ells mateixos han signat; ja sigui el conveni de Ginebra pels refugiats, la pròpia Declaració dels Drets Humans, o textos estatals com Constitucions o Estatuts. Hi ha un cinisme en el tractament de les persones migrants molt dur; crec que per això, si volem ser un país democràtic i volem justícia social, no ens podem permetre espais d’aquest tipus.

“Crec que és bàsic entendre que la lluita antiracista és una part de l’ADN polític de les entitats” Berta:

Com has dit, l’educació és la clau; com creus que hauríem de combatre el racisme des de l’escoltisme?

Alba:

Crec que és bàsic entendre que la lluita antiracista és una part de l’ADN polític de les entitats. Quan jo estava a l’esplai i al Consell de Joventut d’HortaGuinardó sempre defensava que les entitats fem política; perquè volem transformar la societat i per tant, tenim una opció política; i l’antiracisme l’hem d’entendre

17 en aquest context. Les entitats juvenils fa anys que hem assumit quins són els nostres idearis; cadascú en el seu terreny, però hem assumit que el medi ambient, la coeducació, la proximitat al barri són importants i l’antiracisme també hauria de formar part d’aquest ideari. Hauria de ser de calaix assumir que som antiracistes. I fins i tot defenso utilitzar el prefix “anti”; molta gent diu que aquest prefix no proposa, jo en canvi crec que l’antiracisme està ple de proposta

i de canvi. Antiracisme vol dir igualtat de drets, vol dir entendre l’enriquiment que suposa la diversitat, i vol dir la construcció d’alguna cosa millor.

Des de l’escoltisme cal que els caps, que són els que tiren endavant un projecte educatiu i social ho tinguin present. Hi ha mil maneres de transmetre l’antiracisme; des d’un cinefòrum, fins el dinar multicultural; l’important és transmetre uns valors basats

en el respecte, en el reconèixer l’altre. Cal assumir l’antiracisme com en el seu moment vam assumir el reciclatge. Avui en dia ens sembla que és impossible no reciclar; doncs ha de passar el mateix amb l’antiracisme, l’hem d’assumir com una part del nostre ADN. Aina: Què li diries a un cap escolta?

Alba: Li diria que es sentís part de la lluita

antiracista si creu en una societat més justa.

18

REPORTATGE

LA TREC La TREC és una de les trobades que es celebren a nivell associatiu a Escoltes Catalans cada 3 anys. És una trobada destinada a tots els raiers i raieres de l’Associació, infants i joves d’entre 12 i 15 anys que pertanyen als diferents agrupaments escoltes.

Aquestes trobades pretenen d’una banda, fomentar la convivència entre els membres de l’Associació, i fent que infants i joves descobreixin la dimensió del moviment escolta, i de l’altra, reflexionar i aprofundir pedagògicament al voltant d’ alguna temàtica del seu interès.

450 raiers i raieres es troben per celebrar la TREC

Gènere, addiccions i muntanyisme han estat els eixos temàtics sobre els quals ha tractat la trobada de branca d’aquest any.

El cap de setmana 16 i 17 de maig més de 450 raiers i raieres d’EC i els seus caps van acampar al terreny el Solà de Sant Quirze de Besora per celebrar la TREC (Trobada de Raiers d’Escoltes Catalans).

En aquesta edició van ser els mateixos raiers i raieres participants de la trobada els que van definir durant el curs la temàtica i els eixos a treballar el cap de setmana, i van optar per tractar el gènere, la sexualitat, les addiccions, el medi ambient i el muntanyisme. Els

infants i joves, acompanyats pels seus caps, van reflexionar entorn la perspectiva de gènere trencant etiquetes i pors, prenent consciència dels canvis corporals, desmitificant les relacions sexuals i avaluant les relacions en general; també es pretenia que els raiers i raieres fossin conscients de la pròpia actitud vers les addiccions del dia a dia i la relació entre el consumisme i la problemàtica medi ambiental.

Lligats a aquests darrers eixos temàtics, els raiers i raieres van dur a terme activitats per aprendre a orientar-se fent servir mapes, brúixola i elements naturals, així com saber actuar en cas d’emergència i ser autònoms en l’entorn natural.

