Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2017-2018

ESPORTS D’HIVERN

ANY XX • TEMPORADA 17/18 • NÚM. 3 • PREU 4€

ANY XX

TEMPORADA 2017-2018

NÚMERO 3

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESPORTS D’HIVERN

www.laneualdia.cat 00055 8 414090 104050

www.esportsdhivern.cat

JJOO Hivern

PyeongChang ‘18

Entrevista

Anna Esteve

Reportatge

CAR Sant Cugat

Novetats

ISPO ‘18

HELLYHANSEN.COM

WHEN YOU CAN’T CHOOSE THE CONDITIONS CHOOSE LIKE A PRO

HELLY HANSEN LA MARCA DE CONFIANZA DE LOS ESQUIADORES PROFESIONALES A NIVEL MUNDIAL

ELEVATION SHELL JACKET

MIKE TONGE / PATRULLA DE ESQUÍ / FERNIE

sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas

cap de redacció

Celes Piedrabuena

cap de producció

Pancho Pi-Suñer Osés maquetació

MPD & Arts, David Albarracín, Adriana Puerto coordinació FCEH

David Giménez

col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, Pako Benguerel, Joan Cartanyà, Robert Costa, Roger Salarich, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Toti Rossellò, Marcos Pérez de Rozas, Albert Rius Lluís Sala, Marc Sixto administració

María Jesús Torres

correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressió

Impresia (PRINTED IN SPAIN) distribució

026

SGEL (Barcelona) preu

4 Euros, IVA inclòs edita

Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 , Baixos 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 @ redacció: hivern@mpd.es @ publicitat: mpd@mpd.es Dipòsit Legal: B-17593-1996 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D’HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d’Hivern, i és liure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Federació Catalana d’Esports d’Hivern President: Oscar Cruz Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E

08018 Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

030

036

054

066

070

ESPORTS D’HIVERN #55 018 026 030 036 046 050 054 060 062 066 070 074 080 082 092

novetats: ISPO 2018 reportatge: Premis ISPO 2018 entrevista: Janez Fleré competició: PyeongChang 2018 reportatge: CAR Sant Cugat, el laboratori dels somnis reportatge: Màquines trapitjaneu d’última generació viatge: Del somni a la realitat tècnica: La línia en esquí alpí tècnica: Photostop tècnica: La preparació física en edats de canvi entrevista: Anna Esteve competició: Audi quattro Cup clubs: CAEI, tradició aranesa reportatge: Gaudeix esquiant a la primavera comiat: Fins la propera temporada!

SECCIONS 002 editorial 006 notícies 014 targeneu - multirisc 044 la federació informa 088 competició 094 clubs

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

Entitats col·laboradores:

Revista membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de

Empreses col·laboradores:

ANY XX TEMPORADA 17-18/ NÚM. 3 Foto: ©Red Bull Content Pool

1

editorial

Rècord de neu al Pirineu català

Tots junts fem créixer els esports d’hivern Amb la flama oferint les seves últimes guspires, els Jocs Olímpics d’Hivern de PyeongChang passaven a la història viva de l’olimpisme. Una edició que va oferir bon espectacle i que ens va deixar el primer diploma de la Queralt Castellet, el millor resultat en uns Jocs del pilot Ander Mirambell, així com el debut en eslàlom del jove esquiador Quim Salarich.

De PyeongChang ens quedem amb molts noms propis que ens han fet gaudir durant dues setmanes i, també, d’un anhel, el de poder oferir un projecte vertebrador de país que no ha de fer sinó impulsar-nos com un territori de referència dels esports d’hivern, en l’òptica europea i mundial. Junt amb el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, i d’altres representants catalans, vam aprofitar el marc dels JJ.OO. per valorar una futura candidatura olímpica Barcelona-Pirineus.

Les reunions a Corea del Sud, amb els dirigents catalans del COI Juan Antoni Samaranch i Pere Miró, ens van permetre conèixer de primera mà el canvi de model organitzatiu i del procés de candidatura del Comitè Olímpic Internacional (COI), que n’ha flexibilitzat els criteris. Un model que s’ajusta més i millor al nostre ideari i que es basa en dos conceptes clau: uns Jocs sostenibles i racionals, lluny dels mastodòntics projectes d’altres temps, i amb capacitat per adaptar-se al territori, i no a l’inrevés, sense crear realitats artificials ni falses il·lusions.

Uns futurs Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus no només han de propiciar una major connexió entre ciutat i Pirineu sinó que també han d’elevar el nivell dels nostres esports de neu i gel.

Una oportunitat única per impulsar una nova etapa que tingui com a pal de paller les nostres muntanyes.

Estem d’aniversari! Dues de les estacions més sòlides del territori demostren que acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern és factible i oportú. La Molina, estació degana de la neu estatal, celebra els seus primers 75 anys d’història en un hivern replet d’actes especials i competicions del més alt nivell mundial; Masella en compleix 50 amb un estat de salut envejable i continuant amb el suport a la competició promocional. I el que és millor, totes dues estacions, com totes les del Pirineu, amb unes condicions de neu com feia anys que no teníem. Per molts anys!

Toca aprofitar el tram final de la temporada!

Quan comença una nova temporada de neu sempre es demana que nevi i força, que les estacions puguin obrir al Pont de la Purísima i que l’olla segueixi bullint per Nadal. Per sort, portem unes temporades en les que l’or blanc està sent generós i tenyeix les muntanyes d’un blanc preciós i encissador. Una tendència que s’ha mantingut aquesta temporada i de la que no es poden queixar. Ha nevat i molt. No només al Pirineu català, sinó en general arreu de l’Estat, oferint als esquiador un munt d’opcions per gaudir dels esports d’hivern, tant que aquesta temporada s’han assolit uns nivells de neu mai vistos en molts anys, i això que en el moment d’escriure aquestes línies encara faltaven gairebé tres mesos de neu. L’acumulació de neu al Pirineu està batent rècords respecte als últims 17 anys, amb cúmuls que superen els 2,5 metres de neu nova i que van seguir creiexent amb nevades posteriors. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, amb les precipiactions de mitjans de febrer, a la Bonaigua, a 2.266 metres d’altitud, es van arribar a acumular gruixos de 243 centímetres, quan la mitjana de neu des del 2001 un 20 de febrer era de 175 centímetres. Un panorama radicalment diferent als que alguns futuròlegs dibuixaven fa uns anys, en els que si s’haguessin complert les seves paraules gairebé semblava que hauríem de deixar d’esquiar damunt les vessant de les muntanyes nevades per fer-ho a les dunes del desert. Per sort, la neu ens segueix acompanyant i en quantitat..

Oscar Cruz i Dalmau President de la FCEH

Celes Piedrabuena Redactor en cap d’Esports d’Hivern 2

NUEVO JEEP® RENEGADE. EVITA EL RIESGO, ELIGE LIBERTAD.

Nuevo Jeep® Renegade

Por 14.900€ con 4 años de garantía Consumo mixto entre: 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2 entre: 115 y 160 (gr CO2/km).

Precio recomendado para un Jeep® Renegade Sport 1.6 eTorQ 81kW (110CV) 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del según condiciones Cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con contractuales por un mínimo de 12.000€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/03/2018 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Renegade Limited 1.6 Mjet 88kW (120CV) 4x2 con pintura (PVP Recomendado 20.228,26€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

Barcelona C/ Comte d’Urgell, 165 - Tel. 932 23 45 00 www.dreammotors.es

notícies

Dynafit presenta el seu equip d’esquí de muntanya A finals del passat mes de gener, l’equip d’esquí de muntanya de Dynafit Espanya va ser convocat per realitzar la presentació de l’equip per a la temporada 2017-2018. L’equip de Dynafit d’esquí de muntanya compta enguany amb una nómina completa de corredors d’elit. Destaquen Oriol Cardona, Marc Pinsach, Antonio Alcalde i Claudia Galícia, els que acumulen un ampli palmarès en aquest esport en totes les categories. Com a novetat, sobresurt la incorporació de Noel Burgos i Ot Ferrer, que també van sumar medalles per a l’equip durant l’últim Campionat d’Espanya d’Esquí de Muntanya a Candanchú. L’equip competirà al llarg de la temporada a la Copa del Món, Campionats Europeus i la Copa d’Espanya, entre d’altres. www.dynafit.com

CMP amplia oferta I l’amplia a més amb una sèrie de complements que tancaran el cercle i podran equipar, millor dit que mai, “de cap a peus” a l’esquiador, doncs incorpora cascs, guants i mitjons. Si Campagnolo s’ha caracteritzat pel colorit i la bona relació qualitat/preu, aquests complements segueixen el mateix esquema i identitat que tant bé han posicionat la marca. www.cmp.campagnolo.it

Solucions TowCar per al transport del material d’esquí al cotxe Era el primer cop que l’empresa espanyola TowCar presentava a Ispo les seves novetats i aquestes van causar una gran expectació. La marca, especialitzada en solucions de transport, va donar a conèixer els nous portaequipatges TowBox Z2 —van col·locats damunt la bola, amb un nou bastidor amb sistema reclinable, amarratge de càrrega, llum interior LED, basculació mitjançant pedals— el portaesquís plegable TowCar Aneto —que queda reduït a només 30 cm quan es plega i el volem guardar— o els nous TowBox Top Ski, els portaequipatges que també serveixen per transportar esquís, taules d’snowboard, botes d’esquís o roba. www.enganchesaragon.com

Exciting events, exciting Pyrenees Ideal per aquelles persones, grups d’amics i empreses que busquen una agència que els proporcioni un paquet únic de lleure al Pirineu, ja sigui d’aventura, cultura o natura, tot i que també compten amb un apartat pensat per als aficionats al ciclisme i pels amants de les ciutats, com ara Barcelona. Els noms d’aquests sis paquets ja ho diuen tot: Incentius i events corporatius, Aran Aventura, Aran Cultura, Exciting Bike, Aran Natura i Exciting Barcelona. Per a més informació: www.excitingevents.es i 660 164 467.

4

Guant Worldcup CF Mitt de Level, òptim ajustament Provinent directament de la Copa del Món, aquest guant estableix un nou estàndard en protecció, rendiment i calidesa.

Inclou la tecnologia Custom Fit System que permet, a través de l’específic material termoformable i transpirable, escalfar el guant al forn a 80ºC durant 180 segons, aconseguint la forma exacta de la nostra mà. Aquesta personalització proporciona un ajustament perfecte, comoditat millorada, alta sensibilitat i millor adherència als bastons d’esquí. www.levelgloves.com

Helly Hansen va més enllà i crea la tecnologia Lifa Loft El concepte va sorgir a partir de la relació de Helly Hansen amb l’equip suec nacional d’esquí que volia més per menys –més calidesa i més versatilitat amb menys volum i pes mínim– en els dissenys que funcionin a la neu, que siguin plegables i pràctics per viatjar. Van trobar la resposta en les fibres Lifa® de Helly Hansen, les quals sobresurten per la seva durabilitat i òptim control de la temperatura corporal en condicions fredes fins frígides des del moment en el qual la marca noruega va introduir els primers base layers en els anys setanta del segle passat. El patentat aïllament tèrmic, construït amb un 75% de fibres Lifa® i un 25% d’aïllament tècnic PrimaLoft®, és menys voluminós i pesa un 20% menys que les alternatives de polièster, encara que proporciona major calidesa gràcies a un augment del nombre de butxaques d’aire microscòpiques que capturen i retenen la calor. És també una elecció més ecològica, gràcies a a la menor petjada d’aigua i carboni. www.hellyhansen.com/es

L’assignatura de l’esquí arriba a tots els col·legis públics del Pirineu de Lleida El programa Esport Blanc Escolar, que inclou l’esquí com a assignatura obligatòria per a l’alumnat de tercer i quart de Primària, ha arribat aquest curs 2017-2018 a totes les escoles públiques de les sis comarques de muntanya de Lleida i la Val d’Aran, amb la participació d’un total de 909 alumnes. El projecte, iniciat el 2013 com a prova pilot, beneficia 909 alumnes de 8 a 10 anys de vint centres educatius públics lleidatans i un total de 2.075 estudiants de cinquanta col·legis de les nou comarques de muntanya de Catalunya (l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d’Aran).

