esforç publicacions
WWW.ESFORC.CAT
esforç Número 16
Editorial16
30/10/08
12:43
Pรกgina 24
Editorial16
31/10/08
15:39
Página 1
EDITORIAL
L’Esforç base Intentaré estar a l’altura de la superportada d’aquest número, ja que, de la manera com el Saül va guanyar la medalla d’or i amb el gran treball de fotografia que ha fet Miguel Angel, podem estar-ne més que orgullosos. I ho intentaré explicant-vos una cosa ben interessant d’aquest número. Deixeu-me començar dient-vos que normalment triem un tema transversal per a tots els reportatges de la revista, en la mesura que podem, i que, per a aquest número, vam apostar per l’esport base. Algú podrà pensar “Quin pal” o “Que avorrit”. De fet, no hi ha cap publicació que en parli. Només es parla de ronaldinhos, nadals o alonsos. Quina dura realitat. L’esport base no ven! Però quines son les causes d’això? No deu ser per desconeixença i perquè la cosa mediàtica és més fàcil? A més, precisament l’esforç no és la característica més destacable dels mediàtics. Així doncs, a priori l’esport base era un tema adient per a la nostra revista. Som-hi. Tot va ser gratar una mica i trobar-nos una multitud de joves esportistes que s’estan destapant. Com Cristian Ugalde (handbol) o Rubén de Lera (waterpolo), tots dos seguint el camí dels seus germans. Coincidència? Per esbrinar si esports del tot diferents segueixen uns esquemes o patrons similars, vam anar directament a la cuina d’alguns clubs històrics però amateurs, com ara l’At. Terrassa i la Santboiana. I en tots dos clubs, d’esports tan diferents com són l’hoquei sobre herba i el rugbi, descobrim que s’està portant a terme una tasca envejable que dóna tanta importància a la formació tècnica com a la formació humana. Així doncs, la resposta és categòricament positiva. I quins resultats obtenim a la fi? Doncs joves esportistes que no només son intrèpids i valents, sinó que a més tenen una formació excel·lent sobre els valors humans necessaris per triomfar en la vida. Saül Craviotto, un d’aquests joves, va néixer també en una família de palistes, i sens dubte això li va permetre obtenir aquests coneixements i aquests valors necessaris. Per això, a l’hora de la veritat no va dubtar gens i se’n va anar directe cap al triomf.
Josep M. Monteagudo
esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic Àlex Rubies Disseny gràfic Noelia Guerrero Redacció Xavi Coral Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i Nadal Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Fotografies Oriol Roca, Miguel Ángel Fernández, Ramón Gibert, Anaïs Gonzalez Il·lustracions Àlex Rubies, Charis Tsevis Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas (Handbol), Rafa Aguilar (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada: Saül Craviotto Fotógraf: Miguel Ángel Fernández · Maquillatge i perruqueria: Rebeca Trillo per a Mac
Col·labora:
Sumari 16
31/10/08
15:42
Página 2
pàg. 28
pàg. 40
pàg. 60 pàg. 46
sumari EDITORIAL 4 CAR TES AL DIRECTOR 6 PANORÀMIQUES 10 ACTUALITAT ESPORTS
pàg. 52
PORTADA 28 SAÜL CRAVIOTTO El piragüista de Lleida ha aconseguit una medalla d’or als Jocs de Pequín amb el seu company de K2, Carlos Pérez.
BÀSQUET 40 CATALANES A L’OLESA Fins a quatre noies d’aquí ha ajuntat aquest any l’equip de la LF. Són Helena Boada, Anna Cruz, Jael Feixenet i Noemí Jordana.
HANDBOL 46 CRISTIAN UGALDE El jove jugador català del Borges FC Barcelona va ser la revelació de la temporada passada. Aquesta, ha de ser la de la confirmació.
HOQUEI HERBA 52 EL R USC El rusc de l’Atlètic Terrassa, el club groc i negre, és el seu planter, un dels millors de l’Estat en nombre i qualitat.
Sumari 16
31/10/08
15:42
Página 3
pàg. 74 pàg. 66
pàg. 80
pàg. 84
pàg. 84 pàg. 96
HOQUEI PATINS
ATLETISME
60 IVAN TIBAU El gran capità va penjar els patins i ara es entrenador i polític al “seu” Lloret.
84 MARATÓ DEL MEDITERRANI El Canal Olímpic va ser l’escenari de la quarta edició d’aquesta espectacular competició.
VOLEIBOL
CÚRLING
66 TORNEIG INTERNACIONAL VOLEIBOL BASE SANT CUGAT La ciutat vallesana va viure la cinquena edició d’una de les competicions de voleibol base més prestigioses de l’Estat.
96 TROFEU INTERNACIONA VILA DE PUIGCERDÀ Esforç va tenir l’oportunitat de viure de primera mà a la Cerdanya una de les competicions més importants de l’Estat.
RUGBI 74 UE SANTBOIANA- ESCOLA El club de Sant Boi és una veritable escola de la vida. Amb el rugbi de fons, s’ensenyen valors molt importants per a la vida.
WATERPOLO 80 R UBEN DE LERA Només amb setze anys, s’ha convertit en una de les més fermes promeses del nostre waterpolo.
CICLISME 84 TROFEU INT. CICLISME EN PISTA CIUTAT DE BARCELONA Els millors ciclistes del continent es van donar cita al Velòdrom d’Horta.
ESPORT I SALUT 102 CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE PAÏSOS ESPORTIUS Ignasi Donyate, director de Projecció Internacional d'Organitzacions Catalanes, ens explica en què consisteix.
ÀREA ESPORTIVA Bulevard Gadgets Audiovisuals L’altra cara
Correu15
31/10/08
15:26
Página 4
Les vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a
cartes@esforc.cat
València Segueixo Esforç des de València. Enhorabona pel perfil de la revista. La trobo magnífica, però des d’aquí trobo a faltar una mica més d’atenció als equips valencians. Teniu tot el meu suport. Francesca Ferré València
Internet Diàriament faig ús dels vostres llocs a Internet. Primer entro a la pàgina web per veure quina és la foto del dia del projecte 365 esportistes. Em sabrà greu quan s’acabi l’any, perquè això també arribarà a la seva fi. Espero que ja en tingueu algun altre per suplir-lo. Després també m’agrada força visitar el Bloc, perquè s’hi donen notícies diferents de l’esport i, per cert, amb un gust exquisit. I finalment el Facebook d’Esforç. He vist la quantitat d’esportistes que teniu al grup. Quin goig. Només hi falta més participació de la gent i tindrem una comunitat collonuda. Miguel Angel Rodríguez. Badalona
Esport femení
Nutrició
La meva germana és una esportista professional i estic emprenyat amb la majoria de mitjans. Potser Esforç és l’excepció, però volia compartir el meu neguit amb vosaltres. En aquest país ens vanagloriem que no existeix el masclisme, però n’hi ha per llogarhi cadires amb la manera com tractem les dones esportistes. Si agafem qualsevol diari de premsa esportiva o sentim els talls informatius esportius, podem estar segurs que es refereixen a l’esport masculí. En podrien dir directament “premsa esportiva masculina” i tots contents. Us encoratjo a continuar mantenint aquesta quota natural d’esport femení.
Segueixo la vostra revista des del començament. Enhorabona per l’evolució positiva que constantment hi he pogut observar. El meu desig, però, és que recupereu la secció de nutrició, perquè era un apartat útil pensat per als esportistes. Hi ha molts temes que la majoria d’esportistes desconeixen per complet, per exemple la hidratació. Al meu club fem tota una sèrie de recomanacions per dur a terme una pràctica esportiva en condicions, però hi hauria d’haver una mena de decàleg de nutrició per a l’esportista que no es pogués saltar ningú, sota la supervisió de l’entrenador. Ens estalviaríem molts maldecaps. I si Esforç pogués fer una sèrie de temes d’aquests, podrien servir de referència.
Joan Olivé Barcelona
David Agulló Granollers
Correu15
31/10/08
15:26
Página 5
MAGNÍFIC CONTRALLUM DE LA DURÍSSIMA PROVA DEL TRIATLÓ SPRINT BARCELONA 08 EN EL SEU PAS PER LA TORRE MAPFRE. FOTO: ORIOL ROCA
Panoramica1
2/11/08
03:21
Pรกgina 6
Panoramica1
2/11/08
03:21
Pรกgina 7
ESPECTACULAR CONTRALLUM DE SAGHAR, JUGADOR DEL BARCELONA CRร QUET CLUB. FOTO: ORIOL ROCA
Panoramica2
31/10/08
15:53
Pรกgina 8
Panoramica2
2/11/08
03:20
Pรกgina 9
DANI PEDROSA HA TORNAT A FER UNA BONA TEMPORADA. EN AQUESTA IMATGE EL VEIEM AGAFANT UN REVOLT PLEGANT-SE DE MANERA IMPRESSIONANT. FOTO: REPSOL MEDIA SERVICE
actualitat volei16
31/10/08
04:44
Página 10
ACTUALITAT VOLEIBOL
El FC Barcelona s’estrena a la Superlliga OPINIÓ
Buscant la nova Juana Xavier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic
Una de les èpoques daurades del nostre voleibol de menors va coincidir amb l’emissió per una de les cadenes de televisió privada més importants del nostre país d’una sèrie d’animació japonesa, on la protagonista, al marge de tenir nombroses i divertides aventures i desventures, era jugadora d’un equip de voleibol. La influència dels mitjans de comunicació de massa en un esport que està en hores baixes en la pràctica esportiva dels nostres joves és fonamental, i no em cansaré de repetir-ho. Ara mateix, en aquest sentit, el “pastís” està molt mal repartit, ja que la part més gran, la més important, és obvi que se la menja el futbol; l’altra, una mica més petita i aprofitant el boom espanyol a la NBA, és per al basquetbol, i la resta, les engrunes, per als altres, i així no hi ha cap opció. Els nois i noies practiquen allò que veuen per la televisió, allò que té influència sobre ells, i ni el nombre de partits que es disputen a Catalunya ni el tractament mediàtic que els donem són suficients perquè la canalla es fixi en una pilota que vola per sobre d’una xarxa. La Federació Catalana de Voleibol, amb l’ajuda de la UFEC i altres entitats d’àmbit públic lligades a la promoció de l’esport, fa un parell d’anys que va engegar el programa “Escola de vòlei”. L’objectiu d’aquest programa és portar el voleibol de nou a les escoles i intentar que sorgeixin més equips de categories inferiors en el nostre esport. Sovint pregunto als meus alumnes quins han jugat alguna vegada a voleibol i just després els pregunto quins han jugat alguna vegada amb llicència federativa, és a dir de manera organitzada. La resposta és molt significativa: tothom ha jugat a voleibol i tothom el coneix, però ens quedem aquí, en l’àmbit educatiu i recreatiu, i no som capaços de transportar aquest potencial a l’àmbit federatiu. Està bé que les federacions promoguin l’esport i generin programes d’iniciació esportiva, però segurament haurien de fer d’això una prioritat i no un aspecte més de la gestió del dia a dia. Els clubs i les entitats necessiten una ajuda potent per fer la captació de jugadors, l’esport català ara mateix té uns èxits que moltes vegades no tenen el ressò adequat i, si no hi ha canvis importants, no vindran temps gaire millors. Poc importa el nombre d’equips en una superlliga o els èxits d’una selecció estatal si les grades dels pavellons estan buides o no s’ocupen pàgines de diari. Uns minuts de televisió en un país on els joves són dels que més miren “la caixa ximple” de tota la Unió Europea són fonamentals. Necessitem trobar la nova Juana.
10 esforç
El FC Barcelona afronta aquesta temporada amb l’objectiu de fer un bon paper en la seva estrena a la Superlliga. Els jugadors, que estan molt emocionats amb aquest repte, han començat força bé, ja que han aconseguit triomfs importants. De fet, el club blaugrana va començar la temporada amb l’objectiu de la permanència. Així i tot, el capità Ubirajara Pereira (Bira) afirma que “els jugadors sempre intentem alguna cosa més”. L’entrenador, Pedro Lanero, de la seva banda, va reconèixer en aquest començament de temporada que a la Superlliga “hi ha molta igualtat, qualsevol rival pot ser molt digne i molt difícil”.
Carles Mora (Tarragona SPiSP), primer MVP El SPiSP ha començat la temporada de manera immillorable. No s’ha allunyat de les posicions capdavanteres, cosa que demostra que la bona línia marcada l’any passat no era un miratge. I una bona mostra de la feina feta és que el primer MVP de la temporada va ser per al jove col·locador Carles Mora. El català va haver de suplir Alexander Stevovski i es va convertir en un dels herois de la primera victòria de l’any contra l’Unicaja Almeria.
El Camp Escolar de Lleida, campió de Lliga Catalana El Camp Escolar de Lleida es va emportar la Lliga Catalana femenina imposant-se per 3 a 0 en la final al CV Lubesa Sant Cugat, que no va poder revalidar el títol aconseguit l’any passat. Les lleidatanes van guanyar una final que havia de ser a tres sumant-hi l’Esplugues però que, per problemes burocràtics, es va acabar amb un partit únic entre el Sant Cugat i el Lleida.
Producte
Les Mizuno Wave Lightning són unes sabatilles pensades per al jugador de voleibol de competició que cerca un calçat ràpid i àgil. Hi destaquen els pivots que van des de la plataforma Wave fins al terra, travessant la sola. La seva funció és donar més estabilitat a la sabatilla i millorar l’amortiment. També afavoreixen els canvis ràpids de direcció. www.mizuno.com
actualitat volei16
31/10/08
04:45
Pรกgina 11
actualitat hoquei herba16
31/10/08
04:25
Página 12
ACTUALITAT HOQUEI HERBA
Nou president per a l’hoquei del Club Egara OPINIÓ
Cosa de família Dacid Enrich Entrenador de l’ONO Atlètic Terrassa
L’hoquei sobre herba al nostre país ha estat sempre un esport molt familiar. Només cal veure les plantilles dels equips de la Divisió d’Honor per adonar-se que a cada equip hi ha germans, cosins o també cunyats. A Terrassa és molt comú que uns quants integrants d’una família juguin a hoquei. Els principals exemples són els Amat, Quintana i Sala, en el Club Egara, i els Escudé, Malgosa o Freixa, a l’Atlètic. Pel que fa al CD Terrassa, hi ha els Aymerich o Petchamé, i també hi ha els Fàbregas o Dualde del Reial Club de Polo. A més, és molt poc comú que un Amat vagi a l’Atlètic o que un Freixa vagi a l’Egara. Tot i això, amb la situació més professional que viu l’hoquei actualment, tot pot acabar passant. La professionalització de l’hoquei no estava ben vista pels més nostàlgics, però el cert és que en els darrers anys molts jugadors han canviat de samarreta en més d’una ocasió. Així i tot, els nostres equips tenen un 90% de jugadors formats al planter. Aquest fet és un motiu d’orgull per als equips i per als jugadors que realment senten els colors. També és habitual que els jugadors dels primers equips de cada club facin d’entrenadors dels equips d’hoquei base. D’aquesta manera, els nens tenen com a entrenadors els jugadors que diumenge al matí veuen jugar i aconsegueixen tenir-hi una relació molt més estreta. Els planters dels equips catalans no tenen res a envejar quant a qualitat als planters de qualsevol equip alemany o holandès. Ben al contrari del que passa amb el nombre de fitxes: els clubs de l’Europa central multipliquen per deu les llicències que hi ha a Catalunya. La Federació està fent una bona tasca per promocionar i mantenir l’hoquei base. Això no obstant, encara es podria treballar més a les escoles i potenciar l’hoquei en altres ciutat. És inadmissible que l’hoquei sobre herba només es jugui a quatre ciutats de Catalunya, com són Terrassa, Barcelona, Sant Cugat i Mataró
Des del dia 1 d’octubre Martí Lloveras i Morell és el nou president de la secció d’hoquei del Club Egara. Agafa així el relleu de Ramon Alegre i Segura. Ramon Alegre i Segura, que ha portat a terme una tasca excel·lent al capdavant de la secció, ha decidit donar el relleu a Martí Lloveras per motius personals en el camp professional. D’altra banda, la secció d’hoquei del Club Egara recupera la denominació de Junta Directiva per al seu òrgan decisori.
Pol Amat, candidat a millor jugador del 2008 La Federació Internacional va publicar fa uns dies la relació de candidats a millor jugador del 2008. Entre els escollits destaca el català Pol Amat. El davanter fitxat aquest any per l’Egara torna així a optar a aquest preuat guardó l’any que ha aconseguit una medalla de plata als jocs. Els rivals són els australians Jamie Dwyer i Bevan George, els holandesos Robert van der Horst i Teun de Nooijer, l’anglès Barry Middleton i els alemanys Tibor Weissenborn i Timo Wess.
L’Egara i l’Atlètic Terrassa, campions de Catalun ya El Club Egara es va proclamar campió de Catalunya de la Divisió d’Honor masculina guanyant a la final el Princess RC de Polo. L’equip egarenc es va imposar a l’equip barceloní per 5 a 0. El Club Egara tornava així a aconseguir un títol que no guanyava des de l’any 2002. L’Ono Atlètic Terrassa, de la seva banda, va obtenir el tercer lloc guanyant per 6 a 3 el FC Barcelona a la final de consolació. Pel que fa al Campionat de Catalunya de la Divisió d’Honor femenina, l’Atlètic Terrassa es va proclamar campió a les Pedritxes derrotant a la final el CD Terrassa, campió de la temporada passada, per un ajustat 2 a 1. L’Atlètic va guanyar d’aquesta manera un títol que no aconseguia des de la temporada 2006-07.
Malik Royal Deluxe
Producte 12 esforç
Fabricat amb un eix fix, aquest estic té una forma i un disseny tradicionals desenvolupats especialment per al driblatge i la conducció de la bola. És el bastó perfecte per a davanters i migcampistes ràpids que busquen en l’estic una eina que els ajudi a esquivar defenses rivals. www.malik-hockey.com
actualitat hoquei herba16
31/10/08
04:25
Pรกgina 13
actualitat waterpolo16
31/10/08
15:29
Página 14
ACTUALITAT WATERPOLO
El CN Barcelona, eliminat de l’Eurolliga OPINIÓ El CN Barcelona haurà de conformar-se amb la LEN Trophy, ja que va quedar eliminat de l’Eurolliga de waterpolo 200809. Els de la ciutat comtal van caure en el darrer partit de la lligueta classificatòria contra l’Eger hongarès. El Barcelona ja perdia al descans per 4-0. Amb aquesta derrota han acabat en quarta posició del seu grup, raó per la qual van poder accedir a la segona fase de la LEN Trophy. Del seu grup, continuaran a la màxima competició continental l’Eger hongarès i el Sibenik croat.
Cal expandir-se Rafa Aguilar Entrenador i seleccionador estatal
Catalunya té els millors clubs i és on hi ha el millor nivell de l’Estat. La pràctica, però, no és del tot homogènia. D’una banda, hi ha la zona de Barcelona, la capital i la rodalia, que és on més es practica i on més escoles de waterpolo hi ha. D’altra banda, a la resta de Catalunya hi ha focus concentrats. En aquest sentit, fóra bo que el waterpolo s’expandís. Sobretot a la zona de Lleida, perquè a Tarragona i Girona ja hi ha força clubs. Un dels problemes que s’ha trobat el nostre esport és que la capacitat de treball i de potenciació de la base va molt lligada amb l’estat de la societat. La major part dels equips de waterpolo estan vinculats a clubs de natació i altres clubs que depenen de la massa social. Després d’una sèrie d’anys que vam patir una certa reestructuració, la situació s’ha anat arreglant. Actualment hi ha un bon nombre de clubs que tenen equips i escoles de waterpolo. Malgrat això, egoistament, voldríem que això creixés cada cop més i que tinguéssim més practicants. Els tècnics tenen, en aquest aspecte, un paper molt important. A Catalunya hi ha la tradició que els entrenadors treballin amb les escoles. D’aquesta manera engresquen molts nens. Som un esport que sabem que tenim molta competència, i per això hem de treballar en la captació “a peu de carrer”. A més, tenim el problema que es tracta d’un esport que requereix uns piscina coberta. Fa vint anys hi havia una manca brutal d’infraestructures. Avui dia Catalunya està més que coberta en aquesta qüestió. Ara bé, hi ha clubs que tenen piscines aptes per a la pràctica esportiva però que centren el seu ús en els socis. Hem d’intentar que aquestes entitats explotin les seves instal·lacions al màxim.
