Esforç 19

Page 1

esforç publicacions

e ç

WWW.ESFORC.CAT

esforç Número 19


Editorial19

4/3/09

00:42

Pรกgina 24


Editorial19

4/3/09

00:42

Página 25

EDITORIAL

L’esforç dels millors Quan vam tenir l’oportunitat d’entrevistar i fotografiar, en exclusiva per a l’Esforç, el que està considerat com un dels millors jugadors de rugbi del món, Dan Carter, no ho vam dubtar ni un sol instant. Després va venir una greu lesió, que va fer que el seu pas pel club nord-català hagi estat un vist i no vist. Però de la mateixa manera que vam apostar fermament per un dels grans de l’esport mundial, no ens vam arronsar tampoc per un fet circumstancial del joc. En Daniel es recuperarà i tornarà a delectar-nos amb el seu joc, ja sigui des de la USAP o des dels All Blacks, perquè, als que ens agrada l’esport d’arreu del món, el que volem és gaudir dels millors, si pot ser en directe i, si no, per televisió. De la mateixa manera, l’organització d’un gran esdeveniment a prop de casa, com van ser els Jocs Olímpics de Barcelona, és una oportunitat única de gaudir dels millors de cada especialitat. Per això, la possibilitat de veure de nou, amb motiu de l’Europeu d’atletisme de l’any vinent, els millors atletes del continent és una oportunitat que no se’ns pot escapar. I ja es treballa també perquè hi hagi més cites esportives de gran magnitud. Així, Tarragona té la intenció d’organitzar els Jocs Mediterranis del 2017, i en aquest número els hem volgut ajudar a difondre la seva precandidatura. I quina millor manera de fer-ho hi pot haver que aplegar esportistes, els que han de ser els veritables protagonistes? Localitzar-ne tants, i de tan diferents modalitats, i citar-los en emplaçaments diferents i en dies diferents ha significat un gran esforç, però ha valgut la pena, tal com veureu. No en va ja fa més de cinquanta anys que Barcelona va organitzar uns jocs mediterranis on va destacar un altre dels grans de l’esport català, Joaquim Blume. Justament, ara es compliran cinquanta anys de la seva malaurada mort en accident aeri quan estava en el millor moment de la seva carrera esportiva. Tant de bo que en aquests grans esdeveniments esportius es donin cita esportistes de la talla de Joaquim Blume o de Dan Carter! Podeu estar segurs que intentarem fer-nos ressò també del seu esforç.

Josep M. Monteagudo

esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic Àlex Rubies Disseny gràfic Noelia Guerrero Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i Nadal Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Fotografies Oriol Roca, Nacho Juárez, Carlos Hernández, Luis Sánchez, Miro Pesonen, Ryu Voelken Kris Arboleda Il·lustracions Àlex Rubies, Berto Martínez, Narcís Gironell Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas (Handbol), Rafa Aguilar (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada Dan Carter Fotógraf: Nacho Juárez · Estilisme: Antía Pagant www.stylish.es · Maquillatje: Marta Ibars

Col·labora:


Sumari 19

4/3/09

02:23

Página 2

pàg. 58

pàg. 62 pàg. 40

pàg. 32

sumari EDITORIAL 4 E-MAIL 6 PANORÀMIQUES 12 ACTUALITAT ESPORTS

pàg. 62

PORTADA 32 DAN CARTER El millor jugador de rugbi del món porta el deu, el número de la perfecció. I molts el consideren el jugador perfecte.

JOCS MEDITERRANIS 40 TARRAGONA 2017 Tarragona s'ha embarcat en un projecte magnífic. La ciutat busca convertir-se en la seu dels jocs mediterranis de l'any 2017.

BÀSQUET 52 DOS EXNBA A GIRONA El Sant Josep de Girona ha fitxat els nord-americans Anthony Goldwire i Darryl Middleton, tots dos amb experiència NBA i ACB.

HOQUEI HERBA 58 ILURO HC Un projecte molt interessant que va néixer a Mataró l'any 1991. Ara segueixen treballant per convertirse en un petit entre els grans.

FUTBOL 62 EL DOBLE DE CESC Víctor Argudo és el doble oficial de Cesc Fàbregas en publicitat i juga com a lateral esquerre a la UE Europa.

HOQUEI PATINS 62 AITOR EGURROLA El porter català, conegut amb el sobrenom de Pop, és tota una garantia a la porteria del FC Barcelona d'hoquei sobre patins.

WATERPOLO 74 TERESA GORRIA La jove jugadora catalana s’està fent un nom en el món del waterpolo. Al club i a les seleccions inferiors, ja és tota una referència.

HANDBOL 76 JUAN ANDREU El pivot andalús del BM Granollers tindrà en la Copa del Rei l’oportunitat de continuar creixent en la que de moment és la seva millor temporada.


Sumari 19

4/3/09

02:23

Página 3

pàg. 83

pàg. 92 pàg. 70

pàg. 98

pàg. 74

FREERIDE 83 EL DORADO 09 El principal campionat de freeride dels Pirineus, i el més important de l’Europa del sud, es disputa a terres catalanes.

MOTOR 9 0 JAIME ALGUERSUARI Aquest pilot català de l’equip Red Bull no es cansa de batre rècords i de trencar registres. Està a punt per fer el salt a la F-1.

VELA 9 2 LAIA TUTZÓ La regatista olímpica és una de les responsables del nou Barcelona International Sailing Center, al Fòrum de Barcelona.

LLUITA 9 6 STEVEN DASZ Una disciplina de les arts marcials diferent. Un mestre de la coreografia de la lluita que posa els seus coneixements al servei del cinema.

pàg. 76

CICLISME 102 ÓSCAR SÀIZ El ciclista de descens ha penjat la bicicleta i ha deixat en el seu esport un buit que serà molt difícil d’omplir.

OUTDOOR 9 8 KILIAN JORNET El millor del món en curses d’altitud, que ha fet del seu esport una filosofia de vida. Un gran que no té el ressò merescut.

pàg. 104

ÀREA ESPORTIVA Bulevard Gadgets Audiovisuals


Correu19

4/3/09

01:04

Página 4

E-MAIL

Les vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a

cartes@esforc.cat

Conselleria de l’Esport

Xavi Hernández Espectaculars el reportatge i la portada dedicats a en Xavi. Un excel·lent jugador sortit del planter del Barça que per fi té el reconeixement que es mereix. Ha picat pedra durant molt de temps i ara en recull els fruits. Tots els premis que darrerament està guanyant l’han dut a ser l’únic esportista candidat al premi de català de l’any. Tan de bo que se’l pugui endur.

Emilio Sánchez Vicario no es va estar de demanar a Zapatero la conveniència de tenir un ministeri d’Esports, aprofitant els darrers èxits esportius espanyols. Tots sabem, però, que gran part d’aquests èxits tenen l’origen a Catalunya, i per això no entenc que encara no s’hagi formulat la mateixa petició als dirigents catalans. En qüestions esportives sempre hem anat un pas més endavant que la resta de l’Estat i fins i tot d’Europa: un 43% de la població catalana diu que practica esport un cop a la setmana, per un 36,6 % a Espanya i un 38% a Europa. Crec, doncs, que fóra bo per al nostre esport demostrar que volem continuar sent capdavanters, i una conselleria d’Esports donaria un impuls important a aquest sector. L’esport està considerat com el “tercer sector”, que fa de mediador entre l’Estat i el mercat i comparteix les virtuts de cada un. I, a Catalunya, el 4’1% del PIB procedeix de l’esport. Andreu Robles Barcelona

Manel Vázquez Cerdanyola

Fotografia esportiva Segurament l’Esforç és la revista amb la millor fotografia esportiva del mercat, i amb diferència. El tractament dels reportatges és de molta qualitat. Us felicito. I us vull proposar que encapçaleu uns premis de fotografia esportiva en què els lectors podríem votar, per Internet per exemple, la millor foto de l’any. Andrea Miró Girona

Vela Calendari Entre les diferents seccions que hi ha a l’Esforç, potser el que trobo més a faltar és un calendari amb els esdeveniments esportius més importants del mes. Per a molts de nosaltres serviria d’agenda per apuntar-nos a les curses a temps o per reservar entrades en els grans espectacles. I ja seria la pera si amb el carnet de l’Esforç tinguéssim un descompte. ;-)

En el darrer número vaig veure un parell de fotos de vela. La vela és un dels esports que més èxits olímpics ens ha donat, però malauradament poques vegades surt en els mitjans. Bé, la Copa Amèrica és com la F1, que la segueixen molts però són ben pocs els que la practiquen. El món de la mar està molt arrelat a Catalunya, i per això crec que en aquesta revista tan maca hi hauria de sortir més sovint. A més, visualment us pot aportar bones imatges, com les que publiqueu normalment d’altres esports.

Antoni Alemany Sant Cugat

Lluís Tintoré Barcelona


Correu19

4/3/09

01:04

Pรกgina 5


Panoramica1

2/3/09

19:20

Página 6

ELS COMPONENTS DEL PROYECTO ALAS, ALVARO BULTÓ, SANTI CORELLA I TONI LÓPEZ, S’ENTRENEN PER A PARTIR EN BREU A UNA NOVA AVENTURA; SOBREVOLAR L’AMAZONES


Panoramica1

2/3/09

19:20

Pรกgina 7


Panoramica2

2/3/09

19:21

Pรกgina 8


Pรกgina 9 19:21 2/3/09 Panoramica2

EL DORADO FREERIDE 09 HA DEIXAT MOMENTS IMPAGABLES COM AQUESTA PUJADA A PEU AMB PAISSATGE ESPECTACULAR I UN SOL IMPONENT. FOTO: MARC SIXTO


Panoramica3

2/3/09

19:22

Pรกgina 10


Panoramica3

2/3/09

19:22

Página 11

PSICOBLOC, VARIANT DE L’ESCALADA , EN PENYASSEGATS SOBRE EL MAR I SENSE PROTECCIÓ, A CALES COVES DE MENORCA. FOTO: CARLOS HERNÁNDEZ


actualitat volei19

4/3/09

01:09

Página 12

ACTUALITAT VOLEIBOL

Mala sort per als catalans a la Copa del Rei OPINIÓ

Entrenament invisible, resultats visibles Javier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic

Un dels canvis més importants que ha experimentat l’esport amb la professionalització és l’adequació i la millora dels mitjans d’entrenament. Els jugadors i jugadores arriben a edats avançades, abans impensables, en plenitud de facultats i amb una experiència que fa que el seu rendiment sigui més que òptim sense cap mena de problema. Molta responsabilitat d’això la té l’avenç de les ciències de l’esport, que en els últims deu anys ha estat espectacular. La professionalització ha comportat que hi hagi més gent al voltant de l’esportista. De totes aquestes persones, n’hi ha que generen una influència positiva i d’altres que no tant (però ja ens ocuparem d’això en altres columnes). Qualsevol equip de cert nivell té en el cos tècnic un preparador físic i un fisioterapeuta; molts fins i tot incorporen un metge. Tota aquesta gent no té més responsabilitat que vetllar pel benestar físic i psicològic dels jugadors, i això queda palès en el seu rendiment. Però el canvi de cultura no ha estat només en la gent que envolta el jugador o la jugadora, sinó que ells mateixos cada vegada es cuiden més. És cert que això no passa en tots els esports i que la cultura esportiva no sempre és proporcional als ingressos de l’esportista, però en el cas que ens ocupa, el voleibol, hi ha hagut moltes millores. El jugador es cuida vigilant la dieta, demanant els tractaments adients, tant preventius com recuperatius, i aplicant una cultura de gimnàs important. El negoci fa que el jugador tingui una visió més acurada de les seves prioritats i que s’adoni que la seva feina no es limita als entrenaments i als partits. Més anys a bon nivell signifiquen més ingressos, i això, en una activitat de durada tan curta com és l’esport, no és un element menor. Ara el pas que ens queda és intentar portar totes aquestes millores al treball de base. Que no només els primers equips de la casa puguin gaudir d’un treball de qualitat, sinó que també la formació tingui el tractament que es mereix. Que l’entrenament invisible tingui, també en els joves, resultats visibles.

Ni el FC Barcelona ni el CV SPiSP de Tarragona van poder fer saltar la sorpresa en la trenta-quatrena edició de la Copa del Rei disputada a Almeria el 28 de febrer. Els dos equips catalans van quedar eliminats en el primer partit de la competició. El primer equip català derrotat va ser el FC Barcelona, que, per un rotund 3 a 0, va cedir la plaça de semifinals a l’equip que més endavant resultaria campió: l’Unicaja Almeria. L’equip del Sant Pere i Sant Pau de Tarragona va ser el segon: tot i començar guanyant el primer set, va acabar derrotat davant d’un potent Ciudad Medio Ambiente Soria, que va perdre la semifinal contra el campió, l’Unicaja Almeria.

Tercera posició de la Superlliga Júnior masculina per al Barça L’equip júnior del FC Barcelona va aconseguir la tercera posició de la Superlliga Júnior disputada a Almeria el mateix cap de setmana que els grans es jugaven la Copa del Rei. L’equip blaugrana va guanyar el Postres Reina Caravaca 2010 en el partit per al tercer i quart lloc per un ajustat 2 a 3. Abans, havia perdut contra el que seria el campió, l’Unicaja Almeria (3-2), i havia guanyat el Tenerife Sur per 3 a 1.

El CECELL, campió de la Superlliga Júnior femenina El CECELL lleidatà va guanyar a la final de la Superlliga Júnior femenina l’Ibsa Caja Canarias per 1 set a 3. El club català es convertia així en el campió d’aquesta categoria davant del guanyador de la temporada passada. El CECELL es confirma com un dels equips que treballa més bé la base de l’Estat espanyol.

Producte 12 esforç

Les Adidas Dynamic són unes sabatilles que han estat concebudes per a jugadors de voleibol, tant per a l’entrenament com per a la més alta competició. Tot i la subjecció de canya baixa, ofereixen una estabilitat al turmell digna d’unes sabatilles de canya alta. A més, la plantilla feta en EVA garanteix el confort i la comoditat. Per a una bona ventilació, l’exterior està fet de poliamida-mesh. www.adidas.es


actualitat volei19

4/3/09

01:09

Pรกgina 13


actualitat hoquei herba18

4/3/09

01:56

Página 14

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

L’ Atlètic de Terrassa, campió d’Espanya juvenil de sala OPINIÓ Els petits canvis són poderosos David Enrich Entrenador de l’ONO Atlètic Terrassa

Per a un esportista, una bona dieta alimentària és imprescindible per obtenir bons resultats. Les necessitats nutricionals depenen de l’edat, l’estil de vida, l’estat de salut i, especialment, el tipus d’activitat física. La ingesta energètica ha de cobrir la despesa calòrica i permetre a l’esportista mantenir el pes corporal ideal. En general, qualsevol esportista ha d’ingerir grans quantitats d’hidrats de carboni, que més tard el cos transforma en glucosa, el combustible que necessiten els músculs. És molt recomanable menjar arròs, cereals, pasta o fruita abans de la pràctica esportiva. I, en la mesura que sigui possible, s’han d’intentar evitar els greixos. L’hoquei sobre herba és un esport que cada vegada s’apropa més al professionalisme. No perquè hi hagi sous més elevats, sinó perquè els petits detalls són cada vegada més estudiats i acurats. I l’alimentació és un d’aquests detalls. Els clubs catalans intenten millorar el rendiment dels seus jugadors mitjançant estudis individualitzats que tenen en compte la dieta, el pes, la massa muscular i el percentatge de greix. A més, en època de competició, es proporcionen vitamines i begudes isotòniques als jugadors, que els ajuden a aconseguir una recuperació més ràpida. Un altre apartat molt important és la hidratació, que s’ha de fer abans, durant i després del desgast físic. En el cas de la selecció espanyola masculina, subcampiona olímpica a Pequín, els detalls es tenen encara més en compte. Cada jugador es pesa abans i després de cada partit o entrenament. D’aquesta manera, es pot calcular de manera detallada quina ha de ser la dieta. El metge és l’encarregat d’escollir el menú per a cada jugador. En plena competició, el jugador pren entre dos i tres litres d’aigua al dia. És força habitual que durant la disputa dels partits els jugadors perdin entre dos i tres quilos. La missió del cos mèdic és recuperar aquesta pèrdua d’una manera àgil. Sovint es preparen batuts energètics que faciliten aquesta ingesta. També és habitual proporcionar glucosa enmig del partit. Una altra ajuda que rep l’atleta és la cafeïna que actua com un estimulant lleuger del sistema nerviós. Augmenta l’atenció, l’alerta i l’habilitat mental. Però també té efectes negatius, per això no tots els jugadors en prenen. A la selecció espanyola tot està controlat i cada detall és important. Els resultats els avalen. Els petits canvis són poderosos.

14 esforç

L’Atlètic Terrassa HC es va proclamar fa uns dies campió d’Espanya de juvenil masculí sala guanyant a la final el CH Complutense SS de los Reyes per un ajustat 5 a 4. L’equip de Can Salas va haver de remuntar dos gols, després d’anar perdent per 1 a 3 durant una bona estona. Al final, però, va mostrar el seu esperit de lluita i es va endur el partit amb una merescuda victòria per 5 a 4.

L’Atlètic Terrassa guanya el campionat d’Espan ya de primera marculí sala L’equip de Can Salas va guanyar el Ciudad Las Palmas amb comoditat, per un contundent resultat de 4 a 1 que no deixava dubtes sobre la seva supremacia. Els gols de la victòria van arribar dels estics de Matthias Witthaus (2), Inyaki Freixa i Ignasi Guerrero.

El CD Terrassa, subcampió d’Espanya de primera femení sala Les noies del CD Terrassa van perdre l’oportunitat de convertir-se en campiones d’Espanya de primera femení sala en perdre la final contra el Club de Campo per 2 a 1. D’aquesta manera, el club madrileny va revalidar el títol de campió. L’Atlètic de Terrassa es va classificar en tercera posició, i el Júnior, en quarta, com a conseqüència de la victòria de l’equip de Can Salas per 6 a 5 contra l’equip de Sant Cugat.

Adidas HS 2.1

Producte

El Adidas HS 2.1, és un estic elegant amb colors sobris i les ratlles característiques a ambdós costats de l'eix. L'interior de carboni ajuda a la durabilitat així com a equilibrar l'estic per a colpejar millor la bola. Un bon pal per al control i el dribbling. idoni per a davanters. www.adidas.es


actualitat hoquei herba18

4/3/09

01:56

Pรกgina 15


actualitat waterpolo19

4/3/09

02:19

Página 16

ACTUALITAT WATERPOLO

El CN Atlètic Barceloneta es queda fora de l’Eurolliga OPINIÓ L’esportista no deixa de ser-ho quan no competeix Marc Minguell Jugador de l’Atlètic Barceloneta

Ser esportista és una feina que no es deixa mai. L’esportista no deixa de ser-ho quan deixa d’entrenar-se o de competir. Aquesta feina requereix mantenir un determinat estil de vida durant les vint-iquatre hores del dia. A la selecció estatal, la fisiòloga i el fisioterapeuta elaboren una dieta i una aportació de suplements de nutrició per a cada esportista. Malgrat això, l’esportista en general és conscient que ha de cuidar el seu cos. Com en tot, però, hi ha persones que són més conscients que d’altres. Tot i això, en general la gent cada cop és més conscient que s’ha de cuidar i té més coneixements de com ho ha de fer.

