Esforç 22

esforç Número 22

01:41

WWW.ESFORC.CAT

21/10/09

esforç publicacions

PortadaDEF Página 1

e ç

Editorial21

11/7/09

12:06

Pรกgina 2

Editorial21

11/7/09

12:06

Página 3

EDITORIAL

Un petit pas per l'Esport i un gran pas per Esforç Quan vam apostar perquè aquest número tingués com a protagonistes dues nedadores com l'Erika Villaécija i la Mireia Belmonte, sabíem que ajuntar-les en una mateixa sessió seria complicat; quan no estan competint estan entrenant i els seus horaris, que no coincideixen, són molt estrictes. A les vuit del matí ja són a l'aigua!!! Per això teníem clar que, en cas de poder -ho fer, només tindríem una oportunitat, ja que amb el Campionat del Món de Roma a la cantonada, els seus entr enaments i concentració s'intensificaven. Calia, doncs, fer quelcom d’especial i aleshor es vam pensar en una pr oducció una mica més agosarada i que alhora ens podria permetr e fer un pas més enllà com a r evista. No se'ns va ocórr er una altra cosa que r eproduir un fons marí a mida r eal. Tot un repte: plantes i més plantes, peixos (de cartró) i la r esta de l’atrezzo, més el maquillatge especial, el vestuari, la localització, etc. Després, la gair ebé obligada edició digital. I el r esultat el podeu valorar vosaltr es mateixos. Nosaltres estem satisfets del tr eball i, a més, estem segurs que ha mer escut la pena donar-ho tot per unes esportistes com elles. Potser l'assignatura pendent és fer un vídeo del making-of de tot plegat, per què es podria gaudir de tota la dimensió que va pr endre el muntatge.

Però bé, tampoc no vull desmerèixer la r esta de reportatges que, com sempre, trobareu en aquest número; la sortida amb l'escaladora Ester Sabadell, l'Escola Catalana de Surf, l'Ironman de Tenerife que cobrim per segon any consecutiu o el Festival d'Esports Extrems de Barcelona amb unes imatges impactants són alguns dels més destacats.

La veritat és que la cura i el “carinyo” que intentem posar en els continguts de la revista és, després, un dels trets que més ens destaqueu els qui la seguiu, i això ens encoratja a continuar endavant i apostar per nous r eptes com el que us comentava.

Per cert, ens traslladem a unes noves oficines de Barcelona. Si tot va bé, el proper número ja es farà íntegrament des de Sants. Que tingueu un bon estiu.

Josep M. Monteagudo

esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i Director d’art Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Sílvia Llorente Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat David Nebot, david.nebot@esforc.com Fotografies Oriol Roca, Nacho Juárez, Ricard Rovira, Jordi Ramos, Diego Lázaro, Lídia Larrosa, Miquel Romero, Ferran de la Roza Il·lustracions Àlex Rubies, Radoslaw Walachnia Redacció Oriol Rodríguez, Andreu Rodríguez, Rafael de Pablo.

Esforç publicacions, SL c/ Papin 24-26. Local 3. Bar celona 08028. Telèfon 933 397 528. Fax. 933 397 531 · www .esforc.cat - info@esforc.com Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada Erika Villaécija i Mireia Belmonte Fotógraf: Oriol Roca Atrezzo: Agrícola del Hidalgo SA (Plantes fons marí) Maquillatje i perruqueria: Vanesa Payán

Col·labora:

Sumari 22

13/7/09

11:45

Página 2

pàg. 30

sumari EDITORIAL 4 E-MAIL 6 PANORÀMIQUES 12 A FONS 14 IFORÇ 16 ESFORÇATS 18 CRACKS 20 AUDIOVISUALS 22 PERFIL 24 ESPAIS 26 QÙE VAS PENSAR QUAN...

28 ESFOR TTER

30 NATACIÓ MIREIA BELMONTE I ERIKA VILLAÉCIJA 40 ATLETISME ÁNGEL DAVID RODRÍGUEZ 44 FUTBOL EL BARÇA QUE VE II 50 ESCALADA ESTHER SABADELL 56 MOTOR LAIA SANZ 60 HOQUEI HERBA GUILLEM RUIZ

66 R UGBI RUGBI SALES VILADECANS 72 MOTOR RAMON PRADERAS 74 SURF ESCOLA CATALANA DE SURF 82 BÀSQUET VÍCTOR SADA 88 TRIATLÓ IRONMAN LANZAROTE 9 6 X-TREM MOVISTAR BARCELONA EXTREM

ÀREA ESPORTIVA 104 Bulevard 110 Gadgets 112 L’altre cara

Sumari 22

13/7/09

11:46

Página 3

pàg. 44

pàg. 50

pàg. 72

pàg. 40

pàg. 74

pàg. 56

pàg. 88

pàg. 82

pàg. 60 pàg. 66

pàg. 96

Correu22

11/7/09

11:04

Página 4

E-MAIL

Les vostres opinions a esforç. Apt. Corr eus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a

cartes@esforc.cat

El Tour a Catalun ya Tots els esdeveniments esportius de màxim nivell són molt positius. Pr ova d’això és l’alt interès que tenen arr eu del món per aconseguir organitzar-los. Com a seguidor del ciclisme i amant de l’esport en general, desitjaria que no passessin uns altr es 44 anys per tornar a veure aquest gran espectacle a la meva ciutat.

També, però, voldria una major implicació de les institucions en la nostra Volta. A veure si feu un r eportatge a la revista d’alguna de les clàssiques.

David Ballarà Girona

Marc Gasol Primer de tot, enhorabona pel reportatge del Marc. Com la majoria de jugadors de bàsquet, el Marc confessa a l’entrevista que el seu objectiu era jugar a l’NBA. Ara espero i desitjo que algun dia pugui jugar en un dels grans equips i com a mínim destacar encara més, tot i que el seu germà li ha posat el llistó ben alt. De tota manera, la família Gasol està fent història i es mer eix moltes portades com la vostra. Enhorabona.

M. Àngels Pérez Sant Cugat

Feia falta Ha caigut en les meves mans la revista Esforç, en català. És una revista magnífica, d’un disseny i maquetació moder ns i agosarats. Una publicació que feia molta falta i que havia d’estar a l’alçada del país, en contingut i disseny; i així ha sigut. Moltes felicitats a tot l’equip i us desitjo molts èxits.

Joan Granados i Duran Barcelona

Més esportistes

Esgrima

Feu una revista d’una gran qualitat i us volia felicitar. Però també us voldria fer un suggeriment. Cr ec que guanyaria molt més si també us féssiu ressò dels grans esportistes estrangers i dels grans esdeveniments esportius d’arr eu del món: marató de Nova Y ork, finals de l’NBA, Copa Amèrica de Vela, París – Dakar, jocs olímpics, etc.

Per mi, seria una publicació més completa. Però en qualsevol cas, felicitar-vos de nou per “l’ Esforç”.

Tenim un crac a casa nostra com és el Pau Rosselló i m’ha encan tat poder veure’l en aquesta revista tan maca. Fins i tot heu publicat una altra notícia sobr e aquest esport en què feu r eferència a la patent que uns estudiants han fet del sistema transmissor .

Reportatges i notícies d’aquesta mena us honor en i són els que us fan diferents de la resta de mitjans. Seguiu així.

Rafa Beltran Sant Feliu de Guíxols

Marta Morera Barcelona

Correu22

11/7/09

11:04

Pรกgina 5

Panoramica1

11/7/09

11:29

Pรกgina 6

Panoramica1

11/7/09

11:29

Página 7

L'últim cap de setmana de juny, es va disputar a Vall Nord (Andorra) el Mountain Festival. Dissabte amb la primera prova del circuit Salomon XM Duathlon Series by BUFF i diumenge, amb l'Andorra Skyrace, de 35 km i amb un desnivell acumulat de 5.400 m, que forma part del calendari 2009 Skyrunner Workd Series , la Copa del Món de Curses de Muntanyes. FOTO: OCISPORT OUTDOOR EXPERIENCES

A la Barcelona Movistar Extreme , els millors riders de tot el món van fer les delícies dels espectadors, des que va sortir el sol fins que es va pondr e. FOTO: ORIOL ROCA

Panoramica2 11/7/09 11:38 Página 6

Panoramica2

11/7/09

11:38

Pรกgina 7

Panoramica3

11/7/09

11:46

Pรกgina 10

Panoramica3

11/7/09

11:46

Página 11

Durant uns dies, Banyoles es va convertir en l’epicentre del món del rem, gràcies a la disputa de la Copa del Món. FOTO: MIQUEL ROMERO

10coses

10/7/09

19:16

Página 12

HANDBOL A ONZE. En els seus inicis l'handbol es jugava en un camp de futbol de gespa o de sorra, on s'enfrontaven dos equips amb onze jugadors cadascun.

CISTELLA DE TRES PUNTS. La cistella de tres punts en el bàsquet es va implantar en l’ABA, una competició alter nativa a l’NBA que va tenir el seu moment àlgid els anys setanta.

1. Els velòdroms acostumen a fer 250 metr es.

2. Hi ha velòdroms coberts i velòdroms descoberts.

3. N’hi ha de fusta i de ciment.

4. Les bicicletes no porten fr ens. Per fr enar, s'ha de fer contra pedalada, cap enr ere, i anar parant a poc a poc.

5. Les bicicletes porten pinyó fix; per tant, no es pot deixar de pedalar.

6. La keirin és una prova de velocitat en la qual surt una derni al cap de la cursa. Durant els primers 1.400 m, la der ni augmenta la velocitat fins als 50 km/h. Quan falten 600 - 700 m, dóna pas a l'esprint entre els ciclistes.

7. Els 200 m llançats es fan des de dalt del

12 esforç

peralt. Se surt des de contrameta i es fan dues voltes per dalt abans de llançar-se. En total, es fan tres voltes i mitja.

8. Les mànegues de velocitat són enfr ontaments entre dos o tres ciclistes i es fan segons la classificació dels 200 m. Es fan encr euaments: el primer s'enfronta a l'últim, el segon, al penúltim, i així successivament.

9. Hi ha un total de dotze pr oves: set de fons persecució individual i per equips, puntuació, madison, escratx, burdin i eliminació- i cinc de velocitat -velocitat individual i per equips, kei rin, 500 m i 1.000 m.

10. A la pista s'agafen velocitats màximes de 80 km/h.

L’ORIGEN DEL HAT-TRICK. Es diu “hat-trick” quan un jugador de futbol mar ca tr es gols.

Aquesta expr essió pr ové del criquet, a on, quan un jugador aconseguia tres punts consecutius, se li r egalava un barr et (“hat” en anglès). Així doncs, “hat-trick” vol dir “broma del barret”.

10coses

10/7/09

19:16

Pรกgina 13

iForรง

10/7/09

14 esforรง

19:46

Pรกgina 14

iForรง

10/7/09

19:46

Pรกgina 15

Esforçats

10/7/09

19:23

Página 16

Qui no recorda aquest simpàtic futbolista nigerià, de nom Emmanuel Amuneke, no pas Amunike, i anomenat Manolo pels companys de vestuari, celebrant un dels triomfs que va viure com a jugador blaugrana a la plaça de Sant Jaume, al crit de “campeolones, campeolones”. N ascut a E ze O bodo, e l 2 5 d e desembre de 1970, aquest enviat de déu a la terra es va formar com a jugador als clubs Concor d FC i al Julius Berger, fitxant l’any 1991 pel Zamalek, un dels millors equips de la lliga nigeriana, on va jugar fins al 1994. Aquesta etapa va coincidir amb l’època daurada de la seva selecció nacional, de la qual formava part i amb què guanyaria la Copa de Nacions Africanes el mateix any 1994. Un periple d’èxits que va culminar a les Olimpíades d’Atlanta de 1976, on Amuneke i el seus companys es van penjar la medalla d’or. Però tor nant a la seva carr era professional, l’estiu del 1994, Manolo va fer el salt al vell continent en fitxar per l’Sporting de Lisboa, entr enat per l’anglès Bobby Robson. Hi va jugar tr es temporades i es va guanyar el cor dels aficionats ver d-iblancs, en aconseguir marcar tot un golàs contra els eterns rivals del Benfica. Robson va ser el màxim valedor del nigerià i, quan el míster britànic va aterrar a Bar celona, l’estiu del 1996, ho va fer acom panyat del carismàtic Amuneke. Un traspàs que al FC Bar celona li va costar gairebé 3.000.000 d’euros. Tot i que les temporades que Emmanuel va ser a can Barça es van alçar dues lligues (1998 i 1999), dues Copes del Rei (1997 i 1998), una Recopa d’Europa (1997), una Supercopa d’Europa (1997) i una Copa Catalunya (2000), el paper d’Amuneke no va passar de testimonial ja que, per culpa de les constants lesions al genoll, l’astre nigerià només va poder jugar una temporada completa, la primera, com a culé. Vint-i-cinc partits oficials com a barcelonista, en què Amuneke només va marcar un gol, al mític camp de Las Gaunas. En finalitzar la seva trajectòria com a blaugrana, Manolo va fitxar per l’Albacete, on va jugar dues temporades. I va penjar les botes a l’Al-Wihdat de Jordània, el 2004. Actualment, viu a Santander, on entrena l’equip S.D. Reocín. No fa gaire, el vam poder veure protagonitzant una campanya publicitària on no es destacaven, pr ecisament, les seves virtuts com a futbolista.

Esforรงats

10/7/09

19:23

Pรกgina 17

Cracks

10/7/09

19:40

Página 18

OSCAR PISTORIUS, ESTRELLA A L’HOSPITALET Va ser l’atleta més aclamat del meeting L’atleta paralímpic, triple campió als Jocs Paralímpics de Pequín 2008, Oscar Pistorius, va ser , a principis de juliol, l’estr ella del Meeting Inter nacional ISS Gran Pr emi Skoda per a atletes discapacitats, de l'Hospitalet. La trobada es va fer al Complex Esportiu de l’Hospitalet Nord i va comptar amb la pr esència d’altres figures paralímpiques, com ara la deficient visual francesa Assia El Hannouni o el seu compatriota Arnaud Assoumani, plusmarquista en salt de longitud en la categoria d’amputats T47. Entr e els espanyols que hi van prendre part, es tr obaven Xavier Porras, Rosalía Lázar o, Eva Nguy , David Casino, Miguel Ándel Arroyo i Iván Hompanera.

Pistorius va ser l’estr ella absoluta. Nascut ara fa vint-i-tr es anys a Sud-àfrica, és l’actual plusmarquista mundial de 100, 200 i 400 metres, per a atletes amb dues amputacions.

Les dues proves en què va participar el corr edor, els 100 metres i els 400 metres, van ser les que més gent van congr egar. Es va donar a conèixer quan, l’any passat, va guanyar als tribunals el dret a competir juntament amb atletes no-discapacitats, als Jocs Olímpics i en esdeveniments organitzats per la IAAF.

KILIAN JORNET TORNA A GUANYAR A VALLNORD Després de batre el récord del mític GR20 de Córcega, l’atleta de la Cerdanya ha debutat a la Copa d el Món 2009 amb una victòria a l’Andorra Skyrace que ja es va adj udicar també la temporada passada.

A més del triomf del vigent campió de la Copa del Món, el Salomon Santiveri ha sumat dos subcampionats més: Agustí Roc i Stephan ie Jiménez, que es manté líder de la general femenina.

18 esforç

OBAMA ESCULL TECHNOGYM: ¿WELLNESS? “YES, WE CAN!” El pr esident dels Estats Units, Barack Obama, ha escollit el concepte wellness M ade in I taly de Technogym. Durant la seva estada a Itàlia, amb motiu de la cimera del G8, que es va celebrar a L ’Aquila, Obama va poder gaudir entr enant entre r eunions i conferències gràcies als equips de Technogym. Una generació de cintes de córr er d’últim model, creades amb la mateixa tecnologia que T echnogym va utilitzar per als Jocs de Pequín 200 8, i Kinesis Personal, el primer equip de fitness que s’ha convertit en una reconeguda icona del disseny modern, van estar a disposició del president dels Estats Units.

Cracks

10/7/09

19:40

Pรกgina 19

Audiovisuals

10/7/09

19:20

Página 20

LA PE L· LÍ CU LA ST RE ET FIG HT ER : LA LE YE ND A Andrzej Bartkowiak

EL LLIBRE El doble desafío de Lance Armstrong Luca Caioli (Viceversa) La vida d'un personatge excepcional, marcat per l'èxit, el drama i l'afany de superació, més enllà de la gesta esportiva.

Lance Armstrong, l'home que va superar un tumor de testicle, el set cops guanyador del Tour de France , el 9 de setembr e de 2008, explica el seu r etorn a la competició. És un repte esportiu, humà i social. V ol guanyar el seu vuitè mallot gr oc demostrant que la barrera de l’edat és una llegenda. Vol portar, d’Austràlia a Eur opa, el missatge de la seva fundació: no rendir-se mai davant la malaltia.