El CN Sabadell presenta dues incorporacions Després de la negativa de Tara Campbell a jugar al CN Sabadell, el club vallesà es va afanyar a presentar les altres dues incorporacions de l’equip femení per a aquesta nova temporada. D’una banda, Belén Sánchez Picorelli, jugadora de 29 anys que arriba provinent d’Itàlia, on ha guanyat la Copa LEN, i que abans havia jugat al CN Ondarreta i al CE Mediterrani. L’altra incorporació presentada va ser l’holandesa de 25 anys Noeki Klein, guanyadora de l’or als Jocs Olímpics de Pequín, que arriba per reforçar la boia.
El CN Sant Andreu, amfitrió de la LEN Trophy La piscina Pere Serrat, del Club Natació Sant Andreu, va ser escollida com a seu del Grup L de la segona ronda de la LEN Trophy masculina 2008-09. L’equip andreuenc ha quedat enquadrat juntament amb el Sintez Kazan rus, l’Uniqa UTE Budapest hongarès i el Rotheram Metro britànic. De la seva banda, el Club Natació Barcelona anirà a Montpeller (França), per jugar aquesta nova ronda al grup J, juntament amb el Szeged hongarès, l’Arkonia Szczecin polonès i l’equip local, el Montpeller WPC.
Tenim el repte d’expandir el waterpolo i, d’aquesta manera, fer que es creïn més clubs, més equips i més escoles. Només així podrem assegurar que el waterpolo base català és el millor de l’Estat. I un dels millors del món.
Speedo Aquabeat Underwater MP3 Player
Producte 14 esforç
Aquest MP3 submergible és la darrera innovació de Speedo per a atletes aquàtics. De disseny compacte i sofisticat, pot ser submergit fins a 3 metres. A més, és lleuger, i els botons grans i ergonòmics fan que sigui senzill utilitzar-lo mentre es practica natació. www.speedo.com
actualitat waterpolo16
31/10/08
15:29
Pรกgina 15
actualitat hoquei patins16
31/10/08
15:32
Página 16
ACTUALITAT HOQUEI PATINS
Nou catalanes, campiones del món OPINIÓ Estem bé, però... Ivan Tibau Entrenador del CH Lloret
Us he de dir que veig bé l’hoquei base català. Hi ha clubs que treballen el planter i que fan esforços per treure bons jugadors. Sempre hi ha hagut una sèrie de clubs que han treballat molt bé en aquest sentit: la zona de l’Anoia, d’Osona, de la Selva… Personalment considero que mantenir-ho en aquests temps és una cosa digna de lloança. Però, si bé és cert que actualment es treballa bé, va haver-hi un temps que no tant. És per això que ens trobem que estan pujant nois molt joves amb nivell però que hi ha un buit generacional que pot portar problemes. El futur del planter català, i de l’hoquei patins en general, passa perquè cuidem aquesta base. Cal crear escoles per atreure nois i noies, i així poder treure jugadors de qualitat. Des de la Federació Catalana es treballa amb clínics i sessions de tecnificació i de formació de jugadors i d’entitats. Tot el que es faci és bo, però estic convençut que es pot fer molt més per al nostre esport. Reconec que els recursos que tenim són reduïts, però s’ha d’ajudar els clubs amb mitjans, formació i gestió. Hi ha moltes maneres d’ajudar i les hem d’aprofitar totes. Hem d’ajudar a donar l’empenta definitiva a aquells que volen acostar-se al nostre esport. Han de saber on recórrer (per exemple, una oficina d’atenció seria un bon començament). Hem de ser conscients també de les limitacions del nostre esport. La pràctica de l’hoquei sobre patins a l’Estat es redueix pràcticament a Catalunya, i a la resta del món hi ha només tres o quatre països que tinguin un cert nivell. Això fa que no puguem optar a ser un esport olímpic i, per tant, que com a esport no tinguem el reconeixement que ens mereixem. Un esport poc mediàtic és difícil que enganxi els més joves. I el problema afegit és que, tractant-se d’un esport de patins, cal començar a practicar-lo de ben petits. És el que hi ha, i és un handicap amb el qual ens hem trobat sempre. Es treballa bé, i, malgrat això, sempre es pot millorar. Si som els que som, almenys intentem treballar amb la màxima qualitat.
Una selecció espanyola, formada pràcticament en la seva totalitat per jugadores catalanes (nou de les deu integrants), es va proclamar campiona del món femenina imposant-se en la final a Portugal per 3 a 1. D’aquesta manera, la selecció estatal ja suma quatre mundials (Tavira 1994, Sertaozinho 1996, Marl 2000 i Yuri-Honjo 2008). Així es converteix en la selecció més llorejada, ja que l’Argentina en té tres, Xile un i el Canadà també un. Laia Vives, Natasha Lee, Cristina Barceló, Maria Majó, Marta Soler, Carla Dorca, Paula Torner, Anna Romero, Carla Giudici i Laia Salicrú passaran a la història, igual com els tècnics catalans Joan Solé i Ramon Anglada.
Noves normes per a la temporada vinent Segons informa en un excel·lent article el portal reus24.com i recull el web okcat.cat, el Comitè Internacional d’Hoquei sobre Patins (CIRH) va aprovar a Yuri-Honjo (Japó) canvis importants en el reglament de l’hoquei patins. Entraran en vigor a Europa a partir de la temporada 2009-10. Els canvis més significatius s’inspiren en l’hoquei sobre gel, com ara el power-play o exclusió temporal d’un jugador per targeta blava o vermella. També canviaran els penals i les faltes directes: els primers es llançaran directament, sense jugada; els segons es llançaran centrats, dos metres més enrere que l’actual punt de penal. Es manté el camp enrere i es podrà canviar el porter per un jugador de camp en els darrers minuts.
Pablo Martín jugarà finalment al Voltregà Pablo Martín, exjugador del Vilanova l’Ull Blau i el Cerdanyola CH a l’OK Lliga, jugarà finalment al Club Patí Voltregà. El club de Sant Hipòlit ho va anunciar en el seu web, però després hi va haver problemes que van fer perillar l’operació. Tot i això, recentment ho han confirmat tant el mateix jugador com fonts properes al club blanc-i-blau. L’acord entre el jugador i el club s’ha produït fa unes setmanes, després d’haver-se trencat les negociacions al Mundial de Clubs on el jugador participava amb el seu actual equip, l’Estudiantil San Juan. L’arribada de Pablo Martín a l’equip de Ricard Muñoz s’espera per al mes de novembre.
Producte 16 esforç
L’estic Hockeyplater Internacional està dissenyat per a tota mena de jugadors. És molt àgil, ja que el pes i el gruix són inferiors als d’altres estics, i això el fa molt manejable. A més, la pala està dissenyada per aconseguir un control perfecte de la bola i una aportació de potència més gran en el moment de disparar a porteria. www.lestelskates.com
actualitat hoquei patins16
3/11/08
15:20
Pรกgina 1
actualitat rugbi16
31/10/08
15:34
Página 18
ACTUALITAT RUGBI
La Santboiana presenta Grant P olson OPINIÓ
El dijous 16 octubre la UE Santboiana va presentar oficialment davant dels mitjans de comunicació el jugador neozelandès Grant Polson. El pilar, de 27 anys, 1’92 m d’alçada i 110 kg de pes, va comentar que un dels motius que l’ha fet decidir a fitxar per la Unió Esportiva Santboiana ha estat que el seu entrenador de Manawatu, Bruce Hemara, li va parlar molt bé de l’ambient de rugbi de Sant Boi i del nivell de l’equip. I també va dir que treballarà per adaptar-se com més aviat millor per ajudar l’equip a aconseguir tots els objectius.
Escola per a la vida Javier Corbacho Jugador de l’UE Santboiana
Moltes vegades ens preguntem si en un esport minoritari com el rugbi l’esport base té sentit. Si els valors que defensem per als adults tenen la mateixa aplicació per als joves. I si paga la pena l’esforç que molts joves fan per trobar-se, quan arriben a sèniors, que no poden jugar en el primer equip del seu club. La resposta es clarament sí. Però sempre que s’enfoqui la competició correctament. Una demanda de resultats excessiva pot provocar nivells d’estrès gens recomanables en nens petits. La competició s’ha d’administrar, però és necessària. És curiós veure, a les trobades d’escoles, que a dintre el camp hi participen monitors, entrenadors, àrbitres i, és clar, jugadors. Allà jugar a rugbi no deixa de ser una activitat divertida, més o menys organitzada, que han après fent evolucionar jocs senzills de tota la vida. Aquest esport també permet en edats més adultes, establir un marc saludable de desenvolupament. Els costums que predica qualsevol esport es poden fer extensius al rugbi. Aquest esport dóna també motius als joves per portar hàbits de vida saludables. No dormir les hores que s’ha de dormir, no menjar bé, no entrenarse i beure alcohol, tot això va en contra del rendiment i, per tant, fa de tu un mal jugador. Aquí és on es fa necessària la competició: a partir de cadets o juvenils. L’educació dels nens pot trobar una enorme recompensa en una activitat en què el grup és el més important, a on s’inculca el respecte cap al contrari i en què la noblesa és una qualitat imprescindible. El gran dubte és el contacte. Nosaltres parlem de problemes afectius quan un nen té problemes de falta d’actitud o de por del contacte. Però hem d’entendre que en el rugbi el contacte, tot i ser un element important, no és el més important. Ho podem veure en les modalitats del rugbi flag o el rugbi touch. Limiten el contacte i permeten mantenir l’esperit del rugbi, un esport d’invasió amb un equip que intenta portar la pilota darrere la línia defensiva rival i un altre que intenta evitar-ho. És ben clar que la pràctica del rugbi ha de permetre el contacte, però en unes condicions adequades. No hem de permetre que ningú entri al camp a jugar sense saber les regles de joc. Jo, personalment, he jugat a rugbi des de la categoria infantil i crec que el rugbi m’ha permès desenvolupar-me com a persona i m’ha aportat uns valors dels quals em sento orgullós. El recomano obertament, doncs. Però, això sí, hem de fer les coses ben fetes.
18 esforç
El Mundial femení es jugarà a Anglaterra L’IRB va anunciar que Anglaterra serà la seu del mundial femení de l’any 2010. Londres serà l’emplaçament que prendrà el relleu del mundial disputat al Canadà l’any 2006. El Comitè Executiu de l’IRB va seleccionar aquest país després d’una recomanació de la Rugby World Cup Limited, un cop considerats els detalls de la Rugby Football Union i la German Rugby Union, principals candidates. Bernard Lapasset, màxim exponent del Comitè, va agrair l’interès d’Alemanya i va apuntar que rebrà altres esdeveniments importants de la IRB en un futur proper.
Pla tècnic de la USAP La USAP ha presentat una proposta de col·laboració per als clubs de rugbi de Catalunya que consisteix en un pla d’assessorament tècnic i de supervisió de jugadors i entrenadors. El club de Perpinyà s’ha ofert a prestar entrenadors i altres tècnics, que es desplaçaran a aquells clubs que ho desitgin amb la voluntat d’ajudar a desenvolupar més el rugbi a Catalunya. Fins i tot també vindrà algun equip de la USAP a entrenar-se conjuntament amb els clubs catalans. Així mateix, els entrenadors catalans podran fer formació a Perpinyà. Hi ha la possibilitat també que, si un jugador destaca, la USAP el pugui incorporar al seu equip, previ pagament dels drets. Els clubs interessats seran convidats el 15 de novembre a Perpinyà per assistir al partit USAP – Biarritz i signar el conveni.
Honeycomb Headgear
Producte
Aquest casc és el més popular del rugbi australià. La construcció única de rusc li dóna la màxima comoditat i protecció. L’alta densitat del tancament d’escuma enconxat, la construcció laminada i el tractament antimicrobià li asseguren comoditat i durabilitat. www.canterburynz.com
actualitat rugbi16
2/11/08
21:54
Pรกgina 1
actualitat handbol16
31/10/08
04:24
Página 20
ACTUALITAT HANDBOL
El BM Granollers ja té nova residència OPINIÓ
Catalunya: Font inesgotable de jugadors ASOBAL Marc García Jugador del J.D. Arrate
El planter català és un dels més potents que hi ha a l’Estat, si no el més potent. Com a mostra, a la Lliga SabadellAtlántico Asobal hi ha trenta-quatre jugadors catalans, i només hi ha quatre equips que no tinguin cap jugador català a la seva plantilla (el CAI, el Torrevella, el Conca i el Teucro). L’equip que més jugadors catalans té és el BM Fraikin Granollers, que en té dotze. Granollers sempre ha estat un dels bressols de l’handbol català, i la seva política de planter ha donat jugadors com ara Albert Rocas, Cristian Malmagro, David Davis, Vicente Álamo i Albert Cañellas. Una altra prova irrefutable que l’handbol català gaudeix de molt bona salut és el nombre de jugadors catalans que han format part de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Pequin: Víctor Tomás, Cristian Malmagro, Albert Rocas, David Barrufet i David Davis. Però molts jugadors catalans han hagut de marxar fora de la seva terra per intentar fer-se un lloc a la millor lliga del món. El salt de primera nacional a Asobal és massa gran, i potser és el fet de no tenir cap equip a la Divisió d’Honor B el que fa que un gran nombre de jugadors hagin d’anar a equips de fora de Catalunya per poder jugar minuts de qualitat a categories superiors. Si ajuntéssim tots els jugadors catalans que hi ha jugant a divisió d’honor B fora de Catalunya, es podria fer un equip que segurament lluitaria per l’ascens. Des d’aquí, doncs, m’agradaria fer una petició amb relació a aquest tema: ens cal un equip català a la B.
El dia 15 d’octubre es va inaugurar la nova residència per a jugadors joves del BM Granollers, amb la presència de la secretària general de l’Esport, Anna Pruna. La van acompanyar l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; el president del BM Granollers, Joan M. Pérez Ortiz, i el president de la Fundació BM Granollers, Josep Pujades. La nova residència del BM Granollers donarà allotjament a diversos jugadors dels equips de base del club procedents de fora de Catalunya, amb una capacitat màxima per a set jugadors. Els primers residents són David Herrera (Cadis), Juan del Arco (Madrid) i Mikel Muguerza (País Basc).
L’handbol per a tothom La Federació Catalana d’Handbol, juntament amb la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL), ha engegat un projecte per crear una lliga catalana de discapacitats sota el nom “Handbol per a tothom”. La iniciativa, impulsada per Teodoro Lazo, del CH Cerdanyola, ja té el suport d’equips de Barcelona, Cerdanyola i Igualada, i hi ha opcions que es formi també un equip a Mataró. La idea és crear una lliga amb un format de trobades, és a dir reunions en cap de setmana a diferents localitats de la geografia catalana.
Les Lligues Catalanes Màsters, a punt Ja s’han posat les bases de les Lligues Catalanes de Màsters. Des d’aquesta temporada, els clubs podran presentar a l’acta de cada partit fins a quatre jugadors entre 30 i 33 anys, i la resta hauran de ser de 34 cap amunt. El nombre de llicències que podrà presentar cada equip serà il·limitat. En la categoria masculina, que aquest any ha passat de catorze conjunts a divuit, es va decidir jugar la competició amb una cadència de joc de dues a tres setmanes. La primera jornada va ser el 26 d’octubre, mentre que l’última data de la primera fase serà el 26 d’abril. Pel que fa a la LCM Femenina, tindrà sis equips. En aquest cas, la competició es disputarà amb una primera fase que coincidirà amb la masculina i amb una segona fase que seguirà el sistema de la concentració.
Nucleus Competition profile 24 panel
Producte 20 esforç
La Nucleus Competition de Kempa és una pilota innovadora de nou desenvolupament. Una innovadora construcció de vint-i-quatre peces atorga a aquesta pilota unes propietats de rebot i de subjecció increïbles. Es pot trobar amb els colors blanc i blau i també amb vermell i groc. www.kempa-handball.de
actualitat handbol16
31/10/08
04:24
Pรกgina 21
actualitat basquet16
2/11/08
03:17
Página 22
ACTUALITAT BÀSQUET
Mamadou Samb ja és assimilat OPINIÓ
El 7 d’octubre Mamadou Samb va jurar la Constitució espanyola i va renunciar a la seva nacionalitat anterior, que era la senegalesa. Amb aquesta nacionalització a la mà, el pivot del WTC Almeda Park Cornellà ja podrà jugar a la Lliga Adecco LEB Plata i també a l’ACB amb el FC Barcelona, com a jugador assimilat. A més, la Federació Espanyola de Bàsquet va considerar fa uns mesos factible la seva incorporació a la selecció estatal. Mamadou va arribar al país amb el seu germà Cheik. Va començar de cadet a l’AD Valle San Lorenzo i es va incorporar al FC Barcelona en categoria júnior.
Una base massa sòlida Jordi Robirosa Periodista
Si hi ha algun esport on la base funcioni a Catalunya sens dubte és el basquetbol. Cap dubte sobre això. Tant en nois com en noies, el nombre de partits que es juguen a casa nostra és gairebé infinit, i vuitanta mil fitxes federatives és un nombre que mareja. I és que els clubs fan una feina al·lucinant i crec honestament que mai no agrairem prou la feina que fan els seus dirigents, desinteressada, pel simple gust de formar esportistes i, la major part de vegades, també persones. En l’últim campionat d’Espanya d’autonòmiques, les seleccions catalanes minis s’hi van passejar, van vèncer aclaparadorament. I és que Catalunya no para de donar bons jugadors, tant en nois com en noies; parlem, doncs, d’una base sòlida, d’una base massa sòlida potser. I dic massa perquè quan aquestes jugadores i aquests jugadors passen a ser sèniors, alguns amb una qualitat impressionant, han de marxar fora de Catalunya per guanyar-se les garrofes. Si revisem les plantilles dels clubs en totes les categories professionals, el nombre de catalans és altíssim. Però això, en comptes de fer-nos sentir orgullosos, ens hauria d’entristir, i molt. Com és que el bàsquet català d’elit no pot engolir més que una mínima part dels seus jugadors? Per què va desaparèixer l’UB Barça? Per què la Marta Fernández és a Cracòvia i les millors catalanes juguen totes fora de Catalunya? Per què el Lleida és a la LEB i el Girona ha desaparegut? Com és que només hi ha tres equips a l’ACB? Per què la LEB or no està farcida d’equips catalans?... Són massa interrogants i, desenganyeu-vos, no anem bé. Tenim fonaments, però ens fallen les altures i això és dur per als nostres joves, que veuen un futur lluny de casa seva, i per això molts s’estimen més deixar l’esport que els agrada i en el qual podrien destacar. Què ens manca? Implicació. Implicació de tothom. Anna Pruna, la secretària general de l’Esport, exjugadora de bàsquet, m’ha comentat diverses vegades que fa el que pot i més amb el pressupost que té. Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha milers i milers de clubs en totes les disciplines possibles i que tothom demana. Però hauria de ser possible que l’Anna disposés de més diners, haurien de sortir empreses privades disposades a ajudar-nos a créixer, els aficionats haurien de donar suport a les transmissions de ràdio i televisió d’aquest esport i comprar els diaris i les publicacions que parlin de basquetbol... Es tracta, en definitiva, de creure en nosaltres mateixos, de dir als quatre vents que el nostre esport és el millor de tots. Perquè, si no és així, haurem de concloure que tenim una base massa sòlida.
22 esforç
Primer títol de la temporada per a l’Olesa-Espan yol L’Olesa ha començat la temporada de manera impecable. A banda de manar a la classificació durant les tres primeres jornades (va guanyar els tres primers partits de la Lliga Femenina), abans de començar la Lliga va aconseguir el primer títol de la temporada: les de Lucas Mondelo van imposar-se per un contundent 75 a 55 al Cadí la Seu en la final de la Lliga Catalana. L’Olesa-Espanyol jugava a casa i va fer valer aquest factor. Les noves incorporacions, com en tots els partits d’aquest inici de temporada, van marcar les diferències, sobretot una Anna Cruz que va acabar sent la jugadora amb millor valoració. Primer títol i inici fulgurant a la lliga d’un equip que apunta a revelació de la temporada.