El CN Atlètic Barceloneta va perdre totes les opcions de seguir endavant a l’Eurolliga en caure derrotat per 10 a 9 a la piscina de l’equip croat del HAVK Mladost. Aquest resultat el va deixar sense opcions d’accedir als quarts de final de la màxima competició continental, ja que era quasi imprescindible aconseguir els tres punts. En cas d’empatar, encara hauria tingut opcions de classificar-se per als quarts, però tampoc no va ser possible. La piscina croata, doncs, va ser el lloc on el CN Atlètic Barceloneta va perdre totes les il·lusions.

El CE Mediterrani, eliminat de la LEN Trophy El Club Esportiu Mediterrani es va acomiadar de la LEN Trophy femenina amb una victòria treballadíssima, cosa que va deixar un regust agredolç a les barcelonines. Les de Pepe Alcázar van guanyar el conjunt grec de l’Olympiakós per 12 gols a 11. Les gregues, però, van fer valer la renda de quatre gols aconseguida a Atenes per endur-se el bitllet per a les semifinals.

El fet de no cuidar-se, de no mantenir una dieta, de no seguir les directrius necessàries per portar una vida sana, pot afectar de manera diferent uns esportistes i uns altres. Hi ha jugadors a qui guanyar uns quilos no els afectarà en la pràctica del waterpolo, mentre que n’hi ha d’altres que només amb uns grams ja ho notaran. El que sí que és cert és que, en major o menor mesura, a tots els influeix d’alguna manera. El treball que es fa per estar en forma, al marge de la pràctica esportiva, té dues finalitats: d’una banda, ens permet rendir en el present, en la competició; de l’altra, tot plegat no deixa de ser un currículum que l’esportista es trobarà amb els anys. De jove pot sortir, pot fer el boig una nit, no passa res. Però quan es fa més gran el temps de recuperació i els efectes de no cuidar-se són molt pitjors, i encara més si s’ha mantingut un mal hàbit durant tota la vida. L’esportista ho és quan s’entrena, quan competeix, però també ho és en tots els altres àmbits de la vida que afecten el seu cos.

La selecció estatal suma dos punts més a la Lliga Mundial La selecció estatal va obtenir el seu segon triomf al Grup C de la Lliga Mundial 2009, malgrat que aquesta vegada va ser a la tanda de penals. Els de Rafa Aguilar s’enfrontaven a la selecció de Rússia i el partit es va acabar amb un empat a vuit en el temps reglamentari. En totes dues tandes, tots cinc llançaments van anar a dins. La victòria es va decidir amb una parada de Dani López davant el rus Vixniakov i amb l’encert final de Guillermo Molina, que van servir per certificar dos punts més per a la selecció espanyola.

Banyadors Speedo amb Endurande +

Producte 16 esforç

Aquest nou banyador de SPEEDO està fet amb teixit Endurance +. Es tracta d’un nou teixit exclusiu de SPEEDO que no es degrada amb l’aigua clorada. És per això que la durada del color és vint cops superior a la dels banyadors convencionals. www.speedo.com


actualitat waterpolo19

4/3/09

21:05

Pรกgina 1


actualitat hoquei patins19

4/3/09

01:47

Página 18

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

El FC Barcelona guan ya la Supercopa OPINIÓ Cada cop ens cuidem més Jordi Garcia Capità del Reus Deportiu

Que l’esportista tingui cura del seu cos és primordial. A mesura que han anat passant els anys, encara més. Les generacions que pugen ara tenen molt de guanyat en aquest sentit. Jo, per exemple, no vaig començar a fer estiraments fins que no vaig tenir vint o vint-i-un anys. El tema de la preparació física als equips ha aportat moltíssim en aquest sentit, ja que està molt instaurada i resulta fonamental perquè els jugadors puguin prolongar les seves carreres més anys a un bon nivell. D’altra banda, seguir una bona dieta, no beure alcohol, dormir les hores necessàries, etc. són coses molt importants, tant per prevenir lesions com per poder viure intensament la vida esportiva. Els esportistes són cada cop més conscients de tot plegat. Esportistes amateurs inclosos, ja que es podria dir que, d’alguna manera, la pràctica de l’esport s’ha professionalitzat. Tothom té cura de fer estiraments, de controlar el pes, de no beure i de dormir quan es competeix. Cada cop hi ha més consciència en el món de l’esport que el cos cal cuidar-lo perquè després respongui com Déu mana durant molts anys. Avui dia, amb la competència que hi ha al món de l’esport, i tenint en compte que tothom treballa per estar al màxim, si no et cuides, quan et comences a fer gran et passen la mà per la cara. D’aquells esportistes que no es cuidaven i després rendien al camp com unes superestrelles, ja no en queden. No perquè no hi hagi gent que potser tingui el mateix talent, sinó perquè l’esport és molt més físic i cal estar al cent per cent per poder competir d’igual a igual.

El FC Barcelona va fer callar les veus que deien que havia abaixat el nivell adjudicant-se la Supercopa. Encara que tots els pronòstics apuntaven els blaugrana com a campions (a l’anada ja havien guanyat per 5 a 1), els de Quim Paüls tampoc no van donar cap opció al Noia Freixenet a la tornada. A la primera part, el Noia va sortir molt fort i es va posar 2 a 0, amb gols de Feixas i Jepi Selva, però a la represa la cosa va canviar. El FC Barcelona va empatar a dos, amb gols d’Ordeig i Panadero, pocs minuts després. I, al cap de poc, de nou Ordeig, avançava el Barça. Al final, López feia el quart per al conjunt barceloní, i a les acaballes Feixas, de penal, posava el 3 a 4 definitiu.

Enrico Mariotti fitxa per al Voltregà El Voltregà està en zona de perill des de fa setmanes. Per arreglar la situació, el president del Voltregà, Ramon Vilaró, ha apostat per un jugador mediàtic, l’italià Enrico Mariotti. El jugador, de 40 anys, arriba, segons s’apunta en el portal okcat.cat, a cost zero, gràcies a l’amistat de Vilaró amb el president del Bassano, club d’on ve Mariotti. Amb l’italià, els de Ricard Muñoz pensen que l’objectiu de la salvació pot estar al seu abast.

Xavi Caldú no marxarà del Reus a qualsevol preu Segons va informar fa uns dies el portal web Reus24, el jugador del Reus Xavi Caldú, que, tot i tenir dos anys de contracte amb l’equip roig-inegre, no compta ni per l’entrenador ni pel club per a la temporada vinent, voldria rescindir el seu contracte. A Caldú no li agrada gens la situació que està vivint aquesta temporada, i tot indica que la sortida no serà amistosa. En unes declaracions al portal, el jugador afirmà que no vol “anar a qualsevol lloc” i que tampoc marxarà “gratis”. Sembla que la sortida es produirà tard o d’hora, però Caldú adverteix que, “si el club no arriba al que li demano, em quedaré”.

Producte 18 esforç

Els Roller hockey 3k de Reebook són uns patins concebuts per a jugadors d’hoquei sobre patins que busquen prestacions i explosivitat. Són uns patins molt tècnics en tota mena de superfícies. Aquests patins et permetran ser més eficaç sobre la pista. www.reebook.com


actualitat hoquei patins19

4/3/09

01:47

Pรกgina 19


actualitat rugbi19

4/3/09

01:45

Página 20

ACTUALITAT RUGBI

El Barça jugarà l’ascens a Divisió d’Honor B OPINIÓ

Un cop acabada la Lliga Nacional de Rugbi, s’ha de jugar la fase d’ascens a Divisió d’Honor B. Malgrat que en el grup català, el C, el campió ha estat el segon equip de la Santboiana, els que jugaran l’ascens seran el FC Barcelona i l’UCAM Múrcia. Els partits es jugaran per sorteig. L’anada de la primera ronda serà el 22 de març, i la tornada, el 29; l’anada de la segona ronda, al seu torn, es disputarà el 5 d’abril, i la tornada, el 19.

Buscant la fórmula Javier Corbacho Jugador de l’UE Santboiana

Qui dels que juguen a rugbi no s’ha trobat mai aquesta pregunta d’un aficionat després de jugar un partit? El nivell de contacte i exigència física, els cops, les ferides, això no pot ser sa. Ara, el problema no és tant si jugar a rugbi és sa o no; el problema és si juguem a rugbi correctament. Per explicar-ho d’una manera fàcil d’entendre, l’actitud d’un jugador de rugbi davant el contacte és completament inversa a la d’un jugador de bàsquet o futbol, on el contacte està penalitzat. Mentre que un jugador de bàsquet provoca una personal exagerant el contacte, un jugador de rugbi, si ho fes, demostraria falta d’actitud. Mentre que un jugador de futbol exagera un dolor per provocar targetes, un jugador de rugbi ha de ser impassible i oferir el cos a l’equip, per no motivar l’equip contrari. Això fa que ens trobem situacions límit, inimaginables en altres esports, amb jugadors que se sacrifiquen més enllà del que seria saludable. L’esport en si no és culpable de les actituds en jugar-lo, i el rugbi, practicat d’una manera correcta, és saludable. Ara ens hem de preguntar com podem practicar rugbi de manera saludable. Primer de tot, amb la preparació necessària. Hi ha uns coneixements bàsics necessaris per poder jugar a rugbi amb seguretat, i sense aquests coneixements no s’hauria de sortir a un camp. No podem jugar a rugbi sense saber placar, caure, entrar en una melé espontània, ficar-se en una melé, defensar un mol o conèixer les regles. Un cop sabem jugar a rugbi correctament, ho hem de fer en condicions físiques adequades. Això vol dir amb una forma física acceptable, havent descansat i havent dormit i no havent jugat cap altre partit en les últimes 48 hores. També és recomanable fer-se una revisió mèdica per temporada. I, encara que soni exagerat, s’ha de jugar havent-se recuperat completament de les lesions. Forçar no pot portar més que complicacions, i en competició és una feblesa que el contrari pot aprofitar, per més que sigui veritat que, en un esport minoritari com és el rugbi en el nostre país, el desig de no deixar l’equip tirat ens pot portar a situacions incorrectes, a vegades inacceptables. Això no ha de passar. A partir d’aquí, si tenim cura del nostre cos i volem tenir un bon rendiment, la competició ens marca que hem de disposar del nostre cos en les millors condicions possibles per poder estar en més bones condicions que el contrari. Si no ho fem bé i el contrari sí, ens podrà guanyar fàcilment, perquè correrà més o serà més ràpid o més fort. Això ens obliga a tenir hàbits de vida saludables, a menjar bé, a hidratar-nos correctament, a descansar i a estar en una forma física excel·lent. Per tant, cuideu-vos si voleu ser uns guanyadors.

20 esforç

Ignacio Mieres, presentat a la USAP El nou mig obertura de la USAP de Perpinyà, Ignacio Mieres, va ser presentat oficialment fa uns dies amb la presència del president, Paul Goze. El dia mateix de la presentació va fer el primer entrenament amb els seus companys d’equip al Grand Stade Les Capellans. Més aviat tímid i reservat, Ignacio Mieres va dir que estava “encantat d’haver fitxat per a la USAP i de tenir aquesta oportunitat de jugar”. El mig obertura argentí va tenir igualment el suport de Dan Carter, que va venir a saludar els seus companys i a passar simbòlicament la torxa al jove argentí. Després, Dan Carter es va quedar a dinar amb tots els jugadors i els va deixar en el moment de reiniciar l’entrenament.

Les seleccions catalanes sub-15 i sub-17, convidades al Torneig de Vienne Com s’informa al portal web de la Federació Catalana de Rugbi, les seleccions catalanes sub-15 i sub-17 masculines han estat convidades a participar en el Torneig Internacional de Vienne, a França. Aquesta competició també es coneix com el Mundial de Rugbi dels Joves. És, doncs, una de les competicions més importants de rugbi base del món. El torneig tindrà lloc del 10 al 12 d’abril. La ciutat de Vienne, a 30 km de Lió , està classificada com a Ciutat d’Art i d’Història, de manera que, a part del rugbi, els esportistes també podran gaudir d’un lloc cultural i històric.

Puma V5.08

Producte

Les pilotes Puma V5.08 han estat creades per a l’entrenament de rugbi d’alt nivell. Ofereixen prestacions idònies per a l’entrenament diari, amb una gran resistència a l’ús habitual i una bona conservació de la forma i l’estabilitat en les trajectòries. Una pilota per al dia a dia. www.puma.com


actualitat rugbi19

4/3/09

01:45

Pรกgina 21


actualitat handbol19

4/3/09

01:17

Página 22

ACTUALITAT HANDBOL

La UB, campiona de Catalun ya universitària OPINIÓ

El cos: eina d’acció Marc García Jugador del J.D. Arrate

Se sol dir que cada treballador ha de cuidar les seves eines de treball, tenir-les en bon estat, revisar-les, fer-los els ajustaments pertinents, les revisions... És ben clar que l’eina d’un esportista és el seu propi cos, el qual ha de cuidar no solament les hores que duri l’entrenament diari, sinó també durant totes les altres hores del dia. Un esportista ha de seguir una dieta, cuidar el desgast físic fora de la competició i respectar les hores de son. La importància d’alimentar-se bé és coneguda no solament pels mateixos esportistes, sinó també pels entrenadors. Tots els que es dediquen a la competició tenen un objectiu molt clar: millorar les seves marques quan es tracta d’un esport individual o posar el cos en les millors condicions possibles per a la competició quan es tracta d’un esport en equip. Per tant, és bàsic que els esportistes d’elit s’alimentin en conseqüència. Les necessitats nutricionals depenen de l’edat de l’esportista, l’estat de salut, l’estil de vida i l’esport que practica. La dieta ha de ser equilibrada per aconseguir un rendiment esportiu òptim. Molts entrenadors marquen un codi intern de conducta al vestidor. I saltar-se qualsevol de les pautes marcades per l’entrenador pot ser motiu de sanció econòmica o fins i tot d’informe a la directiva del club, que serà l’encarregada d’obrir un expedient a l’esportista. Des de la meva experiència personal, puc afirmar que, per estar cada cap de setmana al 100%, és bàsic fer una dieta rica en hidrats de carboni i proteïnes, beure molt aigua durant l’entrenament i també després amb la finalitat d’evitar lesions, fer un bon escalfament abans de cada entrenament o partit i igualment fer estiraments després de cada activitat física, però, per sobre de tot, és bàsic respectar les hores de son. Tot això fa que cada cap de setmana un esportista sigui capaç de rendir al màxim nivell.

La Universitat de Barcelona (UB) es va proclamar el dia 25 de febrer, al Pavelló d’Esports de Lloret de Mar, campiona de Catalunya universitària, després de desfer-se a la gran final de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per un ajustat i emocionant 29 a 27. El partit va ser un constant estira-iarronsa entre les dues universitats, que mai van obtenir unes rendes de diferència que poguessin deixar sentenciat el campionat. A la mitja part, per exemple, el marcador reflectia un 14 a 13 favorable a la UB.

Set catalans, campions del Campionat del Mediterrani Set jugadors catalans es van proclamar el 22 de febrer campions del VI Campionat del Mediterrani. El torneig es va celebrar a Tunísia, amb la participació de la selecció espanyola de promeses masculines (la categoria promeses inclou cadets de segon any i juvenils de primer). Adrià Garcia, Míkel Muguerza, Òscar Escurriola, Ferran Solé i Josep Reixach, del BM Granollers, i Aitor Ariño i Sergi Ferrer, del FC Barcelona, van ser peces fonamentals d’aquest èxit de la selecció espanyola en un torneig de gran prestigi i rellevància dins el panorama internacional de l’handbol base.

Promoció per a la Copa del Rei L’ASOBAL i el BM Granollers han fet tot el que han pogut per promocionar la Copa del Rei d’handbol d’aquest any. El club vallesà, durant tot el mes passat, va organitzar diversos actes, com ara visites dels seus jugadors a les escoles granollerines o promocions a la ciutat. L’ASOBAL, de la seva banda, va produir un rodatge d’alçada al Circuit de Catalunya. S’hi van ajuntar un jugador de cada un dels equips que hi prendran part, amb l’excepció del Granollers, que n’hi tenia dos: Lazlo Nagy (FC Barcelona Borges), Didier Dinart (BM Ciudad Real), Ricardo Martins (Reale Ademar), Kristian Kjelling (Portland San Antonio), Edu Fernandez (Pevafersa Valladolid), Hussein Zaky (CAI BM Aragón), Álvaro Ferrer i Manel Pérez (Fraikin BM Granollers), i J. Ángel Fernández Cerillo (Octavio Pilotes Posada). L’anunci que van rodar es pot veure a les televisions d’aquí i d’altres països des del 4 de març.

Adidas Stabil Court Jr.

Producte 22 esforç

Versió júnior de la sabatilla d’handbol favorita al món sencer. De gran suport, està dissenyada per trepitjar amb força, amb una malla de niló que combina lleugeresa i transpirabilitat. Com la germana gran, ofereix una plantilla d’EVA per a més confort i la tecnologia adiPRENE®. www.adidas.es


actualitat handbol19

4/3/09

01:17

Pรกgina 23


actualitat basquet19

4/3/09

01:14

Página 24

ACTUALITAT BÀSQUET

Àlex Llorca torna al Ricoh Manresa OPINIÓ

Àlex Llorca, aquell jove escorta que va ser la sensació del campionat d’Espanya júnior amb el CB l’Hospitalet, va tornar fa unes setmanes al club que el va fitxar aquest estiu, el Ricoh Manresa. El jugador estava cedit al CB Vic de la LEB Or però no tenia els minuts necessaris per continuar la seva progressió. Ara ha tornat a l’equip que entrena Jaume Ponsarnau per guanyar minuts i convertir-se en el jugador que apuntava que seria ara fa un any.

