esforç Número 20
09:16
WWW.ESFORC.CAT
6/4/09
esforç publicacions
Proyecto3 Página 1
e ç
Editorial20
6/4/09
03:32
Pรกgina 24
Editorial20
6/4/09
03:32
Página 25
EDITORIAL
L’esforç del futur En aquestes alçades de la pel·lícula tothom ja deu estar assabentat que Manel Estiarte ha publicat un llibr e autogràfic. Enhorabona. Però el que poca gent deu conèixer és que n'hi ha un jove waterpolista al CN Sabadell que es diu Òscar Carrillo i que abans de la majoria d 'edat ja ha estat convocat amb la selecció espanyola, igual que l'Estiarte fa més de 30 anys. Diuen que és el futur d'aquest esport i veur eu en aquest númer o quines son les seves armes. Un altr e valor de futur és Pablo Larrazabal, en portada, ara per ara el golfista català amb més pr ojecció. De Pablo em quedo amb la seva ambició i mentalitat per arribar a estar entre els grans del golf mundial. N'és conscient que no li regalaran res i ens explica amb detall quina està sent la seva estratègia; treballar dur. "M'estic preparant físicament com els millors", comenta. Aquest treball de gimnàs, que duu a terme al CAR de Sant Cugat, junt a l'entr enament tècnic són les seves claus per arribar a l'elit del golf. T ambé m'agrada molt el seu oferiment per a ensenyar tot el que sap a tot aquell que vulgui fer aquest salt de qualitat. Aquesta és la gent d'Esforç. D'aquí a 30 anys, quan publiquin les seves biografies, m'agradarà pensar que un dia els vam entr evistar quan gairebé ningú els coneixia i ja aleshores vam descobrir el seu gran talent.
Josep M. Monteagudo
esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i Director d’art Àlex Rubies Disseny gràfic Noelia Guerrero Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i Nadal Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Fotografies Oriol Roca, Nacho Juár ez, Carlos Her nández, Ricard Rovira, Javier Abad, Mar c Sixto, Alfr edo Ferr er, Víctor Salgado, Pilar Silvestr e, Jor di Saragossa Il·lustracions Àlex Rubies, Paco Cavero Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas (Handbol), Rafa Aguilar (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada Pablo Larrazábal Fotógraf: Oriol Roca
Col·labora:
Sumari 20
6/4/09
02:07
Página 2
pàg. 46
pàg. 30
pàg. 48
pàg. 54
pàg. 62
pàg. 40
sumari EDITORIAL 4 E-MAIL 6 PANORÀMIQUES 12 ACTUALITAT ESPORTS
GOLF 30 PABLO LARRAZÁBAL El jove golfista català guanyador del pr emi al debutant de l’any la temporada passada afronta la nova amb l’objectiu de seguir creixent.
BÀSQUET 40 RICKY R UBIO El jove base del DKV Joventut afronta el final de la ACB havent d’exercir de líder de l’equip i amb els rumors que el situen a la NBA.
HOQUEI HERBA 46 SERGI PUJOL El jugador del CD Terrassa és un noi normal que, juga a la màxima categoria nacional, però és conscient de que hi ha vida fora de l’hoq uei.
FUTBOL 48 GORKA DE CARLOS Hi ha tot un món darr era al futbol i no tot està a la primera línia mediàtica. El Gorka coneix el futbol de primera però també d’altres.
VOLEIBOL 54 SANT PERE I SANT PAU El millor equip català del moment ha estat la r evelació de la lliga. Gustavo Saucedo i Carles Mora en són el present i el futur.
HOQUEI PATINS 62 Mº ROSA TAMBURINI Ha jugat tota la vida a Sant Cugat, tot i no estar a un equip punter s’ha guanyat un lloc fixe a les seleccions catalana i espanyola.
HANDBOL 66 52ª COPA DEL REI Granollers va ser una festa i va acollir una de les millors Copes del Rei que es recorden. Els seus protagonistes hi tenen quelcom a dir.
WATERPOLO 74 OSCAR CARRILLO El jove jugador del CN Sabadell va tocar la glòria r ecentment quan el Rafa Aguilar el va fer debutar amb disset anys amb la selecció.
Sumari 20
6/4/09
02:08
Página 3
pàg. 74
pàg. 66 pàg. 80 pàg. 83
pàg. 86
pàg. 100
RUGBI 80 VILANOVA A Vilanova s’està fent un gran pr ojecte de promoció a totes les escales del rugbi des de les categories inferiors.
HIVERN 86 ANDER MIRAMBELL Mirambell és un jove que ha lluitat tota la vida perseguint un somni: Participar a uns Jocs. Amb el skelleton pot aconseguir-ho.
MOTOR 9 4 ESTEVE RABAT El pilot català de 125cc començarà la que serà la seva quarta temporada al mundial (tercera sencera) més preparat que mai.
X-TREME 102 MARCOS ESPINOLA Un estel i un buggy , el Mar cos no necessita r es més per a sentir -se lliure. El kittebuggy és un esport que val la pena conèixer.
LLUITA 100 CÉSAR CORDOBA Campió del món de Muay Thai i gran lluitador de moltes altr es modalitats, Cordoba és una llegenda viva de la lluita.
ÀREA ESPORTIVA Bulevard Gadgets Audiovisuals
Correu19
6/4/09
01:35
Página 4
Les vostres opinions a esforç. Apt. Corr eus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a
Tarragona 2017 Us vull felicitar pel gran r eportatge que heu publicat sobr e la candidatura de T arragona als Jocs Mediterranis del 2017. Una gran idea aplegar esportistes de diferents modalitats i en diferents localitzacions emblemàtiques tarragonines. La composició de les fotografies és també excel·lent. Cr ec que mai ningú havia fet r es d’aquestes dimensions per a l’esport tarragoní. Com també serà una gran embranzida econòmica i social, per a T arragona i Catalunya, si els jocs del Mediterrani s’acaben celebrant aquí. Enhorabona per l’empenta. Núria Pujol Tarragona
El Dorado freeride
cartes@esforc.cat
Rugbi a l’Estadi Olímpic Quin tros de jugador que és Dan Carter. Crec que mai hem tingut tan a la vora un dels grans del rugbi mundial. I quina llàsti ma que la seva lesió ens hagi privat de veur e’l més. Jugadors com ell, tan mediàtics, podrien aixecar una mica el rugbi a Catalunya, que d’aficionats n’hi ha i molts. Ho vaig poder comprovar en la darrera Copa del Món, durant la qual em vaig tr obar per Montpeller o Edimbur g moltíssims catalans. Ens falta tenir a casa nostra rugbi de nivell. He sentit a dir que enguany s’engega una lliga pr ofessional anomenada Superibèrica i que Sant Boi serà una dels clubs participants. Aplaudeixo la iniciativa. Però la meva opinió és que s’ha de portar el rugbi a la ciutat de Bar celona. Tenim un Estadi Olímpic que, quan marxi l’Espanyol, es quedarà en desús, i el rugbi podria ser una bona solució. Sobretot si mai es pot aconseguir portar algun equip, selecció o competició potent. De fet, l’estadi ja es va inaugurar amb un partit de rugbi, o sigui que sembla predestinat a tornar a acollir aquest esport. Cr ec que seria una bona solució per a l’Estadi i també per aconseguir portar gent cap a aquest esport tan mediàtic.
Sergi Florensa Barcelona
No sabia que a casa nostra es disputés un esport extr em de les característiques d’El Dorado fr eeride. M’agrada molt l’esquí de muntanya i el practico amb uns amics sempr e que podem. Pensàvem que aquestes proves només es podien seguir per TV, ja que aquí semblava que hi havia poca tradició de fer -ne. Ja n’hem pr es nota per poder -nos-hi apuntar a la pr opera edició. Per cert, les imatges que acompanyen l’article són brutals. Joan Isard Sabadell
Entrenadors de la casa El Barça està fomentant com mai els tècnics de la casa. És una gran política que s’hauria de destacar amb majúscules. En molts dels esports arrelats aquí, tenim un estil de joc característic. Per nosaltres el més important no és guanyar, sinó fer-ho jugant bé. I aquesta manera d’entendr e l’esport és la que ens fa difer ents de la resta. Gràcies a aquesta filosofia sempr e hem estat supercompetitius en qualsevol disciplina i hem demostrat que tr eballant dur els èxits vénen tard o d’hora. Per això és important deixar que al capdavant de les banquetes i dir eccions tècniques hi hagi persones que entenguin i posin en pràctica el nostr e tarannà. Ernest González Barcelona
Granollers, ciutat d’handbol Amb la disputa de la Copa del Rei ha quedat palès de nou que Granollers és una ciutat que viu l’handbol. L’organització ha estat excel·lent, amb tota una sèrie d’activitats paral·leles que han donat molt de caliu: seminari d’entr enadors, clínic per a àrbitr es, partit d’handbol a onze, minicopa, tor neig sorra, torneig de veterans, partit de disminuïts psíquics... A més, cada dia el Pavelló Olímpic va estar ple de gom a gom, fet que demostra una vega da més la gran afició de Granollers per l’handbol. També volia felicitar el Barça pel títol aconseguit. I també l’Esforç pel r eportatge de Juan Andreu que vau publicar. Andreu Castelló Granollers
Correu19
6/4/09
01:35
Pรกgina 5
Panoramica2
6/4/09
01:58
Pรกgina 8
PATINADOR FENT UN TRUC INVERTIT AL SPORTS XTREM FESTIVAL BCN. FOTO: MARC SIXTO
Panoramica2
6/4/09
01:58
Pรกgina 9
Panoramica1
6/4/09
02:00
Pรกgina 6
FOTO GUANYADORA CONCURS FOTOGRร FIC MALAMUTE CHALLENGE DE SALOMON SNOWBOARD. FOTO: JAVIER ABAD
Panoramica1
6/4/09
02:00
Pรกgina 7
Panoramica3
3/4/09
12:50
Página 10
IKER ROMERO FENT UN LLANÇAMENT CONTRA LA POR TERIA DE L’ADEMAR DE LLEÓ, A LA SEMIFINAL DE LA COPA DEL REI DE GRANOLLERS. FOTO: RICARD ROVIRA
Panoramica3
3/4/09
12:50
Página 10
IKER ROMERO FENT UN LLANÇAMENT CONTRA LA POR TERIA DE L’ADEMAR DE LLEÓ, A LA SEMIFINAL DE LA COPA DEL REI DE GRANOLLERS. FOTO: RICARD ROVIRA
actualitat volei20
6/4/09
01:18
Página 12
ACTUALITAT VOLEIBOL
El SpiSP, eliminat dels play-offs a quarts OPINIÓ
El CV Sant Per e i Sant Pau va dir adéu als play-of fs després de per dre per segona vegada contra l’Unicaja Almeria. Els tarragonins no es van refer de la derrota a la pista andalusa i van per dre per un contundent 0 a 3 a Tarragona. El SPiSP perd d’aquesta manera la possibilitat d’accedir directament a Eur opa i, tot i la magnifica temporada feta, es queda amb un mal r egust de boca. La lesió d’homes importants a les acaballes del campionat ha deixat els catalans, que justament havien guanyat el primer partit de lliga contra l’Almeria, sota mínims.
Optimisme Javier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic
Com que un servidor ja ha escrit unes quantes columnes en aquesta r evista, molts ja sabeu que la meva opinió sobre el voleibol, en general, és bastant crítica. No obstant això, si se’m permet, aquesta vegada vull donar una opinió força optimista en aquestes línies. I és que, no sé ben bé per quin motiu, però els últims temps em fa la sensació que bufen vents a favor del nostre esport. És cert que estem en època de crisi, és veritat que l’esport minoritari es veu molt afectat per aquestes qüestions, però també és cert que a vegades fer un pas enr ere també serveix per agafar impuls. Les selecci ons espanyoles absolutes estan ben consolidades dintr e del panorama internacional i, si bé l’èxit de l’Eur opeu és difícil de repetir, segurament no caur em dels primers llocs internacionals tan fàcilment com alguns vaticinaven. En el cas de les noies, l’equip està en clara progressió i, per tant, alguna sorpr esa positiva pot venir en un futur no gair e llunyà. Les seleccions de menors també estan fent papers dignes en les seves competicions, i sembla que el r elleu no està exempt de qualitat. Pel que fa a l’àmbit català, hem passat la pitjor època del nostr e voleibol i ara comencem a veur e la llum, amb dos equips masculins a la Divisió d’Honor , un de femení a la Superlliga B que lluita per l’ascens i dos més que disputen la promoció per accedir a aquesta categoria en categoria masculina i en categoria femenina. I això sense deixar de destacar també la gran quantitat d’equips catalans que disputen les competicions estatals (en algunes fins i tot tenim grups catalans, cosa que no succeeix en cap altra r egió d’Espanya). Si, a més, tenim en compte el volum de la pràctica a Catalunya r especte a la r esta de comunitats autònomes, veurem clarament que el voleibol català ha de mar car la pauta en el futur immediat del voleibol espanyol. T enim bons jugadors a nivell estatal i a nivell inter nacional, tenim els entr enadors més pr eparats i tenim els clubs amb més tradició. Què ens falta doncs? Creure en el nostre producte, ni més ni menys, i marcar-nos objectius ambiciosos. Així, les quatr e mil llicències no ens han de semblar tan lluny; quatre equips a les superlligues masculines i femenines han de ser un objectiu, i hem de cr eure que mar car la pauta de nou en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques està a l’abast de la nostra mà. Senyors de les institucions públiques i privades del nostr e país, el voleibol tor na amb aires renovats. Us hem avisat...
12 esforç
El FC Barcelona seguirà a la Superlliga El FC Bar celona va aconseguir en l’última jornada de la lliga r egular l’objectiu que perseguia des de principis de temporada: la permanència a la màxima competició. La fita la va aconseguir gràcies a la victòria contra el Jusan Canàries. Els catalans van guanyar per un contundent 0 a 3, tot i que l’equip canari va lluitar de manera digna amb els joves del planter , que no havien jugat gaires minuts anteriorment.
La RFEV estudia fer una reforma de les competicions La Federació Espanyola de Voleibol va iniciar, a principis de febr er, un pr océs de valoració de les categories Lliga FEV , Primera Divisió Nacional i Segona Divisió Nacional, amb l’objectiu d’estudiar possibles r eformes. Les superlligues es volen mantenir , però les categories inferiors poden viur e canvis, cosa que afectaria diversos equips catalans.
Producte
Les Wave Blocket són unes sabatilles que han estat cr eades per a jugadors de voleibol, tant per a l’entr enament com per a l’alta competició. Amb un disseny en blau i vermell, aquestes Mizuno ofereixen la tecnologia Concepte Wave d’amortiment a la part anterior i a la part posterior. Pel que fa a la ventilació, gràcies als contraforts laterals, el peu transpira a la perfecció. www.mizuno.com
actualitat volei20
6/4/09
01:18
Pรกgina 13
actualitat hoquei herba20
6/4/09
01:07
Página 14
ACTUALITAT HOQUEI HERBA
Arol Artigas, nou jugador del primer equip del Club Egara OPINIÓ L’hoquei sobre herba d’aquí a uns an ys David Enrich Entrenador de l’ONO Atlètic Terrassa
Probablement l’hoquei sobr e herba és l’esport que més ha evolucionat en els últims anys, amb canvis importants en el r eglament que l’han adaptat als nous temps, al nou perfil de jugadors i a les noves tàctiques i tècniques que els tècnics de l’hoquei herba es van inventant any rere any. A més, des del gener a la lliga espanyola s’apliquen les noves normes que la FIH farà oficials i obligatòries a la r esta del món a partir del juny . Aquestes normes volen potenciar el joc ràpid, evitar les pèrdues de temps i evitar el joc perillós. Amb r eferència al sistema de competicions, aquesta temporada és la segona de l’EuroHockeyLeague, que, sens dubte, ha portat un dels canvis més importants pel que fa al nostr e esport. Amb aquesta competició s’ha creat una lliga europea de molt bon nivell i amb un format atractiu i vistós, inclosa una final four que aconsegueix audiències molt altes pel que és habitual en l’hoquei. Quant a la lliga espanyola, s’està en pr océs d’aprovar una reforma per a la temporada 2010-11 que la convertirà en una lliga de dotze equips dividits en dos grups de sis, de manera que els tr es primers de cada grup lluitaran per al títol arrossegant els r esultats de la primera fase, amb uns play-of fs al millor de tr es partits i una final al millor de cinc partits. La crisi, és clar , també afectarà els clubs la temporada vinent, principalment les plantilles dels primers equips de cada club. Les r etallades poden ser serioses, fins al punt que es preveu que afecti la contractació de cracks estrangers i la r etenció dels cracks catalans, que potser r ebran ofertes de l’estranger molt mes atractives que les que se’ls poden fer aquí. Els únics equips que no notaran la crisis seran els tres equips madrilenys, ja que, amb les subvencions de Madrid 2016, tindran pr ou recursos per r eforçar-se millor que els equips catalans i optar seriosament al títol de lliga El futur dels clubs catalans, doncs, farà necessari mantenir els planters extraordinaris que tenim ara, ja que s i h i h a u na c osa b en c lara é s q ue l a professionalització de l’hoquei herba encara tardarà molt a aconseguir -se, si és que s’arriba a aconseguir.
El Club Egara DHA tindrà fins al final de temporada un nou jugador fix a la plantilla. Es tracta d’Ar ol Artigas, un jugador format al planter que s’havia convertit en un dels jugadors més destacats de la bona temporada que l’equip filial Egara 1935 duu a terme en la Divisió d’Honor B. De 19 anys i inter nacional espanyol en les categories sub-16 i sub-18, Arol Artigas va debutar en el partit contra el RC Jolaseta, amb tan bona fortuna que va anotar el gol que tancava la golejada de 8 a 1.
Martí Colomer rep la Medalla d'Honor de Terrassa El passat 30 de març, l’Ajuntament de Terrassa va lliurar la Medalla de la Ciutat a Martí Colomer . Colomer ha estat una personalitat en el món de l’hoquei sobre herba. Com a jugador va estar 17 anys al primer equip del CD Terrassa Hockey (de 1946 a 1963), ha estat dir ectiu de la Federació Catalana d'Hockey (des de 19 64 a 19 80), i també va ocupar la presidència ( des de 1976 a 1980) . Des de 19 80 ha estat vinculat a la Real Federación Española de Hockey i va presidir l’organisme de 1996 a 2009.
Les seleccions catalanes sub-16, campiones d’Espanya Les seleccions catalanes sub-16 van tor nar del Campionat d’Espanya celebrat a V alència amb el títol de campiones. Els resultats obtinguts feien palesa l’hegemonia de l’hoquei sobre herba català. Les dues seleccions van r evalidar el títol que ja havien obtingut la temporada passada. Les noies de Jordi Barrio van empatar a 1 contra Andalusia en el primer partit, van guanyar per un espectacular 0 a 14 Galícia i es van imposar a la final a Euskadi per 3 a 1. Els nois d’Alejandro Donadeu van guanyar tots els partits: primer es van imposar a Andalusia per 0 a 2; en el segon partit Euskadi va caur e per 3 a 0; la golejada va arribar en el ter cer, 9 a 0 contra les Canàries; a semifinals es van imposar a la selecció càntabra per 4 a 1, i la final va ser un Catalunya-Madrid que van guanyar els nostr es per 6 a 1.
