Esforç 1

Page 1

000-Portades

13/10/06

00:50

Pรกgina 1


000-Portades

13/10/06

00:50

Página 2

CENTRE CULTURAL DEL VI cursos 2006 Programa • Introducció al vi, l’enologia i la viticultura • El tast de Vins • Vi i gastronomia • Els destil·lats • Vins de finca Torres • Grans vins del Món • Curs de tast avançat

Tot sobre el vi Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

València San Vicent Màrtir, 146 46007 València T 963 412 297 F 963 808 962 ccvvalencia@torres.es

Barcelona Aribau, 173 08036 Barcelona T 932 008 763 F 932 009 364 ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc 17003 Girona T 972 223 757 F 972 410 871 ccvgir@torres.es

Madrid Mártires Concepcionistas, 19 28006 Madrid T 914 017 762 F 914 010 208 ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de Tenerife Edif. Parquemar. Avda. Manuel Hermoso Rojas, 2 38003 Sta Cruz de Tenerife T/F 922 595 200 ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 22 07005 Palma de Mallorca T 971 777 254 F 971 777 250 ccvpalma@torres.es

www.torres.es clubtorres@torres.es


001-009-Primeres

13/10/06

03:37

Página 1

editorial la força de l’equip Editor / Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció David Pozo Han col·laborat en aquest número Celes Piedrabuena, Álex López Puig Oriol Alós, Oriol Durán, Oriol Olivé, Xavier Ensenyat, Gonçal Pérez Raúl Rodríguez i Joan Lluís Ibern

Josep M. Monteagudo Fotografies Alfredo Ferrer, Gabriel Massana, Ricard Rovira, Jordi Elías, Gerardo Tejerina i Ricardo Caballero Esforç publicacions, sl Rafael Casanova, 19 1r. 2a. 08750 - Molins de Rei Telèfon 936 805 355 Fax 936 805 620 info@esforc.cat www.esforc.cat Distrubució Coedis, sl Avinguda Barcelona, 225 08750 - Molins de Rei. Disseny gràfic, maquetació i preimpressió Emirimalé, grafistes Impressió Printer, Industria Gráfica, SA Dipòsit legal: B-39877-2006 Preu de l'exemplar: 3,5 euros El paper que utilitza Esforç publicacons no perjudica el medi ambient. Esforç publicacions no es fa responsable de les opinions contingudes en les feines signades, essent les opinions expresades d’única responsabilitat de l’autor o autora. Esforç publicacions es reserva el dret a publicar qualsevol informació rebuda. No s’autoriza la reproducció del publicat si no és amb l’autorizació expressa i escrita d’Esforç publicacions, amb l’excepció de cites breus, fent esment , en tot cas, de la seva procedència. Esforç publicacions tampoc no es fa responsable dels continguts o textos de les insercions publicitàries. El client es responsabilitza, en front d’Esforç publicacions i de tercers, de que totes les dades que apareixen en la publicitat siguin correctes i no atemptin contra drets de qualsevol mena (us de marques, patents, publicitat enganyosa, venda en exclusiva, etc.).

Portada: Rudy Fernández Fotografia: Nacho Juárez

L’esforç de l’esforç

No ha estat gens fàcil però per fi la tenim aquí. Després de molt de temps de donar-hi voltes de com fer arribar a la societat catalana la quantitat de grans esports i esportistes catalans que tenim i que no tenen el reconeixement que es mereixen, ens vàrem veure abocats a engegar una publicació com la que teniu ara al davant. Aquesta nova revista mensual pretén destacar els principals esports d’equip que es practiquen a casa nostra: Volei, Hoquei herba, Waterpolo, Hoquei Patins, Rugby, Handbol, Bàsquet i Futbol. No només per demostrar que comptem amb uns grans esportistes en totes les modalitats sinó també per ajudar a divulgar tots aquests esports. Sobretot en uns temps en els que sembla que s’ha perdut el nord i ja ningú se’n recorda dels nobles valors que transmet la pràctica de l’esport en equip. Si la pura competició premia al més ràpid, més alt i més fort, la pràctica de l’esport d’equip va més enllà i requereix d’un gran treball en equip que només s’aconsegueix amb molt esforç, sacrifici personal i col·lectiu. En definitiva, és una gran eina d’integració social capdal per qualsevol societat moderna. Esperem doncs convertir-nos en la publicació de referència de la majoria d’aquests esports, doncs si sou seguidors o practicants d’algun d’ells, excepte el futbol, estareu d’acord amb mi que els mitjans de comunicació no els presten gaire atenció, per no dir cap ni una. Nosaltres ho volem fer amb una revista de qualitat on mirarem d’aconseguir portar-vos els millors reportatges sobre aquests esports i amb un acurat tractament de la fotografia, una de les assignatures pendents de la premsa esportiva catalana malgrat comptar amb uns excel·lents professionals. Fidels al mateix esperit de treball en equip, volem que tothom en formi part d’aquest projecte que ara surt a la llum i per això os encoratgem a que formeu part d’ell. Tot plegat per tal de que l’esforç dels nostres esportistes sigui valorat d’una vegada per totes. He d’agrair al meu pare la cultura per l’esport que em va inculcar des de ben petit i sense la qual segurament avui no estaria escrivint aquesta editorial. També als molts companys que he tingut en els diferents equips pels que he passat i que m’han ajudat a créixer i gaudir de l’esport. A la meva dona, sense la qual potser no m’hagués encoratjat a tirar endavant aquesta capçalera. Em resta només destacar a l’equip de professionals que han treballat per a la sortida d’aquest primer número i que esperem que, mica en mica, sigui més gran.


001-009-Primeres

13/10/06

04:10

correu

Página 2

de benvinguda les vostres opinions a l’esforç. Rafael Casanoves 19, 1 - 2. Molins de Rei (Barcelona).

Enhorabona Per al món de l’esport català en general, i del bàsquet català en particular, sempre és una molt bona notícia l’aparició d’un nou mitjà de comunicació que parli dels esdeveniments que es produeixen en aquests àmbits, com ho és, en aquest cas, la nova revista Esforç. Ara, al món del bàsquet, no solament vivim un bon moment en l’elit de l’esport, sinó també en la base, com ho demostra el fet que cada any més equips participin a les

competicions organitzades per la Federació Catalana de Basquetbol. Aquest creixement constant fa que actualment es juguin prop de 3.000 encontres cada cap de setmana, a més de moltes altres activitats que es generen, com ara serà el I Congrés Internacional de Minibàsquet, que tindrà lloc a Manresa de l’11 al 13 d’octubre de 2006. És per això, que creiem que revistes com la que teniu a les mans són una bona eina per fer arribar a molts lectors aquesta realitat, i apropar el bàsquet menys mediàtic, però no per això menys important, a tot Catalunya. Per tant, aprofito l’avinentesa per felicitar els creadors d’aquesta nova publicació per la seva iniciativa i desitjar a tots els que en formeu part el millor èxit en aquest projecte. La futura bona salut de la revista Esforç serà també i, sense cap mena de dubte, una molt bona notícia per al món del bàsquet català.

Pel bé de la cultura esportiva Amb aquestes ratlles vull felicitar la revista Esforç per aquesta iniciativa tan valenta, interessant i necessària per l’esport català. Desitjo que aquest projecte sigui tot un èxit i contribueixi a la difusió i promoció de l’esport català i de totes aquelles disciplines que a vegades no gaudeixen de l’espai necessari als mitjans de comunicació. Perquè els nostres esports creixin i Catalunya evolucioni encara més dins l’àmbit de la cultura esportiva, és necessari disposar de mitjans com la revista Esforç que reflecteixen la realitat dels equips catalans. Els seus èxits, la seves derrotes, les curiositats de cada disciplina. En definitiva un llarg etcètera de fets que són dignes de ser explicats i coneguts per a tothom..

Sr. Enric Piquet i Miquel President de la Federació Catalana de Basquetbol.

Amb esforç tots hi guanyem Ara tot just fa tres anys que des de la Secretaria General de l’Esport es va publicar el llibre blanc de l’esport a Catalunya en què es feia una diagnosi de la situació de l’esport a casa nostra. Recordo que en el capítol dedicat a la relació entre l’esport i els mitjans de comunicació es feia incidència en dos aspectes que voldria ressaltar. El primer és que un 11% de la població de Catalunya llegeix habitualment premsa esportiva, i el segon és que en la majoria dels mitjans no es té en compte altres esports en els quals Catalunya és capdavantera mundialment. Com a president de Federació d’un esport minoritzat –que no pas minoritari si tenim present els més de 14.000 practicants federats de patinatge i hoquei patins– m’omple de satisfacció veure el naixement d’una revista esportiva que doni una cobertura precisament a esports en què el nostre país és un referent internacional. Així, doncs, el format de revista que se’ns presenta omple un buit en la premsa escrita en català, que si volem que tingui continuïtat cal que entre tots hi dediquem l’atenció que es mereix. Per això, des de l’Administració pública i el sector privat no es pot escatimar cap esforç, perquè amb ESFORÇ TOTS HI GUANYEM. Sr. Ramon Basiana i Vers President de la Federació Catalana de Patinatge

Esforç— 2

D’altra banda, també vull donar la benvinguda a la revista Esforç als nostres esports: waterpolo, natació, natació sincronitzada i salts de trampolí. Des de la Federació Catalana de Natació rebreu tot el suport necessari perquè aquest nou projecte tiri endavant, i tingui una bona acollida amb tots els nostres clubs i els federats i socis de cada entitat esportiva. Un cop més reitero les meves més sinceres felicitacions per aquesta nova revista dedicada als equips i clubs catalans i encoratjo els responsables de la publicació a continuar treballant per l’esport català, val la pena. Sr. Lluís Bestit i Carcasona President de la Federació Catalana de Natació.


001-009-Primeres

13/10/06

04:10

Pรกgina 3


001-009-Primeres

13/10/06

04:10

correu

Página 4

de benvinguda les vostres opinions a l’esforç. Rafael Casanoves 19, 1 - 2. Molins de Rei (Barcelona).

Seleccions catalanes Dubto que trobem gaires països en el món en què l’aparició d’una revista vagi més enllà d’una notícia. Ningú no es plantejaria cap altra possibilitat d’estar escrita en la llengua del país. Doncs en el nostre, que neixi una revista i, a més, estigui escrita en català, és més que una notícia. El normal és extraordinari. Com a persona que estima l’esport i que vol estar informat, només puc desitjar als seus promotors que vegin complerts els seus objectius. Si se’m permet, un desig, o un somni, que aviat publiqueu que les nostres seleccions, i en particular la de rugbi, participaran oficialment en competicions internacionals. Sr. Xavier-Albert Canal i Gomara President de la Federació Catalana de Rugbi.

Tots fem l’Esforç Gràcies. Amb aquesta paraula de gratitud m’agradaria començar aquesta carta amb motiu del naixement de la revista Esforç. I vull donar-vos les gràcies perquè amb la vostra aparició l’esport català, i en aquest cas l’handbol, tindrà una nova veu per arribar al gran públic. Tots som conscients que malgrat gaudir d’una premsa esportiva de qualitat a Catalunya, és molt difícil aparèixer en les seves pàgines. Per aquest motiu us volem

Un regal d’aniversari Benvolguts amics, L’aparició d’un nou mitjà de comunicació és sempre una bona notícia. Així, com no podia ser d’altra manera, la Federació Catalana de Voleibol celebra la sortida al quiosc d’aquesta nova publicació i li desitja un llarg i profitós recorregut editorial. Tanmateix desitgem que els bons propòsits que acostumen a embolcallar el naixement de tot projecte es materialitzin en un producte plausible, en una iniciativa editorial

Esforç— 4

Salutació revista Esforç Em resulta gratificant fer-vos arribar unes línies des de la revista Esforç. D’entrada, el nom d’aquesta publicació guarda molts paral·lelismes amb el Club que presideixo. És precisament amb la suma d’un esforç col·lectiu que el Nàstic va fonamentar el seu éxit la passada temporada, assolint l’ascens a la 1ª Divisió. Considero, a més, del tot necessari que els mitjans de comunicació es facin ressó dels clubs modestos, que els donin cabuda en els seus continguts i que ho facin en igualtat de condicions respecte a les entitats més poderoses. A Tarragona s’han donat els condicionants necessaris: Un equip que a base de talent i sacrifici va situar-se a l’élit del futbol estatal; Una Ciutat i els seus ciutadans que sempre han cregut en el projecte esportiu del Nàstic, implicantse amb el seu suport fins a límits inimaginables; I uns mitjans de comunicació que van fer costat al Club al llarg de tota la campanya. La suma de tot plegat és Esforç.

Amb l’esforç apareix la superació. Amb l’esforç et sobreposes als entrebancs. Amb l’esforç arriben els éxits. Aprofito aquestes ratlles, doncs, per animar a totes les persones que estimen l’esport, amateurs o professionals, convençut que assoliran els seus objectius s’hi ho fan des de l’esforç, des del treball i des de la constància. Sr. Josep Maria Andreu i Prats President del Gimnàstic de Tarragona

agrair, felicitar i encoratjar en aquesta nova aventura editorial. Tots fem l’Esforç. I quan dic tots em refereixo a totes aquelles persones, institucions i empreses que treballen dia rere dia perquè tots aquests esportistes, equips i clubs que no apareixen als grans mitjans de comunicació, segueixin vius.

Pares, entrenadors, practicants (des dels més petits fins als més grans), presidents, directius, persones anònimes que dediquen hores als seus clubs, empreses que resulten vitals per a aquests esportistes i clubs amb les seves aportacions econòmiques, institucions que promocionen la pràctica esportiva... tots ells fan un esforç... tots nosaltres fem l’Esforç... Felicitats!

agosarada on tots aquells lectors a qui interessi el voleibol, siguin esportistes o aficionats, puguin trobar totes les informacions relacionades amb el seu esport servides amb generositat, atenent tant a la profunditat com al detall, en definitiva, satisfent les expectatives del lector. No cal dir que la Federació Catalana de Voleibol es posa a la vostra disposició des d’aquest primer número i que us oferirà la seva col·laboració sempre que en tingueu necessitat, ja que una publicació com Es-

forç mereix l’”esforç” comú de tots aquells que estimem l’esport i que som partidaris convençuts de la seva promoció. Permeteu-nos, per acabar, la llibertat de prendre’ns l’aparició de la vostra revista com un regal, inesperat i magnífic alhora, que rebem la gent del voleibol català en aquestes dates en què celebrem el cinquantè aniversari de la nostra Federació. Per molts anys i bon servei a l’esport!

Sr. Tomàs Moral i García President Federació Catalana Handbol.

Sr. Francesc Ferrer i Vila President Federació Catalana de Voleibol.


001-009-Primeres

13/10/06

04:11

Pรกgina 5


001-009-Primeres

13/10/06

04:13

Pรกgina 6


001-009-Primeres

13/10/06

04:14

Pรกgina 7


001-009-Primeres

13/10/06

03:59

Página 8

sumari 1

editorial Cartes al director Panoràmica Actualitat esports

40

actualitat 2 10 18

especial 34

Copa del Món de Bàsquet Japó 2006

45 48

Trampolí internacional. Pérez, Antequera i Sans busquen rellançar-se en la selecció estatal. Sensacions de campió. Xavi Bosma repassa la seva carrera esportiva des de la maduresa d’un guanyador. Ambició blaugrana. El Barça no vol perdre de vista la Superlliga

52

voleibol 40

hoquei herba 52 56 58

Maurits Hendriks. L’entrenador que sempre vol guanyar Sempre els mateixos. Atlètic, Egara i Polo; la Lliga és cosa de tres. S’han fet grans. El Júnior Sant Cugat es consolida definitivament entre els grans equips femenins.

waterpolo

68

hoquei patins 70 73 76

62

65

L’hora de la veritat. Mar Sanromà viu un moment dolç al front de la selecció espanyola Domini esquinçat. L’hegemonia del Sabadell de Xavi Balaguer tanca un cicle. Jugador de moda. Ricardo Perrone marca les diferències en la lliga

Àrea privada. El Barcelona fa de l’OK lliga una zona de caça exclusiva. Feina ben feta. El Mataró fa ben palès que l’espera per l’ascens ha merescut la pena. Lleial i estimat. El veterà jugador del Reus Joan Sabater penja els patins amb tots els honors.

70

62


Página 9

rugbi 78 82

Versions guanyadores. Comparativa de la Santboiana actual amb el distingit equip de Malo. Caçador de somnis. Trajectòria d’Oriol Ripol fins a la consecució de la Lliga anglesa.

handbol 82 91

82

94

La il·lusió d’un modest. L’OAR Gràcia de Sabadell lluita per un somni Aferrant-se a la severitat. El Plusfresc Lleida resisteix les adversitats i es manté en l’elit. Un àrbitre de primera. Raül Cuevas debuta a l’ASOBAL

bàsquet 96

100

88

03:59

Pair-ho de la millor manera. L’Akasvayu confia rendibilitzar el seu esforç en el segon any de revolució del bàsquet a Girona. Lideratge i compromís. Rudy Fernández assumeix el seu paper de líder al DKV Joventut

futbol 106 109 112

L’any perico. Les noies de l’Espanyol arrodoneixen l’èxit blanc-i-blau en la Copa del Rei amb la consecució d’un preuat doblet. Tarragona és de primera. El Nàstic pretén consolidar un projecte seriós en la màxima categoria. Alleugerir el dolor. El CE Sabadell va voler commemorar els 20 anys de l’últim ascens a primera malgrat coincidir amb el seu descens a tercera.

atletisme 114

Estrelles eclipsades. La grandesa del FC Barcelona deixa en un segon pla el reguitzell de grans noms que hi ha entre els seus atletes.

àrea esportiva 96

13/10/06

106

001-009-Primeres

120 121 122 123 124 126 128

Preparació física Medicina esportiva Nutrició Audiovisuals Bulevard Món esforç L’altra cara


010-017-DPs

13/10/06

01:24

Página 10

Supercampions L’Atlètic Barceloneta va completar la seva excel·lent temporada celebrant el seu segon títol de lliga consecutiu davant el Barcelona. Foto: Oriol Duran


010-017-DPs

13/10/06

01:25

Pรกgina 11


010-017-DPs

13/10/06

01:25

Página 12

Sense rivals La UE Santboiana, just després de guanyar el seu segon títol consecutiu, en el darrer partit davant l’Ordizia. Foto: Jordi Elias


010-017-DPs

13/10/06

01:25

Pรกgina 13


010-017-DPs

13/10/06

01:25

Página 14

Un gol d’or Els seguidors blaugranes mai oblidaran el passat 18 de maig, quan el FC Barcelona guanyava la seva segona Copa d’Europa . Foto: Cordon Press


010-017-DPs

13/10/06

01:25

Pรกgina 15


010-017-DPs

13/10/06

01:25

Pรกgina 16


010-017-DPs

13/10/06

01:25

Página 17

Una fita històrica Domini aclaparador de l’Atlètic Terrassa que va aconseguir el quinzè títol de lliga de la seva història. Foto: Alfredo Ferrer


018-019-NwVol

13/10/06

01:28

Página 18

actualitat

volei

50è aniversari de FCVb La Federació Catalana de Voleibol celebra aquest 2006 el 50è. Aniversari. Amb motiu d’aquesta data tan assenyalada la institució organitza al llarg de l’any diferents actes i ha publicat un llibre amb la seva història. Més informació a la pròpia Federació al C/Jonqueras 15 de Barcelona i a la web www.voleicat.com. Presentació del CV Sant Boi El passat 12 d’octubre es va celebrar al poliesportiu Municipal de La Perellada de Sant Boi de Llobregat l’acte de presentació de tots els seus equips. Son tretze el total de conjunts que fan del club una de les pedreres més importants del nostre volei. L’acte es va tancar amb un partit amistós que enfrontà al equip sènior, que militarà a la lliga FEVB aquesta temporada, i el Volley Lleida.

El Lleida supera una situació crítica Temporada molt complicada amb la permanència com a objectiu Les desgràcies mai no vénen soles i l’equip de la

a punt de començar la lliga sense fer pràctica-

terra ferma ho ha viscut durant aquest estiu en

ment partits de pretemporada i que s’havia hagut

carn pròpia. Després de caure en quarts de finals

que desprendre de jugadors com el nord-americà

del play-off el mes de maig passat, l’estiu ha es-

Josh Day, fitxat pel CV Saragossa. El tècnic Bollo-

tat molt mogut. Primer va ser el president del

gnine es troba també al vestuari un vell conegut,

club, Albert Piñol, qui va abandonar el club, i des-

José Luis “Loco” Correa, que ja havia entrenat en

prés el tècnic.

categories inferiors.

D’aquesta complicada situació se n’ha fet càrrec Toti Esteve, que encapçalarà la junta fins que la situació del club permeti convocar una assemblea per elegir nova junta directiva. No va ser fins al 21 de setembre passat, quan faltava una setmana i mitja per començar la lliga, que el Volley Lleida tenia entrenador. Es tracta de l’argentí Ricardo Bollognine, un tècnic molt considerat al seu país on ha dirigit alguns dels clubs més destacats a la màxima categoria del voleibol argentí. Amb ell s’ha emportat un central del mateix país i un central i dos receptors veneçolans. Aquestes incorporacions d’última hora eren l'única manera de refer un equip que estava

La divisió de plata com a trampolí Barça, Sant Pere i Sant Pau i Sant Boi en un nou repte

Esforç— 18

Els tres equips que militen a la Lliga FEV del

Els santboians, de la mà del nou entrenador

voleibol nacional tenen com a objectiu quedar

Daniel Livov, han fet una renovació total

entre els sis primers, ja que això els permetria

després d’aconseguir l’ascens a la Lliga

formar part de la nova Superlliga B que es crearà

FEV aquest any passat. El seu delegat,

a partir de la temporada 2007-08. Els que tenen

Cándido Santos, reconeix que la resta

més clar quina és la màxima al final de la tempo-

d’equips s’han reforçat molt bé, cosa que

rada són els blaugranes, que han reforçat l’equip

crearà una forta competitivitat durant tota la

en posicions clau. Procedents del Sant Boi han

campanya.

arribat Manel Debes i el punta brasiler Otello

El Sant Pere i Sant Pau ha començat a confir-

Correa Dos Santos, que ja havia jugat a

mar en aquest principi de campanya la bona

l'ACEVOL amb equips com l’Andorra. El recep-

pretemporada realitzada. El conjunt dirigit per

tor Àngel Galindo, el veneçolà Frander Añés, de

Blas Ortega, amb homes com el capità Gusta-

21 anys i procedent del Macelles, i els joves Víc-

vo Saucedo o el rematador rus Milkov, vol

tor Tey i Sergi Arranz, que arriben de la pedrera,

oferir a l’afició tarragonina no tan sols resultats,

completen les incorporacions de l’equip.

sinó també espectacle.


13/10/06

01:28

Página 19

El vòlei femení amb objectius consolidats

opinió

Camp Escolar, Sant Cugat i Viladecans Solfix intenten millorar resultats

Temps difícils

Enric Domingo

Tècnic català

018-019-NwVol

Quan s’inicia una nova temporada al món del voleibol, i com en altres esports, tot són bones intencions amb CV Sant Cugat

La segona divisió nacional de equips catalans que miren de mantenir la categoria. Entre ells hi ha el Lubasa Sant Cugat, tal

El Finques Borrell Camp Esco-

com reconeix el seu director

lar, fent una aposta decidida

tècnic, Miquel Martínez. L’equip

per acabar a la part alta de la

que fa unes temporades per-

classificació, ha aconseguit

tanyia a la Superlliga intenta ara

dues jugadores de renom. Per

refer-se i crear un nou bloc de

un costat ha incorporat Núria

jugadores amb la pedrera com a

Peruga, que havia sortit de la

base. Del conjunt de l’any

pedrera lleidatana i que havia

passat només queden Nerea

passat per clubs com el Sant

Sánchez i Maria Tortosa, i s’hi

Cugat i el Winthertur Bar-

han incorporat tres jugadores de

celona. Per l’altre l’americana

l’Hospitalet: la col·locadora Cris-

Cristina Biddulph, de 23 anys,

tina Albarral, la libero Mar

una jugadora clau per al joc de

Minyana i la receptora Anna

bloqueig i d’atac de l’equip. La

Canet. El toc estranger el dóna

sorpresa ha estat la marxa de

la receptora sueca Arnil, que

la col·locadora Eli García, que

visita aquest any Catalunya amb

ha deixat l’equip per motius

motiu d’una beca Erasmus.

d’estudis.

grans expectatives i projectes per assolir. El temps i la competició posaran després cadascun al seu lloc. Ja se sap, en esport, no n'hi ha prou a fer les coses ben fetes, cal fer-les millor que els altres per tal de guanyar. Si parlem de l’elit competitiva al vòlei masculí, hem de fer-ho de l’únic representant de la Superlliga a Catalunya, el Volley Lleida, que ho tindrà prou complicat al llarg de la temporada per mantenir la categoria. L’equip compta amb jugadors de casa com Edmon Solanas o Jordi Martínez, que miraran d’aportar lluita setmana rere setmana a l’espera de l’arribada de reforços estrangers. Els favorits d’enguany a la Superliga masculina són els de sempre, és a dir, Numancia Voleibol, Unicaja Arukaser i sobretot, el principal candidat per renovar el títol, Drac Palma Portal. Quant al vòlei femení, trobem les nostres millors representants a la segona divisió nacional, la Lliga FEVB. Finques Borrell Camp Escolar, Lubasa Sant Cugat i el debutant a la categoria Viladecans Solfix JT tractaran de millorar els resultats de la temporada passada Estratosfèriques són les xifres econòmiques que es manegen a la Superliga femenina, on el boom immobiliari

FC Barcelona

voleibol acull aquest any tres

ha deixat el Grupo 2002 de Múrcia en una posició d’equip favorit, pel planter de jugadores fitxades a cop de taló. Malgorzata Glinka o Lioubov Kilic cobraran, cadascuna d’elles, la mateixa xifra que el pressupost sencer d’altres equips. Aquesta condició de favorit, és clar, amb el permís dels equips de sempre, Hotel Cantur i Tenerife Marichal, que segur que defensaran amb nivell i qualitat les condicions de subcampió i campió de lliga, respectivament. Hi haurà moltes jugadores catalanes presents als equips d’arreu de l’Estat. Mar Arranz, Elisenda Herms, Susana Rodríguez o Amaranta Fernández, són exemples de professionals del vòlei formades a Catalunya jugant fora de casa, en una mena de diàspora que deixa ben clara la impossibilitat de mantenir una estructura prou sòlida per part de cap club català. Si volem veure la millor lliga d’Europa després de l’A-1 italiana, o bé fem un esforç de memòria de temps passats o bé ens comprem una plataforma TDT per veure Teledeporte. Sort a tothom a l’hora d’assolir els objectius marcats.

Esforç— 19


020-021-NwHherb

13/10/06

01:30

Página 20

actualitat

hoquei herba

L’Atlètic, el Club Egara, el RC Polo i el Club de Campo tornen a ser els grans favorits Un club exclusiu per a quatre El pas del temps continua sense admetre

RC Polo, el CD Terrassa i el Júnior de Sant

i, anteriorment, el mateix Club de Campo,

cap tipus de discussió a la tirania exerci-

Cugat. Però, tot i que la consagració de

en el primer any d’existència de la competi-

da pels grans dominadors en la seva

les santcugatenses entre l’elit estatal en el

ció (1957-58), en el que constitueix les

participació en la Lliga. Una vegada més,

seu tercer any a la màxima categoria ha

dues úniques irrupcions a les contínues

els vencedors de les tres últimes tempo-

propiciat la semblança esmentada, la

coronacions dels equips catalans.

rades, l’Atlètic Terrassa, el Club Egara i el

història no deixa lloc a possibles compara-

L’Atlètic Terrassa masculí sembla ser el

RC Polo, es disposen a engrandir la lle-

cions.

més ben posicionat per perllongar un any

genda de l’hoquei sobre herba català da-

Tan sols cal remuntar-se a la temporada

més l’exitosa ratxa i veure créixer a la ve-

vant l’oposició del Club de Campo ma-

2003-04 per veure les noies del Club de

gada la seva hegemonia en la competició.

drileny.

Campo campiones, mentre que és ne-

“Som un equip que volem més i la nostra

Aquesta situació de competència es viu

cessari traslladar-se pràcticament 40 anys

virtut és saber anar pas a pas i no perdre

també en la divisió d’honor femenina, en la

enrere per veure un equip no català

la concentració fàcilment”, va assenyalar

qual el club madrileny és el gran rival a ba-

campió. El Gaviria –Atlético de Sant Se-

l’entrenador del conjunt groc-i-negre, Da-

tre pel trident català: el campió actual, el

bastià– ho va ser en la campanya 1959-60

ni Martín.

Alfredo Ferrer

L’At. Terrasa perd a Santi Freixa El jugador català, un dels puntals de l’equip vallesà, no podrà estar disponible durant la primera volta. Per motius professionals Freixa viatjarà a l’Argentina i espera incorporar-se a l’equip al més de febrer, just abans de l’inici de la segona volta. Per substituir la marxa de Freixa, del seu germà Oriol i de l’italià Lucas Cammareri, l’Atletic ha fitxat els alemanys Florian Michel i Oliver Hentschel.

Esforç— 20

El Barça guanya la Copa Catalunya L’equip blaugrana va donar la sorpresa imposant-se per strokes a la final de la copa catalana al R.C.Polo, gran favorit per la lliga. El conjunt dirigit per David Enrich ha confeccionat una plantilla força equilibrada per aspirar a estar entre els quatre primers del campionat. El fitxatge més sonat ha estat el de l’australià Mike McCan, campió olímpic a Atenes amb la seva selecció.


13/10/06

01:30

Página 21

Una medalla de bronze que decep La selecció dirigida per Hendriks es queda a les portes de la final

opinió En l’elit mundial Un cop finalitzat el Mundial masculí d'hoquei de

David Enrich “Mowly”

Entrenador FC Barcelona

020-021-NwHherb

Mönchedgladbach, podem seguir dient que el nostre hoquei és entre els millors del món. En aquests últims dos anys s'ha aconseguit un Champions Trophy 2004 i la Copa d'Europa a Leipzig, l'any 2005. Grans èxits, només a l'abast fins ara de les totpoderoses Alemanya i Holanda. En aquest Mundial, on els nostres van Alfredo Ferrer

acabar en tercera posició, no es va perdre ni un partit, i van ser eliminats en semifinals per l'amfitriona alemanya, i després d'una tanda de cops de càstig en què els nostres jugadors van acusar la pressió de juL'ambició i l’esperit guanyador dels millors jugadors dels nostres clubs no va fer acabar amb la medalla d’or tan desitjada al Campionat del món de Mönchengladbach. La incomparable actuació del porter alemany Ullrich Bubolz i la sort li van fallar al combinat de Hendriks. Després d’un partit molt disputat que finalitzà amb empat a 2, els cops de càstig van decantar la balança. L'endemà l’equip es van conjurar per aconseguir com un

mal menor el tercer lloc i així va ser. Després d’un altre empat durant el temps reglamentari, l’incombustible Pol Amat va anotar el gol d’or i decisiu. El capità ha assegurat que el bronze ha estat decebedor i que ara l’objectiu és guanyar l’Europeu de Manchester de l'any que ve i consolidar l’equip de cara a les olimpíades. “Ara tenim nivell per lluitar sempre per les medalles”, reconeix Amat.

Jamie Dwyer reforç estrella del Polo

gar davant 15.000 persones. Estem, doncs, en un nivell prou alt com perquè en qualsevol partit, de qualsevol competició oficial, els nostres surtin com a preferits, ja que el nivell és molt similar al d’Austràlia, Holanda i Alemanya, amb els quals formem l’elit. Holanda, actual sotscampiona olímpica i campiona del Champions Trophy ha quedat setena en aquest mundial i ha estat una de les grans decepcions, per un estat de forma "passat de voltes", ja que la preparació per aquest mundial l'han fet excessivament llarga. Cal recordar que el Champions Trophy de Terrassa del final de juliol el van guanyar amb una gran autoritat i llavors ja es va comentar que físicament estaven “massa fets” com per aguantar tot un mes a aquell nivell. Ara mateix, recordo els partits dels anys 80 i 90, en què abans del partit el dubte era si el Pakistan o Alemanya farien 6 o 7 gols a Espanya. Era una altra època, un altre hoquei, però les grans seleccions, excepte l’espanyola, segueixen sent les mateixes. Els nostres han estat els únics capaços d'arribar al primer nivell mundial i establir-s’hi Aquesta millora ha estat deguda en gran part a la “semiprofessionalització” dels diferents estaments. El combinat espanyol estarà durant anys a l’elit mundial... si bé la base de l'equip ja té una certa edat (Pol

El campió olímpic australià Jamie Dwyer, de 27 anys i considerat per molts com el millor jugador del món en els últims dos anys, és el gran fitxatge del Reial Club de Polo. El conjunt barceloní ha hagut de desemborsar al voltant de 100.000 euros, tot un luxe a l’hoquei herba.

