Esforç 14

Editorial14

1/7/08

02:26

Pรกgina 24

Editorial14

1/7/08

02:26

Página 25

EDITORIAL

Esperit olímpic 136 esportistes ja estan classificats o tenen moltes possibilitats de formar part de la representació catalana als Jocs quan estic escrivint aquest editorial. Per això, quan vam planificar dedicar tot un número als Jocs Olímpics, ni de lluny ens imaginàvem que se’ns faria petit de seguida.

Però tant se val, perquè si fos al contrari sí que seria trist. El que importa de debò és que la salut esportiva del nostre país sigui tan gran i que tinguem tants i tants esportistes a l’elit mundial. L’èxit ja està assegurat, malgrat que arreu sempre ho valoraran per la quantitat de medalles aconseguides. Però no havíem quedat que l’important era participar? Abans dels Jocs de Barcelona la participació catalana era gairebé testimonial, i ara tenim una representació de primera. El CAR de Sant Cugat ha estat una peça cabdal per assolir aquesta posició capdavantera, i se li ha de reconèixer la seva tasca. Enguany també tindrem una eina de primera per seguir el desenvolupament, gairebé en directe, de la participació catalana als Jocs: el web que s’ha posat en marxa des del Govern amb la col·laboració del CAR. Dins d’aquest número trobareu més informació de l’olimpics.cat.

I als que encara vulguin viure de més a prop l’esperit olímpic i no puguin anar a Pequín, els recomano una visita al Museu Olímpic de Barcelona.

Hi trobareu un munt d’objectes olímpics històrics i també d’objectes no olímpics, una gran majoria de tots els quals tenen a veure amb protagonistes catalans.

Un dels reportatges d’aquest número correspon a la modalitat olímpica de triatló, que, elevat a l’enèsima potència, s’anomena Ironman. I un dels més importants i durs d’Europa és el que se celebra a Lanzarote. Com que la participació catalana cada cop hi és més important, l’Esforç no hi podia faltar. No us perdeu les imatge que ens va deixar.

En aquest número també hi ha una secció didàctica que ens mostra els mots esportius correctes, gràcies a la col·laboració del TERMCAT. Té la voluntat de millorar el nostre llenguatge, perquè normalment a la premsa esportiva tot s’hi val. I no val: "pedrera", "agulletes", "reanudació", "sacada"... Déu n’hi do si tenim feina.

Només em resta desitjar molta sort als esportistes i que tothom gaudeixi a la seva manera de l’esperit olímpic.

Josep M. Monteagudo

esforç Editor/Director Josep Mª Monteagudo Cap de redacció i disseny gràfic Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i Nadal Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Han col·laborat en aquest número Marta García Ganau, Gustavo Béjer Fotografies: Oriol Roca, Guifré de Peray, Nacho Juárez, Scott Taylor, Ricard Rovira Il·lustracions Àlex Rubies, Gustavo Bejer Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei Herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas (Handbol), Alberto Montenegro (Waterpolo) Esforç publicacions, sl Apdo. Correos 1023, 08629 Torrelles de Llob.

Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada Andrea Fuentes, Rosa Morató, Marc Minguell, Deborah Font, Gigi i Roc Oliva.

Fotógraf: Nacho Juárez.

Sumari 14

1/7/08

05:06

Página 24

pàg. 74 pàg. 44

pàg. 62 pàg. 48

pàg. 52

pàg. 30 pàg. 50

sumari

EDITORIAL 4 CARTES AL DIRECTOR 6 PANORÀMICA 12 ACTUALITAT ESPORTS 42 MOTS DE L’ESPORT

PORTADA 30 CATALANS OLÍMPICS Sis catalans que defensaran els colors de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Pequín.

OLÍMPICS 44 SERGI ESCOBAR El ciclista vol millorar la plata d’Atenes penjant-se un or.

48 GUILLE DIAZ-CANEDO El de la Vall d’Aran va deixar fora dels jocs a un amic i company.

50 KIKO HERVÀS El nedador considera que un diploma ja seria un gran resultat.

52 SANDRA AZÓN La regatista afronta aquests Jocs sense marcar-se un objectiu.

54 BEATRIZ FERRER-SALAT La amazona estrena caball a unes olimpíades, Faubergé, tota una promesa.

Sumari 14

1/7/08

05:07

Página 25

pàg. 78

pàg. 54

pàg. 68

pàg. 94

pàg. 74

pàg. 82

FUTBOL

VOLEIBOL

58 ANTONI PINILLA El darrer supervivent català de l’equip campió a Barcelona 92, ha penjat les botes però seguirà a l’equip tècnic del Nàstic.

78 COM VA SER EL WORLD TOUR Una de les proves esportives més espectaculars que ha passat per Barcelona que va deixar més d’una sorpresa.

BÀSQUET 62 NÚRIA MARTÍNEZ La jugadora catalana serà una de les peces importants de la selecció espanyola als Jocs Olímpics.

HOQUEI PATINS 82 OLÍMPICS SOBRE RODES Tres dels membres catalans de l’únic equip olímpic d’hoquei patins de la història.

HANDBOL

EIAM

68 DAVID BARR UFET Un dels millors jugadors de la histìòria de l’handbol es retira de la selecció després de Pequín.

90 EIAM 08 La Trobada Internacional d'Arts Marcial que es va celebrar a Barcelona, en imatges.

RUGBY

IRONMAN

74 R UGBI OLÍMPIC El Rugbi és un d’aquells esports que va ser olímpic i que es troba a les portes de tornar a ser-ho.

94 IRONMAN LANZAROTE 08 Els millors atletes es van donar cita en una de les competicions més dures del panorama esportiu.

ÀREA ESPORTIVA Boulevard Gadjets Olimpics.cat Audiovisuals L’altra cara

Correu14

1/7/08

02:32

Página 24

E-MAIL

Les vostres opinions a esforç. Apdo. Correos 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a

cartes@esforc.cat

Jocs Olímpics Aprofito que la vostra revista és poliesportiva i que enguany és any olímpic per trencar una llança a favor dels esports que no són olímpics però que haurien de tenir tants drets com els que ho són. He consultat la darrera vegada que es van valorar nous esports.

Concretament, els candidats eren el golf, el rugbi, el karate, l’esquaix i els esports de patins, i cap va obtenir el passaport olímpic. I ja se sap que quedar fora dels Jocs pot significar no obtenir beques ni patrocinis. El COI és qui decideix quin esport en forma part i quin no, però el que no resulta gens clar és quines són les raons que donen dret a formar-ne part. Si el sistema és igual que el de la designació de les seus olímpiques, doncs ja sabem que no pot ser gaire democràtic. I això continuarà passant mentre els jocs depenguin d’una entitat privada com és el COI. Manel Solà Girona

Voley Tour a Barcelona Sóc un bon aficionat als esports i recentment vaig gaudir d’un esdeveniment de gran magnitud com va ser el Circuit Mundial de Vòlei Platja que va tenir lloc a Barcelona. Veure en directe els millors especialistes d’aquest esport va ser una gran satisfacció.

M’ho vaig passar pipa i m’hi vaig enganxar. Cal, doncs, felicitar tots els que ho van fer possible, però també encoratjar-los a repetir l’experiència. Esperem que l’any vinent torni i que la nostra ciutat es converteixi en una cita permanent d’aquest gran esport.

Joan-Ramon Ferrús Barcelona Vull agrair-vos que us féssiu tant de ressò del Circuit Mundial de Vòlei Platja, i amb una portada collonuda. Per als amants de l’esport de les rematades i els bloqueigs era molt important l’èxit d’aquest circuit aquí, i crec que va deixar molt bones sensacions a tothom. Malauradament el voleibol no és un esport popular a Catalunya i caldran moltes més accions perquè de mica en mica vagi seduint més gent. Esperem que s’aprofiti també que, per primera vegada en molts anys, tindrem a Barcelona un equip de la Superlliga, amb l’ascens del FC Barcelona.

Francesc Morera Barcelona

He estat seguint els reportatges que heu dedicat als esportistes olímpics i, amb els Jocs ja a sobre, crec que heu fet curt. Hi ha més de cent catalans que aniran als Jocs i, com sempre, la majoria passaran a la història gairebé desapercebuts. Ells també fan l’Esforç, no? Us animo a continuar mantenint la secció olímpica, sigui any olímpic o no, i us felicito per la gran revista que feu.

Jaume Giralt Badalona

Temps d’aventura Segueixo l’Esforç des de fa un any i m’agrada moltíssim, però hi trobo a faltar els esports d’aventura. Crec que una revista com la vostra, tan espectacular en imatges i disseny, podria tenir una secció dedicada a aquests altres esports. Hi guanyaria molt. Teniu el meu suport pel que faci falta, ja que els practico i els visc amb molta intensitat.

Joana Mauri Sabadell Resposta del director: És cert, Joana, que hi ha molts esports que encara no han sortit, com els que comentes. Ens arriben moltes peticions per fer reportatges i intentarem no deixar-nos-en cap.

Fe d’errates: Hem de demanar disculpes per que en l’anterior número un seguit de problemes van fer que publiquessim la secció “Boulevard” amb una qualitat impròpia d’Esforç. Preguem que, tan els lectors, com els impicats al reportatge, ens disculpeu i continueu confiant en la nostre aposta per la qualitat gràfica.

actualitat hoquei herba14

1/7/08

19:49

Pรกgina 13

Panoramica1

1/7/08

02:37

Página 56

L’IRONMAN ÉS UNA DE LES PROVES MÉS DURES DEL MÓN. GRÀCIES A AIXÒ, I AL MAGNIFIC PAISATGE DE LANZAROTE, S’OBTENEN IMATGES TAN ESPECTACULARS COM AQUESTA. FOTO: ORIOL ROCA

Panoramica1

1/7/08

02:37

Pรกgina 57

Panoramica2

1/7/08

02:39

Página 56

OT PI ES RETIRA DE L A COMPETICIÓ, MALGRAT AIXÒ, AQUÍ DEMOSTRA QUE LI QUEDA CORDA PER ESTONA. FOTO: ORIOL ROCA

Panoramica2

1/7/08

02:39

Pรกgina 57

actualitat volei12

1/7/08

02:40

Página 10

ACTUALITAT VOLEIBOL

Prenafeta no serà Director Esportiu del Barça OPINIÓ

Voleibol olímpic Xavier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic

Parlava amb un company que porta a les espatlles sis jocs olímpics com a corresponsal esportiu i conveníem que, facin el que facin els diferents equips esportius en europeus i mundials, la cita on no es pot faltar són els jocs.

Per als esports minoritaris, són un espai mediàtic imprescindible, amb partits en horaris d'alta audiència i amb el seguiment complet d'una competició assegurat. A més, el COI ha tingut la deferència de descafeïnar la competició olímpica de futbol enviant-hi seleccions joves i amb projecció però que no satisfan les necessitats dels “futbolers” més fanàtics. Així, les noies de gimnàstica rítmica, els nedadors, els practicants d'hoquei i els jugadors i jugadores de voleibol, per primer cop en quatre anys es revelen com a persones amb nom i cognoms. Suposo que recorden que el voleibol masculí és campió d'Europa. Doncs bé, si la gent d'altres esports té la deferència de llegir aquestes línies (els ho agraeixo molt, que vagi per endavant), se sorprendran de saber que la nostra selecció masculina no serà als Jocs. L'esport actual és un gran negoci, i el voleibol no és una excepció. Això fa que el COI doni la potestat a les federacions de decidir com assignen les places dels jocs, tenint només en compte les quotes de continent. En el cas del voleibol, el campió del món i els campions continentals s’han de guanyar la seva participació a la Copa del Món. I la Copa del Món és un torneig oficiós que es disputa sempre en terres orientals, i que, a més, està col·locat al mig del període competitiu de les millors lligues del món.

Espanya va quedar cinquena a l’última Copa del Món, un resultat digne donada , i va deixar la seva sort olímpica als preolímpics continental i mundial. En el primer, va arribar a la final i va perdre el tren olímpic perquè va caure amb Iugoslàvia, un dels millors equips europeus de l’última dècada. En el torneig preolímpic mundial, Cuba i Alemanya, país organitzador, van ser un escull massa gran per a una campiona d'Europa vinguda a menys en les últimes cites internacionals. I així és com, lamentablement, un cop més perdem l'oportunitat de figurar entre els grans, de tenir la repercussió que aquest esport es mereix, de figurar entre els escollits per fer la desfilada a l'Olimp esportiu. Per sort, Londres és a tocar.

Un altre cop serà…

10 esforç

El ja exjugador de voleibol Cosme Prenafeta va fer públic un comunicat en què aclaria els rumors que el situaven com a director esportiu de voleibol del FC Barcelona. El barceloní deixava entendre que havia rebut l’oferta i l’havia rebutjat, però no va donar a conèixer els motius de la seva negativa. En el comunicat afirmava que “ningú té la culpa que jo no sigui director esportiu del Barça” i afegia que “estaré sempre a disposició del club que porto al cor, el Barça”.

Finalment, es limitava a agrair a Toni Alemany, Pepe Carrasco i Gabi Cairo la tasca i el tracte que li han dispensat en tot moment.

Neteja al SPiSP Fins ara el Sant Pere i Sant Pau ha anunciat la baixa de set jugadors del primer equip. L’últim jugador de qui ha prescindit el club tarragoní ha estat Bruno Lusic, que no ha pogut brillar com s’esperava a causa de les lesions. Els altres que no seguiran són Gjoko Josifov, Aleksandar Milkov, Olivier Lakmoise (se’n va al Narbonne Volley francès), Ryan Burrow, Sergi Martín (jugarà al Jusan Canarias SVM) i Aaron Smith (entrenarà l’equip universitari femení dels Estats Units).

El CV Sant Boi renuncia a la lliga FEV El Club Voleibol Sant Boi, que havia aconseguit l’ascens a lliga FEV per a la temporada 2008-09, va fer efectiva la renúncia a disputar aquesta competició. Hi ha hagut diversos factors que han fet prendre aquesta decisió al club: en primer lloc, es van trobar sense el suport necessari de les empreses privades de Sant Boi; en segon lloc, hi va haver la dimissió del fins aleshores president del club, Cándido Santos, i, finalment, després d’analitzar totes les opcions, van apostar per plantejar-se el futur sobre la base d’un projecte de treball amb els jugadors del planter.

Producte

Mikasa llença el nou MVA200 amb motiu dels Jocs de Pequín 08. La diferència d’aquesta pilota consisteix en un canvi en la construcció, amb una nova forma dels panells i un nou material que produeix un reblandiment de la pilota, millorant així l’òrbita de vol que genera i aconseguint un major control a l’hora de colpejar-lo. www.mikasa.es

actualitat volei12

1/7/08

02:40

Pรกgina 11

actualitat hoquei herba14

1/7/08

02:46

Página 12

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

Anna Pruna felicita el CD Terrassa femení OPINIÓ

La secretària general de l’Esport, Anna Pruna, va rebre les jugadores i l’equip tècnic del CD Terrassa per felicitar-los pel títol de lliga femenina obtingut recentment, el cinquè en els últims vuit anys. A l’acte hi van assistir bona part de les campiones, acompanyades per l’entrenador, Alejandro Ayabarrena, i l’equip tècnic, a més del president del club, Santiago Santanach, , i el de la Federació Catalana, Narcís Carrió.

Ja hi som de nou...

Dacid Enrich Ent. FC Barcelona

Ja hi tornem a ser… Aquest agost hi tornen a haver jocs olímpics! És a dir, l’esdeveniment esportiu més important del món. I una excel·lent oportunitat per al nostre esport perquè la gran audiència pugui seguir les dotze millors seleccions masculines i femenines.

Per cinquena cita olímpica consecutiva, Espanya tindrà representants masculí i femení a Pequín. La selecció de Maurits Hendriks parteix com una de les principals favorites al títol, i encara més després del segon lloc en el Champions Trophy d’aquest juny. Té un equip molt compensat, on es barregen la força de la joventut i el saber fer de la veterania. Cal destacar que seran els quarts jocs olímpics de Pol Amat, una fita extraordinària, realment a l’abast de molt pocs atletes. I, per més que encara no hi ha la llista definitiva, segurament dels setze seleccionats uns dotze o tretze seran catalans, cosa que confirmaria una vegada més l’hegemonia catalana en aquest esport.

A priori, arribar a les semifinals està a l’abast del combinat espanyol. I, un cop a semifinals, ja pot passar qualsevol cosa, perquè el nivell de les quatre millors seleccions d’avui en dia (Holanda, Alemanya, Austràlia I Espanya) és molt igualat i qualsevol detall, jugada d’estratègia, penal, etc. pot ser definitiu en partits tan equilibrats.

Pel que fa a les dones, l’equip dirigit per l’exolímpic Pablo Usoz ho tindrà més difícil que els homes per arribar a les semifinals. Després de la brillant classificació en el preolímpic de Baku, ara cal arribar als jocs en el millor estat possible i jugar sense cap pressió, per veure fins on poden arribar. Al seu grup tenen com a favorites Holanda, Austràlia i la Xina, que seran de ben segur uns rivals molt durs i davant dels quals costarà puntuar. Però de ben segur que lluitaran per entrar a les semis.

Ja queda poc per a uns dies apassionants de bon hoquei sobre herba. A veure si estem de sort, si els partits de la selecció són a hores prudents per a nosaltres i la cobertura televisiva de l’hoquei és la més àmplia possible.

La selecció estatal, segona a la Champions Trophy La selecció espanyola no va poder aconseguir l’objectiu de guanyar el Trofeu de Campions. Austràlia va posar fi a les expectatives d’èxit de la roja imposant-se a la final per un contundent 4 a 1.

Austràlia va aconseguir així el seu quart Trofeu de Campions de la seva història. Durant el partit no hi va haver color, tot i que els espanyols van pensar que podien guanyar quan Xabi Rivas va equilibrar el marcador aprofitant un penal. Tanmateix, Jamie Dwyer primer, Eddi Ockenden en la sentència i, pràcticament al final, Eli Matheson van confirmar la golejada.

40è Festival de l’Hoquei Català La Federació Catalana d’Hoquei va donar per tancada la temporada esportiva 2007-08 amb la celebració del 40è Festival de l’Hoquei Català. Aquest any l’acte es va celebrar a les instal·lacions del Club Egara. A més de donar les copes de campions a tots els equips guanyadors des de la categoria juvenil fins a la categoria reina, la Divisió d’Honor, també es van repartir les distincions a aquelles persones o institucions que han destacat pel seu suport a l’hoquei sobre herba. La màxima distinció, l ‘Estic d’Or, va ser concedida aquest any a Jordi Vidal, olímpic a Tòquio i Mèxic i persona vinculada al FC Barcelona, a més d’exdirectiu de la Federació. El premi Farreras Valentí el va rebre Eduard Tubau en reconeixement al seu currículum, tant esportiu com educatiu. Marta Armengol va ser la portera triada per la Junta Directiva de la FCH per rebre el Trofeu Lluís Ysamat al millor porter de la temporada.

Grays GX4000 Megabow Indoor Composite

Producte 12 esforç

The Grays GX4000 Megabow Indoor Composite destaca sobretot pel carboni integrat i pel compost de fibra de vidre, que fan d’aquest estic una eina ideal per a interiors.

Aquest estic d’hoquei sobre herba té els elements necessaris per aconseguir una millor absorció de vibracions en colpejar i controlar la bola. www.grays.com

actualitat hoquei herba14

1/7/08

02:46

Pรกgina 13

actualitat waterpolo12

1/7/08

02:48

Página 14

ACTUALITAT WATERPOLO

La selecció estatal, cinquena a la World League OPINIÓ Jo hi confio

Sergi Pedrerol exinternacional i entrenador del CN Molins de Rei

Per fi han passat els quatre anys de rigor. El waterpolo reapareix per a la opinió pública i els mitjans, com fan molts esports, en unes olimpíades. En aquesta ocasió a més tinc l'esperança de que la selecció estatal aconsegueixi quelcom important. Essent raonables cal dir que enguany hi ha un molt bon equip i les possibilitats hi són. Si han fet un bon paper a l'Europeu i al Mundial, perquè no a unes olimpíades? L'únic problema que es pot presentar és que uns Jocs Olímpics són completament diferents a qualsevol competició, però els equips són els mateixos.

Perquè és diferent? Doncs la raó no és una en concret, són moltes coses, tot el que envolta a unes olimpíades. Primer de tot, a una olimpíada l'esportista conviu amb molts alters esports i tot el món està pendent de "tu". Aquí a Espanya es dona quelcom que encara sume més pressió en els jugadors i és que el waterpolo és un esport del que sempre s'espera que obtingui un bon resultat. Com he començat dient, hi ha gent que desperta cada quatre anys per a opinar i exigir bons resultats simplement perquè algun any s'ha guanyat alguna cosa. El problema és que no es fa un seguiment acurat de l'estat de les seleccions i del nivell de les mateixes durant els quatre anys que no hi ha olimpíades.

Tot això suma pressió i pot distreure als esportistes en una competició en la que no t'ho pots permetre perquè si et distreus "un moment" et quedes fora. Amb tot, si superen aquesta pressió, que confio que ho facin perquè no crec es deixin influenciar per aquestes coses, es pot pensar en medalles.

L’equip espanyol masculí de waterpolo es va imposar a la selecció del Canadà per 10 a 9 en el partit definitiu per a la cinquena posició de la FINA Super Final de la World League.

Aquesta competició internacional es va jugar fa unes setmanes, durant set dies, a la ciutat italiana de Gènova. En el torneig, els de Manolo Suárez van debutar amb una derrota contra Montenegro per 7 a 15 i després es van imposar a Itàlia per 9 a 8 i a la Xina per 8 a 6. En el darrer partit de la fase, els Estats Units van guanyar els espanyols per 4 a 11.

Els de Suárez van quedar tercers de grup i es van jugar amb Grècia l’accés al partit per al cinquè lloc. Espanya es va guanyar el dret a ser-hi imposant-se als grecs per 11 a 10.

L'espanyola femenina perd contra la Xina Si a l’anterior número d’Esforç advertíem que la Xina de Joan Jané no seria una comparsa als Jocs, això es va demostrar plenament en el darrer partit que van jugar contra Espanya a la FINA World League femenina. Les de Vicenç Farrés arribaven molt carregades després del partit contra els Estats Units i van pagar el cansament amb una derrota contra les xineses (5-7). En aquest partit es jugaven quedar cinquenes o sisenes, de manera que es van haver de conformar amb una sisena posició amb regust de poc.

El CN Catalunya jugarà a Primera Divisió El primer equip del CN Catalunya, un històric del waterpolo català, jugarà l’any vinent a la primera divisió estatal de waterpolo, ja que fa unes setmanes va aconseguir l’ascens davant del CN Olot. En el partit d’anada, els barcelonins van aconseguir una renda de deu gols (13-3). I la tornada no va representar cap problema, ja que van tornar a guanyar, ara per 8 a 16, i van certificar l’ascens.

Producte 14 esforç

Speedo te dipositades fortes expectatives en el LZR Racer, el revolucionari banyador de competició que va ser l'estrella dels Campionats d'Europa celebrat a Eindhoven (Holanda). Constitueix l'article més destacat de la nova col·lecció de la marca i està cridat a triomfar en els Jocs Olímpics de Pequín. www.speedo.es

actualitat hoquei herba14

1/7/08

19:52

Pรกgina 13

actualitat hoquei patins12

1/7/08

02:49

Página 16

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

Catalunya guanya la Golden Cup OPINIÓ Hoquei Olímpic Ramón Peralta Ent. CP Sitges

Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van marcar una fita històrica per a l’hoquei patins. Per fi competia en uns jocs i, a més a més, aquests es disputaven al nostre país. Van ser uns dies intensos, de sensacions, de sentiments, d’il·lusions, de ganes de fer alguna cosa important, en un marc incomparable com era la ciutat de Barcelona i amb tot el públic a favor. I vam arribar a jugar una final olímpica, cosa que garantia una medalla. No vam poder superar l’Argentina a la final i vam caure a la pròrroga, ens vam quedar amb la d’argent. Va ser dur, però, si es pensa fredament, qui no voldria tenir a casa seva una medalla olímpica? Crec que tots ens podem sentir orgullosos de tenir-la. Però la pitjor derrota va ser el descobrir que l’hoquei patins no seria olímpic mai més. Per què? Som un esport molt més espectacular que la majoria dels que configuren el panorama olímpic, però no vam tenir el reconeixement que ens mereixíem. I el més estrany de tot és que Juan Antonio Samaranch, que havia estat jugador d’hoquei sobre patins, seleccionador estatal i president de la Federació Espanyola, no ens va donar aquesta petita empenta que ens faltava. Encara no ho podem entendre. Ara, l’hoquei patins ha de fer un llarg recorregut si volem que sigui olímpic. Primer, necessitem un professional dedicat únicament i exclusiva a vendre’l com un esport que pot arribar a enganxar i fer vibrar la gent. Necessitem màrqueting: que els partits d’hoquei siguin vendibles a les televisions, que les pistes siguin clares, que hi hagi més càmeres i que ofereixin diferents angles de visió, que les repeticions puguin ser a càmera lenta i que es pugui sentir el soroll dels patins en frenar, de l’estic...

Necessitem més gols, més penals o més faltes directes. És a dir, cal fer un pas endavant cap a noves regles que facin més vistós l’hoquei patins.

