Esforc 6

16:04

Page 1

esforç Maig 2007. Núm. 6

19/4/07

WWW.ESFORC.CAT

LA FORÇA DE L’EQUIP MAIG 2007 NÚMERO 6

esforç publicacions

Project1

3,50 €

ESTIL DE CAMPIONES HANDBOL Xepkin, un campió que torna a viure la seva gran passió BÀSQUET Una pletòrica Marta Fernández jugarà a la millor lliga del món HOQUEI LÍNIA El dinamisme d’un esport en plena efervescència

publi tv3

18/4/07

10:21

Page 3

001 editorial

19/4/07

23:08

Page 1

EDITORIAL

Un calendari per a tothom Aquest mes hem demanat als nostres columnistes la seva opinió sobre la cessió dels jugadors que fan els clubs a les diferents seleccions i si una cosa amoïna a tots plegats és la realització d’un calendari coherent. Ningú es nega a cedir els jugadors. El que es demana és una planificació com cal per tal de no patir la baixa de jugadors clau per a l’equip. I en molts casos no es delimita només al període de la competició de la selecció, sinó que sovint va més enllà per lesions amb la selecció, cansament, motivació o sense l’estat físic òptim. En alguns casos, els clubs, associats en Lligues Professionals, estan cercant fórmules per curar-se en salut mitjançant assegurances econòmiques. Però ningú ha pogut resoldre com compensar el resultat esportiu, a la fi el més important. L’única solució possible, i que tothom demana, és la realització d’un calendari a on es tingui més en compte els clubs. Aquests són els que paguen la fitxa dels jugadors i demanen tenir més influència en la planificació de la temporada. Però si les federacions, que són les que marquen el calendari, són associacions de clubs, per què es tiren pedres a la seva teulada? Quina paradoxa. Potser és que els membres federatius han oblidat que es deuen als clubs. O potser és que 365 dies són pocs per la multitud de competicions existents. Sigui com sigui, els clubs han trobat en les Lligues Professionals un altre instrument per on canalitzar les seves reivindicacions.

L’hoquei herba femení tampoc es lliura d’aquest calendari atapeït, però nosaltres hem trobat un forat per a reunir tres de les millors jugadores de la lliga. Les tres formen part de tres clubs catalans amb opcions al títol de lliga: Sílvia Bonastre (At. Terrassa), Núria Camon (Polo) i Maria Romagosa (Júnior). Gairebé segur que l’any vinent totes tres estaran en les olimpíades de Pequín. Ens omple d’orgull, doncs, que la primera portada femenina sigui una portada olímpica.

Josep M. Monteagudo

esforç Editor / Director Josep M. Monteagudo Director d’art Jordi Elias / jordielias@esforc.com Cap de redacció David Pozo Redacció Álex Rubies Direcció comercial Judith Aguilar Edició de moda Ester Casain Disseny gràfic i maquetació Marián Pérez Administració Blanca Buïra Subscripcions subscripcions@esforc.com Han col·laborat en aquest número Pol Garcia-Cascón, Álex Gozalbo, Jordi Homs, Ramón Balius, DIR, QUIRODIET i Gustavo Béjer Fotografies Jordi López, Alfredo Ferrer, Marcos Pérez de Rozas, Ferran de la Roza, Jordi López, Ricard Rovira, Oriol Durán, Eva Álvarez i Nacho Juárez Il·lustracions www.jordielias.net, Álex Rubies Consell de redacció Xavier Peña (Voleibol), Daniel Nart (Waterpolo), David Enrich “Mowly” (Hoquei Herba), Tommy García (Rugbi) Esforç publicacions, sl. Rafael Casanova, 19 1r.2a. 08750 – Molins de Rei. Telèfon 936 805 355 – Fax 936 805 620. www.esforc.cat – info@esforc.cat Distribució Coedis,sl Avinguda Barcelona, 225. 08750 – Molins de Rei Impressió NovoPrint. C/Energía, 53. 08740 – Sant Andreu de la Barca. Dipòsit legal: B-39877-2006. Preu de l’exemplar: 3,5 euros. El paper que utilitza Esforç publicacions no perjudica el medi ambient Portada Núria Camon, Sílvia Bonastre i Maria Romagosa Fotografia Eva Álvarez

002 cartes

20/4/07

09:53

Page 2

CORREU

les vostres opinions a esforç. Rafael Casanova 19, 1-2. Molins de Rei (Barcelona) o a cartes@esforc.cat

Esforç, on ets?

Amics, on sou? Us hem estat buscant per tot arreu i per aquí, a Girona, és pràcticament impossible trobar-vos. És una llàstima perquè és una revista molt interessant i impactant, que no hauria de deixar escapar la possibilitat d’arribar a cap lector. Us demano que ho reviseu perquè els vostres fidels lectors com nosaltres no tinguem tants problemes per localitzar-la.

Aprofitem per felicitar-vos per aquesta notable evolució que es percep només en veure la portada, és genial.

Laura Jané i Aina Mas Girona

Què puc veure a l’estiu?

Primer de tot dir-vos que la vostra revista m’ha despertat molta curiositat, vull veure com evoluciona ja que veig que porteu pocs números. Voldria proposar-vos que, ara que ve l’estiu i acaben les competicions oficials, als que ens agrada l’esport se’ns fa molt llarg. M’agradaria saber quelcom d’alguna competició d’estiu o algun torneig interessant tipus el J&B de vòlei platja o algun d’handbol o futbol platja. Recordo fa uns anys veure jugar Cantonà, Salinas i Romario un mundial de futbol platja. Si no és de futbol, del que sigui, però alguna cosa que es faci a l’estiu.

Moltes gràcies!

Xavier Yañez Tàrrega

Informació de la cantera sis plau.

Tots els esports Primer de tot, vull felicitar l’equip esforç pel seu nou format estrenat. Aquests darrers dos números han superat la mitjana qualitativa de tota la premsa nacional.

D’altra banda, em ve al cap una qüestió de principis en quant al contingut de la revista. És molt bona idea que tracti els esports d’equip però jo, com a gran seguidora de l’atletisme, em pregunto si esforç no seria susceptible també d’abastar, en una secció, els esports individuals, perquè al cap i a la fi darrere de cada esportista d’elit també hi ha un gran equip. Tenis, Fórmula 1, competicions de mountain bike, ciclisme, natació, esgrima, etc.

Segur que ho teniu contemplat!

Ingrid Escudero Súria 2 ESFORÇ

Sóc un aficionat al handbol i m'agradaria que dediqueu un reportatge a les joves figures de l'handbol català. Estaria bé que els aficionats d'aquest esport poguéssim tenir coneixement del que ens espera. Com passa al futbol amb els Giovanni do Santos i els Bojans o al bàsquet amb Ricky Rubio o Nihad Djedovic. A l'handbol estem orfes d'informació sobre el jovent que puja. Seria molt interessant.

Moltes gràcies i felicitats per la revista.

Carles Lozano St. Perpètua de la Mogoda

actualitat futbol

23/1/08

19:31

Pรกgina 27

004-005 sumari

19/4/07

23:55

Page 4

p. 54

p. 72 p. 104

p. 60

p. 44

sumari

EDITORIAL ACTUALITAT 2 CARTES AL DIRECTOR 8 PANORÀMICA 14 ACTUALITAT ESPORTS

VOLEIBOL 30 ESFORÇ I SACRIFICI Miriam Alonso, capitana del CVB Barça, explica els secrets del nou equip de la lliga FEV. HOQUEI HERBA 34 ELLES VOLEN EL TÍTOL Són agosarades i volen ser campiones.

Núria Camon, Silvia Bonastre i Maria Romagosa representen l’encant de les millors jugadores d’hoquei herba del nostre país.

40 SILVIA MUÑOZ Se’n va anar a Madrid, i va ser campiona.

Ara pensa en tornar a Terrassa, la ciutat que la va veure néixer.

WATERPOLO 44 LA IL·LUSIÓ D’UN MODEST El CN Molins de Rei lluita per un lloc a la Divisió d’Honor amb un equip que destaca per la seva joventut i valentia.

50 NIL MARSAL Un waterpolista que se’ns mostra sense complexos.

4 ESFORÇ

004-005 sumari

19/4/07

23:55

Page 5

p. 98

p. 34 p. 110

p. 66

HOQUEI PATINS 54 BUSCANT LA GLÒRIA Ningú pensava en l’ascens, però el CP Sitges arriba a la recta final amb el tanc ple d’il·lusió.

72 UNA EMPENTA NECESSÀRIA L’handbol femení català necessita un referent i l’empenta per tornar a estar a dalt.

BÀSQUET

60 GABI CAIRO El saber estar de tot un campió dels patins.

RUGBI 66 ELS ENGINYERS DEL POBLENOU S’han desmarcat de la nostra lliga i res millor per conèixer-los que acompanyar-los a visitar Anglaterra on tenen la seva competició.

72 REVOLUCIÓ EUROPEA La Heineken Cup entra en la seva recta final amb un boicot que la pot fer trontollar.

HANDBOL 78 ANDREI XEPKIN Les ganes de tornar a competir l’han portat a intentar conquistar amb el Kiel la seva setena Copa d’Europa.

88 MARTA FERNÁNDEZ La MVP de la lliga femenina se’n va a provar sort a la WNBA americana, i abans ens deixa constància de les seves il·lusions i temors.

94 CB HOSPITALET Analitzar la manera de treballar del club del Baix Llobregat ens permet conèixer el per què de l’excel·lent campanya a la LEB.

ESPORT CONVIDAT: HOQUEI LÍNIA 110 DINAMISME EN ESTAT PUR És un dels esports més moguts que existeixen, i els nostres campions ens donen la seva visió de com es lluita en el dia a dia.

ÀREA ESPORTIVA Boulevard Preparació física Medicina esportiva Nutrició Audiovisuals L’altra cara

FUTBOL SALA 98 JAVI RODRÍGUEZ És un campió sense pèls a la llengua. Ho ha guanyat tot, i ara busca tan sols un objectiu: triomfar amb el Barça.

ESPECIAL BICICLETADA POPULAR 104 TOTS RECUPEREM EL BESÒS La Diputació de Barcelona organitza una nova edició de la bicicletada popular que recorre la llera del Besòs.

ESFORÇ 5

006-007 ilustracio.qxd

19/4/07

11:33

Page 6

006-007 ilustracio.qxd

19/4/07

11:33

Page 7

IL·LUSTRACIÓ: ÁLEX RUBIES

008-009 panoramicamessi.qxd

19/4/07

21:40

Page 8

AL MÉS PUR ESTIL MARADONA, LIONEL MESSI ES DESFÀ DE SIS CONTRARIS I BAT AL PORTER ABBONDANZIERI, SIMPLEMENT GENIAL. FOTO: CORDON PRESS

008-009 panoramicamessi.qxd

19/4/07

21:40

Page 9

010-011.qxd

18/4/07

20:17

Page 10

010-011.qxd

18/4/07

20:17

Page 11

SÓN EL CAMPIONS DE LA COPA FIBA I ELS PROTAGONISTES DE LA CULMINACIÓ DEL GRAN PROJECTE AKASVAYU FOTO: RICARD ROVIRA / SILVER PRESS

012-013panoramica rugbi.qxd

18/4/07

20:21

Page 12

012-013panoramica rugbi.qxd

18/4/07

20:21

Page 13

UN PENSATIU SERGE BLANCO, PRESIDENT DEL BIARRITZ, QUE HAURÀ DE VEURE DES DE LA BANQUETA EL QUE RESTA DE HEINEKEN CUP. FOTO: FERRAN DE LA ROZA

20/4/07

09:44

Page 14

LLIGA FEV

Ja estem a la Superlliga SANT PERE I SANT PAU I FC BARCELONA JUGARAN A LA MÀXIMA CATEGORIA

Arriben els Campionats d’Espanya per clubs Els equips catalans ja treballen per fer un bon paper en els pròxims Campionats d’Espanya que se celebren del 10 al 13 de maig. La fase final masculina es disputarà a Terol amb la participació del Club Natació Sabadell, el FC Barcelona i el Sant Pere i Sant Pau. Per la seva part, Lubesa Sant Cugat i CVB Barcelona han classificat els seus equips juvenils per l’última fase que es disputarà a Tenerife en les mateixes dates.

*

ACTUALITAT VOLEI

014-015 actualitat volei

Decepció al Campionat d’Espanya

Que l’equip de Tarragona tornaria a la Superlliga era evident després de la magnífica trajectòria durant tota la lliga, però la sorpresa ha estat el FC Barcelona, que al final ha aconseguit l’ascens en una fase molt dura.

Campió de la fase regular, de la Copa FEV i invictes a la fase d’ascens, l’equip de Tarragona no plantejava dubtes. Els de Blas Ortega ja havien pujat a la quarta jornada de la fase d’ascens, quan visitaven al pavelló Joan Gamper de Sant Joan Despí el FC Barcelona. La idea ara és fer un projecte per guanyar la Superlliga, i no tornar a baixar. Dir que l’objectiu és classificarse per a la Copa d’Europa o ser quarts de la lliga com l’any 2000 de la mà de Vladimir Vogeovski és ser agosarats, però no, confiar en què l’equip blanc i vermell faci un bon paper, tot al contrari d’aquesta temporada del Volley Lleida. El seu president, Dionisio Camacho, és portaveu de la sensació d’alegria que viu l’equip. “Els jugadors han estat molt posats en el projecte tota la temporada, i sabíem què ens jugàvem”, reconeix el president. “En aquests moments estem planificant la propera temporada, 14 ESFORÇ

per la qual volem renovar tota la plantilla. Estem buscant espònsor i també un suport important de l’ajuntament.” El club tarragoní té la intenció de completar el planter amb un jugador de nom reconegut i mantenir el cos tècnic. El gran hàndicap serà el pavelló, que serà renovat per complir amb les normes de la federació per als partits de la Superlliga. De moment l’alternativa és el pavelló de Cervelló i el del club Gimnàstic que disposen de les instal·lacions adequades.

El FC Barcelona ha estsat l’altra gran alegria que ha donat el nostre voleibol aquesta temporada. L’equip blaugrana, que ha anat de menys a més, ha aconseguit deixar fora de l’ascens els granadins de l’Almoradí, el gran rival per als blaugranes dirigits per Toni Alemany. El partit clau va ser a Granada, quan els blaugranes estaven obligats a guanyar o aconseguir algun set per assegurar-se la segona plaça de la fase final. Ara s’ha de fer un equip competitiu si es vol fer un paper digne, i segons els seus dirigents, es compta amb ple suport de la directiva de Joan Laporta per fer-ho.

Després de tenir problemes amb l’allotjament a l’arribada i d’una primera fase que tothom va qualificar de esperpentica la selecció catalana va quedar en la pitjor classificació de la história dels Campionats d’Espanya de seleccions. El millor resultat el van treure les noies de l’infantil que van quedar el 4ª posició. La pitjor la dels nois de la mateixa categoria que van quedar en el 13è lloc. Des de la federació s’han queixat de com la Secretaria General de l’Esport va organitzar el viatge ja que els esportistes catalans es van veure sense allotjamet a l’arribada.

014-015 actualitat volei

20/4/07

09:44

Page 15

LLIGA FEV FEMENINA

OPINIÓ

Els millors quatre LUBESA, VILADECANS SOLFIX, FINQUES BORRELL I CVB BARÇA TANQUEN LA TEMPORADA El mes de maig és el típic període de reflexió i de preparació després d’haver fet els deures, o no, durant la temporada. El Lubesa Sant Cugat, que ha estat el pitjor classificat dels tres equips de la fase regular, prepara la propera campanya amb la idea de mantenir la majoria del planter, encara que segur que es faran tres o quatre fitxatges de jugadores vingudes de fora fa l’ajustament de la plantilla d’aquesta temporada. Les mirades del club estan fixades ara en l’equip juvenil i infantil, que disputaran aquest mes de maig les fases finals del Campionat d’Espanya a Canàries després de proclamar-se campions de Catalunya. Igualment s’està treballant per a que el patrocinador continuï una temporada més donant suport a l’equip sancugatenc. L’altre equip del Baix Llobregat, el

Viladecans, deixarà de ser patrocinat per Solfix, i ja està en negociacions per trobar un nou espònsor que pugui donar suport al club econòmicament per pujar de categoria. El tàndem d’entrenadors format per Lluís Amat i Jorge Tobeck continuarà davant de l’equip, i ja s’hi ha posat per fitxar dos o tres jugadores nacionals o estrangeres que vinguin a reforçar un planter que es mantindrà pràcticament en la seva totalitat. Finques Borrell i el recentment ascendit CVB Barça també estan donant els primers passos. De moment, ambdós mantenen el cos tècnic i busquen perfilar la propera campanya. L’equip barceloní, que compta amb una plantilla curta pretén fitxar a dos tres jugadores, que asseguraria la permanéncia la propera temporada. Miriam Alonso, capitana de l’equip, analitza l’ascens en pàgines interiors.

SUPERLLIGA

S’ha acabat el patiment EL VOLLEY LLEIDA NOMÉS GUANYA CINC SETS EN TOTA LA TEMPORADA Després de vint-i-dos jornades, el Volley Lleida ha consumat la pitjor temporada d’un equip a la Superlliga. Ara que s’ha acabat és el moment de resumir el que ha estat l’annus horribilis de l’equip de la terra ferma. No s’ha guanyat ni un partit, i només cinc sets en tota la temporada, l’últim a la jornada 14 del campionat. Quinze dies abans de començar no es tenia ni president, ni tècnic, i la plantilla ha fet tot el que ha estat a les seves mans. De cara a la propera campanya ja s’està buscant patrocinador, i negociant amb un equip femení de la ciutat per incorporar-lo com a secció femenina del club.

A l’espera del retorn del tècnic, Ricardo Bollonine, de terres argentines, la planificació esportiva està aturada, encara que la intenció és mantenir a la majoria de la plantilla i fitxar dos jugadors que ja es tenen aparaulats. Amb l’objectiu de donar als jugadors poder de decisió a la gestió del club, Joan Campillo i Juanjo Martínez s’han incorporat a la junta directiva presidida per Jordi Estve.

I a l’agost, Selecció!

Un estiu més i després d’un any molt carregat a nivell de calendari els nostres jugadors i jugadores més importants començaran el seu periple per les diferents seleccions nacionals.

Al Voleibol, fora dels Campionats del món, Europeus i Jocs Olímpics, les competicions de més transcendència són la Lliga Mundial en el cas dels nois i el Grand Prix en el cas de les noies.

Ambdues són importants per la dotació econòmica que suposa guanyar-les i pel prestigi de vèncer les millors formacions del món.

No obstant no deixen de ser lligues privades de la Federació Internacional on s’hi assisteix per rigorosa invitació. El combinat nacional masculí, tot i la quarta plaça assolida en l’últim Europeu, ja fa un parell de temporades que no té plaça en aquesta competició. L’acabament d’un cicle gloriós on es van aconseguir les millors fites del Voleibol en competicions internacionals amb en Rafa Pascual com a estendard, ha donat pas a un projecte que té a l’italià Andrea Anastasi al timó de la nau i les esperances posades en jugadors com Iban Pérez, Manuel Sevillano o Israel Rodríguez.

La tasca és difícil i es basarà sobretot en la capacitat d’aquests jugadors de ser punta de llança en equips de campionats estrangers o ser peces clau en equips importants d’una cada vegada més devaluada Superlliga. No ens enganyem, l’èxit d’una selecció resideix en què els seus jugadors siguin dels millors del món i en un país amb cada vegada menys llicències és poc probable que es repeteixi. En el cas del Voleibol femení el procés és una mica invers, el projecte liderat per Aurelio Ureña on les jugadores joves més prometedores del panorama nacional com Lorena Weber o Amaranta Fernández han tingut continuïtat tant en l’equip nacional com en equips importants de la Superlliga, juntament amb l’enfortiment del nivell de la competició, fan que cada estiu es vegin passos en la direcció correcta per aconseguir que l’equip nacional estigui entre els millors del món, tasca no gens fàcil a dia d’avui. Fa temps que el Volei de noies té les condicions per ser el primer esport nacional femení, potser una empenta a nivell de resultats en competicions internacionals és necessita.

No podem deixar de pensar en l’esforç tan gran que suposa per jugadors i jugadores estar pràcticament tot el període estival concentrats i disputant partits, amb el consegüent risc de lesió i les dificultats per assolir bons estats de forma durant la temporada. Aquest dilema òbviament afecta també els clubs que no saben si mirar tot aquest enrenou amb bons ulls ja que segurament són els més perjudicats, però mentre les lleis de l’esport no canviïn, ja se sap que qui paga no mana.

Javier Peña López Entrenador CV Lubesa Sant Cugat

016-017 actualitat herbaok

19/4/07

14:29

Page 16

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

*

El RS Tenis, primer equip que puja

La recta final de la Divisió d’Honor està sent molt emocionant, ja que quatre equips lluiten per la segona plaça d’ascens. Qui ja ho té fet és el Tenis de Santander que ha fet una temporada impecable no havent perdut ni un sol partit en tota la temporada. Júnior, Vallés i Egara1935 lluitaran amb el Complutense madrileny fins a l’última jornada.

Un Bronze al 4 Nacions sub 18

Alfredo Ferrer

DIVISIÓ D’HONOR

Polo, Atlètic i Egara als play-off ATLÈTIC TERRASSA, POLO I JÚNIOR JUGARAN PEL TÍTOL FEMENÍ El Polo, el gran favorit, i els dos conjunts egarencs seran els nostres representants a la fase final de la Divisió d’Honor. Falta dirimir encara si At.Terrassa o Egara seran segons, i per tant qui tindrà factor pista a favor. Això sí, tots tenen bastant clar qui es durà el ceptre de la temporada, i és que a un equip que ha guanyat tots els partits de la temporada no se li pot escapar el títol. L’únic contratemps pel Polo dirigit per Dani Martín serà Jamie Dwyer, que finalment només es perdrà els primers dos partits de les semifinals, encara que a l’equip barcelonès no li falta banqueta per solucionar aquest contratemps. Serà l’Egara qui potser notarà més l’absència de Jordi Carreras, que al final sí se’n va Austràlia. La decisió definitiva no l’ha pres fins fa unes setmanes. De cara a la part decisiva de la competició ja no es podran fer fitxatges, ja que per a que un jugador pugui disputar el play-off ha d’haver jugat com a 16 ESFORÇ

mínim cinc partits de la fase regular. La gran notícia de cara a la temporada que ve pot ser la presència d’un equip més a Divisió d’Honor. El descens del Josaleta, i segurament del Taburiente o Ourense, farà que pugi a sis la nòmina d’equips catalans a la màxima categoria del nostre hoquei.

En quant a la Divisió d’Honor femenina la cosa està clara per la part de dalt, i el Club de Campo i l’Atlètic seran els equips que juguin la fase final pel títol amb factor pista a favor, com a campiones i subcampiones de la fase regular. Per la seva part, Polo i Júnior encara es disputen qui serà el tercer, i per tant no s’enfrontarà a l’equip madrileny, recentment campió de la Recopa, a les semifinals.

