esforç publicacions WWW.ESFORC.CAT esforç Número 15
Editorial14
8/9/08
17:10
Pรกgina 24
Editorial14
8/9/08
17:10
Página 25
EDITORIAL
L'Esforç federat Quan vam començar el projecte editorial d’Esforç, el primer objectiu que teníem era consolidar-lo com la revista catalana de l’esport. Per assolir-ho, sempre hem considerat prioritari anar de la mà de les principals institucions esportives del nostre país, ja que són el motor de l’esport català. Doncs deixeu-me compartir amb tots vosaltres la notícia que, amb aquest número, encetem una gran col·laboració amb la principal entitat esportiva catalana, la UFEC, que celebra el 75è aniversari de la seva fundació, quan la presidia Pompeu Fabra. Mitjançant aquest conveni, Esforç ara arribarà també als mil clubs més importants de Catalunya que representen una audiència de vuit-cents mil federats. Com us podeu imaginar, estem d’enhorabona, perquè no passa cada dia que se sumin als lectors centenars de milers de nous esportistes. Aquesta nova etapa significarà un gran salt en la difusió d’aquesta publicació. Però el més important és que estem segurs que la comunitat que apleguem al voltant d’Esforç, que ja és d’un gran valor, generarà unes sinergies que ens beneficiaran a tots plegats: la revista Esforç i l’esport català. Dins d’aquest número trobareu un especial sobre l’aniversari de la UFEC, que resumeix el llibre que han editat per celebrar l’efemèride. Observant el recull de fotografies que publiquem, qualsevol es pot adonar que l’esport català té una llarga tradició i que els que l’hem heretat tenim la responsabilitat de mantenir-la viva. Nosaltres, des d’Esforç, intentarem mantenir viu aquest llegat que ens han deixat els nostres avis i els nostres pares. També tenen aquesta responsabilitat els nouvinguts, que des de sempre han trobat en Catalunya un país d’acollida, i en l’esport, la millor eina d’integració. Amb aquest número, que ja veureu que parla força de la integració, us hem volgut acostar a uns quants d’aquests esportistes que ja formen part de l’esport català i que el representen. Gaudiu-ne.
Josep M. Monteagudo
esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i Nadal Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Han col·laborat en aquest número Carlos de Simón, Àlex Gozalbo Fotografies: Oriol Roca, Nacho Juárez, Ricard Rovira Il·lustracions Àlex Rubies Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas (Handbol), Alberto Montenegro (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada Serge Ibaka. Fotógraf: Oriol Roca.
Col·labora:
Sumari 15_1
8/9/08
15:34
Página 2
pàg. 42
pàg. 64 pàg. 52
pàg. 46
sumari EDITORIAL 6 CAR TES AL DIRECTOR 7 PANORÀMIQUES 12 ACTUALITAT ESPORTS
pàg. 30
PORTADA 30 SERGE IBAKA El congolès, escollit en el número 24 de l’últim draft per la nova franquícia d’Oklahoma City, jugarà al Ricoh Manresa aquest any.
FUTBOL 42 BCN INT. CUP Centenars de nois es van enfrontar durant uns dies en una gran batalla, que es va acabar sense víctimes però amb molts herois.
WATERPOLO 46 RAÇA BÚLGARA Nascut a Sofia (Bulgària), Svilen Piralkov ha jugat els Jocs de Pequín amb la selecció espanyola i ja es considera un terrassenc més.
HOQUEI PATINS 52 SUPERHEROI ARGENTÍ Carlos López s’ha convertit en un heroi al Palau Blaugrana, prenent el testimoni d’argentins com ara Gaby Cairo o el Negro Páez.
Sumari 15_1
8/9/08
15:35
Pรกgina 3
Sumari 15_2
9/9/08
23:50
Página 4
pàg. 58
pàg. 92
pàg. 70
HOQUEI HERBA 58 AGUSTINA DI BERNARDO La jugadora del CD Terrassa va donar el títol de lliga al seu club amb un gol d’or a la final de Lliga.
RUGBI 64 SIR PHIL P ATERSON SMITH Aquest anglès, que fa quasi quaranta anys que viu a Catalunya, actualment posa tota la seva experiència al servei del CN Poblenou Enginyers.
VOLEIBOL 70 GENILDO DA SILVA El fins ara jugador del TX Andorra està considerat un dels millors jugadors de vòlei platja que han passat pel país.
HANDBOL 72 SANT ESTEVE SESROVIRES El Torneig Internacional Festa Major s’ha convertit en tot un clàssic de l’estiu i en un referent de l’handbol base continental.
pàg. 80
pàg. 72
ARTS MARCIALS 80 CAMPIONAT DEL MÓN DE KARATE I KABUDO La competició mundial més important d’aquesta disciplina a Cornellà.
TRIATLÓ 86 TRIATLÓ SPRINT BARCELONA Les platges de Barcelona van ser l’escenari d’aquesta prova, durant la qual milers d’esportistes, amateurs i professionals, van compartir experiències.
INTEGRACIÓ 9 2 MULTICULTURA Un llibre d’esport i multicultura del fotoperiodista Kim Manresa i el sociòleg Chris Kennett.
UFEC 100 LA UFEC FA 75 ANYS Especial sobre l'aniversari de la UFEC, que resumeix el llibre que ha editat la Unió per celebrar el seu 75è aniversari.
ÀREA ESPORTIVA Espais Bulevard Gadgets Audiovisuals
Sumari 15_2
9/9/08
23:50
Pรกgina 5
Correu15
8/9/08
12:34
Página 6
Les vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a
cartes@esforc.cat
L’or de Nadal L’any del tennista balear és dels millors. Sens dubte. Així i tot, trobo que no ha estat en absolut un dels grans protagonistes dels Jocs de Pequín, com ens volen vendre alguns mitjans de comunicació, especialment els de Madrid. Que li atorguen el Príncep d’Astúries? Doncs enhorabona. Tot queda a casa (la seva). Però qualsevol amb dos dits de seny és conscient que Bolt i Phelps han estat els veritables protagonistes de Pequín. Fins i tot el meu fill de cinc anys es recorda de les medalles que es va penjar al coll el millor nedador de tots els temps, o dels metres que Phelps va treure a la resta només en 100 m. I d’altres mirant-se el melic. Ana Garau Tiana
Esforç a Pequín Vam ser a Pequín vivint de prop els Jocs, i amb aquests ja en van tres. Crec que els Jocs de Barcelona van deixar empremta, perquè són molts els que repeteixen l’experiència com jo. Així, una de les coses més habituals és trobar-se catalans entre milers i milers d’estrangers. Es troben sobretot esportistes, familiars, periodistes i turistes de l’esport olímpic com nosaltres. Però el que us volia dir és que aquesta vegada una de les coses que més em va fascinar va ser trobar en una cafeteria de Fengtai, abans d’un partit de softbol, uns catalans que duien l’Esforç sota el braç, que el portaven des de Barcelona. Me la van deixar fullejar i em vaig quedar parat de veure que era una revista tan guapa. I no només jo, perquè el vaig ensenyar a uns amics canadencs i ells també van opinar igual. Doncs res més, que us volia comentar que la vostra revista va triomfar per allà i que ja teniu un subscriptor més.
Atletisme i Natació
Volia felicitar-vos per haver donat espai al triatló, amb el reportatge tan maco sobre l’Ironman de Lanzarote que vau fer en el número passat i també anunciant la prova de Barcelona. Aquest esport cada vegada guanya més adeptes. I a molts ens passa que, a mesura que ho provem, ens hi enganxem fins a tornar-nos uns fanàtics d’aquest esport. No en va cal dedicar-hi moltes i moltes hores d’entrenament. Malgrat això, els mitjans s’obliden de nosaltres. I per això vull expressar el meu desig que a Esforç hi aparegui el Tri més sovint.
He seguit amb atenció els Jocs Olímpics i amb una especial atenció els nostres esportistes. Trobo que no hem fet un mal paper, sobretot si tenim en compte que a la major part d’equips que s’han endut medalla hi havia una bona representació d’esportistes catalans. De tota manera, malgrat que a Madrid diguin que l’actuació ha estat bona, jo trobo que en els esports estrella d’uns jocs olímpics, com són l’atletisme i la natació, aquesta actuació es pot catalogar de fracàs rotund. Són moltes les veus d’esportistes, sobretot en natació, que s’han alçat queixant-se de la mala planificació que han tingut. Com és que no ha dimitit ningú? Quina mesura prendran els responsables d’aquest desgavell? Que els nostres veïns francesos s’hagin endut quaranta medalles podria servir per encoratjar-nos a fer-ho millor, però això no passarà mai, perquè aquí ningú reconeix mai les errades.
Roger Riera Tarragona
Dani Parera Esplugues
Xavier Segura Barcelona
Triatló
Correu15
8/9/08
12:34
Página 7
MAGNÍFIC CONTRALLUM DE LA DURÍSSIMA PROVA DEL TRIATLÓ SPRINT BARCELONA 08 EN EL SEU PAS PER LA TORRE MAPFRE. FOTO: ORIOL ROCA
Panoramica3
8/9/08
15:57
Página 8
LA BELLESA I LA QUALITAT PODEN ANAR DE LA MÀ. UN BON EXEMPLE N’ÉS LA JOVE MARIA KIRILENKO, QUE VA GUANYAR EL TORNEIG BARCELONA KIA 08 D’AQUEST ESTIU. FOTO: RICARD ROVIRA
Panoramica3
8/9/08
15:57
Pรกgina 9
Panoramica1
8/9/08
12:37
Pรกgina 10
Panoramica1
8/9/08
12:37
Página 11
ALBA XANDRI DEL CLUB TRIATLÓ BERGA ENTRENANT-SE PEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA QUE S’AMAGA DARRERA DELS NÚVOLS. FOTO: ORIOL ROCA
actualitat volei15
8/9/08
12:42
Página 12
ACTUALITAT VOLEIBOL
El SPiSP es reforça OPINIÓ
Voleibol forà Xavier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic
És innegable que un dels valors que utilitzen sovint els esports de poca “tirada” és la quantitat de jugadors/res de “casa” que tenen. Sovint obeeix a una política real, en l’hoquei herba per exemple, tenir jugadors de la selecció jugant en el teu club és sinònim de qualitat (no en va aconsegueixen èxits pràcticament en totes les competicions). En el Voleibol m’atreviria a afirmar que moltes vegades dir que tens molts jugadors de casa emmascara una manca de pressupost que no permet fer front a les exigències dels jugadors/res estrangers. Avui dia, l’equip que té resultats és el que ha fitxat millor en el mercat forà. En un esport a on el nombre de fitxes masculines disminueix cada any, i a on el nombre de noies no és menyspreable, però la seva qualitat mitjana no es correspon al volum de gent (des d’aquestes línies hem denunciat la manca de criteri i sensibilitat amb la que històricament s’ha tractat al Voleibol femení en el nostre país), és obvi que el salt de qualitat el donen els estrangers, que venen al nostre país a cotitzar-se i fer el salt a altres lligues importants europees o a retirar-se fent els últims calerons. Excepcionalment i sobretot en el Voleibol femení, un cop de talonari ben donat fa que equips com Tenerife o Murcia estiguin a dalt en les competicions internacionals fent que els dirigents s’omplin la boca dient que som la segona millor lliga del món. La diferència entre els 6 primers equips de la Superlliga femenina i els 6 que lluiten per no baixar és tan gran que denota que alguna cosa falla. De tant en quan, no obstant, te n’adones que els jugadors nacionals tampoc encerten gaire en les seves apostes personals. Els nois i noies prometedors acaben la seva etapa juvenil i, mal assessorats, acaben fitxant per equips de Superlliga, que si bé els hi donen bones condicions econòmiques, els incorporen a les plantilles més per un tema de quotes de jugadors nacionals que de minuts i punts a jugar. S’ha de ser més valent i entendre que la formació no s’acaba en arribar a l’etapa sènior, que des de categories més baixes també es pot progressar. Cal adaptar-se a la categoria sènior de forma raonada i sostenible i no passar 2 o 3 dels anys més importants de la formació com a jugador només entrenant. Estrangers a la Superlliga, tots els que siguin necessaris en pro de l’espectacle, però a les categories següents un límit baix d’estrangers faria que els clubs i les federacions invertissin més en la promoció i que els nois i noies més joves tinguessin un espai, cosa que al Voleibol ens fa molta falta!
12 esforç
En poc més d’una setmana, el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau es va reforçar amb tres peces que poden resultar fonamentals aquesta temporada. Primer, van fitxar el receptor atacant Juan Brea. El ja exjugador del CV Puerto Real fa 188 cm, té 24 anys i acumula molta experiència. El següent a arribar a Tarragona ha estat Nathan Meerstein, procedent del Castelo da Maia de Portugal. Es tracta d’un jugador internacional B nord-americà, que juga de central i fa 206 cm d’alçada. El darrer ha estat Pablo Bengolea, internacional argentí de 22 anys, que juga de receptor i que aportarà estabilitat en la recepció i un alt grau d’implicació en l’atac.
Luis Alberto Toribio nou entrenador del SPiSP Després que Blas Ortega va deixar la banqueta del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de manera sobtada, la directiva del club tarragoní es va moure amb celeritat i va aconseguir els serveis del fins aleshores entrenador del CV Elx, Luis Alberto Toribio. Amb Toribio com a tècnic, els del SPiSP van començar la pretemporada el 21 d’agost, amb l’objectiu d’igualar o fins i tot millorar els resultats obtinguts la temporada passada a la màxima competició.
Dos catalans a la Superlliga Aquest any dos equips catalans jugaran la Superlliga. El SPiSP i el FC Barcelona lluitaran per mantenir-se a la màxima categoria del voleibol estatal. A la primera jornada els tarragonins repetiran l’estrena de l’any passat enfront de l’Unicaja Almeria. Pel que fa al Barça, debutarà a la Superlliga a Los Pajaritos contra el Ciudad del Medio Ambiente Soria.
Producte
Les noves ASICS Sensei 2 són les millors sabatilles de voleibol de la marca asiàtica. Amb només 416 g de pes, les Sensei 2 són òptimes per a tota mena de jugadors. Gràcies a la tecnologia P-Gel i A-Gel, ofereixen un amortiment del taló i l’avantpeu quasi perfecte. A més, duen una planta SPEVA de doble densitat, que afavoreix la durabilitat i la reducció de lesions per impacte. www.asics.es
actualitat volei15
8/9/08
12:42
Pรกgina 13
actualitat hoquei herba15
8/9/08
12:43
Página 14
ACTUALITAT HOQUEI HERBA
Definida la plantilla del Club Egara OPINIÓ
Obrint fronteres Dacid Enrich Entrenador de l’ONO Atlètic Terrassa
L’arribada de jugadors i jugadores forans a la lliga estatal i de jugadors i jugadores catalans a les lligues europees és avui dia bastant freqüent. De fet, en els últims anys ha estat força habitual la presència de jugadors estrangers en els equips de la lliga espanyola, tant a la lliga femenina com a la masculina. Fa uns anys era gairebé impossible trobar un jugador estranger en equips catalans, però de mica en mica, començant pels jugadors argentins, la presència s’ha anat tornant cada vegada més notable i el seu nivell ha anat pujant. Per la lliga espanyola han passat jugadors de primeríssima fila internacional i campions olímpics, com ara Dwyer, Mccan, Luciana Aymar i Witthaus, que han aportat moltes coses positives a la lliga i han fet pujar el nivell dels equips. Cal diferenciar, però, entre els jugadors de primer nivell que fitxen els equips punters i els jugadors forans que contacten amb un club i vénen aquí a passar uns mesos de la seva vida per aprendre idiomes i, a part, per jugar a hoquei sobre herba. Aquest costum està molt estès a països com ara Holanda, Alemanya i Anglaterra, fins al punt que és molt fàcil que un club rebi peticions de jugadors d’aquest perfil que s’ofereixen per jugar una temporada a canvi d’una compensació econòmica molt petita o gairebé nul·la. També passa a l’inrevés. Últimament els jugadors catalans estan aprofitant l’oportunitat que els dóna l’hoquei d’anar a terres europees, per jugar-hi, aprendre idiomes i viure una bona experiència. Hem de pensar que els fitxatges amb contractes professionals es limiten gairebé als jugadors que tenen nivell de selecció. Els altres jugadors es conformen amb una estada pagada i un petit sou a canvi de fer d’entrenadors de categories inferiors. Una de les moltes opcions per anar a l’estranger a jugar a hoquei que últimament han triat força jugadors és anar a jugar a les lligues dels països de l’hemisferi sud (Austràlia, l’Argentina i Nova Zelanda, sobretot). Aquestes lligues se solen jugar als mesos de juny, juliol i agost, i així els jugadors poden jugar totes dues lligues i mantenir el nivell i la forma física durant els mesos d’estiu, quan aquí només s’entrena la selecció.
14 esforç
L’staff tècnic de l’Egara, encapçalat per Pablo Díaz, va fer oficial fa unes setmanes la composició definitiva de la plantilla del primer equip masculí. La llista definitiva de l’equip de DHA per afrontar amb garanties la temporada 2008-09 serà: Quico Cortès, Ramon Alegre, Ramon Romeu, Joan Elias, Pere Arch, Edu Quemada, Franc Dinarès, David Alegre, Edi Tubau, Albert Casas, Eduard Arbós, Pol Amat, Jordi Clapés, Jordi Carrera i Guillermo Schickendantz. Tan sols queda per determinar el nom d’un altre porter, que sortirà de la relació de possibles vinculats a l’equip.
Nous equips per al centenari del CD Terrassa El CD Terrassa estrena aquesta temporada un nou equip dissenyat per la marca Kukri. Les primeres imatges de la nova samarreta vermella les vam donar nosaltres al web, gràcies al projecte 365+1 Esportistes. Els dies 24, 27 i 28 de juliol, amb Sergi Pujol, Marc Tejedor (a la foto) i Agustina di Bernardo com a models, vam publicar les fotos de la vestimenta d’aquest any del club terrassenc, en la temporada de celebració del seu centenari.
Hendriks es posa en mans del nou president L’entrenador holandès Maurits Hendriks, seleccionador espanyol, va deixar el seu futur en l’aire tot just després de penjar-se la medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín. Consultat directament sobre el seu futur, Hendriks, tot i afirmar que tenia “un gran equip” i reconèixer que sent “que no ens hem cansat els uns dels altres”, va deixar la decisió en mans del nou president: “A Espanya hi ha una llei que fa que canviïn el president després dels jocs i, per tant, he d’esperar.” Malgrat tot, es va mostrar esperançat, perquè creu que hi ha “un equip i una federació que tenen ganes”. Ell, personalment, reconeix haver-se quedat amb les ganes d’alguna cosa més a Pequín i es marca un objectiu futur: “La meva ambició no és altra que un or la pròxima vegada, i necessitaré tot el suport per aconseguir-lo”.