Resultats de 2 a 1 o de 1 a 1 no ens ajuden; necessitem resultats de 10 a 8, de 14 a 11… Els gols són la salsa dels esports. Però, com sempre, ens trobem amb els entrebancs d’altres federacions. Per això demano que, igual com altres esports ja han fet un pas endavant, entre tots els que podem fer alguna cosa sapiguem fer aquest salt de qualitat perquè el nostre esport no quedi com fins ara anquilosat en el passat i puguem mirar el futur amb optimisme.

L’hoquei sobre patins s’ho mereix!

16 esforç

La selecció catalana d’hoquei sobre patins es va adjudicat la Golden Cup imposant-se a la final al Viva Hàbitat Blanes per 2 a 4. La selecció es va avançar per mitjà de Brichs, però els amfitrions van empatar gràcies a un gol de Ridaura. Pocs minuts després de la represa, Armengol va marcar un gol que posaria els de Blanes davant en el marcador. I al cap de poc els amfitrions van tenir encara un penal, que Miguel Ángel Sánchez va fallar. Finalment, Catalunya va reaccionar. Primer, Jepi Selva va empatar el partit al minut 39, i després Raül Pelicano va segellat la remuntada amb el 2-3. Quasi al final, Brichs va arrodonir la feina posant el 2 a 4 definitiu en el marcador.

Carlos Figueroa fitxa pel Reus Era un secret de domini públic, però no va ser fins al final del mes de juny que el Reus Deportiu va anunciar oficialment la contractació de Carlos Figueroa com a nou tècnic del primer equip. El que va ser entrenador i impulsor del millor FC Barcelona de la història es retrobarà a Reus amb el Negro Páez. El tècnic sevillà arriba a Reus després d’haver aconseguit un ascens històric amb el Sitges en el seu retorn a les banquetes, després d’un any sabàtic.

El HC Ripoll jugarà als EEUU El primer equip de l’HC Ripoll es desplaçarà cap als Estats Units per participar en el campionat conegut com The Nationals. L’equip català jugarà com a convidat en un campionat que es durà a terme a la ciutat d’Utica, a l’estat de Nova York, del 6 a l’11 de juliol. L’equip català s’enfrontarà durant el campionat dues vegades contra la selecció dels Estats Units, que es troba en plena fase de preparació del Mundial B de Sud-àfrica, i també jugarà sis partits més contra diferents equips de la Primera Divisió nord-americana.

Producte

Reno, la marca per excel·lència de material per a la pràctica de l’hoquei sobre patins, ha fet un pas més en la confecció de les seves proteccions per a porters. A partir d’ara, els peus de les guardes per a porters seran de pell. D’aquesta manera, a més de guanyar imatge, es guanyarà també resistència i durabilitat.

actualitat hoquei patins12

1/7/08

02:49

Pรกgina 17

actualitat rugbi12

1/7/08

02:51

Página 18

ACTUALITAT RUGBI

La USAP torna a sorprendre fitxant a Dan Carter OPINIÓ

Si l'any passat la USAP va donar la campanada al fer-se amb Percy Montgomery tot just havent sigut campió del món, enguany l'equip de Perpinyà ha tornat a sorprendre a tothom amb el fitxatge del neozelandès Dan Carter. El nou mig obertura de la USAP és considerat un dels millors del món. Carter tenia una oferta del Toulon, equip que aquesta temporada ha ascendit al Top 14, tot i que ha preferit fitxar per l'equip català, que l'any vinent jugarà la Copa d'Europa.

Competicions a Catalunya i a l’estat Jordi Solà i Grancha Profesor de rugby a l’INEFC Barcelona

Enguany es tornen a celebrar uns jocs olímpics, amb la no-inclusió del rugbi en la modalitat de VII. Se n’havia parlat durant molt de temps, però al final el COI no ha inclòs cap nou esport. El rugbi de XV va participar en els Jocs de París al 1900 i tres vegades més (Londres 1908, Anvers 1920 i París 1924). Cal tenir en compte que desenvolupar una competició de rugbi de XV d’abast mundial en el temps tan reduït que duren uns jocs és una missió impossible. Ja fa temps, que la IRB està en converses amb el COI per mirar de quina manera es pot incloure el rugbi.

Amb el creixement dels Seven’s, la solució estava servida. Les seves particularitats, tant organitzatives com estructurals, en fan un esport que s’adapta perfectament a una participació olímpica. Els campionats de Seven es poden desenvolupar en dos dies. I el joc, tot i tenir els mateixos elements que té en el XV, té unes característiques molt diferents: la relació jugadorespai és el doble i això fa que tot el joc desenvolupat tingui una velocitat altíssima i que el joc sigui molt espectaculars. Quan vas a veure un partit de Seven no tens temps d’ensopir-te, perquè una acció trepidant és seguida per la següent, i així tota l’estona. I quan s’acaba el partit, en comença un altre. Un altre dels avantatges que tenen les competicions de Seven és que tots els equips, els bons i els menys bons, juguen sempre el mateix nombre de partits, perquè no n’hi ha mai cap que quedi eliminat.

Quin millor exemple hi podria haver per al tan i tan citat esperit olímpic? A més, si hi ha algun esport al món que encarni aquest esperit, tal com el va concebre Pierre de Coubertin, és el rugbi, que s’ha mantingut amateur fins gairebé a les darreries del segle XX. Més de cent anys d’amateurisme fanàtic han deixat un pòsit, tant en les estructures dirigents com en els jugadors i jugadores. En fi, el rugbi, encara que sigui en una de les seves manifestacions, no pot permetre’s el luxe de quedar fora del moviment olímpic, especialment pel que representa d’aparador mundial i de finançament. La IRB i el COI haurien d’arribar a una solució per incorporar un dels esports forts arreu del món, de la qual tothom sortiria beneficiat. Cap dels dos estaments es poden permetre continuar-se ignorant mútuament.

18 esforç

La Superlliga Ibèrica ja és aquí A partir de la propera temporada es jugarà a Espanya la que ha estat batejada com a Superlliga Ibèrica.

Aquesta competició apareix en base a un projecte per a impulsar el rugbi professional a la Península Ibèrica.

Serà una lliga amb un funcionament similar a l'NBA, amb deu franquícies, de les quals Valladolid, Sant Boi, Lisboa, San Sebastián, Sevilla, Gibraltar i Madrid en seran les seus. S'està parlant de contractes molt importants amb televisions i patrocinadors que faran d'aquesta una competició de moltíssim nivell. Tot i que el FC Barcelona ha quedat fora es podrà veure equips tan importants com la Santboiana, el nou Reial Madrid CRC BWIN i l'Andorra està treballant per ser-hi.

L'USAP perd a semifinals del Top14 De ben segur que una de les raons per les que la USAP s'ha fet amb els serveis de Carter és per a millorar el bon resultat d'aquesta temporada. I és que l'equip de Perpinyà es va quedar a les portes de l'èxit al perdre a les semifinals del Top 14 contra el Clermont, primer de la fase regular, per 21 a 7. La USAP no va tenir opció durant el partit, arribant a perdre per 21 a 0. Al final van reaccionar i van millorar una mica la imatge quan ja estava tot dat i beneït.

Gilbert Wolrd Cup, la millor pilota del món

Producte

Aquesta és la pilota que es va fer servir entre el 7 de setembre i el 20 d'octubre durant la Copa del Món de França de l'any 2007. Es tracta de la última tecnologia de Gilbert en quant a pilotes de rugbi i la gama més alta de la millor marca de pilotes del mercat.

actualitat hoquei herba14

1/7/08

19:55

Pรกgina 13

actualitat handbol12

1/7/08

02:54

Página 20

ACTUALITAT HANDBOL

Cares noves per al FC Barcelona OPINIÓ

L'or és més que possible Marc García Jugador del J.D. Arrate

Arriben els Jocs i amb ells els pronòstics, les travesses i les previsions. A mi em sembla ben clar que Espanya és una de les fermes candidates a penjar-se la medalla d'or. Sobretot perquè estem parlant de l'estat amb la millor lliga del món, i perquè el nivell dels seus jugadors és altíssim.

Malgrat aquesta evidència, és cert que en el recent preolímpic la selecció ha despertat alguns dubtes, sobretot per les mancances defensives. Si treballen aquests desajustos, i els corregeixen, de ben segur que serà una de les seleccions que optarà a medalla.

A més dels problemes defensius, hi ha qui ha parlat de que aquest equip acusa l'absència de Chema Rodriguez. Hem de partir de la base de que el Chema és insubstituïble. Ara mateix no hi ha central al món que tingui la seva forma de jugar.

Personalment crec que, tenint en compte el rendiment durant la temporada regular, el central que hauria d'haver anat a aquestes olimpíades és, sens dubte, el meu ex company a Almeria Dani Sarmiento. Alguns pensaran que amb l'absència del Chema Rodriguez, Carlos Ruesga tindrà per fi una oportunitat amb la selecció. Abans de res he de confessar que sóc un enamorat del Carlos. A més és molt amic meu i un grandíssim jugador. Tot i així, em fa l'efecte que aquests no seran els seus Jocs. No se si per manca de confiança per part del seleccionador o per la forma que té de jugar, però em penso que la tasca de suplir al Chema estarà en mans dels germans Entrerrios i de l'Iker Romero.

Per acabar, voldria destacar un parell de coses.

D'una banda la importància dels jugadors catalans en aquesta selecció. Sobretot voldria ressaltar el paper del Cristian Malmagro i del Víctor Tomàs, dos jugadors de la meva generació que espero siguin la revelació d'aquestes olimpíades. D'altre banda, voldria fer referència a la retirada de la selecció de David Barrufet. No hi ha cap jugador nacional amb el palmarès de Barrufet, i és per això que penso que pot retirar-se quan vulgui i com vulgui. Si decideix retirar-se (com així sembla que serà) tan de bo sigui amb la medalla d'or , si no ho fes, a més de fer un favor a l'esport, tothom hauria de respectar-ho.

20 esforç

La temporada passada va ser considerada a can Barça d’adaptació. I el fet de no guanyar cap títol ha provocat que els responsables es posin les piles per reforçar l’equip. El primer d’arribar va ser el danès Mikkel Hansen, un jove jugador de vint anys que ve del Gudme i que passa per ser un bon lateral esquerre. A més, el Barça també ha aconseguit els serveis d’un suec company de Hansen al Gudme, Magnus Jernemyr. Es tracta d’un pivot veterà que arriba amb fama de bon defensor. A aquests dos s’hi afegirà com a director de joc el també danès Joachim Boldsen, un central de 30 anys procedent de l’Aalborg.

Inauguració del X Torneig Ciutat de Ganollers El dia 25 de juny, amb motiu de la inauguració del desè Torneig Ciutat de Granollers, l’Olímpic de Granollers va poder vibrar amb un partit que va enfrontar un combinat de jugadors relacionats amb el passat, el present i el futur de Granollers i un conjunt d’estrelles europees. El partit el va guanyar per 39 a 33 un equip local en què destacaven jugadors com ara Vicente Álamo, Joan Andreu, Álvaro Ferrer, Joan Cañellas, Antonio García o Josep Masachs, entre d’altres. En el combinat europeu, entrenat per l’exvallesà Per Carlen, hi figuraven jugadors de la talla de Svensson, Iker Romero o Vrajnes.

El Faikin Granollers es renova En números anteriors de l’Esforç vam anunciar que Ohlander ocuparia el lloc de Vicente Álamo a la porteria del Granollers. Fa unes setmanes, a més del porter, van presentar tres noves incorporacions més.

En aquest nou projecte del Fraikin Granollers destaquen els fitxatges de l’exblaugrana Joan Cañellas, l’extrem esquerre Michael Apelgren i el lateral català que arriba de Valladolid Salva Puig. En la presentació, Lorenzo Rueda va destacar la “versatilitat” que poden aportar les incorporacions a l’equip. Pel que fa a les baixes, deixaran l’equip el capità, Carlos Viver, el central Manuel Pérez Canca, el ja citat Vicente Álamo, l’extrem dret Carles Quindós i el polonès Michael Nowak.

Adidas Stabil Royal

Producte

Adidas és una de les millors marques de material esportiu del món. Les Adidas Stabil Royal estan especialment fabricades per a l’handbol i tenen tots els elements per aconseguir un rendiment excel·lent a la pista. Són unes sabatilles professionals, dissenyades perquè el peu no pateixi i el jugador aconsegueixi un millor rendiment.

actualitat basquet14

1/7/08

02:55

Pรกgina 23

actualitat basquet14

1/7/08

20:27

Página 22

ACTUALITAT BÀSQUET

Rafa Martínez fitxa pel Pamesa OPINIÓ

El fins ara jugador del Ricoh Manresa va fitxar fa uns dies pel Pamesa València. Martínez ha finalitzat la seva millor temporada pel que fa a números a l’ACB en el seu retorn a la màxima categoria. Aquestes bones actuacions van cridar l’atenció de nombrosos equips, entre els quals es trobaven el Tau de Vitòria, l’Unicaja i el Reial Madrid, a més de l’equip que l’ha acabat contractant. Quan tot apuntava que acabaria sent el Reial Madrid qui aconseguiria els seus serveis (fins i tot la premsa madrilenya va anunciar el fitxatge), va acabar signant un contracte amb l’equip valencià.

Un “conte chinès” Jordi Robirosa Periodista

Deia José Luis González, un magnífic atleta espanyol de 1.500 m, de l’època daurada d’aquesta prova amb els Owett, Coe, Cramm i Abascal, que els jocs olímpics eren “un cuento chino”. Ell ho deia, bàsicament, perquè tot i ser un enorme competidor, sempre fallava en la cita olímpica i, com que no sabia perdre –de fet també era un mal guanyador–, no tenia cap mania a llançar porqueria sobre l’esdeveniment i quedar-se tan ample. Recordo aquesta frase de González perquè ara s’acosten uns jocs a la Xina i em sembla que això del cuento chino agafa més embranzida que mai. Jo, que de petit seguia amb passió els jocs, que em semblaven la cita més meravellosa del món de l’esport, on podia veure un munt d’esports diferents amb un nivell de competitivitat impensable en altres esdeveniments; jo, que he cobert diversos jocs olímpics, que vaig poder viure la màgia de Barcelona 92 i com, encara molts anys després, a tot arreu em deien “véns de Barcelona? Quins jocs tan bonics que vau organitzar!”; jo, que ja tinc molts anys d’experiència en esdeveniments i un munt d’esports a les espatlles, jo, doncs, estic ara mateix d’acord amb el malcarat González i penso que això dels jocs no és res més que una enganyifa. És a dir, una cosa que cada cop em desperta menys interès, que en molts casos no té a veure amb l’esport sinó amb un cúmul d’interessos que desemboquen, moltes vegades, en un patrioterisme putrefacte que no m’interessa gens i amb el qual no em sento gens identificat. Escric aquestes línies mentre a l’Eurocopa de futbol les aficions es llancen a una demostració patriòtica, sovint xenòfoba, que em deixa bocabadat. Els mateixos que passegen la imatge del brau i criden amb ràbia el nom del seu país, són els que s’encaren amb mi quan miro de reivindicar el meu idioma, demanant gairebé disculpes. No, no m’interessen uns jocs que organitza un país que massacra els drets humans amb el vistiplau de les potències econòmiques del món. No m’interessen uns jocs que estan sota la sospita contínua del dopatge. No, no m’interessen els Jocs Olímpics de Pequín, si no és que em fixo en els esportistes més modestos, en els que realment viuen un somni, que han lluitat aferrissadament per ser-hi, aquells a qui de debò fa una il·lusió bàrbara fer-hi cap. Només per aquesta gent val la pena fer bullir l’olla. Ai, és cert. Del bàsquet, apunteu-vos dues coses: crec que guanyaran els Estats Units i que Espanya pagarà el lamentable paper fet per la Federació en el cas Pepu Hernández. I anoteuvos també l’enorme fàstic que em fa que la selecció espanyola femenina no hagi convocat la catalana Marta Fernández, en una de les decisions més lamentables que he vist en la meva vida de periodista. Ja s’ho faran!

22 esforç

Marc Gasol, quart català que jugarà a l’NBA Després que molts el col·loquessin al Barça i al Madrid, després de rebre desenes d’ofertes d’arreu d’Europa, algunes d’importantíssimes des del punt de vista econòmic, i després d’una història de rumors en què ell no va prendre mai part, finalment Marc Gasol jugarà als Memphis Grizzlies l’any vinent. El mitjà dels Gasol es convertirà així en el quart català que juga a la millor lliga del món. Tot i que no es descarta un canvi de cromos, el Marc signarà per l’equip on el seu germà es va fer un nom. Memphis va obtenir els seus drets precisament en el traspàs del Pau als Lakers. Així doncs, el jugador més valuós de l’ACB lluitarà per ser important a l’NBA.

XXVII Trobada del Bàsquet Català Un curs més, la Trobada del Bàsquet Català organitzada per la FCBQ, que aquest any arribava a la vint-i-setena edició, va congregar l’extensa i àmplia família del nostre basquetbol. Va ser el 28 de juny a l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza, un any més convertit en escenari de la Trobada.

El clàssic sopar i els lliuraments de premis i distincions –tot plegat amenitzat amb l’esperat sorteig de regals facilitats pels diferents patrocinadors i col·laboradors– van tornar a marcar el desenvolupament de la Trobada. El mateix dia, l’Hotel Plaza també va acollir l’Assemblea General Ordinària. Aquests dos esdeveniments van servir per donar per tancada la temporada 2007-08.

Quant a les distincions, es va tornar a reconèixer la tasca constant de dirigents o col·laboradors de clubs, àrbitres i entitats, i també es van lliurar els trofeus als millors jugadors i entrenadors de la temporada, com ara Marc Gasol, Aíto García Reneses i Sandra Gallego, entre d’altres.

Campus

Durant aquests mesos de juliol i agost se celebrarà a la localitat de Cartaya (Playas de Huelva) l’XI Campus de Bàsquet Rafael Jofresa , amb la participació de jugadors en actiu i exjugadors com Ferran Martínez, Joan Creus, Raúl Pérez o Randy Knowles.

El Campus s’emmarca dintre una iniciativa promoguda per l’Associació d’Esportistes per la Infància. Per a més informació, www.addim.org

actualitat hoquei herba14

1/7/08

20:03

Pรกgina 13

actualitat futbol14

1/7/08

02:57

Página 24

ACTUALITAT FUTBOL

El Madrid “pesca” en el planter català Mentre el Barça està preocupat per reforçar amb nous jugadors el nou projecte liderat per Pep Guardiola, el Madrid ha aprofitat l’avinentesa i s’ha endut dos joves promeses del planter blaugrana. El porter Ricardo Paz (Richi), que ha estat campió d’Espanya cadet i que participarà en el Mundial sub-15 a Manchester, ha decidit fitxar pel club de la capital espanyola. L’altre jugador que canviarà la samarreta blaugrana per la blanca serà Miki, un jugador infantil que l’any vinent evolucionarà a les files del cadet B madridista.

A més dels jugadors del Barça, el Madrid ha aconseguit els serveis de dos catalans més: són Sergio Aguza i Christian Faura, tots dos jugadors del cadet A del Cornellà, que jugaran al juvenil B de l’equip madridista.

Xavi campió d’Europa i millor jugador La selecció espanyola es va proclamar el passat dia 29 de juny campiona de l'Eurocopa per segona vegada en la seva història. La primera va ser ara fa 44 anys a l’Eurocopa d’Espanya de 1954. La selecció espanyola amb Luis Aragonés al capdavant va tornar a fer un partit excel·lent, en aquest cas davant Alemanya. La roja, amb quatre catalans sobre el terreny de joc (Xavi, Cesc, Puyol i Capdevila) i dos a la banqueta (Sergio Garcia i Fernando Navarro) es va endur la victòria a la final i el títol de campiona d’Europa gràcies a un gol de Fernando Torres al minut 33. Tot i que el marcador va ser molt ajustat, sobre el terreny de joc de l'Ernest Happel de Viena Espanya va ser molt superior. Alemanya no va generar gaire perill, tret d'alguna acció aïllada, i Espanya va merèixer vèncer per un resultat bastant més ampli.

A més, un cop confirmada la victòria, i després de celebrar el títol, van atorgar el premi a millor jugador de la Eurocopa a Xavi Hernández. El terrassenc del FC Barcelona es convertia així en el primer català en ser millor jugador d’una Copa d’Europa de seleccions. Xavi va guanyar la que és coneguda com Europilota, i en gran par ho va fer per ser el jugador que ha personalitzat el toc de la selecció estatal. Amb un futbol de toc i de control s’ha convertit en el màxim exponent del futbol de talent que ha mostrat la roja durant tot el campionat. A més de Xavi, dos catalans més van ser inclosos en l’onze ideal de l’Eurocopa, és de cas de Cesc Fabregas i Carles Puyol.

El Marfil Santa Coloma ja és equip de la LNFS La Divisió d’Honor espanyola (LNFS) tindrà un nou representant català. Es tracta del Marfil Santa Coloma, va aconseguir l’ascens derrotant el conjunt lleonès Obras y Construcciones RAM per 5 a 4. L’equip de Santa Coloma de Gramenet es va imposar per la mínima a l’equip de Lleó en el segon partit de l’última eliminatòria d’ascens, en un matx molt igualat i emocionant. El Marfil Santa Coloma es va avançar al marcador i fins i tot va aconseguir una enorme renda de quatre gols al minut 36 (4-0), que feia pensar que tot estava decidit. Però els castellans no es van rendir tan fàcilment i van retallar la distància fins a un 4-3. Marquès, de doble penal, tornaria a avançar al conjunt local, però els lleonesos van tornar a escurçar la distància.

Wave Ghost Striker 2, de les més lleugeres

Campus 24 esforç

La bota de futbol Wave Ghost Striker 2 pertany a una nova generació de calçat esportiu que combina tecnologia, confort i lleugeresa per al jugador.

Té una sola innovadora que elimina pes i afavoreix l’acceleració de l’esportista. A més, incorpora la Plataforma Wave Compacta, una tecnologia situada a sobre dels tacs que proporciona estabilitat i amortiment al jugador. Finalment, Mizuno les ha dissenyat amb un tall de pell de cangur que es pot rentar. Mitjançant la combinació del tall, la divisió de la sola i la Plataforma Wave, s’ha aconseguit un calçat esportiu pensat per a jugadors que cerquin innovació, comoditat, velocitat i precisió.

actualitat olimpics-varis14

1/7/08

05:12

Página 26

ACTUALITAT VARIS

Una plaga d’algues amenaça la vela a Pequín Les proves de vela dels propers Jocs Olímpics de Pequín poden estar en relatiu perill. Qingdao, seu olímpica d'aquesta disciplina esta patint des de fa unes setmanes una preocupant plaga d'algues que ha deixat les costes de la localitat xinesa impracticables. La situació ha estat qualificada pel govern xinès de "bastant greu", i és que fins al moment s'han retirat 50.000 tones d'algues. El problema és que l'enorme plaga s'estén pels 800 kilòmetres de costa.

Cada cop queda menys temps i sembla que la organització haurà de treballar a contra rellotge, doncs les regates olímpiques comencen el proper 9 d'agost.

Dani Pedrosa, el més regular Dani Pedrosa està mostrant-se aquesta temporada tan regular com ho va fer la temporada passada i en aquelles en les que va ser campió del món a dos i mig i quart de litre. Ja va demostrar a casa que enguany vol millorar la segona posició de l'any passat al endur-se el Gran Premi de Catalunya amb un pilotatge impecable. Després d'aquest GP, el català no ha perdut les posicions capdavanteres de la classificació, i tot i la preocupant millora de les Ducati, amb Stoner com a màxim representant, Dani Pedrosa va fer-se amb el liderat de la classificació després d'aconseguir una meritòria segona posició al Gran Premi de Donington Park.

D'ara endavant Pedrosa té la dura tasca de mantenir el nivell mostrat i frenar la preocupant embranzida del pilot de Ducati Casey Stoner, sense perdre de vista al número 46, de Yamaha, Valentino Rossi.

Ander Mirambell vota per la Mascota de l’Europeu d’Atletisme Barcelona 2010 El pilot d'skeleton Ander Mirambell va votar fa dies en la campanya d'elecció de la mascota del Campionat d'Europa d'Atletisme de Barcelona 2010. El català, a més practicar skeleton també participa en diferents proves d'atletisme en pista defensant els colors del Club Atletisme Calella. A més de Mirambell, altres esportistes il·lustres han participat em aquesta campanya, entra els que destaquen la nedadora de sincronitzada Gemma Mengual i la gimnasta Almudena Cid. La campanya d'elecció de la mascota del campionat durarà fins al proper 19 de juliol. Aquell dia serà quan Barcelona es retrobi amb el seu Miting Internacional d'Atletisme. Los interessats en votar per alguna de les deu mascotes propostes, poden fer-ho a través de la web oficial del campionat www.bcn2010.org o als Mítings Internacionals de Salamanca (2 de juliol) i Madrid (5 de juliol).