L’equip que a aquestes alçades té més possibilitats de tornar a la Divisió d’Honor femenina és l’Egara, que encapçala amb autoritat la Primera Divisió. En poques setmanes arribarà el desenllaç.

Els nois del combinat estatal sub 18 van imposar-se en l’últim partit a la selecció d’Alemanya, resultat que els va assegurar la tercera posició i per tant el bronze. Els altres equips espanyols que participaven al 4 nacions quedaren en quarta posició.

El masculí i femení sub 16, ambdós per darrere d’Anglaterra, i el femení sub 18 per darrere d’Alemanya.

En totes les categories la guanyadora va ser la potent selecció holandesa.

La plata masculina sub 18 se la va endur la selecció d’Anglaterra, igual que les seves compatriotes en categoria femenina.

016-017 actualitat herbaok

19/4/07

14:29

Page 17

OPINIÓ

Calendaris, seleccions i clubs En l’hoquei actual, el calendari de les competicions ve marcat pels compromisos internacionals de la selecció espanyola.

Depenent de les competicions que hi hagi en aquell any, la temporada es veurà afectada en quant a les seves dates d’inici, inici de la 2a volta i els play-offs al títol. Fa un parell d’anys, la FIH va arribar a un acord per tal de fer coincidir totes les competicions a nivell de seleccions als mesos d’estiu de l’hemisferi nord, cosa que hem d’agrair, ja que ara les aturades de la competició són menors que abans.

De totes maneres, pels jugadors que estan a la selecció nacional, és normal que enllacin competicions de club i de la selecció i és molt fàcil que passin 2 o 3 anys sense fer ni una setmana de vacances d’hoquei. Ja fa més de 5 anys que el campionat de Catalunya, competició més antiga de l’estat espanyol, no es juga amb jugadors internacionals, ja que en aquelles dates (normalment inici de temporada) estan amb la selecció preparant alguna competició o jugant-la.

Igualment, la competició d’hoquei sala que es juga a l’hivern, entre la 1a i la 2a volta de la lliga d’herba, ja fa anys que tampoc pot comptar amb tots els jugadors internacionals, ja que alguns aprofiten aquells dies per fer unes petites vacances i d’altres no tenen el permís del seleccionador nacional d’herba.

De vegades també ens trobem amb la situació que un jugador torna al

seu club lesionat, després de jugar amb la selecció. Per sort, no acostuma a passar gaire, però quan passa, mai se li ha acudit a ningú demanar responsabilitats a la Federació ni al seleccionador ni a ningú. S’entén que forma part del joc.

En el nostre hoquei actual, té bastant prestigi aportar jugadors a la selecció i de vegades prima més aportar un jugador que no pas si té algun risc de lesió o no. Al jugador, evidentment també li interessa estar dins del combinat ja sigui per motius esportius o per motius econòmics (a nivell de selecció es comencen a cobrar quantitats coherents per l’esforç i la dedicació que comporta) malgrat que últimament s’han donat casos de jugadors seleccionats que per motius laborals o d’estudis, han rebutjat anar amb la selecció. El fet d’entrar al combinat espanyol avui en dia comporta molts sacrificis personals i esportius, que hi ha gent que no esta disposada a acceptar i no li recompensa viatjar moltíssim i perdre’s molts dies d’universitat o de feina.

Està clar que el calendari que tenen els jugadors de la seleccions està massa atapeït, i això fa que hi hagi jugadors que no poden o no volen aguantar aquest ritme d’entrenaments i competicions constant, fet que es nota amb la mitjana d’edat de les seleccions, que cada cop són més baixes.

David Enrich “Mowly” Entrenador del FC Barcelona

TOTA LA INFORMACIÓ ACTUALITAZADA CADA DIA A LA TEVA WEB PARTICIPA AL NOSTRE FORUM I GUANYA LA SAMARRETA DE LA SELECCIÓ DE FUTBOL PLATJA DE BRASIL. T’ESPEREM!!!

www.esforc.cat

ACTUALITAT WATERPOLO

19/4/07

12:00

Page 18

DIVISIÓ D’HONOR

Adéu Europa, benvinguts a casa

L’AT. BARCELONETA HA COMPLERT LA NÒMINA D’ELIMINATS EN COMPETICIONS EUROPEES

Un any més no ha pogut ser, i cap equip de l’estat estarà a les finals de les competicions europees.

Porten raó aquells que diuen que després dels Pirineus la força dels nostres equips s’esvaeix.

La principal opció, l’Atlètic Barceloneta, ha lluitat fins l’última jornada per aconseguir la plaça, però no ha pogut ser, i de nou s’ha imposat la força dels equips italians i hongaresos. La derrota a la penúltima jornada a les instal·lacions del Atlantis Napolis per un ajustat 11 a 10, amb un gol del serbi Boris Zlokovic a 50 segons del final i amb superioritat numèrica, va fer que tot es jugués a la darrera jornada. L’Atlètic havia de guanyar el totpoderós Domino Budapest, mentre que el Panionios Atenas, el més fluix, havia de guanyar els italians del Napoli. Ni una cosa, ni una altra. Tot va seguir el guió previst, i l’equip dirigit per Santi Fernández ha quedat eliminat. De totes maneres, el legat deixat pels barcelonins ha estat bo, i es

poden albergar esperances de veure un Atlètic a una Final Four la temporada que ve. Ara toca centrar-se de nou a la competició de casa, on ho té tot de cara per tornar a ser campió, i és que fins avui dia ningú els tus ni una mica.

Per la seva part, el CN Barcelona ha tancat la seva participació a la Lliga Europea sent últim del seu grup, encara que deixant bona impressió en les darreres jornades en què va perdre només d’un gol (14-13) davant el campió francès, el CN Marseille.

Els cenebistes se centraran en endreçar una temporada que no ha estat gens afortunada, i en què ha perdut més partits dels previstos quan estem acabant ja la fase regular, i on no ha pogut aconseguir el factor pista per als play-off.

Precisament la Divisió d’Honor ja ha entrat en la fase final després de l’aturada mundialista que ha aportat una merescuda medalla de bronze a la selecció espanyola dirigida per Rafa Aguilar.

La selecció catalana infantil, campiona d’Espanya La selecció catalana infantil de waterpolo es proclamà campiona estatal en el Campionat d’Espanya d’Autonomies disputat a Màlaga, guanyant els tres partits que va haver de jugar.

A la final contra la selecció madrilenya, Catalunya va tornar a demostrar la seva superioritat i es va proclamar campiona amb una victòria de 13 a 5. La selecció catalana, amb aquest nou títol, es manté com a única campiona d’aquesta competició per comunitats autònomes.

I més èxits a juvenils

*

018-019 actualitat waterpol #46

L’equip júnior masculí espanyol, amb dotze jugadors catalans a les seves files que han gaudit de minuts a la Divisió d’Honor, finalitzà la seva participació en segona posició al Torneig Internacional Júnior que es disputà a la piscina Josep Vallés del CE Mediterrani.

Els jugadors dirigits per Joaquim Colet i Antonio Aparicio van ser els màxims anotadors del torneig, i només es van veure superats per Itàlia a la darrera jornada.

Entre els nostres jugadors destacà l’actuació de l’esquerrà Blai Mallarach, del CN Barcelona, que es convertí en el màxim anotador de la competició amb un total de 10 gols.

Oriol Duran

18 ESFORÇ

018-019 actualitat waterpol #46

19/4/07

12:00

Page 19

OPINIÓ

Sorpresa agradable

Oriol Duran

DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA

El Mediterrani es cola en la lluita pel títol EL CN SABADELL LLIDERA LA COMPETICIÓ L’excel·lent segona volta del Mediterrani a la segona volta de la lliga ha fet que a poc d’acabarse el campionat s’hagi convertit en el convidat d’honor del duel que en un principi tenien previst el CN Sabadell i l’Ondarreta d’Alcorcón. L’excel·lent temporada de jugadores com Jeniffer Pareja, màxima golejadora de la categoria, ha fet que les noies d’Antoni Abad hagin guanyat totes els partits disputats a les piscines Josep Vallés de Barcelona, i que tan sols hagin

caigut a Sabadell i Alcorcón.

El fitxatge de la internacional Pareja, el de Helena Fusté, la nord-americana Kallie Morgan, i el retorn d’Anna Pardo, hagin donat la consistència que l’equip necessitava. Ara esperen els play-off, on l’equip verd-i-blau podrà plantar cara a qualsevol rival. Per la seva part, el CN Rubí no ha pogut salvar la categoria, i tornarà a Primera Nacional, on el CN Montjuïc és el l’equip millor col·locat per tornar a Divisió d’Honor.

PRIMERA NACIONAL

El CN Molins de Rei és l’elegit L’EQUIP DEL BAIX LLOBREGAT MANTÉ LES OPCIONS Falta un mes per a que acabi la temporada, i el Molins, equip que analitzem en pàgines interiors, manté intacta la possibilitat de pujar a Divisió d’Honor. El Real Canoe, descendit la passada temporada, s’ha erigit en el gran rival dels molinencs, juntament amb un convidat, el Waterpolo Sevilla, que està fent una gran segona volta. Encara que els homes de Jordi Signes depenen de l’equip madrileny, els del Baix Llobregat els han de rebre en la

penúltima jornada. Segons reconeix el capità de l’equip, “hem de mantenir la concentració en tots els partits que ens queden. L’objectiu a principi de temporada no era pujar, però arribats a aquest punt no ho podem llençar tot per la finestra. A l’equip hi ha il·lusió, i encara que és difícil, lluitarem fins al final”. La gran decepció està sent el Montjuïc, que a falta de cinc jornades ha perdut tots els partits fora de casa, i està complint el pitjor pronòstic.

A tots ens ha sorprès la gran actuació de la selecció espanyola en el passat Mundial d’Austràlia, i això vol dir que les coses s’estan fent bé. Era el test de la transició, i el resultat ha estat de matrícula d’honor. Per un petit error no ens vam classificar per a la final, però el més important de tot és que hem pogut gaudir moltíssim amb els nostres homes. L’aposta ha estat forta, i al contrari del que molts pensaven no s’ha notat pràcticament res l’entrada de la nova generació. He tingut la gran sort de treballar amb homes com Xavi García o Xavi Vallés, quan eren molt joves, i estic encantat de la progressió que han tingut. Menció a part mereix el porter, Iñaki Aguilar, que ha donat consistència a l’equip, i un Guillermo Molina espectacular que ha tingut l’honor de ser el millor de la cita mundialista.

La gran diferència amb la resta de grans potències ha estat les ànsies de guanyar que ha demostrat l’equip, i que s’han vist sorpreses per la selecció de Rafa, a la que alguns no veien com a rival.

Ara mateix tenim un gran bloc per fer gran coses als Jocs de Pequín, i, el que és més important, hi ha equip per continuar durant molts anys a dalt de tot de l’escalafó mundial. Els que deien “jo ja ho sabia” mentien, perquè ningú no s’ho imaginava. És més, el que hi havia era pessimisme del que podia passar a Austràlia. El seleccionador ha tingut a més la valentia de donar oportunitats a homes, que molts altres tècnics ni els haguessin portat a un mundial. Això demostra que Rafa està apostant fort per la selecció i que des de la Federació s’ha encertat quan se l’ha elegit per agafar el relleu de Joan Janés, quan molts pensaven que arribaria un estranger. S’ha de continuar així.

Jordi Signes Entrenador CN Molins de Rei ESFORÇ 19

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

19/4/07

12:07

Page 20

*

020-021 actualitat patins #34

OK LLIGA

Preparant la nova temporada MULTITUT DE CANVIS EN TOTS ELS EQUIPS

Quarta Lliga catalana per al Voltregà femení

El recent campió de la Copa de la Reina es va imposar per 0-2 al Mataró que també aspirava al títol. Tots dos equips han mantingut una dura lluita al damunt de la classificació i en aquest partit es jugaven el tot pel tot. Tot i així a la mitja part el Voltregà ja dominava el tanteig amb el resultat final.

El Voltregà aconsegueix així la que és la seva quarta Lliga catalana consecutiva i el segon títol dels dos que ha disputat. Ambdós equips, Voltregà i Mataró, s’han classificat per jugar el campionat d’Espanya

Arriba la Copa Amèrica

S’ha acabat la lliga i els equips ja comencen a configurar les plantilles per a l’any que ve. Un dels primers en començar en quant a la renovació de l’equip ha estat el Noia Freixenet. El primer recanvi per a la temporada vinent serà l’entrenador. Blai Carda serà substituït per Ferran López. En quant a les incorporacions, fins al moment només tenen pensat incorporar Guillem Cabestany. El davanter cobrirà la baixa de Jordi Molet, que se’n va al Reus. A més s’ha renovat el capità Pere Vàrias, així com Jepi Selva i Jordi Esteva. Un altre club que no ha perdut el temps és el Reus que amb la incorporació de Pedro Gil, Jordi Molet i Matías Platero s’ha vist amb una plaça sènior de més i ha hagut de prendre una difícil decisió. L’Oriol Borràs, després de 3 temporades al club, es veurà en l’obligació de buscar un nou equip.

Al CP Vilanova també s’ha començat a planificar la temporada 07/08 i s’ha fet renovant Santi Julivert i 20 ESFORÇ

Roger Boira. Falta per concretar la renovació de Viadell i Josep Lluís Del Riu que podrien causar baixa. L’única incorporació serà la de Marçal Casadevall. En el Lloret han fitxat el porter del Maçanet, Ferran Serra, i han donat de baixa Jordi López. El nou entrenador serà Xavi Bosch. Al Vic, de moment es coneix que Pujalte no serà el tècnic i sonen Figueroa i Folguera com a possibles substituts. L’Igualada ha fitxat fins al moment Raúl Marín i Lluís Tomàs i ha canviat de tècnic. Joan Carles, que deixa Lleida, ha substituït Raventós. A més, interessen Marc Navarro i Jordi Mellado. Dels altres equips catalans se sap que el Voltregà està interessat en el tècnic Josep Camps i des de fa temps se sap que en el campió, el F.C. Barcelona, hi haurà pocs canvis. El Negro Páez es retira a final de temporada i els blaugrana han fitxat Teixidó per cobrir la baixa.

Entre el 16 i el 20 de maig es disputa la Copa Amèrica femenina a Santiago de Xile.

L’organització pretén que sigui un torneig d’altes mires i s’hi han escarrassat per a que les seleccions convidades siguin d’alt nivell i despertin interès mediàtic. La primera que va confirmar la seva participació és la selecció d’EUA que al passat mundial va acabar setena per davant de seleccions com Brasil o Itàlia i que té a Jennifer Gonçalves com a màxima estrella.

Altres seleccions que també seran presents són Xile i Brasil, així com la potent selecció d’Argentina.

020-021 actualitat patins #34

19/4/07

12:07

Page 21

HOQUEI GEL

OPINIÓ

El Puigcerdà aconsegueix un doblet somiat

falta titolet

ELS GROC-I-NEGRES ES VAN IMPOSAR AL JACA EN LLIGA I COPA La capital de la Cerdanya està d’enhorabona després d’una temporada de somni. En dues setmanes celebraren els dos principals títols. El Puigcerdà només ha perdut dos partits en tota la temporada i n’ha empatat només un.

La lliga se la va endur després d’una fase final on el Jaca es va mostrar un dur rival.

El primer partit es va haver de decidir a la pròrroga amb un gol d’or d’Ivan Gràcia. El jugador cerdà es convertí en l’heroi local ja que, a més del gol final, n’havia aconseguit dos més per igualar el tanteig.

Amb un 5 a 4 se li van posar molt bé les coses al Puigcerdà, que no va haver de tornar a casa per endur-se la Superlliga.

En el segon partit a Jaca, el Puigcerdà va tenir que treballar de valent El resultat final, 3 a 2, va ser mostra de la igualtat de la final entre els dos millors equips de l’estat. Un cop aconseguit el títol van tornar a la Cerdanya i van començar a preparar la fase final de Copa que guanyarien setmanes més tard.

Aquest títol i la temporada d’èxits els van celebrar amb els seus seguidors a l’ajuntament de Puigcerdà on van ser rebuts com a herois. La temporada ja ha acabat i els directius i el tècnic eslovac, Peter Oppitz, ja s’han posat a preparar la pròxima temporada.

COMPETICIONS EUROPEES

Deu equips catalans a Europa LUBESA, VILADECANS SOLFIX, FINQUES BORRELL I CVB BARÇA TANQUEN LA TEMPORADA Aprofitant la Copa de Nacions a Montreux, el comitè europeu (CERH) es va reunir per establir les bases de com seran les competicions europees els propers anys. Amb els canvis que es van aprovar es dóna la circumstància que fins a deu equips catalans podrien participar en les dues competicions continentals. Amb la nova normativa, a la màxima competició continental, hi participarà l’actual campió de la competició, el Barça Sorli-Discau; el campió de la CERS, el Vilanova l’Ull Blau, així com els campions

de les lligues estatals. A aquests nou equips s’hi han de sumar els set primers classificats en el rànquing europeu. En cas de coincidència o renúncia s’anirà baixant en el rànquing fins a determinar els 16 equips participants. Tenint en compte el rànquing actual hi participarien: el Barça, el Vilanova, el Reus, l’Igualada, el Noia i el Vic. Pel que fa a la CERS, cada federació proposarà quatre equips. El més segur és que siguin, doncs, els equips de l’OK Lliga millor classificats que no puguin anar a la lliga europea.

La cessió de jugadors a la selecció sempre s’ha de veure des de tots els cantons, però és evident que, nosaltres, els entrenadors i els club són els que surten més perjudicats.

Com a jugador sempre vols anar a les competicions internacionals, però és una bogeria que els facin jugar cinc partits en quatre dies, com ha passat recentment al Torneig de Nacions, i tot quan estem a punt de començar els play-off. Els jugadors arriben cansats, se’ls ha de donar descans i acaronar-los per recuperar-los com més aviat millor. Moltes vegades arriben passats de volta, o també amb la moral baixa si s’ha perdut o si l’entrenador no ha comptat amb ell. El seleccionador, i aquesta és la seva feina, vol treure el millor rendiment possible al jugador, però som nosaltres els que paguem les conseqüències. Els dona igual com quedin els jugadors després de la competició.

L’alternativa lògica és que tot aquests tipus de competicions es juguin a final de temporada, quan el jugador està en plena forma, i el seleccionador només ha de preocupar-se de preparar-los tècnicament. Igual de dolentes són les competicions just setmanes abans de començar la pretemporada. Molts acaben 10 dies abans, i tot just tenen vacances. Llavors, els has de fer una pretemporada especial amb una pla específic. En definitiva, un mundial o un torneig en mig del calendari és una animalada, sobre tot si t’estàs jugant tota la temporada.

Des de la Federació el que es vol és competir com més millor, i des dels clubs no es pren una posició comuna per plantar-se i solucionar un tema que porta cua des de fa molt de temps.

Ferran Pujalte Entrenador CP Vic

19/4/07

12:09

Page 22

ACTUALITAT RUGBI

022-023 actualitat rugbiok

Ple a la final de la Heineken Cup El 20 de maig se celebrarà a Twickenham la final núm. 12 de la Copa d’Europa. Serà la tercera vegada que es disputa la final a l’estadi londinenc i el ple està assegurat, no només per la presència d’equips anglesos, sinó perquè ja s’han venut totes les entrades des de fa molts dies. En les nostres pàgines interiors expliquem àmpliament la situació actual de la competició.

CAMPIONAT DEL MÓN

Portugal s’estrena en una Rugby World Cup

AMB AQUESTA CLASSIFICACIÓ ES TANCA EL CALENDARI DEL MUNDIAL 2007 Per primera vegada des de 1999, Portugal ha deixat fora d’una fase final mundial l’Uruguai. Els "Lobos" es van classificar tot i perdre en el partit de tornada per 18-12. L’heroi del partit va ser el xutador José Duarte Pinto després de convertir tots els punts de Portugal en successius cops de càstig. La selecció lusa va fer valer el resultat del partit de l’anada en què es van imposar per 12-5.

Amb la classificació de Portugal queda tancat un mundial que es disputarà entre el 7 de setembre i el 20 d’octubre.

Els “Lobos” han quedat enquadrats al Grup C amb una de les favorites per endur-se el títol, Nova Zelanda. Escòcia, Itàlia i Romania també estan en aquest grup. Al Grup A trobem l’actual campiona, 22 ESFORÇ

Anglaterra, a més de Sud-Àfrica, Samoa, EUA i Tonga. Al Grup B el cap de sèrie n’és Austràlia i l’acompanyen: Gal·les, Fiji, Canadà i Japó.

Finalment, al Grup D el favorit per passar de fase és la selecció amfitriona. França s’enfronta en el partit inaugural a l’Argentina a Sant Denis. Al mateix grup trobem Irlanda, Geòrgia i Namíbia.

En quarts de final s’enfrontaran els dos primers de cada grup per la qual cosa, si es confirmen els pronòstics i no hi ha cap sorpresa, Anglaterra i Austràlia, Nova Zelanda i França hauran de veure’s les cares. Si fos així, es donaria una revàlida de la final mundial en el primer partit i un gran repte per a l’amfitriona i actual vencedora del VI Nacions en el segon.

*

Rafael Ibáñez, un clàssic

El talonador dels Wasps, de 35 anys, és l’onzena temporada que disputa competicions europees. Però el més curiós és que ho ha fet amb 5 equips diferents: Wasps, Perpinyà, Dax, Castres Olympique i Saracens. Enguany pot arrodonir una gran temporada, ja que després de guanyar el 6 Nacions amb el XV del gall ara pot endurse la Copa d’Europa amb els Wasps i després de l’estiu aspirar a la Copa del Món.