El cos té memòria Manel Comas Entrenador

Jo dono molta importància al fet que els esportistes es cuidin a fora de la pista, en la seva vida quotidiana, perquè s’ha demostrat que en té. En els clubs professionals, cada setmana els jugadors passen un control de greixos, un control de pes... El que passa és que, com a preparador, et trobes un problema: quan estàs de viatge o de concentració, el menú i els hàbits dels teus jugadors els pots controlar; en canvi, la resta de dies, quan el jugador dina i sopa a casa, és molt més difícil portar un control. Moltes vegades t’esforces perquè el metge et faci una dieta per als teus jugadors, els faci un control i els elabori una planificació alimentària, i resulta que molts nois, sobretot els nordamericans, tenen una absoluta tendència de deixar-se de dietes i anar-se’n a menjar hamburgueses. Al jugador se li explica la importància que té tot plegat, però fer-li-ho entendre és molt complicat. Al final, acaba depenent de la consciència que ell tingui que ho dugui o no a la pràctica. Per molt que els ho expliquis, costa molt que ho tinguin en compte. De vegades sembla que no siguin conscients que el seu cos és la seva eina de treball. Des de la perspectiva dels entrenadors o del públic més proper, tothom sap que els excessos es paguen. El problema és que els jugadors són joves, tenen vint-i-cinc o vint-i-sis anys, estan a la flor de la vida, i controlar el que mengen o, fins i tot, si surten o no de nit i què fan quan surten, és molt difícil. En el món del bàsquet hi ha exemples de gent que es cuida mil·limètricament, com Nacho Solozabal o Chichi Creus, i me’n deixo moltíssims. Però la llista que podria fer dels que no tenen consciència que el cos és la seva eina seria molt més llarga. Tot això es tradueix en el fet que el jugador que s’ha cuidat arriba als trenta-cinc anys i fins i tot als quaranta jugant sense problemes. N’hi ha molts casos, com els dos que he anomenat abans o molts d’altres que avui dia estan en actiu. En canvi, hi ha jugadors que, amb vint-i-set o vint-i-vuit anys, comencen a patir lesions musculars i a perdre velocitat i explosivitat, i entren en un declivi molt prematur. Aleshores es pregunten: “Per què jo no puc jugar més i ells amb quaranta segueixen tan frescos?”. Doncs tot plegat té una explicació molt senzilla: el cos té memòria. Com he dit abans, els excessos es paguen. Si jugues entre quaranta i seixanta partits per temporada, a banda de respectar els temps de repòs físic i psicològic, cal tenir molt clar que, si no et cuides el cos, no podràs rendir al cent per cent durant tota la carrera.

Pau Gasol, millor jugador del mes a la NBA El jugador català de Los Angeles Lakers, Pau Gasol, va ser designat millor jugador del mes de febrer. El de Sant Boi aconseguia aquesta distinció per primer cop en la seva carrera, després d’unes actuacions espectaculars. Durant el mes de febrer, en Gasol va ser escollit jugador de la setmana dues vegades, va aconseguir onze victòries en tretze partits amb el seu equip i va oferir unes mitjanes excel·lents de 20’9 punts i 10’9 rebots. L’aler pivot català continua així afegint guardons a la millor lliga del món.

César Bravo reforça el WTC Almeda Park Cornellà César Bravo, exjugador d’equips ACB com ara el Ricoh Manresa, el Leche Río Breogán i el FC Barcelona, amb qui va ser campió de l’Eurolliga, es va incorporar fa unes setmanes a la plantilla del WTC Almeda Park Cornellà. L’aler català arriba al conjunt blau, segons les seves paraules, per “aportar experiència i coses positives al joc de l’equip”. Bravo intentarà sumar per jugar el play-off de la LEB Plata.

Producte 24 esforç

Ultralleugeres i ultrasensibles, les Zoom BB II de Nike per a home presumeixen d’un disseny discret que et manté amb els peus a terra alhora que t’augmenta l’estabilitat i el tacte amb la pista, perquè puguis fer talls d’infart i contraatacs letals. Té, a més, la part superior de cuir perforada perquè siguin transpirables i t’aportin confort. www.nike.com


actualitat basquet19

4/3/09

13:57

Pรกgina 1


actualitat futbol19

4/3/09

01:14

Página 26

ACTUALITAT FUTBOL

Reforç de luxe per a l’Espan yol juvenil El Juvenil A del RCD Espanyol, que entrena Ramón Guerrero, va aconseguir un reforç de luxe fa unes setmanes. Es tracta de l’extrem esquerre José Carlos Moraga, el fitxatge del qual es va concretar el dilluns 25 de febrer. Moraga, que ha estat internacional fix amb la selecció espanyola en les categories inferiors, és una aposta clara de futur de la direcció tècnica blanc-i-blava. Va néixer a Ciudad Real l’any 1990 i arriba procedent del València.

Gerard López fitxa per al Girona FC El Girona FC va arribar el dia 17 de febrer a un acord amb Gerard López perquè s’incorporés a la disciplina del club de Montilivi fins a finals d’aquesta temporada. La signatura del contracte es va formalitzar l’endemà mateix. I aquest dia 18 ja es va presentar el jugador en una roda de premsa que va generar força expectació. Gerard va debutar aquella mateixa setmana contra el Salamanca i va oferir minuts de qualitat. Fins ara el jugador sabadellenc, amb una llarga experiència a primera divisió a les files de l’Alabès, el València, el FC Barcelona i el Recreativo de Huelva, està oferint un rendiment molt bo al mig del camp d’un Girona que cada cop veu més clar que la permanència queda ben a prop.

Gai Assulin es nacionalitzarà d’aquí a unes setmanes Segons informa el portal web airfutbol.com, el jugador israelià del FC Barcelona Atlètic Gai Assulin obtindrà, d’aquí a unes setmanes, la nacionalitat espanyola, cosa que podria obrir-li les portes del primer equip. Ja fa molts anys que el rapidíssim extrem esperava aquesta nacionalització, i sembla que per fi podrà ser. El jugador internacional per Israel va decidir debutar amb aquesta selecció en comptes d’esperar la nacionalització i poder fer-ho amb l’absoluta espanyola. De fet, el seleccionador sub-21, Iñaki Sáez, li va oferir de participar amb aquesta selecció, però l’israelià va rebutjar l’oferiment.

Nascudes per a la velocitat

Producte 26 esforç

Imagineu-vos una bota prima com el paper, el suport de la qual prové d’uns fils. Així és la Mercurial V apor Superfly: una bota que marcarà una època a la indústria, gràcies a la incorporació de la tecnologia Nike Flywire i a un nou concepte en la fabricació del calçat. Les Mercurial Vapor Superfly són les botes més ràpides i lleugeres de la història de Nike. En un esport que es juga amb més rapidesa cada temporada, la velocitat és fonamental. Els jugadors necessiten ser ràpids amb la pilota. Necessiten accelerar de pressa, reaccionar amb velocitat i canviar el joc abans que el rival. www.nikefootball.com


actualitat futbol19

4/3/09

01:14

Pรกgina 27


actualitat varis18

4/3/09

01:19

Página 28

ACTUALITAT VARIADA

CICLISME

El Catalunya Team tanca la Copa del Món La Copa del Món de ciclisme en pista 2008-09 va concloure fa uns dies a la ciutat danesa de Copenhaguen, seu de la cinquena mànega del torneig, amb un bon balanç per als ciclistes del Catalunya Team. Amb la moral alta després dels bons resultats aconseguits la setmana anterior en els Campionats d’Espanya de l’especialitat, el Catalunya Track Cycling Team es va desplaçar fins al velòdrom Ballerup Super Arena amb els velocistes Helena Casas, Itmar Esteban, Oriol Martínez i Alfred Moreno, i els fondistes Airán Fernández i Carles Herrero, amb l’objectiu de rubricar la millor temporada de l’equip.

El PGA Golf de Catalun ya de Girona acollirà l’Open d’Espan ya 2009

GOLF

El PGA Golf de Catalunya, situat a la localitat gironina de Caldes de Malavella, oficiarà de seu de l’Open d’Espanya 2009, que tindrà lloc entre el 30 d’abril i el 3 de maig de 2009. Aquest torneig, enquadrat en el Circuit Europeu Professional, té, entre altres suports, la col·laboració de l’empresa Reale Seguros, que, després de dos anys de patrocini, aportarà 1.750.000 euros. Serà la segona vegada que l’Open d’Espanya passa pel PGA Golf de Catalunya, un camp de primera categoria que figura en el top 10 del rànquing de millors camps de golf d’Europa elaborat per la revista Golf World. D’enorme bellesa, el PGA Golf de Catalunya es caracteritza per la seva dificultat, amb molts arbres i amb aigua al llarg de tot el recorregut, de par 72 i 6.563 metres.

MOTOR

Toni Bou es proclama campió del món indoor per tercer an y consecutiu

28 esforç

Toni Bou (Repsol Montesa) es va proclamar campió del món de trial indoor per tercer any consecutiu. El triomf a la quarta prova del mundial a Bolzano (Itàlia) va ser suficient per coronar-se campió. El català, que ja havia guanyat les proves de Sheffield i Barcelona, va guanyar el títol a falta de disputar-se la prova final a Madrid. Amb la seva victòria aclaparadora a Bolzano, va demostrar que és el millor del campionat amb diferència. Amb aquest, ja són tres els mundials indoor seguits que ha guanyat, a més de dos a l’aire lliure. A banda del títol mundial de Toni Bou, del mundial en pista coberta d’aquest any cal destacar que s’han aixecat moltes veus crítiques amb l’organització, pel fet de que només hi hagi cinc proves i pel sistema de puntuació. Un dels que s’ha queixat amb més força ha estat el també català Adam Raga, que no s’ha estat d’afirmar que “no és significatiu proclamar un campió amb només cinc proves”.


actualitat varis18

4/3/09

01:19

Página 29

ACTUALITAT VARIADA

Hi haurà Volta Ciclista a Catalun ya, almenys fins al 2011

CICLISME

La 89a Volta Ciclista a Catalunya finalment es podrà celebrar entre els dies 18 i 24 de maig. Això ha estat possible gràcies al suport institucional. L’organització de la Volta a Catalunya corria perill, per culpa d’aquesta època de franca recessió de patrocinis esportius, que feia que no es trobessin inversors per a la prova. Els organitzadors no havien pogut cobrir ni la meitat del pressupost, però Anna Pruna, secretària general de l’Esport, va assegurar fa uns dies la continuïtat de l’única prova professional per etapes que li queda a l’esport català, almenys fins a l’any 2011, quan complirà cent anys. Ara, Anna Pruna i l’organització estan negociant amb l’objectiu de trobar una fórmula que permeti a la Volta sobreviure més enllà del 2011.

L’esquiadora catalana Laura Orgué va guanyar fa uns dies el minitour de la Copa d’Europa d’esquí de fons a Schiltario, Itàlia. La fondista catalana suma un nou èxit amb aquest primer lloc a la prova de 5 km d’estil clàssic del minitour de Schiltario. Orgué es col·loca d’aquesta manera en la primera posició de la general de la Copa d’Europa, amb 746 punts. Amb aquest podi, fins ara ja n’ha aconseguit sis. La jove esquiadora catalana, de només 22 anys, està deixant empremta en l’equip català d’esquí de fons, gràcies als èxits que acumula.

ESQUÍ DE FONS

Laura Orgué guan ya el minitour de la Copa d’Europa a Schiltario


Ilustracio1

2/3/09

19:16

Pรกgina 30


Ilustracio1

2/3/09

19:16

Pรกgina 31


Dan Carter

4/3/09

01:28

Pรกgina 32


Dan Carter

4/3/09

01:28

Página 33

TEXT: ORIOL RODRÍGUEZ · FOTOS: NACHO JUÁREZ www.pinkorange.es · ESTILISME: ANTÍA PAGANT www.stylish.es · MAQUILLATGE: MARTA IBARS


Dan Carter

4/3/09

01:28

Página 34

L

PORTADA

a numerologia afirma que el 10 és el número perfecte per excel·lència, perquè representa tots els principis de la divinitat evolucionats i reunits en una nova divinitat. Si ens guiem pel dorsal que llueix a la seva samarreta, doncs, no ens queda més opció que reverenciar Dan Carter , perquè ell és la nova divinitat. Les estrelles acostumen a fer tard, i l’All Black Dan Carter és una estrella. M’imagino que és per això que, quan arriba a la nostra cita, ja passen prop de quaranta minuts de l’hora acordada. Tant me fa. Poques vegades un servidor té el plaer de poder conversar amb el que està considerat com un dels millors jugadors de rugbi del món, si no el millor. A més, el somriure que dibuixa en aparèixer és d’un encís tan irresistible que resulta impossible emprenyar-te amb aquest home. És un somriure que transmet certa timidesa intrínseca a la seva personalitat, però al mateix temps també un punt de sorpresa davant de l’expectació que la seva arribada a la USAP ha creat en un país com el nostre, on, quan es parla de formes ovalades, a la gran majoria la primera imatge que els ve al cap són, més que pilotes de rugbi, melons. “Sí que m’ha sorprès una mica tot plegat”, em confessarà Carter minuts més tard, quan li pregunti sobre aquesta febre (lleu, però febre) rugbística que ha despertat a casa nostra el seu fitxatge per al quinze arlequinat. “De totes maneres, a Nova Zelanda, on el rugbi és l’esport més popular, ja havia de conviure amb aquesta atenció. Però, si et sóc sincer, he de confessar que no m’esperava una rebuda tan càlida, especialment perquè vinc d’un país molt llunyà i no creia que aquí fos un personatge conegut. Una altra de les coses que m’han sorprès és la passió de la gent de Perpinyà per la USAP. Allà, a Nova Zelanda, la gent s’entrega molt al seu equip, però aquí la cosa va molt més enllà. A Perpinyà la gent es torna boja cada dia de partit, i això està molt bé. M’imagino que alguna cosa hi deu tenir a veure el caràcter llatí.” “Vaig començar a jugar a rugbi amb sis anys. El meu pare havia estat jugador i, quan ho va deixar, em portava a veure tots els partits. Va ser ell qui em va introduir en aquest esport, i sempre ha estat el meu màxim heroi. Després, evidentment, com tot nen que s’inicia en un esport, també vaig tenir els meus jugadors

34 esforç

preferits, molt especialment Andrew Merthens, que és un jugador que sempre he intentat emular.” Un nom, Andrew Merthens, que sempre ha anat entrelligat d’una manera o altra a la carrera del nostre protagonista. Ocupen la mateixa posició al camp, de mig d’obertura, van sortir del mateix equip, el High School Old Boys, per passar a jugar als Canterbury Crusaders, i van arribar a compartir vestidor entre els anys 2002 i 2004, temporada en què Merthens, una de les màximes icones contemporànies del rugbi neozelandès, va abandonar l’equip per fitxar per als London Harlequins. Sense el seu mestre al costat, Carter va guanyar els anys 2005 i 2006 la Súper 14, la màxima competició de rugbi a Nova Zelanda. No només això, sinó que durant l’any 2005 també és nomenat el millor mig d’obertura del món, i el 2006 aconsegueix anotar ni més ni menys que 221 punts, l’anotació més alta d’un sol jugador en una única temporada a la lliga del seu país. El seu currículum amb els All Blacks és igual d’espectacular. El 2003 debuta amb la seva selecció amb només 21 anys i aconsegueix anotar en el seu primer partit un total de vint punts. Aquest mateix any participa amb els kiwis a la Copa del Món disputada a Austràlia, encara que ho fa com a reserva en gran part dels partits. És a partir de l’any següent que Carter comença a guanyar-se la plaça titular de mig d’obertura neozelandès, fins a convertir-se en una de les seves màximes figures el 2005. Especialment després de jugar contra els British & Irish Lions, en un dels partits més complets de la seva carrera, que Carter acaba amb un total de 33 punts. En total, Dezzie (com l’anomenen els seus amics) ha disputat 59 partits amb els All Blacks, durant els quals ha anotat 879 punts, amb una mitjana de 14,9 punts per partit. I el que és més important, des del seu debut, el juny de 2003, els All Blacks

No m’esperava una rebuda tan càlida. M’ha sorprès la passió de la gent de Perpinyà per la USAP Vaig començar a jugar a rugbi amb sis anys. El meu pare em va introduir en aquest esport Andrew Merthens és un jugador que sempre he intentat emular


Dan Carter

4/3/09

01:29

Pรกgina 35

esforรง 35


4/3/09

PORTADA

Dan Carter

36 esforรง

01:29

Pรกgina 36


Dan Carter

4/3/09

01:29

Página 37

només han perdut vuit partits. I així, sumant un rècord darrere d’un altre, arribem a l’estiu de l’any 2008, quan, després de rebre diverses ofertes, el nostra protagonista decideix fer les maletes i incorporar-se durant sis mesos, el temps concedit per la Federació Neozelandesa de Rugbi que és qui té els drets del jugador, a les files de la USAP. La incorporació no es va materialitzar fins a finals del mes de desembre, un cop els All Blacks van acabar la gira de test matches pel vell continent. Tot i que, esportivament, ja aleshores la situació de la USAP a la competició era complicada, Carter, com a divinitat del rugbi que ja hem dit que és, era l’escollit per portar els de la Catalunya del Nord a disputar la final Heineken Cup i a aconseguir, cosa molt més factible, el Top 14, la lliga francesa de rugbi. El primer somni ja és del tot impossible, perquè la USAP va caure eliminada de la competició. I el segon somni encara és factible, però malauradament sense Carter a l’equip. Perquè avui, quan tingueu aquesta revista a les mans, Carter s’estarà recuperant d’una inoportuna lesió que el mantindrà apartat dels terrenys de joc durant els propers sis mesos, és a dir el temps que Carter havia de jugar sota la disciplina de la USAP. Haurà estat un pas tristament efímer per aquest equip del millor jugador del món de rugbi, però això no hauria de restar importància a les declaracions que ens va oferir poques setmanes abans que el seu castigat tendó d’Aquil·les digués prou. El temps és or, deia el programa de televisió presentat per aquell mestre del periodisme de grans bigotis, i nosaltres tenim escassament vint minuts per dur a terme aquesta entrevista i la sensacional sessió fotogràfica que il·lustra