Dita Turf Ultimate
Producte 14 esforç
Les Dita Turf Ultimate són les sabatilles de més alta qualitat de la mar ca anglesa. Les T urf Ultimate, que són unisex, resulten extremament lleugeres i, alhora, molt r obustes. Són les sabatilles unisex de nivell olímpic que el mer cat de l’hoquei sobr e herba estava esperant. www.dita.co.uk
actualitat hoquei herba20
6/4/09
01:08
Pรกgina 15
actualitat waterpolo20
3/4/09
12:55
Página 16
ACTUALITAT WATERPOLO
El CN Atlètic Barceloneta, campió de la fase regular OPINIÓ
El CN Atlètic Bar celoneta es va proclamar campió de la fase r egular a falta de jugar-se dues jornades per al final de la lliga. El conjunt mariner es v a e ndur aq uest t ítol v irtual e n imposar-se a c asa a l C N S abadell per 13 gols a 10. Felipe Perr one, amb 6 gols, va ser l’home més destacat d e l ’equip, ig ual c om e n molts p artits de l a t emporada. E ls barcelonins afronten el play-of f com a m àxims f avorits, i m és t enint e n compte que fa més de dos anys que estan imbatuts.
L’esportista no deixa de ser-ho quan no competeix Rafa Aguilar Seleccionador estatal
Ser esportista és una feina que no es deixa mai. L’esportista no deixa de ser -ho quan deixa d’entrenar-se o de competir. Aquesta feina r equereix mantenir un determinat estil de vida durant les vint-iquatre hores del dia. A la selecció estatal, la fisiòloga i el fisioterapeuta elaboren una dieta i una aportació de suplements de nutrició per a cada esportista. Malgrat això, l’esportista en general és conscient que ha de cuidar el seu cos. Com en tot, però, hi ha persones que són més conscients que d’altr es. Tot i això, en general la gent cada cop és més conscient que s’ha de cuidar i té més coneixements de com ho ha de fer .
El CN Mataró, campió de la Lliga Catalana Màsters La Lliga Catalana de Màsters 200809 va arribar al final amb la disputa de la divuitena jornada. El CN Mataró, que ja se sabia campió, es va imposar al CN Sant Andr eu, que ha acabat sisè. El segon classificat ha estat el CE Mediterrani, que en l’última jor nada va guanyar el cinquè classificat final, el CN l’Hospitalet. Tancant el podi va acabar el CN Terrassa, que també va sumar una última victòria contra el CN Sabadell, tercer per la cua.
El fet de no cuidar -se, de no mantenir una dieta, de no seguir les dir ectrius necessàries per portar una vida sana, pot afectar de manera difer ent uns esportistes i uns altr es. Hi ha jugadors a qui guanyar uns quilos no els afectarà en la pràcti ca del waterpolo, mentr e que n’hi ha d’altr es que només amb uns grams ja ho notaran. El que sí que és cert és que, en major o menor mesura, a tots els influeix d’alguna manera. El treball que es fa per estar en forma, al mar ge de la pràctica esportiva, té dues finalitats: d’una banda, ens permet rendir en el present, en la competició; de l’altra, tot plegat no deixa de ser un currículum que l’esportista es tr obarà amb els anys. De jove pot sortir, pot fer el boig una nit, no passa r es. Però quan es fa més gran el temps de r ecuperació i els efectes de no cuidar-se són molt pitjors, i encara més si s’ha mantingut un mal hàbit durant tota la vida. L’esportista ho és quan s’entr ena, quan competeix, però també ho és en tots els altr es àmbits de la vida que afecten el seu cos.
La selecció estatal guanya Alemanya a la Lliga Mundial La selecció estatal va sumar dos punts més a la Lliga Mundial amb una important victòria davant la selecció alemanya a Duisburg. Els de Rafa Aguilar es van imposar per 6 a 8 a la quarta jor nada del Grup C de la Lliga Mundial 2009. Aquest r esultat manté la selecció espanyola amb aspiracions en aquesta competició, ja que ara és segona del Grup C amb 8 punts, darr ere de la imbatuda Cr oàcia, amb 9, però davant d’Alemanya, que en té 3, i de Rússia, que és a l’última posició amb un sol punt.
Adidas Boxer INF3SA Prob!
Producte 16 esforç
El vestit de bany Adidas Boxer INF3SA Prob! ha estat cr eat per a nedadors i per a practicants d’activitats aquàtiques en piscina de tota mena. És un vestit r esistent al clor en un ús d’ocasional a r egular, gràcies al 80% de poliamida i el 20% d’elastà. www.adidas.es
actualitat waterpolo20
6/4/09
04:19
Pรกgina 1
actualitat hoquei patins20
6/4/09
01:11
Página 18
ACTUALITAT HOQUEI PATINS
El Voltregà ja treballa per a tornar a l’OK Lliga OPINIÓ Pot ser un futur encoratjador, però... Jordi Garcia Capità del Reus Deportiu
Actualment s’estan adoptant mesur es per què l’hoquei sobre patins sigui molt més vistós. Cal fer del nostre esport un espectacle més atractiu, tant per a l’espectador que va a la pista com per al que ho veu des del seu televisor. Al cap i a la fi, aquest esport necessita pr omoció i per això, de cara al futur, cal atr eure l’atenció mediàtica. És molt important. Ara mateix l’hoquei sobr e patins es tr oba en un moment delicat per la crisi que estem patint tots. Per al futur això és un handicap molt important, perquè els patr ocinadors ja tenen pr ou feina a salvar-se ells mateixos. I apostar per un esport amb poca difusió als mitjans és massa arriscat. Ara bé, aquesta crisi pot ser un punt d’inflexió, ja que, si aconseguim prendre les mesures adients, pot servir per avançar molt. L ’hoquei sobr e patins és una disciplina molt arr elada a Catalunya i en altr es països, que té una tradició de fa molts anys. Evidentment, primer hem de superar aquesta situació difícil, però, si ho aconseguim, si fem del nostre esport un espectacle atractiu per a tothom, si atraiem la televisió, el futur pot ser encoratjador . D’altra banda, de cara al futur caldria definir molt millor les competicions. No és bo per a l’esport que cada any es canviïn les r egles, la manera de classificar-se per a les difer ents competicions... Arriba un punt que la gent no sap on jugues, ni com et classifiques, ni el format de la final de la Copa d’Europa. En els darr ers anys hem passat d’una final a quatre a una final a vuit, passant per una final per sorteig... I l’any que ve serà a sis. Això s’ha de modificar. S’ha de cr ear un model de competició i no variar-lo, perquè tothom el pugui conèixer. S’ha d’intentar tenir el públic tan informat com sigui possible. Potser la solució seria una federació d’hoquei sobre patins independent, amb dirigents perfectament pr eparats. Ha d’haver -hi gent professional, amb idees moder nes, amb el coneixement i la pr eparació idonis per a aquesta empresa. El futur de l’hoquei sobr e patins p ot ser encoratjador, perquè en el nostre país és un esport molt arrelat. Però cal buscar fórmules per r enovarlo i fer-lo atractiu a tothom. Els mitjans són una eina que hem d’aprendre a utilitzar en el futur.
18 esforç
El miracle no es va poder repetir i el Voltregà, finalment, va deixar de ser equip de l’OK Lliga. D’aquesta manera, es consumava el seu primer descens. El FC Barcelona Sorli-Discau queda com a únic equip que mai ha perdut la categoria. El cop va ser fortíssim, tot i que ja feia unes quantes temporades que jugaven amb el descens. Ara ja treballen en un nou projecte amb un objectio claríssim: tornar al Voltregà al lloc que li pertoca, la màxima categoria de l’hoquei patins estatal.
Jordi del Amor, primer fitxatge del Noia Segons ha anunciar el Noia Fr eixenet en el seu web, Jordi del Amor , fins ara jugador del Cer danyola de Primera Divisió, tor narà al Noia la temporada vinent. El jugador, que ja havia jugat al Noia, es converteix en la primera cara nova del club de Sant Sadurní per a la temporada que ve. Després d’haver deixat el club per anar a jugar al Vilanova l’Ull Blau, del Amor també va marxar del Vilanova aquest any a mitja temporada.
Francesc Gil, primer reforç del Reus El Reus encara té molts r eptes per aconseguir i encara té en el punt de mira títols importants. Malgrat això, l’equip tècnic liderat per Carlos Figueroa ja tr eballa per a la pr opera temporada. La crisi econòmica també ha afectat el club r oig-i-negre, cosa que ha pr ovocat una r estricció econòmica important. El primer d’arribar serà Francesc Gil, el jugador del Grup Castillo Lleida, que és un dels millors d’aquesta OK Lliga i que, segons el Diari de Tarragona, ja s’ha compromès amb el CP Reus per a l’any que ve. Gil tor naria així al Reus, equip on va començar a jugar. A més, tot indica que debutarà amb la selecció estatal a Montr eux.
Producte
Les botes Reno Asburi són la gamma més alta de la mar ca d’hoquei sobr e patins catalana. Amb un disseny senzill, són l’elecció ideal tant per a jugadors professionals com per a jugadors que fan un ús continuat dels patins. Les podem trobar en blanc i negr e i també en daurat i negre. www.hockeyreno.com
actualitat hoquei patins20
6/4/09
01:12
Pรกgina 19
actualitat rugbi20
6/4/09
01:13
Página 20
ACTUALITAT RUGBI
OPINIÓ
Evolució Javier Corbacho Jugador de l’UE Santboiana
Potser el rugbi és un dels esports que més ha evolucionat. Des que es va començar a jugar , quan era poc més que una baralla organitzada, fins avui en dia, constantment apareixen i desapareixen regles. 1845 Partim d’una idea inicial d’una baralla entre dos grups de vint jugadors que es disputen una pilota. Es permet tot tipus d’accions i hi ha un conjunt de r egles bàsic. 1863 Per reduir la violència, es prohibeixen els cops intencionats i les travetes. No es pot placar per sobre de les espatlles, després de passar la pilota, a un jugador sense pilota, ni tampoc un jugador que estigui saltant. 1871 Es continuen eliminant elements violents i surt la r egla de Mark!: quan un jugador crida Mark! dintr e dels 22 metr es de la seva zona, no pot ser placat. 1877 Es redueix el nombre de jugadors per equip a quinze. 1882 Comencen a aparèixer els àrbitres. 1893 Hi ha una jugada, anomenada falca voladora, que consisteix en la correguda simultània d’un grup de jugadors abans de servir una falta fins a entrellaçar-se i xocar, just abans de rebre la pilota, contra els jugadors rivals. És una tècnica efectiva, però fatal per a les lesions i la integritat física. Finalment es pr ohibeix, amb la norma que no es pot contactar amb un company abans que ell hagi contactat amb un adversari. 1895 Es permet que el joc continuï després d’un placatge, però s’estableix que el jugador que fa el placatge ha de deixar el rival i que el jugador que el r ep ha de deixar la pilota a terra i ha de posar-se dret o bé quedar-se quiet. 1928 Els metges tenen llibertat per entrar al camp sense permís. 1969 Es regularitzen les jugades agrupades. No es pot derivar un grup de jugadors atacants, només se’ls pot empènyer en sentit contrari. 1976 Apareixen les targetes de color, al 1981 es treuen, però el joc es torna molt brut i el 1992 tor nen a aparèixer. 1995 Es permet el professionalisme en el rugbi, això provoca que hi hagi menys lesions però més gr eus. 19 9 9 Es permet als àrbitr es r ebre assessorament d’un quart àrbitre de vídeo. 2002 Es pr ohibeix que jugadors que no siguin primer es línies juguin de primera línia. 2007 S’introdueixen temps a la melé per evitar lesions de coll i la reintroducció de la possibilitat de tirar a terra un agrupament de jugadors empenyent-lo.
Malgrat totes aquestes regles, practicar rugbi seria impossible sense tenir en compte una filosofia bàsica de protecció contra la violència. Aquesta filosofia r ecull principis com el r especte al perdedor, la concepció del rival no com un enemic sinó com un amic amb qui compartim la passió per un esport, o la necessitat que tots els conflictes que passen en un partit es quedin al partit i s’oblidin -per això hi ha el tercer temps. Com veieu, l’evolució és una part importantíssima del rugbi. Sempre hi ha estat pr esent i estic segur que sempr e hi continuarà sent, per al bé d’aquest esport.
20 esforç
Els Almogàvers, a punt per a la Superlliga ibèrica Quan falten pocs dies per al començament de la primera lliga professional de rugbi, al nostr e país se succeeixen les notícies i els rumors entorn de les diferents franquícies. Primer de tot, però, destaca que la lliga s’inaugurarà a Sant Boi, que és el lloc on es va jugar el primer partit de rugbi de l’Estat. Serà el divendr es 24 d’abril. Els Almogàvers catalans s’enfrontaran a l’equip basc de Korsarioak, en un partit que serà retransmès en directe per Canal+, que ja anuncia la lliga a la seva er vista d’aquest mes. Els dirigents de Sant Boi estan pr eparant una gran festa amb diables, castellers i moltes més activitats. La franquícia catalana espera r eforçar-se amb uns quants jugadors, segurament de l’equip sud-africà dels Bulls de Pr etòria i del Munster irlandès. Les normes de la lliga, amb un reglament de rugbi professional similar al de la Celtic League que regula des de la publicitat fins als equipaments i les r etransmissions esportives per TV , inclou també que la formació de les plantilles sigui de 35 jugadors, 15 de seleccionables i 4 de sub-23. Els Almogàvers també esper en aconseguir els serveis d’un tècnic sud-africà o de l’Úlster, encara que el francès Bernard Charreyre sona més fort, ja que va entrenar el Barça al 2007 i és el que coneix més el nostr e rugbi.
Canterbury vestirà els equips de la Superlliga ibèrica La mar ca de r oba de rugbi Canterbury of New Zealand vestirà tots els equips de la Superlliga ibèrica. La mar ca dels tr es kiwis ha dissenyat en exclusiva tots els equips de la principal lliga de la península. Canterbury s’ha caracteritzat sempr e per la qualitat dels teixits, la capacitat de transpiració de les samarretes i la comoditat de la roba en general. www.canterburyes.com
actualitat rugbi20
6/4/09
01:13
Pรกgina 21
actualitat handbol20
6/4/09
01:06
Página 22
ACTUALITAT HANDBOL
Cap equip català perdrà la categoria a Primera Nacional OPINIÓ
Hem de viure el present i pensar en el passat per millorar el futur Marc García Jugador del J.D. Arrate
En números anteriors ja he explicat com afecta la crisi l’esport en general i l’handbol en particular. El pitjor de tot és que no s’hi veu una solució a curt o mitjà termini. Si a això hi sumem les acusacions de compra de partits, veurem que s’està fent molt de mal a l’handbol. Per això l’EHF es va r eunir a Viena, amb l’objectiu de buscar canvis per prevenir futurs fraus. Aquestes mesur es seran d’aplicació immediata a partir dels quarts de final de la Lliga de Campions, tant de la masculina com de la femenina, excepte la pujada de la percepció econòmica, que es farà efectiva la propera temporada. D’altra banda, fa ben poc la Lliga de Futbol Professional (LFP), l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB), l’Associació de Clubs d’Handbol (ASOBAL) i la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS) van acordar la constitució de l’Associació de Lligues Pr ofessionals d’Espanya. Des d’aquesta associació, s’impulsarà la col·laboració permanent de les institucions públiqu es esportives, com són el Consell Superior de l’Esport, les federacions esportives espanyoles i el Comitè Olímpic Espanyol, a més de qualsevol altra entitat pública o privada r elacionada amb l’esport. A més, l ’Associació de Lligues Professionals d’Espanya defensarà la coordinació i la salvaguar da dels inter essos comuns de tots els membr es i fomentarà iniciatives de suport, estudi, assessorament i assistència mutus. Ara l’EHF comenta la possibilitat d’eliminar el sistema actual de classificació per a l’Europeu de seleccions estatals. Es tracta d’una demanda dels clubs, que es decidirà en la pr opera r eunió d’aquesta comissió a la ciutat d’Istanbul, els dies 12 i 13 de juny . És pr ou clar que un dels canvis necessaris és la supr essió de partits o competicions durant la temporada, ja que un calendari ple de partits l’únic que fa és augmentar el risc de lesions i la fatiga i, per tant, disminuir l’espectacle. S’ha de donar prioritat a la qualitat i no a la quantitat.
Una s etmana a bans q ue s ’acabés l a Lliga de Primera Nacional masculina ja se sabia que cap equip català perdrà la categoria de cara a la temporada vinent. Pel què fa a l’ascens de categoria, el FC Bar celona es va assegurar aquella penúltima jor nada la presència a la fase d’ascens a la Divisió d’Honor B , gr àcies a l ’empat q ue va aconseguir davant l’OAR Gràcia. Aquest punt també va servir per què els vallesans salvessin la categoria.
El Mataró, campió de Lliga Catalana El Club Joventut Handbol Mataró es va pr oclamar el diumenge 29 de març campió de la Lliga Catalana Sènior Masculina. Els de Josep Maria Guiteras es van imposar al Sant Cugat per 30 a 35 i van sumar els dos punts que els feien falta. Els groc-i-negres van aconseguir el títol de Lliga Catalana a falta d’una jornada i, gràcies a aquesta posició, també es van classificar per a la fase d’ascens a la lliga de Primera Nacional.
Xavi Pascual, al Barça fins al 2011 L’entrenador del FC Bar celona Borges, Xavi Pascual, Pasqui, va renovar el dia 30 de març per a les pròximes d ues t emporades, d e manera que seguirà al capdavant de la banqueta blaugrana fins al 2011. Els bons resultats, l’evolució de l’equip i el triomf a la Copa del Rei han donat el crèdit necessari a un tècnic jove i de la casa. V a ser el 9 de febr er que Pascual va passar de ser el segon entr enador del primer equip d’handbol a ser -ne el màxim responsable en substitució de Manolo Cadenas, que va ser destituït. Des de la seva arribada, el 9 de febr er, ja ha aconseguit una Copa del Rei, superant els sempr e complicats Portland (35-26) i Ciudad Real (29-26).
La pilota de la millor lliga del món
Producte 22 esforç
La pilota de la lliga Asobal és una Select, pensada per a la pràctica diària de l’handbol. És amb aquesta pilota que s’han estat disputant els partits d’aquesta temporada i que es jugaran els de la vinent. La millor tecnologia en pilotes posada al servei de la millor lliga d’handbol del món. www.select-sport.com
actualitat handbol20
6/4/09
01:06
Pรกgina 23
actualitat basquet20
6/4/09
04:16
Página 24
ACTUALITAT BÀSQUET
Rakocevic al Barça? OPINIÓ
Tots els rumors apunten que l’escorta del T au Vitòria Igor Rakocevic abandonarà el seu equip al final de temporada. El serbi ha estat relacionat darrerament amb molts equips, des d’equips de la NBA, els potents conjunts russos i gr ecs o els sempr e atractius equips italians fins als rumors que el situen al FC Barcelona. El Barça busca jugadors exteriors que puguin compartir r esponsabilitat anotadora amb Navarro, i Rako té exactament aquest perfil.
