esforç publicacions
WWW.ESFORC.CAT
esforç Número 13
Editorial13
14/5/08
18:31
Pรกgina 24
Editorial13
14/5/08
18:31
Página 25
EDITORIAL
Capital mundial de l’esport La celebració a Barcelona d’una prova del circuit mundial de voleibol platja no ens podia passar per alt. Des dels Jocs Olímpics de Barcelona que no hi havia una cita tan important de voleibol a casa nostra. I és precisament aquest fet que m’ha portat a fer una petita reflexió del moment esportiu que estem vivint. El gran esdeveniment del 92 va ser que els Jocs ens van portar una grandíssima oferta esportiva del màxim nivell, tant masculina com femenina, concentrada en poc temps i espai. I vet aquí que s’estan tornant a concentrar molts dels millors esdeveniments esportius de màxim nivell. Fa poc dies se celebrava a Barcelona la final four de la Copa d’Europa de waterpolo i d’hoquei patins. L’hoquei herba després d’una Champions Trophy ens porta ara la nova European Hockey League. La llista és interminable: campionats del món d’esgrima, pilota, surf de neu, trial indoor, karate, salts d’hípica, europeus com el d’esquí alpí, billar, físic-culturisme o l’Eurobaseball són, per citar-ne alguns, els grans esdeveniments que a poc a poc estan farcint un calendari envejable. Ens ha costat setze anys desempallegar-nos de la ressaca olímpica però deu n’hi do com n’hem despertat. No és d’estranyar doncs que la recent publicació a Internet d’un “Calendari Internacional d’esdeveniments esportius a Catalunya” sigui tot un encert que si es porta al dia i s’aconsegueix donar-li la difusió adequada aconseguirà que aquesta oferta esportiva sigui accessible per a tothom. Paral·lelament, i per a completar-ho, Barcelona ofereix també nombroses cites per als professionals de l’esport; al novembre se celebrarà el congrés mundial de medicina de l’esport (FIMS) i a principis de l’any vinent el “Global Sports Forum” que pretén convertir Barcelona en la capital mundial del debat sobre l’esport. I el millor de tot és que s’estan estudiant d’altres esdeveniments per a ampliar encara més aquesta oferta, sobretot ara que l’Estadi Olímpic es quedarà sense llogater. Un dels que podria tenir molts números és el rugby. Per això en aquest número vam tenir l’oportunitat d’enviar un reporter al principal torneig mundial de rugby a set que se celebra a Hong Kong i que omple un estadi de capacitat similar al de Montjuïc. Veient les imatges que ens porta Scott un s’adona que l’espectacle està assegurat. Però el que ja és una realitat és la celebració a les fonts de la Muntanya “Olímpica” d’aquest Beach Volley World Tour. Per això us presentem en portada la parella formada per la sabadellenca Ester Alcón i Olga Matveeva que estan competint en aquest circuit professional i malauradament passen desapercebudes per al gran públic. No va ser fàcil trobar un moment del seu temps per a la sessió de fotos però al final ho vam aconseguir. Aprofitant l’avinentesa hem preparat també un reportatge de les millors parelles que podrem veure durant aquest torneig que a més serà classificatori per als Jocs de Beijing.
esforç Josep M. Monteagudo
Editor/Director Josep Mª Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Elena Salinas Producció Raquel Passola Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Han col·laborat en aquest número Marta García Ganau, Gustavo Béjer Fotografies: Oriol Roca, Guifré de Peray, Nacho Juárez Il·lustracions Àlex Rubies, Gustavo Bejer, Jesús Alcalde Vilas Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei Herba), Jordi Solà (Rugbi), Gerard Cadevall (Handbol), Alberto Montenegro (Waterpolo) Esforç publicacions, sl Apdo. Correos 1023, 08629 Torrelles de Llob. Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada Esther Alcón i Olga Matveeva Fotógraf: Miguel Angel Fernández. Maquillatge i perruqueria: Susana Biedma per a Biotherm i Sebastian.
Sumari 13
14/5/08
17:31
Página 24
pàg. 48
pàg. 30
pàg. 42
pàg. 60
sumari
EDITORIAL 4 CAR TES AL DIRECTOR 6 PANORÀMICA 12 ACTUALITAT ESPORTS
PORTADA 30 ESTER ALCÓN I OLGA MATVEEVA La parella número u del rànquing estatal estan lluitant per a classificar-se pels Jocs Olímpics.
HOQUEI HERBA 42 FAMÍLIA FABREGAS Reunim als membres d'aquesta nombrosa família d'esportistes. Tota una dinastia de l'hoquei herba.
BÀSQUET 48 DERBI CATALÀ A LA LF Enguany s'han viscut dos derbis intensos i emocionants entre els dos equips catalans de la LF.
WATERPOLO 52 GOLEJADORES CATALANES La Maica García (CN Sabadell) i la Jennifer Pareja (CN Mediterrani) han estat les màximes golejadores.
Sumari 13
14/5/08
17:31
Página 25
pàg. 88
pàg. 82
pàg. 52 pàg. 66
pàg. 94
pàg. 76
VOLEIBOL
FUTBOL
60 BARCELONA WORLD TOUR Durant uns dies Barcelona es convertirà en el centre mundial del volei platja gràcies a aquesta competició.
88 INTERNATIONAL WOMEN’S CUP Els millors equips del continent es veuen les cares en un torneig que ha esdevingut un referent a nivell internacional.
RUGBY
OLÍMPICS
66 HONG KONG SEVENS Les millors seleccions es van donar cita a l’antiga colònia britànica per a oferir el millor del rugbi.
9 4 ERIKA VILLAECIJA La nedadora prepara a consciencia les olimpíades de Pequín 2008 amb les medalles com a objectiu prioritari.
HANDBOL 76 CRISTIAN MALMAGRO Sortit de la cantera de Granollers aquest jove lateral dret català triomfa al Portland San Antonio.
HOQUEI PATINS 82 SHUM MAÇANET A Maçanet de la Selva somien amb tornar a ser el poble més petit amb un equip a l’OK Lliga.
ÀREA ESPORTIVA Pla de l’Esport a l’Escola Boulevard Gadjets Audiovisuals L’altra cara
Correu13
14/5/08
07:41
Página 24
CORREU
Les vostres opinions a esforç. Apdo. Correos 1023 08629 Torrelles de Llob. o a
cartes@esforc.cat
Tot a una carta A hores d’ara deu haver-hi poca gent que no sàpiga que enguany és el segon any consecutiu que el Barça no guanya cap títol. I quin és el resultat d’aquest missatge? Perquè dos anys així no poden deixar indiferent ningú. Doncs inconscientment afecta més del que sembla. Per exemple ja fa dies que sento el vell discurs del club perdedor i pessimista. I encara que no vulguin a la fi assumeixen aquest rol aquells que donen suport al club. Però de qui és la culpa que tota la societat estigui amb aquest discurs de derrota? Doncs dels mitjans que només ens venen un sol esport i un sol club. Jugar-s’ho tot a una carta té aquest risc. Per això us encoratjo a seguir cobrint l’actualitat esportiva amb els fantàstics reportatges que ens regaleu a cada número. Vicent Estellés Badalona
O rei do mundo Ens van fer creure que Ronaldinho era el rei del món. I fins i tot ell s’ho va creure, malgrat que jo penso que només és un jugador de futbol i en tot cas dels bons. Però tot el que puja baixa i ara és un titella que en mans dels mitjans s’ha trencat del tot. El més greu és que la canalla ha hagut de sentir del seu ídol tota mena de coses: sortides nocturnes, drogues, menys preus, anticompanyerisme, etc. Realment em fa molta tristor que gairebé tots els cracs del Barça finalitzin la seva etapa blaugrana de la mateixa manera; per la porta de darrere. Quin mal exemple! Si l’esport mal anomenat “rei” comporta aquests clixés, jo vull que el meu fill practiqui un altre esport. Pol Rodríguez Barcelona
Hoquei patins Volia felicitar-vos per dedicar una portada en aquest esport tant nostre com és l’hoquei patins. Els que practiquem hoquei sabem l’esforç i passió que hi ha al darrere i la premsa no sempre ens dedica gaire espai malgrat que com s’ha demostrat a la final four europea som una potència en aquest esport. També volia aprofitar per a felicitar els equips que van prendre-hi part, que ja era un gran premi malgrat que només es va poder endur el títol un. Toni Serra Girona
CN Sabadell Les noies de waterpolo del CN Sabadell es mereixen un reconeixement perquè enguany han tornat a demostrar la seva superioritat emportant-se Lliga i Copa. D’aquest doblet en té part de culpa la Nani Guiu, que està fent un treball excel·lent amb elles i només han perdut un partit en tota la temporada. Amb aquest ja sumen set lligues de les darreres nou disputades. Tota una època daurada la que està marcant aquesta secció del club vallesà. M’agradaria veure-les aviat per Esforç. Anna Moreno Sabadell
Correu13
14/5/08
07:41
Pรกgina 25
Panoramica1
14/5/08
07:42
Pรกgina 8
ALEX ARTIGA. JUGADOR DEL CLUB LACROSSE BARCELONA. FOTO: ORIOL ROCA.
Panoramica1
14/5/08
07:42
Pรกgina 9
Panoramica2
14/5/08
07:45
Pรกgina 8
Panoramica2
14/5/08
07:45
Página 9
ROC OLIVA (ATHC. TERRASSA) I SANDER VAN DER WEIDE (RC POLO) LLUITEN PER UNA PILOTA EN UN DELS PARTITS DEL PLAY-OFF PEL TÍTOL DE LLIGA QUE VA GUANYAR EL POLO. FOTO: JOAN MAESO.· www.okeydigital.es"
Panoramica2
14/5/08
07:44
Pรกgina 8
Panoramica2
14/5/08
07:44
Página 9
LUÍS GONZÁLEZ. SURFER I ESCRIPTOR DE LA CULTURA SURF. FOTO: ORIOL ROCA.
actualitat voleibol13 new:Layout 1
14/05/2008
7:57
Página 12
ACTUALITAT VOLEIBOL
La parella Herrera-Mesa, setens a Xangai OPINIÓ El voleibol té nom de noia Xavier Peña Professor de voleibol de la Universitat de Vic
Que el voleibol femení és molt atractiu és indubtable: les característiques físiques de les nostres jugadores, altes i en la gran majoria de casos molt agraciades, fan que la potència de la imatge del nostre esport sigui molt alta. Però el voleibol femení no és només imatge, la qualitat tècnica de l’esport i la capacitat de sacrifici de les jugadores, sobretot en les fases defensives, doten a les accions d’emoció, interès i molta intensitat. Tots aquests factors fan que, tal com hem comentat moltes vegades entre entrenadors que hem passat una temporada a la disciplina d’equips femenins, la potencialitat de l’esport sigui suficient com per fer del nostre el primer esport femení de l’estat. Oportunitats hem tingut, el Tenerife Marichal ha estat recentment campió d’Europa passejant amunt i avall les millors jugadores del continent, i en l’actualitat el CAV Murcia i l’Icaro Alaró de Mallorca estant apostant molt fort per tenir equips molt competitius en tots els fronts possibles. Què fa, doncs, que el voleibol no sigui la punta de llança de l’esport de noies estatal? Doncs aquí, els raonaments de sempre. Per no repetir-los, i em remeto a anteriors columnes, una crítica important als nostres estaments federatius. En un esport minoritari que a nivell masculí està molt lluny de les dues disciplines de més transcendència en el nostre país, una aposta clara, definida i no tímida pel voleibol femení hagués estat molt intel·ligent. Apostar per un seleccionador nacional contrastat i de nivell que sigui capaç de plantejar uns objectius assumibles però ambiciosos i sobretot que sigui capaç d’exigir una implicació de primer nivell a la federació espanyola és el primer pas. L’exportació de jugadores nacionals a lligues europees potents i la consolidació de la nostra Superlliga com la segona lliga europea, després de la italiana, són els següents. Personalment confessaré que em faria molta il·lusió veure els equips catalans a dalt de tot de la Superlliga i amb un gruix de jugadores de casa important; en tenim, n’hem tingut i en tindrem de bones jugadores a Catalunya, només fa falta que les sapiguem motivar per tal que es quedin jugant als nostres clubs. Els caps de setmana hi ha tants partits de voleibol femení en els nostres camps que no podem desaprofitar aquest capital humà i si bé és cert que el voleibol no és només un esport de dones, no podem negar les evidències i deixar d’admetre que segurament el futur del voleibol en el nostre context té nom de noia.
La parella espanyola formada per Pablo Herrera i Raúl Mesa segueixen amb un magnífic començament de temporada. La parella número u al rànquing nacional, setmanes abans de disputar a casa la Barcelona World Tour, va aconseguir a Xangai una més que meritòria setena posició. Aquest resultat, sumat al flamant subcampionat a la prova inaugural a les Illes Canàries del Tour Europeu, confirmen el que està sent un extraordinari i prometedor començament de temporada, que pot tenir el colofó a la prova barcelonina.
Maria Isabel Zamora Gómez, nova presidenta de la FCVB La Sra. Maria Isabel Zamora Gómez i la seva candidatura es van proclamar guanyadors després de les eleccions celebrades el passat 5 d’abril de 2008 a l’Hotel HCC Montblanc de Barcelona. El recompte de vots va confirmar el resultat definitiu de 19 vots a favor de la candidatura de Maria Isabel Zamora i 18 vots a favor de la de Francesc d’Assís Ferrer i Vila. En conseqüència, la Sra. Zamora es proclama presidenta de la FCVB amb una Junta Directiva formada per Cándido Santos Pastor, Roberto Pozzato, Ester Alcón Ferrer, Susana Gómez-Espinosa Vega, Alfredo Bergua Valls, Javier Peña López, Martin Fernández Pereira, Daniel Fábrega Colomer i Antoni Alemany Ansón.
El CV AA Llars Mundet, equip de Lliga FEV El CV Mundet ja és equip de Lliga FEV. Els catalans van aconseguir l’ascens després de guanyar els tres partits i la final de la darrera fase de la Primera Divisió. El CV AA Llars Mundet va imposar-se en els partits que l’enfrontaren amb el Urbasport Universidad Oviedo, per 1 a 3, amb el Badajoz Voleibol , per 3 a 0, i amb el Facto Univoley Almería, també per 0 a 3. A la finalíssima es va veure les cares amb el CV Sant Boi al que també van guanyar per 0 a 3.
Campus 12 ESFORÇ
Les Estades de Voley Platja de la FCVB se celebraran del 7 al 12 i del 14 al 19 de juliol i estan destinades a tots aquells nens i nenes d’entre 12 i 17 anys que vulguin gaudir de l’esport, del mar i del lleure al medi natural, millorant a la vegada el seu nivell de vòlei platja. Disposaran del mateix Xavi Bosma, medallista olímpic i un dels millors representants del vòlei platja d’alt nivell. www.voleicat.com
actualitat voleibol13 new:Layout 1
14/05/2008
7:57
Pรกgina 13
actualitat hherba13 new:Layout 1
13/05/2008
13:05
Página 24
ACTUALITAT H. HERBA
L’Egara perd a semifinals de la Lliga Europea OPINIÓ El Club Egara va perdre la possibilitat de lluitar per la Lliga Europea després de perdre contra l’Unlenhorster per 5-2 a la semifinal a quatre de Rotterdam. Els terrassencs van perdre tot i portar una renda de dos gols (0-2) a la mitja part. Per l’Egara van marcar David Alegre (minut 10) i Albert Casas (minut 39). Els alemanys, però, no es van donar per vençuts i quan faltaven 22 minuts van iniciar la remuntada. Un gol de penal-córner materialitzat per Patrick Breitensstein posava l’1-2. L’empat el va fer Jonas Furste al minut 52 i 11 minuts més tard Christoph Modifiquense va donar el primer avantatge al seu equip (3-2). Breitenstein al minut 64 i Benjamin Kopp al 66 van posar el 5-2 definitiu.
Hockey femení David Enrich Ent. FC Barcelona
L’hoquei femení català està travessant un dels millors moments de la història recent. En els pròxims play-off al títol de la DHF, tres dels quatre equips semifinalistes són catalans. Així mateix, en els pròxims jocs olímpics d’aquest agost a Beijing, un 70% de l’equip espanyol està format per jugadores catalanes. Fa uns anys, en els jocs olímpics del 92, per exemple, on es va guanyar l’or, l’equip espanyol estava format bàsicament per jugadores madrilenyes i basques, i la presència catalana era molt escassa. Des de llavors, i de mica en mica, s’ha anat canviant aquesta tendència i gràcies al treball a les canteres dels clubs catalans s’ha millorat molt el nivell i s’ha aconseguit que la lliga nacional sigui liderada per equips catalans. Anys enrere els clubs catalans no apostaven tant en els equips femenins i centraven els esforços gairebé únicament en els equips masculins. Avui en dia aquesta tendència ha canviat, si bé l’hoquei masculí és encara en la majoria de clubs el “preferit”. La diferència entre l’hoquei masculí i femení és bastant important. L’exigència física de l’hoquei masculí d’avui en dia és enorme, i és evident que el nivell físic de les jugadores mai podrà ser el mateix que el dels homes. Tàcticament, jugades d’estratègia, penals-córner, pressions, tot és diferent entre els dos hoqueis, però moltes vegades és molt més atractiu veure un partit femení que un de masculí ja que en no ser un ritme tan elevat et permet apreciar més les jugades i és més fàcil seguir el joc, sobretot per persones no gaire expertes en el nostre esport. Quant a nivell de seleccions, la selecció espanyola està en el vuitè lloc de la classificació mundial que la federació internacional fa cada any. Fa un mes que van aconseguir la classificació per als jocs olímpics, guanyant el preolímpic de Bakú. En aquests jocs, per primera vegada en la competició femenina, hi haurà dotze equips, separats en dos grups de sis. L’objectiu a priori serà la cinquena posició tot i que mai es pot descartar entrar a semifinals, però serà molt i molt difícil.
El RC de Polo aconsegueix el doblet El RC de Polo va aconseguir el títol de lliga masculina després de desfer-se de l’Ono Atlètic Terrassa en imposar-se als dos primers partits de la final a tres. Els barcelonins, que s’havien imposat en el primer partit a domicili per 0-4, van aconseguir una segona victòria a Barcelona per 3 a 2 gràcies a un gol d’or al primer minut de la pròrroga. Amb aquest triomf, el Polo recupera una corona que portava guanyant als terrassencs els darrers quatre anys. A més, sumen un nou títol al palmarès d’aquesta temporada ja que fa uns mesos van aconseguir la Copa del Rei.
El Barça confirma el descens a Divisió d’Honor B Durant tota la temporada que es veia a venir però va ser a la penúltima jornada quan es va confirmar el descens del FC Barcelona a la Divisió d’Honor B. La derrota dels blaugranes al camp de l’Egara per un contundent 8 a 2, unida a la victòria del CD Complutense SS de los Reyes per 2-1 enfront el Kraft Atlético San Sebastián, va enviar els catalans a la divisió de plata. Pel que fa a la Divisió d’Honor B, el Vallès Esportiu es va proclamar campió de la categoria en imposar-se al cuer CHP Benalmádena per 2 gols a 4. Tot i el títol, els terrassencs no poden ascendir ja que es tracta d’un equip vinculat a l’Atlètic Terrassa.