Emmarcat en el Pla Estratègic d’Esports d’Hivern de Catalunya 2012-2022, el programa Esport Blanc Escolar té l’objectiu d’impulsar la iniciació i el coneixement dels esports d’hivern, en les seves diferents modalitats, en la població infantil de tercer i quart de Primària. A més, es vol educar mitjançant l’esport a respectar, gaudir, conviure, estimar i conèixer el territori amb la complicitat del professorat dels centres d’ensenyament i dels tècnics d’esport. Finalment, es pretén ajudar a disposar d’un planter important d’esquiadors que en un futur puguin competir i ser un referent en el camp esportiu tenint present la candidatura del Pirineu per ser seu dels Jocs Olímpics d’Hivern.

El programa multidisciplinari, inclòs dins de l’horari lectiu, consta de vuit sessions de gener a març, amb tres classes pràctiques d’esquí alpí, tres de nòrdic i dues de surf de neu. A més, hi haurà una jornada final, una trobada lúdicocompetitiva en la qual els participants podran compartir experiències.

Com a novetat, els alumnes hauran d’elaborar un diari personal de les vuit sessions d’esquí en el qual explicaran el seu aprenentatge i quines han estat les seves sensacions, i que es convertirà en una eina per avaluar i analitzar per als docents i els tècnics. www.aralleida.cat

Hi haurà una segona edició del Let’s Snow BCN Després d’un any de festa, el saló Let’s Snow BCN tornarà el proper novembre amb més força que mai. Anuncien que ho farà en un marc únic i que serà tota una festa i descoberta de la neu, i inclourà un festival d’esquí i esports de muntanya. El lema d’aquesta segona edició és ‘Feel the Snow world’, i el que es vol és crear un aparador interactiu on estiguin representats tots els sectors i elements del món de la neu. Constarà de tres jornades festives plenes d’activitats i experiència, amb un mercat de segona mà, presència d’estacions... Se celebrarà del 9 a l’11 de novembre, de nou al Poble Espanyol de Barcelona.

5

notícies Esquí-Break, l’equipament dels petits Moltes vegades els pares ens preguntem quin és el millor equip per als nostres petits, sobretot quan són realment petits i quan estan davant el seu primer contacte amb la neu. A Sprinter, un dels líders en la distribució de la moda sport, complements i material esportiu, amb més de 126 punts de venda, podem trobar un munt d’articles per aquests nois i noies, com aquest pantaló de neu per a noia fúcsia Boriken o aquesta màscara de ventisca Boriken Roses. www.sprinter.es

Odlo crea la línia de roba específica d’entrenament Ceramicool Motion En el decurs de l’entrenament és molt important disposar d’un material òptim, que s’ajusti bé al nostre cos, que ens aporti comoditat, qualitat, i que afavoreixi la llibertat dels moviments. Partint d’aquesta base, i pensant en incorporar-li la millor tecnologia, Odlo ha desenvolupat la línia específica d’entrenament Ceramicool Motion, que té la qualitat de moure’s amb tu, mantenint baixa la temperatura del teu cos mentre tu només et preocupes de la rutina de l’exercici, permetent-te treure el màxim partit al teu entrenament. Ceramicool està disponible per a homes i dones, com a primeres capes i malles. Són peces de roba sense costures, amb un sistema de moviment de 360º, a les que han aplicat panells sense costures a la zona dels genolls i dels colzes. Totes les peces de roba sobresurten també per ser molt lleugeres i estan confeccionades íntegrament amb la tecnologia refrigerant Ceramicool. Les seves partícules micròniques de ceràmica absorbeixen la calor de forma immediata disminuint la temperatura de la pell fins a 1ºC. www.odlo.com

Esquiar als Pirineus ‘Les Pyrénées’ poden ser una bona opció per aquesta Setmana Santa, si cerques natura en estat pur, pistes i serveis de qualitat. Amb 45.707 hectàrees, són una de les majors superfícies esquiables d’Europa. Plens de neu i natura, grans extensions, aprèski, termalisme, relaxació i gastronomia d’alta muntanya… estan molt a prop.

Tant si cerques tranquil·litat com si ets un gran esquiador; si vols desconnectar, fer esquí nòrdic o simplement perdre’t entre de la neu amb unes raquetes als peus entre grans muntanyes i boscos frondosos; o si, simplement, et ve de gust relaxar-te en uns banys termals i gaudir de la gastronomia de muntanya.

Hi ha propostes molt interessants. Per exemple, molt a prop, als Pirineus Orientals, a l’estació de Les Angles, a la Cerdanya francesa, estació d’esquís als peus amb vistes al massís del Carlit i el Canigó, ofereix l’oportunitat de ser el primer a pujar i veure la sortida del sol mentre fas la primera baixada, sol o amb guia. També és “trendy”, i amb el retorn d’allò vintage, és la meca del monoski.

A prop seu, també a la Cerdanya francesa, Font-Romeu-Pyrénées 2000, anomenada “l’estació del sol” per les més de 3.000 hores anuals de sol, destaca pel bon temps, és pionera en el desenvolupament de l’esquí als Pirineus Orientals i és reconeguda per les seves infraestructures dedicades a l’ensenyament, amb el Club Piou Piou i el “Jardí de les Neus”, gaudint del segell de qualitat “Famille+”.

Una mica més lluny, però al costat de la frontera, als Alts Pirineus, PiauEngaly és una estació “Haute Nature” amb els 4 espais freeride que la fan molt atractiva pels qui cerquen una muntanya amb espais preservats, doncs es troba al cor del Parc Nacional dels Pirineus (Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido). És una estació per a principiants i experts, muntanyencs i apassionats de l’esquí a plena natura. www.es.lespyrenees.net

Head segueix al costat d’ElDorado Freeride Junior Per tercer any consecutiu ElDorado Freeride Junior ha comptat aquesta temporada amb el suport tècnic i patrocini de Head. Només amb el millor material i els millors aliats es pot arribar a dalt de tot i aquesta és la màxima que ha unit Head i ElDorado Freeride Junior. Són tres anys d’estreta col·laboració per promocionar l’esport de base i dotar els joves d’experiència i formació en el freeride. Head, als seus gairebé 70 anys d’història, ha generat admiració entre esportistes gràcies a la innovació i a la idea de trencar barreres i límits. www.head.com, www.eldoradofreeride.com

6

notícies

Avanç novetats POC 2018-2019 Dare 2Be amb glamur Si pel que fa a les col·leccions 100x100 esquí de la temporada vinent la marca dóna color a les seves peces i treballa amb teixits més elàstics que afavoreixen la pràctica esportiva, com a evolució de la seva col·lecció Lux per a dona, fa un pas endavant i aposta pel glamur esportiu amb dissenys del gurú de la moda Julien Mac Donald, que són pràctics però atrevits. www.dare2b.com

La marca POC va tenir el seu protagonisme destacat a Ispo gràcies a les seves novetats que treurà la propera temporada, on els conceptes de disseny, imatge i seguretat de nou són claus. En aquest sentit, sobresurten els nous cascos Super Skull SPIN i l’Obex SPIN, equipats amb els coixinets Spin únics de POC, desenvolupats per contrarestar els efectes dels impactes laterals. També ens va cridar l’atenció la màscara Clarity, una nova sèrie de jaquetes d’esquí, uns guants, Super Palm Comp, que escalfen i protegeixen les mans dels ens o una espinillera pensada pels adults feta de carboni. www.pocsports.com

Nova jaqueta Breithorn amb l’innovador teixit tècnic Polartec Alpha Direct

Surfeja la neu amb la Protest Fat Bike Protest i Wikkit han col.laborat aquest hivern en el disseny d’una bici de muntanya que es comporta molt bé damunt la neu, gràcies a la seva geometria i als seus neumàtics amples, el que es coneix com a una fat bike. El quadre de la Protest Fat Bike és únic, ja que està fet a mà a la República Txeca i dissenyat conjuntament amb els especialistes en bici d’Holanda Wikkit. www.protest.eu

Ferrino entra a la família Polartec l’hivern amb la Breithorn Jacket, realitzada amb el nou teixit encoixinat sintètic Polartec Alpha Direct de 120 grams.

Alpha Direct vol dir que el teixit pot tenir contacte directe amb la pell o una altra capa i sense necessitat de tancar-se en el seu interior amb una làmina de niló o un altre teixit. Això fa que la jaqueta sigui encara més transpirable, versàtil i més còmoda. El primer que notarem és que la suor mai es condensa a l’interior i que el cos està completament sec i a temperatura de confort, i que practicarem el nostre esport favorit còmodament i sense passar fred ni calor, ja sigui a màxima intensitat, quan estiguem aturats o iniciem el descens. www.ferrino.it/es

notícies

Matt crea tendència amb els seus nous guants Quan tingueu a l’abast la nova col·lecció de Matt veureu que ofereix una imatge renovada, més moderna, simple i directa, sense renunciar a les millors tecnologies en membranes i teixits, com el Gore-tex que aporta impermeabilització i protecció contra el fred, Coolmax per a la termoregulació, Primaloft, Windstopper, Polartec, etc. sempre amb l’idea de dotar als seus productes de les millors prestacions i confort. I ademés per aquesta temporada tenen nous productes com màscares, mitjons i cascs. www.matt.eu

Renovat Scott Symbol 2 Plus D Helmet El nou Scott Symbol 2 Plus D reinventa els estàndards de seguretat en els cascos d’esquí. Les seves insercions de polímer D3O i la integració de la tecnologia Mips el converteixen en l’únic casc capaç de protegir el cap de l’esquiador a qualsevol velocitat, ja sigui baixa, mitja o alta. A més, ofereix un renovat disseny de perfil baix, molt compacte i la tecnologia 360º Pure Sound, que permet augmentar l’audició en les pitjors condicions de vent. www.scott-sports.com

ATESMAPS, nova web-app amb cartografia del perill d’allaus al Pirineu ATESMAPS és un visor del terreny en tres dimensions que permet consultar el perill d’allaus al Pirineu, una eina imprescindible per als amants de la muntanya. El web atesmaps.com disposa de totes les cartografies ATES -Avalanche Terrain Exposure Scale- que, combinades amb el butlletí de perill d’allaus (BPA) actualitzat per a cada zona, genera un nou grup de mapes que permeten avaluar les condicions i la seguretat del terreny en planificar una activitat de muntanya. ATESMAPS està disponible per a ordinador, tablet i mòbil. Funciona mitjançant l’avaluador. L’usuari obtindrà la informació necessària per escollir de forma objectiva el recorregut de la sortida. Combinant les dades proporcionades per ATES i el BPA, es facilita una recomanació sobre quines són les condicions de seguretat de l’activitat, classificada en tres nivells: precaució, precaució extra, no es recomana. En paral·lel, el geovisor en 3D trasllada fidelment sobre el mapa la informació proporcionada prèviament per l’avaluador. www.atesmaps.com

L’Apple Watch Series 3 registra activitats d’esquí i snowboard Els esquiadors i snowboarders poden fer servir l’Apple Watch Series 3 per registrar la seva activitat gràcies a les actualitzacions de les apps disponibles a l’App Store. Els usuaris d’Apple Watch poden ara registrar els seus trajectes, veure els descensos verticals i altres estadístiques, i acumular les dades de les seves calories actives directament a l’app Activitat de l’Apple Watch. Així, les actualitzacions de les apps snow, Slopes, Squaw Alpine, Snocru i Ski Tracks registra detalls com ara la distància total horitzontal i en descens vertical, el nombre de recorreguts, la velocitat mitja i la velocitat màxima, el temps total d’activitat o les calories consumides. www.apple.com/es

10

La Molina presenta el llibre ’75 anys d’un somni’ ‘La Molina: 75 anys d’un Somni’ repassa la història de l’estació des dels seus orígens: el 28 de febrer de 1943, moment en què es va posar en servei el primer remuntador a Fontcanaleta. Aquest fet la va convertir en la primera estació d’esquí de tot l’Estat. La presentació va comptar amb la presència del president d’FGC, Enric Ticó, el director de La Molina, Toni Sanmartí i els autors de l’obra, Joan Carles Salmerón i Oriol Molas. “El bagatge que ens van deixar aquells primers esquiadors amb idees capdavanteres i inspiradores d’innovació i de modernitat ens permet avui afrontar, amb il·lusió, els reptes de futur” apunta el president d’FGC. La publicació narra com La Molina, gestionada pel Grup FGC, ha estat sempre una estació pionera de l’esquí a Catalunya, sent capdavantera en la modernització de les seves instal·lacions i impulsant la seva àrea d’influència. El llibre, que es fonamenta en una exhaustiva investigació i un treball de recerca i documentació detallat, vol fer valdre les dècades d’innovació constant i pretén reconèixer totes les persones que durant aquests 75 anys han fet possible el que és avui La Molina. A ‘La Molina: 75 anys d’un Somni’, Salmerón i Molas posen en valor els coneixements i experiències que l’estació d’esquí ha deixat en la memòria col·lectiva de bona part de la societat catalana. www.lamolina.cat

Èxit de participació a la Jornada Retro de La Molina Retre homenatge a l’esquí dels anys 40.