Falanx MTA Super
Producte
El nou Falanx MTA Super és un estic d’alta gamma, compost per un 50 per cent de carboni, un 20 per cent de Kevlar i un 30 per cent de fibra de vidre. És el millor estic de la marca italiana, i és per això que està fet amb la millor tecnologia en la fabricació d’estics. El millor estic italià del mercat. www.falanx.it
actualitat hoquei herba15
8/9/08
12:43
Pรกgina 15
actualitat waterpolo15
8/9/08
12:45
Página 16
ACTUALITAT WATERPOLO
Ja es coneixen els rivals dels catalans a Europa OPINIÓ Fan créixer el waterpolo Marc Minguell Jugador internacional del CN Atlètic Barceloneta
Pels equips i jugadors catalans de waterpolo, l’arribada de jugadors estrangers a la nostra lliga ha estat des de sempre beneficiosa. Són jugadors amb una mentalitat, un estil i una manera de veure la vida en molts casos diferent de la nostra. Això ens serveix per aprendre de cada jugador els seus aspectes positius i enriquir-nos tant com a esportista i com a persona. A més el waterpolo al nostre país no és un esport gaire reconegut socialment, però en altres països és seguit per un gran nombre de persones que fan d’aquest un esport molt més gran. L’arribada a la lliga de jugadors estrangers la engrandeix i la millora. Anys enrere la lliga espanyola podia presumir de comptar amb els millors jugadors del món, que havien estat campions olímpics o campions del món amb les seves seleccions, o que havien aconseguit grans fites amb els seus clubs. En aquests moments, per motius econòmics no podem gaudir de jugadors de tant nivell com poden ser el serbis o els hongaresos; però australians, ara en auge ‘waterpolístic’, o de moltes altres nacionalitats fan de la nostra lliga una de les més atractives. El fet de que a la lliga hi hagi un gran nombre de jugadors estrangers no treu gens de protagonisme als de casa. Els permet desenvolupar-se amb més facilitat dins dels seus equips, ja que no tenen grans figures i han de ser capaços de fer que el seu equip sigui més competitiu. Els jugadors joves tenen l’ocasió d’aprendre de jugadors d’altres països, d’un altre tipus de waterpolo, i que en molts casos els servirà en un futur per competir a nivell internacional. És per aquest motiu que en els últims anys han aparegut una sèrie de joves jugadors catalans i espanyols, amb molta responsabilitat en els seus clubs, i amb l’objectiu de tornar a la selecció espanyola on la van deixar la anterior generació. Els resultats estan sent molt esperançadors. La relació amb els jugadors estrangers és normalment excel·lent, ja que al ser un esport minoritari, crec de fet també és més familiar, i la relació entre els components de l’equip és molt estreta. Els jugadors de fora són persones molt agraïdes i amb un caràcter molt receptiu generalment. Per als jugadors de casa la incorporació d’un de fora és una prova per ajudar-lo a aclimatarse, tant a la ciutat com a l’equip. És molt comú que els jugadors estrangers acabin fixant la seva residència a Catalunya, inclús formar una família aquí. En el cas de que el jugador torni al seu país d’origen, es mantenen amistats que perduren per a tota la vida.
16 esforç
Aprofitant els europeus femenins juvenils de Györ, la LEN va fer setmanes enrere el sorteig de la primera ronda de les competicions europees de la temporada 2008-09. Així doncs, el CN Sabadell femení i el CN Sant Andreu masculí ja saben qui seran els seus rivals. El Sabadell, enquadrat al grup B (Niça) de la Women Champions Cup, jugarà amb el Vouliagmeni grec, l’Uralotxka ZMZ Zlatoust rus, el Blau Weiss Bochum, l’Olympic de Niça francès, el City of Manchester i el PVK Vrutky eslovac. De la seva banda, el CN Sant Andreu jugarà al Grup C de la LEN Trophy a Split (Croàcia) contra el VK Mornar Split croat, el ZPB Barendercht holandès i el Policie Kosice eslovac.
El Sant Andreu es reforça pensant en Europa El CN Sant Andreu juga aquest any per primer cop en la seva història la LEN Trophy europea, i és per això que ha començat a reforçar-se. Es tracta d’una temporada històrica per al club barceloní, que, per afrontar-la, s’ha assegurat els serveis de l’internacional Àngel Andreu, un jugador veterà que fins ara jugava al Waterpolo PLAZA de Saragossa. Àngel Andreu arriba al club català per aportar-hi la seva experiència en competició internacional, adquirida tant a la selecció espanyola com durant el seu pas pel Club Natació Atlètic-Barceloneta.
Noeki Klein fitxa pel CN Sabadell El CN Sabadell ha fitxat la jugadora internacional holandesa de 25 anys Noeki Klein. Aquesta jugadora, que l’any passat va disputar la final four de la Copa d’Europa amb el ZVL Oegstgeest holandès i que juga a la posició de boia, s’ha compromès per una temporada amb el club vallesà. Klein ha tingut una actuació destacada amb la seva selecció als Jocs Olímpics de Pequín.
Turbo, No Rules
Producte
Amb un disseny original, com ja ens té acostumats la marca Turbo, el No Rules és el banyador més venut de la botiga en línia de la marca catalana. A més d’un gran disseny, els banyadors Turbo ofereixen una durabilitat inigualable: un banyador d’una altra marca dura només uns mesos, mentre que els Turbo duren anys. www.turbo.es
actualitat waterpolo15
8/9/08
12:45
Pรกgina 17
actualitat hoquei patins15
8/9/08
12:49
Página 18
ACTUALITAT HOQUEI PATINS
El Barça jugarà el Mundial de Clubs OPINIÓ Vénen a triomfar Jordi Camps Seleccionador català
Quan parlem de l’OK Lliga, parlem de la millor del món. És per això que els jugadors estrangers vénen a la nostre lliga a competir al màxim nivell. Per ells venir a la nostra competició és arribar al darrer esglaó, suposa estar al punt més alt en el món de l’hoquei sobre patins. Quant a la procedència dels jugadors, els que arriben són principalment argentins. Hi ha hagut algun portuguès, però no s’han adaptat mai a la nostra manera de fer. L’Argentina té una de les millors seleccions del planeta, i els millors juguen o han jugat al nostre país. Certament no són molts els jugadors que arriben aquí a desenvolupar la seva carrera esportiva, però els que vénen són els millors. És per això que es pot dir que, a diferència de molts altres esports, a l’hoquei sobre patins els que vénen ho fan per apujar el nivell de la competició. No és un tema de diners, o no únicament es tracta d’això. Un exemple d’aquesta afirmació és hi ha un munt d’exemples de jugadors que no han triomfat a la lliga espanyola, que ho han intentat en altres països i que s’han quedat en l’intent. La integració no és fàcil. El nostre hoquei sobre patins, a més de ser el millor del planeta, és diferent del que es juga a la resta del món. Mentre que a l’Argentina es practica un hoquei lent i individualista, i a Portugal un hoquei molt ofensiu, aquí tenim un joc modern, ràpid i molt treballat tàcticament. Aquesta és una de les possibles raons per les quals només alguns argentins triomfen a l’OK Lliga, i quasi cap portuguès aconsegueix fers’hi un lloc. Quant a les sortides, el nostre país és dels que menys jugadors aporta a altres lligues. Algú podria pensar que això és perquè el nivell de la nostra classe mitjana és baix. Ans el contrari: la realitat és que el nivell dels nostres jugadors és altíssim i que els que marxen a jugar fora d’Espanya és perquè aquí no poden triomfar. En la meva opinió, triomfar a lligues com ara la portuguesa o la italiana és molt més fàcil. Els que se’n van és perquè no tenen prou nivell, i d’aquests n’hi ha molt pocs. Finalment, sovint en el món de l’esport hi ha problemes de racisme i de xenofòbia. He de dir que en els anys que fa que estic en el món de l’hoquei sobre patins mai m’he trobat amb un problema d’aquesta mena. Si algú ha tingut algun problema a la pista ha estat perquè ha marxat del Reus al Barça o del Voltregà al Vic, o d’un equip a l’etern rival. Els problemes a la pista estan relacionats amb la rivalitat, no amb si un es argentí, portuguès o italià.
18 esforç
Finalment, el FC Barcelona de Quim Paüls jugarà el Mundial de Clubs de Reus. Fa unes setmanes, el tècnic blaugrana, en unes declaracions al portal solohockey.net, va deixar a l’aire la possibilitat de participar-hi. Davant d’aquesta situació, la directiva del Reus es va posar en contacte amb l’equip directiu del FC Barcelona i va convèncer l’entitat barcelonina de participar-hi. La confirmació va arribar de boca de Bonaventura Rodríguez, president de Wall Street, l’empresa organitzadora de l’esdeveniment. Així doncs, finalment hi haurà dos representants catalans (el Barça i el Reus) a la segona edició del Mundial, que es jugarà del 22 al 28 de setembre.
La temporada 2008-09 ja té calendari Després d’un polèmic sorteig celebrat a Madrid sense coneixement dels mitjans, l’OK Lliga ja té calendari. Tot i això, la Federació només va donar a conèixer, mitjançant una nota de premsa, la primera jornada de la competició. En aquests primers enfrontaments, el tot just ascendit Shum Maçanet haurà de visitar la pista del Voltregà; el Barça rebrà el Mataró al Palau; el Sitges (ja sense Figueroa) rebrà el Lloret; el Lleida tindrà un difícil inici contra el Noia a casa; l’Alcoi anirà a Blanes; el Reus Deportiu de Carlos Figueroa començarà la temporada a casa contra el CP Vic; el CP Vilanova jugarà a casa contra el Tenerife, i, finalment, l’Igualada viatjarà a Galícia per enfrontar-se contra el Liceo de la Corunya.
Nou catalanes al Mundial El seleccionador estatal femení, Joan Solé, va donar a conèixer a mitjans del mes passat la llista de jugadores que disputaran el Mundial femení, que es jugarà a la localitat japonesa de YuriHonjo del 5 a l’11 d’octubre. De la llista, cal destacar que nou de les deu convocades són catalanes, ja que només l’asturiana Natasha Lee és de fora de Catalunya. També destaca el fet que Solé ha fet justícia als èxits aconseguits pel Voltregà femení (Lliga, Copa i Copa d’Europa) convocant fins a cinc jugadores de l’equip blanc-i-blau.
Producte
La marca catalana d’hoquei sobre patins més internacional, Reno, continua introduint canvis i millores en els materials per a la pràctica de l’hoquei. El darrer canvi de la gamma afecta l’estic del model HURRICANE, que canvia de color. A partir d’ara els seus nous colors són el blanc i el negre. www.hockeyreno.com
actualitat hoquei patins15
8/9/08
12:49
Pรกgina 19
actualitat rugbi15
16/9/08
14:04
Página 20
ACTUALITAT RUGBI
Primer fitxatge de la Santboiana OPINIÓ
La primera incorporació de la UE Santboiana va ser el pilar Grant Polson. Aquest jugador neozelandès de 26 anys juga actualment la NPC (lliga estatal de províncies dels clubs de Nova Zelanda) amb el Manawatu Turbos. Els seus inicis com a jugador van ser com a tercera línia, però, amb l’entrada del professionalisme i la creació de la NPC, es va especialitzar com a pilar. Cal destacar que la incorporació de Grant Polson no és farà fins a la finalització de la NPC, ja que actualment té contracte en vigor amb el Manawatu.
Aporten en tots els aspectes Javier Corbacho Jugador de l’UE Santboiana
El rugbi es fonamenta en tres grans pilars, el treball físic, la tècnica i la tàctica. A l'hora d'analitzar l'aportació dels estrangers al nostre rugbi ho hem de fer prenent-los com a referència. En tots tres hi tenen quelcom a dir. Pel que fa a l'aspecte físic, la cultura de la majoria de països a on es practica el rugbi és de treballar molt més el físic que al nostre país. És per això que els que venen als nostres clubs solen estar acostumats a una dedicació molt més gran de la que solíem tenir aquí. Aquí es feien un parell o tres d'entrenaments setmanals en els que ja s'hi incloïa la preparació física. Amb l'arribada de jugadors estrangers, els equips s'han adonat de que cal treballar molt més al gimnàs. Des del punt de vista tècnic, la majoria de jugadors estrangers provenen de països a on l'escola de rugbi té molta més tradició. És per això que les habilitats tècniques les tenen molt més desenvolupades. Aquesta superioritat permet que la resta de jugadors tinguin un exemple a seguir, algú de qui aprendre. Finalment, a nivell tàctic, sobretot els jugadors que arriben experimentats, com l'Scott Keith que va tenir una llarga carrera a França, aporten una maduresa tàctica i una experiència molt superiors a la de qualsevol jugador nostre. En conclusió, es podria extreure que, en general, els jugadors que venen a Catalunya enriqueixen el nostre esport. El rugbi català no té un estil definit, assimila la manera de jugar d'altres països. Hi ha una tendència i una evolució general, i cada club l'adapta als seus jugadors. En aquest sentit, com els millors tendeixen a ser els que venen de fora, l'estil de joc dels seus clubs s'acostuma a adaptar a les seves característiques. A la Santboiana, per exemple, tradicionalment hem tingut influències molt fortes del rugbi neozelandès. Des de l'època d’Albert Magro i Ramón Ferrer, que anaven a jugar a Nova Zelanda, hem estat portant jugadors neozelandesos. Després, Omara (neozelandès) va entrenar durant uns quants anys i va reforçar aquest estil de joc. En l'actualitat els dos entrenadors del primer equip, el mateix Scott Keith i l'entrenadorjugador, Isaac Richmond, són nascuts a Nova Zelanda. El fitxatge estrella d'aquesta temporada, Grant Polson , també és d'aquesta nacionalitat. Tot i que Polson, arriba provinent d'un país i un rugbi, en teoria, força diferents, no ha de suposar cap problema. Arriba per a aportar: treball, qualitat i experiència. Així doncs, complirà amb els tres pilars dels que parlàvem.
20 esforç
Augmenta la família del rugby català Si fa un parell d’anys eren Els Senglars de Torroella de Montgrí els que s’apuntaven a les competicions i l’any passat naixia l’equip d’Olot, Garrotxa RC, enguany el rugby català té l’honor d’acollir nous membres: RC Valls (Valls), SEL (Vilanova i la Geltrú), Calella i Falcons (Barcelona), que han demanat inscriure’s a les competicions d’aquesta temporada. Tot plegat fa pensar en un fenomen d’aparició de nous clubs en petites poblacions mentre que, per altra banda, a les grans en tenen problemes per a mantenir els històrics.
Nou equip de la USAP La nova samarreta sang i or per a la temporada 2008-09 ja es pot trobar a les botigues de la USAP. Aquest any el club ha canviat de fabricant i ha escollit la prestigiosa marca neozelandesa Canterbury, fins al 2012. El personal tècnic i els jugadors han estat els primers a descobrir aquesta primera versió. La versió blava i la samarreta especial H-Cup es presentaran just abans de començar la temporada.
Canterbury WERO ELITE SI
Producte
Pensades per a jugadors professionals amb una gran mobilitat, les Canterbury WERO ELITE SI estan fetes amb pell de cangur i napa. Representen el darrer pas cap al professionalisme, el que li calia al rugbi. Unes botes de gamma alta per a qualsevol jugador. www.canterburynz.com
actualitat rugbi15
16/9/08
14:04
Pรกgina 21
actualitat handbol15
8/9/08
12:52
Página 22
ACTUALITAT HANDBOL
Ohlander ja és un més OPINIÓ
No és or tot el que lluu Marc García Jugador del J.D. Arrate
La diferència més gran entre un jugador estranger i un jugador d’aquí la podem trobar a l’hora de competir. Mentre que un jugador estatal comença a jugar minuts importants a la primera divisió amb 23-24 anys, els jugadors estrangers amb 18 anys ja són peces importants a les seves lligues. Això fa que amb 20-21 anys ja siguin jugadors amb més experiència i més físic. Tanmateix, el que busquen els equips quan fitxen un jugador estranger és que marqui la diferència, i és ben clar que no és or tot el que lluu, que no tots els jugadors estrangers que arriben a la lliga Asobal marquen la diferència. Hi ha un nombre important de jugadors que passen per la lliga sense pena ni glòria i que alhora ocupen un lloc a l’equip, un lloc que podria ocupar un jugador estatal. Per desgràcia, la lliga no passa econòmicament per un bon moment, i això farà que els equips hagin d’apostar per força per jugadors estatals que tinguin un grau d’implicació més gran i que siguin econòmicament més accessibles. De tota manera, no crec que tot sigui culpa dels clubs: els representants fan un paper molt important a l’hora de configurar les plantilles, i en alguns casos també hi ha problemes d’adaptació a un país nou, una lliga nova i segurament una manera diferent de viure l’handbol. Sigui com sigui, els jugadors estatals tenen lloc en els equips punters, i hi ha jugadors d’aquí que sí que marquen la diferència, els quals en un futur no gaire llunyà és segur que aconseguiran més medalles per a la selecció estatal: Viran Morros, Cristian Malmagro, Carlos Ruesga, Víctor Tomàs, Julen Aguinagalde, Daniel Sarmiento, Albert Rocas… poden ser els casos més clars. Personalment he tingut la sort de compartir vestidor amb jugadors estrangers que m’han marcat esportivament i personalment. Es tracta de jugadors que, a més de ser persones excel·lents, s’han implicat en el projecte del club i han marcat les diferències: Daniel Saric, Ivan Nikcevic, Jérôme Fernandez, Vladímir Petric, Laszlo Nagy, Andrei Sxepkin, Alen Muratovic, David Tavares... A tots, GRÀCIES.
El Fraikin Granollers ja fa setmanes que va engegar la maquinària per a la temporada que comença. Després d’una estada a Camprodon que va servir per agafar el to físic, treballar la tàctica col·lectiva i conjuntar el grup, el nou porter vallesà Ohlander ha expressat les seves primeres impressions. “Estic molt bé, molt content. Aquest equip té molt bon ambient i és molt competitiu”, ha afirmat el porter. I hi ha afegit: “Es nota molt la unió del grup, i això és molt important”. Sembla que el nou fitxatge s’ha integrat a la perfecció.
Rubén Montávez canvia Algesires per Vigo El jove central català Rubén Montávez, que l’any passat va tenir un paper destacat al BM Algesires, jugarà aquesta temporada a l’Octavio Pilotes Posada. El jugador, de 23 anys, ha signat per dues temporades per al club gallec. Rubén és un central fintador format al planter del FC Barcelona. Va debutar a l’Asobal a les files de l’Alcobendas, club en què va jugar durant dues temporades, després de les quals va passar a formar part de l’Algesires per petició expressa del tècnic català Ricard Franch. Amb el descens del club andalús i amb els problemes econòmics d’aquesta entitat, ha buscat nous reptes a la màxima categoria.
Karabatic, millor jugador del món Ningú tenia cap dubte que Nikola Karabatic era el millor jugador del món actualment, però calia fer-ho oficial. El reconeixement com a millor jugador de l’any li ha arribat al jugador francès amb la distinció promoguda per la Federació Internacional (IHF) i la revista World Handball Magazin . Karabatic pren així el relleu de l’exjugador del Portland Ivano Balic, que aquesta vegada no ha ocupat cap plaça del podi. Els considerats segon i tercer millors jugadors han estat Michael Knudsen, pivot danès del Flensburg, i Michael Kraus, central alemany del Lemgo. Pel que fa a les dones, la millor jugadora de l’any ha estat la noruega Gro Hammerseng, que es va imposar a l’hongaresa Anita Görbicz.
Hummel 11.1 Pio Characters
Producte 22 esforç
Tots tenim una part bona i una part dolenta. Les Hummel 11.1 evoquen aquesta dualitat. Les Characters tenen totes les millores de les 11.1 i, a més, hi sumen un element molt valorat per la marca alemanya, el disseny. Tothom es fixarà en les teves sabatilles. Quin caràcter tens tu? www.hummel.de
actualitat handbol15
8/9/08
12:52
Pรกgina 23
actualitat basquet15
8/9/08
12:53
Página 24
ACTUALITAT BÀSQUET
Tres joves del Barça reforçaran el Cornellà OPINIÓ
Fins a sis jugadors vinculats al FC Barcelona jugaran aquest any a les ordres de Txema Solsona al WTC Almeda Park Cornellà. Tres d’aquests jugadors repetiran experiència a la LEB Plata: és el cas de l’escorta Xavi Rabaseda, el prometedor aler pivot senegalès Mamadou Samb i el pivot Òscar Raya. Pel que fa als nous júniors blaugrana que arriben a Cornellà, seran els bases Alejandro Hernández i Dani Pérez, i el pivot també d’origen senegalès Papa Abdoulaye Mbaye. Tots tres, amb només divuit anys, tenen un futur prometedor.