Crisi i pocs canvis Manel Comas Entrenador
Hi ha qui pensa que el nostre bàsquet hauria de tendir a assemblar-se a l'americà. Allà entenen l'esport com un espectacle. Jo personalment gaudeixo molt més amb el bàsquet eur opeu. L'evolució que ha patit el nostre bàsquet l'ha fet molt més atractiu. Aquesta evolució a partir d'ara es veurà molt marcada per la crisi. Hi ha clubs que estan passant problemes importants, com per exemple el Manresa. Tots els equips que depenen de l'administració poden tenir retalls en el seus pressupostos, cosa que implicarà haver de tirar de planter i no poder fer fitxatges que en teoria haurien de ser els jugadors que mar quen les difer encies. Per tot això, amb aquesta crisi, els equips grans continuaran sent-ho i encara hi haurà més diferència amb els altr es. Els equips que no tenen capacitat d'autogestionar-se són els que patiran més. En aquest sentit, el que està fent el Manr esa és quelcom digne de lloança, és un miracle. Està intentant subsistir amb una població de setanta-mil habitants. Amb una població així costa molt tirar endavant un club. Arribarà un moment però que la crisi aixecarà una mica el cap. Aleshor es pr obablement tor narem a tindre un bàsquet competitiu. Ara però, jo cr ec que durant els pr opers dos o tr es anys, les difer encies entre els grans i els petits encara s'incr ementaran més, tot i que pr obablement la r ecessió afectarà a tots. En quant a l'evolució en el joc, des de fa ja uns anys que la tendència és utilitzar homes grans cada cop més versàtils. Cada cop hi ha jugadors de més de dos metres que poden jugar per l'exterior i de cara a la cistella. Aquesta tendència fa que, com cada cop hi ha més jugadors grans amb moltíssima envergadura, el camp es faci petit. És per això que, com les dimensions del camp no les canviarem, s'ha de treballar l'estratègia ofensiva per a obrir la defensa contrària. Una de les solucions més clar es és fer servir la figura del quatr e que permet jugar amb quatre jugadors perimetrals. Això permet obrir la defensa, que penetrin els homes petits i que puguin doblar la pilota a un únic home al pal baix. El joc amb dos interiors grans està obsolet i cada cop és més difícil de veur e. La tendència serà a donar cada cop més influència a aquests jugadors versàtils.
Marta Fernàndez tornarà a la WNBA En unes declaracions al web solobasket.com, la mallor quina Marta Fernàndez va analitzar fa uns dies la seva tor nada a la WNBA. Segons va afirmar, està “encantada amb el r etorn”. Ella mateixa r ecorda que fa dos anys ja hi va ser i assegura que s’ho va passar “molt i molt bé”. A més, aquest any l’equip on jugarà, Los Angeles Sparks, està preparant un equip molt competitiu, fins al punt que, segons la gran dels Fernàndez, “estan fent un equip per guanyar l’anell”. La podr em veur e a la millor lliga del món aquest estiu.
Laia Palau renova per al Ros Casares La catalana Laia Palau va signar fa unes setmanes la r enovació amb el Ciudad Ros Casares de València. La base internacional ha prolongat la seva vinculació amb el club valencià per una temporada més. Palau, de 29 anys, ja fa quatre temporades que juga al Ros Casares. Formada al CE Universitari i membre del flamant UB Barça campió de lliga, va arribar al Ciudad Ros Casar es procedent del CJM Bour ges francès. Segons Carme Lluveras, mànager general del club valencià, “la r enovació de la Laia Palau és el primer pas d’un projecte que vol garantir l’estabilitat i la continuïtat a l’elit europea”.
Producte 24 esforç
Les noves Nike Zoom Kobe IV són unes sabatilles dissenyades per al joc de la gran estrella Kobe Bryant. Gràcies al tall baix, aquestes són les sabatilles més lleugeres de la història de Nike, per permetr e a Kobe moure’s amb tota llibertat. L’entresola de Lunar Foam amb tecnologia Zoom Air manté el jugador enganxat a terra i esmorteeix els impactes. www.nike.com
actualitat basquet20
6/4/09
04:16
Pรกgina 25
actualitat futbol20
6/4/09
01:05
Página 26
ACTUALITAT FUTBOL
El Valladolid s’interessa per Alberto Botía Que el FC Bar celona està inter essat en el porter del Valladolid Sergio Asenjo no és cap novetat. El que sí que és nou és l’interès del V alladolid per un jugador de la disciplina blaugrana. Es tracta del defensa central del FC Barcelona Atlètic Alberto Botía. El mur cià, de 20 anys i 1,87 metres d’alçada, un dels jugadors més prometedors del filial blaugrana, va debutar fa poc com a internacional sub-21. Sembla que la fórmula que es podria acor dar és una cessió per a la temporada vinent.
El planter argentí del Barça comença a donar fruits El FC Barcelona va inaugurar el juliol del 2007 una escola de futbol a l’Argentina sota el nom de FC Bar celona Júniors Luján. Aquesta iniciativa no ha trigat a don ar els primers fruits. Així, fa unes setmanes el director tècnic blaugrana, Txiki Beguiristain, va anar a l’Argentina amb el r esponsable del futbol base i exj ugador blaugrana Jos é Alexanco i amb Albert Benaiges i Albert Perrín en representació de la dir ectiva, per tancar la cessió d’un dels joves jugadors de l’escola del Barça al River Plate. El jugador es diu Sebastián Her nández, té catorze anys i juga de central. A partir d’ara, el 60% d els dr ets del jugador s eran del River Plate i el 40 restant continuarà sent del FC Bar celona.
L’Arsenal s’interessa per un juvenil de l’Espan yol Els clubs anglesos semblen haver trobat en els planters catalans una font inesgotable per r eforçar-se. Arsène Wenger, a més, s’està convertint en un sospitós habitual en aquest aspecte. El darr er jugador que ha despertat l’interès del tècnic francès i de l’equip que dirigeix, l’Arsenal, és Pablo Saranova, jugador del Juvenil B del RCD Espanyol. Saranova, que juga com a migcampista per l’esquerra, va impr essionar els cercapromeses de l’Arsenal en el darr er torneig internacional disputat a Dubai. Fa quatr e temporades que és al club bar celoní i és una de les peces fonamentals de l’equip que dirigeix Lluís Planagumà.
La pilota de la final, Adidas Finale Rome
Producte 26 esforç
La pilota oficial de la final de la UEFA Champions League de 2009 de Roma, la p ilota Adidas F inale Rome , té una superfície sense costur es per aconseguir una trajectòria més pr evisible. La tecnologia Power Balance proporciona unes característiques de vol òptimes i un tacte incr eïble. A la final es lliurarà la darr era batalla i només una pilota coneixerà totes les passades, els driblatges, els girs, els tocs i els xuts que faran d’un equip el campió. Només una pilota, cr eada per oferir una excel·lència permanent, que apareixerà juntament amb els vencedors en els annals dels grans del futbol. www.adidas.es
actualitat futbol20
6/4/09
01:05
Pรกgina 27
actualitat varis20
6/4/09
01:16
Página 28
ACTUALITAT VARIADA
CICLISME
Sergi Escobar, el millor català al mundial de pista Sergi Escobar va ser la millor notícia per al ciclisme català en uns campionats del món de pista que no han deixat cap medalla a la delegació espanyola. El corredor lleidatà va acabar en cinquena posició a la persecució per equips i en sisena a la persecució individual. El capítol de la velocitat ha resultat decebedor. José Antonio Escuredo no va poder superar la repesca de la cursa keirin, la seva cursa talismà. En velocitat individual, Alfr ed Mor eno es va quedar a menys de tr es centèsimes del tall, en el lloc tr enta-tres, i Itmar Esteban es va classificar en el lloc quaranta-quatr e. De la seva banda, Helena Casas va ser vintena en els 500 metres i catorzena a la persecució per equips, on va competir per absència de Débora Gálvez.
GOLF
Paula Martí i Tania Elóstegui repetiran al European Nations Cup La catalana Paula Martí i T ania Elósegui formaran l’equip espanyol que r epresentarà Espanya al Eur opean Nations Cup, un tor neig professional femení patr ocinat per VCI (Valencian Community Investments). Aquesta competició se celebrarà per segon any consecutiu al camp de la Sella, a Dénia, entre el 23 i el 26 d’abril. Paula Martí i T ania Elósegui repeteixen experiència, per què ja van defensar els colors de l’Estat a la primera edició d’aquest innovador torneig, en què participen els països. Llavors, ara fa poc menys d’un any , Martí i Elóstegui van acabar en una meritòria setena posició, després d’ocupar les primer es posicions des del començament de la competició. Aquestes dues golfistes també han representat Espanya altr es vegades, per exemple a la Copa del Món de 2008.
MOTOR
Alguersuari i Molina posen a punt els seus monoplaces de les FR 3.5 Series
28 esforç
Jaume Alguersuari (Carlin/Red Bull Junior T eam) i Miquel Molina (Ultimate Signatur e Racing), components del Programa de Joves Pilots del Cir cuit de Catalunya, van acabar el dia 31 de març la segona i última jornada d’entrenaments de les FR 3.5 Series amb els millors registres en pista mullada. Alguersuari va superar Molina per una mil·lèsima. Molina i Alguersuari van estar posant a punt els seus monoplaces de cara al començament del Campionat de F R 3 .5, q ue c omençarà a l a p ista d e Montmeló els dies 18 i 19 d’abril. Les FR 3.5 Series, englobades en les World Series de Renault, tindran, doncs, la participació de dos dels integrants del Pr ograma de Joves Pilots d’Automobilisme del Cir cuit de Catalunya: Miquel Molina, en la seva ter cera participació en el campionat, i Jaume Alguersuari, que debuta aquest any .
actualitat varis20
6/4/09
01:16
Página 29
ACTUALITAT VARIADA
El CG Puigcerdà es proc lama campió de la Copa del Rei
HOQUEI SOBRE GEL
El Club Gel Puigcerdà va guanyar la seva onzena Copa del Rei d’hoquei sobre gel. Els de la Cer danya es van endur el títol imposant-se a l’Aramón CH Jaca a la pròrr oga per 4 a 5. Els groc-i-negres van haver de r emuntar un 0 a 3 en contra i ho van fer en els darrers quinze minuts. El Puigcerdà va empatar el partit a 4 i va forçar la pr orroga. El Jaca ja havia viscut la mateixa situació a les semifinals contra el FC Barcelona. Aquesta vegada, però, la sort va estar del costat dels catalans, que van aprofitar que la mort sobtada es juga amb un jugador menys per a cada equip. Això els va afavorir, per què, amb més espais, es van sentir més còmodes. Els catalans sumen la seva ter cera Copa del Rei consecutiva i la sisena en set anys.
L’esquiador de Puigcerdà Kilian Jornet va r evalidar el títol de campió de la Copa del Món d’esquí de muntanya i va afegir així un nou títol mundial al seu palmarès impr essionant. A en Kilian ja li va valer acabar en quarta posició a la Dachstein Xtr em celebrada entre el 27 i el 29 de març a Schladming (Àustria). Era la penúltima prova, ja que encara faltava la pr ova d’Arvier (Itàlia), cosa que ator ga encara més mèrit a la gesta del cer dà.
ESQUÍ DE MUNTANYA
Kilian Jornet torna a guan yar la Copa del Món
Pablo Larrazabal
6/4/09
01:38
Página 30
TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA
Pablo Larrazabal
6/4/09
01:38
Pรกgina 31
GOLF
Pablo Larrazabal
32 esforรง
6/4/09
01:39
Pรกgina 32
Pablo Larrazabal
6/4/09
01:39
Página 33
E
l blau perfecte del cel queda trencat per una espur na. Un raig del sol ha tr obat en el seu camí un cometa sorgit del nores. Un centelleig, un zumzeig i el silenci. Una esfera blanca travessa el cel, una catifa verda l’espera. L ’objectiu? Un forat. La guia? U na b andera. H a d escrit un a c orba perfecta i, t ot r esseguint-la, en tr obem el responsable. Al final del camí una estàtua immòbil sosté un bastó enlair e. La bola agafa efecte i roda pel tapís verd aturant-se a pocs metr es del forat. La figura per fi es mou. Aixeca el cap. La llum solar supera la visera de la gorra que li feia ombra als ulls i li descobr eix la cara. És Pablo Larrazábal (15 de maig de 1983). Aquest jove bar celoní va començar de ben jove en això de donar cops amb el driver . Només amb sis anys, ja acompanyava els seus pares i el seu germà Àlex (Larry, com el coneixen e ls a mics) p er c amps d e g olf d’arreu del país. V a creuar l’Atlàntic per estudiar als Estats Units i va tor nar el 2002 amb la ferma intenció de convertir -se en un professional del golf. V a t rigar do s a nys a aconseguir-ho, de manera que el 2006 ja participava en el Challenge T our. L ’any passat va debutar en el Tour eur opeu i va sorprendre a tothom en imposar-se a l’Open de F rança i gu anyar-se un bitllet per al Britànic. A quests r esultats i altr es b ones actuacions a Madrid, Hong-Kong o de nou Anglaterra e l v an p ortar, primer, a disputar un campionat del món i una Royal T rophy i, després, a endur-se el títol de millor jugador debutant, o rookie, de l’any. Caminant per la gespa encara amb el bastó a l a m à, e ns e xplica c om l i h a c anviat l a vida. Àlex Larrazábal i tu sou els únics germans que heu jugat un Open Britànic... Sí q ue s om e ls ú nics, p erò h i v am a ccedir per vies diferents. El meu germà va guanyar el 2 002 l ’Open B ritànic a mateur i a ixí v a accedir aquell mateix any a jugar l’obert. Jo hi v aig a ccedir g ràcies a l me u t riomf a l’Open de França, i aquest any el tornaré a jugar. Com porta que ara sigui el petit el que s’endú la glòria? Ho porta molt bé. Per ell és un honor veur e el seu germà triomfar en un esport en què ell ja ha triomfat.
Al juny farà un any d’aquest Open de França que et va donar a conèixer al món. Com han estat aquests dotze mesos? La v eritat é s q ue h a e stat u n a ny m olt especial. A ra j ugaré e l m eu t ercer M ajor a l’Open B ritànic. H e j ugat d os op ens d el circuit mundial, he jugat un campionat del món, un Royal Trophy... Aquell torneig em va canviar la vida. També et va valer un premi com a debutant de l’any. Què va suposar per a tu? Home, per començar es tracta d’un pr emi que n omés po ts g uanyar u n a ny a l a t eva vida. É s u n t ítol m olt e special, q ue a m és vaig guanyar davant d’una estr ella com és Rory Mcllroy. És un títol molt pr estigiós que han guanyat grandíssims jugadors, com ara José María Olazábal, Ser gio García, fa dos anys Martin Kaymer , Gonzalo Fer nándezCastaño... Només veus el palmarès i t’adones d e l a i mportància q ue t é. P er m i, evidentment, és un honor estar entr e ells. Fa poc vas dir que, per estar entre aquests cracks, has de fer com ells. A què et referies? Volia dir que t’has d’entr enar tant com ells o més i tot. Sabent que has d’atrapar -los i que ells estan millor en el rànquing mundial i tenen més experiència. Si t’entrenes més que ells físicament i tècnicament, a poc a poc aniràs acostant-te al seu nivell. Aquesta és la meva idea, tr eballar molt fort, posar -me bé físicament i intentar caçar-los a poc a poc.
En aquest objectiu, Roman Taya hi té un paper important, oi? Sí, tècnicament estem canviant coses per arribar a fer un swing adequat. Estem desenvolupant un swing pensant en el futur, per e vitar l esions. U n s wing m enys m ogut, més estable. També treballes molt al gimnàs. Exacte. Ara estic tr eballant molt al CAR de Sant Cugat amb un pr eparador físic que es diu Joan Soler. Hi treballo dues hores diàries quan sóc aquí i tinc una rutina diària per als tornejos. La veritat és que m’estic preparant físicament com els millors. A què et refereixes? Doncs a fer aquest tr eball que dèiem del gimnàs, però també a cuidar -me, a menjar bé, com fan els grans d’aquest esport. Com ha evolucionat el teu joc? Estic en una època, en aquest sentit, un pèl complicada, per què estic en ple canvi. He perdut cinc quilos i mig de pes. Com t’he dit, e stic t reballant m olt a l g imnàs i e stic treballant e l c anvi d e s wing, p erò t ambé e l canvi de grip, que és molt difícil de canviar en el golf... Estic en una època de transformació i d ’adaptació. N o m irem e l present, estem tr eballant per què demà puguin caure tornejos. En aquest sentit, quins objectius t’has marcat per a aquest an y?
Ha estat un any molt especial. Ara jugaré el meu tercer Major a
l’Open Britànic. He jugat dos opens del circuit mundial, he jugat un campionat del món, un Royal Trophy...
El títol de debutant de l’any és un premi que només pots guanyar un any a la teva vida. És un títol molt especial, que a més vaig guanyar davant d’una estrella com és Rory Mcllroy
Estic en una època de transformació i d’adaptació. No mirem el present, estem treballant perquè demà puguin caure tornejos
esforç 33
GOLF
Pablo Larrazabal
34 esforรง
6/4/09
01:39
Pรกgina 34
Pablo Larrazabal
6/4/09
01:39
Pรกgina 35
esforรง 35
Pablo Larrazabal
6/4/09
01:39
Página 36
Doncs mira, tinc tr es objectius molt importants: defensar el meu títol a l’Open de França amb moltes ganes, fer un bon paper a l’Open Britànic a T amberry i després, al setembre, a S uïssa, c omencen a c omptar els tor nejos per a la Rider Cup 2010. Aleshores començarà una altra meta, que és poder-me ficar a la Rider Cup. Aquestes són les dates que tinc mar cades com a més importants al calendari.
amb moltíssimes ganes. Sempr e que jugo aquí tinc una motivació extra, per què sempre agrada guanyar a casa.
Canviem de tema. Tenint en compte que ja tens un bagatge important en el golf, quins consells donaries als que comencen a fer carrera en aquest esport? Doncs el primer consell és que cal tr eballar molt. Treballar dur i no conformar -se. L’únic que pot conformar -se una mica és el número u. Per als amateurs i la gent que juga al golf, el consell és que es diverteixin, que gaudeixin d’un esport apassionant.
I com a membre de l’equip europeu de la Rider? Això és un somni, una meta, un objectiu més que res. Ho donaré tot per aconseguirho. Però no m’obsessiona. El que he de fer és donar -ho tot per guanyar tor nejos i, sobretot, fer gaudir la gent, que és el més important.