Amb aquest objectiu, La Molina va celebrar una Jornada Retro, la qual va rebre la visita d’un gran nombre d’esquiadors de totes les edats que van voler participar en una cita històrica, divertida i única. Els retrobaments amb els vells amics, a més, van ser els clars protagonistes d’aquest esdeveniment, emmarcat en els actes commemoratius del 75è aniversari de l’estació.

notícies

La propera col.lecció d’Atomic versa sobre les prestacions i la lleugeresa Sota aquestes dues premisses s’articula el catàleg d’Atomic de la propera temporada. Si a l’hivern que estem vivint les seves principals novetats se centraven en la línia de pista, a la temporada es centraran en les col·leccions All Mountain i Freeride. Camps on destaquen els esquís Vantage 97 TU, el qual ofereix un alt rendiment dins i fora de les pistes; els Redster X9, l’esquí referent de pista d’Atomic presenta una nova estètica de cara a la temporada que ve, apostant pel verd fluor; la bota Hawx Prime 130, que es beneficia del concepte de construcció de la Hawx Ultra i es beneficia de l’ús del nou plàstic Prolite, el qual sobresurt per la seva lleugeresa i per mantenir les seves propietats en qualsevol temperatura de la fixació Shift MNC13, una fixació revolucionària de freeride i travessia, que durant el descens ofereix un rendiment d’una fixació de pista, amb alta seguretat i elasticitat. www.atomic.com

Dynafit renova els seus esquís La propera temporada el catàleg dels esquís Dynafit presentarà sensibles novetats, com són els nous esquís de competició i de nens, mentre que en la resta de models es faran petits retocs estilístics. La col.lecció 2018/2019 pivotarà sobre quatre eixos: Race, Speed, Tour i Free i, com acostumen a fer, a cada esquí l’acompanyen de la seva bota, així com de la resta d’equipació Dynafit que més s’ajusta a les necessitats del model d’esquí en qüestió. Destacar que cadascuna de les col.leccions està disponible tant per home com per dona, amb models tant interessants com el DNA en la categoria race, l’Speed 90 en la categoria Speed, el Tour 96 en Tour i el Beast 98 en la categoria Free. Els esquís desenvolupats per Dynafit segueixen apostant per una característica que ja presentaven en el seu catàleg aquesta temporada, i que els va convertir en un referent en l’esquí de travessa: el disseny del rokcer i el sidecut s’adapta a la longitud de l’esquí. D’aquesta manera, tots els models amb rocker estan equipats amb un llarg rocker diferent, en funció de la longitud de l’esquí, per garantir un lliscament uniforme i una longitud de cantells d’eficàcia òptima. Tanmateix, mitjançant l’ús de materials diferents, adaptats a l’àmbit d’us corresponent i d’alta qualitat, com ara el carboni, estructures de nucli de fusta de ‘paulònia’ i combinacions de nuclis de fusta de freixe i àlber, Dynafit presentarà de nou una col.lecció d’esquí molt coherent amb els refinaments tècnics per a cada àmbit d’ús. Com ells mateixos diuen, desenvolupada d’atletes per atletes.

Aquest afany de superació i d’investigació també queda patent en la nova fixació Dynafit P49 Race –la marca dóna la volta al concepte de fixació amb passadors i torna a fer honor al seu nom com a innovador tècnic de l’esquí de travessa–, amb la revolucionària bota d’esquí de muntanya Hoji Pro Tour –amb un simple gest, les botes passen de ser d’ascens, amb la major llibertat de moviments, a una meravella del descens que destaca per la seva màxima rigidesa i la seva òptima transmissió de la força–, la granota S-Tech Racing Suit –ideada per a donar el millor de si mateixa en l’esquí de travessa, introduint per primer cop una confecció sense costures, el que permet que la granota s’ajusti a la perfecció al cos, afavorint la llibertat de moviments i millorant el rendiment– o amb la col.lecció de primeres capes, pensada sobretot per a ser funcional. www.dynafit.com

Nou sistema de seguretat infantil als remuntadors de les estacions del Grup FGC Amb l’objectiu de fer encara més segura la pràctica dels esports d’hivern als més petits a les estacions de La Molina, Vallter, Vall de Núria, Espot i Port Ainé s’ha instal·lat un sistema als telecadires que millora la subjecció dels infants. Aquests ginys mecànics compleixen amb tota la normativa legal de seguretat però tot i així, des del Grup FGC s’ha decidit instal·lar un sistema de seguretat afegit a les cadires que evita possibles caigudes dels més petits. Es tracta d’unes peces metàl·liques verticals d’uns 30 cm cobertes d’un plàstic protector i que es munten sobre la barra horitzontal de seguretat.

Aquest sistema tan senzill permet al mateix temps fer més segur l’esquí dels nens i nenes i que les cadires on hi ha aquesta nova mesura siguin utilitzades igualment tant per adults com infants ja que la peça no limita la capacitat de la cadira sigui quina sigui l’altura de l’esquiador. www.fgc.cat

12

WH

AT ’S

YO U

R

ISPEED PRO SKI / EVO 16 BINDING / RAPTOR 140RS BOOT

.COM

13

LI

MI

T?

Targeneu

PRACTICA ESPORT A LES ASSEGURANCES IMPRES

Des de fa anys, la FCEH ofereix les reconegudes assegurances de lleure Targeneu i Multirisc per garantir la seguretat dels amants de la neu i la muntanya, no només per als practicants d’esports d’hivern, sinó per aquells que volen gaudir dels esports a l’aire lliure durant tot l’any.

Noves cobertures en la Targeneu i la Multirisc Per seguir gaudint dels esports d’hivern aquesta temporada, val més ferho amb seguretat. Novament, la FCEH adapta les seves tarifes a tots els practicants i, a banda de les cobertures individuals, també ofereix packs familiars de 3, 4 o més membres i preus especials pels joves.

Dues assegurances, la Targeneu i la Multirisc, que a més aquesta temporada venen amb una novetat significativa: el reemborsament del cost del forfait de temporada, classes, hotel i lloguer de material no utilitzat per accident a pistes. Fins a 1.000€ la Multirisc i fins a 200€ la Targeneu

Targeneu pels incondicionals de la neu L’opció per als autèntics amants de tot allò que té lloc a la neu és la Targeneu, una assegurança d’àmbit mundial, amb rescat, primera assistència i que, a més, també cobreix incidències fora pistes dins de les instal.lacions de l’estació d’esquí.

Què cobreix la Targeneu?

Esports de la FCEH, esquí de muntanya a tot el món i d’altres activitats com BTT, senderisme, entre d’altres, a Europa i Països de la Ribera Mediterrània (això ès, a 35 quilòmetres de casa), sempre de l’1 de juny al 31 de maig. Cobreix despeses de recerca i rescat per accident fins a un màxim de 18.000 € per als esports d’hivern i amb un límit de 6.000 € per a les altres activitats, quedant exclòs de la seva cobertura el seguiment de la lesió.

14

Multirisc

RT AMB SEGURETAT

PRESCINDIBLES DE LA FCEH

Multirisc pels amants dels esports outdoor Pels amants dels esports a l’aire lliure l’assegurança més completa és la Multirisc, orientada a la pràctica de múltiples esports, amb cobertura mundial i seguiment de la lesió.

Què cobreix la Multirisc?

No et faltarà de res. Amb aquesta assegurança podràs gaudir d’excursionisme, esquí de muntanya, senderisme, esquí alpí, marxes, esquí de fons, bicicleta de muntanya, surf de neu, campaments, telemarc, descens de barrancs, raquetes de neu, escalada, trineu de gossos, espeleologia, canicròs, alpinisme, alta muntanya, raids de Muntanya i campaments d’iglú. A més, en cas d’accident inclou rescat, primera cura, operacions i rehabilitacions.

Medifiatc, la teva pòlissa de salut En la línia de seguir oferint avantatges de tot tipus, ara la FCEH presenta una altra novetat. A tots aquells que estiguin en possessió d’una assegurança d’accidents FIATC a través de FCEH, aquesta última els ofereix la pòlissa de salut Medifiatc a un preu immillorable i amb unes condicions específiques pels esportistes.

Els avantatges més destacats? Aquells qui tramitin l’assegurança de salut, FIATC els obsequiarà amb la Targeneu, Multirisc o Llicència de la temporada vinent (en cas de família fins a 350 euros) i que els preus especials de la pòlissa de salut son vàlids per l’assegurat i els seus familiars directes.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la FCEH (www.fceh.cat) o escriviu al correu electrònic sports@ribesalat.com.

15

Publireportatge

ATOMIC EQUIPA

ALS FUTURS CAMPIONS Redacció Atomic

Atomic pensa en els joves esquiadors, en els futurs campions, i per aquesta raó disposa en el seu catàleg de diferents referències destinades als més joves, pensades tant per a la competició alpina com per a l’esquí de pista.

Tots aquests esquís i botes deriven directament de la Copa del Món, on Atomic aplica la tecnologia més avançada per dotar als seus esquiadors del millor material que els permeti ser el màxim de competitius. Enguany, dos dels seus pilars, Marcel Hirscher i Mikaela Shiffrin han tingut una temporada excel.lent. Tant ell com ella lideren la general de la Copa del Món d’Esquí Alpí, sent els millors en vàries disciplines i van tornar de PyeongChang amb vàries medalles.

No és d’estranyar que ambós siguin el mirall per a molts dels esquiadors de club, que treballen dur per arribar el dia de demà a ser un referent alpí. Per a tots ells, Atomic presenta aquesta selecció de producte:

REDSTER G9 FIS J + X12 TL

REDSTER S9 FIS RP + Z10 REDSTER S9 FIS J + X12 TL Descripció: L’esquí d’slàlom ideal per a qualsevol cursa júnior de nivell FIS. La fixació X 12 TL ofereix rendiment de competició i un ajust sense la necessitat d’eines. Amb els seus frens de 75mm i Full Flex, ofereix transmissió superior, control i una alta velocitat Talla: 152 Preu corredor: 419,99 euros

Descripció: L’esquí d’slàlom ideal per a qualsevol cursa júnior de nivell FIS, incorporant una placa de competició. Les fixacions Z són perfectes per a totes les condicions i es poden ajustar per diferents nivells d’esquí.

També presenten un xassís baix amb ajust automàtic de la puntera que augmenta la zona de contacte amb la bota per garantir una subjecció precís i una millora de la transmissió d’energia als cantells Talla: 145 Preu corredor: 319,99 euros

16

Descripció: Si ets júnior i t’estàs llançant a l’eslàlom gegant, l’Atomic Redster G9 FIS J amb tota la potència del titani és el teu esquí. Satisfà les últimes normes de la FIS i tots els elements de la forma de l’esquí –espátula, cua i ràdio de patí, a més d’una forma en V intensificada– s’han concebut específicament per als esportistes joves. També incorpora el nou Servotec. El seu nom prové de ‘servodirecció’, perquè consisteix essencialment en això: direcció assistida en els teus esquís. La vareta pretensada i l’elastòmer a la part superior de l’esquí donen suport al comportament de direcció de l’esquí en totes les velocitats, proporcionant una direcció més àgil en els girs i més estable en els trams rectes.

Amb el seu Power Woodcore d’alta qualitat i la seva construcció de titani, aquest esquí és també excepcionalment suau. Precisió, potència, velocitat: per als campions del món de gegant del futur Talles: 152, 159, 166 Preu corredor: 469, 99 euros

www.atomic.com

REDSTER CLUB SPORT 90 LC Descripció: Tots els esquiadors tenen una duresa de flexió ideal: un nivell que els dóna l’equilibri perfecte entre potència i control i que els permet esquiar al límit. La Redster Club Sport 90 LC té una flexió suau per la seva categoria, el que la fa perfecta si ets un esquiador amb una complexió entre mitjana i petita. Inclou també la tecnologia de competició Atomic, amb una forma de 96mm per a un ajust estret, la carcassa Progressive Shell i Memory Fit. També ve amb una alçada de la canya més baixa Talles: 21-27 Preu corredor: 209,99 euros

REDSTER CLUB SPORT 70 LC Descripció: La Redster Club Sport amb una flexió més sua, la bèstia de la pista per a esquiadors lleugers.