Marc Silva espera una temporada tranquil·la a Cornellà El català Marc Silva estrena capitania al WTC Almeda Park Cornellà, amb l’objectiu de viure “una temporada tranquil·la”, segons les seves pròpies paraules. L’aler pivot mataroní ja fa tres anys que és a l’equip, i ara li toca fer el paper de líder d’una plantilla molt i molt jove. El Marc s’ho pren amb ganes i afirma que és “una persona a qui agrada manar”. I hi afegeix: “No m’amago”. Sobre els objectius per aquesta temporada, diu: “Desitgem que vagi millor que els dos últims anys, sobretot l’últim, que vam patir molt per aconseguir la permanència”. I pel que fa al nou entrenador del Cornellà, Silva ja el coneix, ja que van coincidir a Sabadell. Pel capità, tenir Txema Solsona d’entrenador és positiu, ja que “sé el que vol i intento transmetre-ho”.
Producte
La pilota de bàsquet Nike 4005 Tournament™ per a l'Eurolliga 2008-2009 està dissenyada amb panells de dos tons de color sòlid. Els colors contrastats ressalten encara més el disseny exclusiu Wraparound Panel Construction™ del Nike 4005 Tournament, que utilitza quatre panells en comptes de vuit per a que al llençar les mans trobin menys línies convergents. www.nike.com/nikebasketball
actualitat basquet16
31/10/08
04:19
Pรกgina 23
actualitat futbol16
31/10/08
10:42
Página 24
ACTUALITAT FUTBOL
Colòmbia, rival de Catalun ya Colòmbia serà el rival de Catalunya en el partit de Nadal del dia 28 de desembre, en un camp i a una hora encara per confirmar. El seleccionador nacional de Catalunya, Pere Gratacós, pensa que “Colòmbia és una selecció prou forta per jugar contra Catalunya. El darrer empat aconseguit contra el Brasil a Rio de Janeiro és una mostra de la competitivitat de la selecció que entrena Eduardo Lara. Tenen possibilitats de classificar-se per al Mundial de Sudàfrica 2010, amb jugadors d’experiència com ara el seu capità, Mario Yepes, Gerardo Bedoya i Agustin Julio, a més dels jugadors que juguen a la Lliga BBVA, Perea i Mosquera”.
La selecció catalana, campiona del món femenina de futbol sala La selecció catalana va guanyar el dia 4 d’octubre el I Campionat del Món femení de futbol sala que es va disputar a Reus. Per aconseguirho, les catalanes van haver de derrotar a la final la selecció de Galícia per 4 gols a 0, un resultat que demostra el domini que van tenir les quadribarrades durant tot el partit. Maria Àngels Navarro, del Penya Esplugues, va ser la que va estrenar el marcador amb els dos primers gols, el primer rematant una assistència de Laura Rodríguez, del FSF de Castelldefels, i el segon com a culminació d’un contraatac. A la segona part hi va haver dos gols més amb les mateixes protagonistes, però en aquest cas va ser Laura Rodríguez qui va aconseguir els gols, a passada de Maria Àngels Navarro. La selecció va passar a quarts després d’haver quedat segona de grup darrere la selecció colombiana i, a continuació, va derrotar Austràlia, una de les favorites, i Rússia ja a la semifinal. La selecció de Galícia, que també havia quedat segona en el seu grup darrere Rússia, va derrotar les seleccions de l’Argentina i Colòmbia.
El Barça segueix el jove Gianni Zuiverloon El primer equip del FC Barcelona ha començat la temporada com un coet, amb bon joc i bons resultats, d’una manera immillorable. La xarxa mundial d’observadors blaugrana, però, no para de treballar per trobar joves promeses. Darrerament els observadors blaugrana han posat els ulls en un jove jugador de 21 anys del West Bromwich Albion. Es tracta del defensa central Gianni Zuiverloon, que ha jugat uns quants partits a la Premier però que té una extensa experiència a l’Eredivise holandesa, ja que va jugar al Feyenoord, l’RKV Waalwijk i el Herrenveen. A més, és un fix a les convocatòries de la selecció holandesa sub-21 i no trigarà a fer el salt a l’absoluta. El problema que es pot trobar el FC Barcelona és l’interès per aconseguir els seus serveis del Manchester United. Els reds el tenen a prop i el segueixen des que va començar la temporada. Si el Barça el vol, haurà d’afanyar-se.
El futbol sala, inspiració de les noves R10
Producte 24 esforç
Ronaldinho és un talent únic, que posseeix una combinació incomparable de tècnica i velocitat. Gràcies a aquestes habilitats, pot fer corregudes impossibles fintant i esquivant els defenses rivals i pot fer llançaments espectaculars, capaços de silenciar un estadi amb vuitanta mil espectadors. La nova versió de les seves Nike 10R no podia quedar enrere. Des del mes de setembre, les pots trobar a les botigues. Per Tom Minami, que n’ha estat el dissenyador, aquestes sabatilles es diferencien de la primera versió pel fet que “aquest cop vam escoltar els comentaris de Ronaldinho sobre les primeres 10R i vam prendre el futbol sala com a font d’inspiració”. www.nike.com
actualitat futbol16
31/10/08
10:42
Pรกgina 25
actualitat varis16
31/10/08
17:56
Página 26
ACTUALITAT VARIADA
Barcelona clausurarà la Copa d’Europa de pista 2009 La UEC (Unió Europea de Ciclisme) va anunciar el diumenge 19 d’octubre el calendari definitiu de la Copa d’Europa de Velocitat, que arrencarà el mes de maig de 2009 a la ciutat russa de Tula i s’acabarà al juliol a Barcelona, amb motiu del Ciutat de Barcelona de pista organitzat pel Catalunya Track Cycling Team, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el Consell General de l’Esport Català i la FCC. Els dies 10 i 11 de juliol són les dates previstes inicialment per a la cursa barcelonina, que celebrarà el 25è aniversari del Velòdrom Olímpic d’Horta. Aquestes dates, però, poden variar segons la valoració de dos factors: l’interès de l’Ajuntament, per la coincidència amb el Tour de França a la capital catalana, i la idoneïtat de celebrar aquesta competició una setmana abans dels Campionats d’Europa sub-23 i júnior de Minsk.
Helena Casas (Catalun ya Team), bronze a l’Europeu de pista
CICLISME
La ciclista del Catalunya Team Helena Casas va aconseguir la medalla de bronze del Campionat d’Europa de pista absolut que es va disputar el cap de setmana del 17 al 19 d’octubre a Alkmaar, els Països Baixos, en la modalitat òmnium de velocitat. El dissabte 18 la velocista de Vila-seca va obrir la seva participació fent el segon millor registre a la prova cronometrada de 250 metres llançats i va acabar quarta en l’eliminació i tercera en la cursa keirin. Ja el diumenge 19, Casas va finalitzar tercera en el torneig d’esprint i va aconseguir la mateixa plaça de la general final, en un campionat dominat per les neerlandeses Yvonne Hijgenaar, or, i Elise Van Hage, plata, que van completar una excel·lent tasca d’equip davant el seu públic.
PARALÍMPICS
17 medalles dels paralímpics catalans La meitat del conjunt d’esportistes catalans que van competir a la capital xinesa es van penjar una medalla. Els catalans van ser protagonistes de 17 de les 58 medalles que va sumar la delegació estatal, una millora notable respecte als Jocs d’Atenes, on els catalans van guanyar 11 medalles (3 d’or, 6 de plata i 2 de bronze). Les 17 de Pequín es van distribuir de la manera següent: 2 d’or, 5 de plata i 10 de bronze. Les d’or van ser guanyades pel ciclista Christian Venge i el seu guia, David Llauradó, en persecució individual B1/B2/B3 (deficients visuals), i pel nedador Jesús Collado, en els 400 metres lliures (S9). Les de plata les van guanyar l’atleta Abderraham Ait Khamouch, els nedadors Sarai Gascón i Jordi Gordillo, i els ciclistes Juan José Méndez i Christian Venge. També cal destacar les 10 medalles de bronze d’Abderraham Ait Khamouch, Ignacio Avila, Eva Ngui (2) i Xavier Porras; dels nedadors Miguel Luque, Deborah Font i Esther Morales; del ciclista Juan José Méndez, i de Pedro Cordero, en boccia.
26 esforç
actualitat varis16
31/10/08
17:56
Página 27
ACTUALITAT VARIADA
III Trofeu TANIT – Regata Productherm
VELA
El Trofeu TANIT æuna regata de tripulacions exclusivament femenines que competeixen en monotips a temps real, única amb el seu format a Espanyaæ ha arribat aquest mes d’octubre a la seva tercera edició. La competició s’ha disputat els dies 18 i 19 en aigües de Vilanova i la Geltrú, una altra vegada amb una nombrosa participació. L’Associació de Dones Navegants TANIT, que era l’organitzadora de la prova, ha tingut la col·laboració del Club Nàutic Vilanova per aconseguir un cap de setmana inoblidable per a tantes regatistes procedents de tot l’Estat. S’han reunit quasi cent dones de diferents autonomies, com ara Cantàbria, el País Basc, Madrid, València, Andalusia i Catalunya. Entre les participants s’ha de destacar l’assistència de regatistes conegudes, com ara Mònica Azón (olímpica i campiona mundial).
El Club Gel Puigcerdà va aconseguir guanyar els campions de Sèrbia per 6 a 5 en l’últim partit, disputat el diumenge 19 d’octubre, de la segona ronda de la Continental Cup europea d’hoquei sobre gel. D’aquesta manera, els de la Cerdanya van quedar en tercera posició del torneig europeu que es va disputar a la ciutat romanesa de Miercurea Ciuc. La plantilla es va desplaçar a Romania amb sis baixes importants, cinc per lesió (Cepeda, Pereiro, Almendros, Soler i Echevarría) i una per motius laborals (Tona). A aquestes circumstàncies s’hi van sumar les baixes de Viladomat, que es va lesionar al canell en el primer partit de Romania, i de Moreno, que es va fer mal a les cervicals en el segon partit.
HOQUEI GEL
L’hoquei gel cerdà, tercer en el torneig europeu de Romania
El pilot Repsol va ser el més ràpid de les dues especials disputades. Jordi Viladoms acaba el ral·li en la cinquena posició final. L’última etapa de l’UAE Desert Challenge 2008 va veure una nova exhibició de Marc Coma, qui tot i sortir aquell dia amb una penalització a la classificació general (el dia abans havia trencat el canvi de la KTM a cinc quilòmetres del final i no va acabar la quarta etapa), va prendre la sortida amb la mateixa ambició de sempre. A la primera especial, Coma sortia en la posició número 60, i pel seu major ritme, va haver d’avançar a més de la meitat dels rivals. Afortunadament, en aquesta carrera la maniobra es podia fer sense perill, ja que les pistes de sorra no aixequen la pols que en altres ocasions impedeix veure el pilot del davant.
MOTOR
Victòria de Marc Coma a l’última etapa de l’UAE Desert Challenge 2008
Saul Craviotto
31/10/08
03:30
Pรกgina 28
Saul Craviotto
31/10/08
03:30
Página 29
FOTOS: MIGUEL ANGEL FERNËNDEZ · MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: REBECA TRILLO PER A MAC
A la latitud 14¼ 20’ nord i longitud 80¼ 25’ oest està situat el banc de Serrana. Aquest banc de sorra caribeny va ser batejat així en honor a Pedro Serrano, un capità espanyol que va passar-hi vuit anys. Serrano va sobreviure al naufragi del seu patache a prop de les costes de les illes de San Andrés. Era l’any 1526, el mar era un territori desconegut i les Amèriques vivien un trànsit marítim intens i insegur. Ja li hauria agradat a l’home de l’Imperi on no es ponia el sol haver tingut un company de naufragi com el lleidatà SaŸl Craviotto! Com Pedro Serrano, Craviotto és un home que ha vinculat la seva vida a l’aigua. A Serrano, una desgràcia del destí li va canviar la vida. Per a ell, el mar es convertí en l’enemic. El SaŸl, en canvi, té en l’aigua un aliat. Armat amb les seves pales i a cavall d’un caiac, ataca les onades desafiant el déu Neptú. Ara fa uns mesos, cavalcant de la mà de Carlos Pérez, va tocar el cel, va arribar a la glòria. Fa més de quatre-cents anys, Pedro Serrano va ser rebut com un heroi quan va tornar a Espanya després de vuit anys de penúries. Li va canviar la vida. SaŸl Craviotto, avui, també és un home nou. Amb una medalla d’or aconseguida en els últims jocs, s’ha convertit, com aleshores Serrano, en un personatge famós, no només a la Cort espanyola, sinó també al món sencer.
esforç 29
Saul Craviotto
31/10/08
03:30
Pรกgina 30
Saul Craviotto
31/10/08
03:30
Página 31
Va ser l’afició del teu pare pel piragüisme el que et va portar a pujar en un caiac?
eina de treball i els intento cuidar perquè em responguin quan toca.
Sí, em va influenciar molt. Tota la meva família està vinculada al món del piragŸisme. Tinc oncles i cosins que s’hi dediquen, i jo sempre l’he practicat.
Canvio de tema. Com ha anat el Camí de Santiago? [Ell i Carlos Pérez van prometre que, si guan yaven la medalla, el recorrerien.]
N’hi ha un, el Víctor, que és entrenador de la selecció catalanaÉ
Bé, va ser una experiència molt maca. Tot i que no estava preparat per anar en bici perquè feia un mes i mig que no m’entrenava, va ser una gran experiència.
Sí, d’aigŸes braves. I entrena l’Hèctor Craviotto, que jo crec que és el que prendrà el meu relleu i continuarà la saga de la família. Els Craviotto, en comptes d’un pa sota el bra•, vau néixer amb una pala. [Riu.] Sí, la veritat és que sí. ƒs una afició que es remunta als avis. S’ha convertit en una tradició que va passant de pares a fills. Per˜ tu tens un passat futbolístic. Sí. Durant molts anys vaig compaginar tots dos esports. Al futbol em divertia més, pels companys sobretot. Però un dia em va tocar escollir i no em va costar gaire, perquè jugant a futbol era una mica dolent. Ja hem quedat que els Craviotto naixeu amb una pala sota el bra•. Tu quina relació hi tens? Com et portes amb els teus rems? Doncs de vegades millor i d’altres pitjor. Hem de tenir una bona relació, perquè convivim cada dia junts. Són la meva
Per˜ vau arribar a Galícia? Sí, és clar! Fa uns mesos semblava que et quedaries aquest an y allˆ. Finalment, per˜, no serˆ així, oi? Exacte. Hi havia l’opció de fitxar pel Club N‡utico O Muí–o de Ribadumia gallec, però al final no passarà. Quins són, llavors, els teus plans? Hi ha l’opció de Catalunya o Madrid. Encara no ho tinc decidit, però Galícia és una opció descartada. La teva decisió dep•n del que faci Carlos Pérez? No del tot. El tema esportiu és important, i ser al mateix club aniria bé. Però estem tot l’any junts amb la selecció. Si deixés Catalunya, no seria per aquest motiu.
esforç 31
Saul Craviotto
31/10/08
03:31
Página 32
I per quin motiu ho faries? Doncs si veiés que en un altre lloc tinc més oportunitats per al meu futur. Continuarˆs al cos de policia? Sí, això segur. Em donen tota mena de facilitats per entrenar-me i sempre va bé tenir una plaça de funcionari, perquè no se sap mai. L’any que ve puc tenir una lesió, que Déu no ho vulgui, i quedar-me sense el piragŸisme. En aquesta línia, al teu web diu Saül Craviotto, piragüista professional. Es pot ser professional del piragüisme? No. ƒs molt difícil. Excepte si ets campió olímpic i estàs cada any traient medalles, no es pot viure d’aquest esport. Tu com t’ho has fet? He tingut la feina de la policia. A més, amb la selecció espanyola fa vuit anys que vaig a mundials, europeus i altres campionats, i per això he estat cobrant uns mil euros escassos al mes. No gran cosa.
Qu• ha representat per a tu aquest boom mediˆtic? Doncs és una experiència molt maca. Estic coneixent gent que mai m’hauria pogut ni imaginar. L’altre dia, per exemple, vaig anar a fer un reportatge per a una altra revista amb Martina Klein. La veritat és que des que vaig tornar de Pequín que no he parat. No he pogut ni passar per casa meva. M’ha canviat bastant la vida. Fins i tot Carlos Pérez i tu teniu un logo propi. Ja sou una marca! Sí, vam crear un logo, hem fet targetes i cartells. Es podria dir que hem creat una mena de marca del K-2. Com et portes amb ell? La relació des de sempre ha estat molt bona. Això és fonamental perquè un vaixell d’equip, com és el K-2, funcioni. Des que vam començar, a l’octubre, no hem discutit mai. ƒs curiós, perquè ens passem el dia junts. La relació és molt bona, immillorable. Ara qu• us espera?
Per˜ ara s’hi ha sumat la desfilada a Cibeles, ser model de Custo, sortir a la televisióÉ Aix˜ no dóna prou? No, no. De moment encara no tinc prou cachéÉ
32 esforç
Doncs molta feina, molts entrenaments i molt d’esforç. Tots els anys hi ha europeu i mundial, excepte l’any dels jocs olímpics, que no hi ha mundial. Ara vindrà tot això.
Saul Craviotto
31/10/08
03:31
Pรกgina 33
Saul Craviotto
31/10/08
03:31
Pรกgina 34
Saul Craviotto
31/10/08
03:31
Página 35
I uns jocs del Mediterrani, oi? Sí, l’any que ve. Sempre es fan l’any després dels jocs. I aquests són els objectius a curt termini: l’europeu, el mundial i els jocs del Mediterrani. I a llarg termini? Londres. Sempre hem de tenir al cap els jocs. Sincerament, la medalla de P equín va ser una sorpresa? Sorpresa total! Jo comptava ser quart, cinquè, si teníem sort tercers. Vam treballar moltíssim. Participar a Pequín ja era un somni i valia la pena esforçar-s’hi. Però només estem junts des de l’octubre, no es podia pensar que seríem campions olímpics. Vaja, que no ens ho esperàvem per res del món.
Ara en les properes proves sereu el rival a batre. Sí, ara la pressió la tenim nosaltres. Com dius, tothom es fixarà en nosaltres. Però tenim clar que el més difícil no és arribar sinó mantenir-se, i estem mentalitzats per treballar per aconseguir-ho. Ara és quan hem de demostrar que som bons professionals. Has dit que la relació amb el Carlos és immillorable. Te’ls enduries a ell i un K-2 en una illa deserta? Ni boig! Ens passem el dia junts, només faltaria això! M’hi enduria la meva xicota amb un K-2, per poder marxar quan ens en canséssim.
ç e
Ja hauria volgut el pobre P edro Serrano tenir compan yia femenina i un K-2 per tornar-se’n.
Un lloc per viure: Lleida. Un viatge: Nova York. Un lloc per fer piragüisme: Sevilla a l’hivern i Lleida a l’estiu. Aigües braves o tranquil·les: Braves per divertirme i tranquil·les per treballar. Una pel·lícula: Braveheart. Un llibre: Els pilars de la Terra. Un menjar: Cargols a la llauna. Una beguda: Suc de pinya. Un defecte: Sóc cap quadrat. Una virtut: Això ho hauria de dir algú altre.
esforç 35
365Esportistes 16
31/10/08
12:01
Pรกgina 36
365+1 ESPORTISTES
365Esportistes 16
31/10/08
12:01
Página 37
365+1 Esportistes és un projecte que està duent a terme el fotògraf Oriol Roca. eL podeu veure a www.esforc.cat
Ilu2
31/10/08
01:36
Pรกgina 78
Ilu2
31/10/08
01:36
Pรกgina 79
BÀSQUET
Olesa
31/10/08
M
16:46
Página 40
TEXT: ËLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA ale•ts siguin els Ferrocarrils! No acostumo a maleir, però és que aquell dia hi havia motius per fer-ho. Eren tres quarts d’onze, jo havia quedat amb el fotògraf a les dotze i resultava que el ferrocarril que m’havia de portar a Olesa de Montserrat no sortia fins a dos quarts de dotze. Arribaria tard. En efecte, estava de mal humor, però és que no havia esmorzat. Vaig sortir de l’andana i vaig afanyar-me a prendre un cafè i un croissant, com hauria fet el mateix Martín Girard. Després de passar-hi prou temps per conèixer el nom de la cambrera i el seu amic Víctor, revisor, van anunciar per megafonia la sortida del meu tren. Un cop al ferrocarril em va venir al cap la facilitat amb què podria fer una metàfora entre un tren i l’equip de bàsquet de l’Olesa. Tots dos van causar una gran sorpresa en aparèixer i tots dos fan l’efecte de no anar gaire de pressa però, sense adonar-te’n, sense fer soroll, arriben a lloc en un tres i no res. Em va semblar massa agafat pels pèls, no ho faria servir. Un cop esborrada aquesta idea de la meva llibreta, em vaig adonar que només faltava una parada. Eren les onze i cinquantacinc. Arribaria a l’hora.