De fora vingueren... Jordi Robirosa Periodista
Hi ha una dita catalana amb una extraordinària dosi de mala llet que utilitzaven els nostres avis: “de fora vingueren i de casa et tragueren”. Aquesta és una frase impossible ara mateix, atesa la immigració rebuda, i absolutament aliena al bàsquet... almenys fins ara. El bàsquet ha estat l’esport que més bé ha assimilat l’arribada de jugadors estrangers. Quan en el futbol espanyol encara se senten veus racistes, en el basquetbol fa més de 30 anys que estem acostumats a veure jugadors de raça negra i a ningú se li va acudir fer els gestos d’un primat quan el teu rival es deia Harold Pressley, Kenny Simpson o Wayne Robinson. En el món de la cistella tots teníem clar que aquesta mena de jugadors ens feien apujar el nivell i milloraven l’espectacle. Però les coses han canviat radicalment. Amb 30 equips en la NBA i els països de l’est d’Europa que poden pagar uns sous impensables fa uns anys, els jugadors estrangers de qualitat que arriben al bàsquet ACB són cada vegada més escadussers. Desenganyem-nos-en: els temps de Reggie Johnson, Audie Norris, Walter Sczcerbiack o George Gervin es van acabar fa molts anys. Ara, els cracks són de casa i es diuen Gasol, Rudy, Navarro i Ricky. I, a vegades, ara passa exactament al contrari: que el que vé de fora és notablement fluix i el que fa és tapar l’ascensió dels nostres jugadors més joves. Els clubs, a vegades prefereixen fitxar jugadors estrangers abans de donar oporrtunitats a les figures emergents, malgrat que això té diversos problemes: el jugador de fora és més car, li costa adaptar-se i, finalment, el públic sempre aprecia molt més un jugador de casa. Exemples n’hi ha molts. Posem-ne dos de recents que afecten al F.C. Barcelona: Fitxar Borousis per deixar Marc Gasol en la inacció total? I Gary Neal? Parlem clar: Neal no era digne de vestir la samarreta del Barcelona, abans qualsevol del júnior. En el cantó contrari hi ha la feina ben feta. Serge Ibaka seria el màxim exponent. El congolès ha estat un jugador mimat que fa una evolució impecable: De l’Hospitalet, en la LEB, al Manresa, en l’ACB. En el futur, si les coses van bé, la NBA. I en l’entremig el formar una persona: que sàpiga on és, que aprengui els nostres costums i que no deixi de banda les seves arrels. Que no oblidi que en el seu país hi havia guerra fa pocs anys i que molts nois s’emmirallen en ell per sortir de la pobresa. A més, per acabar-ho d’adobar, Ibaka és un tros de jugador. El bàsquet pot ser un factor d’integració fabulós. A Barcelona, dominicans i filipins tenen les seves pròpies lligues. Sabeu quin és l’únic programa que miren de la TVC? NBA Total. Doncs bé, a partir d’això, ensenyem-los el nostre idioma, fem-los particeps dels nostres costums i la nostra cultura. El bàsquet, en aquest sentit, sempre ha anat unes quantes passes al davant del futbol. No trobeu?
24 esforç
El Ricoh reparteix els nous dorsals Fa unes setmanes el Ricoh Manresa va repartir els nous dorsals per a la temporada 2008-09 que està a punt de començar. L’equip català presenta aquest any fins a cinc cares noves. Les incorporacions han escollit els números següents: Rodrigo San Miguel, el 00; l’argentí Tuky Bulfoni, l’11; José María Balmón, el 13; l’exjugador de l’Akasvayu Girona Romà Montáñez, el 18, i, finalment, el jugador escollit per Oklahoma en el 24è lloc del draft, Serge Ibaka, el número 24. Pel que fa als altres jugadors, mantindran els dorsals de l’any passat. Entre els jugadors que continuen cal destacar que Guillem Rubio, que repeteix amb el 16, serà el nou capità de l’equip.
Reforços ACB per al Plus Pujol Lleida Un any més el Plus Pujol Lleida afronta la temporada amb l’objectiu de l’ascens a l’ACB. L’equip lleidatà va acabar la temporada passada lluny d’aquest objectiu i, per evitar que es repeteixi, aquest any han apostat per jugadors de renom i amb experiència ACB. Així, després d’assegurarse la continuïtat de jugadors importants com ara el brasiler assimilat espanyol Rafael Hettsheimeier, es van centrar en el capítol d’incorporacions. En aquest sentit, han arribat dos jugadors a Lleida que de ben segur que es convertiran en pilars fonamentals del joc dels catalans: el primer és Javier Mendiburu, que arriba procedent del ViveMenorca, on va aconseguir la temporada passada la permanència a l’ACB; l’altre jugador amb passat ACB que ha fitxat per al Plus Pujol és l’internacional rus Dimitri Flis. Aquest jugador, encara vinculat al DKV Joventut, jugarà un any cedit a l’entitat lleidatana. Les sabatilles de bàsquet més lleugeres i fortes de Nike deuen la seva existència a Flywire, la revolucionària tecnologia, gràcies a la transició de tacs d’atletisme a tacs de bàsquet. Uns filaments de niló superresistents proporcionen el suport precís, igual que els cables de suspensió d’un pont, i permeten una reducció radical del pes perquè estan col·locats als punts necessaris per donar estructura a les sabatilles. www.nike.com
Producte
actualitat basquet15
8/9/08
12:53
Pรกgina 25
actualitat futbol15
8/9/08
12:58
Página 26
ACTUALITAT FUTBOL
Salou International Women’s Cup Després de l’èxit aclaparador de l’última edició de la Salou International Women’s Cup, l’organització ja ha anunciat les dates de la propera. Aquest any la competició de futbol femení per excel·lència es disputarà els dies 15, 16 i 17 de maig de 2009, un altre cop a Salou (Tarragonès). La presentació d’aquesta nova edició d’un dels campionats més prestigiosos de futbol femení del continent es farà al febrer en el Pavelló de Catalunya de la Fira FITUR de Madrid.
El Girona FC pren forma El Girona afronta la temporada amb el repte de mantenir-se a la Liga Adelante. Havent aconseguit la temporada passada l’ascens a la categoria de plata de manera espectacular, aquesta temporada suposarà tot un desafiament per als gironins. Per afrontar-lo amb certes garanties, han aconseguit els serveis de diversos jugadors. Els nouvinguts tenen procedències molt diferents, ja que alguns vénen de segona A, d’altres de segona B i encara algun de tercera. Aquest últim cas és el d’Eneko, que arriba a prova procedent del Barça B. D’altra banda, Iván Gómez arriba a Girona procedent de l’Águilas murcià. Els gironins també han fitxat Raúl Martín de l’Elx, Paco Esteban del Granada 74, Óscar Álvarez de l’Oriola, Manu García del filial de la Reial Societat, Gabri de l’Alabès, David Cañas de l’Albacete, Jaume Prado del Blanes i Francesc Guitart del Guíxols. Quant a les sortides, diversos jugadors han deixat la disciplina blanc-i-vermella: Luis Larios ha marxat cap al Badalona, i Uri i Manu García van rescindir el seu contracte. Tot i que els rumors apuntaven que la darrera incorporació seria per apuntalar la davantera (sonava el jove davanter del Mallorca Emilio Nsue), a falta d’unes hores per tancar el mercat van arribar un migcampista i un lateral. Els escollits van ser Chechu, que va decidir tornar al seu club anterior després d’unes setmanes al Gimnàstic de Tarragona, i Marc Bernaus, que va rescindir el seu contracte amb el Poli Egido per reforçar la defensa de l’equip de Montilivi.
El Santboià i el Sant Andreu, a les semifinals de la Copa Catalun ya El Santboià i el Sant Andreu es van classificar fa unes setmanes per a les semifinals de la Copa Catalunya 2008. A aquests dos equips se’ls afegiran en el sorteig el FC Barcelona i el RCD Espanyol, ja classificats per a les semifinals com a caps de sèrie. El Santboià va haver de desfer-se del Terrassa per 3 a 1 per passar de ronda, gràcies a un gran joc defensiu i a un contraatac demolidor. El Sant Andreu, de la seva banda, va haver de guanyar el Gimnàstic de Tarragona per dos gols a zero. Tots dos partits corresponien a la cinquena eliminatòria. Per arribar fins aquí, el Santboià es va imposar al Gavà i al Marianao Poblet, i el Sant Andreu va guanyar primer el Badalona i després el Girona.
T90 Laser II. Passa al nivell següent
Producte 26 esforç
Diuen que, com més desitjat és un objectiu, més durs són els rivals que et trobes pel camí. I la nova tecnologia ShotShield Total 90 Laser II de les botes Nike t’ajuda a millorar la precisió de la passada, i també la potència i la precisió del xut. El revolucionari sistema de les Total 9 0 Laser II d’entrelligament v-twin permet un contacte excepcional bota-pilota. A més, la sola exterior porta una sèrie d’elements de tracció híbrids que proporcionen molta més comoditat i una subjecció millor a terra, cosa que permet millorar el rendiment en l’arrencada i els canvis de ritme. Una nova generació de Total 90 per jugar a futbol al nivell més alt. www.nike.com
actualitat futbol15
8/9/08
12:58
Pรกgina 27
actualitat varis15
8/9/08
12:59
Página 28
ACTUALITAT VARIADA ACTUALITAT VARIADA
GOLF
Paula Martí a l’EVIAN Masters Tot i que la seva actuació no va ser destacada, Paula Martí va tenir l’honor de participar com a convidada al prestigiós EVIAN Masters, un torneig considerat entre els Grans i que puntua per a tots dos Circuits (LET i LPGA). L’EVIAN_Masters es juga a Evian Les Bains (França) i només hi participen les 90 millors jugadores del món i, tot i que Martí no ha quedat entre les finalistes, només haverhi participat ja suposa un premi. La catalana ha rebut amb aquesta participació una merescuda recompensa a la gran temporada que ha realitzat estant al desè llox a l’Ordre de Mèrit i havent aconseguit sis top 10.
TRIATLÓ
Manel Zamora Pèrez bronze a Embruman El català Marcel Zamora Pérez es va fer fa unes setmanes amb el bronze a la vint-i-cinquena edició de la prova Embrunman, considerada com una de les competicions de triatló de llarga distància més dures del món. El català partia com un dels favorits a fer-se amb la medalla d’or, però el francès Xavier Le Floch i el britànic Stephen Bayliss van espatllar el pronòstic. El campió francès, Le Floch, va trigar 10 hores 06 minuts i 35 segons en completar la prova que consta de 3,8 kilómetros nedant al llarg del llac alpí de Serre-Ponçon, 188 kilómetres en bicicleta i 42,195 kilómetres de marató. Per darrera del francès, va arribar Bayliss a 2 minutos 32 segons. Zamora Pérez per la seva banda, va fer un temps de 10 hores, 17 minuts i 44 segons, és a dir 11 minuts i 9 segons per darrera del campió.
BEISBOL
Dos catalans al campus de la Major League de Tirrenia
28 esforç
Els dos jugadors catalans Óscar Jiménez (CBS Hèrcules L'Hospitalet) i Daniel Matías (CBS Sant Boi) van gaudir uns dies d'una de les millors experiències que pot tenir un jugador de la seva edat. Els llançadors, van arribat a Tirrenia (Itàlia), desprès de passar els try outs oferits des de la Major League als esportistes europeus i africans. Aquesta és una oportunitat per tots els participants de millorar el seu nivell, han estat escollits entre els 55 millors dels dos continents i sobretot poden conviure amb els millors tècnics i coachs de la MLB, destaquen cinc ex-grans: Barry Larkin, un instructor dels Washington Nationals i ex jugador del Cincinnati Reds; Rod Carew, instructor de bateig del Cerveceros de Milwaukee i llegenda americana; Bruce Hurst, instructor de llançadors del Boston Red Sox; Lee Smith, instructor de llançadors dels San Francisco Giants i Brent Mayne, instructor de catchers en els Kansas City Royals.
actualitat varis15
8/9/08
12:59
Página 29
ACTUALITAT VARIADA
Compex patrocina Rafa Botello ATLETISME EN CADIRA DE RODES
Rafa Botello, guanyador d’una medalla d’or en el Campionat del Món Indoor 2006 i una medalla de plata en el Campionat d’Europa per relleus el 2005, és el segon europeu més ràpid de la història en marató darrere del mític Heinz Frei. Compex, dedicada al desenvolupament de tecnologies de la salut, contribueix a millorar la vida de les persones que pateixen més dificultats. En aquesta línia de treball, Compex ha decidit patrocinar l’atleta català per complir els seus objectius durant un any i oferir-li tot el seu suport en la participació en els Jocs Paralímpics de Pequín.
La segona jornada de la 12ena edició de la Copa Port de la Selva de creuers va servir per a certificar el Rats on Fire (CN Arenys de Mar), un Swan 45, com a guanyador de la classificació general de la 12ena edició de la Copa Port de la Selva que va finalitzar a finals d’agost, per aigües alt empordaneses. El Comitè de Regata va decidir muntar un recorregut costaner per aquesta segona jornada, vist que les condicions de vent no eren les més favorables. En un principi el recorregut era de 13 milles nàutiques, però la disminució de la intensitat del vent va obligar al Comitè de Regates a escorçar-lo fins a gaire bé la meitat. La flota, malgrat el fluix vent de direcció 100 i de força entre 5 i 6 nusos, va poder navegar i certificar d’una manera incontestable, el domini de l’embarcació Rats on Fire del CN Arenys de Mar. Malgrat la disminució del vent, tots els participants van marxar de Port de la Selva felicitant la organització del campionat.
VELA
El Rats on F ire guanya la Copa P ort de la Selva
Ilu2
8/9/08
13:00
Pรกgina 30
Ilu2
8/9/08
13:00
Pรกgina 31
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:02
Pรกgina 32
TEXT : ร LEX GOZALBO FOTOS: ORIOL ROCA
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:02
Pรกgina 33
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:02
Pรกgina 34
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:02
Página 35
es que Serge Ibaka va arribar a Catalunya per convertir-se en jugador de bàsquet professional, el congolès no s’ha oblidat mai del seu somni de jugar a l’NBA. Ara, després de triomfar amb el CB Hospitalet, arriba a Manresa per disputar la darrera temporada abans de fer el salt definitiu. “Ee-BAK-a, s’ha de pronunciar Ee-BAK-a”. Un dels responsables de premsa de l’NBA corria pels passadissos del Wamu Theater, al Madison Square Garden de Nova York, per recordar als periodistes especialitzats la pronúncia correcta de la darrera elecció dels Seattle SuperSonics en el draft. David Stern, el comissionat de l’NBA, acabava d’anunciar Serge Ibaka en la posició número 24 de la primera ronda. Era la nit del 26 de juny i el jove jugador congolès feia així realitat la primera part d’un somni que es completarà, segurament, la temporada 2009-10, quan el pivot debutarà en la competició professional nordamericana. De moment, però, ha preferit ajornar el cobrament dels 1.084.080 dòlars que té garantits per al seu primer any als Estats Units i completar la seva formació al Ricoh Manresa (ACB). La trajectòria de Serge Ibaka sembla predestinada a l’èxit: de l’Hospitalet a l’NBA passant per Manresa. “Estic molt content pel meu fitxatge per al Ricoh Manresa i tinc moltes ganes de començar a treballar per tornar-los la confiança que han dipositat en mi. Vull agrair a la directiva i al president, Josep Vives, l’interès que han mostrat per fitxarme”, explica Ibaka, que debutarà al Nou Congost aquest 5 d’octubre amb el Cajasol com a rival. “Jugar a la Lliga ACB és un somni fet realitat per a mi, però sé que ara
he de treballar per guanyar-me els minuts en una lliga tan competitiva”, reconeix el jugador, que no oblida els seus orígens humils. Ibaka va néixer a Brazzaville, on viu gairebé un terç de la població de la República del Congo. Allí va jugar des dels set anys a l’Avenir du Rail, el seu club de tota la vida. A diferència d’altres estrelles de l’esport, Ibaka no renega del seu passat i torna periòdicament a la seva terra natal, on intenta ajudar altres joves que volen progressar com a jugadors de bàsquet. El seu proper projecte és construir una aula pública que ofereixi educació sanitària i faciliti eines per al desenvolupament personal. “Al meu país hi ha molt talent, però falten mitjans”, repeteix una i altra vegada. L’última vegada que Ibaka va tornar a Brazzaville va ser tot just fa uns mesos, a l’inici de l’estiu. Va ser en un viatge que el va portar a la pista on va aprendre a jugar a bàsquet. Quan la va tornar a trepitjar, es va agenollar i va resar una bona estona. El coronel Nkabi, amic de la família, va ser un dels qui va presenciar la multitudinària escena. I és que, cada vegada que el pivot apareix per allí, el rebombori que es crea és considerable. La nit que els Sonics el van escollir en el draft, ningú no hauria dit que Ibaka –que portava una americana negra ben combinada amb una camisa blanca i una corbata verda– era un foraster als Estats Units. El seu físic poderós, que l’ha portat a aportar 11,8 punts, 8,3 rebots i 3,1 taps de mitjana a l’Hospitalet de l’Adecco LEB Or, va cridar l’atenció dels periodistes, que ràpidament van acudir a la pàgina 82 de la Media Guide. Allí se’l descrivia com “un espècimen físic amb una gran capacitat
esforç 35
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:03
Pรกgina 36
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:03
Pรกgina 37
esforรง 37
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:03
Página 38
atlètica. Té un salt vertical excepcional per a un jugador alt”.
CB Hospitalet. Temps tindrà per conèixer-lo millor.
La premsa nord-americana, sempre famolenca d’històries de superació, va escriure l’endemà que Ibaka havia crescut “en una casa sense electricitat ni aigua corrent”. La contradicció amb la vida que portarà quan sigui un jugador de l’NBA, amb hotels de luxe i vols privats, no sembla que, de moment, el preocupi gaire. Està acostumat a ajudar els seus compatriotes a integrar-se i el seu cas no serà diferent: sap què ha de fer per encaixar de pressa en un món tan poc semblant.
A qui no s’ha d’explicar gaire cosa del jugador és als tècnics dels Sonics, que ja coneixen les habilitats del congolès. El seu pas pel Reebok Eurocamp de Treviso, on va ser nomenat MVP, va ser decisiu per a la seva elecció, tot i que l’equip d’scouting que coordina Gerald Madkins, que té fins a deu professionals, el seguia des de fa temps. Van tenir-hi una importància especial les valoracions de Lojze Milosavljevic i Massim Biasin, els especialistes en el mercat internacional de la franquícia.
De totes maneres, Ibaka repeteix a tothom que el vol escoltar que l’Àfrica no és ben bé com ens la imaginem als països occidentals i que a la seva casa natal de Brazzaville tenia fins i tot DVD. No és mentida, però tampoc ho és que la vivenda està situada en un carrer estret, enfangat i descuidat. TV3 ultima actualment un documental on es podrà veure la casa on encara viu Desiré, el pare del jugador, que també va dedicar els millors anys de la seva vida al bàsquet.
Sam Presti, general manager dels Sonics, demana paciència amb Serge Ibaka: “No vull establir una data concreta per incorporar-lo. Estarem molt atents a la seva evolució i la seva arribada es produirà quan sigui el moment oportú per a nosaltres i per a ell”. El que la franquícia de Seattle volia evitar és que una incorporació precipitada acabés portant reiteradament el congolès a la DNP, la llista dels jugadors que es queden a la banqueta per decisió de l’entrenador.
A Manresa Ibaka tindrà un any per començar a aclimatar-se al fred, abans d’arribar a Seattle, coneguda com Rain City (“la ciutat de la pluja”). A l’ACB, on d’aquí a uns dies es convertirà en el jugador no comunitari més jove de la història, haurà de millorar, a més, alguns aspectes del seu joc, ja que l’exigència de l’NBA és màxima.
“Teníem l’oportunitat d’assegurar-nos un jugador de les seves característiques i no podíem deixar escapar una opció així”, diu Presti, que ha convertit Ibaka en la primera elecció no nord-americana del la història de Seattle, on vol repetir la tàctica tan rendible que el va fer famós a San Antonio. Allí es va assegurar els drets d’alguns jugadors internacionals, com ara Manu Ginobili o Luis Scola, anys abans de la seva arribada a l’NBA.