022-023 actualitat rugbiok

19/4/07

12:09

Page 23

OPINIÓ

DATA

EQUIPS

LLOC

Dissabte. 08 Set Diumenge. 09 Set Dimecres. 12 Set Divendres. 14 Set Diumenge. 16 Set Dissabte. 22 Set Dissabte. 22 Set Dimecres. 26 Set Divendres. 28 Set Diumenge. 30 Set

Anglaterra v. Estats Units Sud-Àfrica v Samoa Estats Units v Tonga Anglaterra v Sud-Àfrica Samoa v Tonga Sud-Àfrica v Tonga Anglaterra v Samoa Samoa v Estats Units Anglaterra v Tonga Sud-Àfrica v Estats Units

Lens París Montpellier St Denis Montpellier Lens Nantes St. Etienne París Montpellier

LLOC

Austràlia v Japó Gal·les v Canadà Japó v Fiji Gal·les v Austràlia Fiji v Canadà Gal·les v Japó Austràlia v Fiji Canadà v Japó Austràlia v Canadà Gal·les v Fiji

Lyon Nantes Toulouse Cardiff Cardiff Cardiff Montpellier Bordeaux Bordeaux Nantes

GRUP C

EQUIPS

Dissabte. 08 Set Diumenge. 09 Set Dimecres. 12 Set Dissabte. 15 Set Diumenge. 16 Set Dijous. 20 Set Diumenge. 23 Set Dimarts. 25 Set Dissabte. 29 Set Dissabte. 29 Set

DATA

GRUP D

DATA

DATA

QUARTS DE FINAL

GRUP B

GRUP A

CALENDARI MUNDIAL 2007

DATA

EQUIPS

LLOC

Dissabte. 06 Oct Dissabte. 06 Oct Diumenge. 07 Oct Diumenge. 07 Oct

1 GRUP B v 2 GRUP A 1 GRUP C v 2 GRUP D 1 GRUP A v 2 GRUP B 1 GRUP D v 2 GRUP C SEMIFINALS G QF1 v G QF2 G QF3 v G QF4 TERCER LLOC FINAL

Marsella Cardiff Marsella St Denis

EQUIPS

LLOC

Dissabte. 08 Set Diumenge. 09 Set Dimecres. 12 Set Dissabte. 15 Set Dimarts. 18 Set Dimecres. 19 Set Diumenge. 23 Set Dimarts. 25 Set Dissabte. 29 Set Dissabte. 29 Set

Nova Zelanda v Itàlia Escòcia v Portugal Itàlia v Romania Nova Zelanda v Portugal Escòcia v Romania Itàlia v Portugal Escòcia v Nova Zelanda Romania v Portugal Escòcia v Itàlia Nova Zelanda v Romania

Marsella St Etienne Marsella Lyon Edimburg París Edimburg Toulouse St.Etienne Toulouse

EQUIPS

LLOC

Divendres. 07 Set Diumenge. 09 Set Dimarts. 11 Set Dissabte. 15 Set Diumenge. 16 Set Divendres. 21 Set Dissabte. 22 Set Dimecres. 26 Set Diumenge.30 Set Diumenge. 30 Set

França v Argentina Irlanda v Namíbia Argentina v Geòrgia Irlanda v Geòrgia França v Namíbia França v Irlanda Argentina v Namíbia Geòrgia v Namíbia França v Geòrgia Irlanda v Argentina

St. Denis Bordeaux Lyon Bordeaux Toulouse St.Denis Marsella Lens Marsella París

Dissabte. 13 Oct Diumenge. 14 Oct Divendres. 19 Oct Dissabte. 20 Oct

St Denis St Denis St.Denis St.Denis

Canvi a la banqueta de la USAP El club de Perpinyà va anunciar fa pocs dies que la temporada vinent l’equip el dirigirà Jacques Brunel, també segon entrenador de la selecció francesa, recentment campiona del Sis Nacions. El nou tècnic s’incorporarà a l’octubre, tot just després de la Copa del Món. L’staff tècnic el completaran Franck Azémam que portarà els tres-quarts, Bernard Goutta els davanters, i Didier Plana la preparació física.

Jugador i mercat

Per algú format en els valors del “amateurisme” pur, el títol d’aquest article resulta horrible, dur, tan dur com la realitat i l’obligació d’adaptar-nos o desaparèixer. Estem en una societat que fa malviure els investigadors, paga malament els metges i professors, deixa sense habitatge els joves, etc., i, en canvi, paga quantitats astronòmiques a uns nois que donen puntades a una pilota. Però hem d’entendre que aquests nois generen moltes coses, i entre elles, grans quantitats de diners. El rugbi no té la culpa que les coses siguin com són. Hem d’entendre i regular el nostre petit mercat. Centrem el tema, i veiem els conflictes d’interessos més significatius: A) clubs-seleccions; B) clubs formadors-clubs “compradors”; i C) clubs-jugadors.

Apunts succints de cada problemàtica en la realitat estatal del nostre joc. A) Desproporció evident, sagnant i discriminatòria entre els drets de la FER, i el que haurien de ser les seves obligacions.

Em temo que ha tocat fons, i així no es pot seguir. El contracte és lleoní. La FER disposa, i els clubs ho paguen tot, encara que això no sigui una realitat comptable. Es necessita una planificació de les activitats i competicions, o com a mínim comunicació i coordinació.

Ara mateix no hi ha res. B) Clubs formadors-clubs “compradors”. És evident que s’han de protegir les entitats que capten i formen jugadors de rugbi. Nosaltres regulem aquests mecanismes de protecció amb el que coneixem com “drets de formació”. Aquest instrument ha demostrat la seva eficàcia, encara que amb múltiples controvèrsies. El que succeeix és que el mercat no és suficientment fort per equilibrar aquesta mesura proteccionista, i per això, s’han envaït, en alguns casos, la llibertat del jugador. Són les federacions les que han de potenciar els clubs formadors amb mesures positives, de promoció, i no deixar aquesta protecció, exclusivament, a les restriccions que comporten els drets de formació. C) Jugador/a-club. Aquesta relació es pot complicar encara més, si el jugador forma part d’una selecció, o diverses.

Assumeixo el risc en descriure-ho amb brevetat: pot succeir, ha succeït, que els jugadors estiguin subjectes a una disciplina de professionalitat, sense gaudir dels beneficis que aquesta comportaria. Això no es pot consentir, s’ha de corregir pel bé de tots. Primer, són els jugadors els que s’han d’implicar en les millores de les seves condicions. Implicar-se significa conèixer la realitat en la que es mouen i no actuar de manera aïllada, i per referències de terceres persones. Si tinguéssim organismes que representessin els seus interessos, podrien fer valer la seva important quota de poder.

Tommy García Entrenador U.E. Santboiana

19/4/07

12:53

Page 26

Ricard Rovira

Institut Guttmann i GAM Joventut continuen a Divisió d’Honor Quan només falten tres jornades per acabar la temporada de la Divisió d’Honor de Bàsquet en Cadira de Rodes, els dos equips catalans ja s’han assegurat la permanència per a la propera temporada. L’equip blaugrana, dirigit per Óscar Trigo, ha fet una bona temporada, encara que no ha pogut estar als llocs capdavanters a final de temporada. Per la seva part, a la màxima categoria femenina, el BASMI-Akasvayu de Palafrugell encapçala el grup B i té serioses opcions de lluitar pel títol.

COMPETICIÓ EUROPEA

L’Akasvayu Girona entra al club d’Europa QUATRE EQUIPS CATALANS TENEN TÍTOLS CONTINENTALS Amb la consecució de la FIBA Eurocup per part de l’Akasvayu Girona ja en són tres els equips catalans amb palmarès europeu. L’equip gironí, que s’imposà per 79 a 72 al Azovmash ucrainià, pren el relleu del DKV Juventut en aquesta competició. Fontajau va viure la darrera final europea que juga un equip català i l’única que es viurà aquest any, ja que la resta d’equips que tenien opcions ja estan eliminats.

L’equip gironí va arribar a la final oferint una exhibició a semifinals enfront el MMT Estudiantes. El Girona va guanyar aquell partit per 31 punts i va arribar amb confiança a la final. En el darrer partit va

PALMARÈS EUROPEU BÀSQUET MASCULÍ Winterthur FC Barcelona 2 Copa Korac (Actual Copa ULEB), 2 Recopa d’Europa, 1

26 ESFORÇ

COPA D’EUROPA DKV Juventut de Badalona 2 Copa Korac, 1 Copa de la FIBA, 1 Copa d’Europa

trobar més problemes però no va desaprofitar l’oportunitat de fer-se amb el primer títol europeu de la seva història i ho va fer amb un balanç de 16 victòries i una sola derrota. Abans que l’any passat el Juventut guanyés la copa FIBA, feia 3 anys que cap equip català guanyava un títol europeu. Aquell any 2003 el Barcelona va guanyar la seva primera Copa d’Europa. Fins ara els clubs catalans han guanyat 10 títols europeus masculins i 3 femenins. El primer va ser la Copa Korac que va guanyar el Barça l’any 1975, el darrer ha estat el primer títol europeu d’un Akasvayu que intentarà incrementar el palmarès.

Akasvayu Girona 1 Copa de la FIBA

BÀSQUET FEMENÍ UB FC Barcelona 2 Eurolliga, 1 Copa Ronchetti (Actual Copa de la FIBA)

*

ACTUALITAT BÀSQUET

026-027 actualitat basquet #33

L’U.E. Mataró diu adéu a la LF2

L’equip del Maresme no ha pogut mantenir la categoria després d’una temporada en què només ha guanyat tres partits. La derrota a l’últim partit a casa davant l’Olesa, equip que ha disputat la fase d’ascens, va donar per acabada la participació del Mataró a la categoria de plata del bàsquet estatal.

La victòria anterior sobre el penúltim i rival directe, el Tenerife Guanche, no va servir per a res.

026-027 actualitat basquet #33

19/4/07

12:53

Page 27

LLIGA FEMENINA 2

OPINIÓ

El Cadí guanya la Lliga Femenina 2

Hem de treballar de la mà

DE NOU, DOS EQUIPS A LA MÀXIMA CATEGORIA El Cadí la Seu es va fer amb la LF2 en vèncer el Agencia Serrano Badajoz. Després d’una gran fase d’ascens on el Cadí la Seu no va perdre cap partit, va poder venjar el Nexus Olesa, que havia estat eliminat en semifinals pel Badajoz. Tots dos equips arribaven a la final sabent que l’ascens s’havia aconseguit. Tot i així, cap dels dos volia quedar segon i es van prendre el partit molt seriosament. Després d’uns primers minuts amb el tanteig igualat, el Cadí va prémer en defensa i va assegurar-se el

títol. La consecució de la LF2 és un premi a l’excel·lent temporada del Cadí. La creu d’aquesta fase d’ascens ha estat la decepció de l’Olesa.

L’equip català va deixar escapar una semifinal en la que manava al marcador per 0 a 20, però van baixar els braços i el Badajoz ho va aprofitar per plantar-se a la final. La consolació va ser vèncer el Caja Rural Verona Norte en el partit pel tercer i quart lloc. Així la propera temporada tornarem a comptar amb dos equips a la màxima categoria: l’UB Barça i el Cadí.

LLIGA LEB-2

L’Akasvayu Vic jugarà per l’ascens L’EQUIP D’OSONA SERÀ L’ÚNIC QUE LLUITI PER L’ASCENS L’Akasvayu Vic jugarà la fase d’ascens de l’ADECCO LEB 2. L’equip grana s’ha classificat després d’una fase regular en la que no han donat mostres de flaquesa. Arriba al play-off amb unes estadístiques que fan por: 72 punts de mitja, quasi 30 rebots per partit i una valoració global per partit de 71. L’estrella d’aquest equip és el jove dominicà de 20 anys Eulis Baez Benjamin del que els experts diuen que pot ser un gran jugador i els seus números ho demostren: 12,6 punts, 8,9 rebots i 0,84 taps per partit per acumular una valoració mitja de 18,5. A més, el Vic s’ha reforçat per al play-off amb la incorporació del veterà jugador de 32 anys Dario Garcia. Finalment, WTC Cornellà i Club Bàsquet Prat no han aconseguit ser entre els vuit primers.

Per als jugadors és molt important anar amb la selecció ja que suposa estar entre els dotze millors del seu país.

El problema és que un jugador sempre vol anar amb la selecció, fins i tot quasi tots hi anirien sense cobrar. L’entrenador no es pot negar, però el jugador no és conscient que perjudica una temporada de deu mesos.

La cessió de jugadors a les seleccions és un problema per als clubs i per als seus entrenadors. A mi, com a entrenador, em ‘cabreja’ molt ja que no s’hi pot fer res. No hi ha diàleg amb les federacions i així no hi ha manera d’arribar a acords per a que el club que paga pugui comptar amb el jugador quan de debò el necessita. Hi ha un clar enfrontament entre les Federacions i les Lligues professionals i això només perjudica l’esport. La FIBA es dedica a ‘putejar’ les lligues professionals apurant les competicions nacionals, per a que els clubs no puguin tenir temps per preparar les temporades.

Aquesta temporada, amb un Mundial i un preeuropeu, et trobes que arriben els jugadors a una setmana del principi de la competició. A més, els jugadors arriben lesionats, saturats i sense preparació física. En el cas espanyol, amb la consecució del Mundial de Japó, la divisió entre l’ACB i la Federació ha fet que es vengui molt malament el producte. No s’ha aprofitat el filó per a situar el bàsquet més a prop del futbol.

Es parla de possibles solucions d’alguna mena com les assegurances de la NBA, però això no soluciona res. Les assegurances resolen el tema econòmic, però el club el que vol és el jugador, ja que el resultat esportiu està per damunt. L’estructura d’equip no la donen els diners. L’única solució és una revisió del calendari. Un equip necessita un mes de preparació i els jugadors necessiten descans. Per a que això es doni, les competicions internacionals haurien de començar una setmana després del play-off de l’ACB. Aquests canvis, però, són difícils tal com estan les coses ara mateix. Cal anar de la mà pel bé dels clubs, de les seleccions i del bàsquet.

Manel Comas Entrenador de Bàsquet

ACTUALITAT FUTBOL

19/4/07

12:14

Page 28

FUTBOL CATALÀ

Això s’acaba

A POQUES SETMANES DEL FINAL HI HA POQUES SORPRESES A TOTES LES CATEGORIES

El FS Martorell aguantarà fins al final

*

028-029 actualitat futbol #37

Quan tots donaven per mort el recorregut del FS Martorell, els jugadors blanci-vermells estan aguantant amb punt d’honor, i fins i tot lluiten en aquests moments per la permanència de l’equip en Divisió d’Honor. La marxa per impagament per part de la plantilla ha donat l’oportunitat a jugadors del juvenil, que estan col·laborant a salvar l’equip.

Una vegada finalitzada la temporada es decidirà quin serà finalment el futur de l’entitat, que ha viscut una situació esperpèntica.

També es pot estudiar

El futbol regional enfila la seva recta final, i mai millor moment per analitzar com està la situació actual. A la Segona Divisió B, el Terrassa es perfila com l’únic equip català que disputarà segur aquest any el play-off d’ascens. Vuit partits seguits van estar els egarencs sense guanyar, en què van perdre el gran avantatge de punts que portaven de la primera volta, però la temporada irregular dels rivals no ha fet trontollar de moment la possibilitat d’estar entre els quatre primers. Un quartet d’equips catalans estan a l’aguait per aconseguir una altra de les places. Són Badalona, Espanyol B, Lleida i Hospitalet. Això sí, veient els altres grup de la divisió de bronze del futbol espanyol, som bastant pessimistes pel que fa a uns play-off que mai se’ns han donat gaire bé.

A Tercera Divisió les coses semblen bastant més clares. Reus i Sabadell ja tenen guanyada la seva plaça per aspirar a pujar, i Vilanova i Gavà són els altres dos grans favorits per acompanyar-los.

L’equip del Baix Llobregat ha realitzat una 28 ESFORÇ

magnífica segona volta en què ha superat amb claredat la majoria dels seus rivals directes.

A Primera Catalana la notícia és el Cassà, que ha aconseguit l’ascens a tercera divisió per primera vegada a la seva història. L’estirada de l’equip de la Selva només l’ha pogut aguantar l’Igualada, amb qui ha alternat el lideratge en les darreres jornades.

Menció a part mereix a la Regional Preferent el Benavent lleidatà, que està a punt de pujar a Primera Catalana. L’equip de la terra ferma ha passat de ser un equip modest de la primera regional a convertir-se en el segon equip de Lleida després de la Unió Esportiva. Gran culpa en té el seu tècnic, Mauro Ravnic. El croat, porter de primera divisió amb el Valladolid i que després va pujar amb el Lleida a la màxima categoria la temporada 92/93, es va fer càrrec de l’equip fa just ara dos anys, i des de llavors l’ascens ha estat meteòric. Per cert, Olesa i Mollerussa ja tenen plaça assegurada a la Preferent Catalana la propera temporada.

A partir del proper curs acadèmic, i en principi durant els propers sis anys, els jugadors de l’Espanyol que ho desitgin podran cursar les llicenciatures de Periodisme i de Publicitat i Relacions Públiques a la UAO. La Universitat Abat Oliva CEU s’ha compromès a facilitar un itinerari curricular fet a mida per als esportistes del RCD Espanyol. Tant els jugadors de la primera plantilla com els del futbol base podran accedir-hi.

028-029 actualitat futbol #37

19/4/07

12:14

Page 29

FUTBOL BASE

PROMOCIÓ

Els petits cracks es donen cita a la Danone Cup

La UEFA ja es disputa amb la nova pilota Nike

ZIDANE APADRINA LA MILLOR COMPETICIÓ INTERNACIONAL DE FUTBOL BASE

Prometedors jugadors com Giovanni do Santos del FC Barcelona es van donar a conèixer en aquesta competició que arranca aquest mes de maig en la seva vuitena edició. La Danone Nations Cup s’ha convertit en un referent del futbol base mundial. Apadrinada a Espanya per jugadors com Ronaldinho o Messi, es tracta de l'única competició que compta amb el suport de la Federació Espanyola de Futbol i també de la FIFA. Va néixer l’any 2000 i des d’aleshores més de 10 milions de

nens de 32 països hi han participat. Aquest any, a més, s’incorporen 8 nous països, cosa que permet a 40 nacions diferents participar de la competició de futbol base més important del panorama internacional. La final espanyola es disputarà el 9 i 10 de juny a Sevilla. La final internacional, del 29 de juny a l'1 de juliol, es disputarà a Lió, on Zinedine Zidane en serà el padrí. La recaptació d’entrades anirà destinada a l'Associació Europea contra la Leucodistròfia, també apadrinada per l'exjugador francès. A l'última final, l'Illa de la Reunió es va imposar a Suïssa i va revalidar el títol que havia guanyat el 2005. Serà aquest l’any del combinat espanyol?

O l’Illa de la Reunió serà tricampiona?

Per saber-ho hem d’esperar i gaudir fins aleshores d’aquests petits cracks del futbol.

De dels quarts de final de la present edició de la copa de la UEFA, Nike és l’empresa encarregada de subministrar pilotes oficials a la competició.

La nova Mercurial Veloci UEFA Cup és la pilota que durant els propers tres anys es farà servir en aquest campionat. D’aquest esfèric destaca el disseny que, amb les bandes púrpures i verds sobre un fons blanc, pretén reproduir fidelment l’estètica de la Copa de la UEFA 2007. Per avaluar l’eficàcia de la pilota haurem d’esperar la resposta dels futbolistes al nou esfèric de Nike. De moment la marca ha assegurat que ofereix una millor acceleració i un control més eficaç, així com una millor retenció de l’aire.

Els tècnics de Nike han desenvolupat una estructura i

una forma capaces de fer que després de la pressió d’un impacte la Mercurial Veloci UEFA recuperi ràpidament la seva forma original. La fase final de la copa de la UEFA està servint per posar a prova aquesta pilota que ja s’ha convertit en un dels protagonistes de la segona competició continental.

ESFORÇ 29

030-032 volei.qxd

19/4/07

22:43

Page 30

CVB BARÇA

VOLEIBOL

MIRIAM ALONSO TREBALL I SACRIFICI

E

l CVB Barça ha estat la gran alegria del voleibol femení aquest any, i la seva capitana, Miriam Alonso, és una de les grans exponents d’un equip molt renovat que ha aconseguit l’ascens a la lliga FEV en una temporada impressionant.

Miriam, amb 19 anys (Barcelona, 03/07/1987), té molt clar quin és el seu paper a l’equip i la realitat sobre el seu futur.

“Jo vaig pujar aquest any a l’equip i ningú pensava en ascendir de categoria. Van marxar moltes jugadores després d’arribar a Primera Nacional, i nosaltres veníem del juvenil”, declara Marta, a qui es nota feliç per la fita aconseguida.

A la pregunta de quin és el seu futur al món de l’esport, Miriam ho té molt clar: “No em dedicaré al voleibol, i molt menys sent el vòlei femení. Amb el nivell que jo personalment tinc estic convençuda que he arribat al meu màxim, i ara el que vull és continuar jugant, però tenint molt clar que es tracta d’un afegit als meus estudis”.

La central de l’equip blaugrana és estudiant de Psicologia, i a més treballa formant nous jugadors de vòlei en una escola de Barcelona.

Encara hi ha incertesa en quant al que li espera a l’equip blaugrana la propera

30 ESFORÇ

temporada. “Encara no sabem res.

Desconeixem si continuarà l’entrenador i quines jugadores vindran. El que està clar és que l’equip s’ha de reforçar si volem fer un bon paper”. El proper any tocarà viatjar per tot arreu, amb l’afegit que això suposa de desgast i esforç. “Sabem que ens trobarem amb pavellons difícils. Quan juguem nosaltres aquí vénen només els familiars, i veus altres llocs on l’ambient és impressionant. Quan vam anar a Múrcia a la fase d’ascens vaig felicitar les jugadores de l’equip contrari per la seva afició”, comenta una Miriam que es queixa de la falta de promoció del seu esport. “Falta gent que s’impliqui, espònsors que posin diners, i mitjans que parlin de nosaltres.

Sense això mai sortirem d’on estem”.

Miriam ens deixa convençuda més que mai que fa la seva feina ben feta, i que intentarà fer-la el millor possible, bloquejar pilotes i conjurar un equip que aspira a mantenir-se a la categoria de bronze del vòlei estatal. Pocs instants després de l’entrevista, Miriam ja recorre el pavelló a fer els exercicis que les seves companyes havien fet minuts abans.

Ja no hi ha partits, però, com diu ella, “s’ha de mantenir la forma”.

MIRIAM ALONSO, CAPITANA DEL CVB BARÇA, ÉS LA CENTRAL DE REFERÈNCIA DEL NOU EQUIP DE LA LIGA FEV

030-032 volei.qxd

19/4/07

22:44

Page 31

19/4/07

22:44

Page 32

VOLEIBOL

030-032 volei.qxd

BRIAN O’DRISCOLL, FA UNA MARCA EN EL PRIMER PARTIT D’IRLANDA DEL SIS NACIONS DEL 2007

033 subscripcio.qxd

19/4/07

23:00

Page 33

SUBSCRIU-TE! SI VOLS GAUDIR D’INFORMACIÓ DE PRIMERA MÀ DEL TEU ESPORT. SUBSCRIU-TE A ESFORÇ I TINDRÀS A CASA TEVA EL MILLOR DE L’ESPORT D’EQUIP. T’AGRADARIA REBRE A CASA TEVA CADA MES ESFORÇ? DONCS ÉS TAN FÀCIL COM OMPLIR ELS ESPAIS BUITS. ENVIA AQUEST CUPÓ A LA NOSTRA ADREÇA O UNA FOTOCÒPIA PER FAX A: ESFORÇ. RAFAEL CASANOVA, 19, 1ER. 2ª. 0875 MOLINS DE REI. TEL.: 936 805 355 · FAX: 936 805 620. subscripcions@esforc.cat · www.esforc.cat

Sí, desitjo subscriure’m a ESFORÇ per 42€ a l’any (12 números).

DADES PERSONALS Nom i cognoms: Domicili: Població: Telèfon:

Número: Provincia: E-mail:

DNI-CIF: Pis: C.P.: Data de naixement: Professió:

FORMA DE PAGAMENT Adjunto taló bancari a ESFORÇ PUBLICACIONS S.L. Domiciliació bancaria. Núm. de compte:

Les dades comunicades pels nostres lectors són completament confidencials. La informació queda recollida al nostre fitxer on l’interessant hi pot accedir i cancelar-la o modificar-la. El seu control i tractament estan subjectes a la Llei Orgànica de Protecció de Dades.