26 esforç

actualitat olimpics-varis14

1/7/08

05:12

Página 27

ACTUALITAT FUNDACIÓ

Fa unes setmanes, al Federació d’associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) amb el suport i la col·laboració de la Fundació Catalana per a l’Esport, van presentar l’Acte de Cloenda del programa “+ PLUS VIDA”, adreçat molt específicament al col·lectiu de gent gran de Catalunya. La finalitat del programa “+PLUS VIDA”, és la de potenciar i donar a conèixer els beneficis que comporta la pràctica de l’exercici físic, en tots els aspectes relacionats amb la salut i qualitat de vida de les persones majors de 60 anys (tant físics, com psicològics i socials). El programa “+ PLUS VIDA” no vol ser una promoció de gimnàstica per a la gent gran, sinó una experiència integral d’activitat física i mental sota control tècnic i seguiment mèdic amb la recollida de dades que permeti valorar la rendibilitat del manteniment de salut. Es va iniciar el passat mes de octubre, i en el transcurs d’aquests mesos podem dir que ha tingut una molt bona acollida, en diferents poblacions del territori català.

Aproximadament, en aquests moments podem parlar de prop de 6.000 persones que practiquen activitat física, sota la directriu de monitors i un mínim de dos cops a la setmana, en les pròpies instal·lacions dels Casals. Aquest programa esdevé d’un conveni signat entre la Secretaria General de l’Esport, a través del Consell Català de l’Esport, que han estat especialment sensibles a les necessitats en aquesta etapa de l’envelliment i la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC).

+ PLUS VIDA

Esport per a gent gran

El passat 18 de juny es va donar per finalitzada la 4a olimpíada empresarial solidària en un acte presentat pel periodista de TV3, Quim Robert, a la sala d’actes de l’ INEFC. Es va lluirar al programa CUIDA’m de L’ Hispital Sant Joan de Déu una donació de 25.500€, equivalent al benefici d’aquesta iniciativa. L'acte va comptar amb la presència del Dr. Francisco José Cambra, director del programa CUIDA’m i de Jil van Eyle, impulsor del “teaming”, una fórmula de solidaritat basada en les microdonacions en equip. Aquesta quarta edició ha comptat amb la participació de 2512 persones de 50 empreses i han comptat amb el suport de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Catalana per a l'Esport, les Federacions Catalanes, els sindicats CCOO i UGT de Catalunya, AEDIPE Catalunya, Barcelona Esports, Barcelona Activa i l' Escola EADA.

JOCS INTEREMPRESES

Jocs Interempreses 2008 4a Olimpíada empresarial solidària

Ilustraci贸1

1/7/08

02:59

P谩gina 56

Ilustraci贸1

1/7/08

02:59

P谩gina 57

olimpics_14.qxd

1/7/08

03:03

Página 30

Catalans olimpics TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: NACHO JUÀREZ

olimpics_14.qxd

1/7/08

03:03

Pรกgina 31

P O RTA DA

olimpics_14.qxd

32 esforรง

1/7/08

03:03

Pรกgina 32

olimpics_14.qxd

1/7/08

A

03:03

Página 33

ndrea Fuentes va debutar en uns jocs olímpics durant els Jocs d'Atenes del 2004, en la competició per equips. Llavors es va quedar a les portes de l'èxit. Abans havia aconseguit la plata en combo als Mundials de Barcelona 03, i la plata per equips i l'or en combo a l'Europeu de Madrid 04. Aquest any ha guanyat l'or en combo i per equips al Campionat d'Europa d'Eindhoven. Aquesta tarragonina de 26 anys s'ha convertit en un dels referents de l'equip de natació sincronitzada espanyol, i ara té en els Jocs de Pequín l'oportunitat de confirmar-se com una de les millors del món.

La nedadora catalana afronta els jocs amb la moral ben alta. Arriba a la cita després d'haver aconseguit uns resultats molt bons a l'Europeu. I, com ens va explicar en la reunió al CAR de Sant Cugat, no són els seus primers jocs. En els anteriors va participar només en la competició per equips i es va quedar a les portes de la medalla. Aquest cop, en canvi, hi arriben “Amb uns resultats més encoratjadors a l'esquena”, cosa que els fa pensar que “la medalla és més que possible”. L'Andrea debutarà en el duo en uns jocs olímpics, cosa que per a ella “representa un salt molt important, és l'oportunitat de la meva vida”. De cara als objectius, té molt clar que la medalla “o ho fem molt malament o la guanyem segur”. I és que la bona actuació a l'Europeu ha esperonat les espanyoles. El problema és que en el Campionat d'Europa no hi van participar les russes, que són les principals rivals d'Espanya en la lluita pels ors. Segons ens confessa l'Andrea, “No sabem a quin nivell es troba la selecció russa, i això pot ser un problema”.

Pel que fa a la preparació dels Jocs, segons

la sirena tarragonina no han preparat un pla concret perquè “sempre intentem anar a més i no cal que hi hagi un pla específic, l'entrenament sempre és al màxim”. No en va s'entrenen durant “nou hores cada dia”. Es tracta d'una preparació a anys llum de la preparació a què ens tenen acostumats equips punters de primera divisió de futbol, per exemple. Sobre aquesta diferència entre el futbol i la sincro, l'Andrea és de l'opinió que “Tenen molta sort, i han estat molt llestos, d'haver-se dedicat a un esport que no necessita tant d'esforç i que té tanta recompensa”. Tot i això, també pensa que “Si guanyen tant és perquè la gent vol veure aquest esport”.

Quan es veu les nedadores de sincro fent les coreografies, l'esport queda a una banda i quasi es podria dir que es tracta de dansa, d'art. Per la sirena catalana, no només es pot considerar un art per les semblances amb la dansa, sinó també perquè “L'esport en si també és un art: superar-se cada dia, donar sempre el màxim...”. A més, opina que “A l'hora de donar la puntuació, un 50% és per a l'esport pur i dur, i un altre 50% és per a la part més artística. En el dia a dia, però, és molt més esport que art, ja que s'ha de mantenir la forma física, aguantar les coreos, les apnees...”. Pel que fa al sistema de puntuació, de vegades una mica ambigu, l'Andrea creu que “La part artística ajuda a crear-se un nom i a cridar l'atenció” . Malgrat tot, opina que per obtenir resultats i lluitar per les medalles cal “tenir tècnica i un bon físic”.

Històricament, la selecció espanyola era un equip que patia el fet de ser un combinat relativament desconegut, i aquest motiu havia fet que s'hagués quedat moltes vegades a les portes de l'èxit. Segons l'Andrea, ara és diferent: “Així com abans,

quan no érem ningú, ens posaven problemes, ara fins i tot a vegades ens ajuden”. Una altra cosa que hi fa és que ara “tothom està pendent del que faran les espanyoles”, i això, segons Fuentes, “abans no passava”.

En aquest sentit, hi ha un nom que ha fet molt per a aquest esport i per al reconeixement internacional de la selecció espanyola: Gemma Mengual. Per Andrea Fuentes, la seva companya d'equip és “una estrella”.

Segons diu, el cas de la Gemma és “una cosa sense precedents en el món de la sincro”. Ho és perquè “ha creat estil, ha creat escola”. A l'hora de definir-la, diu que es tracta d'algú “extremament artístic i físicament perfecte per a aquest esport”. En definitiva, “és una sirena que balla a dins de l'aigua com ningú i que ho fa amb una naturalitat impressionant”. A més, la Gemma ha aportat una cosa que li faltava a la sincro, que és el “reconeixement mediàtic”. Segons l'Andrea, “des que la Gemma és tan coneguda, hi ha moltes nenes que s'han apuntat a la sincro, i això és molt positiu perquè fa pujar el nivell de l'esport al país”.

P O RTA DA

olimpics_14.qxd

1/7/08

L

03:03

Página 34

a nedadora catalana Deborah Font és una de les millors del món amb deficiència visual. Aquesta nedadora nascuda l'any 1985 a Tarragona s'ha convertit en medallista pràcticament en totes les disciplines en què ha participat de gairebé tots els campionats.

Darrerament va aconseguir una fita impressionant, com és guanyar quatre ors, dues plates i un bronze al Campionat del Món del Brasil. Ella mateixa ho veu com un èxit “molt difícil de repetir en els Jocs”. Ara afronta els que seran els seus tercers i últims jocs olímpics amb moltes ganes i amb la intenció de fer-ho “el millor possible, per donar per finalitzada la meva carrera esportiva de la millor manera”.

Aquests Jocs Paralímpics de Pequín serviran per acomiadar una de les millors nedadores que ha donat el país. Per la Deborah, “seran molt especials” i els viurà “al màxim”, tal com va fer amb els

primers a Sydney. Aquell debut en una cita en què va ser la nedadora revelació el recorda “amb molta il·lusió”. Era molt jove i tot li va semblar “un somni”. Tal com diu, “No m'ho vaig acabar de creure del tot”.

Tot i que encara és jove, ja ha viscut tres jocs. I defineix la seva carrera olímpica com “un somni ple d'il·lusió i d'esforç, que per sort s'ha vist recompensat amb medalles”.

Ara té en el punt de mira la cita de Pequín i l'afronta amb “moltes ganes i molt ben preparada”. I és que fa dos anys que s'entrena al CAR de Sant Cugat amb les millors instal·lacions i els millors entrenadors, perquè vol acabar “donantho tot”. Durant aquests dos anys al Centre d'Alt Rendiment, ens explica que s'ha estat entrenant “de dilluns a dissabte, entre cinc i vuit hores al dia segons les competicions”. És realista i sap que “als jocs olímpics la gent hi arriba molt forta, hi ha gent nova i serà molt difícil”. Tot i això, espera “guanyar una medalla” en alguna de les tres modalitats en què participa. Si s'ha de parlar d'objectius, ella confessa que li agradaria “aconseguir l'or en els 100 m braça” ja que, com diu, “és la meva prova”. A més, però, afirma que té “l'espina clavada dels 50 i els 100 m lliures”, una prova en què

va aconseguir una medalla al mundial però en què encara no ha estrenat podi als jocs.

La Deborah es trobarà gent molt bona que fa tant o més temps que ella que es prepara per a la cita paralímpica. Entre les seves principals rivals afirma que hi ha sobretot “les europees i alguna xinesa”. I entre les del vell continent, destaca “les ucraïneses, les bielorusses..., però sobretot dues nenes poloneses, la més jove de les quals ho està guanyant tot”.

Els paralímpics són un dels esdeveniments esportius més importants del calendari, encara que no sempre han rebut el suport mediàtic esperat. Per Font, “cada vegada hi ha més interès”.

Segons diu, “abans passàvem molt més desapercebuts i hi havia gent que ni sabia que existíem”. Tot i aquesta crescuda, la tarragonina defensa que cal “una empenta per aconseguir que l'esport paralímpic aparegui en els mitjans de comunicació”. Els dos millors moments han estat “Barcelona, on hi va haver un boom” i Atenes, “que va ser quan va començar aquesta crescuda”. El problema, i la por dels esportistes, “és que es torni a perdre l'interès, com va passar després de Barcelona, i es torni a l'anonimat de Sydney”.

olimpics_14.qxd

1/7/08

03:03

Pรกgina 35

esforรง 35

P O RTA DA VOLEIBOL

olimpics_14.qxd

36 esforรง

1/7/08

03:03

Pรกgina 36

olimpics_14.qxd

1/7/08

A

03:03

Página 37

quests Jocs Olímpics seran els primers per a Marc Minguell. El jugador de l'Atlètic-Barceloneta veurà així complert “un somni de petit”. El defensa català només té 23 anys, però no es tracta d'un jugador poc experimentat, ja que acumula experiència internacional a la Copa d'Europa i a la Copa del Món. Segons el Marc, aquesta experiència el pot ajudar a “gestionar la pressió”, tot i que, com ell mateix reconeix, “uns Jocs són molt més grans, és una competició molt diferent”.

Des que va debutar internacionalment l'any 2002 en un torneig júnior, ha acumulat diversos guardons col·lectius, com ara la plata a la World League d'Atenes el 2005, el bronze al Campionat d'Europa del 2006, disputat a Sèrbia, o el tercer lloc al Mundial de Melbourne de l'any passat. Pel Marc, aquesta experiència el pot ajudar força, ja que arriba com un novell als Jocs. Tal com diu, “haver jugat aquestes competicions pot servir-me de referència del que és una competició tan exigent”. Aquest aficionat al beisbol no es tanca cap porta i arriba als Jocs amb ambició i “somiant fer una cosa gran”. De fet, arriba a reconèixer que somia “aconseguir, almenys, una medalla”.

Segons diu, tot el que viurà serà inoblidable, perquè “per a un esportista anar a uns Jocs és el màxim, i, si es pot

lluitar per fer coses importants, encara més”. A pesar d’aquesta empenta i aquestes ganes, el Marc toca de peus a terra i té clar que repetir la plata de Barcelona o l'or d'Atenes “serà molt difícil”.

El motiu és que “hi ha més equips competitius, perquè la divisió de Iugoslàvia va donar peu a l’aparició de combinats molt potents”. Pel que fa als equips espanyols que van guanyar l'or i la plata, tot i que a ell el van agafar “encara una mica petit”, assegura “que van aconseguir una cosa molt important”. I és que, tal com diu, “fins aleshores no s’havia aconseguit cap resultat important”. Aquests resultats van cridar l'atenció de l'opinió pública i, amb la gent interessada en el waterpolo, els mitjans van començar a concedir espai a un esport fins llavors inèdit en el panorama informatiu. Per Minguell, aquesta falta d'espai mediàtic es deu a la circumstància que el waterpolo “no és un esport que desperti gaire interès social”. No creu que estigui maltractat pels mitjans de comunicació, sinó que “el que marca les pàgines als diaris o el temps a la televisió o a la radio és la gent que mou, la gent a qui interessa”. Com a bon estudiant de publicitat, té una opinió força objectiva. Tot i això, té molt clar que “a nosaltres ens encantaria que hi hagués més gent interessada en el nostre esport”. Aquest

seguiment mediàtic, que ara sembla limitat, de ben segur que amb els Jocs s'incrementarà considerablement. És possible, però, que també tingui un seguiment considerable l'Europeu que disputaran just abans dels Jocs Olímpics.

Pel Marc, és “una competició importantíssima”, durant la qual lluitaran “al màxim per obtenir el millor resultat possible”. Malgrat tot, reconeix que aquest any “la cita important són els Jocs Olímpics” i afirma que, en certa manera, entenen aquest Europeu com “un torneig de preparació”. Amb relació al futur, el Marc no vol marcar-se metes, i diu que és “molt jove” per pensar en Londres. Amb tot, reconeix que “m'encantaria ser-hi”.

olimpics_14.qxd

P O RTA DA

S

1/7/08

03:04

Página 38

i al número anterior vam poder conèixer a tres cosins que coincidiran al mateix equip a Pequín (els Fabregas), en aquesta ocasió el vincle familiar és més estret ja que es tracta de germans. Tot i que de nou són jugadors d'hoquei herba tots dos, en aquesta ocasió es tracta d'un noi, el Roc, i una noia, la Georgina. Són els germans Oliva, dos catalans pertanyents a una de les moltes families de l'hoquei sortida de Terrassa. Tots dos han desenvolupat la seva carrera a l'Athtlètic Terrassa i continuen vestint de groc i negre.

Tan els nois com les noies estan immersos en la preparació pels Jocs. D'una banda, els nois han disputat diversos amistosos a més de la Champions Trophy. Pel que fa a les noies, també han jugar alguns amistosos i han participat recentment al 4 nacions a Pequín.

El Roc pensa que la preparació "ha estat una mica diferent pel Champions Trophy". Per al Terrassenc aquesta competició "sempre és important", tot i així entén que també els serveix "com a preparació per les olimpíades". I és que enguany per a la

selecció espanyola masculina, "el gran repte són les olimpíades", confessa el Roc. Per a la "Gigi", acaben d'arribar de jugar el Quatre nacions a Pequín a on s'han "conjuntat després d'estar força temps sense veure'ns" i encara els hi falta una concentració al CAR Sant Cugat.

Per a la Georgina la selecció femenina no està entre les favorites a medalla, i és que, com bé diu "no estem entre les primeres del rànquing mundial i ens hem classificat per mitjà d'un preolímpic". Malgrat això pensa que si treballen bé poden “aconseguir acabar en una bona posició". Aquest equip femení no és com el de Barcelona 92 que es va alçar amb l'or. Però es tracta d'un grup jove i amb molta empenta. Per a la petita dels Oliva "som un equip que pot donar la sorpresa". Pel que fa al Roc, les impressions que té de l'equip masculí són molt positives. El jugador de l'Athlètic pensa que són "unes de les favorites" i per a tenir-ho clar, segons ell, "només cal mirar el rànquing i les classificacions que em fet en les últimes competicions internacionals". Per al terrassenc, l'equip "no ha canviat massa des de les últimes olimpíades d'Atenes", a més "ha guanyat en experiència". Per al gran dels Oliva la gran diferència entre aquestes olimpíades i les anteriors és que aquestes "les hem preparat molt més”.

Tots dos han estat educats en el seu esport a un dels planters més grans d'hoquei herba del món, Terrassa. Com ells, una gran part dels equips estatals són d'origen català. Es podria dir que pràcticament les columnes vertebrals dels seus equips són els catalans.

Per al Roc els d’aquí jugaran un paper "molt important" i ho justifica afirmant que "bàsicament l'hoquei està a Catalunya, concretament a Terrassa”. A més, afegeix que

no només seran importants pel número, també per la qualitat, perquè "tenim jugadors catalans com l'Edi Tubau, el Santi Freixa o el Sergi Enrique que han estat considerats dels millors del món". Per a la "Gigi" el paper de les catalanes a la femenina "serà important" però pensa que això és perquè "a Terrassa hi ha tanta gent que juga a hoquei que és normal que surtin més jugadores capacitades per a estar a la selecció". La jove jugadora afirma que les catalanes conformen "l'eix central de la selecció, però també hi ha jugadores de fora que són importants".

Per a tots dos el fet de viure uns Jocs junts "és un motiu d'orgull" i ambdós afirmen rebreho "amb molta il·lusió". Pel que fa a la imatge que té el Roc de la selecció de la seva germana, reconeix "no haver-les seguit gaire" però opina que "no tenen tantes opcions com l'equip masculí", malgrat això espera "que facin un bon paper. De fet tenen el referent de Barcelona". La Gigi a l'hora de valorar l'equip masculí pensa que "hi ha molt bons jugadors". Explica que "ja a Atenes van quedar quarts perquè van tenir mala sort.

Mereixien quedar millor".

A l'hora de comparar-los amb el seu equip reconeix que "son tan bons que es poden marcar un objectiu molt més alt que nosaltres". Segons la jugadora catalana: "porten fent l'equip fa més de quatre anys", en canvi elles han vist com "l'equip canviava molt després d'Atenes".

Tots dos afronten aquest debut somiat a uns Jocs amb moltíssimes ganes afirmant que és "una sort" poder viure-ho plegats. De ben segur que la seva família ho viu amb tanta o més intensitat que ells mateixos. Els germans Oliva son un nou exemple de com, si les coses es fan bé, com es fa a la majoria de clubs de Terrassa, surten grans jugadors, fins i tot de dos en dos.

olimpics_14.qxd

1/7/08

03:04

Pรกgina 39

esforรง 39

P O RTA DA VOLEIBOL

olimpics_14.qxd

40 esforรง

1/7/08

03:04

Pรกgina 40

olimpics_14.qxd

R

1/7/08

03:04

Página 41

osa Morató va néixer a Navarcles fa 29 anys. L'atleta catalana es va guanyar una plaça per a Pequín aconseguint la mínima olímpica en els 3.000 m obstacles a Huelva. La plusmarquista estatal en aquesta modalitat i en la dels 2.000 m obstacles participarà en els que seran els seus primers jocs olímpics.

Arriba a la cita olímpica després d'un any molt bo, durant el qual ha mantingut el nivell mostrat al Mundial d'Osaka de l'agost passat. En aquell campionat del món, la catalana va ser finalista dels 3.000 obstacles i va aconseguir una meritòria vuitena posició.

Per a la Rosa ser a Pequín és un “somni de petita que cada cop queda més a prop”.

Cada vegada queda menys i el seu debut es presenta prometedor. Ella afirma que està “treballant i entrenant-se moltíssim per arribar a aquell dia en la millor forma possible”. I és que, evidentment, espera que “tot vagi bé i que quedi contenta amb els resultats”. Pel que fa a l'objectiu, la Rosa vol repetir la final del Mundial d'Osaka: “Estaria contenta entrant a la final i un cop allà corrent el millor possible”. Sembla que no vulgui parlar de medalles i, amb tot, repeteix que la intenció és “entrar a la final i obtenir el millor resultat possible”.

No és cap secret que els atletes necessiten una preparació exhaustiva i meticulosa per a les cites més importants. Pel que fa a Morató, afirma haver “seguit la preparació dels últims dos anys”, i ho justifica afirmant que “va anar

molt bé per preparar el mundial i hem pensat que podia funcionar igual de bé per a uns jocs olímpics”.

L'atleta considera que “les russes són les més fortes” entre les atletes europees i, per tant, són de les principals candidates a la medalla, tot i que també diu que “les africanes estaran al davant, com sempre”.

Malgrat tot, la cosa no quedarà només entre aquestes rivals, ja que pensa que “de ben segur que apareixerà alguna sorpresa”.

S'ha parlat molt de les condicions climàtiques de Pequín i de com els alts nivells de pol·lució i de xafogor poden afectar els esportistes. Per la Rosa és “evident que ens afectarà”, però, a banda d'això, també creu que “no pot servir com a excusa per a ningú si obté un mal resultat, ja que afectarà a tothom igual”. Ho defensa dient que “tots els atletes correrem al mateix lloc” i que, per tant, “estem en igualtat de condicions”.

“L'atletisme espanyol hi arriba en un moment molt bo”, pensa la Rosa. Això no vol dir que s'hagin de guanyar moltes medalles. Segons Morató, “la gent només vol medalles, medalles, i potser quedes en una setena o una vuitena posició i ningú no sap valorar la importància que té”. Per ella, “els diplomes són molt importants, per això es donen”. I va més enllà afirmant que “és supercomplicat aconseguir-ne i que, tot i que els esportistes ho sabem, després no se'n parla enlloc”. Pel que fa a les paraules d'Odriazola, que va dir que a Pequín s'aconseguirien més medalles

que a Atenes, la Rosa pensa que “potser sí que ho encerta, ja que ell estudia tots els atletes i mira estadístiques, és possible que tingui raó”. Però també és de l'opinió que “després, un cop allà, les coses són diferents” i que el que ha de fer l'equip espanyol és “no fer cas de les previsions, fer cadascú un esforç màxim i intentar obtenir el millor resultat possible”.

Tot i que encara no han començat els Jocs de Pequín, ja s'ha de pensar en el que hi haurà després. L'any vinent hi ha un Mundial i el 2010 hi haurà un Europeu a Barcelona.

Per la Rosa “la cita del 2010 serà molt especial, perquè serà a casa i perquè podré tenir els meus al costat”. I encara més lluny queda la cita olímpica següent, els Jocs de Londres. Però ella s'hi veu participant-hi: “Tindré 33 anys, una bona edat per ser-hi”.

Termcat

1/7/08

03:08

Pรกgina 56

Termcat

1/7/08

03:09

Página 57

Selecció de termes que acostumen a tenir un ús inadequat en català i que pertanyen al Diccionari general de l’esport del TERMCAT que s’editarà properament.

aplegapilotes m i f sinònim recollidor -a de pilotes m i f denominació inadequada recullapilotes m i f es recogepelotas fr ramasseur de balles en ball boy [m]; ball girl [f] ESPORTS > ESPORTS DE PILOTA. Persona encarregada de recollir les pilotes que cauen fora del camp de joc i de retornar-les als jugadors.

denominació inadequada espinillera f es espinillera; protector de espinillas fr jambière; protection des tibias; protège-tibia en leg guard; leg pad; shin guard; shin pad ESPORTS. Cadascuna de les dues peces, generalment de plàstic dur, de l'equip d'un esportista que serveixen per a protegir-se la part anterior de les cames.

armilla salvavides f denominació inadequada jaqueta salvavides f es chaleco salvavidas fr brassière de sauvetage; gilet de sauvetage en life jacket ESPORTS > ESPORTS NÀUTICS. Salvavides que recobreix el tronc tot sencer.