Una juguesca valenta d'un texà que ha aixecat crítiques fer otges i elogis desmesurats.

El doble desafío de Lance Armstrong ens convida a recórrer amb rigor i amb amenitat les etapes d'aquest comeback, el present i el passat d'un campió que ha sabut vèncer la mort i tornar a la vida.

Un cop més, la factoria de Hollywood dóna mo stres que se li acaben les ide es.

De nou, com en el cas de Transformers, de Dra gon Ball o de les múltiples X-man, tiren de franquíc ia. En aquest cas, és una nova i millor versió de l'adap tació del videojoc, Street Fig hter. Només sentir aques t títol, els més romàntics no po dem evitar recordar els cops, els colors i els crits d'a quell joc que va populari tza r la programadora Capcom en Super-Nes de Ninten do .I tot pensant, recordem el passat, r ecordem la pri me ra relació cinema - Street Fighter. Eren els noran ta i el cinema es prestava pe r fer productes kitsch, amb més efectes i purpurina que ar guments i diàlegs bons. Ajuntaves efecte s i actors d'acció, i ten ies un èxit de taquilla. Res mé s lluny de la r ealitat, la prime ra Street Fighter, amb Van Damme com a est rell a, va resultar un desastr e. De públic, de crítica i de tot el que podia fracassar. De fet, va ser el principi de la fi de l'actor d'acció americ à per antonomàsia. Aq uest cop, sembla que a Ho llywood han volgut fer les coses una mica millor.

Per començar , Capcom n’é s una de les pr oductore s. En la producció, a mé s de ls americans, hi han pr es part inversors japon esos.

Mirant el càsting, no hi tr obem grans estr elles ni reclams publicitaris, a banda de Kristin Kr euk (Smallville) en el paper de Chun-Li. En principi, la història està basada en l'argument del joc. Tot i això, ja al començament tr ob em un canvi incompr ens ible.

Chun-Li, protagonista del film, en aquest cas no veu com assassinen el seu pare, sinó que el segres ten.

Tot plegat serà la lluita per alliberar el par e de les mans del malèvol M. Bis on. Potser és millor qu e la primera adaptació. T ot i això, de ben segur qu e no serà recordada, si més no de forma positiva.

WWW.UFEC.TV Per primer cop, l'esport federat català comptarà amb una plataforma per poder transmetre competicions, en directe o en diferit, i fer difusió dels esdeveniments que desenvolupen les seixanta-quatr e federacions que formen part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. T ambé es podran visualitzar els reportatges promocionals de les federacions, amb la finalitat de fer arribar tots els esports al major nombr e de practicants i fer-los més comprensibles i atractius al públic en general. A més, el nou web audiovisual de la UFEC permetrà descarregar els vídeos d'una manera àgil i ràpida.

El web també disposarà d'un extens apartat d'imatges dedicades als esportistes en actiu i exesportistes catalans més destacats, personatges esportius, directius i personalitats del món de l'esport que han estat cabdals en el nostre país. Alhora, es podrà trobar un apartat exclusiu per a les seleccions catalanes reconegudes oficialment i que competeixen en l’àmbit inter nacional.

20 esforç

Audiovisuals

10/7/09

19:20

Pรกgina 21

Espais

10/7/09

19:34

Página 22

La secretària general de l’Esport, Anna Pruna, va anunciar fa uns dies la creació de l’EsportParc Internacional de Catalunya, un projecte pioner al món que facilitarà les sinèrgies entre empresa, coneixement, tecnologia i esport amb l’objectiu que “Catalunya sigui més competitiva a nivell empresarial i esportiu”. El nou espai estarà situat al costat del CAR de Sant Cugat, que amb la presència d’aquest nou par c tecnològic s’ha de convertir en una r eferència mundial del sector esportiu. L’EsportParc es cr earà amb el desig de dissenyar , construir i estructurar l’esport del segle XXI. Serà el primer parc tecnològic especialitzat en esport on conflueixin l’experiència, les forces i el talent d’esportistes, entr enadors i pr ofessionals; la r ecerca, el desenvolupament, la innovació, la tecnologia i la indústria del món de l’esport.

Les actuals instal·lacions del CAR de Sant Cugat del V allès i la seva r emodelació –iniciada el desembre del 2008- per convertir-lo en un equipament modern i tecnològicament avançat seran l’epicentre d’excel·lència al voltant del qual naixerà l’EsportPar c Internacional de Catalunya.

El projecte, ubicat al costat del CAR de Sant Cugat, comptarà amb els següents espais: un centre de negocis (business center) específic per a empr eses del sector amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa del govern català (28.000 m2); un centre d’innovació i tecnologia adreçat a generar i transferir coneixement aplicat a l’esport (d’alt rendiment, salut i lleure), i projectes d’interès de les empreses del sector (6.750 m2); un village per a esportistes amb un nucli de r esidència i habitatges (14.000 m2); una clínica especialitzada en esport i salut (7.950 m2); 5 pistes indoor convertibles en r ecinte firal (6.000 m2); un institut i una escola de negocis aplicada al món de l’esport (2.700 m2); una seu d’or ganismes inter nacionals (2.700 m2), i diverses seus de la Secr etaria General de l’Esport (3.000 m2).

22 esforç

Espais

10/7/09

19:34

Pรกgina 23

Pensar

11/7/09

24 esforรง

18:30

Pรกgina 24

Pensar

11/7/09

18:30

Pรกgina 25

Perfil

11/7/09

12:22

Página 26

La Laia Forcadell (6 de juny de 1982, Tortosa) s'ha convertit en una experta en superar tots els obstacles que se li pr esenten.

Ho fa de pressa, sense dubtar, com una atleta. Aquesta psicòloga tortosina de vint-i-set anys és considerada una de les millors velocistes espanyoles del moment. Actualment a les files del Club ISS L'Hospitalet, la catalana va complir el seu somni el 17 d'agost de 2008. Aquell dia, tr epitjava la pista del "Niu d'ocell", nom amb el qual es va conèixer a l'Estadi Olímpic les passades Olimpíades de Pequín. V a ser el seu debut en unes olimpíades. T ot i caur e eliminada a la primera ronda, va viure una experiència única a la vida d'un esportis ta. El passaport per als Jocs l'havia guanyat a la r eunió internacional d'atletisme Ciutat de Jerez - Gran Premi d'Andalusia.

Allà, a més, va parar el cr onòmetre als 56,24 segons, en la prova de 400 metres tanques. Amb aquest temps, aconseguia la seva millor marca personal fins aleshores.

Les alegries, aquell any, no van acabar aquí. Uns mesos més tard, aconseguia, per ter cer cop consecutiu, el Campionat d'Espanya de l'especialitat. La Laia no és una atleta qualsevol, és psicòloga i llicenciada en relacions laborals. Entre els seus rècords e sportius, té u na m edalla d 'or a conseguida a ls Campionats Iber oamericans de l'any 2006, a Ponce, Puerto 26 esforç

Rico. A més, va ser escollida millor esportista de l'any 2004 pel Consell Comarcal i el Consell Esportiu del Baix Ebr e. L'èxit de la Laia no s'entén sense parlar del seu entr enador, l'Armando Álvarez. Ell és, a més, el director tècnic del Club ISS l'Hospitalet i té a les seves mans algunes de les millors promeses de l'atletisme català. Entre les seves alumnes avantatjades, hi tr obem un cas especial que es va fer famós en part pel seu potencial, en part pel r ebombori que va suposar la seva nacionalitat. Es tracta de l’Oyidiya Oji, actualment ja considerada atleta catalana que, amb vint-i-un anys, ja ha destacat en els campionats estatals. Una de les noies de l'Armando que puja amb més força, és la Mar Vico. Amb només tretze anys i en categoria infantil, està cridada a ser una de les protagonistes de l'atletisme espanyol del futur.

Perfil

12/7/09

18:30

Pรกgina 27

MiquelSambola

11/7/09

12:24

Página 28

Visiteu: twitter.com/esforc

AIDA MACIÀ, CAMPIONA D'ESPANYA DE FUNBOARD La catalana Aida Macià va guanyar , el passat 28 de juny, el Campionat d'Espanya de Funboard. La regatista del CN Bétulo va quedar primera per davant de Júlia Sánchez del mateix club. www.buff.es ALGUERSUARI, TERCER PILOT DE RED BULL Red Bull va anunciar , fa uns dies, que Jaume Alguersuari, seria el ter cer pilot dels seus equips de F1. Alguersuari assegura al seu bloc de Repsol.com que es veu “més a prop de ser titular a Red Bull Racing o a T oro Rosso”, i assenyala que no descarta “en absolut” tenir “opcions de competir en la F1 ja l’any 2009”.

PÀDEL DINTRE D’UN CAMIÓ, GRÀCIES A TECHNOGYM Technogym va patr ocinar, el passat 11 de juny , a Barcelona, la pr omoció dels XI Inter nacionals de Pàdel de Catalunya. L'esdeveniment va consistir en uns partits d'exhibició dins d'un camió. Els millors jugadors de pàdel, hi van exhibir la seva gran classe alhora que recorrien els llocs clau de Bar celona.

KILIAN JORNET POLVORITZA EL RÈCORD DEL GR20 En el mar c del r epte Kilian's Quest, l'atleta de la Cerdanya, Kilian Jor net, va polvoritzar la plusmar ca del mític GR20, el r ecorregut que creua l’illa francesa de Còrsega de nord-oest a sud-est. El català va completar els 200 km i 12.800 m de desnivell en 32 h 54 min. Quatre hores menys que l'anterior rècord.

AURELIO OLIVAR GUANYA A MADRID El passat 21 de juny, es va celebrar el clàssic i tradicional Maratón Alpino Madrileño, “posiblemente el maratón más dur o del mundo”. La victòria va anar a parar al corr edor de Buf f®, Aurelio Olivar, que va fer un temps de 4 h 34 min 10 s.

28 esforç

MiquelSambola

11/7/09

12:24

Página 29

MIQUEL SAMBOLA President del CE Laietà La història del bàsquet català no es podria explicar sense anomenar el CE Laietà, el club de bàsquet degà a l’estat espanyol.

Aquest club bar celoní va néixer el 1922, un any després que el pare Eusebio Millán introduís el bàsquet a la península ibèrica. Nascut de la mà de la Federació Catalana, el Laietà va arribar a jugar amb els grans del bàsquet a la divisió d’honor . Amb els anys, però, el professionalisme va fer que el club de les Corts quedés enrere. La solució la van trobar en el tennis. Ja són molts anys depenent de l’esport de la raqueta i el Laietà ha esdevingut un club poliesportiu que té una particular fórmula de treure rendiment de les seves instal·lacions.

Miquel Sambola, pr esident del CE Laietà i membre de la Fundació Catalana per a l’Esport, ens explica com es fa per tirar endavant un club i com funciona la Federació, en un moment difícil com el que ens toca viure.

Què li semblen les iniciatives solidàries i de pro moció q ue e stà d uent a t erme l a F undació Catalana per a l'Esport?

La Fundació Catalana per a l'Esport va néi xer per ser un estament independent de la Generalitat, del Consell Català de l'Esport, dirigit per empresaris. La idea és que el món empresarial tingui una vinculació amb el món de l'esport a través d'uns llaços que són les col·laboracions, les cooperacions, etc. La Fundació no només treballa basant-se en els propis patr ons; també ho fa a través dels

empresarials. Cal que hi hagi uns pr ojectes interessants i que l'empr esariat hi participi.

Després, hi ha pr ojectes pr oposats per la Generalitat o que arriben a través d’algun esdeveniment especial del qual la Fundació patrocina una part; mai no en serà l'únic patrocinador.

Quins esdeveniments es patrocinen?

Aquells que es veu que tenen més viabilitat i que gener en un major interès corporatiu i esportiu.

Quant temps fa que la Fundació hi treballa? I com valora aquest temps?

Fa uns set anys. Aquest temps ha estat una mica complicat per què els pr ojectes no han tingut l'acceptació total de l'empresariat. Els que sí que l'han tingut han continuat endavant i s'han repetit. Però n'hi ha hagut alguns que no han funcionat. S'ha de tr eballar més.

Sí? Com veu el futur?

Jo crec que aquest 2010 ha de ser l'any del llançament. A vui estem pagant les conse qüències de la situació actual. Però jo cr ec que de cara al 2010, la cosa arribarà a port.

Com ajuda l'administració els clubs?

Els clubs tenen vida pròpia i quan hi ha pr ojectes internacionals, clubs que surten a l'exterior, tenen una subvenció anual important.

Després, el Consell Català de l'Esport ajuda anualment les federacions. Malgrat això, els clubs no tenen cap mena d'ajut en si matei-

xos.

Parlem del Laietà, el club degà del bàsquet.

Sí. Va estar a la divisió d'honor molts anys fent molt bon paper . Però l'economia es va cremant.

Va quedar enrere quan es va començar amb el professionalisme a l'esport. Va perdre pistonada, per això?

Com a club no, per què era una entitat que depenia de la Federació Catalana de Bàsquet. Quan va passar tot això, l'equip de bàsquet sí que va quedar enrere, però el club es va anar fent fort en el món del tennis. Vam passar a dependr e jurídicament de la Federació Catalana de Tennis.

I en l'actualitat?

Avui, el Laietà és un club poliesportiu.

Seguim dins la Federació Catalana de Tennis, però oferim un ventall de seccions.

Tenim equips d'hoquei, de patinatge, de pàdel... i tots estan federats. És econòmicament viable, aquesta estructura?

Avui dia, el món de l'esport té moltes dificultats i un club com el Laietà n’hauria de tenir encara més, perquè tant bon punt divideixes el pastís, tot és més complicat. Però nosaltres hem administrat molt bé aquesta operativa. Nosaltr es exigim als jugadors de les nostres seccions que siguin socis i, gràcies a això, s'autofinancen. Això limita que tinguem aspiracions esportives elevades.

ç e

esforç 29

Sirenes

10/7/09

16:55

Pรกgina 30

Sirenes

10/7/09

16:55

Página 31

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA

10/7/09

NATACIร

Sirenes

32 esforรง

16:55

Pรกgina 32

Sirenes

10/7/09

16:55

Página 33

L

a mitologia ens parla d'éssers marins híbrids entr e humà i bèstia. Cos de dona i cua de peix. Les sirenes. D'una bellesa sobrehumana. De cabells llar gs, brillants, llisos, d'or i plata. Diu la llegenda que, amb la seva bellesa i la seva melodiosa veu, atreien mariners als mars d'arreu del món per endur-se'ls a les profunditats de l'oceà. Allà, al fons del mar, és on hem portat les nostr es sirenes particulars. Les sir enes moder nes.

D’igual bellesa i similar destresa sota l'aigua, les sirenes d'aigua dolça han après a caminar, a parlar, a viure entre nosaltres. La passió i la necessitat de viur e a l'aigua, però, no l'han perduda. La Mireia i l’Erika són sirenes, d'aigua dolça, modernes, belles. Són el futur de la natació i és que és a la piscina on, literalment, se senten com peixos a l'aigua.

La Mir eia va néixer a Bar celona, un 10 de novembre de 19 9 0. Aquesta jove nedadora catalana es va donar a conèixer al món en aconseguir el rècor d del món dels 400 metres estils en piscina curta. Va començar a nedar amb només quatr e anys per corr egir una escoliosi, necessitava l'aigua per viur e.

Ha fet de la piscina el seu medi i no ha dei xat de penjar-se medalles. És el pr esent i el futur de la natació estatal i té entr e cella i cella les Olimpíades de Londres, el 2012. De moment, però, l’esper en uns Mundials a Roma, aquest mes d'agost.

Què cal per ser una figura de la natació?

Primer de tot, marcar-te un objectiu i pensar que el pots aconseguir. A partir d’aquí, treballar molt, ser constant i tenir confiança en tu mateix. Evidentment, cal que hi hagi una base, un talent, però sense treball no s’aconsegueix res.

I en aquest sentit, tu quines virtuts tens?

Sóc molt exigent amb mi mateixa iÉ poca cosa més (Riu) Sí, home!

(Riu) No, és que no he de ser jo qui digui les virtuts. Prefereixo que siguin els altres!

Doncs parlem de les coses a millorar . Vas dir que et calia millorar la sortida d’esquena.

Sí, estic millorant la sortida, però l’esquena en general és el meu punt dèbil.

Al voltant teu s’han creat moltes expectati ves. Com ho portes?