Els caps de raiers es reuneixen durant l’any amb els brancaires (persones que coordinen una branca determinada a nivell associatiu) per preparar trobades com la TREC.

18 19

OPINIÓ

L’ESCOLTISME ESTÀ ?

E M S I X E S E D E R U I LL

Malgrat el cau sigui un espai privilegiat on experimentar un nou ordre social – i som conscients que en molts aspectes és una bombolla d’esperances on establim relacions molt diferents a les que vivim fora – hem de ser conscients que som fruit de la societat en la que ens hem creat i, per tant, no en som aliens: el sexisme a l’escoltisme és una realitat (i diem escoltisme per englobar no només els caus i consells, sinó la seva totalitat estructural!).

Amb això no volem desmuntar ni legitimar l’escoltisme, sinó posar el nostre granet de sorra per fer de l’escoltisme un moviment més conscient del que fa i deixa de fer, de com educa i deixa d’educar, i de com s’organitza o es deixa d’organitzar. La consciència és l’eina per poder millorar i avançar amb més coherència i determinació en l’educar fent i en la construcció de la societat que volem.

Anem al gra, doncs! En totes les esferes de l’escoltisme trobem el que anomenem masclismes quotidians, invisibilitzats o donats per fet, que contribueixen a l’exercici de poder i dominació cap a grups o persones més vulnerables per raó de sexe, de gènere o per la seva expressió de gènere. Hi ha persones que en diuen micromasclismes, però nosaltres pensem que de micro no en tenen res, sinó que com que són quotidians, hi estem acostumades i ens semblen poca cosa.

Quan sentim la paraula masclisme massa vegades l’associem només a la violència de gènere brutal que ens arriba dels mitjans de comunicació. I en el pitjor dels casos, podem arribar a pensar que es tracta d’actituds que tenien els nostres avis i àvies, però que això ja no passa.

“I en el pitjor dels casos, podem arribar a pensar que es tracta de les actituds que tenien els nostres avis i àvies, però que això ja no passa.”

Doncs sí, passa. I passa a les nostres unitats, als nostres consells i als nostres equips associatius.

Passa quan un grup de llops es riu i fa la vida impossible a un noi efeminat. Passa quan als consells la divisió de tasques té un fort component sexual. I passa als nostres equips quan els torns de paraula es distribueixen de manera desigual. I és que els masclismes quotidians, com hem dit, estan normalitzats i per tant no són evidents, i això és el que els fa tan “eficients”.

Com podem descobrir-los per tal d’educar amb més consciència? Per aproximar-nos a aquest tipus de violències invisibles, és interessant saber que es poden manifestar de tres maneres: de manera directa, per part d’una persona; a través de l’estructura social i la manera d’organitzar-se; i en forma de normes no escrites, valors i usos del llenguatge. És a dir, que si un grup d’infants fa la vida impossible a un nen efeminat, com hem dit, és masclisme.

I si de campaments prioritzem fer activitats dures i competitives (activitats on la gran majoria de vegades destaquen els nois perquè se’ls ha ensenyat de ben petits que han de ser competitius, forts i esportius), també és masclisme. I el fet d’entendre la participació associativa d’una única manera (pensem en qui parla més a l’Assemblea, per exemple) també és masclisme.

Després d’aquesta breu pinzellada sobre una manera més polièdrica d’entendre els masclismes quotidians, et convidem a donar voltes coŀlectivament sobre allò que vius a la teva unitat, consell o equip associatiu, i a pensar noves pràctiques educatives i participatives més conscients, curoses i justes. Pots fer-nos-ho arribar a: genere@escoltes.org ! A nosaltres ens ajudarà molt a seguir pensant i a fer propostes!

Si tens ganes de conèixer més exemples sobre masclisme en el lleure associatiu, et recomanem l’article “Violència i Masclisme” publicat a somesplai.cat.

Equip de Gènere d’Escoltes Catalans

SEXISME Quan parlem de sexisme ens referim a aquella manera d’entendre el món i organitzar-se que es basa en l’existència de dos únics sexes i gèneres diferenciats.