Campus 24 ESFORÇ
El Campus de Hockey del CD Terrassa va dirigit als alumnes de l'Escola de Hockey que desitgen donar continuïtat als seus entrenaments durant el període de vacances. La finalitat del campus és la de desenvolupar i millorar el domini de la tècnica del hockey mitjançant treballs e s p e c í f i c s . www.cdterrassa.cat
actualitat hherba13 new:Layout 1
13/05/2008
13:05
Pรกgina 25
actualitat waterpolo13 new:Layout 1
15/05/2008
18:53
Página 16
ACTUALITAT WATERPOLO
El CN Sabadell femení aconsegueix el doblet OPINIÓ Necesitem més ressò Jenifer Pareja Jugadora del CE Mediterrani
Quants partits de waterpolo femení han vist a la seva vida? Saben que a Divisió d'Honor de la lliga nacional hi ha 12 equips, dels quals 4 participen en competicions europees? Que la selecció nacional participa a mundials, a europeus, lligues mundials i que aquest any hem estat lluitant per classificar-nos per a les Olimpíades? El més normal, si no és familiar, amic, conegut d'alguna noia que jugui a waterpolo, és que la seva resposta sigui que en la seva vida no han vist un partit, i que no tenia ni idea que existia tot el que acaba de llegir. No seria la primera vegada que em diuen, tu ets nedadora, oi? més que res per la mida de l'esquena, i jo dic no, no, sóc waterpolista; aleshores posen cara de no saber ni del que parlo, i mira que la selecció masculina és la selecció que més èxits ha donat a la història de l'esport espanyol, però això que les dones també juguem a aquest esport per desgràcia molta gent no ho sap. A vegades, amb tots els respectes per la resta d'esports, faltaria més, veig per la televisió que retransmeten esports que ni tan sols hi ha representació espanyola, i jo em pregunto: no seria millor retransmetre partits de waterpolo femení de la selecció nacional o de la lliga nacional? Als diaris, si vol trobar algú de waterpolo femení agafi la lupa perquè si no, no crec que ni s'assabenti que hi ha un apartat de waterpolo. Nosaltres afrontem dia a dia un sacrifici i una despesa que comporta un compromís que va més enllà del professional, no sent professionals i que obtenim a canvi? A nivell social res de res, ja que ja no és que no se’ns coneixi a nivell personal sinó que directament desconeixen el nostre esport. A nivell esportiu no es pot explicar amb paraules el que se sent quan estàs participant en un mundial, europeu, etc. Aquest poc reconeixement social en tots els aspectes anteriorment exposats fa que ens sigui molt difícil trobar un espònsor o directament que no el trobem, ja que qui voldria patrocinar un esport que ni tan sols es coneix? i si no ens esponsoritza ningú com, a nivell de club, podem professionalitzar un equip per lluitar a les diferents competicions europees? A Itàlia, a Grècia, a Hongria o a Rússia els equips que juguen competicions europees són professionals; és a dir, tenen un pressupost per a les jugadores. Malgrat tot això i moltes coses més que podria seguir explicant haig de dir que tot el que faig per aquest esport ho faig perquè m'enamora, perquè tinc molts somnis encara per complir, i perquè el que em dóna el waterpolo no m'ho pot donar res més.
El primer equip del CN Sabadell es va proclamar campió de la lliga de Divisió d’Honor de waterpolo femení després de vèncer en els dos primes partits de la final el CN Ondarreta. Les de Nani Guiu van guanyar el primer partit per 8 a 10 i el segon a Sabadell per un ajustat 12 a 11. A més, algunes jugadores del club vallesà van ser premiades individualment: la Maica Garcia va rebre el premi a la màxima golejadora, la Cristina López, a millor jugadora, i l’Eli Gazulla, a millor portera. Amb aquesta lliga el CN Sabadell femení aconsegueix un doblet somiat després d’haver guanyat la Copa fa uns mesos.
L’Atlètic-Barceloneta, campió de Lliga i Copa El CN Atlètic-Barceloneta va aconseguir el passat dia 4 el títol de Lliga de la Divisió d’Honor 2007-08 en guanyar el segon partit de la final contra el CN Barceloneta. Els mariners ja havien guanyat en el primer partit de la final per 9 a 12 i en aquest segon es van imposar a l’etern rival per 12 a 5. Amb aquesta victòria els nois de Santi Fernández repeteixen el doblet aconseguit la passada temporada i sumen així el seu tercer títol consecutiu i el cinquè des que es va instaurar el sistema de play-off a la temporada 1998-1999. El títol de màxim golejador va ser per a Xavi Garcia, que va acabar amb 78 gols; el de millor jugador va ser per a Marc Minguell..
El CN Terrassa femení jugarà a Primera Divisió L’equip femení absolut del CN Terrassa jugarà la pròxima temporada a Primera Divisió després d’aconseguir l’ascens en proclamar-se campió de la Segona Divisió els passats 2 i 4 de maig a la piscina Julio Navarro de Las Palmas de Gran Canaria. Les noies de Xavi Pérez aconsegueixen així el primer ascens a la categoria de plata de la història de l’entitat. Per fer-ho van haver d’imposar-se al CN Moscardó B per 7 gols a 8 després d’una pròrroga.
Campus 16 ESFORÇ
L’objectiu del Campus de Waterpolo Iván Pérez es treballar, potenciar i millorar els aspectes tècnics i tàctics dels jugadors alevins i infantils de waterpolo. En aquestes categories, els nens i nenes ja tenen les nocions bàsiques d’aquest esport. El què cal és perfeccionar-les. Durant la setmana de campus, els participants no només realitzaran entrenaments de waterpolo en un entorn privilegiat. www.setec-esports.com
actualitat waterpolo13 new:Layout 1
15/05/2008
18:53
Pรกgina 1
actualitat hpatins13 new:Layout 1
14/05/2008
8:03
Página 18
ACTUALITAT H. PATINS
El Barça guanya la Copa d’Europa OPINIÓ Amunt l’hoquei femení! Xavi Tarragó Ent. Nacional
El principal problema que aquest esport ha trobat sempre és la mitificació que l’hoquei és només una cosa d’homes i que les nenes/dones han de fer patinatge artístic. Afirmació del tot falsa, ja que són tan vàlids uns com els altres. Ara per ara cada vegada estem veient més nenes a les escoles d’iniciació dels diferents clubs, però a mida que es van fent grans ho van deixant; és aquí on hauríem de buscar solucions per tal d’evitar aquest abandonament. Una de les solucions que es van trobar va ser que les nenes poguessin jugar juntament amb els nens fins a la categoria d’infantil. El hàndicap apareix a partir de juvenils on ja no poden jugar junts, principalment per motius físics; es fan més evidents les característiques sexuals que els diferencien i abandonen la condició de companys per establir altra mena de vincles i interessos a banda dels merament esportius. Els clubs, per la seva banda, es troben que no hi ha prou noies per poder formar un equip femení. Això fa que les jugadores d’hoquei tinguin dos alternatives: deixar-ho o ajuntar-se des de diferents clubs i crear un equip a segona catalana. La clau radica en motivar més nenes per tal que s’interessin per aquest esport; cal dir que la majoria són germanes o filles de persones relacionades amb l’hoquei, i amb això no n’hi ha prou. Com fer-ho, com deixar que l’hoquei abandoni aquesta imatge masculina i s’integri també la categoria femenina tal com fan la major part dels esports col·lectius existents; la Federació podria potenciar més activitats: fer trobades, no dedicar tots els esforços als equips rendibles pel que fa als resultats, sinó també aquells que necessiten uns incentius (i no parlem de caràcter econòmic). La Federació ha vist que tenim un bon equip i dedica recursos per a la selecció, però, repeteixo, també haurien de treballar amb l’esport des de la base, sembla que s’hagi començat la casa per la teulada. Un equip triomfador es pot acabar si no hi ha ningú que el pugui continuar. Els mitjans de comunicació tampoc ajuden gaire, de l’hoquei masculí se’n parla poc, està clar que l’esport femení menys o... gens. Heu pensat que hi ha un ampli ventall de població que ni sap que existeix l’hoquei femení? No hi ha hagut cap tipus de repercussió i cal dir que l’equip de la selecció femenina catalana és un dels que té més nivell mundial. Per altra banda també s’ha d’animar la gent a anar a veure hoquei femení ja que no té res a envejar del masculí. Des d’aquí cal animar tots els club, afeccionats i federacions que facin el màxim per aixecar aquest esport encara més i posar-lo on es mereix, endavant i amunt l’hoquei femení.
18 ESFORÇ
El FC Barcelona es va adjudicar la divuitena Copa d’Europa d’hoquei patins de la seva història. Els de Quim Paüls es van fer amb el títol després de guanyar l’Alnimar Reus Deportiu a la final per 5 a 2. El partit va ser més fàcil del que es preveia, en part gràcies al públic del Palau Blaugrana. El partit que enfrontà els dos màxims rivals no va estar exempt de polèmica ja que amb el 2 a 1 per sl Barça els col•legiats portuguesos van anul•lar un gol al conjunt reusenc que els hauria posat dintre del partit. En acabar el matx el president del Reus no va dubtar en qualificar els àrbitres de “lladres.”
Primers moviments a l’OK Lliga Acaba la temporada i el ball a les banquetes i als vestidors es fa inevitable. Fitxatges confirmats, d’altres que són secrets reconeguts i molts que no són més que rumors. En base a la informació sortida al portal web solohockey.net hem elaborat una taula amb el mercat als equips catalans de l’OK Lliga. Entre els fitxatges i els rumors destaca la incorporació de Carlos Figueroa (actualment a la baqueta del CP Sitges) al Reus i la possible “lluita” que es pot donar aquest estiu entre el Reus i el Barça pel fitxatge de Jordi Adroher.
Mercat
Campus
El Campus Sergi Panadero va dirigit a tots els nois i a totes les noies de categoria Aleví i Infantil que desitgin aprofundir en les habilitats bàsiques, en les habilitats tècniques, en les habilitats tàctiques i en les habilitats estratègiques de l’hoquei sobre patins. En un entorn favorable per a treballar els hàbits saludables per a esportistes, com són l’alimentació, el descans, l’oci, l’entrenament, l’educació postural i els exercicis compensatoris per a l’hoquei sobre patins. www.setec-esports.com
actualitat hpatins13 new:Layout 1
14/05/2008
8:03
Pรกgina 19
actualitat rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
18:41
Página 20
ACTUALITAT VOLEIBOL
El Challenge Catalunya femení, en marxa OPINIÓ Ja està en marxa la Challenge Catalunya de rugbi femení. Es tracta d’una competició per clubs de la Catalunya Nord i Sud. La primera fase de la competició tindrà dues jornades: els partits d’anada a Vilallonga i Sant Andreu (Catalunya Nord) el dia 17 de maig, i els partits de tornada, l’1 de juny a Girona (instal·lacions del GEiEG). Els quatre equips classificats jugaran les semifinals en una localitat del Principat (que encara s’ha de determinar) el 8 de juny i la final serà el 14 de juny a l’Estadi Aimé Giral de Perpinyà.
Parlem d’esport femení JordiSolà i Grancha Professor de rugbi a l’INEFC Barcelona
En rugby, al nostre país, i a l’estat espanyol també, quan es parla de rugby d’elit, solament es pot parlar del Rugby Femení, ja que l’equip representatiu de l’estat espanyol, la “selección espanyola”, ha participat durant uns quants anys al torneig de les VI Nacions femení, fent papers molt destacats (2n. i 3r. lloc diverses vegades), essent superades només per Anglaterra i per França. Àdhuc, en les copes del món que hi ha hagut fins al moment, han arribat a classificar-se en 5a. posició, quedant habitualment del 8 al 12 (resultats de ciència-ficció si pensem en la seva homòloga masculina). També han estat campiones d’Europa de seleccions, derrotant en algunes ocasions tant França com Anglaterra. Cal fer esment obligatòriament que gairebé el 50% de les jugadores de la selecció estatal són catalanes. Pel que fa a la selecció catalana, s’ha mostrat prou competitiva, quan ha tingut oportunitat de competir, però es troba a faltar, com a mínim, una competició estatal com la que juga la selecció masculina, que no existeix a nivell femení, que pugui ajudar a augmentar el nivell de joc. En termes de clubs, en els darrers anys, encara que no està bé que ho digui jo, és una realitat, el domini del CE INEF de Barcelona en el panorama estatal ha estat incontestable, amb la consecució de quatre copes de la Reina (màxima i única competició estatal) seguides, malgrat que enguany han perdut la final amb el Getxo. Aquesta temporada, el CE INEF BCN ha jugat la primera edició de la Copa d’Europa femenina de clubs, perdent-la contra el Montpeller francès. Aquest llarg preàmbul és per significar que, tot i tenir un nivell competitiu elevat, la repercussió de tot aquest reguitzell de triomfs destacats és pràcticament nul·la. Solament una publicació com el NOU, o com la mateixa revista que teniu a les mans, se’n fan ressò de tant en tant. Des dels organismes oficials, cal una aposta ferma per l’esport femení, en un context social molt favorable. Si no hi ha una competició de qualitat, tot aquest potencial se’n va en orris. A més, les noies, no cal dirho, són absolutament amateurs, i el sol fet de jugar ja els comporta unes despeses a les que, en la majoria de les ocasions, no poden fer front per elles mateixes. La conclusió necessària a aquest raonament és que cal una reordenació profunda del sector competitiu, especialment el que s’encarrega de l’esport femení, però també de la resta, per, tot aprofitant les sinèrgies socials, proposar sistemes competitius i de finançament més moderns, millors i adaptats a la realitat actual, que facin que s’aprofitin i explotin millor les potencialitats existents.
20 ESFORÇ
L’INEF Barcelona perd la final de Copa L’INEF Barcelona va perdre fa uns dies l’oportunitat de fer-se amb el seu quart títol de Copa consecutiu en perdre a la final contra el Getxo Artea. Les catalanes, favorites a priori, van lluitar fins al final però no van poder doblegar unes basques que, tot i no tenir tanta qualitat com l’equip barceloní, van mostrar-se més il·lusionades i amb més ganes i força. A més la pluja i el mal estat del terreny de joc va fer que el partit fos molt poc vistós i això va afavorir les basques. El Getxo Artea aconsegueix, amb aquesta, la seva segona Copa de la Reina de la seva història.
Catalunya convidada al Seven de Amsterdam La selecció catalana de seven absoluta i sub-23 van ser convidades a participar en el prestigiós torneig de seven de Amsterdam que es va celebrar els dies 17 i 18 de maig. Kovalenko, seleccionador habitual del seven català, no va poder viatjar aquest cop i es van fer càrrec de l'equip Dani Ripol i Johan Barberà, com a entrenadors-jugadors. El torneig va servir per a preparar la temporada i els jugadors catalans van fer un brillant paper. Els convocats per la Sub-23 van ser : E. Gallagher, I. Baque, C. Martín, A. Palomo, A. Garcia Cabanas, M. Barrois, J. Richael Clancy, S. Fernández Fuchs, F. Martinez Costamagna, S. Lafuente Ara, P. Puigdoller De Balle i F. Gomez Ventura. I pel sènior: C. Sánchez, T. Salvador, K. Riu, F. Muller, G. Rodríguez, M. Zurro, S. Guerrero, J. Francisco Pozzi i G. Lourdou.
Campus
El Campus Rugby Mallorca ofereix hores d'entrenament amb activitats alternatives al rugbi. A més ofereix la possibilitat de conèixer a gent d'altres països que també practica rugbi. El campus te una durada de 6 dies. Tres de campus intercalats per un d'excursió per la illa (en el que es pot realitzar un torneig intern de rugbi platja), seguit de 2 dies més de campus. www.mallorca-rugby.com
actualitat rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
18:41
Pรกgina 21
actualitat handbol13 new:Layout 1
14/05/2008
8:37
Página 22
ACTUALITAT VOLEIBOL
Les catalanes es queden a les portes de l’ascens OPINIÓ Cal potenciar la base Manolo Montoya Seleccionador català
Cal dir d’entrada que no sóc un expert en handbol femení. Tot i així porto molts anys en el món de l’handbol i conec a molts entrenadors i molta gent vinculada a l’handbol femení. Al cap i a la fi, al món de l’handbol som molta gent al mateix circ. La veritat però és que l’handbol masculí i el femení porten dos camins diferents i a vegades falta el nexe que trobem en altres esports. Jo no diria que l'handbol femení està en un mal moment, o que no acaba d'arrencar. Potser s'hauria d'analitzar les dificultats que es troben a determinades zones per a practicar aquest esport. A la zona de Llevant i la de Euskadi, per exemple, són les més fortes de l'estat. L'alt nivell dels seus clubs ajuda a que es formin equips a categories inferiors i al cap i a la fi engresca a les nenes i per tant hi ha més i millor base. Aquest volum de gent a les categories inferiors és el que fa que aquestes comunitats tinguin un handbol millor que el nostre. Des de la Federació catalana, es van adonar d'aquesta circumstància, i és per això que es va posar en marxa el pla de millora de l'handbol femení. La idea és facilitar el treball de base i donar mitjans als clubs per a que puguin treballar la pedrera quelcom fonamental per a tenir equips competitius. D'altre banda, si parlem de l'ABF (la Primera Divisió femenina) ens trobem amb un altre problema. Tot els clubs que hi ha hagut en aquesta categoria han patit greus problemes econòmics. Recordo el cas del Montcada que va desaparèixer a mitja temporada. Si s'està parlant que l'handbol masculí, que teòricament té més tirada, pateix aquesta situació, a l'handbol femení encara estan pitjor les coses. La bona noticia és que hi ha zones com Lleida o Tarragona que tenen un potencial enorme. A més, a Catalunya tenim equips amb molta arrel, com el Molins, el Castelldefels o el Gavà que des de sempre han treballat bé l'handbol femení. Pel que fa al futur de l'handbol femení, jo crec que està molt lligat al del masculí. En tots dos casos per assegurar el futur, com ja he dit, cal fer un bon treball de base. Cal captar jugadors i jugadores i tenir un gran nombre de practicants. Sobretot en el cas de les noies, ja que hi ha zones a on l'handbol femení és un gran desconegut. A partir d'aquí, el que tinguem millors o pitjors equips depèn de les hores, de la qualitat dels entrenaments i del nivell de les competicions. Ja s'està treballant amb convocatòries i partits amistosos per part de la selecció catalana, a més dels plans de tecnificació infantils, cadets i juvenils. I és que, tenint en compte el baix nivell de les competicions nacionals, cal donar una empenta amb aquesta mena d'iniciatives.
22 ESFORÇ
Tant el KH-7 BM Granollers com l’Handbol Gavà, que lluitaven per a pujar a la Divisió d’Honor Femenina, es van quedar a les portes d’aconseguir l’ascens. Les vallesanes van tenir opcions fins a l’últim partit, però, tot i així, la derrota contra el Ro’Casa Bermudas canari a l’última jornada de la fase, per 31 a 25, les va deixar a les portes de l’èxit. L’Handbol Gavà, per la seva part, va perdre les opcions molt aviat perdent els primers partits, però es va acomiadar de la fase amb una clara victòria per 17 a 27 davant el Loma Roldan murcià.
Neix la Copa de les Nacions Femenina Els pròxims dies 24 i 25 de maig se celebrarà la primera edició de la Copa de les Nacions Femenina. Aquesta competició ha nascut de l’acord entre les federacions d’handbol de Galícia, Euskadi i Catalunya. Aquesta primera edició estarà organitzada per la Federació Catalana d’Handbol (FCH) i tindrà com a seus Guissona (Segarra) i Tàrrega. El dissabte dia 24 la selecció femenina catalana s’enfrontarà a la del Brasil, convidada internacional al torneig, mentre la basca i la gallega disputaran un altre partit. Els combinats guanyadors s’enfrontaran el diumenge a la final que decidirà el campió, mentre que les perdedores jugaran un altre partit per determinar la tercera i la quarta posició.