Als Estats Units, Serge Ibaka encara és un desconegut. El dia de la seva elecció Kevin Durant, la gran estrella dels Sonics present al Wamu Theater, va escenificar amb gestos una alegria evident quan el seu equip va escollir Russell Westbrook en el quart lloc del draft. La seva resposta, en canvi, va ser més freda quan van anunciar l’exjugador del
El repte d’Ibaka, que encara no parla anglès, té proporcions mai no imaginades per a un congolès, però ell sembla estar preparat per al pas següent. Almenys, sempre ho ha estat fins ara.
Serge_ibaka.qxd
8/9/08
13:03
Pรกgina 39
esforรง 39
365Esportistes 15
8/9/08
13:07
Pรกgina 40
365+1 ESPORTISTES
365Esportistes 15
8/9/08
13:07
Página 41
365+1 Esportistes és un projecte que està duent a terme el fotògraf Oriol Roca i que podeu veure a www.esforc.cat
bcncup08
8/9/08
13:09
Pรกgina 42
bcncup08
8/9/08
13:09
Pรกgina 43
bcncup08
8/9/08
13:09
Pรกgina 44
bcncup08
8/9/08
13:09
Pรกgina 45
Svilen Piralkov
8/9/08
13:10
Pรกgina 46
Svilen Piralkov
8/9/08
13:11
Pรกgina 47
Svilen Piralkov
8/9/08
13:11
Página 48
N
ascut a Sofia (Bulgària), aquest jugador de 33 anys ja en fa onze que va arribar a Catalunya. De la mà del CN Sant Andreu, va poder conèixer una lliga que ja seguia de molt abans. En aquest temps, s’ha integrat a la perfecció, ha conegut la que és la seva dona, domina a la perfecció el castellà, es defensa amb el català i ha vist en la selecció espanyola la possibilitat de complir un somni: participar en uns jocs olímpics. El dia abans de marxar cap a Pequín, l’Svilen ens rep a la piscina del CAR Sant Cugat. Ja feia uns dies que estaven concentrats i l’hispanobúlgar es mostrava il·lusionat i una mica impacient davant la cita. Després d’un any en què ha estat un puntal a l’equip del Vallès, fins a convertir-se en el màxim golejador, i en què ha debutat amb Espanya i s’ha penjat el bronze al Mundial de Melbourne, i el cinquè lloc als Jocs Olímpics ha estat el colofó de la seva millor temporada com a professional.
país, quines impressions en treus? La lliga d’aquí sempre ha estat a un nivell altíssim. Crec que va ser un encert venir a jugar a Espanya, en l’aspecte esportiu i en l’aspecte personal. Sempre hi he estat molt i molt bé. És que s’hi viu molt bé... Sí, hi ha molt bona vida a Catalunya. El clima és perfecte, i la gent, molt cordial. Parles castellà a la perfecció. Sí, no em va costar gaire aprendre’n. Quan vaig arribar no en sabia gens, però em vaig veure en l’obligació d’aprendre’n. I el català? També el parlo una mica, però és difícil. [En un català quasi perfecte.]
Com vas arribar a Catalun ya? Doncs jo jugava a Grècia, el Sant Andreu em va fer una oferta i jo volia veure com era el campionat espanyol. Tenia molt bones referències de companys meus, però no el coneixia. L’oferta era bona i vaig decidir anarhi. Vas escollir precisament Catalun ya per algun motiu especial? Em vaig decidir perquè les millors ofertes eren d’aquí. A més, el waterpolo a l’Estat espanyol està concentrat a Catalunya, principalment. Si vols jugar a cert nivell, ho has de fer aquí. Després d’uns quants an ys jugant en aquest
,
El waterpolo a l , Estat espanyol esta concentrat a Catalunya, principalment. Si vols jugar a cert nivell, ho has de fer aqui. ,
48 esforç
Fa molts anys que ets aquí, onze. Què ha fet que no marxessis? Principalment, la família. En el segon any al Sant Andreu vaig conèixer la meva dona, i tinc tota la vida muntada aquí. Has tingut mai algun problema pel fet de ser fora”?
“de
No, mai. Sempre m’han tractat molt bé, com si fos un català més. [Riu.] Un dels millors exemples que et sents un més, a part de l’idioma i d’estar casat amb una dona d’aquí, és que t’has nacionalitzat espan yol. Què et va fer decidir a jugar amb Espan ya? T’ho explicaré. Jo ja feia tres anys que no anava amb la selecció búlgara. Aleshores va venir el seleccionador espanyol (Rafa Aguilar), em va explicar el pla de treball i els objectius, i jo ho vaig acceptar. I fins ara ha sortit perfecte. De moment, ja tinc una medalla de bronze com a espanyol! [Guanyada al Mundial del juliol passat.] I ara els Jocs Olímpics! Sí! Per a mi és un somni. Jo ja pensava que no jugaria mai uns jocs. M’ha sortit aquesta oportunitat i la penso aprofitar al màxim.
Svilen Piralkov
8/9/08
13:11
Pรกgina 49
Svilen Piralkov
8/9/08
13:11
Página 50
Espero que el club aposti per nosaltres i que puguem continuar al mateix nivell. Fa tres anys que estem entre els quatre millors de la lliga i crec que estem en una bona linia
,
50 esforç
Anys a Catalun ya: Onze. Espanya és... Poderosa. Catalunya és... Molt bonica. Els catalans són... Bona gent. Un plat català: L’arròs negre. Una ciutat catalana: Terrassa. El que més et va sorprendre de Catalunya va ser... L’idioma, no sabia que s’hi parlava català. La primera paraula en castellà: Hola. La primera paraula en català: Molt bé.
Svilen Piralkov
8/9/08
13:11
Página 51
Què significaria per a tu una medalla als Jocs?
alguna cosa important als Jocs. Tot i que cal anar amb prudència, penso que ha estat un bon any, però encara pot acabar millor.
Seria el màxim. L’objectiu és aquest. Si jugar uns jocs olímpics ja és un somni fet realitat, imagina’t guanyar una medalla...
Quins projectes tens de cara al futur?
Pel que fa al CN Terrassa, heu quedat tercers, a priori un bon resultat. Què esperes per a la temporada vinent?
Doncs després dels Jocs em centraré en el Terrassa, intentaré fer-ho el millor possible i després ja es veurà. Poden passar moltes coses. En principi, la meva intenció és continuar jugant for•a temps.
Espero que el club aposti per nosaltres i que puguem continuar al mateix nivell. Fa tres anys que estem entre els quatre millors de la lliga i crec que estem en una bona línia. Si poguéssim continuar així, seria fantàstic.
I després d’aquest temps, quan et retiris, continuaràs vivint a Catalun ya?
En l’aspecte individual, ha estat un bon an y. Entre altres coses, has acabat com a golejador de l’equip.
Sí, en principi sí. Sobretot pel que et deia de la família. Vivim a Terrassa i estem encantats amb la ciutat. També et diré que el món dóna moltes voltes i que mai no se sap on seràs demà.
Les coses han anat bé. Ara falta aconseguir
Esperem que a Terrassa.
esforç 51
Carlos Lopez
8/9/08
13:13
Página 52
arlitos López és d’aquelles persones amb qui ve de gust parlar. Segur, tranquil, transmet precisament aquesta seguretat en la manera d’afirmar, de sentenciar allò que explica. He dit tranquil, sí. I és que el Carlos és de tracte més que fàcil, és obert, clar, va de cara. A la pista, però, es transforma. Continua anant de cara, ningú ho pot posar en dubte, però la tranquil·litat la deixa de banda. Per sobre de tot és un guanyador, i per la victòria és capaç de deixar-hi la pell. Aquesta actitud, lluitadora i irreverent, l’ha fet guanyarse l’enemistat de més d’una afició i de més d’un rival. Tot i això, també l’ha fet arribar a l’elit, guanyar-se el respecte dels seus companys i convertir-se en un dels últims superherois del Palau Blaugrana. Com vas arribar al nostre país? Feia anys que em seguien els del Liceo, però jo era molt jove. I el meu pare no volia que marxés tan aviat. Llavors, el 1998, quan jo tenia 20 anys, vaig arribar al filial del Liceo. Hi vaig jugar fins que vam aconseguir l’ascens, i al cap d’un parell de mesos ja era al primer equip. Després dels an ys del Liceo, et va arribar l’oportunitat de fitxar per al Barça. Què et va portar a Catalun ya? Doncs les bones temporades amb el Liceo, sens dubte, i el fet que hi hagués Figueroa, que sempre va estar interessat en mi. La veritat és que, quan hi va haver aquesta oportunitat, ni m’ho vaig pensar. Què té Catalunya que no tinguin altres llocs per 52 esforç
Carlos Lopez
8/9/08
13:13
Pรกgina 53
Carlos Lopez
8/9/08
13:13
Página 54
(El “Negro”) va tenir la possibilitat de continuar lluitant per títols en el màxim rival. Va prendre una decisió i s’ha de respectar. 54 esforç
Carlos Lopez
8/9/08
13:13
Página 55
jugar a hoquei sobre patins? Hem de partir de la base que Catalunya és la capital de l’hoquei. Aquí pràcticament hi ha tots els equips importants, i els millors jugadors del món. Si parlem del Barça encara és més evident, és el millor equip del món. L’adaptació devia ser fàcil després de jugar tants anys al Liceo… El problema que em vaig trobar va ser que jo estava acostumat a jugar cinquanta minuts al Liceo i que aquí en jugava vint-icinc o trenta. Això em va costar d’assimilar. Una altra cosa que va canviar molt va ser la posició en el camp. Aquí vaig començar a jugar molt més avançat. Al Liceo era un referent, i aquí m’havia de fer un lloc a l’equip. Pel que fa a l’adaptació, l’idioma no va ser cap problema suposo… No, jo visc a Castelldefels, i tant allà com al vestidor tothom parla en castellà. A més, el català, tot i que no el parlo, l’entenc perfectament. Són molt diferents l’hoquei que es juga a l’Argentina i l’hoquei que es juga aquí? Sí, no tenen res a veure. Allà l’hoquei és molt més lent. A més, els jugadors de qualitat al cap de poc temps vénen a Europa, i això fa que el nivell de les lligues argentines sigui molt més baix. Quin és l’hoquei més semblant al vostre? Ara mateix l’italià és força semblant. Aquí a Espanya es practica un hoquei que es fa molt difícil de jugar per a nosaltres, perquè hi ha moltes marques i tothom ha d’estar al 100%. És molt més exigent. A Itàlia hi ha jugadors de 38 o 39 anys que guanyen títols. Aquí només hi ha el Negro, que és un fora de sèrie.
Parles del Negro i, tant ell, com David Páez, com tu, sou de San Juan. Per què surten tants bons jugadors de la vostra ciutat? Perquè és una capital de l’hoquei mundial. Com es viu allà, no es viu enlloc. Quan tens dos anys, el primer que et regalen són uns patins. Tothom sap jugar a hoquei i tothom hi juga. Parlem de Superlópez. Quins són els teus “superpoders”? Doncs principalment la verticalitat de cara a porteria i un caràcter guanyador incommensurable. I quina és la teva “criptonita”? (Material que debilita Superman, el seu punt feble.) Doncs els àrbitres. Són la meva debilitat, em superen. Aquest caràcter guan yador de què parlaves t’ha convertit en un superheroi al P alau. T’hi consideres? No. Cal ser sincer i realista. L’hoquei, a banda dels partits contra el Reus i partits puntuals, és un esport que no porta més de mil persones al Palau. Mil persones en un estadi de nou mil és molt fred. És molt difícil sentir-se un heroi amb tan poca gent. Abans hem fet referència al Negro Páez. És un cas curiós, que va passar d’heroi a dolent de la pel·lícula. Sí. És que de l’amor a l’odi hi ha molt poca distància. S’ha de pensar que nosaltres som professionals i que la nostra família viu d’això. Ell va tenir la possibilitat de continuar lluitant per títols en el màxim rival, va prendre una decisió i s’ha de respectar. Durant tots els anys que hem estat junts a la selecció i al Barça, per a mi ha estat un referent i un líder. És un jugador que només pot estar en un equip que aspiri a títols, i
esforç 55
Carlos Lopez
8/9/08
13:13
Página 56
per això se’n va anar al Reus. Tot i ser amics, dels enfrontaments Superlópez - Negro Páez en surten espurnes… El Negro ens vol guanyar a tota costa, i jo els vull guanyar també com sigui. A la pista s’obliden les amistats. Quan s’acaba el partit podem anar a dinar junts (com en els partits de les finals, que vam anar el Negro, el David, el Beto, l’Egurrola…). Però a la pista ho deixarem tot per al nostre club. Et veus vivint la seva situació? No, jo mai jugaria al Reus. Per moltes raons. Estic molt content al Barcelona i espero retirar-me aquí. Si no pogués ser aniria a un altre lloc, però mai al Reus.
relaxar i aconseguir el que volia, que són títols i victòries. I has notat mai alguna mena de discriminació pel fet de ser de fora? Només cal que vagis a la pista del Reus i ho jutgis. Però tenint el Negro com a heroi local això no té gaire sentit… No. Però és que, com et deia, de l’amor a l’odi hi ha molt poca distància, i al revés igual. Si algun dia jo em posés la samarreta del Reus, segurament passaria el mateix. D’insultar-me i dir-me mil barbaritats passarien a aplaudir-me.
5 minuts… Espanya és… La meva segona casa. Catalunya és… La meva segona casa. Els catalans són… Difícils de conèixer de debò, però molt bona gent i molt bons amics dels seus amics. Menjar català: El magret d’ànec, i, si és de Vic, millor. Primera paraula en català: Adéu. El que més et va sorprendre: Tenint en compte que venia de la Corunya, el clima.
Suposo que, en situacions adverses com aquestes, la victòria val el doble.
Per algun motiu concret? Els motius els sap tothom. Personalment he tingut molta rivalitat amb el Reus, i la continuaré tenint. He passat moments molt durs allà. Entenc que són les regles del joc i que s’han d’acceptar, però es fa difícil. Ho repeteixo, mai jugaria al Reus. Tornant al teu fort caràcter, de vegades t’ha convertit en el dolent de la pel·lícula per a més d’un equip… Sí. Per anar a totes de vegades vas una mica al límit. Jo ho accepto, vaig a totes i m’hi deixo la vida, i a vegades això fa que el públic rival vagi contra mi. T’ha portat algun problema? Sí, sí, he tingut molts problemes. Els darrers anys contra el Reus he tingut mil històries, sobretot a la seva pista. De moment he sabut aguantar la situació i m’he sabut
És un pavelló molt maco per jugar. Sempre et trobes el pavelló ple i l’afició dóna suport a mort al seu equip. Per tot això és una pista on ve de gust jugar i guanyar. Què ha suposat per a tu jugar al FC Barcelona? Doncs arribar al màxim nivell. És el millor equip del món. Vaig tenir la sort que volguessin comptar amb mi i ara estic entre els millors. I què ha suposat Catalun ya en la teva vida? Un pas importantíssim. Estar a la Corunya va ser un luxe i, si no fos pel clima, seria una ciutat impressionant per viure-hi. Però Catalunya m’ha donat coses impagables. M’ha donat dos fills preciosos nascuts aquí i molts amics, de dins i fora de l’hoquei. Tornaré a l’Argentina quan s’acabi l’hoquei, però ho allargaré tant com pugui, perquè aquí estem molt i molt bé.
Jo mai jug aria al R eus. P er molt es r aons. Es tic molt cont ent al Bar celona i espero r etirar-me aqu í. 56 esforç
Carlos Lopez
8/9/08
13:13
Pรกgina 57
Agustina_argentina
8/9/08
13:15
Pรกgina 58
Agustina_argentina
8/9/08
13:15
Pรกgina 59
Agustina_argentina
8/9/08
13:15
Página 60
F
a dos anys, la Copa de la Reina; la temporada passada, la lliga: el sènior femení del CD Terrassa s’està acostumant a acumular títols. I, per a la temporada vinent, l’Agustina ha posat en el seu punt de mira la Copa d’Europa. Després de convertir-se en protagonista marcant el gol d’or a la final de la lliga que va valdre el títol, aquesta argentina que s’ha integrat a la perfecció al nostre país s’està preparant per afrontar la seva tercera temporada al club vallesà. No l’han convocat per als Jocs, cosa que segons diu ja s’esperava, perquè si no jugues a l’Argentina “tens moltes opcions de quedar-te fora”. Va arribar a Espanya ara fa quatre anys. En fa tres que viu a Terrassa, parla un català perfecte i ara, a més de jugar, treballa a la ciutat vallesana. És una argentina que ha descobert “la ciutat de l’hoquei” i que n’ha quedat corpresa. Què et va portar aquí?
I a Terrassa, com hi vas arribar? Doncs a través d’un amic, que em va posar en contacte amb l’Atlètic. I així vaig arribar a Catalunya. [Aquesta darrera frase la diu en un català perfecte.] Quina opinió tens de l’hoquei sobre herba que es practica aquí? Crec que ha millorat moltíssim en els últims anys. El nivell és molt més alt. Sobretot penso que es treballa molt més i molt millor la base, i això fa que surtin millors jugadores i que hi hagi més competitivitat. Com veu algú com tu, que ve de fora, la manera de viure l’hoquei de Terrassa? Oh! La veritat és que és increïble. És la ciutat de l’hoquei. És un plaer, perquè jo vinc de l’Argentina, on és un esport molt minoritari. I trobar un lloc com Terrassa, on és tan important, és magnífic.
Sí, em penso que és l’única ciutat on una notícia d’hoquei és portada del diari per davant de qualsevol de futbol. Et va costar integrar-te? Aquí a Terrassa una mica. Però només al principi, perquè estava acostumada a un altre ritme de vida, perquè aquí es parla un altre idioma... Has tingut algun problema pel fet de ser estrangera? No, com a argentina o estrangera no. Ara, potser pel fet que l’hoquei encara no és un esport professional, sí que de vegades he rebut crítiques o queixes perquè jo m’hi he dedicat professionalment i he conviscut amb noies que arriben a l’entrenament després de vuit hores treballant. Hi ha massa diferències... Sí. De problemes personals no n’he tingut
Vaig començar a les Canàries, al Taburiente. L’entrenador em coneixia des de petita, perquè és argentino-xilè. En teoria venia per jugar nou mesos i tornarme’n, i aquesta serà la meva cinquena temporada a Espanya.
Realment és una cosa única al món...
Agustina_argentina
8/9/08
13:15
Página 61
Terrassa és increïble. És la ciutat de l’hoquei. És un plaer (...) trobar un lloc com Terrassa
esforç 61
Agustina_argentina
8/9/08
13:15
Pรกgina 62
Agustina_argentina
8/9/08
13:15
Página 63
mai. De fet ara també treballo, però abans jo arribava als entrenaments superfresca i potser alguna companya arribava després de treballar tot el dia. I això feia que hi hagués tensions.
tres coses gràcies a la bona feina feta per la directiva i per l’equip tècnic i gràcies al suport dels socis. Així han arribat els èxits, que esperem que continuïn. Èxits celebrats amb cava català, suposo…
Fa uns mesos vam dedicar un reportatge al CD Terrassa amb motiu del centenari del c lub. Hi vam presentar l’entitat con una gran família. Sents que en formes part? Sí, sens dubte. A mi el Terrassa em va obrir les portes fa dos anys i em va rebre amb els braços oberts. Com dius, és una família en majúscules, i jo sento que en formo part.
5 minuts Anys a Espan ya: Quatre. Espanya és... Meravellosa. Catalunya és... Encara millor. Els catalans són... Simpàtics. Un menjar català: Pa amb tomàquet. El que més et va estran yar quan vas arribar: Que es parlés català. No ho sabia. La primera paraula en català: Adéu.
Suposo que aquell gol que vas marcar , el que va valdre el títol de lliga, t’ha ajudat a estar encara més integrada…
És clar! Sens dubte, molt cava català i molt pa amb tomàquet! [De nou ens sorprèn amb unes paraules en un català perfecte.] Un cop amb la lliga a la butxaca, l’objectiu per a la temporada vinent?
quin és
El que és ben clar és que sempre se’n vol més. Mai es toca sostre. Personalment, després d’una lliga i una Copa de la Reina, vull la Copa d’Europa. Què esperes del futur?