034-039 hoquei herba.qxd

19/4/07

22:38

Page 34

ELLES VOLEN EL TÍTOL

HOQUEI HERBA

TEXT DAVID POZO FOTOS EVA ÁLVAREZ PERRUQUERIA I MAQUILLATGE NANI (AMB PRODUCTES GIORGIO ARMANI COSMETICS I GHD / VANITY ROOM)

E

n una època de lleis d’igualtat, l’esport català ha trobat en l’hoquei herba un dels exemples més obvis de com no ha d’haver-hi diferències de tracte entre homes i dones que practiquen la mateixa disciplina. Es diu que l’hoquei herba masculí és més espectacular i més bonic de veure, però elles són la mostra d’elegància i garra sobre la gespa. Després del mundial de Madrid, en què una selecció espanyola formada bàsicament per jugadores catalanes va aconseguir un meritori quart lloc, tothom es va bolcar amb un equip que fins llavors només tenien ressò als Jocs Olímpics. Catalunya és l’oasi dintre d’aquest panorama. La nostra terra acull no només els millors equips, sinó també les millores jugadores. Després que el CD Terrassa es proclamés campió de la darrera edició de la Copa de la Reina, el següent repte d’aquesta 34 ESFORÇ

temporada és recuperar el títol per Catalunya, i deixar amb les mans buides un Club de Campo que és el líder d’aquesta lliga, i actual campió. Sílvia Bonastre, Núria Camon i Maria Romagosa representant l’At.Terrassa, el RC Polo i el Júnior encara tenen molt a dir, i aniran a per totes al playoff que just comença. Elles estan convençudes que ho poden aconseguir.

“Nosaltres hem lluitat des d’un primer moment per ser campiones, i no renunciarem a res”, afirma Maria. L’At. Terrassa està firmant una magnífica temporada, molt allunyat d’un Polo que començà dubitatiu i amb poca efectivitat golejadora, i que ara està remuntant el vol.

“No sé què ens va passar als primers mesos, crec que no ho estàvem donant tot o que no ens han sabut treure el rendiment a un planter que és encara millor que el de

034-039 hoquei herba.qxd

19/4/07

22:39

Page 35

034-039 hoquei herba.qxd

19/4/07

22:39

Page 36

NÚRIA CAMON

HOQUEI HERBA

Millor jugadora del passat Mundial celebrat a Madrid, ha rebut el reconeixent universal per la seva actitud guerrera sobre la gespa. Egarenca de naixement, porta cinc temporades al Polo amb el que ha guanyat dues lligues i tres Copes, i mai s’ha penedit de deixar Terrassa per evolucionar com a jugadora. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, Núria crida l’atenció per la seva sinceritat i valentia, i ja pensa en els propers Jocs Olímpics per aconseguir la tan anhelada medalla; això sí, algun dia li agradaria guanyar-la amb la samarreta catalana.

36 ESFORÇ

034-039 hoquei herba.qxd

19/4/07

22:40

Page 37

SÍLVIA BONASTRE De jove promesa de l’hoquei català s’ha reafirmat com una de les millor migcampistes de l’hoquei estatal. Sobre la gespa i amb un estic a la mà és on millor es troba, i, als seus 24 anys, ja somnia guanyar el seu primer títol amb l’Atlètic.

Aposta des de sempre per la promoció des de la base de l’hoquei femení, i creu que l’equiparació amb els nois està cada vegada més a prop. Puntal de la selecció, també estaria encantada de jugar amb Catalunya, a la vegada que espera sumar un altre títol amb una selecció composta majoritàriament per catalanes.

19/4/07

22:41

HOQUEI HERBA

034-039 hoquei herba.qxd

MARIA ROMAGOSA Ella ha viscut en primera persona l’ascens a l’etil de l’hoquei herba estatal del Júnior de Sant Cugat. En els últims tres anys ha aconseguit fites impensables fins llavors, com el subcampionat de lliga de fa tres anys o l’històric quart lloc al Campionat d’Europa A de clubs la passada campanya.

Feta al planter del Júnior, Maria vol, als seus 22 anys, no només guanyar títols, sinó també transmetre tots els coneixements i il·lusions a les que just ara comencen a agafar un estic.

38 ESFORÇ

Page 38

034-039 hoquei herba.qxd

19/4/07

22:42

Page 39

l’any anterior”, es lamenta la davantera egarenca Núria Camon.

Per la seva part, el Júnior, el quart en discòrdia, no descarta donar la sorpresa. Ja l’any passat, amb el quart lloc a la màxima competició europea, les noies de Sant Cugat es van guanyar un lloc a l’elit del nostre hoquei, fet que vam analitzar al primer número de la nostra publicació.

Maria Romagosa, referència a l’alineació de

l’equip, considera que les quatre que estan a dalt tenen opcions, i que tothom pot guanyar tothom a aquestes alçades.

Menció a part mereix l’estesa opinió sobre les seleccions catalanes que regeix al món de l’hoquei femení. De tots és ben coneguda l’opinió de Núria Camon, que crida als quatre vents el seu suport a una selecció catalana que podria competit de tu a tu amb qualsevol equip del món. Tant Maria Romagosa com Sílvia Bonastre els agrada la possibilitat de vestir algun dia la samarreta quadribarrada. “Des de dins tothom sap el que pensa cadascuna, i a mi m’agradaria jugar amb la catalana sempre que em donés les mateixes prestacions”, reconeix Maria. I Sílvia sentencia, “si pogués competir amb la selecció catalana, no tindria cap dubte”.

ESFORÇ 39

040-043 silvia muñoz copia.qxd

HOQUEI HERBA

SILVIA MUÑOZ MOSTRA EN CADA PARTIT, COM A AQUEST DAVANT EL CD TERRASSA, EL GRAN REPORTORI D’UNA JUGADORA DE QUALITAT

20/4/07

10:03

Page 40

040-043 silvia muñoz copia.qxd

20/4/07

10:03

Page 41

SÍLVIA MUÑOZ ESCUDÉ

“TINC GANES DE TORNAR TEXT POL GARCÍA-CASCÓN FOTOS ALFREDO FERRER

M

al moment per fer-li una entrevista, em comenten algunes persones properes a la Sílvia.

El Club de Campo acaba de perdre davant del seu equip de tota la vida, el Terrassa, en el que juga la seva germana, però la Sílvia és una persona alegre que aviat oblida una derrota. Només s’esborra el seu somriure quan parla d’aquella lesió que la va apartar de les semifinals del mundial de Madrid.

Per al que llegeix per primera vegada un article d’hoquei herba, intenta vendre aquest esport, què diries per engrescar a jugar la gent? És un esport d’equip on es viatja molt.

S’aprèn a viure en convivència i a respectar els altres. Et fa viure experiències que en esports individuals són més complicades de viure.

La teva família és il·lustre de l’hoquei, com vas començar tu?

Des de petita, jo vaig néixer amb un estic sota el braç, pensa que el meu besavi és qui va portar l’hoquei a Terrassa i tota la meva família ha jugat aquí.

La teva germana segueix jugant al Terrassa, suposo que no tanques les portes a tornar algun dia, no?

No les tanco, ni molt menys. Aquesta experiència en el Club de Campo no crec que sigui molt més llarga, era un projecte que tenia més a nivell personal que no pas esportiu.

UNA CATALANA A MADRID Parlem de Madrid, com és la vida per a una esportista catalana a la capital?

Molt bé, la veritat és que cap problema.

Sempre em diuen ‘la catalana’ o coses així, però sense mala fe. A més tinc la sort que m’entrena també un català, el Xavi Arnau,

diverses de les jugadores són de fora del país i l’adaptació és molt més fàcil perquè algunes d’elles ja ho han viscut.

I quin és el teu dia a dia a la capital?

Treballo a urgències a la Clínica Quirón tot el matí i els divendres ho compagino treballant amb un cirurgià. Quan acabo me’n vaig a entrenar al Centre d’Alt Rendiment.

Tan lluny de casa teva, no enyores res?

Els amics i la família. Intento estar en contacte amb ells el màxim possible, però es fa complicat. Amb el menjar tinc més sort, a casa sempre cuino jo i puc seguir menjant el que a mi m’agrada i el que solia menjar a Terrassa.

Vas marxar per objectius esportius?

Doncs no, era una repte personal, volia provar de viure amb la meva parella, el Bernardino Herrera (porter de la selecció espanyola) i treballar a Madrid. Òbviament, preferia jugar amb un equip del nivell del Club de Campo que no pas al Valdeluz, per poder lluitar per coses importants a nivell esportiu i no baixar el nivell d’equip que tenia en el Terrassa.

Ja tens experiència per això. Si no m’equivoco, l’any passat vas jugar a Amsterdam, no? És un altre món. Em va sorprendre molt el nivell que posen als entrenaments i en els partits. La gent va al màxim i és un hoquei molt més dur que el d’aquí. Només en el meu club, hi jugaven mil nois i mil noies amb 28 equips femenins, ni en tota Espanya hi ha mil noies jugant a hoquei!

I també com a experiència personal, m’han dit que vivies amb dos paquistanesos...

Sí, l’experiència va ser genial, vivia amb dos paquistanesos, amb dues canadenques i

ESFORÇ 41

040-043 silvia muñoz copia.qxd

20/4/07

10:03

Page 42

HOQUEI HERBA

“EM SENTO CATALANA, PARLO CATALÀ I ELS MEUS AMICS DE SEMPRE SÓN D’AQUÍ, PERÒ NO M’AGRADA DECIDIR ABANS D’HORA” “HI HA MOMENTS EN QUÈ HO DEIXARIA TOT, PERÒ EM RECOMPENSEN ELS ÉXITS ESPORTIUS”

una argentina. Imagina’t el que era aquella casa. Al principi tenia por fins i tot de les olors dels menjars, però a mesura que anaven passant els dies t’anaves acostumant, i encara mantinc la relació amb ells.

Anem a jugar a les prediccions, la Sílvia amb 40 anys on viu, a Terrassa o a Madrid?

A Terrassa! I els estius a Santander, que és la ciutat del Bernardino.

SELECCIÓ, PUNT I A PART Com portes el tema de les seleccions catalanes a Madrid?

La meva manera d’afrontar el tema no ha canviat des que estic a Madrid, sempre ho he vist igual. No m’ho puc plantejar perquè no és possible triar, ara jugo amb la selecció espanyola que és la que em convoca, i si hi hagués algun canvi l’hauria de valorar.

Em sento catalana, parlo català i els meus amics de sempre són d’aquí, però no m’agrada decidir abans d’hora.

Parlem de la selecció. Què vas sentir en aquella onada d’homenatges quan et vas lesionar al mundial?

Haig de reconèixer que em va anar molt bé, aquell va ser el pitjor moment de la meva carrera esportiva i estava totalment 42 ESFORÇ

enfonsada. Porto molts anys amb la selecció, mai havíem arribat a semifinals d’un Mundial i després d’estar tot l’estiu sacrificant-me i entrenant molt dur per preparar el Mundial, quedar-me fora a les semifinals per lesió va ser un cop massa dur. Pensa que fins i tot els mitjans em comparaven amb Gasol! En aquell moment no li donava massa importància però amb el temps ho he valorat més.

Després d’aquell pas endavant, heu descendit de categoria a la Champions Trophy. Quines eren les sensacions en retrocedir quan semblava que s’havia fet un gran pas endavant?

A nivell d’equip va ser dur, però personalment em va doldre de manera especial. Vaig lluitar molt per recuperar-me per aquell torneig i després van faltar ganes i concentració. Potser hi va haver un excés de confiança després del mundial, ens crèiem les millors i ens va faltar la humilitat del mundial. Nosaltres per guanyar hem d’estar al 100% totes i no ho vam estar.

I arribà el mundial de sala, medalla de plata i un altre cop als altars de l’hoquei.

Què creus que va ser un parèntesi, això o el Champions Trophy?

El nostre lloc és el del mundial. Com ja he

dit, en el Champions Trophy es van cometre molts errors, però el nostre lloc és a dalt.

Potser el mundial de sala va ser massa bèstia, perquè poca gent esperava que amb tan poc temps d’entrenament arribaríem a la final, però el nostre objectiu és equiparar el nivell amb els homes, sempre entre els quatre primers.

Quin és el millor moment de la teva carrera esportiva?

Els jocs olímpics de Sidney! Primer de tot complir el somni d’estar allà i aconseguir la quarta plaça quan gairebé ningú apostava per nosaltres. I ara tinc dos molt bons records, el mundial de Madrid, ja que vam fer història en el Hoquei femení espanyol i el Mundial d’Hoquei Sala de Viena, sobretot en guanyar la semifinal contra Alemanya, que tampoc no l’esperàvem ni nosaltres ni ningú. Últimament entreneu moltes hores amb la selecció, mai et lleves i dius: avui deixaria el hoquei!

Sí, hi ha moments que ho deixaries tot!

Penses que ja has jugat Olimpíades i no et queda res, però després et recompensen els èxits esportius com els dos últims mundials.

La Sílvia més íntima.

Es nota que està a gust en elclub.

De ben segur que, aviat, tornarà.

publi tv3

19/4/07

23:21

Page 43

players TK Spain DAVID ALEGRE · BERNARDINO HERRERA · QUICO CORTÉS SERGI ENRIQUE · FRANC DINARES · URI FREIXA · PAU QUEMADA NÚRIA CAMON · GLORIA COMERMA · PILAR SÁNCHEZ · JULIA MENÉNDEZ JAVIER GARCÍA · ROGER PADRÓS · ÀLEX SABATER · GUILLERMO GARCÍA · CARLOTA PERCHAME

www.fresa-sports.com

WATERPOLO

044-049 CN Molins.qxd

18/4/07

20:03

Page 44

044-049 CN Molins.qxd

18/4/07

20:04

Page 45

CLUB NATACIÓ MOLINS

LA IL·LUSIÓ D’UN MODEST TEXT DAVID POZO FOTOS JORDI ELIAS / MARCOS PÉREZ DE ROZAS

044-049 CN Molins.qxd

18/4/07

20:04

Page 46

L

WATERPOLO

a ‘muntanya màgica’ de Molins de Rei acull des de fa 36 anys un dels clubs de natació catalans amb més solera, sobretot, perquè des de la modèstia es tingué la valentia d’establir un club que apostés per la natació. L’equip de waterpolo és aquest any un dels màxims exponents del club del Baix Llobregat, amb una campanya excel·lent en què encara manté les opcions d’aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor. Des del club, el propi equip viu amb il·lusió, però també amb la certesa que encara s’ha de madurar molt el projecte per a que es pugui arribar amb garanties a la màxima categoria.

INICIS DIFÍCILS Joan Janés, actual president, i aficionat a la natació per les seves filles, es va fer càrrec del club fa 19 anys, encara que va ser present a la junta fundadora del club. Amb una piscina descoberta va començar el periple del club el 1971, i no va ser fins a cinc anys més tard quan un globus va cobrir la piscina de 50 metres, una de les primeres de tota la comarca.

“En aquella època la natació era un esport nou a Molins, i vam aconseguir un bon equip. Sergi Pedrerol va donar els seus primers passos, i també Francesc Pardo, campió d’Espanya en braça, que va ser a les olimpíades de Moscou”, recorda el president.

El 2003 va marcar el punt i seguit d’una renovació d’instal·lacions amb la nova coberta de la piscina. Gràcies a la Generalitat, la gran col·laboració de l’Ajuntament de Molins, i el crèdit demanat pel club, es van cobrir els 2.300.000 euros del cost final de l’obra. Avui el club, amb

unes instal·lacions modernes, compta amb més de 3.500 socis.

Al llarg d’aquests anys Joan ha viscut desenes d’anècdotes. Sense anar més lluny, recorda un partit l’any passat a Madrid, quan el públic va estirar amb una corda una de les porteries que donava al costat de les graderies, per a que entrés la pilota d’un llançament del seu equip.

L’àrbitre se’n va adonar, va fer expulsar tot el públic, però en canvi no va anul·lar el gol marcat per l’equip madrileny.

A LA BANQUETA, EXPERIÈNCIA ASSEGURADA El nom de Jordi Signes va íntimament lligat al waterpolo del nostre país. Present a les olimpíades de Los Àngeles com a porter de la selecció, Signes és una garantia davant del projecte del CN Molins. Calcificat pels seus deixebles com a entrenador dur i exigent, Signes es manté amb els peus a terra.

“Ens falta madurar moltíssim, i l’alegria d’un dia pot ser l’amargura durant nou mesos. La Divisió d’Honor és molt complicada, i si tornem de nou a Primera Divisió ho faríem amb el hàndicap d’haver cremat un planter de jugadors, per una il·lusió que ha arribat massa d’hora”.

A l’entrenador li preocupa també el forat que hi ha en aquests moments a la base del club. “Tenim un equip júnior molt bo, però després no hi ha res més fins a alevins. Han de passar tres o quatre anys per veure l’evolució real del planter”.

El segon equip del Molins és el Campió català júnior i cinquè dels últims campionats estatals.

LA ‘FIGURA’ TÉ NOM De Molins va sortir i a Molins ha tornat. Sergi Pedrerol, una de

FUNDAT EL 1971, EL CN MOLINS TÉ UNA BASE SOCIAL IMPORTANT PER INICIAR NOUS PROJECTESL’EQUIP DE WATERPOLO MANTÉ OPCIONS DE PUJAR A DIVISIÓ D’HONOR PER PRIMERA VEGADA A LA HISTÒRIA DEL CLUB 46 ESFORÇ

044-049 CN Molins.qxd

18/4/07

20:05

Page 47

LA CAPACITAT OFENSIVA DEL CN MOLINS LA ENCAPÇALEN HOMES COM PAU SEGURANA, UN DELS MÀXIMS GOLEJADORS DE LA PRIMERA NACIONAL

ESFORÇ 47

WATERPOLO

044-049 CN Molins.qxd

18/4/07

20:06

Page 48

044-049 CN Molins.qxd

18/4/07

20:06

Page 49

SERGI PEDREROL ÉS LA REFERÈNCIA DE L’EQUIP, I ALS SEUS 37 ANYS PORTA LA BATUTA D’UN MOLINS QUE ÉS L’EQUIP MÉS JOVE DE LA CATEGORIA

les institucions del waterpolo català i estatal, ha volgut als seus 37 anys tornar a casa per dir adéu a la seva carrera com a professional. Amb una de les plantilles més joves del campionat, Pedrerol fa la funció de referent, tant dins com fora de la piscina, i així ho reconeixen tots el companys que al principi li tenien un profund respecte, fins i tot a passar-li la pilota, i avui el consideren imprescindible.

“Ja tenim una edat, i quan vaig acabar contracte amb el Sabadell, havia de prendre una decisió, deixar-ho o continuar, i em van donar l’oportunitat de tornar.

El club va apostar per mi, i a mi em feia molta il·lusió acabar aquí”, comenta el doble campió del món i campió olímpic a Atlanta, a qui ja vam conèixer a fons a la nostra publicació del mes de febrer.

Encara que hi ha partits en què no es juga bé i el disgust és evident, com va passar al final del partit a Alcorcón en què es va empatar després de tenir-lo guanyat, Pedrerol sap quin és el seu paper a l’equip. “És clar que a vegades m’enfado, però és normal. El que tampoc vull és posar-me en el paper de l’entrenador, perquè cadascú ha de tenir la seva funció. Potser des de l’aigua hi ha coses que no es veuen des de fora, però sempre limitant-me al que jo he de ser a l’equip, un jugador més.” Sobre el futur a l’equip coincideix amb el seu entrenador en què potser l’ascens seria precipitat, i que no només depèn d’ells.

“Nosaltres procurem guanyar tots els partits, i hem d’aïllar-nos de la pressió de la gent que ens pregunta si pujarem.

La idea inicial del club no era aquesta, ens hem anat trobant en aquesta situació, i quan acabem al mes de juny ja parlarem de tot plegat.”

AMB L’EQUIP MÉS JOVE DE PRIMERA NACIONAL HA ACONSEGUIT FER-SE UN NOM AL WATERPOLO CATALÀ I ESPANYOL ESFORÇ 49

050-053 moda.qxd

18/4/07

20:29

Page 50

NIL MARSAL

SENSE COMPLEXOS FOTOGRAFÍA EVA ÁLVAREZ ESTILISMEGEMMA ARBIOL (VANITY ROOM) MAQUILLATGE I PERRUQUERIA ENERITZ ( VANITY ROOM / AMB PRODUCTES BIOTHERM I SEBASTIAN)

S

’entrena tots els dies de la setmana i no aspira a més que jugar a waterpolo. Als seus 21 anys, sap que és molt difícil ser als grans equips de la lliga, però té la il·lusió d’aconseguir l’ascens amb el Molins. De casa de waterpolistes de tota la vida, amb un oncle que va participar a les olimpíades de Munic 72, i germà de l’atacant del Terrassa Eric Marsal, Nil no se sent pressionat i destaca per la seva humilitat i sinceritat.

Es veu en un equip potent i amb possibilitats d’aconseguir l’ascens, sinó aquesta, la propera temporada. Estudiant de Geologia, reconeix que li costa això d’estudiar, però encara que no es vulgui dedicar a la passarel·la, la cita amb la moda va ser l’oportunitat perfecte de conèixer un esportista excel·lent tant dins com fora de la piscina.

PILOTA DE WATERPOLO: TURBO (C.P.V.)

50 ESFORÇ

050-053 moda.qxd

18/4/07

20:31

Page 51

050-053 moda.qxd

18/4/07

BANYADOR: EFA (21,95 EUR)

BANYADOR: NIKE (30 EUR) ULLERES: SPEEDO (C.P.V.)

20:33

Page 52

BANYADOR: TURBO (16 EUR)

BANYADOR: TURBO (C.P.V.)

050-053 moda.qxd

18/4/07

20:34

Page 53

BANYADOR: SPEEDO (38,90 EUR) RELLOTGE: JORG HYSEK PER A RABAT (7,500 EUR)

HOQUEI PATINS

054-059 sitges.qxd #21

19/4/07

12:35

Page 54

054-059 sitges.qxd #21

19/4/07

12:35

Page 55

CLUB PATÍ SITGES ARIAN

ÚLTIM PAS CAP A LA GLÒRIA TEXT DAVID POZO FOTOS JORDI ELIAS

Sitges, esperit del romanticisme” resa una de les plaques que adornen el paisatge de les belles platges d’aquest poble del Garraf. Sortir als seus carrers amb uns patins és la millor manera de contraposar la velocitat que donen vuit rodes amb la calma i tranquil·litat d’un mes d’abril a Sitges.

“El romanticisme es basa en la il·lusió”, deia un filòsof, i el club Patí Sitges viu aquesta il·lusió més que mai en una temporada que pot significar la seva consolidació definitiva com a club històric de l’hoquei català. Ningú imaginava a principis de campanya que arribaria amb possibilitats de pujar quan falten poques setmanes per a que la temporada s’acabi, però tots conjuminen forces per a que el Sitges estigui a Divisió d’Honor l’any del seu 25è aniversari.