El Granollers B a la Fase d’ascens a Divisió d’Honor B El segon equip del KH-7 BM Granollers va aconseguir fa unes setmanes el passi a la segona lligueta de la fase d’ascens a la Divisió d’Honor B. Els vallesans van guanyar-se el passi en un cap de setmana on van desplegar el seu millor handbol. Van començar empatant a la primera jornada amb el Realitas Guadalajara i al dia següent van aconseguir una victòria vital davant la Universidad de Granada. La derrota a l’última jornada davant l’Adelma Sinfín no va impedir que tinguessin una plaça a la fase final. Ara el Granollers jugarà una segona lligueta (on surt amb un punt) davant l’Alser Puerto Sagunto (2 punts), el mateix Realitas (1 punt) i l’Hexa (0 punts).
Campus
El Campus Valero Rivera, que portava catorce edicions ininterropudes tanca les portes aquest any per motius personals de l’exentrenador del Dream Team. El buit però serà omplert pel Campus Ricard Franch. Un dels canvis és Calella per Amposta. L’entrenador de l’Algeciaras i exresponsable de l’handbol base blaugrana pren el relleu del seu amic i s’estrena com a “cap de cartell” d’un campus. Per a més info.: www.valerorivera.com
actualitat handbol13 new:Layout 1
14/05/2008
8:37
Pรกgina 23
actualitat basquet13 new:Layout 1
14/05/2008
17:02
Página 24
ACTUALITAT BÀSQUET
El Ricoh Manresa seguirà a l’ACB OPINIÓ Els manresans seguiran l’any vinent a l’ACB després que el passat 1 de maig s’imposessin al Grupo Begar León. Amb aquesta victòria, per 84 a 75 en la jornada 33, van aconseguir matemàticament la permanència. Era l’objectiu des de començament de temporada i s’ha aconseguit amb relativa facilitat. Tot i disposar d’una plantilla força curta els de Manresa, liderats per Rafa Martínez, Javi Rodríguez i Josh Asselin, han realitzat una temporada més que destacable. L’any que ve seguirem amb tres equips catalans a l’ACB, una gran notícia.
Les jugadores tenen la paraula Jordi Robirosa Periodista
Em comenten que he de parlar de bàsquet femení. Em sembla molt bé, però em fa l’efecte que plou sobre mullat i que ja l’he defensat abastament diverses vegades, començant per la sonora protesta que vaig endegar quan l’UB Barça va desaparèixer de manera lamentable davant, això si, de la indiferència general. I és per això que vaig a canviar radicalment de tarannà i parlaré ara de la culpa que tenen les nostres esportistes en aquesta claríssima discriminació que pateixen a l’hora de sortir als papers i a l’hora de ser tingudes en compte pels que belluguen els fils del nostre esport. He dit diverses vegades que el bàsquet és l’esport del futur perquè no hi ha cap altra disciplina amb un nombre tan elevat de practicants femenines. Comparem el nombre de partits de futbol i de bàsquet femenins que es fan a Catalunya? No cal ni aportar dades perquè la comparació és gairebé insultant. Esmentem només, que cada cap de setmana es fan vora 1000 partits en què hi ha jugadores, de totes les edats, al nostre país. Es una dada impressionant, epustuflant diria jo, que fa que més de 12.000 noies practiquin el seu esport favorit. Algú es pot imaginar el potencial que amaga tot això, sobretot potencial de futur, tenint en compte que la gran majoria d’aquesta xifra tan sonora són joves? Tot això està molt bé, però ara voldria donar-li la volta al mitjó. Amb algunes excepcions notables: Què fan les nostres basquetbolistes per capgirar aquesta situació? Jo diria que, malauradament, poca cosa. Em consta, per exemple, que el nombre de dones que veuen una transmissió de bàsquet femení per televisió és reduït, i no reflecteix en absolut el nombre de fitxes federatives que hi ha. En la televesió de Catalunya es fan 4 o 5 partits de bàsquet femení cada temporada –no hi ha cap altra televisió que ho faci-, a banda d’informar-ne en gairebé totes les transmissions de partits ACB, amb imatges. Què és el que succeeix? Doncs és molt fàcil: les noies són les primeres que no es miren el bàsquet femení, o no llegeixen les cròniques a la premsa o passen olímpicament si no senten parlar de bàsquet femení per la ràdio. Tots estem d’acord que hem de reivindicar l’esport femení. I encara més el bàsquet, on el potencial de futur és enorme i encara les persones que porten les regnes dels mitjans de comunicació –la revista Esforç podria ser una notable excepció- no s’han adonat. Tot això és cert, però res no aconseguirem sinó són les basquetbolistes les primeres en adonar-se’n, creure-s’ho i actuar. Aquesta és una feina que jo, per exemple, no puc fer per elles.
Pesic podria tornar al Palau amb “Chichi” Creus de GM Quan tot feia pensar que la banqueta del Barça l’ocuparia l’any vinent Ettore Messina, aquest es va desmarcar un dia abans de la Final Four de Madrid renovant pel CSKA de Moscou. De cara a trobar un subtitut de garanties per la banqueta i per a preparar un projecte seriós, el FC Barcelona ha contractat a Joan “Chichi” Creus com a Manager General en substitució de Zoran Savic. Pel que fa a la banqueta els que semblen millor col·locats són: el ja conegut i que té més números de ser l’escollit, Svetislav Pesic; l’actual entrenador d’Unicaja i ex del Madrid Sergio Scariolo, i el seleccionador espanyol Pepu Hernández.
Acaba la temporada dels equips catalans a la LF El Cadí la Seu va ser el primer en enllestir la temporada. Amb la derrota enfront el CB San José en l’última jornada per 52 a 48 van perdre una posició, quedant novenes i per tant fora de la zona de playoff. Amb la temporada acabada les jugadores lleidatanes gaudiran d’unes vacances que s’han guanyat amb escreix després d’una molt bona temporada. Pel que fa a l’Olesa Montserrat amb la victòria a l’última jornada contra el Gran Canària la Caja de Canarias, van passar les de les illes i el mateix Cadí la Seu. Situades a la vuitena posició van entrar de manera espectacular al play-off final. A les semifinals del play-off entre el 5è. i el 8è. van quedar enquadrades amb el Rivas Futura. Les catalanes van perdre el primer partit de manera contundent per 75 a 48. A la seva pista però van recuperar-se i es van endur la victòria per un ajustat 62 a 61. La seva temporada va acabar en el tercer partit a domicili, que van perdre per 71 a 56.
Campus 24 ESFORÇ
El CB Girona organitzarà per tercer any el campus de bàsquet al Pavelló de Fontajau. Ja està obert el període d’inscripció a les oficines del CB Girona, a la rambla Xavier Cugat 4850 de Girona. El Campus tindrà lloc entre el 3 i el 28 de juliol. Durarà quatre setmanes, de dilluns a divendres de 9 a 17 h. Per a nens i nenes a partir de 5 anys el preu va dels 160 per a una setmana i als 440 euros les quatre setmanes. www.cbgirona.com
actualitat basquet13
23/12/10
17:48
Pรกgina 25
actualitat futbol13:Layout 1
14/05/2008
8:07
Página 26
ACTUALITAT FUTBOL
L’Espanyol femení a la Copa L’equip entrenat per Emilio Montiagut és l’únic català a la Copa de la Reina. Les espanyolistes han quedat emparellades amb el Painsa Saragossa en els quarts de final de la competició del KO. El sorteig es va celebrar el passat 6 de maig a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol. La primera ronda es disputarà el dies 1 i 8 de juny, les semifinals, el 15 i el 18 de juny i la final els dies 28 i 29 de juny. Pel que fa a l’emparallament amb el club aragonès, l’entrenador espanyolista va mostrar-se “optimista” i afirmà que “hauria estat més complicat” si hagués tocat “el Rayo, el Llevant o el Bilbao”. Del Painsa opina que “ha fet una bona temporada”.
La Generalitat vol un torneig de Nacions El passat 30 d’abril va ser presentat el partit 200 de la Selecció Catalana, l’encontre, com ja vem avançar el passat número, enfrontarà Catalunya amb la Argentina el proper 24 de maig al Camp Nou (19.00 hores). En la presentació, la Secretaria general de l’Esport, Anna Pruna va manifestar que: “La Selecció té una entitat pròpia, i després de la mobilització popular i la manifestació de sentiments que es va viure en el darrer partit contra Euskadi, queda clar que hi ha un abans i un després en la Selecció Catalana”. En aquest mateix sentit, Pruna va avançar que s’està treballant per poder portar a terme l’organització d’un torneig de seleccions, pel que també es pretén negociar amb la UEFA. “No ens conformem amb participar en partits amistosos, també volem guanyar.” Pel que fa al president de la FCF, Jordi Roche, va indicar que “la Selecció Catalana té molta força i continuament està mostrant la voluntat i condició. Hem d’aconseguir que la Selecció Catalana jugui amb normalitat, sense haver de demanar permís a la Federació Espanyola.”
Girona i Gavà al play off d’ascens El Girona i el Gavà seràn els dos representants catalans que jugaran el play off d’ascens a la Segona Divisió. El club gironí es va guanyar ja fa setmanes la plaça per a l’ascens, ara caldrà veure amb qui queda emparellat després de fer-se amb la primera posició del Grup 3 de la Segona Divisió B. Pel que fa al Girona va assegurar-se la participació a la fase d’ascens després d’imposar-se el passat dia 4 de maig a l’hospitalet per 1 a 0. Amb aquesta derrota a més l’Hospitalet va confirmar el descens a la Tercera Divisió.
Deu anys de Campus Xavi
Campus 26 ESFORÇ
Per desè any consecutiu aquest estiu els nens i nenes amants del futbol podran gaudir del Campus Xavi Hernández de Futbol. Un Campus on podran aprendre els secrets del bon futbol. Un any més al Collell (Banyoles) a unes instal·lacions enmig de la natura amb unes condicions immillorables per a la pràctica del futbol. Els objectius són: Desenvolupar i perfeccionar els fonaments tècnics i tàctics del joc. Participar en diferents activitats al medi natural orientades a l'aprenentatge i la diversió. I gaudir de la competició plantejant-la d'una manera educativa. Col·laborar en l'educació integral del jugador potenciant valors com: el companyerisme, el fair play i els bons hàbits alimentaris i d'higiene. www.campusxavi.com
actualitat futbol13:Layout 1
14/05/2008
8:07
Página 27
E T U I R C UBS
S
SI VOLS GAUDIR D’INFORMACIÓ DE PRIMERA MÀ DEL TEU ESPORT. SUBSCRIU-TE A ESFORÇ I TINDRÀS A CASA TEVA LA MILLOR DE L’ESPORT D’EQUIP. T’AGRADARIA REBRE A CASA TEVA CADA MES ESFORÇ? ENVIA AQUEST CUPÓ A LA NOSTRA ADREÇA O PER MAIL A: ESFORÇ. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 subscripcions@esforc.cat - www.esforc.cat
Sí, desitjo subscriure’m a ESFORÇ per 42
(12 números)
DADES PERSONALS Nom i cognoms: Domicili: Població: Telèfon:
Número: Província: E-mail:
DNI-CIF: Pis: C.P.: Data de naixament: Professió:
FORMA DE PAGAMENT Adjunto taló bancari a ESFORÇ PUBLICACIONS S.L. Domiciliació bancaria Núm. de compte:
Les dades comunicades pels nostres lectors són completament confidencials. La informació queda recollida al nostre fitxer on l’interessat hi pot accedir i cancelar-la o modificar-la. El seu control i tractament estan subjectes a la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
actualitat hherba13 new:Layout 1
14/05/2008
16:56
Página 28
ACTUALITAT OLÍMPICS
Les noies d’hoquei herba a les olimpíades La selecció espanyola femenina d'hoquei herba finalment jugarà els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Les noies entrenades per Pablo Usoz van signar el passi per a les olimpíades al imposar-se per 3 a 2 a la selecció amfitriona, Azerbayan, a la final del Preolímpic que es va disputar fa unes setmanes a Bakú. Ja classificades, es va realitzar el sorteig per a emparellar les seleccions a les olimpíades. Les espanyoles van quedar enquadrades al Grup A amb Holanda, Austràlia, Xina, Corea i Sud-àfrica. Pel que fa al Grup B, es veuran les cares les seleccions d'Argentina, Alemanya, Japó, Nova Zelanda, Anglaterra i Estats Units.
La flama olímpica al cim de l’Everest La organització de Pequín 2008 va complir el passat dia 8 de maig el repte de coronar l’Everest amb la torxa olímpica. Els 8.848 metres d’alçada que té el denominat “sostre del món” el va completar l’expedició xinesa en una setmana. Set dies després de que abandonessin el camp base, la Ciren Wangmo, una escaladora tibetana de 22 anys, feia el darrer relleu per a coronar el cim, acompanyada per els altres 18 companys (en la seva majoria també tibetans). Per part de les autoritats xineses, la gesta va ser qualificada com un aconteixement “històric per a la Xina i per al l’Olimpisme”. La Xina espera que aquesta proesa eclipsi les protestes pro-tibetantes que han acompanyat tot el recorregut de la flama. És per aquest motiu que l’ascensió ha estat envoltada de fortes mesures de seguretat, especialment als voltants de la muntanya, fronterera amb el Tíbet i el Nepal. Tot arribar amb dies de retard a causa del mal temps els xinesos s’han apuntat un bon punt al seu favor en la promoció dels Jocs.
Llista definitiva pel preolímpic d’handbol L’entrenador de la selecció espanyola d’handbol, Juan Carlos Pastor, va presentar fa uns dies la llista definitiva per al torneig preolímpic que es disputarà a Paris, del 30 de maig al 1 de juny. En aquesta llista hi ha fins a 6 novetats respecte a l’Europeu. Tornen a una convocatòria els pivots Rolando Uríos i Carlos Prieto, el lateral esquerrà Cristian Malmagro, el porter David Barrufet, l’extrem dret Víctor Tomás i el lateral blau-grana Demetrio Lozano. A la llista hi destaquen cinc catalans, a més de Barrufet, Malmagro i Tomàs, ha convocat a Albert Rocas i David Davis. Els convocats són: Porters : David Barrufet (FC Barcelona) i Joseja Hombrados (BM Ciudad Real); Laterals: Cristian Malmagro (Portland San Antonio), Ion Belaustegui (BM Ciudad Logroño), Alberto Entrerríos (BM Ciudad Real), Íker Romero i Demetrio Lozano (FC Barcelona); Centrals: Carlos Ruesga (Portland San Antonio) i Raúl Entreríos (BM Valladolid); Extrems: David Davids (Bm Ciudad Real) , Juanín García, Albert Rocas i Victor Tomàs (FC Barcelona); i Pivots: Rolando Uríos (BM Ciudad Real), Rubén Garabaya (FC Barcelona), Carlos Prieto (BM Valladolid) i Julen Aguinagalde (Ademar León)
28 ESFOR˙
actualitat hherba13 new:Layout 1
14/05/2008
16:56
Página 29
ACTUALITAT VARIS
Cap als Paralímpics de Londres 2012
campionats de tenis amb cadira de rodes i el 2007 va ser present en les mateixes competicions a nivell nacional i internacional. A més de Fluidra, la Fundació Catalana per a l'Esport ha tingut un paper fonamental en la organització d’aquest enfrontament d’exhibició. La Fundació Catalana per a l'Esport és una entitat sense ànim de lucre presidida per Rafael Español. L'objectiu principal de la Fundació és la promoció de l'esport a Catalunya, atorgant una especial atenció als àmbits escolars, tercera edat, persones discapacitades i immigrants. Entre els seus projectes destaquen la campanya "Joc Net i l'Esport", el programa "+ Plus Vida", així com diverses jornades informatives per mostrar les principals experiències sobre pràctiques esportives amb persones discapacitades.
TENNIS EN CADIRA DE RODES
El passat 3 de maig de 2008, amb motiu de la disputa de l’Open Sabadell Atlántico Barcelona 2008, 56è Trofeo Compte de Godó, Elena Jacinto i Nadia Goyeneche, dues jugadores en cadira de rodes de la Federació Catalana de Tenis, van disputar un partit d'exhibició a les 11:00 h. contra Arantxa Sánchez Vicario i Sergi Bruguera. Fluidra, el grup multinacional espanyol especialitzat en el desenvolupament d'aplicacions per a l'ús sostenible de l'aigua, recolzà amb aquesta iniciativa, per segon any consecutiu, el tenis en cadira de rodes i lliurà a les jugadores discapacitades, després del partit, un xec per valor de 10.000 euros. Gràcies a aquesta aportació les dues esportistes podran fer realitat un dels seus somnis: la seva participació en els Jocs Paralímpics de Londres 2012. Elena Jacinto va iniciar la seva trajectòria com a tenista en cadira de rodes el 2005 i des de llavors ha participat en competicions nacionals i internacionals d'alt nivell com la Copa del Món, en el qual formava part de l'equip femení WTC. La seva trajectòria és similar a la de Nadia Goyeneche, que participa des de fa dos anys en els
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Página 30
FOTO: MIQUEL ANGEL FERNÁNDEZ MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: SUSANA BIEDMA PER BIOTHERM I SEBASTIAN. COORDINACIÓ MODA: RAQUEL PASSOLA
A
P O RTA DA
rrel d’una casualitat van ajuntar-se l’Olga i l’Ester i d’això ja fa sis anys. La que havia de ser la parella de l’Olga, l’Elena Zalubovskaya, va patir una lesió i el Pepe Sierra, aleshores espònsor i actual marit de la hispanorussa, va pensar que l’Ester seria una bona opció. No es va equivocar, en Sierra. Aquell mateix any es van proclamar campiones d’Espanya. Després de molts anys en els que ha tingut altres parelles (com Belkis Palacios o Cati Pol), en els que l’Olga es va veure amb problemes per la nacionalitat i en els que van haver de buscar-se la vida per separat, l’any 2005 van retrobar-se. L’Ester arribava d’haver lluitat tot l’any anterior amb la Cati Pol per aconseguir el passi als Jocs d’Atenes 2004. L’Olga, després de molts tràmits, ja tenia la nacionalitat espanyola. Tot i el pas del temps, la bona sintonia entre elles es mantenia i ho van demostrar amb escreix al Campionat d’Espanya on, novament, es van fer amb el títol. Tot i la bona sintonia i el bon funcionament a les pistes van tornar a aparèixer problemes. El fet que una residís a Sabadell (l’Ester) i l’altra a Madrid (l’Olga) les va obligar a tornar-se a separar. La temporada 2007 no va ser gaire fructífera per cap de les dues. L’Ester va arrossegar durant tot l’any una lesió que la va tenir fora de les pistes. L’Olga, tot i obtenir bons resultats
30 ESFORÇ
amb la seva nova parella, la Teresa Zunzunegui, no va complir els objectius. Tot plegat va portar l’any passat a la hispanorussa i a la catalana a plantejar-se el seu futur amb els Jocs de Pequín en el punt de mira. Amb les olimpíades com a objectiu, van decidir retrobar-se amb forces renovades i amb la il·lusió de treballar de nou juntes. Aquesta il·lusió i aquesta força les va dur a repetir el títol de campiones d’Espanya. A més, van aconseguir bons resultats en diverses competicions internacionals en el Circuit Europeu. Situades al número 1 del rànquing nacional van decidir assaltar les places que donen el bitllet per als Jocs. Amb l’ajut de la federació espanyola en forma de Pla ADO, i de diversos espònsors privats, porten des de començaments d’any entrenant-se a Madrid amb Mané, el seu entrenador. El Barcelona World Tour és una oportunitat per aconseguir uns punts que poden resultar fonamentals. Embardissades en la lluita per a rascar punts a totes les competicions, a Barcelona ja es troben al quadre final, per la qual cosa accedir a les places millor puntuades pot resultar més fàcil. A més, juguen a casa i els centenars d’aficionats que acudiran a les fonts
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Pรกgina 31
ESFORร 3
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Página 32
Una platja on jugar: Rio de Janeiro. Un lloc per perdre’t: Alaska. Un hobby: Aprendre idiomes. Una pel·lícula: Algo para recordar. Un llibre: Los pilares de la tierra. Un esport que no sigui el vòlei platja: Squash. No m’agrada del vòlei platja... El “pringue” de la sorra. Un defecte de l’Olga: Que no para de menjar xiclets. Una virtut: Que com a persona és un deu. Sempre està allà.