També torna un vell conegut al camp de l’Avinguda Diagonal. Es tracta de Pol Amat, una de les estrelles de la selecció espanyola al passat mundial. Amb aquestes incorporacions el R.C. Polo es converteix en el gran favorit per desbancar al At. Terrassa.

Amat, Kiko Fabregas, Xavi Ribas) els joves estan apretant molt fort i estan suplint perfectament les absències dels internacionals més veterans, com Juan Escarré, que ja ha dit adéu a la selecció Els pròxims grans objectius són l'agost de 2007 la Copa d’Europa de Manchester i el 2008 els Jocs Olímpics de Pequín, que sens dubte hauria de ser el lloc ideal per posar la cirereta al pastís d’aquesta gran generació de jugadors i poder aconseguir per fi l’anhelat or olímpic.

Esforç— 21


022-023-NwWat

13/10/06

01:32

Página 22

actualitat

watepolo

La victòria del Barceloneta a la primera competició oficial abans que s’iniciés la temporada va deixar ben clar qui és el gran dominador del waterpolo nacional. El conjunt de Santi Fernández va arrossegar els seus rivals en les tres rondes de les quals constà

semifinal entre el CN Barcelona i el Sabadell va ser força més

la primera Copa Catalunya disputada a Molins de Rei en el nou

igualada. Els sabadellencs guanyaven al descans per un, però en

format d'eliminacions. La gran quantitat de competicions na-

un tercer quart amb sis gols l’equip de Toni Esteller va donar la

cionals i europees i de compromisos de la selecció espanyola

victòria final als barcelonins per 12 a 10.

han fet que s’abandonés finalment la Lliga catalana que es dis-

Tothom esperava una final dominada pel Barceloneta, però no

putava al llarg de l’any.

tant. Cinc gols al primer deixaven clar qui seria el campió. No

El nou pavelló de Molins va ser el protagonista de la primera gran

va ser fins al segon temps que els jugadors d'Esteller in-

exhibició de l’Atlètic. El conjunt de la ciutat de Barcelona va

tentaren escurçar diferències, encara que ja era massa tard per

doblar en el marcador al Mediterrani en els quarts amb un clar 19

recuperar el desavantatge final, i el partit va acabar amb un

a 8. Va ser a la segona jornada quan el Barceloneta ho va tenir

contundent 12 a 8.

més complicat, i és que el Club Natació Terrassa va plantar cara

Els sis gols de Xavi Vallés a la final li van donar el premi al millor

al campió. Els egarencs aconseguiren mantenir el marcador em-

jugador d'una Copa Catalunya que ha estat molt valorada pels

patat fins al descans, però després els de Santi Fernández van

participants, ja que permet fer proves i escalfar motors de cara a

prémer l’accelerador fins a doblegar-los per 10 gols a 7. L’altra

la nova temporada.

Federació Catalana Natació

El campió de Lliga no dóna opcions

Federació Catalana Natació

El Barceloneta es passeja a la primera Copa Catalunya


022-023-NwWat

13/10/06

01:33

Página 23

La temporada 2006-07 comenque fa als equips catalans. El

Domini implacable

Club Natació Sabadell s’ha re-

El final de lliga passat ens va deixar a tots els afi-

forçat amb el porter serbi Slo-

cionats del waterpolo amb la sensació que l’Atlètic

bodan Soro i amb l’esquerrà

Barceloneta l’havia guanyat sense baixar de l’auto-

hongarès Kirsztian Letay, des-

bús. Durant tota la fase regular va demostrar ser el

prés de donar la baixa a Gus-

millor equip amb diferència, i només la derrota a casa

tavo Marcos, Sergi Pedrerol i al

davant del Barcelona va trencar una ratxa impressio-

porter australià James Stanton.

nant dels de Santi Fernández. Un èxit merescut i ben

Per un altre costat, el campió

treballat que no fa més que evidenciar la diferència

vigent, l’Atlètic Barceloneta,

entre els equips. Una diferència que al final de lliga va

ha incorporat l’australià Sam

estar marcada per les baixes per lesió del Club

Mc Gregor, exjugador del CN

Natació Sabadell, potser l’únic rival capaç de donar

Terrassa ara fa dues tempo-

una mica de guerra als mariners.

rades i el també australià Jaime

De totes maneres, això ens hauria de fer reflexionar a

Beadsworth, a banda de l’in-

tots, ja que un play-off final amb la diferència que hi

ternacional Xavi Garcia.

va haver la temporada passada no fa gaire bé a

Les baixes de l’equip mariner

aquest esport. Si no que els ho preguntin a les altres

han estat Gabi Hernández,

lligues com la italiana, l’hongaresa, la sèrbia o la

que ha marxat al Plaza de Sa-

croata, en què la majoria de finals arriben als cinc

ragossa, i Borja Hernández.

partits amb resultats molt ajustats i amb victòries

D’altra banda, el Club Natació

agòniques als últims segons. Això els aficionats en

Barcelona ha incorporat el

general ho agraeixen, i és l'única manera de vendre

sud-africà Ryan Bell i el vene-

un producte que a mesura que passen els anys cos-

çolà Isaias Fernández, i ha do-

ta cada vegada més.

ça amb algunes novetats pel

Catalanes i madrilenyes es tornen a disputar el títol La sorprenent victòria de l'Ondarreta d’Alcorcón a la final de la lliga passada de la divisió d’honor fa que aquest any el CN Sabadell busqui la revenja. La lliga que ara comença té ambdós conjunts com a grans preferits, sempre amb el permís del Mediterrani i el Moscardó madrileny, semifinalistes a l'edició passada.

Oriol Olivé

Periodista

Cares noves opinió als equips catalans

nat la baixa a Felipe Santos i a Mitchal Ainsworth.

Esperen a Primera Divisió Els sis equips catalans que participen a la primera divisió del waterpolo nacional aspiren a engrandir aquest esport a casa nostra. Olot, Molins de Rei, UD Horta, CN Montjuïc, Bellaterra i Manresa es disputaran l’ascens amb vuit clubs més de la resta de l’Estat. Gabi Hernández no abandona L’atacant barcelonès, de 31 anys, fitxa pel Plaza Zaragoza després de plantejarse durant l’estiu abandonar la pràctica professional del waterpolo. Procedent del Spandau 04 alemany, Hernández havia escoltat també ofertes del Sabadell i de l'Olimpiakos grec.

Esforç— 23


024-025-NwHPat

13/10/06

01:34

Página 24

actualitat

hoquei patins

Reus, Igualada i Noia aspiren a trencar la ratxa del Barça a la lliga Fa set temporades que el FC Barcelona

Oriol Duran

El repte, guanyar al Barça guanya l’OK Lliga en un domini aclaparador dels blaugranes. El Reus sembla a priori l’equip que pot donar més batalla, i en les primeres jornades ho ha demostrat mantenint-se a la part alta de la classificació. Com sempre els duels directes del play-off seran els que decideixin la competició, però aquests anys equips com l’Igualada, el Noia i el Vic poden ser els invitats a aconseguir quelcom més que classificar-se per als play-

offs al final de la campanya. Hi ha hagut pocs moviments als equips durant l’estiu. El fitxatge de Mia Ordeig l’Iserlohn alemany, mentre el Reus i el Vic

tre el Cemex Tenerife i l’Edmunds anglès,

és un dels pocs canvis als equips desta-

ho faran fora. Els reusencs a la pista del

mentre que els igualadins s’enfrontaran a

cats, que s’han decidit per mantenir les

Thunerstern suís i els vigatans a la ciutat

un dels primers eliminats de l’Eurolliga.

seves plantilles.

alemanya de Cronenberg.

La resta d’equips catalans tenen com

A l’Eurolliga, que comença el proper 11

A la Copa Cers, tant Igualada com Vila-

a objectiu mantenir la categoria. És el cas

de novembre, competiran els tres primers

nova esperen rival en una competició que

del CP Voltregà, Blanes, Maçanet, Lloret i

de la temporada passada. El Barça debu-

començarà al mes de desembre. Els vi-

dels ascendits recentment GC Mataró i

tarà en primera ronda a casa davant

lanovins esperen rival de l’eliminatòria en-

Lleida. Oriol Duran

pel conjunt blaugrana, procedent del Vic,

Esforç— 24


01:34

50 anys del CP Voltregà El conjunt de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) i campió de la copa CERS l’any 2002 ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi. Els blanc-i-blaus tenen al seu palmarès tres copes d’Europa, tres lligues i cinc copes del Rei. Es tracta de l’únic equip, juntament amb el Barça, que mai no ha baixat de categoria, i que s’ha mantingut durant 31 temporades a l’elit de l’hoquei patins nacional. Mor Francesc Fontanelles El president de l’Igualada, Francesc Fontanelles, va morir el mes d’agost passat després de patir un vessament cerebral. Fontanelles estava a punt de començar la seva quinzena temporada com a president. Amb ell al capdavant el club ha viscut l’època més gloriosa de la seva història, i ha aconseguit un total de 20 títols. Fontanelles va accedir a la presidència el 7 de gener del 1992 agafant el relleu d’una junta gestora presidida per Pere Bartrolí i en un moment molt complicat perquè el club travessava una crisi econòmica molt important. Només cinc mesos després l’Igualada guanyà la seva primera Copa d’Europa. Els partits de la 1a. Nacional Catalana per la TDCat Un acord entre la Televisió Digital de Catalunya i la Federació Catalana de Patinatge, presentat el passat 5 d’octubre al Museu de l’Esport Melcior Colett, possibilitarà la retransmissió dels partits de la 1a. Divisió Nacional Catalana d’hoquei patins d’aquesta temporada. Els aficionats de l’hoquei patins podran gaudir d’equips que són el bressol del nostre patinatge.

Página 25

El cor retira Josep Manel Edo

opinió

Edo, que aquesta temporada

A donar guerra

va fitxar pel Cemex Tenerife, ha

La lliga d’hoquei patins cada cop està més ajustada

vist com la seva carrera es-

i guanyar partits és cada vegada més complicat, so-

portiva ha arribat al final. En el

bretot fora de casa. Aquest any les coses aniran

reconeixement mèdic que li

d’una manera bastant semblant als últims anys. Dos

van fer al club canari se li va

favorits clars, com són el Barça i el Reus, que crec

detectar un problema al cor.

que serà la final d’aquest any. Aquesta edició altres

Edo, que va començar jugant a

equips que ja fa alguns anys que disposen de bones

l’Escola La Pau, després al CP

plantilles poden donar força guerra, com és el cas

Cubelles, al FC Barcelona i al

d’Igualada, Vic, Vilanova, Blanes i Liceo. Entre els

Patí Vilanova, veu com la seva

restants hi ha equips com el Voltregà, que capitane-

trajectòria com a jugador que-

jo, que esperen convertir-se en un dels dos equips

da tallada per una malaltia de

revelació de la temporada (cada any acustuma

naixement que fins ara no s’ha-

haver-n’hi dos). Generalment l’emoció de la lliga és

via detectat.

per la part baixa de la classificació, on dos equips

El jugador pensa que ha estat

podrien quedar despenjats bastant al principi de la

una sort, dins de la desgràcia,

lliga, i una tercera plaça de descens disputada per

haver fitxat pel Tenerife ja que,

tres o quatre equips més. Vigo, Mataró, Lleida, Alcoi

a través d’un examen mèdic

i Maçanet són els conjunts que més possibilitats

exhaustiu, s’ha pogut desco-

tenen d’arribar a final de temporada en aquesta

brir aquesta malaltia.

situació. Aquest és només un pronòstic i les jor-

Edo ha rebut un fort recolza-

nades ens marcaran el camí de la realitat. Aquest es

ment per part de la Federació

el meu pronòstic del que podria ser la temporada

Catalana i de molts clubs de

que comença.

tot Catalunya que veu al ju-

Finalment, aprofito també per felicitar-vos per aquesta

gador de Vilanova com tot un

nova publicació i desitjar-vos molta sort.

El jugador vilanoví Josep Manel

Quim Casalí

exemple a seguir al món dels esports.

El Reus perd el mundial de clubs

Oriol Duran

13/10/06

Capità C.P.Voltregà

024-025-NwHPat

L’Alnimar Reus va deixar escapar el títol de campió del món a Luanda (Angola) en perdre davant el Bassano italià per 2 a 3. Els reusencs sempre van anar a remolc al marcador. Els gols de Gual abans del descans i de Teixidó quan faltaven 5 minuts no van ser suficients per guanyar un partit en

L’Alnimar Reus ha tornat a per-

Torres Novas (Portugal), a la

què els italians es van avançar

dre un títol de manera molt

Lliga europea de la temporada

dues vegades en el marcador.

semblant a com li va succeir a

passada.

Esforç— 25


026-027-NwRug

13/10/06

01:37

Página 26

actualitat

rugbi Dale McMillan

Copa del Món femenina Les Falgueres Negres colpegen per tercera vegada Tres mundials s’han disputat i tots tres se’ls han

fitriones de Canadà per 17 a 8. El que sí que cal

endut les jugadores neozelandeses. Tal com va

destacar és l’interès que de mica en mica va des-

succeir en la Copa del Món de Barcelona 2002,

pertant la Copa del Món femenina. Aquest cop es

les Falgueres Negres (Black Ferns) es van im-

van poder veure tots els partits per Internet i els

posar amb claredat a totes les seves rivals en el

més interessants de la fase final a través de les

mundial disputat el mes de setembre passat a

principals televisions d’arreu del món.

Edmonton (Canadà). En una repetició de la final

Malauradament, però, per a la premsa esportiva

disputada en el Lluís Companys de Montjuïc, en

del nostre país gairebé va passar desapercebut.

la qual les kiwis van guanyar per 19 a 9 a

El seleccionador espanyol, Kepa Ancín, es va en-

Anglaterra, aquest cop les van tornar a batre per

dur a Canadà 26 jugadores, entre les quals hi

25 a 17. La superioritat neozelandesa ha estat

havia 11 catalanes. L’INEFC, actual campió es-

total amb 202 punts a favor i tan sols 34 en con-

tatal, va ser l’equip que més jugadores va apor-

tra, la meitat d’aquests punts en la final. Amb

tar-hi: Marta Carreres (pilar), Teresa Delgado (2a

aquest resultat, les de Nova Zelanda, invictes des

línia), Bàrbara Pla (3a línia), Inés Etxegibel (ober-

del 2001, confirmen el seu domini absolut

tura), Gina de Swert (ala) i Contxa Ramos (ala).

d’aquesta modalitat i aconsegueixen sumar la

La resta de catalanes que van anar-hi són: Mª

seva tercera Copa del Món; després de les acon-

Carmen Sequedo i Montserrat Poza (Sant-

seguides a Amsterdam 98 i a Barcelona 02.

boiana), Aroa González (L’Hospitalet), i també

Anteriorment s’havien disputat dos mundials no

Angelina Masdeu, que juga al Gaztedi, i Rosanna

oficials a Cardiff l'any 1991 i a Edimburg el 1994.

Estanyol del Getxo.

Es va poder veure un gran nivell de rugbi femení,

Malgrat el novè lloc aconseguit a Edmonton

però no hi ha va haver cap sorpresa remarcable.

(vuitè a Barcelona), el seleccionador espanyol es

De fet, els quatre primers llocs van ser els

va mostrar satisfet pel resultat aconseguit; dues

mateixos que a Barcelona, ja que en la disputa pel

derrotes, davant Escòcia i Canadà, i tres victòries

tercer i quart lloc França va imposar-se a les am-

davant Kazakhstan i dues sobre Samoa.

Dale McMillan

La santcugatenca Gina de Swert a punt de fer l’assaig davant Kazakhstan.

Esforç— 26

Barça contra Madrid El derbi que molts voldrien veure també en el rugbi haurà d’esperar. Mentre el FC Barcelona ha fet els deures i s’ha compromès amb el rugbi adquirint els drets de l'USAP Barcelona per jugar en la màxima divisió, el seu rival madrileny només ha especulat amb aquesta possibilitat. Mentre els merengues van tenir secció de rugbi cap als anys vint, poc després de fundarse la Santboiana, els culers són un dels clubs amb millor palmarès rugbístic amb 15 campionats d’Espanya, l’últim l'any 1985. Els Enginyers juguen a Anglaterra L’equip barceloní del Poble Nou-Enginyers s’ha convertit en el primer equip estranger que juga una lliga anglesa. Aquest club català, que fins ara militava en la primera nacional, va engegar les gestions la temporada passada ja que cada cop els atreia menys les competicions espanyoles. I dit i fet. El 23 de setembre passat van començar la lliga rebent l’equip Datchworth i després van fer el primer desplaçament a Anglaterra per jugar davant l'Old Albanians. Tots dos partits amb victòries per als catalans. Els jugadors d’aquest club tan rodamons, que aquest estiu va anar de gira per Sud-àfrica, fan cua per estar entre els convocats i fins i tot ja s’han apuntat a la competició de Copa anglesa que començarà al març, just després d'acabar la lliga, i que finalitzarà amb una festa per a tots els equips. A més, gràcies als vols de baix cost, els surt més econòmic que jugar en les malaurades competicions espanyoles.


13/10/06

01:37

Página 27

El London Irish respira valencià

opinió

Raons per a un canvi

Tommy Garcia

Entrenador Santboiana

026-027-NwRug

Existeixen raons objectives per no estar satisfet amb el joc i els resultats de la selecció espanyola femenina en aquest darrer Mundial. Aquestes raons tenen a veure amb els criteris de selecció i amb l’estil de joc que han ofert. Podria semblar que el seleccionador actual i les jugadores són els responsables d’aquesta pèrdua de nivell de joc i, per tant, de poder competitiu. Quedar-nos amb aquesta anàlisi seria injust i erroni. Una vegada més estaríem confonent el conjuntural amb l’estructural. És veritat que s’hauria pogut fer millor, però hem d'aprofundir i saber que no hi ha una política decidida de la Federació Espanyola de Rugbi en la promoció, el desenvolupament i el creixement del rugbi femení. I em confonc, no és que la política no sigui decidida, és que no n’hi ha. L'exclusió del Sis Nacions de Rugbi pot ser l’epíleg d’una mort anunciada des de 1998. La federació esEl grup immobiliari valencià Llanera va signar aquest estiu un conveni que el convertirà en el principal patrocinador de l’equip professional anglès London Irish, al qual aportarà 2,9 milions d’euros per a tres temporades. Coneguts també com Els Exiliats (The Exiles), el London Irish el van fundar l'any 1898 un grup d’irlandesos de Londres, seguint la mateixa idea dels ja existents London Welsh (1885) i els London Scottish (1878). Al llarg de tota la seva història s’ha envoltat de la comunitat irlandesa que viu a Londres, i en la seva època amateur sempre va comptar amb jugadors irlandesos, molts d’ells internacionals amb el XV del Trèvol. Amb el naixement de l’era professional es va fusionar l'any 1999 amb el London Scottish i l’equip de Richmond, i conquerí el 2002 la Copa anglesa Powergen Cup, en la final disputada a Twickenham davant Northampton Saints.

La temporada passada va finalitzar en tercera posició de la lliga, va ser finalista de l'European Challenge Cup i va classificar-se per a l'edició actual de la Heineken Cup. Actualment, l’equip té 11 internacionals, entre ells l’anglès Mike Catt (millor jugador de l’any a la lliga), el francès Olivier Magne i l’irlandès Bob Casey. El seu estadi Madejski té una capacitat per a 24.200 espectadors i l’ambient d’un dia de partit és una experiència inoblidable. Els camps d’entrenament i la Unitat d’Alt Rendiment estan situats en la seu original del club: The Avenue, a Sunbury-on-Thames, adquirida l'any 1931. Els amateurs i l’Acadèmia (la Lliga A Guiness) continuen jugant allà actualment. El grup Llanera també és patrocinador de l’equip de futbol de la primera divisió anglesa Charlton Athletic i del València FC.

panyola ha viscut de les rendes d’una generació espontània que va créixer en un rugbi femení encara incipient en l’alt rendiment. Aquesta magnífica generació podia ser la locomotora d’un tren de progrés, però en lloc de mirar al futur i establir les bases d’un creixement sostenible apostant per l’augment del nombre de fitxes, de competicions i de tècnics es va apostar pel contrari: fer un vedat tancat i elitista. El panorama no és gaire esperançador i l'actitud dels directius, lluny de ser de preocupació, és la de sempre, a la defensiva i amb anàlisis simplistes i passades. Encara que sembli mentida, a la FER no hi ha ningú que s’encarregui de la promoció i tampoc que dirigeixi la realitat tècnica. Existeix un seleccionador masculí de prestigi internacional reconegut (que està fent una feina brillant) i un grup d’entusiastes que fan el possible per portar les activitats a bon terme. Tampoc no hi ha plataformes alternatives. Moltes vegades les crítiques són interessades i mal plantejades, el que permet fer perenne l'estratègia defensiva dels directius actuals. No hi ha projectes emprenedors, ni gent amb il·lusió estudiant alternatives per a un col·lectiu desinformat i resignat. No m’agradaria que amb aquest article es caigués en un desànim generalitzat. El primer és reforçar-nos en el convenciment que tenim persones molt preparades i capaces de canviar aquesta dinàmica tan devastadora.

Esforç— 27


028-029-NwHand

13/10/06

01:39

Página 28

actualitat

handbol

Oriol Duran

Inici incert del Barça de Xesco Aspar Falta de concentració en moments decisius

Esforç— 28

El gran dominador de l’handbol espanyol i

ric al final de campanya va fer necessari el fi-

mundial durant més d’una dècada, i campió

txatge de l’internacional croat Venio Losert,

de la lliga passada, no travessa ara el seu

que es perfila com el porter titular de l’equip.

millor moment i això es nota en el seu joc.

A aquests noms de jugadors consagrats i

L’equip dirigit per Xesco Aspar, que inicia el

amb un bon palmarès s’ha sumat joventut

tercer projecte com entrenador blaugrana, de-

amb la incorporació del central i lateral dret

nota faltes de concentració en fases decisives

suec Jonas Larholm i de Cristian Ugalde, pro-

dels partits, i això en una lliga tan competitiva

cedent del filial.

com l’espanyola s’acaba pagant. La reno-

En una ASOBAL en què ja van desaparèixer els

vació del planter ha passat en aquesta ocasió

play-offs i on el primer és campió, la lliga es ju-

per noms coneguts i amb molta experiència a

ga en els enfrontaments directes. És en aquests

l’ASOBAL. El lateral montenegrí Nenad Pe-

partits davant rivals amb tanta entitat com

runicic és un d’ells, dotat d’un potent llança-

Portland o Ciudad Real l’equip blaugrana no

ment és una garantia tant defensiva com ofen-

pot fallar si vol tornar a proclamar-se campió el

siva, i pot formar una parella perfecta amb Iker

proper mes de juny i aspirar a la Copa d’Eu-

Romero. La sortida inesperada del porter Pe-

ropa amb garanties.

Nit de l’hanbol català El proper día 11 de novembre es celebrarà a Cerdanyola la 20ª edició de l’Handbol català en el que com cada any s’entregaran els premis de reconeixement a persones i clubs que han fet gran aquest esport. Gonzalo Usero, component del Comité de Competició, rebrà la insígina d’or i brillants per la seva dedicació a l’handbol català. També rebràn homenatge amb la insignia d’or els tècnics Vicenç Iborra i Sergi Petit per la seva trajectoria esportiva i a l’exdirectiu Tomàs Fernàndez per la seva dedicació. Igualment el CH Palautordea tindrà un reconeixent explícit per el seu 50è. Aniversari.


028-029-NwHand

13/10/06

01:39

Página 29

La pedrera marca la pauta del Granollers El conjunt del Vallès busca una plaça europea

Partits clau La principal notícia de la Lliga ASOBAL per

Xavi O’Callaghan

Resp.Handbol FC Barcelona

opinió

aquesta temporada 06/07 es va produir abans de que aquest s’iniciés. En l’assemblea que es va dur a terme abans del sorteig es va acordar acabar amb una pràctica que es venia repetint des de que el mític

El Fraikin Granollers comença la temporada amb el repte de tornar als torneigs europeus. La temporada passada va canviar d’ocupar places europees a la primera volta a patir per evitar el descens al final d’una segona volta desastrosa. Aquesta experiència no ha fet canviar els plans de la directiva i del seu tècnic Manel Montoya; la pedrera ha de continuar sent el motor de l’equip. De fet tan sols hi ha hagut una incorporació externa, la del lateral dret Michal

Nowak, de 24 anys, polonès procedent del Pfadi Winterthur suís. Alejandro Pérez Ortiz, David Ginesta i Carles Quindós han sigut les apostes que Montoya s'ha endut del filial. El principi de temporada ha estat prometedor i ha consolidat el Granollers a la part alta de la taula, fet que de moment dóna la raó a Manel Montoya, que veu l’equip amb molt bones perspectives i amb grans aspiracions per a aquesta temporada.

equip del “Dream Team” guanyava Lligues i Copes d’Europa a cabassos. No hi havia sorteig dirigit! I és que el culpable d’aquest fet, que corrompia el sorteig fins ara, va ser aquell equip de finals dels 90 que guanyava les lligues mesos abans de que s’acabessin i que treia qualsevol bri d’emoció al les acaballes de la competició. I el destí ha volgut que el que abans ho dirigia l’home ara ho faci l’atzar i que ens trobem a la darrera jornada de la competició un FC Barcelona CIFEC vs. BM Ciudad Real. Si cap dels dos falla durant la temporada aquest partit serà la clau del campionat i remarcarà encara més aquest fet vital que significa no perdre amb els rivals més febles si vols tenir aspiracions al títol. Pels bons equips no són recomanables els enfrontaments massa matiners, la maquinària encara no està engrassada i les possibilitats d’errors augmenten dràsticament. Un altre fet destacable ha estat l’ordre en que es disputen els partits. Ciudad Real jugarà contra els grans lluny del “Quijote” Arena durant la primera volta, el FC Barcelona – CIFEC igualment a excepció del partit contra els castellans i en canvi el Portland els té tots a casa. Sempre s’ha especulat sobre que és millor, i més tenint en compte que la segona volta ve marcada per la interrupció de la Lliga degut al mundial. D’entrada sembla més favorable tenir la segona volta a casa, ja que quan vas més just de forces és més fàcil guanyar, però si mirem l’estadística passada veurem que molts cops això no ha estat així i que qui

Inici nefast del Lleida a la lliga femenina

ha tingut el sorteig d’aquest manera no ha acabat es-

La capitana, Jasmina Berenguer, lesionada per mitja temporada

darrera jornada i que fins i tot ha acabat amb un

sent el campió. Així doncs, tenim per davant una lliga molt igualada, tant, que pot acabar resolent-se en la sorteig dirigit.

La novena temporada de

d'un parell de jugadores amb

l'Associació Lleidatana a la

garanties com la lateral Dina

i ha calgut pujar jugadores de

En una acció en un partit

màxima categoria de l’hand-

Havic i la portera Mari Carme

la pedrera com Cris Morell,

amistós disputat a Amposta,

bol femení no ha pogut

González. També és ben cert

Montse Escala o Dolors Es-

la jugadora es va trencar els

començar pitjor. L’equip diri-

que la malmesa economia del

terri. El cop més dur de la

lligaments i el menisc de la

git per Miroslav Vujasinovic

club no ha permès fer els re-

pretemporada ha estat la

cama dreta, cosa que la pot

compta els seus partits per

forços òptims per afrontar la

baixa per lesió de la seva

deixar de baixa entre 6 i 8

derrotes, tot i els fitxatges

temporada amb tranquil·litat,

capitana, Jasmina Berenguer.

mesos.

Esforç— 29


030-031-NwBasq

13/10/06

01:41

Página 30

actualitat

bàsquet

Barça, Akasvayu i DKV aspiren al títol ACB Despr s d un mundial glori s ha comen at una

alguns forats que l equip mostrava durant la

nova temporada de la Lliga ACB amb tres

campanya passada. Finalment el DKV, que ha

equips catalans que volen tornar a classificar-se

vist com Mumbr marxava al Reial Madrid, s

per als play-offs al final de la temporada.

considerat per molts com l aspirant catal m s

L Akasvayu ha renovat completament l equip

ferm. Els fitxatges de Lavi a i Sullivan han

amb la incorporaci de nou jugadors, quatres

arrodonit un planter consolidat que A to Garc a

d ells exbarcelonistes com Marc Gasol, i amb

Reneses vol espr mer a l’ACB i a l’Eurolliga,

Pesic a la banqueta. El conjunt giron vol tornar

amb l objectiu de donar guerra a les dues com-

a aspirar aquest any al t tol. D’altra banda, el

peticions.

Bar a d’Ivanovic ha comen at la temporada

Entre els gran competidors dels equips catalans

amb un joc imprec s, el que fa que aquest inici

hi ha el TAU Vitoria de Scola i l Unicaja de M la-

de temporada, tant a l ACB com a l’Eurolliga,

ga de Sergio Scariolo. Tots dos volen reeditar la

sigui incert. Els fitxatges dels bases Lakovic i

final de la temporada passada, en qu es van

Ukic i dels pivots Kasun i Fran V zquez taparan

imposar els malaguenys. Ricard Rovira

Les competicions europees en condicionaran la trajectòria 75 anys del CB Parets El CB Parets commemorar aquesta temporada 20062007 el seu 75 aniversari. Fa tres quarts de segle moss n Jaume Escudero va impulsar el primer equip de b squet inscrit a la Federaci de Joves Cristians de Catalunya. Actualment, el club t 24 equips inscrits a la Federaci Catalana de Basquetbol, a m s d’una Escola de B squet que creix any rere any. El 20 de gener del proper any s’inaugurar l’exposici fotogr fica del 75 aniversari i al febrer est previst fer cl nics dirigits als entrenadors. Marc Sobrepera al Plus Pujol Lleida L aler de 19 anys i 1,99 metres d al ada s ha incorporat una vegada iniciada la temporada procedent del Imaje Sabadell. Sobrepera s una de les sis incorporacions del club lleidat amb l objectiu de tornar a l ACB. El Ricoh Manresa a la LEB El conjunt manres no vol restar m s d una temporada a la lliga LEB. La parella d atacants formada pels nord-americans Scott i Asselin s n la base d un projecte capitanejat per scar Quintana.


030-031-NwBasq

13/10/06

01:42

Página 31

Plantar cara a la NBA

Aíto García Reneses

Entrenador DKV Joventut

opinió

Els pressupostos marcaran una temporada més d’una forma important l’esdevenir d’una lliga que comença amb quatre teòrics favorits. El DKV Joventut, igual que d’altres menys forts econòmicament com el Gran Canaria, ha de tenir com a objectiu el títol encara que s’hagi de treballar al límit de les possibilitats. Aquesta temporada han d’explotar

Homenatge a Nacho Solozábal

F.C. Barcelona

nous talents com Ricky, un noi que em meravella des de la primera vegada que el vaig veure jugar. Tot i que l'atenció mediàtica sigui molt gran, se’l no-

El FC Barcelona va decidir, 14 anys després de la seva retira-

ta molt segur i amb ganes de menjar-se el món.

da, homenatjar el seu mític base, que va militar a les files blau-

Mentrestant la NBA torna a robar grans talents del

granes durant vint temporades. El 8 d’octubre passat, abans

nostre bàsquet fent mal moltes vegades als

del primer partit de lliga al Palau Blaugrana, Solozábal va veure

mateixos jugadors, que se’n van il·lusionats i tornen

com es retirava la seva samarreta amb el número 7, com ja

decebuts. Els conjunts europeus s’han de fer més

havia succeït amb altres jugadors mítics com ara Epi, Sibilio,

forts i crear una lliga econòmicament estable per fer

Jiménez i Norris.

front a una NBA a la qual ja ens hem equiparat es-

El base, de 48 anys, va disputar 600 partits oficials, i va gua-

portivament.

nyar sis Lligues, nou Copes, dues Recopes, una copa Korac i

Ara tan sols ens queda aprofitar l’embranzida del

un Mundial de Clubs. Amb la selecció espanyola aconseguí la

Mundial i gaudir del millor bàsquet que ja ha co-

medalla de plata de l'Olimpíada de Los Ángeles 84 i la de l’Eu-

mençat.