Vaig deixar Nova Zelanda perquè sentia que havia arribat el moment de fer un canvi a la meva vida He guanyat i espero guanyar molts més títols ens aquests propers anys, tant a nivell de clubs com amb els All Blacks Si algú pensa que vaig venir aquí simplement per diners, està molt equivocat

aquestes paraules. Així doncs, mentre la maquilladora amaga amb unes potingues màgiques les poques imperfeccions del rostre de Carter (recordem que la cadena de televisió nord-americana E! Entertainment l’ha designat el tercer esportista més atractiu del món, només superat per personatges com l’spice boy David Beckham, en segon lloc), qui això escriu, gravadora en mà, intentarà trobar resposta a les moltes preguntes que té per fer a aquest geni de la pilota ovalada. Què et va impulsar a deixar Nova Zelanda i venir a jugar a Europa i per què vas decidir-te per la USAP entre les moltes ofertes que tenies? “Sentia que havia arribat el moment de fer un canvi a la meva vida. Encara que sóc jove, sentia que era ara o mai. D’altra banda, m’encanta França, i molt especialment la zona sud de França, on tens molt a prop tant la mar com la muntanya i una ciutat tan bonica com Barcelona a només dues hores en cotxe. I encara que és cert que vaig tenir diferents ofertes d’equips francesos, quan va sortir la possibilitat de jugar a la USAP no m’ho vaig haver de pensar gaire. D’altra banda, fitxar per la USAP em donava la possibilitat de jugar la Heineken Cup i d’estar amb un equip amb força probabilitats de guanyar el Top 14.” Imagino que deu haver estat una gran decepció no haver -vos pogut c lassificar per als quarts de final de la Heineken Cup. “Sí, és una llàstima. Quan em vaig incorporar a l’equip, la situació per classificar-nos ja era molt difícil. M’hauria agradat haver arribat abans per ajudar l’equip, però va ser impossible.” T’ha resultat complicat adaptar-te a l’equip? “Ha estat tot un repte per a mi arribar a mitja temporada i haver-me d’adaptar a l’equip i aprendre el sistema de joc. Una altra de les dificultats ha estat l’idioma, ja que fins ara només tenia nocions bàsiques de francès. Però també anem millorant en aquest aspecte.” En un esport com el rugbi, en què el terme jugador professional no es va començar a utilitzar fins fa ben poc, un dels aspectes que més s’ha comentat sobre el seu pas per l’equip de la Catalunya del Nord és l’import que el mig d’obertura s’endurà un cop finalitzi la temporada. No hi ha dades oficials, però els

esforç 37


PORTADA

Dan Carter

4/3/09

01:29

Página 38

rumors apunten a 100.00 euros per a aquests sis mesos; d’altres diuen que 30.000 lliures esterlines per partit jugat... En definitiva, unes xifres més pròpies del futbol que del rugbi. I encara que a la meva curiositat periodística li agradaria saber què és el que marca la seva nòmina, acabo preguntant-li si el fet d’haver firmat un dels contractes més lucratius a la història d’aquest esport li fa sentir alguna mena de pressió extra. Per l’expressió de la seva cara (per uns instants desapareix aquell somriure encisador). es pot percebre que l’incomoda parlar d’aquest tema. “Si algú pensa que vaig venir aquí simplement per diners, està molt equivocat. Sóc aquí per aprendre’n i per viure una experiència única. En aquest sentit, sóc molt afortunat, perquè molt pocs jugadors dels All Blacks podran viure el que jo estic vivint ara mateix. L’única manera que tinc per correspondre a tot el que m’està oferint la USAP és fer-ho tan bé com pugui i donar-ho tot de mi, i això és el que intento fer cada vegada que surto al camp.” Millor que canviem de tema. Trobes a faltar alguna cosa de Nova Zelanda? “El meu llit, això és el que més trobo a faltar de Nova Zelanda. [Riu.] No, ara parlant seriosament: trobo molt a faltar la meva família i els meus amics, especialment en dates assenyalades com aquest Nadal, que va ser el primer que vaig passar lluny de casa.” Què faràs un cop s’acabi la temporada? No hi ha cap mena de possibilitat de continuar més temps a la USAP? “Malauradament, per qüestions de contracte, un cop s’acabi la temporada he de tornar a Nova Zelanda. És una llàstima, perquè m’encantaria poder continuar jugant a la USAP durant molt més temps, però, com tothom sap, no és possible perquè com a jugador pertanyo als All Blacks fins a l’any 2011.” Ja que parles dels All Blacks, la pregunta que tothom es fa és com pot ser que una selecció que sempre arriba a la Copa del Món gairebé invicta faci més de vint anys, en canvi, que no guanya el torneig. “És la pregunta del milió. [Riu.] És una llàstima, perquè realment som un dels millors equips del món i sempre ho demostrem sobre el terreny de joc. Però, quan arriba la copa del món, passa alguna cosa que ens impedeix guanyarla. És un malefici que ja fa més de vint anys que dura, però que esperem poder trencar a la propera edició. Serà una oportunitat única per

38 esforç

a nosaltres, ja que es jugarà a Nova Zelanda.” M’imagino que guan yar la Copa del Món del 2011, que a més es disputarà al teu país, és el teu màxim objectiu com a jugador de rugbi. “Totalment. He guanyat molts títols i espero guanyar-ne molts més en aquests propers anys, tant en l’àmbit dels clubs com amb els All Blacks, però ser campions del món l’any 2011 i, a més, a casa nostra seria el més meravellós que podria aconseguir en la meva carrera com a jugador de rugbi.” Què t’agrada fer quan no jugues o no t’entrenes? “M’encanta la música. Ara mateix estic aprenent a fer de DJ. Bé, n’estava aprenent, perquè me n’ensenyava un amic DJ que tinc a Nova Zelanda. M’imagino que quan hi torni em posaré una altra vegada mans a la feina. Què punxo? M’encanta el hip-hop. Hi ha molts grups de hip-hop a Nova Zelanda que fan coses molt interessants. No són la classe de grups que pots sentir a la ràdio. Són bandes underground, amb un discurs i un estil diferents dels que fan els supervendes, però que a mi m’agraden moltíssim. Això sí, m’encanta el hiphop i, fins i tot, amb unes quantes classes més, puc arribar a defensar-me com a DJ. Però que ningú esperi veure’m rapejar, perquè com a rapper sóc un autèntic desastre. Com s’acostuma a dir dintre d’aquest món, jo no tic flow.” Has pensat què t’agradaria fer un cop et retiris dels terren ys de joc? “Doncs la veritat és que encara no he donat gaires voltes a aquesta qüestió. El que sí que et puc garantir és que no acabaré fent ni d’entrenador ni de mànager, perquè no va amb la meva personalitat. Suposo que m’agradaria continuar relacionat d’una manera o altra amb el món del rugbi, però encara no sé com. Ara em toca pensar en la USAP, després a guanyar la Copa del Món del 2011 i, quan arribi el moment de retirar-me, ja veurem què faré.”

ç e

Malauradament he de tornar a Nova Zelanda. M’encantaria haver pogut continuar jugant a la USAP durant molt més temps Ser campions del mon (amb els All Blacks) l’any 2011 a casa nostra seria el més meravellos que podria aconseguir en la meva carrera com a jugador de rugbi


Dan Carter

4/3/09

01:29

Pรกgina 39

esforรง 39


Tarragona 2017

4/3/09

10:18

Página 40

Q

ue Catalun ya és una potència mundial en el món de l’esport ho demostren cada dia P au Gasol, Xavi Hernández, Víctor Tomàs o Ger vasio Deferr . Que Barcelona es va convertir en una capital mundial i en un referent, ho sabem des d’aquell 19 9 2 màgic. Ara ha arribat el moment que una altra ciutat catalana prengui el relleu. Cal demostrar que aquí les coses es fan com enlloc. A Catalun ya hi ha passió per l’esport. Per tot això, a Tarragona van voler fer un pas endavant. A la ciutat de les muralles, de l’art romà i de l’aire mediterrani per excel·lència, va néixer la idea que calia muntar ne una de grossa. Ni més ni men ys que uns jocs mediterranis.

FOTOS: ORIOL ROCA

Els jocs mediterranis són una competició poliesportiva organitzada dins del marc del moviment olímpic. Així doncs, es tracta d’un esdeveniment reconegut pel Comitè Olímpic Internacional. Van néixer l’any 1951, a Alexandria. Des d’aleshores se n’han dut a terme quinze edicions: deu fins a l’any abans dels Jocs Olímpics de Barcelona i, des de l’any 1993, cinc més. L’elecció de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017 faria que aquesta competició es disputés per tercera vegada a l’Estat espanyol. La primera va ser a terres catalanes, concretament a Barcelona, en la segona edició, l’any 1955, i la segona va ser a Almeria fa relativament poc, l’any 2005. Aquest estiu es disputaran els XVI Jocs Mediterranis a la ciutat italiana de Pescara. També se sap on es diputaran els de l’any 2013, que tindran lloc a Volos-Larisa, Grècia. Per al 2017 Per al 2017 la candidatura que rivalitzarà, amb quasi tota seguretat amb Tarragona, serà la de la ciutat de Mersin (Turquia). Davant d’un esdeveniment d’aquesta magnitud, calia fer alguna cosa de la mateixa envergadura. Calia preparar un reportatge a l’altura. És per això que vam decidir ajuntar el bo i millor de l’esport tarragoní en cinc fotografies localitzades als llocs més emblemàtics de Tarragona i Reus. L’amfiteatre i el circ romans, la catedral de Tarragona i la plaça Mercadal de Reus van quedar immortalitzats amb alguns dels que seran protagonistes dels jocs mediterranis del futur. Algú es deu preguntar “I per què també hi ha Reus?” Doncs és ben fàcil: els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 seran un esdeveniment que afectarà i beneficiarà tot Catalunya. A la competició hi ha un gran nombre d’esports, i no tots tindran cabuda a la ciutat de Tarragona. És per això que un gran nombre de municipis es van oferir per ser subseus dels


Tarragona 2017

4/3/09

10:18

Página 41

ROGERT BALART Ciclista del CC Campo Claro

JOSE MIGUEL BANDEIRA I WALTER SCHÖNZER Tiradors de l’ Associació Toxophílica de Catalunya

DAVID LLAURADÓ Ciclista del CC Campo Claro

HECTOR GABRIEL MORALES Ciclista del CC Campo Claro


Tarragona 2017

4/3/09

10:18

Página 42

RAFA MUÑOZ Karateka del Karate Club Shuto

ARNAU BELTRA I MARC FRAQUET Remers del Club Nàutic de Tarragona

42 esforç


Tarragona 2017

4/3/09

10:19

Pรกgina 43

GUSTAVO SAUCEDO Jugador del CV Sant Pere i Sant Pau

CARLES MORA Jugador del CV Sant Pere i Sant Pau

MARC JOSร Atleta del CA Tarragona esforรง 43


4/3/09

10:19

Página 44

PORTADA

Tarragona 2017

FRAN HERNÁNDEZ I JORGE ANTON Boxejadors del Choi’s Sport 44 esforç

LESLIE VIOLI Triatleta del CN Reus Ploms

MARC ALTÉS Atleta del CN Reus Ploms


Tarragona 2017

4/3/09

10:19

Página 45

Jocs. Després de deliberar, l’organització va escollir els emplaçaments. Alguns són municipis molt propers a la capital, com és el cas de Salou, Vila-seca, Calafell o Reus. No tan a prop quedarien les proves d’hípica (a Barcelona) o les de piragüisme (al canal olímpic de Castelldefels). No va ser fàcil ajuntar tants esportistes i de disciplines tan diverses. Però de ben segur que tampoc ho serà organitzar un dels esdeveniments més importants del món de l’esport. Hi van ajudar, però, la il·lusió i les ganes de nois i noies joves, que veuen en els Jocs Mediterranis de Tarragona una oportunitat única. És el cas de Carles Mora, jugador de voleibol del primer equip del Sant Pere i Sant Pau, que veu en aquests jocs “una oportunitat idònia per començar a familiaritzarse amb la selecció i amb competicions internacionals”. En Carles ha destacat al voleibol de pista, però també ho ha fet en el voleibol de platja, una altra de les disciplines destacades d’aquesta competició. Ell, però, preferiria participar-hi en pista, perquè s’hi dedica “professionalment”.

YARA MUÑOZ I VICTOR MADUREIRA Jugadors del Reus Deportiu

SERGI DURAN Futbolista del Reus Deportiu

Per als tarragonins, serà una festa. Durant uns dies Tarragona serà l’epicentre continental de l’esport al més alt nivell. La ciutat costanera es convertirà d’aquesta manera en el focus d’atenció de tot el món de l’esport. És per això que els esportistes d’aquí valoren l’oportunitat que els representa participar-hi. Per Rafa Muñoz, karateka del Karate Club Shuto i subcampió d’Espanya en la seva categoria, participar en els Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 seria “el millor que em podria passar”. Muñoz pensa que “per a un esportista, una competició d’aquesta mena és el màxim a què pot aspirar”. Ell, a més de com a esportista, ho veu i ho viu com un tarragoní més. Pel karateka, “aquest esdeveniment suposaria un salt endavant per a la ciutat de Tarragona”, i hi afegeix que, “amb un esdeveniment d’aquesta mena, s’invertiria en infraestructures esportives, cosa necessària perquè hi ha esportistes molt bons a Tarragona que han buscar-se la vida fora”. Rafa Muñoz, després dels Jocs Mediterranis, podrà dormir tranquil. No caldrà que els esportistes surtin de Tarragona. Tarragona 2017 tindrà instal·lacions noves amb aforaments, en alguns casos, que superaran els vint mil espectadors. A la capital, les competicions d’atletisme es durien a terme a l’Estadi Olímpic, amb un aforament de fins a deu mil espectadors. El bàsquet, també a Tarragona, es jugaria en un pavelló amb capacitat per a quatre mil persones. La natació i el waterpolo es disputarien al Centre Aquàtic, un espai amb una piscina olímpica i capacitat per a tres mil espectadors. El voleibol, un dels esports rei a Tarragona, es jugaria al Palau d’Esports, on caben entre tres i vuit mil

esforç 45


4/3/09

10:19

Pรกgina 46

PORTADA

Tarragona 2017

MIGUEL GARCIA Jugador del Vilaseca Club Petanca

GREGORIO LOSADA I ERNESTO FRANQUET Tiradors del Club Tir Flix

46 esforรง


Tarragona 2017

4/3/09

10:19

Página 47

DAVID JORDÀ Tennista del CT Tarragona

ANA SANCHO Gimnasta del Gimàstic de Tarragona esforç 47


Tarragona 2017

4/3/09

10:19

Página 48

espectadors, segons el format. A totes aquestes instal·lacions, cal sumar-hi altres infraestructures que es construiran o es remodelaran a les subseus dels Jocs. Certament, els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 poden ser una promoció inigualable per a la ciutat catalana. Un episodi d’aquesta magnitud provocaria un gran impacte econòmic local, a més d’una repercussió social espectacular. En aquesta línia de coses, l’atleta del Gimnàstic de Tarragona Natàlia Rodríguez pensa que “poden aportar moltíssim a Tarragona”. L’atleta olímpica és mare d’una nena que viurà els Jocs plenament. La corredora pensa que aquests jocs poden ser “una oportunitat per enganxar als nens i nenes d’aquí”. I segueix: “Es tracta d’una ocasió única per viure de prop el que són uns jocs”. Els Jocs Mediterranis són una competició especial, única. Hi participen un gran nombre de països: Albània, Andorra, Algèria, Bòsnia i Hercegovina, Xipre, Croàcia, Egipte, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, el Líban, Líbia, Malta, el Marroc, Mònaco, Montenegro, San Marino, Sèrbia, Síria, Tunísia i Turquia. Vint-i-quatre potències europees que lluiten per les medalles en disciplines esportives molt diverses. Hi ha esports com els dels jocs olímpics (futbol, bàsquet, atletisme...), però els Jocs Mediterranis, com hem dit, són especials: dintre del moviment olímpic, només en aquesta competició podem veure lluitar per una medalla golfistes o jugadors de petanca. Per Alejandro Orpianesi, jugador de golf del Club de Golf Costa Daurada, participar en els Jocs Mediterranis de Tarragona seria “únic, especial, perquè normalment els golfistes estem una mica de banda dels altres esports. Aquesta competició és una oportunitat d’interactuar amb altres esportistes. Participarhi seria molt maco”. D’altra banda, l’Alejandro creu que el fet que el golf prengui part en els jocs mediterranis “és un pas més cap a ser un esport olímpic a tots els efectes”. Encara falta un temps per saber si Tarragona acollirà o no els jocs mediterranis. La il·lusió i les ganes que passi les exemplifiquen a la perfecció tots els esportistes tarragonins que vam reunir en aquestes localitzacions impagables. Guardarem aquestes fotos, perquè serviran com a testimoni de les ganes amb què es va preparar un esdeveniment únic. El Jocs Mediterranis Tarragona 2017 de moment són un desig, però esperem que d’aquí a un temps siguin una realitat.

ç e

48 esforç

VÍCTOR GARCIA I ANNA RIVADULLA Judoques del Club Judo Vital


Tarragona 2017

4/3/09

10:19

Página 49

ALEJANDRO ORPIANESI Golfista del Club de Golf Costa Daurada

NATALIA RODRíGUEZ Atleta del Gimnàstic de Tarragona esforç 49


Ilustracio3

4/3/09

00:37

Pรกgina 50


Ilustracio3

4/3/09

00:37

Pรกgina 51


Proyecto1:Maquetación 1

04/03/2009

10:45

Página 52

BÀSQUET

FOTOS: ORIOL ROCA · TEXT: ÀLEX RUBIES

[Per ordre d’aparició en escena: Anthony Goldwire i Darryl Middleton.]

SEC. 1. EXT. PÀRQUING AL COSTAT DE FONTAJAU. DE DIA

Girona és l’escenari d’aquesta comèdia de cinc seqüències i un escenari. Dos protagonistes, una història. Tots els quès i els perquès de com algú que ha tastat la NBA i l’ACB es deixa captivar per una ciutat i un projecte. Els protagonistes no saben que formen part d’un obra, no buscaven pas autor. L’espai és variable, l’ordre és aleatori, les paraules són les que són.

[Un home negre reflexiona. Es diu Anthony Goldwire, és un jugador de bàsquet que, per l’alçada, no diries que ho és. Es pentina mirant-se al retrovisor del seu 4x4.]

52 esforç

A. G. De fet, és a en Darryl a qui haurien d’agrair o maleir els aficionats del Sant Josep que jo sigui aquí. Però hi ha altres raons. És una molt bona oportunitat per a mi [pensa] i per a ell!

Per a mi és una oportunitat per tornar a Europa i, en concret, a l’Estat espanyol. Fins ara era a Texas, on visc. M’entrenava, treballava, al cap i a la fi m’estava preparant de valent esperant una oportunitat com aquesta. Només sortir la possibilitat de venir a jugar a Girona, no m’ho vaig pensar gaire. Ah! M’he descuidat de mencionar per què l’oportunitat era bona per a tots dos! Doncs mira, en Darryl i jo mai no hem trobat la situació idònia per jugar junts. Aquesta era l’ocasió perfecta! A més,


Proyecto1:Maquetación 1

04/03/2009

10:46

es va posar a plorar per telèfon… Em va suplicar que necessitaven la meva ajuda… [Riu tímidament, no és home d’expressions exacerbades.] No m’ho vaig pensar. No feia res i podia tornar a jugar competitivament. Tu t’ho pensaries? [Es gira cercant una resposta. Entra a Fontajau, mirant abans com li han quedat els cabells en el reflex de la porta.]