En el sexisme, s’entén que hi ha coses d’homes i coses de dones, tasques d’homes i tasques de dones, gustos d’homes i gustos de dones, etc. Aquesta divisió – inconscient i donada per fet - que etiqueta i classifica, crea jerarquies, desigualtats, violències i limitacions en el desenvolupament integral de les persones.

20

OPINIÓ

Raül Adroher

En un país abocat a un canvi

Escoltes Catalans ja ha fet 40 anys, però sabem en quin context i per què va néixer l’Associació? Hem demanat a Raül Adroher, ex comissari general d’Escoltes Catalans i ex president de la Fundació Escolta Josep Carol, que ens ajudi a entendre els orígens d’EC.

Tot i que s’ha escrit força sobre el paper de l’escoltisme a Catalunya en els anys 60, queden un munt de coses per analitzar. Molt concretament, com aquest s’adaptava, a l’entendre de Batista i Roca primer i Raimon Galí més tard, als paradigmes de formació de líders per a un país al que li faltaven persones amb caràcter per redreçar la davallada que va significar la Dictadura de Primo de Rivera, la pèrdua de la Guerra Civil i l’esdeveniment del franquisme.

canvis que s’estan produint en l’Europa ja altament industrialitzada, que comença a tenir una base important de treballadors immigrants extra-europeus i que comença a gestar un moviment reivindicatiu de les classes menys afavorides, que es concentraran al voltant del grups socialistes i marxistes, com també pels grups catòlics sorgits dels sectors favorables a l’esperit i resultats del Concili Vaticà i a la teologia de l’alliberament.

L’escoltisme va constituir una eina específicament pensada per afavorir l’aparició de resistents a la situació política del moment.

Probablement, aquest paper d’eventual participació de resistència a la dictadura va ser un dels elements que li van proporcionar l’èxit i l’expansió que va tenir.

La reforma iniciada pels escoltes francesos (EEF) i alemanys (BdP) inclouen, amb més o menys coincidències, la coeducació d’ambdós sexes, l’eliminació dels uniformes i del sistema de patrulles, la separació de les seccions mitjanes en dos nous trams d’edat, la formulació del “mètode de l’empresa” i l’eliminació dels càrrecs fixes en l’organització interna. Tot en base a la consolidació del rol molt més participatiu de la persona a partir dels objectius que el

A finals dels 60, l’escoltisme francès i alemany realitzen una revisió en profunditat del mètode, tractant de donar resposta als

durant Els anys SEIXANTA a catalunya (...) L’escoltisme va constituir una eina específicament pensada per afavorir l’aparició de resistents a la situació política del moment. grup s’ha donat a si mateix. No cal dir que bona part de la gent més compromesa de l’escoltisme català hi va veure un sistema que lligava molt més els joves a la realitat social.

En aquells moments tothom es va adonar que, per assumir aquest nivell de reformes, calien també altres canvis. En primer lloc, una major exigència en els objectius

21

1976, AE Joan Llongueras

Un darrer element que ens va fer decidir a cercar la constitució en la societat catalana d’una associació d’escoltisme laica el més potent possible, era l’evident descomposició de la dictadura. educatius demana una organització molt important de recolzament al treball i a la formació del cap. En segon lloc, assegurar que aquesta arribarà a tot el territori d’actuació demana un treball de coordinació i d’animació territorial. Per últim, pertànyer a una associació que fa una proposta de valors molt determinada, valors que els caps han d’assumir i testimoniar, precisa que

aquesta tingui un prestigi, imatge i renom prou elevat com per esdevenir paradigma amb prou força pels joves.

A Catalunya, aquests aires de canvi anaven acompanyats d’una reestructuració del mètode que lideraven dos homes amb una exceŀlent preparació i una extraordinària capacitat pedagògica; Quim Franch, pel costat catòlic, i Toni Zabala pel costat laic. Tot i que es va utilitzar molt material procedent de França, era també evident que els equips sobre els que calia articular aquesta reforma havien de tenir, en el futur, una base i una estructuració potent.

Un darrer element que ens va fer decidir a cercar la constitució en la societat catalana d’una associació d’escoltisme laica el més potent possible, era l’evident descomposició de la dictadura i la necessària i inevitable arribada d’un règim democràtic que acabaria posant cada cosa al seu lloc. I en aquest nou

escenari, les associacions petites tindrien més dificultats que les ben organitzades i, d’alguna manera, intuíem que ens calia convertir-nos en una entitat més forta i prestigiosa.