40 esforç
A les dotze i set minuts travessàvem, el meu fotògraf i jo, una mena d’infermeria dels anys setanta. Era l’entrada lateral del pavelló de l’Olesa de Montserrat. Ja des del passadís es podien sentir els xiulets característics de les sabatilles en lliscar sobre el parquet. Soroll inequívoc que l’entrenament no s’havia acabat. Lucas Mondelo es va adonar de la nostre presència només treure el cap per la porta de la pista. Va fer com si res, és un home seriós i un entrenador ferm. No aturaria pas un entrenament per nosaltres. - Us podeu esperar un moment? Ara acabem. –Una simple afirmació amb el cap per part meva i ell va continuar donant indicacions a les jugadores. Dos quarts d’una i sortíem del Pavelló. Mondelo, que en principi estava previst que ens acompanyés, es va haver de quedar. En el temps que vam estar esperant havia arribat Crystal Kelly, una nova jugadora de l’equip. Kelly arribava directament dels Estats Units, on ha jugat la WNBA amb els Sacramento Monarchs. Mondelo havia de fer el possible perquè se sentís com a casa. Després dinarien amb el president i una jugadora
traductora (el Lucas no devia ser un expert en la llengua de Shakespeare) i l’acompanyarien al pis que li ha posat el club. Vist el resultat que ha donat, es podria pensar que aquell dinar va ser de tres estrelles Michelin. Vam pujar al cotxe l’Oriol, el fotògraf, al volant, l’Helena Boada, capitana i copilot, i al darrere jo mateix. Després d’un parell de preguntes estàndard relacionades amb el temps i l’entrenament, vaig voler exercir de periodista. - I què la teva parella? Com ha portat el tràfec de l’estiu? –El seu company és un important jugador de bàsquet de l’ACB. Em respon que ell estava tranquil, tot i que afirma que algú no va acabar de dir la veritat. Aquí hi ha un reportatge, penso. Amb els dies, però, he decidit que era una conversa off the record, de manera que prefereixo no continuar per aquí. Ja no sé quina hora era. El sol estava en el seu punt més alt. La capitana ens va guiar, a nosaltres i al cotxe que ens seguia amb l’Anna, la Jael i la Noemí, fins on havíem de fer les fotos. Al bell mig d’una urbanització rodejada de camps i vinyes, hi havia un camp de streetball. Un pel abandonat i amb magnifiques vistes a Montserrat. Ens va
Olesa
31/10/08
16:46
Pรกgina 41
Olesa
31/10/08
16:46
Pรกgina 42
Olesa
31/10/08
16:46
Pรกgina 43
esforรง 43
BÀSQUET
Olesa
31/10/08
16:46
Página 44
encantar. Començava la sessió de fotos i preguntes. Després d’aquell bueno tan incorrecte amb què jo, no sé per què, sempre començo les entrevistes, li pregunto a Boada pel seu paper a l’equip. L’Helena ha renovat aquest estiu, és la capitana, i Mondelo, entrenador també de la selecció de promeses, l’ha fet internacional. - Confien molt en mi. En part és perquè jo tinc molta confiança en l’entrenador i crec que ell també en té en mi. –Ja fa quatre anys que treballen junts a l’equip.– Sap què puc aportar i jo sé què li demana a l’equip. L’Helena i jo ja ens coneixíem. Fa un any la vaig entrevistar i em va dir que l’objectiu era la permanència. La Copa del Rei era un somni. Es va complir. Ara sembla que miren més enllà. - L’ambició sempre hi ha de ser. Si l’any passat l’objectiu era mantenir-nos, aquest com a mínim hem d’igualar el que vam aconseguir –amb aquest objectiu s’ha canviat pràcticament tot l’equip–. Aquest any les coses s’han fet pensant, amb temps. Hem fitxat jugadores molt joves i això ens fa ser molt ràpides. –Aquest joc ràpid i vistós és el que els demana Mondelo. Fins ara estan responent a la perfecció i els bons resultats les han acompanyat. El partit contra el Cadí la Seu a la Lliga Catalana, la victòria contra el Perfumerias Avenida o la derrota per només dos punts contra el totpoderós Ros Casares en són bons exemples. Aquesta derrota, per cert, tot i ser a casa, no va ser pas un pas enrere. Per una de les jugadores de l’Olesa, fins i tot va ser quasi una victòria. Noemí Jordana fa deu anys que és a la LF i el seu darrer equip abans d’arribar a Olesa va ser, precisament, el Ros. L’Oriol em va indicar que ja havia acabat amb ella. La Noemí feia una estona que simulava estar defensant un atacant que, en comptes
44 esforç
de pilota, duia una càmera i que, en lloc d’encistellar, el que volia era captar el seu millor perfil. Es va acostar rient. La Jael havia fet algun comentari graciós. - A veure què em preguntes... –És la més veterana, es nota.– Jo vinc a aportar veterania, control.– Juga de base, és la menys jove d’un equip amb una mitjana d’edat molt baixa. Té clar quin ha de ser el seu rol.– Tants any fent voltes fa que al final n’aprenguis. El Lucas em va dir que buscava una organitzadora. Necessitava una manaire! –Vam riure, la Núria, la Jael, que era a prop, i jo. - El club vol créixer a poc a poc. Hem de pensar que l’equip només fa dos anys que juga a la màxima categoria. Si treballem els resultats arribaran, i això ens ajudarà a créixer. Però les coses s’han d’anar fent a poc a poc perquè surtin bé. –Els anys donen prudència i paciència, control. De la mà d’aquesta “manaire” l’equip ha iniciat la temporada magníficament i s’ha guanyat els elogis de tothom. Un dels equips que ha patit el bon joc de l’Olesa ha estat el Mann Filter Saragossa, a qui van guanyar per 55 a 79. La Jael Feixenet, que també ha arribat aquest any, jjugava fins ara a aquest club.
- Ja esteu? – Vaig preguntar – Això sembla. Ja n’hi ha prou de fer el payaso! – Riure general. L’Oriol també l’havia tingut una bona estona simulant que anava a agafar un rebot en el que no hi havia pilota. Vaig començar. - Bueno… - Ja hi tornem a ser- has tornat des de Saragossa aquest any. Què ha canviat des de que vas marxar? – “Que estranya sona la pròpia veu quan la sents enrregistrada”, això ho penso ara. Aleshores, era interessant saber com era el club abans d’arribar a LF. - El que m’agrada és que no ha canviat pràcticament res. Segueix sent el club familiar que vaig deixar, però amb el plus de professionalitat que implica estar a Lliga Femenina. Tothom està conscienciat– No pot evitar entrevancar-se amb aquesta darrera paraula. El sol picava de valent i la Jael educadament em demanà posar-nos a l’única hombra de la pista. Vam acabar sota la cistella. Estavem al pal baix, la zona en la que sol·len habitar pivots i ala-pivots. La Jael pot ser d’aquestes últimes, tot i que té més caracteristiques de tres que de quatre. Afirmà haver madurat des de que va marxar fora de Catalunya. - A més d’haver madurat i estar preparada, aquest projecte engresca molt. És genial!. Quan tens gent de casa se senten més els
Olesa
31/10/08
16:46
Página 45
colors. – Recordo que li brillaven els ulls d’una forma especial. “Potser té el sol de cara”, vaig pensar – Estem fent el club cada cop més nostre i la gent s’hi està implicant moltíssim. – Després d’aquesta afirmació li vaig demanar que fes un pronòstic. La brillantor dels ulls va desapareixer. No era el sol. – Jo no faig pronostics, estem treballant i l’objectiu és igualar el que vam fer l’any passat. Ja es veurà fins a on arribem. L’any passat l’objectiu era mantenir la categoria i es va aconseguir amb escreix. Un dels equips que no va tenir tanta sort va ser el de l’Anna Cruz. Aquesta escolta internacional de vint-i-dos anys, jugava al Arranz Jopisa Burgos. Sortida de la prolífica cantera del
desaparegut UB Barça va tenir més d’una oferta però va decidir tornar a casa. - Tenia ganes d’estar a prop de casa, a un equip català. Buscaba tenir minuts i confiança. De fet estic molt il·lusionada amb el projecte. – No semblava il·lusionada i ho vaig posar en dubte – Si que ho estic! Estem treballant molt bé i hi ha moltes ganes de fer coses importants. – Així sí. En el seu primer partit oficial, la Final de Lliga catalana que van guanyar al Cadí, va ser la jugadora més valuosa. És per això que li vaig preguntar si seria una constant. - Ja m’agradaria! Però tenim un equip molt compensat. Si un dia jo estic malament qualsevol pot pendre la responsabilitat. Totes
sortim al cent per cent i si una està pitjor hi ha d’altres que poden fer-ho be. Vam acabar la sessió quan el sol començava a escorar-se lleument. Eren les dos menys deu, l’hora de dinar. Els estomacs rugien. Vam encapçar-nos de nou als cotxes, repartits com a l’anada. Entre comentaris sobre com habien quedat les fotos i de nou sobre temes trivials com el temps, no vaig perdre la ocasió. - Helena, ja et trucaré si volem fer una portada amb el teu novio!- Una rialla un pel forçada i adeu. L’Oriol i jo ens quedavem sols. La tornada en cotxe va ser millor que el viatge en ferrocarril. Malgrat això havia arribat a l’hora i havia pogut fer un reportatge força digne. Potser no calia maleir-lo.
ç e
esforç 45
Handbol
31/10/08
01:26
Pﾃ｡gina 46
TEXT: ﾃ記EX RUBIES ﾃ｡ FOTOS: ORIOL ROCA
Handbol
31/10/08
01:26
Pรกgina 47
HANDBOL
Handbol
31/10/08
01:26
Pรกgina 48
Handbol
31/10/08
01:26
Página 49
D
es dels tres anys que el jove Cristian Ugalde corre per les pistes d’handbol. En aquest cas, a més, l’expressió “córrer” és la més encertada. Perquè va començar de ben petit, quan anava a veure el seu germà Antonio a l’Olímpic de Granollers i ell anava d’una banda a l’altra seguint la pilota. Des d’aleshores no ha deixat de córrer. Amb una velocitat esfereïdora, va passar per les categories inferiors del Barça, divertint-se i fent amics. Ara fa quatre anys va pujar al primer equip de la mà de Xesco Espar. Una capacitat innata per defensar d’avançat, una velocitat en contraatac espectacular i un llançament efectiu van cridar l’atenció del tècnic català, que no va dubtar a promocionar-lo. Avui, només amb vint anys, encara està en el primer tram de la seva carrera. L’any passat va ser fantàstic, ja que gràcies a la seva velocitat i el seu caràcter guanyador es va convertir en un membre molt important de l’esquema defensiu i de contraatac blaugrana. I aquest any, amb la confiança de Cadenas guanyada i amb els rivals que el coneixen i el respecten, ha de ser el de la seva confirmació. Ja són quatre temporades al primer equip des que et va fer pujar el Xesco. A banda del més evident, que són l’entrenador i els jugadors, què més ha canviat al Barça? La veritat és que per a mi, personalment, ha canviat quasi tot. Vaig arribar com a juvenil al primer equip i em tractaven com a tal. En aquests anys he estat aprenent dels millors del món i, és clar, el meu paper a l’equip amb aquesta experiència ha anat canviant. Només pel fet d’entrenar -te al Barça en deus aprendre moltíssim, pel que dius. Sí, moltíssim. És que, com t’he dit, estàs amb els millors. Jo ho veig molt clarament,
en atac sobretot. Aquest any, per exemple, tenim tres dels millors porters del món. Per aquest motiu has d’estar millorant dia a dia. Potser en un entrenament els marques x gols. Doncs a l’entrenament següent has de canviar el llançament, perquè, si no, te’ls paren tots. Això és el que et trobes després a l’Asobal: o millores i evoluciones, o t’estanques.
revelació i et convertissis en un jugador important?
Potser és per aquest aprenentatge que vas acabar amb el millor percentatge de llançaments de l’equip?
Gràcies a aquesta defensa 5-1 et vas destapar com un dels millors avançats de la lliga.
[Riu.] Estic segur que hi té a veure. Però s’ha de tenir en compte que vaig llançar menys que la resta i que era el meu primer any a l’Asobal i els porters encara no em coneixien. Suposo que aquest any em coneixeran més i serà més difícil, però, com t’he dit, als entrenaments aprenc cada dia a tenir més recursos.
No ho sé, jo he defensat d’avançat a la 5-1 en totes les categories inferiors del Barça. Per això el Manolo em va donar aquesta oportunitat i jo hi vaig respondre bé. Per això va apostar per mi i per aquesta defensa en partits importants, com ara contra el Kiel o contra el Portland.
Tu vas arribar quan encara es vivia del record del Dream Team. Ja us heu tret de sobre la responsabilitat que suposa haver d’estar a l’altura del considerat millor equip de la història? Sí, el Dream Team ja queda en el passat. Esperem que aquest equip que s’està formant arribi a guanyar els títols que van aconseguir ells. Has compartit vestidor amb alguns d’ells, com ara Barrufet, Xepkin, O’Callaghan o Ortega. Què representa això per a tu? Home, és tot un honor. Jo els veia de petit per televisió i després vaig poder compartir pista amb ells, i evidentment és una cosa que m’omple d’orgull. De fet, ara fins i tot en tinc algun de cap. [Riu.] Què va fer que l’an
Doncs que vaig tenir la sort que ens va ajudar molt la defensa 5-1 en molts partits. I a mi no se’m dóna malament defensar d’avançat. Així i tot, a mi m’era igual jugar en 5-1, d’avançat o del que fos, com si havia de jugar de pivot! (Riu)
Aquest an y, per tant, ha de ser el de la confirmació? Serà difícil perquè s’han fitxat jugadors molt forts per a la defensa 6-0 i estan donant molt bon resultat. Però tot equip ha de tenir una segona defensa per si un dia t’estudien i la que fas normalment no funciona. Llavors, l’arribada d’aquests jugadors i el canvi de sistema a tu en certa manera t’ha perjudicat? La veritat és que sí. L’any passat, amb la defensa 5-1, vaig tenir molts minuts i vaig fer molts gols gràcies al contraatac. Això em va ajudar molt a jugar i aprendre’n. Jo segurament aquest any jugaré una mica menys, però s’ha de mirar per al bé de l’equip i el meu paper ara serà donar descans al Juanín i sortir a donar el màxim quan em toqui.
y passat fossis la Això és el que et demana Cadenas?
Aquest any ho tindré difícil perquè s’han fitxat jugadors molt forts per a la defensa 6-0 i estan donant molt bon resultat
Em demana sobretot que li doni intensitat. Em diu “Dóna-li aquesta agressivitat que li falta a l’equip”. I és que aquesta és la meva personalitat. A mi sempre m’ha agradat guanyar, i per aconseguir-ho ho dono tot a la pista. Una vegada va dir que et seguia des de cadet. I, com ell, hi devia haver molts
esforç 49
Handbol
31/10/08
01:26
Página 50
entrenadors i molts equips importants seguint-te. Com ho porta això un noi de només quinze an ys?
I et veus en uns jocs olímpics, com ell?
A mi, personalment, m’afalaga. Jo anava als campionats d’Espanya, els veia allà i pensava “Hi ha aquest o aquell”, i això era una motivació extra per fer-ho bé.
Bufff… [Esbufega.] A mi m’agradaria molt, és un altre dels meus somnis i espero que, si segueixo treballant així i em segueixen sortint les coses be, es pugui complir. Has debutat fa poc amb la selecció, suposa per tu?
què
No és massa pressió? No! Jo sempre he jugat al Barça tranquil, amb els meus amics i per passar-ho bé, i a sobre m’han sortit bé les coses. Mai no he sentit una pressió especial.
Formes part de la darrera generació que ha entrat a la selecció. Qui seran els propers?
HANDBOL
Tenir un germà amb l’experiència que té el teu germà també hi ajuda… Sí, és clar. M’ha ajudat molt, perquè ell té molta experiència i ha jugat partits importants i competicions com ara els jocs olímpics o els mundials. Sempre m’ha ajudat i l’he tingut al costat. Em diu que no desaprofiti l’oportunitat que estic tenint i que ell no va tenir, que jugar al Barça és el màxim i que ho aprofiti, que l’handbol són dos dies i si puc estar-me aquí molt de temps serà el millor que em pot passar. Va ser ell qui et va enganxar a això de l’handbol?
Mira, un dels jugadors que aquest any serà una revelació i que crec que pot ser important amb els anys és Eduardo Gurbindo, del Torrevella. També et podria dir Alberto Aguirrezabalaga, que ara és a Logroño després d’haver passar pel Ciudad Real, tot i que ho té més difícil perquè té l’Albert [Rocas] i el Víctor [Tomàs] a l’extrem dret. També hi ha Jorge Maqueda, que ara és a l’Alcobendas però que va jugar amb mi al Barça; Pepe Novelle, que és a l’Ademar i té un bon braç… N’hi ha uns quants. Sembla que no hi ha tanta crisi de planter com es pensa, doncs…
Sí, quan tenia tres anys ja anava a veure’l a Granollers i seguia la pilota corrent com un boig d’una banda a l’altra. [Riu.] Com va ser jugar l’un contra l’altre l’an passat?
No m’ho esperaba. Estic molt content per la convocatòria. Si t’he dit que els Jocs són un somni, aquest era un que ja s’ha complert.
y
La veritat és que va ser complir un somni de petit. Sempre havia somiat jugar amb ell o contra ell, i va ser especial. Hi va haver allò típic de picar-se, “Et pegaré” i tal, però va ser una experiència molt bona.
Home, la veritat és que no surten tants jugadors com abans. Per exemple, de la generació del meu germà hi ha moltíssims jugadors a l’Asobal. Ara, no sé per què, sembla que costa més, però sempre hi ha quatre o cinc jugadors que destaquen i que acaben triomfant a bons equips de l’Asobal. Per tu, com va ser el salt de Primera Nacional a l’Asobal?
Ho notes perquè hi ha molta diferència, sobretot d’intensitat. A l’Asobal comences a jugar i al cap de cinc minuts d’estar amb màxima intensitat ja pots estar esgotat, perquè ho has de donar tot. És per això que es nota tant. Un excompan y teu al Barça i del teu germà a l’Almeria, Marc García, reclama a la nostra columna d’opinió la presència d’algun equip català a la B. Tu ho creus necessari? Sí, hi estic completament d’acord. Fa dos anys hi havia l’OAR Gràcia i, tot i que no va fer un bon paper, va ser una oportunitat per als seus jugadors i per al club. Cal que hi hagi algun equip català, perquè és una lliga amb un nivell molt proper al de l’Asobal i voldria dir que Catalunya manté un nivell competitiu a banda del Barça i el Granollers. Però és difícil, perquè és una categoria molt cara. Fins hi tot hi ha equips amb més diners a la B que a l’Asobal. Tornem al tema dels clubs i els entrenadors que et seguien i et segueixen. Has pensat mai a marxar del Barça? No. Jo sempre he estat molt content al Barcelona. Quan el meu germà al Granollers, vaig tenir l’oportunitat de decidir. Vaig fitxar per al Barça i sempre he jugat per divertir-me. A sobre, n’he après i les coses m’han anat bé. Estic molt bé aquí, a casa, amb la meva família, i a més en el Barça, que ha estat i continua sent el millor equip del món, per molt que vingui ara el Ciudad Real. Si el club i l’entrenador volen, jo continuaré aquí tota la meva carrera esportiva, com el Barrufet.