Página 53

SEC. 2. INT. PAVELLÓ DE FONTAJAU, AL COSTAT DE LA PISTA . DE DIA [Denzel Washington a Girona? O és que Darryl Middleton va protagonitzar Training Day? Un homenot de més de dos metres vestit amb jaqueta de cuir parla pel mòbil. Entre pausa i pausa, monologa.] D. M. Estava segur que l’Anthony seria un bon jugador per al Sant Josep. Ja es veurà a la segona volta, estic

convençut que serem un equip millor. Potser algú es demana com el vaig poder convèncer. No va ser difícil. Ho ha dit ell? És que, tot i que no és l’ACB, aquí hi ha bons jugadors, ens entrenem cada dia… Un segon. [Atén el telèfon.] A mi em van convèncer aquest estiu. Aquí necessitaven ajuda, amb la tragèdia de l’Akasvayu, les pèrdues de diners, els problemes amb

esforç 53


Proyecto1:Maquetación 1

04/03/2009

10:46

Página 54

força a faltar jugar-hi, ja que és la millor lliga d’Europa.

l’expresident, etcètera. Necessitaven refer l’equip. En el projecte hi havia molt bona gent que conec des de fa anys, i vaig decidir posar-hi el meu granet de sorra. Sincerament… perdó. [Torna al telèfon.]

A. G. Espera, Darryl! Torna al tema amb què has començat. Nous equips, nova competició, però sobretot nous àrbitres! Els àrbitres en aquesta lliga són força dolents. Són amateurs i és difícil jugar. Només és la meva opinió. És el que més em costa en l’adaptació. Permeten molt més contacte físic, i jo he d’adaptar el meu joc a aquesta circumstància. D. M. És ell el que diu que els àrbitres són dolents! Jo no ho he dit!. [Rialles generals.]

BÀSQUET

Per on anava? Ah, sí! Sincerament, no coneixia el Sant Josep ni en sabia res. Van ser en Francesc [Ferroni] i en Joan Roca els que em van explicar que existia el club i que es volien implicar en el projecte. Ja hi tornem… [Es posa al telèfon. Aquesta conversa sembla que serà més llarga.] SEC. 3. EXT. JARDINS DEL DAVANT DE FONTAJAU. DE DIA [Tornem al cinema. No és una gran pel·lícula, però la imatge de Will Smith i Martin Lawrence a Bad Boys es repeteix. Goldwire i Middleton, com si de models es tractés, posen davant la càmera i continuen el discurs.] A. G. Fa poques setmanes que sóc aquí, però puc dir que el nivell de l’equip és bo. Hi ha molts nois joves que n’aprenen cada dia de nosaltres, que tenim més experiència. Ens entrenem cada dia, juguem contra equips competitius. La lliga és bona i el nostre equip és jove i té gent amb qualitat. Tenim un bon equilibri i treballem molt bé junts. Ara estem intentant millorar coses concretes del joc a cada entrenament i cada partit i, si les millorem, estic segur que farem una gran segona volta. D. M. I tant! És que l’adaptació ha costat. Ens hem trobat nous clubs i nous àrbitres, i una metodologia i un funcionament de la LEB Bronze que no coneixíem. Però ara jo, personalment, em sento més còmode amb la lliga, els jugadors, els àrbitres. Penso que estic en una bona línia. La gent parla dels MVP que he guanyat, però jo l’únic que vull és ajudar l’equip. Guanyar cada partit i pujar l’any que ve. Perquè l’objectiu a la llarga és l’ACB! Jo crec que d’aquí a tres o quatre anys hi pot haver un equip gironí a l’ACB. I jo trobo 54 esforç

SEC. 4 INT. SALA FONTAJAU. DE DIA

DE

PREMSA

Jaume [Comas], tu i jo. A sobre, ha arribat també l’Anthony [Walton]. Amb aquesta plantilla, l’objectiu ara ha de ser acabar entre els vuit primers. Vam començar molt malament, perdent partits, perquè el club es va haver d’adaptar a la lliga. Però ara la segona volta serà diferent, ho farem millor, de segur. Estem entrenant-nos millor, jugant millor, i estem guanyant confiança. SEC. 5 EXT. PÀRQUING AL COSTAT DE FONTAJAU. DE DIA [És l’hora dels adéus, ens hem de dir Good bye, see you. És el moment de pensar en el futur a les portes del pavelló gironí. En Darryl i l’Anthony divaguen sobre el seu futur.]

DE

[Asseguts, recolzats còmodament i després que l’Anthony s’hagi mirat totes les fotos de la sala, riuen en preguntar-se si la gent que vagi a Fontajau veurà el Middleton i el Goldwire del Pamesa, el Barça o l’Akasvayu.] A. G. Jo crec que no hem canviat gaire. Ara som més intel·ligents en el joc. Veiem el joc com a càmera lenta i tenim més paciència. Som més grans, no tenim la mateixa velocitat, però cometem menys errors. No correm tan de pressa, no penetrem amb tanta velocitat , però llegim més bé el joc.

A. G. No sé què faré l’any que ve. Primer, he de veure com m’adapto a tot plegat. Per mi, les portes estan obertes. Fa relativament poc temps que sóc aquí i he de veure encara quin és el meu camí i quin és el meu lloc a l’equip. Entén-me, ara mateix no et puc dir el que faré l’any vinent, perquè no ho sé. Estem intentant ser un bon equip i el projecte és interessant. Ens estan posant totes les facilitats i hi ha la intenció de tornar el bàsquet d’aquí al lloc on era l’any passat. Però ja veurem què passa. Al final de temporada ja veurem. D. M. Jo no vull continuar!

D. M. És evident que som més grans, però també tenim més experiència, que és una cosa molt important. Com has dit, som més intel·ligents a la pista. Jo ara jugo diferent de com jugava abans. No sóc tan ràpid, ni salto tant, i no esmaixo la cistella. He de fer coses diferents a la pista per ajudar l’equip perquè no puc fer el que feia quan era jove. Però no és res dolent, ens hem adaptat. El meu paper ara a l’equip, per exemple, és ajudar els nois joves a entendre el joc, perquè puguin liderar l’equip i entrenar-se i jugar al màxim. Jo he de ser un exemple en aquest sentit, perquè els joves puguin seguirme. A. G. El meu paper és semblant, eh! Crec que jo hi sóc per ajudar els jugadors exteriors, sobretot els bases. També hi ha en Jaume Comes, que té molta experiència, però no té la meva. Jo els puc ensenyar altres coses. He d’ajudar els joves a sentir-se còmodes jugant a l’exterior. Sobretot, a saber on s’han de situar i a llegir el joc de l’equip. D. M. És que de veterans ara som en

[Rialles.] D.M. Ja ho veurem… A mi m’ha encantat venir aquí. En el futur, dependrà de la situació, de l’equip, de si porten jugadors més bons… Això és molt important. Cal que inverteixin diners per portar bons jugadors, perquè, sense això, és difícil aconseguir res. A. G. El que tinc claríssim és que vull continuar uns quants anys jugant a bàsquet. A mi m’encanta el bàsquet i, si tinc l’oportunitat de continuar jugant, no dubtis que ho faré. D. M. Jo no ho tinc tan clar, depèn del meu cos. Continuaré jugant mentre el cos aguanti. De moment, vull jugar dos o tres anys més, i després ja ho veurem. [En Darryl entra primer al pavelló traient-se el mòbil de la jaqueta i marcant un número. La porta es tanca darrere seu i deixa fora l’Anthony. El base es veu al reflex i no pot evitar retocar-se els cabells. Entra al Palau de Fontajau i no queda ningú a l’escena.]

ç e


Proyecto1:Maquetaci贸n 1

04/03/2009

10:46

P谩gina 55


Proyecto1:Maquetaci贸n 1

04/03/2009

10:47

P谩gina 56


Proyecto1:Maquetaci贸n 1

04/03/2009

10:47

P谩gina 57


HOQUEI HERBA

iluro:Maquetaci贸n 1

04/03/2009

10:41

P谩gina 58


iluro:Maquetación 1

04/03/2009

10:41

Página 59

FOTOS: ORIOL ROCA

ls romans en sabien molt de posar noms a les ciutats: Bàrcino, Tàrraco, Egara, Iluro... Són noms amb personalitat, amb presència. Tots van tenir un lloc i un moment a la història. I molts (tots els esmentats i també d’altres) s’han anat recuperant amb el pas del temps per denominar empreses, restaurants i clubs esportius. Ho repeteixo, en sabien molt els romans de posar noms. I recuperar símbols del passat és un recurs romàntic que atorga un punt de noblesa a qualsevol empresa. Per això, i no ho amaguem, també per cert mimetisme amb un històric com l’Egara, a Mataró van decidir que el seu club d’hoquei sobre herba es diria Iluro CH. Cal baixar uns quants metres sota terra per trobar la Iluro romana. Però, des del 1991, només cal anar fins al Camp Municipal de Mataró per trobar un dels clubs d’hoquei sobre herba més de moda a Catalunya.

E

HOQUEI MÉS ENLLÀ DE TERRASSA Arreu del món Terrassa és coneguda com una de les capitals de l’hoquei herba. A Catalunya, però, hi ha altres regions amb entitats que també treballen molt bé en aquest esport. A part de Barcelona, on l’hoquei també és d’elit, Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, Castelldefels i Mataró, que és el cas que ens ocupa, també tenen equips de nivell. En aquest cas, Mataró comença a créixer i, a poc a poc, va deixant de ser l’equip gran entre els petits per ser l’equip petit entre els grans. NAIXEMENT L’Iluro va néixer l’any 1991. L’ideòleg va ser un argentí, Mario Keudell. Després d’estudiar INEF i col·laborar amb la selecció argentina femenina, va venir a viure a

Catalunya. Primer va entrenar l’equip júnior de Sant Cugat. Després, cap a finals dels vuitanta, va anar a viure a Mataró i va començar a donar classe d’Educació Física als Escolapis. És d’allà d’on van sortir els primers nois de Mataró interessats per l’hoquei sobre herba. Aquells joves es van haver de buscar la vida, perquè encara no existia l’Iluro. L’any 91 ja eren un bon grup de nois que estaven disposats a engegar un projecte d’hoquei herba a Mataró. Així és com van fundar l’Iluro HC. EVOLUCIÓ Actualment, el projecte ha evolucionat considerablement. Fa dos anys van fer un projecte de desenvolupament integral amb l’objectiu final d’acabar en el Top 5 de Catalunya. Això implicava moltes coses. La més destacada, que per fi serà una realitat, era tenir unes instal·lacions com Déu mana. I, després de molts anys de treballar-hi, per

esforç 59


iluro:Maquetación 1

04/03/2009

10:41

Página 60

fi els ha arribat l’opció de tenir un camp en condicions. Aprofitant el Fons d’inversió Local, l’Ajuntament de Mataró tirarà endavant un projecte de remodelació i ampliació de les instal·lacions d’hoquei herba. El camp nou de l’Iluro veurà la llum la temporada vinent. És la confirmació d’un canvi i un salt de qualitat que fa anys que es van portant a terme. OBJECTIU: DIVISIÓ D'HONOR Aquesta victòria, però, només és el començament. Hi ha altres objectius i hi ha altres passos per ser un dels grans clubs d’hoquei herba del país. De fet, un dels altres desitjos de l’Iluro és tenir els primers 60 esforç

un exemple de club seriós, que treballa amb gent jove i que té un fons social equips a la Divisió d’Honor. Es tracta d’un objectiu a mitjà-llarg termini, però tenen ben clar que no és impossible. S’està treballant perquè tant nois com noies tinguin equips a totes les categories per crear una base sòlida. Els responsables del club mataroní són gent molt jove que coneixen la realitat

de l’hoquei sobre herba. És per això que treballen per tenir un planter amb garanties que pugui nodrir el primer equip de jugadors de nivell. No apostaran per una política de fitxatges agressiva, doncs, ja que, tot i que a curt termini podria oferir resultats, a la llarga no portaria enlloc.


iluro:Maquetación 1

04/03/2009

10:41

Página 61

TREBALLANT EL PLANTER Els taronges són un club atípic, molt diferent dels grans clubs de Terrassa o Barcelona. A l’Iluro els nois no coneixen l’hoquei herba per les seves famílies o perquè es juga al club del qual són socis. En aquest sentit, saben que, com va fer el fundador, Mario Feudell, els jugadors s’han d’anar a buscar a les escoles. Per això, des de fa un parell d’anys, l’Iluro organitza una lliga interescolar entre els principals centres de Mataró. D’aquesta manera, els nens benjamins i alevins tenen l’oportunitat de conèixer l’hoquei herba i saber que a l’Iluro tenen un lloc per jugar.

ILURO HC, UN EXEMPLE S’estan convertint en un exemple de club seriós, que treballa amb gent jove i que té un fons social. Mentre que els clubs importants d’hoquei herba catalans funcionen com a entitats privades, els de Mataró treballen amb instal·lacions i inversió públiques. La cosa de moment funciona, i és per això que se’n parla com d’un referent que pot fer escola. Són un club modern, jove, fresc. Una bona notícia dintre el món de l’esport que es mereix tota la sort del món. Els romans van encertar el nom. Els de l’Iluro HC li han donat cos, imatge i futur.

çe

esforç 61


Futbol

4/3/09

62 esforรง

11:09

Pรกgina 62


Futbol

4/3/09

11:10

Pรกgina 63


Futbol

4/3/09

11:10

Página 64

D

Hi havia un entrenador de l’Europa ficat a la televisió que em va dir que hi havia un càsting d’una marca de refrescos. Aleshores em vaig dir per què no? I hi vaig anar a provar sort. Allà em van agafar i em van dir “Seràs el doble de Cesc Fàbregas”. Em va arribar així, d’un dia per l’altre.

FUTBOL

iuen que tots tenim un doble al món. En algun lloc del planeta hi ha algú que és idèntic a vosaltres i a mi. Potser no el trobarem mai, perquè no sortim als mitjans, perquè no ens fan fotos i, permeteu-me l’atreviment, perquè no ens coneix ningú. Els futbolistes, els esportistes estrella, els actors de Hollywood de l’esport, ho tenen molt més fàcil. Si algun cop us han dit que us assembleu a un futbolista, feu com Víctor Argudo (Barcelona, 1988) i proveu sort. Aquest jove barceloní va provar un dia d’anar en un càsting d’una coneguda marca de refrescos i en va sortir amb una feina com a doble de Cesc Fàbregas. Potser us sona el cognom del nostre protagonista. En Víctor és el fill de l’Argudo sènior, aquell gran jugador d’handbol que va compartir vestidor al Palau Blaugrana amb en Sagalés, en Papitu, Milan Kalina o el mateix Valero Rivera. Ell de petit, però, va tastar la febre del futbol i s’hi va enganxar. Avui juga al primer equip de la UE Europa. Es podria dir que és semiprofessional. Estudia Empresarials, va fent feines en publicitat i s’entrena tres o quatre cops a la setmana. Un noi normal, deveu pensar. És que ho és, però s’assembla a en Cesc.

El vas conèixer personalment durant el rodatge. Com va ser amb tu? Doncs molt normal. Sorprèn molt perquè és una persona normal i corrent. Pots parlar-hi, així com estem fent tu i jo ara mateix. Vam riure, vam parlar de moltes coses. És un noi molt humil. Tu també jugues a futbol, però en el terreny de joc sí que sou completament diferents, oi? Sí. D’entrada, jo sóc defensa i ell és migcampista. Jo sóc més destraler, ell és un jugador més creatiu. A ell ja el coneixem. Explica’ns com jugues tu. Sóc un jugador força contundent, que pot jugar de lateral esquerre o de central també a la banda esquerra. Com t’he dit, sóc un jugador que sempre juga fort, molt ficat en el partit.

De fet, ets el seu “doble oficial”. T’han confós mai amb ell? Sincerament, confondre’m de pensar-se que sóc ell, no m’ha passat mai. Sí que m’han dit que m’hi assemblo força. Tot i que t’he de dir que jo sóc dels que pensen que no ens assemblem.

Com veus el teu equip aquest an y que hi havia força expectatives a principis de temporada?

Com vas acabar sent el seu doble?

,

,

La veritat és que estem en un tram de la lliga en què estem una mica estancats. Com tu dius, es van crear expectatives

No m han confos mai amb el

,

,

,

Cesc. Si que m han dit que

,

,

,

m hi assemblo forca. Pero

,

,

,

jo soc dels que Pensen que no ens assemblem 64 esforç


Futbol

4/3/09

11:10

Pรกgina 65

esforรง 65


Futbol

4/3/09

11:10

Página 66

FUTBOL

perquè es van invertir força diners a principi de temporada. Aleshores l’objectiu era entrar al play-off d’ascens a Segona B. I ara estem una mica lluny d’això. Ens mantenim a la zona mitjana, però serà molt difícil acostar-nos al play-off. Dius que es van invertir diners a principi de temporada, però la realitat del futbol, i sobretot del futbol modest, està canviant. No hi ha tants diners, oi? Sí, es nota molt, sobretot en categories com la nostra. Els clubs cada cop tenen menys patrocinadors, cada cop es traspassen menys jugadors, les fitxes cada cop són més baixes... Realment la cosa cada cop està pitjor. Quines són les teves aspiracions com a jugador? Home, veient com està el futbol avui dia, amb nens de disset anys que debuten a primera divisió, podria dir que jo estic en el

meu sostre. Evidentment, em faria il·lusió jugar més amunt, però sé que és molt difícil. I quines aspiracions tens en el món de la televisió i la publicitat? Jo tinc vint anys i estic estudiant Empresarials. De moment, em moc en aquest món per treure’m uns diners i ferme un lloc. Més endavant, qui sap, si surten coses importants, és clar que m’agradaria. Però quina és la teva prioritat, publicitat o estudis?

futbol,

Evidentment, primer de tot acabar els estudis. Si les altres coses surten, perfecte. Si no, ja tindré una carrera. De moment, es pot dir que de la teva categoria ets el futbolista més mediàtic, no? Doncs sí! Per què ho hauria de negar!