Aquest era el marc que ens va fer pensar que caldria unificar les associacions laiques i obertes, ja que cap d’elles, per si sola, seria capaç d’afrontar tots els nous reptes, i el que, alhora, ens va fer seguir una línia per aconseguir-ho en un espai de temps molt curt.

Tot i que els partidaris de mantenir estructures petites tenien encara força − sobretot els antics responsables de cada associació−, i que, les pressions per posar traves al projecte es van fer notar − moltes hores de reunió van caldre per fer-ho compartir, i en elles van haver-hi moltes anècdotes−, finalment tothom es va mostrar d’acord en el procés.

22

OPINIÓ

EQUIP DE SUPORT A LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES (ESNEE)

Un escoltisme per a tothom

Els agrupaments de la nostra associació obrim la porta a totes les persones? Escoltes Catalans és inclusiu? L’escoltisme té una atenció real a la diversitat?

Ara bé, què és la diversitat? Des de l’Equip de Suport de Necessitats Educatives Especifiques (ESNEE) de l’àmbit pedagògic d’Escoltes Catalans, creiem que fa referència a la varietat d’éssers vius que hi ha a la Terra. Podem parlar de diversitat de gènere, diversitat cultural, diversitat sexual… però nosaltres ens centrem en la diversitat funcional enfocada als diversos marcs referents a les diferències físiques i inteŀlectuals.

“Cadascú de nosaltres té algun tipus de discapacitat, des d’aquelles que porten ulleres, a aquells que presenten dificultats en la gestió emocional, fins a les que els hi costa fer sumes i restes”

Cadascú de nosaltres té algun tipus de discapacitat, des d’aquelles que porten ulleres, a aquells que presenten dificultats en la gestió emocional, fins a les que els hi costa fer sumes i restes. El terme diversitat funcional tracta d’englobar les diferents maneres que tenim totes les persones de funcionar. L’ESNEE

creiem fermament que encara tenim molt camí per aprendre a aprendre, entre tots i totes, a conviure amb les nostres diferències i semblances partint del respecte, la cooperació i l’empatia mútua.

Per convertir aquest discurs en quelcom tangible, volem impulsar el projecte “Un escoltisme per a tothom” amb l’objectiu de promoure la inclusió de tots aquells infants i joves que no disposen de tantes facilitats per créixer en un entorn de lleure ordinari a causa d’algunes de les seves característiques funcionals. Persones que són anomenades per l’actual entorn social, com a “diferents”, “discapacitades” o “minusvàlides”, etiquetes que comporten connotacions negatives, pressions culturals i condicions socials.

El projecte es basa en establir vincles amb diverses entitats (escoles d’educació especial, associacions, organitzacions, etc.) que vulguin promoure la inclusió en una educació no formal i complementària. Volem oferir a aquests infants i joves la possibilitat de relacionar-se en un entorn de creixement personal, inclusiu i de qualitat per a tothom: el cau. En el món del lleure, els agrupaments escoltes ofereixen un treball en valors mitjançant la convivència i l’experiència vivencial, que potencia l’autonomia i un aprenentatge enriquidor per aprendre a viure en la societat tant diversa que ens envolta.

ESNEE vol aproximar aquest espai a tots i totes els infants i joves possible. I tu, què vols fer?

Som diferents i per això som riques.

23

LA FUNDACIÓ EN XIFRES Quatre dades del curs 2014-15 per entendre què FA la Fundació Escolta Josep Carol

ACCIÓ FORMATIVA ESCOLA FORCA

58

ACCIÓ EDUCATIVA SERVEIS EDUCATIUS 15.875 hores de servei

accions formatives

3.118 hores de formació

1.098 alumnes (26% d’EC)

9 projectes d’aprenentatge i servei per a

1 intercanvi juvenil

9

20

3

cursos de caps d’unitat / monitors/es

cursos de caps d’agrupaments / directors/es

28 accions de formació especialitzada

(participació, diversitat, lideratge, medi, educació emocional, resolució de conflictes, pre-monitors / SALT, menjadors escolars, etc.)