ç e
Si és així, esperem que arribis tan llun y, o més i tot, que el gran capità.
Què teniu de similar i de diferent com a jugadors? En general, tot i que juguem a la mateixa posició en atac i en defensa, som força diferents. Ara, tots dos som jugadors molt ràpids, defensem amb moltes cames a la posició d’avançat… Quan va arribar el Rubén [Garabaya] l’any passat, em deia “Et veig llançar des de l’extrem i veig el teu germà”. I això és un orgull, perquè, si de debò és cert, vol dir que ho faig molt bé. [Riu.] 50 esforç
Si el club i l’entrenador volen, jo continuaré aquí tota la meva carrera esportiva, com el Barrufet
Handbol
31/10/08
01:26
Pรกgina 51
Rusc
31/10/08
16:56
Pรกgina 52
TEXT : XAVI CORAL FOTOS: RAMร N GIBERT
Rusc
31/10/08
16:56
Página 53
E
n tots els esports Žs important disposar dÕuna bona base per˜ en el cas del hockey, que Žs bˆsicament amateur, lÕescola Žs imprescindible. LÕAtl•tic Terrassa Hockey Club sÕha convertit en un referent en aquest camp. Ha fet una posta decidida per lÕescola i la dota dels recursos necessaris. El nostre principal objectiu Žs que els nens i nenes sÕho passin bŽ, tant entrenant com competint, a lÕhora que aprenen a interioritzar els valors de lÕesport. Partint dÕaquesta premisa general, es tracta de posar les eines necessˆries perqu• els que mostrin aptituds, motivaci— i dedicaci— puguin progressar per arribar el mŽs amunt possible i els que sÕho vulguin prendre amb mŽs tranquilitat puguin gaudir de la prˆctica de lÕesport. La pol’tica del club Žs la dÕinvertir tots els esfor•os possibles en el planter que mŽs endavant nodrirˆ els equips de la mˆxima categoria tant femenina com masculina. Les etapes dÕiniciaci— i formaci—, des dels 7 i fins els 13 anys, han de servir, per sobre de tot, perqu• els nens es formin dÕuna manera global. Amb aix˜ volem dir que donem tanta importˆncia a la formaci— t•cnica com humana. Pensem que lÕactivitat en els nostres equips pot ser, al mateix temps que una diversi—, una manera dÕadquirir virtuts humanes que ajudin els nens a enfrontar-se amb •xit a la vida i a desenvolupar una personalitat positiva que es reflecteixi en el seu comportament dins la fam’lia, dins la societat i dins el club. Som conscients de la importˆncia que tŽ la prˆctica esportiva per els nens i nenes dÕaquestes edats i tambŽ pels seus pares ja que el que busquen les fam’lies Žs que el nen
esforç 53
Rusc
31/10/08
16:56
Página 54
gaudeixi dÕun esport, de la seva prˆctica saludable, de la relaci— amb companys i del fet dÕanar progressant tant t•cnica, tˆctica com f’sicament. Tots plegats conscients que per bo que sigui un jugador, el hockey no Žs un esport per treureÕn profit econ˜mic. Per aix˜ el club treballa molt especialment els valors de lÕesport: lÕesportivitat, el respecte pels rivals tant dins com fora del camp, viure amb senzillesa les vict˜ries, acceptar amb correcci— les derrotes... Des del club intentem involucrar el mˆxim de jugadors i jugadores dels equips de Divisi— dÕHonor en les tasques dÕentrenador dels equips de lÕescola ja que aquests jugadors per la seva categoria i •xits assolits, son un referent per tots els nostres infants.
HOQUEI HERBA
COM ELS MOTIVEM En el cas concret del hockey, la prˆctica de lÕesport passa per la familiaritzaci— amb un implement, lÕestic. Un element que en les primeres sessions implica una dificultat per˜ que a lÕhora es converteix en una motivaci— important. El fet dÕintentar dominar una pilota petita amb un estic que nomŽs es pot utilitzar
per una de les seves parts motiva els nens i fa que tinguin un gran inter•s per millorar. Com que Žs un esport colálectiu facilita que tothom hi tingui cabuda, tingui el nivell que tingui. Grˆcies a la bona organitzaci— de la competici— dins de la Federaci— Catalana de Hockey, els nens poden jugar partits en funci— de la seva edat en un camp cada cop mŽs gran i amb mŽs jugadors, cosa que els permet participar molt activament en cada partit. DÕaquesta manera es garanteix una l˜gica progressi— competitiva. Una bona manera de motivar els jugadors Žs la participaci— en tornejos de cap de setmana. A mŽs, des de ja fa molts anys, alguns equips de lÕescola van cada any a Madrid a jugar el Torneig de San Isidro, altres vegades fan intercanvis amb clubs de Santander, Bilbao o Val•ncia i els œltims anys tambŽ han participat en tornejos internacionals. La canalla gaudeix del seu esport i alhora viu un intercanvi social amb nens i nenes de la seva edat. ƒs una manera dÕaprendre com es viu lÕesport en altres paisos perqu• els nens s—n acollits a casa de fam’lies del club de dest’. Darrerament hem participat en intercanvis amb Leverkussen (Alemanya), Delf i Amsterdam (Holanda).
Rusc
31/10/08
16:56
Pรกgina 55
Rusc
31/10/08
16:57
Pรกgina 56
Rusc
31/10/08
16:57
Pรกgina 57
31/10/08
16:57
Página 58
HOQUEI HERBA
Rusc
58 esforç
LÕEQUIP DE MONITORS
IMPORTËNCIA DINS DE LA CIUT AT
Aquest Žs un element bˆsic per assegurar lÕ•xit en la formaci— de tot jugador. A lÕAtl•tic tots els monitors s—n jugadors de categories superiors que dediquen un temps a la formaci— dels mŽs petits. Temps que ofereixen de forma voluntˆria i que han de treure del seu temps dÕoci perqu• el hockey no ofereix la possibilitat de dedicar-sÕhi de manera professional. Tot aquest engranatge estˆ dirigit per una estructura t•cnica que assegura la qualitat dels entrenaments i la formaci— dia a dia dels monitors mŽs joves. Aquesta estructura estˆ formada per dos t•cnics professionals (un director i un coordinador dÕescola), 5 entrenadors qualificats que s—n responsables de cadascuna de les categories i una persona que es dedica al suport log’stic, com Žs la relaci— amb els pares, distribuci— horˆria dÕentrenaments i partits, organitzaci— de la competici—, camps, arbitratges i relaci— amb la Federaci— Catalana de Hockey.
Som un club que tŽ molt present la ciutat i en el cas de lÕescola ja fa uns anys que organitzem el ÒTorneig dÕescoles ColonialÓ on hi convidem a totes les escoles de Terrassa que practiquen regularment el hockey. DÕaquesta manera, almenys una vegada lÕany, poden jugar en un camp reglamentari i competir amb equips del club. La dedicaci— de lÕAtl•tic i dels altres tres clubs de hockey que hi ha Terrassa fa que cada cada any surti de la ciutat una nodrida representaci— de jugadors dÕel.lit que han convertit Terrassa en la ciutat que ha donat mŽs ol’mpics de tota Espanya.
ç e
Rusc
31/10/08
16:57
Pรกgina 59
HOQUEI PATINS
IvanTibau
2/11/08
03:42
Página 60
U
n lloretenc de soca-rel. Fidel als seus principis i ferm en les seves decisions. Un esportista amb ànima de polític que ha evolucionat en un polític amb ànima d’esportista. El 27 de gener de 1973 va néixer a Lloret de Mar un dels personatges més emblemàtics del món de l’hoquei sobre patins. Trenta anys després Ivan Tibau i Ragolta anunciava en unes declaracions a Catalunya Ràdio la seva renúncia a la selecció espanyola. Va marcar un camí que d’altres han seguit i es va convertir en el gran capità que va portar Catalunya a conquerir el Mundial B de Macau 2004. Fa dues temporades va penjar els patins. No ha oblidat mai la seva carrera professional i, gràcies a això i a la seva personalitat, va entrar a la candidatura de CiU per l’alcaldia de Lloret. Actualment és el regidor d’Esports i Obra Pública, i des de fa uns mesos dirigeix el primer equip de la localitat costanera. “Tot un somni”, afirma ell mateix. Sembla mentida que un campió mundial amb dos equips diferents encara tingui somnis per complir. Com portes la vida entre la banqueta i el despatx? Intento portar-ho de la millor manera possible. És ben clar que són dues feines compatibles. D’una banda, tinc tota la responsabilitat que comporta el dia a dia d’una regidoria d’Esports i Obra Pública i, de
60 esforç
l’altra, hi ha la feina d’entrenador d’un equip d’hoquei que, com que és un esport que m’encanta, em serveix de vàlvula d’escapament. De què creus que t’ha ser vit l’experiència com a jugador per entrenar un equip? És important. Ja has estat a “l’altre bàndol” i has vist moltes coses i has tingut molts entrenadors. Un cop ets a la banqueta, penses i parles segons com pensaries i com t’afectarien les coses com a jugador. Serveix moltíssim i alhora t’adones que són coses molt diferents. I a la política, de què t’ha ser l’experiència en l’esport?
vit
També m’ha servit moltíssim. L’esport, a part de proporcionar molts contactes i ajudar-te a fer moltes relacions, fa que afrontis les coses d’una determinada manera. L’esport t’inculca un esperit de competitivitat que és important en tots els camps de la vida. A més, a l’esport t’acostumes a assumir responsabilitats i a treballar en equip. Què és més difícil: ser a la pista, banqueta o en un despatx?
a la
[Riu.] Difícil, no hi ha res. Cal agafar les coses amb ganes i amb il·lusió. Jo m’implico al cent per cent en tot el que faig. Evidentment que
ara amb la política m’he ficat en un món que m’era desconegut, però és com tot, cal serhi i aprendre’n, i després tot és més fàcil. Què suposa per a tu poder exercir d’entrenador i de regidor al “teu” Lloret? Suposa molt. Més que res perquè és el meu poble de tota la vida. Vol dir ser a casa. Poder treballar per fer créixer el teu poble i incidir en la política municipal és molt gratificant, i sincerament m’agrada molt. A més, poder entrenar un equip de l’OK Lliga amb qui tinc una vinculació des de sempre fa que em senti complet. Com veus la base del teu c lub? La veig molt bé. És una base molt treballada. Si no m’equivoco, és el segon club en llicències federatives de Catalunya. Això demostra que la feina que s’hi fa és important. Fa uns anys, quan l’alcalde de Lloret era també el president del club, vam fer una promoció important a les escoles i vam tenir un increment important de fitxes. Són feines que cal que facin els clubs per potenciar el planter. Nosaltres la vam fer i ara tenim una base molt arrelada. No hem d’oblidar que l’objectiu del futur és tenir un primer equip amb molta gent de la casa, i això només s’aconsegueix si des del primer dia vas promocionant aquest esport i vas engrescant els nanos.
IvanTibau
31/10/08
05:05
Pรกgina 61
Fo to s: Anais Gonzalez esforรง 61
IvanTibau
31/10/08
05:05
Pรกgina 62
IvanTibau
31/10/08
05:05
Pรกgina 63
esforรง 63
IvanTibau
31/10/08
05:06
Página 64
Si ara, amb l’experiència que tens, un jove et demanés consell sobre les seleccions catalanes, li recomanaries potser que no s’hi impliqués tant com t’hi vas implicar tu quan eres jugador?
Jo crec que sí. Parlo per la meva pròpia experiència. Estar tot el dia sense fer res tampoc és bo. Hi ha gent que ho fa. Es desperta a les dues del migdia, dina, se’n va al gimnàs i a entrenar-se. Cadascú és lliure de fer el que vulgui, però jo penso que, si es té un horari i un ordre, la cosa va millor. El fet de formar-se a banda de l’esport fa que la persona aprengui a assumir responsabilitats i a prendre decisions, cosa que és molt important en l’esport.
HOQUEI PATINS
I l’hoquei català? El veig molt bé. És on més clubs i millor nivell hi ha del món. Veig difícil poder potenciar-ne la pràctica en altres llocs. L’hoquei català és molt bo, hi ha una bona base i això assegura un bon futur. El problema és que a fora de Catalunya el nivell baixa molt. Ara es treballa el planter millor o pitjor que quan tu eres jove? Quan jo era petit aquí també es treballava molt bé la base. Hi ha clubs que abans treballaven molt la base i ho han perdut, i en d’altres és al revés. M’imagino que depèn de les directives. Hi ha els que se centren a potenciar la base, i després hi ha els que se centren en el primer equip. A banda d’això, des de la Federació Catalana es comencen a fer clínics, estades d’estiu… Això vol dir que els nois i noies tenen llocs on poden treballar. En aquest sentit, sí que et diria que s’està treballant millor. Quin paper han fet els grans c l’evolució dels planters?
lubs en
Els grans clubs jo crec que han de tenir en compte que han de servir d’imatge per a tota la resta, i en aquest sentit em penso que podrien haver fet més. Sense anar més lluny, el FC Barcelona s’ha centrat sobretot a guanyar títols, a potenciar el primer equip, i ha deixar de banda el planter. El considerat millor club del món no té base. Es dedica a buscar els millors jugadors en altres equips de Catalunya. Hi ha gent que fa la feina i ells se n’aprofiten. Hauríem de plantar les arrels cadascú des del seu club i, arribats a determinada edat, que els jugadors decidissin, però que te’ls prenguin just després de formar-los no em sembla correcte. 64 esforç
Si és jove, té possibilitats de créixer i vol participar en competicions internacionals, li diria que no es mullés gaire, perquè, si no, no podrà fer res. Podrà jugar amb el seu club i com a molt el partit de Nadal amb la selecció catalana. Actualment el tema està complicat. Si un vol competir, vol guanyar títols i ser a dalt de tot, el que ha de fer és jugar a hoquei i no ficar-se en política, perquè, si no, es trobarà que se li tanquen les portes. A tu et va portar problemes? A mi em va tancar les portes a la selecció espanyola. També reconec que a mi em va ser més fàcil, perquè ja feia set anys que ho guanyava tot amb la selecció estatal. Vaig fer aquest plantejament perquè no tornar-hi tampoc no m’importava gaire. El que volia era que s’hi pogués anar amb Catalunya. Vam guanyar un Mundial B i molt bé, però ara la situació no és gaire clara. Una altra de recomanacions. Tu, ja quan eres jugador , vas tenir molt c lar que calia una vida professional a banda de l’hoquei. Els recomanes als teus nois que continuïn estudiant? Evidentment que sí. L’hoquei és un esport semiprofessional, que et pot ajudar durant un temps, però no en pots viure. És importantíssim que la gent tingui clar que l’hoquei s’acaba. Recomano totalment continuar els estudis perquè són importantíssims. Cal estudiar, cal treballar, perquè el dia de demà trobar feina és complicat, i si no es tenen estudis encara més, per molt que hagis jugat a hoquei. A banda d’assegurar un futur , els estudis aporten alguna cosa en l’aspecte esportiu? És diferent un esportista que estudia?
Parlem del futur , Quines millores s’han de dur a terme per assegurar un futur pròsper a l’hoquei català? Això és complicat. El que sempre ha costat és promocionar l’hoquei. Fa unes setmanes vaig parlar amb uns italians æa Itàlia l’hoquei ha crescut moltíssim darrerament, fins al punt d’arribar a tenir dues i tres mil persones a cada partitæ i els vaig preguntar com ho havien aconseguit. La resposta va ser clara i concisa: amb la televisió. Des de fa un temps, la televisió retransmet cada setmana un partit en obert. Això ajuda a aconseguir que els espònsors hi col·laborin i, com a contrapartida, que els clubs creixin. Aquí, fins que no tinguem un suport així per part dels mitjans, costarà molt créixer. Continuem amb el futur, però ara parlem del teu. Fa quatre mesos que ets a la banqueta del primer equip del Lloret. Et veus algun dia situat com a entrenador de l’OK lliga? Evidentment que sí. És un camí que acabo de començar i que m’engresca molt. És ben clar que, com quan era jugador, les aspiracions són màximes. Accedir el dia de demà a la banqueta d’un gran club, afermarme a l’OK Lliga i guanyar títols, evidentment que està dintre de les meves pretensions. D’altra banda, vas ser considerat el gran capità de la selecció catalana. Et planteges ser-ne algun dia el gran entrenador? [Riu.] Això m’ho diu molta gent. Actualment hi ha Jordi Camps, que fa molt temps que hi és i ho ha fet molt bé. Malgrat això, evidentment que com a exjugador i excapità m’agradaria estar d’una manera o altra en el projecte. Jo voldria que fos en competicions reconegudes, però és una mica difícil.
ç e
IvanTibau
31/10/08
05:06
Pรกgina 65
esforรง 65
VOLEY
31/10/08
11:49
Pรกgina 66
VOLEY
31/10/08
11:49
Pรกgina 67
FOTOS: ORIOL ROCA
VOLEIBOL
VOLEY
M 31/10/08
11:49
Página 68
olts clubs, i sobr etot els que es dediquen a esports minoritaris, sol·liciten ajuts i reclamen atencions del consistori i les empreses patr ocinadores. Sovint tots tres elements es donen la mà, i aleshores surten bones solucions, bones propostes. Des de fa cinc anys el Lubesa CV Sant Cugat ha dedicat els seus esforços en aquesta línia. I aquest any el club, l’ajuntament d’aquesta localitat del Vallès Occidental i l’empr esa SC T rade Center han tr eballat plegats per què la cinquena edició del T orneig Internacional V oleibol Base Femení SC Trade Center tirés endavant. Durant tr es dies, del 19 al 21 de setembr e, el Pavelló Municipal de Sant Cugat del Vallès va ser l’escenari perfecte per a la pràctica del millor voleibol base femení de la temporada. Aquesta competició suposa una empenta per a l’esport femení en general i el voleibol en particular . Des de fa cinc anys a Sant Cugat es tr eballa per promocionar aquest esport. I amb aquests anys d’experiència, el tor neig internacional ha anat guanyant pr estigi al país i al continent, fins a convertir -se en un referent reconegut. Història
La història d’aquesta competició es remunta a la temporada 2004-05, quan l’equip sènior del CV Sant Cugat militava a la màxima categoria estatal, la Superlliga. Amb l’objectiu de donar a conèixer la ciutat de Sant Cugat i de promocionar el primer equip del club, es va tirar endavant aquest projecte amb un gran esforç. Aquella primera edició ja va representar un èxit r otund, tant d’organització com de participació. Tothom, participants i públic, va destacar la capacitat or ganitzativa del club i de la ciutat i el nivell mostrat per les jugadores. En aquella primera edició només hi va haver dos equips estrangers participants. Van ser el Club Romano i el Tor Sapienza, tots dos italians. Més endavant, n’arribarien molts més. Palmarès Durant aquests cinc anys els equips italians han mostrat una superioritat aclaparadora. Dels quinze equips 68 esforç
campions del T orneig Inter nacional de Sant Cugat en les cinc edicions, set han estat italians. Ja el primer any les juvenils del T or Sapienza de Roma van guanyar el campionat. Aquell any les guanyadores cadets i infantils van ser catalanes. La categoria més jove del torneig va ser per a les del Camp Escolar de Lleida. El CVB Barça, de la seva banda, es va endur el títol cadet. El 2005 en juvenils va guanyar l’equip local, el Lubesa CV Sant Cugat. Era el primer any que hi participaven equips estrangers que no fossin italians. En el seu debut, la selecció del Migdia-Pirineus francesa es va imposar en cadets. Finalment, no podia faltar un equip italià: les petites del Tor Sapienza de Roma van aconseguir la primera posició. Ara fa dos anys la superioritat italiana va viur e el seu màxim esplendor . Aquella edició del torneig va ser dominada plenament per jugadores del país en forma de bota. En juvenils i infantils va guanyar la Scuola di Pallavolo Anderlini, i en cadets, el T or Sapienza de Roma. L ’any passat el CVB Barça va mostrar -se intractable en juvenils i va aconseguir el títol. En cadets, per primer cop un equip portuguès va guanyar el tor neig. Va ser el Concal V oleibol. L’equip italià de tor n va ser la Scuola di Pallavolo Anderlini, que va r epetir el títol infantil de l’any anterior. Evolució Des d’aleshor es el tor neig ha evolucionat de manera espectacular fins a convertir -se en el millor tor neig de promoció de Catalunya i en un dels més importants del continent. En aquesta evolució constant el tor neig ha viscut pocs canvis en la forma, però l’experiència dels anys ha permès cr ear
La història d’aquesta competició es remunta a l’època que l’equip sènior del CV Sant Cugat militava a la Superlliga
VOLEY
31/10/08
11:49
Pรกgina 69
VOLEY
31/10/08
11:49
Página 70
mecanismes que l’han fet quasi perfecte. Aquesta darr era edició ha vist com el Torneig Inter nacional V oleibol Base es feia gran. Cada una de les tr es categories (juvenil, cadet i infantil) sumava dos equips més als sis que ja hi participaven. A més, s’hi han afegit els clínics tècnics, cosa que li aporta un punt didàctic important i que dóna prestigi a una competició cada cop més reconeguda.
