JORNADA 2010 Tendències emergents en educació – TIC
Competències informacionals: la clau de l’aprenentatge? . Jaume Illa Antich iEARNPangea
JORNADA ESPIRAL 2010
Competències informacionals: la clau de l’aprenentatge? Jaume Illa Antich iEARNPangea
La informació sempre ha estat vital per a la humanitat, tant des del punt de vista de la supervivència com del progrés científic. En el context actual, no és que la informació sigui més important però sí que és més abundant i accessible que en cap altre moment de la història. Aquesta és una característica de la societat que porta implícit un replanteig de què vol dir aprendre i de les formes de fer-ho. L’adquisició de competències informacionals s’apunta, doncs, com una de les claus de l’aprenentatge en un món canviant, en el qual la informació es genera i es propaga a un ritme desbordant.
___________________________________________________________ Les competències informacionals són un conjunt d’habilitats que permeten a les persones saber quan necessiten informació i les capaciten per saber localitzarla, valorarla i usarla de forma efectiva en funció de les seves necessitats. Són de caràcter transversal, comunes a totes les disciplines, a tots els entorns d’aprenentatge i a tots els nivells educatius, i constitueixen la base per a l’aprenentatge al llarg de la vida1. De les vuit competències bàsiques que contemplen els currículums de l’educació obligatòria, n’hi ha tres que estan directament vinculades a les competències informacionals: El tractament de la informació i competència digital La competència comunicativa lingüística i audiovisual La competència d’aprendre a aprendre El fet informatiu, com a resposta a la necessitat de resoldre un problema, contempla una sèrie de passos que impliquen la posada en pràctica d’unes habilitats cognitives i l’ús d’unes eines i unes tècniques. La identificació de la necessitat informativa és el primer pas d’un procés que seguirà amb la traducció d’aquesta necessitat en uns conceptes o termes clau que s’utilitzaran per fer una cerca, els resultats de la qual caldrà valorar i seleccionar. La informació seleccionada s’haurà d’organitzar –a fi de poder recuperarla sempre que sigui necessari. Caldrà interpretarla, posarla en relació amb altres coneixements, sintetitzarla, re elaborarla i, evidentment, trobar una solució al problema que ha desencadenat tot el procés… Una solució que, finalment, s’haurà de presentar en un format adient i que haurà de ser comunicada amb claredat i rigor.
http://www.ciberespiral.org
1
Competències informacionals: la clau de l’aprenentatge? . Jaume Illa Antich iEARNPangea
JORNADA ESPIRAL 2010
La consolidació d’aquesta manera de treballar proporciona a l’individu la capacitat de desenvolupar una metodologia que li pot servir no tan sols a l’escola, a l’ institut o a la universitat, sinó que podrà aplicar en qualsevol entorn formatiu o laboral. Les eines tecnològiques proporcionen un suport inestimable en l’accés i l’ús de la informació. És necessari conèixer el funcionament d’algunes aplicacions indispensables en les diferents etapes del procés informatiu i de construcció del coneixement: les funcions de cerca avançada, les eines de bookmarking, de treball cooperatiu, de publicació, de presentació… Ara bé, cal tenir present que tots aquests instruments estan en constant evolució i, per tant, és necessària una dosi d’adaptabilitat (afortunadament, els canvis solen ser per millorar i fer les aplicacions més amigables i intuïtives). No és estrany, doncs, que a través d’iniciatives en les quals participen el sector educatiu, els serveis d’informació i documentació i el món empresarial (Partnership for 21st Century Skills 2, per exemple), es contempli l’alfabetització informacional, mediàtica i tecnològica com un dels puntals de l’aprenentatge del segle XXI. I és que el desenvolupament de competències informacionals no es pot concebre sense una metodologia didàctica que fomenti tot un ventall d’altres habilitats considerades clau per a la formació d’una persona, com ara el pensament crític, la capacitat de resoldre problemes, la creativitat, el treball cooperatiu o la capacitat de crear missatges en diferents mitjans. Cal insistir en la conveniència d’abordar globalment –i ja des de l’educació infantil i primària– el foment de les competències informacionals de l’alumnat. Per ferho possible s’han de donar almenys dues condicions bàsiques: l’acord dels equips docents per establir uns estàndards que es contemplin des de totes les àrees i la voluntat d’avançar cap a metodologies innovadores que responguin a un enfocament competencial de l’educació. (1) Association of College & Research Libraries. Information Literacy Competency Standards for Higher Education. Disponible a: http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/standards/informationliteracycompete ncy.cfm (2) Partnership for 21st Century Skills (2009). P21 Framework Definitions. Disponible a: http://www.p21.org/index.php? option=com_content&task=view&id=254&Itemid=119
http://www.ciberespiral.org
2