ESPORTS > ESPORTS DE COMBAT > ESGRIMA. Acció consistent en una acció ofensiva o una acció contraofensiva directa executada sense haver tornat a la guàrdia després d'una parada del

denominació inadequada coquilla f es cazoleta protectora; conquilla de protección; coquilla fr coquille; coquille de protection; protecteur de l'aine en cup protector; groin guard; protective cup ESPORTS > ESPORTS DE COMBAT > KARATE; ESPORTS > ESPORTS DE PILOTA. Peça de material dur i resistent de l'equip de determinats esportistes, de forma generalment triangular, que

correguda f denominacions inadequades carrera f; cursa f es carrera fr point en run; score

avarar v tr

ESPORTS > ESPORTS NÀUTICS. Posar una embarcació a l'aigua.

batre v tr sinònim colpejar v tr sinònim complementari connectar v tr denominació inadequada batejar v tr es batear; conectar; golpear fr battre; cogner; frapper en bat, to; connect, to; hit, to ESPORTS > ESPORTS DE PILOTA > BEISBOL. Donar un cop amb el bat a la pilota del llançador per enviar-la lluny dels defensors, dins els límits del terreny legal.

canyellera f

darrere seu a la superfície de l'aigua.

entrenar-se v pron denominació inadequada entrenar v intr es entrenarse fr entraîner, s' en train, to ESPORTS. Preparar-se per a una prova mitjançant un entrenament.

escalfar-se v pron denominació inadequada escalfar v intr es calentarse fr échauffer, s' en warm up, to ESPORTS. Efectuar, un esportista, un conjunt d'exercicis abans d'una prova, un encontre o una competició per a poder competir en un estat físic òptim.

esperó m denominació inadequada espuela f es espuela fr éperon en spur

s'utilitza per a protegir-se els genitals. Nota: En taekwondo, la conquilla se subjecta amb un portaconquilla.

tirador adversari.

sinònim complementari varar v tr denominació inadequada botar v tr es botar fr lancer en launch, to

wake

conquilla f

arremesa f denominació inadequada remesa f es insistencia; remise; reposición fr remise en remise; remising

en

ESPORTS > ESPORTS NÀUTICS. Solc deixat per una embarcació

ESPORTS > ESPORTS DE PILOTA > BEISBOL. Punt aconseguit per un atacant que arriba a la base de meta sense ser eliminat, després d'haver recorregut totes les bases en sentit contrari a les

ESPORTS > HÍPICA. Instrument de metall consistent en una punxa o una rodeta amb punxes fixada al taló d'una bota de muntar, que s'utilitza per a punxar el ventre d'un cavall. Nota: La utilització dels esperons constitueix un ajut artificial.

joc net m denominació inadequada fair play m es juego limpio fr fair-play; franc-jeu en fair play

agulles del rellotge.

cruiximent m denominació inadequada agulletes f pl es agujetas; quebramiento fr courbature en muscle soreness CIÈNCIES DE LA SALUT > MEDICINA DE L'ESPORT. Adoloriment muscular, en forma de punxades, que apareix de 24 a 48 hores després d'haver fet un exercici físic d'una intensitat o una durada excessiva per a la condició física.

deixant m denominació inadequada estela f es estela fr sillage

ESPORTS. Acció i efecte de competir respectant l'esperit esportiu.

matalàs m denominació inadequada colxoneta f es colchoneta fr tapis en landing mattress; mat ESPORTS > ATLETISME; ESPORTS > GIMNÀSTICA. Peça plana de forma rectangular formada per un sac de tela cosit per tots els costats i per un farcit d'escuma o un material semblant, que es disposa estirada a terra per a assegurar una recepció sense perill en un salt o una acrobàcia o bé per a esmorteir la caiguda d'un gimnasta d'un aparell. Nota: En atletisme, el matalàs de caiguda forma part de la zona de caiguda.

OLร MPICS

Escobar_n14

1/7/08

03:24

Pรกgina 44

Escobar_n14

1/7/08

03:24

Página 45

Sergio Escobar

La persecuci— de l’or TEXT: MARTA GARCêA GANAU FOTOS: ORIOL ROCA

Escobar_n14

1/7/08

OLÍMPICS

T

03:24

Página 46

ot un estiu recollint fruita per a un sol objectiu: comprar-se una moto. Tenia 16 anys, i la meitat dels diners guanyats se’ls va gastar anant de vacances amb els amics. Conclusió: No li van quedar prou diners per a la moto i es va acabar comprant una bicicleta. I el que va començar gairebé per casualitat s’ha convertit en la seua feina i en el que li ha portat el reconeixement i els èxits. Sergi Escobar Roure (Lleida, 1974) té dues medalles olímpiques guanyades a Atenes: el bronze en persecució individual i el bronze en persecució per equips. A Pequín ho vol superar, però és conscient que serà molt, molt complicat. “És clar que pot passar que tornem de la Xina sense medalles. Podria ser. Per a mi el més important és millorar. Si jo arribe als Jocs i faig la meva millor marca, ja m’hauré superat i estaré satisfet, però si els meus rivals ho han fet millor que jo, doncs no hi haurà res a fer.” Tot i que es va iniciar amb la bicicleta de muntanya, de tant en tant pedalejava per la carretera. Allà va sentir per primera vegada la paraula velòdrom. La seua intenció era convertir-se en enginyer industrial, però els mals resultats en les primeres curses de BTT, l’afany de superació i una exagerada competitivitat el van portar a provar noves sensacions i maneres de competir. El velòdrom va ser el lloc escollit. Allà li van deixar una bici, unes sabatilles, un casc i el primer consell: “No deixes de pedalejar, que aquestes bicicletes no tenen frens!”.

Així va començar la història esportiva d’aquest lleidatà pare d’una nena de dos anys, la Zoè, que ja ha conegut la glòria d’haver guanyat medalles d’abast mundial (a més de les medalles olímpiques, entre altres coses va ser bicampió mundial de persecució individual el 2004 i el 2006).

Però també sap el que és la pressió, la pressió d’haver-ho aconseguit i de tenir ara l’obligació, com a mínim, d’igualar-ho, si és que no pot superar-ho. “No he promès res si guanye alguna medalla. De moment només pense a guanyar-la, i la resta ja vindrà. És clar que repetiria el que ja vaig aconseguir a Atenes! Tornant amb una medalla ja estaria content. Amb dues, molt millor, sobretot perquè voldria dir que l’equip també l’ha guanyada.”

L’equip el completa el ciclista de Sant Joan les Fonts Carles Torrent, que disputarà la persecució per equips i també la prova de madison o cursa a l’americana al costat de Joan Llaneras. La presència del mallorquí acostuma a ser sinònim de garantia. Però

46 esforç

les coses enguany s’han complicat. Com sempre, Anglaterra i Austràlia, grans favorites, seran els principals rivals de l’equip espanyol, però en els últims temps s’hi han afegit noms com els de Nova Zelanda i Dinamarca. Si abans hi havia opcions reals de podi, ara n’hi continuen havent, però també és cert que la medalla s’ha posat molt més cara. “El més positiu per a nosaltres, en aquest sentit, és que som corredors d’estiu, de calor, i això serà el que ens trobarem a Pequín. A mi em costa molt agafar la millor forma durant l’hivern, sempre tinc millors resultats amb l’arribada del bon temps. La contaminació existix, és cert, però tampoc vaig tenir la sensació que fóra una cosa exagerada. No tenia sensació d’angoixa, però també cal recordar que el velòdrom és als afores de la ciutat. Potser al mig de Pequín i en ple estiu, amb l’augment de la temperatura, la sensació empitjorarà.”

A Sergi Escobar se li donen bé els anys olímpics. És quan aconseguix els seus millors resultats, i per això espera seguir la línia d’Atenes, d’on guarda un bon record.

Pequín, de moment, no li diu res d’especial.

Potser al mes d’agost, quan es disputen els Jocs Olímpics, canviarà d’opinió. “Ja he estat a Pequín, perquè enguany hi hem disputat una de les proves de la Copa del Món, i no és res de l’altre món. És veritat que el velòdrom és magnífic, però també ho era el d’Atenes. En general, en una competició d’aquest nivell, els velòdroms solen ser espectaculars.” El que no tindrà oportunitat de veure és el Niu, l’Estadi Olímpic. Aquesta monumental obra dels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, pares també de l’Allianz Arena de Munic, acollirà la cerimònia d’inauguració. Però els ciclistes, com ja va passar a Atenes, no hi seran. “Per a nosaltres no és gens aconsellable estar

tantes hores drets esperant”, comenta amb una certa resignació. “Allà hi anem per competir, i evitem qualsevol cosa que ens siga contraproduent. No podem obviar això, sempre ho hem de tenir present. Ens hi juguem massa coses”, afegix amb determinació.

Tot i que es passa bona part de l’any amb maletes amunt i avall per competir, viatjar és un dels plaers de Sergi Escobar. Un dels seus somnis és visitar l’Antàrtida. Enguany, amb els Jocs Olímpics com a principal objectiu esportiu, no ho podrà fer, però es conformarà visitant la capital de la Xina amb més tranquil·litat de la que va tenir a Atenes. Llavors, tot i guanyar dues medalles, el Sergi només es va poder quedar dos dies a Grècia un cop ja acabada la competició. “L’ambient d’uns jocs és especial. En qualsevol competició, de l’esport que siga, l’aficionat només gaudix d’un esport en concret. Però això canvia en uns jocs olímpics. L’aficionat dels jocs és un aficionat que gaudix amb tots els esports i que els viu amb molta passió. Per això són els millors aficionats. Això és el que encara ho fa més especial.” El bricolatge és una de les passions del Sergi, com també els esports de motor. Sí, tenia la intenció de comprar-se una moto i s’aixecava a la matinada per seguir les curses de Carles Cardús i Sito Pons. Ara, en canvi, els qui s’aixecaran per veure’l competir a ell seran els aficionats catalans al ciclisme. Aficionats al ciclisme, però també als jocs. O siga, els millors aficionats del món, que s’aixecaran per veure un dels millors ciclistes del món. Això sí, el Sergi haurà de recordar allò de “No deixes de pedalejar, que aquestes bicicletes no tenen frens!”. I segur que se’n recordarà, perquè té molt clar que està disputant una persecució molt particular: la persecució de la medalla d’or.

Tornant amb una medalla ja estaria content. Amb dues molt millor perquè voldria dir que l’equip també l’ha guanyada

Escobar_n14

1/7/08

03:24

Pรกgina 47

Diez_Canedo_n14

1/7/08

03:27

Página 48

Perfil: Nom: Guillermo (Guille) DiezCanedo Fern‡ndez Data de naixement: 11-11-1982 Lloc de naixement: Madrid Esport: Piragüisme Modalitat: Slalom Pes: 65 kg Alçada: 170 cm Club: Cadí Cano‘ -Kayak

48 esforç

Diez_Canedo_n14

1/7/08

03:27

Página 49

Guille Diez-Canedo Fernández

Contra corrent per la medalla E

l Guille és un palista que va néixer a Madrid però que s'ha criat a Lleida, concretament a la Seu d'Urgell. Per aconseguir el bitllet per als Jocs Olímpics ha hagut de lluitar durant tot l'any amb el seu company de club, Carles Juanmartí. Finalment, el seu amic ha quedat fora però, com diu ell, "Ja teníem assumit que només n'hi podia anar un". Ha preparat la cita olímpica a canals d'arreu del món buscant unes condicions similars a les que trobarà en el difícil descens de Pequín. Amb tot, el jove palista afronta els Jocs amb un objectiu clar: "Lluitar per aconseguir el millor resultat possible".

Per començar. Com es guanya una medalla de K-1? Què es valora, com es puntua...?

Doncs es tracta de baixar per un circuit senyalitzat per portes en un tram d'aigües braves. Cada porta tocada suma dos segons al temps i, si te'n saltes una, cinquanta. El que acaba amb menys temps total, guanya.

T'estàs entrenant a Pequín. Com són les aigües xineses? Què tenen de diferent amb els canals o els rius on competiu habitualment?

El canal de Pequín és bastant diferent de qualsevol altre canal ara mateix, a part potser del que es va fer per a Atenes 2004. És un canal amb molt pendent, i això fa el corrent sigui molt ràpid i, segons com, imprevisible. És un recorregut on es veuran bastants errors i que serà molt espectacular, la veritat.

molts factors, i crec que, si m'ocupo de fer el que sempre faig i em surt bé, aconseguiré un bon resultat. Però, com he dit, depèn de moltes coses. No em tanco a res.

El caiac és una disciplina olímpica relativament jove. Noteu algun tracte diferent per aquest motiu?

Sobretot en els mitjans es nota una evident atenció menor respecte a altres esports, cosa que és una paradoxa perquè a Atenes 2004 va ser el segon esport més demanat per les televisions. L'eslàlom en aigües braves és un esport espectacular. La conjunció de la força de l'aigua amb l'habilitat i el lliscament dels palistes provoca unes imatges realment dignes de veure. Si se li donessin més oportunitats, estic segur que seria molt seguit.

Si classificar-se per a uns Jocs ja és difícil de per si, suposo que en el teu cas, que has hagut de deixar fora de la cita un company de club (Carles Juanmartí), que a més ha tingut opcions fins al final, encara ho deu haver estat més. Com ho heu viscut?

La veritat és que sempre hem tingut molt clar que només n'hi podria anar un. Ell ja ha estat a dos Jocs abans i jo n'he après molt, de l'experiència que té ell. La rivalitat que tenim ja ve de fa anys i és una cosa intrínseca a la nostra relació. Per això no ens afecta, perquè tenim molt clar que ha de ser així.

T'ha afectat d'alguna manera en la preparació i en l'entrenament la sequera viscuda a Catalunya?

No, per sort el nostre centre d'entrenament, el Parc del Segre, és una instal·lació preparada per a aquesta situació, ja que és capaç de bombejar l'aigua retinguda durant un temps fins a la sortida i funcionar sempre amb la mateixa aigua. A més, ha estat un any en què hem sortit molt a l'estranger amb l'equip estatal (Sydney, Atenes, Pequín...) per tal de tenir el màxim grau d'adaptació possible a aigües braves difícils com les de Pequín. En la varietat hi ha el gust...

La vostra modalitat ha aportat medalles al país des que es va reprendre com a pràctica olímpica a Barcelona 92. Teniu opcions de seguir amb la tradició?

D'opcions d'aconseguir medalla n'hi ha en les tres categories en què competim. Tot dependrà del nivell que siguem capaços de mostrar respecte a nosaltres mateixos. Ja hem demostrat que, quan ens surt una bona competició, podem estar en el grup de davant, i allà pot passar de tot.

Quins són els favorits a medalla?

A banda d'aquests entrenaments a Pequín, com estàs preparant els Jocs?

Amb quin objectiu afrontes la cita olímpica?

L'afronto amb l'objectiu de poder aconseguir el màxim rendiment de mi mateix. És un esport en què influeixen

material (pala i piragua) amb què em podré trobar millor, i també quina és la tàctica ideal per a mi en un canal com el de Pequín. És important estar en les millors condicions, però tenint clar que s'ha de fer a poc a poc i amb paciència.

Centrant-me molt a buscar amb calma la progressió pas a pas d'alguns aspectes, ja siguin físics, tècnics o, sobretot, psicològics. Estem buscant quin és el

Clarament, els països amb més tradició.

França, Alemanya i Eslovàquia són els tres grans i és segur que tindran medalles en més d'una categoria. De tota manera, en uns Jocs Olímpics en eslàlom qualsevol hi pot entrar. També nosaltres... esforç 49

Kiko_Hervas_n14

1/7/08

03:28

Página 50

Kiko Hervàs

Travesia Olímpica OLÍMPICS

F

rancisco José Hervàs, més conegut com Kiko, va començar competint a piscines d'arreu de Catalunya però mai va perdre el contacte amb el mar.

Després d'un temps participant en diferents proves de fons, gràcies a les quals es va fer un nom en el món de la natació, l'esportista del CN Hospitalet va passar a les aigües obertes. El Kiko ha estat campió d'Espanya i d'Europa de 5 km i s'ha guanyat la plaça per als Jocs en la repesca olímpica, on es va haver de jugar el tot pel tot amb el gallec Diego Nogueira en un esprint final després de quasi dues hores, per acabar guanyant per només quatre dècimes.

que en les altres proves.

Al principi et dedicaves a les proves de fons en piscina. Què et va fer decidir per les aigües obertes?

El primer i més comú són els cops dels rivals, sobretot a les boies. I després, si la prova és al mar, el perill principal són les meduses.

Sempre m'havia agradat fer travessies com la del port de Barcelona o la de l'estany de Banyoles. En un moment determinat, em va sortir l'opció de participar al Campionat d'Espanya d'aigües obertes. El resultat va ser bo i a poc a poc em vaig anar animant.

A banda de la distància que es neda, quines diferències hi ha entre les proves de piscina i les d'aigües obertes?

Principalment que en les d'aigües obertes es neda en grup i hi ha molts cops. A més, compta molt l'orientació, i també es depèn molt de les condicions ambientals.

Què cal per ser un bon nedador d'aigües obertes?

Cal ser un bon fondista, tenir una preparació física boníssima i cal una tècnica diferent de la de piscina. Ha de ser més acomodada a les onades. Però, per sobre de tot, s'ha de tenir capacitat de sacrifici, perquè cal entrenar-se molt més 50 esforç

Un dels problemes de les aigües obertes són les condicions climàtiques. Una vegada fins i tot et van haver d'ingressar per hipotèrmia.

Sí. Va ser en una final de la Copa d'Europa a Astúries. L'aigua estava molt freda, només vam acabar quatre nedadors i només acabar vaig haver de ser ingressat en un hospital. Tot i això, en aquella prova vaig quedar campió d'Europa!

A part del fred, quins perills té aquesta modalitat?

Deu ser un problema greu per les picades.

Sí que ho és. Al Mundial d'Austràlia estava ple de meduses i vam sortir tots absolutament plens de picades. Aquest any, a la Copa del Món de Dubai també vam patir moltes picades, tot i que de meduses menys "perilloses".

I els cops entre nedadors són un recurs acceptat o estan mal vistos?

Hi ha de tot. No estan acceptats oficialment, de fet hi ha arbitres per controlar-los. Però són molt difícils de veure.

Un altre problema suposo que és que en una competició tan llarga la preparació mental té un paper molt important… És bàsica. En els darrers minuts estàs destrossat i llavors la ment és el factor determinant. A vegades no guanya qui està

millor físicament sinó qui gestiona millor l'esgotament.

A la prova on vas aconseguir la classificació vas haver de lluitar amb Diego Nogueira per l'única plaça espanyola. Va ser encara més dur haver de lluitar amb això?

Sí, perquè sabíem que un dels dos quedaria fora, i la lluita, més que amb els altres nedadors, va ser entre nosaltres dos. Vam anar tota la travessia vigilant-nos, fent canvis de ritme l'un contra l'altre, i ens ho vam jugar tot a l'últim esprint, en què li vaig acabar traient només quatre dècimes.

I després d'aconseguir la classificació, com arribes als Jocs?

Molt content i il·lusionat d'haver-ho aconseguit. Sóc conscient que una medalla és pràcticament impossible i crec que estar entre els vuit primers ja seria ideal.

Quin seria el teu resultat natural?

Estar entre el vuit i el dotze seria un bon resultat.

Però al Mundial de Melbourne de 2007 vas quedar quart en la prova de 5 km…

Sí, però és que canvia molt d'una prova a l'altra. A mi, personalment, se'm dóna millor la prova de 5 km.

La repesca va ser al canal olímpic de Pequín.

Com són les aigües xineses? És un canal olímpic molt similar al de Castelldefels. Tot i que l'aigua acostuma a estar tranquil·la, el dia de la competició es va aixecar vent i les onades van dificultar molt la prova. Allà el temps canvia molt i costa fer previsions.

1/7/08

03:28

Página 51

Perfil: Nom: Francisco José (Kiko) Hervàs Jodar Data de naixement: 16-08-1981 Lloc de naixement: Barcelona Esport: Natació Modalitat: Aigües obertes Pes: 60 kg Alçada: 167 cm Club: Cadí Cano‘ -Kayak

FOTO: ORIOL ROCA

Kiko_Hervas_n14

Sandra_Azon_n14

1/7/08

05:17

Página 52

Sandra Azón

Navegant per l’èxit OLÍMPICS

N

ascuda en una família d'amants de l'esport, amb el seu avi, Ramón Azón, que va ser el primer espanyol a arbitrar un partit de tennis internacional a Brasil 1950, Sandra Azón lluitarà a Pequín per ampliar el seu medaller olímpic. En aquests Jocs Olímpics torna a navegar amb la seva germana Mònica, amb qui el 2006 ja es va proclamar campiona del món i d'Europa d'Yngling. A més, en el seu palmarès destaca una medalla de plata olímpica en la modalitat de 470 al costat de Natàlia Vía-Dufresne, que també serà a Pequín. Juntament amb la Sandra i la Mònica, hi participarà Graciela Pisonero. Cap de les tres noies es marca un objectiu, però de ben segur que totes tres somien en les medalles.

Uns Jocs Olímpics són el màxim a què pot aspirar un esportista i suposen un esforç molt gran en molt pocs dies. Com heu preparat la cita olímpica?

Hem estat fent sobretot proves de material.

Perquè hi ha molts models d'embarcacions, de veles... I, a banda, hem estat treballant en el tema físic, el psicològic i el mèdic, però també hem donat moltíssima importància a l'estudi de la meteorologia, que aquesta vegada és molt important.

Per què vas decidir canviar el 470 per l'Yngling?

Perquè, tot i que el 470 és l'embarcació que més m'agrada, també m'agrada molt aprendre coses noves. Després d'Atenes, on vam fer un bon resultat amb el 470, em va sortir l'oportunitat de l'Yngling. I em vaig dir "Per què no?".

Com és navegar amb la teva germana?

Unes vegades és molt bo i unes altres molt 52 esforç

dolent. (Riu.) És bo perquè hi ha molta confiança per parlar de qualsevol problema i, a més els pares en gaudeixen molt més...

Però a vegades la confiança fa que no ens guardem coses que potser seria millor no dir.

Tot i això, primer any i diploma...

Sí, sí, molt i molt bé. Això és el que ens va animar. Vam dir: fa poc temps que ho fem i hem comès errors, doncs la propera ha de ser la nostra.

Quin objectiu us heu marcat?

(Riu.) Jo no sóc d'objectius. Fa vint-i-tants anys que navego i no m'he marcat mai fites.

En tot sóc així, treballo dia a dia, intentant passar-m'ho el millor possible i esforçant-me al màxim. Això ja ho vaig estudiar en el seu moment amb el psicòleg: el que s'ha de fer és anar tranquil, fer-ho el millor possible i, si realment estàs preparat i t'acompanya una "miqueta" la sort, els resultats arriben.

Dius que no et marques objectius, però sí que hi ha combinats que tenen les medalles en el punt de mira. Quins són?

Doncs la tripulació anglesa està molt forta i ve de ser campiona del món durant dos anys, i també d'Europa. La nord-americana també està forta, i la russa, l'alemanya, l'holandesa... N'hi ha sis o set que sempre són allà.

Com s'explica aquesta igualtat?

Doncs perquè, com que és una embarcació molt lenta, es formen grups nombrosos i al final de la regata hi arribem tots enganxats.

Amb aquests d'ara, afrontes els teus tercers jocs olímpics. Vas debutar a Sydney amb diploma. Com ho recordes?

Recordo que em vaig notar molt pressionada. Eren els meus primers jocs i de sobte em vaig trobar amb el mitjans i la gent a sobre, i no hi estava acostumada. Vam fer uns errors que potser van venir provocats per aquesta pressió.

I quatre anys després, a Atenes, us endueu la plata.

Sí, ho vam sumar tot: l'experiència d'uns jocs, saber a què ens exposàvem i el fet que ja ens coneixíem molt millor la Natàlia [VíaDufresne] i jo.

Tornant a Pequín, s'ha parlat molt, i força malament, de les condicions de Quingdao.

Què hi ha de cert? És veritat que les condicions són molt, molt dolentes. Fa molt poc vent i hi ha moltíssim corrent. De les marees que hi ha, quasi vas cap enrere. A més, per culpa d'això et tenen una eternitat esperant-te a port per sortir, i això t'acaba afectant. És que ni els meteoròlegs et saben fer previsions acurades.

Hem parlat del passat i del present. Parlem ara del futur. Després d'aquests jocs olímpics, què faràs amb la teva carrera esportiva?

(Riu.) Això és una pregunta molt difícil! Jo no sóc una persona de planejar el futur. He anat fent el que m'ha sortit i m'ha anat bé. Em costa molt dir si continuaré amb la vela olímpica, o si ho deixaré i em dedicaré al creuer, o si deixaré la vela i treballaré o estudiaré. M'agradaria molt tenir temps per continuar els meus estudis d'idiomes, i també reconec que tinc una edat per entrar en el món laboral. M'agrada molt l'esport i, si pogués dedicar-me a alguna cosa relacionada amb la vela, seria genial.

1/7/08

05:17

Pรกgina 53

FOTOS: ORIOL ROCA

Sandra_Azon_n14

Perfil: Nom: Sandra Azรณn Canalda Data de naixement: 12-11-1973 Lloc de naixement: Barcelona Esport: Vela Modalitat: Yngling Pes: 55 kg Alรงada: 170 cm Club: Club Nautic el Masnou

esforรง 53

1/7/08

03:31

Página 54

OLÍMPICS

Beatriz Ferrer-Salat

Muntant una joia

Beatriz Ferrer-Salat

F

illa d’un palista que va ésser president del Comitè Olímpic Espanyol, Carlos Ferrer-Salat, la Beatriz s'ha fet un nom per ella mateixa en el món de la Doma Clàssica. Va començar a muntar a la Costa Brava però va ser al RC de Polo a on va començar a rebre les classes que la portarien a l'elit d'aquest esport.

La amazona catalana ha guanyat nombroses medalles i competicions al llarg dels prop de vint anys de carrera esportiva. Amb aquests Jocs portarà quatre participacions en unes olimpíades en les que ha aconseguit, a més de dos diplomes (7ª per equips a Atlanta 96 i 5ª a Sydney 2000), dues medalles a la seva darrera participació a Atenes 2004, plata per equips i bronze individual.

Quina és la clau per fer un exercici que valgui l'or?

Els teus quarts Jocs Olímpics i els primers amb Fabergé: quines impressions tens de cara als Jocs?

Sí, molt.

El Fabergé és un cavall amb molt poca experiència. Ara està funcionant molt bé, però ja veurem què passa als Jocs. Intentarem ferho tan bé com puguem.

Com s'està portant Fabergé en la preparació per a Pequín?

Ens estem entrenant molt i està responent molt bé. És un cavall amb molta energia i amb ganes de treballar.