Sí que tinc una mica de pressió, així que s’acosten campionats importants. En els entr enaments i en la r esta, intento no tenir en compte aquesta pr essió, però abans de competir és inevitable. Els mitjans esteu molt més a sobr e i, vulguis o no, no t’hi acostumes. Si fos futbolista, potser hi estaria acos-

tumada. (Riu) I com ho portes, tenir poc temps per a tu mateixa?

Sí que tinc temps per a mi. Sobretot ara que he acabat els estudis!

Felicitats!

Gràcies! Per fi, ja era hora per què no podia més! (Riu) Què suposa per a tu cada rècord o cada medalla? És una gran satisfacció perquè m’acosta una mica a aquell objectiu de què parlàvem.

També ho és per la gent que ve darrera meu.

Jo he tingut r eferents i m’agradaria poder ser-ho dels que pugen.

Però ja ho ets. De fet, gràcies a tu, a l’Erika, a l’Aschvin, al Rafa Mu–ozÉ heu fet que es parli de natació, als mitjans.

Sí, últimament s’està parlant més de natació.

No ens podem queixar.

Quant costa una medalla o un rècord?

Costa molt. Costa pel tema físic i mental, però també costa perquè has de deixar moltes coses, com ara la família i els amics, una mica de banda.

Tu nedes des dels quatre anys. Però, quan vas saber que t’hi volies dedicar?

Doncs, als dotze anys, després del Campionat d’Espanya, em van dir d’entrar aquí al CAR Sant Cugat. I vaig descobrir coses noves. Em va agradar molt, em van anar sortint bé, les cosesÉ I vas decidir que no volies deixar de guan yar.

Ja de ben petita, quan quedava segona, agafava un cabr ejos! (Riu). Jo cr ec que això també es porta a dins.

Es pot viure de la natació?

No. Tens moltíssimes recompenses emocionals. Però les econòmiques són força baixes. Poc a poc, hi ha més seguidors i més interès. Els patr ocinadors ho saben i això hi ajuda.

Aleshores, tu què vols ser de gran?

No ho sé. De moment vull estudiar empresarials.

Vaig llegir, però, que no tancaves la porta a fer alguna cosa relacionada amb la moda. És clar! Si m’ho ofereixen, jo encantada perquè m’agrada molt el món de la moda.

Abans m’has dit que volies ser un referent. El algœ molt teu va ser la Nina Zivaneskaia,

important en la teva carrera, oi?

Sí, perquè de petita la idolatrava i passar de tenir-la “allà a dalt” a ser la meva companya d’habitació em va impactar i em va mar car.

Em va donar molts consells en un moment molt important de la meva carrera i es podria dir que és la meva mar e esportiva.

També es podria dir que el millor moment de la teva carrera està per arribar, no?

Jo crec que sí. He fet coses importants però encara me’n queden per aconseguir.

Amb quina de les que ja has fet et quedes?

N’hi ha hagut tantes! Jo crec que em quedaria amb el rècord del món. També em quedo amb el moment que vaig quedar primera a l’Europeu de piscina curta (Rijeka, Cr oàcia) va ser molt especial. No m’ho cr eia.

Com afrontes ara els Mundials de Roma?

Serà molt difícil. A mi m’agradaria pujar al pòdium, però amb la sentència dels banyadors la cosa està difícil, jo cr ec que arribar a la final ja m’estaria bé.

I Londres? ƒs possible no tenir -ho al cap?

No, és impossible no pensar -hi. Quan vaig acabar a Pequín vaig pensar: “Ara Londres”.

Ara tinc tr es, quatr e anys per posar -me al cent per cent. Tindré vint-i-un anys i tindré molta més experiència per poder afrontar les olimpíades al màxim.

Ara que ha passat un temps, què va passar a Pequín?

Doncs que hi havia expectatives per què havia aconseguit uns resultats molt bons per l’edat que tenia. Però, potser , la gent es va oblidar que a unes olimpíades hi van les millors i jo només tenia disset anys. Jo, personalment, vaig quedar contenta i l’experiència em va servir de molt per al futur .

L’Erika va ser amb tu, en aquells Jocs. Creus que se l’ha valorada com mereixia?

L’Erika ha estat una nedadora molt important per a Espanya. En els campionats importants, sempr e ha aconseguit medalles.

Sempre ha estat donant la cara. Ella i la Nina (Zivaneskaia) van ser les que van assentar les bases per què nosaltr es ara siguem on som. Van fer una feina molt bona.

Quina relació hi tens?

Som companyes de selecció. T relació cordial, ens portem bé.

enim una

Per acabar, quin és el teu futur, en la natació?

Buff! No ho sé! (Riu). Si fos per mi, el meu futur seria aconseguir una medalla d’or als Jocs Olímpics. esforç 33

10/7/09

NATACIร

Sirenes

34 esforรง

16:55

Pรกgina 34

Sirenes

10/7/09

16:55

Pรกgina 35

esforรง 35

Sirenes

10/7/09

16:56

Página 36

Si de la Mireia, hem dit que és el pr esent i el futur, l'Erika és passat, pr esent i encara té moltes coses a dir en el futur . Aquesta barcelonina de vint-i-cinc anys va ser durant molts anys la punta de llança de la natació al nostre país. La van trobar a l'UE Horta i se la van endur al CAR Sant Cugat.

Allà, de la mà del Joan Fortuny, s'ha convertit en un r eferent de la natació estatal.

Abans de Pequín, va dir que no sabria fins quan seguiria vivint de piscina en piscina.

Una m alaltia l a v a al lunyar d e l luitar p er una m edalla o límpica, e l s eu s omni. A ra, amb el Mundial de Roma, i d'aquí un parell d'anys als Jocs de Londres, tindrà la oportunitat de tr eure's l'espina. De ben segur que lluitarà per aconseguir-ho.

Què en penses de la sentència que aprova la utilització del banyador Jacket? És una mica estrany tot plegat. Primer es va dir que sí, després que no... Ens mar egen una mica. Però també s'entén per què la mar ca Jacket és patr ocinadora del Mundial, a més de ser -ho de la selecció del país que l'organitza.

De debò que hi ha tanta diferència?

Home, jo penso que depèn del nedador .

N’hi h a a lguns qu e e ls p refereixen, p erò suposo que tots acabar em nedant amb ells al Mundial.

Durant uns quants an ys tu has estat una de les que ha “tirat del carro” de la natació estatal. Et consideres un referent o una figura?

Potser u na m ica. P erò s obretot c rec q ue vam obrir una porta que després ha permès passar els que pugen ara. Potser sóc la primera que ha obert la porta. Però encara t inc m olts a nys p er e ndavant p er seguir guanyant coses.

Què cal per triomfar en la natació?

Primer d e t ot c al c onstància i s acrifici, s i no, no arribes enlloc. Cal motivació i ganes d'entrenar i d'anar millorant. D'altra banda, t'ha d'agradar molt per què els resultats no sempre arriben.

Posa’m un exemple d'aquest sacrifici.

Doncs, e l m és e vident é s q ue j o s óc a l CAR des dels quinze anys. Des d'aleshores, tinc una rutina d’uns quants entr enaments d iaris i d e t reball c onstant. A m és, no pots deixar de banda els estudis, perquè no guanyes pr ou diners com per r etirar-te.

Es pot viure de la natació?

No. Mentr e estàs competint, no et falta res, pots pensar en un pis, en un cotxe...

36 esforç

Però, cada any, et jugues la beca de l'any següent. Un cop acabes, pots tenir estalvis o p ots h aver c omprat a lguna c osa, però has de treballar, això segur.

Has pensat algun cop que no valia la pena tant d'esforç?

Quan no arriben els resultats, potser sí que ho penses. Però la natació és un esport en què allò que guanyes a l'entr enament no ho per ds, és acumulatiu. Per tant, saps que algun dia els r esultats arribaran. Però sí que ho pots pensar quan ho racionalitzes; aleshores t'adones que al cap de poc temps tindràs una nova oportunitat.

Quan puges al podi, suposo que penses que sí que ha valgut la pena, oi?

Sí, q uan pu ges a l p odi, q uan f as l a t eva millor marca, tot plegat pr odueix una alegria immensa.

Li dones molta importància al fet d’anar baixant les marques?

Moltíssima, per què significa que encara no has arribat al teu límit. Si vas rebaixant els t eus t emps v ol d ir q ue e ncara p ots millorar; i això et motiva a seguir entrenant i treballant.

Recentment vas participar als Jocs Mediterranis. Com valores la teva actuació?

Jo estic contenta perquè hi ha hagut una prova que l'he feta més o menys normal i una altra que l'he feta bé. És època d'entrenaments per al Mundial de Roma i quedar-me, per exemple, a tres dècimes de la meva mar ca a quatr e-cents, consider o que és una actuació molt bona. Això significa que, després, descansada, es r ebaixarà molt més.

Com afrontes el Mundial?

Doncs amb moltes ganes. Tinc dues proves molt importants, els 1.500 i els 800. I també t inc e ls 4 00 q ue n o s ón l a m eva especialitat. Els afr onto amb l'objectiu de millorar mar ques i mirant d'estar a les finals i guanyar el que pugui. Com més bon paper hi faci, millor. Si puc millorar les meves marques estaré contenta.

Abans de les Olimpíades vas dir que des prés de P equín podries dir fins quan et podrem veure en una piscina. Toca preguntar-t'ho...

La veritat és que, a Pequín, la medalla es va quedar a mig segon de la meva mar ca, però vaig tenir la mala sort de posar -me malalta i no vaig tenir opció. Aleshores, em vaig quedar a un pas del meu objectiu: la

medalla olímpica. És per això que Londres es va convertir en un objectiu. Jo sempr e he pensat que no em volia r etirar sense una medalla olímpica. Ara tinc vint-i-cinc anys i a Londr es puc arribar -hi en molt bona forma.

La medalla és l'objectiu, doncs?

Sí, ara l'important és el camí cap a Londres. Hi ha cites importants però Londres és el final.

Una de les coses que se t'ha tirat en cara, sobretot als 800 metres, és que no ets una nedadora especialment ràpida. Ho has millorat?

Sí, una mica. Ja fa set anys que entr eno amb e l J oel F ortuny. I f a t ant d e t emps perquè ens entenem molt bé, però també perquè ell coneix perfectament les meves virtuts i els meus defectes i sap què hem de tr eballar. És per això que no deixo de millorar, perquè ell sap el que hem treballat i tot el que em falta per millorar .

Abans dèiem que havies estat un referent, però creus que els mitjans t'han tractat com mereixies?

Jo penso que no només a mi. La natació en general no és un esport que tingui massa r eflex als mitjans. Personalment, però, penso que els èxits sempre queden i el que he aconseguit i el que em queda per aconseguir sempre és present. El que a mi m'importa és estar satisfeta amb el que he fet.

Quan la Mireia va aconseguir el rècord del món, vas dir que t'havia sorprès.

Hi va haver qui va treure les teves paraules de context i va voler crear mala maror . Què hi tens a dir?

Jo crec que això forma part del que la gent diu. Si hi ha dos pilots de motos espanyols, dos tennistes o dos esportistes pun ters, sembla que s'hagin de portar malament. Aquesta última competició que hem fet ( els J ocs M editerranis) h em s igut u n equip, una pinya. En algun moment sí que hi ha hagut molts mer ders, però últimament no. Ja que el nostr e esport és petit, hem d 'intentar t irar t ots c ap a l a m ateixa banda.

Quina relació teniu?

Som companyes i tenim bona relació.

Quin futur li pronostiques?

Doncs molt bo. És una de les nedador es joves amb millor futur. Sempre hi ha d'haver algú “tirant del carro” i crec que ella ho farà uns quants anys.

ç e

Sirenes

10/7/09

16:56

Pรกgina 37

esforรง 37

52fot

14/7/09

12:49

Página 38

,

52 FOTOGRAFS És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'obra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatges esportives a premsa@esforc.com

Diego Lázaro

Lídia Larrosa

Miquel Romero

38 esforç

52fot

14/7/09

12:49

Pรกgina 39

Ferran de la Roza

esforรง 39

Atletisme

10/7/09

19:15

Pรกgina 40

Atletisme

10/7/09

19:15

Pรกgina 41

Atletisme

10/7/09

19:15

Pรกgina 42

Atletisme

10/7/09

19:15

Pรกgina 43

17:14

PEZ

10/7/09

UEZ LÓ EU RODRÍG R D N A T: X TE IOL ROCA FO TO S : OR

FUTBOL

Futbol Página 44

10/7/09 17:14

Hi ha jugadors que els veus jugar per primer cop i et mar quen per sempre. Aquest és el cas de Gerard Deulofeu. Mitja punta dretà que va arribar al planter blau-grana, el 2004, pr ocedent de l’Aleví B de l’Espanyol, Gerard és un jugador difer ent de la r esta, amb unes condiciones tècni ques molt superiors a les dels altres nois de la seva edat.

Tot i ser dretà, Gerard juga per la banda esquerra, i també domina força bé aquesta cama; de manera que no m’estranyaria que, amb els anys, acabéssim parlant d’un jugador ambidextre.

Des que va arribar al planter blau-grana, Gerar d ha anat deixant exhibició r ere exhibició, setmana r ere setmana. Primer, amb l’Aleví B, després amb l’Aleví A, equip amb el qual, el 2006, va aterrar al Torneig Nacional Aleví de Futbol 7 de Digital Plus i Cuatro, que en aquella edició no es va celebrar a Brunete, sinó a Estepona. I va meravellar tothom. Els abonats a la plataforma de pagament i al canal que s’acabava de crear, feia molts anys que no veien una cosa igual. Gerard, to i no ser superior físicament als seus rivals, els superava en l‘u contra u, com qui supera cadires al menjador de casa. Canvis de ritme constants, gran velocitat, bon xut, molta facilitat per veur e porteria i una forma de tr epitjar la pilota digna del millors talents dels “potr eros” argentins. En definitiva, r egateig pur, futbol fet art. T ot i ser escollit millor jugador del torneig, Gerard no en va sortir campió, ja que el Barça va ser eliminat pel Sevilla a les semifinals.

Això no obstant, sis mesos després, Deulofeu tindria la seva revenja particular davant les càmeres de televisió. Va ser al Torneig Internacional Aleví de Futbol 7, celebrat a Arona. Gerard va fer cinc gols durant el tor neig, dos dels quals van servir per derr otar el Benfica a la gran final. V a tornar a deixar una col·lecció de r egateigs i, sobretot, de canvis de ritme i tr epitjades de pilota dignes de tenir guar dats en DVD. Sigui per l’emoció de l’època de l’any (el tor neig se celebrava en dates nada lenques), sigui per la vibració de tants partits seguits, r ecordo que a casa, el seu estil sempr e desafiant, amb constants canvis de ritme i amb el cap aixecat, es va arribar a comparar amb el de Johan Cruyff. Gerard, amb el seu futbol, m’havia avançat una setmana el millor regal de reis.

Des de llavors, Gerard no ha parat de créixer i millorar en les difer ents categories per les quals ha anat passant. La seva pr ogressió ha estat espectacular, fet que ha propiciat que aquesta temporada que ha acabat, Deulofeu, tot i ser jugador de primer any , l’hagi jugada gairebé tota amb el cadet A, equip amb què ha estat cam pió de Lliga i del Campionat de Catalunya.

Amb la Selecció Catalana, els seus èxits no han estat menors, ja que Gerar d s’ha proclamat campió del Campionat d’Espanya, tant en categoria sub14 com sub16.

Deulofeu és un jugador descarat, amb una facilitat innata per superar els rivals en l’u contra u i per veur e porteria. A aquestes característiques, s’hi suma una con fiança en si mateix i un caràcter guanyador espectaculars. T ant és així que a la sèrie La Classe del Barça que va r odar TV3 amb diversos jugadors del primer equip i del planter blau-grana, Gerar d hi participava en el capítol dels laterals, amb Gio i Belletti, i un par ell de vegades els encarava en l’u contra u i s’enfadava per què no els podia superar. Amb totes aquestes característiques, si Gerar d acaba de polir el seu joc i tr eballa amb humilitat - és encara excessivament individualista- es pot convertir en un gran jugador de futbol.

Gerard és la perla del planter blau-grana, la joia de la corona. Porta l’essència del bon futbol a les seves botes. Si el futbol no es torna boig, que sembla que vagi per aquest camí, jugadors com Gerard haurien de marcar el futur del FC Barcelona.

Futbol Página 45

FUTBOL

Armand Ella és un jugador camerunès, esquerrà, de setze anys, que recorre la banda dels camps de la ciutat esportiva Joan Gamper com pocs jugadors ho fan al planter blau-grana. Amb ell, el Cadet A, el Juvenil B o el Juvenil A (equips amb què ha jugat aquesta temporada) disposen d’un dels extr ems més ràpids que s’hagin vist mai a la Masia. Armand és un dels molts camerunesos que, per mitjà de la Fundació Samuel Eto’o, han arribat al planter blau-grana en els darr ers anys, i com molts d’ells, els seus inicis en el futbol no van ser fàcils.