Talles: 21-27 Preu corredor: 179,99 euros

REDSTER CLUB SPORT 60 LC AMID RS RED / AMID RS MARCEL / AMID RES MIKAELA Descripció: Garanteix al davant a qualsevol tipus d’impacte. De fet, gràcies a la nova construcció amb la protecció de foam Amid i l’interior en EPS, s’obté un 40% més de protecció respecte als estàndards que marca la indústria. També té Live Fit per a una adaptació instantània amb el nou sistema d’ajust 3600. Més un perfil reduït com el seu pes també. Bona imatge, màxima seguretat.

Talles: S, M, L, XL Preu corredor: 129,99 euros

COUNT JR RS Descripció: Ofereix una òptima visibilitat en totes les condiciones de llum, també quans els núvols fan de de les seves i quan les condicions de llum no són les més òptimes; a més s’ajusta a la perfecció al públic infantil al que va dirigida Preu corredor: 79,99 euros

17

Descripció: La Atomic Redster Jr 60 és la bota per al futur Marcel Hirscher –amb un disseny de quatre tanques i els colors de competició clàssics Atomic. El que fa que aquesta bota sigui especial és que el disseny de la canya i el flex són diferents a mesura que les talles són més grans per ajustar-se als esquiadors. També té una flexió més forta per a més acceleració que qualsevol altre model Jr. Presenta l’3M ™ Thinsulate ™ Insulation en el botí Bronze, ja que ningú vol tenir fred quan esquia. La bota també ve amb un Size Adjuster que afegeix mitja talla a la bota quan la necessites Talles: 19-27 Preu corredor: 89,99 euros

NO V ET A T S I SP O M U N I C 2 0 18

Celes Piedrabuena Celes Piedrabuena, Panxo Pi-SuĂąer

ISPO 2018

VELOCITAT DE CREUER Després d’uns quants anys de moltes novetats sorprenents i d’innovacions tecnològuiques aplicades als esquís i les botes, sembla ser que el sector s’ha estabilitzat, que ja no pensa en grans innovacions, sinó en enfortir els seus punts forts, mirant de donar resposta a les necessitats de tots els practicants dels esports d’hivern, entre els que segueixen dominant els esquiadors tot terreny i entre els que l’esquí de muntanya segueix guanyant adeptes.

Volant cap a Múnich, en un vol amb algun que altre ensurt, em voltava pel cap la pregunta de quina mena d’Ispo ens trobaríem. Fins aquesta edició, la fira principal dels esports d’hivern i outdoor havia sapigut mantenir el tipus davant altres fires que o bé havien passat a millor vida o bé havien baixat molt el seu rendiment com a conseqüència de les noves dinàmiques socials i econòmiques. Però aquest any era diferent. Per primer cop dos grans referents, Atomic i Salomon, als quals també se’ls va sumar Dynafit i Salewa, van decidir no viatjar a Múnich, no ser a Ispo, ja que segons el seu criteri la resposta que rebien de ser a Múnich era molt inferior a la despesa que representava ser-hi, apostant a la vegada per altres canals a l’hora de donar a conèixer les seves novetats als seus clients.

Molt de treball malgrat l’entorn La veritat és que sí que donava una sensació que Ispo havia donat un pas enrere, amb menys stands, amb uns passadissos més grans, amb menys aglomeracions als passadissos, però els expositors que hi eren, la majoria, van treballar i de valent, ja que la feina era la mateixa, amb la circumstància que podrien atendre millor als professionals que els venien a veure al seu stand. Ispo va dir a l’acabar que tot havia anat sobre rodes, que havia comptat amb el vist-i-plau de més de 84.000 visitants provinents de 120 països, el que representava un augment del 2% respecte a l’anterior edició. Més enllà d’entrar a valorar aquestes xifres, el que és una evidència és que a l’horizó es dibuixa un futur incert. Després de la ‘plantada’ d’Atomic i Salomon hi havia marques que també es començaven a plantejar la seva presència a Ispo, gens barata, mentre d’altres de portes cap en fora juraven fidelitat a Ispo Múnich. Més enllà de juraments, queda clar que Ispo haurà de fer gala de nou de la seva habilitat negociadora per seguir reinventant-se davant possibles més absències en una fira que fins ara era bàsica en l’engranatge dels esports d’hivern.

Una aposta per la continuïtat Sense grans novetats trencadores com fins ara, ja fos a nivell de producte o de tecnologia, la sensació després d’estudiar al detall els stands de les marques d’esquís i botes és que les marques han apostat per la continuïtat, per enfortir els seus productes estrella. En aquest sentit, les referències d’esquí de muntanya van a més, no pel que fa a l’esquí molt lleuger pensat només per a pujar, sinó cap a un esquí de travessa més de tots, per a qui li agradi pujar, però que també gaudeixi molt a la baixada. Tant en aquests esquís com en la resta, el que es busca és la màxima lleugeresa, però sense que aquesta afecti al rendiment i a la resposta dels esquís, on de nou el gruix del sector es segueix concentrant en els esquís tot terreny, amb un patins més democràtics per a la gran majoria i uns patins més amplots reservats només per a uns quants. Tanmateix, l’esquí de pista segueix present i força al catàleg de les marques, amb alguns models derivats directament de la competició per a qui cerqui les sensacions més esportives, sense oblidar-se de la pista més recreacional.

Pel que fa a les botes, el procés de termoformat ha deixat de ser una novetat per passar a convertirse en una realitat a la majoria de catàleg de les marques. Cadascuna l’aplica com millor creu, mirant de donar resposta a aquells esquiadors que no acaben de trobar-se còmodes amb el seu calçat, el qual presentarà la propera temporada un munt de referències més en el camp de l’esquí de travessa, però, com en el cas dels esquís, amb unes botes de travessa de concepte amplid, en les que prima la comoditat i l’efectivitat, dos dels requeriments que qualsevol marca voldria com a seves.

19

NO V ET A T S I SP O M U N I C 2 0 18 La col.lecció d’esquís de Black Diamond de la propera temporada ve a casa nostre de la mà de Megasport, i pivota sobre tres eixos. Els Boundary Pro Series, els Route Series i els Helio Series. La família Boundary, més de freeride i de descens, la formen tres models, amb patins de 115, 117 i 100 milímetres, sent aquest darrer el que s’ha incorporat a la família, dotant-la a la mateixa d’una major versatilitat. No hi ha cap novetats en la gamma Route, però el que crida molt l’atenció són els nous Helio Series destinats a l’esquí de muntanya. Una col.lecció formada per cinc models, que van des dels patins de 116 a 76, el que els fa especialment interessants per a les nostre neus. Tots els esquís de Black Diamond estan fabricats a la fàbrica de Blizzard, a partir dels seus motlles específics, respectant les cotes made in Black Diamond de muntanya&freeride, i apostant de forma clara per oferir als esquiadors amples de mires uns esquís molt lleugers, els quals neixen de la combinació de diferents fustes amb fibre de vidre i carboni, ela qual, d’altre banda és ben visible en models com els Helio. Una col.lecció d’esquís en generals en els quals s’ha treballat de forma especial la lleugeresa, sense perdre prestacions, i dotant-la d’una gran sobrietat només alterada per a una mínima pincellada de color. www.eu.blackdiamondequipment.com

BLACK DIAMOND - TITO QUADRAS

BLIZZARD & TECNICA - JOAN ENRIC FARRÉ

DYNASTAR & LANGE - PERE PETIT

A Blizzard i Tecnica han estructurat les seves col.leccions en funció de les necessitats de l’usuari. Aleshores tenen una línia polivalent de pista que anomenen High Performance, en la que es busquen materials amb molta qualitat, esquís amb acabats premiumnper a qui busqui prestacions, i on entra tota la família Quattro enllaçada amb les botes Mac; el que en dona serien els esquís Alight. Passaríem a Sport Performance, un esquí més d’oci per a persones que busquen un esquí més confortable i botes més amples; passant a continuació a la família dels patins amples, més de freeride, on s’ha buscat flexibilitat i rendiment tambén en pista. En race han resucitat a la família FireBird, recuperada dels anys 1970, que no deixa de ser una col.lecció race, per a qui vol un esquí de pista molt agressiu amb viratges que realment mosseguin; i per últim a Blizzard no passen per alt la moda del touring, on ofereixen un producte amb el que fer aproximacions, amb diferents tipus de patins i diferents tipus de botes, desbloquejables i el que es busca és una simbiosi entre Blizzard i Tecnica. Precisament, a Tecnica segueixen apostant per la Kustom Adaptative Shell (KAS) que tant bé ha funcionat i amb la que cada usuari pot personalitzar un model de bota en concret al seu peu. www.blizzard-ski.com // www.tecnica.it

La segmentació de Dynastar es manté respecte a la temporada actual. És a dir, segueixen amb la línia race, que presenta una nova imatge que està agradant bastant; una línia més pistera amb els Speed Zone d’home i els Intense de noia, totes dues actualitzades; i la línia All Mountain amb els Legend. No estarem davant un any de grans revolucions a Dynastar, més enllà dels canvis de cosmètica i quatre actualitzacions. Una línia continuïsta que es tradueix, per exemple, en seguir apostant per una de les tecnologies que més ha donat que parlar aquest hivern, com és la Powerdrive, que apliquen a tots els esquís de pista i gràcies a la qual s’absorbeixen millor les vibracions. En botes, Lange presenta una nova bota que es diu Superleggera, bastant premium i en la que s’aplica la tecnologia provinent del Free Tour –carcasses i botins amb grilàmid–, ara ho incorporen a una bota de pista de gamma alta i han tret una bota amb duresa de 120 i un pes per sota del que és habitual. A banda d’això, segueixen amb les mateixes línies, les RS pel que fa a la competició alpina; RX com una bota d’altes prestacions per pista i SX com a bota més ampla i confortable, tant en noi com en noia. En totes aquestes línies hi haurà de cara a l proper hivern un rentat de cara i després en la línia de freeride freetour hi ha hagut una reestructuració de la gamma, però sense grans novetats tecnològiques. www.dynastar.com // www.lange-boots.com 20

ELAN i ROXA - CARLES VILLEGAS

FACTION - ALBERT PUYAL

FISCHER - VICTOR GIL

A Elan tenen clar que el proper hivern han de reforçar molt la seva tecnologia pròpia, l’Amphibio –l’encertada combinació del rockermi el camber– i el 4D, allarguen la col.lecció des de top fins a gamma mitja i amb noves aportacions tecnològuiques, com ara la nanotecnologia. Les tres famílies més important per a la firma eslovena –Amphibio, Delight de noia i el Ripstick de freeride–, per cadascun es fa un esquí premium en cada família. Per exemple, per damunt de l’Amphibio 16, tot un referent en el que s’ha accentuat la seva esportivitat, hi haurà l’Amphibio Black Edition, la diferència és que afegeixen carboni tant a la superfície com a la placa, amb un look en negre molt sobri, el que també fan amb el Ripstick i amb el model de noia, al qual afegeixen els cristalls d’Svarovski. A la línia Precision, que seria la línia race, li afegeixen l’esquí màster. Li canvien la placa, FIS, i s’allarga la família i com a novetat més sonada no aposten del tot pel top sinó que han invertit molts recursos en l’esquí de base i que han batejat com la gamma Element, amb una construcció especial que el que busca és facilitar l’aprenentatge. En botes, les unitats de la marca Roxa s’han alleugerit, s’han fet més minimalistes i els hi han donat la dualitat de fer touring o esquí alpí, sempre amb el Sistema Cabrio –concepció de la bota en tres peces, afavorint a la vegada el calçat i la flexió–. www.elanskis.com // www.roxa.com

El proper hivern la col.lecció de Faction seguirà mantenint les seves quatre sèries que els caracteritzen: la Candide Thovex, la que centra sempre totes les mirades; la Prodigy, que és molt polivalent i que de cara a la propera temporada presenta algunes modificacions, ja que han pensat en esquís que no siguin tant exigents, mirant d’acostar-se al gran públic; la Dictator, on trobem els Dictator X, una sèrie que ells anomenen unisex amb l’argument de venta que tant l’home com la dona comparteixen el cromosoma X i per aquesta raó neix l’X, afegint colors que poden agradar als dos sexes i han afegit mides petites, però sense canviar cap mena de duresa ni de tocar res de la construcció; i després vindria la sèrie Prime, formada per quatre models; esquís Premium que mantenen la serigrafia. Un dels esquís que més es vol potenciar el proper hivern és el Candide 5.0, el qual s’ha afegit a la col.lecció perquè el mestre Candide Thovex ha volgut, amb 122mm de patí, sense camber i l’han reeditat després que aquesta temporada desapareixés del catàleg de Faction. Tanmateix, ens les Junior Series compten amb els models Prodigy 0.5, el 0.5X, el CT 0.5 i el CT 2.0 YTH. I s’han permès la llicència d’introduir un esquí de bamps, el Mogul, seguint una mica la tendència d’altres marques. www.factionskis.com La primera novetat de Fischer la trobem en la nova línia de botes a la que han batejat com a Ranger Free. Una bota que és un tres en un, ja que serveix per fer esquí de muntanya, freeride i alpí, sent compatible en totes les fixacions. Es presenta una gamma completa, formada per cinc unitats, amb dureses que van de 130 a 90, tant d’home com a dona. Pel que fa a la resta de botes, s’incorpora algun model nou, però es manté la tendència de l’actual temporada; amb les famílies RC4 Podium, RC Pro, Cruzar, Júnior, i la línia de Touring, i amb la democratizatció de la tecnologia Vaccum de personalització de botí i carcassa que tant bé funciona d’ençà que va sortir.