El nom pot ser una de les claus. Fabergé és la joia que pot donar la sorpresa?

Crec que és massa aviat per al cavall per donar una sorpresa, però més endavant de segur que en donarà moltes.

Després d'una medalla de plata per equips i una de bronze individual a Atenes 2004, quin és l'objectiu per a aquests Jocs?

Un diploma per equips seria fantàstic.

L'individual és més complicat.

Quins són els favorits a medalla?

Els alemanys i els holandesos.

54 esforç

Fer una prova sense errors i amb expressió.

Algun genet espanyol té opcions d'aconseguir una medalla?

No. De què depèn que tingueu una bona actuació?

Depèn de si el cavall i el genet tenen un bon dia.

Poden afectar el rendiment dels cavalls l'alt nivell de pol·lució, les altes temperatures i la humitat sufocant de la regió?

Què et sembla que les proves de doma clàssica es facin de nit?

No farà tanta calor i els cavalls es trobaran millor.

I això que es facin a Hong Kong en comptes de Pequín? És una pena que siguin a Hong Kong. Ens perdrem tot l’ambient olímpic. Justament el millor dels Jocs és estar-te a la Vila Olímpica i conviure amb tots els altres atletes.

Després dels Jocs entrareu en una pista d'enlairament cap a Londres 2012, amb un Campionat del Món (Kentucky 2010) entremig.

Són aquestes les competicions per a les quals us esteu preparant de debò?

Ens preparem per a tot, però a Kentucky tenim més possibilitats de fer un bon paper.

Veus algun dels teus alumnes, com ara la Núria Vila (Campiona d'Espanya), amb futur olímpic?

Si continuen treballant i entrenant-se seriosament, sí que tenen futur olímpic.

Particularment, les meves exalumnes Núria Vilà i Chloe Morris, i també els nois i noies que ara mateix s'estan entrenant amb mi.

1/7/08

03:31

Página 55

Nom: Beatriz Cognom: Ferrer-Salat Data de naixement: 11 de març de 1966 Lloc de naixement: Barcelona Esport: Equitació Especialitat: Doma clàssica Modalitat: Individual i per equips Alçada: 176 cm Pes: 58 kg Nom del cavall: Fabergé Edat: 12 anys Origen: Alemanya Raça: Hannoverià Alçada: 179 cm Pes: 550 kg

FOTO: ORIOL ROCA

Perfil:

Beatriz Ferrer-Salat

Catalans olimpics

56 esforรง

1/7/08

03:32

Pรกgina 56

Catalans olimpics

1/7/08

03:32

Pรกgina 57

esforรง 57

Pinilla

1/7/08

03:36

Página 58

Olímpics de ze anys dels Jocs Aquest any farà set aconseguir jocs, els nostres, es van Barcelona. En aquells Una de les ia de l’esport espanyol. fites úniques en la històr medalla d’or la conquesta de l’única més importants va ser a una de les digna de ser considerad de futbol de sempre. És mera i única è, a banda de ser la pri més importants, perqu que en el ecció espanyola, resulta aconseguida per la sel a classificat mfar a l’Eurocopa) no s’h present la roja (tot i trio tagonistes de Pequín. Un dels pro per als Jocs Olímpics Antoni Pinilla. va ser el ja exjugador d’aquella fita històrica vilegiats que anys va ser un dels pri Aquest badaloní de 37 pertànyer a la màgia dels Jocs: va va poder viure in situ r la medalla l Cobi i es va poder penja l’anomenada Quinta de rer de 1971.

Badalona el 25 de feb d’or. Pinilla va néixer a ro, d’11 anys; nchi i té tres fills, l’Álva Està casat amb la Co a, de 5 anys. , la més petita de la cas l’Adriana, de 10, i l’Álex rò com que cidir penjar les botes. Pe Fa unes setmanes va de sta de Xavier a, va acceptar la propo el futbol és la seva vid ona) de fer-se l Gimnàstic de Tarrag Salbadó (president de

58 esforç

s amors. I és neral del club dels seu càrrec de la direcció ge on s’ha sentit ha trobat l’estabilitat i que és a Tarragona on els últims un dels pilars de l’equip com a casa. Ha estat en l’ascens a m a peça fonamental anys, com a capità i co és a Primera.

Segona Divisió A i despr és el seu club, m. Tot i que el Nàstic Debut amb el Dream Tea quilòmetres s quants centenars de Pinilla va començar a un seva carrera nter blaugrana. La de Tarragona: al pla ·lustres com can Barça, al costat d’il esportiva es va iniciar a n. Va debutar , Ferrer o Sergi Berjua Guardiola, Christiensen rça - Rayo yff al minut 66 d’un Ba de la mà de Johan Cru r per 1 a 4. ugrana es van imposa Vallecano en què els bla rer, a Pinilla li 89-90, era un 18 de feb Corria la temporada 19 reny de joc 19 anys i va saltar al ter faltaven set dies per fer del que seria Salinas. Eren els inicis en substitució de Julio ssar a cavall la temporada la va pa el Dream Team. Aquel fix a l’onze equip. Al filial va ser un entre el B i el primer nvertir fins a e partits jugats, i va co titular, amb trenta-quatr

Pinilla

1/7/08

03:36

Pรกgina 59

esforรง 59

Pinilla

1/7/08

03:36

Página 60

guir ), no va aconse ts i quatre gols rti pa va n p ui i-u teq in (v er im continu•tat gol amb el pr ar a Segona. . El seu primer 1991, vintip, que va baix qu de l’e er br ar lv fe sa catorze dianes de el 2 ncia rada segŸent, és tenia ser en un Valè joventut (nom arribar la tempo Va va . se ys an La . or 21 dÕ r i n portar i medalla ans de fe mitja hora al Mallorca va Pinilla ol’mpic i-tres dies ab 1 a 2, faltava da r ra pe po n m ie te rd pe s l com va bona grana ristain. Al espanyola, ta 21 anys) i la se Barça. Els blau ució de Begui per la selecció t at mp en substit xu que oc ca rt és fo nv al r co om un rti r N . ar so Pinilla a se Pinilla va i va enganx ries inferiors on go nt te ca l’A s t, le tra r va se s Jocs ver en bitual en 2. Aquell any participar en el havia estat ha set minuts d’ha el definitiu 2 a convocat per r el en r se m la tir na va co er tre t s, nv ja es ca co te d’ en aquest que es va e seria ba loní. A més qu da ip ba qu er l’e nt b va del FC 92, am r al da aça com a de Barcelona inoblidable pe primer equip e tenia una pl el qu , b ió am cc r le a se do i. La goleja amb una Europa Quinta del Cob seu compte la Recopa d’ la competició a de ar al rib fin ar la t at de rden jugar ador, va equip. Al cost van acabar pe país organitz Barcelona, va a i amb un gran els blaugrana ad nt e vi ur iola, qu i rd ac i as t t ua ol qu G To m r . p ió ga preparac Rotterdam ntoni va ju com ara Pe , l’A rs d, do te ga ni ju U r el s cheste z, etc. El pgirar a gran Pinilla hi havi contra el Man , Alfonso Pére r a punt de ca an ta ju es er B i va rg s al Se el els qu ester i , Ferrer, iliar per al Kiko Narv‡ez minuts, durant rable al Manch camp molt fam vo fa un 2 en a 1 ar a rib er va ar sultat ic va a desfet a exanco, moment històr marcador. El re selecció s’havi a substitu•t Al vi La ha . e ou qu N p a, la adalon el Cam ve Ghana a servir de Badalona: davanter de B r 1 a 0 i de la jo la banda fins r pe pe lia a Ità ad a rn m r te si tentís una in lònia, que va sabe quarts de la po protagonitzar trobar amb Po rup, que no va ud es La al a fin t la ar or la m a 0. A a 1 Austràlia la va acab a quarts per 2 passada de contundent 6 lla temporada un ue r Aq pe t. at ta , in ni ls r elim portu la primera b dos go arribava d’have materialitzar l’o arts. Acabada imer equip i am qu pr a el ia b èc am Su ts juga 2a1 opa. xò, l’equip a semis i per amb set partits r 0 a 1. Tot i ai FRAM a la Rec pe el ia ra rd nt pe co l ta tre ta i un al nat es capgirar el part, el combi el de València e l’orgull i va ur tre va ra ie es M nte y a les fil de Kiko, el dirigit per Vice , el primer, i és d’un bon an do pr ar es el D a.

Ab rc d’ s lo ls rte b go : el Mal les po nsecució de marcador am Primera cessi— se li tancaven gnificar la co m si co e va ur ia ve òr va ct va a vi na, història de club es segon. Aquest del FC Barcelo olímpics de la que des del cs xò jo ai s r un pe r en ni És uip. la d’or uip triomfant on, tot i te l’única medal del primer eq r al Mallorca, nç d’aquell eq la se ba Va El . ió a. ss ol a ce pany la selecció es apostar per un 60 esforç

Pinilla

1/7/08

03:36

Página 61

ar inactiu mig que el va deix eu gr ó si nt le ra a no va perdre patir un s partits, du renovar. Pinilla e. Van jugar si va bl el na i, no tio n es va ub qŸ cl i només any i el va ser in on volia jugar r catorze gols na era el club ca go ar rra m Ta el n . or va ça e, ad s compt l’esperan els qual el màxim realitz se pel seu s. Kiko va ser de recuperarlla va s ni ré Pi vern de la sp hi ni de encaixar-ne do d’ to t An gols, i ar al merca nc sc ci pe b re am va , el Nàstic dels jocs ts jugats. s dels sis parti 02-03. temporada 20 participar en tre es na bo s, ja en plen és de la n any despré bacete. Despr U Al . lÕ os : l r ns i— de ve ce ss s ha as ce Els dos Segona de l’ascen s jocs i d’ un dels pilars rticipat en un r pa se r va ve da tra , ra ha al ns a d’ po io tem condic noticia ia dolenta: un Divisió A. La arribar la notíc seria ic a Segona st ió la història nà ac in im de st G guanyat l’or, va a de ic àg da la seva la més m ga ria ve se a , st rò va ue pe Aq t, es segŸen cessió. seria un dels només , i Pinilla en la temporada ní el go qu r rra A va ta ga e. ju et ub del cl l’Albac it que va 2005-06 es dels trenta-vu quell curs A ts rti . n pa ió. es is s go bl iv se sa do D ser el respon perdre Primera b vuit gols, va at ascens a eu am pr , és el ls va m ir ita go A gu ss it . aconse l’equip se’l nece os dels vu r quan més de l’equip. D xe r èi , do ar al ja es ap le ir ad go va gu rn deu jo Pinilla aconse màxim en les últimes la lliga els va ls ta go to nc de en en ci r t f, a fe yf st tin conver conque que va Team de Cru us per a la ntra el Dream n ser definiti x d’una va fe e rtí tegoria, el de qu l’a Camp Nou i co ca r a se im en què va rn a la màx le to re ab i, el lid 0, a ob En 3 in s. r t l’ascen una ni pità de l’equip perdia pe nvertir en el ca acular. L’Alba co ct pe va n r es va lla es ta a y, da re ta on an Badal remun rar un inilla va només va du ni l descans P m de s r so s el sa el b an po e ab am qu tot i però tu a tu x Pinilla va dien lluitar de presa, el matei po re e la it nt qu A vu . ta r -ies as tra nt ci sg demos distàn jugar vi tat ell de ll any Pinilla va que hagués es s ue ré Aq el na sp r s. bo de fe an i, la va 2 gr més el 3 a gols. Tot i Salazar qui grana, va ser onseguir dos ra partits i va ac la defensa blau resultats cont bo rtits i els ns pa ns gu 3. al a 3 en u iti ria. imatge defin rdre la catego punters, van pe nar per ps do ui eq va 93 l rife. L’estiu de a Sis anys a Tene augrana. Es va ic. Altra vegada apa com a bl st˜ ria del Nˆ st et hi la va a se de ria im se ol la àx t’t e a m er qu Prim tancad perar la ar per al tiu era recu club i va sign ec l bj de na va r l’o go là la Al a, rra cu e. in Ta on Seg lir, a desv CD Tenerif no es va asso seus amors: el ria. I, tot i que amb un , go ió de la seva te is ca iv l’altre club dels ol D tít a er er ar el prim rades a Prim br le po m ce ate . El r nt s de si tre po ar van pass jugats i de mbre de 2007 nta encontres r l’11 de sete tre se va FC nt Va ce lla . ni ós ia de Pi er l òr hist tota totpod s anys Durant aquest frontava al . en ts s’ a ca En ar . m ic m ya st co ls un e nà Gim sis go Tenerif opa Catal ia del club de final de la C òr la st r ió hi a se tic a la na pe a ar lo m r rn ce Bar entra una co lla, va to an capità, Pini a marcar en gr r r el do t un pe ga rti ir ju en rv pa ll 4, se er aque prim 1993-9 que van dels dos gols a la temporada r un r se : va se ta i Va is va on a. on 1) nt a pe ag prot euro , quan l’A quedar 2 augrana (van uxerre francès bl s l’A el e al t ra e qu to l nt r-s tic na co sa t às pe impo al N parti llançar el e així va tornar onsabilitat de de l’Antoni, qu abar dos ra ac ob prendre la resp va es t rti t. n a zero (el pa li havia dona rife va que el Nàstic va significar l’u 98-99 el Tene 19 da ra po m un ciar a dos). La te va continuar Pinilla va anun es setmanes ria, però Pinilla un go te es Fa ca du t? la ia de m re s co El perd fa despré . el futbol. Ho ub un a cl r av al fe ix i és t de m to e , y qu an l’equip gona en què Se a a t, s ar en de rn gŸ ra to se it po tem aconsegu temporada ent bo, no ha Salamanca. La s am l de al tiv s pe la qu • ré re s ga sp r el fu de pe s pa Pa arribar, rife, durant La retirada va s anys a Tene seus via ajudat imera Divisió. ha i Pr després de si A ntra un dels EF U co , la ol lit del futb es copes de l’e du da a t el de ra r ga ys po ju se an m a va vi (te nt vi ha la lliga . El partit ar cinquè de D Salamanca , U ed del ca la qu , s an a ps at m ui lv ip la sa eq qu Sa ex l’e estaven nerife per ps Te ui r eq ia s nv ca do estar un mp va ser menys (tots 1995-96), va . Només s’hi va va deixar el ca ió l is el iv D an na qu go i rò partits en els sis descens), pe també a la Se r trenta-quatre lla ha arribat, ni ga Pi ju . al va ci al pe qu dels un moment es any, durant el ona, al cor estat a Tarrag gols. ha re ix el e at ne qu qu co r i fe ys a an va uè estim per això i perq és D ir-li I U . er ts la of na a io va y ic af del club és d’un an t pr en es id D es . ic pr st el mença t que futbol que Fitxa per al Nˆ neral. Ara co r l’oportunita a director ge va aparèixe m , na co r de ca r go do an ua rra ga in Ta am ju nt al co S st gran nàstic de a per a aque u futur. El Gim ap se de un et el a tiu va ni ec ria te no ia bj i a nv l’o A un ca Divisió tic, amb jar a Segona tinuarà al Nàs pu on a de C i Er de a. al a. a ci on er av al so im ab ad Pr at B ac estabilit vista a problemes d’ escador amb s la va gr el no en de ar a te on ya ci un ec un lu oj al so pr Se li obre tornava a Cat . lla ub ni cl Pi l i de a 01 e faci, a primer creixement l’estiu del 20 en la seva Però faci el qu r.

Ja tu fu a. u an no gr r un tothom el un jugado possibilitat, mà del club i a Tarragona ostrar com e m rif ne va Te es s a va tot al màxim Barcelona, temporada er que ho dona -se en un dels tir nt er va nv da co un a s m va es recordarà co important, fin ú.

Amb tot, no a més que ning b set gols. va i on nt l’A mp i que corri , ca golejadors am és m A a. ci permanèn aconseguir la

esforç 61

basquet

1/7/08

03:40

Página 62

TEXT: ËLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

S

ón les 12.45 i abandonem l'autopista per entrar a Mataró.

Arribem justos i encara no tenim decidit on farem les fotos. DesprŽs de parlar amb l'Ajuntament de Mataró, desgranem les opcions: les pistes de streetball del Decathlon, les pistes municipals, el Parc Central... Hem quedat amb ella a la pla•a de l'Ajuntament i el fet de no conèixer Mataró ens fa arribar una mica tard. Li truquem. "Cap problema", ens diu tan simpàtica com les altres vegades que hi hav’em parlat. En girar la cantonada de l'Ajuntament, la veiem asseguda en un

banc. ƒs la Nœria Mart’nez. Acompanyada del que Žs el seu mànager i parella, Marc Ventura, ens esperen des de fa uns cinc minuts. Un embenatge a la mà fa evident a la vista la lesió al dit que ha deixat fora del preol’mpic la Nœria. En un moment ens decidim tots plegats: el millor lloc per fotografiar aquesta jove figura Žs la platja de Mataró. Tenint en compte que les seves arrels són en aquesta ciutat costanera i que ha passat dos anys a la freda Moscou, allunyada de la platja i el bon temps, cal apropar-la als seus or’gens mediterranis. A mŽs, a punt de marxar cap a Madrid per

veure el preol’mpic i en plena preparació per als Jocs, de ben segur que serà un estiu en què la platja no entrarà en els seus plans. Tot just trepitjar la sorra ens trobem, a banda d'un escenari magn’fic per a una sessió fotogràfica, unes cistelles de bàsquet al bell mig de la platja. Originals i, alhora, inœtils. Una anècdota graciosa per trencar el gel i comen•ar l'entrevista.

Com et trobes de la lesi—?

Molt millor. Just desprŽs d'operar-me em feia molt de mal, per˜ ara ja està molt millor.

basquet

1/7/08

03:40

Pรกgina 63

basquet

1/7/08

03:40

Página 64

Quant de temps et tindrˆ apartada de les pistes?

En principi he d'estar un mes amb el bra• immobilitzat i desprŽs un altre mes de recuperació. Tot i que el procŽs es pot allargar o escur•ar, segons com evolucioni.

Podrˆ s participar als Jocs? ƒs just, perquè són dos mesos clavats.

Per˜ , com t'he dit, tot depèn del que diguin els metges, de com evoluciona, de com estigui jo f’sicament... Ja ho veurem.

La Sílvia Domínguez (segona millor jove d'Europa l'œltim any), que han convocat per la teva baixa, sembla un bon recanvi, a priori.

S’, la S’lvia Žs molt bona jugadora. ƒs una noia amb molt de talent i amb molta projecció. A mŽs, crec que aix˜ l'ajudarà a agafar molta experiència per poder ser una jugadora important en el futur de la selecció.

Si aneu als Jocs, quin serˆ el teu paper dintre de l'equip?

El rol ja el veur’em. Depèn de la preparació. En principi, el de sempre, estar amb l'equip i donar el màxim perquè el grup funcioni. Són t˜ pics, per˜ Žs que no hi ha mŽs.

Quines difer•ncies veus entre aquesta selecci— i el grup amb qu• vau anar a Atenes?

Ha canviat molt. Han marxat moltes jugadores i n'han entrat moltes. Ara hi ha moltes joves, abans hi havia moltes veteranes. Ha canviat tant que es podria dir que Žs totalment diferent. ƒs una altra selecció.

El paper a l'Europeu de Madrid pot esperonar la selecci—?

No nomŽs l'Europeu. Ja fa uns anys que la l’nia de treball Žs molt bona, i els resultats van arribant. De cara als Jocs Ol’mpics jo crec que podr’em lluitar per ser a les semifinals. Tot i que cal anar pas a pas i desprŽs lluitar per la millor posició.

Les catalanes, tant a la selecci—com a la LF, teniu un paper molt important. Hem parlat de la Sílvia, de tu mateixaÉ Quines altres destacaries? ƒs que nÕhi ha molt’ssimes. Hi ha la Marta Fernàndez, la S’lvia Dom’nguez, la

Laia Palau, lÕAnna Cruz, la Cindy Lima, la Luci PascuaÉ ƒs que nÕhi ha tantes!É A qu• creus que es deu que hi hagi tantes jugadores catalanes per˜ tan pocs equips de nivell catalans?

Doncs Žs una mica culpa de la falta dÕinterès de les institucions per promoure el bàsquet femen’ aqu’, a Catalunya. Ens hi haur’em dÕinvolucrar tots una mica mŽs perquè aix˜ funcioni. Ja que hi ha tantes jugadores bones dÕaqu’, caldria promocionar el bàsquet una mica mŽs.

Has fet menci—a la Marta, i tant ella, com lÕAmaia Valdemoro, com tu, heu provat lÕaventura de la WNBA. Tot i que nomŽs hi has estat dos cops i no has participat en cap partit, com recordes lÕexperi•ncia?

A mi em va agradar molt. Va ser complicada la meva etapa als Estats Units, ja que el primer cop va ser en pretemporada i el segon hi vaig anar en plena recuperació dÕuna lesió. Va ser molt enriquidora perquè vaig poder veure moltes coses i hi vaig aprendre molt, per˜ , pel que fa al joc, no en puc dir gaire cosa, perquè un partit oficial tampoc no lÕhe viscut.

Hi ha qui diu que precisament l'Amaia, la Marta i tu sou les tres millors jugadores del país. Tu qu• n'opines?

Hi ha molt’ssimes jugadores molt bones.

Que podem estar entre les millors. Pot ser. Tot i aix’, hi ha tantes jugadores i d'un talent i una manera de jugar tan diferents que Žs quasi impossible valorar-ho. Una valoració aix’ Žs massa subjectiva. ƒs cert que puc jugar bŽ a bàsquet, per˜ hi ha moltes altres jugadores que tambŽ ho poden fer.

Una altra coincid•ncia entre vosaltres tres Žs que heu provat el bˆ squet europeu fora d'Espanya. Tu concretament acabes de finalitzar la teva etapa a Rœssia. Com l'has viscut?

En general ha estat una experiència molt bona. He passat moments molt durs, Žs clar, per˜ hi he après moltes coses. He pogut conèixer la lliga russa, que Žs una de les millors del món. I he pogut jugar amb jugadores de molt de nivell.

Bàsicament dic que ha estat bona perquè he crescut, no nomŽs com a jugadora, sinó tambŽ personalment.

I l'any vinent, qu• farˆ s?

Me'n vaig a Itàlia. A jugar a l'Schio.

basquet

1/7/08

03:40

Pรกgina 65

basquet

1/7/08

03:40

Página 66

5 minuts...

Un record olímpic? La inauguració d'Atenes 04.

A on estaves a les Olimpíades de Barcelona 92? A casa. Veient la tele.

Un record dels nostres Jocs? El partit de bàsquet d'Espanya contra el Dream Team.

Una paraula que defineixi l'esperit olímpic?

Convivència.

El millor jugador de tots els temps? Larry Bird La millor jugadora? Lauren Jackson De qui equip ets? No tinc equip

Un hobby: Veure series de televisió.

Una pel·lícula: Dotze homes sense pietat.

Un llibre: Los reglones torcidos de Dios.

Un menjar: Una amanida ben complerta.

Una beguda: L'aigua.

Una ciutat per viure: Mataró Un viatge: Jamaica.

Festa boja o tranquil·la a casa: Tranquil·la a casa.

Una virtut: La paciència.

Un defecte: En tinc molts.

basquet

1/7/08

03:40

Página 67

Com t'ho prens?

Estic molt contenta d'haver fitxat per aquest equip. Itàlia Žs un nou pa’s, amb una bona lliga per aprendre moltes coses, un nou bàsquet, un nou idioma...

Estic il·lusionada pel projecte.

Per˜ any rere any arriben veus de Salamanca que parlen de retorn. Qu• hi ha de cert?

Salamanca Žs un gran equip amb qui mai perdrŽ el contacte. ƒs el segon equip d'Espanya i sempre hi haurà la possibilitat de tornar. A mŽs jugarà l'Eurolliga, i aix˜ Žs un punt a favor seu.

Perqu• l'Eurolliga ha estat fonamental per decidir-te per l'SchioÉ S’. Ara mateix jo volia jugar l'Eurolliga i, si no hi havia aquesta possibilitat, els altres al·licients havien de ser molt forts per poder-me convèncer.

Has seguit aquest any la LF? S’, Žs clar.

Qu• t'ha semblat el paper que han fet l'Olesa Espanyol i el Cadí La Seu? Molt bŽ. L'Olesa m'ha sorprès molt positivament. Han demostrat que, si les coses es fan ben fetes, s'aconsegueixen resultats. A veure si les coses continuen aix’ i surten mŽs equips d'aqu’ amb talent i amb opcions de lluitar per t’tols.

Com recordes l'etapa en qu• el teu UB Bar•a era un dels grans?

Per a mi va ser una etapa bon’ssima. Jo era joveneta, era en un equip que lluitava per la lliga, i aix˜ em va fer crŽixer molt mŽs de pressa. ƒs una de les millors etapes. Estava en plena formació, per˜ vaig tenir la sort de viure-la en un dels grans.

`

Tan de bo hi hagues un equip com el nostre Universitari amb opcions d entrar a playoffs i lluitar per titols

Creus que el bˆ squet catalˆ tornarˆ a tenir un equip d'aquest nivell?

Serà dif’cil. Per al bŽ del bàsquet espero que s’. Tant de bo que l'Olesa Espanyol pugui fer aquest salt. O un altre equip.