[Riu.] No, jo crec que això va ser una casualitat. Tenim el suport incondicional del club, i aquell gol i el títol van ser una feina d’equip en què totes les jugadores i el club tenen el seu mèrit.
Ufff. Quina pregunta! De moment estic molt a gust a Terrassa. I l’hoquei herba encara em dóna moltes alegries, que és el més important. Continuaré fins que el cos digui prou.
Aquest treball d’equip ha estat la c lau? I quan digui prou? Sí, aquest equip necessitava confiança, suport i unió. Aquest any s’han donat totes
De moment estic molt a gust a Terrassa. I l’hoquei herba encara em dóna moltes alegries. Continuaré fins que el cos digui prou.
No sé què faré. Potser continuaré aquí, a Catalunya. De moment parlo català. De fet, et volia preguntar si volies fer l’entrevista en català! Sí que ho volia! Et va costar molt aprendre’n? No gaire. Aquí a Terrassa tothom hi parla i em vaig fer amb gent d’aquí molt aviat, cosa que em va ajudar molt. Doncs és una llàstima, l’entrevista en català.
perquè t’hauria fet
Per a la propera, ja ho saps!
esforç 63
Sir
8/9/08
13:17
64 esforรง
Pรกgina 64
Sir
8/9/08
13:17
Página 65
FOTOS: ORIOL ROCA · LOCALTZACIÓ: Hotel 1898 (Barcelona)
l rugbi català té la sort de tenir a les seves files un directiu d’origen britànic que s’ha guanyat l’estima de tothom per la seva gran cavallerositat i les seves bones maneres, qualitats cabdals per a la seva tasca com a relacions públiques del Poblenou Enginyers. Ell és un dels artífexs del fet que aquest club modest es disposi a participar per tercera temporada consecutiva en una lliga d’Anglaterra. (D’aquesta aventura vam publicar un reportatge en el núm. 6 d’Esforç.) La prestigiosa revista anglesa Rugby World el va nomenar club del mes en una de les seves darreres edicions, i arran d’això van contactar amb el club jugadors professionals de llocs com ara Nova Zelanda, Sud-àfrica o l’Argentina, que estaven interessats a venir-hi a jugar. I a l’octubre, coincidint amb el primer partit d’aquest tercer any consecutiu a la Greene King Super Premiere del comtat de Hertfordshire (al nord de Londres), es convertiran en protagonistes d’un reportatge al programa de TV de la IRB Total Rugby, que s’emet arreu del món. És un club amateur i modest, però mediàtic. Ens trobem amb Sir Phil Paterson en el cèntric hotel barceloní 1898, ideal per la seva ambientació colonialista, i el primer que destaca d’ell és la modèstia, que acompanya amb una aparent timidesa. Aparent, perquè quan comença a explicar
històries t’adones que estàs davant d’algú que ha estat protagonista de gran part de la nostra història dels últims cinquanta anys. Amb una camisa del club de criquet barceloní que va fundar i amb un gin tònic a la mà, ens comença a relatar com va aterrar al nostre país. “Vaig venir el 1957 amb l’encàrrec de trobar plomes d’ocell per produir la matèria primera per a una empresa farmacèutica, i a Lisboa em van dir que a Barcelona en trobaria força. En aquells temps en aquest país es menjaven força pollastres. Fins i tot els diumenges al vespre es podia sentir com es batien els ous pertot arreu”, riu. “Era tal la quantitat que en vam exportar, que es va inundar el mercat mundial. Un cop enllestida la feina, el meu contacte em va dir que em quedés a Barcelona per aprendre-hi l’idioma, i ja hi porto cinquanta anys.” Malgrat tot, en Phil no ha perdut gens l’humor anglès. “Llavors el que va passar és que vaig ser jo el que vaig donar classes d’anglès a la universitat, perquè en aquells temps ningú d’aquest país en sabia. Els catedràtics em buscaven perquè necessitaven un bon nivell d’anglès per traduir els seus llibres tècnics. En poc temps vaig fer de corresponsal per a diversos mitjans anglesos: Daily Telegraph, Mail, Daily Express i la BBC.” En Phil també va treballar a la ràdio. Primer, el 1962, portava un programa de jazz a Radio esforç 65
Sir
8/9/08
13:17
Página 66
Miramar. Després va ser a Radio Nacional de Espa–a (noreste), traduint notícies per a l’espai del migdia i, al vespre, en el programa de Maria Matilde Almendros, una gran actriu i locutora de ràdio de l’època i creu de Sant Jordi el 1990. “En el programa es dedicaven cançons amb missatges per als familiars a l’estranger, amb un xicot per als missatges francesos, un altre per als alemanys i jo per als anglesos, fins que s’ho van carregar des de Madrid. Recordo que en una enquesta un noi de Groenlàndia va dir que al programa hi treballava un estudiant amb un accent d’anglès molt bo.” I la feina a la ràdio la combinava amb tasques per a TVE, traduint les notícies que arribaven pel satèl·lit nord-americà Early Bird. Fins i tot alguns dels seus amics també diuen que va pertànyer al Servei Secret d’Intel·ligència d’Anglaterra (el famós MI6). Sigui com sigui, el cas és que la reina d’Anglaterra el va nomenar més tard, el 1997, membre de l’Excel·lentíssim
66 esforç
Orde de l’Imperi Britànic (MBE) pels serveis prestats a la Corona. Poca broma. Cap al 1965 en Phil va canviar d’orientació professional i va entrar com a administrador de PricewaterhouseCoopers a Espanya, l’empresa d’auditoria i consultoria més gran del món, i s’hi va estar fins que es va jubilar, el 1995. En aquesta mateixa època va tenir temps per casar-se i criar un parell de fills, un dels quals, Lídia Paterson, va ser portera de la selecció catalana d’hoquei sobre patins, esport que encara continua practicant. El contacte amb el rugbi català l’ha mantingut des de sempre, perquè en la seva primera etapa un alumne d’anglès, de l’escola Massé, el va portar cap al club Picadero, on va jugar i també va entrenar en les categories inferiors. D’aquest històric club, conegut sobretot pel bàsquet i el seu ve•natge amb can Barça, en Phil recorda
Sir
8/9/08
13:17
Pรกgina 67
esforรง 67
Sir
8/9/08
13:18
68 esforรง
Pรกgina 68
Sir
8/9/08
13:18
Página 69
perfectament el que va succeir amb la famosa venda dels terrenys. “En aquella època el llavors delegado nacional de Educación Física y Deportes, Juan Antonio Samaranch, havia engegat una campanya per potenciar l’esport anomenada Contamos contigo”. L’aleshores president del club, Joaquín Rodríguez, va aprofitar l’avinentesa d’aquesta campanya i els seus contactes a l’Ajuntament i a la delegació del Govern espanyol per finançar la compra d’aquells terrenys, que eren d’un pagès que per res del món se’ls volia vendre al Barça. Al final Rodríguez va aconseguir el finançament necessari, i també per al pavelló i les instal·lacions del club, gràcies a la intervenció de Raimundo Saporta, que llavors era el rei del bàsquet espanyol i europeu. I els va comprar amb el compromís de no vendre’ls als culers. Però a la mort de Franco Rodríguez va fugir misteriosament a París i el club va entrar en decadència. Com que aleshores el Picadero estava perdent pistonada, es van vendre els terrenys al Laietà, i aquest club, al Barça.” En la seva època a Madrid per motius laborals, en Phil es va engrescar amb el criquet gràcies a l’amistat amb un indi, i el 1975 va fundar el Madrid Cricket Club. A la seva tornada a la capital catalana el 1982, any del Mundial de Futbol, va fundar el Barcelona Cricket Club. El club fa moltes gires, sobretot per Europa, però també es converteix en el primer club europeu a jugar al Marroc i a la Xina. Entre alguns dels seus èxits cal destacar que l’any 1996 van sortir a les revistes mundials de criquet i al llibre Guinness dels rècords per haver marcat 507 curses a la final del campionat d’Espanya contra el Costa del Sol. És en aquesta etapa quan fa amistat amb Joan Ferrer, més conegut en el món del rugbi com Snuggles, que el repesca de nou cap a l’esport ovalat i se l’endú cap als Enginyers. Gràcies als seus contactes, en Phil ha aconseguit que aquest club s’hagi convertit en els últims anys en el més conegut internacionalment. Primer van ser els partits contra els equips de la flota de la
Royal Navy que recalaven al Mediterrani a finals dels vuitanta. Després va ser la col·laboració amb el Barcelona Sevens, un dels tornejos més internacionals del panorama català. I darrerament han estat les gestions per aconseguir que el Poblenou Enginyers participés a la Super Premiere anglesa. Aquesta és sense dubte una de les activitats que més ressò ha generat, però no s’acaben aquí les peripècies d’aquest club, que ha guanyat massa social fins a completar totes les categories i que té noranta fitxes només al sènior, ja que les gires que protagonitza anualment cada cop tenen més envergadura. Després de viatjar gairebé per tot Europa (Anglaterra, Escòcia, Irlanda, l’illa de Man, França, Holanda, la República Txeca, Hongria, Croàcia, Portugal, Itàlia i Malta), últimament també cerquen rugbi per altres continents, amb partits al Brasil, els Estats Units, l’Argentina, Sud-àfrica i l’any vinent possiblement a Colòmbia. Sens dubte, tota una feinada que requereix un relacions públiques com en Phil. Sempre s’ha mantingut, però, l’esperit amateur amb què es va fundar el club. En Phil es mostra caut amb la lliga ibèrica professional que es vol muntar, “A Anglaterra durant els primers anys del professionalisme van desaparèixer molts clubs. L’històric Richmond, per exemple, el van relegar a la darrera categoria pels problemes financers, encara que després es va refer i ara manté un rècord de vuitanta-tres victòries consecutives. Quan vam viatjar a Sicília (Itàlia), el president del Comitè de l’illa, i alhora president del Comitè Olímpic, em va portar a veure un partit de la lliga Super10 i em va sorprendre que sobre el terreny de joc no hi havia cap italià. Em van explicar que a la lliga italiana el 75% dels jugadors són estrangers.” Per en Phil, muntar una lliga professional sense res a darrere és com començar la casa per la teulada. L’esport és un gran vehicle per inculcar els valors socials, i en Phil sempre ha intentat conduir-lo arreu, des del criquet fins al rugbi.
esforç 69
VOLEIBOL
Genildo Da Silva
8/9/08
16:10
Pรกgina 70
Genildo Da Silva
8/9/08
16:10
Página 71
D
...e vegades els genis són els més irreverents, els més inadaptats, els que
generen més polèmica. Genildo Da Silva és un d’aquests personatges. El brasiler originari de Giania és una d’aquelles persones que no deixen indiferent. O se l’estima i se l’admira o se l’odia i se’l qüestiona. En el que no hi ha cap mena de dubte és que es tracta d’un home amb una personalitat esfereïdora, que així que entra en una pista de voleibol es converteix en un gegant que impressiona i intimida el més pintat. Amb quaranta anys, i cada cop més a prop de retirar-se del voleibol en actiu, encara manté el caràcter i la força que sempre l’han caracteritzat i l’han portat a convertir-se en un dels millors jugadors de voleibol de platja de la història del país.
Pel que fa a la seva carrera esportiva, caldria diferenciar entre el voleibol de pista i el voleibol de platja. A la pista, ja fa uns anys que va trobar el club i la ciutat que s’han convertit en casa seva, Andorra. Després d’una temporada difícil, lluitant per la permanència a la Superlliga B amb l’equip dels seus amors, ha vist com els directius de l’Andorra TX semblen haver decidit prescindir dels seus serveis. L’atacant brasiler ha passat en pocs anys de ser la principal estrella i referent de l’equip a ser un veterà, brillant de vegades i massa polèmic en d’altres. Ell mateix ha reconegut veure’s ara més a fora que a dins, ja que la darrera oferta del club és massa a la baixa. Des de l’Andorra TX no han donat cap mena d’explicació del perquè d’una oferta tant a la baixa. Da Silva va assegurar a mitjans d’any que continuaria a l’equip passés el que passes i recentment va refermar les seves intencions de continuar al club d’Andorra la Vella. Malgrat les intencions del brasiler, el club sembla que no hi compta gaire, i es per això que Da Silva ha donat a entendre que potser es plantejarà una sortida, o fins i tot la retirada. En qualsevol cas, tot plegat se sabrà ben aviat, ja que, un cop acabada la temporada de vòlei platja, Genildo té pensat tornar a Andorra i posar-se en contacte amb el club. Els jugadors del CV Andorra ja fa un parell de setmanes que estan de pretemporada, i ell, tot i no poder començar-la, s’ha mantingut en actiu durant tot l’estiu. I és que ha estat participant en el Campionat d’Espanya de voleibol de platja. Any rere any, Da Silva participa en el circuit estatal, i cada temporada que passa la seva llegenda creix. Escollit el 2006 com el millor jugador de vòlei platja de l’Estat, també és el jugador més guardonat de la història d’aquest esport en aquest país. Fins ara ha guanyat sis campionats d’Espanya (1995, 1996, 1999, 2003, 2006 i 2007). Ja fa uns anys que juga amb la seva parella actual, Lluís Badosa, amb qui va aconseguir els títols del 2006 i el 2007. Abans havia jugat i guanyat títols amb Fabio Díez i Manuel Berenguel (excompany del també il·lustre Xavi Bosma). Aquest any, amb Badosa, van cedir la primera prova a Eivissa en favor de la parella Cassasco-Ruiz. Van aconseguir, però, una meritòria tercera posició, que els manté amb opcions de cara a la final del Campionat d’Espanya. Amb tot, el brasiler i el català ocupen actualment la sisena i la setena posició de la classificació estatal, amb 4.664 punts cadascun.
Nom: Genildo Cognom: Da Silva Data de naixement: 11 de març de 1966 Lloc de naixement: Giania (Brasil) Posició: Atacant- receptor Alçada: 182 cm Pes: 77 kg esforç 71
SESr
8/9/08
T
13:23
Página 72
otes les localitats catalanes tenen la seva festa major, que serveix per treure les millors gales, adornar el poble i demostrar de què són capaços els habitants. I una de les activitats més celebrades sempre són les mostres esportives. Gràcies a aquesta mena de celebracions, molts pobles han vist com naixia una tradició que ha durat anys i que ha ofert a les seves localitats èxits esportius i la possibilitat que actualment sapiguem situar-les al mapa. L’handbol a Sant Esteve Sesrovires té el seu origen en una d’aquestes celebracions. Corria l’any 1973 i, amb motiu de la celebració de la festa major, es va jugar el primer partit d’handbol. En aquell enfrontament es van veure les cares l’equip local i el Sant Vicenç dels Horts, en la categoria infantil. La tradició de jugar als diferents esports locals es va mantenir amb els anys. El costum de disputar només un partit per la festa major va anar quedant petit. Els sesrovirencs en demanaven cada cop més. L’handbol anava arrelant a la localitat. A més, estaven a punt d’obrir-se les fronteres a Sant Esteve: l’any 1983, aprofitant la presència a la comarca de l’equip alemany Sporting Yburg Steinbach, es va organitzar el primer Torneig Internacional Festa Major, amb un format triangular. Els anys següents es va convertir en un quadrangular entre equips de la comarca. No va ser fins al 1987 que el primer equip del Sant Esteve va reobrir les fronteres. Aquell any el club va iniciar el costum, que va mantenir fins al 1995, de fer gires per Europa. En els viatges a països com ara Dinamarca, Itàlia, França, Txecoslovàquia i Hongria, van sorgir relacions que serien bàsiques per al naixement d’un dels tornejos internacionals més coneguts del continent. I
72 esforç
és que, a mesura que coneixien diferents competicions internacionals d’estiu i que establien relacions amb clubs d’arreu del continent, va anar agafant forma la idea d’organitzar una competició pròpia. Els primers equips que van participar en el Torneig Festa Major van arribar gràcies a les relacions establertes en els viatges del primer equip els anys anteriors. Així, provinents de l’Europa de l’Est, van inaugurar la competició equips de Txecoslovàquia i Hongria. I van continuar assistint-hi després de trencar-se la Unió Soviètica, l’any 1989. Durant tots aquests anys, el club s’ha trobat amb el millor aliat per fer créixer el torneig: l’Ajuntament. Gràcies a aquesta bona relació, l’organització ha pogut disposar dels locals municipals, a més de les instal·lacions esportives i les logístiques. A mesura que el torneig es va anar fent un nom internacionalment, hi van començar a arribar equips d’arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol, d’Amèrica, l’Àfrica i Àsia. L’organització del Torneig, el Club Handbol Sant Esteve Sesrovires i l’Ajuntament de la localitat han treballat plegats per fer créixer una competició internacional que s’ha convertit en una de les més importants del panorama mundial. Actualment hi ha prop de cent equips participants, amb uns mil quatrecents jugadors i jugadores en les diferents categories masculines i femenines, des dels sis anys. Aquestes xifres fan palesa la importància del Torneig Internacional “Festa Major” de Sant Esteve Sesrovires. Pel que fa a la competició d’aquest any, ha servit per demostrar l’efectivitat i l’experiència que s’ha anat adquirint amb els anys a Sant Esteve. Tant els participants com els organitzadors i els veïns sesrovirencs estan
d’acord que el Torneig ha tornat a ser un èxit rutilant. Durant cinc dies (del 18 al 22 de juliol) més d’un miler de jugadors van gaudir del millor handbol i de l’hospitalitat dels sesrovirencs. En aquesta edició hi van participar equips vinguts d’arreu d’Espanya i altres d’Holanda, Itàlia, Sèrbia, Eslovènia, França, Mònaco, Portugal, Qatar, Croàcia, Finlàndia i fins i tot un de Colòmbia. Un any més la categoria amb més participants ha estat la sènior masculina. Fins a vint equips es van inscriure en aquesta categoria. Es van haver de fer quatre grups de cinc participants cadascun. De Catalunya, a banda dels equips locals, cal destacar la presència d’il·lustres com ara el Molins de Rei, el Sant Cugat, el Sant Feliu o l’Esplugues. De la resta d’Espanya van venir quatre equips: el Getxo basc, l’Almassora de Castelló, i el Juan Comenius i el Benetússer valencians. Pel que fa als estrangers, en el grup A van destacar els holandesos del Swift 2000; en el grup B, els serbis del Red Star Belgrad; en el grup C, l’Olimpija de Ljubljana va mostrar l’handbol que es practica a Eslovènia, i, finalment, en el grup D, dos equips estrangers van lluitar per les primeres posicions, el Pallamo Mòdena italià i l’Aubagne Sport francès. Quant als resultats finals, van demostrar el bon nivell de l’handbol català, ja que el campió va ser l’IMPA i amics d’Esplugues, que es va imposar a la final al Sant Esteve Sesrovires B per 23 a 20. De fet, els cinc primers equips de la classificació van ser catalans. Calia baixar fins a la sisena posició per trobar el Pallamo Mòdena italià. Tot i la supremacia dels catalans, el guardó de millor jugador del torneig se’l va endur un forà: va ser Ahmed Hadet, de l’IMPA i amics d’Esplugues, un
SESr
8/9/08
13:23
Pรกgina 73
SESr
8/9/08
74 esforรง
13:23
Pรกgina 74
SESr
8/9/08
13:23
Pรกgina 75
esforรง 75
8/9/08
13:23
Página 76
jugador internacional algerià que la temporada passada va fitxar per l’equip de primera nacional de l’Esplugues i que enguany sona com a possible reforç del Sant Martí Adrianenc. Al Torneig Festa Major, però, la categoria sènior femenina també va oferir un bon espectacle. En aquest cas, només hi havia dos grups de sis equips. En nombre manaven els equips valencians, per la presència del Túria, el CH Riola, el Juan Comenius, el Club Almassora i el BM Benetússer. De Cantàbria va venir el mític Teka, i de fora d’Espanya les jugadores del Swift 2000 holandès, les de l’AS Mònaco i les colombianes d’un equip nascut gràcies a la solidaritat catalana, el Club Esparraguera Medellín. Finalment, la reduïda representació catalana va quedar en mans del Sant Esteve Sesrovires al grup A, i del Molins de Rei al B. Tot i la poca presencia catalana, la qualitat dels nostres equips va quedar clara a mesura que van anar passant les jornades, fins al punt que van ser l’equip local i el Molins de Rei els que van arribar a la final. El partit se’l va acabar enduent l’equip visitant per un clar 23 a 9. Aquest resultat tan favorable a les jugadores del Molins va ser en part gràcies a l’actuació de Sandra González, escollida millor jugadora de la competició. Tancant el podi va quedar el BM Túria valencià, mentre que
,
SESr
l’equip estranger que va tenir una millor actuació va ser el Swift 2000, que va quedar en desena posició. A les categories inferiors cal destacar el bon nivell mostrat per tots els participants d’aquesta edició del Torneig Internacional d’Handbol “Festa Major” de Sant Esteve Sesrovires. En la categoria juvenil masculina, els equips estrangers van ser els protagonistes. Sobretot l’Aubagne Sport Handball francès, que es va imposar a l’Águas Santas portuguès a la final per 14 a 6. A més, Benjamin Bruisse, de l’Aubagne Sport, va ser escollit millor jugador del torneig. Pel que fa a les noies de la mateixa edat, les espanyoles del BM Morro Jable no van tenir rival i es van endur el títol guanyant el Bartolomeu Perestrelo portuguès a la final per 15 a 8. A més, Kathaisa Rodríguez, de l’equip de Fuerteventura, va ser escollida MVP del campionat. En cadets i infantils masculins, l’equip local va gaudir amb els seus jugadors fins a aconseguir el títol en totes dues categories. En cadets, guanyant l’Olimpija de Ljubljana B a la final per 19 a 16, i en infantils, imposant-se als portuguesos de l’Águas Santas per un ajustat 18 a 16. Els sesrovirencs encara van celebrar dues alegries més, i és que Víctor Rodao en cadets i Albert Estefanía en infantils van ser
escollits millors jugadors. En cadets i infantils femenins també hi va haver un equip que va dominar en totes dues categories, però en aquest cas no va ser el local. Van ser les croates de l’Orijent Presoflex Rijeka les que es van endur els títols guanyant a les finals el Bartolomeu Perestrelo portuguès en cadets i el Comité Moselle B francès en infantils. A les categories mixtes es va viure un enfrontament aferrissat entre equips que ja en altres categories havien demostrat el seu potencial. A la final alevina es van veure les cares l’equip local i l’Olimpija de Ljubljana. Es van acabar imposant els eslovens per 36 a 26. La jugadora més destacada va ser l’eslovena Setina Miha. En benjamins només hi van participar els equips sesrovirencs, en un triangular que va demostrar que el futur de l’handbol a Sant Esteve està assegurat per molts anys. Un any més i una altra edició del Torneig Internacional d’Handbol “Festa Major” de Sant Esteve Sesrovires. Cada any hi arriben més equips, i cada any més jugadors tenen la possibilitat de conèixer un gran poble que viu com pocs la intensitat de l’handbol. L’edició del 2008 ha estat tot un èxit; ara toca preparar la de l’any vinent, que de ben segur que oferirà, als amants de l’handbol, més competició i encara millor.