GARRAF, UNA COMARCA AMANT DE L’HOQUEI El Garraf, i la veïna comarca del Penedès, han estat prolíferes en l’hoquei de terra nostra, i avui formen un nucli fort que any rere any es va consolidant. L’etern rival, el Vilanova, campió de la CERS, és el gran exemple, encara que des del Sitges, o almenys això pensen els seus dirigents, no els ha donat suport suficientment en els últims anys en què estan en plena expansió. Curiosament el primer derbi entre els dos equips de la comarca es va disputar durant la República, abans de la Guerra Civil, i va guanyar un Sitges que ja tenia un

equip constituït, contra un Vilanova que encara començava. Però la truita es va donar la volta, l’hoquei patins va desaparèixer de Sitges durant la dictadura, i no va ser fins ben entrat els 80 que es va constituir el Club Patí Sitges Arian que coneixem avui, després d’haver estat la secció d’hoquei del Club de Futbol Suburense.

LA NOVA ETAPA Fa sis anys que el projecte de l’actual Sitges va donar un gir de 180º.

L’entrada d’un jugador consolidat com Xavier Navarrete, que havia jugat a Divisió d’Honor, va ser el revulsiu que necessità l’entitat per donar un pas endavant. Darrere d’ell van venir el davanter Oriol Pena, fill del grandíssim jugador del Vilanova, i del porter Jordi Doménech. L’equip estava a Segona Catalana, i en cinc anys es van aconseguir tres ascensos fins arribar la passada temporada a Primera Nacional.

La gran sorpresa ha arribat aquest any amb la possibilitat de pujar a la màxima categoria. “Ningú pensava en l’ascens.

L’equip va patir una gran renovació, l’objectiu era mantenir-nos a Nacional per consolidar el projecte, i ni les millors expectatives donaven que estaríem on estem ara”, reconeix el tècnic Lluís Medrano. Han estat set les incorporacions d’aquesta temporada, i el gran avenç amb un nou espònsor ha fet que el projecte segueixi vigent en cas que no pugin.

“Tant si s’aconsegueix l’ascens com no, tenim la seguretat de comptar amb recursos per treballar pel futur. Si seguim a Nacional no passa res, anirem més tranquils i consolidarem encara més el projecte. El que no podem fer és en cas d’ascens és anar a per fitxatges estrella, i que després això se’ns escapi de les mans i se’ns desmunti alguna cosa que hem consolidat en els últims anys”, matisa el president de l’entitat, Joaquim Navarrete.

L’ESPRINT FINAL Només les coses que acaben bé és el que es recorda i el que queda, i per tant, el Sitges Arian està al moment just d’assegurar-se l’ascens o de perdre tota la gran feina realitzada des del passat mes de setembre. Un Oviedo, gran dominador de la categoria, un Epson Cerdanyola que vol tornar a la seva època daurada, i un Caixa Penedès Vilafranca que vol aconseguir el retorn a Divisió d’Honor, són els grans rivals d’un Sitges Arian que ha arribat amb les forces justes i amb lesionats a l’últim tram de la temporada. Un dels grans baluards continua sent el davanter Marçal Montserrat que amb més de 30 gols és el màxim golejador de la categoria, i carn de canó d’altres equips en cas que no s’aconsegueixi l’ascens.

Alguns jugadors ja es veien amb un micròfon a la balconada que dona des de l’esplanada de l’església de Sitges celebrant l’ascens. El repte hi és, ara només fa falta donar l’estocada final.

HOQUEI PATINS

054-059 sitges.qxd #21

19/4/07

12:37

Page 56

054-059 sitges.qxd #21

19/4/07

12:37

Page 57

HOQUEI PATINS

054-059 sitges.qxd #21

58 ESFORÇ

19/4/07

12:42

Page 58

054-059 sitges.qxd #21

19/4/07

12:42

Page 59

060-065 hoquei Gaby Cairo.qxd

19/4/07

09:43

Page 60

GABI CAIRO

EL TREN

NO S’ESCAPA

HOQUEI PATINS

TEXT DAVID POZO FOTOS JORDI ELIAS

L

a majoria el coneixen amb un estic a la mà guanyant títols, i no dirien mai que ara el podem trobar de gerent amb camisa i corbata. Gabi Cairo porta divuit anys a Catalunya, i quinze al Barça. Com a molts jugadors de primer nivell després de la retirada li han arribat ofertes, i encara que la sang li bullia i s’ho va pensar dues vegades, Cairo va saber dir no. Com a responsable de la gestió de les seccions no professionals del FC Barcelona, l’exjugador argentí té molt clar quins són els seus objectius. De l’època d’aquell Gabi que va començar a jugar a una pista de 16x35 a la ciutat de Mendoza encara queden els bons rostits que es menja amb el Cocoy, el Candado, el Cabezón, el Chalo, el Flaco cada vegada que visita Argentina.

060-065 hoquei Gaby Cairo.qxd

19/4/07

09:44

Page 61

HOQUEI PATINS

060-065 hoquei Gaby Cairo.qxd

19/4/07

09:46

Hi ha jugadors que tenen un ‘mono’ brutal després de retirar-se. T’ha passat a tu?

El que enyores no és pròpiament jugar, sinó tot el que ho envolta: el companyerisme d’un vestuari, la rutina d’entrenar i tenir el dia lliure, els desplaçaments, la competitivitat pura i dura,… L’últim any abans de retirar-me ho vaig passar molt malament amb les lesions. Jo pensava que podia aportar molt més a l’equip i no era així. Crec que és independentment de l’edat, jo em vaig retirar als 35, però hi alguns que s’han retirat als 30 i tampoc ho enyorren. Vaig tenir ofertes per tornar a jugar partits amb altres clubs quan em vaig retirar, però després de pensar-m’ho dues vegades i parlar amb companys vaig decidir que el millor era dir no.

I ara estàs de gerent de les seccions no professionals del Barça. Com és un dia a dia a les oficines del Camp Nou? Hi ha molta feina en quant a gestió i organització. Són vuit esports diferents en què tens primers equips i tot un planter per darrere. S’ha de tenir un tracte molt directe amb els delegats de la secció, que en la majoria dels casos no són remunerats, i que han de comptabilitzar la seva feina voluntària amb les exigències d’un club que sí que és professional i els equips del qual van amb la marca ‘Barça’ a qualsevol lloc on juguen.

En algun moment t’ha passat pel cap entrenar?

A mi el que m’agrada és formar els entrenadors perquè ho puguin transmetre a la gent jove. És el que ara intento fer amb el planter del Noia, però la veritat és 62 ESFORÇ

Page 62

que entrenar un equip professional no em crida l’atenció. Em costaria molt veure com una pilota que jo hagués pogut ficar a la porteria i no ho fa, pot donar al trast amb la feina feta durant tot una setmana, o fins i tot una temporada.

El millor moment de la teva carrera a nivell professional i a nivell personal?

A nivell esportiu he tingut a la selecció moments molt bonics, guanyant diversos mundials i l’or olímpic aquí a Barcelona.

A la vegada hem format una dècada de grans jugadors, dels quals cadascú al seu club era una pedra angular, i junts érem un gran grup. A nivell personal, venir al Barça i a la ciutat de Barcelona, per mi la millor ciutat del món i on he format la meva família, va ser l’encert més important.

Vaig endarrerir la meva arribada a Barcelona passant pel Noia i el Reus, perquè no em veia preparat i el club tampoc feia encara una aposta definitiva per tornar a revitalitzar la secció.

Has organitzat campus per a gent jove.

Quins valors se li poden transmetre amb l’esport, avui que tenen tantes altres alternatives?

Els valors se’ls ha de transmetre primer la família, després els formadors i finalment els nens. No són molts, però als esports de conjunt que m’agradaria que també practiquessin els meus fills s’ha d’inculcar la disciplina, el companyerisme, la superació i la puntualitat, sempre predicant amb l’exemple. No és compatible ensenyar al nen que sigui puntual, quan al pare li és igual o l’entrenador arriba mitja hora tard. És veritat que avui en dia és molt més complicat perquè els nens tenen

la Playstation, i tira més que anar-se amb els companys a jugar.

Què enyores d’Argentina?

Me’n vaig anar amb 18 anys amb una realitat diferent. Quan torno intento gaudir al màxim, perquè no sé quan es repetirà. A vegades hi vaig cada any, altres més. El que més enyores, a part de la família, és aquell grup de la infància en què cadascú ja va prenent el seu camí i dels que cada vegada en queden menys. Moltes vegades vols reviure aquells moments, i això ja no és possible. Sempre queda el fet que vas de vacances i t’ho passes bomba. De fet he tingut oportunitat de visitar molts llocs d’Argentina que jo ni coneixia.

I com es viuen aquí situacions crítiques com la del corralito que van passar fa uns anys? És molt dur, crec de les més difícils que jo he viscut des de la distància, juntament amb d’altres com la mort d’algun familiar.

El fet de no poder estar allà o no poniendo el pecho a las balas com es diu a Argentina, et fa sentir impotent. Et trobes amb les mans lligades, i només pots fer petits gestos per almenys animar els teus.

Recordo que en una final de Supercopa europea contra el Vic, el Negro Páez i jo portàvem a sota de la samarreta del Barça la d’Argentina, per transmetre la idea a tots els que patien que els teníem presents.

Que és el que més t’agrada de Barcelona?

M’agrada el clima, el mar, el fet que tot estigui ben delimitat amb llocs per turistes i d’altres per la gent que vivim aquí, i moltes altres coses que fan de Barcelona una ciutat indescriptible.

060-065 hoquei Gaby Cairo.qxd

19/4/07

09:46

Page 63

HOQUEI PATINS

060-065 hoquei Gaby Cairo.qxd

19/4/07

09:47

Page 64

060-065 hoquei Gaby Cairo.qxd

19/4/07

09:47

Page 65

066-071 rugbi.qxd

19/4/07

22:13

Page 66

VIATJANT ALS

ORÍGENS DEL RUGBI

EL PRESIDENT DEL CNPN – ENGINYERS RUFC ENS APROPA A L’EXPERIÈNCIA INÈDITA DEL SEU CLUB, QUE ENGUANY HA JUGAT LA LLIGA EN UN COMTAT D’ANGLATERRA

RUGBI

TEXT JORDI HOMS FOTOS GUILLEM SARDÀ

066-071 rugbi.qxd

19/4/07

22:13

Page 67

L’ENTRADA ALS VESTIDORS DEL WELWYN RFC NO DEU HAVER CANVIAT GAIRE DES QUE VA SER FUNDAT EL CLUB, AL 1931

066-071 rugbi.qxd

RUGBI

J

19/4/07

22:15

Page 68

osep Pla ja ho va deixar escrit en una crònica als anys vint, quan era corresponsal de La Publicitat a Anglaterra. Tardes de dissabte, grises i fredes, perdut en qualsevol poblet minaire del comtat de Yorkshire, i homes ferrenys fumant en pipa mirant com altres homes ferrenys s’estovaven dins un camp de gespa, jugant a rugbi És interessant llegir com aquella llumenera del periodisme català de l’època, que es passejava per Europa amb abric llarg i barret fort tot entrevistant Hitler o narrant com els boltxevics volien canviar la història a Rússia, s’impressiona veient jugar a rugby en un racó humit i enfangat d’Anglaterra.

No un partit internacional, com sembla que hauria d’haver estat lògic en un nouvingut al joc, amb estadis a vessar, multituds tronant, himnes i banderes al vent; un espectacle britànic al qual la proverbial murrieria de l’empordanès hagués tret bona punta. No. Tan sols un simple partit de dissabte a la tarda, a la sortida del matí feiner, entre dos equips de poble, amb públic escàs i fredolic, apassionat. Llegit avui, és un viatge als temps mítics del rugbi Pla va quedar impressionat per l’abrupte heroisme que transmetia aquella senzillesa, humil i èpica alhora.

Gairebé vuitanta anys després, aquest sabor roman encara intacte, verge, en alguns llocs. A tots aquells que es pregunten perquè el rugby ha arrelat en alguns països i en d’altres costa tant, haurien de voltar una mica per Hertfordshire. A pobles petits com Welwyn, Saint Albans, Bishop’s Stortford, Hitchin, hom hi troba allò mateix que devia trobar-hi Pla: cases baixes amb jardinets polits, gent amb bicicleta, pubs vetusts amb música en viu cada dissabte..., a més dels inevitables embalums portats per la galopant globalització: discoteques, grans superfícies i fast-food. Però no patiu, els anglesos saben com preservar, gelosament, els senyals de la seva identitat.

68 ESFORÇ

Els clubs d’aquest comtat, patrocinats per la Greene King –una fàbrica local de real ale, cervesa elaborada segons receptes tradicionals– competeixen en una lliga de sis divisions, reconeguda per la RFU. La proximitat amb l’aeroport de Stansted, connectat amb Girona i Barcelona a través de companyies low-cost, el convertien en candidat ideal per anar-hi a competir. I per què no?, ens vam preguntar just ara fa un any.

Però per entendre bé aquesta història, caldrà primer rebobinar una mica.

Enginyers és un equip que es va federar l’any 1989, provenint d’una tradició que es remuntava als anys cinquanta a la lliga universitària. L’any 1998 es va fusionar amb el CN Poblenou, que tenia també tradició rugbística –estroncada al 1986 i represa al 1995– des de 1952. Enginyers ha fet sempre bandera d’una determinada manera d’entendre el rugby al nostre país: amateurisme, companyonia i fair-play.

Catalunya (la del sud, s’entén. No la del nord, però les catalunyes francesa i espanyola s’han encomanat poques coses en els últims 300 anys) i Espanya van arribar tard al tren del rugby (la dècada dels anys vint del passat segle), i durant aquests gairebé noranta anys, han estat incapaces de construir una tradició un xic sòlida. Variats i complexes han estat –i són– els motius, però podríem resumir-ho en dos: l’excessiu pes del planeta futbol que, com un paràsit, no deixa créixer res més al seu voltant; i la manca d’una massa crítica suficient per vertebrar un model propi. D’això n’ha resultat un esport excessivament centralitzat i dependent de l’exigua –no per alguns, sí per al conjunt– subvenció del Consejo Superior de Deportes (dedicada quasi íntegrament a una selecció espanyola que oficia un discretíssim paper internacional, any rere any), i unes divisions d’honor econòmicament força insostenibles en un estat on no hi ha cap marc legal eficient per a un política de patrocini privat.

Enginyers ha volgut –modestament–

plantejar una alternativa a aquesta esclerosi col·lectiva. El rugby entès com a intercanvi i com a constant retrobament amb les fonts ideològiques del joc (l’amateurisme), i ara també, geogràfiques: anar a jugar a Anglaterra. En els seus divuit anys d’existència, el club no ha deixat mai de viatjar a l’estranger un cop l’any per jugar a rugbi S’ha passejat pràcticament per tota Europa, Estats Units, Argentina i, l’estiu passat, Sudàfrica.

Això, sumat als més de 130 partits amistosos internacionals jugats a casa des de 1989, decidir-se ara a jugar la lliga d’un altre país és, vist des d’aquesta perspectiva, una evolució natural, gairebé necessària, de la nostra filosofia. Per tant, ara fa just un any, vam iniciar els primers contactes per demanar l’ingrés en una lliga anglesa. Superat el primer estupor –ens van confessar que no tenien precedents de cap cas semblant–, vam anar superant un per un tots els requisits demanats. En un moment donat, cap al maig de 2006, fins i tot vam haver d’anar a jugar un partit allà per tal de ser ‘avaluats’ per un comitè tècnic, que va decidir en quina divisió hauríem de competir.

Finalment, ens va ser adjudicada la Super Premiere –la màxima categoria del comtat, equivalent a una quarta divisió nacional, de caràcter totalment amateur.

La categoria immediatament superior ja presenta jugadors “compensats”– i vam signar un compromís per a quatre temporades. Així que, des del passat setembre, cada vint dies, agafem l’avió i, tal com altres clubs viatgen a Madrid, Valladolid o Sevilla per intentar guanyar el campionat d’Espanya, nosaltres viatgem a ignots poblets anglesos, freds i humits, per passar la tarda del dissabte jugant a rugbi Senzillament.

I no és pas poc, creieu-me.

L’article de Josep Pla esmentat és “Pro-rugby”, publicat al diari La Publicitat el 26 de desembre de 1926.

066-071 rugbi.qxd

19/4/07

22:15

Page 69

UN PRAT VERD I UNS PALS RETALLATS CONTRA EL CEL: RUGBI EN ESTAT PUR

LES RUTINES DEL VESTIDOR – CANVIAR-SE ELS TACS, PER EXEMPLE – SEMPRE SÓN UTILITZADES PELS JUGADORS PER ANAR ENTRANT MENTALMENT DINS EL PARTIT

066-071 rugbi.qxd

19/4/07

22:16

Page 70

RUGBI

LA BOSSA, CONTENIDOR DE PERTINENCES PERSONALS I SIGNE D’IDENTITAT COL·LECTIVA, COMPANY INSEPARABLE DEL CAP DE SETMANA

LA ROTLLANA, EL CERCLE TANCAT I FERM, JUST ABANS DE COMENÇAR A JUGAR. HÀBITS, RITUS NECESSARIS. “SOM QUINZE JUGADORS, UN SOL EQUIP”

066-071 rugbi.qxd

19/4/07

22:16

Page 71

SEMPRE HI HA NENS ALS CAMPS DE RUGBI EL RUGBY NO ÉS ALTRA COSA QUE UN JOC – A GAME –, ESDEVINGUT CONSUETUDINARI

DESPRÉS DE LA TENSIÓ, LA GAUBANÇA, EL RETROBAMENT, L’AMISTAT. SENSE TERCER TEMPS, NO HI HA RUGBI

RUGBI

072-074 heineken.qxd

19/4/07

11:03

Page 72

072-074 heineken.qxd

19/4/07

11:04

Page 73

PARTIT DE QUARTS DE FINAL DE LA HEINEKEN CUP ENTRE EL BIARRITZ I EL NORTH AMPTON, DISPUTAT A ANOETA

HEINEKEN CUP

REVOLUCIÓ EUROPEA TEXT JOSEP MARIA SEGARRA FOTOS FERRAN DE LA ROZA / SCOTT TAYLOR

E

l 20 de maig Twickenham viurà la final de la 12a edició de la Champions League del rugby.

Malgrat l’incontestable èxit d’aquesta competició, un boicot dels clubs anglesos i francesos la pot fet trontollar.

Esportivament es poden trobar similituds a la Champions de futbol; qualsevol pot guanyar. De fet enguany cap dels dos finalistes de l’any passat, Munster i Biarritz (rugby) o Barça i Arsenal (futbol), han aconseguit arribar a semifinals. Ara bé, encara hi ha moltes diferències, tant esportives com econòmiques. Les xifres d’un i un altre esport encara estant lluny d’assemblar-se. Una de les principals raons és ben senzilla: a la Heineken Cup només hi

participen 6 nacions i a la Champions League 15. Però si una cosa encara es pot distingir del rugbi, malgrat que sigui professionalitzat, és la gran diferència entre els equips que juguen de "pit" i els que no, que és la veritable diferència entre un equip mediocre i un guanyador. També, evidentment, destaca la gran germanor que regna entre la gran família que formen els aficionats de tots els clubs de rugbi; la violència que impera en els camps de futbol sembla impossible que mai pugui arribar al rugbi. En definitiva, un esport amb uns valors incalculables.

UN PASTÍS MOLT SUCULENT Però no ha hagut de passar gaire temps per a que, a

072-074 heineken.qxd

19/4/07

11:04

Page 74

RUGBI

EL JUGADOR DELS WASP LAWRENCE DALLAGLIO, DISPOSAT A LIDERAR EL SEU EQUIP A LA FINAL DE LA HEINEKEN CUP

una competició amb tanta projecció com aquesta, li surtin pretendents. Cap dels 12 equips de la primera lliga anglesa i els 14 de la francesa participaran la temporada vinent en la Heineken Cup. Els dirigents de la Premiership anglesa i la Lliga Professional de Rugby francesa (LNR), comandada pel mític jugador Serge Blanco, s’han plantat definitivament davant la Federació Internacional (IRB) i sembla que no hi ha volta de fulla. Els arguments per a continuar participant són de calendari i sobretot l’econòmic. Francesos i anglesos afirmen que el 75% dels guanys de les competicions europees són gràcies a ells i no estan disposats a deixar d’ingressar uns diners que pensen que els pertanyen.

Aquestes reivindicacions vénen de lluny i, com que no se’ls va atendre a les peticions, doncs finalment van arribar a la determinació de no participar la temporada vinent. Per la seva banda, el president de la IRB, Syd Millar, va respondre contundentment en aquesta posició, “la decisió presa pels clubs francesos i anglesos cal descriure-la com a lamentable, vergonyosa i gens apropiada.

74 ESFORÇ

És absolutament deshonrós i egoista sentenciar un torneig anual amb tant d’èxit i alhora tan vital pel desenvolupament del rugbi europeu. A més això generarà conseqüències negatives per al rugbi mundial”. No és la primera vegada, en la seva curta història (12 anys), que la Copa d’Europa pateix atacs desestabilitzadors.

En la temporada 1998/99, els clubs anglesos, comandats per empresaris amb força interessos econòmics, també es van retirar de la competició.

Doncs no només ha sobreviscut d’aquestes sotragades sinó que la Heineken Cup ha esdevingut la competició per clubs que més creixement estan experimentant i on es poden veure més figures internacionals sobre un camp. El potencial econòmic dels clubs europeus, sobretot francesos i anglesos, fa que a poc a poc els millors jugadors del món facin les maletes cap al vell continent. Argentins, sud-africans, neozelandesos o australians farceixen els millors clubs europeus. Fins i tot el nostre internacional Oriol Ripol, que ara milita en el Sale Sharks anglès, actual campió de la Premier.

UN ACORD ESPERANÇADOR A mitjans d’abril Syd Millar va seure amb les 6 federacions protagonistes, les mateixes que les del 6 Nacions, i van conciliar un pacte amb la participació assegurada d’equips de totes les unions per als propers cinc anys. Aquest acord estableix que participaran els clubs de França, Anglaterra i Itàlia i els equips provincials d’Irlanda, Gal·les i Escòcia.

Cada federació tindrà dret a establir el sistema per a triar els equips que hi participaran i decidiran com volen negociar la part econòmica amb els clubs participants.

També treballaran amb els seus clubs i províncies per a promocionar, el màrqueting i el desenvolupament de les competicions europees. Tanmateix les mateixes federacions van estimar que tant els equips professionals de la lliga francesa com els de l’anglesa podran participar la temporada vinent. Però una cosa són les federacions i una altra les poderoses organitzacions de clubs professionals francesos i anglesos. La resposta la tindrem aviat.

075 anuncieu-vos

19/4/07

13:15

Page 75

ANUNCIA’T AQUÍ TENS EL TEU ESPAI 936 805 355 info@esforc.cat

076-077 ilustacio handbol.qxd

IL·LUSTRACIÓ: XXXXXXXXXXX

19/4/07

08:30

Page 78

076-077 ilustacio handbol.qxd

19/4/07

08:31

Page 79

078-081 Xepkin.qxd

19/4/07

22:22

Page 78

HANDBOL

“EL QUE VOLIA ÉS SENTIR-ME VIU ” TEXT DAVID POZO FOTOS JORDI ELIAS

E

nfundat en roba esportiva i encara suant, Andrei no pot deixar de parlar ni un segon de la seva gran passió.