Amb tu, per fi sobresurt un superc lasse català. Tenim Ivo Giner i Domingo Hospital al Challenge Tour i al Circuit Europeu Sènior, però feia an ys que del teu nivell, a part de la gran Paula Martí, no sortia ningú. Què creus que li passa al golf català? Jo crec que en altres comunitats autònomes el t reball é s mé s p rofessional. Aquí ens conformem s ent h andicap z ero, u o d os. Quan ho aconseguim, ens cr eiem que som molt bons i no treballem. Cal ficar al cap als golfistes q ue n o é s e l m ateix s er h andicap zero al club que sortir a l’estranger i fer voltes de setanta. Aquest salt és molt dur , però cal fer -lo. A Madrid i a Andalusia, a més, les ajudes són més grans. Jo ofer eixo el poc que sé a la Federació Catalana i a qui vulgui pe r f er a quest sa lt d e q ualitat. C al transmetre a casa nostra el que apr enem a fora de les grans estrelles. De moment, el Campionat d’Espan ya, on tu hi seràs, es jugarà a terres catalanes. Home! És una gran iniciativa! Cal començar per a quí, fe r q ue l a g ent s ’il·lusioni a mb e l golf. S’ha d’intentar veure l a c ara p ositiva d’aquest e sport i a conseguir q ue h i h agi cada cop més gent que el practiqui. Com afrontes aquest torneig a casa? Sempre és un plaer jugar a casa. L ’afronto
36 esforç
Per acabar, com et veus d’aquí a uns an ys en això del golf? Doncs l a v eritat é s q ue e m v eig a l m ateix lloc. No em veig jugant a Amèrica. Em veig aquí, a Eur opa, si pot ser consolidat al Tour....
Han estat molts metres. Ja hem travessat la catifa i arribem al green. La bola no és a més de quatr e metr es del forat. En Pablo s’ho mira, e studia l a i nclinació, l a d istància, l a direcció. H o c ontrola t ot i a gafa e l p utt. E l prem a mb p rou fermesa per què no se li escapi, però amb la suavitat necessària per sentir el cop. Colpeja i acompanya el moviment. Tot plegat pot quedar en no-r es. Sembla q ue l a b ola s ’allunyi d el f orat. L a gravetat, però, també hi té alguna cosa a dir, i en Pablo ho sap. La bola descriu, novament, una corba perfecta. Un cloc i es fa altra vegada el silenci. És a dins.
ç e
Cal treballar dur i no conformar-se, l’únic que pot conformar-se una mica és el número u Jo ofereixo el poc que sé a la Federació Catalana i a qui vulgui per fer un salt de qualitat que és necessari Afronto el Campionat d’Espanya de Girona amb moltíssimes ganes, sempre que jugo aquí tinc una motivació extra
Pablo Larrazabal
6/4/09
01:39
Pรกgina 37
esforรง 37
Ilu1
6/4/09
01:48
Pรกgina 38
Ilu1
6/4/09
01:48
Pรกgina 39
Ricky
6/4/09
01:26
Página 40
TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: NACHO JUÁREZ www.pinkorange.es
T
ocar el cel sempre ha estat un somni tan humà com impossible. Els gr ecs pujaven al mont Olimp per acostar se a l’habitatge dels déus, la casa de Zeus, el món superior. A la Bíblia es parla de la Torre de Babel, aquella torre tan alta que pr etenia arribar al cel. Leonar do da Vinci es va inventar mil-i-un apar ells per volar per la immensitat blava. Fins i tot Walter Richar d va donar vida a un noi, anomenat Jack, que va canviar tot el que tenia per un sac de mongetes que l’havien de fer arribar a un país desconegut per sobre els núvols. Arribar a dalt de tot, tocar el cel i fer-se un lloc a l’Olimp és un somni per a molts, però només alguns s’hi acosten. Hi ha persones que, a la seva manera, neixen amb la possibilitat d’accedir -hi. El talent, l’habilitat, el fet de ser especial, tot plegat poden ser camins que portin cap a la glòria. Ricard Rubio Vives (21 d’octubre de 1990) és un dels escollits. Ja d’entrada queda una mica més a pr op dels núvols que la resta (mesura 19 0 cm i encara està creixent). A més, tothom dóna per fet que té davant un futur fulgurant, que el pot portar a l’Olimp del bàsquet: la NBA. Fins fa molt poc jugava al pati de la seva escola imitant déus terr enals, com ara Michael Jordan o Magic Johnson. Ara surt a totes les travesses per figurar en el Top5 del draft de la NBA. Els cercapromeses de
la millor lliga del món l’observen partit rere partit. T ot i cridar l’atenció de tothom i haver aconseguit una medalla de plata només amb disset anys, continua vivint tranquil a Badalona. S’ha tret el carnet, vol acabar l’escola i decidir -se per estudiar medicina o educació física. I desitja de tot cor donar algun títol al seu equip de tota la vida, el DKV Joventut.
- Ara ja vas agafant el ritme, però hi ha coses que es van jugar sense tu o quan tu tot just tornaves. Tu mateix vas definir l’eliminació del Top16 com un fracàs, i suposo que el paper a la Copa del Rei tampoc ha estat el que volíeu. Ara l’objectiu quin ha de ser?
A casa seva cada dia tenen més clar que en un moment o altre en Ricky canviarà de riba de l’oceà. T ona V ives, la mar e d’en Ricky, r econeix que “encara no s’ho plantegen”, però que saben que “anar a la NBA és un somni que té tot jugador de bàsquet”. Ell encara no vol pensar -hi i l’atabala una mica que li pr eguntin amb tanta insistència per la seva marxa. Ara està centrat en la temporada amb el DKV Joventut. Treballa per recuperar-se del tot de la lesió al canell que es va fer als jocs, que l’ha tingut fora de les pistes durant tres mesos.
R.R. - Ara l’objectiu només és un, i és molt clar: estar al màxim a l’ACB, intentar arribar a la final i guanyar -la. Sabem que és molt difícil, però és l’únic ec que títol que ens queda. No cr haguem aconseguit grans resultats, però sí que és veritat que de moment hem aconseguit l’objectiu d’estar molt ben classificats a l’ACB. Ara, en moments puntuals, com en el T op16 o a la Copa del Rei, no hem estat al nivell que volíem estar. És per això que penso que hem de ser crítics amb nosaltr es mateixos en aquest aspecte. Però també hem de ser positius i tenir esperances, per què a la lliga estem molt forts.
- Déu n’hi do el preu que has hagut de pagar per la medalla...
- Veient l’equip que teniu i el nivell dels altres equips, sou on hauríeu de ser?
R.R. - Sí, Déu n’hi do. Una lesió no és mai positiva, però em penso que qualsevol esportista, si pogués canviar una lesió per una medalla de plata, ho faria amb els ulls tancats. Va ser una llàstima la lesió, però la medalla és una gran r ecompensa.
R.R. - Jo crec que aquest any hi ha un líder molt clar, que és el T au, i que els altr es estem en un nivell molt similar . Entr e el segon i el sisè, hi ha difer encies d’un partit. És per això que penso que, si mantenim la r egularitat, sobr etot contra
Ricky
6/4/09
01:26
Pรกgina 41
esforรง 41
6/4/09
01:26
Página 42
BÀSQUET
Ricky
els equips teòricament inferiors, podr em aconseguir una bona classificació.
- És difícil, només amb divuit an ys, haver de ser un líder?
[la seva mà bona], m’ha permès tr eballar amb l’esquerra.
És l’any de la confirmació d’en Ricky . El referent de l’equip, Rudy Fer nández, ha marxat. L ’equip va fer l’any passat una campanya boníssim i ell arriba després d’haver sorprès a tothom als Jocs Olímpics. És moltíssima pr essió per a un noi només de divuit anys, que, tot i això, assumeix les crítiques i accepta quin ha de ser el seu rol dintre de l’equip.
R.R. - No em r esulta difícil. No tinc cap mena de pr essió, per què és la meva manera de ser. També m’ajuda el fet que en aquest equip no hi ha un líder definit. L’any passat potser sí que es veia que era en Rudy el que portava tot el pes del joc. Aquest any tot està molt més r epartit.
“A mesura que passen els mesos ens adonem que la seva marxa pot ser una realitat”, afirma la Tona. Ja hem dit que ell no hi vol pensar . Fins i tot està una mica tip de sentir -s’ho preguntar. Malgrat això, entén que hi hagi expectació. La Tona ens revela que s’ho pensa seriosament: “N’hem parlat aquests dies i, si a ell li fes il·lusió i ens hi poguéssim adaptar , en un moment o altre ho intentaríem”. I, pensant en la possibilitat d’acompanyar-lo, la mare ho té molt clar: “En Ricky és molt jove. Si marxés l’any vinent o l’altr e, sí que ens plantejaríem el seu par e i jo marxar amb ell.”
- L’any passat tot el que feies estava bé. La cosa ha canviat una mica, oi? R.R. - Sí. La temporada passada es veien els punts positius d’en Ricky , i aquesta temporada es veuen més els defectes. No crec que sigui per l’edat, cr ec que és perquè aquest any he d’assolir un r ol més important dintr e de l’equip i tinc més responsabilitats.
42 esforç
- Hem parlat de les primeres crítiques. Una de les que més s’ha anat repetint és la del llançament, que és una cosa que t’acompanya des que vas debutar al primer equip. Al final de la temporada passada vas demostrar una millora considerable. La lesió pot haver frenat la teva progressió? R.R. - Al principi sí que em va fr enar una mica. La lesió al canell és important, però jo continuo evolucionant. D’altra banda, em va servir molt perquè, en ser a la dreta
- Et molesta una mica que la gent parli del teu futur quan ni tu saps què faràs l’an y que ve, oi? R.R. - La veritat és que sembla que la gent
Ricky
6/4/09
01:27
Pรกgina 43
esforรง 43
6/4/09
Bร SQUET
Ricky
44 esforรง
01:27
Pรกgina 44
Ricky
6/4/09
01:27
Página 45
R.R. - Sí que em penso que s’estan creant moltes expectatives, més de les que jo mateix em plantejo. Però tot això s’ha de fer quan hagi demostrat alguna cosa, quan tot plegat sigui una r ealitat.
“Si es pogués quedar un par ell d’anys més aquí seria perfecte, per fer -se com a persona i com a jugador”. En Rudy va tenir opcions de fer el salt molt jove; tot i això, es va esperar a tenir un nom a Europa, a guanyar títols amb la Penya i a ser un jugador contrastat. Per la T ona, això “és una de les il·lusions del Ricky”. “Li agradaria molt poder aconseguir títols i, un cop complert aquest objectiu, marxar cap allà.”
- Aleshores no val la pena que et pregunti si serà aquest an y o l’an y que ve que creuaràs l’Atlàntic…
- La teva família i tu sembla que teniu clar que l’exemple a seguir és el de Rud y Fernández, oi?
R.R. - Doncs no. Bàsicament, per què ara mateix no ho sé ni jo. [Rialles.]
R.R. - Cada persona té els seus objectius i la seva manera de ser . Malgrat això, sí que és veritat que l’elecció d’en Rudy de demostrar-ho tot aquí a Eur opa i després marxar és un bon exemple a seguir. Però, com t’he dit, cadascú té el seu camí, cada jugador és un món.
em vulgui fer fora de l’ACB. Deixeu-me jugar aquí una mica més, no? [Riu.] - P erò això és perquè la gent té posades en tu moltes esperances…
- Què et ve al cap quan penses en aquell nen que veia per la tele Michael Jordan, Magic Johnson?… R.R. - És un somni. Recordo de petit, quan jugava amb els companys a l’escola, amb les samarr etes d’aquests jugadors, que dèiem “Aquest tir, com el Jordan” i tiràvem en suspensió cap enr ere. Jugar a la lliga on han jugat ells és un somni. Tant ell com la seva família semblen veure en el salt a la NBA de Rudy Fer nández un exemple molt bo. La seva mare pensa que
- Deus estar cansat que et preguntin pel futur… R.R. - Doncs una mica. Jo, el que faig és plantejar-m’ho any r ere any . Aquest any em vaig posar unes metes, tant individualment com col·lectivament, i estic intentant aconseguir-les.
- La renovació que vas signar amb el DKV Joventut pot donar-nos alguna idea de les teves intencions? R.R. - Això va ser un gest del club, i cr ec que s’ha d’agrair . Penso que és una recompensa a tot el que estava fent. Em va agradar, és clar, però no cr ec que s’hi hagin de donar gaires voltes. - Diuen que tens el cor verd-i-negre. R.R. - Des de petit que sóc del Joventut i que estimo aquest club. Però jo sóc un professional. Això sí, com tu dius, sigui on sigui, portaré aquests colors al cor. Deixem de fer travesses, deixem de pressionar en Ricky i dediquem-nos a gaudir-ne tant com puguem. De moment, el tenim a pr op, a Badalona. El DKV Joventut ha estat el seu equip i ell vol tornar-li tot el que li ha donat en forma de títols. Després, ja veurem què fa. Ningú no dubta que arribarà el dia que empr endrà el vol cap a cotes més elevades. V a començar a volar de ben jove, ha anat enlairant-se i aconseguint lloances, medalles i títols, i cada cop té més a mà la possibilitat de tocar el cel. La NBA és el seu somni, un somni que pot convertir -se en r ealitat. Però deixem que passi quan hagi de passar.
ç e
esforç 45
Sergi_Pujol
6/4/09
08:44
HOQUEI HERBA
FOTO: ORIOL ROCA
46 esforรง
Pรกgina 46
Sergi_Pujol
6/4/09
08:44
Página 47
L
’hoquei sobre herba al nostre país, per molt que la selecció estatal tingui una medalla de plata i per molt que tin guem el millor jugador del planeta durant el darr er any (Pol Amat), és un esport amateur . N’hi ha molts que ho tenen clar i que s’organitzen la vida a partir d’aquesta idea. Treballen, estudien i tenen en l’hoquei sobre herba un lloc per desconnectar. Sergi Pujol González (Bar celona, 17 de novembr e de 1982) és d’aquests i, tot i que reconeix que “m’he guanyat més d’una esbroncada de l’entrenador”, també té clar que, “a més de l’hoquei, hi ha altres coses a la vida”. És enginyer industrial i treballa en una empresa d’enginyeria. Surt de la feina a les set i s’entrena a les vuit, tot un repte. Tot plegat ha provocat “més d’una queixa de la xicota”. I és que, com ell mateix diu, “la vida social se’n ressenteix bastant”. Al lateral dr et del CD Terrassa l’hoquei sobr e herba li ha aportat “primer de tot, l’oportunitat de fer esport, que m’encanta, i, després, l’oportunitat de fer molts amics”. Pertany a un club especial, del qual tothom diu que és com una gran família. Per en Sergi, l’entitat “és tan important com les altr es de Terrassa, l’Atlètic o l’Egara”. A més, pel quinze de l’equip r oig, el CD Terrassa té una cosa que el fa únic: “La situació, allà a les Pedritxes, és immillorable. És un lloc molt maco per anar a passar el cap de setmana amb la família”. Afirma que no té gair es aspiracions esportives. De fet, r econeix que juga per passar s’ho bé. El que sí que agraeix al seu equip és que li ofer eixi la possibilitat de “jugar al màxim nivell”. L’exemple de Ser gi Pujol serveix per fer -se una idea dels centenars de jugadors d’hoquei sobr e herba que juguen a la divi sió d’honor, donant-ho tot, entrenant-se gairebé cada dia i tr eballant tan bé o millor que les grans estr elles, i que ho fan perquè els agrada i per “passar -s’ho bé”.
ç e
esforç 47
FUTBOL
GORKA.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:42 Página 50
n el món del futbol hi ha històries de tota mena. Hi ha grans estrelles que acaben els seus dies en l’oblit i hi ha nois sortits del carrer que d’un dia per l’altre es converteixen en herois de la massa. Hi ha de tot. Moltes d’aquestes històries apareixen en els mitjans per l’èpica, per l’espectacularitat, per la curiositat o perquè els protagonistes desperten tant d’interès que, sigui quina sigui la seva història, també hi té un lloc. En aquest gegant que és el futbol, hi ha submons i petites històries quotidianes que també es mereixen un espai. Hi ha persones que hi fan vida, que passen pel futbol sense fer soroll. Hi ha jugadors apassionats per l’esport rei que, per un motiu o altre, no han tingut la sort de situar-se al bell mig dels focus d’atenció.
E
LA HISTÒRIA D’EN GORKA
L’OBJECTIU DEL SANT ANDREU
Gorka de Carlos García (1 d’agost de 1977) és una d’aquestes persones. És un futbolista de cap a peus, que estima el seu esport i que ho ha donat tot per la seva carrera. Ha conegut el cel i l’infern del futbol. Va tocar la glòria debutant amb el club de la seva vida, l’Ossassuna, en una catedral del futbol com és el Camp Nou. Va conèixer què és el futbol a segona divisió, va conèixer el futbol català amb el Figueres, va estar a punt de tornar a primera amb el Llorca i va tenir una nova oportunitat a la màxima categoria amb el Nàstic. Aquest estiu el club de Tarragona va prescindir dels seus serveis. Ell, tot un rodamón, va pensar què podia fer i on podia anar. Li va sortir l’opció del Sant Andreu, un club de segona B amb aspiracions. Era baixar una categoria, però era la “B catalana”. És a dir, segons les seves paraules, “el grup de segona B amb més nivell de l’Estat i en què hi ha més diners”.
El club barceloní va començar la temporada amb un objectiu clar, l’ascens a Segona. Fa uns quants anys que té la categoria de plata entre cella i cella. És un club sanejat i amb un potencial econòmic considerable tenint en compte la categoria on és i el moment que viuen els clubs modestos. Va fer una inversió important per portar jugadors de renom i amb experiència. En Gorka era un d’aquests jugadors. Però. per al davanter, no és una temporada gens fàcil. Malgrat això, l’equip funciona la mar de bé i, segons ell, “això ajuda a portar les coses”. S’ha hagut d’adaptar a una nova categoria, a un nou equip, a un nou paper i, sobretot, a un camp de gespa artificial. Per a ell és un problema: “Jugar sobre gespa artificial és difícil, sobretot per la manera com bota la pilota. Perjudica el joc fluid i els que tenim més tècnica”.
50 esforç
El Sant Andreu ocupa actualment una plaça còmoda a la lliga. Les posicions per a l’ascens queden a prop, però li costa acostar-se als llocs que li servirien per complir l’objectiu del principi de temporada. Per de Carlos, a l’equip “li costa fer gols”. En Gorka té una tesi sobre el perquè d’aquesta sequera golejadora: “Jo crec que el camp ens està perjudicant una mica. És un camp molt petit, el bot és molt estrany per culpa del cautxú... Tot plegat juga una mica en contra nostra”. Malgrat això, el davanter navarrès també veu coses positives en l’equip. Per exemple, que “als altres equips també els costa molt fer-nos gols a nosaltres, som molt sòlids i molt regulars”. Aquesta regularitat a Segona B serveix per guanyarse la possibilitat d’accedir a la categoria de plata, però després serveix de ben poc: “Al play-off la cosa és diferent, t’ho jugues tot a un o dos partits i aleshores és una loteria”, afirma en Gorka.