Oriol Duran

robasket de Nantes l'any 93.

L’UB Barça amb ànims de revenja La Universitat de Barcelona inicia la temporada amb l’únic objectiu de no deixar escapar-se el títol, tal com va passar la campanya passada amb el Perfumes Avenida. Per a aquest propòsit el conjunt universitari s’ha reforçat amb quatre jugadores d’elit: la base sèrbia Miljana Musovic, fitxada per liderar l’equip; la nord-americana Katrine Weckerm, procedent de la NBA femenina; la catalana Rosa Pérez, procedent de l’Estudiantes, i la pivot nord-americana Anderson. L'entrenadora de l’equip, Sílvia Font, s’ha mostrat molt satisfeta de l’equip que s’ha aconseguit fitxar per afrontar amb garanties la Lliga femenina i la Copa d’Europa FIBA.

Esforç— 31


032-033-NwFutb

13/10/06

01:43

Página 32

actualitat

Oriol Duran

futbol

El Terrassa fa cent anys L’equip egarenc celebra durant aquest 2006 el seu centenari. Per commemorarho ha promogut una campanya molt important en què s’han posat a la venda totes les cadires de l’estadi amb l’objectiu de mantenir l’equip econòmicament. El mes de juliol passat l’Ajuntament de Terrassa va decidir vendre l’Olímpic.

El calvari de Segona B Mal començament dels equips catalans

Esforç— 32

A la segona divisió B les coses no han començat bé

de temporada. Les lesions de jugadors claus com

per un dels grans de la categoria, la Gramenet, que

Giovanni, Dimas o Jordi Gómez han fet que l’equip

sol quedar-se sempre als play-off d’ascens. Aquest

de Quique Costas no hagi trobat encara el pols a

any el conjunt de Santa Coloma ocupa les darreres

la competició.

posicions de la taula i alguns comencen a veure ja

A l’apartat positiu trobem al Sant Andreu i al Ter-

vells fantasmes de fa dues temporades quan els

rassa. Els quatribarrats han començat la campa-

blanc-i-blaus es van salvar de baixar a Tercera en

nya de forma incommensurable. Els fitxatges de

l’últim minut. La pèrdua de jugadors claus com el

Santi Asensio i Hugo Arroyo han donat consistèn-

porter Castilla, i els fitxatges realitzats amb presses

cia al equip i això es nota al camp. Per la seva

fan preveure una temporada complicada.

part els egarencs, que celebren el seu centenari,

La situació per al Lleida i el Barça B tampoc es

busquen oblidar-se de la espantosa temporada

còmoda. El conjunt de la terra ferma va sumar tan

anterior i el tècnic Miguel Álvarez ha posat com a

sols tres punts en les cinc primeres jornades i això

objectiu jugar el play-off. Altres equips com Fi-

va estar a punt de costar-li el lloc al seu tècnic Fe-

gueres, Hospitalet i Badalona tampoc han ajudat

lipe Miñambres. Els blau-granes tampoc comen-

a millorar la imatge dels nou equips catalans que

cen ben encaminats per jugar-se l’ascens a final

militen a la categoria.

Suport als entrenadors catalans El seleccionador català Pere Gratacòs, després de dissenyar una reestructuració a fons del Comitè Tècnic d’Entrenadors, ha començat a recórrer Catalunya per explicar un projecte que bàsicament té com a objectiu la regulació jurídica i contractual dels entrenadors catalans. Una altra secció professional blaugrana L’equip de futbol sala del Barça ja es una secció professional. Amb fitxatges com Javi Rodríguez, procedent del Playas de Castelló, el president Joan Laporta s’ha compromès a donar una important empenta a una secció que ha tornat a la divisió d’honor del futbol sala nacional.


032-033-NwFutb

13/10/06

01:43

Página 33

L’aposta pel producte Josep Maria Casanovas català

Una temporada amb il·lusions renovades

La pedrera és un dels àmbits que més han de cuidar els clubs i en els últims anys s’està fent un gir positiu

Històrics com Sabadell, Girona i Figueres busquen l’ascens Un total de 36 equips componen els dos grups de la regional preferent, en la qual només els campions pugen directament. Per aquest motiu és una de les categories més disputades del nostre futbol. Un any més hi trobem el Sants, que és l’equip que més ha participat en aquesta categoria, un total de 23 anys. El Canovelles, en canvi, té el rècord de participacions consecutives amb un total de 16 (entre els anys 1983 i 1999), mentre que el San Cristóbal és l'equip dels que són ara a preferent que fa més temporades seguides (11) que hi és. No ens hem d’oblidar de l'escola bressol de molt jugadors que després nodriran divisions superiors. Són els equips de primera i segona regional, centenars de conjunts que esperen la seva oportunitat de convertir-se encara que sigui un sol dia en protagonistes del nostre esport.

en aquest sentit, amb unes inversions més fortes i fitxant tècnics més qualificats. És una aposta que està ajudant cada dia més perquè jugadors catalans puguin trobar una oportunitat als nostres clubs i que nosaltres no haguem d'anar fora de Catalunya a buscar el que tenim a casa. Moltes vegades la política de les escoles de futbol depèn tan sols dels que les dirigeixen. Hi ha clubs que tenen un futbol base amb una tasca formativa excel·lent i d’altres només veuen en els talents que puguin sorgir una manera de recaptar diners. És aquesta darrera una política que cal defenestrar per intentar conjugar els interessos dels jugadors i dels clubs catalans.

Oriol Duran

Totes les categories del futbol amateur català ja s’han posat en marxa. Són centenars de clubs arreu de la geografia catalana que aspiren a aconseguir un lloc en les seves respectives lligues. A tercera divisió s’han invertit diners perquè equips com el Sabadell o el Reus puguin pujar de nou de categoria, però d’altres com el Girona, el Manresa, el Santboià i el Gavà cerquen reeditar els bons resultats de l'any passat en què es van quedar a les portes de pujar. El Cornellà, que va perdre la categoria en la darrera jornada, és un dels grans favorits a la primera catalana per tornar a tercera. L’equip de Jordi Canals tindrà davant seu tres històrics vinguts a menys: Figueres, Rubí i Granollers. Després de les primeres jornades tres equips barcelonins, Poble Sec, Gramenet B i Montanyesa són també en els llocs preferents de la classificació.

Dir. Futbol Base RCD Espanyol

opinió

Les noies de l’Espanyol grans favorites Després de l’eliminació a la UEFA l’objectiu és la Superlliga L’equip femení de l’Espanyol, dirigit per Santiago Fernández, es centra a guanyar el segon títol consecutiu a la màxima categoria nacional després de caure eliminades a les primeres de canvi a la competició europea. Les derrotes a la lligueta davant l'Umea suec i el Kolbon noruec van fer que s’esvaïssin les opcions d’arrodonir els resultats de la temporada passada. El Puebla, el Barça i el Sevilla seran de nou les grans rivals de les blanc-i-blaves.

Esforç— 33


bàsquet

034-039-Bask2006

13/10/06

01:52

Página 34

Moments inoblidables del Mundial de Bàsquet del Japó La festa del bàsquet mundial s’ha donat cita aquest estiu al Japó. El país del Sol naixent ha vist als seus pavellons alegries i llàgrimes, però també jugades espectaculars que deixen palesa la qualitat del basquetbol actual. Un Mundial que ha consagrat a l’elit algunes seleccions i a jugadors com Pau Gasol, però també on d’altres desconeguts han tingut el seu minut de glòria. Aquestes pàgines són una mostra d’aquests instants i jugades inoblidables de les que hem gaudit.

Gasol amb la copa de campions del món.

Esforç— 34


13/10/06

01:52

Página 35

bàsquet

034-039-Bask2006

Carmelo Anthony assaja llançaments a la prèvia del partit entre els Estats Units i la Xina.

Esforç— 35


13/10/06

01:52

Página 36

bàsquet

034-039-Bask2006

El francès Floren Pietrus llança a cistella entre els pivots angolesos Josquím Gomes i Abdel Aziz.

Esforç— 36


13/10/06

01:52

Página 37

bàsquet

034-039-Bask2006

Esmaixada espectacular d’Elton Brand al partit per al tercer lloc davant Argentina. Salt impressionant de Michael Gebala (França) entre la defensa grega formada per Papadopoulus i Diamantidis (a dalt).

Esforç— 37


13/10/06

01:52

Página 38

bàsquet

034-039-Bask2006

Carmelo Anthony intercepta una pilota perduda pel base grec Fontsis a les semifinals del campionat.. Llançament de Garbajosa intimidat per l'acció defensiva del grec Papadopoulus a la final del Mundial (a dalt).

Esforç— 38


13/10/06

01:52

Página 39

bàsquet

034-039-Bask2006

Jeff Varem (Nigèria) salta per anotar davant la presència del base veneçolà Óscar Torres.

Esforç— 39


13/10/06

01:55

Página 40

voleibol

040-044-Vol01

Text d’Àlex López Puig Imatges d’Oriol Duran

volen fer-se

un nom


13/10/06

01:55

Página 41

voleibol

040-044-Vol01

S’obre un nou horitzó internacional per als catalans Ibán Pérez, Rubén Antequera i Pau Sans Són joves, tenen talent i creuen que els ha arribat el moment de destapar-se. El barceloní Ibán Pérez, el lleidatà Rubén Antequera i Pau Sans, de Viella, que es van preparar amb la selecció espanyola absoluta de voleibol al Centre d’Alt Rendiment de Catalunya (CAR), a Sant Cugat del Vallès per jugar la Lliga europea els mesos de juliol i agost, volen aprofitar la convocatòria amb la selecció estatal per obrir una nova etapa en la seva carrera esportiva. Rubén Antequera, per exemple, va jugar l’última cam-

Una quarta plaça al Campionat d’Europa de Voleibol l’any passat, ha estat la millor classificació d’Espanya en pista. També l'any 2005, la selecció espanyola va assolir un segon lloc als Jocs Mediterranis. El combinat estatal va perdre la final d’aquesta competició amb Egipte, per un ajustat 3 sets a 2. panya al Royal Voley Guadalajara, tot i que “he sentit la crida d’Itàlia, on hi ha la millor lliga del món”, detalla. Pau Sans, per la seva banda, ha tingut l’equip tarragoní Sant Pere i Sant Pau com a mostrador del seu talent, i ara té molt clar que vol aprofitar la seva primera convocatòria amb el combinat estatal per fer un salt qualitatiu que li obri “una nova etapa”. Sans argumenta que el fet que el nou seleccionador espanyol, l’italià Andrea Anastasi, l’hagi cridat a la selecció “suposa un llançament en la meva carrera esportiva, un pas endavant

Esforç— 41


13/10/06

01:55

Página 42

voleibol

040-044-Vol01

Anastasi, un tècnic que els fa suar Ibán Pérez, Rubén Antequera i Pau Sans coincideixen en la duresa en els entrenaments del nou seleccionador estatal, l’italià Andrea Anastasi, considerat un dels millors entrenadors del món. El mes de novembre passat, la Federació Espanyola de Voleibol va confiar la selecció a Andrea Anastasi. Rubén Antequera detalla, en referència al tècnic italià, que “el ritme és molt fort, però estic aprenent moltes coses noves i hem millorat tant pel que fa a la tècnica, la tàctica i físicament”. Fins i tot, Antequera reconeix que el combinat espanyol “no estava acostumat” a treballar amb tanta intensitat i que li ha calgut un període d’“adaptació”. Ibán Pérez, per la seva banda, constata que el nou preparador físic de la selecció, Juan Carlos de Lellis, els fa exercitar-se “al màxim” i que ja “s’està notant”. Pérez afirma que “Anastasi pot fer-ho millor que el tècnic anterior. Té més experiència i això es nota”. Pau Sans apunta que el sistema de treball és “totalment diferent” al que estava acostumada la selecció fins ara. L’anterior entrenador de la selecció espanyola, Francisco Hervás, va dimitir després de no classificar l’any passat Espanya per al Campionat del Món del 2006. Hervás havia dirigit la selecció els últims quatre anys.

molt important”. Sans té molt clar que “ara començo una nova etapa en la qual se m'obre tot un horitzó de possibilitats que són infinites. Sóc molt jove i encara puc millorar”. Ibán Pérez ja ha segellat la seva continuïtat a l’equip italià del Mail Service Corigliano per a dues temporades més, a la sèrie A2 italiana. En la seva primera campanya, Pérez no es penedeix de la seva decisió, que considera encertada: “M’ha anat molt bé. Per a un jugador jove, jugar a la Lliga espanyola és molt difícil, però fer-ho a fora encara ho és més. I jo estic jugant…”. El de Barcelona no dubta de les seves qualitats i assegura que el seu repte personal “és jugar a la Lliga italiana A1 i fer-ho com a titular”. Pérez travessa un bon moment en la seva carrera esportiva i no vol deixar escapar aquesta oportunitat: “Aquesta és la meva segona temporada a la selecció espanyola i això ja indica que he fet un salt qualitatiu.” Rubén Antequera, Pau Sans i Ibán Pérez són tres dels divuit jugadors que el seleccionador espanyol, Andrea

Esforç— 42


13/10/06

01:56

Página 43

voleibol

040-044-Vol01

Esforç— 43


13/10/06

01:56

Página 44

voleibol

040-044-Vol01

Nom: Rubén Cognoms: Antequera Feixa Data de naixement: 9/3/1981 Lloc de naixement: Lleida Lloc de residència actual: Lleida Posició: Oposat

Nom: Pau

Alçada: 2,05 metres

Cognoms: Sans Mas

Club: Royal Voley Guadalajara (1 temporada)

Data de naixement: 20/6/1984

Classificació a la Lliga: 7è a la Superlliga masculina

Lloc de naixement: Viella

Clubs anteriors: Vòlei Lleida (1 temporada); CAI Universidad de Zaragoza (1 temporada); Parky Menen, de la primera divisió belga (1 temporada), i Sant Pere i Sant Pau (2 temporades).

Posició: Central

Nombre de vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta: 20

Classificació a la Lliga: penúltim. Descens de la Superlliga masculina a la Lliga FEV.

Partits disputats amb la selecció catalana absoluta: 2

Lloc de residència actual: Betren (Viella) Alçada: 2,00 metres Club: Sant Pere i Sant Pau (4 temporades)

Clubs anteriors: CV Andorra (1 temporada); Lleida Episcopal (2 temporades) i Blume (2 temporades). Currículum esportiu de club: Campió d’Espanya juvenil amb el Lleida Episcopal i ascens a la Superlliga masculina amb el Sant Pere i Sant Pau. Selecció espanyola absoluta: primera concentració (preselecció) Nombre de vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta: 6

Nom: Ibán

Partits disputats amb la selecció catalana absoluta: 4

Cognoms: Pérez Manzanares Data de naixement: 13/11/1983 Lloc de naixement: Barcelona Lloc de residència actual: Barcelona

Lliga europea de voleibol. El passat mes de juny, la selec-

Posició: Oposat

ció estatal es va concentrar al CAR de Sant Cugat en el

Alçada: 1,98 metres

segon període del combinat nacional al centre d’elit.

Club: Mail Service Corigliano (1 temporada)

Els tres coincideixen a assenyalar que l’objectiu de la

Classificació a la Lliga: 10è de 16 equips de la Lliga A2 italiana.

selecció espanyola a la Lliga europea de voleibol no

Clubs anteriors: Compaktuna UD Vecindario (1 temporada) i Unicaja Almería (2 temporades).

ta en aquesta línia que la fita en aquesta competició “era

Currículum esportiu de club: 2 Lligues espanyoles (Superlliga masculina) i 2 Supercopes d’Espanya amb l’Unicaja Almería.

Finalment el combinat espanyol va quedar fora de la final

Currículum esportiu amb la selecció espanyola: 4t de 12 equips al Campionat d’Europa 2005 i 3r a la Lliga Europea 2005.

Esforç— 44

Anastasi, va convocar per disputar l’última edició de la

podia ser un altre que endur-se el títol. Ibán Pérez apunquedar primers per tal de millorar el tercer lloc del 2005”. a quatre. Ibán Pérez detalla que en la seva segona campanya al combinat estatal ha fet “un salt qualitatiu”, mentre que Rubén Antequera espera “consolidar-me en l’equip titular”. Pau Sans estrena una convocatòria que li

Nombre de vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta: 34

ha arribat “per sorpresa”. El jugador reconeix que “no

Partits disputats amb la selecció catalana absoluta: 1

amb el Sant Pere i Sant Pau a la Superlliga masculina, en

m’esperava que em cridessin després dels mals resultats la qual vàrem acabar perdent la categoria”.


045-047-Vol02

13/10/06

01:57

Text d’Oriol Alós

Página 45

Imatges de Gerardo Tejerina i Oriol Alós

Xavi Entrevista a Xavi Bosma, medallista en els Jocs d’Atenes 2004

“Tinc la sensació d’haver-ho fet tot com a jugador” La passió que sent Xavi Bosma pel voleibol és única. El

Xavi Bosma — Estic molt satisfet del que he fet i tinc la

jugador de Roses ha viscut sempre lligat a aquest esport,

sensació que ja he fet tot el que havia de fer com a

encara que els seus inicis són lluny de la platja, en el

jugador. Ara tinc projectes en ment i hi tinc molta il·lusió

voleibol indoor. Només la fatídica lesió de genoll que

dipositada. Un d’ells, per exemple, és la propera cons-

encara l’acompanya va aconseguir parar-li els peus, però

trucció de dues pistes de voleibol platja cobertes a la

lluny de caure en el primer obstacle, el medallista olímpic

zona esportiva de Roses.

va buscar la manera de no separar-se de la seva gran afició. El 1991 va conèixer el voleibol platja en el primer

Esforç — Quina valoració en fas, de la teva trajectòria?

Campionat d’Espanya i, des d’allà, la seva progressió l’ha

Xavi Bosma — He tingut una carrera esportiva bastant

portat a primera línia mundial. Ara, amb la maduresa i la

completa, que va arribar al seu punt més alt el 2004

perspectiva d’un autèntic número 1, en Xavi pot fer un

quan vaig guanyar una prova del circuit mundial a la

repàs de la seva carrera i les sensacions que ha viscut, tot

Xina, que era una fita que tenia pendent. A més, aquell

i que encara li quedin alguns cartutxos per cremar.

any també vaig ser campió d’una prova del circuit

Esforç — Com et sents en aquests moments de la teva car-

europeu a Itàlia i, finalment, em vaig endur la medalla

rera esportiva?

d’argent dels Jocs Olímpics d’Atenes.

Esforç— 45


13/10/06

01:57

Página 46

voleibol

045-047-Vol02

Esforç — De la gran vitrina que tens, quin és el títol que

l’estadi ple, la gent cridant, i aquest recolzament no es

més valores?

podrà oblidar mai.

Xavi Bosma — El títol que ha tingut més repercussió ha estat la medalla olímpica, però, en l'àmbit personal, el

Esforç — Com t’ha canviat la vida el metall olímpic?

que més valoro és el de la Xina perquè, amb el Pablo

Xavi Bosma — No, no m’ha canviat la vida, encara que

Herrera, vam ser capaços de guanyar el torneig. En

he de reconèixer que m’ha obert portes.

aquella prova hi havia els millors jugadors del món, com

Esforç — Per què es va trencar la fórmula de l’èxit

a Atenes, però amb la diferència que ens vam poder

Bosma–Herrera?

endur la victòria.

Xavi Bosma — Va ser una qüestió de diferents punts de vista i maneres de plantejar-se el futur. Després dels Jocs

Esforç — I ara que ja ha passat cert temps, com veus el

Olímpics, jo no podia fer plans a llarg termini perquè no

que vas aconseguir a Atenes?

sabia com em respondria el genoll. En Pablo, en canvi, ja

Xavi Bosma — Va ser una cosa grandiosa, perquè els de

pensava en els quatre anys i, fins i tot, en els vuit anys

l’equip no ens ho esperàvem, tot i que sabíem des d’un

següents.

principi que hi hauria alguna possibilitat, però que era petita. Vam arribar amb el punt exacte per afrontar la

Esforç — La temporada passada estaves amb Àlex Ortiz i

competició, tant en el punt físic com mental, i això va ser

aquest any amb Inocencio Lario. A què es deu aquest

gràcies a l’esforç de l’equip tècnic i de nosaltres

canvi?

mateixos. Al final les coses van sortir bé i ens vam poder

Xavi Bosma — Això va ser cosa de l’Àlex Ortiz, que va

endur la medalla d’argent.

decidir portar un altre tipus de planificació esportiva. Ell volia estar entrenant tot l’any a Tenerife i no considerava

Esforç — Quines sensacions vas tenir?

la possibilitat que ens separéssim durant un temps per

Xavi Bosma — Com a experiència, els Jocs Olímpics ja els

tornar en èpoques de competició. L’Àlex volia un com-

havia viscut, però el fet de poder arribar a unes semifi-

pany per a tot l’any, així que podríem dir que va ser

nals i a una final va ser el màxim. Tens pràcticament tot

decisió seva. Esforç — I amb Lario, en quina fase d’aclimatació com a parella us trobeu? Xavi Bosma — Amb Lario ens trobem en una fase inicial, perquè tot just fa uns mesos. És molt difícil la compenetració amb la parella i això es guanya amb anys de competició. A més, s’ha de tenir en compte que el meu company és molt jove i aquest és el seu primer any en el circuit mundial. Aquestes coses dificulten la progressió, però tot és qüestió de temps i treball. Esforç — Quina relació teniu amb el company? Quantes hores compartiu? Xavi Bosma — Amb el company es comparteixen moltes hores. Tant el viatge com els entrenaments ens fan estar quasi tot el dia junts i, moltes vegades, en estar tanta estona amb el company, acabes tenint-hi una relació d’amistat, cosa que crec que és molt positiva. En èpoques de competició, per exemple, entrenem menys que quan estem preparant-la. Es tracta d’una posada a punt per al torneig que tenim cada setmana. I després d’una competició tenim dos o tres dies per llimar els petits detalls que ens han fallat en el torneig anterior. Això fa que estem en contacte constant.


045-047-Vol02

13/10/06

01:57

Página 47

Xavi Bosma, durant la celebració de la Copa d’Espanya del mes de juliol passat a Roses.

Esforç — Mirant més al futur, t’has marcat algun objectiu

traumatòleg em va dir que deixés de fer esport perquè el

de cara a la temporada vinent?

meu genoll no m’ho permetia, i fixa’t quant de temps ha

Xavi Bosma — Encara no. He d’esperar que acabi la com-

passat. Ell en certa manera tenia raó, però hi ha coses

petició i fer una valoració de com ha anat la temporada.

que són inexplicables. Hi ha molts metges que no ente-

Crec que he d’anar pas a pas i anar veient com van les

nen com puc seguir jugant.

coses. Si van bé, seguirem, però si les coses no surten bé, potser serà moment de deixar-ho.

Esforç — I, quan ho deixis, què en serà, de Bosma sense la platja?

Esforç — Així que has pensat en algun moment en la re-

Xavi Bosma — Tinc altres coses a la vida, com una família

tirada?

meravellosa. La meva dona, els meus fills, amics...

Xavi Bosma — Sí, sí que ho he pensat. De fet, fa molts

A banda d’això tinc il·lusions i projectes, així que no s’aca-

anys que m’ho penso perquè ja porto sis operacions al

baria tot, sinó al contrari, començaria una nova etapa de

genoll i corro un risc molt gran de caure lesionat en un

la meva vida.

torneig i haver-me de retirar a la força. L’any 1993, un

Esforç— 47


13/10/06

03:39

Página 48

voleibol

048-051-Vol03

Text d’Oriol Alós Imatges, gentilesa del FC Barcelona

L’ull fix en

la màxi El projecte de futur del Barça l’obliga a donar el màxim per mantenir-se a tir de la Superlliga

Esforç— 48


048-051-Vol03

13/10/06

03:39

Página 49

ma ima Esforç— 49


13/10/06

03:39

Página 50

voleibol

048-051-Vol03

Alçat el teló de la nova temporada, el primer equip del

Aquest nou ordre en el campionat espanyol portarà el

Barça s’enfronta a un repte de primera categoria. I és que,

conjunt d’Alemany a esforçar-se al màxim per no perdre

fet el primer pas amb l’ascens a la lliga FEV, l’equip de

pistonada respecte de la Superlliga. El tècnic blaugrana

Toni Alemany pot començar a pensar a complir el màxim

ha començat per marcar l’objectiu de “consolidar-se en la

objectiu blaugrana, doncs, en el que és el projecte per a

segona categoria estatal, i per això s’ha d’entrar en el grup

aquesta i les properes temporades, té l’ull posat, sobretot,

de sis millors equips de la FEV”. Caldrà, doncs,

en la Superlliga. “La secció de voleibol del Barça ha d’es-

demostrar que la categoria no li està gran, cosa que

tar en el lloc que li correspon i les seves fites han de ser

Alemany pensa solucionar amb “més volum d’entrena-

sempre els màxims objectius”, així ho explica Joan

ments per estar a l’alçada dels rivals”. És clar que l’entre-

Cubells, directiu de l’àrea esportiva del Futbol Club

nador blaugrana és conscient que la forma física no ho és

Barcelona.

tot, i per formar un conjunt contundent és necessària una

És veritat que per conquerir una plaça a la màxima catego-

base sòlida.

ria encara queda força camí per al conjunt blaugrana. Però

En la vessant esportiva, l’aposta que està fent el Barça pel

hi ha un factor determinant que fa veure el seu futur amb

planter, juntament amb l’arribada de jugadors experimen-

clarividència, i és que el voleibol culé pot presumir d’una planificació encarada a l’èxit, una fórmula que té el seu inici amb l’entrada de la junta directiva actual. Amb l’arribada de la junta de Joan Laporta, les seccions amateurs del Barcelona han agafat més protagonisme i els seus reptes de futur són més ambiciosos. El punt de partida per assolir l’objectiu d’estar a primer nivell ha estat la dotació d’una estructura professional, de caire executiu, per donar un salt de qualitat en la gestió de les seccions no professionals del club. I per arribar a bon port s’ha confiat en la figura d’un esportista molt vinculat a l’entitat culé com és l’exjugador d’hoquei patins Gaby Cairo, que dirigeix el voleibol com a responsable de les seccions amateurs. Amb aquesta estructura en els despatxos, el segon punt d’acció per a l’engranatge de la màquina és la pedrera. El club ha començat per reforçar les escoles i els equips inferiors de voleibol ja que, segons Cubells, “es tracta de formar esportistes des de la base, perquè amb això els èxits acaben arribant”. Amb tot, el Barça ja té pendent un seguiment d’aquesta base i és que la voluntat d’assolir l’objectiu d’estar a dalt obliga a “una bona planificació de renovació i reforçament de la base del primer equip de voleibol”, assegura el directiu. Amb això, l’entitat blaugrana es garanteix l’emergència de joves valors i, d’altra banda, afavoreix la difusió d’aquest esport. El cas és que, paradoxalment, tota aquesta planificació i el gran ascens del Barça de l’exercici passat pot quedar en no-res si l’equip de Toni Alemany no manté la línia ascendent durant aquesta temporada. Aquesta exigència és fruit del canvi que patiran les categories del voleibol espanyol al final d’aquest exercici. Amb el tancament del campionat actual, es crearà una Superlliga B amb els sis millors classificats de cada grup de la lliga FEV. Així doncs, aquesta nova Superlliga B passaria a ser la nova categoria de plata del voleibol.

Esforç— 50


13/10/06

03:39

Página 51

voleibol

048-051-Vol03

tats com Cosme Prenafeta, ha permès la creació d’un

equips favorits, complint aquesta expectativa amb la pos-

equilibri en la plantilla. I, deixant de banda els aspectes

terior consecució del títol. La clau d’aquesta fita assolida

més esportius, tant el cos tècnic com el planter del primer

serà la mateixa que se seguirà en la temporada actual. “El

equip valoren molt positivament la unió que existeix

bloc ha de ser molt competitiu i, com ja vam aconseguir

entre tots els membres de l’equip, ja que “hi ha molta avi-

la temporada passada, hem de poder fer més d’un sis ti-

nença entre jugadors i entrenadors, s’ha sabut formar un

tular sense que es noti una baixada de rendiment”, sub-

grup humà que ens ha portat a l’èxit”, admet el jugador

ratlla Alemany.

Gerard Cabanes.

Ara bé, si hi ha una figura que ha de destacar en aquest

Aquest èxit temporal és el que assaboreix el conjunt blau-

planter és Cosme Prenafeta. El col·locador català (amb

grana amb l’ascens a la lliga FEV un any després de

vuit Superlligues en el currículum) “és un jugador que

baixar de categoria. Certament, l’equip culé entra a la

marca les diferències en qualsevol equip i més en la

lliga de plata per la porta gran. Un ple de victòries en les

primera divisió o aquesta temporada a la FEV”, confirma

dues primeres fases de l’exercici passat va permetre que

el tècnic que ha sabut unir l’experiència de Prenafeta

el Barça arribés a la fase final de La Corunya com un dels

amb l’embranzida dels nous talents blaugrana.


13/10/06

02:16

Página 52

hoquei herba

052-055-Herb01

Text de David Pozo Imatges d’Alfredo Ferrer

Maurits

Hendriks Esperit guanyador

Maurits Hendriks, un holandès de 45 anys, s’ha convertit

Brava, on es sent com a casa, veu un futur esperançador a

des de fa quatre anys en el motor de l’hoquei herba

l’hoquei herba, això si, sempre que segueixi tenint els

nacional. Així ho demostren les sis medalles de la selecció

suports necessaris.

masculina en els últims tres anys, la darrera de bronze als campionats del món d’Alemanya. Assentat a la Costa

Esforç — Et sents orgullós d’haver guanyat com entrenador sis de les vuit medalles que la selecció ha aconseguit en la seva història? Maurits Hendriks — Jo he vingut a guanyar títols. La meva fita es l’or a cada competició, i a més, fer-ho amb un hoquei positiu i atractiu de cara l’afició. La medalla de bronze del mundial ha sigut una petita decepció, sobretot, per que et quedes amb el regust amarg de no haver arribat a més. Esforç — Com afronteu tu i l’equip les properes olimpíades de Pequín? Maurits Hendriks — Els rivals seran cada dia més durs. Abans només n’hi havia tres, ara ja són cinc o sis. L’objectiu ara és l’Europeu de l’any que ve. Esforç — En què s’ha de millorar? Maurits Hendriks — Han arribat gols en moments en que ens ha faltat concentració, encara que estiguéssim dominant els partits. Un altre aspecte és l’efectivitat en els penals-còrner, un recurs en el que altres equips ens porten avantatge. Esforç — S’està treballant amb els qui seran el futur de la selecció?

Esforç— 52


052-055-Herb01

13/10/06

02:16

Página 53

“Sóc exigent, però a la vegada intento ser honest i just”

Esforç — Quins altres valors es poden treballar en un esport com l’hoquei herba? Maurits Hendriks — La base del treball en equip és tenir

Maurits Hendriks — S’està realitzant molta feina amb l’ob-

molt clars els valors i les normes que s’han de mantenir.

jectiu d’obrir la selecció a talents de qualsevol edat. A

Destaquen coses bàsiques com cuidar-se a si mateix i

Moenchengladbach vàrem ser l’equip més jove i això s’ha

respectar als altres. No val només conèixer el nom del com-

de mantenir. El gran problema del nostre hoquei és que no

pany que tens al costat, sinó també s’ha de conèixer la

es pot viure d’ell. Arriba un moment en que els jugadors

forma de vida i de pensar que té.

busquen altres sortides professionals.

Esforç — Com valores el premi al millor entrenador nacional que vas rebre l’any passat?