Armand va començar a jugar a futbol als cinc anys, al Camerun. En camps de terra molt difer ents d’on juga actualment, amb pilotes improvisades i sense l’aprovació dels seus pares, a qui no feia massa gràcia que el seu fill es passés el dia xutant una pilota en comptes d’anar a escola. Ella es va forjar un físic i una capacitat de lluita admirables i va anar cr eixent fins arribar als dotze anys, edat en què li va canviar la vida. El desembr e del 2005, Armand va participar al T orneig Inter nacional Aleví de Futbol 7 de Digital Plus, amb la selecció del seu país. Era la primera edició que aquesta selecció participava en aquest torneig, i ho va fer amb un pas fulgurant. Amb el gairebé homònim d’Eto’o, Etock, al capdavant, Camerun va deixar una gran impressió. Tot i que era fàcil deixar-se enlluernar pels més de deu gols que Gael Junior Etock va fer durant el torneig, als observadors del Barça els va cridar l’atenció un altre detall del joc dels africans: les dues bandes. Conduïdes per Olivier Moussima i sobr etot per Armand, van ser el malson dels equips rivals, amb can -

Futbol 10/7/09 17:14 Página 46

10/7/09

vis de joc molt pr ecisos, exhibicions físiques constants i nombroses passades de gol arribant a la línia de fons. La temporada següent, Armand Ella arribava al Barça, equip al qual no va tar dar a adaptar-se. Si el futbol és en gran part velocitat, Armand pot arribar molt lluny . Pot jugar tant per la banda dreta com per l’esquerra. El camp se li queda petit. V elocitat, potència, i més velocitat. Futbol de Fórmula 1. Ella garanteix noranta minuts de lluita per partit, desequilibrant constantment per banda i fent avo rrir el seu marcador. A més, el camerunès ha demostrat una gran progressió des que va arribar a la Masia i aquest any s’ha pr oclamat campió de Lliga i del Campionat de Catalunya amb el Cadet A. T ot i això, Armand encara té aspectes del joc per millorar , sobretot les centrades i l’arribada a gol. Si aconsegueix millorar ho, es parlarà força temps d’aquest camerunès.

Futbol 17:14 Página 47

10/7/09 17:14

Rafa Alcàntara és un interior hispanobrasiler de setze anys, que juga a les categories inferiors del Barça des de fa quatre anys i és un dels jugadors més prometedors del planter. Rafa és el germà petit de Thiago Alcàntara, jugador del Barça Atlètic i, com ell, ha preferit jugar amb la selecció espanyola, selecció amb la qual ja ha debutat en la categoria sub-16. Tot i això, Rafa presenta en el joc, unes característiques diferents de les del seu germà, començant per una de bàsica: prefereix la cama esquerra.

Que Rafa és brasiler, te n’adones així que li veus tocar la primera pilota. Això no obstant, com que ha arribat de ben jove al planter , sap què és el Barça i també sap què és ser sensible a un determinat estil de joc. És conscient que la pilota és un aliat que s’ha de cuidar , i no una arma llancívola. A més, a diferència del seu germà (Rafa no és ni de bon tr os tan individualista com Thiago), amb els anys, ha après que a la sala de màquines de l’equip, un toc val més que un r egateig i el cervell val més que el múscul. Amb tot, Rafa és un jugador molt ben dotat tècnicament. Té una gran esquerra, amb la qual ha sorprès molts porters al llarg de la temporada, tant de falta (és un brillant llançador de tirs lliur es), com de jugada. Es col·loca força bé al camp, arriba molt bé de segona línia per marcar gols i troba amb molta facilitat línies de passada que donen pr ofunditat a l’equip i que molts cops deixen el davanter en la ineludible obligació de marcar. Pel que fa al component físic, només cal observar la facilitat amb què es desplaça pel camp per comprovar que, en aquest aspecte, també és superior als jugadors de la seva categoria. Amb un pare campió del món de futbol (el seu par e és Mazinho, exjugador del Celta i del V alència) i una mar e campiona de futbol, aquest fet no sorprèn ningú.

Alcàntara posa la classe en una generació molt física del planter blaugrana. És la clara corr oboració que els esquerrans tenen alguna cosa especial. I és que Rafa porta el dorsal 10. I ja se sap que el dorsal 2, el 3, el 6, o el 22, els ele geixes tu, però el 10... te’l donen.

FUTBOL

Futbol Página 48

Futbol

10/7/09

17:15

Pรกgina 49

10/7/09

ESCALADA

Escalada

20:07

Página 50

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA “No pots caure”, diu el principi dels alpinistes. La gràcia del joc, però, és que la possibilitat hi és. El cervell reacciona al joc amb la mort, a la por al no-res, a la por de caur e, al mal, al patiment.

L'adrenalina és una de les raons de l'atracció pel perill d'aquells que viuen “al fil de l'impossible”.

L'amor a la natura, la passió per la llibertat i el simple repte personal de saber que s'és capaç, són altres “excuses”. “No pots caure”, tornem al principi. La r ealitat, de nou, és que sí que pots caure. L'Ester Sabadell ho sap. L'any 2003, en una expedició a l’Illa de Guadalupe amb l'equip del programa Al filo de lo imposible, va viur e la pitjor experiència a la muntanya, de la seva vida.

En un descens a ràpel, ella i el seu company Xabier Iturriaga, van caure després que els arbres i les pedres on s’agafaven cedissin. En la caiguda, el seu company va per dre la vida i ella va resultar ferida de gravetat. V a trigar un any a recuperar-se. Malgrat això, dotze mesos més tard, i després d'haver suportat la incertesa de no saber si tor naria a caminar, ja ascendia un vuit mil. Així és ella, una muntanyenca, una amant de la natura i dels reptes. És una lluitadora que vigila cada pas que fa, perquè “no pots caure”.

50 esforç

de Catalunya. Van ser tretze dies que em van canviar la vida. Vaig tornar d’aquella experiència dient que ja sabia què volia fer la resta de la meva vida.

Volia fer muntanya. Als setze anys, vaig descobrir els Pirineus.

Per tu, el muntanyisme és una filosofia de vida,oi?

A veure, dintre del muntanyisme, l’alpinisme, hi ha diferents disciplines. Una és amb esquís, l’altra és l'escalada, l’altra és l’ascensió a altes muntanyes, les expedicions… hi ha moltes activitats. Jo cr ec que l’alpinisme, com bé dius, és molt més que un esport, és un estil de vida. És apostar per una filosofia que t’omple molt i que vius amb molta passió.

He llegit que no t’agrada definir -te, precisament, com a escaladora ni com a alpinista. A tu t’agrada que et diguin que ets muntan yenca. Per què?

Perquè és l’origen de tot. V aig començar en això perquè a mi m’encanta la muntanya. A mi m’agrada l’alpinisme i l’escalada per què adoro la muntanya. Per això, jo em consider o per sobre de tot muntanyenca o muntanyesa. La muntanya va lligada a mi en tots els sentits.

Explica’m una mica com vas començar amb l’es calada?

Als setze anys, vas veure un programa que et va enganxar, oi?

Quan tenia setze anys, em vaig apuntar a uns campus als Pirineus, amb el Centre Excursionista

Doncs sí. Tornant dels campaments de què parlàvem, ens van passar un vídeo de Al filo de lo

Escalada

10/7/09

20:08

Pรกgina 51

ESCALADA

Escalada

10/7/09

20:08

Página 52

imposible. Jo vaig començar a fantasiejar amb la idea de tr eballar amb aquella gent i de fer el que ells feien. V aig tenir la sort de conèixer la gent d’aquest pr ograma casualment.

Necessitaven dues noies per fer una expedició a l’Himàlaia, i una de les noies que tenien es va quedar embarassada. Jo, aleshores, tenia vinti-cinc anys. T enia experiència d’altitud, i en aquest món no hi ha moltes noies. Per això em coneixien, m’ho van oferir i vaig dir: “on haig de signar?”.

Com és viure “al fil de l’impossible”?

La veritat és que és una vida atípica. Entenent com a normal la vida de la gent que està acostumada a aixecar-se cada dia a les set, anar a l’oficina, tornar a casa… La meva rutina és molt diferent. És entr enar, pr eparar expedicions, viatjar… Pot semblar que els alpinistes som gent que no toquem de peus a terra per què estem per sobre dels núvols, però no és així. La realitat és que, com que sabem que el que fem té molt de risc, som molt conscients de la importància de tots els nostr es moviments.

Som gent que abans de fer un pr ojecte l’estudiem detingudament per saber -ne els riscos i els perills i poder-los evitar.

Va haver -hi un accident que et va marcar la vida.

Sí, pr ofessionalment, vaig estar un any sense fer activitat de muntanya. V aig passar tr es mesos a l’hospital; després, un any de rehabilitació, primer en cadira de rodes, i després, vaig començar a caminar . Psicològicament, va ser molt dur perquè els metges no m’asseguraven del tot si tor naria a caminar i si podria tor nar a escalar. Malgrat això, mai no em vaig desesperar. M’ho vaig pr endre com si pugés una muntanya: el repte era curar-me, per tant havia d’intentar anar fent els passos per r ecuperar-me.

Escalada

10/7/09

20:08

Página 53

Aleshores, vaig anar mar cant-me aquests objectius a curt termini, sense desesperar me. I gràcies a això, vaig poder anar a poc a poc i em vaig curar sense pr oblemes.

la vaig sentir i va suposar quelcom d’especial.

Podríem dir, doncs, que una persona muntanyenca afronta la vida d’una altra manera?

Sí, tornem a l’accident. En aquella ocasió, a Guadalupe, després de l’accident, vam haver d’esperar setze hores que arribés l'helicòpter de rescat. Durant aquesta espera, va ser amb mi el Sebastián Álvaro i em va estar cantant tota la nit, per què no m’adormís, la cançó Peces de ciudad, del Joaquín Sabina.

Va ser molt especial, i ara, cada cop que l’escolto, per a mi té un valor molt especial. A part, el Sebas coneix el Pancho V arona, el guitarrista del Sabina. Aleshores, el Panchito li va explicar la història al Sabina, que es va emocionar i va dir que em volia conèixer . Un dia, vam quedar i el vaig conèixer. Aquell dia va ser únic per què em va dir: “Por una vez puedo decir que una de mis canciones ha servido realmente para algo”.

Sí. Jo, personalment, aquesta experiència me la vaig pr endre com una ascensió. Però és que ara, les ascensions, me les plantejo com una superació, com la que vaig haver de fer per recuperar-me. La muntanya em va ajudar a superar l’accident, i l’accident m’a juda ara a superar reptes que em pugui plantejar.

Per sobre de tot, se’t veu molt optimista. És que els alpinistes, per sobr e de tot, som gent optimista, i jo en sóc molt. Si des del principi m’hagués quedat amb les paraules negatives del doctor que deia que segurament no tor naria a escalar , m’hauria desesperat. Ell, però, tampoc no em va tancar les portes i em deia: “ja ho veurem”. I jo em vaig agafar a aquesta idea i em vaig proposar lluitar almenys per intentar-ho.

El principi de l’alpinista és que “no pots caure”, però la gràcia de l’alpinisme és que el risc i la possibilitat de caure, hi són. Com afrontes aquest risc?

Hi ha dos riscos. Un que es pot intentar controlar, i un que no pots controlar directament.

El controlable, el minimitzem a zer o, prenem totes les mesur es perquè sigui zer o. El que no podem controlar, per exemple, que caigui una allau, l’intentem assumir . Cal jugar amb això. Hem d’intentar anar pel lloc més segur i, dintr e d’això, encara que hi hagi riscos, assumir-los, conèixer-los i mirar d’evitar -los.

Jo, personalment, els afronto pensant que val la pena córr er aquests riscos, per què realment és el que m’agrada fer.

A la muntan ya, tens temps per pensar i per estar sola. La música hi ajuda?

Com dius, a la muntanya hi ha moltes hor es de soledat i passes moltes estones amb tu mateix, amb el teu món interior . En aquest sentit, la música m’ajuda i m’acompanya. A mi, la música, em transporta, i ara r elaciono músiques amb viatges. Tornar a escoltar una cançó em fa viatjar desperta al moment que

En una ocasió, el Sabina va ser més que un acompanyant, oi?

Abans, hem parlat de la rutina de vida de la gent “normal”. Suposo que tu deus tenir amics que porten aquest estil de vida.Com ho entenen, ells, que tu visquis d'aquesta manera?

Doncs, suposo que ells ja ho tenen assumit i potser sóc una mica el bitxo “rar o”. Però jo crec que assumeixen que sóc alpinista, així com un altre pot ser arquitecte, metge o economista. Per ells, dintr e de la no-normalitat, la vida que porto és la que em pertoca, perquè sempr e he viscut així i m'han conegut vivint d'aquesta manera. El dia que treballi de vuit a vuit és quan pensaran que em passa alguna cosa.

Has parlat de bones i males estones, de vivències. Però, què diries que t'ha aportat, aquest esport, per sobre de tot?

M'ha aportat vida. La muntanya m'ha fet tal com sóc ara. La muntanya, la natura i l'alpinisme m'han transmès molts valors. He après que cal superar -se, que de vegades cal sacrificar-se per aconseguir un objectiu, que les coses materials, a la fi, no són importants... Això és molt important, per què, allà dalt, l’única cosa que compta és tenir gas per poder desfer una mica d'aigua i de menjar .

Allà, tenir l'últim mòbil que ha sortit no té cap mena d'importància. Tot això és el que sóc jo ara, per tant la muntanya ho ha significat tot per a mi.

A més, t'ha permès conèixer llocs espectaculars. En una de les darreres entrades del teu bloc (red.barrabes.com/EsterSabadell) parla ves del P akistan. Què té d'especial, aquesta terra?

He estat set vegades al Pakistan i conec sobretot la part del país de les muntanyes. Hi arribem per la capital, Islamabad, però de seguida agafem el cotxe o l'avió per anar a prop de les muntanyes. Que què té d'especial? Doncs la gent. La gent dels pobles del costat de les muntanyes són quasi com la meva segona família. Són gent que apr ecio molt, que estimo molt i amb qui m'entenc molt bé per què tenen uns valors molt semblants als meus. V iuen en situacions molt extremes, a tres mil metres d'alçada, i tenen un caràcter com el del paisatge, extr em, i això a mi em va molt.

I et fa ràbia, la imatge que es dóna sempre del Pakistan?

Doncs sí, és clar . Es generalitza molt. Per a mi són la meva segona família, i amb aquestes generalitzacions és com si insultessin una part de mi. Hi ha gent molt bona, al Pakistan, i no es mer eixen que només surtin notícies dolentes d'aquell país.

El P akistan és només un dels teus destins.

Has viatjat per tot el món.Com s'ho pot fer, un alpinista, per poder viatjar i viure de la seva passió per la muntan ya? És difícil, perquè es tracta d'un esport minoritari. Jo cr ec que molt poca gent devem viure de l'alpinisme. Jo intento fer conferències, tr eballo amb la gent de Al filo de lo imposible, que ens paguen per documental.

Però, sobr etot, m'he buscat patr ocinadors, com ara la marca The North Face. Gràcies a aquesta mar ca he pogut aconseguir , no només el r ecolzament per al material, sinó també formar part del grup The North Face i conèixer gent i atletes molt importants que m'han obert moltes portes.

Ester Sabadell, una vida al límit, un amor per la muntanya sense fi. V ivia sota el lema “no pots caure”. Però un dia, va patir un accident que la va marcar per a tota la vida. Tot i això, es va aixecar i va continuar amb l'ascens cap als seus somnis. L'Ester , una muntanyenca de cap a peus que ha tr obat en la vida “al fil de l'impossible” el seu leitmotiv particular.

ç e

esforç 53

ESCALADA

Escalada

10/7/09

20:08

Pรกgina 54

Escalada

10/7/09

20:08

Pรกgina 55

esforรง 55

11/7/09

12:07

Página 56

MOTOR

LaiaSanz

L

a gasolina i la febr e pel motor es duu a la sang. Són molts els campions que formen part de sagues d’amants de la velocitat. La Laia Sanz (11 de desembr e de 19 85, Corbera de Llobregat) n’és una. Actualment, és tota una campiona, amb vuit títols mundials a l’esquena. Fan de Puyol i del FC Barcelona i membr e de l'equip RepsolMontesa HRC, va començar quan no aixecava ni un pam de terra.

Amb només dos anys, quan només feia uns mesos que caminava, ja feia les seves primeres passejades en bicicleta.