GORKA.qxp:Maquetaci贸n 1 06/04/09 1:42 P谩gina 51
vaig pagar no ser prou constant
GORKA.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:41 Página 48
TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA
48 esforç
GORKA.qxp:Maquetaciรณn 1 06/04/09 1:42 Pรกgina 49
esforรง 49
FUTBOL
GORKA.qxp:Maquetaciรณn 1 06/04/09 1:43 Pรกgina 52
52 esforรง
GORKA.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:43 Página 53
als altres equips també els costa molt fer-nos gols a nosaltres, som molt sòlids i molt regulars
a Segona Divisió, quan vam estar a punt d’ascendir a Primera Divisió; va ser la més bonica de la meva vida”. El somni que tenia aquest futbolista de XX anys ja el veu “difícil de complir”. Li hauria agradat poder “consolidar-me a primera divisió”, però és resigna: “No ha pogut ser. Aquesta ha estat la meva carrera. Podria haver estat millor, però les coses passen com passen per alguna raó”.
EL FUTUR DEL FUTBOLISTA L’EXPERIÈNCIA A PRIMERA
EN GORKA A CATALUNYA
El dotze de l’equip de la senyera ha jugat a Primera Divisió amb l’Ossassuna i el Gimnàstic de Tarragona. Es podria pensar que això li dóna un valor afegit o que té un cert avantatge davant la resta de jugadors de la lliga; en Gorka, però, pensa d’una altra manera: “L’experiència potser compta per a algunes coses, però en el joc no hi influeix. Si estem tots a la mateixa categoria és per alguna cosa”. Aquest menut segon punta va complir un somni que molts futbolistes ja voldrien per a ells, com és debutar al Camp Nou. Ho va fer amb 25 anys, el 6 d’octubre del 1997, amb Aguirre com a entrenador. Ara, onze anys després, ho recorda com una cosa “increïble”. És conscient que “es tracta d’un altre món” i es lamenta de no haver “pogut consolidar-me a Primera Divisió”. Fent autocrítica, reconeix que el que li ha faltat per triomfar a la màxima categoria “és la regularitat”. Al futbol d’alt nivell els alts i baixos no es perdonen i, segons ell mateix, “vaig pagar no ser prou constant”.
Amb el Sant Andreu, de Carlos ja ha passat per tres equips catalans. Sembla que tingui predilecció per Catalunya. Reconeix que se sent “molt bé aquí, l’any passat vaig passar una molt bona temporada a Tarragona i també tenia un bon record del Figueres”. A Tarragona el van fer servir d’extrem i d’interior. Ell es considera “un segon punta, és on estic més còmode”, però afirma que pot jugar “d’interior esquerre, de mitja punta o de punta en un 4-4-2, com estic jugant aquest any”.
UN MOMENT?
Hi ha molts jugadors que es mouen en el circuit futbolístic per on ha dut a terme la seva carrera Gorka de Carlos. És un camí per on passen milers de jugadors, que queda un parell d’esglaons per sota dels ronaldinhos i els messis, però que també té “el seu mercat”. En Gorka sap que, amb el que ha guanyat com a jugador, no podrà viure per sempre, però valora molt positivament “la gent que he anat coneixent dintre el món del futbol, que et deixa la possibilitat de continuar en aquest món”. Reconeix que ja comença a ser el moment de “pensar què vull ser quan sigui gran, però encara no ho sé”.
Ja fa uns anys que és professional. Són moltes temporades, molt de futbol a les botes i molts quilòmetres recorreguts a sobre el camp. Per en Gorka, els millors moments van ser “a primera i segona divisió”. Si s’hagués de quedar amb un moment, escolliria “el debut” i, si el que hagués d’escollir fos una temporada, es quedaria “amb la temporada amb el Llorca
En Gorka és un noi normal, un futbolista que ha compartit terreny de joc amb els millors i amb d’altres de no tan bons. De Carlos ha fet carrera en camps de gespa de milions d’euros, en camps de sorra i fang i en camps com el del Sant Andreu, de gespa artificial. En tots, el pamplonès s’hi ha deixat la pell dels genolls, el cor i l’ànima.
ç e
esforç 53
st_pere:Maquetaciรณn 1
54 esforรง
06/04/2009
1:43
Pรกgina 54
st_pere:Maquetación 1
06/04/2009
1:44
Página 55
FOTOS: ORIOL ROCA
er demostrar que el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau ha fet una gran temporada regular, només cal referir-se als números. No cal ser abstracte, no cal donar-hi voltes. Cinquens a la taula de classificació, empatats a punts amb els quarts, l’Unicaja Almeria. Classificats, doncs, per als play-offs. Han estat un dels equips més equilibrats i que ha sabut aconseguir un millor balanç entre punts a favor i punts en contra. Les catorze victòries que han tret en aquests vinti-dos partits no són cap casualitat. Van començar la temporada amb unes expectatives molt diferents, amb l’objectiu de salvar, un any més, la categoria. Van optar per mantenir el bloc i afegir-hi gent jove i apostes estrangeres desconegudes. Va ser tot un encert. El grup ha funcionat a la perfecció tant a dins com a fora de la pista. Han fet un bon bloc, que pot donar sorpreses als play-offs. La nota negativa? La derrota en el darrer partit contra l’Unicaja, que els ha relegat a la cinquena posició (si haguessin quedat quarts tindrien el factor pista a favor) i la lesió d’homes importantíssims, com ara Gustavo Saucedo.
P
esforç 55
st_pere:Maquetación 1
06/04/2009
1:44
Página 56
VOLEIBOL
a part de la qualitat de l’equip, hi ha molt bon ambient al vestidor, i això és molt important. Som un grup molt cohesionat El que l’any passat va ser l’equip revelació ara s’està convertint en tota una realitat. Perquè ens expliquessin la trajectòria, els objectius i el futur d’aquest equip, vam ajuntar l’anima mater, Gustavo Saucedo, i un dels joves amb més futur del club tarragoní, Carles Mora. Saucedo és un jugador amb experiència, internacional absolut, que ha estat escollit MVP de més d’una jornada a la Superlliga. Juga com a oposat amb el número dos a l’esquena i és el capità de l’equip. Pel que fa als números, en Gustavo el podem trobar a la quarta posició dels millors anotadors de la lliga, amb 334 punts en atac, i a la tercera posició en la classificació de millors atacants. En Carles, de la seva banda, ocupa la posició de col·locador, llueix el número setze a la samarreta i només té dinou anys. Aquesta ha estat la seva primera temporada amb el primer equip a tots els efectes. Les seves bones actuacions sortint des de la banqueta li han valgut la primera convocatòria amb la selecció promeses d’aquí a unes setmanes. Tots dos estan d’acord que no es pot negar que la temporada ha estat bona. Per Saucedo, acabar en cinquena posició es pot considerar “tot un triomf”. Carles Mora va més enllà i afirma que “tothom hauria signat haver acabat en cinquena posició a principi de temporada”. Malgrat això, no poden amagar que la derrota en el darrer partit ha estat una decepció: “El partit contra l’Unicaja l’hauríem d’haver guanyat, perquè el factor camp en el playoff és molt important”, afirma Mora. El paper del Sant Pere i Sant Pau els dos darrera anys a la Superlliga (recordem que van tornar a la màxima categoria l’any passat) ha sorprès a tothom. Els mateixos jugadors reconeixen que ells són els primeres sorpresos amb el rendiment de l’equip. En Gustavo no pot evitar recordar que la temporada passada van estar lluitant per evitar el descens gairebé fins a l’última jornada: “A la pretemporada teníem al cap que l’any passat vam estar lluitant per salvar la categoria quasi fins al 56 esforç
final. Ens pensàvem que aquest any seria semblant”. El capità assegura que “ni molt menys ens esperàvem quedar quarts o cinquens, ha estat tot un èxit”. En Carles també és rotund davant la pregunta de si sabien quin era el potencial de l’equip: “La veritat és que a principi de temporada no n’érem conscients”. I ho argumenta així: “Durant la pretemporada tots els equips fan experiments, i si guanyes partits no saps ben bé si és perquè tens nivell o perquè l’altre equip està fent proves”. Per aquest jove jugador català, el moment en què es van adonar del seu nivell real va ser “després del primer partit contra l’Unicaja Almeria, que vam guanyar i vam sorprendre a tothom”. Que a Tarragona les coses han canviat és un fet. Han passat de lluitar per salvar la categoria a lluitar per al títol. Han deixat de ser l’equip ascendit per convertir-se en l’equip revelació. Saucedo pensa “que la planificació ha estat molt millor que la temporada anterior”. El capità diu que aquesta temporada han tingut més temps i que durant la pretemporada “es va treballar molt millor”. A més, recorda que “aquest any no hem tingut gaires baixes i el nucli de l’equip ha pogut continuar creixent com a grup”. El jove Carles Mora l’any passat encara no formava part de la plantilla del primer equip del Sant Pere i Sant Pau. Malgrat això, opina que el canvi es deu al fet que, “a part de la qualitat de l’equip, hi ha molt bon ambient al vestidor, i això és molt important. Som un grup molt cohesionat”. Arriben a la part de la temporada en què poden veure recompensat tot l’esforç fet fins ara. Arriben els play-offs i, tot i tenir el factor camp en contra, els afronten amb ganes i amb la intenció de donar la campanada. El capità de l’equip reconeix que el grup “té alguns dubtes”. En Gustavo té problemes al colze, fet que minvarà molt el potencial de l’equip tarragoní. El seu substitut, Gregory Bordas, ha demostrat molta qualitat, però és un noi molt jove que no se sap quin rendiment pot donar en uns play-offs.
Saucedo, però, té moltes esperances, sobretot perquè recorda que “contra l’Almeria, el nostre rival a quarts, hem guanyat els dos partits de lliga”. Ara bé, en Carles reconeix que l’objectiu a la lliga regular “era quedar quarts”. No ha pogut ser, però tot i això afirma que “l’objectiu segueix sent passar els quarts de final”. I en Gustavo ens explica per què volen superar els quarts: “L’objectiu clarament és arribar a les semifinals, per assegurarnos la plaça europea”. Que el Sant Pere i Sant Pau tornés a Europa seria un somni per a tot Tarragona. El 2000 ja van ser-hi, i tornar-hi suposaria la confirmació que les coses es fan bé i que la línia marcada és la correcta. Pel número dos del conjunt roig, tornar a participar en una competició continental seria “el màxim”. I és que, segons diu, “tenint una plantilla tan curta com la que tenim i un pressupost tan baix, entrar a Europa seria espectacular”. I per en Carles Mora seria “tot un somni”. Malgrat això, recorda la situació del club: “Primer s’ha d’intentar aconseguir, i després ja es veurà què passa, perquè, tenint en compte la situació econòmica del club, no sé si ens ho podrem permetre”. S’està acabant la temporada i, al marge que pugui caure una classificació europea, cal pensar en l’any vinent. En Gustavo, content amb el paper que ha fet l’equip aquest any, no pot evitar de demanar “que es mantingui el bloc actual”, ja que, “quan les coses van bé, has de canviar el menys possible”. Ara bé, reconeix que “això ho ha de decidir l’equip tècnic del club”. Ell mateix adverteix, però, que “hi ha jugadors que s’han revalorat i serà difícil que no vingui un equip amb nom i amb talonari que se’ls endugui”. Mora pensa que, “si es manté el grup, podria ser un altre any d’èxits”. El jove col·locador també pensa com en Gustavo: “Pot ser que vinguin a fitxar alguns dels nostres jugadors”. I afirma que, “en el món del voleibol, un any ets a dalt i el següent se’n va tothom i estàs lluitant per a la permanència”.
st_pere:Maquetaciรณn 1
06/04/2009
1:45
Pรกgina 57
esforรง 57
06/04/2009
1:45
Página 58
VOLEIBOL
st_pere:Maquetación 1
Una possible solució i una bona fórmula per al futur del club tarragoní, segons Mora, és “apostar pel planter català”. Pel jugador tarragoní, “aquí hi ha jugadors que prometen, i venir al Sant Pere i Sant Pau és tota una oportunitat, i més després d’aquesta temporada”. I és que, segons diu, “el nostre club ara és un referent, és un equip que està de moda”. Pel que fa al futur del club, Saucedo creu que “comença en el projecte del camp nou”. Pel capità, entrenar-se en un camp i jugar en un altre és un problema. Per aquest motiu, valora de manera positiva “l’esforç que fa el club per construir un nou pavelló, però això no es fa d’un dia per l’altre”. El projecte del CV Sant Pere i Sant Pau cada cop és més sòlid. Els resultats arriben i les alegries es multipliquen. Saucedo ho expressa dient que cal aconseguir que “no sigui una casualitat que el nostre equip sigui quart o cinquè a la classificació, cal que amb els anys puguem estar sempre lluitant per les posicions capdavanteres”. Aquest és el desig del club i dels aficionats i el desig de tot Tarragona. Volen lluitar per ser un equip de Superlliga consolidat i, per aconseguir-ho, volen començar classificant-se per jugar a Europa la temporada vinent. Són un equip jove, modern i amb futur. Són l’equip de moda del voleibol estatal.
ç e
58 esforç
st_pere:Maquetaciรณn 1
06/04/2009
1:46
Pรกgina 59
esforรง 59
52fot
6/4/09
01:03
Página 60
,
52 FOTOGRAFS És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'obra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatges esportives a premsa@esforc.com
Alfredo Ferrer
Víctor Salgado
Pilar Silvestre 110 esforç
52fot
6/4/09
01:03
Pรกgina 61
Jordi Saragossa
esforรง 61
06/04/2009
H O Q U E I PAT I N S
tamborini:Maquetaci贸n 1
FOTOS: ORIOL ROCA
1:39
P谩gina 62
tamborini:Maquetaciรณn 1
06/04/2009
1:40
Pรกgina 63
esforรง 63
tamborini:Maquetación 1
06/04/2009
1:40
Página 64
a hem parlat més d’una vegada dels esportistes que han d’agrair ser on són als seus germans grans. Ricky Rubio, Rubén de Lera o Víctor Valdés en són alguns. Les noies no queden de banda. També elles veuen en els seus germans grans un exemple a seguir. Maria Rosa Tamburini (21 d’agost de 1985) va començar la seva experiència sobre patins fent patinatge artístic. Després del seu grup de patinatge del PHC Sant Cugat, s’entrenava l’equip d’hoquei sobre patins del seu germà. Ella, al principi, es quedava a les grades, mirant, gaudint. Un dia, com qui no vol la cosa, la van convidar a participar en l’entrenament i no hi va desentonar. Amb el pas del temps, es va convertir en una més als entrenaments, fins que va acabar per decidir-se: l’hoquei patins era el seu esport. Va començar jugant amb nois. Després, combinava l’equip masculí i el femení. Al final es van engrescar unes quantes noies i va poder començar a jugar a l’equip on encara juga. Tota la vida ha jugat a Sant Cugat i, des dels quinze anys, amb noies.
H O Q U E I PAT I N S
J
Potser si no hagués canviat no hauria viscut la convulsa situació que han protagonitzat la Federació Espanyola i els clubs catalans. D’una banda, vuit equips de tot l’Estat han jugat una lliga estatal d’un nivell moderat. Els equips de més qualitat són a Catalunya. Tots aquests equips es van negar a formar una lliga estatal al·legant que econòmicament no els interessava. Però ara que s’acaben les lligues i els equips catalans veuen que tenen molt difícil accedir a les competicions europees, és el moment de negociar quin ha de ser el futur de l’hoquei patins femení a l’Estat espanyol. Per Tamburini, malgrat la controvèrsia, el desenvolupament de la lliga “ha estat normal, no hi ha hagut cap problema”. Malgrat això, la jugadora del Sant Cugat opina que és ara quan “s’ha de plantejar com s’han de fer les coses”. Sobretot, pensa que els afectats són “els equips capdavanters, que ara no poden anar al Campionat d’Espanya i es queden sense opcions d’anar a Europa”. La veritat, però, és que sí que hi ha alguna opció, i la Maria Rosa ho recorda: “Només hi ha la possibilitat que l’Igualada o el Voltregà siguin campiones d’Europa”. Si no és així, “no hi haurà representació catalana en les competicions continentals”. En aquest context, el Vilanova va ser campió de la Copa de la Reina. L’explicació és més aviat curiosa: “Ells necessitaven equips, i als equips catalans també els interessa participar en competicions”, explica Maria 64 esforç
Rosa Tamburini. Segons ella, necessitaven equips perquè a la lliga estatal només hi ha vuit equips i la Copa de la Reina la juguen, precisament, vuit equips. No tenia gaire sentit que es veiessin les cares els mateixos, no hauria tingut interès. Malauradament, com ens explica la nostra protagonista, “el Voltregà i el Vilanova [que són els equips catalans que hi van participar] es van enfrontar a quarts, de manera que no es va poder demostrar la superioritat catalana”. Potser la superioritat no s’ha demostrat de manera exagerada, però el cas és que el Vilanova es va proclamar campió. A més, l’Igualada està mostrant un nivell altíssim a la Copa d’Europa, i el Voltregà, com cada any, manté un rendiment envejable en totes les competicions. Per la Maria Rosa, totes aquestes dades no fan més que demostrar que “l’hoquei femení català continua sent el millor del país”. Segons diu, això passa perquè “aquí es treballa molt bé la base i surten moltes nenes; a més, com que en hoquei masculí som una potència mundial, les noies aprofitem la feina feta pels nois”. Ella ha estat tota la vida al seu club, un conjunt que no es troba a l’ull de l’huracà, que no entra en polèmiques. Més que res, perquè “sempre hem estat un equip que lluita per estar a mitja taula”. Tot i això, aquest any les coses no han anat del tot bé. És per això que, quan s’acaba la temporada, “et planteges coses”, tal com reconeix Tamburini. Per la jugadora catalana, “el fet que et truquin altres equips i et parlin d’objectius més grans et fa pensar”. Però, en el seu cas, el més important “és sobretot poder compaginar els estudis, la feina i l’hoquei patins”. La Maria Rosa es lamenta que “malauradament l’hoquei patins femení és un esport absolutament amateur, i és per això que has de pensar si vols resultats o vols assegurar-te el futur”.
A l’hora de parlar de resultats, Tamburini dóna gràcies “a la selecció estatal i a la catalana” perquè compten amb ella, ja que “el nivell competitiu el cobreixo amb aquestes convocatòries i amb les competicions internacionals que puc jugar amb les seleccions”. Per la resta, com hem dit, ella valora altres coses. És per això que, si s’hagués de quedar amb algun moment de la seva carrera esportiva, es quedaria amb la temporada que el seu club va ascendir a primera. Va ser l’únic cop que el Sant Cugat femení ha guanyat una lliga. Era la de segona, però van ser campiones. A més, ella va marcar “cent deu gols, una xifra important, i més tenint en compte que tenia quinze anys”. Amb la selecció ho té més difícil, ja que tant amb Espanya com amb Catalunya ha guanyat uns quants tornejos. “Amb totes dues seleccions he viscut competicions importants. Em quedaria amb el subcampionat del món amb Espanya o amb la Copa Amèrica que vam guanyar amb Catalunya.” Per acabar, no ens podíem estar de tornar al tema morbós. Calia preguntar-li a la Maria Rosa pel futur, pel que passarà a partir d’ara amb l’hoquei femení. Personalment, opina que “l’hoquei femení és un esport jove, que té molt de camí per recórrer”. A més dels problemes ja exposats, la Maria Rosa n’aporta de nous: “A nosaltres, evidentment, també ens afecta la crisi, i s’haurà de veure com s’enfoca tot plegat”. Pel que fa a la lliga estatal, no hi veu una solució clara. El que si que té claríssim és que “és molt cara”. A més, “la lliga catalana és molt competitiva i les despeses són molt inferiors”. Com a punt final, ens deixa una idea, una possible solució per a qui la vulgui escoltar: “Potser la solució seria fer un grup est i un grup oest. Així els desplaçaments serien més curts i, per tant, tot plegat seria molt més econòmic”.