Concal Voleibol, que repetia participació, i l’Sporting Clube Arcozelo. De França va venir el JSA V olley, de la ciutat de Bordeus. De Polònia hi va participar el Kedzierzyn-Kozle, i de Suïssa, el VBC Burgdorf. Finalment, dos clàssics d’aquesta competició van r epetir participació i èxits: les italianes del T or Sapienza de Roma i de la Scuola di Pallavolo Anderlini no van faltar. La competició
VOLEIBOL
Equips participants Fins a quinze clubs van participar aquest any amb equips a les difer ents categories. De Catalunya hi van pr endre part set equips: a banda de l’equip organitzador, hi van jugar el CVB Barcelona, el CN Sabadell, el CV Esplugues, el CV V all d’Hebr on, el CV Sant Boi i les lleidatanes del Camp Escolar. De la r esta de l’Estat espanyol en aquesta edició van venir només les noies del CV JAV Olímpico de les Palmes de Gran Canària. Els següents en proximitat van ser els portuguesos i els francesos. Així, de Portugal van venir el
Durant tota la competició va quedar ben palesa la qualitat de les joves jugador es que hi van pr endre part. A més, podem estar d’enhorabona, per què tothom va destacar la bona imatge mostrada per les jugador es catalanes. I els r esultats van acompanyar els equips de casa nostra. En juvenils, sobr etot, les noies catalanes es van mostrar superiors. Si bé és cert que només hi havia dos equips de més enllà de les fr onteres, la bona feina de les noies catalanes els va deixar sense opcions. Així doncs, tant el VBC Burgdorf suís com el ZAK KedzierzynKozle polonès es van tr obar que les
locals els passaven per sobr e. A la classificació final, el CV Barcelona Barça va acabar en la tercera posició del calaix. En segona posició va quedar el CV V all d’Hebron, que va per dre a la final amb les lleidatanes del Camp Escolar , les quals, a més, van veur e com una jugadora seva, Helena Aran, aconseguia el trofeu de millor jugadora. En cadets la cosa va ser diferent. Hi havia dos equips vencedors en edicions anteriors del Torneig Inter nacional de Sant Cugat. Però amb el que no comptaven és que aquest any el nivell del cadet local era altíssim. Així doncs, les del Lubesa CV Sant Cugat van guanyar el campionat amb la Grace Gutiérr ez com a millor jugadora. El Concal V oleibol portuguès no va poder repetir el títol de l’any passat i es va quedar amb la segona posició. I tancant el podí van quedar les italianes del Tor Sapienza. La superioritat italiana havia de sortir per alguna banda, però, i va ser en la categoria infantil. La Scuola di Pallavolo Anderlini i el Tor Sapienza no van donar opció als equips rivals i van quedar primer i segon r espectivament. En ter cera posició va quedar el Lubesa
VOLEY
31/10/08
11:49
Página 71
CV Sant Cugat, que també va mostrar un molt bon nivell durant tot el tor neig. El trofeu de millor jugadora infantil el va guanyar la italiana Chiara Scacchetti, de la Scuola di Pallavolo Anderlini. Extres Per celebrar de la millor manera possible aquesta festa que va ser la cinquena edició del Torneig Inter nacional Voleibol Base Femení SC T rade Center , es va jugar un partit de germanor de cada categoria amb una selecció de les tr es millors jugador es de cada equip. Aquests partits, on es va poder veur e un nivell més que destacable, van oferir al públic el millor del voleibol base continental. Encara hi va haver més coses. Paral·lelament al tor neig, es van organitzar diversos clínics tècnics. El primer es va dur a terme durant el matí del 20 de setembr e, sota el títol “Comparació dels models de pr omoció del voleibol d’altr es països”. Hi van participar ponents de r enom, com ara Rodolfo Giovenzana, pr esident de la
Scuola di Pallavolo Anderlini i exjugador de la selecció italiana i atleta olímpic; Fabio Camilli, president del Tor Sapienza de Roma i del V olley Roma, i, finalment, Martín Fernández, director tècnic del CV Sant Cugat i dir ectiu de la FCVB. El segon clínic, or ganitzat per la FCVB, va tenir lloc la tar da del mateix dia amb el títol “La fase de canvi de servei en el voleibol”. Hi va repetir Martín Fernández. A més, T oni Alemany , r esponsable de l’ARC i seleccionador català, va parlar del canvi de servei en els sèniors masculins. Finalment, Mar c Llinàs, seleccionador femení també de la Federació Catalana, va parlar igualment del canvi de servei, però en categoria femenina.
ç e
Paral·lelament al torneig, es van organitzar diversos clínics tècnics
Ilu1
31/10/08
05:13
Pรกgina 78
Ilu1
31/10/08
05:13
Pรกgina 79
Santboiana
3/11/08
15:09
Pรกgina 74
RUGBI
FOTOS: ORIOL ROCA
Santboiana
3/11/08
15:09
Pรกgina 75
O
RUGBI
Santboiana
3/11/08
15:09
Página 76
blideu-vos de Serge Blanco, Jonah Lomu o Jonny Wilkinson. Els veritables herois del rugbi actual tenen noms tan desconeguts per a la majoria com Leon MacDonald, Mils Muliana, Ma’a Nonu o Richie McCaw. Però a l’escola de la Santboiana els nens els coneixen prou be i no se’ls escapa que es tracta d’alguns dels actuals titulars dels All Blacks, l’equip on s’emmiralla qualsevol que comença amb l’ovalada. I és que a partir dels 4 anys els menuts ja poden formar part de l’escola de rugbi, a la categoria babies. Des de ben petits que mamen rugbi i, és clar, de seguida s’aprenen els noms dels ídols maorís. I no és precisament que la majoria s’hi apuntin per una tradició familiar, ja que aproximadament un 85% dels jugadors que es formen a l’escola santboiana no provenen de nissagues rugbístiques. Però aquest esport tira, i la institució rugbística amb més tradició del nostre país engega enguany un nou projecte de formació. Si històricament aquest club ha estat un dels que més èxits esportius ha assolit gràcies al seu planter, ara el que vol és posar l’accent també en la formació com a persones. No es tracta d’un projecte trencador amb tot el que s’ha fet fins ara, però sí que hi ha un interès especial a fomentar els valors que aporta aquest esport i cohesionar el grup de jugadors. “Volem formar persones, nois i noies que vegin en l’esport l’oportunitat de convertir-se en homes i dones per construir la societat del futur”, comenta Toni Gabarró, la persona que hi ha al capdavant d’aquest projecte com a director. En Toni sí que prové d’una família rugbística. De fet, el seu avi va ser president del club en l’època que es van aconseguir els terrenys actuals
del Baldiri Aleu, gràcies a una permuta amb els militars cap al 1948. Hauria de passar una dècada perquè la Santboiana fundés l’escola de rugbi. Cap al 1958 els germans Joan i Vicenç Bisbal van decidir ensenyar aquest esport als més joves i garantir-ne d’aquesta manera la continuïtat a Sant Boi. Durant els primers anys, les activitats es van desenvolupar els dissabtes a la tarda, amb nens entre 8 i 14 anys que venien de totes les escoles del poble. Es van organitzar els campionats escolars, el vencedor dels quals representava Sant Boi en el campionat de Catalunya i fins i tot en el campionat d’Espanya. Aquests joves són els que van nodrir els equips inferiors de la Santboiana i després es van convertir en sèniors, formats al mateix club. L’activitat de l’escola es va interrompre el 1971, quan els germans Bisbal van deixar l’activitat i no va sortir ningú que volgués continuar-la. No va ser fins al 1978 que es va rellançar l’escola, plenament integrada dins del club, amb una estructura que en va facilitar la continuïtat, amb més infraestructura tècnica, amb més formació per als monitors i amb una formació més global dels jugadors en el joc i en la tècnica individual. Per tot plegat, la direcció actual del club és ben conscient que per a la subsistència de l’entitat no n’hi ha prou amb els èxits esportius, sinó que també cal tenir ben present la part social. I una de les millors maneres de fer-ho és fomentant els autèntics valors del rugbi des de la base. “Volem estar a l’altura dels nous temps, crear sinèrgies i fer de l’esport en general un valor clau per a les noves generacions”,
Volem formar , persones, , nois i noies que vegin en l esport l oportunitat de convertir-se en homes i dones per construir la societat del futur Toni Gabarró 76 esforç
Santboiana
3/11/08
15:09
Pรกgina 77
Santboiana
3/11/08
15:09
Página 78
,
Tenim un equip amb il·lusio i energies renovades (...). Representa tota una garantia de futur.
RUGBI
Toni Gabarró
comenta en Toni. Ens detalla també que el projecte s’ha plantejat amb una estratègia a dos anys vista i que durant el primer s’ha format el grup humà que ho desenvoluparà. “Tenim un equip que, amb il·lusió i energies renovades, creu en aquest projecte i està disposat a portar a terme aquests objectius. Aquest equip humà representa tota una garantia de futur.” L’equip el componen una cinquantena de persones, que ocupen diferents àrees: des de la coordinació tècnica fins als coordinadors d’imatge i comunicació, medicina i salut, administració, activitats, etc. I tothom que hi treballa ho fa voluntàriament, amb la implicació de pares i mares en les activitats que s’organitzen. Tot per al bé del centenar de nois i noies que formen l’escola agrupats en les diferents categories: babies (de 4 a 5 anys), prebenjamins (de 6 a 7), benjamins (de 8 a 9), alevins (de 10 a 11) i infantils (de 12 a 13). Per assolir els objectius d’aquesta nova etapa, han adoptat un codi de conducta que han fet arribar a totes aquelles persones que estan implicades en el joc dels més joves, siguin jugadors, pares i mares, entrenadors, delegats o públic en general que assisteix als partits o als entrenaments. Tal com apunta en Toni, “Aquest codi és el que regeix totes les nostres activitats i volem que sigui extensiu a tots aquells que ens envolten, per fer del rugbi un referent en la nostra vida quotidiana. Tenim molt camí a fer i no volem anar amb presses”.
ç e
78 esforç
Santboiana
3/11/08
15:09
Pรกgina 79
RubendeLera
31/10/08
17:13
Pรกgina 80
RubendeLera
31/10/08
17:13
Página 81
,
Ruben de Lera
TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA
, Un noi que somia
esforç 81
RubendeLera
31/10/08
17:13
Pรกgina 82
RubendeLera
31/10/08
D
17:13
Página 83
e ben segur que tots coneixeu Bojan Krkic, flamant promesa del primer equip de futbol del FC Barcelona, o Ricky Rubio, l’esperança del bàsquet estatal i un jugador NBA en potència. Tots dos van néixer a la dècada dels 90. Rubén de Lera va néixer un 28 de març de l’any dels nostres jocs olímpics. Tots tres, a més, comparteixen un talent innat per als seus esports. La gran diferència és que, quasi amb tota seguretat, la gran majoria de vosaltres no deveu haver sentit mai a parlar del Rubén. Ell ho té assumit. Fins i tot en sap la raó: -El futbol i el bàsquet són molt més mediàtics. No li falta raó. El waterpolo no tindrà mai el mercat que tenen els seus germans grans. El del Rubén en canvi, el seu germà gran vull dir, sí que té el “mercat” suficient. És per això que, un bon dia, el petit va deixar la natació i, sense abandonar l’aigua, va sumar-hi una pilota. El peix gran es menjava el petit i el guiava cap a un futur prometedor. Ara ja és una de les fermes apostes de futur del waterpolo estatal. Un elegit a l’altura de qualsevol jove promesa de les que omplen portades i signen contractes milionaris. Ell, però, es mostra modest. -Sóc un noi molt humil i les coses ja vindran. -Menteix. No perquè no sigui humil, sinó perquè les coses ja han vingut. Aquest estiu ha estrenat internacionalitat júnior amb només quinze anys. Recordeu què va passar quan ho va fer un tal Ricky Rubio? Allò certament va ser una fita en la història del bàsquet. Però això també ho és en la història del waterpolo. Oi que la majoria no en teníeu ni idea? Jo reconec que tampoc, i bé que ho sento. El Rubén és un noi que té les coses clares i que sap com funciona això de l’esport. Un cop es té el talent, el que marca les diferències és l’autoexigència. -Jo sóc molt exigent amb mi mateix i encara he de millorar moltíssim -té molt de temps per endavant, i ho reconeix-. El camí és molt llarg i em queden moltes coses per viure encara. A l’hora de repartir premis per l’evolució de Rubén de Lera, caldria fer una llista acurada. L’encapçalaria ell mateix, evidentment, però molt a prop hi hauria els seus pares i el seu germà Mario. El peix
gran no ha deixat anar mai la mà del seu germà petit. -El meu germà m’ajuda en tot. Em dóna consells en l’àmbit esportiu i en els estudis. Tant a ell com els meus pares, sempre els tinc al meu costat. De vegades, però, el destí juga amb cara de pòquer i ens intenta fer creure qui sap què fent servir cartes dolentes. Aquest any ha vist com un germà i amic es convertia en un rival a vèncer. No ha perdut ni el germà ni l’amic, sinó que ha guanyat una experiència. El Mario juga al CN Metropole de les Canàries, a la Primera Divisió Estatal. El Rubén, al CN Hospitalet, a la mateixa categoria. L’Hospi és el club on també va començar el Mario. Allà la natació encara està de dol des que li arrencaren un prodigi. El Rubén ha crescut com a persona i com a jugador en un club que considera casa seva. -En el futur em pensaré molt on vaig, perquè a l’Hospi hi estic molt i molt bé. El més important és sentir-se bé, i això és el que em dóna el meu club. A l’hora de marxar serà com deixar casa meva. En el moment de fer-ho, en parlaré amb els pares, el meu germà i els meus entrenadors. En els Oscar per l’evolució de Rubén de Lera, caldria reservar un lloc d’honor als seus entrenadors, tant els del club com els de la Blume. -Tinc sort de tenir els entrenadors que tinc. M’ajuden molt. Ells tenen clar que el més important són els estudis. És per això que creuen que amb dues sessions diàries a la Blume i dues de setmanals al club ja en tinc prou. Així calculant per sobre, surten uns deu entrenaments setmanals, a més del partit. Té o no té mèrit aquest noi? Només amb dos anys de ser al primer equip, ja s’ha
convertit en un pilar fonamental. L’any passat va ser un dels màxims golejadors, i aquest va camí de tornar a ser una peça important. -L’entrenador em demana que faci un pas endavant. He de tenir encara més protagonisme que la temporada passada. -Encara més? Només amb setze anys! No m’agrada fer comparacions i menys amb altres esports, però cal que us repeteixi el nom de Ricky Rubio? I, per als seguidors del waterpolo que encara no hagin abandonat la lectura cansats de tant parlar de bàsquet i futbol, compararé el Rubén amb algú que els serà més familiar: Marc Minguell. No és que m’aventuri a fer una comparació a la valenta. Els que en saben també ho han fet. -El meu entrenador sempre em diu que som jugadors similars. Ell l’havia entrenat i procura polir-me per fer de mi un jugador semblant. Tan de bo arribi on ha arribat ell! -Torna a mentir. És clar que vol arribar on ha arribat ell, però, si pogués superar-lo, no dubteu que ho faria. Tot i així, de moment està treballant i ho veu molt lluny. -Encara no he fet res! Només he jugat un Europeu júnior! -Un noi senzill, ben educat. -Tan de bo que pugui ser als jocs de Londres! Encara falten quatre anys i tot és possible. Aquest any no m’esperava jugar amb la júnior i mira. Seria un somni fet realitat. -No m’atreviria a dir que és un nen, perquè conviu amb homes que li doblen l’edat. No gosaria tampoc dir que conserva la innocència, perquè juga com un veterà. El que sí que em creuré és que encara somia. És un adolescent a qui el seu germà va guiar cap al waterpolo i que, tot i acumular tota mena d’elogis, encara somia. Somia en els jocs. Somia guanyar. Somia convertir-se en el crack que a poc a poc va trobant dins seu.
ç e
Tan de bo pugui estar als Jocs de Londres! Encara falten , quatre , anys i tot Es possible. (...) Seria un somni fet realitat. esforç 83
marato
2/11/08
03:32
Página 84
TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA
marato
2/11/08
03:32
Pรกgina 85
marato
2/11/08
03:32
Página 86
AT L E T I S M E
Q
uina tragèdia la del pobre Filípedes. La gesta d’aquest jove grec va passar a la història i la història no va ser bona ni per recordar el seu nom. Cap a l’any 490 aC els perses preparaven un atac a Atenes. Es lliurava una cruenta batalla en una ciutat situada a 42 quilòmetres de la capital grega. En aquesta situació, les dones d’Atenes havien de saber si els seus marits havien guanyat la batalla. Si no, matarien els nens i se suïcidarien abans de la posta de sol, per evitar que les matessin els perses. Els grecs van guanyar la batalla, però van trigar massa. Calia avisar les dones. I aquest va ser el paper de Filípedes. El jove soldat va córrer fins a l’extenuació durant 42 km. Ho va fer amb tanta empenta que, en arribar, va caure exhaust i només va poder dir “Niké” (nom de la deessa de la Victòria). Amb aquesta gesta Filípedes va gravar el seu nom a la història. Havia arribat a Atenes havent corregut 42 km. I els grecs havien guanyar la batalla de Marató. Així va néixer una de les curses atlètiques més importants i més mítiques de la història. Aquesta disciplina, que és olímpica des del 1896 i que combina la força i la resistència, consisteix a recórrer una distància de 42.192 metres en el menor temps possible. MARATONS A L’ESTAT A l’Estat espanyol les dues maratons més importants són la de Madrid i la de Barcelona, per aquest ordre. La de la capital espanyola se celebra el darrer diumenge d’abril de cada any, hi participen al voltant de 14.000 persones i està homologada per la IAAF com a Silver Road Race. La de Barcelona es disputa
des de l’any 1979, té lloc el primer diumenge de març i hi participen uns 9.000 corredors. Escalant posicions entre les més importants de l’Estat, hi ha la Marató del Mediterrani. Aquesta competició, que se celebra al mes d’octubre, va néixer ara fa quatre anys. I precisament va ser en l’estrena quan va enregistrar la seva millor participació en la categoria de marató: 1.500 corredors. Des d’aleshores, però, no ha fet més que créixer com a competició i evolucionar fins a convertir-se en una cita a l’altura de les millors curses continentals. IV MARATÓ DEL MEDITERRANI Batejada com la marató de l’àrea metropolitana de Barcelona, està organitzada conjuntament per Grau Hollenstein Asociados S. L (Zona VIP), Champion Chi i els ajuntaments de Castelldefels i Gavà. Des de fa algunes edicions, a banda de la marató també es corre una cursa de 10 km, que té tant o més èxit que la mateixa marató. A més, de cara a l’any vinent s’està treballant per oferir també una mitja marató.