Tant de bo que hi haguŽs un equip com el nostre Universitari amb opcions d'entrar al play-off i de lluitar per t’tols.

`

`

Hi ha alguna possibilitat que algun dia et veiem jugar a prop de casa teva? ƒs clar! (Riu) De possibilitats n'hi ha moltes. Ja veurem quan, per˜ s’ que n'hi ha.

1/7/08

03:44

Página 10

David Barrufet

gran persona

handbol14

GRAN porter A

quest home s'ha guanyat l'afecte i el respecte de tots els aficionats a l'handbol. És un símbol del barcelonisme, que ha fet tota la seva carrera esportiva a l'entitat blaugrana i que ha rebutjat ofertes importantíssimes per quedar-se al club que considera casa seva.

Un mur a la porteria de 195 cm que, amb parades espectaculars i una empenta, un sacrifici i unes ganes de guanyar incomparables, s'ha fet un lloc entre els millors de la història d'aquest esport. David Barrufet disputarà aquest agost els que seran els seus quarts i últims jocs olímpics.

Després d'això, deixarà la selecció. I ho vol fer penjant-se l'or, per tancar de la millor manera possible la seva trajectòria com a internacional. Just abans de marxar cap a Pequín vam parlar amb ell al Masnou, molt a prop del poble on viu, Teià. I l'hora i mitja de l'entrevista va servir per corroborar que es tracta d'un gran porter i d'una persona encara més bona.

En les nombroses entrevistes que t'han fet, quan t'han preguntat per l'esport que hauries practicat si no t'haguessis dedicat a l'handbol, la teva resposta sempre ha estat “l'handbol”. Ets un enamorat del teu esport.

Sí, m'encanta. Vaig començar per fer alguna cosa més que estudiar.

Què el fa tan especial?

Primer de tot, que és un esport molt complet. Saltes, corres, el joc és molt ràpid

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: GUIFRÉ DE PERAY

i llances contra una cosa que és mòbil. A més, et relaciones amb altres companys, cosa que et fa ser més extravertit, i t'aporta uns valors molt importants, com són la companyonia i el fet de saber treballar en equip. Et forma com a persona i, a més d'un esport, és part de l'educació.

Tu tens la carrera de Dret. Què creus que li aporta a un esportista això d'estudiar mentre desenvolupa la seva carrera esportiva?

Jo diria que moltíssimes coses, perquè l'estudi sempre és fonamental. Evidentment que, per exemple, no et planteges acabar una carrera en cinc anys, perquè és molt difícil. No hi ha temps material de fer-ho.

Però tot el que sigui aprendre, llegir i estar informat et fa sentir més persona.

L'handbol s'acaba relativament aviat i després queda tota la vida per endavant.

Parlem també del passat. Vas començar de porter perquè et vas posar a la porteria un dia que ho vas provar i et va agradar molt…

Tenia vuit anys i ningú no es volia posar a la porteria, i a mi m'era igual. M'hi vaig posar, em va agradar molt i quan vaig arribar a casa l'hi vaig dir a la meva mare. I ella em va dir que fes el que volgués, menys jugar de porter.

Et creuré, però no deu ser, potser, que a la pista no eres precisament una figura?

(Riu.) No, de cap manera! Al contrari, pensa

handbol14

1/7/08

03:44

Pรกgina 11

1/7/08

03:45

Página 12

5 minuts...

handbol14

On eres quan vas saber que Barcelona seria olímpica? Tornant de l'escola cap a casa.

Un record olímpic: Les inauguracions de Barcelona i de Sydney.

Una paraula que defineixi l'esperit olímpic?

Companyonia.

El millor jugador de tots els temps?

Vesselin Vujovic.

El millor porter de sempre? Lorenzo Rico.

De quin equip ets? Del Barça.

La teva millor parada? Espero que no hagi arribat.

Un hobby: La família.

Una pel·lícula: La vida de Brian Un llibre: Els pilars de la Terra.

Un menjar: Els canelons.

Una beguda: La cervesa.

Una ciutat per viure: Barcelona.

Un viatge: Formentera.

Una virtut: La sinceritat.

Un defecte: La sinceritat.

handbol14

1/7/08

03:45

Página 13

que jo era el més alt de tots i que quan tirava a porteria fàcilment era gol. Va ser que em va agradar. I també et diré que, si la gent ho provés més, li agradaria.

S'ha d'estar boig per ser porter?

La gent diu que una mica, però jo no ho crec. De fet, jo penso que és al revés, perquè pots tenir la mala sort que la pilota et doni un cop a la cara o a baix, però els jugadors tenen molt més contacte.

Fa vint anys que ets a l'elit. Com conserves les ganes, l'empenta i la il·lusió?

Tornem al que et deia abans: estic fent un esport que feia quan era petit perquè m'agradava. Jo encara continuo jugant al mateix joc que jugava de petit al pati, però amb 38 anys. Com podria no estar il·lusionat? A més, he tingut la sort de jugar al Barça, el millor equip del món, i guanyar és una cosa que enganxa, és com una droga.

En aquest equip que, com dius, ha estat el millor del món, has tingut com a companys els millors porters del planeta: Lorenzo Rico, Svensson, Peric, Kasper... Haver compartit porteria amb aquests jugadors és una de les raons per les quals has estat considerat també un dels millors.

Sí, jo he intentat aprendre'n de tots. Jo penso que, igual com a la vida cada dia cal aprendre alguna cosa, a l'esport també. Jo, amb 38 anys, cada dia aprenc coses. És una de les claus per mantenir-se allà a dalt.

De qui n'has après més?

Potser del Lorenzo, que va ser el meu mestre. És el que em va dir “Vine amb mi, que tu seràs el meu successor”. Jo aleshores tenia divuit anys i, és clar, li deia “Lorenzo, deixa les drogues”. (Riu.) Ara sempre m'ho recorda.

T'has sentit mai un suplent al teu Barça?

No. Quan vaig començar amb el Lorenzo sí, quan tenia divuit o dinou anys. Després, ja no. Vam començar a compartir la porteria i des d'aleshores no m'he sentit mai suplent

de ningú. Tinc prou confiança en mi mateix per saber que puc jugar, i crec que ho he demostrat sobradament. Aquest any, per exemple, que potser ha estat un dels més durs pel tema dels minuts, no m'he sentit suplent de ningú i em penso que ho podria haver fet igual de bé que qualsevol altre.

Fixa't que t'he dit “el teu Barça”. T'hi sents com a casa teva?

Sí! Home, és clar, estic al Barça des dels catorze anys. Això és casa meva.

Quina creus que va ser la clau perquè el Barça fos, com hem comentat abans, el millor equip del món?

Una bona planificació, un bon entrenador, uns grans jugadors i unes ganes de guanyar que potser no tenien els altres. El Valero [Rivera] va aconseguir inculcar en tots els membres d'aquell equip una mentalitat guanyadora impressionant.

Creus que el testimoni l'ha pres el Ciudad Real?

Pel que fa a organització, sí. Ells estan molt programats, estan fitxant molt bé i a anys vista, cosa que feia abans el Barça. A més, pel que fa al joc, tenen grandíssims jugadors. Tot i això, nosaltres érem més potents gràcies a la mentalitat guanyadora.

handbol14

1/7/08

03:45

Página 14

Si ara poguéssim comparar els equips, crec que nosaltres seríem clarament superiors per aquestes ganes de guanyar que teníem, que ells, afortunadament per als altres equips, no tenen.

Què ha passat aquest any al Barça?

Que hem començat de zero totalment.

Abans hi havia el Xesco, que tenia una manera de treballar semblant al Valero, i ha vingut un entrenador nou, amb idees noves i una manera de fer totalment diferent. A més, han vingut sis jugadors nous, i adaptar-ho tot ha costat una mica. S'han format les bases per poder guanyar en un futur, o almenys això és el que espero.

més proper. De cara a la cita de Pequín, sou un dels esports que porteu una càrrega física més important. Us pot afectar?

Sí, tot i que tenim un mes i mig de preparació que ens ha de servir per arribar al cent per cent a la competició.

Quina mena de preparació esteu fent? És una preparació atípica, molt diferent de la d'un club, perquè has de preparar-te per estar al màxim en molt poc temps. El que serà molt important és que arribem preparats en l'aspecte psicològic, perquè en uns jocs el cap és molt important. Són molts partits i has d'estar preparat per superar una derrota d'un dia per l'altre.

I l'any que ve, què passarà?

L'any que ve no sé què passarà. (Riu.) Esperem que guanyem algun títol. Serà complicat, perquè els grans equips encara tenen un lleuger avantatge. S'han fet fitxatges per reforçar l'equip, marxarà gent important, però s'ha de pensar que tenim prou equip per lluitar per a tots els títols.

Parlem dels jocs olímpics, que és el repte

Com ha de jugar Espanya per aconseguir l'or?

Molt bé. Ha de marcar molts gols i ha d'aconseguir que n'hi marquin molt pocs!

(Riu.) No, ara seriosament, cal millorar una mica en defensa. Els darrers partits que hem jugat ens han fet molts gols per errors individuals i per coses que es poden solucionar, de manera que jo crec que, en aquest mes de treballar, la cosa s'arreglarà.

Pel que fa a l'atac, potser hem de moure una mica més la pilota. Es nota massa l'absència del Chema [Rodríguez].

I la de Rolando Uríos...

Sí, però no hem de pensar en els que falten.

En aquest moment els que van als Jocs són els millors que hi poden anar, o els que ha decidit el seleccionador. Amb la gent que hi anem, tenim capacitat per aspirar al màxim.

Amb aquests d'ara, seran els teus quarts jocs olímpics. En recordes alguns en especial o algun moment concret?

Recordo els jocs on vam aconseguir el bronze. Van ser els primers en què vaig competir, amb vint-i-dos anys, i, a més, van ser a casa, amb tota la meva gent. Però la veritat és que de tots tinc un gran record.

Són uns jocs olímpics, és el màxim a què pot aspirar un esportista.

Després de Pequín dius adéu a la selecció.

A banda de títols per al teu palmarès, què ha representat per a tu vestir la samarreta

de la selecció espanyola?

Ha representat arribar al màxim a què es pot arribar en l'àmbit estatal en el meu esport. Per a qualsevol jugador que es dedica a un esport, tingui els sentiments que tingui, nacionalistes o no nacionalistes, defensar la samarreta de la selecció que pot defensar és el màxim.

Quin paper tindran els jugadors catalans en aquests jocs?

Importantíssim. Hi haurà sis jugadors que crec que som una part importantíssima d'aquesta selecció. És bo que l'handbol català estigui tan ben representat, perquè és un dels planters més importants de l'handbol espanyol.

Ja sabem quan deixes la selecció, però et marques una data per deixar l'handbol?

Sí, la data la tinc clara. Esperaré com va tot i podria passar alguna cosa que me la fes canviar, però jo sé quan em retiraré.

Es pot dir? És massa aviat...

Però serà al Barça?

Espero que sí. (Riu.) Si depengués de mi seria així, perquè ja fa molts anys que sóc al Barça. He renunciat a moltes coses per serhi.

A què has renunciat?

No ho dic mai, però totes les ofertes que he tingut han estat superiors econòmicament a la del Barça i m'he quedat aquí. De manera que seria molt estrany que ara, al final de la meva carrera, marxés. No es pot dir mai, però espero que sigui al Barça.

Un cop fora de la pista et continuarem veient vinculat a l'handbol?

Com a entrenador és segur que no. Als despatxos i fent alguna cosa relacionada amb el dret espero que sí, m'agradaria.

M'encantaria tornar a l'handbol el que m'ha donat a mi. Si d'alguna cosa sé és d'handbol. De dret en sé menys, perquè se m'han oblidat moltes coses. (Riu.)

handbol14

1/7/08

03:45

Pรกgina 15

rugby14

30/6/08

16:15

Página 74

V

uit anys abans que Pierre de Coubertin fundés el COI, va visitar la Rugby School, la mítica escola on, en mig d’un partit de futbol, el jove William Webb Ellis va agafar la pilota amb les mans i va començar a córrer, cosa que donaria peu a l’esport de la pilota que no és rodona. No hi ha cap dubte que Coubertin, que fins i tot va arbitrar la final del primer campionat de rugbi francès, es va inspirar en el sistema de valors educatius de la Rugby School a l’hora de fundar el COI. Sis anys més tard, el mateix Coubertin supervisava personalment la introducció del rugbi en els Jocs de París del 1900, que va repetir com a esport olímpic en els jocs del 1908, el 1920 i el 1924. I fins aquí la història olímpica del rugbi.

Des de llavors la vida de tots dos ha transcorregut paral·lelament, fomentant aquells valors educatius de l’esport que va captar Coubertin: el rugbi per una banda i els jocs olímpics per una altra.

Moltes eren les raons que feien impossible la introducció de la pilota ovalada en els jocs. I una de gran era la impossibilitat d’encabir tants partits en els setze dies que duren uns jocs, perquè la duresa del rugbi fa que no es puguin disputar gaires partits seguits. Però el germà petit del rugbi, el rugbi de set o Seven’s, va tornar a obrir les portes de l’olimpisme. L’any 1976 naixia el torneig de Seven’s de Hong Kong, que va portar l’èxit a aquesta modalitat fins a donar peu a la creació de la Copa del Món de rugbi de VII i el Circuit Mundial a finals dels noranta. [Vegeu el número anterior de l’Esforç.] Des de llavors s’ha demostrat que és possible disputar un gran nombre de partits en un període de temps breu i que, a més, gràcies al seu dinamisme, aquests partits són d’una gran espectacularitat, com es pot observar en les imatges d’aquest reportatge (corresponents a la darrera prova del Circuit de Rugbi de VII d’aquest any a Twickenham, Londres).

Doncs si el rugbi va ser olímpic al començament del segle passat de la mà d’un francès, al començament d’aquest

FOTOS: SCOTT TAYLOR · www.scottiet.com

rugby14

30/6/08

16:16

Página 76

segle ho pot tornar a ser de la mà d’un altre francès, perquè el president de la International Rugby Board, el francès Bernard Lapasset, ha sol·licitat formalment que el rugbi de VII torni a formar part dels esports olímpics.

“Servirà com a catalitzador per a l’avanç global d’aquest esport a tots els nivells.

Junts, el Seven’s i els jocs olímpics, es podrien convertir per a milions de persones d’arreu del món en la porta d’entrada a l’esport del rugbi”, afirma Lapasset. “El rugbi ha arribat molt lluny durant els seus més de dotze anys com a esport professional. Ara, si volem continuar guanyant terreny, hem de treballar dur per ampliar els nostres horitzons. L’èxit en aquesta missió significarà un gran nou avanç per a la modalitat del rugbi de VII, que també reportarà grans beneficis al rugbi en general.”

En la darrera votació per entrar als Jocs de Londres del 2012, el rugbi va arribar a

la final juntament amb el karate, l’esquaix, el golf i els esports sobre patins. Però el COI va desestimar l’entrada de nous esports. La propera oportunitat serà l’octubre del 2009, quan el COI, que està presidit per Jacques Rogge, antic jugador de rugbi de la selecció belga, es reunirà a Copenhaguen (Dinamarca) per escollir el programa esportiu olímpic dels Jocs del 2016.

En cas que es produeixi la inclusió del rugbi, la família olímpica es beneficiarà de la gran comunitat que formen els milions de seguidors fidels a les grans cites al voltant de l’ovalada. Només en el darrer mundial de França van assistir als estadis un total de 2.240.000 espectadors, i l’audiència televisiva va ser de 4.200 milions. Això per als jocs pot significar omplir l’estadi olímpic en la primera setmana de competició amb una atmosfera vibrant i juvenil, com ha quedat palès en els diferents campionats de rugbi de VII.

ESFORÇ 77

rugby14

30/6/08

16:16

Página 76

segle ho pot tornar a ser de la mà d’un altre francès, perquè el president de la International Rugby Board, el francès Bernard Lapasset, ha sol·licitat formalment que el rugbi de VII torni a formar part dels esports olímpics.

“Servirà com a catalitzador per a l’avanç global d’aquest esport a tots els nivells.

Junts, el Seven’s i els jocs olímpics, es podrien convertir per a milions de persones d’arreu del món en la porta d’entrada a l’esport del rugbi”, afirma Lapasset. “El rugbi ha arribat molt lluny durant els seus més de dotze anys com a esport professional. Ara, si volem continuar guanyant terreny, hem de treballar dur per ampliar els nostres horitzons. L’èxit en aquesta missió significarà un gran nou avanç per a la modalitat del rugbi de VII, que també reportarà grans beneficis al rugbi en general.”

En la darrera votació per entrar als Jocs de Londres del 2012, el rugbi va arribar a

la final juntament amb el karate, l’esquaix, el golf i els esports sobre patins. Però el COI va desestimar l’entrada de nous esports. La propera oportunitat serà l’octubre del 2009, quan el COI, que està presidit per Jacques Rogge, antic jugador de rugbi de la selecció belga, es reunirà a Copenhaguen (Dinamarca) per escollir el programa esportiu olímpic dels Jocs del 2016.

En cas que es produeixi la inclusió del rugbi, la família olímpica es beneficiarà de la gran comunitat que formen els milions de seguidors fidels a les grans cites al voltant de l’ovalada. Només en el darrer mundial de França van assistir als estadis un total de 2.240.000 espectadors, i l’audiència televisiva va ser de 4.200 milions. Això per als jocs pot significar omplir l’estadi olímpic en la primera setmana de competició amb una atmosfera vibrant i juvenil, com ha quedat palès en els diferents campionats de rugbi de VII.

ESFORÇ 77

world tour

1/7/08

04:01

Pรกgina 78

world tour

1/7/08

04:01

Página 79

IRA

D

AR

T FO

OS

IC :R

R U TO

V RO

N C B

e qu ra em a nc inu r . “E cont festa 1 0 i a , n a s l2 a set elon va m ins a nim 2 f c r e , pe jos ín” o i Bar qu r ne ió. T l e e P t to cac tv s a ra iR ui l ifi de ka inade os pe t o v lass a les or n c S e tí n s e m s a n i t l l r d ne at e fica en nca el laca r ó a i d r i c e i a org ued lass “Qu es ta i l’a s pe ina rrib ge q ac lim va a rrera er o a-rse n. an e m o t he ian s Alc s qu tar.” ora eig, o He núm egur r al i d l n é m aa so hore que er llu cebe l tor Pab més r ass ena d i t s r e c p , e l b e o pe l tr n n s d o s ra a juli rtit e la tes e llone ls am aven an es ane er va de víem de a e t i p t o e m i d e r d v t y a s Va im u h na r olt emà favo l cas span ue ll a es illora El pr nal. a el t m ja ser u m r s s E r d q e v . m e e a le n e s a lí. on e, co r, va olt d ch L’e anyo scu n els nt, j ra i M de la partit írez B nyola s d u a o a a e o t m e va s q teri ts esp ut m a er por err e a 08 ers - Tam espa ls d en tch B -cen n es s r im . H e n b im ez a ig ticio r o an scut e r l a o s e l l e a t a p o d r M pe n w ir d ce os va neica r e pe me n vi úl ua lva em lS Ra un pa límp Bar els d na Á la pa entr a que Lio sta 6 d s com el nú s’ha na. E eun cinq nts 2 a o t e n r e u e ia e fer laça Ope yant cuba però isten ane talian aqu elo va r es d ar p de l d de l at en s qu c , i n i n p m a x t 8 n m ics a rell c a r E a la 00 do su ala ri e de gu 4 nd ella als. més un nosti cula ar p yu ible, la pa lt igu uilib artit, ar v nir a e B ona 2 es i t per Olím les 2 i t o r H r c p ieun q p s o e d el om an ocs os ontra tit m r l’e r el p t. La ròxim an te r un t ava tit. ran de p esp iutat ar c tr e h lluit a J t g a g r i u n c s v r s p a u e s ar t a e d ne a le mé a la c en B rs en estan ar el disp ser un p mos a en segü seus a ho forç r oss r el p an s 0 t p n v e s v r e l .3 s ps ll O ado ara spu r a la al. ser er d i es nda r els i Me s, va ue a dona era de 14 t o e b q tem eyba a jug cara a di ímpic undi del to les ar el n s r a se es er na sa dor la r er es ba l s a t a ll g Vo uan ue en accé ció o ing m rèvia çar an ju ada i els n d Herr e dos lèsti r a a blo H ava u . És I ga r a e u i j q n i n a o a r o ial. v u t a v p me , a d e ç s e a i d e q r a m P s s e cin os q onin v p om rè aís pa nier h ond sprés l les va fo esa i s es icar und mp ràn fas co ae ïs d l r R a r pa els a co del e la van er di e l’an ase p de p ten Va ona t. De el qu s els úl M uè e uel- o 1 m uè la dre s n L f e d a n a nq se r r a n g qu uín. arelle rtits Platja l prim via i d ar la quot t a e R c a e i i n s l m úme per q n pe q il, al ltat, a, e pl ura t s i m m a Pe ors p rs pa Vòlei Aque e prè n jug s. La r n l a o E l co ak, d dors esu r ond ón, Br e p .V rn a ll pe s s la mi prim a de tjuïc. la fa es v culin que a, el s pe a. re juga est r era el m nt é òpia er o 1 b s y e n r i à e u d p m rc ls Els celo Mon s de em s ma aïsos pan rèv ignad a es de b aq la te elles tualm n la la nú s p j d í r in e c m r Ba ts de men L’en e pa els p s d’E ries n ass l, on a a r s a A ò . pa ue n d ar sta o é Fo tits fe país ota bliga el ca inat tene leibo , es v ass illors lla q an ta car d p u o m r o e e i a ó l v i e q m v e r e er Ri ir pa ta d ic e a qu les la pa yols uele la a qu com utar nts da d pet imer n ten a o d u n n a na p m r , q tits orm s, va nd r dir espa mma co a p cip dis r e pa na n ar ell a, a parti ra jo ria la En l s no ra r o lles E s l e ella e u e . e g le r és ltes p orue ta de prim para final nyo prim par pa a e s e a o o a s N p d l t e s u e n s s l L m ao a e e q e f e e . u e d u r s o la li q d ts Ità edir d’aq e el raw nine relles parti ltes ee ra e pa o c rés D r e r s x m u e sp fe es eu , i m ad iu p tral ain ve ls s bles el qu osit i cen ra De oder al M r elles es tr e l d n p ta ile re rp a as va ar p les p s de er d ntrac e e a se l’esta bras la p v i n e do ada, t. Du van ven eur mbé que ella nda, de l r a n r v if na ostr ien xò ta ió, ja a pa tra ba er o e el jor e so m dr i c e d l n ir m ga la fas s es s po tat. A nitza algu . D’a er nú es i a e l rr per al. L les de silere que iona l’or g que lar a r d o t a n l bra elles a nac er a egad ctacu a de a, va cen pany (17a t p t r s t v v e s i s a i e s e p i a 2 guir p que cle ada es gon tve la p les ts a d’a pect plir c u joc r ota a Ma at a se a 0 se onse del r c e g rl’es a om el s ola p i Ol al jug osa caba per a r dins ín v p a n y n a i v o n n s f m t i a a c a e en ra Pequ e str Al ase an sp eti sv s mo ella e Ester e la f er v ue e omp i per s de mé dar c w tq c c r i i , g d h i x a ue ç a p a t c e a p for i i S ual tveev tor n Olím ar un van q elon art s c l l’E on p uhn olt ig s d a M les ar ue oc K ne seg ses rtit m on i ió e als J va q anyo en B ra les c c s t l p ï p r a su un p 1). A sifica l pe equín s es ai O con a d e a 2 s P n la o en i 18 . L yun gad a a c visi da e er H 21 bon pr o de s a tar del sta v s a x e g u i de aqu un quin jecti ate ina , ràn I l’ob ella m elim nou . u ent e 8 q d 0 ya m dre llun initiva per f de 8 en 0 esforç 79 20

D L R O W I l e d a i r ò t s Hi

E

world tour

1/7/08

04:01

Página 80

a m co dels t i u ls va seg ina on emif onze en c a br ss ue en avi r a le la de sa, q les h e riba dal aris yar er qu s, 08 ar a me na-L guan iou p t i n 0 l. L ulia an ass sU l2 es tat s de i Seü asil J ició v arad s t lí. L lles u ls E ulta laida el Br pos so K c e s r e s d d era e es as é ma les ors r d’Ad rella c iiV ig es pa espr e ll t a i r i s n p d e n L m ejo t i la s. r hi, la rva n qu tor per a er a iliki A l to niste ibar - mb yar e r p idir tago a ar eus a guan ser artit V ass o. ec o s r p d e s e l op van insky e r e gue a z r a d en p rime i s e n do od t r v g se s’ha teni es p eur icar r Kol o va s l d o de R a s , do ara ls ja ser g I lg n ip uel ts a a c na a u n n S s n a q m n n a s c E e fi sv ls ma lla ru arley ieck ntrin sego lla mi D l se silere yar e . Em e a re iH co h ra uan ven par a 0, stop lles prés la pa uir es b o t g ri la 2 ta re eg es eg és de nfron ent per k i C s pa nir d amen cons el R espr i k m e n u f s i a e a u i L e n d sa. c s’ od arso s Br a 1. ma què n d pr e e van a r e en m a u n p m i ò B v r l 2 u c E er k- va u so Ju er itri es avi ser s q si p ou d a r la r es h a les Dm nyar ya, p er es van sa le nto als, Bars ued peru e a v I n a il ha asile dat, ació ifin os oS gu lema bras tori. la rus ls q em va e situ a l br i ard s sem russ és e cs Kj urien , A s e n ’ c i h e i d du a s m rue R a le a la lles clar s, la a im par s h l e l i o v e e n , a n s e s i l r t o ll r r e la s el at a b ella le dre ai scu es pa t am amen imer par ed ar pe posa Mes els n om e Matv ar a r y n a u a n a r l l q a c im ra i nyar tal c on i a la p ta v ina r ell ls p ls m rts ol ma b c sifi e , o lor lc ntr ale cés. ifina qua dom ’apa er e zer pica ia, d am clas s van Herre gua anar A l i r s o d s s a n m c e a n a i c r m e s m n e r e el n r p i e lí v l’a s s va bé ky. A e e o va aba dre de ir un final qu hav l can ys va sets na o e Rú què er e u n l a s s m t a q d s e i n n é a o n a p i s A r , t r n e an r do pi qu be ,e ial sp Els lod itat cos un d n pe aque t obt n bo i De t les s, am alem t pe l cam tos. eïble denc sar l e se Ko rtun . La u u a b u n i g s a l a i a n q n l e t o d s r m est ifina r . E anya actu o Sa t incr prov impo s, les op rlund gual mina 2. A er po bé e mun i Op tote i i i i r a de i t ia gu m a v am d l t a r , e g v r d e k i a n e a t a s n a s n S v n sulta cera a un era it. i h ió t ut dar 1 se a ui re l mó Ric n p s y c t v g q d l e e o r H u ien y e ic s l e va pren et àn an vo que per T a t s’hav 1 d ego n fer dinsk usso r s. a pos del r ca. E ta m omp l r n n a o o a a R r a olo s v ueg ove en a mpi ues el os ls r ests er de s ,v nc me e v r alt nts nú manu anda gor K ria. E aqu gar p russ no dar n la no part a olí d’aq havie prés uine ar-s na s o I u ò s , ç l i q b e b i ’ m j i t , a m e a a e c u t h l a m e i E eva er d vic ia ocl d a r a l a pl dav ue q rs mo dia i: .A nd t ab ult ys a l r es a s e acula a, to la s n pap -se l 2 a 1 avie man . res tinua r-se omi les q os di se s n a p t Mun em é t r y m o h c e a i a l t n a a c l j a n e d r y a r u i e g port usta r es ls a típic dels spe ma t no co egu a s’ pan es, ,d lga ptar ir c pr j e e n e le n lita ungs em un a rasi ió, i inal a r un les lla al ame i ass celon es es s do r i l’O ue o del C de a b e t o c f s l a e e r r i e l l q r r r s t e s d nk e a pe elles pos una va Ba pare a a l l’Es lles ficia dòla a-T gh-Y igut és la p a, i c s Bri pion ts r t t r a i f e o a a n e a t p r t a t s a c 0 r m e e pa r n s id s a ova .00 e d uliu ca n p le que ió d ua tar De ver que l Re ss sp J r sta Bra c l 8 la q nfron al, e neig. insky a aju nys lama r do k.