32 ESFORÇ
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Página 33
Ester, gràcies als teus èxits la gent et coneix sobretot pel vòlei platja tot i així, tens un passat com a jugadora de pista. Quin record en tens? De fet mai m’he desconnectat del tot. Fins i tot enguany he col·laborat amb un equip de Benidorm que es diu Finestrat. I el record que en tinc evidentment és bo ja que el vòlei per a mi és el que m’ha fet créixer com a esportista i el vòlei platja és una derivació. Què et va fer decidir per la platja? Va ser que, arrel de ser campiones d’Espanya, el promotor del campionat, el Pepe Sierra, em va esponsoritzar per jugar el Circuit Mundial que és el que donava accés a les Olimpíades. A partir d’aquell any (el 2002) ja em vaig anar dedicant cada cop més al vòlei platja. Què té la sorra que no tingui el parquet? Sobretot que has de ser bo en tot. A la pista el joc està més especialitzat. A la platja has de saber atacar, defensar, col·locar... És molt complert i físicament has d’estar al cent per cent perquè desgasta moltíssim. T’exigeix molt, i a mi això m’agrada. Es podria dir que físicament estàs més preparada per al vòlei platja que el de pista? Sí. Jo a pista he jugat de col·locadora, de rematadora, de lliure,... he fet de tot. A la platja has de jugar així, fent una mica de tot. A més tal com estan les coses a pista jo seria una jugadora massa baixa, a la platja es pot compensar amb la parella.
Ajuda, però per a dedicar-nos aquests sis mesos només a entrenar. Tret d’això no ajuda gaire més, perquè, tot i que és una beca econòmica, no compensa. Com has compaginat la teva professió de professora d’Educació ísica a abadell amb la pràctica de l’esport? Doncs la gran sort que he tingut és que al principi no hi havia més de vuit proves a l’agost i aleshores jo tenia vacances. Quan ja he anat fent més proves internacionals ho he hagut de fer a base de permisos i solucions d’aquest estil. Però és un temps que no cobres. Tot i així compensa perquè estàs fent el que t’agrada i lluitant per a un objectiu. En una ocasió vas declarar que una de les teves desil:lusions com a jugadora va ser no poder disputar el Masters de Barcelona del . El !orld Tour de Barcelona és l’ocasió de treure’t l’espina? Home, i tant Me la trec amb escreix perquè aquesta competició és molt més important. És veritat que era una fase final del Campionat d’Espanya i aleshores per a mi era el més important, però és que estem parlant del Circuit Mundial. Què suposa per a tu aquest torneig? Doncs moltíssima alegria de jugar a casa i espero que la cosa sigui positiva. A banda del
Es pot viure del vòlei platja?
màgiques de Montjuïc de ben segur que tindran un paper fonamental en el transcurs de la competició. El cert és que cada cop queda menys per a la gran cita i elles són conscients que és molt difícil estar a Pequín. Tot i així, mentre hi hagi opcions lluitaran fins al final i a Barcelona tenen una oportunitat d’acostar-se una mica més al gran somni dels Jocs.
Es pot viure durant l’any, però per fer estalvis i retirar-te amb això, evidentment que no. Pots estar dedicant-te durant la temporada amb ajuts del govern o de les federacions, o amb els premis, però no et dóna per a “fer calaix”. n ADO com el que us han concedit enguany ajuda...
E TE AL O ESFORÇ
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Página 34
que ens juguem quant a la classificació per als Jocs, és com el colofó de la carrera. Poder jugar a casa i a la màxima competició que existeix. Quin és l’objectiu a nivell esportiu?
Una platja en la que jugar a vòlei: La d’Adelaida a Austràlia. Un lloc on perdre’t: Un bosc amb un pantà o una platja salvatge. Un hobby: Jugar amb la meva filla. Una pel·lícula: Les romàntiques. Un llibre: Els d’aventures. Un esport que no sigui el vòlei platja: El bàsquet, el futbol... m’agraden tots. No m’agrada del vòlei platja... Les xafarderies. Un defecte de l’Ester: Que sempre es compra roba nova i no l’estrena. Una virtut: És molt bona amiga i sempre intenta ajudar els seus amics.
El mateix que a qualsevol altre. Pensa que en aquesta ja estem al quadre final. L’ideal seria fer un novè, és a dir guanyar dos partits. Si fem tretzes i nous en el que ens queda, anirem a les Olimpíades.
P O RTA DA
No sé si recordaràs que l’última vegada que es va fer una prova de Circuit Mundial a Espanya va ser a Palma de Mallorca i aquell mateix estiu el Xavi Bosma va ser medalla de plata. Et veus repetint la gesta? Sí que me’n recordo, jo hi vaig participar. Pel Xavi... –pensa–. Igualar el Xavi és impossible. Seria increïble, és clar, però sent realistes ho veig molt i molt difícil. Tot i així, som la parella sorpresa i pot passar qualsevol cosa. Parlàvem del Xavi Bosma, però també hi esteu vosaltres, la Cati Pol, el Pablo Herrera i el Raul Mesa... potser estem parlant de la millor generació de la història del vòlei platja espanyol. Després de vosaltres, què? Doncs jo crec que després de nosaltres i a partir d’ara la cosa anirà a més. Ja només amb la iniciativa ja anunciada de la creació d’un Centre d’Alt Rendiment a Lorca és un gran pas endavant per al vòlei platja.
De què depèn el futur del vòlei platja? El futur està en aquesta mena de centres dels quals et parlava. S’han de crear centres de tecnificació a les delegacions comarcals per captar gent jove i que la gent no vingui del vòlei sinó que es formin en el vòlei platja des del començament. Després de les olimpíades tindrem Ester Alcon per estona? Si físicament estic bé i hi ha resultats seguiré. A nivell internacional ho veig difícil ja que cada vegada és més difícil que em donin tants permisos a l’institut en el que treballo. Si no hi ha algun ajut de la federació o algun espònsor privat que pagui els viatges és una despesa bastant gran que ja he provat i ja he gaudit. Dependrà dels resultats, però quasi segur que seguiré jugant, tot i que no em veig buscant una altra olimpíada. OLGA MATVEEVA Tant tu com l’Ester teniu un passat al vòlei pista. Quina va ser la teva trajectòria? Vaig començar amb 9 anys a l’escola i fins als 18 vaig estar al mateix club. Aleshores vaig debutar amb el Sant Petesburg de Divisió d’Honor i allà vaig conèixer el vòlei platja. Què et va fer decidir per aquest esport? Ja el coneixia i em semblava molt divertit. El
34 ESFORÇ
canvi potser el vaig fer perquè m’hi veia més futur ja que no calia ser tan alta com al vòlei pista. Què té la platja d’especial? Moltes coses. L’ambient sobretot. No només és un partit, és tot un espectacle. La música, el públic, el sol... És molt més que un partit. Com una jugadora que es fa amb un nom i una reputació a Rússia acaba jugant a l’estat espanyol? Doncs precisament per això. Jugant al Campionat d’Europa per Rússia vaig conèixer una parella espanyola en la que hi havia l’Elena Zalubovskaya, ucraïnesa nacionalitzada espanyola. Ella va ser qui em
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Pรกgina 35
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Pรกgina 36
Alconmatveeva:Layout 1
14/05/2008
16:12
Página 3
va oferir venir a jugar a un equip de pista a Madrid (Majadaonda de FEV) i em permetia seguir jugant alhora a vòlei platja ja que el seu espònsor també hi treballava. Aleshores va ser quan vaig conèixer l’Ester. Com vau comen;ar juntes? Doncs arrel que la meva primera parella a l’estat (l’Elena Zalubovskaya) es lesionés, el que ara és el meu marit i aleshores era el meu entrenador (Pepe Sierra) em va començar a buscar parella i se li va acudir l’Ester. Què fa que sigueu una bona parella? Jo crec que una de les coses més importants és l’amistat. Ens portem molt i molt bé. Ens entenem a la perfecció i entenem la competició i l’esport de la mateixa manera. Com et definiries a tu mateixa com a jugadora? Doncs jo de mi destacaria sobretot que no m’agrada perdre mai. Hi ha gent que no s’ho pren tan malament però jo no puc suportar perdre. Hi hagi qui hi hagi al davant, siguin campiones del món o qui sigui, jugo sempre per guanyar. s veieu amb opcions d’estar als Olímpics?
ocs
És molt difícil perquè hi ha molts equips lluitant per dos o tres places. Sí que hi ha opcions i, tot i que sabem que és molt difícil, hem de lluitar i donar-ho tot per aconseguirho. Què suposaria per a tu estar a unes olimpíades? Jo crec que tant per a mi com per a qualsevol
esportista estar a unes olimpíades és el màxim que es pot aconseguir. És un somni pel que he treballat sempre. ’objectiu són les olimpíades, però abans jugueu el !orld Tour a Barcelona. uposo que per a tu no és tan especial com per a l’Ester, però, ho consideres una prova més? Sí que és una prova més, però juguem, entre cometes, a casa –riu–. És per això que potser hi ha al·licients, les parets ajuden i el públic també ha d’ajudar. Potser hi ha una mica de pressió però no crec que ens afecti. Es podria dir que et tocarà jugar el paper que va jugar l’Ester quan vau participar al !orld Tour de ant Petesburg? Sí. Aleshores sí que va ser especial per a mi ja que hi havia tota la meva gent. Suposo que a Barcelona serà el mateix però per a l’Ester. Podries explicar, per als que no coneixen el circuit, el que suposa el !orld Tour? D’una banda és molt important de cara a aconseguir els punts que donen el passi als Jocs Olímpics. De l’altra, es tracta de la màxima competició que existeix de vòlei platja a banda del circuit americà. És la competició en la que pots mesurar el teu nivell en comparació a les millors parelles del món.
federacions. Un mateix estament defensa dos esports diferents, és com si la federació de tennis i la de pàdel fossin la mateixa només perquè es juguen tots dos amb raqueta. A més, haurien de facilitar el poder estudiar i o treballar alhora que es practica el vòlei platja. Tu com t’ho has fet? Jo dedico quasi tot el meu temps a l’esport ja que sóc llicenciada en Educació Física i entreno nenes i porto un grup de manteniment de gent gran. Per què, és impossible viure del vòlei platja, no? A aquestes alçades, sobretot aquí. Per exemple a Rússia si has guanyat alguna medalla o has estat internacional, a l’hora de retirar-te, et compta de cara a la jubilació. Aquí no, aquí no compta com a feina. Aquí quan acabes la teva carrera esportiva t’has de buscar la vida. ’Ester ha entrat a formar part de la federació catalana. Tu també tens plans de futur relacionats amb el vòlei? No ho sé. De moment no, a mi la política no m’agrada gaire, és l’Ester la més “relacions públiques” –riu–. Jo de moment em conformo en entrenar els nens i després intentaré completar els meus estudis i ja es veurà.
Què es pot fer per a millorar el vòlei platja espanyol? Jo crec que es poden fer moltes més coses. Sobretot a nivell de joves ja que no es treballa pràcticament. Per exemple, les noies, que és el que conec, només fan dos o tres concentracions a l’any. S’han d’invertir molt més diners i crear més infraestructures per a atreure nois i noies joves. Fixa’t que estem a prop dels quaranta i hem de ser nosaltres les que seguim jugant el World Tour. Si no es treballa la base no veig gaire futur. Quina solució hi trobes? Doncs potser una solució seria separar les
ESFORÇ
365Esportistes 13new:Layout 1
14/05/2008
8:13
Pรกgina 38
365+1 ESPORTISTES MARC,
365Esportistes 13new:Layout 1
14/05/2008
8:13
Página 39
365+1 Esportistes és un projecte que està duent a terme el fotògraf Oriol Roca i que podeu veure a www.esforc.cat
ABRIL
Ilu1
4/5/08
17:33
Pรกgina 10
Ilu1
4/5/08
17:33
Pรกgina 11
Fabregas:Layout 1
16/05/2008
8:09
Página 42
Una família a l’elit
Vuit dels nou membres de la família Fabregas que practiquen hoquei herba 42 ESFORÇ
E
Fabregas:Layout 1
16/05/2008
8:09
Página 43
l pare, el “tiet”, l’avi i tots els cosis, tota una familia dedicada a cos i anima a l’hoquei herba. Els Fabregas són una d’aquelles families que per tradició han anat passant per aquest esport generació rera generació. Tota una dinastia de jugadors d’hoquei que han viscut Lligues, Copes, Copes d’Europa i el més gran de tot, uns Jocs Olímpics. Alguns d’ells s’acaben de proclamar campions de lliga amb el primer equip del Polo. I és que aquesta familia de l’hoquei ha sigut fidel a uns colors des de que “l’avi” arribés al club de Pedralbes fa una pila d’anys. De fet, només la Paula Fabregas (24 anys) ha probat fotuna fora del club barceloní. Ha estat a Anglaterra, i no perquè hagi volgut jugar a un altre lloc que no sigui el Polo, sinó perquè ha marxat a estudiar anglès. Una tradició d’origen desconegut Fa tan de temps que la familia es dedica a aquest esport que les darreres generacions reconeixen no recordar d’on els hi ve la tradició. Tots ells evoquen a “l’avi” ja difunt com a l’iniciador d’una tradició que els ha dut a l’elit d’aquest esport. L’avi sembla ser l’origen, tot i així, aseguren no saber si abans d’ell algú més de la familia havia practicat l’hoquei herba. El que si que recorden és com els seus pares i els seus tiets van pujar fins al més alt d’aquest esport, arribant un d’ells a disputar fins a quatre olimpíades (el pare del Kiko). Entre ells és tan normal i tenent tan assumit el tenir a un germà, un cosí, un pare o un tiet que ha estat campió de lliga, internacional o que ha anat a uns Jocs Olímpics, que fins i tot es fa estrany parlar amb tanta normalitat d’un fet que per a qualsevol seria extraordinari. Un orgull per la familia Tot i la naturalitat amb la que tracten el tema de tenir fins a nou members actualment, i tants altres que ho han deixat, a l’èlit de l’hoquei herba, tots ells reconeixen que estar a on estan
Un exemple de la qualitat i la força amb la que l’Àlex Cassasayes colpeja amb l’estic
i haver arribat a on ho han fet suposa un orgull inmens per la familia. Poder jugar una lliga nacional, una copa d’Europa o estar a la selecció nacional amb un germà o cosí és quelcom que tenen quasi assumit, tot i així, és quelcom que els omple d’orgull. D’altre banda, a més de l’orgull, la familia també valora el fet de que l’hoquei herba els ha servit per a estar molt més units. Més de bo que de dolent El tenir a un familiar al mateix equip és quelcom especial per la familia, és un orgull per aquells que comparteixen el cognom, però pot tenir coses dolentes. Per als Fabregas però jugar amb un cosí o un germà té més coses positives que no negatives. Si bè és cert que en ocasions reconeixen que el fet de tenir més confiança fa que es diguin coses que a un altre no li dirien, també reconeixen que això a vegades pot ser bo per l’equip. A més, afirmen que el fet de jugar amb
un familiar fa que els moments emocionants de l’esport es visquin encara amb més intensitat. Pel que fa a les coses negatives, ni ha ven poques segons el Kiko. L’única destacable és que hi ha moments dificils en els que potser no voldrien sentir a parlar d’hoquei i pel fet de seguir veient als de la familia segueixen pensant-hi. A més de jugar plegats, alguns d’ells s’han hagut de veure les cares en entrenaments o en partits entre el Polo i el Pedralbes (filial del Polo). Tot i ser una familia molt unida i molt ben avinguda, reconeixen que quan entren a la pista, si defensen interessos oposats, els vincles familiars queden fora del terreny de joc. Amb l’estic a la mà no s’estan per contemplacions. L’hoquei un tema recurrent Està clar que l’hoquei herba és part de la vida d’aquesta familia barcelonina. Tots els members tenen alguna implicació, ni que sigui una ESFORÇ 43
Fabregas:Layout 1
16/05/2008
8:09
Página 44
El Kiko Fabregas és el més gran dels cosins, i és considerat un dels millors jugadors de la seva generació 44 ESFORÇ
Fabregas:Layout 1
16/05/2008
8:09
Página 45
La Berta, la més jove de tots ells, mostra les seves habilitats amb l’estic ESFORÇ 45
Fabregas:Layout 1
16/05/2008
8:09
’
Página 46
experiencia de joventut, relacionat amb aquest esport. En les reunions familiars però evidentment parlen d’altres coses. Tot i que reconeixen que l’hoquei és un tema que sempre està present en els dinars familiars, també afirmen que ells mateixos estan cansats de parlar tot el dia d’hoquei i que, en la mesura del possible, intenten parlar d’altres coses. Una dinastia fidel al RC de Polo La familia Fabregas ha jugat, i pel que sembla, jugarà sempre al Polo. La raó no la saben del tot, de fet tots ells van començar anant a veure als seus pares i tiets i, al ser un esport molt familiar, fins i tot algun d’ells escalfava als porters amb només sis o set anys. Però no només els Fabregas, hi ha els Massana, els Borrell, els Pedrós,…moltes sagues familiars han viscut aquesta experiencia al món de l’hoquei herba. El que diferencía als Fabregas de la resta és el nombre de membres que han passat i que podem trobar actualment a l’èlit, i el bon nivell que
han demostrat tots ells genració rera generació. Quatre Fabregas a Pequín El Kiko (30 anys) i l’Alex Fabregas (27 anys), els més grans de entre els cosins, estan a les portes de compartir les que serien les seves segones olimpíades junts. A més, el Jordi Fabregas (22 anys) també està preseleccionat, amb la qual cosa es pot donar la circumstacia de que els tres cosins estiguin en el mateix equip olímpic, quelcom inedit al nostre país i quasi segur que també a nivell internacional. Als tres jugadors de l’equip masculí espanyol, una més es sumarà a la cita olímpica. La Marta Fabregas (22 anys) habitual a les convocatòries de la selecció estatal s’ha guanyat recentment una plaça per anar també a Pequín al quedar campiona amb la selecció al Torneig Prolímpic de Bakú. Amb la qual cosa tot apunta a que hi haurà quatre Fabregas als Jocs. El futur dels Fabregas Pel que fa al futur, l’Oriol Fabregas (24 anys) està fent-se un lloc I un nom a l’èlit de l’hoquei herba. És el porter titular del RC de Polo Campió de Lliga, i es podria dir que està lluitant amb els Castellano, Berdi i Bernardino Herreras, per a ser el segón a la selecció (el primer i indiscutible és el Queco Portés). A més, el Jordi, amb només 22 anys ja està preseleccionat i té molts números d’anar a les olimpíades. Tot i així, saber quin és el futur de la familia sembla quelcom difícil de pronosticar. Sembla ser que tenen cosins petits que pujen i que, pel que sembla, apunten molt bones maneres. El que tots ells aseguren, i semblen tenir clar, és que el dia de demà, quan tinguin fills, els intentaran inculcar la passió per l’estic.