EL RECORREGUT El recorregut que havien de seguir els corredors era força clar. Després de la sortida del Canal Olímpic, havien d’arribar al nucli antic de Gavà, baixar per l’Avinguda del Mar fins al Passeig Marítim de Gavà i Castelldefels i retornar al Canal Olímpic, on s’acabava el recorregut de 10 km. Per als de la marató, però, calia continuar. Després de fer una volta al circuit del Canal, els corredors de la marató havien de tornar al Passeig Marítim, fer-hi dues voltes completes i arribar a Port Ginesta (les Botigues de Sitges). Des d’allà només els quedava retornar al Canal travessant la zona universitària. LA CURSA
En els seus inicis la prova era bastant dura i hi havia força pendents. L’any 2006 es va remodelar el recorregut fins a convertir-la en una cursa força plana, cosa que s’ha mantingut des d’aleshores. Aquest any, com els anteriors, la sortida es va efectuar des del Canal Olímpic. El 19 d’octubre, a les 9 del matí, quatre-centes persones (un 22% més que l’any passat) esperaven el tret de sortida de la marató i mil vuitcentes (un 60% més que en la tercera edició) estaven preparades per córrer 10 km en el mínim temps possible. A més, al
A més de la marató (42 Km) es corre una cursa de 10 Km. L ’any que ve també es correrà una mitja marató 86 esforç
llarg de tot el recorregut, quatre-cents voluntaris de Gavà i Castelldefels esperaven l’arribada dels corredors per ajudar-los en tot el possible. En aquesta edició hi havia un avanç important: el cronometratge el feia Championship, amb punts de control de temps establerts en els quilòmetres 10, 21 (mitja marató), 30, 35 i 40, cosa que equiparava la prova a les millors del món en mesures de temps.
Es va donar el tret de sortida. 2.200 corredors es van posar en marxa. Només començar, tres corredors van treure un avantatge considerable a la resta. La guàrdia urbana, el cotxe crono i el director de la cursa guiaven els escapats. Cap al quilòmetre set i mig ja tenien prop de quatre-cents metres d’avantatge respecte al quart. Els caps de cursa anaven a un ritme impossible de seguir, guiats per la comitiva de la cursa. El gros dels corredors, en un moment determinat, van perdre de vista el grup capdavanter i, en un revolt, van tirar pel dret. Aquest error en el recorregut no va representar un increment de distancia, ja que es va corregir ràpidament. El problema és que en aquest nou recorregut els participants van haver de travessar una zona de platja, amb la càrrega per a les cames que això comporta. La prova es va acabar amb els escapats al capdavant, amb un marge important sobre el quart. Per aquest
marato
2/11/08
03:32
Pรกgina 87
AT L E T I S M E
marato
2/11/08
03:32
Pรกgina 88
marato
2/11/08
03:32
Página 89
motiu, l’organització va decidir fer una compensació de temps a partir del quart. No va ser cap problema i es va quedar en una anècdota. L’experiència de tres anys de competició i la perfecció tècnica en els cronometratges va ajudar a regular-ho tot. D’aquesta manera, els resultats van ser exactes i satisfactoris per a participants i organització.
Víctor Gonzalo va guanyar la seva tercera Marató del Mediterrani després d’haver participat en les quatre edicions
ELS RESULTATS Abans de començar la cursa totes les mirades estaven posades en Víctor Gonzalo, corredor de l’AE Blanc i Blau (tot i que es va inscriure com a membre del club Go Víctor!). Gonzalo era el favorit a endur-se la primera posició. Entre els seus rivals destacaven Carmel Quattrocchi, del JA Sabadell, segon en l’edició de l’any passat, i Juan Manuel Granadero, campió de mitja marató el 2007 i membre del club Fila Team. El Víctor hi arribava després de participar unes setmanes abans en la marató de Berlín, on Haile Gebresalassie havia batut el rècord del món (2h03:59) i ell havia fet un temps més que destacable (2h:26:00). Aquest preparador d’atletes ja tenia dues victòries en la Marató del Mediterrani, després d’haver-hi participat tres vegades. Semblava, doncs, que Quattrocchi i Granadero ho tindrien difícil per destronarlo. I finalment els pronòstics es van complir i Gonzalo va aconseguir la seva tercera Marató del Mediterrani amb un temps de 2h34:05. D’aquesta manera, el rècord del torneig continuava en mans del marroquí Moustapha El Younes, que en la primera edició va fer un temps de 2h22:27. En la segona posició no hi va haver sorpresa. El corredor del JA Sabadell Carmel Quattrocchi va arribar un minut i vint segons després que Gonzalo. Granadero, de la seva banda, va veure com Emili Ferrer Torra, del Runnersworld, li treia quatre minuts i aconseguia la tercera posició que tancava el podi. Un cop donats els premis, Víctor Gonzalo va anunciar que participaria en la imminent marató de Nova York. Ni més ni menys que tres curses en un mes. 128 quilòmetres. Pel que fa a la categoria femenina, la favorita a priori era Emi Vaquero,
campiona l’any passat i segona en les dues edicions anteriors. Malgrat això, ni l’Emi, que va quedar tercera, ni l’Olga Gasset, segona, van poder seguir el ritme marcat per Encarna Nuñez. La corredora del CA Vic, amb un temps de 3h02:26, va treure vint-i-un minuts a la segona i es va quedar només a set del rècord de la competició, encara en poder de la italiana Tiziana di Sessa. A la prova de 10 km les millors marques, aconseguides l’any passat, no es van poder superar. En categoria masculina els corredors havien de rebaixar el 30:26 aconseguit per Nacho Càceres, del FC Barcelona. Mario Mazana, primer classificat, es va quedar només a 37 segons del rècord. En segona posició, amb un temps de 31:09, va arribar Benito Ojeda, del Diadora Domingo Catalan. Tancant el podi va arribar el company d’equip d’Ojeda, Jordi Escoriza. En dones la marca estava en 34:43, un registre aconseguit per la marroquina Kenza Wabhi l’any passat. En aquest cas les participants van quedar molt lluny de superar-la. Estrella Ribó va ser la millor, amb un temps de 39:00. A dos minuts de la corredora de l’Olímpic Manlleu va arribar Sònia Giménez. I en la darrera posició del calaix va travessar la meta la corredora del Califòrnia Sports Carme Ballesteros.
EL FUTUR Així es va acabar la quarta edició de la Marató del Mediterrani, una cursa que, des que va començar, no ha parat de créixer. En quatre anys s’ha millorat el recorregut, s’han millorat les infraestructures i la tecnologia de cronometratge i s’ha creat una cursa de 10 km amb una participació de creixement espectacular, però la cosa no s’acaba aquí. Per a l’any vinent l’objectiu és arribar als 3.000 participants. En aquesta línia, s’està treballant per crear la mitja marató, que de ben segur que farà que molts dels que han anat participant en la cursa de 10 km s’animin a competir en una distància més llarga. Aquest any, a més, s’ha lliurat als participants una bossa regal amb samarretes, ulleres, rellotges i MP3 portàtils, una iniciativa que va ser molt ben rebuda pels participants i que es mantindrà en properes edicions. Tot plegat demostra que l’organització treballa amb vista al futur i amb ganes de fer les coses tan bé com fins ara, o millor. Amb edicions com la d’aquest any, la Marató del Mediterrani s’està fent un nom entre les curses continentals. Un dia Filípedes es va fer un lloc a la història. Esperem que, en aquest cas, la Marató del Mediterrani no sigui oblidada i que pugui dir “Niké” sense caure exhausta.
ç e
bici_pista:Maquetación 1
31/10/2008
15:50
Página 90
CICLISME
FOTOS: ORIOL ROCA
El Velòdrom Olímpic d’Horta, una de les millors i mes desconegudes herències dels nostres jocs, va ser testimoni durant dos dies d’una de les cites més importants de la temporada del món de ciclisme: coincidint amb les Festes de la Mercè, patrona de la ciutat, el Trofeu Internacional de Ciclisme en Pista Ciutat de Barcelona va viure la segona edició. La cita s’ha convertit ja en un referent internacional de la disciplina. Inclosa en el calendari internacional UCI, amb categoria 2 “només un graó per sota de la Copa del Món”, està organitzada pel Catalunya Track Cycling Team, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, el Consell General de l’Esport Català i la Federació Catalana de Ciclisme. La competició va atreure aquesta vegada un gran nombre de participants procedents d’arreu del planeta, ja que seleccions i corredors de fins a deu estats es van citar a Barcelona. Així, juntament amb els millors especialistes de casa nostra, hi havia ciclistes procedents de l’Argentina, el Salvador, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Rússia, Suïssa i l’Uruguai. Això va fer possible que es veiés una prova espectacular a la pista peraltada. 90 esforç
bici_pista:Maquetación 1
31/10/2008
15:51
Com a caps de cartell es presentaven especialistes com ara Sergi Escobar, excampió del món, i Josep Antoni Escudero, sotscampió olímpic a Atenes. També hi destacava el balear Antoni Tauler, medalla de plata en la cursa a l’americana dels Jocs Olímpics de Pequín. A més, de fora del país hi havia estrelles rutilants, com ara el suís Franco Marvulli, dues vegades campió del món de la cursa a l’americana (Stuttgart 2003 i Palma 2007) i dues vegades de la cursa escratx (Copenhaguen 2002 i Stuttgart 2003), posseïdor de cinc títols europeus i dominador de la temporada hivernal dels Sis Dies de pista. Un altre suís, Benjamin Baumgartner, habitual en la pista i professional de l’equip Atlas-Romer’s de carretera, va acompanyar Marvulli en la prova per relleus del Ciutat de Barcelona, formant una de les parelles més potents del torneig. A més dels suïssos, a les proves de fons van ser protagonistes el francès Cousin i el rus Markov i les seves respectives parelles en la cursa a l’americana. En les de velocitat, de la seva banda, van destacar els russos Serguei Polinsky i Ilià Okunev, i el nord-americà i
Página 91
campió continental Michael Blatchford. La novetat d’aquesta edició va estar relacionada amb les proves femenines. Aquest any el club organitzador va treballar per potenciar el torneig femení, que va tenir una bona participació internacional, amb la britànica Charlene Joiner i la neerlandesa Iona Meiring com a principals rivals de la nostra Helena Casas. A la primera jornada de la segona edició del Trofeu Ciutat de Barcelona de ciclisme en pista, ja va quedar palesa la superioritat dels favorits. Així, en el primer gran premi en joc, l’òmnium de velocitat, Josep Antoni Escudero va fer bons els pronòstics que el situaven com a favorit i va aconseguir la primera posició. En segon lloc va quedar el rus Ilià Okunev, un altre de qui s’esperava una bona actuació. I en tercer lloc, completant el podi, va arribar la sorpresa: Itmar Esteban, del Catalunya Team, va guanyar un bronze merescut però no per això menys inesperat. Les inclemències meteorològiques feien perillar el programa. Malgrat això, es va poder respectar el programa de matí i
tarda, amb més d’un centenar de participants. A més, dintre del programa del Ciutat de Barcelona, la família ciclista catalana va poder retre homenatge als corredors que van disputar els Jocs Olímpics i Paralímpics de Pequín: Sergi Escobar, Antoni Miquel, Carles Torrent, Juanjo Méndez, Raquel Acinas, David Llauradó, els medallistes Toni Tauler i Alexei Markov, i el tècnic Dídac Navarro, tots presents al velòdrom d’Horta. Va presidir l’acte el conseller d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Pere Alcober, acompanyat de Manel Ibern, director de la Secretaria General de l’Esport, Carme Mas, presidenta de la Federació Catalana de Ciclisme, i Eduard Esteban, president del Catalunya Track Cycling Team, organitzador de la competició. El primer dia de competició es va tancar amb un empat a l’òmnium masculí de fons. El rus Alexei Markov i el francès Damien Gaudin, tots dos favorits a la corona, es trobaven empatats al capdavant de la classificació. Pel que fa a l’òmnium femení, la catalana Helena Casas, del Catalunya Team, dominava amb fermesa la classificació.
esforç 91
bici_pista:Maquetaciรณn 1
92 esforรง
31/10/2008
15:51
Pรกgina 92
bici_pista:Maquetación 1
31/10/2008
15:52
La segona jornada havia de decidir-ho gairebé tot. La pista es va obrir d’hora i els participants van començar a ocupar les respectives posicions. Després d’un primer dia intens, tothom parlava de la victòria d’Escudero en els òmniums velocistes. Aquell 28 de setembre s’havia de decidir qui sortiria vencedor d’una competició que ha tornat a situar la capital catalana al primer esglaó mundial del ciclisme en pista. La competició de fons, una de les més dures i espectaculars, no va deparar grans sorpreses. El suís quatre cops campió del món, Franco Marvulli, es va imposar en l’espectacular cursa de puntuació. I si la primera posició no va ser cap sorpresa, la segona tampoc. El francès Jèrôme Cousin, del Bouygues Telecom, va imposar-se a l’argentí Mauricio Muller, del Catalunya Team, i va quedar subcampió. A l’òmnium femení, després d’una gran primera jornada, les proves de fons van allunyar Helena Casas (Catalunya Team) del lideratge. Finalment, la francesa Laurie Berthon va saber aprofitar la seva superioritat en aquesta mena de proves per imposar-se a la catalana i a la suïssa Andrea Wolfer, que van quedar en tercera i en segona posició, respectivament. Tot i aquesta tercera plaça, que podia semblar poc després de la seva gran primera jornada, el cert és que Casas va treure uns punts UCI prou importants gràcies a les proves de velocitat.
Página 93
esforç 93
bici_pista:Maquetación 1
31/10/2008
15:53
A més de les proves sènior, la segona edició del Trofeu Ciutat de Barcelona va viure les competicions júnior i cadet. Tant en una categoria com en l’altra es va poder veure el magnífic potencial que hi ha a Catalunya i a Europa. Pel que fa a la categoria júnior, Juan Peralte, de l’equip Reyno de Navarra, va guanyar en velocitat; Ior Moir, dels Estats Units, es va imposar en fons, i, finalment, la prova femenina va ser dominada per la francesa Camille Lenoble, de la selecció de Roine-Alps. En cadets, un noi de la selecció catalana va destacar per sobre de la resta: Christian Astals, que va ser proclamat millor cadet i campió de la competició. Després d’aquesta segona jornada, amb els guanyadors com a protagonistes, es donava per tancada la segona edició del Trofeu Ciutat de Barcelona de Ciclisme en
94 esforç
Página 94
Pista. Un cop més, tal com ja havia succeït l’any passat, aquesta competició va convertir la ciutat de Barcelona en el centre neuràlgic del món de la bicicleta. Durant dos dies, amb la festivitat de la Mercè com a excusa, la família ciclista catalana va poder gaudir del bo i millor d’aquesta disciplina en el marc incomparable del velòdrom olímpic d’Horta. I també es van viure moments emotius, com ara les exhibicions dels paralímpics Juanjo Méndez, doble medallista, i Raquel Acinas o el reconeixement als nostres olímpics. En resum, dues jornades de festa que van resultar un èxit rotund i que van servir per mostrar al món el bon nivell dels nostres esportistes i les bones maneres dels nostres clubs a l’hora d’organitzar competicions de primeríssim nivell.
bici_pista:Maquetaciรณn 1
31/10/2008
15:53
Pรกgina 95
esforรง 95
curling:Maquetaci贸n 1
31/10/2008
11:44
P谩gina 9
curling:Maquetación 1
31/10/2008
11:44
Página 9
RI L R C
ota una ciència. Un joc que requereix equilibri, elegància, estil, concentració i tècnica, velocitat, sincronització i estratègia. Tot això, i molt més, és el cúrling. A molts us deu semblar xinès, d’altres en deveu haver sentit a parlar i potser us sembla un esport ridícul. Si sou d’aquests, us asseguro que no el coneixeu gens ni mica. alauradament, són molt pocs els escollits al nostre país que coneixen aquest esport i en gaudeixen. I no és pas perquè no atregui o perquè no enganxi, més aviat és per la manca de pistes de gel que permetin practicar correctament el cúrling. Una de les poques pistes catalanes és la del C uigcerdà. Aquest club de la Cerdan=a, més conegut pel seu equip d’hoquei sobre gel, té un dels millors equips de cúrling del país. A més, a la pista d’aquest club se celebra, des de fa tres an=s, el III Trofeu Internacional #ila de uigcerdà de Cúrling. urant els dies 0, i d’octubre de 00 , vint-i-dos equips de diferents paEsos Escòcia, ranAa, SuEssa, Andorra, Eus/adi, Espan=a i Catalun=a van participar en aquest torneig i van ajudar a donar a conèixer aquest esport a casa nostra.
C Els que no coneixeu aquest esport ja deveu haver endevinat, amb el que hem explicat, que es tracta d’un esport d’hivern que es practica en una pista de gel. A més, però, hi ha moltes altres coses. ’entrada, cal conèixer el nom correcte de les competicions de cúrling. Aquests tornejos s’anomenen bonspiels. La pista de competició mesura uns metres de llarg i aproximadament ’ d’ample. Cada equip té pedres de granit d’uns quilos. L’objectiu de cada equip és acostar el màxim possible les seves pedres al centre o T de la casa, ja que per guan=ar cal situar les pedres en el lloc de puntuació. er fer-ho s’ha d’executar un llanAament o dra; des de la zona situada en un extrem en direcció a l’altre extrem de la pista. Si el teu oponent ja ha llanAat, pots efectuar el que es coneix com a ta/eout, que consisteix a colpejar la pedra del rival per fer-la fora. A més del llanAador hi ha dos polidors que, ajudats d’escombres, van allisant el gel a mesura que avanAa la pedra. Abans de cada partit es rega amb aigua calenta la pista perquè es formin gotes d’aigua, ja que així, en
fregar-les després amb l’escombra, es crea l’efecte d’hidroplanatge o aquaplaning . ’aquesta manera, amb una bona escombrada es pot arribar a allargar la tirada de la pedra fins a m. Un cop efectuats els setze llanAaments, cada equip té un punt per a cada pedra que hagi quedat més a prop del centre de la casa que la pedra de l’altre equip. Un període o end consisteix en dos llanAaments de cada un dels quatre membres de cada equip. Els llanAaments s’executen lliscant des de l’àrea de llanAament fins a deixar anar la pedra en el moment just perquè giri correctament. Aquest moviment giratori, que s’anomena curl, dóna nom a l’esport del cúrling.
esforç 9
curling:Maquetación 1
31/10/2008
11:44
Página 98
CÚRLING
Les pedres escoceses El cúrling modern, tal com es juga actualment, prové d’un joc que es practicava a l’aire lliure en els llacs gelats d’Escòcia. És per això que les pedres amb què es juga avui dia han de ser, per norma, sortides d’una pedrera determinada del país britànic. En un principi es jugava amb grans trossos de roca sense cap forma ni cap grandària determinades. Amb el temps es va anar donant forma a les roques, que van evolucionar fins als actuals ovals de granit. Un joc de setze
98 esforç
pedres d’aquesta mena de la pedrera de granit de l’illa d’Ailsa Craig, situada a la costa oest escocesa, té un preu aproximat de 6.000 euros, cosa que fa palesa la despesa econòmica necessària per poder practicar el cúrling. Aquest preu tan elevat es deu a les dificultats de transport i embalatge i al cost de la fabricació. I és que per aconseguir una pedra perfecta cal polir-la amb diamants. Tot plegat és una ciència. Si la fabricació ja demostra la cura pels detalls pròpia d’aquest esport,
l’elecció de les pedres encara ho deixa més clar. La pedra és còncava en les superfícies superior i inferior. Hi ha pedres amb un grau de concavitat diferent d’una cara i l’altra, per poder col•locar la pedra segons que es tracti d’una pista de gel ràpida o lenta. El darrer tret característic d’aquestes pedres relacionat amb el poliment és que se’ls treu la brillantor de la superfície d’impacte per millorar-ne la resistència als cops.
curling:Maquetación 1
31/10/2008
11:44
omés comenAar el torneig ja se sabia la millor notícia s’havia doblat el nombre de participants de l’an= anterior. Així doncs, gràcies a la bona feina feta pel Club oliesportiu uigcerdà, s’assegurava una bona participació, un bon nivell i, per tant, un bon espectacle. #int-i-dos equips de set nacionalitats diferents lluitaven per endur-se la tercera edició d’aquest prestigiós campionat. urant aquests tres dies de bonspiel, es van dur a terme paral•lelament una sèrie de cursos d’iniciació, amb l’objectiu de donar a conèixer aquest esport a tots aquells que es van acostar a la pista del C uigcerdà. ’aquesta manera, desenes de curiosos van baixar al gel i van practicar uns quants llanAaments al costat dels campions dels principals clubs del continent. el que fa a la competició pròpiament dita, va ser, és clar, emocionant, a més de permetre fer-se una idea de la tàctica i l’estratègia seguides pels diferents equips. Els resultats no van sorprendre especialment a ningú, ja que tots els equips tenien un nivell forAa alt, sobretot els estrangers que van dominar la classificació. esprés de tres jornades tothom, participants i assistents, van destacar la bona organització de l’esdeveniment. Els equips vinguts de més enllà de les fronteres, que tenen més experiència en aquesta mena de competicions, van destacar les boníssimes condicions del gel i la bona feina feta en general des de l’organització.