L’esport i l’handbol són la seva vida i cadascuna de les seves paraules i comentaris van dirigits a cridar als quatre vents que vol tornar a jugar, o el que és el mateix per ell, sentir-se viu.

El camí que segueix només té una meta, i com deia l’escriptor Saint-Exupéry, el món sencer s’aparta quan veu un home que sap a on va.

En el seu dia, i ja fa pràcticament dos anys, vas anunciar la teva retirada entre llàgrimes. Què significa per a tu l’handbol?

M’ho ha donat tot, tant a nivell professional com personal. L’handbol ha

estat la meva vida. Jugant a l’handbol vaig conèixer fins i tot la meva dona.

Has jugat a futbol i has corregut en mitges maratons. És tan difícil allunyarse del món de l’esport?

Depèn. Jo he tingut companys als que no els ha costat res deixar-ho d’un dia a un altre i integrar-se en la vida quotidiana.

No ha estat el meu cas, no em veig fora de l’esport. Cada vegada que puc surto a córrer, i m’encanta participar en curses populars. Fa un any em van invitar a una, i en veure l’ambient em vaig captivar. En arribar a la meta em queien les llàgrimes i tenia la pell de gallina.

Tens alguna marató pensada d’aquí a poc?

La de Sant Sebastià al mes de novembre.

078-081 Xepkin.qxd

19/4/07

22:22

Page 79

078-081 Xepkin.qxd

19/4/07

22:22

Page 80

HANDBOL

“A LA VIDA S’HA DE TENIR UNA LLUM QUE ET GUIÏ, I JO SÉ QUINA ÉS: VULL SEGUIR ESTANT EN ACTIU I VULL CONTINUAR SENTINT-ME ESPORTISTA”

078-081 Xepkin.qxd

19/4/07

22:22

Page 81

Córrer 12 kilòmetres per Collserola és habitual?

Només sortir de casa ja em trobo el bosc, i els caps de setmana o algun dia entre setmana m’aixeco a les sis del matí per aprofitar el temps i recórrer Collserola.

Estic sol i m’ho passo molt bé.

Es deia que jugaries alguns partits amb el Pardinyes de 2a Catalana.

Només va ser l’amistat el motiu o és que no pots estar sense tenir una pilota de cuir entre les mans?

Al final no n’he jugat cap. No es va arribar a cap acord, i la veritat és que no m’agrada parlar del tema.

Però hi ha projectes en un curt termini per jugar?

Per jugar, tant de bo. Abans em pagaven per jugar, ara pagaria jo. A mi m’ha costat molt deixar-ho. És molt difícil, l’handbol ha estat la meva vida durant 22 anys com a professional, i porto més de trenta practicant aquest esport. Ara treballo per a una empresa farmacèutica com a responsable de medicina esportiva, i és una de les coses que em permet continuar en contacte amb altres esportistes d’elit.

I entrenar?

Ara m’estic traient el títol d’entrenador nacional, que espero tenir d’aquí a un any.

M’agradaria estar entrenant ja la propera temporada en un equip no professional per agafar experiència i aprendre.

El Dream Team del que vas formar part va marcar una època. L’equip que hi ha ara pot marcar una altra, o es necessiten canvis?

A l’equip que hi ha li sobra qualitat, però la temporada no ha estat del tot encertada.

L’equip no ha tingut sort, i s’han perdut punts que en un principi no estava previst perdre, i al Nadal la lliga estava perduda.

Ha estat un cop dur, però hi ha equip per guanyar títols, i ja veurem qui estarà la propera temporada.

Xesco ha estat dels més qüestionats…

Sempre hi ha canvis. Quan jo estava, cada any que passava era diferent. Hi ha gent que ja li toca retirar-se, i en quant a l’entrenador encara queda temporada, queden objectius per complir, i ja es veurà.

Treballant, col·laborant a l’àrea social del Barça, practicant esport,... Hi ha temps

per a la família?

La veritat és que cada vegada menys.

Quan era jugador sempre estava ocupat i no tenia temps, però ara veig que el més bonic que hi ha és ser esportista. Es treballava dur, però jo vivia en una bombolla, i no m’assabentava de moltes coses que hi havia fora d’ella. Quan aconsegueixes objectius importants és preciós. Amb tot el que jo he viscut al Barça he de reconèixer que he estat afortunat, i que per mi ha estat un privilegi ser esportista.

Què queda avui d’aquell Andrei que jugava a Zaporozhie, el teu poble d’Ucraïna?

Queda un competidor. I vull aconseguir un altre títol a la meva vida, fer una cosa important, tenir un repte. A la vida s’ha de tenir una llum que et guiï, i jo sé quina és: vull seguir estant en actiu i vull continuar sentint-me esportista.

Has pogut veure en primera persona el mundial d’handbol. Què sents quan veus els pavellons plens a Alemanya, i véns aquí i veiem pavellons mig buits?

Sento enveja. Sempre he volgut jugar en un equip alemany, tan sols per veure l’ambient dels pavellons, només comparable amb els partits importants del Barça, on arribaves i veies la gent fent cua per entrar. Hem d’aprendre dels alemanys, que en temes de màrqueting estan a anys llum de nosaltres, i que són capaços d’omplir pavellons de vint mil persones.

Després de tretze anys aquí que és el que més i què el que menys t’agrada de Catalunya?

Ha estat una sort venir a Catalunya, m’ho ha donat tot. Quan vaig arribar no sabia on venia. Del Barça, quan estava a Ucraïna, només sabia que jugava Cruyff, però en arribar mentre que vaig estar a Màlaga i València, vaig anar coneixent tot el que envoltava el club, i cada dia em sorprenia més on m’havia ficat.

L’únic que no m’agrada és la poca consciència que té la gent sobre el medi ambient. Em molesta que la gent no recicli, i això també és alguna cosa que hem d’aprendre dels països nòrdics.

Per acabar, dóna’m un adjectiu que et descrigui…

No m’importa sofrir per aconseguir una cosa.

ESFORÇ 81

HANDBOL

082-087 handbol.qxd

19/4/07

22:27

Page 82

082-087 handbol.qxd

19/4/07

22:27

Page 83

Handbol femení UNA EMPENTA NECESSÀRIA TEXT JOSEP SEBASTIÀ FOTOS RICARD ROVIRA / SILVER PRESS

M

olt pocs dels que estiguin llegint aquest article es recordaran de noms com Quima Barba, Núria Muro, Rosa Miracle o Montserrat Espinet, que, en els anys 50 amb l’Hispanofrancès, van ser les pioneres de l’handbol femení a Catalunya. Eren el primer passos d’un esport que no ho ha tingut fàcil, i que sempre ha estat depenent de la voluntat dels clubs o l’interès que posés la federació per promocionar-lo. Deia Kennedy que per canviar s’ha d’evolucionar, i el que es pot constatar és que en si s’ha evolucionat poc, i per tant els canvis es veuen lluny.

LES BONES PARAULES NO SÓN SUFICIENTS El Barça i el Granollers estan en boca de tots i mereixen una crònica cada setmana, però qui parla de l’handbol femení? L’Associació Lleidatana és el club que ens ha representat durant els últims nou anys a la màxima categoria estatal, i el seu descens ens mostra la dificultat que té avui en dia aquest esport.

“L’handbol femení no està passant pel seu

millor moment. Un bon equip necessita molts diners per mantenir-se. La competència amb altres esports és molt gran, i costa trobar espònsors.”, reconeix el nou seleccionador Marc Carmona. “A comunitats com la valenciana tenen moltes ajudes tant públiques com privades”, afegeix. “El nou projecte engegat per la federació Handbol-i-cat ve a fomentar el nostre esport entre els més petits, encara que l’apartat femení continua sent l’assignatura pendent. Des dels clubs es defineixen cada cop més per manca de recursos cap l’handbol masculí.

El que s’ha d’intentar des de les institucions és que els clubs formin jugadors als planters independentment del sexe”, reivindica Carmona. El futbol, i últimament el bàsquet, s’està menjant un bon tros del pastís tant en subvencions com en inversió privada. “Aquí tot és futbol. En altres països quan un equip d’handbol guanya un títol van més de mil persones a rebre’ls a l’aeroport, aquí no hi va ningú.” es lamenta.

L’opinió entre les jugadores no és tan

diferent. Estel Gatell, retirada i que portava sobre les pistes des dels 12 anys, coincideix amb Carmona, encara que és més dura en quant a l’anàlisi de la realitat.

“Portem molts anys estancats, i els clubs que treballen l’handbol sempre són els mateixos. Hi ha tres o quatre categories a Catalunya, i els que estem a dalt de tot sempre estem patint.”, es lamenta Estel.

“T’emociones quan vas a València i veus el pavelló ple i una massa social que dóna suport a l’equip”. Gatell també té un missatge per a la federació catalana: “No és que les coses no s’estiguin fent bé, és que tot marxa molt lent. Mentre que s’intenta equiparar en el tema de les seleccions entre la masculina i femenina, en el planter i promoció de l’handbol per les noies no s’està fent tot el que es podria fer”.

BRASIL, LA DARRERA PROVA DE FOC Les imatges que acompanyen aquest reportatge pertanyen a l’últim partit que el combinat català va disputar davant Brasil, fa poc més d’un mes. La cita a terres ESFORÇ 83

HANDBOL

082-087 handbol.qxd

19/4/07

22:27

Page 84

lleidatanes, i davant Brasil, setena al campionat del món, significà per les xifres de públic tot un èxit, a més de promocionar una mica més aquest esports. Segons indicava el president de la Federació, Tomàs Moral, en l’organització de partits internacionals es té un triple objectiu: servir d’estímul, premi i continuïtat de treball per a les categories inferiors; el fet de tenir participació internacional en si, i finalment l’efecte de promoció que poden assolir els partits.

Tant el partit d’Ascó com el de Lleida van significar un punt d’inflexió en una selecció que està en ple canvi generacional. Les derrotes, per 18-28 i 1626, no han de devaluar l’esforç de les jugadores dirigides ara per Marc Carmona, tècnic d’Amposta que ha agafat les regnes de l’equip després de la renúncia de Toni Girona. “Representar el teu país és un orgull i una satisfacció, encara que deixar a tots contents serà complicat. El més important és que la gent s’impliqui cada vegada més i ens tingui en compte”, reivindica el nou seleccionador.

LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA La marxa de la selecció femenina absoluta d’handbol és molt recent. No va ser fins al Nadal de l’any 2000 en què fou convocada per primera vegada, i després de deu anys en què Catalunya no havia participat en cap competició internacional. A finals dels anys 80, era la selecció júnior la que defensava els nostres colors. La primera edició del Trofeu Ciutat de Barcelona va ser el punt de partida, amb una victòria 84 ESFORÇ

per 23 a 17 davant el País Basc, al pavelló Virrei Amat de la capital catalana.

A la darrera setmana del mes de maig de fa sis anys es va obrir el llibre de la selecció absoluta, i va ser a l’Alguer, al 14è Torneig Internacional de Sassari (Sardenya). Va quedar cinquena, però ja deixava el regust d’una selecció que estava en creixement.

Un any més tard, el Pavelló Can Noguera de La Garriga va acollir el primer partit de la selecció a Catalunya. En una gran festa, amb partits de totes les categories, Catalunya va rebre el Japó. Un joc precipitat i imprecís va fer que les quadribarrades només poguessin aguantar les diferències al marcador fins al descans. La selecció nipona s’imposà per 27 a 20. Tan sols una setmana després, Catalunya viatjava a Corea del Nord, i per primera vegada una selecció catalana entrava en aquest país comunista. La selecció amfitriona, amb qui es va perdre els dos partits, Xina, i Hong Kong, a qui es va apallissar per 32 a 9, van ser els rivals. El pas més important estava fet, i l’objectiu era continuar expandint l’handbol femení.

Del 22 al 24 d’agost del 2003, Catalunya va participar al torneig internacional de Bourg de Peàge enfrontant-se a equips de la primera divisió gal·la. La derrota a la pròrroga davant Islàndia al Nadal del 2004, una altra derrota davant Suècia al 2005, i la victòria davant Angola (28-27) van ser els compromisos del combinat nacional, abans del recent doble partit davant Brasil.

082-087 handbol.qxd

19/4/07

22:27

Page 85

HANDBOL

082-087 handbol.qxd

19/4/07

22:27

Page 86

087 web

19/4/07

22:28

Page 87

TOTA LA INFORMACIÓ ACTUALITAZADA CADA DIA A LA TEVA WEB

www.esforc.cat PARTICIPA AL NOSTRE FORUM I GUANYA LA SAMARRETA DE LA SELECCIÓ DE FUTBOL PLATJA DE BRASIL. T’ESPEREM!!!

088-093 marta fernandez.qxd

19/4/07

08:52

Page 88

MARTA FERNÁNDEZ

LOS ÀNGELES ESPERA

BÀSQUET

TEXT DAVID POZO FOTOS JORDI ELIAS

U

na pista de bàsquet és el seu hàbitat natural, i aquesta passió ha fet que avui dia sigui considerada una de les millors jugadores de tot l’estat.

Marta Fernández, l’escorta de l’UB Barça, ha deixat enrere per uns mesos Badalona, i tot el seu entorn, per viure una nova i inoblidable aventura, jugar a la WNBA, la màxima categoria del bàsquet femení dels Estats Units. Los Àngeles és el seu destí, i demostrar el seu potencial la seva meta. Per a l’Eurobàsquet femení, d’aquí a quatre mesos, la tornarem a tenir amb nosaltres; això sí, segur que serà la mateixa Marta, però amb un dels seus gran somnis complerts: jugar a la millor lliga del món.

088-093 marta fernandez.qxd

19/4/07

08:52

Page 89

088-093 marta fernandez.qxd

20/4/07

10:17

Què et va fer decidir a donar el pas? Era un ara o mai?

Ja feia anys que rebia ofertes, però per dates o per concentracions amb la selecció espanyola mai havia pogut anarme’n. Aquest any tenim quatre mesos de descans, l’oferta que vaig rebre de Los Àngeles era molt més seriosa, i per tant era l’ocasió perfecte per intentar-ho.

BÀSQUET

Haguessis sacrificat la selecció espanyola per jugar als Estats Units?

No crec. Per a mi la selecció i el fet d’estar disponible per a ella és prioritari.

El temps d’estància allà són tres mesos, t’imagines quedar-te?

Aquesta opció ni me la plantejo ara mateix. M’ho prenc com una experiència nova, per gaudir al màxim aquest estiu. Sé que de cara a d’altres anys serà complicat, perquè hi haurà les Olimpíades i una altra vegada l’Eurobàsquet, però el meu objectiu ara mateix és anar dia a dia, i guanyar-me un lloc a l’equip, que sé que serà complicat.

I el teu germà, en Rudy, s’ha posat una mica gelós?

No, tot el contrari. M’ha ajudat molt i m’ha animat molt a prendre la decisió. Per davant de ser jugadora, sóc la seva germana, i tot el que sigui positiu per a mi, també és una satisfacció per a ell.

Page 90

prop de Los Àngeles.

I et veus passejant per Berverly Hills?

Sí, la veritat és que tinc ganes de conèixer l’atractiu de la ciutat i tot el que l’envolta. A més d’aprofitar l’estància esportivament, espero que sigui també una experiència personal molt important per mi.

I te n’aniràs sola o t’emportaràs algú?

Suposo que aniran venint tots. Les primeres setmanes tindré la meva mare i després també vindrà el meu xicot. Sóc una persona molt familiar, i necessito estar envoltada dels meus per sentir-me bé.

Especial predilecció o il·lusió per jugar amb o contra alguna jugadora en concret?

No, he jugat contra elles amb la selecció.

Em fa més gràcia el fet de jugar a pavellons on juguen el millors equips de la NBA, i tot l’atractiu que significa ser a la millor lliga del món. Això sí, crec que m’impressionarà.

Alguna por?

Ara mateix no, però segur que a l’hora de marxar arribaran els nervis de, a veure què passa, com m’integraré a l’equip, com em rebran…, Allà no vas com una estrella, sinó que vas a guanyar-te un lloc en un equip ple d’estrelles.

UN ANY DIFÍCIL El veus de nou al Draft de la NBA? Sí, crec que aquest estiu hi serà segur. Per edat és l’últim any que es pot presentar, però és clar, això no vol dir que se’n vagi.

Ell té un any més de contracte a la Penya, i la seva intenció és complir-lo.

L’AVENTURA AMERICANA Te’n vas a Los Àngeles. Ja saps on viuràs?

Els primers dies estaré a un hotel, i després a una casa a Marina del Rey, a

90 ESFORÇ

Te’n vas després d’una temporada complicada. Sabeu ja què li ha passat a l’UB Barça aquest any?

El pitjor va ser al principi, però la temporada és llarga i el més important és com s’acaba. Hem arribat fortes al final, i tots els equips volien evitar-nos als playoff, això vol dir que no ho hem fet del tot malament.

Molts us consideren les segones favorites després del Ros Casares. Va ser

una pena que l’equip valencià perdés la final de l’Eurolliga…

Sí. Vaig veure la final a la tele i va ser dura la derrota, però tenen un gran equip i si no ha pogut ser aquest any, segur que serà el que ve.

Quan es parla tant d’igualtat entre homes i dones, creus que avui en dia el bàsquet femení té el mateix suport que el masculí?

Poc a poc està millorant, es coneix una mica més que abans, però encara estem molt lluny dels homes. No tenim espònsors, i sobretot aquí a Catalunya necessitaríem un suport més fort.

Seria molt beneficiós que els equips ACB tinguessin equips femenins, perquè agafaríem també part del que reben els clubs.

Li falta espectacularitat?

No tenim mates, però això no vol dir que el nostre joc no tingui la seva gràcia. Té la seva tàctica i tècnica, i els que de veritat entenen de bàsquet també poden gaudir del joc que despleguem nosaltres.

I es pot viure del que es guanya sent jugadora de bàsquet?

Mentre jugues sí, però quan acabes la carrera esportiva són molt poques les que poden viure de rendes. M’atreviria a dir que es poden comptar amb els dits d’una mà les que sí que ho poden fer. No pots jugar fins als 40 anys, primer perquè físicament no pots, i segon perquè si vols ser mare no pots esperar tant.

I Marta voldrà ser mare?

Sí, però encara no.

Tu ja tens clar què faràs després?

De moment estic estudiant periodisme, encara que últimament ho tinc una mica abandonat. M’agradaria ser periodista esportiva, sempre m’ha cridat molt l’atenció el vostre món.

088-093 marta fernandez.qxd

20/4/07

10:17

Page 91

“AQUEST ANY ÉS PERFECTE PER INTENTAR-HO, I L’OFERTA HA ESTAT MOLT SERIOSA” “PER A MI LA SELECCIÓ, I EL FET D’ESTAR DISPONIBLE PER A ELLA ÉS PRIORITARI”

BĂ€SQUET

088-093 marta fernandez.qxd

19/4/07

08:56

Page 92

088-093 marta fernandez.qxd

19/4/07

08:57

Page 93

ESFORÇ 93

19/4/07

09:21

Page 94

BÀSQUET

094-097 basquet hospitalet.qxd

CLUB BÀSQUET HOSPITALET

L’APASSIONANT RISC DEL CB L’HOSPITALET TEXT ÀLEX GOZALBO FOTOS MARCOS PÉREZ DE ROZAS

094-097 basquet hospitalet.qxd

19/4/07

09:22

Page 95

Amb la il·lusió de la parella jove que mobla un pis sense gaire calés, però amb un nivell d’exigència propi d’una empresa multinacional, el CB L’Hospitalet no para de créixer. Ara que finalitza la seva segona temporada a l’Adecco LEB ja sacseja la imaginació per a competir amb rivals que treballen amb pressupostos molt superiors. Aquesta és la història, doncs, d’un club modest que aspira a no ser-ho, d’un innovador que vol revelar-se contra el guionista previsible.

El CB L’Hospitalet no és nouvingut al món del bàsquet. El club català va ser fundat l’any 1929 i, només deu anys després, ja va aconseguir proclamar-se campió de Catalunya i d’Espanya. La competició diària, però, no n’entén d’història i, tot i ser un dels fundadors de la Lliga ACB, l’equip va passar una bona temporada soterrat en les diferents categories inferiors del bàsquet estatal. La temporada 1999-2000 va aconseguir arribar a la Lliga EBA i des d’aleshores la seva ambició torna a espantar els rivals. Ara, des de fa un parell de temporades, juga a l’Adecco LEB, la categoria d’argent del bàsquet estatal.

Jordi Ardèvol, director esportiu del CB L’Hospitalet, resumeix a la perfecció l’origen de la filosofia del club: “Apostem per jugadors joves, gent que ens escull perquè busca una projecció. Som el planter més jove de la competició i ho som per dos motius: per limitacions pressupostàries i per convicció.

La nostra és una aposta de risc, però apassionant”, explica.

Aquesta incorporació de jugadors joves no és un fet aïllat i el club ja treballa per a rebaixar els esglaons que separen la pedrera del primer equip. Tres joves –Ferran Vilaró, Gerard Galbete i Marc Jiménez– han treballat tot l’any amb el conjunt d’Adecco LEB i la idea és reforçar aquesta tendència en el futur. “Volem aconseguir que cada temporada el primer equip es pugui farcir de dos o tres jugadors de casa. És per això que hem

L

posat l’accent en el treball de base, on volem fer equips competitius però, sobretot, formar jugadors”, reconeix Ardèvol, que parla meravelles del conjunt cadet del club.

Ara fa unes setmanes el CB L’Hospitalet va anunciar la incorporació d’un jove congoleny de 2,07 d’alçada i només 17 anys, Serge Jonas Ibaka, amb qui ha signat un acord per a les properes quatre temporades. “Volíem demostrar que la pedrera del club torna a estar activa i vam decidir no deixar escapar una oportunitat com aquesta perquè la veritat és que és el jugador ideal. Té un nivell molt alt”, assegura el director esportiu del CB L’Hospitalet, que va trigar més de cinc mesos en poder convèncer aquesta promesa. “Quan nosaltres fem apostes d’aquest estil busquem un perfil de jugador molt determinat que aquí no podem aconseguir, cerquem coses que no tenim. A més, amb Ibaka, vam buscar la repercussió que sovint ens falta. No descartem realitzar més operacions com aquesta en els propers anys”, diu Ardèvol.

I és que no és gens senzill atreure gent al projecte. “A L’Hospitalet hi viu molta gent que ni tan sols té el sentiment de sentir-se de la ciutat. És molt gran, però també es molt a la vora de Barcelona. Encara no tenim la identificació que altres clubs de la categoria han aconseguit amb el seu entorn, però això és qüestió de temps. De moment, ja hem aconseguit augmentar la quantitat de públic que ens ve a veure jugar al Nord”, recorda Ardèvol.

Bona part de la culpa la té Mateo Rubio, un jove entrenador de només 29 anys que busca consolidar el projecte del CB L’Hospitalet a l’Adecco LEB. “El primer objectiu de l’entitat és professionalitzar la seva estructura”, diu el tècnic, que recorda la tasca que, per exemple, està realitzant Joan Tallada en l’àmbit de la gerència.