SESr
8/9/08
13:23
Pรกgina 77
Ilu1
8/9/08
13:25
Pรกgina 78
Ilu1
8/9/08
13:25
Pรกgina 79
K&K
8/9/08
13:28
Pรกgina 80
K&K
8/9/08
13:28
Pรกgina 81
K&K
M
8/9/08
13:28
Página 82
olt poques vegades es té l’oportunitat de veure espectacles com el que es va viure durant uns dies a Cornellà amb motiu del sisè mundial de karate i kabudo de l’escola Hayashi Ha Shito Ryu Kai. Al món hi ha quatre escoles oficials de karate reconegudes per la World Karate Federation, i aquesta és una de les més importants. Cada una organitza un campionat del món per al seu propi estil. El de l’escola Hayashi és, segons els entesos, un dels més espectaculars. El nostre país encara no havia vist mai un mundial com aquest, i tant els visitants com els participants van fer notar que Catalunya s’interessa pel karate. Més de trenta-set països d’arreu del món van aportar més de mil tres-cents participants en un mundial que va ser tot un èxit de participació i de públic. Amb l’objectiu de reunir karatekes d’arreu del món, Miguel Fernández, president de l’escola Hayashi Ha Shito Ryu Kai de Catalunya, va decidir organitzar un mundial de traca i mocador. Després de l’experiència acumulada amb l’organització de l’Europeu, el mestre Fernández va voler deixar tothom content, participants,
visitants i assistents de tota mena. Ell mateix destaca que en una competició com aquesta no només és important la vessant esportiva, sinó també “la humana”. “És important que hi hagi una bona comunicació i un bon intercanvi entre cultures”, afirma l’organitzador. No cal oblidar, però, que l’objectiu en tot esport de competició és guanyar. I, segons Miguel Fernández, amb el nivell que hem pogut veure en aquest mundial, “els guanyadors han hagut de suar moltíssim”. Des de l’organització no han volgut oblidar-se dels valors de l’esport, i un exemple és la voluntat, ja expressada, d’establir vincles entre persones de diferents països i cultures. Una altra mesura que s’ha volgut adoptar ha estat trencar el tòpic estès entre els que desconeixen el món de les arts marcials que es tracta d’un esport violent. Pel president de l’escola de karate a Catalunya, “Els neòfits en el tema les relacionen amb la violència, i això és absolutament erroni”. I ho explica dient: “Les arts marcials estan pensades i enfocades a educar la ment i el cos”. Tant els dies de competició com unes setmanes després només s’han sentit veus de reconeixement per a la feina ben feta de
l’organització. Portar una competició com aquesta al nostre país és tot un esdeveniment, i així ho reconeixien els participants. Per la Victòria Andrés, karateka catalana que va participar al mundial, les impressions tretes d’aquesta competició van ser “molt bones”, i és que, per a aquesta advocada de vint-i-vuit anys, “disputar una competició que té una participació tan alta és molt interessant”. A més, pensa que “enfrontar-te amb gent dels Estats Units o Veneçuela és una cosa que no fem cada dia, ha estat tota una oportunitat”. En aquesta línia, el karateka Xavi Roig, també català, és de l’opinió que “ha valgut la pena provar-ho”. Ell no havia participat mai en una competició d’aquesta mena i reconeix que estava una mica cansat de “lluitar sempre amb els mateixos”. Aquest funcionari, que va quedar tercer en kata individual, creu que “aquesta competició ens ha servit als d’aquí per adonar-nos que no som tan dolents, que estem a l’altura de països que són potències mundials”. En aquest sentit, Miguel Fernández destaca la “quarta posició de la selecció catalana”, que ha estat “un èxit rotund”. Una de les joves catalanes més destacades va ser Blanca Domínguez. Tot i no arribar al metre i mig
K&K
8/9/08
13:28
Página 83
Enfrontar-te amb gent dels Estats Units o Veneçuela és una cosa que no fem cada dia, ha estat tota una oportunitat Victòria Andrés
Aquesta competició ens ha servit als d’aquí per adonar-nos que no som tan dolents, que estem a l’altura de països que són potències mundials Xavi Roig
K&K
8/9/08
13:28
Página 84
d’alçada, aquesta catalana de només nou anys és va endur dues plates en kata i kumite per equips, i un bronze en kata individual. Per a la Yolanda, mare de la Blanca, l’experiència ha estat “boníssima”. A més de la Blanca, la Yolanda tenia un altre fill que participava al Mundial, i, segons afirma, tots dos “han quedat encantats” i repetirien l’experiència “amb els ulls tancats”. Tothom parla bé d’aquest mundial que el mateix president, Miguel Fernández, qualifica d’ “èxit rotund en tots els aspectes”. Tant el Xavi Roig, com la Victòria Andrés, com la mare de la Blanca destaquen la bona feina feta per l’organització. Tot i les lloances, l’organitzador afirma que res no hauria estat possible “sense la col·laboració dels espònsors, com ara Fuji, i dels organismes col·laboradors, com ara la Generalitat, la Federació de Karate, l’Ajuntament de Cornellà i tants d’altres que han permès portar per primer cop a Catalunya un esdeveniment d’aquesta categoria”. Pel que fa al secret de l’èxit d’aquest mundial, Fernández afirma que consisteix a “fer-ho tot amb moltíssima il·lusió i amb molt d’afecte”. De cara al futur, tot i que encara queda molt lluny (el mundial es disputa cada quatre anys), hi ha la possibilitat de tornar a intentar organitzar-lo. Miguel Fernández creu que “serà difícil, perquè un esdeveniment d’aquesta envergadura suposa molta feina, molta infraestructura”. Tot i això, pensa que, si es repeteix l’experiència, serà “per millorar encara més. Cal mirar endavant i pensar sempre a millorar”. No s’atreveix a comprometre’s, però per acabar deixa una perla en forma de declaració: “Estem treballant-hi”. És una frase que sens dubte omple d’esperança els milers de karatekes que van gaudir durant uns dies de les millors arts marcials del planeta, a casa nostra.
Nom: Xavi Roig Alçada: 1’77m. Pes: 77 kg. Professió: Funcionari Categories: Kata ind./ Kumite per equips Posició final: 3er/ No classificats
Ha estat un éxit rotund. El secret ha estat treballar amb moltíssima il·lusió i amb molt d’afecte” Miguel Fernández
President de l’escola Hayashi Ha Shito Ryu Kai de Catalunya
K&K
10/9/08
01:16
Página 85
Nom: Blanca Domínguez Alçada: 1’30 m. Pes: 29 kg. Professió: Estudiant Categories: Kata ind. i per equips/ Kumite ind. i per equips Posició final: 3a/ 2a/ No classificada/ 2a
Nom: Victòria Andrés Alçada: 1’63m. Pes: 59/60 kg. Professió: Advocada Categories: Kata ind. i per equips/ Kumite per equips Posició final: No classificada/ No classificada/ 1a
Triatlo
8/9/08
14:12
Pรกgina 86
Triatlo
8/9/08
14:12
Pรกgina 87
Triatlo
8/9/08
14:13
Página 88
van quedar sense poder-hi participar de ser-hi de molts altres participants perquè gairebé tres setmanes abans ja també sobre la distància superesprint i s’havia completat el nombre màxim va aportar un nou perfil d’esportistes, encara més popular. esprés de cinc anys de d’inscripcions. progressió en el nombre A la modalitat d’esprint habitual Algunes dades que va deixar el Triatló van d’inscrits, durant els quals el d’aquesta prova (750 metres de ser les següents: nou-cents nou inscrits a la Triatló Esprint de Barcelona ha natació, 20 km de cursa ciclista i 5 km distància esprint, tres-cents un inscrits en el multiplicat per cinc la participació, de cursa a peu), s’hi afegia com superesprint i cent catorze inscrits en el Tri aquesta vegada el Port Olímpic de novetat el superesprint, amb la meitat Enterprise; dos-cents voluntaris i trenta-set Barcelona es va preparar per acollir el de distància. Això va permetre persones d’organització; un 68% de triatló més gran disputat fins ara a descobrir el triatló a un gran nombre participants no federats (debutants); cinc-cents d’esportistes aficionats poc o gens tretze metres lineals de suports per a bicicletes l’Estat espanyol. Un total de 1.324 triatletes inscrits habituals en aquesta mena de als boxs, mil tres-centes tanques i cinc-cents havien de ser els protagonista competicions. A més, una prova cons; 800 kg de taronges, dos mil entrepans, d’aquesta fita per al triatló, amb l’afegit solidària per a empreses, el Tri quatre mil Powerades i cinc mil ampolles d’aigua; que prop de cinc-centes persones es Enterprise, va complir amb la voluntat vint-i-dos jutges; quaranta agents de la Guàrdia
D
Triatlo
8/9/08
14:13
Pรกgina 89
esforรง 89
Triatlo
8/9/08
90 esforรง
14:13
Pรกgina 90
Triatlo
8/9/08
14:13
Página 91
Urbana; un 17% de dones i un 83% d’homes. I l’edat mitjana, de 33,8 anys. La sortida es va portar a terme en cinc torns ordenats segons la categoria i la distància, de manera que els primers de sortir van ser els que havien d’afrontar la distància superesprint. La zona de transició, amb totes les bicicletes perfectament ordenades, ocupava un espai de 3.000 m2. La prova curta va generar un munt d’anècdotes i consultes sorprenents per a qualsevol veterà d’aquest esport, que sens dubte demostren el creixement exponencial que està experimentant. Els que creien que ja ho havien vist tot en un triatló s’haurien sorprès de l’ambient festiu que hi havia a la sortida, del nombre d’Óespecialistes a nedar bra•aÓ i de la quantitat de bicicletes tot terreny i de bicicletes de ciutat als boxs. Un exemple de mostra: la millor anècdota va ser la d’un ciclista urbà que hi va participar amb la seva bicicleta plegable, trencant els tòpics del triatló, amb l’afegit que va marcar un parcial de ciclisme de gairebé 36 km/h de velocitat mitjana. En l’aspecte esportiu, Francesc Godoy es va imposar en homes. Pel que fa a les dones, la triatleta del CN Mataró Neus Cayla va afegir el seu nom al palmarès femení d’aquesta edició nœmero onze del Triatló Esprint de Barcelona. En la prova masculina, els 750 metres de natació van posar Francesc Godoy, Albert Parre–o i el líder de la general del Tri Trials Series, Xavi Llobet, al capdavant. Durant el tram de ciclisme, aquests tres triatletes es van mantenir junts en tot moment, i va ser en el tram final de 5 km a peu on Godoy es va imposar, amb 15 segons d’avantatge sobre els altres dos. Després d’un esprint final ben ajustat, Parre–o va arribar en segona posició, i Llobet, en tercera. En la prova femenina, Neus Cayla, va aprofitar el seu gran avantatge en el tram de natació per mantenir-lo en la cursa de ciclisme i la cursa a peu, davant de Sara Loher i Inés Mestre, segona i tercera respectivament. Pel que fa a la classificació general del Tri Trials Series, després de les tres proves de Sant Feliu de Guíxols, Salou i Barcelona, el guanyador final ha estat per tercer any consecutiu Xavier Llobet en homes. En dones, Sara Loher ha obtingut la primera pla•a. Després de la prova, hi va haver animació musical amb batucada a ritme brasiler i un esmorzar popular per a tothom, amb una típica botifarrada enmig d’un clima de satisfacció colálectiva i amb molts, molts, nous triatletes. De fet, a la vista del resultat, les característiques del circuit de ciclisme (dues voltes de 10 km, sempre amb dos i tres carrils) i la resposta popular, a més del suport municipal, tot apunta que es podria arribar a quatre mil participants en una propera edició. De moment, el 15 d’octubre s’obre el període d’inscripcions per a l’edició 2009 del Triatló Esprint de Barcelona.
integracio
8/9/08
14:08
Página 92
U
na tarda d’hivern, al Raval. El dia s’apaga i els focus del camp s’encenen amb l’energia necessària per il·luminar les il·lusions d’uns jugadors que començaran a aprendre un esport nou per a ells: el críquet. Alguns d’aquests infants i adolescents són d’origen paquistanès. D’altres, companys seus d’escola que se senten atrets per aquest esport desconegut per a ells. El críquet és l’esport nacional del Paquistan. Es comença a practicar a Barcelona, sobretot, gràcies a persones nouvingudes d’aquest país asiàtic. Actualment, el críquet s'ha convertit en una via per a preservar i transmetre costums i tradicions, per part de pares nouvinguts paquistanesos, als seus fills -la majoria ja nascuts a Barcelona-. Amb el pas del temps, aquests també han sabut transmetre l'interès de practicar aquest esport a persones d’altres procedències i es comença a introduir com a activitat esportiva extraescolar a alguns centres d’ensenyament del nostre país. Aquest és un dels exemples recollits al llibre Esport multicultural del fotoperiodista Kim Manresa i el sociòleg Chris Kennett, que acaba de publicar l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEOUAB). L'obra es presenta en edició trilingüe en català, castellà i anglès, amb la voluntat d’explicar, a títol de breus reportatges, i d’una manera molt visual, unes pràctiques esportives sovint desconegudes per part de la societat catalana i que es duen a terme a places, carrers, pavellons, escoles i espais urbans del nostre entorn. Durant el desenvolupament del projecte s'han estudiat un total de dotze exemples esportius practicats a Catalunya, intentant captar no només la pròpia experiència esportiva, sinó també l'entorn social (familiar, d'amistat, de col·lectivitat, sentiment d'identitat) i l'entorn urbà que envolten aquestes activitats: esports gaèlics, críquet, futbol femení, Mundialet de futbol Nacions Unides, Tot colors, Papa Eto'o, kabaddi, beisbol, curses, esports catalans, bàsquet femení llatinoamericà i corfbol. Cada capítol està format per un conjunt de fotografies en blanc i negre, que capten un instant precís d'aquestes pràctiques esportives en el qual, sovint, en un segon terme, es percep un element arquitectònic que permet reconèixer en quin espai urbà de la ciutat ha estat pres. Els textos aporten detalls sobre els protagonistes,
92 esforç
FOTOS: KIM MANRESA TEXT: MARTA CIVIL I SERRA
integracio
8/9/08
14:08
Pรกgina 93
, L ESPORT MULTICULTURAL: NOUS VALORS COMPARTITS DE , LA INTEGRACIO
esforรง 93
integracio
8/9/08
14:08
Página 94
l'esport que practiquen i com arriben aquests esports a arrelar en terres catalanes. "Molts nouvinguts viuen als afores de les grans ciutats on es detecta que falten espais esportius. Per aquest motiu improvisen espais esportius on poder jugar: un camp per a practicar bàsquet femení, entre contenidors de càrrega a la Zona Franca, o un camp d'handbol o de bàsquet a qualsevol espai pœblic de Barcelona. Així s'obren noves fronteres per viure i practicar l'esport", afirma Kim Manresa al parlar del projecte. Cada cap’tol, un reportatge social ÒAquesta nova mirada cultural a l'esport és una mirada a la participació, a la inclusió, a la igualtat, al dret a la identitat. L'esport es manifesta com una institució cultural central en les dinàmiques d'integració i de convivència de les comunitats d'immigrants, que necessiten crear activitats i espais propis en un entorn urbà més aviat hostilÓ, explica el director del CEOUAB, Miquel de Moragas, al text de presentació del llibre. Entre els esports gaèlics que es juguen a Catalunya destaquen el futbol gaèlic i el hurling o hoquei irlandès, practicats al Complex Esportiu de la Mar Bella, al barri del Poblenou barcelonès. El futbol femení recollit al llibre testimonia l'experiència de jugadores llatinoamericanes al camp de Ciutat Meridiana acompanyades per la família i els amics, creant un entorn distès i, sobretot, molt participatiu. El Mundialet de futbol Nacions Unides, a Badalona, és una mostra clara sobre com l'esport es converteix en una via d'integració de la població adulta llatinoamericana a la societat catalana. Els jugadors formen equips que representen un país (el seu d'origen o n'adopten un altre) i durant els mesos d'estiu competeixen per arribar a la final. El torneig de futbol Tot colors, promogut pel Futbol Club Barcelona, se celebra a diverses ciutats catalanes, amb equips integrats per jugadors de diverses nacionalitats que representen les ciutats participants. El capítol Papa Eto'o recull la visita d'aquest jugador camerunès a l'escola Els Convents de Martorell com a símbol de campanyes per a la integració i lluita contra el racisme i la xenofòbia. El reportatge dedicat al kabaddi reflecteix la 94 esforç
pràctica d'aquest esport a la ciutat d'Olot, per part de persones provinents sobretot de la regió del Punjab. "ƒs una bona manera de reunir-se i desenvolupar xarxes socials que els ajuden a trobar feina o un lloc on viure, fer amics i mantenir una activitat cultural ètnica que els és pròpia", remarca Chris Kennett. L'equip de besibol juvenil del Futbol Club Barcelona disposa d'una pista reglamentària a Montju•c, gràcies al llegat dels Jocs Olímpics de 1992. Format per jugadors d'origen sobretot llatinoamericà i català, l'equip té entrenadors també de diverses procedències. El capítol dedicat a curses demostra com els carrers de la ciutat es converteixen en espais oberts per la pràctica col·lectiva d'un esport, on les procedències de cada participant no interfereixen i l'esperit esportiu principal és la pròpia participació. La riquesa del capítol dedicat als esports catalans recull l'experiència de les bitlles catalanes i la pràctica del ta-ka-tà, un esport inventat per nedadors i ve•ns de la Barceloneta. Es juga en un camp de sorra amb xarxa, amb una pilota de tennis o pàdel. El Campionat Llatinoamericà de Bàsquet Femení, a la Zona Franca, és una mostra de la voluntat de les participants per poder practicar un esport, encara que s'hagin de desplaçar a un polígon industrial els diumenges, l'œnic dia lliure que tenen a la setmana. Finalment, el llibre es tanca amb el cas del corfbol, un esport originari de diversos pa•sos (Geòrgia, Sèrbia, l'Equador o el Marroc), que es practica a les classes d'educació física de l'Institut V‡zquez Montalb‡n de Sant Adrià, en equips mixtes, amb alumnes de diverses procedències i tradicions familiars. Segons Kim Manresa, "en un món globalitzat es pot observar com a tots els pa•sos, ciutats i barris els equips esportius estan formats cada vegada més per persones que provenen d'un món cultural divers. En menys d'una generació, els esportistes que representaran Catalunya provindran de diverses nacionalitats". De la universitat a la societat Sovint les recerques que es duen a terme des de la universitat no troben la via adequada per arribar a la societat. El llibre de Kim Manresa i Chris Kennett fa un esforç de divulgació social
integracio
8/9/08
14:08
Pรกgina 95
esforรง 95
integracio
8/9/08
96 esforรง
14:08
Pรกgina 96
integracio
8/9/08
14:09
Pรกgina 97
esforรง 97
integracio
8/9/08
14:09
Página 98
per trencar aquesta barrera i poder difondre's al pœblic en general.
l'exposició virtual a través del web del projecte (http://www.esportimmigracio.org).