Página 99
esforç 99
curling:Maquetación 1
esforç
31/10/2008
11:4
Página 100
esprés de l’èxit rotund d’aquesta tercera edició, el Cúrling uigcerdà ànxing ja treballa per organitzar la quarta. Els de la Cerdan=a han recollit les felicitacions, les crítiques i les recomanacions i ja pensen en el torneig de l’an= que ve. I llavors, després d’haver doblat participació aquest an=, l’objectiu potser serà veure participarhi algun dels curiosos que, durant tres dies, van fer pràctiques a la pista i van gaudir, des de la grada, del millor cúrling del continent.
çe
curling:Maquetación 1
31/10/2008
11:4
Página 101
. . . . . 6. . . .
egève arbarians Iparpolo Araba luebelles Sp. L’ lla Carlos orges ilule euchatel $est ife Curlers Iparpolo Ema/umea/
0. . . . . . 6. . . . 0. . .
The Scotties León-Andorra uigcerdà ànxing Carlit orges arie Claude uigcerdà ànxing la Tossa Sp. L’ lla arcos The Chancers Iparpolo asteiz arcelona Alt aresme Sp. L’ lla ontse oudhha-stones Lausanne l=mpique
esforç
EsportiSalut
31/10/08
05:24
Pรกgina 102
EsportiSalut
B
31/10/08
05:24
Página 103
Entrevista al Director de la II Conferència de Països Esportius, Sr. Ignasi Doñate
arcelona acollirà del 24 al 27 de novembre la segona Conferència Internacional de Països Esportius, sota el títol “Polítiques d’esport i salut”. La conferència, que se celebrarà a les instal·lacions de l’INEFC, està organitzada per les secretaries d’Afers Exteriors i d’Esport del Departament de la Vicepresidència, amb la col·laboració de la Xarxa de Països Esportius. A la conferència es proposa treballar les pràctiques i les polítiques que giren al voltant del binomi esport-salut analitzant, des de la perspectiva científica, tota la potencialitat del fenomen esportiu en favor de la salut de les persones i basant-se en la responsabilitat de les administracions públiques a l’hora d’aplicar polítiques i programes eficients per a la millora de la salut. Per saber en profunditat de què es tracta i quins són els objectius i l’audiència potencial d’aquesta conferència, cal parlar amb un dels responsables. Ignasi Donyate i Sanglas és el director de Projecció Internacional d’Organitzacions Catalanes i un dels màxims responsables de la Xarxa de Països Esportius. Aquest advocat català hi té molt a dir sobre aquesta conferència. Què pot aportar la Xarxa de P aïsos Esportius amb relació al binomi esport-salut? La Xarxa de Països Esportius és una eina de treball internacional que té com objectiu millorar la qualitat de les polítiques esportives, des d’una perspectiva de proximitat. El binomi esport-salut constitueix un eix fonamental de les polítiques esportives al servei dels ciutadans. Alguns països esportius tenen una experiència acumulada que poden compartir amb altres països o amb autoritats locals. Quin és l’objectiu d’aquesta segona Conferència Internacional de Països Esportius? L’objectiu és treure a la llum els diferents programes d’esport i salut que les administracions, tan estatals com regionals o locals, estan aplicant en diversos països del món. Tots els països desenvolupats coincideixen en la necessitat d’aconseguir societats actives, és a dir una societat amb un nivell més alt d’activitat física o esport. Això permet fer estalvis als sistemes públics de
salut i millorar el nivell de vida de les persones, per poder afrontar patologies “modernes” com són l’obesitat, les afeccions coronàries, la manca de resposta adequada als tractaments mèdics o bé les afeccions específiques pròpies de determinats sectors de la població. A qui pot interessar o a qui van dirigides les conclusions que en resultin? La conferència interessa a tothom que treballi en qüestions de salut pública i de millora del nivell de vida de la població mitjançant l’activitat física pautada i l’esport. Per tant, el sector de públic a qui s’adreça és molt ampli: responsables de polítiques de salut o d’esport, del món de la recerca o dels departaments de salut, professionals de la salut o de l’esport, responsables d’instal·lacions esportives, de federacions i de clubs, etc. Hi ha una constatació: malgrat les polítiques públiques de promoció de l’esport, el sedentarisme derivat de les formes de treball, d’instrucció i de lleure sembla guanyar la partida, en perjudici d’un bon nivell de salut. Cal que la ciència i la política treballin plegades perquè el binomi esport-salut sigui explotat amb el màxim rendiment per a les persones? Efectivament. Calen actuacions coordinades entre el món públic i el privat, entre els departaments de salut i els d’esport, entre les persones expertes i les que practiquen esport responsablement o mantenen un bon nivell d’activitat física. La millora de la salut és cada dia més un treball de coordinació permanent mitjançant programes adequats, que afectin la gestió pública i la gestió privada, la recerca científica i la implicació activa de les persones. La majoria de temes de la conferència tenen a veure amb la salut pública i la relació que té la salut pública amb l’esport. Aquesta relació és una assignatura pendent, és un objectiu, o bé és una cosa que ja funciona? La millora de la salut pública mitjançant un bon nivell d’activitat física és un objectiu bàsic de les polítiques mitjanament desenvolupades. A la vista, però, dels resultats, és evident que els programes no
tenen l’eficiència que voldríem. Aquest fet obliga a revisar l’abast de cada una d’aquestes polítiques i també les raons estructurals que fan que, malgrat els esforços, es pugui dir per a certs àmbits o sectors que l’assoliment d’un nivell d’activitat física adequat en el conjunt de la població és encara una assignatura pendent. Un dels punts del temari està dedicat integrament a l’esport i la salut de la dona. Per què és important aquesta especificació? Per molts motius. El més general és que cal tenir una perspectiva de gènere en qualsevol de les polítiques públiques, ja que incideixen en una societat pensada i viscuda per homes i per a homes. L’esport no és una excepció! Una més gran eficiència de les polítiques i dels programes comporta fer aquesta relectura de gènere, especialment acceptant el protagonisme que el món femení ha d’assumir per ell mateix, evidentment amb la complicitat del món masculí. La dona té interès per un nivell adequat d’activitat física. Tot i això, malgrat aquest interès social, hi ha clars factors estructurals i culturals que allunyen la dona d’un bon nivell de mobilitat saludable: l’ocupació múltiple –la feina, la casa i la família-, la falta de programes específics en horaris i instal·lacions adequats, la visió cultural de l’esport com un món d’homes, etc. La conferència no podia, doncs, negligir la necessitat de donar un espai específic a la problemàtica de gènere. Quines noves vies de treball per al futur es plantegen amb relació al binomi esport-salut? Dia rere dia es constata que la despesa pública en l’esport i en la millora de l’activitat física no és realment una despesa sinó una inversió, ja que reverteix en una millora del nivell de vida de la ciutadania i en un estalvi per al sistema públic de salut. L’evolució ens porta a treballar en tres direccions: integrar la planificació nacional amb la seva aplicació local; no deixar només les polítiques en mans de salut sinó implicar-hi coordinadament altres departaments bàsics, com són esport, ensenyament, treball, acció social i cultura, i, finalment, treballar en sectors específics que permetin una millor eficiència.
ç e
esforç 103
T A RD O R A L M U S E U Estilista: Amalia del Portillo Assistent d’estilisme: Sasia Oestergaard Fotògraf: Jordi Reixach Ajudant de fotògraf: Jorge Marín-Buck Agraïments al Museu Olímpic: www.museuolimpicbcn.com
ADRIÀ: Camisa Napapijiri, pantalons de pana i jersey de Zara, sabata abotinada Tommy Hilfiger. MARINA: Jersey gris Escada, texans acampanats DKNY, botins grisos Zara. ISAAC: Polo ratlles verd Lacoste, sudadera vermella amb cremallera Timberland, texans Prenatal, sabates abotinades Napapijiri. MARC: Camisa Pepe Jeans, armilla gris Torradas, texans Lacoste, sabatilles Napapijiri.
MARINA: Camisa blanca amb estrelles Marithé el François Girbaud, gabardina DKNY, pantalons beige DKNY, sabates de charol Zara. ISAAC: Polo a ratlles i pantaló marró Prenatal, Parca caqui Timberland, sabatilles amb velcro Zara. ADRIÀ: Texans Prenatal, polo i parca de pell Napapijiri, sabatilles Reebok. MARC: Jersey ratlles negre i morat Torradas, texans Pepe Jeans, bufanda morada i cinturó negre Armand Basi, sabatilles Napapijiri.
MARC: Jersey ratlles i polo blau Lacoste, Texans Pepe Jeans. ISAAC: Samarreta beige Timberland, pantaló cuadres Timberland, sabates abotinades Napapijiri. MARINA: Samarreta blan cru DKNY, faldilla cuadres DKNY, botes platejades Escada, bufanda gris Lacoste. ADRIÀ: Camisa cuadres i pantaló de pana Zara, sudadera blava Lacoste, botes Tommy Hilfiger.
MARINA: Jersey negre coll alt DKNY, leggins Escada, sabatilles Reebok. ISAAC: Sudadera Reebok, pantaló blau prenatal, sabatilles Reebok. MARC: Polo blau Lacoste, Jersey gris lligat al coll Torradas, texans Lacoste. ADRIÀ: Texans Prenatal, sudadera nylon Lacoste, samarreta Lacoste, sabatilles Reebok.
Gadgets 16
31/10/08
01:23
Página 108
GADGETS
Camera Mask. Es tracta d’unes ulleres de bussejar que graven vídeo i fan fotografies subaquàtiques. Tenen una resolució de 3.1 Mpx i una memòria interna de 16 MB, que es pot ampliar mitjançant una targeta Micro SD. A més, et pots submergir fins a una profunditat de 5 m i enquadrar bé les fotos gràcies a les guies que tenen les lents. També hi ha un model de 5 Mpx que permet submergir-se fins a 30 m de profunditat, però és força més car. La Camera Mask la podem trobar en diversos colors. www.liquidimageco.com
Sony DR-BT160AS Sport Bluetooth Headphones. Aquests són els nous auriculars Bluetooth de Sony. Amb aquest disseny espectacular, Sony presenta uns auriculars estèreo Bluetooth (A2DP) compatibles amb qualsevol reproductor o telèfon que accepti aquesta mena de reproducció en temps real. Sony fins i tot els ven amb un equip especial amb un adaptador Bluetooth per a iPod. A més, aquests auriculars també funcionen com un mans lliures amb micròfon integrat per poder agafar trucades. I encara hi afegeix uns pràctics botons per controlar la reproducció de la música. www.sony.com
FingerBorarding. Vet aquí un nou esport molt curiós. Es tracta d’un monopatí molt petit que es controla amb els dits simulant les cames, de manera que es poden fer els trucs tal com els farien genis de l’skate com ara Tony Hawko, és a dir igual com els que es fan a qualsevol videojoc. Tot i que sembla un pèl limitat, la veritat és que s’hi poden fer trucs espectaculars. www.skater-schuhe.de
F1/Carbon GMT. Els aficionats a la F1 ja tenen un rellotge idoni per seguir les curses. El F1/Carbon GMT, que ha estat creat amb fibra de carboni, cristall Swarovski, cautxú, metall i divuit robins en un anell, dóna l’hora de cada una de les divuit ciutats que formen el circuit de Fórmula 1. Dissenyat per John Pszeniczny, té una funció especial que compta el temps de les voltes i també té un cronòmetre. www.yankodesign.com
Gadgets 16
31/10/08
01:23
Página 109
Adidas Superstar X Star Wars Edition. El casc de Darth Vader serigrafiat o la llegenda Super Star amb la tipografia de Star W ars al taló són només alguns dels detalls addicionals que es poden trobar en aquestes sabatilles. Estan disponibles en blanc i en negre, per escollir el costat de la Força que prefereixis. El model en negre utilitza, a més, un cuir especial patentat que li dóna un aspecte similar a l’armadura de Vader. www.adidas.com
Voz Sports Multy L YNK. És un casc “a prova de múltiples cops” amb comunicacions Bluetooth i de radiofreqüència. També és submergible, de manera que es pot utilitzar en tota mena d’esports extrems. El Voz Sport Multy LYNK també té reproducció de música per a Bluetooth i altaveus estèreo. Les comunicacions es poden fer per radiofreqüència (amb control de veu, catorze canals i trentavuit codis privats) o per Bluetooth. www.vozsports.com
Freestyle Dirtsurfer . És una barreja entre bicicleta, monopatí i long board. Aquest vehicle, més propi del mateix Batman que altra cosa, es diu Freestyle Dirtsurfer i està pensat per a bojos dels esports urbans aficionats a lluitar contra l’asfalt i per a aquells valents que, juntament amb una ala delta o un paracaigudes, vulguin provar una nova forma de surf d'estel (o kiteboard) sobre terra ferma. Per sort, i pensant en els més porucs, porta un fre a la roda del darrere que impedirà accidents a les primeres de canvi. El millor de tot és que no es tracta d’un prototip o un disseny, sinó que es pot comprar en línia. www.exexeq.com
ESFORÇ 109
Audiovisuals 16
2/11/08
03:48
Página 110
110 esforç
Són molts els portals dedicats al bàsquet i n’hi ha molts d’altíssima qualitat. Per exemple, el zona131. Amb notícies d’última hora de l’ACB, la LEB i la NBA, aquesta pàgina d’aparició recent es posa a l’altura de les millors. A banda de les notícies, hi destaquen els fòrums, amb debats prou interessants, i la secció destinada als darrers clips de bàsquet publicats a la xarxa.
Ramon Aymerich i Ester Romeu. Editorial: Cossetània
El viatge de Rudy. De Badalona a l’NBA
Bernat Soler i Carles Rexach Editorial: Ara llibres
“De petit ja tenia clara una cosa: volia ser futbolista. I no només ho tenia clar, sinó que estava convençut que me’n sortiria. El que no imaginava és que tota la meva vida es concentraria només en un quilòmetre quadrat.” Ara parlo jo descobreix alguns dels secrets relacionats amb el Barça: la relació amb Johan Cruyff i les anècdotes inèdites del Dream Team, el descobriment de Messi i el barcelonisme en general de tot un mite com Charly Rexach.
www.apostoflant.com
La pàgina amb disseny de bloc del nou programa de ràdio d’hoquei sobre patins s’ha convertit només aparèixer en una referència dintre el món del patí. Aquí podeu trobar notícies actualitzades diàriament, vídeos d’hoquei i programes setmanals, a més de la informació necessària per poder escoltar aquest magnífic programa a les emissores d’arreu de Catalunya.
Carles Rexach. Ara parlo jo
Manuel Franco Editorial: Now Books
“Em dic Isidre Esteve i fa temps vaig ser pilot de motos, un d’aquells capaços de guanyar en un viatge d’aventures, de competir contra la llegenda del desert, de desafiar el continent oblidat.” Així comença el llibre autobiogràfic d’Isidre Esteve. El llibre, escrit pel periodista Manuel Franco, amb pròleg d’Antoni Bassas, fa un repàs a la trajectòria i les vivències del pilot d’Oliana fins que va patir aquell fatídic accident, que el va deixar prostrat en una cadira de rodes.
www.zona131.com
www.tocdhoquei.net
La suerte de mi destino
AUDIOVISUALS
El viatge de Rudy és un recorregut personal per la història d’un jugador de bàsquet irrepetible. El llibre recull un seguit d’històries que ha viscut Rudy Fernández, el qual, en només cinc temporades al primer equip del Joventut de Badalona, ha passat de ser una promesa del bàsquet espanyol a convertir-se en el millor jugador de la història de la Penya. Un llibre per a tots aquells que vulguin conèixer de més a prop en Rudy,
Aquesta pàgina està dedicada al nostre col·laborador, gran periodista i encara més bona persona Jordi Robirosa. Els fans de les mítiques retransmissions de bàsquet de Televisió de Catalunya veuran en aquesta pàgina la transcripció de les seves millors frases i els talls de veu més destacats d’un dels millors locutors del país. Una pàgina espectacular i apostoflant.
Si en el número anterior parlàvem de la col·laboració de Ronaldinho cantant “Goleador” amb els seus amics del Samba Tri, ara es tracta del jugador de moda de l’Atlètic de Madrid, Sergio el Kun Agüero. El jove davanter argentí, que és un amant de les cúmbies originàries del seu país, no va tenir cap por d’entrar a l’estudi de gravació per col·laborar amb el grup Los Leales en un unplugged anomenat De amigo a amigo.
Director: James Gartner · País: EEUU · Any: 2006
Camino a la glória Piola vago · Any: 2008
Seria molt fàcil catalogar el disc d’Óscar de la Hoya com un altre atac de vanitat d’una cara bonica del món de l’esport. Però després d’escoltar un parell de cops el debut i únic disc del medalla olímpica i campió del món de boxa t’adones que el fet de ser fill d’una cantant el va marcar. Es va saber rodejar de professionals i va presentar temes interessants, com ara “Run to Me”, gravada abans en un predisc dels Bee Gees.
Quatre anys enrere Los Tiburones de Miami, capitanejats per l’entrenador D’Amato æAl Pacinoæ, van guanyar dos campionats consecutius. Ara, però, l’equip té molts problemes: unes quantes derrotes seguides, falta de públic i herois al final de les seves carreres, com ara Jack Cap Rooney (Dennis Quaid). Fora del camp, D’Amato té problemes amb un matrimoni que no va funcionar i amb els seus fills, i sovint es troba en conflicte amb Christina Pagniacci (Cameron Diaz), la jove presidenta i copropietària de Los Tiburones.
Las pibas del barrio
El 25 de setembre de 1974 Amèrica estava concentrada en el combat que faria que l’anomenessin “pàtria de campions”. En un petit país africà governat per un dictador, dos boxejadors centren l’atenció mundial. George Foreman i Muhammad Alí s’havien d’enfrontar en un combat que es va endarrerir sis setmanes. Durant l’espera, va sorgir un fenomen social: tota una generació d’afroamericans es van veure identificats en dos homes que havien tornat a l’Àfrica per lluitar.
Un domingo cualquiera
Página 111
Director:Oliver Stone · P aís: EEUU · Any: 1999
03:48
De amigo a amigo
2/11/08
Los Leales · Any: 2006
Oscar de la Ho ya · Any: 1999
Óscar de la Hoya
Director: Leon Gast · P aís: EEUU · Any: 1997
Cuando éramos reyes
Audiovisuals 16
El guardonat productor Jerry Bruckheimer ens ofereix l’apassionant història real d’un home que va marcar una fita en la història del bàsquet. Josh Lucas interpreta Don Haskins, el carismàtic entrenador universitari que va trencar les regles socials reclutant jugadors afroamericans desconeguts. El seu èxit inesperat va causar sensació en el món esportiu, que va seguir la trajectòria de l’equip fins a l’enfrontament final amb els favorits a la gran final universitària.
Un altre argentí, en aquest cas Carlos Tévez, es va llançar a l’aventura musical fa uns anys. Amb el seu grup, Piola Vago, va publicar Las pibas del barrio, un treball on hi ha fins a set cançons escrites per l’Apache. Aquestes lletres descriuen la biografia del davanter, per destacar la victoriosa trajectòria d’un jove pobre nascut en un barri marginal de Fuerte Apache que es va convertir en un ídol de masses allà on va jugar.
esforç 111
Caricatura 16
31/10/08
01:38
Página 24
L’ALTRA CARA
MICHAEL PHELPS. RETRAT DE BOMBOLLES PER CHARIS TSEVIS
Caricatura 16
29/10/08
04:31
Página 24
L’ALTRA CARA
E T U I R C UBS
S
NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç
MICHAEL PHELPS. RETRAT DE BOMBOLLES PER CHARIS TSEVIS
93 689 14 35 · info@esforc.cat .
Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB
esforç.
esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat
esforç publicacions
WWW.ESFORC.CAT
esforç Número 16