L’Alex Fabregas és el germà de l’Oriol i ha estat un dels artífexs del títol de Lliga del Polo
46 ESFORÇ
Fabregas:Layout 1
16/05/2008
8:10
Pรกgina 47
ESFORร 47
BÀSQUET
Basquet13 new:Layout 1
4 ESFORÇ
14/05/2008
8:20
Página 48
Basquet13 new:Layout 1
14/05/2008
8:20
Página 49
Q
ue a Catalunya hi ha una gran tradició de bàsquet femení és un fet demostrable empíricament. Milers de noies practiquen aquest esport cada cap de setmana i asseguren el futur d’una disciplina que des de sempre ha nodrit de jugadores les millors lligues de l’estat. Avui en dia podem trobar desenes de catalanes a les banquetes dels principals equips de la Lliga Femenina (LF), A més, algunes de les membres més importants de la selecció estatal també són d’origen català. Exemples com el de la Laia Palau o la Núria Martínez, dues fixes a la selecció espanyola, o l’Alba Torrens i la Sílvia Domínguez, dues joves que pugen amb moltíssima força (la Sílvia va ser escollida segona millor jugadora jove de l’any) serveixen per a fer-nos una idea del bon nivell del bàsquet femení al nostre país. Aquesta bona salut, però, no sembla reflectir-se en els clubs catalans de la LF. Omplint el buit de l’UB Barça Amb la desaparició el passat estiu de l’UB Barça semblava que el buit seria impossible d’omplir. És probable que el seu lloc, per història i per palmarès, es trigui uns anys en omplir. El que està clar és que hi ha dos equips catalans a la Lliga Femenina que aquest any han fet que tothom s’adonés que a Catalunya el bàsquet femení té una representació digna de ser tinguda en compte. El Cadí la Seu i l’Olesa Espanyol han fet una temporada boníssima tenint en compte com es presentaven les coses a començament de temporada. Amb uns pressupostos molt inferiors als de la majoria dels equips de la LF, les catalanes han lluitat durant tot l’any per a mantenir-se a la zona tranquil·la de la taula, i les espanyolistes han arribat a disputar la Copa de la Reina primer, i el play-off final després. El primer derbi Amb aquests dos equips al màxim nivell, amb unes plantilles competitives, tenint en compte els objectius d’ambdues esquadres, i amb un nivell molt parell, era d’esperar que els partits entre els dos equips fossin emocionants. Ja el primer enfrontament, disputat el passat mes de gener, va ser dels que fan afició. Es portaven prop de dos mesos de competició i l’Olesa era una de les sorpreses de la temporada, mentre que el Cadí la Seu treia profit de les seves armes. Ambdós equips havien mostrat un nivell i un potencial molt similar. Tan igualats estaven els dos conjunts que en onze jornades havien guanyat els mateixos partits i ocupaven una meritòria novena posició. Amb aquest empat a la classificació i pensant que en aquell partit podia estar en joc una futura participació a la Copa de la Reina, l’expectació va ser molt més gran que en un partit qualsevol: es tractava d’un derbi català en
ESFORÇ 49
BÀSQUET
Basquet13 new:Layout 1
14/05/2008
8:20
Página 50
majúscules. El partit es va jugar el 12 de gener a les 16.30 al Pavelló del CB Olesa. En un partit amb una anotació considerable, les locals van saber jugar amb la seva jugadora franquícia, la Le’Coe Willingham, i van imposar-se per 78 a 67. Amb un gran primer quart en el que es van escapar del marcador per dotze punts (26-14), el Cadí la Seu no el va manar mai. Entre les locals, la Le’Coe va acabar amb 18 punts, onze rebots i una valoració de 26. A més, van destacar amb 17 de valoració ambdues, la Cristina Lelas, que va fer dotze punts, quatre rebots, dues assistències i cinc faltes rebudes, i Miljana Musovic, que va aportar 14 punts, tres rebots, cinc pilotes robades i dues assistències. Les lleidatanes no van trobar el ritme i, tot i que al segon quart va semblar que podia haver-hi una reacció, aquesta no va aparèixer. La clau, en part, va estar en la duresa d’unes i altres i en l’encert en els tirs lliures. Mentre l’Olesa va saber defensar pràcticament sense faltes (el Cadí només va anar sis vegades a la línia de personal), l’altre va fer fins a 21 faltes, de les quals les espanyolistes van convertir el 90%. Les més destacades per part lleidatana van ser les Santos Luz, la Helen i la Sílvia, amb 13 i 14 de valoració respectivament. La primera va anotar vint punts i va capturar tres rebots; la segona va fer 13 punts, va repartir sis assistències i va robar fins a tres pilotes. Després d’aquell partit, l’Olesa es va assentar a la zona mitja de la classificació ocupant una vuitena posició que després els permetria jugar la Copa del Rei i entrar als play-off finals. Pel que fa al Cadí la Seu, aquest va perdre dues posicions i va baixar fins a una perillosa onzena posició. Tot i així, en les següents jornades van saber mostrar-se fortes a casa per a mantenir una regularitat que va estar a punt de fer-les entrar al play-off. El derbi del play-off En el segon derbi de la lliga els equips encaraven la recta final de la temporada, era la jornada número 25, la penúltima de la lliga regular. El Cadí la Seu i l’Olesa estaven a una victòria de diferència. Les lleidatanes ocupaven la vuitena posició, la qual cosa els permetia jugar el play-off final. L’Olesa, en canvi, ja tenia salvada la categoria però ocupava l’onzena posició i encara tenia opcions d’entrar a la fase final. Era l’últim partit de les blanc-i-blaves a casa i van fer tot el possible per a omplir el pavelló. L’entrada va ser gratuïta per a tothom i el partit va ser retransmès pel Canal 33. Tot dos equips podien, amb aquest partit, acostar-se a la fita històrica de lluitar pel títol de lliga amb els millors equips de l’estat. Si en el primer partit s’havia creat expectació, aquest, amb televisió, en què es jugaven el play-off i amb el pavelló ple, va convertir-se en tota una festa del bàsquet català. Ja en el primer quart es va veure que seria un partit amb un resultat més engruixat on les defenses serien més permissives que en el primer (cal recordar l’encert de les de l’Olesa des de la línia de per-
50 ESFORÇ
sonal). El resultat dels primer període va ser de 28 a 26 per a les locals, amb una Benninfield molt posada fent-se respectar a la pintura. L’americana va ser la millor pel Cadí amb 16 punts, 12 rebots i vuit faltes rebudes, amb una valoració final de 23. L’Olesa va tenir una tímida reacció en el segon quart liderades per la de sempre, la Le’Coe, que va ser la millor del partit amb un 31 de valoració, amb 14 punts i 19 rebots. Les de Montserrat es van mantenir a prop al marcador gràcies als punts de l’Olga Podkovalnikova, que va acabar amb 19. Tot i així, al darrer quart les locals van entonar-se i van marxar al marcador a base de triples per part de les Santos Luz i de l’Ester Farré. Al final, 87 a 77 per a un Cadí que somiava en entrar als play-off; quedava un partit i havien colpejat primer en la seva lluita particular amb l’Olesa Montserrat. L’Olesa fa història Tot i haver perdut el derbi català, les noies de l’Olesa tenien el basquet average a favor amb el Cadí. A més sabien que en el darrer partit s’ho jugarien tot a casa i les lleidatanes havien de visitar la sempre difícil pista del CB San José (quart a la classificació final). Amb aquest panorama van plantejar el partit a Olesa de Montserrat contra el Gran Canaria La Caja de Canarias com una final. El Cadí la Seu, per la seva part, tenia en la defensa i en el poder a la pintura les seves principals credencials per a imposar-se a Lleó. Al final l’Olesa va mostrar totes les seves armes ofensives i va anotar 97 punts contra l’equip que més punts ha rebut en la competició, i va guanyar un partit molt emocionant per dos punts de diferència. L’Olga Podkovalnikova va estar incommensurable amb 28 punts i 9 rebots, seguida per unes grans Sandra Gallego (19 punts, 5 assistències i 20 de valoració) i Le’Coe Willigham (17 punts, 13 rebots i 5 assistències). Amb aquesta victòria van superar el Gran Canaria (tenia una victòria més que l’equip català) i només havien de fer un truc per adonar-se que estaven al play-off. I és que el Cadí la Seu, tot i mostrar-se molt sòlid en defensa, i tot i lluitar fins al final, no va poder aconseguir la victòria. Va ser un partit amb molt pocs punts (52-48) en el que les catalanes van tenir a la seva mà la victòria després d’un espectacular tercer quart, però que van deixar escapar en els minuts finals. Amb aquests resultats l’Olesa confirmava una temporada fantàstica en la que van començar pensant en la permanència i en la que han acabat somiant el play-off. El Cadí, per la seva banda, ha viscut un final que ha enfosquit la gran temporada que han fet les lleidatanes en la que si no s’ha entrat al playoff ha estat per detalls que de ben segur que es poliran a la temporada que ve. Un any més amb dos equips a la LF i dos derbis de màxim nivell per tal de gaudir del millor bàsquet català femení.
Basquet13 new:Layout 1
14/05/2008
8:20
Pรกgina 51
ESFORร 51
golejadorescat new:Layout 1
52 ESFORร
13/05/2008
13:27
Pรกgina 52
golejadorescat new:Layout 1
A
13/05/2008
13:28
mb motiu de l’aturada entre la fase regular i la fase final de la Lliga vam posar cara a cara dos dels puntals dels dos millors equips catalans de la màxima categoria estatal femenina. La Mari Carmen García i la Jénnifer Pareja han estat les màximes golejadores dels seus equips i les millors realitzadores de la Lliga. Companyes a la selecció i antigues companyes al Sabadell tenen una molt bona relació i una mútua admiració. La Jenny es troba en un punt àlgid de la seva carrera, ha rebutjat ofertes vingudes de tot arreu i ens avança que, si tot va com ella vol, intentarà arribar als Jocs de
Página 53
Londres. La Maica tot just comença a mostrar-se com una gran jugadora que somia en provar algun dia l’aventura italiana, com la seva heroïna Blanca Gil, i en jugar unes olimpíades. Cada una en el vostre equip, una a la final de la Lliga i amb una Copa de la Reina, i l’altra ja de vacances després d’una temporada on s’ha fet el que s’ha pogut. Ha anat la temporada com pensàveu? MCG: Per part meva sí. Està anant com
esperava. No ens podem queixar. JP: Pel que fa a nosaltres... doncs també crec que ha anat com esperava. L’objectiu era intentar arribar a la final i és el que hem fet, intentar-ho. No ha pogut ser però és que teníem un equip molt justet. Què us ha faltat, Jénnifer? JP: Doncs que tenim un set inicial fort però no tenim canvis. En canvi, tant l’Ondarreta com el mateix Sabadell tenen una plantilla ESFORÇ 53
golejadorescat new:Layout 1
13/05/2008
13:28
Página 54
Europa. Esteu contentes en aquest sentit?
molt més completa que la nostra. Maica, quina va ser la clau per a què vosaltres us enduguéssiu la Lliga regular i la Copa de la Reina? MCG: Jugar com a equip, sobretot. Hi ha molt bon rotllo i a més sempre estem molt concentrades, no hem “perdut el cap” en cap partit. I ara, havent aconseguit la Copa i sent les primers de la lliga regular, el títol és un objectiu o és quasi una obligació? MCG: Jo crec que les dues coses. Un objectiu perquè és pel que estem treballant tota la temporada. I una obligació perquè ja que ho hem guanyat tot, diem: “per què no la Lliga?” i amb l’equip que tenim i tal com estem jugant cal demostrar que la mereixem. Jénnifer, per a vosaltres ha estat una decepció no aconseguir cap títol? 54 ESFORÇ
JP: No, perquè arribar a la final de la Copa de la Reina ja va ser un premi. Vam lluitar molt i l’objectiu era arribar a les dues finals; tot i així, sabíem que seria molt difícil. Què ha canviat en els vostres equips respecte de l’any passat? MCG: En el meu equip sobretot que hi ha molt més bon rotllo i més comunicació a l’aigua. A més tenim més experiència i estem més preparades com a equip. JP: Nosaltres principalment hem notat l’absència de cinc jugadores. Sobretot una importantíssima, la de la Blanca Pardo. Després, que aquest any hem tingut un equip molt jove, les que han acabat jugant de titulars tenen 17 o 18 anys. Jénnifer, l’últim cop que vaig parlar amb vosaltres pel reportatge del número 10 em vau dir que els objectius eren arribar a les finals de Lliga i Copa i fer un bon paper a
JP: Sí i no. Nosaltres no vam arribar a semifinals de la Copa d’Europa, però a les fases que vam jugar només vam perdre d’un contra el Glyfada que és un equip professional a casa seva. Amb un equip molt justet hem donat la cara a Europa. Contra equips professionals com el Glyfada o el Kirishi hem jugat de tu a tu. És la diferència entre nosaltres i la resta, fins i tot l’Ondarreta o el Sabadell: ells són professionals, nosaltres no. I per al Sabadell, Maica, fer un bon paper a Europa és l’assignatura pendent? MCG: Sí, aquest any ho hem fet força bé però a veure si l’any que ve, pensant que tenim un equip jove, podem fer-ho millor. Tot i així, com diu la Jenny, és molt difícil perquè hi ha equips molt durs i molt professionalitzats amb molt bones jugadores. Totes dues heu estat de les màximes
golejadorescat new:Layout 1
13/05/2008
13:28
golejadores de la lliga, què significa per a vosaltres? JP: Per a mi és molt important sobretot perquè el meu joc es basa sobretot en anotar els gols. Aquest any però m’he quedat per darrere de la Maica, entre altres coses perquè m’he perdut quatre partits, tres per lesió i un perquè em van donar descans. Vulguis o no al final es nota, a més no jugar la final també m’ha restat partits. MCG: Jo personalment tampoc he buscat ser la màxima golejadora. Evidentment estic contenta per ser-ho, però hauria preferit el trofeu a la millor jugadora. Què ha fet que marquéssiu tants gols? MCG: En el meu cas he tingut la sort que en el meu equip les jugadores saben buscar molt bé la boia i m’arriben molts bons passis. Sobretot és mèrit de l’equip que ha sabut buscar-me i passar-me-la en el millor moment.
Página 55
JP: Jo és que sóc una jugadora 100% atacant, fins i tot a vegades em descentro una mica de la defensa per l’atac. A més tot l’equip té molta confiança en mi i això ho noto; passi el que passi em busquen per passar-me la pilota, i això ajuda. Es podria dir que, com en el cas de la Maica, l’equip també hi té molt a veure. A la selecció també sou les encarregades de fer els gols: amb el permís de la Blanca Gil, és ella un mirall en el que mirar-vos? MCG: És clar. Jo sempre he dit que la “Blanchi” és la meva ídol i ho seguirà sent. És una grandíssima jugadora. Per a mi és la millor jugadora espanyola que hi ha hagut. He jugat amb la Sara Domínguez, però com la Blanca Gil no n’hi ha hagut mai cap. JP: Jo penso igual. És una gran jugadora, primer de tot té unes qualitats físiques impressionants i després... que és molt bona. I tant que és un mirall en el que mirar-me. Provaríeu com ella l’aventura italiana?
JP: Jo he tingut l’oportunitat de fer-ho els últims quatre anys, però em retenen moltes coses aquí. Com a experiència en el waterpolo m’encantaria, però ara tinc en compte moltes més coses més enllà del waterpolo. He de pensar en el futur, en els estudis,... per a mi ja és una mica complicat. MCG: Jo crec que algun dia sí que ho provaré. No sé si d’aquí a poc o d’aquí a molt, però algun dia m’agradaria provar l’experiència. Parlem de la selecció. No ser als Jocs és un fracàs? MCG: Ha estat dur després de tota la preparació i de veure que hi va gent que personalment crec que no ho mereixen. Però cal pensar en les properes i hem d’estar motivades per anar-hi. Hi haurà canvis a l’equip, els altres equips són més grans que el nostre i hi haurà moltes jugadores que es retiraran. Per a mi ha estat un pal molt gros perquè volia anar a les olimpíades amb 17
golejadorescat new:Layout 1
13/05/2008
13:28
anys, però pensar en les de Londres m’ha ajudat a motivar-me. JP: Per a mi la paraula fracàs és massa grossa. Hem de pensar que tenim un equip molt jove. És veritat que aquest any ho teníem més a prop que mai i no ha pogut ser, però un fracàs no ha estat. L’equip és molt jove i l’experiència que tenen altres seleccions no es pot comparar amb la nostra i en aquests casos en què es juga quelcom important és fonamental. Us veieu jugant unes olimpíades? JP: Jo vull intentar-ho. La meva idea és jugar quatre anys més per intentar-ho. És el meu somni, de fet suposo que el de les dues. Esperaré quatre any més, si la propera no surt, serà moment de plantejar-se les coses. 56 ESFORÇ
Página 56
MCG: No ho sé... potser sí. Pensant en això que t’he dit que hi ha moltes jugadores d’altres equips que es poden anar jubilant i que som l’equip més jove, pot haver-hi opcions. Va, sí! Crec que sí que hi ha opcions que anem a Londres. Per tot el que suposa, el Medi-Sabadell s’ha convertit en un clàssic. Vosaltres també el viviu com a tal? JP: Entre nosaltres no, però és una mica com el Barça i el Madrid. Entre els jugadors no hi ha tanta rivalitat però tot el que es genera al voltant fa que sigui un partit especial. MCG: Estic d’acord amb ella. És el partit més especial, el partit de sempre, com un derbi. Per posar un exemple masculí, és com el
Jennifer Pareja:
Un hobby: Llegir Un llibre: La sombra del viento Una pel·lícula: The Holiday Una piscina on jugar: La del Mediterrani Un menjar: Canelons Una beguda: Aigua Festa boja o tranquil·la a casa: Depèn del dia Una virtut: La constància Un defecte: Sóc massa clara a vegades No m’agrada del waterpolo... Que sigui un esport tan minoritari. .
golejadorescat new:Layout 1
13/05/2008
13:28
Mari Carmen Garcia: Un hobby: Anar al cine Un llibre: La catedral del mar Una pel·lícula: Soy Leyenda Una piscina on jugar: La del Sabadell Un menjar: Macarrons Una beguda: Coca-Cola Festa boja o tranquil·la a casa: Festa boja Una virtut: Sóc bona amiga Un defecte: Sóc molt dormilega No m’agrada del waterpolo... Que la gent que juga sense saber-ne ho faci pegant a fer mal.
Página 57
Barcelona-Barceloneta. A banda de la selecció, hi ha alguna possibilitat de veure-us jugant juntes? MCG: Jo a l’estat espanyol no crec que canviï d’equip. Si coincidíssim a un equip de fora estaria molt bé, però pel que sembla ella no té gaire intencions de provar a fora. Jo a l’estat estic molt bé a Sabadell i no crec que canviï. Si ella volgués tornar... JP: Està complicat. Jo estic molt bé al Mediterrani, aquest any he gaudit molt i tenim un entrenador amb el que val la pena seguir perquè en només un any he après moltíssim. A més, com veus ella té molt clar que vol seguir a Sabadell. Evidentment la vida dóna moltes voltes però ho veig complicat.