Esforç — Els teus jugadors t’han qualificat d’exigent i

Maurits Hendriks — No el considero com un premi perso-

haver-los inculcat un esperit guanyador…

nal, sinó com un premi per al nostre esport i per una feina

Maurits Hendriks — Jo actuo segons el camí que m’he mar-

ben feta.

cat. Reconec que sóc exigent i de vegades dur, però igualment intento ser honest i just. El que hem après tots és a treure-li

Esforç — Què representa l’hoquei català?

el màxim partit als esforços que realitzem. Ara mateix el ni-

Maurits Hendriks — La resta d’Espanya s’ha de sentir afor-

vell d’exigència dins el grup és el mateix que el meu.

tunada per tenir una base tan sòlida com l’hoquei de Ca-

Esforç— 53


052-055-Herb01

13/10/06

02:16

Página 54

talunya. Una base històrica que es transmet de generació en generació en uns clubs en que la gent viu l’hoquei. Els clubs de fora de Catalunya li donen més competitivitat al nostre esport. Nom: Maurits Gijsbreght Cognom: Hendriks Data de naixement: 01/01/1961 Lloc de naixement: Amsterdam Clubs entrenats:

Encantat a casa nostra Esforç — Vas aconseguir amb Holanda dues medalles d’or a les olimpíades. Quina trajectòria ha sigut més complexa,

Club Amsterdam (1992-1995)

la d’allà o la que has portat a terme aquí amb la selecció?

Club HGC (1995-1999)

Maurits Hendriks — Cada fase de la vida d’un entrenador ha de tenir alguna cosa amb el que et quedes. Amb

Seleccions entrenades:

Holanda va ser una època molt dolça, però a la vegada difí-

Holanda Sub-21 (1999)

cil per les tensions dins l’equip. Aquí, ja amb experiència

Holanda (2000-2001)

acumulada, vas canviant els objectius i la manera de tre-

Espanya (des de 2002)

ballar. Vull estar més a prop de la persona que sóc, amb les

Títols aconseguits: Campió del Món (1998)

meves forces i debilitats, això sí, sempre essent autèntic. La

2 Ors olímpics (1996-2000)

tranquil·litat que tinc m’ofereix la possibilitat de gaudir més

2 Campionats d’Europa (1997-2005)

amb el que faig.

4 Champions Trophy Tres lligues holandeses

Esforç — Penses en nous reptes després de la selecció ? T’agradaria tornar a entrenar un equip?

Esforç— 54


13/10/06

02:16

Página 55

hoquei herba

052-055-Herb01

Maurits Hendriks — Jo mai dormo. Em passen pel cap tants projectes en els que m’agradaria involucrar-me, que gairebé no tinc temps. De moment, el meu objectiu segueix sent la selecció en els dos anys que em queden, però si apareix quelcom que em motivi… Esforç — Què trobes a faltar de la teva vida a Holanda? Maurits Hendriks — De la vida al meu país trobo a faltar l’anar prendre unes cerveses amb els meus amics sense que m’he n’hagi d’anar a dormir a les tres de la matinada. Allà pots quedar a les sis de la tarda i així no has de sacrificar el dia següent. Esforç — T’agrada la vida a Catalunya? Maurits Hendriks — Em sento molt a gust amb la vida catalana. Tinc la sort de viure a la Costa Brava i això és tot un luxe, com viure a prop d’una ciutat com Barcelona. És una metròpoli on pots tenir contacte amb gent de tot el món i això és molt satisfactori.


13/10/06

02:18

Página 56

hoquei herba

056-057-Herb02

Text de Redacció Imatges d’Alfredo Ferrer

cosade Els ratllats del Club Egara i els groc-i-negres de l’Atlètic Terrassa, dos conjunts en contínua rivalitat pels títols.

L’Atlètic, el Club Egara i el RC Polo van posar un cop més de manifest el domini català a la lliga

que van comptar novament amb el madrileny Club de Campo com a única oposició al seu domini. Aquesta situació de competència es viu també en la divisió d’honor femenina, en la qual el club madrileny va

Esforç— 56

El pas del temps continua sense admetre cap tipus de dis-

estar immers en la lluita pel campionat amb tres equips

cussió a la tirania exercida pels grans dominadors en la

del Principat: el RC Polo, el CD Terrassa i el Junior de

seva participació en el que va ser la part més brillant i

Sant Cugat. Però, tot i que la consagració de les santcu-

inquietant de la competició; la cursa final pel títol. Una

gatenques entre l’elit estatal en el seu segon any en la

vegada més, la tercera consecutiva, l’Atlètic Terrassa es va

màxima categoria ha propiciat aquesta similitud, la

proclamar flamant campió de la divisió d’honor, tot i que el

història no deixa lloc a possibles comparacions. Tan sols

Club Egara i el RC Polo també van contribuir a engrandir

cal remuntar-se a la temporada 2003-2004 per veure les

la llegenda de l’hoquei sobre herba català, en uns play-offs

noies del Club de Campo campiones, mentre que és ne-


056-057-Herb02

13/10/06

02:18

Página 57

tres Els barcelonins del RC Polo són l’altre gran equip dominador de l’hoquei sobre herba estatal.

cessari traslladar-se més de 45 anys enrere per veure un

minació en moments clau del partit, sobretot en el llança-

equip no català campió. El Gaviria –Atlético de Sant

ment de penals córner. L’ampliació de banqueta dels de

Sebastià- ho va ser en la campanya 1959-1960 i, anterior-

la Diagonal, però, els va suposar un increment de les

ment, el mateix Club de Campo, en el primer any

seves garanties en el play-off respecte de l’any passat,

d’existència de la competició (1957-1958), en el que

malgrat que no va ser suficient per superar els atlètics.

constitueix les dues úniques irrupcions a les contínues

L’Egara va superar el Club de Campo en l’altra semifinal.

coronacions dels equips catalans. L’Atlètic Terrassa va

Els ratllats, però, es van quedar altre cop a les portes del

aconseguir perllongar un any més l’exitosa ratxa i veure

triomf, com en els darrers anys. Haver aconseguit conjun-

créixer a la vegada la seva hegemonia en la competició.

tar els seus joves talents i consolidar-se com a grup els va

“Sóm un equip que volem més, tot i poder tenir garantits

convertir en un ferm candidat, sobretot després de desfer-

els nostres principals objectius, com va ser tenir un lloc

se d’uns madrilenys que havien aconseguit els mateixos

en la Copa d’Europa després de proclamar-nos campions

punts en la fase inicial (27), i que van acabar tercers. Els

de la Copa. La nostra virtut, però, és saber anar pas a pas

egarencs van demostrar haver assolit l’esglaó qualitatiu

i no perdre la concentració fàcilment”, va assenyalar l’en-

que els faltava per optar al títol, tot i que el fet que

trenador del conjunt groc-i-negre, Dani Martín. El primer

l’Atlètic ara per ara sigui un grup més consolidat convertí

obstacle al qual es va haver de sobreposar l’Atlètic en els

en vencedor el conjunt groc-i-negre. L’Atlètic va demostrar

play-offs va ser el Polo, en el que va ser una reedició de

ser un digne campió en imposar-se per la via ràpida, 2-0

la final de l’any anterior. Les baixes de Pol Amat i Jordi

en la sèrie final, al conjunt ratllat i, com difícilment podia

Quintana es van fer notar en l’actuació dels polistes al

ser d’una altra manera, el centre de l’hoquei herba estatal

llarg de la campanya, amb una reducció de la seva deter-

va quedar-se al seu bressol, Catalunya.

Esforç— 57


13/10/06

02:20

Página 58

hoquei herba

058-061-Herb03

Text d’Àlex López Imatges d’Alfredo Ferrer

petit

El

Les noies del conjunt de Sant Cugat tanquen un cicle de tres anys amb la consolidació a l’elit estatal Joan Vidal –de la reconeguda nissaga Vidal- va deixar la direcció tècnica de l’equip femení d’hoquei herba del Junior FC la temporada 2003-2004 a mans d’un llavors desconegut Lluís Casas. L’entrenador santcugatenc tornava així a l’hoquei herba després de dues temporades sense entrenar. Joan Vidal va donar el relleu a Lluís Casas per centrar-se a preparar el Junior FC en les competicions d’hoquei sala. I l’encert de la junta directiva en aquest canvi no va poder ser millor. El balanç, tres campanyes després, és simplement extraordinari. En aquest període, Vidal s’ha adjudicat el 51è Campionat d’Espanya (temporada 2004-2005); ha estat segon també en l’estatal (temporada 2003-2004), i ha assolit un històric quart lloc al Campionat d’Europa A de Clubs (aquesta campanya 2005-2006). Lluís Casas, per la seva banda, ha sabut situar l’equip de Sant Cugat del Vallès entre els millors conjunts de l’Estat espanyol. Les santcugatenques van proclamar-se la campanya anterior, la 2004-2005, subcampiones de la divisió d’honor femenina. En la final del play-off pel títol, el CD Terrassa va imposar-se per dos partits a un (4 gols a 3, a l’estadi del Junior FC, i 2 a 0 i 3 a 0, a les Pedritxes). Aquesta temporada 2005-2006, el Junior FC també ha jugat el play-off, però aquesta vegada el RC Polo sí que ha derrotat les blau-i-negres en semifinals d’aquesta competició. Finalment, aquesta temporada passada, el Junior FC va tornar a obtenir un altre resultat destacat: segon a la Copa de la Reina. Lluís Casas va acceptar el repte d’entrenar el Junior FC, aleshores un conjunt de segona línia, perquè era un equip “amb jugadores joves de molta projecció”. El seu era un

Esforç— 58

s’ha


13/10/06

02:20

Pรกgina 59

hoquei herba

058-061-Herb03

fet

junior


13/10/06

02:20

Página 60

hoquei herba

058-061-Herb03

projecte il·lusionant, amb un prinicipi i final: entrenaria

acabar segon al campionat de primera divisió, darrere del

tres temporades al Junior FC i deixaria pas a un nou tècnic,

Jolaseta RC.

amb un nou pla i amb nous reptes de futur. Casas assegu-

L’italoargentina Lucía Manes i l'alemanya Jennifer Plass

ra que quan va plantejar-se el treball a fer durant el seu

van incorporar-se en el segon any del projecte a l’equip

cicle de tres campanyes al Junior FC va fixar-se l’objectiu

més jove de la categoria. El tècnic santcugatenc considera

d’“ascendir l’equip de primera a divisió d’honor i consoli-

que la incorporació d’ambdues jugadores va ser “decisi-

dar-nos com un equip de la màxima categoria de l’hoquei

va, juntament amb la consagració de dos cracks com són

herba femení estatal”. I és ben clar que ho ha aconseguit.

Júlia Menéndez i Maria Romagosa”. Segons Casas, va

Aquest llarg projecte va iniciar-se la primera temporada,

assentar-se “una manera de jugar” i les seves jugadores

“la més difícil de totes tres, per establir una cultura de tre-

van fer de l’esport “un espectacle”. Fins i tot, el tècnic

ball nova i uns nous hàbits”. Amb l’arribada de Lluís

assegura que “vam arribar a una saturació d’emocions”.

Casas al Junior FC va establir-se un protocol de funciona-

La temporada 2004-2005 les jugadores santcugatenques

ment que reconeix que va provocar “molta tibantor amb

van ser batejades amb el nom de les 'Supernenes' i van

les jugadores”. Casas detalla que “vam confeccionar una

demostrar que “hi ha corda per anys”. “Vam arribar al

pauta de treball com si estiguéssim competint a la divisió

zenit com a equip”, diu.

d’honor, però jugant a primera divisió”. I en el primer any de Lluís Casas com a màxim respon-

Els mals de l’entorn

sable de l’equip femení d’hoquei herba, el Junior FC va

Lluís Casas va encetar la darrera campanya al club de

poder celebrar l’ascens a divisió d’honor femenina en

Sant Cugat sense imaginar-se mai que tindria tants pro-

Les santcugatenques són actualment un dels conjunts més ben engalzats de la divisió d’honor.

Esforç— 60


13/10/06

02:20

Página 61

hoquei herba

058-061-Herb03

blemes, i no esportius, precisament. Els constants

Lluís Casas deixa el club “desencisat. Tota aquesta feina

enfrontaments entre la junta directiva del Junior FC i

feta al llarg d’aquests tres anys s’ha desintegrat”. Casas

Fitnessalut, l’empresa que gestiona el Junior FC-1917

és encara més clar quan assegura que “veig difícil que

Sport&Spa, van enterbolir primer, i perjudicar, després, la

l’equip estigui al mateix nivell, no per la qualitat de les

trajectòria de l’equip en les diferents competicions en què

jugadores sinó pel divorci existent entre la junta directi-

va participar. “Durant la Copa d’Europa A de clubs d’ho-

va i Fitnessalut”. Malgrat la situació malauradament vis-

quei sala, a Sant Cugat, en les grades es parlava més

cuda aquesta darrera campanya, Lluís Casas concreta

d’aquestes diferències que de la mateixa Copa d’Europa.”

que en el Junior FC “m’hi he trobat molt a gust. Aquest

“L’entorn ens va tirar per terra tota la feina feta. I en els

club és el mirall del que per a mi és un club”. “No em

esports petits, la pressió de l’entorn és quatre vegades més

tanco les portes a tornar a entrenar algun dia el Junior

gran.” La situació va degradar-se tant que Lluís Casas va

FC. Si torno a entrenar, el primer club que escoltaré serà

comunicar a la directiva i a Fitnessalut que si no establien

el Junior FC”, concreta. De fet, Casas ha rebut diferents

un principi d’acord ell renunciava immediatament al seu

ofertes per entrenar, però ha decidit bolcar totes les seves

càrrec. Casas, però, va seguir en el càrrec, però pensant

energies en la seva feina professional. Casas ja tenia

només en les jugadores. “La recta final de la temporada va

pensat, des del principi del seu projecte, que marxaria

estar plena d’entrebancs”, argumenta. Amb tot, el Junior

quan arribés al final. “Tanco un cicle de treball on s’ha

FC va classificar-se novament per jugar el play-off d’as-

exigit molt.” Com indica el lema de l’equip femení del

cens pel títol, malgrat que el RC Polo no va donar cap

Junior FC: O tot o res.

tipus d’opció a les santcugatenques en les semifinals.

Les noies del Junior, durant la disputa d’un partit contra el campió de la temporada passada, el RC Polo.

Esforç— 61


062-064-Wat01

13/10/06

02:22

Página 62

S Mar Sanromà tot just ha acabat la seva temporada parti-

Esforç — Com valores el treball fet aquest estiu amb la culmi-

cular. La selecció espanyola de waterpolo femení va

nació d’aquest excel·lent quart lloc a l’europeu de Belgrad?

començar a finals de juny la World League, un competi-

Mar Sanromà — Ha estat un estiu en el que hem après

ció internacional amb la que van enllaçar el passat 1 de

moltes coses. Coses bones que han servit per guanyar

setembre, dia en què va començar l’Europeu de Belgrad i

confiança i coses dolentes que ens han avisat de quin és

on l’equip femení va repetir la millor posició mai acon-

el camí correcte per arribar a poder lluitar cara a cara con-

seguida en uns europeus, el quart lloc.

tra qualsevol selecció capdavantera.


062-064-Wat01

13/10/06

02:22

Página 63

Mar

Text d’Oriol Olivé Imatges d’Oriol Duran

anromà Entrevista a Mar Sanromà, directora tècnica de waterpolo femení de la Federació Espanyola de natació.

“Hem demostrat que podem estar a dalt” Esforç — Tenir contra les cordes a l’actual campiona del

Andreu i el C.N Sant Feliu va tenir opcions d’entrar en els

món a la lluita per les medalles que ha suposat?

play-off pel títol fins a l’última jornada.

Mar Sanromà — Una de les coses que ens ha ajudat aquest

Per augmentar el nivell de les categories ha estat molt

estiu és posar-nos objectius partit a partit, no pensàvem

positiva ja que la majoria de jugadores de tots els equips

en el que suposava el fet de guanyar aquell partit en con-

són molt joves, però no per assolir un grau de maduresa

cret sinó en fer el què tocava en cada moment sense tenir

en el equip absolut i ens els equips que participen en

en compte el rival. Jo crec que això ens ha tret pressió

competició europea ja que manca força experiència.

respecte als rivals de renom als que ens hem enfrontat. Esforç — I com veus aquesta temporada que tot just Esforç — Haver jugat la Wolrd League a un gran nivell us

comença?

ha ajudat a fer aquest bon paper a l’Europeu?

Mar Sanromà — Amb molta expectativa: molts canvis de

Mar Sanromà — Sí, hem anat guanyant confiança en cada

jugadores, canvis d’entrenadors, jugadores estrangeres i

partit. La derrota amb Holanda per passar a la final no va

sobretot jugadores molt motivades.

suposar una gran decepció ja que vam considerar que era l’únic mal partit que havíem fet fins aleshores i que era un

Esforç — Com afectarà el Mundial que es disputarà en

bon avís per corregir alguns aspectes de cara a l’Europeu.

plena competició durant el mes de març? Mar Sanromà — Jo crec que afectarà menys del que la gent

Esforç — Com valores la lliga espanyola de la temporada

creu. A Catalunya, per exemple, jugaran el seu Campi-

passada?

onat autonòmic i això farà que la gent no perdi el ritme i

Mar Sanromà — La temporada passada la lliga va ser molt

tingui altres objectius.

igualada. Vàrem veure com el Moscardó de Madrid va desbancar a tot un clàssic els últims anys com el CN Sant

Esforç — I l’objectiu de la selecció quin serà?

Esforç— 63


062-064-Wat01

13/10/06

02:22

Página 64

Mar Sanromà — Com he dit

Mar Sanromà Torres (Barcelona 20/06/1969) és la

abans, pas a pas, partit a par-

directora tècnica de waterpolo femení a la Federació

tit. Primer esperar un sorteig

Espanyola de natació. Llicenciada en educació física

que ens pugui deixar respirar

va jugar a waterpolo a l’AE Santa Eulàlia, C.N. Ca-

una mica en la primera fase

talunya i CE Mediterrani i del 93 al 98 el va entrenar.

(aquest any a l’europeu ens

Les seves fites més importants com a jugadora va

hem guanyat anar a la sego-

ser la Lliga Nacional la temporada 1989/90 amb el

na fila del sorteig) i després

C.E. Mediterrani, i com a entrenadora va guanyar

afrontar cada encreuament

les Lligues: 93-94, 94-95, 95-96, 96-97 i 97-98, 2

amb la confiança de que

Copes de la Reina, 2 Campionats de Espanya

podem guanyar.

Junior, i un quart lloc a la Final Four de la Copa d’Europa, tot també amb el C.E Mediterrani, l’úni-

Esforç — La mentalitat de les jugadores ha canviat

ca aconseguida per un equip de la divisió d’honor

respecte al passat mundial de Montreal ‘05?

de waterpolo femení.

Mar Sanromà — Bastant. Ara gairebé totes han après

Com a seleccionadora espanyola ha aconseguit els

que la responsabilitat és de tots els que estem allà. I és

èxits més importants d’aquest esport, el quart lloc

que és molt important tenir mentalitat guanyadora,

als campionats d’Europa absoluts de Sevilla’97, i les

saber lluitar quan les coses van malament i ser

dues úniques medalles que s’han aconseguit a nivell

capaços de remuntar el partit. En l’últim torneig inter-

internacional en categoria júnior. El tercer lloc a

nacional amb la selecció júnior ja vam veure que les

l’europeu júnior de Loule’02 (Portugal), i el tercer

jugadores més joves poden tenir aquesta mentalitat, i

lloc al mundial júnior de Calgary’03 (Canadà).

al pre-europeu de fa dos mesos, l’equip absolut va tenir la mateixa actitud. Això és bo i és una de les bases per fer les coses bé.

Mar Sanromà — Primer de tot, moltes de les jugadores que formaven part de les seleccions que van guanyar

Esforç — El fet que el waterpolo femení sigui un esport

les medalles del 2002 i 2003, han hagut de deixar l’es-

amateur, creus que fa que la intensitat dels entrena-

port per seguir amb les seves vides professionals o uni-

ments i la competició sigui més baix?

versitàries. Per altra banda, el nostre equip absolut té

Mar Sanromà — Potser sí. L’exigència per part de tots

una mitjana de 21 anys i s’ha enfrontat a seleccions

baixa i això es nota no només a la Selecció sinó també

amb una mitja de 27-28 anys, per tant amb molta més

en les competicions europees de Clubs.

maduresa i experiència. I a més crec que no hem tingut la paciència suficient per assimilar les derrotes, ni per

Esforç — Trobes a faltar algun mitjà per a poder fer una

entendre que l’experiència i la maduresa d’un equip

preparació més òptima? Més dies d’entrenament? Més

s’aconsegueix amb el temps i el treball diari i rigorós.

concentracions?

Ara estem en un moment molt bo, hem guanyat el

Mar Sanromà — Aquest any ha anat bé parar per veure

torneig júnior de Felgueiras amb autoritat i al pre-

les coses des de la distància. Es bo anar canviant les

europeu vàrem perdre davant de Grècia per detalls, no

formes de treballar i de seleccionar a la gent.

pels errors que fèiem abans.

Esforç — Què falta per arribar a estar al nivell d’equips

Esforç — Quines novetats hi ha hagut a la selecció

campions del món?

d’aquest any?

Mar Sanromà — Anys de treball i arribar a una madure-

Mar Sanromà — Pel què fa al sistema de joc ja hem

sa com a jugador i equip sense baixes constants any

provat els canvis i sabem que funcionaran. Hem

rera any.

definit molt millor les accions ofensives, i en totes les categories estem treballant amb el mateix sistema. A

Esforç— 64

Esforç — En el waterpolo femení has aconseguit

més, tant amb la selecció júnior com en l’absoluta hi

medalles amb la selecció júnior, en europeus i als

ha una jugadora que llegeix de forma excel·lent el joc i

mundials, però cap amb la selecció absoluta, quina

que assumeix a la perfecció la responsabilitat de diri-

lectura fas d’aquesta situació?

gir-lo dins de l’aigua.


13/10/06

02:24

Página 65

waterpolo

065-067-Wat02

Text de redacció Imatges de Jordi Elias

Monarquia esquinçada

La derrota de l’equip femení del Sabadell en la darrera final de lliga va trencar la dinàmica guanyadora assolida des de l’arribada de l’entrenador Xavi Balaguer ara fa tres anys La passejada del Sabadell femení de waterpolo durant les

goria i amb molt pocs predecessors en altres lligues, en

seves tres últimes temporades va tenir una ensopegada

què el fet de saber mantenir la motivació d’un grup que

que no es pensava. La darrera final de lliga contra

no feia més que guanyar no va ser suficient per evitar la

l’Ondarreta Alcorcón va trencar el domini absolut que

davallada en els seus dos últims partits a Can Llong.

havia exercit un equip que fins el moment només havia

L’adaptació als continus canvis estructurals que ha sofert

sofert dues derrotes i un empat en els seus 70 partits dis-

la plantilla des de la primera final contra el Mediterrani en

putats en competicions estatals. Un èxit únic en la cate-

la temporada 2003-04 ha estat la gran tasca de l’entre-

Esforç— 65


waterpolo

065-067-Wat02

13/10/06

02:25

Página 66

Un viatge d’anada i tornada Els vincles de Xavi Balaguer al Sabadell es remunten al 1990. S’iniciava així una etapa de cinc anys en la qual va ser el porter del primer equip. Tot i que mai no ha deixat de ser soci del club vallesà, el CN Sant Feliu es va creuar al seu camí i, paral·lelament, va afrontar el repte de dirigir la seva plantilla femenina. Aquesta nova experiència va resultar ser prou satisfactòria per afegir-hi una tercera, 1993-94, en la qual va dirigir les noies de la Universitat Autònoma. A Bellaterra, Balaguer va demostrar la seva polivalència com a jugador del primer equip, entrenador dels nois i, fins i tot, president. Balaguer, però, no va tornar a treballar amb cap equip femení fins al seu retorn al Sabadell. El tècnic es va mostrar des d’un primer moment engrescat per tornar a casa per dirigir un equip que “tàcticament” oferia les mateixes possibilitats que un de masculí i l'opció de dur a terme un treball tècnic específic en les categories inferiors. Després d’haver-ho guanyat pràcticament tot en els tres últims anys, l’entrenador anhela tornar a gaudir d’un equip competitiu amb vista a Europa: “Em trobo molt bé al Sabadell, tot i que no puc amagar que m’agradaria disposar d’un equip competitiu com el del primer any per provar de fer alguna cosa important a Europa. Potser, en un curt o mitjà termini, això serà possible”, va etzibar.

nador del Sabadell, Xavi Balaguer. El seu primer any en el club vallesà, però, va ser excepcional des d’un punt de vista esportiu: “Aquell era un equip de primera línia europea i, jugant en la divisió d’honor espanyola, estaves obligat a guanyar”, va indicar el tècnic. El cert és que els par-

Esforç— 66

tits contra el club del barceloní barri de Sants, que com-

de la Reina). Aquesta ratxa semblava que es prolongaria

ptava també amb un bon grapat d’internacionals, eren

enmig del cicle regeneratiu pel qual travessava el

d’una gran rivalitat. El conjunt vallesà, malgrat la ferma

Mediterrani i la lleugera progressió que experimentaven

oposició, va cloure aquella campanya comptant els seus

els altres rivals. Però l’Ondarreta va fer evident l’amenaça

partits per victòries, i el futur semblava encara millor,

que s’estava engendrant a Madrid amb una ajustada vic-

sobretot amb vista a la Copa d’Europa. La pèrdua de tres

tòria contra el Sabadell (8-7) a Alcorcón. Les noies de

puntals bàsics de l’equip va deixar, però, en una situació

Xavi Balaguer van donar aleshores un cop d’autoritat en

delicada el Sabadell a l’altre costat de la frontera. La retira-

la lliga i es van imposar en la resta de partits incloent un

da de Mercè Vallès, la marxa de Blanca Gil al Mediterrani

triomf per 2-0 en la sèrie final de l'eliminatòria pel títol. El

Catània (Itàlia) i els persistents mals a l’esquena de Sara

Sabadell, malgrat reeditar el títol, ja estava advertit que

Domínguez van desfermar el somni europeu, tot i que res

hauria d’esprémer les seves qualitats si volia seguir ma-

no va pertorbar el feliç domini del Sabadell en aquest

nant a les piscines. “Va haver-hi un moment que se’ns

costat dels Pirineus, on va cloure el 2004 com a campió

feia molt fàcil guanyar, però la contínua marxa de bones

honorífic d’hivern i amb un total de 30 victòries enllaçades;

jugadores ens va acabar complicant molt la tasca davant

un any i mig sense decepcions esportives.

l’empenta que oferien els nostres rivals per vèncer el

Els números parlaven per si mateixos, amb un registre

campió. Ens han fet treballar de debò”, va explicar

que no s’observava des de la temporada 1997-98 (14 tri-

Balaguer. Les dificultats, però, se li accentuarien al tècnic

omfs en la lliga, quatre en els play-offs i tres en la Copa

en l’última campanya, que iniciava sota els efectes de la


13/10/06

02:25

Página 67

waterpolo

065-067-Wat02

Xavi Balaguer dóna instruccions a les seves jugadores durant la disputa d’un partit.

marxa a l’estranger de la gran portera de la selecció

però, va pagar amb un empat contra el Moscardó (8-8) la

estatal i un dels grans caràcters del seu equip, Patricia del

seva relaxació en l’últim partit de la fase regular de la lliga

Soto, i una allau de lesions que afectava Samantha

per tornar a erigir-se en un equip dominador durant els

Miquel, Laura Vizcaíno, Olga Domènech i la darrera a

play-offs. L’ajustada victòria per 6-7 a Alcorcón en el primer

arribar al club, l’exportera del Sant Andreu Núria Casas.

partit de la sèrie final, feia impensable estavellar-se nova-

Balaguer, doncs, va haver de recórrer a una defensa com-

ment contra el conjunt madrileny com ja va passar en la

pacta i un joc ràpid al contraatac per alleugerir les defi-

Copa. Però els nervis es van anar apoderant de les

ciències del moment. El remei va funcionar, amb l’excep-

jugadores del Sabadell i, després de la derrota per 11-14 en

ció de la derrota en les semifinals de la Copa de la Reina

el segon partit, la baixa moral del conjunt dirigit per Xavi

contra el mateix Alcorcón a la piscina de Can Llong, i les

Balaguer va servir amb safata el títol de lliga a l’afamat

joves jugadores que començaven a foguejar-se amb el

Ondarreta, que va imposar-se per un clar 7-12 en el tercer

primer equip van saber desenvolupar el seu paper: “Ens

i definitiu enfrontament. No se sap, doncs, quin és el veri-

és difícil portar bones jugadores pel fet que la lliga

table potencial d’aquest equip que en el seu moment va ser

espanyola no sigui un bon reclam esportiu, així que tots

imbatible amb vista al futur, tot i que si com diu el seu

els nostres esforços van dirigits a promoure les joves

entrenador “cada temporada s’ha d’entendre com un nou

jugadores de les categories inferiors i la veritat és que ho

repte per les peculiaritats que hi pots trobar”, probable-

estan fent molt bé”, va assenyalar el tècnic. El Sabadell,

ment tindrà encara molts èxits per oferir.

Esforç— 67


068-069-Wat03

13/10/06

02:27

Página 68

Felipe Perrone Objecte de desig

Esforç— 68


13/10/06

02:27

Página 69

waterpolo

068-069-Wat03

Text d’Oriol Olivé Imatges d’Oriol Duran

Jugador del CN Atlètic Barceloneta Amb vint anys acabats de fer, el jugador de l’Atlètic

Canvi d’equip però no de barri

Barceloneta Felipe Perrone (27/02/86 Rio de Janeiro) té

El fitxatge de Felipe Perrone per l’Atlètic Barceloneta va

totes les condicions per acabar sent un dels millors

ser un cop d’efecte per al conjunt mariner i, tot i tractar-

jugadors d’Europa de waterpolo. Qui li havia de dir a

se d’un projecte de futur, la temporada passada ja va

aquest hispano-brasiler d’àvia catalana, de Gironella i

donar els seus fruits amb un doblet històric –lliga i copa.

exiliada durant la Guerra Civil, que amb aquesta edat ja

Marxar del Barcelona no va ser per motius econòmics ni

seria designat com a jugador més valuós de la lliga

molt menys, sinó que, un cop més, el fet de començar un

espanyola de waterpolo i que se’l disputarien la majoria

projecte esportiu molt engrescador va fer que es decantés

dels equips capdavanters.

per jugar en un equip que, al seu parer, és el més profes-

La història de Felipe Perrone en el món de l’esport

sional de la lliga espanyola. Al Barceloneta està envoltat

comença com per a la majoria dels adolescents a les

també de jugadors excel·lents, com Gabi Hernández,

piscines, en aquest cas de la ciutat brasilera de Rio de

Trbojevic o Vallès, que han fet que aquest any es con-

Janeiro, on amb només set anys comença les primeres

vertís en el màxim golejador de la passada lliga amb 97

classes de natació. Però un cop més la història es repeteix

gols, 19 més que el seu germà Kiko, que ha quedat en

amb el petit dels Perrone, al qual avorreix la natació i que decideix provar sort al waterpolo. Als quinze anys fa el salt al primer equip del Vasco de Gama, on coincideix amb el seu germà Kiko, actualment a les files del CN Barcelona, i sorprenentment amb el seu pare com a jugador, amb gairebé 50 anys; tota una fita de la qual poques nissagues familiars poden presumir, a l’abast dels Meneghin al bàsquet i pocs més. A la lliga brasilera ja ho va guanyar tot, malgrat la poca professionalitat d'aquella lliga i el poc atractiu dels equips, però Felipe Perrone seguia jugant perquè li encanta l’esport, fer surf a les platges de Rio i l’art marcial japonès jujutsu. Aquest aprenentatge li ha servit per desenvolupar una gran tècnica en el seu marcatge a la boia, i d’aquí la gran fama que té com a marcador.

El brasiler més hongarès Com a bon brasiler, Perrone és un enamorat del joc que practica el Barça. Ja de petit seguia Romario, Ronaldo o Rivaldo quan estaven a Barcelona, tot i que, com reconeix, és un pèssim jugador de futbol. Algun cop que ha disputat un partidet amb els seus companys d’equip l’han titllat d’hongarès, per la seva poca eficàcia amb la pilota als peus com a jugador de waterpolo. De totes maneres no li cal ser cap virtuós del futbol per demostrar que li queden molts anys de bon waterpolo, ja sigui al nostre país o en alguna altra destinació.