El seu pare, amant de les motos, l’asseia al dipòsit de la moto, des d’on gaudia del vent a la cara i del "rum, rum" del motor

56 esforç

a les cames, als músculs, als ossos, al cor. Amb només quatr e anys, d'amagat del seu germà Joan, va agafar la seva moto, un Cota 25. Era la seva passió i ningú l'aturaria. Deu anys després, guanyaria el seu primer Campionat d'Espanya Cadet, sent l’única noia en participar -hi.

Però anem a poc a poc. L’any 1992, amb set anys, va acabar vuitena en la seva primera pr ova del Campionat de Catalunya. Des d'aquell dia, ja no va deixar de participar-hi. El 1997, va guanyar la primera carrera i va participar en el primer trial. Començava la carr era d'una estrella.

Era l'any 2000, aquell en què havia d'arribar la fi del món. I així va ser, al menys la fi del món del motor d'abans de la Laia Sanz. Amb només catorze primaver es, va guanyar , contra tot pr onòstic, el Campionat d'Espanya Cadet.

Set anys després, i havent aconseguit set títols mundials de trial consecutius, va ser guar donada amb el Pr emi Nacional de l'Esport Reina Sofía. V a ser un 18 de juliol i es va sentir , segons les seves paraules, "molt or gullosa d'aconseguir el pr emi més important que pot rebre una esportista espanyola". Aquell

any, però, se li va escapar el títol mundial en benefici de l'Iris Krämer . V a quedar segona empatada a punts amb l'alemanya.

Un any després, però, la jove i extr emadament talentosa Laia Sanz va fer histò ria. La casualitat va voler que fos al costat de casa seva. Concr etament, al Parcmotor Castellolí de Bar celona. Allà, el 19 d'agost de 2008, es convertia en la primera en aconseguir vuit títols mundials. D'aquesta manera desfeia l'empat amb mites del trial com ara el Dougie Lampkin o el Jordi Tarrés, amb set mundials cadascun.

Fa unes setmanes, va començar el Mundial 2009. La Laia va guanyar la primera pr ova. Demostrant que encara té ambició i que és la més exigent amb si mateixa, va afirmar sentir -se "satisfeta", però no es podia estar de reconèixer que havia "comès alguns errors en la primera volta".

Una vida dedicada a les motos, una carrera plena d'èxits i campionats mundials. A vui, amb només vint-i-quatr e anys i, tot i ser la millor en el seu camp, continua cer cant la perfecció, continua gaudint del "rum, rum" a les cames, als músculs, als ossos, al cor.

ç e

LaiaSanz

11/7/09

12:08

Pรกgina 57

esforรง 57

Ilu1

11/7/09

12:03

Pรกgina 58

Ilu1

11/7/09

12:03

Pรกgina 59

10/7/09

HOQUEI HERBA

Muralla

60 esforรง

17:38

Pรกgina 60

Muralla

10/7/09

17:38

Pรกgina 61

10/7/09

HOQUEI HERBA

Muralla

62 esforรง

17:38

Pรกgina 62

Muralla

10/7/09

17:38

Página 63

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

E

l sol al cel, cap núvol entr e els rajos abrasadors i la nostra pell.

Són dos quarts d'una. “Potser no hem escollit la millor hora per quedar”, penso. El Willy arriba en moto. “Passeu!

Què hi feu aquí fora?”, ens convida amablement. Entr em al Polo, un club que ja hem visitat en altres ocasions amb Esforç.

“Bona gent, aquests del Polo”, comentem amb l'Oriol. Arribem al camp d'hoquei. El sol crema cada cop més. El Willy es va a canviar, mentr e posem la porteria a lloc, muntem els focus i lluitem per esquivar els rajos ultraviolats. Cinc minuts després, puja el nostre protagonista. Casc, guants, proteccions al tr onc i les cames. “Pobr e noi... Potser no hem escollit la millor hora per quedar”, no em puc estar ara de dir ho en veu alta. “No passa r es, hi estic acostumat”, r espon. Les gotes de suor fan evident que no hi està del tot acostumat. “Bona gent aquests del Polo”, ara ho penso en referència al Willy. L'Oriol, suant tant o més que el Willy , ja té la càmera.

“Comencem?”.

Aquesta no ha estat una bona temporada per al Polo. Després d'un any històric per al club de Pedralbes, amb tots els títols estatals a les vitrines, aquesta temporada es pr esentava com un r epte difícil de superar. El r esultat final ha estat bastant descoratjador. Tot i haver arribat a dues finals i a una semifinal, han acabat sense cap títol. El Guillem Ruiz ha format, amb l'Oriol Fàbregas, una de les porteries més prometedores de la Primera Divisió estatal. Parlem amb ell d'aquesta temporada recentment acabada, del seu futur i del de

l'equip, de la selecció i del convuls mercat estival.

La derrota a la final de la lliga, a més contra el rival que l'any passat havíeu guan yat (l'Atlètic Terrassa), va fer mal, oi?

Doncs sí. L'Atlètic és un equip que ha guanyat cinc de les darreres sis finals que ha jugat. L ’única que no ha guanyat va ser, com dius, l'any passat contra nosaltres. És un equip molt complet i juguen molt bé a hoquei, però sempre et queda la sensació que hi podíem haver fet una mica més. Era un play-off al millor de tres partits, i en vam per dre dos i en vam guanyar un. En aquests partits, tots els gols que hem encaixat han vingut per pèrdues nostr es de pilota al mig del camp i per contraatac d’ells. De fet, el darr er gol de la final que va decidir -ho tot va ser un regal nostre. Una llàstima.

Copa d'Eur opa, i va ser un dels millors anys de la història del club. Aquesta temporada, suposo que inconscientment hem afluixat l'accelerador pensant que teníem el coixí dels títols de la temporada passada.

Però hi heu estat.

Sí. Hem jugat dues finals, hem perdut una semifinal... però hem de mirar més enllà.

Jo crec que és una llàstima, que la temporada té moments bons i moments dolents, i aquesta n'ha tingut més dels segons.

Com la valores?

Doncs, no només pels títols, sinó per tot, bastant pitjor que l'anterior . Ha estat una temporada més justeta. Hi ha hagut cares noves, ha marxat gent important...

Ho vau tenir a l’abast de la mà, per això.

Com ara el Pol Amat.

Sí. En el primer partit al seu camp, si guanyàvem ja érem campions. Va ser una llàstima per què vam jugar una primera part dolentíssima i, tot i això, vam acabar perdent en el gol d'or. És a dir, només que haguéssim estat tr enta-cinc minuts una mica més concentrats, estic convençut que seríem campions de lliga per segon any consecutiu.

Què ha fallat, aquesta temporada, que no s'ha aconseguit cap títol?

Suposo que un equip, quan guanya, cau en una certa r elaxació. L'any passat ho vam guanyar absolutament tot, excepte la

Sí, és clar que és el jugador que ha estat escollit millor jugador del món i es nota. És un noi que, evidentment, mar cava les diferències. Li va costar , al principi, però al final va demostrar que és un jugador de classe mundial. Potser és el que ens ha faltat aquest any, al davant.

Tu mateix has dit que l'an y passat us va faltar la Copa d'Europa. Si aquest an y entenem que, tot i no guanyar, heu fet un bon paper a la Lliga i a la Copa, Europa encara seria una assignatura pendent, no?

Sí, potser no estem acostumats, encara, al nou format de l’EHL. És una llàstima perquè jo cr ec que aquest any teníem un grup assequible. V am jugar -nos el passi amb un equip anglès, que era inferior però que va jugar millor. Però, en aquests nivells, si et distreus deu minuts, ja ets fora.

Cap equip espanyol, però, sembla haver agafat la fórmula per a l’EHL. La veritat és que ho sembla. La realitat és que a Holanda i a Alemanya hi ha més fitxes federatives i així s'entén la seva superioritat. Però a Espanya hi ha moltíssim nivell, i és una llàstima perquè l'Egara s'ha esforç 63

Muralla

10/7/09

17:38

Página 64

sembla com estan quedant les coses?

A mi em sembla que tots els jugadors, si no assoleixen els objectius en el club on es tr oben, busquen un pr ojecte que els pugui oferir més garanties d'èxit. En aquest sentit, és clar que, amb la candidatura per als Jocs Olímpics de Madrid, al Club de Campo hi han arribat molts diners i es pot fer un equip molt fort. I és difícil competir amb això.

Tant com per fer un equip que posi en perill la supremacia catalana a la Lliga? quedat a quarts dos cops i l'Atlètic, l'any passat... I cada any es cola algun equip a quarts que penses “jo podria ser -hi”. I si no és el teu equip, algun altr e d’espanyol que té el nivell per lluitar i per donar la sorpresa.

Parlem de l'an y vinent. Després d'un an y en blanc, quin és l'objectiu?

Home, després d'un any en blanc, seria important aconseguir algun títol. Jo estic convençut, tinc la certesa, que el club està fent un projecte guanyador i crec que estem buscant un títol. A més, crec que el club té la intenció d'organitzar l’EHL, cosa que faria que entréssim a la Final Four , que sempre és a Holanda.

Tu, personalment, et marques alguna meta?

Sí que tinc metes. He jugat a tots els nivells de la selecció, fins i tot a l’absoluta de sala, i tinc la meta de consagrar -me en el Polo i arribar a la selecció, que seria un somni. A més, me'n vaig un semestr e a Bèlgica i també coneixeré l'hoquei d'un altre país. I alguna cosa hi ha per aquí.

Què vols dir?

Alguna pr oposició informal, però ja veu rem... Hi estic bé, al Polo.

Parlaves de la selecció. T’hi veus, acomplint aquest somni en un futur no gaire llun yà?

La vida fa moltes voltes i en aquest esport,

64 esforç

ens agradi o no, no hi ha molta gent. Si ets en el cercle en què es confia en tu internacionalment, t'arribarà el moment. El que és cert és que l'hoquei herba és un esport cada cop més competitiu i que exigeix més professionalitat. Si estàs disposat a sacrificar-te, pot ser que t'arribi el moment.

Cadascú s’ha de plantejar si hi està disposat. Jo penso que, si em mantinc dintre del cercle de què et parlo, potser m'arribarà el moment. Però també tinc clar que, a la vida, aquestes coses també depenen una mica de la sort.

L'exemple a seguir seria el del teu compan l’Oriol Fàbregas, per exemple?

y,

Sí, més o menys. Ell ha tingut la sort de trobar una porteria d'un equip molt competitiu. Ha pogut jugar bastant i, tot i que ha tingut moments millors i moments pitjors, ha treballat força i han comptat amb ell.

Hi ha qui diu que ell i tu formeu un dels millors tàndems joves de la Lliga. Tu què en penses?

Sí, ens ho han dit alguna vegada. Per mi és una alegria i ho valor o molt positivament. Sobretot tractant-se d'un company amb qui ara ja compten per a la selecció absoluta. És un orgull.

Aquest estiu, com cada an y, s'estan vivint molts moviments entre els favorits a la Lliga. A l'Egara, canvis a la banqueta i a la davantera; a l’Atlètic i al mateix P olo, baixes i fitxatges; i molts moviments, al Club de Campo. Què et

Sí, no en tinc cap mena de dubte. Fa cinc o sis anys que van començar amb aquesta política de contractar jugadors de molt bon nivell, però mai no han guanyat la Lliga. Estic convençut que, per aquest motiu, tenen una espina que la temporada vinent miraran de treure's.

Què et sembla aquesta política de fitxatges? És correcta. Però, com en totes les coses de la vida, hi ha un límit. No cr ec que s'hagi de jugar amb un equip de “galàc tics”. S'ha de tenir algun jugador dels millors, tr es o quatr e que mar quin les diferències, però sense oblidar el planter .

La resta han de ser de la casa.

Parlem de vosaltres. Us heu reforçat amb dues peces importants com en Witthaus i el P au Quemada. Vénen a cobrir el que tu mateix reconeixies que ha estat el vostre punt feble, la davantera. Amb ells dos i l'equip d’aquesta temporada, torneu a ser favorits?

Sí, per què al mig hi tenim dos jugadors dels millors, com són els germans Fàbregas, olímpics tots dos. Al darr ere hi tenim el Matias Rey; per mi, el millor defensa del món. I al davant, sí que és veritat que depenem molt del penal, que és molt bo. Però així que els equips ens estudien, no tenim r ecursos. Ara tindr em algunes cartes per sorpr endre els rivals.

En Witty segur que serà una peça important, perquè coneix bé la lliga i és molt bo, i el Quemada serà important per què, a més de ser un davanter molt bo, és un expert en el llançament dels penals.

ç e

Muralla

10/7/09

17:39

Pรกgina 65

esforรง 65

10/7/09

17:43

RUGBI

Sales

66 esforรง

Pรกgina 66

Sales

10/7/09

17:44

Página 67

Q

uinze anys enr ere naixia un dels clubs de rugbi més, diguem-ho així, singulars del nostr e país. Parlem, evidentment, del Rugby Sales V iladecans, els tasmanians, com se’ls coneix en el món de la pilota ovalada, un equip impulsat per un aleshores jove estudiant d’INEF anomenat Laur eà Fanega. T res lustr es amb les anades i vingudes pròpies d’un club jove que practica un esport minoritari, però sempre amb la il·lusió d’impulsar i donar a conèixer a la seva ciutat els valors sobr e els quals se sustenta aquest meravellós joc que és el rugbi. Felicitats, nois!

“Encara que jo era nedador des de ben petit”, ens explica el mateix Laur eà Fanega, “sempr e m’havia agradat molt veure el rugbi quan feien el 5 Nacions a la 2, tot i que no entenia res. Va ser quan vaig entrar a l’INEFC de Bar celona que immediatament vaig posar -me a jugar a l’equip de la Facultat, Els Óssos. Va ser en aquest equip i de la mà del Dr . José Antonio Sancha, dir ector de l’INEFC en aquell moment, que em vaig enamorar definitivament del rugbi.” Des d’aleshores en Laureà ha jugat en difer ents clubs de Bar celona, i actualment, a més de ser el cap visible del Sales, és pr ofessor de l’assignatura de

TEXT: ORIOL RODRÍGUEZ · FOTOS: ORIOL ROCA

Rugbi a la llicenciatura de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Blanquer na (Universitat Ramon Llull) i fa d’entr enador del Castelldefels Rugby Union Club. Però tornem a la història que avui ens ocupa. I és que en Laureà, veient que molts municipis del seu voltant tenien un club de rugbi, va pensar a tirar -ne endavant un a Viladecans. “La veritat és que no va ser una decisió gair e meditada, tot i que el resultat obtingut ha estat magnífic. V am intentar tirar endavant la iniciativa a l’Institut Sales de V iladecans, i des de llavors fins ara.” El nostr e interlocutor fa memòria i r ecorda que la primera jor nada activa del club va ser un divendr es a la tarda, en acabar les classes de l’Institut.

“Amb la col·laboració de Ramon Banús, professor d’Educació Física del centr e, vam organitzar un taller de rugbi per ensenyar l’esport als alumnes. El primer dia van ser cinquanta-cinc nois i noies, i molts encara són membr es del club.”

D’aquell primer dia van sor gir els tasmanians, amb un apel·latiu nascut del fet que “ens identificàvem molt amb el dimoni de Tasmània, el dibuix animat, per què ér em una mica com ell: simpàtics, dinàmics i esbojarrats. Per compensar tanta ener gia, vam tancar aquest dimoni en un triangle

blanc, símbol de l’ordre, i vam crear el nostre escut. En el seu honor , abans de començar els partits ens abracem al mig del camp i cridem tres vegades el nom del nostre dimoni: tasmanians, tasmanians, tasmanians”. Com ja hem comentat en la introducció, el Rugby Sales V iladecans és un equip singular i difer ent de la r esta.

Només així s’entén que la primera junta directiva tingués una mitjana d’edat de setze anys, amb en Laur eà, de vint-i-un, com el més veterà de tots. Aquells inicis i els anys posteriors, el seu fundador els qualifica d’espectaculars. “V am arribar a tenir un equip juvenil, un de femení, un de cadet i una escola. V am tenir col·labora dors d’un altíssim valor personal i pr ofessional, com Paz Estevan i Susan Monclús, totes dues jugador es inter nacionals.

També Antoni Caparrós i José Aguilera Goku, companys de l’INEF , i Ramon Banús, pr ofessor de l’Institut Sales. Hem organitzat gir es per la Br etanya i tor nejos de rugbi platja, hem participat en mil i un tornejos, fins i tot a unes vint-i-quatr e hores de bàsquet i unes dotze hor es de natació. Hem or ganitzats sopars i exposicions, hem estat a punt d’estr enar una obra de teatre feta per jugadors, hem sortit a la tele, etc. D’aquests quinze anys, esforç 67

10/7/09

RUGBI

Sales

68 esforรง

17:44

Pรกgina 68

Sales

10/7/09

17:44

Página 69

destacaria que no ha canviat res de l’esperit inicial del club: entendr e el rugbi com una manera de viure i com una manera de fer amics. Actualment, molts dels que vam fundar el club continuem junts i som part d’una gran família tasmaniana. Qualsevol jove de Viladecans coneix els tasmanians.”