ç e
tamborini:Maquetaciรณn 1
06/04/2009
1:40
Pรกgina 65
esforรง 65
Copa
6/4/09
01:43
Página 66
FOTOS: RICARD ROVIRA
A
rribava a Catalunya la cinquanta-dosena edició de la Copa del Rei d’handbol. Per vuitena vegada, la segona competició més important de l’Estat tr epitjava terr es catalanes. Granollers era una festa i els actes previs al torneig no feien més que pr esagiar un gran esdeveniment. Els millors equips de la lliga (la Copa la juguen els vuit primers classificats de la lliga SabadellAtlantico ASOBAL) arribaven a la capital vallesana per oferir el bo i millor de l’handbol. Tots, amb catalans a les files. Al Barça i el Granollers, ja se suposa sent com són equips d’aquí, però és que també n’hi havia a les files dels vinguts de fora: V iran Morros i David Davis al Ciudad Real, Cristian Malmagr o i Josep Masachs al Portland San Antonio, Antonio Ortega al CAI Aragó, Rubén Montávez al Pilotes Posada i Vicente Alamo al Reale Ademar. Molts havien sortit del planter del Granollers. I tots tor naven a casa amb un sol objectiu: endur-se la Copa. Tot feia pensar que podia ser una Copa del Rei inigualable, en la qual els nostres tindrien molt a dir. Per començar, un derbi. El FC Barcelona Borges i el Fraikin BM Granollers s’havien de veur e les car es en la primera eliminatòria. El Barça va fer valer la importància de la seva banqueta i va tenir en Barrufet, Hansen (6 gols) i Oneto (5 gols) els tres pilars en què recolzar-se per guanyar el derbi català per 25 a 30. Per part vallesana, Andreu (7 gols) i Cañellas (6 gols) van fer tot el possible per mantenir al seu equip dintr e el partit. I tothom va destacar el paper d’un públic que va omplir el Palau Olímpic i no va deixar d’animar els locals. Aquesta va ser la tònica durant tota la competició. En els quarts de final, el Bar celona Bor ges es va trobar amb el Portland San Antonio de Cristian Malmagro. Al cap de pocs minuts, els navarr esos van perdre Ruesga i no li van tr obar cap substitut. Els catalans van endur-se el partit (35-26) jugant un gran handbol i amb els extr ems (Tomàs, Ugalde i Rocas) i Iker Romer o com a golejadors. El Barça arribava a la final i s’havia de jugar el títol amb el Ciudad Real. Era l’oportunitat de venjar -se per les últimes finals perdudes contra els manxecs. Va ser un partit intens, molt físic. Els blaugrana van estar en un nivell altíssim, com poques vegades aquesta temporada. Els de Xavi Pascual van tenir en Iker Romero l’her oi que, amb deu gols, els va fer guanyar la setzena Copa del Rei. Havia estat un veritable espectacle. Per molts, la millor Copa del Rei dels últims anys i una de les millors de la història. La ciutat i el públic de Granollers van demostrar que estimen l’handbol com pocs i que és la ciutat idònia per acollir competicions tan importants com aquesta 52a Copa del Rei d’handbol. Aquí us r eproduïm les imatges de com va ser i les opinions d’alguns dels pr otagonistes dels nostr es equips...
ç e
66 esforç
Copa
6/4/09
01:44
Página 67
Com a ciutadà de Granollers, ha estat impressionant. El Palau ha estat com mai, s’ha omplert fins i tot per als partits menys atractius. El millor de la Copa, sens dubte, ha estat l’afició. Jo no havia viscut mai un partit com el nostre contra el Barcelonaa. Prop de cinc mil persones, he sentit que hi havia. Crec que el fet que s’hagi celebrat a Granollers, una ciutat amb tanta història i tradició en l’handbol, ha fet que hagi estat la millor Copa del Rei dels últims sis anys
HANDBOL
Copa
6/4/09
01:44
Pรกgina 68
Copa
6/4/09
01:44
Página 69
A part del títol, em quedo amb l’experiència, que ha estat inoblidable. Vaig haver de jugar els tres partits sencers contra equips de molt nivell. Ha estat un pas important a la meva carrera. El fet que la Copa hagi estat a Granollers ha estat molt positiu, ja que és un club amb un gran planter i una gran tradició. Han organitzat la Copa amb moltíssima il·lusió. El públic ha respost, a més, venint de manera massiva als partits, i això és el que necessitem per fer créixer l’handbol.
6/4/09
01:44
Página 70
HANDBOL
Copa
el resultat no va ser el que nosaltres desitjàvem. Malgrat això, ens quedem amb tota l’organització, amb els actes previs a la Copa i amb l’ambient que va haver-hi al llarg de tota la competició. He tingut la sort de ser a tres copes del Rei i crec que aquesta ha estat la millor amb diferència. No només per l’afluència de públic, sinó també perquè l’organització ha estat perfecta. Tot plegat ha ajudat a fer que l’handbol se segueixi coneixent aquí a Granollers.
Copa
6/4/09
01:44
Pรกgina 71
HANDBOL
Copa
6/4/09
01:44
Pรกgina 72
Copa
6/4/09
01:44
Página 73
Per a nosaltres era molt important guanyar aquest títol, i més contra el Ciudad Real. Les últimes finals les havíem perdut contra ells a l’últim minut. A més, la Copa del Rei és una gran competició i hem jugat un gran handbol. I l’hem guanyat a prop de casa. Que s’hagi fet a Granollers sembla que ens hagi portat sort: dues copes que s’han fet aquí, dues copes que hem guanyat. És maco guanyar una Copa del Rei a Catalunya, en una ciutat que estima molt l’handbol i que té tanta història en aquest esport.
6/4/09
02:10
WATERPOLO
OscarC
74 esforรง
Pรกgina 74
OscarC
6/4/09
02:11
Pรกgina 75
esforรง 75
WATERPOLO
OscarC
6/4/09
02:11
Pรกgina 76
OscarC
6/4/09
02:11
Página 77
V
a debutar jove, molt jove. Al club, amb catorze anys; a la selecció, aquesta mateixa temporada, només amb disset. Sembla mentida, però no ho és. Òscar Carrillo (18 d’octubr e de 1991) és tota una realitat, el veritable futur del waterpolo estatal. Es va donar a conèixer amb un golàs a l’Eur olliga, la màxima categoria continental. Era l’any 2005, el CN Sabadell s’havia d’enfrontar a l’Eger. Els de la capital vallesana tenien moltes baixes i van haver de recórrer a un noi que destacava a les categories inferiors del club i de la selecció. Aquell dia, el jove Carrillo va entrar a la piscina lentament, com dissimulant. T enia al costat Dani Ballart, el seu ídol. I, davant, un equip d’homes que podrien haver estat els seus par es. Ell, però, va tenir el seu moment de glòria. En un moment determinat, va r ebre una pilota al contraatac, va encarar V ioletti, el porter, i va aixecar-se enlaire. Va treure mig cos de la piscina. Com a càmera lenta, l’Òscar semblava haver decidit que aquell fos el moment de donar -se a conèixer . V a amenaçar un cop i un altre. Després, amb el porter caient, va deixar anar suaument una vaselina quasi perfecta. Era Òscar Carrillo, i ara tothom el coneixeria. Han passat tr es anys d’això. L ’Òscar ha anat cr eixent i ja és un jugador de “veritat”. És membre a tots els efectes del primer equip del seu club, el CN Sabadell. De fet, s’ha convertit en un pilar fonamental del conjunt vallesà. És el màxim golejador i un jugador importantíssim, cosa que ha tingut recompensa. El 24 de gener el destí va decidir que el seu nom es tor nés a aliar amb la història i que el somni es convertís en una r ealitat. Que es fes veritable. Encara sense haver complert la majoria d’edat, era convocat per Rafa Aguilar per debutar amb la selecció espanyola.
Què et va dir Rafa Aguilar abans que entressis a la piscina? O.C.: Em va dir que estigués tranquil, que si havia anat allà era per què confiava en mi i que jugués com sempr e. Tot i no haver entrat en aquesta darrera convocatòria, ja hi has anat unes quantes vegades. Esperes que continuïn confiant en tu? O.C.: Això no se sap mai, però jo esper o que sí, que continuïn cridant-me. Diuen de tu que ets el futur del waterpolo espanyol... O.C.: Que diguin això m’omple d’or gull, però cal continuar tr eballant i millorar cada dia una mica. He de demostrar que no és cosa només d’un dia. Fa unes temporades, quan tu tenies només catorze an ys, el primer equip del Sabadell va requerir els teus ser veis per a un partit d’Eurolliga. Com ho recordes? O.C.: Era el primer cop que anava convocat amb l’absolut, tot i que ja feia uns quants mesos que m’hi entr enava. Va ser molt especial i va significar molt per a mi, per què em va demostrar que confiaven en mi per a la primera plantilla. Com és això de jugar amb homes que podrien ser els teus pares? O.C.: La veritat és que t’hi acostumes, Jugo tan bé com puc i no em pr eocupo. Al principi, sí que r ecordo que els tenia molt de respecte i molta por.
Com recordes el moment que et van dir que debutaries com a internacional absolut?
En aquell partit vas tenir la sort o l’habilitat de marcar una vaselina a Violetti que ha quedat en la retina de molts aficionats.
O.C.: Amb moltíssima il·lusió. Ens acabàvem d’entrenar i em van agafar per banda els entr enadors, Quim Colet i Àlex Ferran. Aleshor es em van felicitar , sense que jo sabés per què. Després, em van donar la noticia i, evidentment, em vaig posar molt content.
O.C.: La veritat és que vaig sentir una alegria immensa quan vaig aconseguir aquest gol. Tothom em va felicitar i fins i tot Dani Ballart, que sempr e ha estat un referent per a mi, em va dir que li havia semblat un gol molt bonic. Va ser el debut somiat.
Com vas decidir dedicar-te al waterpolo? O.C.: Jo feia cursets de natació i alhora jugava a futbol. Llavors em van fer unes proves de waterpolo i em van dir si hi volia jugar. Sona una mica ridícul, però jo vaig pensar: futbol i natació? Doncs, waterpolo! I així em vaig decidir. On et sents més còmode, a dins de l’aigua o tocant de peus a terra? O.C.: Ara ja fa tants anys que em dedico al waterpolo que gair ebé em sento millor a dintre l’aigua. Ets la mateixa persona dins i fora de la piscina? O.C.: Jo cr ec que no. A dintr e em transformo, en certa manera. Cr ec que desconnecto de tota la r esta i només penso a jugar i fer-ho el millor possible. De qui és el mèrit que siguis el màxim golejador d’un dels millors equips de la lliga? O.C.: De tot l’equip, que confia en mi i em dóna r esponsabilitats. Després, és clar , cal marcar els gols, però els que creen els espais són els altr es jugadors i les tàctiques dels entrenadors. Quines aspiracions tens en el món del waterpolo? O.C.: Doncs mantenir -me a la selecció absoluta i, si pot ser, participar en els jocs olímpics de Londr es el 2012. Pel que fa als clubs, m’agradaria quedar -me sempre, si no passa r es d’estrany, al CN Sabadell. La renovació d’Aguilar fins al 2012 és una bona notícia per a tu de cara a Londres? O.C.: No em preocupa gaire. Sigui ell o un altre, si jugo bé hi aniré i si no estic a un bon nivell em quedaré fora. És matemàtic. - Tot plegat no ha estat un somni, ha estat verídic. Es tracta d’una magnífica història que va començar ja fa uns quants anys, quan l’Òscar només en tenia catorze, però que encara té moltes pàgines per escriure.
ç e
esforç 77
Ilu2
6/4/09
01:50
Pรกgina 78
Ilu2
6/4/09
01:50
Pรกgina 79
vilanova:Maquetación 1
06/04/2009
2:10
Página 80
SEL VILANOVA I LA GELTRÚ TOTS UNITS FEM FORÇA TEXT: ORIOL RODRÍGUEZ · FOTOS: ORIOL ROCA
A
l’escut del SEL Vilanova i la Geltrú es pot llegir la llegenda “Ubi concordia, ibi victoria”, paraules en llatí que, traduïdes al català, diuen que allà on hi ha unitat també hi ha la victòria. Aquest lema defineix perfectament l’esperit d’aquest club. El SEL és una pinya i, per això, malgrat la seva curta trajectòria, no han trigat gaire a arribar els primers triomfs. I no ens referim exclusivament als aconseguit sobre el terreny de joc.
80 esforç
vilanova:Maquetaciรณn 1
06/04/2009
2:11
Pรกgina 81
esforรง 81
vilanova:Maquetación 1
06/04/2009
2:11
Página 82
RUGBI
SEL VILANOVA I LA GELTRÚ TOTS UNITS FEM FORÇA
i 16 projecte destinat a joves entre 10 l, Vilanova i la Geltrú un equip especia any hem est Aqu ts. ulta dific amb anys I és sens dubte és la seva escola. de començat organitzant una matinal va que club d’un em parl que em la i veur a ors nov Llav Vila ril. SEL d’ab 26 rugbi el dia La història del ja començar la casa pels fonaments, els I és si aquests joves s’animen i Geltrú, si més no, és curiosa. ior, sèn ip equ un r teni de ns aba , que ve s que seu da als pora agrada el rugbi i la tem que, si ens remuntem que va fer va ser crear un er prim el del ens Des . 2, més 200 ip y equ l’an n ja tenim algu orígens, cap a a centre on tots els infant de Vilanov ecte un club voldríem que aquest proj trobarem que el SEL no neix com va cola L’es i. rugb a poguessin jugar una fer-lo més er pod per t xen crei s ané equip de rugbi sinó com “El començar a caminar l’any 2007. una P llarg en el temps. Som un club, associació de seguidors de la USA , assenyala ola” l’esc per neix club a la em sigla la dev és ens i SEL a, fet, nov De Vila . entitat, de de Perpinyà la Albert Puig, “una cosa poc habitua lloable, més a, ecte any proj Lleg un a És ortiv at.” Esp ciut ció tra Sec nos de cipi Catalunya. Des d’un bon prin rs , que demostra la càrrega de valo coneguda com la Penya La Lleganya ar enç com de em haví que clar em tení ort la esp de un uip t l’eq olta de env rs ha uido que sempre un grup de seg una per la base, i això vol dir crear es ió com el rugbi i al qual, des d’aquest Catalunya Nord. Aquesta associac en , que nem Ente i. rugb de ola esc . sible seva pos la t de l’èxi pàgines, desitgem tot esportiva, però, més enllà at com la nostra, sense ciut una at, quin arle uip l’eq estima i passió per at tradició de rugbi i amb una ciut bé sió Aquest breu repàs a la història tam es va marcar com a missió la difu club un té que tat cos al es Sitg com un . és lans que breu del SEL ens mostra del rugbi arreu dels Països Cata el més natural era crear at, solid con del ls us fide acti d’in més i terra dels clubs de rugb Un objectiu, en una més una escola, acostar el rugbi als e ta nostre país. Però, lluny de donar-s respecte a la religió de la pilo t. xen crei r ana uí, petits i, a partir d’aq fites le, les nob s com tote s ició amb s amb sfet tan , sati lada per ova és La sorpresa ha estat que, nom es ta assolides, el seu objectiu és, com que va situar l’epicentre d’aques ips equ m teni , vida de any un amb era a prim bell i ella ra aqu tane en cos r la van proposa conquesta a es sencers en quatre categori a No assemblea, continuar creixent fins població de Vilanova i la Geltrú. , erar esp ia pod es Com s.” rent dife de , llarg tard al i més estendre el virus del rugb va ser fins quatre anys on, aquest projecte, en una població que ea tot el territori. “Som un club l’any 2006, que, en una assembl hi no ert, com ens ha explicat l’Alb nta apu bres nt”, mem s eme seu creix els en a, m any este encara de La Lleg a, va despertar ístic rugb ició trad a havi un i i que el rugb tot l’Albert. “Tenim l’escola de van decidir retornar al rugbi i expectació. “Al principi, at osit curi m el teni r crea ola van i l’esc at A equip sènior. el rugbi els havia don entment, hi va haver molta evid de ts ips ues equ D’aq bé rú. tam i Gelt ies, la i bab a jugadors SEL Vilanov un sorpresa, però en veure que era ins. dels prebenjamins, benjamins i alev tres anys en actiu Albert Puig, un la ent dam ràpi ós seri ecte proj i i ntils club infa del dors s També tenim juga màxims responsable idoria d’Esports de l’Ajuntament Reg na. ago taca Tarr des en RC , al ecte its proj cadets ced impulsor del veni ens va ajudar i vam signar un con era qual L’objectiu de cara a la prop això: “La primera trobada, a la , això tant obs No ó. raci labo col· de s e este onz aqu ar amb temporada és consolid vam assistir només tenim molta feina de difusió a ara enc r teni es gori em, cate pod si tre i, qua es tres categori jugadors de ca fer, precisament per aquesta man En tils. ada jorn infan i la ies de ó bab zaci de anit ips l’org equ s; bé tam diferent del de tradició.” Actualment l’Escola de s de l’aspecte competitiu, hem inaugural del campionat d’alevin nt el·le l’exc de nt one exp im màx , SEL dels esta ició aqu pos a na nov destacar la sise Catalunya a Vila bres feina que duen a terme els mem de en campionat al benjamins temporada, i també la participació A ent. xem crei ple del club, està en la l’equip de a fa ins jam que ben pel I, dels l ya. fina alun Cat fase la s dia d’avui una trentena llarga de nen al sènior, cal destacar el gran Copa Catalana, que es va disputar i rugb el r tica prac a at enç com han 4a iu, fest ecte l’asp En na. campionat que ha fet a la març a Tarrago gràcies a la seva tasca, i esperen t. men ada iosa pint la l ofic i ecia sigu esp t que mol ni , ser lana va bé cata tam propera temporada la ar enç com dat que dors juga hem els De fet, si no m’erro, de pals que van fer tots ena. havent arribat ja a la quarant la la primers. Un dels objectius de i les seves famílies, o el final de a n due es Entre les activitats que i riure ola insc l’esc n serà qua nt a, vine sad pas da da pora tem tempora r terme a l’escola, cal destaca ya i van l’escola en el campionat d’Espan els jugadors de l’equip sènior unt, Aram ecte proj el nt lme ecia esp un I . can a lana cata ana lliga setm la l’equip sènior a passar un cap de eina que utilitza el rugbi com a t que fer ieta és prop m na teni Giro que de es ia rept mas altre dels Font, una risc d’integració per a infants amb és es s’apuntin nenes a l’escola. Nom d’uns socis de l’associació, que i ven con del s “Din ial. soc ió clus d’ex de a amb gori l fina cate t la a àpa tenim una nena, va acabar amb un at de col·laboració que tenim sign bé prebenjamins. I, és clar, tam totes les famílies dels jugadors.” la i a nov Vila amb l’Ajuntament de ior.” sèn uip l’eq ar solid con est Geltrú, volem participar en aqu SEL Si hi ha un aspecte que fa del
ç e