El pelegrinatge cap a Barcelona El primer a arribar a la lliga espanyola va ser el seu germà

segon lloc. El seu futur més immediat passa per jugar a la

Kiko, que durant un partit internacional va comentar al

lliga espanyola, encara que reconeix que la seva gran

jugador del Barcelona Ivan Pérez la seva il·lusió de jugar

il·lusió seria anar a jugar a Itàlia o a Hongria per provar

a la lliga espanyola, sense posar condicions. Això va des-

una nova experiència, sempre que se li acabi la motivació

pertar l’interès de Toni Esteller, que el va incorporar a la

en el seu club actual. Tot i que si és per la ciutat, de

seva plantilla la temporada 2001-02. Durant aquells anys,

Barcelona li agrada absolutament tot; la seva gent, el

Felipe Perrone només venia a Barcelona de vacances per

clima i la platja. Per tant, adaptar-se a una ciutat que és

veure el seu germà, i tot i tenir ja alguna oferta es queda al

el més semblant a la seva ciutat natal, Rio de Janeiro, no

Brasil per acabar els seus estudis. Però l’estiu de 2003, just

té gaire dificultats per a un esportista d’elit.

acabats els mundials que es van fer a Barcelona, Felipe

Però a part de jugar a waterpolo, a Felipe Perrone li agra-

decideix que ha arribat el moment de començar una nova

da molt estudiar, conèixer coses noves i tenir alguna dis-

etapa esportiva en un altre país, i decideix fitxar pel CN

tracció a més del waterpolo. Va començar administració

Barcelona. A la seva primera temporada a l’equip

i direcció d’empreses a la Universitat Pompeu Fabra,

cenebista, contribueix de forma significativa al títol de la

malgrat que els horaris no li eren del tot compatibles

Copa Len, la immediatament inferior a la Copa d’Europa,

amb els entrenaments, i aviat seguirà la seva formació

i al títol de lliga del seu equip, així com, en la segona tem-

acadèmica per no deixar de banda una peça important

porada, repeteix amb una altra lliga. Tota una demostració

del seu futur. Sap perfectament que després de l’esport li

que el petit de la nissaga venia a la lliga espanyola amb

queda una llarga vida professional, i vol estar preparat

una fam de títols significativa.

pel que pugui venir. Esforç— 69


13/10/06

02:31

Página 70

hoquei patins

070-072-Pat01

El Barça s’ha imposat en les darreres nou temporades al campionat estatal, i ha marcat la millor ratxa de tota la història

Ja fa gairebé una dècada que ningú no aconsegueix plantar cara al FC Barcelona a l’OK Lliga. L’hegemonia blaugrana des de la temporada 1997-98 és aclaparadora al campionat nacional, i aquest domini l’ha portat a establir la millor ratxa de triomfs consecutius en aquesta competició que va arrencar la campanya 1969-70, encadenant nou victòries consecutives que estableixen una marca que sembla gairebé impossible de batre si no és perquè el mateix equip barcelonista la perllongui alguna temporada més. Aquest dolç moment que viu el FC Barcelona, naturalment, no sempre ha estat igual de fructífer. De fet, va ser


13/10/06

02:31

Página 71

hoquei patins

070-072-Pat01

Text de Raúl Rodríguez Imatges de Reus24.com i Gabriel Massana

L’Ok Lliga, sota la

tirania blaugrana arran d’una època ben fosca de l’hoquei blaugrana al

ser el referent mundial d’aquest esport des que ha

final dels vuitanta i principi dels noranta quan es van

començat el segle XXI.

marcar les pautes per recuperar els llocs privilegiats. La

Durant aquesta època en què ha creat escola, del 1998 al

feina feta, recolzada per darrere per la capacitat econòmi-

2006, cinc equips han tractat de baixar-lo del tron, però

ca d’un club poderós que li ha permès estar un esglaó per

no han pogut i han hagut de conformar-se amb el

sobre de la resta d'equips, va donar els seus fruits i l’ho-

sotscampionat. Ho va intentar el Vic dues vegades (1997-

quei blaugrana va emergir de les penombres per arribar a

98 i 2000-01), i també el Liceo s'hi va quedar a les portes

Esforç— 71


13/10/06

02:31

Página 72

hoquei patins

070-072-Pat01

exemple, va arribar l’any 1998, mentre que dos homes cabdals també en l’hoquei més recent, Aitor Egurrola i Ramon Benito, van incorporar-se a aquest grup campió. La perfecció que va assolir el conjunt de Carlos Figueroa no va poder ser trencada per ningú. Reus, Igualada, Liceo, Vic o Noia van intentar-ho de totes maneres, però en comptades ocasions van poder superar l’anomenat ‘joc de memòria’ que practicava el Barça. En tres anys (de 2000-01 a 2002-03), només es va produir l’arribada d’un jugador, David Busquets, el que demostrava el gran nivell de qualitat d’un equip que guanyava a Espanya, a Europa i on convingués. Ja més recentment, el Barça va iniciar el camí de renovar la plantilla, tot mirant d’injectar saba nova sense que es ressentís el rendiment col·lectiu. Els fitxatges de Sergi Panadero o Miquel Masoliver van suplir les baixes de Gabaldón, Busquets i Folguera. Els resultats van ser semblants als anys anteriors, i van guanyar l’OK Lliga i més

Esforç— 72

dues temporades consecutives (1998-99 i 1999-00).

coses. A més, el club va iniciar una política d’assegurar-

L’Igualada, el darrer campió (1996-97) abans que

se els drets preferencials dels jugadors amb més projecció

comencés aquesta dinastia, va estar a punt les campa-

de l’hoquei nacional, una eina que no va agradar gaire a

nyes 2001-02 i 2003-04, mentre que el Noia va arribar a

la resta de clubs però de la qual està traient suc.

una final la temporada 2002-03. En les dues últimes edi-

I els dos darrers anys, l’últim de Figueroa a la banqueta

cions de l’OK Lliga, el Reus Deportiu ha passat a ser l’al-

barcelonista i el primer de Joaquim Paüls dirigint l’equip, el

ternativa més clara al Barça i, tot i plantar-li cara de forma

corró que ha aplicat el Barça no ha trobat gaire pedres pel

admirable, ha hagut de resignar-se a ser el segon.

camí –per primera vegada en els darrers set anys la final de

L’actual imperi blaugrana va començar a forjar-se el 1993

l’OK Lliga s’ha allargat fins als quatre partits davant la

amb l’arribada de jugadors que han acabat essent peces

resistència del Reus Deportiu-, i ha tancat cadascun

clau en el funcionament de la maquinària barcelonista.

d’aquests dos anys amb cinc títols. La temporada 2004-05,

L’argentí Gabi Cairo, Ferran Pujalte i Joan Carles Colas

coincidint amb l’entrada de Carlos López (que era un dels

van aterrar llavors, i s'hi afegí un any després un home

últims puntals del Liceo) i la sortida per retirada de Cairo,

que ha estat l’ànima de l’equip fins a aquests moments,

van acabar caient al sarró l’OK Lliga, la Copa del Rei, la

José Luis ‘Negro’ Páez. La temporada 1995-96, en plena

Supercopa d’Espanya, la Lliga europea i la Copa

època de construcció del ‘dream team’ d’hoquei, van fer-

Continental. En aquesta darrera, hi ha hagut un petit canvi

hi cap Carles Folguera, David Gabaldón, Alberto Borregán

de cromos, però l’OK Lliga, la Supercopa d’Espanya i la

i l’entrenador Carlos Figueroa, en substitució de Kiko

Copa Continental han estat comunes, mentre que s’han

Aymar. Igualada era, llavors, un bon lloc per anar a pescar.

afegit a la llista la Copa de la CERS –la primera en la

El bloc, de totes maneres, encara no estava consolidat i el

història del club– i la Copa Intercontinental. En canvi, se li

conjunt igualadí, per la seva banda, es va resistir a rendir-

han escapat dos títols, la Copa del Rei –davant el Reus– i

se tot i les baixes sofertes, i aconseguí el darrer triomf no

la Lliga europea eliminat pel Follonica italià.

barcelonista en la Lliga espanyola. Aquell any, però, ja va

La transició de segles ha tingut un gran dominador en

arribar la primera Copa d’Europa blaugrana després de

l’hoquei i aquest ha estat el FC Barcelona. I tot i que cap

deu anys de sequera, al mateix temps que l’equip seguia

regnat no és etern, el club blaugrana segueix sent, en

estirant de talonari i fitxava l’italià Enrico Mariotti. Va ser

aquesta temporada que ara comença, el gran favorit a

llavors quan Figueroa va començar a bellugar les seves

guanyar-ho tot o quasi tot. Ha marxat un fora de sèrie

peces i els resultats van arribar d'una manera excepcional.

com Ramon Benito, però arriba un altre fenomen com

Des de la temporada 1997-98 ininterrompudament fins

Josep Maria ‘Mia’ Ordeig. Enguany, i una vegada més, el

als nostres dies, el Barça ha deixat la seva empremta, i ha

Barça és l’enemic a batre. Hi haurà una dècada sencera

anat polint cada any l’equip amb retocs. David Páez, per

de triomfs blaugranes a l’OK Lliga?


13/10/06

02:33

Página 73

hoquei patins

073-075-Pat02

L’espera és

gratificada

El Mataró assoleix l’anhelat ascens

després de quatre anys quedant-s'hi a les portes

Esforç— 73


13/10/06

02:33

Página 74

hoquei patins

073-075-Pat02

Esforç— 74

L’espera de quatre temporades per tornar a veure el

tada categoria. La victòria per 5-4 contra l’Agro Corunya va

Grupclima Mataró en la màxima categoria de l’hoquei

ser, en aquest sentit, un bany de glòria per a un conjunt

sobre patins estatal ha pogut significar una eternitat per

que ja es considerava campió abans de disputar el partit de

als seus aficionats, però queda clar que, en el que va ser

la 28a jornada del Poliesportiu de Cirera, per la derrota del

el mèrit d’aconseguir-ho, difícilment s’hauria pogut fer

Cerdanyola amb el Sant Feliu (3-4) i l’empat del Lleida

d’una manera més brillant; el conjunt maresmenc va

amb el Raspeig (3-3). Era també una cura miraculosa per

aconseguir l’anhelat ascens quan faltaven dues jornades

a la gran quantitat de mals que arrossegava un conjunt que

per al final i, per si no hagués estat prou, va garantir-se

va aconseguir ser quart tres vegades consecutives i que va

també el campionat de la primera divisió.

arribar amb la suma de 10 jornades seguides liderant la

L’emergència del Grupclima Mataró a la competitiva OK

classificació i un total de 65 punts fins el moment que

Lliga ve precedida d’un amarg peregrinatge per una catego-

garantien ja el seu propòsit. Rocasalbas va ser l’encarregat

ria que el va arribar a retenir tot i el seu gran esforç per

de lligar el triomf que ratificava els mèrits dels maresmencs

fugir-ne. Bona mostra d’aquesta voluntat ferma va ser la

i que, pel seu significat, trigarà temps a esborrar-se de la

seva capacitat per refer-se després de l’enorme desgast físic

memòria del club. L’entrenador del Mataró, Ivan Sanz, va

i moral que li va suposar quedar-se a tocar de les portes de

assenyalar la regularitat i la predisposició dels seus

l’ascens durant les quatre temporades d’estada en l’esmen-

jugadors com l’element principal en la consecució de l’ob-


13/10/06

02:34

Página 75

hoquei patins

073-075-Pat02

més que el Grup Castillo Lleida, tot deixant ben palès que els criteris col·lectius han estat la clau de l’èxit. “Els anys anteriors hem tingut grans equips com el d’aquesta temporada passada, però les experiències anteriors van fallar per falta de connexió”, va assenyalar el president del Grupclima Mataró, Josep Maria Spà. Segons el dirigent, “la unió de tot el vestidor i el cos tècnic”, així com l’accentuació de valors com ara el “companyerisme” i “el saber fer d’Ivan Sanz” han permès tornar a situar la ciutat de Mataró en la millor lliga del món d’hoquei sobre patins. “La campanya passada es podia percebre l’ascens perquè, a diferència de projectes anteriors, aquest mostrava una il·lusió especial”, va afegir Spà. És per això que el president va decidir continuar apostant pel mateix bloc en l’OK Lliga, en el que és el projecte de futur que va engegar el club mataroní a mitjan temporada passada. El jove porter David Calonge, provinent del Vic, i el veterà Joan Miquel Calero, de 34 anys i que ha jugat les

jectiu: “Estic molt satisfet i orgullós del meu equip. S'ha

quatre darreres temporades a Lloret, són els nous fitxat-

mostrat sòlid al llarg de tota la temporada, sobretot en la

ges per a una nova campanya en la qual el conjunt

segona volta; ha estat sensacional.”

maresmenc ha expressat la seva voluntat d’aconseguir la

El Mataró va acabar amb un total de 68 punts la tempo-

permanència per, posteriorment, consolidar-se en la

rada, quatre per sobre del Vigo Stick CH 2001 i amb set

màxima competició.

Esforç— 75


13/10/06

02:36

Página 76

hoquei patins

076-077-Pat03

Text de Raúl Rodríguez Imatges d’Reus24.com, Reus Deportiu

Una

fidelitat admirable

Després de 18 temporades al primer equip del Reus

El reusenc s’ha definit humilment com un jugador amb

Deportiu, el fins ara capità i jugador roig-i-negre Joan

moltes mancances, “les mateixes que m’han impulsat sem-

Sabater ha decidit posar punt i final a la seva condició de

pre a estar més motivat i a lluitar per superar-me. Quan era

membre de l’equip d’hoquei penjant els patins. Una de les

petit volia arribar dalt, i quan vaig arribar volia més minuts

carreres esportives més dilatades al club reusenc l’empara,

i fer més gols i jugar millor. Sempre has de buscar motiva-

tancant-la amb tres títols, dues Copes de la CERS i una

cions per a progressar”, ha comentat el defensa, qui no vol

Copa del Rei. Amb ell, de moment, deixarà de sentir-se un

recordar cap etapa dolenta de la seva trajectòria: “No tinc

cognom lligat invariablement a la

cap espina clavada perquè me les he anat traient totes”. En

història d’aquest esport.

aquest sentit, Sabater ha reconegut esportivament que,

“Els dies en què vam guanyar

quan es va acabar la final de la darrera OK Lliga, tots els

aquests tres títols, per descomptat,

jugadors del FC Barcelona es van dirigir a felicitar-lo i

han estat grans moments en la

donar-li la enhorabona per la seva gran carrera esportiva.

meva trajectòria. M’he emportat

“És cert que amb Panadero vaig tenir en el seu moment les

moltes

jugador,

meves diferències perquè en una acció amb ell em vaig

encara que també m’agrada recor-

lesionar quan acabava de sortir d’una altra lesió. Però ell

dar-me de les sensacions viscudes,

va tenir un detall que l’honora i va ser un dels primers en

sobretot quan han estat favor-

dirigir-se a mi i em va jurar i perjurar que no va ser amb

ables. També, per descomptat, hi

mala intenció aquella jugada. I la resta de jugadors del

ha hagut 1.000 vegades que he

Barça, tot i estar celebrant el títol, també es van apropar a

estat a punt de marxar d’aquest

mi i em van felicitar”.

club però com a qualsevol persona

Sabater, que va arribar a vestir una vegada la samarreta de

li passa a la feina. Sempre hi ha

la selecció espanyola i més recentment també ha lluït la de

alegries

sent

moments més durs però no em

la catalana, deixa en el món de l’hoquei “companys i amics

penedeixo d’haver-me quedat. La meva carrera esportiva la

excel·lents amb els que he conviscut durant tots aquests

considero satisfactòria”.

anys”. El seu futur, en canvi, no estarà lligat a curt termini

Sabater pràcticament sempre ha estat lligat als colors del

a aquest esport. “El vincle amb el Reus evidentment

Reus Deportiu, seguint l’estela que en el seu dia va marcar

seguirà existint, sobretot sentimentalment. Per descomptat

el seu pare, Joan Sabater, qui fou el millor jugador del món.

que seguiré venint a veure els partits dels meus amics i del

Només va faltar un any, ja com a sènior, quan va marxar al

meu club, i també intentaré anar als desplaçaments. Però

Cambrils per a disposar de minuts i seguir progressant.

la meva idea és desvincular-me de qualsevol càrrec o fun-

Després, va tornar i ja no s’ha mogut del vestidor ni de la

ció amb l’equip, encara que el club ja sap que la meva pre-

casa roig-i-negres fins a aquesta darrera temporada.

disposició és total pel que necessitin”.


13/10/06

02:36

Página 77

hoquei patins

076-077-Pat03

t ‘Joanet’, que no deixarà de jugar a hoquei ja que passarà a formar part de l’equip dels veterans roig-i-negres, va prendre la decisió d’acabar la seva etapa esportiva comptant amb el recolzament total de la seva família a l’hora de prendre-la. “He tingut sort que la meva dona i la resta de la família m’han respectat tot el que he dit i fet”. Recentment, durant la Tarradellas Cup a Blanes, Joan Sabater va rebre de la Federació Catalana de Patinatge un petit homenatge fent-li lliurament d’una samarreta de la selecció catalana amb el seu nom i número. A més, també l’Ajuntament de la seva ciutat l’ha distingit amb la Menció Honorífica. Finalment, està en marxa una campanya popular per a retirar la seva samarreta i penjar-la al sostre del Palau d’Esports reusenc, en una tradició inèdita fins ara a la capital del Baix Camp que està trobant força ressò. Joan Sabater s’acomiada del seu públic un cop finalitzat l’últim partit de la darrera sèrie final de l’OK Lliga contra el Barça.

Esforç— 77


078-081-Rug01

13/10/06

02:38

Pรกgina 78

Dues cares

gu


13/10/06

02:38

Página 79

rugbi

078-081-Rug01

Text de David C. Imatges de Jordi Elias

d’un club

uanyador La Santboiana va tornar a enllaçar dos títols de lliga amb unes virtuts plenament contraposades a les del distingit equip de Malo

Reunir les velles glòries de qualsevol esport amb una gen-

tima de les dues lligues consecutives (2004-05 i 2005-06)

eració actual de campions nats és una experiència molt

en les quals s’ha imposat l’equip dirigit per Tomás García

satisfactòria. Però en el cas de tractar-se dels protago-

Tommy. També Vicenç Tito Lázaro, un dels jugadors que

nistes de dues èpoques plenament contraposades pel que

més simpatia desperta entre l’afició, va formar part de les

fa a la manera d’aconseguir les metes, és realment sensa-

dues Santboianes més llorejades amb la seva arribada al

cional. En el cas del rugbi i, més concretament de les

primer equip la temporada 1996-97, tot i que són pocs els

dues últimes versions més demolidores de la UE

que poden dir que hi han format part alçant els quatre

Santboiana, va més enllà d’una trobada entre vells

títols de lliga. Iñaki del Portillo, Andrés Martínez i el

coneguts; és l’encontre de les dues concepcions més

capità, Marc Ventura, són els tres únics jugadors sobre els

antagòniques d’una versió guanyadora; la qualitat indi-

quals reposa aquest honor. Aquest últim atorga a l’entre-

vidual davant la voluntat d’un grup.

nador Tommy bona part dels mèrits en aquest nou cicle que travessa el seu equip: “Abans eren tot objectius indi-

El cicle guanyador que van encapçalar il·lustríssims

viduals amb vista a la selecció espanyola, i l’avantatge

jugadors com ara Víctor Torres, Jordi Camps o Albert

respecte al passat és que Tommy ha sabut inculcar la

Malo va comportar l’obtenció de dues lligues consecu-

necessitat d’una major entrega reduint-ho tot a l’àmbit

tives (1995-96 i 1996-97) que van posar de manifest el

del club”. Els valors col·lectius, l’entrega, la millora en

domini del club degà del rugbi a l’Estat. Aquell equip més

aspectes tècnics i una filosofia de treball cada vegada més

tard seria el que nodriria principalment les files de l’únic

allunyada de l'amateurisme, han fet possible tornar a

equip espanyol que fins el moment ha aconseguit classi-

aconseguir una fita tan complicada com és guanyar dos

ficar-se per a una fase final de la Copa del Món, i amb uns

anys consecutius la lliga.

resultats que van cobrir les expectatives més optimistes. En aquella Santboiana de contrastada qualitat, hi havia

Qualitat contra col·lectivitat

també un grup de joves que començaven a demostrar la

“El doblet anterior era fruit d’una generació de bons ta-

seva vàlua. Ferran Velazco va arribar a ser part important

lents amb una gran personalitat dins del camp, i aquest

en la Copa del Món de Gal·les de 1999 i, des del seu

últim, en canvi, ha estat gràcies a la capacitat de

retorn de les files del Cetransa El Salvador de Valladolid,

superació del mateix jugador, d’un esforç col·lectiu”,

un dels grans estendards santboians en l’obtenció de l’úl-

segons Tommy . El tècnic, però, no mostra cap preferèn-

Esforç— 79


13/10/06

02:38

Página 80

rugbi

078-081-Rug01

cia a l'hora de declinar-se per les virtuts d’un equip o l'altre: “El col·lectiu no ha de ser forçosament millor que l’individual, ni viceversa. Simplement has de jugar amb el que tens, mirant sempre que el treball de grup millori les individualitats”. Tommy recorda el conjunt de Malo com un equip “temible” en la seva època com a jugador i posteriorment com a entrenador en l’equip madrileny Liceo Francés. Ell va ser una de les víctimes d’aquell equip que ja encapçalava Malo i quan tan sols es trobava en un estat embrionari: “Contra la Santboiana eren partits molt durs. La meva mare solia resar únicament quan sabia que em tocava jugar contra els de Sant

La fidelitat a un model propi

Boi, era un equip ferotge dins del camp. El

L’inici dels anys 90 va significar un canvi d’ori-

partit que més em va marcar va ser la final de

entació pel que fa al rugbi en els hàbits que fins el

Copa de l’any 1989 disputada a Pamplona, en la qual es

moment regnaven en el territori estatal. La

van imposar per 25-9 ”. El tècnic, però, atorga també un

Santboiana, però, va poder sobreposar-se al declivi

gran mèrit al seu equip actual en una lliga cada vegada

que van patir molts clubs per culpa de la moda dels

més ràpida, física i competitiva, “no millor”, i que ha patit

grans fitxatges gràcies al seu treball d’escola. El

les primeres escomeses del professionalisme amb inver-

model que va esperonar el rugbi italià a l’elit inter-

sions importants en equips de Madrid i més recentment

nacional no va triomfar a Catalunya ni a la resta de

de Valladolid. El rugbi tendeix irremeiablement cap al

l’Estat, i va debilitar encara més la pobra situació

professionalisme fins al punt de treure el cap per Sant

econòmica dels clubs. “L’esport t’obliga també a

Boi, on hi ha hagut una cura més accentuada envers les

modernitzar-te. En aquell moment, per les similituds

categories inferiors, no en el que són recursos econòmics

de nivell respecte a Itàlia, la iniciativa de portar

però sí en el mètode de treball: “D’ara n’admiro la disci-

grans fitxatges per provar d’incentivar el nostre joc

plina. Mai no havia observat tanta predisposició al treball

semblava la millor alternativa, però no hi havia prou

en el club, no en un grau tan alt de perfecció. Ara s’és,

diners per portar grans estrelles com l’australià

doncs, més professional, en el sentit de la concepció del

David Campese o d’altres sud-africans que busca-

rugbi i de com treballar-lo”, va explicar Malo. Per a

ven foguejar-se en l’època dels últims anys de

Velazco, una altra de les més grans figures de les quals ha

l’apartheid”, va explicar Víctor Marlet, actual presi-

gaudit Catalunya i, per extensió, Espanya, la principal

dent de la Santboiana que també figurava al capda-

diferència respecte a l’equip del passat resideix, en canvi,

vant del club en l’època que es va aconseguir reedi-

en el fet que “abans hi havia gent més veterana i experta,

tar per primer cop el títol. Tot i que al costat de Malo

la fi d’una gran generació, i ara és l’inici d’una altra gene-

van formar jugadors de l’elevadíssim nivell de Glen

ració”. N'hi ha d’altres, com l’exinternacional Jordi

Stanton, que va arribar a jugar en la poderosa lliga

Camps que pensen que “allò era més pit i collons”, pel

dels 12 superequips de l’hemisferi sud, l’aposta per

que fa a les innovacions tècniques del conjunt de Tommy.

l’escola va resultar ser la millor fórmula per a les cir-

La diferència més palpable és, però, tal com va

cumstàncies d’aquell moment i un exemple a seguir

assenyalar l’exjugador santboià Rafel Ventura, que abans

per als seus rivals. Les mesures del president durant

hi havia set internacionals en la Santboiana i que el

els últims èxits santboians, Ricard Ros, s’han dirigit,

seleccionador espanyol, l’anglès Ged Glynn, hi ha reduït

doncs, a millorar el “nivell estructural del club amb

la presència a tres jugadors.

la contractació de professionals –com en el cas de l’entrenador Tommy– i una major organització

L’expresident de la Santboiana, Josep Lluís Sirvent, afirma

esportiva”.

que els catalans que han anat a la selecció “han hagut de batre coure”, tot i que, tant per la dedicació del club a les

Esforç— 80


13/10/06

02:38

Página 81

rugbi

078-081-Rug01

Part fonamental de les dues etapes en què la UE Santboiana va aconseguir retenir el títol, -d’esquerra a dreta i de dalt a baixMarlet, Malo, Camps, Torres, Lázaro, Martínez, Ros, Rafel Ventura, Velazco, García i Marc Ventura, posen sota pals en el recentment renovat estadi Baldiri Aleu de Sant Boi.

categories inferiors com pels cicles que tradicionalment

dels que mereixen més consideració dins i fora del vesti-

han marcat l’entitat, la representació santboiana en la

dor, no solament pel fet de ser el capità sinó també per la

selecció podria canviar en un termini de temps curt. La

seva dilatada experiència en els terrenys de joc. És de

resposta podria trobar-se en el criteri de Marc Ventura, un

l’opinió que l’èxit de l’equip actual ha arribat tard dins del que fins ara han estat els períodes guanyadors del club: “Cada dècada hi ha una bona generació d’acord amb el

PALMARÈS UE SANTBOIANA

treball d’escola; hi va haver la dels vuitanta, la dels noranta i ara la del 2000, que s’ha fet esperar”, diu. El capità

Títols de lliga: 1983-84, 1986-87, 1988-89, 1995-96, 1996-97 2004-05, 2005-06 ... i setè cop que un equip retè el títol: FC Barcelona (1952-53 i 1953-54) Canoe NC (1970-71, 1971-72 i 1972-73) CD Arquitectura (1973-74 i 1974-75) CD Arquitectura (1980-81 i 1981-82) UE Santboiana (1995-96 i 1996-97) Cetransa UEMC El Salvador (2002-03 i 2003-04) UE Santboiana (2004-05 i 2005-06)

creu que el treball de base ha d’anar encaminat al fet que cada tres o quatre anys les categories inferiors aportin uns deu jugadors i “que l’entrenador els treballi” per tal de donar més continuïtat als períodes de transició entre aquesta mena de cicles de plenitud. La prematura arribada del professionalisme ha fracassat a Espanya, així com va arrelar amb força a Itàlia, i fins ara la pauta a seguir ha estat la de Sant Boi. Malo s’es-

Títols de copa: 1930-31, 1932-33, 1942-43, 1947-48, 1957-58, 1958-59, 1959-60, 1960-61, 1961-62, 1988-89, 1999-00

tranya que ho hi hagi més jugadors del seu club a la

Títols de copa ibèrica: 1987, 1989, 2005

lliga finalment s’han deixat veure, també cal esperar-los

selecció espanyola després de dues lligues consecutives, però la seguretat d’haver realitzat una bona tasca normalment acaba comportant grans resultats i, així com en la en el pla internacional.

Esforç— 81


082-087-Rug02

13/10/06

02:41

Pรกgina 82


13/10/06

02:41

Página 83

rugbi

082-087-Rug02

Text de David C. Imatges d’Action Images

Oriol

Ripol Un de blanc i ben gros Oriol Ripol es va situar en el més alt del rugbi professional conquerint el títol de campió anglès amb els Taurons de Sale en la prestigiosa Guinness Premiership. El barceloní es va convertir en el primer jugador estatal a aconseguir una fita tan elevada en un esport que mou milers de masses a tot el món. La història situa Juli César com un dels seus més grans conqueridors. El polític i general romà té entre les seves grans gestes militars la conquesta de la Gàl·lia, que es va prolongar durant nou anys (58 aC-49 aC), i una lleu incursió a les illes britàniques. La glòria no ha estat capaç de resistir-se tant de temps a les embestides del voraç tauró català de Sale, Oriol Ripol, que amb només quatre anys militant en la prestigiosa Premiership ha aconseguit regnar a Anglaterra amb els Sale Sharks.

Esforç— 83


13/10/06

02:41

Página 84

rugbi

082-087-Rug02

Ripol, el primer jugador de tot l’Estat a jugar en la màxi-

el barceloní. La consecució del títol de la totpoderosa

ma categoria anglesa, sorprenia tots els aficionats

lliga anglesa, la més prestigiosa de l’hemisferi nord, li ha

d’aquest costat dels Pirineus amb la seva participació

comportat un llarg i feixuc camí ple de suplències i

amb els llegendaris Barbarians, l’equip de les estrelles

lesions. Les contínues decepcions no han fet més que

per excel·lència, el març del 2003. Aleshores jugava als

posar a prova la seva ferma voluntat i probablement ha

Northampton Saints, un emblemàtic club anglès en el

estat el que l’ha situat al cim d’un dels esports amb més

qual “es viu el rugbi amb gran intensitat”. L’entrenador,

rellevància arreu del món, juntament amb la dura com-

l’exseleccionador dels temibles All Blacks, Wayne Smith,

petència amb Daniel Larrechea i Steve Hanley en la

tenia dipositades grans esperances en ell, però la seva

demarcació d’ala en un club ple d’estrelles. És per això

marxa del Northampton va deixar Ripol sense el seu

que la part més transcendental del recorregut que també

gran valedor i el català es va veure obligat a recalar en la

l’ha portat pel BUC, la Santboiana, el Bridgend gal·lès,

lliga italiana, concretament en l’Overmach Parma,

l’Alcobendas de Madrid, el Mont de Marsan francès o el

durant un breu període de temps abans d’arribar a Sale.

Rotherham, de la segona divisió anglesa, tingués l’estadi

Era l’última estació d’un rodamons del rugbi empès pel

d’Anoeta com a plataforma de llançament: “Vaig estar

que en un inici podia qualificar-se d’una follia desespe-

entrenant tota la setmana com a titular i esperava amb

rada per ser professional des de la seva estada a Nova

il·lusió poder disputar els quarts de final de la Copa

Zelanda quan només tenia 19 anys –ara en té 30.