Ara, però, com es pot intuir en les declaracions d’en Laur eà, pel que fa a un pla merament esportiu, el Rugby Sales Viladecans està en una situació d’hiber nació, perquè no té cap equip oficial en competició. “Molts jugadors estan repartits per diferents equips de l’Estat i l’estranger , i ens ajuntem per or ganitzar el nostr e torneig de rugbi màster anual, per Nadal, i per participar en tots els tornejos de rugbi platja que podem. A més, acostumem a ser convidats a molts tornejos diferents, precisament, pel nostr e caràcter i el nostr e tarannà. Fins a l’any passat vam tenir activa la nostra escola de rugbi, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i de diferents escoles del municipi, però aquest any no l’hem pogut mantenir.” Tot i això, es preveu que la propera temporada tornin a la competició en algunes categories. “Com deia abans, molts estem r epartits per difer ents indrets. Molts jugadors són a clubs com el Castelldefels RUC, l’INEF de Bar celona, el Rugby Club Cornellà, el FC Barcelona, etc.

També tenim tr es jugador es del màxim

nivell, que són l’Olga Asensio i la Maite Delgado, subcampiones d’Eur opa amb l’INEF de Bar celona i membr es de les seleccions catalana i espanyola, i la Montse Poza, que actualment juga a l’equip francès de la USA T i és inter nacional amb la selecció espanyola. Cap any hem deixat de pagar la nostra afiliació a la Federació Catalana de Rugbi, tot i no participar en cap competició oficial. Estem treballant per aconseguir un equip masculí i un de femení en un termini no gair e llarg de temps. A més, amb l’Ajuntament de Viladecans també tr eballem en l’opció de tenir línies de rugbi dibuixades en un camp de gespa artificial de nova construcció, que ja està en obr es. Això ens permetria obrir un nou horitzó i seria un gran r egal d’aniversari.”

Havent sortit el nom de Montse Poza a la conversa, he de fer obligatòriament un punt i a part en la conversa, ja que estem parlant d’una de les millors jugador es d’Europa. Els tasmanians poden tr eure pit amb orgull per aquest fet, ja que va ser al seu club on la Montse va descobrir el rugbi. “És més que un or gull”, reconeix en Laureà. “No només és una excel·lent juga dora, sinó que a més és una persona increïble. És capaç de baixar una tar da de França per assistir a una r eunió de Junta Directiva del Rugby Sales Viladecans i després tor nar a marxar cap al país veí, per jugar un partit l’endemà. Ha estat des dels inicis una de les persones que més han aportat al nostre club i a les nostr es ganes de continuar el pr ojecte. Quan la veiem

esforç 69

Sales

10/7/09

17:44

Página 70

RUGBI

jugar al nivell que està, doncs a tots i cada un de nosaltres se’ns omple el pit d’or gull.”

També n’hi ha per sentir -se orgullós i satisfet amb la tasca que el Rugby Sales V iladecans ha anat fent durant aquests anys amb la seva escola de rugbi, que actualment han hagut de desfer però que esper en tor nar a obrir ben aviat. “Més de mil cinc-cents joves de Viladecans han passat pels nostres equips i la nostra escola, i això fa que siguem un club molt estimat a la nostra ciutat. La intenció és poder tor nar a engegar -la sense per dre de vista el nostr e sentit com a club: el rugbi ens ha d’ajudar a ser més bones persones i, per tant, l’escola ha d’inculcar sobr etot valors i rugbi, dos conceptes molts lligats.” Com indica el nostr e entr evistat, a la seva escola no només formen futurs jugadors de rugbi, sinó que també intenten inculcar als més petits tots aquells valors que van intrínsecament lligats al rugbi. “T ots els membr es del club tenim un pacte entr e nosaltr es, que és que el dia que veiem que els valors i la manera de veur e la vida que tenim canvia, desfar em el club. El rugbi està molt present en la nostra personalitat, per què ens ha donat moltíssim. Ens ha ajudat a formar-nos com a persones i a entendre la vida des del punt de vista del r especte, la companyonia, l’esforç i l’alegria. És el que sempre hem inculcat i el que sempr e intentarem continuar aplicant. Hem tingut experiències de tr eballar amb grups de nens difícils, i els r esultats han estat magnífics: persones que podrien haver estat abocades a una vida conflictiva actualment agraeixen al rugbi i al club l’oportunitat que van tenir de sortir d’una trajectòria que semblava predeterminada.”

ç e

70 esforç

Sales

10/7/09

17:44

Pรกgina 71

esforรง 71

MOTOR

Praderas

10/7/09

17:53

Pรกgina 72

Praderas

10/7/09

17:53

Página 73

El Cir cuit de Catalunya és el santuari del motor a Catalunya i una de les catedrals en l’àmbit mundial. A mesura que han anat passant els anys, l’or ganització del Cir cuit s'ha anat r einventant per oferir solucions esportives i econòmiques per seguir sent un referent. Al capdavant d'aquestes iniciatives i tr eballant per "seguir millorant sempre", s’hi tr oba Ramón Praderas, dir ector general del Cir cuit de Catalunya. En plena fase d'expansió, amb la crisi de r erafons i amb la Fórmula 1 assegurada fins al 2016, ens explica els plans de futur del cir cuit.

Què és el Programa de Joves Pilots?

El Programa de Joves Pilots és un invent del Circuit de Catalunya. Es tracta d'un pr ojecte en què es fa una aportació econòmica per ajudar els joves pilots. Hi ha una comissió, formada per la Federació Catalana d'Automobilisme, representants del RACC, la Secretaria General de l'Esport i del Circuit de Catalunya que, juntament amb el coor dinador, Vicenç Aguilera, valora quins han de ser els objectius i quins són els r esultats finals. És un pr ograma de beques, que no es dóna a fons perdut. Se segueix el pilot i, si signa un contracte pr ofessional, retorna les ajudes per ajudar altr es joves pilots. V a començar fa cinc anys i, en aquest temps, la piràmide de pilots en el pr ograma s'ha anat modificant. Actualment, al capdamunt de tot, hi tenim dos pilots a les World Series.

Són Miquel Molina i Jaume Alguersuari. A partir d'aquí, anem baixant per edats, per campanyes i per r esultats. Tenim un equip que els assessora i els anem seguint amb l'objectiu d'arribar al màxim nivell, la F1.

Què hauria de fer un noi que hi volgués entrar?

Primer de tot, tenir un currículum en el món del kàrting. Després, la comissió faria un estudi de la seva trajectòria i, finalment, se li faria una prova en què entren els que tenen millors resultats.

Un cop al capdamunt, quin benefici en treu el Circuit de Catalunya, d'aquests pilots?

Hi ha dos beneficis. El primer és que la imatge del pr ograma també es lliga amb les marques del cotxe de cada equip. Estem competint en tots els campionats, venent la imatge del programa. Després, al final, quan

algun pilot hi arriba, el més immediat és el retorn de les quantitats aportades pel pr ograma. Així, quan un dels nostres pilots arribi a ser pilot oficial d'un equip de F1, les peticions per participar en el pr ograma de ben segur que es dispararan.

El programa de motocic lisme funciona igual?

En dues rodes, vam començar fa uns anys en col·laboració amb el RACC. En aquest cas, l'estructura és difer ent: nosaltr es només fem una aportació al RACC, que decideix qui són els pilots.

A banda del motor, quina altra oferta esportiva té pensat oferir el Circuit, en el futur?

Volem tenir una instal·lació multifuncional.

Durant uns dies de l'any , tenim curses de primer nivell, com ara la F1 o la Moto GP; d’un nivell mitjà, com ara les W orld Series, les DTM o les Le Mans Series; i d'un nivell estatal, com ara el Campionat de Catalunya, el CEP ... Però després, la instal·lació segueix tenint vida. És per això que busquem fórmules com la de la V olta Ciclista a Catalunya, que enguany va aca bar aquí al circuit. L'any passat, vam participar en La Marató de TV3 i participem, també, en la Cursa de l'Escler osi Múltiple.

Hem cr eat un departament de nous pr oductes perquè volem que la gent vingui al Circuit, hi hagi curses o no.

Quin impacte econòmic té el Circuit de Catalunya en el nostre país?

El Circuit de Catalunya participa en el món del motor en general. Per tant, quan fem curses, tenim moltes despeses. T ot i així, tenim un fort impacte en l'entorn. En primer lloc, cal dir que la majoria de cir cuits del món són deficitaris. El nostr e és beneficiari des de l'any 2003. Des d'aleshores fins ara, s'han reinvertit els diners en millores del circuit. El veritable impacte que té, i que el Circuit no pot pr esentar en els r esultats, és el que deixa a tota la comar ca. Ve moltíssima gent d'arr eu del món. T ot això són diners que queden al país i això és el que s'ha de tenir en compte de cara al futur.

No és, només, una potenciació econòmica, oi?

Exacte. Hi ha un aspecte que no es pot

reflectir en un paper. És la internacionalització del Cir cuit i l’exportació de la mar ca arreu del món. La imatge de tecnificació, de preparació, de capacitat de gestió i d'or ganització que donem no es pot mesurar amb diners. Tot plegat fa que el mateix Ber nie Ecclestone digués, fa uns dies, que, quan algú li pregunta quin és el millor lloc per anar a veure F1, ell r ecomani Barcelona. És per sentir-nos-en tots orgullosos.

Quines mesures prendrà el Circuit de Catalunya en relació a la crisi?

Més que parlar de la crisi, jo parlo d’una reconversió econòmica mundial que farà que determinades coses es r eplantegin.

Nosaltres què hem fet? Seguirem plantejant descomptes per a l'any vinent, com hem estat fent fins ara, i potenciarem que espectadors amb menys capacitat puguin venir a veure curses. Hi ha el pr eu de pelouse que serà baix i hem aglutinat les localitats en tri bunes de baix, mitjà i alt cost.

Com hauria afectat el Circuit, un possible canvi en el Campionat Mundial de F1?

Doncs, és evident que hauria estat molt difícil, però ben poca cosa hi hauríem pogut fer.

Com veus el futur?

Jo crec que no hi haurà una r educció, però sí una estabilització. S'ha de tenir clar que els ingr essos de l’or ganització són els cànons i els drets de televisió. Com en qualsevol negoci, caldrà equilibrar els ingressos i les despeses. Caldrà tenir molta cura de la gestió, haurem de treballar en una reducció de la despesa i caldrà veure si hi ha un ajust del cànon. Hem de fer una agudització mental per tenir altr es ingressos per poder compensar el gran dèficit que suposa.

Com ha afectat l'aparició de nous circuits, com ara el de València?

Hi ha una frase que diu: “Com més ser em més riurem”. En qualsevol cas, si entenem que el nostre és un espectacle fet en un circuit permanent, amb unes determinades característiques, el primer gran pr emi que arriba a Eur opa, amb una trajectòria de quasi vint anys, veiem que un gran pr emi d’Europa itinerant, que té com a objectiu situar una ciutat en el món, no té per què ser competència.

ç e

SURF

ECS

10/7/09

18:17

Pรกgina 74

ECS

10/7/09

18:17

Pรกgina 75

ECS

10/7/09

18:18

Página 76

E

SURF

ls inicis del surf es r emunten a més de cinc-cents anys d’història. La Polinèsia va veur e néixer aquest esport que no va r ecuperar l'esplendor fins arribat el segle XX. Com una malaltia, es va anar estenent, aleshores, per les costes de Califòrnia i Austràlia. Formava part d'un estil de vida, d'una subcultura que creixia a les platges. La gent veia en el surf una forma de sentir -se lliur e. Ràpidament, es va convertir en una icona de l'estil de vida de la costa americana.

L'american way of life va ajudar a estendre'l.

Han estat molts anys de donar a conèixer el surf. Des dels grans The Beach Boys i els seus èxits “Surfin’ USA”, “I Get Ar ound”, “Good V ibrations”, “Califor nia Girls”, “Barbara Ann” i tantes i tantes altr es, passant per grups com ara The Sunrays, The Rivieras o The Mamas and the Papas i el seu mític “Califor nia Dreamin”. El cinema no ha fet menys, amb pel·lícules com ara aquella espectacular Point Break , protagonitzada per Keanu Reeves i Patrick Swayze, o la més clàssica Big Wednesday , o la darr era d’animació Surf’s up , traduïda aquí com a Escola de Surf. No hem d’oblidar, tampoc, el boom televisiu dels noranta amb sèries com ara Magnum PI, California Dreams o Baywatch. Tot plegat va servir perquè arreu del món la gent volgués tenir un tros de fusta i llançar-se al mar.

El surf també va arribar a Catalunya.

Certament, el Mediterrani no és el millor lloc on “surfejar”, però tenim algunes de les millors platges i unes condicions climàtiques envejables. En els darr ers deu anys, són molts els que s'han deixat enganxar per la taula i el mar . Alguns, a través dels amics, d'altres per curiositat, per un viatge fet... El cas és que la quantitat de gent amb una taula sobr e l'aigua no ha fet més que créixer. Això ha portat molta gent a les platges amb ganes d'”agafar onades”, però sense tenir cap noció de surf, de navegació ni del comportament del mar. Un problema, vaja. Això és el que devia pensar l'Abel Marsal quan es va decidir a fundar l'Escola Catalana de Surf.

Era l'any 2003. A l'Associació Catalana de Surf s'havien adonat d'aquest pr oblema: hi havia molta gent i molt poca formació.

Necessitaven algú experimentat, amb coneixement. L'Abel va començar el

76 esforç

ECS

10/7/09

18:18

Página 77

· ·

L’Escola Catalana de Surf es va fundar l’any 2003 A l’Associació Catalana de Surf es van adonar de que cada cop hi havia més gent que es comprava una taula i es llençava al mar sense tenir cap noció de surf

SURF

ECS

10/7/09

18:18

Página 78

projecte, tota una novetat. Una escola per ensenyar la gent com practicar el surf, on i què cal per fer -ho. Va haver-hi problemes i l'Escola es va haver de desvincular de l'Associació Catalana. El pr ojecte, però, ja havia començat i tenia prou força per seguir tot sol.

L'Abel va conèixer el surf per casualitat, per una juguesca. Es va jugar amb els seus amics que el primer que s'aguantés dret a la taula tallaria els cabells als altr es. Potser el fet d’haver de tallar un bon gr apat de cabelleres, va impulsar-lo, un cop damunt la taula, a no baixar -ne mai més. Com tants d’altres, r econeix que el surf és un esport que enganxa per què és divertit i difícil. No es domina el primer dia, ni el segon. Cal esforç i dedicació, "però la sensació d’anar a sobre d'una onada no es pot comparar a res", afirma. Per tot això, es veu en l'obligació d’obrir les portes de l'Escola Catalana a tothom. No es pot deixar ningú sense sentir aquesta sensació única.

Reconeix que, actualment, tenen "des de nens de dotze anys, fins a gent de més de cinquanta". Hi ha dues escoles: una a Montgat i una a Bar celona, a la Nova Mar Bella. Entre totes dues arriben a tenir pr op de seixanta alumnes, en temporada alta. Tot un èxit i tota una bona notícia per a la salut del surf català.

El funcionament d'una escola d'aquesta mena no és fàcil, i menys al Mediterrani.

Primer de tot, mir en les pr evisions meteorològiques entre dotze i quaranta-vuit hores abans. Després, a través del campus interactiu pr opi de l'escola, envien una sol·licitud als alumnes, pr eguntant-los si assistiran al curs el dia de millors condicions. Un cop saben quantes taules i vestits de neoprè necessiten i els monitors que hi aniran, imparteixen classes pràctiques i teòriques dintre del mar.

Com passa amb molts esports que encara estan evolucionant, el surf, de moment, no és un bon negoci a Catalunya, pel que fa a infrastructures. L'Abel, tot i que està encantat del funcionament de l'escola, reconeix que el seu somni és "tenir uns vestidors, unes dutxes, un gimnàs...", algun dia. En aquest sentit, cal tenir en compte que el surf és un esport que no té federació, per la qual cosa és difícil negociar amb les administracions. Marsal r econeix que "els ajuntaments de Montgat i de Bar celona no ens han posat mai cap pr oblema. Fins i tot

78 esforç

ens han ajudat. Però quan vols acostar-te a la Diputació o a estaments superiors, la cosa ja és més difícil". I és que el surf a Catalunya encara està a les becer oles.