ç e

Primer vull acabar els , estudis. Despres, si surten coses en

, ,

publicitat o televisio, es

,

, m agradaria clar que 66 esforç


Futbol

4/3/09

11:10

Pรกgina 67

esforรง 67


52fot

2/3/09

18:54

Página 68

,

52 FOTOGRAFS És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'obra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatges esportives a premsa@esforc.com

Ryu Voelkel

Miro Pesonen

Luis Sánchez


52fot

2/3/09

18:54

Pรกgina 69

Carlos Hernรกndez


H O Q U E I PAT I N S

aitor:Maquetaciรณn 1

70 esforรง

04/03/2009

10:26

Pรกgina 70


aitor:Maquetación 1

04/03/2009

10:26

Página 71

FOTOS: KRIS ARBOLEDA · TEXT: ÀLEX RUBIES


04/03/2009

10:27

Pรกgina 72

H O Q U E I PAT I N S

aitor:Maquetaciรณn 1

UN GOL FA MOLT Mร S MAL QUE UNA PILOTADA

72 esforรง


aitor:Maquetación 1

04/03/2009

10:27

Página 73

ishnú, el deu hindú preservador, és presentat com un home immens amb quatre braços. El seu nom, en sànscrit antic, significa omnipresent, ubicu. Segons el Padma Purana, Vishnú té sis glòries divines: el coneixement, el control, la potència, la força, la virilitat i la resplendor. Aitor Egurrola (Barcelona, 24 de juny de 1980) mostra, jugant a hoquei sobre patins, les virtuts de Vishnú. És el guardià de la porteria blaugrana, probablement la més difícil de defensar del planeta. Com el déu Jagannatha (un altre dels noms de la deïtat hindú), l’Aitor controla des del darrere el joc blaugrana, atura els xuts dels contraris sigui quina sigui la potència i la força del llançament i, vestit amb les defenses, els guants i la mascara, es converteix en la imatge més viril i amb més resplendor de la pista. És un gegant amb el sobrenom d’el Pop, que ha après a dominar l’art de la ubiqüitat i l’omnipresència.

V

L’hoquei sobre patins és un esport en què sempre es busquen fórmules per fer-lo més espectacular. Mirant-ho així, sembla que el dolent sigui el que priva la gent de l’espectacle dels gols, oi? És cert que en els últims temps hi ha menys gols a l’hoquei. Però nosaltres, els porters, ens limitem a fer la nostra feina. Crec, però, que no som nosaltres els que limitem l’espectacle. Penso que s’ha de treballar per potenciar el joc d’atac. El porter, només per la presència que té amb les proteccions i la màscara, ja dóna cert espectacle… Sí, és ben clar que tota la roba, les defenses i els guants donen una imatge més agressiva que la de la resta de jugadors. Però és que ens hem de protegir de les pilotades! Una pregunta beneita però que potser més d’un s’ha fet: un porter d’hoquei patins ha de saber patinar? [Riu.] Sí, és clar! De fet, de petits és el primer que s’aprèn. Fins i tot a la porteria es patina. És una manera de patinar completament diferent dels jugadors de camp. No tenim la seva habilitat i el seu domini dels patins, però sí que hem de saber-ne. De tu s’ha dit que ets un dels millors del món. Què et fa ser un porter especial? Jo crec que és indispensable haver estat en un gran equip. Moltes vegades el que

marca les diferències és l’equip on et trobes. Jo sóc en un gran equip, que té una gran plantilla i que ha guanyat molts títols. Potser això és el que m’ha fet tenir més ressò. Allò que es diu que a un porter, davant la pressió, la porteria se li fa enorme, a l’hoquei, on les porteries són tan petites, també passa? Jo crec que s’aprèn a conviure amb la pressió. T’acostumes a jugar aquests partits, tot i que també et diré que el que digui que no té nervis menteix. Aquests nervis, però, s’ha d’aprendre a portar-los. Al Barça, a més, que esteu acostumats a jugar finals i guanyar títols, suposo que t’hi acostumes abans, oi? Sí, però jugar al Barça també t’exigeix guanyar títols. Al Barça la gent no es conforma arribant a les finals, com pot passar en altres clubs. Has de guanyar cada any, els títols guanyats els anys anteriors no serveixen de res. Què fa més mal, una pilotada o que et facin un gol? És ben clar que un gol fa molt més mal que una pilotada. Sobretot, si és un gol en un partit important. L’any passat, quan et van escollir millor jugador de la Final Four de la Copa d’Europa, vas dir que t’havien donat aquell premi perquè jugaves en el millor equip del món. Continueu sent els millors? Jo crec que tenim els millors jugadors, i si som o no som el millor equip s’ha de demostrar partit a partit. No es pot viure del passat, hem de demostrar cada any i en cada partit si som els millors.

perillar les teves juguesques? Al final de temporada ens estarem jugant els títols amb els de sempre. A l’Ok Lliga, amb el Reus, el Liceo i el Vic, que aquest any està molt fort, i a la Lliga Europea, els mateixos i jo crec que també el Bassano i probablement el Porto. Has dit que el joc s’ha endurit. Què ha de canviar a l’hoquei? Ara mateix cal fer una revisió del reglament o potser intentar que els àrbitres siguin més rigorosos, perquè s’està premiant el joc defensiu i això no és bo per a l’espectacle. Jo crec, tot i ser porter, que de cara a l’espectacle és millor guanyar per 7 a 6 que per 2 a 0. També es diu que costa trobar un relleu generacional a l’Ok Lliga. Sí, però això va a ratxes. Potser d’aquí a un parell d’anys arribarà una fornada de joves que ens jubilarà a tots. Tot i això, jo entenc que aquí tenim la millor base del món. Encara falta perquè arribi la fornada que et jubili a tu, oi? Sí, de moment tinc contracte fins al 2013, i espero acabar la meva carrera al Barça, perquè és al lloc on he estat sempre i el millor lloc on puc ser. Però ja saps que en el món de l’esport mai no se sap què et trobaràs en el futur. Per acabar, què en penses dels rumors que parlen d’un relleu a la banqueta del Barça?

Hi ha qui diu que heu perdut certa frescor. Tot i que vam començar una mica pitjor, ara jo crec que ja estem en un bon moment i que hem recuperat el bon joc. També és cert que el joc s’ha endurit força, i això ens està perjudicant bastant. Però creus que continueu sent els favorites a endur-vos tots els títols? Evidentment que sí. Si hagués d’apostar per algun equip, seria sens dubte pel Barça. Quins són els equips que podrien fer

És veritat que es parla d’això, però nosaltres ens en mantenim al marge. Ara mateix, en Quim Paüls és el nostre entrenador i no ens hem de capficar en cap altra cosa que no sigui guanyar títols per al FC Barcelona.

ç e


4/3/09

WATERPOLO

Teresa_gorria

74 esforรง

02:07

Pรกgina 74


Teresa_gorria

4/3/09

02:07

Página 75

Teresa Gorria FOTO: ORIOL ROCA

El talent és un bé molt preat. És envejat, desitjat, escàs i, sobretot, propi només d’uns pocs. De tant en tant, surt algú amb un conjunt d’aptituds i destreses per sobre de la resta. Aquesta persona ha de trobar el seu lloc, la seva especialitat, l’art on podrà desenvolupar tot el seu talent. Teresa Gorria va tastar més d’un esport i va destacar en tots. Al final, però, va trobar l’esport per al qual havia nascut. Atletisme, curses, salt de llargada, fins i tot es va atrevir amb el judo. Per trobar el seu esport, va haver d’entrar en una piscina. Allà va començar la seva relació amb la pilota groga. El waterpolo va entrar a la seva vida i jugant-hi es va sentir com peix a l’aigua. Forma part d’una generació amb figures com Alba Sánchez, Ciara Gibson o Helena Lloret. Ha aconseguit campionats d’Espanya, i ella i l’Ona González van ser les úniques noies del CN Barcelona que van participar en la W aterpolo Int. Youth Cup del 2006. Aquest estiu va ser una de les peces fonamentals de la selecció estatal que va aconseguir la cinquena posició de l’Europeu Juvenil de Györ. Ha començat la temporada amb el seu CN Sant Andreu de manera espectacular i ara, amb gols (és la segona màxima golejadora de l’equip) i bon joc, el manté amb opcions de continuar a la Divisió d’Honor . Va provar diferents esports, va tastar altres arts i finalment va trobar en el waterpolo el millor lloc per desenvolupar el seu talent. e ç

esforç 75


Juan Andreu

2/3/09

19:14

Página 76

A

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

76 esforç

rribes a l’Olímpic de Granollers. Les graderies buides, silenci, fred. Et sents en els budells del castell més inhòspit. Llavors, se’t presenta un home de més de dos metres i més de cent quilos. T’impressiona. A sobre, el veus cridar traient aire de la profunditat d’uns pulmons que imagines inacabables. Durant un segon deixes de respirar. Hi parles, sembla bona persona. En un moment determinat, quan havies abaixat la guàrdia, et diu: “Jo em sento més còmode com més em peguen”. I hi afegeix: “Si em posen sis paios a pegar-me, millor per a mi”. Aleshores calles, abaixes el cap i t’agenolles davant del rei de la Copa. Un cop agenollat, no pots evitar recordar la gràcia amb què t’ho ha dit. A més, encara de genolls, el continues sentint parlar. No pots evitar d’aixecar el cap. Tens davant

Juan Andreu Candau (Sevilla, 20 de gener de 1980), un granollerí d’adopció i un sevillà en el sentit més ampli de la paraula. És un gegant que no calla ni a sota l’aigua. És un gran jugador que s’ha guanyat l’estima de l’afició de Granollers amb entrega a la pista i amb bones formes i maneres dins i fora del parquet. De moment aquesta és la seva millor temporada. Ha debutat amb la selecció, a l’Asobal l’equip va la mar de bé... A sobre, ell hi té un paper més que destacat. Es podria dir que és una bona temporada? La veritat és que sí. Les coses van molt bé, i en l’aspecte personal fins i tot millor que en l’aspecte col·lectiu. Estic molt content. Suposo que encara esperes que l’an y porti més alegries… És clar, encara som al febrer. Però ha estat un començament d’any perfecte. Sobretot, destacaria el fet d’haver anat al Mundial, ja que, tot i que el resultat no ha estat gaire bo, en l’aspecte personal ha estat una


Juan Andreu

2/3/09

19:14

Pรกgina 77


2/3/09

HANDBOL

Juan Andreu

78 esforรง

19:14

Pรกgina 78


Juan Andreu

2/3/09

19:14

Página 79

experiència inoblidable. Et va sorprendre la convocatòria? Moltíssim. Jo pensava que era en un grup de cinc o sis pivots per al futur de la selecció. Però no em pensava que hi aniria ja en aquest Mundial, ni molt menys. Ara sou a la zona alta. Us heu marcat algun objectiu? La lliga estarà molt ajustada. Traient el Barça i el Ciudad Real, el Portland, el Lleó i el Valladolid estan tots si fa no fa. Ara nosaltres som molt a prop seu, i sabem que agafar el Valladolid és difícil però intentarem sumar tots els punts possibles per passar de trenta, que fa anys que no ho aconseguim. A més, ens volem classificar directament per a Europa i fer un bon paper a la Copa del Rei. Sou l’equip revelació o ja us ho esperàveu? El cert és que els fitxatges no eren cap incògnita. Ohlander havia estat al Barça, Salva Puig és un jugador que ha estat al Barça, al Valladolid... La incògnita era Apelgren. I el rendiment que donaria Joan Cañellas, oi? Sí, és clar! És que en Cañe no el comptava ni com a fitxatge! El comptava com de casa! Però sí, d’en Cañe tampoc cal dir-ne gaire res, perquè tothom veu com juga. I l’Apelgren va començar una mica fluix, però des de fa uns quants partits de la segona volta que és el millor de l’equip. Has parlat de la Copa del Rei com a objectiu, i és que la teniu a casa. Suposo que és una opció perfecta per guan yar un títol, i a sobre a l’Olímpic. La veritat és que sí. Des que ens van dir l’any passat que seria aquí, que tenim moltíssimes ganes de jugar-la. L’únic però és que ens ha tocat el Barça a la primera ronda. Nosaltres intentarem guanyar-la. I, el Barça, ens l’havíem de trobar en algun moment. Què representa per a vosaltres tenir aquesta competició tan important a Granollers? Representa una oportunitat idònia per revitalitzar l’handbol aquí. Perquè, a banda d’aquest any que la gent s’ha animat una mica, feia quatre o cinc anys que Granollers havia deixat una mica de banda l’handbol. És molt important que fem un bon paper per enganxar el públic.

Hem estat parlant de casa vostra, de casa teva, etcètera. Tu, tot i ser sevillà, aquí et sents com a casa, oi? Sí, ja fa sis anys que sóc aquí. Em considero un jugador del planter del Granollers. Per a mi, Granollers és la meva segona casa.

I si tornessin els títols a Granollers? Si et dic la veritat, tal com està la lliga i tal com afecta la crisi alguns equips, si el Granollers renova els jugadors importants i manté la línia de treball, no descarto que d’aquí a dos o tres anys estiguem lluitant pels llocs de Champions.

Com va ser la teva arribada? Vaig arribar aquí per en Pep Blanchart, el gerent, que va ser molt “pesat” per fitxarme. Si et dic la veritat, quan vaig signar el contracte em va agafar molta por. Vaig pensar “Tens divuit anys, has de marxar a Catalunya, sol, queda molt lluny...” Però, després de dues setmanes aquí, em vaig adonar que havia estat la millor decisió de la meva vida.

La Copa podria ser el primer d’aquests títols. Com l’afrontes? Doncs amb moltes ganes. Serà la meva segona participació. La primera també va ser contra el Barça i vam perdre de dos. Aquest any, però, pensem que tenim possibilitats. Sabem que el Barça s’agafarà amb força a la Copa del Rei, perquè a la Copa d’Europa i a l’Asobal ho tenen difícil, però estem tots conjurats perquè sabem que, si omplim el Palau i estem concentrats, el Barça haurà de suar molt per endur-se el partit.

El Barça també et va buscar. Sí, just abans de fitxar, en Valero Rivera em va temptejar. Després de signar per al Granollers, em van trucar i els vaig dir que ja no podia ser. Estic encantat a Granollers. Crec que m’han donat moltíssimes oportunitats, i els dono les gràcies per tot. Fa un an y, però, vas dir que només deixaries Granollers per un dels quatre grans de l’Estat (Ciudad Real, Portland San Antonio, Barça o Ademar Lleó). Continues pensant igual? Com t’he dit, jo a Granollers em sento a casa, hi estic molt bé. Així i tot, sóc un jugador ambiciós. A dia d’avui hi ha coses que el Granollers no em pot oferir, com pot ser lluitar per la Lliga o la Champions. Per això dic que, si vingués un dels grans, com a mínim m’ho pensaria. De fet, crec que a molta gent de Granollers els faria il·lusió que un jugador per qui van apostar quan no el coneixia ningú arribés a un equip gran. Però també et dic que sóc a casa, que podria continuar aquí tota la vida i no seria cap problema.

El públic serà un factor determinant? Ha de ser un factor determinant. Omplir el Palau és molt difícil, però, si aconseguim arribar a prop de quatre mil persones i que totes quatre mil animin el Granollers, estic segur que això afectarà el Barça. No estan acostumats a veure que els pavellons els estan a sobre. Si ho aconseguim, estic convençut que els costarà moltíssim guanyar-nos. Què podem esperar aleshores del Granollers en la seva Copa? A veure, jo no et puc dir que guanyarem la Copa perquè no seria lògic. Malgrat això, si guanyem el Barça, que la gent ens tingui a les travesses per guanyar la Copa, perquè tindrem la moral pels núvols. És més, si guanyem el Barça, que se’ns posin el Valladolid, el Portland o el Ciudad Real al davant, que aquesta Copa no ens la traurà ningú.

ç e

Si guanyem el Barça, que se'ns posin el Valladolid, el Portland o el Ciudad Real al davant que aquesta Copa no ens la treurà ningú

esforç 79


Ilustracio2

2/3/09

19:18

Pรกgina 30


Ilustracio2

2/3/09

19:18

Pรกgina 31


4/3/09

FREERIDE

El Dorado

82 esforรง

11:02

Pรกgina 82


El Dorado

4/3/09

11:02

Pรกgina 83


El Dorado

4/3/09

11:02

Página 84

L

FREERIDE

a llibertat és molt difícil de definir . És abstracta, és tot i res. La llibertat és un estat, una sensació, és un instant. La llibertat és un moment. Poden ser uns minuts, poden ser uns segons. La llibertat és la sensació que tens quan et mantens durant uns segons a l’aire, amb el vent gelat fregant-te la cara i la seguretat que l’esponjor d’allà on aterraràs et permetrà continuar baixant i sentint-te lliure. El freeride, o descens forapista, és llibertat. El descens forapista és aventura, és llançar-s’hi. De fet, es tracta d’una modalitat de descens amb surf de neu, esquís o telemarc, per pendents amb una inclinació de fins a 55º. Els riders, com són coneguts els participants, han d’estudiar els espais destinats a la competició per escollir el millor descens. Es tracta d’una modalitat extrema en què, gràcies a la destresa dels participants, els tallants, les roques i els corredors es converteixen en eines en mans de la imaginació. Els Pirineus són una de les serralades més conegudes i visitades i amb millors pistes d’esquí del planeta. Malgrat això, fins fa deu anys no tenien una competició de

84 esforç

descens forapista amb cara i ulls. Cap a l’any 1997, aplicant-hi la teoria de l’esquí de muntanya però enfilats en una planxa de neu, un grup de visionaris que baixaven pels pendents més inclinats dels Pirineus es van decidir a fer una competició de freeride. Un any després, el 1998, naixia la primera edició d’El Dorado Freeride. Es va celebrar a la vall de Núria, els dies 14 i 15 de febrer. Aquella edició, com les dues següents, va ser per parelles. Els equips havien de localitzar unes coordenades marcades per l’organització sobre un mapa en un temps màxim de cinc hores i havien de superar una tirolina i un ràpel de cordes fixes amb tot el material. Tota una aventura que, amb els anys, ha anat quedant de banda. El que ha perdurat és el que aleshores es va reservar per al segon dia. Aquell primer any va rebre el nom d’El Dorado Fr ee Ride (aleshores separat) Event. Com en la competició actual de descens forapista, cada participant havia de decidir quina seria la seva línia de descens, i els jutges la valoraven. Aquest sistema de competició es va mantenir fins a l’any 2001. Aquell va ser el primer El Dorado reservat de manera íntegra al freeride. Des d’aleshores, els


El Dorado

4/3/09

11:03

Pรกgina 85

esforรง 85


El Dorado

4/3/09

11:03

Página 86

esportistes hi participen individualment, cada cop amb més bon nivell. Des d’aquell 1997 fins ara, els visionaris que van decidir tirar-se muntanya avall han fet d’aquesta competició extrema la més important del sud d’Europa.