Heineken (Copa d’Europa) contra el Biarritz pel fet

“Aquesta ha estat la meva obsessió, i he treballat molt

també de celebrar-se a Sant Sebastià. Em va costar molt

dur i he fet grans sacrificis per aconseguir-ho”, va afirmar

refer-me d’un cop moral com aquest”, recorda Ripol. Va

Ripol, en una imatge del partit de la seva estrena amb els llegendaris Barbarians el març de 2003


13/10/06

02:41

Página 85

rugbi

082-087-Rug02

ser un dels revesos més durs que ha sofert en la seva car-

durs entrenaments, arrebossar-me de fang i patir les

rera esportiva, però el barceloní no és dels que llencen la

inclemències climàtiques característiques del país, amb

tovallola amb facilitat: “Des de la meva arribada a Sale

el coneixement que res, exceptuant les lesions i els par-

he sigut molt conscient del paper que venia a fer en un

tits internacionals, em lliurarien de la suplència. S’ha

club farcit de grans jugadors. Sabia que em tocaria fer

d’estar mentalment molt preparat perquè, a més, la

Esforç— 85


082-087-Rug02

13/10/06

02:41

Página 86

La revitalització dels taurons L’enlairament dels Sharks coincideix amb l’arribada del milionari Brian Kennedy com a propietari del club l’any 1999. Les seves inversions van propiciar també la conquesta de la Copa Challenge, segona competició europea en ordre d’importància, l’any 2002 i el 2005, amb Ripol, en aquest

Esforç— 86

últim, ja en l’equip però sense fitxa per jugar a

família és lluny i trobes a faltar el seu recolzament”, va

Europa. El principal mèrit dels de Sale la tempora-

explicar.

da passada, però, va ser proclamar-se campions

El desengany de Sant Sebastià va fer de Ripol un jugador

després de ser el millor equip de la fase regular.

més fort amb vista al tram decisiu de temporada, ja que

Aquest fet no s’havia produït mai des de la instau-

no va abaixar el cap i, com fins aleshores va saber treure

ració d’un play-off final fa quatre anys. En els tres

profit de les poques oportunitats que se li presentaven

anteriors, el London Wasps sempre n’havia estat el

(l’assaig en la seva estrena amb els Barbarians o la seva

vencedor, precisament amb l’equip del barceloní

meritosa actuació en la copa anglo-gal·lesa Powergen).

com a rival de semifinals; dues contra el

La més destacada es va produir en la victòria del seu

Northampton i la de l’any anterior a la consecució

equip a Franklin Gardens, el camp del seu exequip

del títol, amb Ripol en el Sale. La revitalització de

Northampton, on va tenir una actuació més que destaca-

l’equip dels taurons, un dels més antics del país

da com a titular i va fer un dels assajos de l’ajustada vic-

que va inventar el rugbi, doncs, li ha permès entrar

tòria del Sale (34-36). Això va refermar la confiança en

finalment en un club distingit de cinc equips, en el

ell mateix i li va obrir “inesperadament” les portes al

qual hi havia Leicester, Bath, Wasps i Newcastle,

quinze inicial en el partit clau de semifinals contra el

en una Premiership que va néixer l’any 1987.

London Wasps. El vigent campió va sucumbir a l’empen-


13/10/06

02:41

Página 87

rugbi

082-087-Rug02

Ripol, amb una senyera lligada a la cintura, celebra l’obtenció del títol de campió de la lliga anglesa amb els seus companys del Sale.

ta dels taurons de Sale per 22-12, i Ripol va fer mèrits per

Copa d’Europa, per primer cop en els seus llargs 145

disputar la finalíssima contra el Leicester Tigers a la ca-

anys d’existència.

tedral del rugbi anglès, Twickenham. Les 60.000 ànimes que es van congregar al colossal estadi londinenc van

El barceloní continuarà vinculat a la localitat de Sale

presenciar com Ripol, després d’una gran jugada indivi-

després d’ampliar recentment el seu contracte per a dues

dual de Charlie Hodgson, es va dirigir amb destresa a la

temporades més. Allí, acompanyat per la seva xicota

zona de marca fins a plantar-hi l’oval. Va ser l’assaig del

sueca Karin i per un bon grup d’homenots com els inter-

partit (el setè en els 19 partits que va disputar la passa-

nacionals Andy Titterrell, el seu millor amic a Sale, i el

da campanya), tant per la seva espectacularitat com pel

seu admirat capità Jason Robinson, protagonitzarà nous i

mal psicològic que va provocar entre els jugadors del

acarnissats partits amb els quals augmentarà les gestes

Leicester en establir-se el 23-10 quan faltaven cinc mi-

del seu particular conte de fades. Això sí, ja no ho farà

nuts per al descans. Ripol va tocar el seu cim professio-

com un desconegut cercant el seu moment de glòria sinó

nal i el Sale Sharks aconseguia, amb el 45-20 definitiu,

com un dels temibles taurons que van proclamar campió

conquerir el guardó més cobejat, més fins i tot que la

Sale; com un de blanc i ben gros.

Esforç— 87


13/10/06

02:52

Página 88

handbol

088-090-Hand01

Text de Celes Piedrabuena Imatges de Èric Altimis i Josep Altimis

treball de

pedrera

OAR Gràcia Sabadell

Amb l'objectiu de la permanència, l'OAR Gràcia Sabadell debuta aquesta temporada a la divisió d'honor B, la categoria de plata de l'handbol estatal. Una estrena que ha estat possible gràcies a la cessió dels drets pel FC Barcelona aconseguits a la fase d'ascens, i que no fa sinó alimentar l'esperança que algun dia no gaire llunyà la ciutat de Sabadell tingui un equip a l’ASOBAL, tal com passa, per exemple, amb l'Handbol Granollers. Poc podien imaginar-se el grup d’amics que van fundar

sabadellenc. A partir d'aleshores el club va anar creixent

l’OAR Gràcia Sabadell l’any 1953 que el seu equip arri-

i els èxits es van seguir produint –subcampió de

baria a jugar algun dia a la segona divisió de l’handbol

Catalunya de primera categoria, tercer classificat al

espanyol, i que l’ascens a l’ASOBAL figurés en una carpe-

Campionat d’Espanya de primera categoria, ascens a la

ta de projectes del club. En els seus inicis, l’OAR, com la

divisió d’honor…–, en una cursa que semblava no tenir

majoria d’equips de Sabadell de l’època, va néixer d’una

fronteres.

colla d’amics que tenien la parròquia del barri de Gràcia

Esforç— 88

com a punt de reunió. I, com acostuma a passar, l’afició

Aposta per l’handbol femení

cada cop va anar augmentant, va anar engrescant aquells

L’OAR sempre ha estat un club plural i molt identificat

joves esportistes, fins que aquesta empenta els va portar

amb la ciutat que l’acull. Ha estat i és una entitat capda-

a fundar l’entitat que motiva aquest article. De l’esport

vantera, i el seu comportament està en boca de tots.

com a distracció a l’esport entès com a competició es va

Compromès amb la ciutadania, l’any 1972 decideix fer un

passar amb la mateixa facilitat que l’aigua surt de l’aixe-

pas endavant i obrir les seves portes a l’handbol femení.

ta. El gener de 1953 es va constituir l’entitat i el 15 de

Les jugadores verds-i-blanques van seguir l’exemple dels

febrer es disputà el primer partit. Era de caire amistós i va

homes, i ràpidament van assimilar la línia de treball, la

ser davant el Bohemios, al qual es va guanyar per set gols

filosofia del club, tant, que nou anys després de la seva

a dos, en la que era la primera d’una llarga sèrie de vic-

fundació, ja es van proclamar campiones provincials.

tòries. La temporada 1954-55 l’OAR es va federar i ja va

Aquest pas endavant no va fer trontollar l’edifici de

prendre part en el Campionat de Catalunya de segona

l’OAR, que sempre ha tingut els fonaments força sòlids, i

categoria. Per sorpresa d’uns i per reafirmació d’uns altres

que mai no ha fet volar coloms. Saben que econòmica-

l’OAR va quedar subcampió, i va ascendir a la primera

ment no poden competir amb altres clubs, i per això

categoria. S’estaven escrivint les primeres pàgines d’or en

mimen com pocs la pedrera. En aquest sentit, Vicenç

la pausada, ferma i emocionant trajectòria d’aquest club

Recaj, delegat del club, explica que l’equip actual que


13/10/06

02:52

Página 89

handbol

088-090-Hand01

Àxel Picon al partit de tornada de la Copa Pirineus contra l'HCC Carcassonnais.

juga a la divisió d’honor B “està format en un 90% per

la seva ciutat, amb la bona assistència a un pavelló que

jugadors de la pròpia pedrera del club, que formaven part

té una capacitat per a 600 persones.

de l’equip la temporada passada a primera divisió nacional”, per afegir que “el 10% restant han estat incor-

Qualitat tècnica i il·lusió

poracions de jugadors d’altres equips de primera

Els fidels seguidors de l’OAR gaudeixen i força amb el joc

nacional, i només tenim un jugador que té experiència a

espectacular del seu equip, ja que, si per alguna cosa es

la competició de la divisió d’honor”, per acabar aquesta

caracteritza l’OAR, és “per una bona qualitat tècnica, una

qüestió afirmant que “som l’únic equip d’aquesta com-

dedicació impecable i una il·lusió sense fi, així com per la

petició que no té cap estranger i que és completament

gran harmonia que hi ha al vestidor, i això per al club és

amateur”.

un valor afegit molt important”.

No hi ha dubte que amb aquesta política de formació

Però, tot i aquestes qualitats, cal tocar de peus a terra i

s’aconsegueixen dues coses. Una, treballar bé la pedrera

reconèixer que l’OAR no ho tindrà fàcil. Com deia el seu

i estimular els jugadors de casa. Els equips inferiors

delegat, és l’únic equip de la categoria amateur i els rivals

veuen com poden progressar dins de l’estructura del club,

també s’han reforçat molt bé. Però, de moment, l’OAR és

i això els motiva. Dues, mirar d’establir una major identi-

on és per mèrits propis i costarà veure’l més avall. De fet,

ficació entre l’afició i el seu equip. Una afició que cal

els directius i l’afició somien veure'l molt més amunt,

esperar que respongui al repte que té enguany l’equip de

jugant amb els millors a la Lliga ASOBAL. Aquest salt no

Esforç— 89


13/10/06

02:52

Página 90

handbol

088-090-Hand01

Títols i fites aconseguides 1959. Subcampió de Catalunya i subcampió d'Espanya. Ramon Cabañas dóna instruccions als jugadors

L'any 1961 l’OAR ja va guanyar el dret de participar a la divisió d’honor, anomenada aleshores Liga nacional, però va renunciar-hi és una fita impossible, encara que sí molt difícil, tot i que figura en l’ordre del club en un futur a mitjà termini. Davant aquests somnis de grandesa, s’ha de ser pacient, com diu Vicenç Recaj, i no voler córrer massa. L'any 1970

1961. Campió de Catalunya. 1970. Ascens a divisió d'honor masculina. 1982. Ascens a 1a divisió masculina. Campió de la Copa Catalana masculina. Millor entitat esportiva de Sabadell. 1983. Ascens a 1a nacional femenina. 1988. Ascens a divisió d'honor femenina. Campió de la Copa Catalana masculina. 1990. Campió d'Espanya de 1a nacional B masculina. Ascens a 1a nacional A masculina. Millor club català de la temporada 1989-90. 1991. Campió de la Copa Catalana masculina.

l’OAR ja va ascendir a

1992. Campió de Catalunya de 1a datalana femenina.

la divisió d’honor, i

1994. Ascens a Divisió d'honor B masculina

l’entitat no ho va dige-

1995. Campió de la Copa Catalana masculina

rir gaire bé. En un any

1997. Fase final del Campionat d'Espanya de 1a nacional (5è classificat). Trofeu Federació Catalana a la promoció de l'handbol.

es va perdre la categoria i es va obrir un trist període de crisi a l’enti-

2001. Ascens del sènior B a 2a catalana.

tota la feina feta fins

2002. Medalla d’honor de la ciutat de Sabadell. 2a catalana: segon classificat a la Lliga i participació a la fase d'ascens a 1a catalana.

aleshores. Vicenç Recaj

2005. 2a catalana: Ascens a 1a catalana.

sap que costa molt

2006. 1a nacional: Campió de la Copa Catalunya. Màster femení: campió Lliga catalana.

tat, que tirà per terra

arribar on és ara l’OAR i, tot i que mira de reüll Joan Gavilan.

Esforç— 90

la lliga de les estrelles,

tocar de peus a terra i l’objectiu per a aquesta temporada

reconeix que “s’ha de

és la permanència”. Seny davant rauja.


13/10/06

02:51

Página 91

handbol

091-093-Hand02

Text de Gonçal Pérez Imatges de l’Associació Lleidetana

d’

incògnit per l’elit

No corren bons temps per la lírica. L’Associació Lleidetana, el millor i únic equip català d’handbol femení en la màxima categoria estatal, s’aferra a l’elit envoltat de les desgraciades dificultats pròpies dels esports femenins i minoritaris La falta de recolzament social, institucional i empresarial

ninguneig, ha obligat als dirigents de l’Associació a

han portat a l’Associació Lleidatana d’Handbol va plante-

replantejar-se el futur del club per fer front al deute que

jar-se més que seriosament la possibilitat de vendre’s una

gairebé arriba als 200.000 euros. Fins avui, el Lleida és

de les dues places que les jugadores s’han guanyat al

l’únic club amb equip a les dues categories de més nivell.

camp, mantenint-se a Divisió d’Honor i a 1ª Nacional. La

Amb menys de dos cents socis i el segon pressupost més

conseqüència de que l’handbol femení a Lleida, que és

baix de la categoria és un èxit haver-se salvat del descens

l’elit de Catalunya, deambuli entre l’ostracisme i el

per vuitè anys consecutiu.

Esforç— 91


091-093-Hand02

13/10/06

02:51

Página 92

“Necessitem que s’inverteixi en el handbol, i no només

algun any més però tinc poca recompensa per massa sa-

econòmicament: a nivell d’instal·lacions, d’equipaments,

crifici: entrenar, caps de setmana, temps que no estic amb

de promoció... L’equip sènior entrena a Alcarràs dos dies

la família... Segurament si veiés més empenta darrere

per setmana perquè no tenim hores. Tampoc cap pare vol

nostre, més recolzament per part de la ciutat i un projecte

portar la seva filla a entrenar a les nou de la nit, enmig de

sòlid del club hauria continuat”.

la boira de l’hivern a Lleida, pel que costa més que pugin

Lluitar de tu a tu amb clubs que ofereixen el doble i el

jugadores del planter... Els equips del club estan

triple a les jugadores seria una utopia si no dos pel ganxo

entrenant en sis pavellons diferents!”, explica en Gerard

de l’universitat. Lleida té un dels centres on es pot estu-

Lasierra, responsable de l’àrea tècnica i fundador del

diar INEFC amb més tradició de Catalunya i de tot l’es-

club, ara fa setze anys.

tat. El club es nodreix de jugadores i tècnics que, almenys durant uns anys, estan lligats a la ciutat per

Esforç— 92

“La pilota s’ha anat fent gran”

motius acadèmics. En l’actual plantilla, és el cas de

El que va començar com un centre de tecnificació per

Dolores Martin. “He acabat INEFC i ara començaré

nenes es va convertir en un equip que primer va ser

Magisteri d’Educació Física. Tinc bones ofertes però de

cadet, després juvenil i que tot en bloc, ja en edat sènior,

moment em vull quedar, més endavant ja veurem”,

va començar per baix de tot, per l’última categoria. En

reconeix Dolo.

vuit anys van arribar a Divisió d’Honor, i ara també en fa

Amb tots els factors que bufen a favor (dos equips a l’elit

vuit que s’hi aguanten. Estel Gatell és l’única jugadora

i el reclam de tècnics i jugadores d’INEFC), l’Associació

que sobrevivia en el club de l’època en que era un centre

no ha aconseguit atreure el suport de la ciutat ni els mit-

de tecnificació, i la darrera ha sigu la seva última tempo-

jans de comunicació i es veu obligat a apostar per

rada a l’equip: “ja no en tinc ganes. Encara podria jugar

jugadores joves que, en el millor dels casos, van guanyant


091-093-Hand02

13/10/06

02:51

Página 93

protagonisme dins l’equip fins que acaben acceptant una

L’apunt exòtic

oferta esportiva i econòmica més atractiva. “Futbol,

Mariko Komatsu (Ishikawa, Japó, 30-11-1974) ju-

hoquei, bàsquet... a tots se’ls ha ajudat molt. Quan hi

ga a Lleida des de fa tres temporades. Una japone-

hem anat nosaltres ens han dit que la caixa ara s’ha tan-

sa que jugui a handbol a Lleida és, com a mínim,

cat. La veritat és que no costem tants diners”, afegeix

insòlit. Es defensa amb el castellà i entén el català,

Lasierra.

però de poc li servirà la temporada que ve, quan

Des de les institucions tampoc s’acaba d’apostar per

formi part de la plantilla d’algun equip de la lliga

l’handbol a Lleida. L’ajuntament, per exemple, ha aportat

alemanya, danesa o noruega, on li ofereixen fins a

72.000 euros al pressupost anual del club, que rondarà

quatre vegades el que està guanyant a Lleida.

els 300.000, però tenint en compte les oportunitats que

“Vaig venir per conèixer altres països. L’ambient

ofereix Lleida, es renten les mans a l’hora de recolzar-lo.

és molt familiar aquí, però jo sóc professional i

“No podem discriminar cap esport per molt que l’handbol

pateixo molt pels resultats. Estic acostumada a

estigui a l’elit: les instal·lacions municipals són per tots i

jugar en equips de més nivell però l’experiència ha

s’han de compartir. De la mateixa manera que des de

sigut fantàstica aquests tres anys aquí”.

l’ajuntament no podem trobar un sponsor ni promocionar

Mariko és un dels pilars de la selecció japonesa i

l’handbol. És feina del mateix club. A altres esports se’ls

pretén continuar la seva singladura per equips

ha ajudat en altres ocasions però és complicat que rasqui

europeus per assolir tots els coneixements possi-

alguna cosa més del pressupost municipal quan hi ha

bles i usar-los “per quan sigui entrenadora”.

carrers per fer, escoles en construcció... Jo ja m’he gastat tots els diners”, afirma Montse Parra, regidora d’esports de l’Ajuntament de Lleida.

Esforç— 93


13/10/06

02:53

Página 94

handbol

094-095-Hand03

Text de Celes Piedrabuena Imatges de la Federació Catalana d’Handbol

Raül Cuevas

arbitrar

Nascut per

La Lliga ASOBAL d’handbol compta aquest any amb una nova i jove parella d’àrbitres: Raül Cuevas i Ágatha Gràcia. Ambdós fa quatre anys que arbitren junts, i aquesta temporada han fet realitat el seu somni. L’Ágatha perquè es converteix en la segona àrbitre a arribar a la màxima competició estatal, després que Cristina Fernández s’hi estrenés fa més de divuit anys, i el Raül perquè veu recompensat l’esforç realitzat fins ara, després que amb tan sols quinze anys comencés a interessar-se per ser el jutge dels partits.

Esforç— 94

Ho porta a la sang. Per a Raül Cuevas és tan natural xiu-

aleshores només estudiava”. El que va començar com

lar els partits com per als extrems ho és sobrevolar fàcil-

una curiositat, com un tast, es va convertir en un tres i no

ment la línia que delimita l’àrea rival. Nascut a la locali-

res en tota una degustació. Com aquell que no vol la

tat barcelonina de l’Hospitalet de Llobregat el sis de maig

cosa, qui avui és càmera i realitzador de documentals es

de 1978, aquest jove català va començar jugant a hand-

va anar interessant cada cop més per l’arbitratge. Va estar

bol defensant la samarreta del Bellsport quan tenia

tres anys compaginant la seva faceta de jugador amb el

només tretze anys. Dos anys després, i seguint la tradició

Bellsport i la seva vocació com a àrbitre, fins que als 17

familiar, ja que el seu pare i el seu germà gran ja havien

anys va prendre probablement la decisió més important i

estats àrbitres, decideix apuntar-se a un curset d’arbi-

transcendental de la seva vida: “quan estava a segon any

tratge. Raül recorda que va començar “fent un curs de

de juvenil havia de triar entre jugar o arbitrar. Sabia que

tres mesos. Ho vaig fer perquè m’agradava, per tradició

la meva trajectòria a l’handbol seria més bona i prolífica

familiar, i perquè així em podria treure uns diners, ja que

si em dedicava a arbitrar que a jugar”.


13/10/06

02:54

Página 95

handbol

094-095-Hand03

Beneït dilluns al sol

Un estudiós de l’handbol

La bona notícia de la seva inclusió entre els millors àrbi-

Potser un altre àrbitre, davant l’actitud no gaire pacient

tres de l’handbol estatal li va arribar un dilluns a la tarda,

dels jugadors es tornaria autoritari, pensant que amb mà

mentre deixava passar les hores assegut còmodament

ferma es podria aconseguir el que no s’assoleix amb les

davant el televisor. Va ser un company qui li va transme-

bones maneres, però el Raül no és d’aquests. “Jo intento

tre la notícia, i el Raül no va fer un bot fins el sostre de

que em respectin. Vull que tot el que passa en un partit

miracle. De caràcter tranquil i assenyat, aquest noi de

estigui controlat, però no gràcies a l’autoritat.” Per acon-

l’Hospitalet va rebre la notícia amb la mateixa serenor

seguir que aquesta tendència es mantingui en tots els par-

que els bons boxejadors demostren en encaixar un cop

tits, la parella d’àrbitres Ágatha i Raül té el costum de veure

sec al mentó. La veritat és que no s’ho esperava. No

els partits després en vídeo, i estudiar els seus encerts, les

perquè no creiés que reunís unes bones condicions com

seves errades i els seus dubtes. Per la seva joventut o per

a àrbitre, sinó perquè “no m’esperava que em cridessin

la seva poca experiència a l’ASOBAL, el que més li costa al

tan aviat. Pensava que abans anirien uns altres”.

Raül és encertar en les decisions que tenen com a protago-

Gairebé sense donar-li temps a assimilar la seva nova

nistes els pivots. “És complicat. Hi ha moltes baralles entre

condició, Raül Cuevas i Ágatha Gràcia van fer la seva

atacants i defensors, i costa veure les accions d’uns i altres

estrena el dia 16 de setembre, al partit Altea-Antequera.

amb netedat.” D'altra banda, la vessant tècnica no serviria

Tot i estar davant de la primera escena de la seva nova

de res sense una bona forma física, i per això acostuma a

pel·lícula, aquest admirador de les parelles d’àrbitres

córrer i nedar uns quatre dies a la setmana.

Vicente Breto-Juan Antonio Huelín i José García-Javier

Com aquell que diu, en Raül està protagonitzant el millor

Pastor, va passar més nervis davant les estrelles que hi

argument que podria esperar de la pel·lícula de la seva

havia sobre el parquet i les banquetes, que per les deci-

vida. El que tots somien i pocs aconsegueixen, amb inde-

sions que havia de prendre. Reconeix que una cosa és

pendència de la seva professió o passió. Sap que tan sols

veure un partit des de la grada i una altra molt diferent ser

està protagonitzant els primers metratges del film, que

el jutge del quadrilàter de l’handbol, i afirma que el més

encara li resten moltes escenes i ben difícils, per poder

difícil és aconseguir el respecte dels entrenadors i dels

primer algun dia consolidar-se a l’ASOBAL, passar

jugadors, a la vegada que vol deixar ben clar que pel fet

després a arbitrar en el nivell internacional i en un futur,

de xiular amb una dona no ha patit mai cap desconsi-

qui sap, xiular en uns Jocs Olímpics. El somni de qual-

deració. “Normalment, tant els jugadors com l’afició

sevol esportista i de qualsevol àrbitre. Somiar és lliure i de

respecten la feina que fa l’Ágatha i la tracten bé, tot i que

tant en tant els somnis es fan realitat, i a veure si el de

sempre hi ha el típic que crida l'atenció.”

Raül Cuevas és un d’ells.

Esforç— 95


13/10/06

02:55

Página 96

bàsquet

096-099-Bask01

Text de Joan Lluís Ibern Imatges de Ricard Rovira/FCBQ

el

fenomen Akasvayu 2.0


096-099-Bask01

13/10/06

02:56

Página 97

La conquesta de la Lliga nacional catalana el mes de setembre passat suposa el tercer títol de la història de l’entitat gironina i atorga credibilitat al segon projecte Akasvayu, conduït enguany per l’exitós binomi Antonio Maceiras-Svetislav Pesic, responsables directes de l’Eurolliga aconseguida pel Barça l’any 2003, i liderat per jugadors del palmarès de Gregor Fucka, el talent de Marko Marinovic o la projecció de Marc Gasol. La versió 2.0 del projecte Akasvayu Girona ha començat

gironins a la pretemporada. El mateix Dusko Ivanovic,

aquesta temporada de la millor manera possible, amb un

bon coneixedor del club gironí per la seva experiència

triomf rotund sobre el Barça d’Ivanovic a la final de la

com a jugador als inicis de la dècada dels 90, i com a

Lliga catalana (73-51) que va tenir lloc el mes de setem-

entrenador ajudant la temporada 1994-95, va afirmar

bre passat al pavelló de Fontajau. A més a més, en el

després de veure’s superat clarament a la final que con-

debut aquesta temporada a l’ACB el 30 de setembre pas-

sidera l’Akasvayu com a un ferm candidat al títol de Lliga

sat, el conjunt de Pesic es va acabar imposant a la pista

al mateix nivell que el TAU, l’Unicaja o el Reial Madrid, i

del Grupo Capitol Valladolid (74-75) després d’anar-hi al

per sobre d’altres equips com el Joventut o el Pamesa.

darrere durant gran part del partit.

La pretemporada de l’Akasvayu no ha pogut ser més

La Lliga catalana, una competició que gràcies a la bona

esperançadora, i això que els jugadors encara han de con-

tasca de la Federació Catalana de Basquetbol puja cada

juntar-se. A part de les dues victòries en partit oficial a la

edició en importància, representa el tercer títol de la

Lliga catalana, els de Pesic van disputar vuit partits amis-

història de l’entitat, el segon de la màxima categoria

tosos. Tan sols van cedir contra el CB L’Hospitalet de lliga

(dues Lligues catalanes ACB i una de primera divisió

LEB (85-86) el 29 d’agost passat, en el primer partit de la

nacional). Precisament la darrera es remunta a ara fa 10

pretemporada i sense jugadors importants, així com

anys, quan el Valvi de Girona va vèncer el TDK Manresa

davant el Partizan de Belgrad en el darrer partit de

(62-61). Les còmodes victòries enguany davant la Penya

preparació a Sarajevo. Els altres sis es van saldar amb vic-

a les semifinals i el Barça a la final han confirmat les

tòries contra dos equips LEB (CAI Saragossa i Plus Pujol

bones expectatives que havia originat el gran joc dels

Lleida), contra l’Alba Berlin en doble enfrontament, i al

Esforç— 97


13/10/06

02:56

Página 98

bàsquet

096-099-Bask01

Torneig Homenatge a Mirza Delibasic davant el Bosna

El present: Al voltant de Pesic

Sarajevo (104-102) i el Tofas Bursa (87-71) amb un alt ni-

Antonio Maceiras, l’exgerent de la secció de bàsquet del

vell de joc. Aquesta pretemporada el conjunt de Pesic ha

FC Barcelona, que havia dimitit del seu càrrec a l’estiu del

ofert bones vibracions, destacant la figura del base serbi

2004 a causa principalment del nomenament de Valero

de 23 anys Marko Marinovic.

Rivera com a director de les seccions del club, va deixar el

El director general de l’Akasvayu Girona, Antonio

seu càrrec a l’empresa de màrqueting esportiu U1st Sports

Maceiras, va atendre a ESFORÇ per analitzar el passat,

per incorporar-se a la disciplina de l’Akasvayu. El club

present i futur del club gironí. El dirigent és conscient de

gironí li va donar llibertat total en el pla esportiu i social per

la dificultat del nou projecte i es mostra prudent davant la

tirar endavant un segon projecte il·lusionant però, sobretot,

nova temporada, tot i que el bon començament de l’equip

coherent i ferm. Tal com es podia preveure, Maceiras va

fa preveure un ràpid acoblament de les noves incorpora-

confiar en el tècnic serbi Svetislav Pesic com a pedra angu-

cions: “En principi sabíem que caldria temps per acon-

lar del seu projecte, encara que com ell mateix afirma la

seguir que els vuit nous jugadors s’acoblessin i perquè

seva contractació no va ser fàcil: “Vaig pensar que la millor

Pesic implantés el seu mètode, però vist el nivell tan ele-

alternativa davant un possible canvi d’estratègia al club, si

vat de joc de la Lliga catalana, sembla que el procés anirà

finalment es feia factible, era construir un projecte liderat

més de pressa del previst, cosa que ningú no creia en un

per Pesic. Els rumors que donaven com a feta la incorpo-

inici. Ara falta que aquest bon nivell de joc es confirmi en

ració del tècnic van ser agosarats; la negociació va ser molt

les primeres jornades de l’ACB.”

difícil perquè la Lottomatica no volia desprendre’s del serbi”, explica el dirigent.

El passat: Nova febre per l’Akasvayu

Des d’un inici Maceiras va tenir clar com havia de reestruc-

Gràcies al bon inici de temporada, els aficionats gironins

turar-se la plantilla, repartint l’esforç econòmic entre més

han rememorat la febre del projecte Akasvayu que es va

jugadors, i compensant les mancances del grup. Abans

viure l’any passat amb els fitxatges de Raül López i Fran

d’incorporar nous jugadors, el club va afrontar una mesura

Vázquez, com es va fer palès a les celebracions pel títol.

potser impopular, però que a la llarga donaria els seus

La temporada passada va ser molt estranya. Tot i acon-

fruits: prescindir dels seus dos estendards de l’òrbita NBA,

seguir la millor classificació de la història del club a la

Raül López i Fran Vázquez, que van ser traspassats al

Lliga ACB (setè lloc, millorant el vuitè de la temporada

Reial Madrid i al Barça, respectivament. A partir d’aquí es

98/99), incloent-hi la disputa dels play-offs pel títol de

van començar a gestar els fitxatges amb el vistiplau de

lliga (l’Akasvayu va caure davant el TAU per 3-1 a la sèrie

Pesic. El nou projecte Akasvayu s’ha nodrit de quatre exju-

dels quarts de final) i l’accés a la FIBA Eurocup, va

gadors del Barça: Gregor Fucka, Marvis Thornton, Víctor

quedar un regust amarg a causa de les expectatives

Sada i el campió del món Marc Gasol (que ha arribat en

creades al voltant d’un equip creat a cop de talonari. Raül

qualitat de cedit en l’operació de traspàs de Fran Vázquez).

López, que tornava a Catalunya després de la seva experiència als Utah Jazz, o Fran Vázquez, que declinava jugar amb els Orlando Magic, Reial Madrid i Barça per acceptar l’oferta gironina, van ser els abanderats del primer projecte Akasvayu. La irregular temporada duta a terme pels homes d’Edu Torres va provocar que la cúpula directiva gironina confiés en Antonio Maceiras per planificar la nova temporada. “L’any passat la irrupció del projecte de l’Akasvayu a la ciutat de Girona va representar un fenomen molt important, sobretot per la injecció econòmica que suposava per a l’entitat i la gran ambició que comportava. Això va crear molta il·lusió entre la gent de la ciutat i de la província, ja que des del primer moment es va veure que no seria un projecte passatger, sinó que la intenció era que fos de llarga durada. Per això potser els resultats aconseguits no van acabar de convèncer”, apunta el director general de l’Akasvayu.