Tres models aventatjats serien la RC4 The Curv 130, la RC Pro 120 i la RC4 The Curv 120, amb la particularitat que només calça Vacumm a l’empeine, però no pas a la canya. I, en esquís, tot són millores sobre les gammes d’aquesta campanya, sobretot a nivell gràfic i de disseny. És evident que segueixen apostant pels exitosos The Curv, els quals han acostat al públic jove.

A destacarens esquís el The Curv GT, un esquí molt similar a la Copa del Món, amb Diagotex –el carboni de Copa del Món–, el Pro MT 80 Ti, un esquí All Mountain, de titanal, amb carboni a l’espàtula i la cua per alleugerir-lo in concentrar el pes al mig; i el My Curv de noia, amb la construcció idèntica a la unisex, però amb una fusta més lleugera que resisteix molt bé la torsió. www.fischersports.com 21

NO V ET A T S I SP O M U N I C 2 0 18

HAGAN - IVAN MARTÍNEZ

Hagan manté les gammes per a la propera temporada, però en elles sí que incorporen nous models. Així, a la família Ride, la de primer preu, depollancre, afegeixen un esquí amb un patí més ample, mirant d’anar amb concordància amb el que mana al mercat. Seria el model Ride 87, un esquí multi radi –opció de fer gir més o menys amples en funció don l’esquiador decanti més el seu pes a l’esquí, que en el cas d’aquest models es tradueix en 16 metres a l’espàtula, 18 metres a la zona central de l’esquí i 20 metres a la cua–, que en certa fora deriva de la gamma Core, que ha perdut una unitat que és la que es suma a la Ride. Un esquí perfecte per als esquiadors que vulguin un esquí de Touring més ample per iniciar-se no hagin d’anar-se a gammes més altes d’esquí, valorant tant l’ascens com el descens. Pel que a la línia de competició, l’Ultra. Fins ara tenien el 65 en versió home i dona, el 76, més d’entrenament i ara s’incorpora el 82, un esquí d’entrenament amb un patí realment ample, i que sobresurt per la seva lleugeresa. Aquest 82 com la resta d’Ultra es manté fidel a la seva essència, ja que són esquís minimalistes, però a la vegada són resistents i ofreixen una gran seguretat a les baixades. En el camp de les botes Hagan la propera temporada adoptarà una política continuïsta, mantenint els mateixos quatre models Core, pensats per a home i per a dona. www.hagan-ski.com Tota la comunicació el proper hivern de Head anirà adreçada a la tecnologia Light, que no busca res més que fer servir els millors materials per poder alleugerir el producte sense perdre prestacions, gràcies per exemple a la combinació de fuets molt lleugeres amb tecnologies com ara el grafè.

Una tecnologia que incorpora la nova gamma d’All Mountain, tant en esquís com en botes, prioritzant la lleugeresa dels esquís però sense renunciar al seu rendiment. I el mateix passa amb la nova bota Nexo, una bota alpina extremadament lleugera. La Vector, bota estrella de Head, l’han fet una mica més tècnica, amb una horma més estreta, acostant-la a la Raptor, i sense perdre confortabilitat; i també amplien algunes gammes com la Kore d’esquís. Aquesta ha tingut una gran sortida aquest hivern i el proper oferirà dos models nou, un de junior i un d’adult, amb patí 99; la qual complementen amb la nova bota Kore de freeride. Una bota d’alpí, desbloquejable per a poder caninar i tant lleugera com la Nexo. Una altre de les novetats és el Liquid Fit, un nou sistema de personalització de botes a nivell de rendiment, de forma que a la zona del taló i del turmell s’injecta una parafina líquida que s’adapta a tots els espais que queden lliures, la qual es pot posar i treure. De forma que Head ara ja parla de confort i rendiment quan es refereix a la personalització. www.head.com

HEAD - JOAN VILA

La temporada vinent veuràs una de las col.leccions més completes de la història de K2, que ara ve de la mà d’una nova distribuïdora, KEAA Sports..

Segueixen apostant per a totes les opcions d’esquí, passant dels esquís amb titanal, més tous fins als més fàcils. Esquís per a tots els públics, seguit fidel a una de les seves màximes: allunyar-se dels esquís de competició.

En pista sobresurt la col.lecció Charger, on ens quedaríem amb l’Speed Charger i el Turbo Charger, un gegant i un slàlom polivalent. La sèrie Konic, la d’esquís All Mountain, la més venuda de la marca, està formada per cinc models, dels 84 als 75 de patí. Els que van per damunt del 80 de vénen amb titani i els que estan per sota no el porten, afavorint la màxima esquiabilitat.

Passaríem a la Pinnacle, sèrie freeride-All Mountain, una de les famílies estrelles del proper hivern, adaptada a l’esquiador que vol aventura, abans de la sèrie Factory Team la més radical de K2. Destacar també la seva nova aposta per a l’esquí de bumps així com per a l’esquí de muntanya, amb els nous Backside, amb el WayBack 80 com a referent. Pel que fa a les botes segueix constant de tres sèries i de les tres la més destacada probablement seria la Pinnacle, l’adreçada a l’esquí de freeride. Tant les Pinnacle com la resta de botes de K2 compten a la part posterior de la canya tenen una espina de carboni per afavorir la transmissió d’energia a l’esquiada. www.k2skis.com

K2 - FERNANDO MOREGÓ 22

KASTLE - FERNANDO MOREGÓ

LA SPORTIVA - XAVI GARRIGA

MOVEMENT - XAVIER PÉREZ GIL

Fidels a la seva política, Kästle llençarà la propera temporada una edició limitada dels models Supra, Proto i Escala, tres esquís amb un nucli de fusta caruva, molt lleugera, dels que tant sols es fabriquen 500 parells al món.

Després mantenen les mateixes famílies. La família RX esquís racing, que no de competició, de gegant i d’slàlom. Passaríem als LS, la gamma mitja de la marca, esquís sàndwitx, lleugerets, amb una cua arrodonida per tenir una corba fàcil. Salten a la serie MX, on la propera temporada hi haurà dos models nous: un de patí de 67 milímetres, orientat a l’esquiador que li agrada el radi curt i d’slàlom, i un 99, que manté l’essència dels RX, però al que han dotat d’una mica de rocker a l’espàtula. Tot seguit vindrien les serìes FX i BMX que, perquè ens entenguem, vindrien a ser els esquís de freeride.

Tots ells vénen en dues verisons, en titani i sense, i on sobresurt per damunt de tot el BMX 105, un esquí de freeride que es comporta molt bé en qualsevol condició. També s’amplia la sèrie TX, la família de Touring, amb el TX 65, un esquí de 690 grams, pensat per a la competició. Un esquí de carboni, reactiu, construcció sàndwitx d’espàtula a cua, que tot i ser lleuger a la baixa es comporta molt bé. Un esquí de muntanya, fidel a la tecnologia made in Kästle Hollowtech, que donarà molt que parlar i al que doten d’una fixació de la marca ATK. www.kaestle.com Bàsicament, l’ampliació de la col.lecció de botes de muntanya de La Sportiva dóna peu a poder segmentar-la. Fins ara hi havia una bota de competició de carboni, 440 grams, i hi havia un salt molt important respecte a les botes de touring i de freeride touring; per aquesta raó han segmentat la col.lecció de carboni en tres models, on han incorporat la Racetron, una bota fetqa en grilàmid que introdueix als joves atletes en el món de la competició, però sense entrar en els costos de la fibra de carboni. Després hi ha una línia de touring lleuger amb dos ganxos, on s’incorpora una primera entrada de preu, el model Solar. I per últim hi ha una nova col.lecció més extensa de freeride touring, que serien botes de quatre ganxos amb prestacions fortes al descens, amb l’Spectre, la Synchro i la nova Spectre 2.0, optimitzada per la Facultat de Biofísica de Trento, Itàlia.

Pel que fa als esquís, La Sportiva torna a incorporar els esquís dSki Trab amb els icones de la marca, i tot amb una cosmètica de La Sportiva que quadra perfectament amb el textil i les botes, on trobem el Gara Aero, home i dona, el Maestro, l’esquí d’alta gamama per exel.lència, multi funció, l’Altavia, el Maximo i de cara a la propera temporada incorporen el Super Màximo per aquell públic de freeride que busca un patí més ample. www.lasportiva.com/es

Movement centra molts dels seus esforços la propera temporada en la línia All Mountain i la línia de muntanya i presenta alguna novetat en esquís lleugers de patins més amples o en algun de freeride. La marca de la poma segueix apostant pels nuclis de fusta i les fibres especials de carboni reforçat que fa servir per donar lleugeresa a l’esquí, el que han batejat com a Carbon Fiber. Distribuixen els seus esquís en les famílies Revo, All Mountain Pista; Icon, All Moutain Freeride; Go; Freeride Big Mountain; Fly Two; Back Country Twin Tip; Apple, Touring, Session, Race Pro i Alp Tracks dins del que anomenen Touring Freetouring. De totes elles on de veritat destaquen és la línia d’esquís de muntanya de competició, donada la seva lleugeresa i resistència. Mantenen i reforcen la col.lecció de botes pel proper hivern, amb vuit models, dins de les categories Touring Freetouring i Free Tour, on destaca l’entrada d’alguns models nous. Així, en la que serà la quarta temporada de Movement en el camp de les botes sobresurt la nova Carbon Pro –que combina poliuretà i carboni, una bota de semi competició, de només 870 grams i molt còmode– i les noves Explorer, de les que trobem tres models, l’Explorer Junior, l’Explorer Women i l’Explorer. Finalment destacaríem el nou casc polivalent 3Tech, reforçat per a l’esquí de muntanya, però que també serveix per a l’escalada i el BTT, què més es pot demanar? www.movementskis.com 23

NO V ET A T S I SP O M U N I C 2 0 18

NORDICA - NACHO DURAN

ROSSIGNOL - JOEL GÓMEZ

SCARPA - TONI GUERRA

Canvi important dins de Nordica com és el canvi de geometria en els esquís Dobermann, inclús la cosmètica amb un logo nou on el gos agafa un protagonisme més gran. Pel que fa a la geometria els esquís d’slalom i de gegant presenten uns patins més estrets, ara amb 69mm, la qual cosa dóna una major facilitat en el canvi de cantell i s’ha baixat l’alçada de l’espàtula perquè l’entrada als viratges sigui més fàcil i permeti un esquí més dòcil. Dos alumnes aventatjats serien els nous models Dobermann GSR i l’SLR (un esquí d’slàlom de gamma alta, derivat de la competició). I en la línia All Mountain destaquen el GT Speedmachine 80, on apliquen la tecnologia Powerbridge titanium i en noia el Sentra SL 7 Ti, un esquí d’SL de noia premium. Pel que fa a les botes, les principals novetats es centren en la línia ProMachine, que segueix el look de les línies Speedmachine i Sportmachine que han tingut una gran sortida, però amb una horma 98mm i un botí més encoixinat i la tecnologia Infrared, com gairebé tota la col.lecció, per customitzar al 100% la carcassa, i a la gamma alta incorporen el Cork Fit i tots els botins porten Iso Therm per donar-li un punt de calidesa, a més hi ha models que porten Primaloft, un botí més encoixinat i menys fred. L’imatge de la bota és més estilitzada, la qual es tradueix en un pes menor. Dins de la línia Strider, All Mountain, incorporen un model de noia, amb tota la tecnologia de Nordica www.nordica.com Per a la propera temporada, i com a conseqüència dels Jocs Olímpics de PyeingChang, canvien tota la línia Hero, tant en cosmètica com en tecnologia, on apliquen el Dinamic Line Control (DLC), un amortidor que recòrre tot l’esquí i que ajuda a l’esquiador a fer una traçada molt més rodona, i això s’ha incorporat a tota la col.lecció modificant l’esdtructura interna; família on destaca el Hero ST. Aquesta tecnologia també l’apliquen a la nova línia Experience, novetat 2018-2019, i també han afegit les espàtula Air Tip, –tecnologia que el proper hivern viurà la seva setena temporada– reduint la vibració de la part davantera de l’esquí. Detall, la dona de RS deixa de ser Tempation i passa a ser Experience també.