“Després hem d’anar creixent a poc a poc.

L’equip va aconseguir arribar a les eliminatòries pel títol en el seu primer any

EN EL SEU PRIMER ANY AL CB HOSPITALET, ROGER FORNAS S’HA CONVERTIT RN PEÇA CLAU DEL CINC INICIAL DE MATEO RUBIO

ESFORÇ 95

BÀSQUET

094-097 basquet hospitalet.qxd

L’ESCORTA DAMON JOHNSON DESTACA PER LA SEVA GRAN EXPERIÈNCIA I QUALITAT SOBRE LA PISTA

19/4/07

09:25

Page 96

094-097 basquet hospitalet.qxd

19/4/07

09:25

Page 97

EL CB HOSPITALET TÉ EL PLANTER MÉS JOVE DE LA COMPETICIÓ I ES BASA EN JUGADORS AMB PROJECCIÓ. L’ACB ÉS EL GRAN SOMNI D’UN EQUIP AMB ASPIRACIONS DE CONSOLIDAR-SE

a la competició i en un futur hem d’intentar tornar-hi”, diu aquest entrenador, que a l’inici d’aquesta temporada va patir la lesió de Thomas Terrell, l’MVP de la categoria.

“Nosaltres no tenim el pressupost d’altres clubs i, per tant, hem de cobrir aquesta mancança amb ambició. Necessitem envoltar-nos de joves que creguin en el treball diari per a millorar. El nostre planter és més curt i té menys experiència que la dels nostres rivals i això fa que sigui difícil competir a llarg termini. La solució?

Nosaltres no especulem, reaccionem ràpid a la pista, correm i som valents”, argumenta Rubio.

Ardèvol li dóna la raó. “Nosaltres podem competir amb qualsevol equip a curt termini, és a dir, som capaços de guanyar el partit més difícil. El que passa és que amb el pas de les jornades costa molt seguir el ritme dels equips amb major pressupost”, diu el director esportiu, que ja treballa amb imaginació per a farcir el conjunt de talent. “Busquem joves físicament intensos que ens donin l’oportunitat d’aconseguir punts gràcies a la defensa”, apunta Mateo Rubio, que ha

viscut el creixement que el club ha experimentat en els darrers anys des de dins.

Xavier González porta més de 20 anys com a president del CB L’Hospitalet. Des de fa un parell d’anys, a més, té el suport del seu fill, Xavier González Destel, com a director general. “Somniar amb l’ascens a la Lliga ACB és això un somni. Tothom arriba a una competició amb la idea de guanyar-la, però si analitzes els rivals te n’adones que de moment és només això; un somni”, repeteix una i una altra vegada el president, conscient de la passió que comença a generar el club. “La nostra intenció ha de ser la de consolidar-nos i evolucionar com a club, tant en l’aspecte esportiu com en l’estructura de l’entitat, per a, en un futur, plantejar-nos l’ascens a la Lliga ACB”, completa el director general.

“La il·lusió sempre és bona, després és l’esport qui col·loca cadascú al seu lloc, però no veig per què aquest club no pot treballar per apropar-se cada dia més a l’ACB”, finalitza Mateo Rubio, engrescat pel bon moment que viu el CB L’Hospitalet, capaç de mantenir-se a l’Adecco LEB per segon any consecutiu.

ESFORÇ 97

FUTBOL SALA

098-103 futbol sala.qxd

19/4/07

22:29

Page 98

G Í R D O I R V JA

098-103 futbol sala.qxd

19/4/07

22:29

Page 99

Z E ÍGU SE N E S Ó I P M CA S COMPLEXE POZO TEXT DAVID I LÓPEZ RD FOTOS JO

19/4/07

22:29

Page 100

FUTBOL SALA

098-103 futbol sala.qxd

JAVI RODRÍGUEZ HA ESTAT CONSIDERAT DURANT MOLTS ANYS EL MILLOR JUGADOR DEL MÓN

098-103 futbol sala.qxd

19/4/07

22:29

Page 101

L

’han considerat un dels millors jugadors de la història, i va ser el primer jugador de la secció de futbol sala que va ser presentat per un president del Barça. Ja quan estava a Santa Coloma, i quan un servidor tenia l’oportunitat de cantar els seus gols per la megafonia del pavelló, Javi destacava per la personalitat i valentia que demostrava sobre la pista. No es mossega la llengua, ni es casa amb ningú, però això sí, al camp necessita la mateixa il·lusió que el primer dia per a que cada dissabte es pugui calçar les botes.

De moment no pensa penjar-les, però el que sí ha deixat en aquesta entrevista és cadascú en el seu lloc.

U n dia van dir de tu que eres el millor jugador del món. Javi Rodríguez ha pensat en algun moment de la seva carrera que ho era?

Sincerament, no. Cap jugador es pot considerar el millor jugador del món, perquè ningú és perfecte en totes les posicions. Cadascú té la seva faceta, alguns són golejadors i altres grans defensors. Sí que pot haver-hi un quintet inicial, però tampoc he pensat mai en formar part d’ell.

Vas deixar Santa Coloma i te’n vas anar al Playas. I allà ho vas guanyar tot. Has tingut a Castelló els teus millors anys? És clar que Castelló ha estat l’etapa més gloriosa. Venia d’Industrias, l’equip on em vaig formar com a professional i com a persona, i vaig fitxar per un equip com el Playas fet a base de talonari que li va costar arrencar, però que quan ho va fer va guanyar dues lligues seguides, tres Copes d’Europa, Supercopes… Un palmarès envejable a nivell de club, i ara m’he vingut al Barça amb uns objectius diferents, però també molt il·lusionat.

Què és el que més recordes d’aquests set anys a La Plana?

La primera Copa d’Europa que vam guanyar a Castelló mateix, amb set mil persones en un pavelló abarrotat. Havia costat moltíssim guanyar el primer títol, i quan es va aconseguir la ciutat va embogir.

“EL DIA QUE EM VA PRESENTAR LAPORTA VA SER DELS MÉS IMPORTANTS DE LA MEVA VIDA” “MENTRE QUE PUGUI PRACTICAR EL JOC QUE M’AGRADA NO PENJARÉ LES BOTES” I ara el Barça… És un club que va molt més de cara i molt més seriós. És l’únic club pel qual hagués deixat el Playas. Tenia ofertes d’equips com el Polaris de Múrcia, però el projecte a llarg termini era sòlid i això era fonamental. Els resultats no estan sortint, però estem dintre del marcat a principi de temporada, que era la permanència, i sabíem que se sofriria. La veritat és que no pensaven que seria tan costós, però la gran quantitat de lesions també ens ha perjudicat bastant. De totes maneres estic convençut que l’equip, i t’ho dic avui, estarà el proper any entre els primers cinc classificats de la lliga, i aquest repte és un dels motius que em van fer venir.

Quina sensació vas tenir allà amb Laporta a la presentació?

Va ser un dels dies més bonics de la meva vida, veure’m allà amb Joan Laporta.

Potser per altra gent no té importància, però ser el primer jugador de la secció que presenti un president del Barça vol dir que s’estan fent les coses bé i que s’està apostant pel futbol sala.

Tornant a Santa Coloma. Què et queda d’aquella època d’Industrias García?

Va ser l’equip que va apostar per mi quan només tenia divuit anys, que em va donar l’oportunitat de debutar en Divisió d’Honor, que es basava molt en el planter, i de fet d’allà van sortir una gran quantitat de bons jugadors que han nodrit molts altres equips de primera línia.

Et recordes d’aquella semifinal, tu ja amb el Playas, amb tot el pavelló de Santa Coloma ple a vessar? És clar que me’n recordo. Érem els favorits, i aquella semifinal no l’haguéssim hagut de perdre mai, però van arribar quatre xavalets que no tenien res a perdre i ens van guanyar.

Has fet 33 anys, has pensat en penjar les botes si aquest nou repte no surt bé?

No ho he pensat, però sí que és veritat que després d’uns mesos aquí, i veure com he passat d’estar entre els primers quatre de la lliga als quatre últims, m’han passat coses pel cap. Però mentre que jo em senti bé a la pista, és a dir que pugui practicar el joc elèctric que m’agrada, no m’ho plantejo. Si perdo aquesta facultat, llavors sí que no podré continuar.

Has deixat Castelló i has tornat a Santa Coloma… És la ciutat d’on sóc i en què em vaig criar.

L’única trava és que crec que a Santa Coloma no em reconeixen com em mereixo, sobretot per tot el que he aconseguit. Tots els jugadors que van guanyar el Mundial van ser rebuts pels seus ajuntaments, i a mi sent doble campió del món i triple campió d’Europa amb el meu club, només em van donar un guardó que li donen a qualsevol esportista de la ciutat. La veritat és que això fa mal, però potser per al regidor d’esports són més importants altres esports.

I el regidor continua sent el mateix…

Sí, Antonio Carmona.

La selecció espanyola és una de les més grans del món. És per què sou molt bons, o per què els altres són molt dolents?

Hem tingut la virtut d’aprendre de les derrotes. Al 1997 vam perdre la final del Mundial a casa davant Brasil, i això ens va fer reflexionar. Després, al 2000 es va guanyar, i t’adones que és molt més bonic assaborir les victòries que no sofrir derrotes. Des de llavors les coses s’estan fent bé, i aquesta selecció té molt de potencial.

Quina ‘culpa’ té el tècnic en aquest èxit?

A Javier Lozano jo l’he defensat sempre ESFORÇ 101

098-103 futbol sala.qxd

19/4/07

22:30

Page 102

FUTBOL SALA

“A SANTA COLOMA NO SE M’HA TRACTAT COM CREC QUE EM MEREIXO” “EL QUE HA PASSAT A MARTORELL HA ESTAT UNA VERGONYA, I LA CULPA LA TENEN ELS SEUS DIRECTIUS”

com una gran persona, no com un gran entrenador. Sap molt bé com portar el grup, que ningú se senti més que un altre, i que un veterà tingui la mateixa consideració a l’equip que un nouvingut.

Hi ha hagut una gran generació de jugadors de futbol sala. El que ve darrere és igual de bo?

Ni molt menys, i a més és preocupant perquè cada vegada debuten més tard en uns equips que estan plens d’estrangers i nacionalitzats. Només dir-te que jo amb 33 anys sóc encara titular a la selecció.

Aquí sempre hi ha la gran polèmica de selecció catalana - selecció espanyola. Tu, què en penses?

Es pot jugar perfectament en les dues.

Actualment la situació política és la que és, i el dia que canviï ja ens plantejarem amb quina selecció es juga.

Suposo que has pogut seguir el cas del Martorell. Què en penses quan veus companys en aquesta situació? És una vergonya, més que pel futbol sala, pels propis directius del Martorell. És tercermundista, mentre que estem veient que tenim la millor lliga del món, hi ha equips que no paguen els jugadors.

Has dit moltes vegades que ets molt culer. Quina és la bogeria més gran que has fet com a aficionat del Barça?

Després de la primera lliga amb Rijkaard, serien les onze de la nit, me’n vaig anar al camp quan es feia la festa de celebració, ja no deixaven entrar a ningú i em vaig colar corrents amb algun que altre guàrdia de seguretat darrere meu. Va ser una experiència emocionant.

102 ESFORÇ

098-103 futbol sala.qxd

19/4/07

22:30

Page 103

5 MINUTS… El teu ídol -Maradona. Menjar preparat o de casa -La de casa, sempre. Un menjar -Arròs amb pollastre. Una beguda -Coca Cola.

Platja deserta o ciutat cosmopolita -Platja deserta amb la meva dona i la meva filla. Una pel·lícula -La milla verde. Pla perfecte per al cap de setmana -Jugar al Palau, guanyar, i celebrar-ho amb la meva dona.

Existeix la parella perfecte -A dia d’avui crec que sí. Un defecte -Sóc molt impulsiu. Una virtut -Amic dels meus amics

104-109 bicicletada.qxd

19/4/07

09:28

Page 104

RECUPEREM EL BESÒS

BICICLETADA

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA ORGANITZA UNA NOVA EDICIÓ DE LA BICICLETADA POPULAR AL RIU BESÒS

T

an sols un casc, uns guants i una bicicleta són els elements necessaris per participar a la bicicletada popular per la llera recuperada del Besòs el proper 6 de maig. Organitzada per la Diputació de Barcelona, la Federació Catalana de Ciclisme, i per tots els ajuntaments de les localitats que banya el riu, es vol fomentar la pràctica de l’esport en un espai natural atractiu i de qualitat, i amb l’aigua com a protagonista.

Seran uns 24 quilòmetres de passeig, que

104 ESFORÇ

104-109 bicicletada.qxd

19/4/07

09:28

Page 105

no de competició, en què es podrà admirar el paisatge vorejant un espai recuperat per l’ús de tots, i en el que ja es poden veure diverses persones gaudint-ne cada cap de setmana. L’any passat van ser a prop de mil els participants, aquest any s’esperen mig miler més.

El punt de partida és el Parc Firal de Granollers, i el d’arribada el Parc del Litoral de Sant Adrià de Besòs, amb punts de trobada a Montornès del Vallès, Montcada i Reixac, on es trobarà el punt

d’avituallament, i a Santa Coloma de Gramenet. Aquest recorregut, dissenyat per tècnics de les àrees d’Esports i Espais Natural de la Diputació de Barcelona, es podrà fer des de la sortida o incorporar-se als diferents punts de trobada. Com tota bona cursa popular, la bicicletada finalitzarà amb un obsequi per a tots els participants, una botifarrada per omplir l’estómac després d’un esforç considerable, i una fi de festa amb música que clourà la jornada.

MIL AFICIONATS AL CICLISME VAN PARTICIPAR A LA PRIMERA CURSA ORGANITZADA PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA L’ANY PASSAT

ESFORÇ 105

104-109 bicicletada.qxd

19/4/07

09:31

Page 106

104-109 bicicletada.qxd

19/4/07

09:32

Page 107

ESFORÇ 107

19/4/07

09:33

Page 108

BICICLETADA

104-109 bicicletada.qxd

RECUPERACIÓ D’UN ESPAI NATURAL La Diputació de Barcelona és l’organisme que té encomanada la gestió del Parc Fluvial del Besòs, un espai degradat des dels anys 60 a causa del creixement demogràfic i urbanístic, i la industrialització de les ciutats de la perifèria de Barcelona i del Vallès. El projecte de recuperació, engegat el 1995 amb el suport dels Fons de Cohesió i de les administracions locals, ha permès que tots puguem gaudir de 13 108 ESFORÇ

quilòmetres de riu des del Pont de Montcada fins al Pont del Ferrocarril, a Sant Adrià de Besòs. Destaquen els tres quilòmetres des de Montcada fins al Pont de la Pota Nord de Santa Coloma de Gramenet, que es troba envoltat de zones de prat fluvial, platges, illes, meandres i de 60 parcel·les de zones humides. Els següents cinc quilòmetres de llera estan formats majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, accessibles als usuaris

104-109 bicicletada.qxd

19/4/07

09:33

Page 109

mitjançant rampes i escales d’accés.

Enguany ja s’ha finalitzat la recuperació ambiental i paisatgística del darrer tram de 400 metres situat a la desembocadura.

Diverses persones gaudeixen cada cap de setmana d’un marc excel·lent per l’activitat esportiva i el lleure. D’altra banda, el projecte engegat per l’ajuntament de Granollers al riu Congost també ha permès augmentar la qualitat de les ribes fluvials i de l’aigua del riu Besòs.

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA GESTIONA UN ESPAI ÒPTIM PEL LLEURE I L’ACTIVITAT ESPORTIVA ZONES DEGRADADES S’HAN CONVERTIT EN PLATJES, ILLES, MEANDRES I ZONES HUMIDES

ESFORÇ 109

HOQUEI PATINS

110-116 hoqueilinia.qxd

19/4/07

10:52

Page 110

110-116 hoqueilinia.qxd

19/4/07

10:53

Page 111

HOQUEI LÍNIA

DINAMISME EN ESTAT PUR TEXT DAVID POZO FOTOS JORDI ELIAS

Q

uatre canvis cada minut de partit, contracops rapidíssims i més de vint gols per partit.

Són les característiques de l’hoquei línia, un esport espectacular que no es tracta com es mereix al nostre país. Els equipaments de jugadors tenen un cost de 1.000 euros cadascun i els desplaçaments cada any suposa per als equips catalans entorn a deu milions de les antigues pessetes. I qui hi ha darrera?

Com diria un famós i acabalat periodista: allò és un solar. No hi ha espònsors, els jugadors no cobren, sinó que paguen, i com en tot, la il·lusió té un límit.

UN RECORREGUT AMB DIFICULTATS L’hoquei línia aterrà a Catalunya fa poc més de deu anys. De la mà d’exjugadors d’hoquei patins i de jugadors d’hoquei gel, es va introduir a Catalunya i a tot l’estat un esport que fins llavors estava restringit als països nòrdics, Estats Units, Canadà, i a d’altres potències mundials com Suïssa o la República Txeca. Noms com Genis Leyva, Gerard Jiménez o Carles del Rosal estan lligats irremeiablement a la història de l’hoquei línia, tant el català com l’estatal, sent capitans de la selecció espanyola, un combinat que està avui dia entre els vuit primers del nostre

continent.

Al contrari que passa amb els patins, aquest esport està molt diversificat per tot l’Estat. A la màxima competició, la LNHL, tenim tres equips valencians, dos madrilenys, dos canaris, a més d’un equip de Múrcia, Castella i Lleó i Balears.

Precisament els representants d’aquestes dues últimes comunitats, el Valladolid i l’Espanya, respectivament, són els grans rivals del Rubí Cent Patins per al títol de lliga. El hàndicap pels del Vallès és que els rivals disposen de mitjans per fitxar jugadors per la part final de la temporada.

110-116 hoqueilinia.qxd

19/4/07

10:54

HOQUEI PATINS

Menció a part mereixen les Federacions, tant catalana com espanyola. La primera, molt engrescada en temes nacionals, i la segona que es limita a l’organització de la lliga, no donen cap tipus de suport econòmic als equips d’hoquei línia, i, el que és més greu, no ajuden a desenvolupar i consolidar l’hoquei línia treballant per a que els equips puguin

EL RUBÍ CENT FOCS HA TINGUT UNA EVOLUCIÓ ESPECTACULAR, ARA TOCA SER CAMPIONS

Page 112

aconseguir recursos. De moment es limiten a cobrar les fitxes, i a aportar àrbitres, que, com reconeixen els mateixos jugadors, moltes vegades no coneixen ni el reglament. La modesta quantitat per partit que cobra la federació espanyola és, ni més ni menys, de 300 euros. Arriba fins a tal punt la falta de col·laboració que quan es demana ajornar un partit per

l’augment de despeses econòmiques que suposa fer un viatge en avió en un cap de setmana de pont, la federació es nega al·legant motius de calendari.

RUBÍ, UN BRESSOL AMB ÈXIT Fa tan sols dos anys que el Rubí és a la màxima categoria estatal, i el seu recorregut ha estat immillorable. La passada temporada

110-116 hoqueilinia.qxd

19/4/07

10:54

Page 113

110-116 hoqueilinia.qxd

19/4/07

10:56

Page 114

HOQUEI PATINS

es van proclamar campions de la Copa contra tot pronòstic, i es va aconseguir el subcampionat de lliga. El nou projecte del Rubí Cent Patins, nom de la botiga que va ser el germen de l’hoquei línia a la ciutat, va començar fa just tres anys quan des de la directiva es va creure en la necessitat de crear un equip sènior. “El que volíem és que tot el planter que tenim, que és la base del club, tingués un referent a dalt”, comenta el tècnic. “Tots els que estem aquí juguem per amor a l’art, i s’entrena i juga quan pot. De fet dels setze partits que hem disputat aquesta temporada, només he pogut comptar amb tots els jugadors en tres partits. Cap de nosaltres

cobra un duro; és més, tots hem de pagar una quota cada mes. Jo no puc obligar ningú que vingui. Hi ha jugadors que vénen a entrenar i jugar des d’altres ciutat com Igualada o Vic.” Així i tot, els jugadors tenen molt clara la seva missió. El capità de l’equip, Ramon Martí, sap quina és la missió de tots els companys: “Des del primer minut d’aquesta temporada tenim molt clar que sortíem a guanyar aquesta lliga, i encara depèn de nosaltres”.

El gran tresor del club és la nova pista poliesportiva construïda per l’ajuntament al Barris de les Torres, amb un terra d’última generació que la iguala a pistes de categoria. L’únic, però, és que se li ha de

110-116 hoqueilinia.qxd

19/4/07

10:56

Page 115

19/4/07

22:32

Page 116

HOQUEI PATINS

110-116 hoqueilinia.qxd

posar la coberta, que a vegades no impedeix l’entrada d’aigua quan plou i obliga l’equip a desplaçar-se a d’altres pistes per jugar els partits com a local.

Les instal·lacions es van començar a utilitzar a principis d’any, i serveixen també per desenvolupar jornades de tecnificació per part de la federació catalana.

EL ROLLY ROLLER VILANOVA INICIA LA CURSA Primer any de l’equip del Garraf a la màxima categoria i possiblement l’únic, després d’una temporada nefasta en què s’ha pagat la patenta. Álex Robleño, jugador de l’equip, reconeix que l’equip ha pogut pecar de supèrbia. “Després de tenir un equip júnior que ho ha guanyat tot, pensàvem que quedaríem entre els vuit primers, però la trista realitat és que al final som els últims”, es lamenta Álex.

L’origen del club procedeix d’un grup d’amics que jugaven per carrers i platges i que van plantejar-se crear un equip. El que era un somni es va convertir en realitat la temporada 94/95, gràcies a la botiga ROLLY ROLLER que donà el nom a l’equip.

Anys d’èxit a tot l’estat amb un equip júnior que va enlluernar, va donar pas a una desaparició temporal del club durant tres anys. Al 2004, exjugadors de l’equip van decidir posar-lo de nou en marxa, iniciant un nou projecte ambiciós per donar una nova imatge i personalitat.

“Si aquest any tornem a baixar no passa res. El projecte és sòlid, i si tots anem a una, tornarem a la màxima categoria.

El que s’ha de treballar moltíssim és el planter, per tenir un equip competitiu durant molts anys”, puntualitza el jugador de Vilanova.

117 slidesportsok.qxd

19/4/07

13:33

Page 117

ÁLEX ROBLEÑO

GERENT SLIDE SPORTS

J

ugar a l’hoquei línia no és només saltar a la pista, sinó que per fer-ho es necessita material apropiat, que hauria de ser de la millor qualitat possible, i, moltes vegades el més important, al millor preu possible. Slide Sports és una empresa distribuïdora a tot l’Estat espanyol de material esportiu dirigit a l’hoquei línia i l’hoquei gel que aposta per la relació qualitat-preu, i per la promoció d’aquest esport en tots els seus nivells.

Ser jugador d’hoquei línia et va donar peu a dedicar-te als productes relacionats amb el teu esport?