Esforç— 98


13/10/06

02:56

Página 99

bàsquet

096-099-Bask01

Pesic hi ha incorporat el base serbi Marinovic procedent del Zeleznik, i el croata Bagaric, expivot del Climamio de Bolònia i que va jugar tres temporades als Chicago Bulls. L’escorta del Valladolid Fernando San Emeterio i el retorn del mític Darryl Middleton (40 anys) tanquen la plantilla 2006-07 de l’Akasvayu, que només manté de l’any passat el base Darriel McDonald, l’aler lituà Salenga i els pivots Germán Gabriel i Roberto Dueñas. Fent un cop d’ull a aquesta nova plantilla i comparantla amb la passada, es pot veure la identitat que pretén donar el binomi Pesic-Maceiras: “Considero que la gran diferència gira entorn del concepte equilibri. L’any passat a la plantilla hi ha havia molts noms insignes, però potser l’equip no estava equilibrat en totes les seves posicions”, recorda Maceiras, i a la vegada destaca que “enguany per confeccionar la plantilla no hem mirat tant els noms sinó les necessitats del grup, compensant totes

Retorn a Europa

les posicions i els rols de l’equip. Està clar que també

De moment l’entitat gironina tindrà una bona prova

hem fet algun fitxatge de renom, com, per exemple, el de

de foc en les seves aspiracions europees a l’Eurocup

Gregor Fucka. Crec que en el mercat hi ha pocs jugadors

de la FIBA, la competició que la temporada passada

amb un palmarès tan important com el seu”.

es va endur brillantment la Penya en derrotar a la final el BC Khimki rus, en el que va esdevenir el seu

El futur: Símbol de la ciutat

retrobament amb un títol europeu després de

En l’àmbit esportiu, sobre l’objectiu aquesta temporada a

l’Eurolliga del 1994. L’Akasvayu afronta la tercera

l’ACB, Maceiras té clar que “el repte és fer la millor tem-

competició continental (darrere de l’Eurolliga i la

porada regular possible per avançar als play-offs en una

ULEB Cup) amb les màximes aspiracions i l’objectiu

bona posició que ens permeti un bon encreuament. Així

de donar a conèixer l’entitat gironina dins el panora-

tindrem opcions a avançar una ronda més que l’any pas-

ma internacional. De fet els tres antecedents del

sat, a les semifinals i, per què no, poder somniar accedir a

Club Bàsquet Girona a Europa daten de les tempo-

l’Eurolliga. Qüestionat per l’integrant de la plantilla que va

rades 1989/90, 1999/00 i 2000/01, quan l’equip

guanyar el Mundial del Japó passat amb la selecció

aleshores patrocinat per Valvi primer, i Casademont

espanyola, Marc Gasol, el dirigent és optimista sobre la

després, va participar a la Copa Korac, va arribar a

seva evolució: “Dependrà de les ganes d’aprendre i la

les semifinals l’any 2000. El Limoges francès entre-

capacitat de treball que tingui; d’acord amb aquests dos

nat per Ivanovic, a les postres campió a la final juga-

factors, podrà aspirar a grans fites en els propers anys.

da a doble partit enfront l’Unicaja, va despertar els

Succeeix el mateix que en el cas del club: no ens plan-

gironins del somni europeu.

tegem cap sostre, tot dependrà del nostre treball i la nos-

L’Akasvayu debutarà enguany a Europa enfront

tra capacitat. Volem ser un club consolidat, que represen-

del BC Siauliai lituà el mes que ve a Fontajau. El

ti arreu d’Europa la imatge de la ciutat i la província.”

grup D de la FIBA Eurocup el completen el conjunt

En el terreny social, Maceiras assegura que “el club està

hebreu del Maccabi Rishon Le Zion i el francès del

duent a terme una redefinició de la política d’abonaments,

BCM Gravelines. L’altre participant de l’ACB és

fet que ha comportat un descens de públic, però que a la

l’Estudiantes, vuitè a la darrera lliga. Els equips

llarga durà més massa social. En nombres relatius ja estem

que es presenten com a favorits són la Virtus de

aconseguint més benefici gràcies a aquesta nova política”.

Bolònia, en el seu retorn a Europa després del seu

La filosofia de la versió 2.0 del projecte Akasvayu Girona

via crucis particular dels darrers anys, els equips

es diferencia clarament de la seva primera versió en un

atenencs del Panionios i el Maroussi, i els potents

concepte clar: molta dosi d’equilibri amb l’objectiu de fer

clubs de les exrepúbliques soviètiques, domi-

un conjunt compensat. És a dir, a la recerca de la força

nadors les últimes temporades de la competició,

de l’equip.

com l’UNICS Kazan (campió l’any 2004), BC Kyiv (sotscampió el 2005 i tercer classificat a la final four disputada a casa seva l’any passat), el Dynamo de Moscou o l’Ural Great Perm.

Esforç— 99


100-105-Bask02

13/10/06

02:59

Pรกgina 100


13/10/06

02:59

Página 101

bàsquet

100-105-Bask02

Text de David Pozo Imatges de Nacho Juárez

Holi-hoop i

cistella

Rudy Fernández

Alguns diuen que el que és gran, fa del seu esport la seva forma de vida, i Rudy Fernández porta el bàsquet a la sang. L’escorta del DKV i recentment campió del món no pot parar amb una pilota a les mans i amb cada paraula denota la passió que sent pel bàsquet. Amb tan sols tretze anys va deixar enrere la seva família

té la sort de lligar-lo molta gent, però ara m’he de cen-

i Mallorca, i va venir per fer realitat el seu somni. És veri-

trar en el que s’ha de fer durant la temporada, que és

tat, tal com ell reconeix, que aquests anys han estat durs

jugar bé amb el meu equip. El repte d’aquest any és

i que l’han fet madurar com a jugador i com a persona,

molt diferent.

però és que no tothom pot arribar on Rudy ho ha fet amb només 21 anys. Es pot pensar que l’or i l’objectiu NBA li han fet perdre el cap, però ara Rudy té clara la seva missió: demostrar-li a Europa que tot això no és un miratge i que ja està preparat per jugar a la millor lliga del món. Per

“Aíto i Pepu m’han ajudat molt a convertir-me en el jugador que sóc avui dia”

això té nou mesos per endavant, en els quals a més Aíto li exigirà encara més per capitanejar un projecte que porti

Esforç — Un repte molt exigent que us farà lluitar amb els

el DKV Joventut de nou al cim d’Europa.

millors equips d’Europa...

Amb uns cabells més llargs recollits amb una cinta i una

Rudy Fernández — Sí, és un altre nivell, molt més compli-

barba de dos mesos, Rudy apareix a la pista…

cat que l’any passat, amb conjunts com Maccabi i Panathinaikos, i amb uns equips a l’ACB que s’han

Esforç — Per cert Rudy, aguantaràs amb la barba fins que

reforçat moltíssim. Però Aíto en aquest aspecte ho sap

es recuperi Pau, tal com vas prometre?

portar molt bé i espero que això es noti a la pista.

Rudy Fernández — No crec, la lesió de Pau va per llarg i no crec que aguanti tants dies amb la barba. Quan em

Esforç — Què us dóna Aíto que no pugui donar un altre

cansi parlaré amb ell i me la trauré.

entrenador? Rudy Fernández — Aíto és un gran entrenador i un bon psicò-

Esforç — Segueixen frescos els records del Mundial?

leg que t’ajuda en qualsevol moment que ho necessites. Ell

Rudy Fernández — El que vam aconseguir no s’oblida

ha sigut qui m’ho ha ensenyat tot, i amb Pepu Hernández a

d’un dia per l’altre. Encara s’ha de viure una mica

la selecció espanyola he trobat l’equilibri en dos tècnics molt

d’això perquè no es queda campió del món cada dia, ni

semblats i amb els quals he après moltíssim.

Esforç— 101


13/10/06

02:59

Página 102

bàsquet

100-105-Bask02

jugar als Estats Units i a mi m’encantaria fer-ho, peò encara no sé quan. Amb el temps i quan ja em senti completament preparat s’haurà de veure.

“Somnio una assistència de Steve Nash jugant a la NBA” Esforç — Ja tens companys allà i això ajuda. Amb quin d’ells t’agradaria jugar? Rudy Fernández — Home, Pau és el meu gran referent i m’agradaria jugar amb ell, però també amb Sergio Rodríguez, que conec una mica més. I somniant veig Steve Nash (Phoenix Suns) fent-me una bona passada i rematar a cistella. Esforç — Una cistella que s’ha convertit en la teva gran amiga i amb la qual tant et vas lluir durant el Mundial… Rudy Fernández — Home... aquell salt amb Sergio penEsforç — Pepu, que molts consideren el gran artífex

jant-me de la cistella va ser gairebé la jugada del

d’aquest èxit…

Mundial. L’important és oferir espectacle, que la gent

Rudy Fernández — Ha fet una feina excel·lent i ens ha

gaudeixi i que vegin que nosaltres també ens divertim

donat a cadascú de nosaltres una importància com si

amb el que fem.

fóssim un jugador de referència dins del paper que teníem. Els dotze jugadors érem importants en aquest

Esforç — Per darrere ve apretant gent molt jove com

equip i això s’ha notat, perquè més que companys érem

Ricky Rubio. Com ho veus?

com una família, i gràcies a això es va guanyar el Campionat del món. També hi ha moments difícils Esforç — Vas arribar de Mallorca als tretze anys. Te n’has penedit en algun moment? Rudy Fernández — Els primers anys van ser molt durs. En una ciutat desconeguda per a mi i sense la meva família. Però ara és quan estic rebent la recompensa per tots aquells moments… Amb 21 anys haver estat a un Europeu, un Mundial o unes Olimpíades, i ser campió amb el teu equip a Europa, és tota una fita. Tot això es va acumulant i no em penedeixo d’haver vingut i haver-me decidit pel bàsquet. Esforç — I els teus pares com ho viuen? Rudy Fernández — Ja t’ho pots imaginar. Tant per mi com per la meva germana, que també es dedica a això, estan supercontents. Cada títol que aconseguim és com si l’haguessin aconseguit ells… Esforç — Què et passa pel cap quan et dic NBA? Rudy Fernández — Un jugador com jo sempre pensa a

Esforç— 102


100-105-Bask02

13/10/06

02:59

Pรกgina 103


100-105-Bask02

13/10/06

03:00

Pรกgina 104


13/10/06

03:00

Página 105

bàsquet

100-105-Bask02

Nom: Rodolfo “Rudy” Fernández Farrés Alçada: 1,96 m Pes: 84 kg Data de naixement: 04/04/1985 Lloc de naixement: Palma de Mallorca Títols guanyats: Campionat del Món Japó 2006 Eurocopa 2005-06 (DKV Joventut)

Rudy Fernández — És un jugador excel·lent i està

Trajectòria: Sant Josep Obrer de Palma de Mallorca DKV Joventut (6 temporades)

demostrant que amb la joventut que té és un noi amb

Nominacions: MVP Copa del Rei 2004 MVP final Eurocopa 2006

el millor entrenador possible, com és Aíto. El que ha de

Debut ACB: 07/04/02 Reial Madrid 74–DKV Joventut 71 Rècords ACB: Punts: 32 (jornada 7/temp.: 2005/06) Rebots: 9 (jornada 18/temp.: 2004/05) Assistències: 9 (jornada 22/temp.: 2003/04)

molt de “morro” que no es deixa influir per ningú. S’ha de cuidar perquè és massa jove i per això té la sort de tenir saber és que entre tots l’ajudarem perquè arribi el més lluny possible. Esforç — I per acabar, el desig per a la temporada… Rudy Fernández — El meu desig és sempre demanar que em respectin les lesions i evidentment aconseguir el màxim amb el DKV Joventut, en una campanya tan complicada com la que estem començant.


13/10/06

03:02

Página 106

futbol

106-108-Fut01

Text de David C. Imatges d’Oriol Duran

L’Espanyol va proclamar-se campió de la Superlliga femenina per primera vegada per una sèrie de circumstàncies favorables La incertesa que planava sobre les noies de l’Espanyol en l’última jornada va donar pas finalment a un èxit rotund. Les blanc-i-blaves van alçar-se amb el seu primer títol de la Superlliga des del seu inici, l’any 1982, gràcies a una agradable convergència d’interessos que requeria tot el que no fos una victòria del Sevilla a Bilbao, i un triomf espanyolista en el difícil camp del Puebla. El conjunt dirigit per Santi Fernández va obtenir, doncs, gràcies a la millor diferència de gols, la recompensa al treball realitzat a través del llarg i costós camí que implica la temporada, que l’any vinent s’eixamplarà amb la disputa de la competició europea. No és inusual veure la consecució d’aquest tipus de propòsits en un últim partit d’infart, tot i partir amb un lleuger desavantatge en la classificació. L’Hispalis, després d’una primera campanya de prova i una segona d’insomni, va acabar sucumbint davant la major pressió sobre el favorit. Va ser a l’estil de les lligues perdudes a mans del Real Madrid i el Deportivo al principi dels anys noranta. L’Espanyol femení va exercir de Barcelona en aquesta ocasió; guanyar amb autoritat i esperar un resultat advers del màxim aspirant. Els gols de Sara Serna i Adriana Martín contra el Puebla segellaven el gran premi per a l’entrega col·lectiva d’un equip que es troba a anys llum del professionalisme dels clubs de la primera divisió masculina i que, a base de petits sacrificis, la suma dels quals ha esdevingut el principal fet que ha declinat la balança al seu favor, ha sabut trobar un lloc privilegiat entre els cada cop més competitius equips de la Superlliga. Molt probablement jugadores com la golejadora Adriana Martín hauran de continuar demanant les botes als jugadors de la selecció espanyola cada vegada que coincideixi amb ells en les concentracions internacionals, per així poder-se estalviar els 120 o 125 euros que la federació espanyola no li dóna per cobrir les necessitats més

com

gua


13/10/06

03:02

Página 107

futbol

106-108-Fut01

binació

nyadora Les noies de l’Espanyol celebren l’obtenció també del títol de Copa en el que ha estat un any superb per als blanc-i-blaus.


13/10/06

03:02

Página 108

futbol

106-108-Fut01

... i després va arribar el doblet Un cop ben païda la celebració, que va congregar

L’empenta i l’ambició han fet que les espanyolistes siguin un conjunt guanyador.

6.500 espanyolistes a la plaça Sant Jaume i a les fonts de Montjuïc amb motiu de l’obtenció de la

mínimes i elementals. Però bona part de la grandesa de

Copa del Rei per l’equip masculí, i, de retruc, per

l’esport resideix en la quantitat d’esforç que has d’inver-

la consecució de la Superlliga per les noies, elles

tir per assaborir la victòria, i així va ser precisament com

van poder satisfer novament la seva set de títols

el títol de la Superlliga va abandonar les vitrines de

dos mesos després. El triomf final del mes de juny

Bilbao, la seva llar durant les tres últimes temporades, per

en la Copa de la Reina contra el conjunt navarrès

traslladar-se a Barcelona. “Estem molt satisfets pel que

Lagunak va permetre a les blanc-i-blaves fer

hem aconseguit. Ha estat una gran alegria per a tots

encara més extraordinària la temporada amb la

després d’una temporada tan dura. El vestidor ha estat

conquesta del doblet estatal, en guanyar les dues

una pinya tot l’any i aquesta ha estat una de les claus del

grans competicions. La tanda de penals (4-3),

nostre èxit”, va assenyalar Santi Fernández. L’entrenador

després d’empatar a 1 en els 90 minuts reglamen-

va ser el responsable d’aconseguir, un cop es va poder

taris i a dos després de la pròrroga, va ser favo-

confirmar la permanència a primera divisió de l’equip

rable a l’equip més ambiciós, l’espanyolista.

masculí, la cirereta d'una meritosa temporada del club blanc-i-blau.

Esforç— 108


13/10/06

03:04

Página 109

futbol

109-111-Fut02

Text de Xavier Ensenyat Imatges gentilesa del Diari de Tarragona

A Tarragona es viu de

primera

El Nàstic comença la seva segona etapa a la màxima categoria amb la convicció de romandre-hi molts anys. Rubén, Ruz, David García, Serrano, Lupidio, Abel Bua-

El club vol consolidar un projecte seriós a la màxima

des, Merino, Cuéllar, Diego Torres, Pinilla i Bolo. Aquesta

categoria del futbol espanyol. Josep Maria Andreu, presi-

alineació, que va aconseguir l’ascens al camp del Xerez

dent del Nàstic, vol evitar que el club es converteixi en un

(03-06-2006), passarà a la història per fer realitat el som-

equip ascensor: “Hem trigat 60 anys a tornar. Ha costat

ni de tota una ciutat.

molt arribar fins aquí; per tant pugem per no baixar.

Esforç— 109


109-111-Fut02

13/10/06

03:04

Página 110

futbol

El pes de la història El Nàstic, que ha estat tres temporades a primera (4 si comptem l'actual), 10 a segona, 28 a segona B i 26 a tercera, fou fundat el 2 de març de 1886.

Anirem a mort per mantenir la categoria”. Andreu, que,

El responsable d’aquesta iniciativa brillant fou el

entre d’altres, va rebre les felicitacions de Joan Laporta i

tastador de vins Joan Estil·les i nou joves més, que

Daniel Sánchez Llibre (els seus homòlegs catalans a pri-

van decidir fundar un club per a la pràctica de la

mera divisió), creu tenir la clau de l’èxit: “Hem de treba-

gimnàstica. El Club Gimnàstic tingué aviat un

llar en la mateixa línia, aplicant el sentit comú; hem de

esperit poliesportiu i començà a fer créixer sec-

mantenir el mateix bloc”.

cions. És per aquest motiu que parlem del club

Els fitxatges de jugadors com l’argentí Julio César, el

poliesportiu més antic d’Espanya. L’esgrima, el

migcampista David Generelo, procedent del Saragossa, i

ciclisme, la boxa, la lluita, el frontó, l’excursio-

els davanters Makukula i Portillo, han apuntalat un pro-

nisme i l’atletisme van ser les primeres. Després

jecte sòlid en el que s’ha implicat tota la ciutat. L’Ajun-

s’afegirien el tennis, el bàsquet, l’hoquei sobre

tament de Tarragona, conscient del que s’hi juga, hi apor-

terra (avui herba), tennis de taula, hoquei sobre

ta tres milions d’euros (1,8 més que l’any passat). Així

patins, gimnàstica rítimica i futbol sala. El futbol

doncs, el nom de la ciutat torna a aparèixer com a princi-

encara trigaria una mica més. El 2 de febrer de

pal espònsor a la samarreta grana.

1901 es jugà el primer partit a la ciutat a la plaça del Progrés, avui Corsini. Durant diversos anys

Sense el suport dels seguidors tarragonins, no estaríem

una vintena d’equips, alguns de vida efímera, van

parlant de tres equips catalans a primera divisió. L’afició

practicar ‘l’esport rei’. Però no fou fins 1914 que el

és bàsica en el creixement del Nàstic i el seu paper és fo-

Gimnàstic posà en funcionament la secció de fut-

namental per consolidar el projecte grana a l’elit. Durant

bol, gràcies a l’entusiasme d’un esportista d’origen

el darrer exercici, abans d’aconseguir l’ascens, el club va

suís anomenat William Tarín. Per tant, estem parlant del club degà a l’Estat espanyol. El Recreativo, que també juga enguany a primera divisió, ‘només’ és l’equip de futbol més antic.


109-111-Fut02

13/10/06

03:04

Página 111

Un dels protagonistes de l’ascens, Ángel Morales, prova d'aconseguir el control de la pilota

futurs rivals a la Lliga: “Barça i Madrid, el Nàstic ja és

passar de 6.000 a 8.000 socis; mentre que les penyes van

aquí”, cridava Miguel Pérez, que es va embutxacar

augmentar de 14 a 20. A més, els tarragonins tampoc no

30.000 euros per l’ascens, com la resta de la plantilla.

han abandonat els seus jugadors als desplaçaments, com demostren els 6.500 seguidors que van viatjar fins al

És, possiblement, el jugador més estimat per l’afició. Ha

Camp Municipal d’Esports de Lleida.

de ser el far que guiï els seus companys a la màxima ca-

La massa social segueix creixent amb força empenta, com

tegoria. I és que, amb 35 anys, Antoni Pinilla viu una sego-

demostra el fet que unes hores després d’aconseguir l’as-

na joventut. El davanter va signar una temporada espec-

cens, 2.000 aficionats es van apuntar ràpidament a la

tacular: “Vam tenir un començament molt dolent, no ho

llista d’espera. Així mateix, de seguida es van esgotar

negaré; fins i tot es parlà que el tècnic podia marxar, però

samarretes, banderes i pilotes.

finalment es va decidir mantenir la confiança en el grup i

Encara que ja són història, és impossible oblidar les cele-

no ha anat gens malament”. Format als equips inferiors

bracions: 35.000 persones van seguir la rua dels jugadors

del Barcelona, compta amb una àmplia experiència a la

per Tarragona, amb inici a la plaça Imperial Tarraco i final

màxima categoria (91-99), defensant les samarretes del

al consistori tarragoní. Una xifra espectacular. Perquè ens

Barça, Mallorca, Albacete i Tenerife; tot això al marge de

fem una idea: més que la processó del Sant Enterrament,

la medalla d’or aconseguida als Jocs Olímpics de

el Divendres Sant, tradicionalment l’acte amb més

Barcelona (1992). “El més important és mantenir la base

afluència de públic a la ciutat.

i fitxar jugadors puntuals. Per què canviar una cosa que

També formen part de l’ideari grana els parlaments dels

funciona amb èxit?”, adverteix el de de Santa Coloma de

jugadors a la plaça de la Font, lloc que els va rebre per

Gramenet. Casat amb Conchi, pare de tres fills i vocal de

tercer cop en cinc anys (dos ascensos a segona i un a

la junta directiva de l'AFE (Asociación de Futbolistas

primera). Serrano i Codina, els únics futbolistes que han

Españoles), reconeix que “l’objectiu inicial era millorar el

viscut en primera persona aquesta tripleta d’èxits,

setè lloc de l’any anterior, però al final ens vam anar con-

escoltaven divertits els seus companys, que advertien els

vencent que podíem fer alguna cosa gran”.

Esforç— 111


112-113-Fut03

13/10/06

03:07

Página 112

del cel a

l’infern El CE Sabadell cau al pou de tercera divisió quan es commemoren els 20 anys del seu últim ascens a primera El 18 de maig passat es van complir vint anys de l’últim

va envair absolutament tot. Un cop l’àrbitre va xiular el

ascens a primera divisió del CE Sabadell. Un ascens que

final del partit, la gent va començar a saltar al terreny de

es va consumar l’última jornada de lliga en vèncer

joc per celebrar un ascens amb el qual s’havia somiat

l’Atlético Madrileño per 2 a 0. Una fita que ha quedat

molt i molt de temps. Catorze anys després es tornava a

gravada a la retina de tots els arlequinats i de la qual es va

la màxima divisió del futbol espanyol.

voler commemorar l'aniversari malgrat coincidir amb el

Davant del conjunt arlequinat, el filial de l’Atlètic de

descens de l’equip a tercera divisió la darrera temporada.

Madrid, amb els dos peus a segona divisió B, no va poder

L’històric triomf sobre l’Atlético Madrileño va desfermar

oferir gaire resistència, ja que al descans ja perdia per dos

una histèria col·lectiva a la ciutat de Sabadell, amb una

gols a zero. Els dos gols els van fer els asturians Nacho i

afició que va deixar petita la Nova Creu Alta. La gent ho

Villa, el primer amb passi de Lino, que com ell mateix

Esforç— 112


13/10/06

03:07

Página 113

futbol

112-113-Fut03

Text d’Oriol Olivé Imatges Oriol Duran i arxiu reconeixia “era impossible fallar en un partit d’aquelles

Descens a tercera

característiques, amb un camp amb tanta gent i tothom

Si fa vint anys se celebrava l’ascens a primera divisió per

bolcat en nosaltres”. Després, només es va haver d’espe-

tota la ciutat de Sabadell, la passada temporada ha sigut

rar que l’àrbitre xiulés el final del partit per poder celebrar

una autèntica agonia per a l’equip arlequinat. Amb un

que el Centre d’Esports Sabadell ja estava entre els mi-

començament de temporada desastrós, l’equip no ha sor-

llors. Milers i milers de sabadellencs van envair la ciutat

tit pràcticament de la zona baixa de la classificació. Tot i

amb banderes arlequinades, i la plaça de l’ajuntament va

començar l’any amb unes perspectives molt bones, tant

quedar petita per rebre els herois d’aquella fita històrica.

pel que fa als jugadors com pel que fa al pressupost de l’equip, passar per la banqueta quatre entrenadors (Pere

Un bloc molt ben conjuntat

Valentí Mora, José Luis Montes, Jaume Bonet i el tècnic

Les claus d’aquell ascens a primera divisió la podríem

del planter Manolo Fernández), i la mala confecció de

trobar en la plantilla del Sabadell. De la mà de l’entre-

l’equip, van abocar aquest equip a una situació que l’afi-

nador, Pedro Mari Uribarri, es va aconseguir un grup

ció de Sabadell no s’esperava. El president del CE

de jugadors molt avinguts i que treballaven moltíssim.

Sabadell, Antonio Larrosa, reconeixia la mala planificació

El jugador amb més carisma era l’exblaugrana Periko

esportiva de la temporada “no vàrem encertar en els fit-

Alonso, al qual acompanyaven Capo, Saura, Zunzu-

xatges i, tot i tenir una plantilla amb molts noms, estava

negui, Lino, Sala, Nacho o el mateix Villa. El capità

una mica descompensada”, a la vegada que afegia que

Lino Gutiérrez definia d’aquesta manera la plantilla de

“van passar quatre entrenadors en una temporada i

llavors “érem un grup humà molt avingut, amb gent

aquestes coses s’acaben pagant”. Malgrat la desastrosa

molt treballadora i que ens portàvem molt bé entre

temporada de l’equip arlequinat, fins a l’última jornada

nosaltres”. Aquella temporada es va començar amb

va tenir opcions d’aconseguir la permanència a la catego-

una primera volta una mica irregular, però es va poder

ria, tot i que ja no depenia d’ell. Però tot i així, l'última

redreçar l’equip a la recta final del campionat. De les

ensopegada a casa davant del Llevant B va condemnar

últimes onze jornades no es va perdre cap partit i

els sabadellencs a l’infern de tercera divisió.

d’aquesta manera es va arribar a l’últim partit de lliga

La renovació total de l’equip amb tretze noves incorpora-

depenent del mateix equip per assolir l’ascens. També

cions ha marcat l’inici d’un nou projecte de futur amb

en aquella època els maletins estaven a l’ordre del dia,

possibilitats d’ascens a finals de temporada.

i de fet durant tota la setmana se’n va parlar, sobretot per part de l’Atlético Madrileño, que no s’hi jugava res

Un passat a Europa

i que podia venir primat per algun equip de la zona

Ara fa 36 anys, la temporada 68/69, el Centre d’Esports

alta amb aspiracions. Però les ganes d’aquell equip

Sabadell va fer història aconseguint la millor classifi-

arlequinat i, sobretot, de l’afició del Sabadell el van

cació en acabar quart a la lliga nacional de primera

portar en safata rumb a primera.

divisió. Com a conseqüència d’aquesta brillant classificació, la temporada següent va disputar la Copa de Fires (actual Copa de la UEFA), una eliminatòria que el va enfrontar a la primera eliminatòria al FC Bruges de Bèlgica. Al partit d’anada disputat a Sabadell, l’estadi de la Nova Creu Alta estava ple a vessar, i el suport de tots els aficionats arlequinats va portar l’equip a guanyar per un contundent 2 a 0 el conjunt belga i va obrir així una escletxa al miracle. La gent de Sabadell va viure engrescada durant quinze dies amb la idea de superar l’eliminatòria i passar la primera volta. Malauradament, el partit de tornada disputat a l’Olimpic Stadium de Bruges va acabar amb un 5 a 1 desfavorable als arle-

Imatge de la històrica plantilla del Sabadell de la temporada 1985/86

quinats.

Esforç— 113


13/10/06

03:09

PĂĄgina 114

atletisme

114-119-Atlet

Text de Xavier Ensenyat Imatges de FC Barcelona

Molt mĂŠ


13/10/06

03:09

Página 115

atletisme

114-119-Atlet

ésque una secció L’atletisme del FC Barcelona té esportistes de primer nivell, fins i tot una espècie de ‘Ronaldinho’, però l’Escola és potser el seu gran patrimoni.

Tots saben que el FC Barcelona és més que un club, però també és molt més que futbol. Una de les seves seccions històriques és la d’atletisme, fundada oficialment el setembre de 1915, tot i que les pràctiques d'aquest esport al club es van iniciar el 1900. És curiós, però hi ha gent que es fa sòcia del Barça sense que li agradi el futbol perquè vol fomar part de la citada secció. 91 anys després de la seva fundació, el FC Barcelona és un dels grans clubs atlètics de tot l'Estat. Actualment, els millors atletes de l’entitat són Rosa Morató (recent plusmarquista espanyola dels 3.000 obstacles amb 9:42:51), Moisès Campeny (rècord d’Espanya de llançament de martell), al marge de les fondistes Anna Bové i Montse Mas, Cora Oliva (400 tanques), Irache Quintanal (pes i disc), Miquel Vélez (perxa) i Jesús España (3.000 i 5.000). Però per sobre de tots destaca Jackson Quiñónez. El Ronaldinho de la secció Aquest velocista de 26 anys mereix un capítol especial. Nascut a Esmeraldas (Equador), té la nacionalitat espanyola però no podrà competir a l’estranger fins el proper mes d’octubre. Viu a Lleida i s’exercita a les ordres d'Ascen, una entrenadora que l’està acabant de ‘polir’ de cara, sobretot, als Jocs de Pekín (2008), on espera aconseguir grans resultats. De fet, ja té experiència olímpica: va anar als Jocs d'Atenes amb el seu país d'origen. El velocista d’origen equatorià Jackson Quiñónez és l’estrella actual.

Esforç— 115


13/10/06

03:09

Página 116

atletisme

114-119-Atlet

Té el rècord d'Espanya de 60 tanques en pista coberta i el de 110 a l'aire lliure. Aquest darrer fou batut, amb 13”40,

Les referències blaugrana

al míting de Rivas (Alcalá de Henares) el mes de juny pas-

Amb el risc d’algun oblit, el FC Barcelona ha vist

sat. D’aquesta manera va rebaixar de dues centèsssimes el

desfilar grans atletes durant la seva història.

rècord més antic de l’atletisme espanyol, que tenia Javier

Aquests són els més destacats: Pere Prat (Fons, anys

Moracho des de 1987. Podria ser considerat el Ronaldinho

10), Rossend Calvet (Fons, anys 10 i 20), Lluís

de la secció, i no solament per la seva pell bruna. “A més

Meléndez (Marxa, anys 10, 20 i 30), Pere Arbulí

d’un gran atleta és una bona persona i molt amic de tots.

(Cros, anys 20), Miquel Palau (Cros i Mig Fons,

Estem molt contents amb ell”, diu Vicente Egido, director

anys 20), Guerau García-Obiols (Marxa, anys 20,

tècnic de la secció.

30 i 40), Àngel Mur (Fons i Mig Fons, 1934-45),

Per altra banda, el ‘Messi’, la jove promesa de qui s’espera

Gregorio Rojo (Mig Fons i Fons, anys 40 i 50),

moltes coses, seria Pere Josep, un barceloní de només 21

Antonio Amorós (Cros, anys 50), Pasqual Aparici

anys que ja ha estat campió d’Espanya absolut i quart clas-

(Marxa, anys 50 i 60), Víctor Campos (Marxa, anys

sificat als Campionats Iberoamericans de Puerto Rico en

70), Teresa Palacios (Marxa, anys 80 i 90), José

l’especialitat de triple salt.

Manuel Abascal (Mig Fons i Fons, anys 80), Javier Moracho (Velocista, anys 80), Antonio Corgos (Salt

Una bona organització

de llargada, anys 80), Colomán Trabado (Mig Fons,

Jordi Llopart és el ‘cervell’ de la secció d’atletisme del FC

anys 80), Jordi ‘Cholo’ García (Cros, anys 80), Javier

Barcelona. Nascut al Prat de Llobregat, ha estat vinculat a

García-Chico (Salt de perxa, anys 80), Martín Fiz

l’esport tota la vida. Va guanyar l’argent als Jocs Olímpics

(Marató, anys 90), a més dels atletes en actiu que

de Moscou 1980, a la prova de 50 quilòmetres marxa, i

avui defensen altres clubs com Juan Carlos Higuero

d’aquesta manera es va convertir en el primer medallista

(Fons) i Maria Vasco (Marxa).

olímpic espanyol en una prova d’atletisme. Posteriorment va destacar a la vessant formativa, amb una prestigosa escola de marxa atlètica.

no es mou la quantitat de diners d’altres seccions, però sí

Als matins, ajuda Gabi Cairo com a adjunt a la gerència de

que és cert que els atletes reben uns incentius per marques

la secció d’atletisme i a les tardes hi exerceix com a secre-

o resultats. Això vol dir que no tenen un sou assignat; són

tari tècnic; o el que és el mateix: ho coordina tot. El van

incentius establerts d'acord amb uns barems que té el

fitxar l’estiu de 2005 i, de fet, la seva tasca pot considerar-

Barça. Per tant, en el tema econòmic no es pot considerar

se novedosa al club blaugrana, ja que el Barça mai no havia

professional però sí en la dedicació exclusiva, les 24 hores.

tingut ningú que es dediqués plenament a l’atletisme.