Pel que fa a les botes la col.lecció nés continuïsta, afegint detalls molt tècnics i hormes. Per exemple, amb una línia molt completa d’hormes de 104mm, amb dureses des de 130 fins a 80; i després la gran novetat són les Alltrack LT, que seria la bota adaptada per poder fer l’esquí de muntanya. Bota de 1.600 grams i amb dos opcions de color. Extenen la tecnologia que ells anomenen Dual Core, la qual apliquen tant al tope de gamma de competi com ara a les botes de travessa, una manera d’injectar la bota amb material més rígid a la part de baix per millorar la transmissió a l’esquí i més soft a la part de la canya i part superior del peu. www.rossignol.com

Scarpa ha concentrar bona part dels seus esforços en l’Alien 1.0, totalment renovada, amb una millora de prestacions molt important. Bàsicament la millora afecta a la base, que en comptes de ser en plàstic reforçat amb carboni és en grilàmid carboni, com l’Alien RS de la present temporada que està funcionant molt bé. Després, la canya es manté en fribra de carboni, tot i que les ‘ales’ que van davant de la tíbia són en plàstic, amb el que s’evita el trencament d’aquestes peces. Una altra novetat important és la nova polaïna, a l’estil del que ja calça l’Alien RS, que evita l’entrada de la neu. A destacar també el botí, que és una barreja entre la 3.0 i la RS. Tanmateix, s’han canviat els colors en el model F1 i s’ha afegit el reflector Recco, un afgeir que dintre de poc el veurem en més models. I, dins del 80è anniversari d’Scarpa, el model icònic de la F1 s’ha fet una edició limitada a 2018 parells, amb un color vermell: F80. Uns models que vindran numerats i amb el Recco, amb la particularitat que el logo que lluiran serà el d’abans, amb una caixa com la d’abans i un certificat que verifica el número de la producció. Segueixen apostant per la família Maestrale, en concrets pel model RS, que ha tingut una molt bona acceptació i per l’Alien RS, una de les botes que millor sortida ha tingut aquest hivern. www.scarpa.net 24

SCOTT - JOSU FERNÁNDEZ

VÖLKL & DALBELLO - DAREK ZIACH

Scott canvia de cara a la propera temporada tota la col.lecció d’esquís a nivell cosmètic, donant-li una nova personalitat. Així tots ells tenen un top sheet traslúcid, de forma que es pot veure el treball fet amb els nuclis de carboni i fusta. S’ha dotat d’una personalitat especial a la línia Scrapper, línia de freeride, que ha crescut i ja té cinc models, incloent el de la dona, en compte de tenir-ne dos com fins ara; el que ha supossat la desaparició del Punisher. Sobresurten per merits propis els models Slight 83 –la versió més civilitzada del 93, un esquí all mountain amb el que realment podràs girar–, Speedguide 95 –un esquí de travessa de 95 de matí, molt ràpid i manejable– i l’Scrapper 95, amb un nucli molt similar a l’Slight 83, amb carboni longitudinal i transversal, però amb twin tip per als que busquen un esquí més joganers. En botes, aposten per la S1, la seva bota d’all mountain i travessa de duresa 120-130. Una bota d’una gran esquiabilitat, de només 1.300 grams, amb bloqueig a la part frontal, amb el que s’aconsegueix una millor transmissió de forces a la puntera de la bota i a l’esquí, incloent una nova bota de dona, d’una duressa de 110, la LS1. Aquests models de botes no fan sinó corroborar l’aposta de la marca per les botes tot terreny i de travessa, a banda del racó que segueixen destinant al telemark, pràctica per a la qual segueixen comptant amb tres models. www.scott-sports.com Una de les novetats de la propera temporada a Völkl és la nova línia Deacon, derivada de la competició, per a qui no requereix un ús específic en gir i sí una major polivalència, amb un terme de race all mountain. Una gamma formada per vuit models, amb patins de 76 i 74, amb una geometria diferent a la dels Racetiger, tip rocker, i aquí parlem de tip tail rocker, el que es tradueix amb una major esquiabilitat. Com a curiositat, aquests vuit models estan dividits en dos tipus de cosmética. Una més sòbria, els Black, i una altra més atractiva o alegre, els sinplement Deacon. I cada color i cada patí disposa d’una altra versió, la Pro, que va equipada amb la placa piston, que es fa servir en esquís de competició Els Deacon comparteixen protagonisme amb els Mantra d’All Mountain Freeride, reduint la seva amplada de 100 a 96mm i passant d’una geometroa full rocker a tip tail rocker; és a dir que han orientat aquest esquí una mica més a la pista. Per la seva banda, Dalbello ha renovat la seva línia prestacional DS, la qual deriva de la DRS, dedicada a l’esquiador expert que cerca prestacions, quan el que aquí es fa es conservar les prestacions i augmentar el confort. També han ajustat i renovat les línies Panterra, All Mountain, un de les gammes que té una millor acceptació al mercat, i Lupo, Freeride Tour, on insisteixen i amb encert amb el Grip Walk, per mirar de facilitar el caminar de la bota. www.voelkl.com // www.dalbello.it

Bode Miller va poder gaudir de la revista amb el nostre editor, Panxo Pi-Suñer, amb qui manté una bona relació.

Mirant les pàgines amb imatges antigues de La Molina, vam poder comentar les possibilitats que teníem d’organitzar els Jocs Olímpics en aquelles mateixes pistes, cosa que el va entusiasmar, doncs va dir que Barcelona l’atrau molt.

25

Paral.lelament a l’activitat pròpia de la fira, una de les accions que dur a terme Ispo són els Ispo Awards, els premis amb els que un jurat premia els millors productes en cinc categories: snowsports, outdoors, salut i fitness, urbà i equip i esports socials.

Aquí us presentem els relatius als esports d’hivern que es poden trobar a casa nostre.

PRODUCT OF THE YEAR CIME INDUSTRIES & CAPITA MFG: FUS3D Technology La tecnologia FUS3D ™ està utilitzant una tècnica d’impressió 3D anomenada Fused Deposition Modeling per muntar una paret lateral termoplàstica reciclable al nucli de fusta. La tecnologia es pot utilitzar per produir els nuclis de qualsevol taula d’snowboard. El procés patentat, la maquinària única i la formulació personalitzada de material termoplàstic reciclable augmenten la durabilitat dels nuclis FUS3D ™, així com la flexibilitat / reactivitat de la producció i la qualitat general.

GOLD WINNERS

1

2

3

4

5

6

1. DALBELLO: GripWalk Junior Dalbello, en col.laboració amb Marker, transfereix la sola GripWalk a les botes d’esquí de nens perquè caminin millor

2. ARC’TERYX: Alpha SK 32 Pack Motxilla versàtil, adaptable i excepcionalment resistent a la intempèrie dissenyada per practicar l’esquí de freeride

3. X-BIONIC: ThermoSyphon Desenvolupament avançat del sistema 3D Bionic Sphere®. Gràcies al seu nou disseny, es pot adaptar al cos i al’esport a l’esportprecisió

4. PEAK PERFORMANCE: Frost Dry Down Jacket Jaqueta feta amb una tècnica innovadora i única de teixits nous, on la superfície es laminava per fer-la impermeable

5. DYNAFIT: Hoji Pro Tour Aquesta bota d’esquí més innovadora combina materials d’alta qualitat amb el nivell més alt de baixada i el rendiment més elevat

6. BOGNER: Triple Weave Mitten Un material extern de teixit tridimensional s’omple amb PrimaLoft® ThermoPlume per reduir el pes i escalfar més

26

7

8

9

10

11

12

13

14

7. CÉBÉ: EXO OTG Màscara revolucionària per a les persones que darrera les màscares duen una ulleres de visió normal

8. ORTOVOX: Zebru Jacket Combina a la perfecció el millor aïllament amb el menor pes

9. HELLY: HANSEN: Paradise Heat Permet a les dones esquiadores controlar el calor i la comoditat durant els dies freds

10. BERGANS: Stranda Màxim nivell de comoditat des de la muntanya fins a la ciutat

11. ODLO: Aeroskin Race Suit La doble capa garanteix la millor aerodinàmica i escalfor interior

12. SALOMON: S/LAN Shift binding Fixació que combina la llibertat i l’eficàcia del touring amb la potència i el poder de transmissió d’una fixació d’alpí

13. LEKI: Nordic Tune Shark Boa Amb el sistema Boa el guant s’adapta molt bé a la mà i permet una subjecció millor amb els bastons

14. DYNAFIT: Pintech System El calçat i descalçat de la bota és còmode, ràpid i ultralleuger. Pesa només 49 grams

27

ISPO AWARDS 2018

WINNERS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1. VÖLK: Deacon 74 Modern esquí all mountain equipat amb un únic rocker dotant-lo d’un nou nivell de rendiment

2. KÄSTLE: iD4 S’adapta a les particularitats del terreny i a les habilitats tècniques de qui el calça

3. MAMMUT: Spindrift Motxilla minimalista per a l’esquí en la que no falta de res

4. COLMAR: Ortho-Pant Primera capa feta amb un teixit dinàmic que millora la comoditat i estimulació muscular

5. NORRONA: Iyngen Jaqueta d’esquí de muntanya que combina la tecnologia ShakeDry i DRS down

6. DESCENTE: S.I.O Guants molt càlids, resistents al vent i amb un nou material d’aïllament al voltant dels dits i de la mà

7. GIRO: Agent & Eave Dotada amb unes lents Infinity, aquesta màscara no presenta marc i sí un strap ajustable

8. POC: Obex SPIN Combinació perfecte de pes, ventilació, rendiment i protecció

9. CRAFT: Spirit Fuseknit Jaqueta d’esquí nòrdic, elegant, pensada per a l’esport i el dia a dia

28

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

10. MOUNTAIN FORCE: Horizontal Stripe Jaqueta lleugera i suau amb aïllament sintètic de fibra de vidre i construcció elàstica

11. DAINESE: HP1 RC Jaqueta avançada amb Pertex Quantum, Polartec Alpha i mànigues Dryarn

12. MOUNTAIN FORCE: Nola Pants Pantaló d’esquí ajustat, transpirable i 100% farcit de llana merino

13. MOUNTAIN FORCE: Amber Jacket Jaqueta amb Merino, elegant i funcional

14. MALOJA: XC Race Suit Jaqueta moderna, lleugera, elàstica, amb les costures segellades amb ultrasons i insercions talladas amb làser

15. DAINESE: Pro-Armor Millor transpiració per a un protector d’esquena semirígid al més alt nivell de seguretat

16. MAMMUT: Barryvox S La balisa més intel.ligent de 3 antenes que se centra en dos avantatges principals: una recerca potenta i un maneig senzill

17 - 18. HEAD: Operator Boots & Flatbad Bota multiesport per a tota mena d’activitats esportives a la neu, inclòs el surf de neu.

Les fixacions Flatbad destinades especialment pel lloguer però sense perdre potencial.

19. DESCENTE: S.I.O x Jacket Incorpora un sistema de ventilació intel.ligent per a dir adèu a la calor i a la humitat

29

Entrevista

JANEZ FLERÉ COORDINADOR D’ALPÍ I DE LA COPA D’EUROPA FEMENINA

Celes Piedrabuena RFEDI

Nascut a Bariloche i resident a Alella, Janez Fleré (06/05/1959) explica a EDH com va passar de ser un esquiador de nivell a treballar per a la Federació Internacional d’Esquí (FIS). Ha voltat per tot el món i des de la seva experiència creu que La Molina no té res a envejar a cap altra estació del món i veuria amb bons ulls una candidatura olímpica Barcelona-Pirineus.