Pe mina due la pr els 2 A, i ana d’ha t d’a ipals e ou U s i c in s eri ma oc tp lod d’e la f tor l’el ien le es de nyar els E meri spré r efe princ a 1. a a el Ko inal s ls ale n pr nyan Bars e es a a e r d n ç s 2 a e u e d , i o r d se J tot i la s g s va gua mitr la f al e ls l ls d pe a p or ver a ng mp , a D de ifina que Al fin n es lona ca tant -You ella n ificar a ha ifina issa, ir un arell yi n a s r m p r s sem ntav dar . kma arce dinsk pe nagh par clas àcies s se i La segu e la egue c u u B n a r a d r le r2 ap efra h Die pen Kolo Bra sil. L egui da, g ar a ulian aco vant gr pe a d r a s é J a p n O a n i va isto dai s Igo Br con a r o lim r es ita, v at d r les amb 33, v r l a e l e t n e a o l h l n a l a p i u r a a s a T u o : C Hy v an eg fins bras ta- lt ig ada rota lor rus l de n els la s rota , les Rena t mo form n der pel C er co piona y i v r au de rites rella, part ig, la ui va irecte a ha cam Volle r r o v q a n e e v d a h i p u n a a p c at h lam f en ea iti, a en no ltre or a c L’a final del t rvan mes que pr o VB B lar ed a. Er I t A ns c i a a a l l i F a a s r b v a pre u a er a Ta H sio l, retr , enc a es ATC nt am ata- tja p r a o t s ya Ren pla lar can SW ran ina Ka . La f ctacu meri del guan lera vòlei i a 1 espe or d-a dició a 08 bras al de n i e r a n l ra nd el se ella elo me Barc par it mu r i r a p la p ur la cu r ro de rld To a ze el ci d s o l t W se to s r tí do rime el p

world tour

1/7/08

04:01

Pรกgina 81

esforรง 81

hokey92

1/7/08

04:05

Página 82

Ramón Peral Ferran Pujalte

Joan Carles Colàs

Olímpics sobre rodes TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

82 esforç

hokey92

1/7/08

Peralta

04:05

Página 83

A

Barcelona 92 es va obrir una porta que avui encara està oberta. En aquells jocs olímpics es va donar a conèixer al món un esport desconegut a molts països però del qual Catalunya és un planter inesgotable de talent. Es tracta de l’hoquei sobre patins, un esport de tradició catalana. Nosaltres hem volgut donar veu a alguns dels pr otagonistes d’aquell moment únic en la història d’aquest esport. V am reunir tres dels protagonistes d’aquells jocs en u n e scenari i ncomparable, c om é s l’Estadi Olímpic. Ferran Pujalte, Joan Carles Colàs i Ramon Peralta van ser tr es dels membres de la selecció espanyola que va guanyar la medalla de plata en aquells jocs.

En l ’escenari d e l a c onsiderada m illor inauguració de la història d’uns jocs, algun recorda aquella plata com un èxit r otund i algun altr e com un fracàs, per què l’èxit hauria estat la medalla d’or . Però en el que estan tots tr es d’acor d és que no es va aprofitar l’oportunitat. L’hoquei sobre patins va ser un esport convidat i avui, després de setze anys i uns quants jocs més, encara ni tan sols s’entreveu la possibilitat que arribi a ser esport olímpic. Tot i això, la història dirà que a Barcelona 92 l’hoquei patins va ser un esport olímpic més i que Espanya s’hi va endur la plata, tot i merèixer molt més.

Com recordeu els Jocs de Barcelona?

FP: Jo recordo molt moviment de gent des dels inicis. Sobretot per al nostre esport, en què no estem acostumats a tant moviment de mitjans, d’aficionats, de premsa...

JCC: És veritat, però és que tots els que vam viure els Jocs com a esportistes vam viur e uns sentiments molt forts per tot el que estava succeint. És un r ecord inoblidable, una experiència única.

RP: Continuant amb el que diu el Joan Carles, v oldria i nsistir q ue é s u n d els records més emotius amb diferència que tinc en la meva carrera com a esportista.

Amb quin moment us quedeu?

RP: Jo r ecordo sobr etot la cerimònia inaugural. A bans e n p arlàvem. A quell moment en què vam entrar a l’estadi i vam sentir tota la remor de la gent que esperava que sortíssim, és un dels moments més emotius que he viscut.

FP: Per mi també la cerimònia inaugural va ser el moment més especial. Tot el moment inicial que ets a la V ila Olímpica i et ve a buscar l’autocar , fas cua amb tots els països... Però, sobretot, com diu el Ramon, el moment de sortir a la pista d’atletisme. És curiós, p erò é s d els m illors r ecords

hokey92

1/7/08

84 esforรง

04:05

Pรกgina 84

hokey92

1/7/08

04:05

Página 85

esportius que tinc.

JCC: Jo no seré menys i també et diré la inauguració. Sobr etot per què va ser el moment més espectacular. Especialment el moment aquell d’entrar per la boca per on entraven els de la marató i sentir la cridòria de la gent. Va ser espectacular.

Què van significar aquells jocs per a l’hoquei sobre patins?

JCC: Jo crec que, pel que fa a la competició en si, es va demostrar que l’hoquei té les condicions necessàries per ser un esport olímpic. Es va demostrar que, ajustant certes petites coses de l’hoquei, com ja es va poder fer allà, i a banda de coses polítiques, doncs podríem ser olímpics.

FP: Inicialment va ser una oportunitat per donar a conèixer al món l’hoquei sobr e patins. I després va ser una frustració que no tingués continuïtat. El Joan Carles parla de “coses polítiques”, i és que tots sabem els pr oblemes que hi ha en el món de l’esport. Segurament el nostr e esport no té gaire força, sobr etot en les potències mundials com són els Estats Units o els països asiàtics o de l’Est d’Eur opa. En el seu moment es va dir que, com que Juan Antonio Samaranch era exjugador , potser tindríem continuïtat, però no va ser així.

RP: No només l’ex-president del COI: el Rei també va ser porter d’hoquei sobr e patins.

Tots pensàvem que potser tot plegat ens ajudaria en certa manera. De fet, jo crec que hauria d ’haver e stat u n t rampolí m olt important per què aquest esport fos més reconegut, podria haver-hi hagut un abans i un després, però ens vam quedar tal com estàvem.

Malgrat tot, la història dirà que vau guanyar la plata en l’única participació de l’hoquei sobre patins en uns jocs. Quin importància doneu a aquesta medalla després de perdre la final contra l’Argentina?

FP: Amb la final vam ser una mica quixots.

Es va pensar molt en l’espectacle i poc en els nostr es inter essos. Vam ser molt superiors als altr es equips durant tota la competició i, arribats a la final, es va triar un camp neutral. V a ser el Palau, que estava acabat d’envernissar i feia molt difícil patinar, cosa que va igualar les for ces. És cert que l’Argentina va fer un molt bon partit, però no negar em que va ser una decepció.

Sobretot perquè, quan jugues per guanyar , no fer-ho és una decepció. Però també és veritat que una medalla olímpica, una plata, s’ha de valorar molt, i, un cop passat el temps, te n’enorgulleixes.

RP: És cert que és molt important, de fet jo la tinc penjada a casa meva. És molt maco poder dir que tens una medalla de plata d’uns jocs olímpics. Però el que també és cert, com diu el Ferran, és que arribar a una final havent guanyat tots els partits, fins i tot contra l’Argentina, i perdre com ho vam fer et deixa una sensació agredolça.

JCC: He de discr epar una mica dels meus companys. Jo hi dono un valor molt gran.

Vam fer molt bé les coses. Recor do que la final va ser un partit frenètic, fins i tot un pèl esbojarrat, p erò e lls v an e star m és encertats. Per tant, jo no estic ni de bon tros decebut pel segon lloc.

Vosaltres que sou dels pocs que heu pogut viure uns jocs i altres competicions internacionals, què creieu que tenen de diferent?

JCC: Jo diria que és l’entor n. Potser el més similar és un mundial, però en uns jocs s’engrandeix tot tant que, vulguis o no, hi

hokey92

1/7/08

04:05

Pรกgina 86

hokey92

1/7/08

04:05

Página 87

dónes més importància. A més, et sents important, et sents valorat i veus que formes part d’un gran espectacle.

Un mundial d’hoquei sobr e patins no tindrà mai els r ecursos que tenen uns jocs.

FP: Jo cr ec que la clau és que en un mundial només hi ets tu com a esport.

En uns jocs olímpics estàs envoltat de tota mena d’esportistes del màxim nivell. Respire s el que és l’elit de l’esport.

RP: Per mi, pel que fa al que està estrictament r elacionat amb el nostr e esport, la diferència és el nombr e de països participants. En aquest sentit, en el cas de ser esport olímpic potser caldria que millorés el nivell en altr es

països, com ara els Estats Units o altres potències esportives.

Amb relació a aquesta darrera reflexió del Ramon, i per acabar , què penseu que li falta a l’hoquei sobre patins per ser olímpic?

RP: El que t’he dit és el motiu principal.

Cal potenciar l’hoquei en altr es països per millorar-ne el nivell. A més, caldria pensar com es pot fer més atractiu per ser r etransmès per televisió. Però tinc l’esperança que algun dia ho serà.

JCC: Hi hauria d’haver una sèrie de canvis en el r eglament per fer -lo un esport més espectacular . Bàsicament, s’hauria d’aconseguir que hi hagués més gols. L ’hoquei té moltes coses

bones (velocitat, dur esa, tècnica…) i l’única cosa que li falta és que en els partits importants els resultats no siguin futbolístics. Però jo cr ec que algun dia serà olímpic. Primer hem de fer un bon producte, i després ja pensarem en uns jocs olímpics.

FP: Jo cr ec que la cosa està entr e aquestes dues solucions. D’una banda, cal popularitzar -lo més. Cal potenciar l’hoquei en els països amb força en l’aspecte esportiu. I d’altra banda cal fer-lo més televisiu, com diu el Joan Carles. S’hauria de modificar alguna norma per enganxar les televisions.

Realment és un esport que en dir ecte enganxa, però que per televisió és difícil de seguir. esforç 87

365Esportistes 14

1/7/08

04:07

Pรกgina 10

365+1 ESPORTISTES

365Esportistes 14

1/7/08

04:07

Página 11

365+1 Esportistes s un projecte que est duent a terme el fot graf Oriol Roca i que podeu veure a www.esforc.cat

1/7/08

04:14

Pรกgina 90

EIAM 08

EIAM08

EIAM 08 FOTOS: ORIOL ROCA

90 esforรง

EIAM08

1/7/08

04:14

Pรกgina 91

esforรง 91

1/7/08

04:14

EIAM 08

EIAM08

92 esforรง

Pรกgina 92

EIAM08

1/7/08

04:14

Página 93

E

ls passats 20, 21 i 22 de juny es va celebrar a Sala Barcelona’92 (annex del Palau Sant Jor di) la primera Trobada Inter nacional d’Arts Marcial, EIAM’08. Aquesta esdeveniment va néixer amb la intenció de cr ear un espai d’unió entr e les difer ents disciplines d’esport oriental, fomentant la salut, el be nestar i el civisme, en un esdevenim ent popular on es posar en a l’abast de tothom la pràctica de l’esport així com la participació en activitats culturals i lúdiques, tallers, exposicions, etc.

Tots els assistents a la tr obada van tenir l’oportunitat de pr ovar de primera mà difer ents modalitats esportives i triar la que més s’adaptava amb les seves inquietuds i

condició, a més d’entendr e tot el seguit de valors que aquestes arts mil·lenàries tenen associats: desenvolupament de cos i ment, creixement personal, r especte, disciplina, equilibri, etc.

La vessant lúdico-cultural del projecte, a part d’inclour e projeccions multidisciplinàries i presentacions d’edicions relacionades amb l’esport i el món oriental, es va r eforçar amb la realització de tallers i activitats lúdiques en què tan pe tits com grans van tr obar un lloc: cerimònia del tè, conta-contes infantil, curs d’introducció a la cal·ligrafia japonesa, ikebana, origam i, etc.

A més, en la tr obada es van inclour e

ponències, xerrades i col·loquis envers les tradicions i r ealitats asiàtiques i temes d’ actualitat en els quals les disciplines esportives orientals tenen r epercussió, com ara la utilització i aplicació de l tai-txi en el tractament de malalts d’a lzheimer o el txi-kung pels malalts de fibromiàlgia, la importància de la pràctica d’esports per combatr e l’obesitat infantil i d ’una dieta sana i equilibrada, la defensa p ersonal i el cas especial de les dones o la gestió de la violència, el terr orisme, la societat civil, etc.

En definitiva un gran esdeveniment al voltant de la cultur a i filosofia de les arts mar cials que esper em que l’any vinent esdevingui la segona edició d’aquesta gran trobada.

esforç 93

ironman:Layout 1

01/07/2008

5:30

Pรกgina 30

FOTOS: ORIOL ROCA

ironman:Layout 1

01/07/2008

5:30

Pรกgina 31

ironman:Layout 1

L

01/07/2008

5:30

Página 32

es Canàries han tornat a estar d’enhorabona amb la celebració del XVII Ironman Lanzarote Canarias Triathlon.

Amb gairebé 1.300 participants entre 18 i 80 anys (cosa que suposa un rècord absolut de participació) i amb l’extraordinària trajectòria de les setze edicions precedents (una organització excel·lent, un recorregut exigent i un paisatge meravellós), l’Ironman Lanzarote s’ha transformat en una prova mítica de triatló a escala mundial. Amb els 3.800 m de natació, els 180 km de bicicleta i els 42 km de cursa a peu propis del triatló, aquest Ironman està considerat com el més dur del món, per culpa d’un recorregut muntanyós, del fortíssim vent i d’una calor asfixiant.

L’Ironman és molt més que una prova esportiva. És un aparador de promoció a tot el món, no només perquè hi ha atletes procedents de països com el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Singapur o Sud-àfrica, sinó també per la difusió que se’n fa a través dels mitjans de comunicació arreu del món.

Any rere any, aquesta prova popular continua portant a la línia de sortida tant nous talents en cada grup d’edat i en cada sexe com famosos atletes professionals, per exemple Luc Van Lierde, Thomas Hellriegel o Bert Jammaer i Ain-Alar Juhanson (primer i segon classificats, respectivament, en aquesta última edició).

Però, a més, l’Ironman té el mèrit d’haver estat un referent importantíssim per a l’extensió d’aquesta pràctica esportiva a Catalunya.

Aquest esport, que va començar a practicar poca gent i en poques proves, atrau avui en dia molts esportistes dels Països Catalans.

Els motius són el clima que ofereix “l’illa dels volcans” per a la realització d’aquest esport tan dur i també la il·lusió que comporta participar en una prova de tanta magnitud.

ironman:Layout 1

01/07/2008

5:30

Pรกgina 33

ironman:Layout 1

01/07/2008

5:30

Pรกgina 34

ironman:Layout 1

01/07/2008

5:30

Pรกgina 35

ironman:Layout 1

01/07/2008

5:31

Pรกgina 36

ironman:Layout 1

01/07/2008

5:31

Página 37

La revista Esforç va tenir l’oportunitat de poder compartir aquesta experiència amb alguns dels participants catalans i, d’aquesta manera, va rebre directament les seves impressions, com a autèntics protagonistes d’aquest esdeveniment.

Aleix Olivé, Ivan Herruzo, Sergi Bermejo, Carlos Santasusana, David Vilana i Artur Cruz són alguns dels atletes, la majoria del CN Manresa, que han participat a l’Ironman Lanzarote 2008. Cada dia de l’any s’entrenen una mitjana de quatre a cinc hores per ser i sentir-se una mica millor, i així gaudeixen d’aquest esport tan complet, dur i gratificant que és el triatló.

El triatló de Lanzarote és, doncs, un motiu més d’orgull per a tots ells, que també pensen que així aquest esport, a poc a poc, podrà anar guanyant força en el panorama català perquè no tot es redueixi als anomenats “esports de masses”, com són, diuen, el futbol o el bàsquet . D’aquesta manera, la possibilitat de ser professionals i poder viure de la seva passió serà cada dia més a prop de fer-se realitat.

Finalment, tot i el molt bon paper dels nostres triatletes en aquesta dissetena edició de l’IM Lanzarote, hem de concloure que el que realment té importància no és guanyar sinó poder acabar. I és que, encara que cadascun tingui la seva especialitat dintre la prova, el que compta de debò és l’esforç, la capacitat de sacrifici i la lluita psicològica contra un mateix.

Això converteix aquests esportistes en grans atletes dignes d’admiració, en uns esportistes que cal reconèixer i animar perquè arribin a una línia de meta que potser ja no és tan llunyana.

Boulevard 14.qxd

30/6/08

16:26

Página 102

Pantalla total

Samarreta Gstar Samarreta Technicolor Goreth Dunningham Ulleres Adidas Banyador Nit by Turbo Pantalons Josep Abril Cinturó Levis Pareo Brasileiro Sandalies Havaianas Protecció Ikea

FOTOGRAFIA: NACHO JUÁREZ de www.pinkorange.es ESTILISME: MISS A.P. www.stylish.es MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: JUNIOR QUEIROS amb productes astor de www.fotopunto.com/310384 MODEL: ALYOSCHA de www.trendmodels.com AGRAÏMENTS: www.plato24.com

Samarreta Quicksilver Ulleres Musgo Banyador WP Turbo Bossa Fitas Señor do Bonfim Brasil

Pantalla total

Boulevard 14.qxd

30/6/08

16:26

Página 102

Samarreta Gstar Samarreta Technicolor Goreth Dunningham Ulleres Adidas Banyador Nit by Turbo Pantalons Josep Abril Cinturó Levis Pareo Brasileiro Sandalies Havaianas Protecció Ikea

FOTOGRAFIA: NACHOJUÁREZ de www.pinkorange.es ESTILISME: MISS A.P.www.stylish.es MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: JUNIOR QUEIROS amb productes astor de www.fotopunto.com/310384 MODEL: ALYOSCHA de www.trendmodels.com AGRAÏMENTS: www.plato24.com

Samarreta Quicksilver Ulleres Musgo Banyador WP Turbo Bossa Fitas Señor do Bonfim Brasil

Boulevard 14.qxd

30/6/08

Camiseta de Botones Free Soul Camisa Caqui Cerrutti Gorro Veneciano L´Arca de la Avia Borsalino Goorin Bañador Blue Man Alpargatas Vans

16:26

Página 104

Lycra Reef Pantalons Hugo Boss Cinturó G-Star Raw Ulleres Tom Ford Sandalies Havaianas.

Colxoneta Imaginarium

Adidas www.adidas.com · Cerruti 91 523 33 93 · FreeSoul www.freesoulworld.com · Goreth Dunningham www.gorethdunningham · Goorin 933003983 · G-Star Raw 934526500 · Havainas www.havaianas.com.br · Hugo Boss www.hugoboss.com · Ikea www.ikea.com · Imaginarium www.imaginarium.es · Josep Abril www.josepabril.com · L´arca de l´Avia 933021598 · Levis www.levisstore.com · Musgo www.musgo.com · Nit by Turbo www.turbo.es · Quicksilver 915215028 · Reef 934672536 Tom Ford www.tomford.com · Vans www.vans.es

Boulevard 14.qxd

30/6/08

Camiseta de Botones Free Soul Camisa Caqui Cerrutti Gorro Veneciano L´Arca de la Avia Borsalino Goorin Bañador Blue Man Alpargatas Vans

16:26

Página 104

Lycra Reef Pantalons Hugo Boss Cinturó G-Star Raw Ulleres Tom Ford Sandalies Havaianas.

Colxoneta Imaginarium

Adidas www.adidas.com · Cerruti 91 523 33 93 · Fr eeSoul www.freesoulworld.com · Goreth Dunningham www.gorethdunningham · Goorin 933003983 · G-Star Raw 934526500 · Havainas www.havaianas.com.br · Hugo Boss www.hugoboss.com · Ikea www.ikea.com · Imaginarium www.imaginarium.es · Josep Abril www.josepabril.com · L´arca de l´Avia 933021598 · Levis www.levisstore.com · Musgo www.musgo.com · Nit by Turbo www.turbo.es · Quicksilver 915215028 · Reef 934672536 Tom Ford www.tomford.com · Vans www.vans.es

Gadjets 14

30/6/08

16:28

Página 106

GADJETS

Gamer Xbox 360. L'empresa Heelys ha llançat la nova col·lecció Gamer, una sèrie de sabatilles entre les quals destaca especialment el model de la fotografia. Com es pot observar, la sola està basada en el pad de la Xbox 360 amb tots els detalls, inclosos els botons de colors i les palanques de control, a més del color verd característic (estan disponibles en color blanc o negre). Amb aquest calçat, de segur que aniràs deixant empremta per allà on vagis. No sabem si té Bluetooth per connectar-se amb la consola de joc i tampoc hi ha preu conegut, però el que és segur és que, si aconsegueixes dominar el control amb els peus, deixaràs al·lucinats els teus col·legues. www.heelys.com

Walkstation. Steelcase, en col·laboració amb el Dr. James Levine, de la clínica nord-americana Mayo, ha trobat un sistema que fa possible treballar i fer exercici alhora. Es diu Steelcase Walkstation, i és el primer lloc de treball en moviment. Es basa en una cinta de marxa que permet una velocitat màxima de 3 km/h i en una superfície adaptable a l'alçada del treballador, que serveix per posar-hi l'ordinador, els perifèrics, el telèfon i tot el que sigui necessari. D'aquesta manera s'eviten els llocs de treball sedentaris que creen problemes de salut, ja que sovint passem més del 70% del temps laboral asseguts davant de l'ordinador. www.steelcase.com

Cerevellum. De moment només serà un disseny fins que alguna empresa vulgui fabricar-lo, però podria haver sortit de qualsevol pel·lícula de ciència-ficció. I és que Cerevellum és tot el que es pot necessitar a sobre d'una bicicleta. Està format per una unitat base, amb una pantalla monocroma de 3,5” d'alta visibilitat i els botons corresponents. I té unes quantes aplicacions de gran utilitat: per exemple, és un velocímetrecomptaquilòmetres, i s'hi pot sumar un mòdul GPS; també té una opció de monitoratge del ritme cardíac, amb el sensor corresponent, i una opció per mesurar la quantitat d'energia gastada durant la sessió. Cada un d'aquests mòduls, que són independents entre si, es pot afegir a la base per mitjà d'una connexió USB. Però probablement el sistema modular més innovador és la retrocàmera digital Hindsight: gràcies a una petita càmera addicional enfocada cap enrere, podem veure a la pantalla tot el que succeeix darrere nostre. www.cerevellum.com

106 ESFORÇ

Urban Tool SportHolster. Entre arnès, armilla i motxilla, Urban Tool SportHolster es presenta com una interessant opció per portar a sobre i alhora tots els gadgets que se'ns acudeixin, d'una manera còmoda.