En tot cas, el que guanyen serveix per al dia a dia, no per

També hi té un paper fonamental l'esmentat Vicente Egido,

viure de rendes en un futur. Aquesta secció del FC

que treballa amb set entrenadors de diferents especialitats,

Barcelona, que en aquest moment compta amb 226 fitxes

els quals coordinen el treball dels diversos entrenadors que

federatives, és un dels equips referents a l’Estat. Enguany

tenen els atletes. El veterà director tècnic agraeix el paper

s’ha classificat tercer a la Lliga de Divisió d’Honor, un lloc

de la nova junta liderada per Joan Laporta i assegura que

per sota respecte a 2005 (fou segon). En canvi, els èxits indi-

“la nova directiva ens ha potenciant bastant la secció; i el

viduals han estat més freqüents aquesta temporada. “Les

que intentem, sobretot, és treballar per millorar la base”.

victòries de les quals em sento més orgullós són el

Martín Fiz, assessor tècnic de la secció, és un dels noms

Campionat d’Espanya de Cross Femení (2005) i el

propis que treballa per al Barça d’atletisme. Aconsella, té

Campionat d’Espanya de Cross Cadet (2005), el primer que

cura dels atletes, descobreix nous talents, té els contactes

es disputa en aquesta categoria, a Valladolid”, afirma Egido.

amb la Federació Espanyola d’Atletisme... Fiz, que fou campió d’Europa i del Món de marató i que va acabar la

L’Escola d’Atletisme del Barça és oberta als socis que tin-

seva carrera esportiva portant els colors del Barça, és molt

guin de 8 a 18 anys, encara que es poden trobar alguns

valorat pels seus coneixements. A més, el consideren un

casos de xicots de 7 anys que demostren una afició i una

mirall per als més joves.

serietat comparable a la de qualsevol atleta més gran. Per 40 euros de matrícula i 65 trimestrals (preus de 2005), la

Uns amateurs molt professionals

noia o el noi reben la fitxa federativa, la vestimenta blau-

Sempre s’ha parlat de seccions amateurs o no professionals dins l’entitat blaugrana. Això s’hauria d’aclarir. Òbviament,

Esforç— 116

Rosa Morató.


114-119-Atlet

13/10/06

03:09

Pรกgina 117


13/10/06

03:09

Página 118

atletisme

114-119-Atlet

Miquel Vélez és, en perxa, un altre dels grans referents de la secció d’atletisme blaugrana.

Esforç— 118


13/10/06

03:09

Página 119

atletisme

114-119-Atlet

grana i gaudeixen d’una educació física i tècnica de totes les especialitats. “No és una guarderia, sinó un aprenentatge d’un esport que és la base de tots els esports”, aclareix Llopart, que afegeix que “cada atleta és com un equip, amb diferents accions, amb entrenaments diversos...”. És interessant destacar que nois d’altres seccions i esports fan atletisme a Can Barça amb l’objectiu de progressar en les seves especialitats. L’Escola també col·labora amb el Consell Català de l’Esport i la Federació Catalana d’Atletisme per promoure aquest bonic esport a les escoles: ‘Atletisme al pati de l’escola’ és el nom de la iniciativa. L’espai físic de l’Escola és a les Pistes Universitàries de Barcelona, tot i que també compta amb escoles a Sabadell, Montornès i la Garriga. Això explica que es puguin veure samarretes del Barça fora de les pistes universitàries.: tot depèn de la procedència geogràfica de l’atleta. “Gràcies a l’atletisme podem fer un educació integral; en aquest sentit, mens sana in corpore sano és una frase que m’agrada. Quan l’atleta salta no s’embruta; està netejant el seu cos i el seu esperit. Oxigena la ment”, és una reflexió del secretari tècnic de la secció. Un esport que enganxa Que l’atletisme popular guanya adeptes cada dia és una evidència. Gabi Cairo, gerent de les seccions amateurs, es dedica a córrer curses de 5 quilòmetres per pur plaer i afició. Un cas molt similar és el de la directiva Clàudia Vives Fierro, a qui també li agraden les curses de fons. Són dos bons exemples d’amor cap al nostre esport. “L’atletisme és molt senzill de practicar: només cal un parell de sabatilles, uns pantalons i una samarreta”, apunta Llopart. La secció també compta amb la seva ‘quota’ popular. Tot aquell que vulgui, i que sigui soci del club, pot treure’s la fitxa federativa. “No ho hem mogut gaire perquè primer volem fer base”. De moment, els populars són, sobretot, veterans, que corren maratons i mitges maratons, i que fins i tot són de fora de Catalunya. No obstant, la base és prioritària. Es comença a fomentar el tema popular, però a poc a poc. Així ho reconeix Llopart: “El que més ens interessa és la base; els populars ja saben què és l’atletisme”.

Esforç— 119


120-121-PrpFisicaMed

13/10/06

03:12

Página 120

entrenament personal

Amb la col·laboració especial dels centres

Entrenament funcional Preparació per a esports Concepte No es tracta d’entrenar músculs de manera aïllada sinó de realitzar moviments de caràcter global on es veuen implicades tota una sèrie de cadenes musculars, amb una atenció especial al DIAFRAGMA, que és el centre de totes aquestes cadenes i decisiu en la respiració. L’objectiu consisteix a realitzar exercicis que permetin incrementar la transferència tant a les accions de la vida quotidiana com a les que es produeixen en les diferents pràctiques esportives, tot reduint el risc de lesió i millorant la qualitat de vida. Contràriament al que succeeix en l’entrenament tradicional de força–resistència, fugim de l’aïllament muscular per centrarnos en la globalitat del moviment, per trobar en les situacions de desequilibri i reequilibri dinàmic l’element clau d’aquest entrenament.

Com dur-lo a terme Cal implicar-hi cadenes musculars, el coneixement d’aquestes cadenes serà molt important per fer correctament el disseny dels exercicis. Els exercicis proposats hauran d'implicar diversos grups musculars diferents, molt especialment la musculatura estabilitzadora. Buscarem superfícies o elements (Fit-Ball, Bosu, matalassets, gomes...) que provoquin inestabilitat i desequilibris, davant els quals el cos hagi de respondre estabilitzant-se i tornant-se a equilibrar. Tot aquest procés de reequilibri implica un gran treball de la musculatura estabilitzadora (abdominal, lumbar, erectors de la columna, paravertebral, glutis...), que és l’encarregada d’adaptar correctament la posició corporal a les diferents situacions, reduint el risc de lesió i augmentant les pos-

Esforç— 120

sibilitats de moviment de la persona. Els processos de reequilibri dinàmic impliquen reaccions en tots els eixos i plans de les articulacions, provoquen canvis en els patrons habituals del moviment i milloren les connexions neuromusculars. Per aquest motiu es tracta d’un tipus d’entrenament motriu molt ric.

Avantatges de l’entrenament funcional: • Millora de la postura per l'increment del to de la musculatura estabilitzadora. • Increment de l’eficàcia de les respostes motrius: gràcies al treball simultani dels músculs agonistes, antagonistes estabilitzadors i neutralitzadors es milloren les connexions neuromusculars, s'afavoreix la transmissió dels impulsos elèctrics que originen les contraccions, i s'aconsegueixen millores de la coordinació intra i intermuscular. • Millora de l’equilibri (estàtic i dinàmic): fonament sobre el qual es basen tots els moviments, és l’habilitat de mantenir la posició desitjada. Necessita una correcta coordinació entre tots els músculs que intervenen en el moviment, tant si actuen com a agonistes, antagonistes, sinergistes, fixadors o estabilitzadors. • Increment de la propiocepció: augmenta la consciència del propi cos (de la simetria i l'equilibri corporal) i facilita la percepció dels canvis de posició, encara que siguin molt petits. • Reducció de les lesions: una musculatura estabilitzadora en forma i la millora en la transmissió dels impulsos nerviosos reduiran molt el risc de patir lesions musculars i/o tendinoses davant de situacions que afectin la vida quotidiana (exemple: pinçament lumbar en recollir quelcom de terra o en

desplaçar un objecte pesant) o la pràctica esportiva (reducció d’estrebades o ruptures de fibres, musculars per manca de coordinació en la resposta motora). A més a més aquest tipus d’entrenament permet un gran enfortiment dels lligaments i tendons. • Augment de l’agilitat: millora de la capacitat de compensar els canvis del centre de gravetat del cos de manera eficient durant els moviments. La seva millora permet incrementar la velocitat, la precisió i per tant l’eficiència dels moviments • Entrenament simultani de la capacitat aeròbica (cardiovascular) i de la força i resistència muscular. • Transferència als esports: equilibri, agilitat, estabilització i propiocepció estan integrats en tots els moviments esportius, per tant si millorem aquestes capacitats incrementarem el nostre rendiment (execucions tècniques més precises i eficients i respostes més efectives davant d’estímuls previstos i no previstos). • Forma d’enriquir l’entrenament clàssic de força–resistència, hipertròfia... • Increment de la motivació, realitzar exercicis en situacions d’inestabilitat representa un nou estímul i pot convertir-se en un nou repte per als qui que fa molt de temps que entrenen.

Aspectes que s’han de considerar: • Cal tenir en compte que tots els elements que són complexos pel que fa a la coordinació impliquen fatiga del sistema nerviós (central i perifèric), i per aquest motiu la durada d’aquest tipus d’entrenament ha de ser limitada. • Si realitzem entrenaments mixtos, és millor començar amb els exercicis d'entrenament funcional quan estem amb plenes facultats i sense fatiga acumulada, ja que si no ho fem així s’incrementaran els errors i augmentarà el risc de lesió.


120-121-PrpFisicaMed

13/10/06

03:12

Página 121

medicina esportiva Inestabilitat de l’espatlla La lesió de l’espatlla més popular és l’anomenada “tendinitis”. La “tendinitis” és característica dels esportistes veterans. Els esportistes joves poques vegades tenen tendinitis; el que sufreixen més habitualment és l’anomenada “inestabilitat”.

Lesió de Bankar

L’articulació de l’espatlla consta d’una superfície plana (glenoides) sobre una rodona (cap de l’húmer). Aquesta articulació (anomenada “enartrosi”) és congruent en part gràcies a una espècie de peralt que existeix a la glenoides anomenat labrum o rodet glenoïdal. Els esportistes, especialment aquells que realitzen llançaments, tenen certa tendència a que el cap de l’húmer surti del seu lloc, la majoria del cops sense aconseguirho. Aquest fet s’anomena “inestabilitat” i és en molts casos la causa principal del dolor de l’espatlla de l’esportista jove. Si aquesta tendència es repeteix de forma

Lesió de SLAP

constant degut a la repetició d’algun gest específic la inestabilitat pot instaurar-se de forma crònica.

En d’altres ocasions, la lesió de l’espatlla esdevé per un accident. És freqüent que l’esportista afectat d‘una inestabilitat de l’espatlla ens expliqui que durant un llançament, un contrari li ha bloquejat el braç i en aquest moment ha notat un dolor agut a la part anterior de l’espatlla: ha tingut la sensació que “l’espatlla se li sortia de lloc i li tornava a entrar”. Bé sigui per la repetició d’un gest o per un accident com l’explicat abans, el fet és que apareix una lesió en el rodet glenoïdal que segons la seva localització té diferents noms. Així, si la zona de la lesió és en la part més baixa i interna del rodet glenoïdal la s’anomena “lesió de Bankart”, si la lesió es situa on es fixa el tendó del bíceps, s’anomena lesió de SLAP. Una exploració clínica exhaustiva ens apunta el diagnòstic, que ha d’ésser confirmat mitjançant una RM. El repòs s’imposa durant al menys tres setmanes i la rehabilitació funconal és fonamental per a “re-estabilitzar” l’espatlla. Si amb això no és suficient o la lesió és molt severa, sempre ens queda la opció quirúrgica.

Esports com el voleï, rugby, handbol, waterpolo, bàsquet i l'hoquei, son els que més acusen aquest tipus de lesions.

Dr. Ramon Balius Consell Català de l’Esport i clínica FIATC Revista Apunts.org

Esforç— 121


122-123-Nutricio

13/10/06

03:26

Página 122

nutrició Alimentació i esport Actualment podem dir que l’alimentació i la hidratació que segueix qualsevol persona que practica un determinat esport, tenen una relació molt directa amb el seu rendiment esportiu. Per exemple, una hidratació correcta pot influir en el retard de la fatiga de l’esportista. És per això que cal saber què hem de menjar i beure quan practiquem un esport com a amateurs. Quins aliments ha d’incloure l’esportista diàriament en la seva alimentació? Al llarg dels diferents articles que anirem publicant en aquesta secció, explicarem quins són els grups d’aliments que necessita un esportista amateur, com prepararlos, amb quins aliments combinen millor, etc. I també com i quan s’ha d’hidratar.

Cereals i fècules El primer grup d’aliments, en què centrarem la nostra atenció i que no pot faltar en l’alimentació de qualsevol esportista, són els cereals i les fècules. • Cereals • Farines • Pasta • Arròs • Pa • Llegums • Patates • Quinoa...

Hidrats de carboni complexos Vitamines del grup B Proteïnes Minerals

Es tracta d’aliments rics en hidrats de carboni complexos, a través dels quals assegurarem un correcte subministrament de glucosa (principal font d’energia que utilitza el nostre cos) durant la pràctica esportiva. És tan important la quantitat com la qualitat, per això cal que seleccionem aliments com el pa, cereals d’esmorzar, musli, arròs, pasta italiana, patates, quinoa, llegums, rics també en vitamines del grup B, fibra i potassi. La quinoa i els llegums a més a més contenen quantitats importants de proteïnes vegetals sense greixos.

Per dinar i sopar primer és recomanable menjar un plat que contingui pasta, arròs, llegums, patata, quinoa, etc., o si no com a acompanyament del segon. Però mai no podem obviar-los. A continuació us mostrem un exemple de com aconseguir-ho; hem destacat en negreta els aliments rics en hidrats de carboni complexos: Exemple de pauta alimentària per al dia anterior a la competició. (Esportista d’equip de tipus amateur)

ESMORZAR: Aquests aliments afavoriran el treball muscular i la digestió, encara que aquesta darrera dependrà de com els preparem i amb quins aliments els combinem. La quantitat d’hidrats de carboni que un esportista amateur necessita dependrà de diversos aspectes com són el tipus d’es-

• Una tassa de llet descremada (200 ml) • Cereals tipus flakes (55 g) • Un got de suc de taronja • Entrepà de pernil dolç (60 g de pa integral amb tomàquet, oli d’oliva i un tall de pernil dolç)

port, la durada de l’activitat física, la intensitat, el pes de l’esportista, etc. Però cal tenir en compte que aquest nutrient influirà força en el seu rendiment esportiu. Una de les recomanacions que donem als esportistes és que els hidrats de carboni garanteixin com a mínim entre un 50% i un 60% de les calories totals diàries. Per aconseguir-ho, cal que aquests tipus d’aliments estiguin presents en tots els àpats diaris. Per exemple, a l’esmorzar i al berenar podríem escollir pa, cereals , musli… o alternar-ne diferents tipus en un mateix àpat.

MIG MATÍ: • Una peça de fruita o bé dues figues seques

DINAR: • Un plat de pasta amb tomàquet sofregit i formatge ratllat • 125 g de filet de porc a la planxa amb amanida variada • Pa, oli • Un flam

BERENAR: • Una peça de fruita • Un iogurt descremat natural amb 2 cullerades de melmelada • 4 galetes tipus Maria

SOPAR: • Un plat de mongeta tendra i patata vapor • 175 g de sèpia a la planxa amb arròs blanc • Pa, oli • Macedònia de fruites del temps • Abans de gitar-se: Un got de llet descremada • Cal beure un mínim de 8 a 10 gots d’aigua al dia.

Esforç— 122


122-123-Nutricio

13/10/06

03:26

Página 123

Què és la quinoa i com es prepara? El seu origen és molt antic i apreciat, es tracta d’un cereal originari dels Andes que es consumeix fa més de tres mil anys. La quinoa és un cereal molt nutritiu i saludable per a qualsevol persona i etapa de la vida (nens, adolescents, adults, esportistes, embaràs, lactància, geriatria, menopausa, etc.). El seu interès nutricional, sobretot en esportistes, es deu a la seva riquesa en hidrats de carboni complexos, proteïnes de molt bona qualitat (similars a la dels aliments proteics d’origen animal, carns, peixos, ous, lactis), però sense greix, no conté gluten i té molts minerals i vitamines, principalment del complex B, C i E. A més a més, la seva digestibilitat és força bona. Per tant cal potenciar-ne el consum en esportistes. La quinoa es prepara com l’arròs, és a dir, necessita dues mesures d’aigua per una de quinoa, amb l'aigua bullent, i es deixa coure uns 15 minuts. Es pot preparar com amanida amb els ingredients que més ens agradin, amb verdures, amb un bon sofregit, etc. En definitiva, la podem prepa-

rar com faríem amb una recepta d’arròs. Actualment es pot comprar en botigues que tinguin aliments ecològics, botigues

de productes dietètics o fins i tot en alguns supermercats a la secció de productes dietètics.

la recepta

Quinoa amb verdures Ingredients: • Una tassa de quinoa • Dues tasses de brou de verdures o aigua • Un gra d’all • Un tomàquet • Un porro • Una ceba petita • Mig carbassó • Mitja albergínia • Oli d’oliva • Pebre • Sal Preparació • Preparem les verdures de la manera següent: pelem i piquem el gra d’all, la ceba i el porro. Pelem i trossegem la resta de verdures i les reservem. • Posem oli en una paella, quan estigui calent hi afegim l’all, la ceba i el porro, ho deixem sofregir i afegim el carbassó, l’albergí-

nia i, finalment, el tomàquet. Salpebrem. Ho deixem que cogui uns minuts • Hi incorporem la quinoa, remenem i hi afegim el brou. Quan comenci a bullir abaixem el foc i ho deixem coure uns 15 minuts. NOTA: Si es vol es pot preparar primer la quinoa seguint les indicacions del paquet, és a dir, bullint-la primer i després afegint-la a les verdures sofregides. Comentari nutricional de la recepta: Per cada ració d’aquesta recepta obtindràs una excel·lent dosi d’hidrats de carboni complexos, fibra, vitamines, minerals i proteïnes vegetals. És molt fàcil de digerir gràcies als pocs greixos que t’aporta. Un primer plat que qualsevol esportista hauria d’incloure en la seva dieta. Aquesta recepta és apta per a totes les edats

Núria Llata Vidal Dietista-Nutricionista. Passeig Bonanova 9, 2n. 1a. Barcelona. Tel.: 932 113 234 - Sant Jordi, 37. Sant Cugat del Vallès. Tel.: 935 894 344

Esforç— 123


124-125-Bulevard

13/10/06

03:27

Página 124

bulevard Renova’t les sabatilles de córrer Al principi de temporada el normal és que et facis un fart de córrer per agafar de seguida una bona forma física. És molt important, doncs, realitzar aquesta activitat amb les millors condicions possibles. Per això el preferible és que portis a la bossa unes sabatilles de running; t’estalviaràs maldecaps i lesions. En el mercat hi ha una gran varietat d’aquest tipus de vambes i, a part dels gustos de color o marca, s'han de triar segons les característiques de cada esportista. Però a l’hora d’adquirir aquest calçat és fàcil perdre’s amb la quantitat de noms comercials que els fabricants adopten per als

seus productes. Fonamentalment totes les sabatilles de running proporcionen amortiment i estabilitat. D’altres també destaquen per la seva lleugeresa, que serà un factor molt valuós per a aquells que fan molts quilòmetres. Si ets d’aquestes persones el millor és que vagis a un podòleg, que et farà un estudi de la teva cursa i et dirà si ets pronador o supinador. Algunes botigues d’atletisme especialitzades també fan aquest estudi de la biomecànica i et recomanen quina sabata és la millor que s’adapta al teu peu. Un cop ja tinguis les teves sabatilles de running i les facis servir, tracta també de

conservar-les en bon estat. En general les vambes per córrer permeten entre 600 i 1.000 km d’amortiment efectiu, ja que les soles es desgasten progressivament del mig. Si et passa això deixa aquestes sabatilles per passejar el gos. Per netejar-les no les submergeixis en l’aigua, utilitza tovalloletes de nadó. I tampoc no les deixis mai assecar-se al sol o a prop d’una font de calor, perquè s’endureix la pega i s’assequen els materials d’amortiment. Web recomanada: http://is1.cyberfenix.net/zapas/

Amortiment i estabilitat Avui dia tots els models de sabatilles de running incorporen aquestes dues característiques:

Amortiment En córrer multipliquem la força de l’impacte contra el terra per la velocitat que duem. L’amortiment que porten les sabatilles disminueix aquest impacte i la falta d’aquest amortiment fa que el nostre sistema muscular i esquelètic hagi d'absorbir tota la força de l’impacte que no reté la sola del mig. En condicions ideals el nostre cos està preparat per absorbir aquesta força, però en llargues distàncies i sobre un terra molt dur (com l’asfalt) es poden arribar a produir lesions. Normalment els peus amb molt arc necessiten més amortiment. Però un excés d’amortiment pot produir inestabilitat, com si trepitgéssim un matalàs, i a més inhibeix els mecanismes naturals del cos per amortir aquestes forces. Per això la majoria de fabricants tenen diferents models d'acord amb el pes de cada persona. Estabilitat Si la sabatilla és molt tova i es deforma amb les petjades estarem forçant els peus i genolls a trepitjar malament durant la cursa, cosa que ens pot provocar lesions de tota mena. L’estabilitat de la sabatilla ve donada per la seva estructura. La forma, alçada i densitat de la sola seran determinants per

Esforç— 124

Nike

Nike

Air Pegasus

Air Max

Adidas

Adidas

Supernova Cushion

Adistar Cushion

Reebok

Reebok

Premier Trinity KFS

Pump Romulus

aconseguir l’estabilitat desitjada. La forma de la sola pot tenir diferents talls que doten de més superfície per un costat que per l’altre. L’alçada de la sola també pot variar, generalment amb més gruix per la part interna. La sola està composta de diferents densitats segons si es necessita més reforç

en la part interna o externa. La densitat de la sola del mig també influeix en l’estabilitat, i com més duresa més estable serà la sabatilla. També s’aconsegueix més estabilitat fent que el taló estigui el més perpendicular al terra possible i per això cal fixar-se en la part de darrere que el cobreix; el contrafort.


124-125-Bulevard

13/10/06

03:28

Página 125

Puma

Puma

Prevail

IV

Tenos

Puma

III

Phasis

III

Biomecànica: pronadors o supinadors Les sabatilles més professionals tenen models específics per als corredors que trepitgen cap a dins (pronadors) o els que ho fan per la part exterior (supinadors). A un pronador quan corre se li giren els turmells cap a dins i als supinadors cap enfora. Si els teus turmells no giren cap a dins ni cap a fora vol dir que ets neutre. Des de

casa teva pots esbrinar quina mena de corredor ets. Et situes descalç davant un mirall i sense aixecar el taló doblegues diverses vegades els genolls; si notes que els turmells giren cap a dins ets pronador i si ho fan cap a fora ets supinador. També pots observar el desgast de les soles de les teves sabatilles actuals. Però el millor

és visitar un podòleg amb una certa especialització, que et pot donar una llarga i plàcida vida atlètica si et fa un estudi biomecànic en cursa. Aquests estudis serveixen per analitzar com la teva forma de córrer afecta la manera de trepitjar i de com aquesta trepitjada afecta la musculatura, els tendons i les articulacions de les teves cames. Després proposen les mesures correctores corresponents i, amb el grau de pronació/supinació concret, podràs triar les sabatilles que s’adaptaran millor a la teva cursa. Generalment les sabatilles per a pronadors tenen més estabilitat, i per a supinadors més amortiment.

Recuperació d'energia: New Balance

New Balance

825

1060

Spira

Asics

Asics

Gel Kinsel

Gel Nimbus

Mizuno

Mizuno

Wave Elixir

Wave Precision 7

VIII

Tot just arriba al nostre país aquesta marca de running que destaca per la seva tecnologia, anomenada WaveSpring, que dota les seves sabatilles d’una capacitat de recuperació d’energia del 96%. Aquesta tecnologia, basada en un sistema d’amortiment helicoïdal, redueix la fatiga i proporciona un gran confort. Adaptable a tota mena de trepitjades, pronadors/supinadors, també dóna una bona estabilitat. Es fabriquen amb diferents graus d’amortiment depenent de si és per a home o dona i també segons la talla del peu. Els atletes que ja les fan servir destaquen que els efectes d’aquesta tecnologia són immediats.

Spira

Volare

Saucony

Kelme

Grid Triumph 3

Blade Runner

III

Esforç— 125


124-Audiovisuals

13/10/06

03:32

Página 126

audiovisuals L’ESPORT CATALÀ EN IMATGES

LA PENYA EN 75 PARAULES

Carles Santacana Secretaria de l’Esport ISBN: 84-393-7049-0

Toni Soler Viena Edicions ISBN: 84-8330-379-5

Aquest llibre explora els camins dels inicis de l’esport català modern, tot utilitzant la fotografia com a una font d’informació privilegiada per captar les circumstàncies en que es va produir l’arribada de les pràctiques esportives al nostre país. Utilitza la imatge per donar comptes d’alguns aspectes definitoris de l’esport català d’abans de la Guerra Civil del 1936. L’autor ha procurat que la tria de les fotografies fós indicativa d’alguns aspectes en que la influència de l’esport sobre el conjunt de la societat es va fer més evident. En el primer dels sis apartats s’assenyala el caràcter pioner del primers esportistes. El segon ressalta la necessitat d’agrupar-se per a la pràctica de l’esport i el associacionisme que va comportar. Després s’analitzen els espais esportius que van sorgir i que van transformar el paisatge urbà. Els dos següents capítols són dedicats a la dona i als primers herois esportius. Finalment, un capítol on s’analitza la interacció entre esport i institucions públiques. Un bon llibre per a observar amb detall els inicis de l’esport català.

El club badaloní per excel·lència va cloure el festeig dels tres quarts de segle amb la publicació d’aquest llibre, escrit pel conegut periodista Toni Soler, badaloní d’adopció i soci del Club, que és un repàs a la trajectòria de l’entitat. Com si es tractés d’un diccionari enciclopèdic, el text s’estructura en 75 entrades, una per any, en què, d’una manera breu i amena, es tracten els fets i les persones més rellevants de la història del club verd-i-negre. Cistelles inversemblants, arbitratges escandalosos, èxits, decepcions, duels amb l’etern rival, anècdotes, etc. configuren un recull en què no falta el toc d’humor tant característic de l’autor. La Penya en 75 paraules inclou també nombroses fotografies, algunes d’un gran valor testimonial i moltes d’inèdites, que il·lustren gràficament cadascuna de les entrades del text i desvetllaran records i emocions en molts dels lectors. Un fenomenal llibre documental d’aquell club que va néixer com a Penya Spirit of Badalona i que al 1994 es va convertir en el campió d’Europa.

RugbyCatalà.org Els amants del rugby poden estar d’enhorabona perquè des d’aquesta web es pot seguir el dia a dia del que succeeix al voltant de la pilota ovalada. Nascut al 2001 de la ma d’un grup d’entusiastes del rugbi, es va concebre per a difondre tot allò relacionat amb el rugbi en general i amb el dels Països Catalans en particular. El principal atractiu és el seguiment de l’actualitat del rugbi català, amb fotografies de gran qualitat, però també tenen altres seccions com la botiga o l’àrea de descàrregues de videos que el converteixen en un portal ben complert. Han organitzat també concursos de tota mena amb una molt bona acceptació; pel mundial, pilotes de rugbi, la foto de la setmana va repartir lots de complements dietètics, entrades per anar a veure la Santboiana en competició europea o el llibre del mític jugador Albert Malo, per la diada de Sant

Esforç— 126

MITES DEL BARÇA Jordi Finestres Angle Editorial ISBN: 84-96521-03-6 Aquesta obra fa un repàs del “sentiment blaugrana" a través de les imatges. És una síntesi d’una passió: les emocions, la història, els millors jugadors i moments que han ajudat a construir l’entitat esportiva en tot un fenomen esportiu i social mundialment famós. Des d’Eto’o i Puyol, fins a Kubala i Helenio Herrera, passant per Urruti i Ramallets, Koeman i Rifé. "Mites del Barça" acompanya al lector en un viatge pel temps i les imatges més espectaculars del món culé. És un homenatge als entrenadors que han deixat empremta, als porters més recordats, als defenses, migcampistes i davanters que han fet història. L’època de Samitier, l’equip de les Cinc Copes, el dream team de Cruyff i la màgia de Ronaldinho i companyia. També hi ha lloc pels herois del Palau Blaugrana. Des de Epi a Pau Gasol (bàsquet), Enric Masip i Iker Romero (handbol) o Josep Enric Torner i José Luis Páez (hoquei patins). Passat i present s’uneixen en aquest magnífic llibre per deixar gravat en la memòria la història i els èxits esportius que han convertit al FC Barcelona en un referent mundial.

Jordi. Fins i tot des d’aquest portal s’han organitzat viatges per seguir a l’USAP de Perpinyà.

nir un bon assortiment d’instantànies. Iniciatives com aquesta donen qualitat als continguts de la xarxa del nostre país.

Reus24.com

RegionalPreferent.com

Si voleu estar assabentats de l’actualitat esportiva de Reus podeu guardar aquesta adreça en les vostres favorits perquè en el poc temps de vida que porta, ja s’ha convertit en un referent a la capital del Baix Camp. El futbol, el bàsquet i sobretot l’hoquei patins són els esports que més presència tenen, també hi ha però, notícies de la resta d’esports i esportistes reusencs. Tot i que les notícies i els resultats són les principals seccions del portal, les editorials no es poden deixar de llegir. També son interessants els documents de video i àudio. En l’àrea de fotografies es pot observar que s’han esmerçat en publicar un gran arxiu d’imatges i només cal seleccionar l’esport desitjat per obte-

"El lloc on batega la preferent" resa a l’eslògan d’entrada. I és que aquesta web proporciona molta informació detallada sobre aquesta categoria. Cada jornada es poden seguir els resultats i classificacions, que donen peu a unes estadístiques molt ben ordenades. Però el que més destaca és el "reportatge" que realitzen sobre un partit determinat d’on després seleccionen un "protagonista" i fan el seu perfil, també recullen les declaracions dels entrenadors en "roda de premsa". Abans de l’estiu es van atrevir a organitzar un partit entre una selecció del grup A contra els del B, una mena d’All Star de Regional Preferent, que es va disputar a l’estadi Nou Sardenya, de l’Europa.


124-Audiovisuals

13/10/06

03:32

Página 127

món esforç UN CALENDARI AMB MOLT D’ESFORÇ L’equip femení del Club Vòlei Esplais de Castelló d’Empúries es va fer unes fotos molt especials per editar un calendari del 2006, amb el qual poder generar uns petits ingressos. Però la sorpresa va venir quan vàrem poder veure la gran qualitat de les imatges... i de les protagonistes. El fotògraf Jordi Cassú va saber treure molt profit del que a priori havien de ser unes senzilles instantànies d’estudi. Felicitats a tothom.

L’ESFORÇ DE BUENAFUENTE El carismàtic humorista i presentador, Andreu Buenafuente, va aprofitar la gala Made in DiR, feta al principi de l'estiu, per presentar per primera vegada una de les seves obres, anomenada “Esforç”, que s’ha convertit en la seva targeta de presentació en el món de la pintura. Els guanyadors de la gala, els qui millor saben posar la seva vida en forma en la cadena catalana de gimnasos, van rebre una litografia numerada i signada per Buenafuente.


126-LaltraCara

13/10/06

03:35

Página 128

l’altra cara

Rudy Fernández, jugador del DKV Joventut de Badalona.

Esforç— 128

per Gustavo Bejer


000-Portades

13/10/06

00:50

Página 2

CENTRE CULTURAL DEL VI cursos 2006 Programa • Introducció al vi, l’enologia i la viticultura • El tast de Vins • Vi i gastronomia • Els destil·lats • Vins de finca Torres • Grans vins del Món • Curs de tast avançat

Tot sobre el vi Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

València San Vicent Màrtir, 146 46007 València T 963 412 297 F 963 808 962 ccvvalencia@torres.es

Barcelona Aribau, 173 08036 Barcelona T 932 008 763 F 932 009 364 ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc 17003 Girona T 972 223 757 F 972 410 871 ccvgir@torres.es

Madrid Mártires Concepcionistas, 19 28006 Madrid T 914 017 762 F 914 010 208 ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de Tenerife Edif. Parquemar. Avda. Manuel Hermoso Rojas, 2 38003 Sta Cruz de Tenerife T/F 922 595 200 ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 22 07005 Palma de Mallorca T 971 777 254 F 971 777 250 ccvpalma@torres.es

www.torres.es clubtorres@torres.es


000-Portades

13/10/06

00:50

Pรกgina 1


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.