La meva vinculació ha vingut per part de la família. Els viatges del meu pare, que no es dedicava a la distribució de productes esportius, van fer que molts jugadors li demanessin material d’hoquei línia que només es podia adquirir a països

estrangers. Va arribar un moment en què la demanda era tan gran, que al final va canviar el negoci, i es va dedicar completament al negoci esportiu. Jo vaig crear llavors la meva petita empresa, Slide Sports, dedicant-me només als productes relacionats amb l’hoquei línia i de gel.

Quin és el projecte que Slide Sports té actualment?

A part de vendre, des de la nostra empresa també donem un servei de manteniment del material esportiu. Som l’única empresa que a més de vendre també repara uns patins o un casc, per exemple.

Com s’ha implicat Slide Sports en el món de l’esport, i concretament en l’hoquei línia?

Intentem promocionar al màxim l’hoquei línia. El que interessa, sobretot, és que els nens comencin a practicar aquest esport des de petits, que es vagi creant una cultura de l’hoquei línia. Nosaltres servim tant per equips com per cada esportista individualment, i el que volem és que quan surtin de la nostra botiga ho facin contents.

Prefereixo que un negoci en concret no surti, si això significa guanyar un client en el futur.

On es poden trobar els vostres productes?

Nosaltres som distribuïdors, i a la vegada també tenim botigues de venda directa a vuit ciutats de tot l’Estat.

ESPECIALISTES EN HOCKEY LINEA, GEL, PATINS I HERBA www.slidesports.net slidesports@slidesports.net 934 733 122

Un desig com a jugador i com a empresari per al futur d’aquest esport…

Des de qualsevol de les dues posicions el que vull és un esport de futur.

S’ha de crear una cultura que comenci des de les escoles, i que després es porti als equips.

118-121A.qxd

20/4/07

09:46

Page 118

MOTXILLA MALETA ESPORTIVA BLAU MARÍ: SERGIO TACHINI (42.90 EUR) CALÇAT ESPORTIU: MUNICH (117 EUR APROX) SAMARRETA: VANS (30EUR) CANELLERA: VANS (10 EUR PACK) MITJONS: ROXY (PACK 7 UDS 37 EUR) SUDADERA: NAPATIJRI (94 EUR) ULLERES MORADES: ETNIA (120EUR)

118-121A.qxd

20/4/07

09:46

Page 119

BOULEVARD FOTOGRAFIA: EVA ÁLVAREZ ESTILISTA: JULIA VENDRELL VANITY ROOM MAKE UP: FERNANDO ZUNINO (VANITY ROOM CON PRODUCTOS GIORGIO ARMANI) PELUQUERÍA: VANITY ROOM (GHD-HAIR)

SAMARRETA NEGRA: VANS (20 EUR) LEGINGS DAURATS: BAMBI VAYUDAURA (130 EUR) SHORTS MORATS: Y3 (90 EUR) CANELLERA: VANS (PACK 2 UNITATS 10 EUR) CANELLERA: QUICKSILVER (8 EUR) RELLOTGE: QUICKSILVER (95 EUR)

118-121A.qxd

20/4/07

09:46

Page 120

SAMARRETA ROSA: REEBOOK (46.20 EUR) SHORTS DE LUNARS: ROXY (47 EUR) CINTURÓ: ROXY 58 EUR) MITJONS: Y3 (30 EUR) SABATILLES: VANS POLSERES: ROXY (31 EUR. UD) COLLARET RELLOTGE: QUICKSILVER: (49 EUR)

118-121A.qxd

20/4/07

09:46

Page 121

BOSSA ROSA: ADIDAS (C.P.V.) TOVALLOLA: VANS (45 EUR) MITJONS: Y3 (15 EUR) JAQUETA BLAVA: SERGIO TACHINI (80 EUR APROX) MONEDER: ADIDAS (C.P.V.) RELLOTGE BLAU: ROXY (81 EUR)

122-123 entre+med

19/4/07

15:04

Page 122

AMB LA COL·LABORACIÓ ESPECIAL DELS CENTRES

PREPARACIÓ FÍSICA

L’exercici a l’aigua per millorar la relació cos-ment Des de fa un temps sentim molt a parlar de la importància que té gaudir d’un alt nivell d’autoconsciència corporal i d’un bon control de la postura corporal. El sedentarisme, l’estrès, les males postures i les descompensacions musculars fan que el cos vagi adquirint mals hàbits i, sense que nosaltres ens assabentem, aquests es van fent cada cop més persistents a la nostra vida diària, fins al moment en què es tornen permanents. És el cas d’aquelles persones que degut a que han treballat durant anys asseguts davant d’un ordinador acaben patint contractures, dolors o deformacions a les zones lumbars i cervicals.

Els exercicis realitzats dins l’aigua són un bon mitjà per millorar la postura corporal a partir del control i coneixement del propi cos, ja que durant les diferents sessions d’activitats aquàtiques s’insisteix de manera intensa en la correcta posició del cos en cada un dels moviments. L’objectiu és que siguem capaços de “sentir” el nostre propi cos com un tot, sent conscients de cada una de les parts que integren els diferents exercicis i controlant en tot moment els moviments o gestos que realitzem. Aquest domini corporal automàticament es transferirà a la vida diària i arribarà un moment que, sense adonar-te, faràs els gests més rutinaris de forma òptima i en la postura correcta, evitant posar en perill l’equilibri total del cos.

Cada cop hi ha més gent que es beneficia dels avantatges que té practicar exercici físic dins el medi aquàtic, degut a que l’aigua, a banda de permetre un complert entrenament a nivell cardiovascular i de tonificar la musculatura, té unes excel·lents propietats relaxants i antiestrès.

122 ESFORÇ

Perquè relaxa a l’aigua?

La manca de gravetat fa que no haguem de suportar gran part del nostre pes corporal i aquest fet actua sobre la musculatura reduint-ne el to i proporcionant una agradable sensació de benestar.

La pressió hidrostàtica i les turbulències que es produeixen en moure’t dins l’aigua creen un massatge global sobre el cos que facilita la circulació sanguínia i l’oxigenació del múscul creant una sensació de relaxació total. La realització d’exercicis de flotació sobre l’aigua ens permet rebre tota una sèrie d’estímuls (propioceptius i kinestèsics) de gran similitud amb els que vam sentir dins l’úter matern. S’ha comprovat que els records perceptius que rebem ens produeixen, de manera inconscient, una sensació agradable i de benestar que augmenten la nostra sensació de tranquil·litat física i mental.

També cal remarcar que a l’aigua la resistència a vèncer s’ofereix en moltes direccions al mateix temps, obligant molts músculs a actuar alhora i oferint una gran sensació de treball. Destaca la implicació de la musculatura encarregada de fixar la columna (abdominal, lumbar i paravertebral). Si la musculatura que fixa la nostra esquena està en plena forma, aquesta tindrà menys desgast i el risc de patir els tant freqüents problemes cervicals i lumbars serà més baix. Podríem afirmar que les propietats específiques de l’aigua la converteixen en un mitjà immillorable per fer front a molts dels mals més típics del segle XXI. Mònica Bermúdez. Directora tècnica de DiR Tres Torres

122-123 entre+med

19/4/07

15:05

Page 123

MEDICINA ESPORTIVA

Dr. Ramón Balius Consell Català de l’Esport i Clínica FIATC

3

1

Semitendinós

Situaciónormal d’una tibia adolescent

Lesió de la tibia d’Osgoog-Schlatter

2

4

Una malaltia de creixement: l’Osgood-Schlatter Tots hem sentit en alguna ocasió que un nen té “dolors de creixement”.

Algunes vegades haurem escoltat que aquest dolor de creixement s’anomena “Osgood-Schlatter”.

Es tracta d’un dolor que apareix durant l’exercici excessiu a la cara anterior del genoll de nois en creixement i que s’acompanya d’una espècie de bony al mateix lloc, a vegades calent, que en tocar-lo és molt dolorós.

Normalment afecta els nens molt actius que es troben en ple creixement. En els darrers anys, l’augment de la pràctica esportiva per part de les nenes, ha fet que comencem a observar aquesta lesió també en elles.

El múscul quàdriceps s’insereix a través del tendó quadricipital a la ròtula, altrament coneguda com a “caçoleta”. Com sabem, la caçoleta és l’os del genoll que està a la part de davant del mateix. Per sota de dita caçoleta existeix el tendó rotulià que s’insereix a l’anomenada “tuberositat anterior de la tíbia (TTA)”. En aquesta zona el nen posseeix un cartílag de creixement en plena activitat.

En qualsevol salt o carrera que realitzi el jove esportista hi intervindrà el quàdriceps, que la seva vegada transmetrà la força a la caçoleta,

aquesta al tendó rotulià i d’allà a la TTA. Imagineu el que ha d’ésser per a un petit cartílag de creixement l’arribada de la tensió i força generada per tot el quàdriceps durant un salt o una carrera! I no un sol cop, sinó de manera repetida i continuada!

A la llarga, el cartílag de creixement es lesiona i posteriorment es remodela. A vegades, de grans, queda un petit “bony” a la cara anterior del genoll, “record” d’una infantesa “moguda”.

El tractament més important és el repòs. Per moltes coses que fem en un Osgood-Schlatter, si no fem repòs, no millorarà. Podrem realitzar exercicis d’estirament dels isquiotibials i del quàdriceps.

Col·locarem gel. En casos molt dolorosos i llargs es pot col·locar una calça de guix durant uns dies a tota la cama per immobilitzar completament el genoll.

Altres dolors de creixement: allà on existeixi un nucli d’ossificació o un cartílag de creixement sotmès a tracció o compressió, pot existir-hi una alteració exactament igual a la de l’Osgood-Schlatter. Així, depenent de la zona afectada trobarem malalties de noms rars i estranys, com poden ser Sinding-Larsen a la caçoleta, Server al taló o Friberg al peu.

ESFORÇ 123

124-125 Nutricio

18/4/07

21:12

Page 124

NUTRICIÓ

Vitamines importants en l’esport Les vitamines són molt importants per al bon funcionament de l’organisme, participen en la formació d’hormones, cèl·lules sanguínies, substàncies químiques del sistema nerviós i material genètic. La majoria de les vitamines tenen un acció diferent les unes de les altres, solen combinar-se amb proteïnes per crear enzims actius que produeixen importantíssimes reaccions químiques que es donen en el nostre organisme.

Les persones que realitzen habitualment qualsevol activitat esportiva cal que augmentin el consum d’aliments rics en vitamines.

Sobretot són imprescindibles les anomenades antioxidants que són l’A, E i C. Durant l’entrenament es produeix major oxidació cel·lular degut als radicals lliures, aquestes vitamines són un mecanisme protector contra aquests radicals.

124 ESFORÇ

Vitamines antioxidants

Aliments

Funcions

Dosi mínima en l’esportista

A

Làctics, rovell d’ou, pastanaga, pebrot vermell,...

Essencial per als ulls, la pell i intervé en el desenvolupament d’ossos i dents

900 a 1000 mg

E

Germen de blat, Fruita seca, olis vegetals, llavors i alvocat

Potent antioxidant, formació de glòbuls vermells

12 a 50 mg

C

Cítrics, kiwi, maduixes, hortalisses crues (pebrot, tomàquet,...), julivert

Augmenta les defenses i lluita contra el cansament, afavoreix l’absorció de ferro, col·labora en la formació de col·lagen, ossos i dents

80 a 160 mg

124-125 Nutricio

18/4/07

21:12

Page 125

Cal tenir en compte que aquesta dosi mínima recomanable és un valor orientatiu ja que cada cas en particular té unes necessitats concretes segons la peculiaritat de l’individu i el grau d’activitat esportiva. Tot aquest aportament vitamínic s’ha de subministrar a través d’una dieta variada i tan sols un especialista en nutrició por recomanar un complement vitamínic de tipus comercial.

C/ Garrofers 24, Esc. 4, 2º-2ª 08016 Barcelona Tlf. +34 93 276 53 88 · Fax. +34 93 276 53 88 info@quirodiet.com www.quirodiet.com

En ocasions, com el ciclisme per etapes, on hi ha una ingesta elevada d’energia d’hidrats de carboni refinats, l’absència de vitamines implicades en el metabolisme energètic com la B1 i en menor grau la B2 i niacina pot ser recomanable un suplement farmacològic de les mateixes.

Cal dir que un suplement vitamínic sense cap tipus de control mèdic no tan sols no donarà cap tipus d’avantatge en el rendiment esportiu, sinó que pot provocar l’efecte contrari.

ESFORÇ 125

126-127 Audiovisuals

10/1/11

16:08

Página 126

AUDIOVISUALS

BARÇA: LA PASIÓN DE UN PUEBLO Jimmy Burns Marañón Editorial Anagrama. ISBN: 84-339-2540-7 És difícil explicar perquè el Barça és considerat més que un club amb arguments que s’escapin de la metafísica. En aquest llibre, Jimmy Burns Marañón fa un repàs als cent anys del F.C. Barcelona intentant escapar d’allò merament il·lusori. Des de l’admiració, analitza, discerneix i reflexiona sobre els aspectes més crítics i els personatges més carismàtics d’aquest club. Amb la voluntat d’oferir un testimoni viu, Burns se situa en una posició crítica amb l’entitat intentant, però, mantenir sempre una clara imparcialitat. La ideologia política de Samitier, la influència de Cruyff o el gust pel poder de Nuñez són temes que, al servei de l’autor anglès, ajuden que el lector es faci una idea de com és i com funciona la ‘religió barcelonista’.

HISTÒRIA GRÀFICA: 75 ANYS DEL GIRONA F.C. Jaume Curbet i Boj CCG Edicions. ISBN: 84-96444-63-5 Pocs equips a Catalunya poden presumir de 75 anys d’història, i encara menys d’una de tan fructífera com la del Girona F.C. Per a commemorar aquest 75è aniversari del club gironí s’edità a principis d’any aquest llibre.

L’exjugador del Girona i escriptor Jaume Curbet i Boj mostra any per any la història de l’entitat, posant èmfasi en l’evolució del primer equip. Un recull d’imatges de museu serveixen per fer justícia amb un club històric del futbol català que va viure els moments de glòria amb l’ascens a primera divisió i que actualment lluita per tornar a l’elit amb gent de la casa.

EL GRAN LIBRO DEL FÚTBOL Marc Ambrosiano Editorial San Pablo. ISBN: 84-28529-23-X El títol d’aquest llibre no podia ser més encertat. El gran libro del fútbol és una enciclopèdia sobre l’esport rei. És un llibre destinat sobretot als amants d’aquest esport de masses, però també servirà per a aquells que només volen entendre el perquè de la passió que desperta en els afeccionats. En un gran treball de documentació, Marc Ambrosiano presenta la història, l’evolució i les normes del futbol, per després mostrar les principals entitats i seleccions, les competicions i els escenaris més emblemàtics. Amb un recull de més de 400 imatges el lector pot gaudir de tots els astres d’un univers que, amb aquest llibre, pot arribar a conèixer i dominar a bastament.

www.lomasbalonmano.com Els aficionats de l’handbol tenen en aquesta web la possibilitat de participar de l’actualitat de l’esport que els apassiona.

Aquest bloc s’ha convertit en un referent dintre del món de l’handbol. A lomasbalonmano es donen cita totes les categories de l’handbol masculí i femení.

Blocs destinats a l’anàlisi de la jornada, d’altres que serveixen per a fer travesses, fins hi tot aquells que tenen vocació de periodistes fan la crònica del partit del seu club. S’ha de destacar que, a banda dels tòpics destinats a les diferents categories, hi ha un espai reservat als tècnics, un altre per als àrbitres i un espai reservat per a les federacions. L’oci interactiu també té lloc a la web, en ella podem gaudir d’un curiós joc via fòrum a mode de mànager de lliga. Amb aquesta pàgina l’aficionat de l’handbol ja té on parlar i on ser llegit.

www.airfutbol.com Aquesta web porta uns quants anys descobrint joves valors futbolístics, nanos que apunten a cracks. Fa uns anys parlava d’un tal Messi, de Cesc Fàbregas o de Theo Walcott.

Ara, tracta com a cracks jugadors que no han debutat amb el primer equip, és el cas de Bojan o Gio dos Santos. Aquesta web, creada per un tinerfeny amant de l’esport rei, és una base de dades de figures joves del futbol. Ens descobreix nanos de 12, 14 o 16 anys que presumiblement seran les figures del futur.

En un treball de documentació i de recull de dades i vídeos més que destacable ens ofereix descripcions, biografies i imatges de promeses nacionals i internacionals. Cal destacar les seccions dedicades a les canteres del Barça i Madrid així com les pàgines especials dedicades als ‘millors’ jugadors joves.

www.gabycairo.com Els afeccionats a l’hoquei patins tenen en aquesta pàgina un lloc de consulta obligat.

Un mite en vida de la història del patí com és Gaby Cairo no podia deixar de tenir un site de tant nivell com aquest. Amb una aparença molt elegant i una estètica molt atractiva ens ofereix la possibilitat de repassar la seva vida esportiva. Des dels seus inicis a l’argentina, la primera experiència europea a Itàlia, l’arribada a Catalunya al Noia Freixenet i els últims onze anys que va passar al Barça, així com les experiències amb la selecció del seu país. Molt interessant l’apartat de premsa a on fa un recull de les portades i notícies més importants de la seva vida i algunes de les més importants de la història del patí. Tot el contingut esta explicat amb cura i detall, cosa que suposa una veritable joia per als ‘hoquei addictes’.

126 ESFORÇ

126-127 Audiovisuals

10/1/11

16:08

Página 127

ESPORTS, DONES I LLENGUA Unió de Federacions Esportives de Catalunya Consell Català de l’Esport En la societat moderna el paper de la dona per fi s’està equiparant al de l’home en quasi tot.

En l’esport també hi ha hagut grans diferències. Per tal de corregir-ne algunes s’ha escrit i publicat aquesta sèrie de cinc volums.

Esports, dones I llengua neix amb el número 1, Estatuts: un model. En aquest cas l’estudi es basa en els errors i mancances dels estatuts i la seva redacció. Aquesta és una obra pràctica, ja que ens presenta els documents tal com estan escrits, i en les contigües la proposta que en fan per tal de corregir els problemes detectats. Amb la presentació d’aquest llibre s’inicia la sèrie que seguirà amb el número 2, Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius.

37 HISTÒRIES SOLIDÀRIES AL VOLTANT DE L’ESPORT Fundació Caixa Penedés El món de l’esport esta cada cop més conscienciat en les causes benèfiques, la tirada mediàtica que té serveix no només per a enriquir-se, també es pot aprofitar per a ajudar els altres. a n’és un exemple. Un conjunt de professionals relacionats amb el món de l’esport han accedit a col·laborar en la causa. Jordi Basté, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Emilio Pérez de Rozas, Pere Escobar o Sergi Mas són alguns dels periodistes que han escrit alguna anècdota, història o vivència en aquest recull de relats solidaris. Cal destacar el pròleg, que l’ha fet Frank Rijkaard, i que els beneficis que es treguin del llibre aniran destinats al Casal d’Infants del Raval de Barcelona.

SÍ, SÍ, SÍ. HEM GUANYAT A PARÍS Alfred Picó. Narrativa Rosa dels Vents ISBN 978-84-01-38708-1 Els aficionats del Reial Madrid van inventar un càntic per a animar els seus a la Final de París de l’any 2000. Sí, sí, sí... nos vamos a París. Ho cantaven quan es van classificar per a la final contra el València. Alfred Picó recupera aquest càntic per posar-li títol al seu llibre Sí, sí, sí.

Hem guanyat a París. Aquesta és una novel·la de ficció que relata les vivències d’un barcelonista que es desplaça a París a veure la final de la Champions League.

Aquest relat divertit i fresc és un recull d’impressions i vivències reals o que podrien haver-les estat perfectament. L’Alfred Picó immortalitza les hores màgiques d’aquell 17 de maig a París que de ben segur cap barcelonista oblidarà mai.

www.nbadraft.net Es tracta de les millors i més fiables previsions del draft de la NBA. Cada any elaboren llistes amb els jugadors susceptibles de ser escollits per a jugar a la millor lliga del món. A més d’oferir les posicions del draft d’aquest any mostren els jugadors que presumiblement apareixeran en el draft de l’any vinent. També hi ha un arxiu amb els drafts d’anys anteriors. El millor, però, és la descripció acurada que fa de cada jugador. Experts col·laboradors de la pàgina analitzen cada jugador i li posen una nota a cada una de les seves habilitats de l’1 al 10. Una pàgina de referència per a aficionats i experts de la NBA i que molts mitjans fan servir com a font d’informació.

www.beach-volley.net Aquesta pàgina està dedicada a la pràctica del vòlei platja i tot allò que envolta aquest esport típic de l’estiu però que té un circuit mundial que dura tot l’any. La web està gestionada per jugadors i tècnics francesos de vòlei platja i està pensada per a aficionats però també per a professionals o semiprofessionals d’aquest esport. La pàgina ofereix notícies redactades per col·laboradors que com a reporters fan cròniques o ofereixen primícies de competicions i campionats. Ofereix informació exhaustiva dels campionats, competicions i clubs d’arreu del món. A més, hi ha un apartat per a jugadors que permet posar anuncis per buscar parella per jugar, tornejos o, fins i tot, per buscar patrocinador.

Per a aquells que no coneixen l’esport hi ha una explicació tècnica de l’esport.

www.mybestplay.com Aquesta és una web que funciona com a base de dades de jugadors, entrenadors, clubs, representants i d’altres persones que envolten el món de l’esport. Es tracta d’una “borsa de treball” dels principals esports d’equip. Els jugadors poden anunciar-se i oferir-se amb una descripció de les seves habilitats, puntuant fins i tot el seu nivell i afegint-hi una foto o un vídeo. D’altra banda, els clubs poden penjar anuncis per tal de cobrir les posicions que necessitin i els jugadors poden oferir-se.

Entrenadors sense equip i representants que volen captar joves promeses també poden anunciar-se en aquesta web. Una eina molt útil per a equips de categories intermitges que no tenen pressupost per a enviar persones a espiar jugadors o per a entrenadors i jugadors que aspiren a quelcom millor i no saben com donar-se a conèixer.

ESFORÇ 127

128 caricatura

18/4/07

21:42

Page 128

L’ALTRA CARA SILVIA BONASTRE, MARIA ROMAGOSA I NURIA CAMON JUGADORES D’ATLÈTIC TERRASSA, JÚNIOR I RC POLO per Gusi Bejer

128 ESFORÇ

int.contra

20/4/07

00:25

Page 129

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç 936 805 355 · info@esforc.cat

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant.

Acaba de nèixer esforç, una nova revista poliesportiva on hi caben tots els esports d’equip de casa nostra.

Una altra forma de veure l’esport, més propera, més rigorosa, més professional.

SI T’AGRADA L’ ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB esforç.

16:04

Page 1

esforç Maig 2007. Núm. 6

19/4/07

WWW.ESFORC.CAT

LA FORÇA DE L’EQUIP MAIG 2007 NÚMERO 6

esforç publicacions

Project1

3,50 €

ESTIL DE CAMPIONES HANDBOL Xepkin, un campió que torna a viure la seva gran passió BÀSQUET Una pletòrica Marta Fernández jugarà a la millor lliga del món HOQUEI LÍNIA El dinamisme d’un esport en plena efervescència