Entre els complements hi ha una butxaca secreta (gairebé tots els compartiments estan relativament a la vista) i un clauer io-io per no perdre mai les claus. www.muchomasdeporte.com

Nike PreCool. Aquest producte és un dels darrers i més curiosos que Nike ha desenvolupat per als propers Jocs Olímpics de Pequín. Es tracta d'una armilla per omplir d'aigua que s'ha de fer servir durant l'hora prèvia a la competició, havent congelat prèviament l'aigua. La finalitat és rebaixar la temperatura corporal de l'atleta perquè aguanti millor el desgast. Està recomanada durant els estiraments i durant la concentració, i s'estima que pot ajudar un esportista a augmentar un 21% la seva resistència en cursa www.nike.com

Techfit. . L'equip d'innovacions de la marca Adidas llança un nou concepte al món de l'esport: TechFit, un significatiu avanç tecnològic en roba esportiva. La compressió és una tecnologia molt utilitzada per millorar el rendiment. I Powerweb és la Lycra Power, que ofereix el millor sistema de compressió del mercat. A més, utilitza una combinació d'insercions de malla, que afavoreixen la màxima llibertat de moviments, la transpirabilitat i la comoditat. www.adidas.com

Lacoste 75 aniversary. El tennis ja no és el que era i a Lacoste ho saben prou bé, perquè ja fa una pila d'anys que es mouen en aquest món. Per això, per celebrar el seu setanta-cinquè aniversari, els de Lacoste han recreat la seva particular visió de com serà el futur del tennis d'aquí a setanta-cinc anys més. La idea realment és molt atrevida i visualment atractiva (sobretot, si es veu el vídeo). www.lacoste.com

ESFORÇ 107

Gadjets 14

30/6/08

16:28

Página 106

GADJETS

Gamer Xbox 360. L'empresa Heelys ha llançat la nova col·lecció Gamer, una sèrie de sabatilles entre les quals destaca especialment el model de la fotografia. Com es pot observar , la sola està basada en el pad de la Xbox 360 amb tots els detalls, inclosos els botons de colors i les palanques de control, a més del color verd característic (estan disponibles en color blanc o negre). Amb aquest calçat, de segur que aniràs deixant empremta per allà on vagis. No sabem si té Bluetooth per connectar -se amb la consola de joc i tampoc hi ha preu conegut, però el que és segur és que, si aconsegueixes dominar el control amb els peus, deixaràs al·lucinats els teus col·legues. www.heelys.com

Walkstation. Steelcase, en col·laboració amb el Dr. James Levine, de la clínica nord-americana Mayo, ha trobat un sistema que fa possible treballar i fer exercici alhora. Es diu Steelcase Walkstation, i és el primer lloc de treball en moviment. Es basa en una cinta de marxa que permet una velocitat màxima de 3 km/h i en una superfície adaptable a l'alçada del treballador, que serveix per posar-hi l'ordinador, els perifèrics, el telèfon i tot el que sigui necessari. D'aquesta manera s'eviten els llocs de treball sedentaris que creen problemes de salut, ja que sovint passem més del 70% del temps laboral asseguts davant de l'ordinador. www.steelcase.com

Cerevellum. De moment només serà un disseny fins que alguna empresa vulgui fabricar-lo, però podria haver sortit de qualsevol pel·lícula de ciència-ficció. I és que Cerevellum és tot el que es pot necessitar a sobre d'una bicicleta. Està format per una unitat base, amb una pantalla monocroma de 3,5” d'alta visibilitat i els botons corresponents. I té unes quantes aplicacions de gran utilitat: per exemple, és un velocímetrecomptaquilòmetres, i s'hi pot sumar un mòdul GPS; també té una opció de monitoratge del ritme cardíac, amb el sensor corresponent, i una opció per mesurar la quantitat d'energia gastada durant la sessió. Cada un d'aquests mòduls, que són independents entre si, es pot afegir a la base per mitjà d'una connexió USB. Però probablement el sistema modular més innovador és la retrocàmera digital Hindsight: gràcies a una petita càmera addicional enfocada cap enrere, podem veure a la pantalla tot el que succeeix darrere nostre. www.cerevellum.com

106 ESFORÇ

Urban Tool SportHolster. Entre arnès, armilla i motxilla, Urban Tool SportHolster es presenta com una interessant opció per portar a sobre i alhora tots els gadgets que se'ns acudeixin, d'una manera còmoda.

Entre els complements hi ha una butxaca secreta (gairebé tots els compartiments estan relativament a la vista) i un clauer io-io per no perdre mai les claus. www.muchomasdeporte.com

Nike PreCool. Aquest pr oducte és un dels darr ers i més curiosos que Nike ha desenvolupat per als propers Jocs Olímpics de Pequín. Es tracta d'una armilla per omplir d'aigua que s'ha de fer servir durant l'hora prèvia a la competició, havent congelat prèviament l'aigua. La finalitat és rebaixar la temperatura corporal de l'atleta perquè aguanti millor el desgast. Està recomanada durant els estiraments i durant la concentració, i s'estima que pot ajudar un esportista a augmentar un 21% la seva r esistència en cursa www.nike.com

Techfit. . L'equip d'innovacions de la marca Adidas llança un nou concepte al món de l'esport: TechFit, un significatiu avanç tecnològic en roba esportiva. La compressió és una tecnologia molt utilitzada per millorar el r endiment. I Powerweb és la L ycra Power, que ofer eix el millor sistema de compr essió del mer cat. A més, utilitza una combinació d'inser cions de malla, que afavoreixen la màxima llibertat de moviments, la transpirabilitat i la comoditat. www.adidas.com

Lacoste 75 aniversar y. El tennis ja no és el que era i a Lacoste ho saben prou bé, perquè ja fa una pila d'anys que es mouen en aquest món. Per això, per celebrar el seu setanta-cinquè aniversari, els de Lacoste han recreat la seva particular visió de com serà el futur del tennis d'aquí a setanta-cinc anys més. La idea r ealment és molt atr evida i visualment atractiva (sobretot, si es veu el vídeo). www.lacoste.com

ESFORÇ 107

olimpics.cat

30/6/08

16:30

Página 108

L'Esport Català a Beijing 2008. "olimpics.cat" Un nou servei web per seguir en detall els esportistes catalans als Jocs Olímpics i Paralímpics de Beijing 2008. La Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya ha desenvolupat un nou sistema web que permetrà a tots els interessats seguir amb el màxim detall, i dia a dia, tota la participació dels esportistes catalans, tant als Jocs Olímpics com als Jocs Paralímpics de Beijing 2008. Actualment hi ha 136 esportistes ja classificats o amb moltes possibilitats de formar part de la representació catalana als Jocs. Al web, es poden consultar tots els esports del calendari olímpic I paralímpic amb les seves proves (301 per als JJOO i 496 per als JJPP) i les corresponents sèries i eliminatòries (3.852). Tot amb el detall de les dates, hores i llocs de celebració. Les participa-

espai acotat I contingut, és una exploració cap el futur de com podrem veure la informació multimèdia dels nostres esportistes. Immediatesa, flexibilitat, simplicitat i una estètica singular fan d'aquest web un escenari ideal per conèixer l’actuació dels nostres olímpics en els propers i prometedors Jocs de Beijing, on l'esport català ha posat esforç i esperança. La forma d'accedir als continguts de bases de dades en entorns web ha canviat. Aquest exemple n’és una mostra.

cions del esportistes catalans estan marcades de manera específica i es podran consultar els seus resultats tan bon punt es vagin produint. A més, es podran veure més de 90 vídeos amb declaracions dels propis esportistes sobre el que significa per ells la seva participació en aquest Jocs, i d'altres informacions rellevants.

Un web innovador Tecnologia i coneixement d'última generació que explora noves maneres d'explotar la informació.

El web "Olímpics.cat" que ha preparat la Secretaria General de l'Esport, amb la col·laboració del CAR de Sant Cugat, és un repte tecnològic en innovació.

Basat en tecnologies Flash i Flex de darrera generació, és una mostra del potencial de visualització dinàmica en escenaris web. La presentació amb finestres múltiples, però en un

108 ESFORÇ

Esperit ARC (Alt Rendiment Català) El Programa ARC (Alt Rendiment Esportiu de Catalunya) és un programa de la Secretaria General de l'Esport per donar suport a les federacions, entrenadors i esportistes catalans amb els mitjans necessaris per tal de projectar l’esport català internacionalment i vetllar

per la formació integral dels esportistes. Disciplina, esforç, sacrifici, joc net, competitivitat, compromís, dedicació i afany de superació són els protagonistes del vídeo que acompanya aquest text. Aquestes paraules representen els valors que empenyen tots els esportistes catalans. El programa ARC dedica els seus esforços i mitjans perquè aquest "ESPERIT ARC" es desenvolupi. El web ARC recull la informació detallada dels programes de les federacions, així com dels esportistes, les competicions en les quals participen i els seus resultats. També s’hi pot trobar informació sobre el Centre d'Alt Rendiment (CAR) i de tots els Centres de Tecnificació en funcionament a Catalunya, així com un seguit d'informacions complementàries que converteixen el web en un punt de trobada de l'esport català d'alt rendiment i tecnificació.

ESFORÇ 109

olimpics.cat

30/6/08

16:30

Página 108

L'Esport Català a Beijing 2008. "olimpics.cat" Un nou servei web per seguir en detall els esportistes catalans als Jocs Olímpics i Paralímpics de Beijing 2008. La Secr etaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya ha desenvolupat un nou sistema web que permetrà a tots els interessats seguir amb el màxim detall, i dia a dia, tota la participació dels esportistes catalans, tant als Jocs Olímpics com als Jocs Paralímpics de Beijing 2008. Actualment hi ha 136 esportistes ja classificats o amb moltes possibilitats de formar part de la representació catalana als Jocs. Al web, es poden consultar tots els esports del calendari olímpic I paralímpic amb les seves proves (301 per als JJOO i 49 6 per als JJPP) i les corresponents sèries i elimi natòries (3.852). Tot amb el detall de les dates, hor es i llocs de celebració. Les participa -

espai acotat I contingut, és una exploració cap el futur de com podrem veure la informació multimèdia dels nostres esportistes. Immediatesa, flexibilitat, simplicitat i una estètica singu lar fan d'aquest web un escenari ideal per conèixer l’actuació dels nostres olímpics en els propers i pr ometedors Jocs de Beijing, on l'esport català ha posat esforç i esperança. La forma d'accedir als continguts de bases de dades en entorns web ha canviat. Aquest exemple n’és una mostra.

cions del esportistes catalans estan mar cades de manera específica i es podran consultar els seus r esultats tan bon punt es vagin produint. A més, es podran veure més de 90 vídeos amb declaracions dels propis esportistes sobre el que significa per ells la seva participació en aquest Jocs, i d'altr es informacions rellevants.

Un web innovador Tecnologia i coneixement d'última generació que explora noves maneres d'explotar la informació. El web "Olímpics.cat" que ha pr eparat la Secretaria General de l'Esport, amb la col·laboració del CAR de Sant Cugat, és un repte tecnològic en innovació.

Basat en tecnologies Flash i Flex de darrera generació, és una mostra del potencial de visualització dinàmica en esce naris web. La presentació amb finestres múltiples, però en un

108 ESFORÇ

Esperit ARC (Alt Rendiment Català) El Pr ograma ARC (Alt Rendiment Esportiu de Catalunya) és un programa de la Secretaria General de l'Esport per donar suport a les federa cions, entrenadors i esportistes catalans amb els mitjans necessaris per tal de projectar l’esport català internacionalment i vetllar

per la formació integral dels esportistes. Disciplina, esforç, sacrifici, joc net, competitivitat, compromís, dedicació i afany de superació són els pr otagonistes del vídeo que acompanya aquest text. Aquestes paraules representen els valors que empenyen tots els esportistes catalans. El pr ograma ARC dedica els seus esforços i mit jans per què aquest "ESPERIT ARC" es desenvolupi. El web ARC recull la informació detallada dels programes de les federacions, així com dels esportistes, les competicions en les quals participen i els seus resultats. També s’hi pot trobar informació sobre el Centre d'Alt Rendiment (CAR) i de tots els Centres de Tecnificació en fun cionament a Catalunya, així com un seguit d'informacions complementàries que converteixen el web en un punt de trobada de l'esport català d'alt rendiment i tecnificació.

ESFORÇ 109

110 ESFORÇ

Amb motiu dels Jocs d’Atenes 2004, es van ajuntar les millors estrelles internacionals de la companyia EMI MUSIC. En aquest disc pro pau, EMI va reunir una barreja eclèctica de cantants de quinze països diferents dels cinc continents. Entre els artistes d’aquest àlbum destaquen Lenny Kravitz, Sting, Destiny’s Child, Avril Lavigne, Tarkam, Kadim Al Sahir, Tiziano Ferro, Moby i Macy Gray.

Olympia

Aquesta pel·lícula va servir per mostrar al món l’aparell i la tecnologia nazi. Olympia és un documental sobre els Jocs Olímpics de Berlín del 1936, produït en dues parts: Olympia 1 - Fest der Völker (‘El festival de la gent’) i Olympia 2 Fest der Schönheit (‘El festival de la bellesa’). Amb unes tècniques d’edició innovadores i admirades que han fet escola, aquesta pel·lícula és un referent en el món del cinema. És per això que va ser considerada una de les cent millors pel·lícules de la història.

Freddie Mercury i Montserrat Cabballé Any: 1988

Diverssos artistes. Any: 2004

Aquest disc, que deu el nom a un single de Whitney Houston, va ser publicat l’any 1988 amb motiu dels Jocs Olímpics de Seül. A més de Whitney Houston, en aquest disc hi ha artistes com The Four Tops, The Bee Gees, Eric Cramer i el compositor de bandes sonores oscaritzat unes quantes vegades John Williams. A més del disc, la productora va dur a terme un reportatge dels Jocs per a la NBC.

Directora:Leni Riefenstahl País: Alemanya Any: 1938

Barcelona

Director: Frédéric Forestier i Thomas LangmannD. País: Alemanya, França, Espanya, Italia Any: 2008

Aprofitant que estem en any olímpic, al mes de febrer es va estrenar aquesta coproducció alemanya, espanyola, francesa i italiana. Amb actors de renom, com ara Santiago Segura, Elsa Pataky, Gérard Depardieu, Alain Delon i Clovis Cornillac, semblava que havia d’estar més o menys a l’altura del còmic, però en realitat el que se’ns presenta és un munt d’efectes, unes quantes patacades i tot de cameos sense sentit que fan d’aquesta pel·lícula un objecte d’entreteniment i poc més.

Unity

Carros de foc

Aquesta pel·lícula èpica està basada en la història real de la preparació dels atletes britànics per competir en els Jocs Olímpics de París del 1924.

Amb una de les bandes sonores més reconegudes de la història del cinema, obra de Vangelis, aquest llargmetratge va ser nomenat a set premis Oscar. A més del premi a la millor banda sonora original, en va guanyar tres, un dels quals va ser a la millor pel·lícula. Els altres van ser al millor guió original i al millor vestuari.

Diversos arístes . Any: 1988

Aquest web és de l’organització Special Olympics. Es tracta d’una entitat sense afany de lucre que té com a principal objectiu el foment de la pràctica de l’esport entre les persones amb discapacitat intel·lectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social. Al portal hi ha informació, notícies, imatges i accions de l’associació.

Director: Hugh Hudson País: Anglaterra Any: 1981

Francisco Ibáñez. Editorial: Olé

Mortadelo y Filemon.

Barcelona’92 Tota nació té el seu Comitè Olímpic. Per això des del Comitè Olímpic Català (COC) es treballa per promocionar l’esport català en l’àmbit olímpic. Al seu portal es pot trobar informació de tota mena relacionada amb els jocs i amb els esportistes d’aquí. A més, hi ha projectes, imatges de la selecció, un especial Dona i esport i un llarg etcètera.

En aquest còmic dels famosos agents de la TIA, el barceloní Francisco Ibáñez ens mostra un cop més el seu humor àcid i la seva ironia especial. En el marc de la seva Barcelona i dels millors jocs de la història de l’olimpisme, parodia personatges de l’època, com ara l’aleshores president espanyol, Felipe González, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i fins i tot el Papa o Popeye.

One moment in time

Els que han estat considerats per molts com els millors jocs de la història no podien quedar en l’oblit. És per això que es va crear la Fundació Barcelona Olímpica.

Aquesta organització gestiona el Museu Olímpic, situat a l’Estadi de Montjuïc, i té aquest web a Internet per oferir tota la informació possible al voltant dels nostres Jocs.

Per a tots aquells, esportistes o no, que es desplacin a la capital xinesa aquest estiu i que es vulguin fer entendre. Amb aquest diccionari de termes olímpics, de ben segur que els comentaristes, els redactors, els esportistes i tots aquells aficionats que gaudeixin dels jocs in situ es podran comunicar amb els habitants de la ciutat d’una manera ràpida i senzilla. Caldrà, però, que tinguin coneixements d’anglès.

www.specialolympics.cat

Els jocs són l’esdeveniment esportiu més gran del nostre temps, però també són molt més que esport. La història, les decisions que han anant prenent, o que no han pres, en cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com els ideals del baró de Coubertin van quedar ràpidament superats pels esdeveniments. L’ús polític de l’esport està indissolublement lligat amb els jocs olímpics, i els jocs de Pequín en són un clar exemple.

Editorial: Dismar

Jordi Camps Prat Editorial: Cossetània

www.fundaciobarcelonaolimpica.es

Més enllà dels anells

AUDIOVISUALS

Astérix als Jocs Olímpics

Página 110

Anglès-Xinès i Xinès-Anglès

16:32

Diccionari Olímpic.

30/6/08

www.coc.cat

Audiovisuals 14

De l’estranya amistat entre el cantant de rock Freddie Mercury i la soprano catalana Montserrat Caballé va néixer aquesta joia. El single que dóna nom a aquest àlbum va ser escollit pel Comitè Olímpic com a cançó dels Jocs de Barcelona. Amb Mercury ja mort, Caballé va interpretar Barcelona a la inauguració dels Jocs, acompanyada d’un vídeo del cantant.

ESFORÇ 111

110 ESFORÇ

Freddie Mercury i Montserrat Cabballé Any: 1988

Amb motiu dels Jocs d’Atenes 2004, es van ajuntar les millors estrelles internacionals de la companyia EMI MUSIC. En aquest disc pro pau, EMI va reunir una barreja eclèctica de cantants de quinze països diferents dels cinc continents. Entre els artistes d’aquest àlbum destaquen Lenny Kravitz, Sting, Destiny’s Child, Avril Lavigne, Tarkam, Kadim Al Sahir, Tiziano Ferro, Moby i Macy Gray.

Olympia

Directora:Leni Riefenstahl País: Alemanya Any: 1938

Aprofitant que estem en any olímpic, al mes de febrer es va estrenar aquesta coproducció alemanya, espanyola, francesa i italiana. Amb actors de renom, com ara Santiago Segura, Elsa Pataky, Gérard Depardieu, Alain Delon i Clovis Cornillac, semblava que havia d’estar més o menys a l’altura del còmic, però en realitat el que se’ns presenta és un munt d’efectes, unes quantes patacades i tot de cameos sense sentit que fan d’aquesta pel·lícula un objecte d’entreteniment i poc més.

Barcelona

Director: Frédéric Forestier i Thomas LangmannD. País: Alemanya, França, Espanya, Italia Any: 2008 Diverssos artistes. Any: 2004

Aquest disc, que deu el nom a un single de Whitney Houston, va ser publicat l’any 1988 amb motiu dels Jocs Olímpics de Seül. A més de Whitney Houston, en aquest disc hi ha artistes com The Four Tops, The Bee Gees, Eric Cramer i el compositor de bandes sonores oscaritzat unes quantes vegades John Williams. A més del disc, la productora va dur a terme un reportatge dels Jocs per a la NBC.

Unity

Carros de foc

Aquesta pel·lícula èpica està basada en la història real de la preparació dels atletes britànics per competir en els Jocs Olímpics de París del 1924.

Amb una de les bandes sonores més reconegudes de la història del cinema, obra de Vangelis, aquest llargmetratge va ser nomenat a set premis Oscar. A més del premi a la millor banda sonora original, en va guanyar tres, un dels quals va ser a la millor pel·lícula. Els altres van ser al millor guió original i al millor vestuari.

Diversos arístes . Any: 1988

Aquest web és de l’organització Special Olympics. Es tracta d’una entitat sense afany de lucre que té com a principal objectiu el foment de la pràctica de l’esport entre les persones amb discapacitat intel·lectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social. Al portal hi ha informació, notícies, imatges i accions de l’associació.

Director: Hugh Hudson País: Anglaterra Any: 1981

Francisco Ibáñez. Editorial: Olé

Mortadelo y Filemon.

Barcelona’92 Tota nació té el seu Comitè Olímpic. Per això des del Comitè Olímpic Català (COC) es treballa per promocionar l’esport català en l’àmbit olímpic. Al seu portal es pot trobar informació de tota mena relacionada amb els jocs i amb els esportistes d’aquí. A més, hi ha projectes, imatges de la selecció, un especial Dona i esport i un llarg etcètera.

En aquest còmic dels famosos agents de la TIA, el barceloní Francisco Ibáñez ens mostra un cop més el seu humor àcid i la seva ironia especial. En el marc de la seva Barcelona i dels millors jocs de la història de l’olimpisme, parodia personatges de l’època, com ara l’aleshores president espanyol, Felipe González, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i fins i tot el Papa o Popeye.

One moment in time

Els que han estat considerats per molts com els millors jocs de la història no podien quedar en l’oblit. És per això que es va crear la Fundació Barcelona Olímpica.

Aquesta organització gestiona el Museu Olímpic, situat a l’Estadi de Montjuïc, i té aquest web a Internet per oferir tota la informació possible al voltant dels nostres Jocs.

Per a tots aquells, esportistes o no, que es desplacin a la capital xinesa aquest estiu i que es vulguin fer entendre. Amb aquest diccionari de termes olímpics, de ben segur que els comentaristes, els redactors, els esportistes i tots aquells aficionats que gaudeixin dels jocs in situ es podran comunicar amb els habitants de la ciutat d’una manera ràpida i senzilla. Caldrà, però, que tinguin coneixements d’anglès.

www.specialolympics.cat

Els jocs són l’esdeveniment esportiu més gran del nostre temps, però també són molt més que esport. La història, les decisions que han anant prenent, o que no han pres, en cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com els ideals del baró de Coubertin van quedar ràpidament superats pels esdeveniments. L’ús polític de l’esport està indissolublement lligat amb els jocs olímpics, i els jocs de Pequín en són un clar exemple.

Editorial: Dismar

Jordi Camps Prat Editorial: Cossetània

www.fundaciobarcelonaolimpica.es

Més enllà dels anells

AUDIOVISUALS

Astérix als Jocs Olímpics

Página 110

Anglès-Xinès i Xinès-Anglès

16:32

Diccionari Olímpic.

30/6/08

www.coc.cat

Audiovisuals 14

Aquesta pel·lícula va servir per mostrar al món l’aparell i la tecnologia nazi. Olympia és un documental sobre els Jocs Olímpics de Berlín del 1936, produït en dues parts: Olympia 1 - Fest der Völker (‘El festival de la gent’) i Olympia 2 Fest der Schönheit (‘El festival de la bellesa’). Amb unes tècniques d’edició innovadores i admirades que han fet escola, aquesta pel·lícula és un referent en el món del cinema. És per això que va ser considerada una de les cent millors pel·lícules de la història.

De l’estranya amistat entre el cantant de rock Freddie Mercury i la soprano catalana Montserrat Caballé va néixer aquesta joia. El single que dóna nom a aquest àlbum va ser escollit pel Comitè Olímpic com a cançó dels Jocs de Barcelona. Amb Mercury ja mort, Caballé va interpretar Barcelona a la inauguració dels Jocs, acompanyada d’un vídeo del cantant.

ESFORÇ 111

Caricatura 14

30/6/08

16:39

Página 24

L’ALTRACARA El Cobi de P equín 08 Per Gusi Bejer

E T U I R C UBS

S

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç

93 689 14 35 · info@esforc.cat .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva, on hi caben tots els esports d’equip de casa nostra.

Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional.

SI T’AGRADAL’ESPORT,TENSMOLTAVEUREAMB

esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esforc.cat - www.esforc.cat

Caricatura 14

30/6/08

16:39

Página 24

L’ALTRACARA El Cobi de P equín 08 Per Gusi Bejer

E T U I R C UBS

S

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç

93 689 14 35 · info@esforc.cat .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva, on hi caben tots els esports d’equip de casa nostra.

Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional.

SI T’AGRADAL’ESPORT,TENSMOLTAVEUREAMB

esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esforc.cat - www.esforc.cat

esforç publicacions

WWW.ESFORC.CAT

esforç Número 14