30

16 anys de relació amb la Federació Internacional d’Esquí (FIS) donen per a molt. Janez Fleré, un mirall en què molts altres apassionats de la neu poden veure’s reflectits, va començar a col.laborar amb la FIS un cop va deixar la seva trajectòria de corredor. De mica en mica, fins que va arribar a ser el que és ara: coordinador d’esquí alpí i de la Copa d’Europa femenina. Acumula una gran experiència alpina, per la qual dona un significat a totes i cadascuna de les seves paraules, que calen ser escoltades i llegides amb atenció, com són les que parlen de la continuació de la Copa del Món a l’hemisferi sud a l’estiu, de les opcions d’una candidatura olímpica Barcelona-Pirineus, de les impressions que li han deixat els Jocs Olímpics de PyeongChang o dels reptes de futur que afronta l’esquí alpí de màxim nivell.

“BARCELONA SERIA EL LLOC IDEAL PER A UNS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC ALPÍ” 31

Janez, quina és la feina d’un coordinador alpí i de la Copa d’Europa femenina?

A l’hivern sóc el responsable del circuit femení de Copa Europa actuant d’àrbitre en totes les competicions, que són al voltant de 40 cada any. Com diu el seu nom, tenim curses només a Europa i es desenvolupen entre finals de novembre i mitjans de març. El calendari (del què sóc l’únic responsable) es desenvolupa bàsicament a Àustria, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Noruega, França i Suècia, i addicionalment també tenim dates a Eslovàquia, Polònia, Eslovènia, Finlàndia, Croàcia, Sèrbia, Turquia, Andorra i Espanya. En la meva funció de coordinador d’alpí estic a càrrec de rebre, distribuir i publicar totes les regles alpines que proposin les federacions nacionals als diferents subcomitès de la FIS. Entre altres coses, també sóc més el responsable de preparar i distribuir el material que s’utilitza per a la formació i reciclatge dels 456 delegats tècnics alpins que tenim a tot el món.

Com arriba un argentí com tu a desenvolupar aquest càrrec?

Vaig començar a esquiar amb cinc anys a Bariloche (Argentina). El meu pare va ser qui va instal. lar el primer telecadira a Cerro Catedral a l’abril de 1965, i això em va permetre estar a la neu durant tots els hiverns. Vaig ser integrant de l’equip argentí fins a 1981, sent campió argentí el 1979. Vaig participar als Jocs Olímpics de Lake Placid 1980 (USA) quan el tema de quotes era diferent de l’actual. El 1995 em vaig fer delegat tècnic FIS, i durant cinc anys vaig ser director de curses a la SAC (Copes Sud-americanes) a Bariloche i actuava de delegat tècnic FIS a les competicions a Xile. Allà vaig conèixer els dirigents de la FIS que l’any 2002 em van contractar per sis mesos com a coordinador de Copa d’Europa i al

Janez Fleré

cap de tres mesos em van oferir treballar amb ells durant tot l’any.

haver de viatjar a altres països per mesurar-se.

Com valores el calendari de competicions al nostre país?

En general observo que la federació amb bon criteri intenta diversificar les disciplines i no centrar-se només en l’esquí alpí.

Quin creus que ha estat l’evolució de la capacitat organitzativa de les proves a Catalunya?

El punt més alt (al sector alpí) de la capacitat organitzativa va ser, sens dubte, la Copa del Món 2008. Després d’un esdeveniment així és difícil mantenir la motivació amb esdeveniments de menys valor.

De nou, la Copa d’Europa torna aquesta temporada a La Molina. Com veieu des de la FIS a aquesta estació dins el calendari internacional?

La Molina manté un concepte alt dins la nostra organització des d’aquella primera cursa de Copa Europa el febrer del 2003.

“A NIVELL INTERNACIONAL LA MOLINA MANTÉ UN CONCEPTE ALT DINS LA FIS DES D’AQUELLA PRIMERA CURSA DE COPA D’EUROPA EL FEBRER DEL 2003”

Quina importància té actualment formar part del calendari internacional (FIS)?

Per al desenvolupament de qualsevol esport federat, tant per a l’atleta com per a un organitzador, és positiu intentar tenir al teu propi país les competicions del més alt nivell possible per no

Quin creus que és el nivell de l’esquí alpí a casa nostra? Com ho veus i com creus que es podria millorar?

Actualment el nivell de l’esquí alpí a Espanya pateix un període d’escassetat de corredors. En haver-hi tant pocs corredors actius de nivell internacional es fa complicat conformar un equip i qualsevol lesió o període de baix rendiment es veu reflectit immediatament en els resultats. És difícil dir com millorar. La federació intenta per tots els mitjans organitzar competicions de nivell per atraure els joves i que millorin els seus punts FIS, però l’esquí no és un esport barat i el suport dels pares en els primers anys és fonamental.

Varia molt la teva feina tant si es tracta del circuit masculí o femení?

L’edat mitjana dels top 30 en Copa Europa d’homes en qualsevol disciplina és d’uns 23 a 25 anys. En les dones no passa dels 20 anys. Els juvenils tenen mínimes ‘chances’ entre els homes, en dones tan sols són juvenils les que hi participen. Amb aquests paràmetres, són dos nivells molt diferents d’exigència en el preparat de la pista. A la resta són treballs similars.

Com has vist el desenvolupament de les proves alpines en els Jocs Olímpics de PyeongChang?

32

Què és el que més t’ha agradat i ha cridat l’atenció?

Em semblen uns Jocs Olímpics quelcom atípics.

Serà per l’hora dels directes (encara que he de reconèixer que només he mirat en diferit) o pels poquíssims espectadors a les tribunes. L’excel. lent qualitat de la neu és el que més em va cridar l’atenció.

De nou s’està treballant en la candidatura de Pirineus-Barcelona de cara a una pròxima edició dels Jocs Olímpics. Creus que seria possible, que les nostres estacions reuneixen les condicions necessàries?

No voldria pecar de ‘localista’, però Barcelona seria el lloc ideal per a uns Jocs Olímpics d’Hivern des del punt de vista tècnic alpí. Em va saber molt de greu quan Barcelona es va baixar de la candidatura 2022 perquè sempre vaig creure que tenia grans opcions de guanyar la candidatura i ser l’escollida. No descartaria la possibilitat d’incloure alguna de les pistes d’Andorra dins d’una

candidatura.

A quins reptes s’enfronta l’esquí alpí mundial avui en dia?

La televisió i els seus drets són els que manen en el món actual. Crear un espectacle perquè l’audiència sigui igual o més gran que en l’actualitat és un dels reptes. Però cal no oblidar que el principal objectiu ha de ser atraure els joves a practicar l’esquí a nivell federatiu. Sense corredors no hi ha curses.

Un cop acaba la temporada d’esquí, a què et dediques? On resideixes habitualment?

La meva feina dura tot l’any. Un cop passa l’hivern, he de concentrar-me en el tema administratiu de regles i punts FIS, així com en la preparació de les dues reunions que es fan amb totes les federacions cada any. Aquest any tenim el congrés bianual que es realitza a Costa Navarino (Grècia), maig de 2018, on concorren unes 1200 persones representant als 104 països afi-

liats. La segona reunió és a Zuric (Suïssa) la primera setmana d’octubre. Una altra de les meves tasques és la d’inspeccionar les pistes i llocs on es desenvoluparà el calendari de Copa Europa de l’any que ve. La resta del temps el passo a Alella amb la família.

En quines estacions d’esquí de Catalunya has esquiat i quines t’agraden més?

Només a La Molina i es gaudeix molt en família.

La teva feina et permet gaudir de les curses?

La veritat és que no gaudeixo durant les curses.

Haver d’estar pendent de la ràdio, de la pista, del vent, del sol, dels abandonaments, de les caigudes i altres temes no m’ho permet. Gaudeixo quan la cursa s’acaba i tot ha sortit bé.

Creus que la Molina podria tornar a acollir una altra prova de la Copa del Món?

Si s’ho proposa, sí. Tot i que cada dia és més difícil convèncer els qui decideixen optar per llocs dife-

“ACTUALMENT EL NIVELL DE L’ESQUÍ ALPÍ A ESPANYA PATEIX UN PERÍODE D’ESCASSETAT DE CORREDORS”

33

Janez Fleré

rents i canviar dels llocs clàssics.

“LA FEDERACIÓ ESPANYOLA INTENTA PER TOTS ELS MITJANS ORGANITZAR COMPETICIONS DE NIVELL PER ATRAURE ELS JOVES I QUE MILLORIN ELS SEUS PUNTS FIS”

Una de les teves tasques és la de supervisar les pistes de les futures competicions. En què fas més èmfasi?

Que la pista reuneixi els paràmetres mínims d’interès per al nostre circuit, sigui en desnivell i en llarg. Els accessos, els mitjans d’elevació, la fabricació de neu, els restaurants en pista, els serveis i l’hoteleria. Però, per damunt de tot, mesurem l’interès de l’organitzador i el suport de la seva comunitat, el seu club, i de la seva federació. No serveix de res estar sol en aquesta organització, o es fa entre tots o no es fa. La motivació dels organitzadors és el que ens porta moltes vegades a decidir-nos incloure un centre d’esquí al calendari.

Imagina que sóc el responsable d’una estació i el meu somni és acollir una Copa del Món, quins consells em donaries?

Que copiïs d’aquells que ho van fer partint d’un somni i sense grans antecedents. Per exemple, La Molina, Soldeu (Andorra) o Levi (Finlàndia).

A nivell mundial, quines estacions no deixen de meravellar-te i per què?

Com a turista esquiador he de reconèixer que les estacions que tenen l’allotjament a peu de pista són les que m’apassionen. Esquiar fins dins de l’habitació és un plaer.

Per cert, com veuries que la Copa del Món pogués tenir continuïtat a Sud-amèrica, per exemple a Argentina o Xile? És una discussió que ja la vam tenir fa un temps enrere. Per a això s’haurien de coordinar els quatre països de l’hemisferi sud (Argentina, Xile, Nova Zelanda i Austràlia) i convèncer la televisió que existeix l’interès de fer-ho. D’altra banda els atletes han de tenir algun període de descans i només entrenament, i per ara aquesta data és agost i setembre.

I, finalment, quins consells donaries a algú qui vulgui seguir els teus passos?

Dedicació i tenir per damunt de tot passió pel que fas.

34

NO SEAMS. BETTER FIT. OUR LOSS.

YOUR GAIN.

ODLO.COM

ENGINEERS OF ACTIVE LAYERS SINCE 1946

Competició

PYEONGCHANG 2018 ELS JOCS DE L’ESPERANÇA

Ander Mirambell

Celes Piedrabuena COE

Els esports d’hivern espanyols van tenir una actuació històrica en els Jocs Olímpics d’Hivern de PyeongChang 2018, amb les dues medalles de bronze del patinador artístic Javier Fernández i el rider d’snowboard cross Regino Hernández, així com amb el diploma de Queralt Castellet.

Una collita que no pot quedar-se en el no-res, sinó que ha de convertir-se en la base per a fites majors.

JJOO PyeongChang 2018 Quantes ganes que hi havia que arribessin els Jocs i ja s’han acabat. PyeongChang va acollir els Jocs Olímpics d’Hivern que passaran a la història per molts motius, com l’agermanament entres les dues Corees o el càstig del Comitè Olímpic Internacional (COI) per dopatge, obligant als esportistes russos ‘nets’ a competir sota la bandera olímpica i dins de l’equip ‘Atletes Olímpics de Rússia’. I, per a Espanya, com els Jocs més exitosos de la seva història, després de les dues medalles de bronze.

La delegació espanyola va estar formada per 13 esportistes, entre esports de neu i de gel, amb quatre opcions de medalla, de les quals se’n van materialitzar dues.

26 anys després Pot semblar sorprenent, però els esports d’hivern espanyols feia 26 anys que no assolien una medalla en uns Jocs Olímpics d’Hivern; d’ençà que Blanca Fernández Ochoa es va penjar la medalla de bronze a Albertville’92, després que el seu germà, Paquito Fernández Ochoa, guanyés

QUERALT CASTELLET, LA MILLOR ESPORTISTA CATALANA AMB DIPLOMA OLÍMPIC

38

un històric i sorprenent or a Sapporo’72.

Corea dos esportistes espanyols van trencar amb aquesta travessa del desert. Un era candidat a les medalles, i per a molts a l’or, el patinador artístic Javier Fernández; i l’altre va esprémer les seves condicions físiques per trepitjar el podi.