Què destacaríeu la una de l’altra com a jugadores? MCG: Jo de la Jénnifer destacaria la seva tècnica, el seu xut, la seva velocitat, que neda molt... No puc dir res dolent, sap atacar, sap defensar... Ella també ha estat un dels meus ídols tot i que no jugui a la meva posició. JP: Doncs jo de la Maica diria que ha progressat moltíssim en els últims tres anys. Té unes qualitats físiques excepcionals i a més s’ho està treballant molt cada dia. Ho fa tot molt bé i sobretot tenint en compte la seva joventut. Serà una gran jugadora.
ESFORÇ 57
Ilu2
4/5/08
17:51
Pรกgina 10
Ilu2
4/5/08
17:51
Pรกgina 11
F O T O S : Fed eration
International
e de Volleyb all (FIVB)
E
l 26 de maig es dona el tret de sortida per a una de les competicions esportives més espectaculars que es poden veure actualment. Aquesta es la data en la que s’inicia el Barcelona Swatch FIVB Beach Volley World Tour 2008, és a dir una de les darreres proves del Circuit Mundial de volei platja. La Ciutat Comptal ha estat l’escollida per a acollir aquesta competició i es convertirà durant una setmana en la capital mundial d’aquest esport. Aquesta prova, puntuable per a les olimpíades, forma part de la máxima competició intercontinental i s’hi fan proves a ciutats com Paris, Berlin, San Petresburg. Montreal o Seúl. Durant cinc dies els barcelonins podrem gaudir de remats, esmaixades, col·locacions i recepcions dels millors jugadors del planeta.
Un marc incomparable Pensar en Barcelona és fer-ho en platja, i quin millor lloc que la Ciutat Comptal per a acollir una competició esportiva d’aquesta mena. Tot i aquesta evidencia des de la organització s’ha anat més enllà. L’emplaçament en el que es durà a terme la competició no serà una platja a l’us. L’espectacle del volei platja es viurà a les fonts màgiques de Montjuic. Amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Palau Mies Van der Rohe i l’Avinguda María Cristina com a testimonis, la platja artificial que es crearà a la Plaça de Carles Buïgas es convertirà en el centre neuràlgic del volei platja mundial. Amb una capacitat màxima de 3.500 espectadors, la pista central serà l’encarregada d’allotjar els partits de la fase final I els més destacats de les fases de classificació. A més, davant del Pavelló Mies van der Rohe s’instalaràn quatre pistes anexes que, juntament amb les dues annexes a la pista central, seràn l’escenari dels partits de la fase de classificació. A banda de les pistes, els espectadors que acudeixin a Montjuïc podràn visitar el Village Comercial ubicat al voltant de la Pista Central, podran tastar els plats del Restaurant Vip i podran esbargir-se a l’Area d’Entreteniment a on s’organitzaran cursos d’iniciació al volei platja i a on hi harurà diverses atraccions i actuacions musicals. En resum, un marc incomparable per a acollir a les millors parelles del planeta.
42 ESFORÇ
HOQUEI HERBA
· Ell Barcelona Wolrd Tour 08 és la primera prova del Circuit Mundial que acull Catalunya en la seva història · La pista central amb capacitat per a 3.500 persones, s’instal·larà a les Fonts Màgiques de Montjuïc
Barcelona pren el relleu de Mallorca Amb aquest Barcelona Wolrd Tour, Catalunya acull per primer cop a la història una proba de Circuit Mundial, i pren el relleu de Mallorca a l’estat espanyol com a seu d’aquesta competició. L’illa balear va acollir una proba l’any 2004, poc abans de que Xavi Bosma i Pablo Herrera es fessin amb la medalla d’argent dels Jocs d’Atenes. Precisament el Xavi Bosma tindrà un paper destacat al Barcelona World Tour 08, tot i que enguany no ho farà a la pista, sinó que ho farà com a Director Esportiu de la prova. La competició d’aquest any però arribarà en el cas de les noies de la prova de Osaka al Japó que es disputarà del vint al vint i cinc de maig, i la masculina de Roseto degli Abruzzi a Italia. En el cas dels nois arribaran amb més dies de descans doncs la competició italiana
· Les millors parelles del món es donaran cita a Barcelona i es jugaran una oportunitat d’aconseguir el passi pels Jocs de Pequín ‘08
· Les parelles Herrera-Mesa en nois, i AlconMatveeva en noies, formaran la representació espanyola. es disputarà entre el tretze i el divuit de maig.
Altres possibles campions
Els millors del mon
No s’ha d’oblidar però a altres participants amb moltes opcions de lluitar pel títol. És el cas dels també brasilers Fabio Luiz i Marcio Araujo, segons al ranquing mundial, la parella russa formada per Dmitrij Barsuk i Igor Kolodinsky, tercers del mon, o la parella masculina número u al nostre país, Raul Mesa i Pablo Herrera, que arriben després d’haver aconseguit la medalla de plata a la prova del Circuit Europeu disputada a Gran Canaria. En el quadre femení hi ha una segona parella xinesa amb opcions de pujar al més alt del podi, es tracta de la formada per Xue i Zhang Xi, que, tot i estar a la hombra de les seves compatriotes, actualment ocupen la segona posició del ranquing mundial. No es pot deixar de banda a les campiones d’Espanya i única parella femenina del país encara amb opcions d’anar als Jocs de Pequín, la Ester Alcon i la Olga Matveeva.
La de Barcelona serà una de les darreres proves del Circuit Mundial i en joc hi hauran punts que poden ser fonamentals per a la possible classificació de les parelles per als Jocs Olímpics de Pequín. Aquest fet, sumat a la importància de la competició farà que a Barcelona es donin cita les millors parelles del món d’aquest esport. De fet, el Barcelona Wolrd Tour 08 comptarà amb vuit de les nou parelles situades a les primeres posicions de la classificació mundial masculina, i amb cinc de les nou primeres de la femenina entre les vint-i-quatre que hi pendran part. Entre els participant hi destaquen sobre els altres les parelles brasileres per la tradició d’aquest esport al país sud-americà i pels resultats que han obtingut els darrers anys. Pel que fa als nois, una de les parelles favorites és la formada per Emanuel Rego i Ricardo Santos, números u de la classificació mundial i campions del món les últimes cinc edicions. En quant a les noies, les seves homologues femenines, la Adriana Behar i la Shelda Bede tenen opcions de fer-se amb la medalla d’or de la competició i és que no en va van ser campiones del món en dues ocasions (al 2005 i al 2006). Tot i així, la parella xinesa Tia Jia i Wang són les que ocupen actualment el primer lloc al ranquing mundial i de ben segur que el voldran fer valer a l’hora de lluitar per la competició.
Vinguts d’arreu del món A banda dels favorits, al llarg del Torneig es podran veure parelles vingudes de països de tots els continents. Equips vinguts d’Austràlia, de Brasil, de Bulgària, de Canadà, de Cuba, d’Alemanya o de Japó entre d'altres, i que seran la base d’un torneig de luxe, preludi dels Jocs Olímpics, on es podran veure algunes de les parelles que optaran a medalla a Beijing 08.
Rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
8:24
Pรกgina 66
Rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
8:24
Pรกgina 67
14/05/2008
8:24
Página 68
RUGBI
Rugbi13 new:Layout 1
C
osta d’imaginar-se que es creuï mig món per a gaudir d’un torneig de rugby de només tres dies, però els Hong Kong Sevens bé que mereixen la pena i Esforç ha estat allí per fer-vos cinc cèntims del que es cou en aquest gran acte mundial. Dos són els trets més característics d’aquest torneig: un és el gran ambient festiu que es viu durant els tres dies en què dura l’acte i un altre és l’alt nivell de joc que es pot observar al llarg de tot el torneig. El Seven de Hong Kong és la gran cita anual per als amants del rugby a set i ja s’ha convertit en tot un clàssic del rugby mundial, igual que el 6 Nacions ho és del XV. Val a dir que si la modalitat de rugby a 7 és ferma candidata a entrar a formar part dels Jocs Olímpics gran part de culpa la té el torneig de Hong Kong. El millor de tot plegat és que va començar com gairebé totes les coses que succeeixen al rugby; al voltant d’unes cerveses. El president de la federació de rugby de Hong Kong, el sudafricà “Tokkie” Smith, estava prenent unes pintes amb McTavish, capità de la selecció, i el president d’una companyia de tabac del qual va sorgir la idea de patrocinar un
68 ESFORÇ
torneig de rugby per a fer-hi promoció de la seva firma. McTavish i Smith van suggerir que un torneig de sevens podria esdevenir més factible logísticament i ser un major espectacle que un torneig de quinze. Dit i fet, en menys d’un any naixia el primer torneig, el 1976, amb la participació de clubs de Corea, Austràlia, Nova Zelanda, Tonga, Japó, Sri Lanka, Malàisia i Fiji. Tots asiàtics i del Pacífic ja que inicialment la federació anglesa va refusar la participació. Va ser possible dur-ho a terme en tan poc temps gràcies a la dedicació voluntariosa i molta imaginació de gent amb molta passió pel món del rugby. Al llarg dels anys 70 i 80 el torneig va guanyar en popularitat i en nombre d’equips participants, els quals finalment van evolucionar de clubs a seleccions. Tanmateix la demanda d’entrades es va disparar i en els anys 90 es va haver de migrar a un estadi amb més capacitat, el Hong Kong Stadium, que es va remodelar per allotjar les 40.000 localitats actuals. La federació internacional (IRB) va prendre bona nota d’aquest fenomen amb el Seven i el 1993 va organitzar la primera Copa del Món a Escòcia, lloc on històricament es reconeix com a lloc de naixement del rugby a set. Però la segona edició va ser innegable que l’honor hauria de recaure en la ciutat asiàtica el 1997, any històric per a Hong Kong ja que va ser retornada a l’administració xinesa. Finalment la IRB, reconeixent el gran atractiu d’aquesta modalitat, va organitzar l’any 2000 el primer circuit mundial de Sevens, on tenia lloc a Hong Kong la primera prova, que va coincidir amb el 25è. aniversari del torneig. Actualment les millors seleccions de rugby a set participen al circuit, que es desenvolupa al llarg de vuit proves: Dubai, Sud-àfrica, Nova Zelanda, EUA, Hong Kong, Austràlia, Anglaterra i Escòcia. Però la joia de la corona del circuit continua sent el Seven de Hong Kong i el 2005 van tornar a organitzar una nova Copa de Món. El Hong Kong Sevens s’ha convertit en un perfecte test per a nous talents del rugby i és cita obligada dels futurs cracs. Això ve donat perquè en el rugby a set el joc és fonamentalment a la mà, qualitat molt preuada però que en el quinze no hi ha tantes oportunitats de posar en pràctica. Jugadors com Jonah Lomu, Christian Cullen o George Gregan van demostrar primer les seves habilitats en el Seven de Hong Kong.
Rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
8:24
Pรกgina 69
ESFORร 69
RUGBI
Rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
8:24
Pรกgina 70
Rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
8:24
Pรกgina 71
RUBGI
Rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
8:24
Página 72
UN NOM PROPI Però si hi ha un jugador que el seu nom estigui associat al d’aquest torneig és sens dubte Waisale Serevi. El jugador de Fiji es va consagrar en el món dels Sevens gràcies a actuacions estel·lars al torneig asiàtic. Amb ell Fiji va conquerir les dues Copes del Món que s’han disputat a Hong Kong. La final del 97 contra Sud-àfrica, que va finalitzar 24 a 21 per Fiji, està considerada com un dels millors partits de Sevens de tota la història. A la semifinal del 2005 Serevi va anotar l’assaig de la victòria davant Anglaterra conduint a Fiji a conquerir la Melrose Cup contra Nova Zelanda. Fins i tot la temporada següent com a jugador-entrenador de Fiji va aconseguir guanyar el Circuit de la IRB, essent la primera vegada que no el guanyava Nova Zelanda. I l’any passat Serevi encara va participar a Hong Kong aconseguint el rècord de 18 torneigs disputats. Així és com Fiji encapçala actualment el palmarès del Hong Kong Sevens amb 11 títols, seguida de Nova
Zelanda (8) i Austràlia (5). En l’edició d’enguany Nova Zelanda s’ha proclamat campiona amb una gran superioritat sobre la resta. Els All Blacks, però, no guanyaven a la meca del Seven des de l’any 2001. En quarts van eliminar amb facilitat Gal·les i en semis van destrossar la totpoderosa Fiji. Ja a la final van imposar-se amb comoditat als sud-africans. I si un jugador ha destacat per sobre de la resta aquest ha estat el kiwi Lote Raikabula. Un jugador amb molt de talent, evidentment maori. LA GRADERIA SUD No es pot entendre el Hong Kong Sevens si no s’ha estat a la graderia sud de l’estadi. L’ambient que es viu allà és de festa total. Hi ha un cartell que diu que no està permesa l’entrada als menors de 18 anys. Gairebé tothom va disfressat per grups. I l’esport nacional és apilar els gots de cervesa i fer de streaker. Quina bogeria. El Seven és sens dubte el major esdeveniment esportiu anual de Hong Kong i la ciutat es transforma per acollir uns bojos pel rugby... i per la cervesa.
Rugbi13 new:Layout 1
14/05/2008
8:24
Pรกgina 73
ESFORร 73
Ilu2
4/5/08
17:38
Pรกgina 10
Ilu2
4/5/08
17:38
Pรกgina 11
Alex Rubies
Cristian Malmagro new:Layout 1
15/05/2008
23:09
Pรกgina
Cristian Malmagro new:Layout 1
15/05/2008
23:09
Pรกgina
15/05/2008
23:09
Página
8
HANDBOL
Cristian Malmagro new:Layout 1
Estic molt bé molt content de jugar amb jugadors de tanta qualitat. El salt de Granollers a aquí ha estat considerable.
ESF R<
Cristian Malmagro new:Layout 1
15/05/2008
23:09
U
Página
9
n noi 0ue sempre t? un somriure a la cara. Bromista amant del bon menjar les motos i sortit de la inesgotable cantera del Granollers. El Cristian Malmagro es podria dir 0ue porta l’handbol a les venes ja 0ue tant el seu avi com el seu tiet van jugar al club valles>. El germ> de la seva mare va arribar a ser el seu segon entrenador en la temporada en la 0ue va debutar amb el primer e0uip. Enguany despr?s de tota una vida a Granollers i despr?s 0ue tots els grans de l’ sobal pensessin en ell com a possible refor; va acabar al PDrtland San ntonio. 0uesta ha estat una temporada rodona per al Cristian en la 0ue les lesions l’han respectat i ell ha ofert la seva millor versió. Segon m>xim golejador de l’e0uip un dels millors laterals drets de l’ sobal i un puntal de l’e0uip navarrès 0ue ha complert el somni de triomfar en un dels 9grans:. Malmagro ens va rebre a l’hotel de concentració abans del partit de Lliga contra el FC Barcelona. Els navarresos es jugaven mantenir se en 98ona Champions:. El partit va acabar pel Bar;a tot i aixA el Cristian va tornar a demostrar el seu nivell aconseguint gols i completant una gran actuació.
Primera temporada a Pòrtland i ja ets tot un puntal de l’equip. ’esperaves això quan vas signar? La veritat ?s 0ue no. a estat el meu primer any i davant he tingut un jugador com el Renato ugrinec contrastat i amb molta 0ualitat i experiència. o pensava 0ue li aniria traient minuts perD evidentment no esperava jugar tant com estic jugant. Aleshores les impressions seran molt bones suposo? Doncs sA la veritat ?s 0ue estic molt b? molt content de jugar amb jugadors de tanta 0ualitat. El salt de Granollers a a0uA ha estat considerable. 0uA jugo amb gent de talla mundial i en a0uest sentit estic molt content. ls entrenaments aprens i millores moltAssim amb gent d’a0uest nivell. ot i aquest alt nivell de la plantilla potser us heu quedat enrere en la lluita pel títol massa aviat no? SA perD s’ha d’entendre 0ue e0uips com el Bar;a o el Ciudad Real s’han refor;at molt i nosaltres potser no tant. m?s ha vingut un entrenador nou i ?s difAcil lluitar per la Lliga. u= us ha faltat? Sobretot regularitat. I guanyar els partits contra rivals teDricament m?s fluixos 0ue nosaltres en els 0ue hem fallat. u però pots estar content amb el rendiment que has tingut. Entre altres coses ets el segon golejador de l’equip per darrere de uesga. Com ho valores? La dada ?s el de menys. Sempre dic 0ue fer gols o no no ?s important. El 0ue importa ?s 0ue estic jugant molts minuts i ho estic fent b? i 0ue l’e0uip es beneficia. u sempre t’has definit com un lateral fintador no com un de llançador. eient els registres i com est;s jugant enguany segueixes pensant el mateix? o crec 0ue sA. o em segueixo definint com un jugador fintador ja 0ue no llen;o tant de fora com d’altres laterals. o em considero un xutador amb majEscules.
ESF R<
Cristian Malmagro new:Layout 1
15/05/2008
23:09
Página 80
HANDBOL
Amb el Barça va haver-hi un intent de negociació (...) però al final (...) van preferir fitxar l’Eric Gull
Un hobby: Les motos. Una pel·lícula: Gladiador. Un llibre o la Play: La Play. Un menjar: Chuletón. Una beguda: Fanta de taronja. Cap de setmana perfecte: De vacances al Carib amb la meva xicota. Festa boja o tranquil a casa: Depèn de l’ocasió. No m’agrada de l’handbol... els viatges i estar tant de temps fora de casa. Un defecte: Sóc orgullós. Una virtut: Sempre estic content i de broma. El millor jugador amb el que has jugat? L’Ivano Balic. El millor contra el que has jugat? El mateix. El jugador espanyol amb més futur? Carlos Ruesga. El millor entrenador que has tingut fins ara? Manolo Laguna.
Cristian Malmagro new:Layout 1
15/05/2008
23:09
Página 81
Consideres que ja t’has afinat al lateral? (a Granollers havia de jugar de tant en tant a l’extrem) SA ara porto molt de temps al lateral i sincerament a l’extrem no s? com ho faria. riu olts dels gols han estat de metres i portes prop del d’encert. A qu= és deguda aquesta efectivitat? ota la vida he llan;at els penals als e0uips on he jugat. m?s 0uan vaig arribar al primer e0uip del Granollers hi havia el Patri* Cavar 0ue ha estat un gran mestre per mi. és d’un cop s’ha dit de tu que tens problemes per defensar i que et lesiones amb facilitat. u qu= en penses? mb el tema de la defensa ?s cert 0ue no sóc un especialista. =s 0uelcom 0ue he de millorar entre altres coses guanyant for;a i entrenant el fAsic. mb el tema de les lesions no hi estic tant d’acord. De fet si tu mires els anys 0ue porto jugant al m>xim nivell i els partits 0ue m’he perdut tampoc són tants. Enguany vaig comen;ar malament de l’es0uena perD al final m’he perdut nom?s un o dos partits de Lliga. El tema de les lesions en el fons ?s mala sort. Ets un dels darrers grans jugadors de la cantera del Granollers. Et consideres un referent o una icona al teu exequip?
certa manera per0uè la gent podia dir 0ue si jugava era per0uè estava ell all> o en ocasions m’esbroncava m?s a mi per0uè em tenia m?s confian;a... ot i 0ue en termes generals m’ha ajudat tenir gent com ells per0uè m’han ensenyat moltAssim. ornant a parlar del bon nivell que has mostrat aquesta temporada. Aquestes bones actuacions t’han obert les portes de la selecció i ja són molts els que demanen que et convoquin. Com veus el teu futur com a internacional? mi m’encantaria 0ue em portessin perD l’entrenador actual est> confiant en una sèrie de jugadors i s’ha de respectar. De moment amb mi no ha comptat per a cap competició oficial. o segueixo treballant per anar hi perD no depèn de mi. Però de ben segur que t’ompliria d’orgull. Evidentment. o crec 0ue 0ualsevol jugador vol jugar uns ocs lAmpics o 0ualsevol competició internacional amb la selecció. Per qu= et vas decidir pel Pòrtland Antonio?
an
Si et dic la veritat tenia ofertes de m?s d’un e0uip perD el 0ue estava millor esportivament era PDrtland a m?s l’ lbert Rocas em va dir 0ue all> s’estava genial. I podent anar all> a Lleó o a alladolid vaig pensar 0ue PDrtland era la millor opció.
ampoc ?s com per dir ho aixA. =s cert 0ue ?s el club on he crescut on he jugat tota la vida i on van jugar el meu tiet i el meu avi i els estar? tota la vida agraBt. ot i aixA jo crec 0ue era un jugador important com hi ha hagut d’altres com l’ lbert Rocas el David Davis i molts d’altres.
ot i així es va parlar molt de la possibilitat que fitxessis pel Barça. u= va passar?
u= ha suposat el Granollers en la teva carrera?
as signat per uns quants anys pel Pòrtland però deixes la porta oberta a un possible retorn?
mb el Bar;a va haver hi un intent de negociació amb l’ ’Callaghan perD al final va entrar hi el Masip i van preferir fitxar l’Eric Gull.