82 esforç
vilanova:Maquetación 1
06/04/2009
2:11
Página 83
DES D’UN BON PRINCIPI QU E C L AR TE N ÍE M HAVÍEM DE COMENÇAR P E R L A B AS E , I AI X Ò VOL DIR CREAR UNA ESCOLA DE RUGBI
esforç 83
RUGBI
vilanova:Maquetaciรณn 1
84 esforรง
06/04/2009
2:12
Pรกgina 84
vilanova:Maquetaciรณn 1
06/04/2009
2:12
Pรกgina 85
esforรง 85
ESPORTS HIVERN
ander2.qxp:Maquetaciรณn 1 06/04/09 1:46 Pรกgina 86
86 esforรง
ander2.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:47 Página 87
TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA nder Mirambell (Calella, 17 de febrer de 1983) és un home especial. És llest, té facilitat de paraula, és un lluitador i un engrescador nat. Acaba d’arribar a Catalunya, després d’haver-se passat mig any voltant per Europa. Ara intentarà acabar la carrera d’INEF i haurà de buscar-se la vida per aconseguir ingressos, ja que sobreviu amb una beca ADO 2. L’Ander és un aventurer. Amb poc més de divuit anys, ja enganxat per l’esport que l’apassiona, va recórrer Europa a cavall d’un Ford Fiesta, pagant-se el seu somni amb suor i molts diners. Es va deixar els estalvis de càmping en càmping. L’Ander és un lluitador. Havia provat sort amb el futbol, un esport en què va arribar al juvenil de l’Espanyol. Després de complir el somni de portar la samarreta amb els colors del seu cor, va canviar d’esport. L’atletisme va ser la disciplina on va recollir els primers títols: campió de Catalunya, sisè d’Espanya d’heptatló, segon en el 4x400 en un Europeu
A
de clubs júnior... Tot plegat li assegurava un cert futur com a atleta. No n’hi havia prou. Ell volia ser olímpic i li semblava que, malauradament, no tenia prou nivell per anar a uns jocs. Aleshores, quasi per casualitat, li van parlar del bob o bobsleigh, aquell esport famós per la mítica pel·lícula basada en la història real de la selecció de Jamaica (Elegidos para el triunfo). El bob era car, calia alguna cosa més econòmica i més senzilla. I així se li va acudir un esport d’hivern similar però individual. Va escollir el que per estadística era més segur, el tobogan o skeleton. Una cosa va portar a l’altra i va acabar convertint-se en el primer català a participar en una copa del món i pujar en un podí d’aquesta disciplina. Ara ha acabat la temporada. Ha quedat en el lloc 23 de 41 participants, tota una gesta tractant-se d’un novell, i més tenint en compte els recursos amb què s’entrena. Ara només pensa en l’any que ve i en la possibilitat de ser als Jocs d’Hivern de Vancouver 2010. esforç 87
ander2.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:47 Página 88
VEURE BAIXAR ALGÚ NOMÉS AMB UN CASC I UN TRINEU, SENSE PROTECCIONS, A CENT TRENTA O CENT QUARANTA QUILÒMETRES PER HORA, IMPRESSIONA MOLT 88 esforç
ander2.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:47 Página 89
Però deixem que sigui ell mateix qui ens ho expliqui. Què és exactament el tobogan o skeleton? És una disciplina olímpica d’hivern que consisteix a baixar amb trineu per un tub de gel. Es baixa de cara, sobre una planxa amb dues fulles que tallen el gel. Es pot agafar una velocitat fins de cent quaranta quilòmetres per hora per circuits entre mil dos-cents i mil tres-cents metres. Hi ha circuits que destaquen per la velocitat que es pot arribar a agafar i n’hi ha d’altres, en canvi, on la dificultat es deu al fet que a les corbes estàs sotmès a forces fins de 5 G. Com un avió de combat. Sí, és un esport que requereix un to físic molt bo, és molt complet. D’una banda, s’ha de ser una persona molt explosiva, un velocista o un llançador, per al moment de l’arrencada. Però, de l’altra, un cop a sobre el trineu, cal relaxar-se i començar a pilotar. Sembla perillós... Sembla més perillós del que és. Des de fora, veure baixar algú només amb un casc i un trineu, sense proteccions, a cent trenta o cent quaranta quilòmetres per hora, impressiona molt. És segur, però realment un petit error pot ser perillós. Tu com el vas descobrir? Venia de l’atletisme, on havia estat internacional i havia guanyat alguns títols. Tot i això, vaig veure que no tenia opcions d’anar a uns jocs amb l’atletisme i vaig conèixer una persona que em va parlar de la possibilitat de fer bobsleigh. Aleshores vaig anar a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern amb la idea de fer aquest esport, però em van dir que no hi havia diners. Això sí, en vaig sortir amb un vestit d’esquí de fons i una jaqueta. Amb aquest equip, ja pots suposar que no podia arribar gaire lluny. Vaig estar mirant esports individuals d’aquest estil i el que em va fer decidir-me per l’skeleton és que, mirant les estadístiques, era el més segur. Però tu ja has tingut alguns accidents, oi? Sí, jo estic trencant les estadístiques. En tres temporades he passat dos cops pel quiròfan. T’hi vas enganxar en part perquè et vas adonar a l’escola de pilots que valies per aquest esport, oi? Sí, allà és on em vaig treure el títol. Allà, dels trenta que érem, n’hi havia vuit o nou que era el segon cop que hi anaven, i per a mi era el primer cop. De tots els que començàvem, jo vaig ser el millor. Potser sí que quan veus que una cosa se’t dóna bé t’hi enganxes.
Es pot dir que ets el pioner d’aquest esport al nostre país? Al segle passat ho va provar algú. Fins hi tot hi ha constància que una noia va participar en alguna competició, però era perquè el seu marit feia skeleton. De manera competitiva i pel que fa als resultats, sí que sóc el primer a aconseguir un podi a la copa del món. I, si vaig als jocs olímpics, evidentment seré el primer que ho aconsegueix. Ets conscient que algú pot pensar que ets un pèl estrany? [Riu.] Sí, sóc una mica atípic. Alguns em diuen que sóc un boig. Tot això, però, ho diu qui no coneix l’skeleton. Perquè, si li expliques a algú que em passo la vida baixant amb un trineu per un tub a 140 km/h, es pensa que sóc com un home bala i diu “Aquest està sonat”. En canvi, quan coneixes l’esport i veus el nivell de professionalització que hi ha, la cultura que tenen molts pilots i la mena de gent que el practica, t’adones que de bojos en tenen molt poc i que són gent molt intel·ligent. És important ser intel·ligent? És bàsic. Per als primers metres sí que s’ha de ser una bèstia, però, un cop a sobre el trineu, cal relaxar-se. Hi ha molts corredors que tanquen els ulls per tenir més sensibilitat. És realment complicat. A més, cal tenir el seguiment de l’entrenador. Tu et creus que has fet unes coses a la baixada i des de fora l’entrenador veu els teus errors. Per això cal que el pilot sigui llest, prou per entendre que dos centímetres en una corba o una situació més a la dreta o a l’esquerra poden suposar més força de sortida a la corba o menys fricció i, per tant, més velocitat.
amb la pilota a la panxa, posem un ordinador davant i, amb els entrenadors [Bernat Buscà i Sebastian Conesa], treballem amb unes gomes lligades al coll i uns pesos posats en un casc que hem construït. D’aquesta manera simulem les baixades. Sou més inventors que esportistes, gairebé... [Riu.] Sí, hem hagut de ser creatius i anar inventant coses, perquè no tenim els recursos que tenen a Alemanya o els Estats Units, que tenen gimnasos adaptats per treballar coses especifiques de l’skeleton. Tot i això, has protagonitzat un debut espectacular a la copa del món. Quina ha estat la clau? Jo diria que el secret és la il·lusió i les ganes d’aconseguir el somni d’anar a uns jocs olímpics. A més, també m’empeny a intentar fer-ho millor pensar que vaig començar gastant-me tot el que tenia en tres mesos viatjant pel món. Això, d’una banda, et fa més fort, però, de l’altra, també et decep, perquè veus en quines condicions competeixen els altres països i penses “Si jo tingués això...”. Això et demostra que deus tenir talent, no? Sí, en certa manera sí. Perquè en tres anys l’evolució que he fet és més que destacable. Hi ha tres categories: la copa del món, la copa intercontinental i la copa d’Europa. Jo vaig passar de la copa d’Europa a la copa del món, sense passar per la copa intercontinental, i he acabat a la meitat en el meu primer any. Estic molt content, perquè hi ha gent que té sis i set anys d’experiència a la copa del món.
Parlem del teu any. Ha estat una bona temporada, sens dubte. I tant. He estat a la copa del món, que és tot un luxe, i, a sobre, ho he completat amb un vint-i-tresè lloc de quaranta-un. Jo crec que és espectacular, i més tenint en compte la falta d’experiència.
Hi ha algun però? Pròpiament dit, no. Ara, a mi el que m’agradaria és que se’m donés suport amb les eines necessàries per poder demostrar realment si sóc vàlid per a aquest esport. Així i tot, repetint el resultat d’aquest any ja entraria als jocs. No hi podria haver millor carta de presentació que aquesta, doncs.
I d’entrenaments. Perquè t’has entrenat d’una manera una mica curiosa, oi? Sí, és molt complicat. Com que no tenim la possibilitat d’anar al gel ni la possibilitat d’entrenar-nos en una pista amb guies per treballar la sortida, hem d’improvisar molt. El pare de la Maria Montejano, que és una noia que està començant en el món de l’skeleton, ens va construir un trineu amb una planxa de fusta i uns patins en línia. Amb això entrenem les sortides, i després hi ha la part de propicepció i d’entrenament de la baixada. Per a això fem servir una pilota de feetball i un ordinador. Ens posem en la posició de l’skeleton, de bocaterrosa,
Sens dubte, sembla que el somni de participar en uns jocs queda força a prop per a l’Ander. Ja s’ha acabat la temporada. Ara, com cada any, haurà de guanyar-se la vida encadenant feia rere feina i trobant temps per treure’s els estudis. Ell, però, continua pensant en el futur i de moment ja ha treballat com a entrenador a l’escola de pilots i com a comentarista de la copa del món per a Euroesport. Sembla clar que donar-ho tot per a l’esport del tobogan li ha marcat la vida. Va ser un pioner, ha estat un lluitador i ara pot passar a la història com el primer català sobre un trineu en uns jocs olímpics d’hivern.
ç e
esforç 89
marcos_espinola2.qxp:marcos_espinosa 06/04/09 1:51 Pรกgina 90
90 esforรง
marcos_espinola2.qxp:marcos_espinosa 06/04/09 1:51 Página 91
TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA
marcos_espinola2.qxp:marcos_espinosa 06/04/09 1:52 Página 92
l darrer número de l’Esforç vam parlar de la llibertat. Vam arribar a la conclusió que en l’esquí de muntanya s’experimentava una sensació de llibertat difícilment comparable. Ara continuem amb la pretensió de sentir-nos lliures, de sentir-nos senzillament millor. Cal anar més enllà, cal buscar noves fórmules. Hem provat de volar, de serpentejar sobre neu verge, de sentir el vent gelat a la cara. Però el clima canvia, la primavera s’acosta i els anticiclons fan que canviem la neu i la muntanya per la platja i el sol. I ens trobem el vent a la cara, la velocitat, el brunzit de les rodes que giren a milers de revolucions per minut. I tot plegat gràcies a la força del déu Èol, el sobirà del vent. Un buggy, un estel i quilòmetres de terra llisa per voltar, això és tot el que cal per gaudir del kitebuggy. Marcos Espinola, campió l’any passat de la Mediterranian Cup, és el nostre mentor, el que ens ha de descobrir els secrets d’aquest esport nascut a l’altra punta del món. Primer de tot, hem de saber de què va això del kitebuggy. Aquest esport, que va començar a Austràlia, consisteix a desplaçar-se amb un cotxe de tres rodes
XTREME
A
92 esforç
que es dirigeix amb els peus i fent servir la força del vent com a motor. Un arnès al voltant del cos del pilot permet dirigir un estel de tracció, tipus foil o tipus parapent, que és el que empeny el buggy. Va arribar a Europa per Suïssa i Alemanya, més endavant va arribar a França i poc després va creuar la frontera i va arrelar al nostre país.
Com us organitzeu per poder practicar aquest esport? Nosaltres, aquí a Catalunya, tenim la sort de disposar de l’espai més important de la península de kitebuggy, que és el Delta de l’Ebre, concretament les platges d’Eucaliptus i Trabucador. En línia recta per aquestes platges podem fer ben bé quinze quilòmetres.
Marcos, com vas conèixer el kitebuggy? Jo tenia molta afició als estels i, a través d’Internet, vaig conèixer gent amb la mateixa afició però que estaven començant a ficar-se en un tema de tracció terrestre molt innovador al nostre país. A partir d’aquí en vam parlar amb l’estranger, ens van explicar com s’havia de fer, a poc a poc es van anar establint comerços que venien material apte per a aquesta pràctica...
I pel que fa a les competicions? A l’Estat espanyol només hi ha una competició. És una lliga que es diu Mediterranian Cup. Són tres curses que es puntuen de manera similar al motociclisme, i el guanyador és aquell que obté més punts.
És car tot plegat? No, no. És un esport força econòmic. Per començar, pots tenir un equip bastant bo per uns mil - mil dos-cents euros. Parlaríem d’un buggy i tres estels (en calen de diferents, segons les condicions del vent).
És bastant recent, oi? Sí, l’any passat es va disputar la primera lliga i aquest mes d’abril comença la segona edició. L’any passat vaig tenir la sort de guanyar. Va ser força espectacular. Van venir vint-i-cinc pilots de tot Espanya i hi va haver molt de nivell. Esperem que aquest any es repeteixi tot plegat. Qui organitza aquesta lliga?
marcos_espinola2.qxp:marcos_espinosa 06/04/09 1:52 Página 93
Doncs es fa des de diverses bandes. D’una banda, ho munta un club d’aquí que es diu DKT, que té la base social a l’Hospitalet de l’Infant; d’altra banda, la Federació Catalana, que és un element fonamental ja que s’encarrega de les assegurances i ens ajuda econòmicament, i, finalment, l’Ajuntament d’Amposta, que és qui porta tot l’aparell logístic. Durant la lliga suposo que no us deuen posar problemes, però els altres dies no us diuen res quan aneu amb els buggies per la platja? No, normalment quedem un o dos cops al mes i intentem que sigui en temporada baixa. Durant la temporada d’estiu, és a dir juliol i agost, intentem no anar-hi. La competició és a l’abril, a finals de setembre i a finals d’octubre, de manera que no hi ha problema. Tots els pilots anem documentats i tenim una assegurança, o sigui que no ens posen problemes. A més, tinc entès que teniu molta cura del medi ambient, oi? Sí. És un esport que, al cap i a la fi, es
beneficia del paisatge. Els pilots gaudim de les platges i les volem en el millor estat possible. Moltes vegades es tracta d’un esport més contemplatiu que no pas de velocitat.
llibertat i de desconnexió molt grans. Només vas amb el vent i amb el soroll de les rodes en girar. És un esport molt relaxant i alhora addictiu. Qui ho prova, s’hi enganxa de seguida.
Perquè, quina velocitat es pot agafar amb un buggy un bon dia de vent? Podem arribar a agafar uns setanta quilòmetres per hora.
Fins ara s’hi han enganxat prop de cent cinquanta persones aquí, a Catalunya. Si algú vol provar-ho, què ha de fer? Com que som tan poquets, som gairebé una família. O sigui que només caldria que es posés en contacte amb nosaltres a través del web www.kitebuggy.es o amb la Federació Catalana. Nosaltres li diríem el dia que tenim pensat baixar, li deixaríem el buggy i tot el material per provar-ho i, si li agradés, fins i tot li podríem recomanar quin material li aniria bé, on se’l pot comprar, etc.
Sembla perillós... Sí. Pensa que el pilot va agafat a l’estel i que l’ha de tenir sota control; si no, pot sortir volant. Has de controlar la direcció i la força del vent. Tot depèn del pilot, del lloc on vulgui arribar i de si vol anar molt de pressa o no. I no et podem posar una multa? [Riu.] No, no! De fet, la majoria de nosaltres intentem no córrer gaire. Només els dies de carrera ens esforcem a anar més de pressa. Què és el millor d’aquest esport? Doncs que et dóna una sensació de
Ja ho heu sentit: si voleu sentir-vos lliures, si voleu notar l’aire a la cara, gaudir de paisatges espectaculars i córrer a més de seixanta quilòmetres per hora a un pam de terra, només heu de fer cas a Manuel Espinola i deixar-vos endur pel vent.
ç e
ÉS UN ESPORT MOLT RELAXANT I ALHORA ADDICTIU
esforç 93
MOTOR
Titorabat
6/4/09
01:53
Pรกgina 94
Titorabat
6/4/09
01:53
Página 95
E
steve Rabat es mostra optimista. Després d’una temporada de nombrosos problemes per adaptar-se a la KTM de 125cc, el pilot Repsol tor na a l’equip que el va veur e debutar al Mundial, per fer un pas més en la seva trajectòria mundialista. Després d’una pr etemporada molt satisfactòria coneixent la nova moto, Rabat es mostra plenament confiat en les seves possibilitats per al 2009, temporada en la qual aspira aferrar-se entre els millors del Campionat del món de 125cc. Heu fet força quilòmetres aquesta pretemporada, com ha anat? Hem tingut dos entr enaments, més la prova oficial de Jer ez, i les sensacions no han estat dolentes. A Jer ez, en les dues sessions de la tar da vam tenir algun petit problema que ens va impedir acabar de marcar un bon registre, però en general ens ha anat força bé. Jo sóc el que s’enfila a la moto i sé que tots els temps els he mar cat sol, sense seguir cap r oda de ningú. Això és positiu i em dóna confiança. He pogut anar marcant un ritme de carrera i conèixer cada cop més la moto. Què t’ha semblat la moto? Quins són els punts forts? El millor que té és la velocitat. És una moto que corre molt i això es nota. A més, també és d’una mida superior que les motos que he portat anteriorment, i la piloto molt més còmode.