L'Escola Catalana de Surf és una iniciativa molt bona que no fa altra cosa que acostar una mica més el surf a la gent. Calia regular el boom del surf a les platges, no privant la gent d'agafar una taula, sinó educant-la, explicant-li com i on havia de fer -ho. En aquest sentit, l'Abel r econeix que "la gent vol fer surf, vol saber on pot fer -ne. A Catalunya, no tenim les millors condicions, a l'estiu. Per això jo, des de l'Escola, proposo als alumnes una sèrie de Surf Camps a Galícia, al País Basc i a Navarra".

Allà al nor d, és on hi ha les millors platges.

Llocs mítics com Biarritz, Sopelana, Somo, Bakio, Zarautz, o Mundaka, són de visita indispensable per als amants de les onades.

Durant l'hiver n, però, l'Escola Catalana de Surf també ofer eix activitats per a aquells que tenen més nivell. L'Abel Marsal i el seu equip han or ganitzar el Cir cuit Català de Surf, amb proves arreu de la costa catalana.

Es tracta d’una competició de nivell, a l'alçada de les d'esports amb història al nostre país.

El surf, aquell esport que va arribar de Hawaii i que ha enganxat tantes i tantes persones. Joves que, tot escoltant música i veient pel·lícules i sèries americanes, van veure en l'esport de la taula una cosa que els feia acostar-se a allò que volien ser . Un boom, per moments descontr olat, però que, amb iniciatives com les de l'Escola Catalana de Surf, pot convertir -se en tota una tradició. Pot arribar a ser un esport més amb el qual destacar, al nostre país.

ç e

·

Actualment l’Escola Catalana de Surf té en funcionament dos centres: Un a Montgat i un altre a la Nova Mar Bella Entre els dos arriben a tenir prop de seixanta alumnes

·

ECS

10/7/09

18:18

Pรกgina 79

Ilu2

11/7/09

12:00

Pรกgina 80

Ilu2

11/7/09

12:00

Pรกgina 81

VictorSada

10/7/09

82 esforรง

19:01

Pรกgina 82

VictorSada

10/7/09

19:01

Pรกgina 83

VictorSada

10/7/09

19:01

Pรกgina 84

Hi ha jugadors oue no senten aouesta rivalitat i prefereixen guanyar el Madrid, pero per A mi, que soc de Badalona, guanyar la Penya es una cosa molt especial. ,

,

,

,

,

Bร SQUET

,

84 esforรง

VictorSada

10/7/09

19:01

Página 85

La 2008-2009 ha estat, per a la secció de bàsquet del FC Bar celona, una temporada dura però finalment victoriosa. Com deia el porto-riqueny Dan “Sar gento” Santiago en la celebració de la consecució del primer títol ACB del Barça en cinc anys, fins aleshores havia estat la temporada del “gairebé”: el Barça gairebé e s p lanta a l a final de la Copa del Rei, el Barça gair ebé juga la final de la Final Four , i no oblidem que el Barça gairebé es queda a les portes de jugar la final de la competició domèstica. Per sort, el jugador de l’Unicaja, Omar Cook va errar el llançament de tr es en el darr er segon del ter cer partit de l’eliminatòria i els blaugrana, ja a la pròrroga, van assolir una plaça per a la gran final. Allà els esperava el TAU de Vitòria, un conjunt que havia estat la bèstia negra dels culés en els darrers anys, però que arran de l’eliminatòria de quarts de final de l’Eurolliga, ja no espantava els Navarr o i companyia. A més, per molt que els jugadors del Barça fessin gala d’un discurs políticament correcte, es respirava cert aire de revenja contra Dusko Ivanovic, el tècnic montenegrí que va ser destitu•t pel Barça a mitja temporada passada, després d’afirmar que amb aquella plantilla no podia guanyar r es. El mateix Ivanovic que no va saber entr eveure el potencial de jugadors de la casa com ara Mar c Gasol o el nostre protagonista, Víctor Sada, i els va condemnar al desterrament. El mateix Ivanovic que ara s’asseia a una banqueta rival, la del T AU, que ja havia dirigit amb anterioritat i a la qual havia tor nat com un fill pròdig. El montenegrí, fent gala del mal caràcter que el caracteritza a la pista Ð es diu que a fora és una bellíssima persona -, va argumentar que el Regal FC Bar celona havia tingut sort, però la veritat és que la superioritat del Barça va ser aclaparadora durant tota la sèrie i en el quart partit d’una eliminatòria pactada al millor de cinc, els amos del Palau van conquerir la seva dotzena lliga ACB. Un premi del tot just, no només pel que van fer a la final, sinó pel treball fet durant tota una temporada on, tret d’alguna ensopegada, el Barça ha practicat el millor basquetbol del vell continent. Una magnífica campanya en què figures com ara Navarr o, Andersen, Ilyasova, Basile o Vázquez han desenvolupat el r ol de líders que s’esperava d’ells. No menys important, però, ha estat la figura de Víctor Sada, el base sorgit del planter que després de fer se un nom a les files de l’Akasvayu Gir ona

se’n tor nava a casa per mostrar la seva immensa vàlua. T ot i els pr oblemes físics patits en algun moment de la temporada i d’haver de jugar , en teoria, un paper secundari, Sada, per la inconsistència del playmaker del Br onx, Andr e Barret, i la irregularitat d’un Jaka Lakovic lluny del seu millor estat de forma, ha acabat convertintse en un peça clau en l’engranatge mecanitzat per Xavi Pascual, i quan l’equip més l’ha necessitat, com a les finals, el badaloní mai no s’ha amagat.

Endinsar-se en els passadissos del Palau Blaugrana provoca una sensació semblant a la que devien experimentar els entranyables habitants de Lil·liput en r ebre la inesperada visita del doctor Lemuel Gulliver. I més encara quan la primera persona que topes és una torre gironina de 2,06 metr es, anomenada Jor di Trias. Tot i que Víctor Sada no és el més alt de l’equip, per a algœ com jo que tot just arriba al metre setanta (amb sabates, és clar) els seus cent noranta-dos centímetres resulten intimidadors. Aquesta cohibició, però, es dilueix al cap de pocs segons. Sada, no és només un dels esportistes més agradables i pr opers amb qui un servidor ha tingut el plaer de compartir conversa, sinó que també té la gran virtut de ser seguidor de la sèrie de televisió Perdidos.

Ja has vist la cinquena temporada?

I tant. I tu?

Jo encara no l’he vista sencera. Hi ha més seguidors de Perdidos a la plantilla?

Sí, aquí en som uns quants, que estem enganxats a la sèrie. Sobr etot en Roger Grimau i en Juan Carlos Navarr o.

Potser que ens centrem en el bàsquet.

Finalitzada la temporada, com valores el teu retorn al Barça?

Molt bé, evidentment. Ja he comentat més d’un cop que gairebé és com si no hagués marxat, per què conec molta gent d’aquí que m’han facilitat moltíssim les coses.

La teva marxa a Girona, per la manera com es va produir , va estar envoltada de certa ys, polèmica. Passats ja més de dos an Àcreus que va ser una experiència positiva, que et va permetre créixer i donar -te a conèixer com a jugador?

Sí. Sempr e he dit que aquí, a can Barça, quan ets jove i de la casa, has de ser un jugador molt complet i demostrar que

serveixes, des de l’inici. Si no, no et tenen gaire en compte. És per això que marxar a Girona va ser una experiència molt positiva.

Els anys a Gir ona, esportivament i més enllà del que va acabar passant amb l’equip, van ser molt bons i em van ajudar a créixer com a jugador.

Quan vas marxar , era Dusko Ivanovic qui ocupava la banqueta del Barça. Creus que amb un altre entrenador la teva situació i la d’altres jugadors, com ara Marc Gasol, hauria estat diferent?

Hi ha entr enadors que valor en més el planter i donen més possibilitats als jugadors joves, per què són jugadors que poden aportar moltes ganes i que van a totes. En canvi, hi ha entr enadors que ho veuen d’una altra manera. Jo vaig coincidir primer amb un entrenador [Svetislav Pesic] que sí que valorava el fet de tenir efectius formats a la casa i, després, amb un altr e entrenador que no. Però bé, cada entrenador és com és i el jugador el que vol és jugar , encara que no sempr e ho aconsegueixi.

Vas tenir molts dubtes a l’hora de tornar?

Des de mitjan temporada, diversos equips van començar a inter essar-se per la meva situació. Però jo consider o que primer has d’acabar la temporada i després parlar d’aquests temes. El Barça va ser un d’aquests equips, i era una de les meves prioritats. V am arribar a un acor d tant econòmic com esportiu, que és el que més valoro. Vaig mirar quina era la situació del club i, com que m’agradava el que s’estava fent, vaig decidir tornar.

Dius que tenies més ofertes?

Gràcies a la bona temporada que vaig fer a Girona, sí.

Es pot saber quins equips eren?

De la part alta, gair ebé tots. Només et diré això. ƒs a dir, dels que juguen la Copa del Rei? Exacte. [Riu.] Però bé, des que vaig saber que el Barça tornava a interessar-se per mi, com aquell qui diu vaig desestimar la r esta d’ofertes.

Crec que una xerrada amb Juan Carlos Navarro abans del teu retorn va ser molt important perquè et decidissis…

Va ser clau. Sempr e que he tingut l’oportunitat de fitxar per un equip, abans esforç 85

VictorSada

10/7/09

19:01

Página 86

he v olgut p arlar a mb l ’entrenador, s aber quins jugadors hi havia o podien arribar. En aquell m oment e n J uan C arlos e ncara n o havia f itxat p el B arça, p erò v olia s aber l a seva opinió perquè era molt important per a mi. També vaig parlar amb en Mar c Gasol per veur e què faria, i aleshor es em vaig decidir.

Què et va dir en Marc? Ja havia pres la decisió de marxar a Memphis?

Sí, tot apuntava que marxaria a Memphis i que en Juan Carlos tor naria al Barça. Si et sóc sincer , jo, en un primer moment, pensava que seria a l’inr evés, que en Navarro es quedaria a la NBA i que en Marc vindria al Barça, però la vida et dóna sorpreses.

A tu que ets un gran amic d’en Marc, et va sorprendre la seva decisió?

No. El que em va sorprendre és que feia un grapat d’anys que jugàvem junts, tant aquí al Barça com a Girona, i que de sobte ja no compartiríem vestidor. Però bé, ell és molt jove i e stà d emostrant q ue é s un ju gador capaç de jugar a la NBA. Com el seu germà, estic segur que tindrà u na carrera plena d’èxits, allà.

Us manteniu en contacte?

Sí. Algun equip favorit? Per culpa de jugadors c om e n M agic, s empre h e es tat dels Lakers. Però evidentment ara segueixo els G rizzlies, u n e quip j ove i e ncara e n formació.

Fent un símil, podríem dir que el que ha fet en Marc és semblant al que vau fer vosaltres dos quan vau marxar a Girona: anar a un equip més petit per poder tenir més minuts de joc i així anar agafant experiència. És b en c lar qu e a l a N BA é s i mportant arribar a un equip guanyador . Però sent jove com és en Mar c també és molt important anar a parar a un equip on tinguis minuts i puguis demostrar el que vals. I així, qui s ap s i e n e l f utur p ots f er e l s alt a u n equip més important, com va fer en Pau.

Per tu, què és més especial, guanyar el Madrid o la P enya?

Hi ha jugadors que no senten aquesta rivalitat i pr efereixen guanyar el Madrid.

Però, p er a m i, q ue s óc de B adalona, guanyar la Penya és una cosa molt especial.

Una de les coses que sempre se t’ha recriminat és la falta de tir , especialment de tir exterior. I això ho has millorat força, aquesta temporada. És cert que quan vaig tornar al Barça tenia molt menys tir exterior , i al mateix temps estava una mica cohibit pels jugadors que tenia al meu voltant, amb excel·lents llançadors com ara Navarr o, Lakovic o Basile. A Gir ona ja vaig estar tr eballant-hi molt i continuo fent-ho aquí. Però, principalment, cr ec que és un tema de confiança perquè, si en tens, els tirs entr en sols. Confiança i treball, és clar.

La temporada ha acabat de manera excel·lent amb la consecució de l’ACB, però imagino que teniu l’espineta de l’Eurolliga, on vau caure a les semifinals davant del CSKA, en un partit que vau dominar fins als darrers cinc minuts.

L’Eurolliga era el títol més especial, però l’ACB està gair ebé al mateix nivell competitiu, n omés c al m irar e l q ue e stan fent equips com ara el T au, l’Unicaja o el Madrid. Cada any , un d’aquests equips arriba a la Final Four . O sigui que, guanyar l’ACB, pel nivell de la competició, és gairebé com guanyar una Eurolliga.

Hi ha hagut molts moments especials aquesta temporada, però, personalment, crec que vas estar especialment brillant en el partit contra el Madrid corresponent a la primera volta de la Lliga, on vas ser un dels jugadors més destacats…

Sí que és cert que en aquell partit em vaig sentir molt còmode sobr e la pista. El partit contra la Penya al seu camp també va ser molt especial, per què no havia guanyat mai, allà. Però ja vindran més partits importants.

ç e

,

Guanyar l’ACB, pel nivell de la competicio, es gairebe com guanyar una Eurolliga ,

86 esforç

En c anvi, u na d e l es t eves g rans q ualitats com a j ugador é s e l t eu f ísic. N omés u n base c om tu é s c apaç d e fe r u n t ap a u n pivot com Hernández Sonseca, que et tr eu vint centímetr es, c om e l qu e l i v as f er a l partit de la segona volta contra la Penya.

“Com dius, sóc un jugador molt físic i molt intens en la defensa. Si veig que és possible aturar un jugador rival, no m’ho penso dues vegades, com va ser el cas. Si em va comentar alguna cosa en acabar el partit? No.”

Tornant a l’actualitat, fa un moment comentaves que abans de fitxar per un equip, t’agrada saber quins són els plans de l’entrenador . I suposo que amb Xavi Pascual la sintonia és total, perquè aplica un sistema de joc que s’adapta molt bé a les teves qualitats com a jugador… És un entrenador que aplica un sistema de joc b astant a ctual, a mb m olts c anvis pe r intentar mantenir la intensitat a la pista i a qui agrada molt sortir corrent al contraatac.

Ja vaig dir de bon començament que cr eia que e ra u n s istema q ue m ’aniria b é, i d e moment és així. D’altra banda, és un entrenador que m’ajuda molt, especialment en m oments c om e ls d e l a l esió. L lavors vaig t enir a lguns d ubtes, p erquè e m va ig estar u n m es a partat d e l es p istes i v aig pensar que potser ja no entraria tant en els seus plans, però va ser ben al contrari. En Xavi Pascual m’està ajudant molt.

,

T’hi veus algun dia jugant al seu costat, allà?

Fèiem conya l’estiu passat dient que, com que sempre havíem jugat junts, hi hauríem d’anar junts. Però no, jo sempr e he pensat que com a casa enlloc. Aquí s’hi està molt bé i allò és un altre món. A més, jo sóc una persona que toca de peus a terra.

M’imagino que el que va passar amb l’Akasvayu va ser una gran decepció…

Sí, perquè vam cr ear un equip molt maco, vam guanyar un títol europeu un any i l’any següent va m q uedar s ubcampions. P erò econòmicament, i m és a mb e l te ma d e l a crisi, les coses no es van acabar de fer del tot b é. V a ser una llàstima, per què s’hi estava molt bé, tant per jugar -hi com per viure-hi. Com a ciutat, em quedo abans amb Girona que amb Barcelona.

VictorSada

10/7/09

19:01

Pรกgina 87

esforรง 87

11/7/09

22:01

Pรกgina 88

TRIATLร

Ironman

TEXT: RAFAEL DE PABLO FOTOS: RICARD ROVIRA

88 esforรง

Ironman

11/7/09

22:01

Pรกgina 89

esforรง 89

Ironman

11/7/09

22:01

Página 90

TRIATLÓ

Hores prèvies Un grup de triatletes aterra a Lanzarote. Tan bon punt posen el peu a terra, descobr eixen un paisatge no comparable a cap altr e, paratges volcànics, aspres, petris, desbor dants de bellesa, com a pr esagi d’un destí que ja tenen a tocar, la duresa de l’Ironman Lanzarote.

No és un triatló qualsevol, no en va es passaran 3.8 km nedant, 180 km a cop de pedal, 42.2 km corrent … al llarg d’hores ... sense interrupció.

Moments més tar d, desembarquem la r esta de passatgers, alguns futurs testimonis de l’esde veniment.

Establim la base a Matagor da, en un bungalou tocant a la platja, al davant de la qual s’esdevindrà un tram de la marató. Un cop desembalats els equips fotogràfics i de r edacció, ens atansem al centre neuràlgic del triatló: el Club La Santa, eix sobre el qual gira any r ere any l’organització Per qui no el conegui, el Club La Santa no és un centre de vacances a l’ús; és un centr e proveït d’un equip humà i d’unes instal·lacions úniques a l’illa i que tenen com a fita primera provocar en els seus hostes un desig, el desig de fusionar lleure, wellness i activitat esportiva.