FREERIDE

Aquest any es duia a terme l’onzena edició d’El Dorado Freeride. Començava de la millor manera possible, amb la notícia que seria l’últim any abans de convertir-se en una prova oficial de la Copa del Món de descens forapista. El tret de sortida el van donar els riders que es van reunir a la prèvia de Boí-Taüll. Fins a quaranta participants van citar-se a les pistes per aconseguir una de les sis places per a la final. S’havia arribat a més de cinquanta inscripcions, una xifra mai aconseguida en

86 esforç


El Dorado

4/3/09

11:03

Página 87

les onze edicions anteriors. A les nou del matí del dia 25 de gener els participants ja escollien els traçats al cim de la muntanya triada per l’organització. Com en tota la competició, cada participant havia d’escollir una línia de descens. Tres jutges valorarien després el seu descens basantse en la forma, la tècnica, l’agressivitat, la fluïdesa, la línia de baixada, el control i la impressió general. Els canvis de temperatura i el vent van fer que l’estat de la neu del pas de Llevata (2.600 m) no fos el millor. És per això que els riders van haver de donar-ho tot i oferir la seva millor versió. Tot un primer acte que presagiava una gran final. De Boí-Taüll en van sortir vencedors, en esquí, Joan Sabater,

Joaquín Vena i Edu Carreras; en surf de neu, Ramon Barbé, Miquel Alberdi i David Vicente, i en telemarc, Rafael Lerma, Gonzalo Vázquez i Adrià Millán. La competició havia estat emocionant i espectacular, tal com es demana en el descens forapista. Però encara quedava el millor. El dissabte 14 de febrer començava una de les millors finals de tota la història d’El Dorado Freeride. El sol, els 200 cm de neu pols i l’altíssim nivell dels participants van posar aquesta prova a l’altura de les millors competicions alpines o americanes. La primera selecció es va fer dissabte mateix. A Vallnord, trenta riders lluitaven per les disset places de la gran final de diumenge. L’estació verge es despertava amb sol, fred i un vent gèlid que enduria i compactava la neu. Al cim del pic de Cataperdís (2.804 m), la sensació de fred encara s’intensificava més. Raúl Díez va obrir la competició amb

esforç 87


El Dorado

4/3/09

11:03

Página 88

FREERIDE

una baixada destacable. Començava així la final d’El Dorado 09. En aquesta primera fase, com ja s’esperava, van destacar en esquí Martí Imbert, Tato Vasiuk i Jean Michel Goudain, tots tres participants Vip Card, és a dir, convidats com a estrelles internacionals. Entre els participants Wild Cards (finalistes de l’edició 08), tot i no passar a la gran final, va destacar l’esquiador Jordi Tenas, que es va atrevir a fer un espectacular frontflip que va provocar la bogeria dels aficionats. També cal mencionar l’actuació de Juliana González, única noia classificada per a la final. En surf de neu, l’argentí, i parella de la Juliana, Sergio Arjona es mostrava molt superior a la resta. L’únic que va poder seguir-lo del principi al final va ser Ramon Barbé. El diumenge, ja a la final, la Bassera Negra (2.810 m) presentava una estampa impagable. El cel era ben blau, el vent havia amainat i la neu estava en perfectes condicions. Era la final somiada!

88 esforç

Jorge Luis Mena obria la competició amb un descens quasi perfecte. Els jutges seguien la traçada amb deteniment. Suso Folgar s’atrevia a fer un traçat arriscadíssim. Tot i l’estil i la fluïdesa de l’esquiador català, un error en una recepció el va relegar a la quarta posició. El podi d’esquí l’ocuparien els favorits. Eren els que tothom volia veure i es van fer esperar. Martí Imbert va encarar la baixada i, des que es va donar la primera embranzida fins que va frenat, tot va ser espectacle. Va deixar anar roques, va esquiar de manera invertida i va coronar el descens planxant un 360 (una volta completa a l’aire). El públic, encara amb la boca oberta per l’exhibició del francès (valorada pels jutges amb un 5,92), no havia tingut temps d’assimilar-ho que ja estava aplaudint de nou. L’altre favorit nascut a França, Jean Michel Goudain, havia fet un descens rapidíssim i molt fluid que, amb una puntuació de 6,02, posava les coses molt difícils a l’argentí Tato Vasiuk. Però Vasiuk va fer una baixada


El Dorado

4/3/09

11:03

Página 89

molt completa, amb parts ràpides i parts lentes, tot i que alguns errors semblava que farien perillar el seu triomf. No va ser així i, amb una puntuació de 6,73, va guanyar el títol d’esquí i l’absolut. En surf de neu la competició va ser tan o més emocionant que en esquí. Va destacar l’actuació del participant Wild Card Bruno de La Barrera. L’incombustible surfista va acabar en tercera posició, baixant un esglaó amb relació a El Dorado 08. El campió de l’any passat, David Pujol, estava fent una baixada de les seves, evidentment espectacular, quan va protagonitzar l’ensurt de la jornada: va perdre el control de la planxa i durant unes dècimes de segon el públic el va seguir amb l’ai al cor. Va solucionar la situació sense problemes, però aquell error el va pagar amb punts, fins a acabar a la cua de la classificació. Sergio Arjona tenia força

números de podi després d’haver quedat l’any passat en tercer lloc. L’argentí va fer una baixada neta, ràpida i amb corbes molt fluides, tot plegat coronat amb un vol espectacular que el va fer pujar fins a la primera posició de la categoria de surf de neu. Arjona es va endur un 6,63, de manera que va quedar just darrere de Vasiuk a la general. Cal destacar també el paper de l’únic esquiador de telemarc, Sergio Garcia Willy, que va posar el punt d’originalitat a la competició. Després d’una primera fase espectacular pel que fa a la participació, el nivell i la localització (Boí-Taüll va ser una festa), a la final hi va haver bon temps, espectacle i sorpreses. No es pot demanar més. Un altre any, i ja en són onze, El Dorado va oferir a espectadors i participants el millor del freeride: adrenalina i llibertat.

ç e

esforç 89


2/3/09

18:57

MOTOR

jaime_alguesuari

FOTO: ORIOL ROCA

Pรกgina 90


jaime_alguesuari

2/3/09

18:57

Página 91

N

ervis, tensió, suor a les mans i pressió al cap, al coll i a les cames. Quin és el diagnòstic, doctor? –Febre, jove, febre pel motor. –Potser la imaginació em juga una mala passada, però no puc evitar imaginar-me així la manera com Jaime Alguersuari (Barcelona, 23 de març de 1990) va descobrir la seva passió pel motor. Conduir, córrer, avançar i creuar metes davant d’altres com ell, malalts del motor. Aquest jove pilot de divuit anys va fer història l’any passat en convertir-se en el corredor més jove que guanyava el British F3 International. Només amb divuit anys, s’imposava a altres pilots amb més experiència (era la seva primera participació). Això el va fer guanyar el títol de rookie de l’any i li va obrir les portes de la Cursa de Campions, on, una vegada més, va ser el més jove. - Doctor, se m’acabaran les ganes de guanyar? –Ho dubto, jove, ho dubto. –Jo tampoc ho crec. En Jaime ha estat un guanyador incansable des que va pujar a un kart per primer cop, amb vuit anys. Amb tretze anys, ja participava en proves internacionals. El primer rècord de precocitat li va arribar amb quinze anys, quan, al volant d’un Renault, es va convertir en el pilot més jove guanyar una cursa de la Fórmula Júnior 1.6. Aquests èxits van cridar l’atenció de Red Bull, equip on ha crescut, que ara li ha d o n a t l’oportunitat de tastar la F-1. –Doctor, quin és el tractament? –Continuï com fins ara, jove. No pari de guanyar.

ç e

esforç 91


VELA

laia_ok:Maquetaci贸n 1

04/03/2009

11:40

P谩gina 92


laia_ok:Maquetaciรณn 1

04/03/2009

11:40

Pรกgina 93

esforรง 93


laia_ok:Maquetación 1

04/03/2009

11:40

Página 94

VELA

Esperem que el Barcelona International Sailing Center s'inauguri d'aquí un any, al 2010....Farà pujar el nivell en general, podrem prendre models i dissenyar noves estratègies


laia_ok:Maquetación 1

04/03/2009

11:41

Página 95

EL VAIXELL, UN TRESOR; LA SEVA PÀTRIA, LA MAR

L

es pel·lícules ens han fet apreciar corsaris i bandits, que eren tan cruels com temuts en èpoques passades. Però la maquinària de Hollywood ha sabut envoltar de romanticisme la figura del pirata. És per aquest tel de romanticisme i d’estima per la mar que no puc evitar d’imaginar-me la Laia com una pirata que té en el seu vaixell un tresor, i en el mar, la seva pàtria i el seu reducte de llibertat. De petita, el seu pare, com si del Dr. Livesey de L’illa del Tresor es tractés, va guiar la Laia Jim Hawkins Tutzó a la recerca de la seva pàtria, el mar, amb l’ajut de la força i el vent i amb el somni d’un vaixell. Ara que l’ha trobat, s’ha deixat enamorar, s’hi troba (segons les seves pròpies paraules) “imbuïda” i no es pot estar d’acabar la cançó amb aquell “Y del trueno | al son violento, | y del viento | al rebramar | yo me duermo | sosegado, | arrullado por el mar.” El somni del teu pare, un home de les Illes, de navegar i de tenir un vaixell, et va marcar la vida. Sí. El meu pare ha estat sempre un referent. Ara ja no el tinc, però em va donar l’oportunitat de conèixer el món del mar. Ell li tenia un amor especial, i jo sempre m’hi he sentit molt arrelada. És per això que des de molt petita vaig començar a navegar. Amb cinc o sis anys a Platja d’Aro, oi? Sí, teníem un petit apartament a la Costa Brava. Una cosa va portar a l’altra, i ara ja és la meva vida. N’estic totalment imbuïda. Suposo que una de les coses que més bon record et deixarà del món de la vela és la teva participació en els Jocs. Com va ser l’experiència? He tingut la sort de fer unes quantes preparacions olímpiques en diferents llocs de l’equip: els Jocs de Sidney els vaig preparar com a membre del segon equip; els d’Atenes els vaig preparar en Inglyng, però, per diferents motius, no vaig poder anar-hi, i aquests de Pequín suposaven aconseguir la fita de participar-hi. Va ser dur. Vam començar amb bon peu i vam ser segones o terceres durant el setanta per cent de la competició, però en els moments decisius ens va faltar un punt de sort, que ens hauria permès ser allà a dalt lluitant per les medalles. Aquestes preparacions dels Jocs i la

participació d’aquest estiu han estat totes treballant amb Natàlia Via Dufresne. Són moltes hores juntes en un vaixell. Suposo que heu acabat tenint una relació quasi de família. Sí, de fet ara fa temps que no ens veiem i li comentava que fins i tot la trobo a faltar. [Riu.] Jo crec que és una cosa que dóna un plus a qualsevol equip esportiu, això d’aconseguir vertebrar una relació sana i maca amb les persones amb qui treballes. Ara ja han passat uns mesos i t’has pogut centrar en nous projectes. Un d’aquests projectes és el Barcelona International Sailing Center. En què consisteix? És un projecte pioner que va néixer fa anys a la Federació Catalana de Vela. Des de l’any 92, Barcelona ha estat un centre important de preparació de regatistes olímpics. El que passa és que potser ens ha faltat una instal·lació adequada per portar a terme la preparació idònia. Amb aquest projecte es pretén dotar Barcelona d’això, d’unes instal·lacions on els regatistes d’alt nivell i de tecnificació puguin entrenar-se i millorar. Com funcionarà? Doncs les instal·lacions seran al Parc Fòrum, en un edifici integrat a sota l’estructura de la placa fotovoltaica. La intenció és portar aquí regatistes d’alt nivell que pretenguin millorar en qualsevol de les disciplines. Aquests regatistes es trobaran un lloc adequat per tenir-hi l’embarcació, un lloc per entrenar-se a l’aigua, un gimnàs, un lloc per menjar, un lloc per dormir… Un Centre d’Alt Rendiment, al cap i a la fi. Sí, exacte. Però amb el tret diferencial que la vela té unes necessitats que altres esports no tenen. És per això que hem de vertebrar un projecte una mica més complet. Què pot aportar això a la vela catalana? La intenció és que aquests regatistes d’alt nivell ajudin a fer pujar el nivell dels regatistes joves catalans. És com si la millor selecció del món de waterpolo o de voleibol es vingués a entrenar amb la selecció catalana. Farà pujar el nivell en general, podrem prendre models i dissenyar noves estratègies, millorar mètodes

d’entrenament... Ja teniu alguna petició de regatistes de fora que vulguin venir? I tant. Has de pensar que Barcelona és un lloc on el clima no és gaire extrem. A més, el mar ofereix un munt de possibilitats, les condicions són molt polivalents. Pot ser una bona eina per preparar Londres 2012? Sí, però el handicap que tenim és que les condicions del Mediterrani no són gaire semblants a les de l’Atlàntic. El que sí que és cert és que, com et deia, Barcelona és molt polivalent, i és per això que es tracta d’un camp de regates i un bon centre d’entrenament sigui quin sigui l’objectiu. Per a Londres, però, arribem una mica just. Quan penseu posar-lo en funcionament? Esperem que s’inauguri d’aquí a un any. Serà el 2010, i esperem que vingui la gent des del minut u. Quin és el teu paper en aquest projecte? Sóc la directora de Planificació Estratègica. Amb el meu equip de treball estem fent el dibuix del que creiem que ha de ser aquest centre. Donem la perspectiva de l’esportista que ha viatjat i que ha vist com es treballa arreu del món i que sap les necessitats que es tenen a l’hora d’entrenar-se en el món de la vela. A més, m’encarrego de fer la promoció per portar els esportistes aquí a entrenar-se. El fet de tenir aquest paper et descarta per a un altre intent de participació en els Jocs? No, home, no! Això no ho diguis! [Riu.] La veritat és que després dels Jocs em vaig quedar preguntant-me “Què faig amb la meva vida?”. Aquest projecte em va permetre omplir el buit que queda després d’uns jocs olímpics, que molts altres no tenen l’oportunitat d’omplir. Tot plegat és un repte. I que confiessin en mi va ser una sorpresa i un honor. Tot i això, no oblido que jo sóc una persona de mar. El que sí que et diré és que els meus projectes estan més encaminats cap a la vela d’altura, la vela oceànica, no tant cap a l’olímpica. La meva fita última, com penso que li passa a qualsevol regatista, és fer la volta al món. Aquest pot ser el meu futur.

ç e

esforç 95


4/3/09

LLUITA

Steven_Dasz

96 esforรง

01:59

Pรกgina 96


Steven_Dasz

4/3/09

01:59

Página 97

FOTO: ORIOL ROCA

Steven Dasz

Tota una generació va créixer amb els cops, els salts i les aventures d’en Son Goku. Molts mitòmans tenen en Bruce Lee la icona de la p erfecció. Fins i tot molts amants de les arts mar cials amb sentit de l’humor tenen en Jackie Chan o Martial Law uns r eferents inamovibles. I qui sap si algun dia hi haurà qui parli de Steven Dasz com el seu r eferent, com aquell de qui va apr endre a lluitar . Aquest jove ar gentí és un cor eògraf de lluita i un expert en el que es coneix com la lluita escènica. T al és el seu nivell, que viu a cavall entre Barcelona i Los Angeles i tr eballa en publicitat, cinema i televisió. Ell i el seu germà bessó (Andrew) s’han convertit en dues estr elles a l’ombra, dos experts en el seu art que difícilment guanyaran un Oscar. Malgrat això, gràcies a la inspiració de mestr es com Jackie Chan o Y en W oo Ping ( Matrix) i seguint la premissa que “la càmera mostra la veritat”, han desenvolupat una tècnica excepcional i s’han convertit en referents en el seu món. L’Steven es defineix com un “cor eògraf d’acció, com un artista mar cial” i pensa que, “si ets un artista mar cial, has d’apr endre a desenvolupar els teus moviments amb creativitat i fluïdesa davant d e les càmeres”. Aquest és el secret del seu èxit.

ç e

esforç 97


Proyecto1:Maquetación 1

04/03/2009

11:31

ns podríem preguntar “I per què algú ha de voler pujar una muntanya corrent al més ràpid possible?”. Kilian Jornet Burgada (27 d’octubre de 1987) els respondria amb un antic clixé de muntanyista: “Perquè les muntanyes hi són per a alguna cosa”. Des de ben petit que aquest campió del món d’esquí i de curses de muntanya les ha tingut davant. No vull dir que hagi tingut les muntanyes en el seu pensament, ni estic fent un ús metafòric de l’adverbi davant. És que literalment les ha tingut davant de casa seva. Kilian Jornet va créixer en un refugi de muntanya de Cap del Rec, a l’estació d’esquí de fons de Lles de Cerdanya. Era inevitable la crida de la muntanya i de la neu. La portava a les venes i la tocava, la mirava, la trepitjava cada dia. És així com sense adonar-se’n, i quasi abans de caminar, un Kilian que no aixecava ni

E

98 esforç

Página 98

dos pams de terra ja feia les primeres baixades amb esquís. Ja a l’escola, en Kilian comptava els minuts per poder sortir de classe i córrer per les muntanyes. La seva germana i ell van trobar en els camins de muntanya el lloc idoni per desenvolupar els seus jocs. El divertiment juvenil es va tornar costum. Els seus pares, portadors de la febre per la muntanya, no van perdre ocasió de transmetre’ls la malaltia. En època de vacances, la família al complet aprofitava el temps de lleure per fer travesses o ascendir a una o altra pica. Ja de ben petit va començar a marcar-se fites. Amb cinc anys, uns quants tresmils; als deu, la travessa dels Pirineus integral i alguns quatremils... No parava de créixer i de pujar muntanyes. Encara no tenia clar quin camí seguiria, però el que sí que sabia és que l’esport seria el seu futur. A més de la muntanya i l’esquí, es va atrevir amb la bicicleta.

Durant dos anys es va entrenar i va competir en bicicleta tot terreny. És en aquesta època que va conèixer una figura que el marcaria per a tota la vida: Joan Coma, que va ser el seu entrenador, li va inculcar la passió per l’entrenament diari i la superació constant. Va ensenyar al jove Jornet que, si el que t’agrada és lluitar, sofrir i aixecar-te un cop has caigut, tens moltes opcions de triomfar. Aquesta és la filosofia de vida d’en Kilian, lluitar o morir. Sona molt dràstic, sona molt fort. Tot i això, aquest és el manifest de capçalera d’aquest jove català que ha coronat els cims més alts i que s’acosta cada cop més a la glòria. Comença el manifest del corredor d’altitud dient: “Besa o mata. Besa la glòria o mor en l’intent”. Cal entendre que no vol jugar-se la vida, però que, si cal, ho donarà tot per la victòria. Així és en Kilian i així és com, amb tretze anys, va descobrir que l’esport havia de ser la seva vida.