Ha costat adaptar-se a una nova marca? No, la veritat és que no. Quan vaig pujar per primer cop a l’Aprilia, de seguida m’hi vaig trobar còmode. M’he adaptat molt bé, perquè és una moto molt evolucionada i que es comporta molt bé. On ha de millorar l’A prilia? En la fiabilitat. Vam tenir alguns pr oblemes a Jerez, perquè és una moto molt potent però també força delicada. Si no està tot molt ben ajustat, poden sor gir problemes i ens obliga a vigilar bastant. I tu? Haig d’aprendre a centrar-me més, a estar concentrat en el que toca en cada moment, i tranquil quan ho haig d’estar . M’esforço sempre tant com puc, i si tingués la r ecepta màgica la utilitzaria, però de moment em centro en exigir-me sempre el màxim.
Quan vaig pujar per primer cop a l’A prilia, de seguida m’hi vaig trobar còmode. M’he adaptat molt bé
És una moto molt potent però també força
delicada
Haig d’aprendre a centrar
-me més, a estar
concentrat en el que toca en cada moment,
i
tranquil quan ho haig d’estar
esforç 95
6/4/09
MOTOR
Titorabat
96 esforรง
01:53
Pรกgina 96
Titorabat
6/4/09
01:53
Pรกgina 97
Titorabat
6/4/09
01:53
Página 98
MOTOR
Aquest any tornes a BQR. Quines sensacions tens amb un equip que ja coneixes? M’hi trobo molt bé. Rebo molt suport d’un grup excel·lent de gent que a més ja coneixia. Tots els mecànics, tècnics, i la gent de l'equip, són com una família per a mi, i això s’agraeix molt. Em permet sentir -me amb molt de suport, així que quan va bé, tot va molt bé, però quan les coses no van tan bé, saps que són allà per ajudar -te quan faci falta. A punt de començar el que és ja el teu quart Mundial (tercer complet), ara amb una de les potents Aprilia RSA, quines sensacions tens?
Estar lluitant al davant en totes les carr eres. Intentarem ser al grup del davant, per poder acabar com a mínim entre els cinc primers. Fa dos an ys vas aconseguir el primer podi, fet que no vas poder repetir l'an y passat. Què és necessari per tenir opcions de lluitar pels llocs d’honor? Es necessita tenir una bona moto i un bon equip. A més, personalment has d’estar tranquil, amb moltes ganes, i tenir con fiança en les teves possibilitats. Com has vist els teus rivals aquesta pretemporada? Qui creus que seran els més forts?
Aquests anys he pogut anar acumulant experiència i això es nota, per què arribo molt més tranquil que en les temporades anteriors. A més, em noto força confiat. Tenim una moto que pel que he vist de moment, és molt competitiva. Em sento amb molt de suport per part de l'equip, i em veig molt millor que els altr es anys.
Crec que els més forts seran Iannone i Simón. Ells han estat els més ràpids fins ara, així que m’imagino que seran els que hi haurà al davant en cada carr era.
On et veus en la primera carrera, a Qatar, de nit?
Crec que el meu primer mundial complet (2007) va estar molt bé. V a ser una temporada en la qual ho vaig fer força bé, tenint en compte que era la primera completa. Però l'any passat, amb la KTM, vam tenir més problemes dels esperats. Em va costar molt adaptar-me a la moto, la qual també va tenir problemes de fiabilitat, i no va sor tir com ens hauria agradat, fins i tot pitjor que l’anterior. Ara tocarà lluitar per r econduir la situació i tor nar a fer-ho bé.
Crec que hem fet una bona feina, i arribem preparats a Qatar. Tant pel que fa a la moto, com jo mateix, de cap; així que vaig tranquil i confiant que podem fer les coses bé. Estic molt motivat. Quins objectius et marques per a aquesta temporada?
98 esforç
Com valoraries cadascuna de les teves temporades (2006, 2007 i 2008), pel que fa a nivell de pilotatge, evolució, resultats...?
ç e
Titorabat
6/4/09
01:53
Pรกgina 99
CesarC
6/4/09
01:51
100 esforรง
Pรกgina 100
CesarC
6/4/09
01:51
Pรกgina 101
esforรง 101
CesarC
6/4/09
102 esforรง
01:51
Pรกgina 102
CesarC
6/4/09
F
01:51
Página 103
a r elativament poc es va celebrar una diada poc coneguda a terr es occidentals. El 17 de març va ser el Dia del Muay Thai (boxa tailandesa). Fa més de dos-cents anys, concr etament el 1774, un presoner es va guanyar la llibertat i la glòria gràcies a aquest esport. Com si d’una pel·lícula de Hollywood es tractés, i com si fos Jean Claude Van Damme o Tony Jaa, un pr esoner anomenat Nhai Khanomtom es va enfr ontar a totes les adversitats per ser lliur e. El r ei brumès Angwa havia or ganitzat una celebració espectacular per a la pagoda de Ragoon. Hi van participar els millors boxejadors i els millors lluitadors. Per primer cop a la història, es podien veure lluitadors thai fora de Siam (una r egió del que ara coneixem com a T ailàndia). Khanomtom havia estat empresonat per Angwa i havia de lluitar. Un rere l’altre li van anar pr esentant guerrers, cada cop més forts i cada cop amb més ganes de derr otar-lo. Fins a deu boxejadors van caur e davant seu. Nhai Khanomtom acabava de protagonitzar una gesta que li va valdr e la llibertat i que va inscriure el seu nom en la història. El 17 de març es considera des d’aleshor es el Dia del Muay Thai. I, des d’aquell dia, Khanomtom és el pare d’aquest esport. Cèsar Cór doba A vilés (Bar celona, 23 d’octubre de 19 80) és un dels que sí que coneixia la data, i de ben segur que la va celebrar a la seva manera. Aquest barceloní de 29 anys forma part de la família del thai, però també de les famílies del kick-boxing, de la boxa i de moltes altres arts mar cials. És un lluitador de cap a peus. Va començar amb quinze anys, per curiositat, per un amic, pel que fos. La lluita el cridava. Abans havia provat el judo, el karate, res de seriós. El muay thai, o K1 com és conegut actualment, era el seu
destí. Hi va arribar , va veur e quines er en les bases i els secr ets d’aquest esport, i va triomfar. Si volem destacar alguns títols del seu palmarès, hem de començar pels dos campionats del món de thai-boxing, continuar pels tr es eur opeus (un de thaiboxing i un de kick-boxing) i acabar dient que és campió d’Espanya en totes les modalitats (thai-boxing, full-contact, kickboxing i boxa). És un lluitador complet. S’adapta a la perfecció a qualsevol mena de modalitat i és un mestr e de la tècnica. Té una base boníssima de peus i mans, i això li confer eix una facilitat superior a la mitjana per lluitar contra qui sigui en la modalitat que faci falta. Malgrat aquesta gran versatilitat, en Cèsar considera que la seva modalitat és la boxa tailandesa o muay thai. És un lluitador completíssim i en aquesta disciplina treu el millor de si mateix. La boxa tailandesa és la modalitat en què es poden fer més combinacions i més tipus de cops. Com el fundador Khanomtom, domina a la perfecció la posició, el moviment i la tècnica. I, com va passar amb el par e del thai, a Córdoba la lluita li ha canviat la vida. L’ha fet com a persona, li ha donat l’oportunitat d’inscriur e el seu nom en la història. “Ho ha estat tot”, diu ell mateix. L’ha fet sentir -se segur d’ell mateix, li ha servit per aplicar a la vida la sang freda que mostra al ring. Al cap i a la fi, l’ha convertit en un lluitador de dia i de nit, les vint-iquatre hores del dia. Es podria pensar que és nerviós, que és violent. Ben al contrari: a la vida r eal, és un noi tranquil i alegr e, precisament gràcies a la lluita. Fa un any que no competeix. Tot i això, no ha deixat d’entr enar-se cada dia i de preparar-se per estar a punt quan calgui. Porta la lluita a la sang i, quan no
Actualment s'està pr eparant per a un combat, però l’objectiu és lluitar per al campionat del món del seu pes actual
s’entrena, se’l mengen els neguits. A més, recorre el país ensenyant les seves arts i transmetent els seus secr ets en classes a què acudeixen desenes d’amants de la lluita. Actualment s’està pr eparant per a un combat. No ha pogut evitar la crida del thai-boxing. Ha pujat de pes i ha deixat vacant el títol mundial. Fins fa poc ostentava el títol de la categoria de setanta-nou sis-cents. Ara en pesa noranta. L’edat no per dona i els músculs i els ossos cada any que passa pesen una mica més. Cór doba no pot quedar -se de braços plegats. El barceloní comença amb aquesta cita, però el seu objectiu és lluitar per al campionat del món del pes que té actualment. Seria el ter cer en el seu palmarès i li serviria per ampliar una mica més la seva llegenda dintr e del K1 o muay thai. A banda dels rings, hi ha més coses a la vida de Cèsar Cór doba. Fa poc s’ha apuntat a les pr oves d’accés a la universitat per a persones de més de vinti-cinc anys, ja que té la intenció d’estudiar periodisme. El pr océs de Bolonya, però, li ha trastocat els plans. Té un negoci, té una família, una par ella i vida social, a més hi ha la lluita. Ell se sent capaç de sortir-se’n. És un lluitador i no sembla que s’hagi de rendir. No ho ha fet mai. Cèsar Córdoba potser no serà tan recordat en la història del thai com Khanomtom. Tot i això, al nostr e país de ben segur que molts tindran en ell un ídol, un referent. Per a molts, serà tan conegut, o més, com el mateix pare del muay thai.
ç e
Bulevard
6/4/09
104 esforรง
01:32
Pรกgina 104
Bulevard
6/4/09
01:32
Pรกgina 105
esforรง 105
Bulevard
6/4/09
01:32
Pรกgina 106
Bulevard
6/4/09
01:32
Pรกgina 107
gadgets:Maquetación 1
03/04/2009
GADGETS
10:42
Página 108
VIBRANT BY SAILFISH El model Sailfish Vibrant demostra de manera clara que flotabilitat i flexibilitat poden anar juntes en un mateix neoprè. El Sailfish Vibrant li duu a una nova dimensió, amb un rendiment mai abans vist en una gamma econòmica de neoprens. L'interior Softskin és molt agradable a la pell, li manté equilibrat en l'aigua i compleix totes les expectatives sobre mobilitat i respiració també en els moments més estresants just després de la sortida. www.speedinc.es
LUNOCET by CIAMILLO Mono-aleta que et permet arribar a gairebé 13 quilòmetres per hora sense entrenament previ. A diferència de l'arrossegament de propulsió emprats per gairebé tots les monoo i bi-aletes convencionals, Lunocet crea una base de propulsió similar a les emprades en les ales per a aixecar una aeronau. www.lunocet.com
CATALUNYA BY TURBO La marca Turbo dissenya el model Catalunya, gorro de silicon. Un dels molts models del seu catàleg de gorros amb banderes de natació. www.turboshop.es
NEW ATENAS BY J’HAYBER Les J'hayber de tota la vida. La marca esportiva amb un passat mític, regressa al futur amb tot un clàssic mes de moda que mai. www.jhayber.com.com 108 esforç
gadgets:Maquetación 1
03/04/2009
10:42
Página 109
ANTIX BY OAKLEY Oakley presenta per aquest estiu, el model ANTIX. Unes ulleres d'última generació quant a qualitat i tecnologia perquè aquest estiu cuidis els teus ulls amb total seguretat de tot tipus de radiacions i que podràs gaudir 24 hores al dia gràcies a la seva incomparable comoditat. www.oakley.com
NIKE PLUS BY NIKE & APPLE Nike+iPod (Nike Plus) es un excelente invento para correr ideado por Nike y Apple. Te calzas unas zapatillas de running con el sensor Nike+, enciendes tu iPod nano y mientras disfrutas de tu entrenamiento con tu musica preferida el iPod te informará en tiempo real del tiempo, distancia, ritmo, calorías consumidas, además registra todo el entreno. www.nike.com
VARI BY TECHNOGYM Deixant enrere les extenuants sessions sense fi en la bicicleta, VARI es presenta com el primer equipament cardiovascular que segueix el teu ritme i que automàticament s'adapta al moviment desitjat: des del clàssic pas vertical al simple passeig, passant per la gambada llarga. Major comoditat per a major rendiment. L'equip que s'adapta al teu ritme, a partir de juny, als millors gimnasos d'Europa www.technogym.com esforç 109
Aquest bloc és d’una noia que es diu Yasmina. És una jugadora de bàsquet de només onze anys que s’estima aquest esport com poca gent. La Yasmina somia arribar a triomfar en el futur com a jugadora de bàsquet professional. Va començar a jugar a bàsquet als set anys, a l’equip d’iniciació del CB Castellbisbal, després va jugar al CB Olesa i ara juga al Joventut Esportiva Terrassa.
110 esforç
Aquest web està dedicat a totes les persones que senten passió pel golf. És el lloc ideal per estar al dia sobre tot el que té a veure amb aquest esport: noticies, vídeos, classes particulars, consells, programes d’aprenentatge, psicogolf, exercicis per estar en forma, regles, camps, jugadors, un fòrum, passatemps... Tot el que necessiten els aficionats del golf.
Àlex Santos Fernández · Editorial: Cossentània
Què ha portat el futbol a convertir-se en un espectacle transcendent? És el futbol la nova religió del segle XXI? Com explica amb ironia Manuel Vázquez Montalbán en aquest llibre, els estadis semblen catedrals, els aficionats “adoren” els colors del seu equip i els protagonistes de l’espectacle, condicionats pel mercat, s’han convertit en portadors de missatges publicitaris, en autèntiques icones mediàtiques.
L’entorn.
Jeff Barr ha fet realitat el somni de qualsevol golfista amb el que ha escrit a les pàgines d’aquest llibre: els millors forats de golf del món reunits en un sol volum magníficament il·lustrat. Des dels més difícils fins als més famosos, passant pels que estan situats en els millors paisatges, cada forat deixarà un record inesborrable als apassionats d’un esport que al nostre país cada cop és més popular.
www.tommy-robredo.com
1001 hoyos de golf que hay que jugar antes de morir
24segundosdeposesion.blogspot.com
Jeff Barr · Editorial: Random House Mondadori
AUDIOVISUALS
Rere els passos del nuñisme
Página 110
Fútbol. Una religión en busca de un dios
01:24
Manuel Vázquez Montalbán Editorial: Random House Mondadori
6/4/09
www.buengolf.com
Audiovisuals 20
La història dels darrers trenta anys del Barça no s’entén sense evocar la figura de Josep Lluís Núñez i Clemente. Encimbellat i, alhora, maltractat, insultat i també lloat, la seva obra es visualitza amb més nitidesa amb el pas dels anys, igual com s’observen amb més respecte els mandats d’Agustí Montal i d’Enric Llaudet i com s’interpretarà el de Joan Laporta passats uns anys. I qui sap si ja no farà tanta basarda tampoc, d’aquí a uns anys, recordar el mandat de Joan Gaspart.
Vet aquí un nou portal web dedicat al tennista gironí Tommy Robredo. Després d’un temps d’espera, ja esta disponible el nou web. Només entrar-hi, trobarem una salutació del protagonista, que demana disculpes per la demora, i després començarà a sonar “Tommy can you hear me”, del grup The Who. Es tracta d’una pàgina ideal per als fans del tennista i per als amants de l’esport de la raqueta en general.
El que Joan Manel Serrat és per al Barça, Joaquín Sabina ho és per a l’Atlètic de Madrid. El cantautor madrileny ha dedicat moltes cançons al club dels seus amors. Una de les més destacades la podem trobar en el disc Inventario, i es diu “Tango del quinielista”. En aquest tema, el madrileny relata que el futbol i la travessa són elements que, entre signes, traeixen els somnis i les il·lusions de millorar.
Director: Ekachai Uekrongtham · País: Tailàndia · Any: 2004
Beautiful Boxer
En Goku és un poderós guerrer que protegeix la Terra d’un incansable grup de criminals, obstinats a dominar l’univers i controlar els llegendaris objectes que donen nom a la pel·lícula. També hi surten la Bulma, una dona atractiva decidida a recuperar les mítiques Boles de Drac per motius personals; la Chi Chi, una jove experta en arts marcials que capta l’atenció de Goku, i el mestre Mutenroshi, que s’encarregarà de guiar en Goku en la gran aventura que emprendrà per salvar la Terra de les forces de la foscor.
Eye of the tiger
Serrat sempre s’ha declarat barcelonista de soca-rel. I, en algunes de les seves cançons, no es pot estar de fer-hi aparèixer la seva passió blaugrana. Al disc Material sensible trobem la cançó “Kubala”, en què venera el mite per la seva tècnica a l’hora d’internarse a l’àrea i posar la pilota camí de la glòria del gol. Per ell, i per molts barcelonistes, en Kubala ha estat el jugador més important de la història del Barça, i del futbol.
Director: James Wong · País: EUA · Any: 2009
El pingüí Cody Maverick és un surfista il·lusionat que s’introdueix en la seva primera competició professional. En Cody deixa la seva família i la seva casa de Shiverpool, a l’Antàrtida, per anar a l’illa de Pen Gu, on se celebra el campionat de surf en memòria de Big Z. De camí coneix Chicken Joe, el promotor de surf Reggie Belafonte, el cercapromeses Mikey Abromowitz i la vigilant Lani Aliikai, que reconeixen la passió d’en Cody pel surf, encara que de vegades estigui una mica mal canalitzada.
Dragonball Evolution
Página 111
Inventario
01:24
Basada en la història real del famós boxejador tailandès de kick-boxing transvestit, Beautiful Boxer és un commovedor drama d’acció que s’endinsa en el cor i la ment d’un noi que lluita com un home per convertir-se en una dona. Convençut que és una noia atrapada en un cos de noi des de nena, Parinya Charoenphol es proposa dominar l’esport més masculí i letal de tots, el muay-thai o boxa tailandesa, per guanyar-se la vida i per aconseguir el seu objectiu final de feminitat total.
Dos anuncis (un d’una mútua asseguradora i un d’una marca de cotxes) han tornat a posar de moda la cançó que va popularitzar la pel·lícula de boxa Rocky III, “Eye of the tiger”. És una cançó del grup de rock nord-americà Survivor, que pertany a l’àlbum del mateix nom. Va sortir al mercat l’1 de gener de 1982, escrita per Frankie Sullivan i Jim Peterik, a petició de Sylvester Stallone, per a la pel·lícula Rocky III.
Survivor · Any: 1982
Joan Manel Serrat · Any: 1989
6/4/09
Joaquín Sabina · Any: 1978
Bojos pel surf
Material sensible
Director: Ash Brannon i Chris Buck · P aís: EUA · Any: 2007
Audiovisuals 20
esforç 111
Caricatura 20
6/4/09
03:34
Página 128
L’ALTRA CARA
Caricatura 20
6/4/09
03:35
Página 129
, i h T
U I R C S B SU
NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç
93 689 14 35 · info@esforc.cat .
Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB
esforç.
esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat
esforç Número 20
09:16
WWW.ESFORC.CAT
6/4/09
esforç publicacions
Proyecto3 Página 1
e ç