L'obra forma part d’un projecte més ampli anomenat "Immigració: una nova mirada cultural a l'esport", iniciat la tardor de 2004, a partir d'una idea original de Chris Kennett, per conèixer el paper de l'esport en les vides dels immigrants de primera generació procedents de fora de l'Estat espanyol.
A principis de 2008, el projecte també ha format part de l'exposició "Esport i construcció de ciutadania", al Museu Olímpic de Barcelona, en el marc de l'Any de l'Esport.
Aquest projecte, del CEO-UAB, en col·laboració amb l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB), rep el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. Està format pel llibre Esport multucultural, treballs d'investigació social, una exposició itinerant, una exposició virtual i també una ÒBase de dades d'experiències esportives en un context multiculturalÓ. Des que l'exposició itinerant es va inaugurar al Museu d'història de la immigració de Catalunya, el març de 2007, el CEO-UAB ha aconseguit que l’exposició pugui visitar diverses ciutats catalanes i s’hagi vist a l'Olympic Museum (Restaurant Gallery) i la Maison du Sport, a Lausanna (Su•ssa). A més, ha estrenat
98 esforç
L'esport: una llengua internacional sense paraules "Els valors esportius promouen el treball en equip, el joc net i la importància de la salut. Sobretot, l'esport representa una oportunitat de trobada i barreja d'experiències comunes que transcendeixen les fronteres geogràfiques i culturals. ƒs una llengua internacional sense paraules", afirma Kennett. En síntesi, el projecte recull no només l’oportunitat de les persones de poder jugar a un esport. ƒs l’oportunitat de compartir, amb la família i els amics, les hores de lleure, els desplaçaments, les pauses i també els àpats, amb receptes tradicionals, preparades a casa i, en algunes ocasions, també al propi camp. I l’esforç de buscar una via innovadora per explicar una realitat social, amb nous valors compartits per a la integració.
integracio
8/9/08
14:09
Pรกgina 99
esforรง 99
ufec
8/9/08
13:33
Página 100
UFEC, 75 ANYS D’HISTÒRIA DE L’ESPORT CATALÀ
primera Copa Nadal, Participants de la ació més antiga de nat de la competició cuda al 1908 l’estat espanyol nas
E
100 esforç
l Diccionari General de la Llengua Catalana, l’obra mestra que l’eminent lingüista i lexicògraf Pompeu Fabra va publicar el 1932, definia en les seves primeres edicions la paraula esport com “joc o exercici corporal en què es fa prova d’agilitat i destresa o de força, i que aprofita el cos i l’esperit, al qual dóna promptitud, ardidesa, tenacitat, etc. Com són els jocs de pilota, la natació, l’excursionisme, etc.”. Encara que fins a posteriors edicions no s’afegiria que “es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes”, Fabra sabia molt bé de què
parlava, perquè en el període en què va escriure el diccionari, entre 1923 i 1930, va tenir una íntima relació amb el món de l’esport, especialment amb el muntanyisme i el tennis. I el 1933, un any després de veure publicat un dels grans referents de la llengua catalana, va esdevenir el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives (UCFE), que el 1985, després de cessar la seva activitat a l’inici de la Guerra Civil espanyola, es va convertir en l’actual UFEC. Aprofitant la celebració dels 75 aniversari del seu naixement la UFEC està a punt de publicar un llibre, realitzat pel periodista esportiu Carles Gallén, que fa un repàs no només a la història d’aquesta entitat sinó també a la de l’esport de casa nostra, remuntant-se als inicis d’aquest fenomen, a finals del segle XIX, per entendre la seva evolució al llarg de tots aquest anys. La història de la UFEC es pot dividir en tres parts, al igual que ho fa el llibre, que han vingut marcades per la pròpia història de Catalunya com a país. La primera abasta des de finals del segle XIX, època que marca el naixement del que entenem per esport modern, fins al començament de la Guerra Civil espanyola, quan es funden les primeres federacions catalanes, la Confederació Esportiva de Catalunya i la Unió Catalana de Federacions Esportives (UCFE), la precursora de l’actual UFEC. La segona part esdevé l’obscur període del franquisme, que tant negativa incidència va tenir en el desenvolupament de l’esport català. I la tercera compren des de la transició democràtica fins als nostres dies, quan es refunda la UFEC l’any 1986 i evoluciona fins a convertir-se en el gran referent de l’esport federat a Catalunya. ‘ELS ORÍGENS’ No es pot entendre l’evolució de l’esport català sense remuntar-se als seus orígens,
ufec
8/9/08
13:33
Página 101
El CN Barcelona (1907), va ser el primer d’Espanya que va disposar d’una piscina coberta, inaugurada l’any 1923
Impactant foto del concurs de tardor organi l’Aeroclub de tzat per Catalunya a l’ aeròdrom del Prat de Llobre gat
Canudas aeronàutica de l'escola es de r, er me on lo pi Co s la le Maria Pe ser una de va t, ga re a ob Ll públic del Prat de mps de la Re menina en te l'aviació fe
ufec
8/9/08
13:33
Página 102
Un equip femení de rem l’any 1932 a Barcelona
quan a finals del segle XIX va néixer aquest important fenomen amb l’establiment de les primeres colònies de treballadors estrangers que es van formar al voltant de les grans ciutats, especialment a les que tenien port com Barcelona i Tarragona, i que van despertar l’interès dels catalans per l’educació física i l’esport seguint el corrent del que es feia a Europa. Aquests pioners de l’esport català van ser els protagonistes del naixement dels primers clubs i entitats, especialment de gimnàstica, esports nàutics i eqüestres, i més tard de futbol, fins a la necessitat que van tenir d’organitzar-se per a celebrar competicions, la qual cosa va desembocar en la creació de les primeres federacions esportives, en molts dels casos fins i tot abans que existissin les espanyoles. El fenomen esportiu, que es va anar estenent a tot el territori català a principis del segle XX, va provocar una gran riquesa associativa a Catalunya, que sempre va anar un pas endavant que la resta de l’estat espanyol pel que respecta a l’esport i que ben aviat va començar a crear seleccions 102 esforç
esportives pròpies. Es per això que Catalunya va començar a mirar cap enfora i a interessar-se per un altre fenomen que venia d’Europa, l’olimpisme. La vocació olímpica de Catalunya, els diversos intents de creació d’un Comitè Olímpic propi i de que Barcelona acollís uns Jocs Olímpics i les traves que les autoritats espanyoles sempre hi van posar també tenen protagonisme en aquesta primera part del llibre, que fa especial incidència en la tasca en favor de l’esport que va portar a terme la Mancomunitat de Catalunya i en la creació, el 1922, de la Confederació Esportiva de Catalunya (CEC), que va agrupar les principals federacions esportives que hi havia en aquells moments i que, malgrat que el general Primo de Rivera va instaurar el 1923 una dictadura a l’estat espanyol amb el consentiment del rei Alfons XIII, es va mantenir activa durant molts anys. L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, que va deixar com herència la urbanització de la muntanya i l’Estadi de Montjuïc, es un altre moment clau de la
ufec
8/9/08
13:33
Página 103
L’esport femení va tenir molta importància durant la República. A la foto l’equip d’atletisme del Club Femení d’Esports a Montjuïc
història esportiva de Catalunya, que va tenir un nou impuls el 1931 amb l’arribada de la República espanyola i la recuperació de la Generalitat de Catalunya, però que va tornar a perdre l’ocasió de que la capital catalana acollís els Jocs Olímpics de 1936, que el CIO va acabar concedint a Berlin. En plena República, i una vegada recuperada l’autonomia per a Catalunya, l’activitat de les seleccions catalanes va ser frenètica i el 1933 va néixer la Unió Catalana de Federacions Esportives, que va trobar en Pompeu Fabra, més conegut per la seva faceta de lingüista però que aleshores era president de la Federació Catalana de Tennis, l’home de consens per tornar a unir l’esport federat català. Durant la seva curta etapa inicial, la UCFE, que el 1934 va ser declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya, va col·laborar amb el govern català en matèria esportiva i va tenir una intensa activitat organitzativa en una època molt convulsa de la història de Catalunya, convertint-se en la impulsora, entre d’altres iniciatives, de la Setmana de l’Esport.
El baró de Coubertin, primer president del Comitè Olímpic Internacional, va tenir molt bona relació amb Catalunya
esforç 103
ufec
8/9/08
13:33
104 esforรง
Pรกgina 104
rcelona 1913 al port de Ba Salts de palanca el
ufec
8/9/08
13:33
Página 105
El Club Femení d’Esports, fundat el 1927, va tenir moltes seccions esportives, entre elles el bàsquet
Però el 18 de juliol de 1936, el dia abans de la inauguració de la Olimpíada Popular que Barcelona havia d’organitzar com a alternativa als Jocs de Berlín que Hitler volia fer servir com a aparador del nazisme, la revolta de les tropes feixistes del general Franco va provocar l’esclat de la Guerra Civil espanyola i va acabar amb l’activitat de la UCFE i, de mica en mica, amb tota l’organització de l’esport català. ‘L’ESPORT CATALÀ I EL FRANQUISME’ Acabada la Guerra Civil el 1939, la instauració d’un nou regim militar feixista i falangista liderat pel general Franco va portar molts canvis a l’esport espanyol, i per tant el català, que va deixar d’organitzar-se de manera privada entre els seus principals protagonistes per passar a fer-ho a partir d’aquell moment sota un sever control de l’estat. Son nefastes les conseqüències que la Guerra Civil, en primer lloc, i el règim franquista, després, van tenir en l’esport català. Franco va encomanar l’organització de l’esport espanyol a la Falange, va fer Delegat Nacional d’Esports al general Moscardó i es va esborrar qualsevol rastre de catalanitat i fins i tot d’estrangerisme en el món de l’associacionisme esportiu obligant a espanyolitzar els noms dels clubs i les federacions i eliminant els símbols o escuts que feien referència a la República o a Catalunya. Les federacions catalanes, que
abans del franquisme eren independents i tenien entitat jurídica pròpia, van convertirse en meres delegacions de les federacions espanyoles i els seus presidents van passar a ser nomenats directament per les autoritats. I va ser també durant aquesta època de repressió quan el Barça es va convertir en un símbol del catalanisme. Paradoxalment, però, les autoritats de l’època van permetre molts enfrontaments entre les seleccions catalanes i espanyoles de diversos esports, cosa que actualment prohibeix la llei. Encara que la tradició esportiva de Catalunya va patir una frenada durant els anys 40, aquesta no es va perdre, i els nous dirigents sorgits del franquisme i els pocs que havien sobreviscut a l’època de la República seguien tenint l’objectiu olímpic entre cella i cella. En aquest sentit cal entendre els Jocs del Mediterrani que Barcelona va organitzar amb gran èxit el 1955 sota l’impuls de Joan Antoni Samaranch, a qui les seves victòries al capdavant de l’hoquei patins espanyol, el primer esport que va donar un títol mundial al règim franquista, van catapultar a l’estrellat. Samaranch va anar escalant llocs de responsabilitat dintre del règim franquista fins a arribar a ser Delegat Nacional d’Esports l’any 1966, quan el règim començava a modernitzar les seves estructures esportives i començaven a esforç 105
ufec
8/9/08
13:33
Página 106
Una de les moltes curses automobilístiques que als anys 30 ja portaven milers d’espectadors al circuit de Montjuïc. Aquí passant per davant del Palau d’Agricultura de l’Exposició Internacional de 1929, ara Mercat de les Flors
L’any 1923 es va inaugurar l’autòdrom de Terramar a Sitges amb un imponent circuit oval de 2 km. de llargada
106 esforç
ufec
8/9/08
13:33
Página 107
Els integrants del Veloz Club Leridano, una de les moltes entitats ciclistes que hi havia a Catalunya, en una imatge de l’any 1900
despuntar les seves primeres grans figures, moltes d’elles catalanes. Barcelona va fer un nou intent per organitzar els Jocs Olímpics de 1972, però l’aparell més dur del règim franquista ho va boicotejar intentant que anessin a parar a Madrid. ‘LA REFUNDACIÓ DE LA UFEC’ Amb la mort del general Franco el 20 de novembre de 1975 i el nomenament de Joan Carles I com a rei d'Espanya, la qual cosa va obrir un procés de transició des de la dictadura cap a la reinstauració d'institucions democràtiques i la recuperació de les llibertats. Una de les primeres va ser la celebració d’eleccions legislatives a Espanya el 1977, l’aprovació de la Constitució espanyola i la recuperació de la Generalitat de Catalunya. Això va suposar també i l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1979 i les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya el 1980. Segons l'Estatut d’autonomia de Catalunya, la Generalitat tenia competència exclusiva en matèria d'esport i lleure i la va exercir creant la
Direcció General de l’Esport i un registre d’entitats esportives. Més endavant, l’any 1985 va regular per decret la creació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que va recuperar els ideals de la Unió Catalana de Federacions Esportives fundada el 1933. Inicialment s’hi van integrar 47 federacions catalanes, que van elegir com a president Joan de la Llera, màxim dirigent de la Federació Catalana de Gimnàstica. Posteriorment, la Llei de l’esport de 1988 va tornar a donar a les federacions esportives catalanes entitat jurídica pròpia com a entitats privades d'interès públic i social, constituïdes bàsicament per associacions, clubs o agrupacions esportives. Després de la mort de Joan de la Llera el 1987, Guillem Ros va presidir provisionalment la UFEC fins l’any 1988, quan va ser elegit el president de la Federació Catalana de Basquetbol, Enric Piquet, el qual va haver de treballar de valent en la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona, que l’octubre de 1986 havien estat adjudicats per fi a la capital catalana
en bona part gràcies a Joan Antoni Samaranch, que el 1980 havia estat elegit president del Comitè Olímpic Internacional. Els Jocs de Barcelona van ser un èxit organitzatiu per a la ciutat i un gran impuls per a l’esport català, malgrat que Catalunya seguia reclamant un Comitè Olímpic propi, com ho prova el fet que el febrer de 1987 havia nascut l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya (ADOC) per fer campanya a favor del Comtè Olímpic de Catalunya (COC). La mateixa UFEC va prendre partit a favor de la creació del COC en una assemblea en la qual 23 de les 32 federacions assistents van donar suport al projecte. Malgrat que les autoritats espanyoles havien manifestat que la creació del COC era inviable, vuit federacions catalanes el van constituir el 19 de juliol de 1989 sota la presidència de Miquel Arbós. Dos anys després, el 1991, el COC va demanar al CIO el seu reconeixement, però aquest el va rebutjar i cinc anys després, el 1996, es va blindar definitivament en aprovar una modificació de la regla 34 de la Carta Olímpica especificant que només els esforç 107
ufec
8/9/08
13:33
Página 108
El Centre a de va d’Excursionist muntanyisme, més a més del a , un a, ge ny at lu im ta Ca u. A la esports de ne el 1917 a a rs cu introduir els a un d’ dors abans grup d’esquia esser Fr de s be Ri
Guanyador d’una cursa de motocicletes a Sitges als anys 10 del segle XX
A principis del segle XX ja se celebraven combats de lluita grecoromana a Catalunya, però la Federació Catalana no va arribar fins al 1924
108 esforç
estats reconeguts per les Nacions Unides podien tenir Comitè Olímpic propi. Del mandat d’Enric Piquet, entre altres, cal destacar la participació en el Pla d’inserció social, el Pla de tecnificació, el I Congrés de l’Esport Català i la creació del Servei Lingüístic, que vetlla per la plena normalització de l’ús del català en l’esport. Finalment la cessió del Poliesportiu municipal de l’Estació del Nord l’any 1995 per tal que la Unió en gestionés el seu funcionament va obrir una nova etapa que es va veure consolidada per la publicació del decret pel qual es regulaven les federacions esportives catalanes. Aquell decret establia que ningú no podia ser alhora president de la UFEC i d’una federació i el 1996 es van fer unes eleccions amb tres candidats, Leandre Negre, Alex Soler Cabot i David Moner, que va guanyar aquest darrer, ex president de les Federacions Catalanes de Rem i Natació, que es va proposar modernitzar-la i assolir que generés recursos propis per poder deixar de dependre de les subvencions oficials de les institucions. Amb una ambiciosa política d’inversions, l’emprenedor David Moner va canviar de dalt a baix la UFEC, que a l’actualitat mou un pressupost de 13 milions d’euros i gestiona vuit instal·lacions per a tota Catalunya: el Poliesportiu de l’Estació del Nord de Barcelona (concessió a 25 anys des de 1999), el Complex Esportiu Fondo de les Creus d’Arenys de Mar (concessió de 25 anys des de 2003), les Piscines Municipals Joan Serra de Sabadell (concessió de 40 anys des de 2003), la Piscina Municipal coberta de Salt (concessió de 35 anys des de 2004), el centre d’Esports Sot de les Granotes de Sant Celoni (concessió de 20 anys des de 2005), la Piscina municipal de l’Escala (concessió de 25 anys des de 2005), el Complex Esportiu de Sant Hilari de Sacalm (concessió de 15 anys des de 2006) i la Piscina Municipal de Can Vera d’Alella (concessió de 35 anys des de 2007), totes amb piscina i sales de fítness a més d’altres ofertes esportives, i amb un total de més de 25.000 abonats. A demés la UFEC té una seu pròpia a la Rambla Catalunya de Barcelona i ha creat quatre empreses participades per ella (UFEC Gestió i Serveis SL, que gestiona les instal·lacions de Sant Celoni i Alella; UFEC-GEAFE Unió Temporal d’empreses, que gestiona la de L’Escala; Gestufec S.L., que s’encarrega del manteniment de totes les instal·lacions; i Unifedesports S.A., que fa de correduria d’assegurances) que sumen més de 200 treballadors.