Doncs com t’he dit ho ha estat tot. aig comen;ar de ben petit all> i ?s on ho he après tot.
ome aixD sempre. tothom li agrada jugar a casa o a prop de casa.
En ocasions ser 7fill de...9 o 7familiar de...9 pot marcar positivament o negativa una carrera esportiva. En el teu cas portar el cognom ia?a t’ha marcat d’alguna manera?
Només al Granollers o t’agradaria que aquestes negociacions que va haver-hi en el seu moment amb el Barça es reprenguessin algun dia?
o crec 0ue no. Potser 0uan m?s em va influir va ser 0uan el meu tiet estava a Granollers de segon entrenador. leshores m?s 0ue beneficiar me em va perjudicar en
mi m’encantaria. ugar a deu minuts de casa meva i a un club gran ?s el m>xim 0ue es pot aspirar. ESF R<
Maรงanet new:Layout 1
16/05/2008
8:20
Pรกgina 82
Maçanet new:Layout 1
16/05/2008
8:20
Página 83
ón molts els pobles on la tradició pel patí va arrelar ja fa molts anys. Catalunya és un país on l’hoquei té molta força. La nostra selecció és de les més potents del món, els nostres jugadors són els de més nivell i els clubs d’aquí nodreixen la millor lliga del planeta. És per això que costa tant accedir a la màxima
S
competició i, un cop aconseguit, costa tantíssim mantenir-se amb un pressupost força inferior al dels grans equips. Aquesta història la tenen claríssima en el que és el poble més petit que ha tingut un equip a l’OK lliga, el Maçanet. El SHUM Maçanet va baixar l’any passat a Primera Divisió després d’una temporada per a oblidar on no van sortir les
coses tal com s’esperava després d’anys mantenint la categoria. L’equip, conegut aleshores com Astrapool Maçanet, va quedar últim de l’OK Lliga havent aconseguit només cinc victòries i cinc empats. Enguany la història ha canviat a una lliga en la que no hi jugaven des de feia uns quants anys i en la que, com va passar aleshores, han lluitat amb
Maçanet new:Layout 1
16/05/2008
8:20
Página 84
l’Alcoi per les places d’ascens durant tota la temporada. Aquest any, però, s’hi ha sumat un Sitges incontestable que ha liderat la classificació pràcticament de començament a final. Mentre escrivim aquestes línies encara no han aconseguit el preuat ascens matemàticament; de fet, recentment han perdut un partit importantíssim contra l’Alcoi que posa les coses un pèl més difícils. Tot i així, seguint amb l’eslògan del club, el Maçanet representa el sentiment de tot un poble, el més petit, però al cap i a la fi un poble que té la voluntat de recuperar el seu lloc entre els grans.
H. PATINS
ELS INICIS, L’AMATEURISME I LES PRIMERES COMPETICIONS. La festa major a un poble és tot un esdeveniment; es prepara el ball, la plaça major és una festa i es cerquen fórmules per divertir i entretenir. Cap a l’agost de 1949 a Maçanet se’n preparava una de grossa. Aquell dia, amb motiu de la festa major del poble, s’inaugurà la Pista Jardí, en principi pensada per a balls i espectacles, tot i que l’espectacle aleshores va ser un partit amistós d’hoquei patins. Aquell partit va despertar tant d’interès i tanta expectació que dies després els carrers de Maçanet anaven plens de nens amb patins imitant el que havien vist a la Pista Jardí. Així va néixer l’afició per les rodes i l’estic a Maçanet de la Selva. Aquesta afició va anar refermant-se a base de partits amistosos i exhibicions, fins que, l’any 1952, es va fundar el SHUM (Secció d’Hoquei Unió Maçanenca). Es va decidir que els colors representatius serien el vermell i el blanc en forma de quadres arlequinats. Aquell mateix any van jugar el primer partit contra el Tritón de Girona i mesos més tard van ser inscrits a la Federació Catalana de Patinatge. Els primers anys van ser difícils i l’equip va anar agafant forma a base de participar en competicions regionals. Arribats els setanta l’equip ja tenia una estructura més o menys sòlida i va acabar d’assentar-se amb la nova pista municipal, la qual, tot i ser descoberta, tenia per fi les mides reglamentàries. LES NOCES DE PLATA. El 1980 el club va complir 25 anys d’activitat ininterrompuda i per a celebrar-ho es va cobrir la pista poliesportiva; era el primer pas per a aconseguir el pavelló. La secció d’hoquei patins s’havia independitzat però van decidir mantenir el nom de SHUM. El primer equip, després d’haver pujat uns quants esgraons, s’havia estancat a la Segona Divisió i es fitxà el primer jugador de fora, l’Agustí Rodón. Un any després s’aconseguí l’ascens esperat. El SHUM Maçanet era equip de Primera Divisió. ARRIBEN ELS DINERS, I L’ASCENS. Un cop
84 ESFORÇ
establerts a la nova categoria es va voler donar un pas endavant, i com s’havia fet altres vegades, es va començar per la pista. El pavelló era ja una realitat i els diners començaven a entrar al club gràcies al primer espònsor, “Llet Sant Jordi”. No duraria gaire, ja que un parell d’anys més tard es canvià per la marca “Estrumetal” amb el conseqüent canvi de nom. El dia 14 de maig de 1989 és una data històrica a Maçanet. Aquell dia el primer equip va aconseguir el primer ascens a la Divisió d’Honor Estatal. El SHUM, aleshores entrenat per Florentí Arumí, es convertia en el club que representava el poble més petit que havia ascendit mai a la màxima categoria. Tot i la il•lusió i les esperances que es van posar en aquell equip, va acabar baixant. Després d’aquest descens l’equip va tornar a Divisió d’Honor una temporada més tard. Va passar uns quants anys difícils en els que es va salvar pels pèls. Finalment, l’any 97 l’equip va perdre de nou la categoria, després d’una temporada amb moltes complicacions. QUATRE ANYS SEGUITS A DIVISIÓ D’HONOR. En els últims deu anys, i després de l’ascens aconseguit l’any 1998, l’equip s’ha confirmat com un conjunt de la part baixa de la classificació arribant a aconseguir una més que meritòria
Maรงanet new:Layout 1
16/05/2008
8:20
Pรกgina 85
H. PATINS
Maçanet new:Layout 1
16/05/2008
8:20
Página 86
vuitena posició. Amb constants ascensos i descensos va viure quatre anys de glòria (entre el 1999 i el 2003) en els que va lluitar amb els millors equips del país a la millor lliga del món sense perdre la categoria. Durant aquesta etapa es van assentar les bases del que avui és l’equip del Maçanet. La temporada 99-00 l’equip va lluitar al màxim per aconseguir la permanència i, liderats per un eficient Carles Orpí (que deixaria l’equip al final de temporada), van aconseguir sis victòries i dos empats que els van servir per a fer-se amb la tretzena posició i per a més tard salvar el descens. L’any següent la cosa va ser similar; amb la marxa d’Orpí, Jordi Rodríguez, arribat aquella temporada, va prendre el relleu anotador aconseguint 22 dels 57 gols que va fer l’equip. Van acabar dotzens amb 18 punts i van tornar a salvar la categoria. Aquell any un tal Fernando Maqueda va destacar a les files d’un paupèrrim GEiEG fent 21 gols. Maqueda, en descendir l’equip gironí, va fitxar pel Maçanet. Al poble més petit de l’OK Lliga encara no sabien que havien fitxat el que seria el seu estendard els propers anys. Ja a la seva primera temporada a Massanet, Maqueda va convertir-se en “l’home gol”, aconseguint 23 dels 68 gols de l’equip. Aquell any van quedar novens, aleshores la millor posició de la seva història a la màxima competició. Un any després, però, les coses van empitjorar. La sort no va acompanyar la temporada 2002-03 al SHUM, Maqueda es va lesionar durant bona part de la temporada, i tot i que Estanislao Garcia, Jordi Adrecher i Ricard Poch van cobrir la baixa fent 13 gols cadascun, no van ser suficients per a mantenir el Massanet a Divisió d’Honor. Van quedar catorzens i van perdre la categoria. EL PRIMER RETORN A L’OK LLIGA. Amb Maqueda recuperat i a una divisió més assequible, el SHUM Massanet va poder desplegar el seu arsenal ofensiu, cosa que no havia pogut demostrar en els anys a la màxima
86 ESFORÇ
categoria. Per primer cop en molt de temps, l’equip aconseguia un balanç positiu entre gols anotats i gols encaixats (137/67) i Maqueda va ser el màxim golejador de la competició amb 41 gols. Aquell any va donar-se un enfrontament que enguany s’ha repetit. El Maçanet i l’Alcoi van mantenir una lluita aferrissada per la primera posició durant tota la competició que van acabar guanyant els catalans per la diferència de gols. Per al retorn a l’OK Lliga es va fer una reestructuració de l’equip, van marxar jugadors com Iván Acuña, Jonathan Duran o Arcadi Pares i van arribar nous i importants fitxatges com el Jordi Molet i el Jordi Rodríguez. En la seva primera temporada a Maçanet, Molet va ser el màxim golejador aconseguint 19 dianes i Rodríguez va ser el tercer de l’equip per darrere de Maqueda amb 15. Els arlequinats van quedar dotzens i van salvar la categoria. Amb una bona base formada i un equip més compacte que a l’anterior aventura a l’OK Lliga, el Massanet va aconseguir la temporada 05-06 una vuitena posició històrica per a l’entitat. Tot i fer només 69 gols en tota la temporada, el salt qualitatiu en defensa (només van rebre 80 gols) va permetre guanyar 13 partits, empatar-ne 4 i, amb 43 punts, salvar la categoria amb relativa facilitat. Després d’aquella bona temporada l’equip va patir molts canvis; l’eficaç Jordi Molet va deixar l’equip; a més, van marxar els germans Bancells, l’Oriol Baltrons, el Jorge Belmonte, el Miquel Nadal i l’Albert Verdaguer. Aquestes baixes es van cobrir amb la incorporació de Juan Manel Rubio, Guillem Pérez, Rubén Fernández, Víctor Castell i el retorn de Jonathan Duran. Massa canvis per a un equip que ja funcionava i que no va saber pair tantes baixes importants. La passada temporada va ser per a oblidar. Van acabar últims a la classificació havent guanyat només cinc partits i havent empatat els mateixos. Vint punts per a un equip que l’any anterior n’havia aconseguit més del doble. Com a resultat, un nou descens que ningú desitjava.
Maçanet new:Layout 1
16/05/2008
8:20
Página 87
BONA TEMPORADA A PRIMERA. Tot i la decepció de la temporada passada, aquest ha estat un bon any per al Maçanet. Fins al moment (estem a la jornada 27) es troben en la tercera posició per darrere de Sitges i Alcoi i tenen força opcions per a tornar a l’OK Lliga. A començament de temporada tothom els posava com el quart equip per a l’ascens, per darrere dels dos ja anomenats i del Vigo Stick, actualment en quarta posició.
Els homes de Francesc Tibau han tornat als registres positius. Tot i ser l’equip més golejat entre els cinc primers, també és el segon més golejador de la lliga. En aquest apartat Maqueda té quelcom a dir, ja que de moment porta 38 gols i va camí de superar el seu propi rècord (41). Un altre que ha destacat en l’apartat golejador és el Jonathan Duran que, després de tornar l’any passat al primer equip del Maçanet, s’ha destapat com un
gran golejador anotant 16 gols fins al moment. Encara els queden tres jornades, i és possible que quan surti la revista ja estigui tot decidit. De moment l’últim partit contra l’Alcoi, que era quasi un match point, el van guanyar els valencians. El SHUM es juga l’ascens contra el GeiEG, el Liceo “B” i el Patín Coruña, tres equips a priori assequibles; esperem que aquest cop sí que es compleixin els pronòstics.
FUTBOL
Futbol13 new:Layout 1
88 ESFORร
14/05/2008
8:28
Pรกgina 88
Futbol13 new:Layout 1
14/05/2008
8:28
Pรกgina 89
ESFORร 89
Futbol13 new:Layout 1
14/05/2008
8:28
L
Página 90
’esport femení en general està encara a anys llum del masculí. Si el que comparem són el futbol masculí i el femení, la diferència encara sembla més gran per la importància del primer. De tant en tant, però, sorgeixen iniciatives interessants que ajuden a donar passets endavant cap a un futur quasi utòpic en el que hi hagi una igualtat total. La International Women’s Cup és una d’aquestes iniciatives. Premiada l’organització d’aquest acte l’any passat pel Sitges Women’s Cup, aquesta nova competició pren el relleu per tal d’igualar, i, si es pot, millorar l’edició anterior. Els organitzadors han muntat un torneig en majúscules que es presenta com una de les iniciatives més atractives del panorama internacional per a la promoció del futbol i de l’esport femení en general.
FUTBOL
Projecte global La International Women’s Cup no és només una competició esportiva, la cosa va més enllà. Es tracta d’un projecte global que aglutina diverses activitats, totes elles vinculades amb el futbol femení, cercant la seva projecció social i a nivell de mitjans de comunicació. El primer acte en aquest sentit va tenir lloc a finals d’abril. Va ser la I Jornada Professional sobre Futbol Femení per a espònsors i mitjans de comunicació. Aquestes jornades van reunir responsables dels principals mitjans i de les marques, els clubs i les empreses més importants del món de l’esport. Amb la col·laboració de l’Associació de Professionals del Màrqueting, l’acte va ser tot un èxit i tothom va destacar la bona organització de l’acte i el desig que hi hagi noves edicions. El segon acte per a la promoció del futbol femení serà el torneig en si. A partir del proper 16 de maig, i durant tres dies, el món del futbol femení centrarà l’atenció dels mitjans a Salou. Sis equips d’elit es reuniran a la localitat de la Costa Daurada per a oferir un espectacle únic en el món del futbol femení. El següent pas serà un Campus d’Alta Tecnificació estrictament dedicat al futbol femení. Aquest es durà a terme durant una setmana (del 6 al 12 de juliol) a les instal·lacions del Collell (Girona). Amb aquest campus es busca facilitar al futbol base la possibilitat de millorar, i tenir així una major projecció esportiva-educacional.
90 ESFORÇ
La darrera iniciativa té a veure amb la voluntat que aquest sigui un projecte solidari. Pensant en els menys afavorits, des de l’organització s’ha engegat un projecte a Bombai (Índia) a través del qual es crearà una escola de futbol femení amb l’objectiu d’ensenyar, mitjançant l’esport, els valors de creixement, superació i companyonia. El International Women’s Cup Tot i ser un projecte global, l’epicentre d’aquesta iniciativa és el Torneig Internacional Women’s Cup. Es tracta d’una competició en la que hi participen sis equips de primer nivell nacional i internacional, que té com a finalitat potenciar l’esport femení, la convivència i els valors esportius. Durant tres dies les noies d’aquests equips competiran i conviuran experiències úniques que si no fos per aquesta competició potser no coneixerien mai. Des de l’Estadi Municipal de Salou (Tarragona) s’enviarà un missatge al món en el que el futbol femení en serà el protagonista. El funcionament de la competició és força senzill. Amb els sis equips es formaran dos grups de tres combinats cadascun. Els equips s’enfrontaran a partit únic i el campió de cada grup passarà a la final. Els subcampions de cada grup jugaran la final de consolació pel tercer i quart llocs. Tots els equips participants rebran un lot de productes de les empreses patrocinadores i col·laboradors. A més, gràcies als espònsors, s’han creat premis excepcionals de caràcter individual com per exemple el Trofeu Joma a la màxima golejadora o el Trofeu Gatorada a la millor jugadora del torneig. Tot plegat és un projecte innovador i valent. Un punt d’originalitat en un món com el del futbol sobrecarregat de partits i competicions masculines. Us animem a tots que entre el 16 i el 18 de maig us passeu per Salou per a veure, conèixer i gaudir del que és l’espectacle del futbol femení.