En aquest punt, s’esdevé la desfilada de països participants. En l’ambient, s’hi respira l’olor brillant del salnitre agitat amb l’aroma que suggereix l’esperit de la competició. Comptem fins a un total de 1.350 triatletes inscrits, de quaranta nacionalitats diferents, xifra mirall de la magni tud de l’esdeveniment .

Entre els participants, n’hi ha cent un de catalans: tres de T arragona, vuit de Gir ona, deu de Lleida i vuitanta de Bar celona. I entr e aquests darrers, un nodrit grup de triatletes de l'equip "Probike Intemperie", amb seu a la Ciutat Comtal. Conjunt novell en l'esdeveniment però que duu tot un any pr eparant aquest Ir onman i que confessa que el seu únic fort és la bicicleta.

A més de catalans, aquest grup també està for-

mat per esportistes de la r esta de l'estat. T ots junts es van fer notar més que ningú en la pr esentació, ja que van ser ells qui van envair compulsivament l'escenari per fer -se una foto commemorativa.

L’endemà, un dia més, “El Dia” A la Playa Grande de Puerto del Carmen, falten pocs segons per a les set en punt del matí, hora d’inici de la primera prova. Finalment, 1.241 participants es tr oben a primera línia de platja. El cor de cadascun d’ells batega cada segon amb major cadència, fins que finalment... sona el tr et de sortida!

Comença l’acció Després d’unes breus gambades sobre la sorra, l’eixam de triatletes inserits en neoprè es llança al compàs sobr e les aigües de l'Atlàntic, se’ls veu allunyant-se... fent-se petits a l’horitzó.

Han passat cinquanta minuts d’espera i ja veiem les primeres gorres tornant a la platja, apropants’hi amb enganyós sigil.

D’aquí a pocs instants, les braçades dels pri mers nedadors tocaran la sorra. I tot just en aquell moment, de sobte, emer geixen violentament de l’aigua els cossos, com peixos voladors que busquen arribar a terra.

Stephen Bayliss, Scott Neyedli, Bert Jammaer i Stephan Vuckovic són els primers a tr epitjar la sorra que condueix al següent assalt. Les seves cames no s’aturen, els seus braços s’escapoleixen del neoprè, travessen el túnel de dutxa, arriben al box, r ecullen la seva motxilla, es calcen, pugen a la seva màquina, i pedalen i pedalen sense mirar enrere.

Ha començat la segona part de la seva aventura.

Segon acte: bicicleta i casc Braços sobre el manillar, cames tensades sobre

L’Ironman de Lanzarote no , , es un triatlo qualsevol, no en va els atletes passen 3.8 km nedant, 180 km a cop de pedal, 42.2 km corrent 90 esforç

Ironman

11/7/09

22:02

Pรกgina 91

esforรง 91

11/7/09

TRIATLร

Ironman

92 esforรง

22:02

Pรกgina 92

Ironman

11/7/09

22:02

Página 93

l’eix, escombrant l’illa de sud a nor d i d’est a oest. Perceben, primer, l'agradable matí del sud, més tard la pluja capritxosa del nord i la calor de migdia a la tornada, tot marinat amb suor, tenacitat i sacrifici.

Hi ha, però, qui segueix la pr ova confortablement sobre una moto: jutges i seguici d’informadors. La percepció d’aquests, òbviament, canvia. El paisatge que s’obr e a la vista d’aquests privilegiats harmonitza la bellesa irr epetible de l’illa amb l’esforç titànic dels triatletes - ciclistes, travessant paratges inundats de lava volcànica a Timanfaya, penya-segats que retallen el perímetre de l’illa Graciosa amanits amb la suau pluja que acompanya el r ecorregut del nord, imatges autòctones a Mancha Blanca, i a l'interior, inversemblants vinyes sobr e terra volcànic envoltades de murs protectors de vents alisis.

S’han consumit gairebé sis hores i ja s’endevina la pr oximitat de Puerto del Carmen: punt de pivotatge ciclista.

Arriben, per aquest or dre, Ain-Alar Juhanson, Bert Jammaer, Kai Hundertmar ck (ciclista pr ofessional) i Olaf Sabatschus Darrer examen Nou canvi de vestimenta, sense aturar -se ni un instant. Ja inicien la marató vor ejant les platges de Puerto del Carmen i Matagor da.

Passen uns minuts i ja es veu a venir la selecció dels escollits que seran a la meta final. Mentre Bert Jammaer continua al capdavant, Juhanson i Hundertmar ck, que havien assolit l’avantatge cavalcant en la bicicleta, comencen a defallir quilòmetre a quilòmetre. Com a cosa positiva, el renéixer de Stephan Vuckovic.

El final?

Han passat vuit hores i cinquanta-quatre minuts des del tret de sortida, i el primer triatleta s’apropa exultant a la meta. Bert Jammaer es posa les mans a la cara com qui no es creu la gesta, talla

la línia de meta i, ja amb l’expr essió del r ostre desencaixat de qui se sent vencedor i exhaust, cau damunt la sorra.

Centenars de metres més enllà, els seus perseguidors, Stephan V uckovic i Olaf Sabatschus, aconsegueixen cobrir el tram final fins a la meta cremant la resta d’oxigen que els resta als músculs.

A continuació, i amb l’entusiasme local, travessa la meta l’illenc Gregorio Cáceres; més tard ho farà Stephen Bayliss.

La primera dama participant arribarà triomfadora una hora més tard: Bella Bayliss que amb Bert Jammaer, repetia triomf.

Diríeu que la competició ja ha finalitzat, no.

però

No, al circuit encara hi ha "els altres", els no-professionals, per als quals la victòria no consisteix a vèncer el temps, sinó els elements: l’aigua, la màquina, l’espai.

Són centenars que continuen lluitant per assolir la seva meta, una meta interior de superació: l’epopeia de l'Ironman. I tot amb una sola arma: el propi esforç.

Són dos quarts de dotze de la nit. Han passat vuit hores des que ha arribat el primer triatleta, més de setze des de la sortida inicial, i ja només queden uns minuts per al tancament del cr ono.

Des del bungalou sobr e la platja de Matagor da, encara s’albir en atletes en el cir cuit, corr ent, esgotats... caminant en alguns casos, vorejant el dibuix de la platja, consumint les seves for ces inexistents, intentant completar la pr ova més dura imaginable.

Probablement i sense saber -ho, tots r epeteixen al seu subconscient, com si d’un mantra es tractés, les paraules de Gandhi: “La recompensa es troba en l’esforç i no en el r esultat. Un esforç total és una victòria completa”.

En arribar la mitjanit, es tanca el cr ono i alguns no arriben a temps... Tot i així, també han aconseguit la seva victòria: “la victòria de l’esforç”.

Vuit hor es i cinqua nta-quatre minuts des del tret de sortida, el primer triatleta en creuar la meta va ser Bert Jammaer. La primera dona , en arribar, una hora mes tard, va ser Bella Bayliss esforç 93

Ilu3

11/7/09

12:01

Pรกgina 94

Ilu3

11/7/09

12:01

Pรกgina 95

BCNX

11/7/09

10:55

Pรกgina 96

BCNX

11/7/09

10:55

Pรกgina 97

BCNX

11/7/09

10:55

98 esforรง

Pรกgina 98

BCNX

11/7/09

10:55

Página 99

Avui dia és molt difícil tr obar fórmules innovador es que funcionin i garanteixin l'èxit. T ot està inventat, tots els formats ja existeixen. Calen canvis, cal apropiar-se de formats ja existents, cal experimentar a partir d'allò conegut per tr obar formats amb èxit. Sembla senzill però no ho és.

Es podrien omplir fulls i més fulls de pr ojectes que han restat a mig camí o que, després d'una primera edició, han quedat en l'oblit. És per això que, quan una fórmula funciona, quan un pr ojecte és tot un èxit, val la pena fer -se’n ressò.

2a edició d'un projecte amb continuïtat A casa nostra, ja hem viscut dues edicions d'un d'aquests esdeveniments dignes de mantenirse en el temps. És el cas de la Movistar Barcelona Extreme, una competició d'esports extrems única al món, que es disputa a Barcelona del 6 al 8 de juny. Ara fa poc més d'un any, el Parc Fòrum vivia la primera edició d'aquest innovador projecte. Es tractava d'un format inèdit que cercava la comunió entr e els esports extr ems. Va ser un èxit. El triomf va fer possible la continuïtat d'un gran projecte. Vuit mesos més tard, al mateix Fòrum de Barcelona, es donava el tret de sortida per a una nova edició d'una de les millors competicions del món d'esports extrems.

Un èxit de públic Durant un cap de setmana, milers de persones van passar pel Fòrum i van poder gaudir de l'espectacle ofert pels millors esportistes en les disciplines de skateboard, inline, BMX, FMX, wakeboard, a ixí c om e ls m illors e specialistes n acionals d 'esquí, d ’snowboard i d e longboard. U na festa a t ots el nivells, pensada no només per als especialistes o aficionats a aquests esports.

Música, esport, r odes a tota velocitat, salts impossibles i espectacle per a tota la família. Un esdeveniment que va aglutinar pr op de 35.000 persones, entr e les quals s'hi podien veur e des d’experts riders de qualsevol dels esports en competició fins a famílies senceres que l'únic que volien era gaudir de l'esport i del bon temps al nou port de Barcelona. Tot plegat va resultar un rotund èxit de participació i de convocatòria que no fa més que pr esagiar una gran tercera edició l 'any v inent. S ense c ap m ena d e d ubte, e s p ot a firmar q ue l a Movistar Barcelona Extremes'ha convertit en una gran cita en el calendari esportiu de la ciutat de Barcelona i en un referent en el món dels esports extr ems.

Els millors riders del món, a Barcelona A més de pr esentar un gran ventall d'espectacles i una gran agenda de pr ofessionals, la Movistar Barcelona Extreme ha comptat, en aquesta segona edició, amb alguns dels primeres espases del món, en les seves especialitats. Amb l'objectiu de col·locar Barcelona i la Movistar Barcelona Extreme en l'epicentre mundial dels esports extr ems, l’organització no va dubtar a portar els millors esportistes d’arreu. El darrer dia, fins a catorze campions van pujar al podi per recollir orgullosos els “Aerials”, els tr ofeus del Movistar Barcelona Extreme. Aquests guardons van ser dissenyats per l'escultor Josep Plandiura, tot seguint la línia innovadora de la competició: una gorra de bronze que es va acabar convertint en la peça més cotitzada.

Campions catalans L'èxit de la Movistar Barcelona Extreme s'explica perquè l'esport extrem està cada cop més de

BCNX

11/7/09

10:55

Página 100

moda al nostre país. Esports com l'skate, l'inline, el BMX o l'snowboard són cada dia més habituals entre les noies i els nois catalans. Aquesta expansió també es va veur e reflectida en els podis. Dels catorze campions d'aquesta segona edició de la Movistar Barcelona Extreme, se’n van poder veure tres de catalans: Edgar T orrenteras (FMX), Daniel Peñafiel (BMX) i Juan Rubio (longboard). A més, dos germans andorrans es van endur l'”Aerial” de l’original pr ova de Salomon Urban Jibbing en esquí: Noah Albadalejo, en primer lloc i, el seu germà Joel, en segon.

L'Edgar Torreteras, conegut com a ET entr e els riders, va arribar a qualificar la competició d’“inhumana”. El català, just abans de fer les declaracions, havia aconseguit revalidar el seu títol de campió de la Movistar Barcelona Extreme , en la modalitat de FMX. A més, T orrenteras ho havia fet per davant del francès Remy Bizouard, ni més ni menys que l'actual número u del món.

Torrenteras jugava a casa, cosa que va suposar un lleuger avantatge. T ot i això, no s'hauria endut el títol de campió si no hagués fet un espectacular backflip superman. Amb aquesta maniobra va aixecar tot el públic i es va guanyar una sonora ovació.

Hi tornem l'an y que ve?

Un altre dels esportistes que ja pot comptar a parells els “Aerials” del seu palmarès és l'holandès Sven Boekhorst. El patinador va endur-se el títol d' inline en la modalitat de vert. En la competició, amb presència de riders de qualitat mundial com ara Rich Parker, vam poder veure dos patinadors nacionals, Ser gio Gar cia, que va acabar novè, i Jor di Espinar , desè. El campió, Bloekhorst, va assegurar que havia estat “un plaer competir a Barcelona” i va prometre “tornar l'any vinent”.

Pel que fa a la competició d'skate, un dels esports que més passions van aixecar a la Movistar Barcelona Extreme , no va defraudar . El campió, el nor d-americà Danny Mayer , va reconèixer que havia estat “molt competida”, va destacar el “gran nivell de la final” i es va mostrar ansiós per “ repetir l'any vinent”, sobr etot “perquè l'ambient, a les grades, ha estat espectacular”. El veterà rider de trenta-sis anys va afirmar també que “els joves pugen molt fort!”. A més, va r essaltar un fet destacat per tothom: “Mai no havia vist les institucions r ecolzant un esdeveniment com aquest, i això em sembla un gran pas”.

ç e

BCNX

11/7/09

10:55

Pรกgina 101

BCNX

11/7/09

10:55

102 esforรง

Pรกgina 102

BCNX

11/7/09

10:55

Pรกgina 103

BUB

11/7/09

12:19

Pรกgina 104

BUB

11/7/09

12:19

Pรกgina 105

esforรง 105

BUB

11/7/09

12:19

106 esforรง

Pรกgina 106

BUB

11/7/09

12:19

Pรกgina 107

BUB

11/7/09

12:19

Pรกgina 108

BUB

11/7/09

12:19

Pรกgina 109

Gadgets 16

11/7/09

20:15

Página 110

GADGETS

GORE-TEX® Paclite® Shell. Peces de r oba confeccionades amb materials e xtremadament l leugers, f àcils d e p legar i g uardar e n motxilles, maletes i bosses de mà. La roba GORE-TEX® Paclite® Shell és extraor dinàriament transpirable i ideal quan el pes i l’espai són crítics. www.goretex.com

Sabatilles GORE-TEX®. Les sabatilles GORE-TEX® són altament transpirables, totalment impermeables i molt còmodes. Per això s ón el calçat ideal per córr er en carretera o per muntanya. www.goretex.com

Colecció calçat de futbol UNDER ARMOUR. La primera col·lecció de botes de futbol de la marca Under Armour ha estat dissenyada amb les millors característiques per atorgar la major comoditat, estabilitat i lleugeresa al futbolista. La col·lecció consta de dos models, el Dominate i el Cr eate, cada un amb tr es versions difer ents: Pro SS (de sis tacs), Pr o MD (multi-tac) i Classic MD. T ots dos models es caracteritzen per les tecnologies ArmourGuide, ArmourForm i ArmourBound que pr oporcionen una gran estabilitat a la bota, a més de comoditat al futbolista, ja que eviten la pr essió directa del tac sobre la planta del peu. www.underarmour.com

110 esforç

Gadgets 16

11/7/09

20:15

Página 111

Tecnologia EXO de SALOMON. Per volar i incrementar encara més el rendiment, res millor que la tecnologia EXO. Mai una segona pell no havia aportat tants beneficis en el rendiment. La tecnologia EXO es basa en una pel·lícula exter na microporosa amb un disseny especial reticulat que comprimeix lleugerament la musculatura, millora la cir culació, redueix la fatiga i afavor eix la recuperació muscular. A més, ofereix una protecció externa per maximitzar el confort i la lleugeresa. www.salomonsport.com

WINDSTOPPER® Soft Shell de GORE-TEX®. Combina en una única peça de r oba el confort de la capa intermèdia amb la resistència a l'aigua de la capa exterior. WINDSTOPPER® Soft Shell manté la comoditat i ofer eix la llibertat de moviment que necessita per realitzar una àmplia gamma d'activitats en difer ents condicions climàtiques. www.goretex.com

Sabatilles SALOMON. Lleugeresa i amortiment addicional per córrer per terrenys mixtos: aquestes són les principals senyes d'identitat dels models XT Hawk i XT Whisper . Sabatilles per volar, que tenen en la tecnologia EXO aplicada a la r oba de vestir la seva millor aliada pe r in crementar el r endiment www.salomonsports.com

esforç 111

Caricatura 22

13/7/09

13:44

Página 112

L’ALTRA CARA Radoslaw Walachnia

Caricatura 22

13/7/09

13:44

Pรกgina 113

esforç Número 22

01:41

WWW.ESFORC.CAT

21/10/09

esforç publicacions

PortadaDEF Página 1

e ç