Proyecto1:Maquetaci贸n 1

04/03/2009

11:31

P谩gina 99


04/03/2009

11:32

Página 100

M U N TA N Y I S M E

Proyecto1:Maquetación 1

Besa o mata. Besa la gloria o mor en l’intent


Proyecto1:Maquetación 1

04/03/2009

11:32

És en aquesta edat que la seva família es va topar per casualitat amb el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya (CTEMC). A les proves de selecció, es va demostrar la seva vàlua i va ser admès immediatament. Allà va conèixer l’esquí de muntanya de competició. Si Joan Coma li havia ensenyat a treballar cada dia i a exigir-se al màxim, els entrenadors del CTEMC també hi van posar el seu granet de sorra. Maite Hernández va forjar l’esperit de lluita d’en Kilian i Jordi Canals, de la seva banda, li va inculcar l’amor per l’esquí de muntanya i li va transmetre la passió per l’alta competició. La maduresa va arribar alhora que les victòries. Els fruits del treball al Centre van caure en forma de campionats d’Espanya i d’Europa, unes victòries amb tot el gust de la glòria. En Kilian va anar forjant el seu esperit de superació gràcies als títols, però també a les derrotes, les remuntades i alguna decepció. En Kilian encara no coneixia el món de les curses de muntanya, però en el fons ja era tot un corredor d’altitud. Ja vivia en la lluita per a la victòria. El manifest del corredor d’altitud ja citat el presenta com un kamikaze, com un boig que farà el que sigui per aconseguir les seves fites. Segons aquest manual, cal ser gran i pur: “Gran per arribar més enllà d’on ningú ha gosat ni dirigir la mirada”. I continua: “Per poder accedir a ser gran, cal ser pur i saber i voler volar més alt que tots els altres”. En Kilian encara no era gran, però de més purs que ell n’hi havia pocs. Gràcies a la gent de l’esquí de muntanya, va conèixer les curses. Els mateixos amb qui competia a l’hivern es retrobaven a l’estiu en una disciplina pensada per mantenir la forma i matar el cuquet de la competició. S’hi va anar engrescant fins al

Página 101

punt de combinar totes dues temporades. El descobriment va ser de traca i mocador. En Kilian va trobar en l’skyrunning, o cursa d’altitud, una filosofia de vida. L’esquí de muntanya continuava sent la seva passió i durant tot l’hivern gaudia de la neu. A l’estiu, però, no deixava la muntanya. Calçat amb unes sabatilles, pujava muntanyes tan de pressa com podia. Per què? Perquè les muntanyes hi són per a alguna cosa. Va anar creixent, fins que el nen que corria amunt i avall per les muntanyes del voltant del refugi de Cap del Rec va donar pas a un home que volia córrer amunt i avall per les muntanyes d’arreu del món. Va acabar l’institut, i la seva passió per l’esport el va portar a estudiar STAPS (l’equivalent d’INEF) a la universitat francesa de Fontromeu. Va escollir la Cerdanya francesa per estudiar perquè li permetia combinar les classes amb els entrenaments. Es va acostumar a entrenar-se cada dia des de ben petit i ara no podia deixar-ho. A més, va ser durant l’any d’entrada a la universitat quan va decidir centrar-se en la competició al cent per cent. La malastrugança va arribar. Era l’any 2006 i, per primer cop, una lesió seriosa va enfosquir la carrera d’en Kilian. Una fractura transversal de ròtula el va deixar sense tota la temporada d’hivern i part de la d’estiu. Dues operacions i molt mesos parat. El jove esquiador-corredor va patir moltíssim, va tenir por i tot. No sabia si podria tornar al nivell d’abans de la lesió. Però va tornar a fer ús de la filosofia. Es va entrenar, va treballar i, quan no s’entrenava ni treballava, s’imaginava corrent, esquiant, pensava en les muntanyes. Així és com va acabar la recuperació en un estat físic quasi perfecte, tant o més fort que en el moment de la lesió. La força de voluntat i les ganes de tornar a la muntanya el van fer superar-se. Quan va tornar a competir, ho va fer amb forces renovades, amb la il·lusió d’un nen. És així (lluitant o morint) com va guanyar les GoreTex series i com va aconseguir el rècord del món del quilòmetre vertical a Fully (Suïssa), amb un temps de 31.55. Aquest rècord el va superar ell mateix un any després també

en aquesta localitat suïssa, amb un temps de 31.52. La mateixa temporada d’estiu del 2007 va aconseguir el campionat del món de cursa d’altitud amb diversos títols a Malàisia, les Dolomites, Zegama, Andorra... Tots aquests èxits els repetiria un any després i encara hi sumaria el primer lloc a la cursa d’alta muntanya i la combinada dels Skygames i també el campionat d’Europa de cursa d’altitud 2008 (que se li havia resistit l’any anterior). Pel que fa a la temporada d’hivern, també la va disputar amb moltíssima força. L’any 2007, l’any següent de la lesió, va guanyar la Copa d’Europa Gridelwald i el campionat d’Europa júnior individual, el quilòmetre vertical i els relleus. La temporada 2008 d’hivern la va encarar en plenes condicions. A més de premis com ara el Pierra Menta, va aconseguir el primer lloc a la prova de Valerette de la Copa del Món i va quedar en tercera posició final. A més, també va quedar tercer en el campionat del món de relleus, va quedar campió del món a Espoir en quilòmetre vertical i llarga distància i va ser el campió d’Espanya individual i en quilòmetre vertical. Aquell 2008 va ser la confirmació que en Kilian era el més gran i el més pur. Havia coronat la muntanya més difícil, la de l’èxit. Kilian Jornet s’havia convertit en una figura, en un referent. Aquí, al nostre país, de ben segur que el deu conèixer molt poca gent, però la força de voluntat i l’afany de superació, units a un talent innat i a un amor per la muntanya inigualable, poden fer d’ell un mestre de cursa d’altitud. Aquesta temporada l’ha començat amb molt bones actuacions (com ara el primer lloc a la prova de Civetta de la copa del món de ski raid). Si continua la línia marcada l’any passat, podríem estar parlant d’un dels millors esportistes del país. A casa seva ja ho saben i, tot i que només té 21 anys, ja li han dedicat el que han batejat com l’Espai Kilian. L’Espai Kilian és una cursa que transcorre pels llocs on en Kilian va aprendre a córrer i competir. Són racons fantàstics, on un nen que no aixecava ni un pam de terra va començar un dia a córrer, fins que ha acabat coronant el cim de l’èxit. L’Espai Kilian és el darrer premi per a un noi que estima la muntanya, que sent passió per la competició i que viu i corre seguint aquesta filosofia: “Deixa que l’instint et guiï els passos. Ell et durà on més vols”. Kilian Jornet dixit.

ç e

esforç 101


Oscar_Saiz

2/3/09

19:06

Página 102

iz

FOTO: ORIOL ROCA

CICLISME

Ò

sc ar

Sa

Moltes estrelles que veiem cada nit al cel hi són però no hi són. La llum encara dura, les veiem, les recordem, encara ens enlluernen i ens captiven. Moltes, però, van deixar-ho fa temps, van decidir un dia que havia arribat el moment. Alguna, més especial que les altres, va marcar un lloc a l’espai, va esdevenir una estrella entre les estrelles. Aquesta estrella única, l’especial, ho va deixar però continua enlluernant, d’una altra manera però amb la mateixa força. Òscar Saiz (28 d’agost de 1973) va decidir penjar la bici fa uns mesos. El que ha estat una de les millors i més premiades figures del descens del nostre país posava el punt final a la seva carrera. Disset anys il·luminant amb llum pròpia una disciplina llunyana dels focus de la fama que, malgrat això, li ha fet viure moments inoblidables. Durant tota la seva carrera de professional, l’Òscar ha destacat com un expert en la comunicació, tant amb els enginyers del seu equip com amb els mitjans. Sabedor del seu paper en l’evolució d’aquest esport, va acomiadar-se com un senyor. En un comunicat enviat als mitjans, Saiz assegurava “haver meditat molt” per prendre aquesta decisió. El català afirmà veure’s sense la “il·lusió necessària per afrontar un altre any de curses”. Amb vint anys va pujar a una bicicleta tot terreny per fer les amèriques, i va fer d’aquest esport la seva passió i el seu mitjà de vida. Ara, mirant enrere, reconeix “no tenir les ganes d’aquell noi”. Malgrat això, l’Òscar és d’aquelles estrelles que, com hem dit, no hi són però hi són. Ha deixat la competició, ja no disputarà curses professionals, però no pot deixar d’enlluernar. El ciclista segueix en actiu dirigint i gestionant el BikePark i l’equip de MTB de Grandvalira. Allà, l’Òscar i el seu equip assessoren els visitants a l’hora de triar la modalitat i la dificultat dels itineraris. L’experiència adquirida en competició li ha permès trobar el seu lloc un cop ha deixat els campionats. A més, l’Òscar és l’eix sobre el qual gira l’empresa off-session, que, a més de gestionar el Bikepark Grandvalira Campbase MTB, també organitza cursets, itineraris i trobades de tota mena relacionades amb el món de la bicicleta tot terreny. Saiz ha estat una estrella especial, que va lluir amb llum pròpia, que va il·luminar el seu esport i que, ara que ho ha deixat, ha trobat un racó a l’espai per continuar brillant d’una altra manera.

ç e

102 esforç


Oscar_Saiz

2/3/09

19:06

Pรกgina 103

esforรง 103


Moda

2/3/09

18:59

104 esforรง

Pรกgina 104


Moda

2/3/09

18:59

Pรกgina 105

esforรง 105


Moda

2/3/09

18:59

106 esforรง

Pรกgina 106


Moda

2/3/09

18:59

Pรกgina 107


gadgets1:Maquetación 1

04/03/2009

13:45

Página 108

GADGETS

CANELLERA MOD.855 by TURBO Indicat per a traumatismes del canell i la mà. Tendinitis, dolors aguts i crònics del canell. La canellera és talla única i elàstica. La seva principal característica és el sistema de calor i el suport de polze. www.turbo.es

GORE-TEX® Pro Shell La estructura Satellite s'ha confeccionat per a superar les proves més rigoroses, simulant condicions de pluja intensa amb vent horitzontal i vertical. Aquesta peça oferix una protecció superior contra condicions climàtiques d'humitat intensa i perllongada amb l'ús de tècniques avançades de disseny tèxtil. GORE-TEX® Pro Shell para uneixi protecció màxima en condicions extremes. www.gore-tex.es

ADIDAS 1.1 INTELLIGENCE Benvinguts al futur! No és solament una sabatilla ordinària, la 1.1 té un microxip encastat que calcula el seu pes, pas i terra i s'ajusta en conseqüència. www.adidas.com

WATER & SNOW by BIKEBOARD Bikeboard Freeride ofereix els avanços més recents en l'evolució d'esports recreacionals. L'últim disseny afegeix direccionalitat i una plataforma d'equilibri elevada per a augmentar la maniobrabilitat. www.bikeboard.es 108 esforç

SARGON by SALEWA El nou casc Sargon de SALEWA és sinònim de màxima seguretat sobre paret. La seva carcassa de plàstic és pràcticament indestructible i les seves deu àmplies aireacions mantenen el cap sempre fresc, protegint-lo al mateix temps de possibles despreniments gràcies a les reixetes de protecció realitzades en inox. La pràctica roda de regulació garanteix un ajustament perfecte i permet adaptar el casc als diferents tipus de caps. www.salewa.es


gadgets1:Maquetación 1

04/03/2009

13:45

Página 109

STRECHCORDZ© KICK TRAINER by TURBO Afegix la resistència a cames durant jocs de puntada. Ajuda a la recuperació de turmell de la puntada de braça així com l'addició de la resistència a músculs abdominals durant la puntada de dofí. www.turbo.es

AFRODITA by J’HAYBER La marca esportiva amb un passat mític, regressa al futur disposada a equipar-te per a les teves travessies per la jungla del segle XXI. www.jhayber.com

A partir d’ara el podràs animar, ja sigui des del camp o des de casa, tot portant el teu producte Buff® del FC Barcelona. Original Buff, S.A. ha creat les línies Original Buff® i Polar Buff® del FC Barcelona, tant en talla d’adult com de junior. En ambdues col·leccions trobaràs dissenys tant de la primera com de segona equipació, i dels teus jugadors preferits: Bojan, Puyol i Messi. www.buff.es

BIKE by TECHNOGYM El nou model BIKE reprodueïx la sensació de muntar en una bicicleta de debò. El disseny biomecánic i ergonòmic ofereix diverses posicions per a millorar la comoditat i accessibilitat, a més d'augmentar el rendiment. www.technogym.com

SAFETOX BEAUTY Safetox Beauty és l'única tècnica que permet actuar de forma causal sobre els músculs responsables de les arrugues sense utilitzar agulles o productes agressius. Safetox® Beauty és un aparell electrònic que actua sobre l'origen de les arrugues, és a dir, en el plànol muscular. La pell és el reflex superficial de la veritable mecànica que es desenvolupa a major profunditat, sota el teixit muscular. www.safetoxbeauty.com esforç 109


Audiovisuals 19

2/3/09

18:58

Página 110

110 esforç

Carlos Hernández és un fotògraf català que ha treballat en el món de l’esport, però que ho ha fet també com a retratista, com a fotògraf de publicitat... En el seu bloc, a més, explica les seves experiències com a fotògraf, les seves tècniques i la preparació dels seus projectes i, entre sessió i sessió, revela alguns dels seus secrets.

Toni de la Torre · Editorial: Columna Edicions

Be water, my friend

El factor humà

Nelson Mandela és un gran seductor. Va aconseguir que el seu país superés l’odi racial i adquirís un orgull compartit. ¿Com? A Sud-àfrica, el rugbi era l’esport dels blancs, els promotors de l’apartheid. Però aquell home que havia passat vint-i-tres anys a la presó va saber veure l’oportunitat: la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país. Gràcies al carisma irresistible de Mandela, per primer cop un negre va aconseguir formar part de l’equip de l’enemic, els blancs.

www.tarragona2017.org

Aquest portal web és el bloc de l’únic esportista del nostre país que es dedica a la disciplina del tobogan o skeleton. Es tracta d’Ander Mirambell, un jove català que va conèixer aquest esport quasi per casualitat i que ara ja és un més dintre de la Copa del Món. És un noi especial, que, després d’haver començat en el món del tobogan com un aficionat, ha acabat sent-ne un professional.

John Carlin · Editorial: Edicions La Campana

Editorial: Angle Editorial

Aquest llibre recull els cinquanta anys d’història d’un dels clubs amb més història de l’hoquei sobre gel del nostre país, el Club Gel Puigcerdà. Els autors del llibre són el traspassat Sebastià Bosom i Tomàs Viladomat. Aquests dos autors ja havien escrit el llibre commemoratiu anomenat Puigcerdà: 40 anys d’història d’hoquei sobre gel, publicat l’any 1995.

www.carlosbcn.com

www.icetubo.com

Sebastià Bosom Tomás Viladomat ·

50 anys del CG Puigcerdà

AUDIOVISUALS

La fotografia en blanc i negre de Bruce Lee dient “Be water, my friend” va fer descobrir el vessant filosòfic i el magnetisme personal del mític actor de pel·lícules d’arts marcials de Hollywood. Bruce Lee va brillar amb el carisma d’una estrella, però també amb la determinació de qui sap de què parla. A les pàgines d’aquest llibre descobriràs que Bruce Lee no ha trobat totes les respostes, però sí que ha dibuixat un petit mapa perquè hi pugueu dibuixar les vostres.

Tarragona està recorrent a tot el que té a l’abast per endur-se els jocs mediterranis del 2017. Tot projecte d’aquesta mena necessita un portal web a l’altura. L’organització de la candidatura tarragonina ho tenia clar, i per això han creat aquest web de gran qualitat. Dóna informació actualitzada regularment de la ciutat i de l’estat de les candidatures, a més de tota mena de material audiovisual.


És el primer disc que el quartet argentí va editar fora del seu país. Amb aquest treball, el grup La Banda del Tigre Ariel començava a expandir-se pel món amb el ritme del tungatunga. La banda es va fer famosa a l’Argentina i al nostre país per haver compost un tema per al davanter del FC Barcelona Lionel Messi, anomenat “El Pie de Oro llegó”.

Director: D.J. Caruso · País: EEUU · Any: 2005

Apoostando al límite Un buen día

A l’astre argentí Diego Armando Maradona li han compost un gran nombre de cançons al llarg de la seva vida. Algunes de recordades per tothom, com la de Los Piojos (“Maradó”) o la d’Andrés Calamaro (“Maradona”). I un dels temes més escoltats, també un dels preferits pels seus fans i pel mateix Maradona, és la composició del cantant francès Manu Chao anomenada “La vida tómbola”, dintre La radiolina.

Hoosiers és una pel·lícula de David Anspaugh interpretada, en el paper de protagonista, per Gene Hackman. Aquesta pel·lícula va obtenir dues nominacions als Oscar l’any 1987, al millor actor de repartiment (Dennis Hopper) i a la millor banda sonora (Jerry Goldsmith). Està basada en la història real de l’Institut Milà d’Indiana, que va guanyar el campionat estatal de bàsquet la temporada de 1951 tot i ser un equip d’un poble petit.

Drama sobre les apostes esportives. Brandon Lang (Matthew McConaughey) té un somni que l’ha portat des de les lligues infantils fins a la universitat. La seva visió és prou forta per fer-li aguantar la feina en un despatx d’una empresa d’apostes de Las Vegas mentre espera la carta que canviarà la seva vida. L’únic problema és que en Brandon ja no serveix com a jugador de futbol. Les lesions que té als genolls han arruïnat el seu somni de jugar a la lliga professional.

Los Planetas són un grup que ha dedicat cançons més d’una vegada a l’esport rei. L’exjugador basc del FC Barcelona Gaizka Mendieta va tenir l’honor de marcar un gol realment increïble contra el Barça, que ells van batejar com “Un buen día”. Però no va ser l’únic cop que els granadins es van inspirar en la pilota per compondre: J i companyia també hi fan referència a “La Copa de Europa” o “El artista madridista”.

Los Planetas · Any: 2000

A Días de trueno, el protagonista de la pel·lícula, Cole Trickle (Tom Cruise), és un jove temerari que busca en l’emoció de pilotar un bòlid l’audàcia que li faci perdre totes les pors. En Trickle entra amb bon peu en el complicat món de les curses. Se sap envoltar d’un bon equip i té, a més, l’ajut inestimable d’en Harry, un veritable amic que sap estimular la jove promesa fins a fer-lo arribar a la glòria.

Hoosiers

Página 111

Director: David Anspaugh · País: EEUU · Any: 1986

18:58

La Banda del Tigre Ariel

2/3/09

La Banda del Tigre Ariel · Any: 2008

Manu Chao · Any: 2007

La radiolina

Director: Tony Scott · P aís: EEUU · Any: 1990

Días de trueno

Audiovisuals 19

esforç 111


Caricatura 19

4/3/09

00:44

NarcĂ­s Gironell

PĂĄgina 128


Caricatura 19

4/3/09

00:45

Página 129

, i h T U I R C S SUB

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç

93 689 14 35 · info@esforc.cat .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB

esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat


esforç publicacions

e ç

WWW.ESFORC.CAT

esforç Número 19


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.