Futbol13 new:Layout 1
14/05/2008
8:28
Pรกgina 91
ESFORร 91
FUTBOL
Futbol13 new:Layout 1
92 ESFORร
14/05/2008
8:28
Pรกgina 92
Futbol13 new:Layout 1
14/05/2008
8:28
Pรกgina 93
ESFORร 93
Olimpics13 new:Layout 1
94 ESFORร
14/05/2008
8:28
Pรกgina 94
Olimpics13 new:Layout 1
14/05/2008
8:29
Página 95
Completant el somni TEXT: MARTA GARCÍA GANAU FOTOS: ORIOL ROCA
ESFORÇ 95
Olimpics13 new:Layout 1
96 ESFORร
14/05/2008
8:29
Pรกgina 96
Olimpics13 new:Layout 1
14/05/2008
8:29
Página 97
“E
l cub d’aigua ja és una instal·lació mítica. Segur que es viurà un ambient especial, tot i que quan competixes, no t’adones de gaire coses. A Atenes em tremolava tot, fins i tot els dits dels peus. Just abans de tirarme a l’aigua, no podia ni aixecar-me de la cadira. T’impacta molt, perquè veus els anells olímpics per tot arreu i penses: estic en uns jocs olímpics! Només se t’oblida quan et tires a l’aigua i comences a nedar.” A Pequín, l’Èrika Villaécija afrontarà, segurament amb més tranquil·litat, els seus segons Jocs Olímpics. Ara té 23 anys i, tot i la joventut, és de les veteranes dins l’elit de la natació femenina. Viatjarà a la capital xinesa amb l’objectiu de penjar-se al coll la primera medalla de la història per la natació femenina catalana i espanyola. És la millor. “Els Jocs Olímpics d’Atenes em van arribar massa jove, però a la final vaig acabar cinquena. Diploma olímpic. I vaig pensar que si tot anava bé i arribava a Pequín, hauria de fer alguna cosa gran.” Ho diu sabent que això no és cap miratge, que hi ha opcions reals. Però també sent molt conscient de com n’és de complicat. “Hi ha una americana (fa referència a Kate Ziegler) que segur que guanya l’or; Manadou potser no neda aquesta distància (els 800), i entre la 2a. i la 8a. hi ha molt poca diferència. Per tant, igual puc guanyar una medalla, com acabar setena o vuitena. Pot passar de tot, és com una loteria. És per això que, més que plantejar-me l’objectiu de la medalla, pense més en una marca concreta: els 8 minuts i 20 segons. Si la faig, estaria molt a prop de la medalla. Potser és una manera de traure’m pressió, però és un objectiu real.” I és que estar en una final olímpica ja és tota una fita. Per arribar-hi, metres i més metres dins l’aigua. L’Èrika s’aixeca cada dia a dos quarts de vuit i el primer que fa és llançar-se a la piscina, on s’hi passa un parell d’hores fent el primer entrenament d’aigua, uns set mil o vuit mil metres. Després esmorza i aprofita per estudiar una miqueta la carrera de Psicologia que està cursant a distància. A mig matí arriba l’entrenament físic al gimnàs durant una hora. Dinar, una miqueta de temps lliure, i, cap a dos quarts de cinc, novament a l’aigua durant un parell d’hores més. Després aprofita per quedar amb els amics, fer alguna classe de repàs o gaudir d’una de les seves passions, la música. L’afició li ve de família, del seu pare, i ella, de moment, va fent passetes amb la guitarra i ESFORÇ 97
OLร MPICS
Olimpics13 new:Layout 1
14/05/2008
8:29
Pรกgina 98
Olimpics13 new:Layout 1
14/05/2008
8:29
Página 99
Em marque Pequín com un repte, com una final, perquè no sé si hi haurà més jocs per a mi el piano. Poca cosa més fa en el seu escàs temps lliure, perquè el cansament domina el seu cos. En aquesta rutina diària l’acompanya sempre, sempre, el Joan Fortuny, el seu entrenador. És la persona amb qui més hores passa al llarg de la setmana. “Per això la relació ha de ser bona, la millor. Això és fonamental. Com també ho és la continuïtat. Jo porte amb ell des dels 16 anys. I amb una mirada ja ens entenem. Ara estic entrenant amb certa tranquil·litat, i això és bo per obtenir resultats.” Però no sempre ha estat així. Les complicades relacions entre el Joan Fortuny i la Federació Espanyola de Natació han afectat directament l’Èrika Villaécija, que ara afirma respirar més tranquil·la perquè, a diferència d’abans, “ara puc entrenar al CAR i disposar del meu entrenador. Sempre hi ha cosetes, però ara tot està més calmat. I és normal. A l’horitzó hi ha uns Jocs Olímpics i s’ha d’estar unit. Hem d’anar tots en la mateixa direcció”, afirma contundent i convençuda. Haver aconseguit la classificació per Pequín al passat mundial de Mèlbourn li ha permès centrar-se ja en detalls per millorar i estar en les millors condicions per guanyar una medalla olímpica. L’Èrika creu que controla bé la carrera en els últims metres, però diu que ha de millorar en els primers 400. Està convençuda que el pròxim estiu es veuran grans marques en les eliminatòries del matí, i que el complicat serà classificar-se per la final, més que no pas disputar-la. La diferència horària i la pressió de les televisions nord-americanes han fet que el comitè organitzador dels Jocs accedisca a canviar l’horari de les proves. Les finals es disputaran al matí, coincidint amb el prime-time als Estats Units. Això obligarà els nedadors a fer les sèries fortes al matí, a realitzar l’entrenament més dur a primera hora, per habituar-se com abans millor. A l’Èrika li
ajudarà aclimatar-se aviat però, per si de cas, la nedadora de l’Hospitalet seguirà fent els rituals de sempre. Menja tantes olives, 8, com hectòmetres té la seva prova. “M’ho va dir un amic del club, que feia això. Es menjava una oliva per tenir més forces als últims metres, i jo li vaig dir que me’n menjaria 8 perquè nede els 800 metres.” Des d’aleshores, sempre ho fa. I des de ja fa molts anys que també l’acompanya sempre a totes les competicions en Whispi, un gosset de peluix que li porta sort. Tanta que, fins i tot en alguna ocasió, ha demanat que li l’enviaren per correu quan se l’ha oblidat a casa. El verd turquesa és el seu color de la sort, i per això es pinta així les ungles de les mans. Totes menys la del polze dret, que se la pinta de color blau cel. “I sempre estrene un banyador en cada competició. Si m’he posat un per les sèries, em pose el mateix a la final. El banyador és important perquè ajuda a prémer les cames i el cos, i així no notes tant el cansament. Jo gaste un de llarg, fins als turmells i sense mànigues. És més aerodinàmic i m’aixeca una miqueta més en l’aigua. És important, però tant això com les supersticions només ajuden. Perquè la que neda sóc joc. Sóc la que haig d’estar bé. Haig de nedar bé per aconseguir el meu somni.” La segona part del somni. Perquè la primera era disputar uns Jocs Olímpics, i això ja ho va fer fa quatre anys a Atenes. Ara vol completar-lo i tornar amb la medalla. “Em marque Pequín com un repte, com una final, perquè no sé si hi haurà més jocs per a mi. Aquest és ara l’objectiu. Si després em quede aquí ja estaré contenta. Vaig pensant pas a pas, any rere any. Però sí és cert que tinc la sensació que encara em falta alguna cosa per fer. Com una segona part. No vull dir que tornaré amb la medalla, però sí que lluitaré fins al final perquè sigui així.” Potser després podrà començar un nou somni. El de la música. ESFORÇ 99
Pla de l'esport:Layout 1
15/05/2008
17:48
Página 100
PLA DE L’ESPORT
Pensat Per als joves
100 ESFORÇ
Pla de l'esport:Layout 1
15/05/2008
17:48
Pรกgina 101
ESFORร 101
PLA DE L’ESPORT
Pla de l'esport:Layout 1
10 ESFORÇ
15/05/2008
17:48
Página 102
Pla de l'esport:Layout 1
15/05/2008
17:48
Página 103
activa en la gestió de les associacions esportives escolars de nova creació. a quatre anys, el Departaments d’Educació i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya van acordar impulsar el Pla Català d’Esport a l’Escola. Aquesta iniciativa va ser ideada per a incrementar la participació dels infants i joves en activitats físiques i esportives en horari no lectiu en el mateix centre educatiu i, alhora, emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educació en valors i per a l’adquisició d’hàbits saludables. Per què es necessitava un Pla de l’Esport a l’Escola? Des de la Generalitat de Catalunya es va impulsar aquest Pla després d’analitzar una sèrie de circumstàncies que s’estaven donant a les escoles catalanes. D’una banda, l’índex de participació per part dels alumnes dels centres en l’esport escolar s’havia reduït fins a números preocupants. A més, en els darrers anys s’ha anat observant un increment en els hàbits sedentaris i els percentatges d’obesitat infantil i juvenil no han parat de créixer. Finalment, i per tots aquests motius, la demanda social en matèria de salut i benestar no ha fet més que créixer exponencialment en els darrers deu anys. Què es pretén amb aquest Pla? L’objectiu del Pla és posar a l’abast de tots els alumnes de primària i secundària la pràctica d’activitats físiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d’aquestes activitats per contribuir a la formació personal i cívica dels infants i els joves. Havent observat la baixada en la participació en activitats físiques i esportives en horari no lectiu els darrers anys, es pretén incrementar aquesta pràctica, posant especial atenció en les noies. D’altra banda es volen potenciar els valors de participació per damunt dels de competitivitat a més de potenciar la funció integradora i de cohesió social de l’esport escolar. Mitjançant aquesta pràctica també es pretén formar en valors com la tolerància, el respecte als altres i a les regles, la confiança en un mateix, l’esforç de superació, l’autocrítica, l’autonomia, la capacitat de decisió, l’autogestió, la cooperació, el treball en equip, entre d’altres. Finalment, amb el Pla de l’Esport Escolar es busca formar joves en els valors ciutadans mitjançant la seva participació
Qui ha de prendre part en el Pla? S’ha de tenir en compte que el desenvolupament d’aquest Pla és per a tot Catalunya. És per aquest motiu que cal una intervenció coordinada de diversos agents. D’una banda, com a impulsor de la idea i com a element representatiu del Govern, el Departament d’Educació o de Vicepresidència (des de la Secretaria General de l’Esport) de la Generalitat és un element clau en el desenvolupament i organització del Pla de l’Esport Escolar. En el següent esglaó es troben els centres educatius, tant públics com privats, que han de ser una peça fonamental de l’engranatge i han de posar personal i infraestructures al servei del Pla per tal que els joves tinguin accés als beneficis de l’esport. El següent membre actiu del Pla són els Consells Esportius, sense els quals les competicions extraescolars no tindrien sentit. Finalment els Ajuntaments tenen la missió de facilitar el desenvolupament del Pla anant de la mà amb les escoles i els diferents estaments involucrats. Quines han estat les actuacions en base al Pla de l’Esport a l’Escola? Des que es va arribar a l’acord per a impulsar el Pla s’han creat Associacions Esportives Escolars als centres educatius, amb la participació activa dels alumnes de secundària i de la resta de la comunitat educativa (equip directiu i AMPA), així com d’exalumnes o d’altres persones o entitats del barri. També s’ha potenciat la coordinació de les activitats, per mitjà d’un professor/a del centre educatiu, principalment d’Educació Física (amb incentius com la reducció horària i un complement econòmic). S’ha mirat d’agilitar i facilitar les col·laboracions entre els centres educatius, l’ajuntament i el consell esportiu corresponent. S’ha mirat de dinamitzar les activitats per part dels líders dels centres educatius i dels barris i s’ha incrementat considerablement l’oferta d’activitats físiques i esportives per tal de respondre als interessos i demandes dels joves.
ESFORÇ 103
Boulevard13:Layout 1
104 ESFORร
14/05/2008
8:30
Pรกgina 104
Boulevard13:Layout 1
14/05/2008
8:30
Pรกgina 105
ESFORร 105
Boulevard13:Layout 1
106 ESFORร
14/05/2008
8:30
Pรกgina 106
Boulevard13:Layout 1
14/05/2008
8:30
Pรกgina 107
ESFORร 107
Gadjets 13
14/5/08
07:49
Página 108
GADJETS Samsung Adidas miCoach. Samsung i Adidas han unit les seves forces per a crear el telèfon miCoach, el primer mòbil esportiu amb funcions musicals. El llançament a Espanya es realitzarà en exclusiva amb Vodafone. Adidas s’enfrenta així a Nike +, el sistema de Nike i Apple per a ajudar a l’entrenament i crear una comunitat virtual mundial de corredors. www.samsung.com
BODiBEAT. Aquest aparell la casa Yamaha és, sens dubte un reproductor ideal per a tots els esportistes que fan servir reproductors MP3 alhora que practiquen qualsevol esport. Aquest aparell, a més de reproduir la teva música preferida, és capaç de controlar el nostre ritme en carrera fent servir per a això un aceleròmetre i, a més, ve equipat amb un sensor de pulsacions per a tenir sempre controlat el ritme cardíac. Amb aquesta tecnología es preten que el BODiBEAT tingui tres modes de reproducció: més ràpid si correm ràpid, lent si caminem i normal si anem trotant. També es pot regular segons les pulsacions. www.yamaha.com
Garmin Forerunner 205. Tens GPS al coche, a la moto, a la bici, al mòbil,… doncs et falta el GPS per a correr. El Garmin Forerunner 205 és un rellotge que incorpora tot el necesari per a controlar el teu entrenament com a esportista, en concret com a corredor. Et proporciona dades exhaustives del teu entrenament, gràfics en temps real, anàlisis de velocitat i distància. Pots guardar les dades de la teva carrera, i comparar-los amb altres ja realitzats. www.garmin.com
108 ESFORÇ
Gadjets 13
14/5/08
07:49
Página 109
Flyjumpers. Els flyjumpers són un parell de xanques dotades d’un resort de làmina de vidre que permeten, al valen que els calça, donar grans salts i passos inacavables. Aquest resultat es degut a que el resort es deforma amb el nostre pes generant pressió cap avall, creant una energia i una força gravitacional ascendent que propulsan a l’usuari fins a una alçada d’uns 2 metres en l’aire i que fa que puqui donar passos de fina a quasi 3 metres a una velocitat de 40km/h. www.flyjumperstore.es
The W aboba Ball. Arriba al nostre pais la innovadora Waboba Ball. Es tracta d’una pilota diferent a les altres que garantitza diversió, exercici físic i una bona remullada. Què te de nou aquesta pilota? Doncs que bota. Així de clar. Pero ho fa a l’aigua! Aquest innovador producte et garantitza la màxima diversió a la platja o a la piscina. Només cal llançar-la a un company, rebotar-la a les onades, esquivar-la, etc. Existeixen moltes possibilitats de joc! www.waboba.com
Camper’s Dream Ice Cream Ball. Que ningú s’extranyi si sent qualificar d’esport la elaboració de gelats. I és que amb aquesta bola es poden fer gelats de tots els sabors. Només has d’introduir els ingredients necesaris (crema, sucre, gel i sal de roca) i dedicar-te a jugar amb ella durant uns 20 minuts. www.rei.com
Wheelman Bushpig. Aquest aparell és una barreja de monopatí, taula de surf, i fins i tot de bicicleta a motor. El Wheelman Bushpig es mou per un motor dirigit per un mando amb el que es pot accelerar o frenar. L’acció de gir ha de ser però per la pròpia voluntat del "pilot". www.bushpig.com
ESFORÇ 109
Audiovisuals 13
14/5/08
07:50
Página 110
110 ESFORÇ
Agents, periodistes, 'general managers' i aficionats de la NBA esmorzen cada día amb “hoopshype”, una pàgina web de rumors i noticies realitzada per tres joves madrilenys. Creada l’any 2002 i amb mig milió de visites al mes, s’ha convertit en una eina indispensable per a estar al dia del bàsquet nordamericà.
Francesc Torralba. Editorial: Pagès editors
El FC Barcelona és una de les millors oportunitats de promoció social que existeix a Catalunya, on difícilment es pot trobar un altre espai o activitat que permeti aquest vertiginós ascens. El relat del recorregut, des que Laporta va sorgir per primer cop en l’entorn barcelonista, en els mesos previs a les eleccions del 1997, fins que es va proclamar president i la primera etapa del seu mandat, és el objectiu d’aquest llibre.
www.alcon-matveeva.com
Àlex Santos Fernández Editorial: Cossetània
Joan Laporta
L’esforç
en la lluita pel poder
Tota la informació sobre l’esport base i les categories inferiors al dia les tens en aquest portal web. Els amants del futbol que vulguin estar a la última en quant a futures estrelles de l’esport rei han de tenir en “joinfutbol” una pàgina de visita obligada. Noticies, reportatges i premis al millor jove de la temporada, join futbol s’està fent un lloc entre les pàgines de futbol base.
L’entorn.
Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps és una biografia esportiva del guanyador de la Vuelta a Espanya de l’any 1991, però no únicament això. És, també, un retrat i una reflexió sobre el nen i el noi osonenc de família humil i pagesa que ben aviat veuria la seva vida condicionada per la pràctica de l’esport. Una reflexió, en fi, sobre un home que acabaria essent un dels millors ciclistes catalans de la història.
www.hoopshype.com
Josep Maria Cuenca Editorial: Cossetània
www.joinfutbol.com
Melcior Mauri
o una altra forma de lluitar contra el temps
AUDIOVISUALS
D’entrada, que l’esforç no sedueix. Tendim a evitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sense desgastar-nos. Però és necessari i continua sent imprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de fer un esforç personal., i això ens fa depenents, immadurs i sense autonomia personal. L’esforç és sempre una tensió, un desgast, un treball físic o psíquic que esgota, però que deixa pòsit en l’ànima.
Aquesta és la web oficial de la parella espanyola de voley platja protagonista del reportatge de portada. Amb un disseny modern i acurat, la catalana i la hispanorusa tenen en aquest portal un lloc a on posar-se en contacte amb tots els seus fans. La constant informació actualitzada sobre resultats i activitats ajuda a seguir a aquestes dues gladiadores de la sorra.
Sota l nom artístic de "Jewelz", Allen Iverson ha tret una pila de discos amb més o menys fortuna. Aquest darrer, el "40 bars" té una especial importància en la seva carrera musical ja que va ser la confirmació d'Iverson com a "bad boy". El va treure sota el seu segell discogràfic "Cru Think" i va ser durament criticat per les seves lletres i va acabar sent censurat al seu país.
Director: John Huston País: USA Any: 1981
Evasión o victoria Undrafted
"Michael Jordan to the max" és una pel·lícula documental que va ser estrenada per a les sales Imax de gran format. Es tracta d'un repàs a la carrera del considerat per molts, el millor jugador de la història del bàsquet. Aquesta meravella de només 46 minuts ens transporta als anys noranta, a la NBA dels Scotie Pippen, Michael Johnson i Larry Bird. Amb intervencions de l'anomenat Pippen, de l'excèntric Rodman o el sempre correcte Stockton val la pensa veure-la.
T-FHud (Troy Hudson) Any: 2007
C. Webb (Chris Webber) . Any: 1999
Enguany ha estat la darrera temporada a la NBA de Chris Webber i com a homenatge a un dels millors ala-pivots dels últims quinze anys que millor que recordar el seu debut com a raper. Amb 2 Much Drama es va llançar al món musical, i tot i que no va tenir éxit ni de crítica ni de vendes, el seu single "Gansta, Gansta (How U Do)" va entrat al Top 10 al Hot Rap Singles Chart.
Jewelz (Allen Iverson). Any: 2000
Johan Cruyff.
Director: Ramón Gieling País: Catalunya- Holanda Any: 2004
2 Much Drama
Partint de la frase inventada per Cruyff "en un momento dado", tretze persones de Barcelona parlen amb el director Ramón Gieling sobre els moments que van viure gràcies a l'holandès volador. Una pel·lícula sobre la recerca de la identitat catalana i la independència durant les dècades passades i el important paper que van jugar el Barça i Johan Cruyff. El profeta va ser quasi un sant pels catalans i aquest documental recull aquest sentiment.
Director: Don Kempf, James D. Stern País: USA Any: 2001
Página 111
Michael Jordan to the MAX
07:50
40 bars
14/5/08
En un momento dado
Audiovisuals 13
Silvester Stallone, Michael Caine i Max von Sydow protagonitzen aquesta pel·lícula més provocativa que altre cosa. Es tracta d'un partit de futbol entre les estrelles alemanyes i una barreja de presoners de guerra aliats. El partit culmina en un espectacle de força bruta i acrobàcies que no només enganxen a l'espectador, també provoquen la seva diversió. Al partit, entre d'altres, hi figuren estrelles del futbol com Pelé, bobby Moore, Osvaldo Ardiles o Co Prins.
Undrafted es el debut discogràfic del jugador de la NBA Troy Hudson sota ei sobrenom de T-Hud. Tot i tenir notables col·laboracions com les de Ray J, Three 6 Mafia Bun B i Pimp C, no va tenir gens d'èxit. Fins i tot es podria considerar que va ser un fracàs. Un exemple és que en la primera setmana a les botigues, només va vendre 78 copies! Serà millor que segueixi amb ell bàsquet.
ESFORÇ 111
Caricatura 13
14/5/08
15:23
Página 24
L’ALTRA CARA ESTER ALCÓN I OLGA MATVEEVA, PARELLA DE VOLEI PLATJA Per Gusi Bejer
Caricatura 13
14/5/08
15:24
Página 25
E T U I R C UBS
S
NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç
93 689 14 35 · info@esforc.cat .
Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva, on hi caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB
esforç.
esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esforc.cat - www.esforc.cat
esforç publicacions
WWW.ESFORC.CAT
esforç Número 13