ufec
8/9/08
13:33
Página 109
Remers del Reial Club Marítim de Barcelona durant una competició al port de la capital catalana
ció aèria a n en una exhibi Mèléne Dutrie y 1911 Barcelona l’an
esforç 109
ufec
8/9/08
13:34
Página 110
Vicenç Olmo guanyant la Travessia al port de Barcelona l’any 1933
Segons els seus estatuts, la UFEC té, entre les seves principals funcions i competències, la promoció, defensa i representació de l’esport federat de Catalunya en el seu conjunt, la col·laboració amb totes les entitats i els organismes públics i privats en el desenvolupament i la millora de l’esport a Catalunya, la proposició de les iniciatives que cregui oportunes per a la millora de la política esportiva catalana i el foment exterior de l’esport català mitjançant la promoció de les seleccions catalanes de cada modalitat o disciplina esportiva i de les seves organitzacions pròpies. Però també ofereix fins a sis serveis diferents a les 64 federacions catalanes actualment que la formen (lingüistic, informàtic, comptable, jurídic i fiscal, laboral i premsa), organitza des de 1997 la Festa de l’Esport Catalá i té un conveni amb els tres diaris esportius de Catalunya per a la difusió de les notícies que generen les federacions. Moner, que ha estat reelegit en tres ocasions més, és també des de l’any 2007 el president del Comitè Olímpic de Catalunya en el marc d’un protocol d’intencions signat el 2004 entre les dues entitats per treballar conjuntament en els objectiu que els són comuns i amb l’aval de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Joaquim Blume va guanyar sis medalles d’or en els Jocs del Mediterrani de 1955, va ser campió d’Europa el 1957 i es va convertir en un mite en morir en un accident d’aviació l’any 1959
110 esforç
ufec
8/9/08
13:34
Página 111
Vicenç Olmo guanyant la Travessia al port de Barcelona l’any 1933
Partit de waterpolo l’any 1919 a la piscina del CN Sabadell, que va ser la primera reglamentària d’Espanya
El Frontó Barcelonès, inaugurat el 1888, era un dels cinc que hi havia a Barcelona a finals del segle XIX juntament amb el Reus
esforç 111
ufec
8/9/08
13:34
Página 112
Personalitats d’aquests 75 anys... El filòleg, lingüista i gramàtic POMPEU FABRA va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives l’any 1933
LLUÍS COMPANYS I JOVER era un aficionat a la caça
FRANCESC MACIÀ I LUSSÀ, president de la Generalitat de Catalunya, lliurant el 1932 la copa de guanyador de la Travessia del port de Barcelona a Ramon Artigas
112 esforç
PAU CASALS practicant el tennis el 1910 amb membres de la família RocaCarsi i Elies Juncosa al Balneari Villa Engracia de l’Espluga de Francolí
ufec
8/9/08
13:34
Página 113
JOSEP TARRADELLAS I JOAN a la sortida de la 58a Volta Ciclista a Catalunya el 1978
JOSEP IRLA I BOSCH, amb el seu net practicant la petanca
JORDI PUJOL als JJOO paralímpics al 1992
PASQUAL MARAGALL posa amb l’equip que va guanyar a Macau el Mundial B d’hoquei patins. esforç 113
ufec
8/9/08
13:34
Página 114
David Moner
El president del Segle XXI Quin paper juga la UFEC en l’esport català?
la història de
La Unió de Federacions, que va començar amb poques federacions a l’any 33, va ser la conseqüència de que les federacions es volien reunir per ser un lobby doncs individualment no podien fer-ho i menys en aquella època en la que l’esport era una cosa nouvinguda malgrat ser el 1933; no oblidem que la gent encara hi anava en “calçotets llargs” i l’esport sempre ha anat amb “calçotets curts”. Per aquest motiu veure persones que hi anaven corren en pantalons curts pel parc de la Ciutadella o fent la Jean Bouin eren com una rara avis. Tanmateix els de la natació hi anaven amb el tratge de banyador complert en el homes perquè hi estava molt mal vist anar amb slip. Però en definitiva el gran èxit de la Unió en aquests 75 anys és que ha aglutinat tot l’esport federat que és l’esport de competició de debò. O sigui que si no existís s’hauria d’inventar. Exactament. I el que podem dir és que la UFEC és el primer referent a l’estat espanyol, i que ens demanen informació, i que darrera nostre han sorgit la confederació de Federacions Andaluses, la UFEDEMA de Madrid, la confederació del País Basc,...etc. Nosaltres en definitiva serem el gran paraigües de tot l’esport a Catalunya, que és el nostre objectiu. A l’etapa Moner la UFEC ha assolit una capacitat de gestió de gran envergadura. Com ho valora tot plegat? 114 esforç
Quan vaig entrar, guanyant les eleccions de finals del 96, la UFEC tenia de pressupost uns 20 Milions de pessetes. Vàrem acordar que el primer que calia fer era assolir una autonomia financera i avui, fent inversions, i gràcies al nostre prestigi i serietat amb la banca, en conjunt la Unió està movent al voltant de 15 Milions d’Euros. Això ens dona independència de criteri a demés de la independència econòmica. Això serveix per a col·laborar amb la Generalitat de Catalunya, i amb alguns ajuntaments, en programes esportius comuns. Aquest és el nostre gran objectiu. I ens hem convertit en una empresa de serveis, gratuïts, per a totes les federacions com: assessoria laboral, fiscal, mitjans de premsa i comunicació, assessorament jurídic, lingüístic,...etc. Aleshores quins són els fets més positius que veu en el seu llegat? El millor que interpreto és que abans les federacions no estaven unides i ara la unió és una autèntica realitat. I avui en dia totes les federacions formen part de la UFEC i juntament amb elles estem fomentant l’esport a tota Catalunya i també internacionalment. Comparteix els èxits dels esportistes catalans als JJOO? Evidentment, ens hi sentim participes de tot els que fan les federacions catalanes perquè hi anem tots junts. Però també vull dir que s’ha de millorar. Al Segle XXI l’esport a Catalunya ha de donar un gran canvi. Seria molt llarg d’explicar però s’han de corregir moltes coses, perquè és
evident que no pot ser que molta de la nostra joventut als 14 o 15 anys deixi de fer esport. Potser part de culpa la te l’estil de vida? En part, però em refereixo a que per exemple els consells esportius fan unes proves i no les fan be. S’ha perdonat massa la vida i no s’han organitzat competicions com cal. L’objectiu no és el d’organitzar competicions per a nens de 10 i gent de 50 anys. Per assolir èxits hem de treballar d’una manera més eficaç. De cara a la joventut la gran base són els clubs i han d’estar molt més integrats dintre de les ciutats i dintre del conjunt de gent que fa esport en edat escolar. Quin paper creu que jugarà la UFEC en el futur? La UFEC serà el gran paraigües de l’esport català. Tot el que no estigui en l’esport federatiu hem de fer que ho estigui. I a l’esport català què es el que li falta per assolir majors fites esportives? El que comentava abans. L’esport només és un. No hi ha esport de lleure. Jo mateix vaig jugar-hi a waterpolo i també a rugby al BUC. No hi era cap gran figura però vaig estar jugant fins als 26. Malgrat que sabia que no seria internacional jo competia. I avui la gent competeix en tot en la vida. Avui als nens de 8 o 9 anys se’ls ha d’ensenyar a competir. El que tingui més qualitat jugarà en una divisió el que tingui menys en un altre, però tots els esports son competició.
ufec
8/9/08
13:34
Pรกgina 115
espais15
8/9/08
13:40
Pรกgina 116
Torremirona Sport Golf & Spa Resort 116 esforรง
espais15
8/9/08
13:40
Pรกgina 117
esforรง 117
espais15
8/9/08
13:40
Página 118
Característiques Al cor de l’Alt Empordà, només a 7 km de Figueres, hi ha Torremirona Golf Resort & Spa. Es tracta d’un complex de 122 hectàrees, rodejat d’un paisatge de camps amb una tranquil·litat inigualable, a pocs minuts de la Costa Brava, en el qual es poden practicar diverses activitats per gaudir d’una estada inoblidable. Sport & Spa A Torremirona et pots posar en forma, practicar esport, relaxar-te i carregar energia lluny de les tensions diàries, en un incomparable entorn de tranquil·litat. 118 esforç
Exercicis, circuits termals, relaxació, tractaments d’estètica i tractaments dietètics són els pilars en què es basa la filosofia holística del centre per cuidar la salut. Estètica i bellesa Tractaments facials i corporals, medicina estètica, massatges, hidroteràpia, bellesa de mans i peus, depilació, fotodepilació, solàrium... Les tècniques més avantguardistes, amb equips de medicina estètica, tractaments termals i balneoteràpia d’última generació, formen part d’una oferta lúdica i relaxant per desconnectar del ritme estressant de les grans ciutats.
Torremirona Sport Golf & Spa Resort Dirección Ctra. N-260Km. 46 17744 Navata (Girona) Tel. 972 553 573 www.wellnesscostabrava.com www.torremirona.com
espais15
8/9/08
13:40
Pรกgina 119
esforรง 119
Boulevard 15.qxd
8/9/08
13:44
Pรกgina 120
Boulevard 15.qxd
8/9/08
13:44
Pรกgina 121
Boulevard 15.qxd
8/9/08
13:44
Pรกgina 122
Boulevard 15.qxd
8/9/08
13:44
Pรกgina 123
Gadjets 15
8/9/08
17:21
Página 124
GADGETS
Turmelleres i genolleres. Mizuno ha llançat al mercat la seva col·lecció de proteccions ortopèdiques per als turmells i els genolls per a esportistes i persones amb lesions o que han sofert dolències articulars i necessiten una subjecció extra. Tots dos accessoris estan elaborats amb goma de cloropè, niló, poliuretà i polièster, una combinació que permet una excel·lent adaptabilitat a les articulacions. Incorporen, a més, el teixit BIO GEAR, un material d’alta tecnologia exclusiu de Mizuno ajustable i elàstic, que aporta subjecció a l’hora que facilita el moviment. www.mizuno.com
Olimpics a l’Iphone. Un pas més enllà d’Internet i el web, olimpics.cat ha estat el referent informatiu de la participació catalana en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Per al desplegament informatiu més gran de la història dels jocs olímpics, la Secretaria General de l’Esport ha tingut la col·laboració d’Atos Origin, soci oficial del Comitè Olímpic Internacional i gestor de tota la tecnologia desplegada a Pequín entorn els jocs olímpics i els jocs paralímpics. Totes les notícies, convenientment resumides pels gabinets de premsa del CAR, han estat enviades als telèfons mòbils de tots aquells que s’havien subscrit a les alertes, cosa que ha facilitat l’obtenció d’informació “a la butxaca”. La nova plataforma mòbil fins i tot ha rebut cobertura específica a través de http://www.olimpics.cat/iphone, on s’han pogut seguir les notícies amb una atractiva interfície especialment desenvolupada per a aquesta finalitat. www.olimpics.cat
Mizuno Wave Harrier . La nova versió de les sabatilles de trail Wave Harrier de Mizuno està a punt de sortir al mercat. Per la seva elevada capacitat d’amortiment i estabilitat en terrenys especialment irregulars, representen una aposta segura per recórrer zones de muntanya. Aquest nou model de Mizuno incorpora el sistema Wave en Bano, una tecnologia que combina l’amortiment amb l’estabilitat per córrer sobre superfícies inestables. Quan el terreny està mullat, la tecnologia Wet Traction a la sola permet obtenir una tracció immillorable gràcies a la barreja del cautxú amb un compost de fibres sintètiques. Les Wave Harrier 2 estan compostes en la mitja sola per polímer d’acceleració (AP), un material exclusiu de Mizuno que destaca perquè ofereix el màxim amortiment i també una gran lleugeresa. Gràcies a aquest material, la sabatilla recupera abans la forma original i, en conseqüència, es deforma menys amb el pas del temps. www.mizuno.com
124 esforç
Gadjets 15
8/9/08
17:21
Página 125
Easy Gilder . Els amants de la bicicleta asseguren que no hi ha millor mitjà de transport per a la ciutat. Però si la teva especialitat no és pedalejar, no et preocupis: hi ha alternatives. Una de les millors és l’Easy Gilder. Es tracta d’un vehicle que recorda força el Segway, però que té un aspecte bastant més estable que aquest bicicle mogut pel balanceig del cos. El seu nou model, l’Eco Glider, és elèctric, arriba a una velocitat màxima de 20 km/h i té una autonomia de 20 quilòmetres. El preu és de 560 dòlars, uns 420 euros. www.easy-glider.com
Sony Ericsson. La marca de mòbils és el patrocinador oficial de la WTA, i això s’havia de notar. A més, Maria Sharapova va signar un contracte de quatre anys per desenvolupar una col·lecció personalitzada. Hi ha de tot, encara que hi predominen les fundes per a mòbils de tota mena. Hi podem troba des de fundes al més pur estil bossa de mà fins a fundes per fer esport (ajustades al braç) o moneders. En tots els casos, productes personalitzats amb la signatura de Sharapova. Òbviament, tot orientat a dones, per la qual cosa els homes hauran de conformar-se veient els anuncis de la tennista. www.sonyericsson.com
Cy.Fi Ipod. Per evitar les multes per escoltar música a través d’auriculars, hi ha els altaveus sense fil que proposa Cy.Fi. Acobla l’altaveu al manillar de la bici. Un transmissor sense fil permet la connexió amb l’iPod (utilitza tecnologia Kleer, de menys consum i més qualitat de so que Bluetooth). No et preocupis si vols abaixar el volum o passar a un altre cançó, perquè ho pots fer des del mateix manillar. www.mycifi.com
Toshiba Sportio W63T. És un mòbil pensat per a fanàtics de l’esport. Incorpora un sensor de moviment que compta la quantitat de passos que fem i les calories cremades en un temps determinat. Pot determinar la velocitat a què s’exercita l’usuari gràcies a un GPS incorporat, a més de poder marcar el recorregut escollit. www.toshiba.es
esforç 125
Audiovisuals 15
8/9/08
13:46
Página 126
126 esforç
S’ha d’agrair que apareguin portals com Mundo Balonmano, una bona alternativa a la pàgina de l’Asobal o al tan consultat fòrum lomasbalonmano.com per aconseguir informació sobre l’handbol. A més, ofereix un apartat on es recullen totes les fotos enviades pels usuaris. Una bona base de dades per als amants d’aquest esport.
Luca Caioli. Editorial: Columna
Messi, el nen que no podia créix er
Jaume Pujol Galceran i Manel Serras Editorial: RBA
El mes de desembre de 2005 el nom de Rafael Nadal ja havia fet la volta al món. En una sola temporada es va convertir en el fenomen més important que havia produït el tennis mundial des de l’aparició del suec Björn Borg. Només amb 19 anys, el tennista manacorí va conquerir el seu primer Grand Slam, un Roland Garros. Així i tot, l’èxit es va veure frenat per una lesió que el va posar a prova. Quatre mesos després va tornar al circuit.
www.cdterrassa.cat
El Museu Olímpic i de l’Esport és una finestra oberta a l’univers esportiu, és per això que la seva web serveix com a vincle amb aquest univers. Una unió que porta a un viatge de llarg recorregut per conèixer a fons l’esport, que és la materialització d’un llenguatge universal sense fronteres. L’esport com a eina d’integració social serà un viatge que no oblidareu.
RAFAEL NADAL. Crónica de un fenómeno
Jean-Philippe Bouchard Editorial: T&B Editores
Per guanyar-se el sobrenom de bad boy no n’hi ha prou de perdre el cap en un partit o deixar-se anar víctima d’una provocació. No. Cal demostrar constància, regularitat i determinació en el gest imprevisible, en el caràcter irreprimible. En el futbol, catorze targetes vermelles al llarg d’una carrera valen més que una. La bad boy attitude no s’improvisa. És una forma de vida, a la qual només alguns jugadors com ara Best, Cantona o Stòixkov accedeixen.
www.mundobalonmano.com
www.museuolimpicbcn.cat
Los bad boys del fútbol
AUDIOVISUALS
Lionel Messi ha irromput en els últims anys en el món del futbol amb una força que contrasta amb la seva timidesa fora del camp de joc. Cada vegada que salta a la gespa, Messi és capaç de deixar bocabadats tant els seus fans com els seus rivals. El periodista italià Luca Caioli ha seguit la seva trajectòria vital i esportiva, des dels camps de terra de la seva Rosario natal fins a l’Olimp futbolístic i mediàtic on s’ha donat a conèixer al món sencer.
El CD Terrassa compleix el seu centenari d’aquí a molt poc temps. Al seu portal web podreu estar informats en tot moment de l’actualitat del club vallesà. El programa de celebracions està en marxa i totes les seccions del club ho celebraran a la seva manera. No us ho perdeu! Gràcies al web estareu al dia de l’actualitat centenària d’aquest històric de l’esport català.
El que ha estat el fitxatge de l’estiu va col·laborar amb el grup Samba Tri en el disc conegut com Samba Goal. En concret, va participar en la cançó “Golejador” (“O que eu sou”). El quartet brasiler d’amics de Ronaldinho van convidar l’astre del Milan a acompanyar-los en aquesta cançó, escrita especialment per a ell. Ronnie canta i toca els bongos, i es diverteix com sempre.
Shaolin Soccer
Director: Stephen Chow · País: Hong Kong · Any: 2001 Donavon Frankenreiter · Any: 2008
Sleep through the static és el nom del nou disc de Jack Johnson. Compost amb guitarra elèctrica i gravat a Los Ángeles, és un disc més rocker que els anteriors. L’artista ho explica així: “A l’institut tenia un grupet i fèiem versions de temes punk-rock, tocàvem tot el repertori de Minor Threat, Fugazi i coses per l’estil”. Una nova mostra del talent de l’exsurfista professional.
A la sèrie B també hi tenen cabuda els esports. A Los surfistas nazis deben morir, uns vigilants de tendències neonazis intenten dominar Califòrnia després dels efectes devastadors d’un terratrèmol que acaba amb la vida de la majoria de la població de la costa dels Estats Units. Una banda rival repta els surfistes nazis, i les platges californianes es converteixen en veritables camps de batalla. L’única persona que s’hi pot enfrontar amb èxit és Leroy Mama, la mare d’un noi que va morir en mans d’aquests surfistes d’ultradreta.
Pass It Around
Paul Crewe (Adam Sandler) és un exjugador de la lliga nacional de futbol (NFL) que acaba a la presó. L’alcaid l’obliga a convertir un grup de presos en un equip de futbol americà. Tot i les poques possibilitats de formar un equip, els reclusos s’uneixen quan descobreixen contra qui han de jugar: els guàrdies. Amb l’ajut dels reclusos Nate Scarborough (Burt Reynolds) i Custodio (Chris Rock), Crewe ofereix als reclusos l’oportunitat de venjar-se en un enfrontament demolidor.
Los surfistas nazis deben morir
Página 127
Director: Peter George · P aís: EEUU · Any: 1987
13:46
Samba Goal
8/9/08
Samba Tri · Any: 2006
Jack Johnson · Any: 2008
Sleep through the static
Director: Peter Segal · P aís: EEUU · Any: 2005
El clan de los rompehuesos
Audiovisuals 15
Shaolin Soccer (Siu lam juk kau en cantonès) és una comèdia de futbol i d’arts marcials, concretament de la modalitat Shaolin. El film està protagonitzat i dirigit pel “Rei de la comèdia” Stephen Chow. Aquesta pel·lícula va donar fama mundial a Chow. Al nostre país no es va arribar a estrenar, tot i que sí que es va estrenar a països llatins i que n’hi ha versions en castellà. Chow va admetre haver-se fixat en la sèrie Captain Tsubasa (Oliver y Benji, al nostre país) per fer aquesta pel·lícula.
És un gran amic i excompany d’hores de surf de Jack Johnson, i tot un expert a fusionar les arrels soul amb el rock més acústic de l’altra banda de l’Atlàntic. Les deu cançons de Pass It Around segueixen l’estil que va mostrar en el disc anterior, amb guitarres suaus a ritme de funk i soul acompanyades de la seva veu tan característica, que desperta una agradable sensació de benestar quan se l’escolta.
esforç 127
Caricatura 15
8/9/08
13:48
Página 128
E T U I R C UBS
S
NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç
93 689 14 35 · info@esforc.cat .
Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB
esforç.
esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat
Caricatura 15
8/9/08
13:48
Pรกgina 129