RECURSOS TÈCNICS ACAMPADA.ORG 28.220

221 persones contractades (30% d’EC)

joves (camps de treball)

10 activitats infantils de vacances (casals i colònies)

3

RECURSOS PEDAGÒGICS Col. Tambali

usos (persones per dies) als terrenys de la xarxa

•

4.473

• Coedició del darrer número:

usuaris/es

103 estades de grups

(32% d’EC)

33

terrenys a la xarxa

serveis educatius estables

Elaboració d’una guia didàctica per a l’ús a les aules de la Col·lecció

Passem a l’acció!

• Suport en l’estratègia de difusió a la comunitat educativa

• Suport en l’elaboració del web de la Col·lecció

serveis estables de talleristes

I MOLTES COSES MÉS...

• Difusió i projecció de

l’escoltisme

• Suport tècnic a Escoltes Catalans

• Dinamització de la xarxa Amescoltes •

Edició de publicacions en paper o digitals

24

ENTREVISTA

SÍLVIA BEL

Sílvia Bel és una actriu especialment coneguda per la seva feina als escenaris catalans i també en sèries de televisió. Va ser membre de l’AE Jaume Vicens Vives de Molins de Rei (Vegueria del Baix Llobregat – Vallès).

“De petita, tenia la sensació que la vida devia ser molt avorrida sense anar de campaments” EC: Quina és la teva relació amb l’escoltisme?

SB: De petita me’n vaig anar a viure a Molins de Rei, i els meus pares em van haver de canviar d’escola i això no és un pas fàcil per un infant, així que la meva mare em va apuntar al cau de Molins de Rei, l’AE Jaume Vicens Vives perquè fes amics. I aquí va començar la meva aventura al cau, i no el vaig deixar fins que l’etapa de cap es va acabar. Al cap d’uns anys, la meva filla va anar al Wé ziza, però per qüestions de feina ni jo ni el seu pare hem pogut portar-la amb la regularitat que el cau demana. Però la veritat és que em sap molt greu i m’hagués agradat que seguís al cau.

EC: Què és el que més recordes del teu pas pel cau?

SB: Dels meus primers anys al cau recordo els nervis abans de les excursions, enyorar els pares, les excursions amb les altres unitats ...

recordo viure moltes aventures, però quan vaig créixer vaig ser conscient que el cau m’havia fet diferent com a persona i que havia aportat uns valors a la meva vida sense els quals jo no seria la mateixa. A mesura que em feia gran, el cau prenia més importància, en part per la colla amb els que havíem anat junts des de petits, amb els que encara ara som molt amics.

Tinc un record molt especial del que vam viure junts durant aquella època i em preguntava, com poden viure sense aquestes aventures els amics de l’escola, que no anaven al cau?

De petita, tenia la sensació que la vida devia ser molt avorrida sense anar de campaments.

Quan jo era clanera, el cau passava per un moment difícil, no hi havia caps i ens tocava a nosaltres agafar el relleu, alguns de nosaltres ens vam adonar que o preníem les regnes o el cau tancava, jo tenia clar que amb tot el que m’havia aportat el cau, no podia permetre que tanqués; així que, vaig ser cap fins que vaig entrar a l’Institut del Teatre, moment en que m’havia de dedicar exclusivament a ser actriu.

EC: Quins valors t’han marcat més del cau?

SB: Primer el pensar en comunitat, en grup, per altra banda, l’amor per la natura i el valorar l’esforç. Quan després d’hores de pujar una muntanya arribes al cim, la muntanya et regala un paisatge increïble i això no té preu i estàs cansat, és clar, però és un cansament productiu, i per mi és una sensació impagable que vaig aprendre a valorar al cau.

EC: Recomanaries a altres pares que portin els seus fills i filles al cau?

SB: Sempre ho he dit, sempre, una de les experiències més boniques de la meva vida, ha sigut anar al cau i formar-me com a persona amb uns valors que m’ha ensenyat el cau. Una de les èpoques més felices de la meva vida va ser la que estava vinculada al cau. I la meva gent és la gent del cau, aquells amb qui vam aprendre a valorar i estimar la natura.