Espanya ja havia tingut diferents esportistes amb opcions que es van quedar molt a prop de la medalla, com ara Jordi Font o Maria José Rienda, però havia de ser a PyeongChang on la sort havia de tornar a somriure. Javier Fernández, sis vegades campió d’Europa, s’acomiadava dels Jocs per la porta gran, amb una gran medalla de bronze i tancant d’aquesta forma una trajectòria esportiva espectacular, que va començar a escriure a l’edat de sis anys quan es va posar per primer cop els seus patins.

El patinador madrileny somia a convertir-se en tot un referent del patinatge artístic a l’Estat i, agraït com és, el que vol és ser entrenador a Espanya, però ja ha advertit que per ser-ho necessitarà les ajudes suficients. “S’han de moure moltes peces per aconseguir que hi hagi un Centre d’Alt Rendiment de patinatge, un lloc on els nens puguin aconseguir un nivell alt com el meu sense haver de sortir del país” deia Javier.

No era tan esperada la medalla de Regino Hernández. No perquè no tingués qualitat per

MEDALLER País Or Plata Bronze Total 1.Noruega 14 14 11 39 2.Alemanya 14 10 7 31 3.Canadà 11 8 10 29 4.Estats Units 9 8 6 2 5.Holanda 8 6 6 20 6.Suècia 7 6 1 14 7.Corea del Sud 5 8 4 17 8.Suïssa 5 6 4 15 9.França 5 4 6 15 10.Àustria 5 3 6 14 11.Japó 4 5 4 13 12.Itàlia 3 2 5 10 13.Atl. Ol. Rússia 2 6 9 17 14.Txèquia 2 2 3 7 15.Bielorrúsia 2 1 0 3 16.Xina 1 6 2 9 17.Eslovàquia 1 2 0 3 18.Finlàndia 1 1 4 6 19.Gran Bretanya 1 0 4 5 20.Polònia 1 0 1 2 21.Hongría 1 0 1 2 22.Ucraïna 1 0 0 1 23.Austràlia 0 2 1 3 24.Eslovènia 0 1 1 2 25.Bèlgica 0 1 0 1 26.Espanya 0 0 2 2 27.Nova Zelanda 0 0 2 2 28.Kazajistán 0 0 1 1 29.Letònia 0 0 1 1 30.Liechtenstein 0 0 1 1

Quim Salarich

39

JJOO PyeongChang 2018 assolir-la, ja ho va demostrar al costat de Lucas Eguibar –en teoria el millor candidat a les medalles de la delegació espanyola– quan van endur-se la medalla de plata per equips al Mundial de Sierra Nevada, sinó perquè poca gent hi comptava.

Però aquest rider atípic, nascut a Ceuta i creat a Mijas, va anar superant rondes, va fer una gran sortida, el seu punt fort, i va saber aguantar el tipus en una baixada per a la història. “És un bronze amb gust de plata.

He deixat la meva empremta en la història de l’esport. Que em recordin al costat de Paquito i Blanca em fa més feliç, fins i tot més que la medalla” deia aquest fanàtic de les motos.

Queralt Castellet, la millor esportista catalana La victòria a la Copa del Món de SBX a Snowmass i la tercera plaça posterior feien preveure que Queralt Castellet podia ser una candidata ferma a les medalles al pipe de PyeongChang.

Però a la final no va mantenir el nivell, i en la seva quarta participació olímpica va acabar setena, el

Marit Bjorgen

UNA DELEGACIÓ CATALANA VA SER A PYEONGCHANG PER ESTUDIAR SOBRE EL TERRENY LA VIABILITAT DE LA CANDIDATURA BARCELONA-PIRINEUS

Queralt Castellet

40

seu millor resultat, però tothom esperava més.

La rider de Sabadell s’ho va jugar tot a una última ronda en què no li van sortir les coses i no va poder presentar candidatura a les medalles.

La seva cara, els seus gestos en acabar la seva ronda, ja ho deien tot.

Havia perdut una gran oportunitat després de trobar el seu millor riding, després de superar els cops que la vida li havia deparat en el camí, però es va haver de conformar amb un diploma que tampoc està gens malament. De fet, era la novena esportista espanyola de la història, home o dona, que l’assolia. Als seus 28 anys no es tanca la porta a arribar als propers Jocs.

Les altres dues opcions catalanes no aspiraven a medalla, però sí a una actuació determinada.

El pilot d’skeleton Ander Mirambell, en els seus tercers Jocs Olímpics, volia quedar entre els 15 o 20 primers. Per això s’havia preparat, però al final no va passar de la 23a plaça. Un bon resultat per a un pioner de l’esport, un valent de l’skeleton, un mirall per a molts joves que busquin escriure la seva història en un esport, que, malgrat competir sempre en condicions d’inferioritat i de jugar-se la vida en cada baixada, mai ha tancat els ulls estirat damunt dels seus trineus. Però ara ja ha dit prou. Considera que ja ha jugat massa a la ruleta russa i demana una major implicació, un major suport, per seguir i marcar-se la fita de ser als propers Jocs. Veurem què succeeix, però seria una llàstima que es perdés la seva experiència i que joves esportistes amb aspiració de provar l’skeleton no tinguessin el seu referent.

Quim Salarich carrega la motxilla d’experiència Diferent és la situació de Joaquim Salarich, a qui la RFEDI va incloure a la llista d’esportistes espanyols a PyeongChang a última hora.

El jove esquiador català, que ja havia demostrat que a les grans competicions es creix, va signar una 25a plaça a l’eslàlom del Mundial de St. Moritz (Suïssa) el 2017, però a PeyongChang no va

Marcel Hirscher

Els espanyols a PyeongChang POS. ESPORTISTA 3a Javier Fernández 3a Regino Hernández 7a Queralt Castellet 12a S.Hurtado-K.Khalyavin 19a I.Rojo-M.Vigo 23a Ander Mirambell 29a Felipe Montoya 33a Lucas Eguibar 35a Imanol Rojo 38a Laro Herrero 49a Imanol Rojo 62a Imanol Rojo .

Martí Vigo ..

Juan del Campo ..

Juan del Campo ..

Joaquim Salarich

ESPORT MEDALLA Patinatge artístic Bronze Snowboard cross Bronze Halfpipe snowboarboard Diploma Patinatge artístic dansa Esquí de fons sprint Skeleton Patinatge artístic Snowboard cross Esquí de fons 50 km clàssic Snowboard cross Esquí de fons skiatló Esquí de fons 15 km lliure Esquí de fons 15 km lliure Esquí alpí gegant Esquí alpí eslàlom Esquí alpí eslàlom

41

JJOO PyeongChang 2018 poder acabar la cursa. Sí que va completar la primera baixada –el que no van fer altres grans esquiadors, com el millor, Marcel Hirscher–, agafant-se a la neu de la pista com si li anés la vida, lluitant amb els seus esquís; però a la segona es va topar amb un pal i posava fi a la seva experiència olímpica. Decepció? No, perquè eren els seus primers Jocs Olímpics i havia d’agafar experiència, i sí, perquè hom sempre espera el millor per als nostres. Però de ben segur que hi haurà més oportunitats.

Ara bé, com deia Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), cal que els esports d’hivern, de neu i de gel, segueixen tenint el suport econòmic necessari perquè l’assolit a PyeongChang no sigui un punt final, sinó un punt i seguit. S’ha hagut d’esperar 26 anys per tornar a ser competitius un cop més i aspirar de veritat a diverses medalles. Que no torni a passar.

Els propers Jocs, Pequín 2022, han de ser un punt i seguit en la història dels esports d’hivern, catalans i espanyols.

Un guió en el qual la possibilitat d’organitzar els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus seria el trampolí que tots els esports d’hivern necessiten per poder comptar amb molts recursos i poder assolir els somnis dels joves esportistes.

De tant en tant, els somnis es fan realitat, i per a nosaltres, com a Esports d’Hivern, no serà una excepció.

Ismael Rojo i Martí Vigo

Les 10 estrelles dels Jocs Olímpics

Ester Ledecka (Txèquia/Esquí Alpí i Snowboard) Sens dubte, el gran nom dels Jocs a nivell esportiu. Si ja és complicat ferho bé en dos esports tant diferents com l’esquí i l’snowbord, més encara ho és guanyar, que és el que va fer aquesta atleta rebuda com una heroïna al seu país. Primer, de forma sorprenent va guanyar el súper gegant femení i després va fer el mateix en el gegant paral.lel de l’snowboard, disciplina de la que ja es va proclamar campiona del món al Mundial de Sierra Nevada 2017

Marit Björgen (Noruega/Esquí de Fons) Després de les cinc medalles que va guanyar a PyeongChang –dos ors, una plata i dos de bronze–, Björgen suma ja un total de vuit medalles d’or, quatre de plata i tres de bronze als Jocs Olímpics. D’aquesta forma, i als seus 37 anys, es converteix en l’esportista de fons amb més medalles, superant al biatleta també noruec Ole Einar Björndalen Martin Fourcade (França/Biatló) Doble campió als darrers Jocs Olímpics, Martin Fourcade —11 cops campió del món— encara va superar aquesta marca del 2014 i va marxar de PyeongChang amb tres ors, millorant les seves prestacions, ja que per exemple es va endur l’or en la cursa dels 15 quilòmetres sortida en massa, on els dos darrers Jocs havia estat plata

Shaun White (Estats Units/Snowboard) Pocs esportistes són capaços de mantenir el seus estatus davant el talent dels joves picant a la porta, però Shaun White és diferent. Als seus 31 anys es va penjar la medalla d’or sortint l’últim en la seva última ronda al pipe, en una altra de les seves actuacions estel.lars. Era el seu tercer or, després dels assolits a Torí 2006 i Canadà 2010, i després de quedar-se a les portes a Sotxi, 4rt

Johannes Hoesflot Klaebo (Noruega/Esquí de fons) Present i futur de l’esquí de fons, aquest jove esquiador noruec de 22 anys no deixa de meravellar a tothom. Va arribar a PyeongChang com a líder de la Copa del Món i uns dies després marxava amb els ors de velocitat individual, velocitat per equips i relleus 4x10 quilòmetres. Ja hagués estat massa que assolís el quart en skiatló, on va ser 10è

Chloe Kim (Estats Units/Snowboard) No va poder competir en els Jocs Olímpics de Sotxi perquè només tenia 13 anys, però a PyeongChang no va fallar. Amb només 17 anys, i després d’una gran primera ronda, la jove Chloe Kim —que entre ronda i ronda es dedicava a fer tuits— va assolir el seu primer or olímpic amb un sòlid exercici. Un or especial per a ella, ja que Kim té arrels coreanes

Marcel Hirscher (Àustria/Esquí Alpí) Per fi el nom del considerat per a molts com el millor esquiador alpí de tots els temps —sis Globus de Vidre de la general seguits a la Copa del Món, i va camí del setè, quatre medalles d’or als Mundials— va poder penjar-se una medalla d’or. De forma sorprenent es va endur el primer a la combinada, en què va seguir la del gegant i, quan semblava que podria fer el triplet en l’eslàlom, la que per a ell és la millor disciplina, es va sortir a les primeres de canvi de forma incomprensible del traçat

Yuzuru Hanyu (Japó/Patinatge Artístic) Històrica actuació la d’aquest patinador artístic japonès. 66 anys després va ser capaç de fer el que a Oslo’52 havia assolit el nord-americà Dick Button: revalidar l’or que quatre anys abans havia assolit a St. Moritz (Suïssa) Alina Zagitova (Rússia/Patinatge Artístic) Amb només 15 anys va salvar en certa manera l’honor del seu país, ja que amb el seu or, aquesta jove patinadora, de només 15 anys, va aconseguir un dels dos ors que Rússia —que competia sota la bandera olímpica— va assolir als Jocs, en el seu primer any com a sènior

Mikaela Shiffrin (Estats Units/Esquí Alpí) No va aconseguir revalidar l’or en la que en teoria és la seva millor disciplina, l’eslàlom de Sotxi 2014, però Shiffrin va tornar a casa seva després de guanyar dues medalles, la d’or guanyada en el gegant i la de plata a la combinada

42

La candidatura Pirineus-Barelona és possible

LA PRÒXIMA EDICIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, QUE SEGUEIXEN A ÀSIA, SERÀ PEQUÍN 2022

La delegació catalana, encapçalada per la Secretaria General de l’Esport, va tornar dels Jocs Olímpics d’Hivern de PyeongChang 2018 amb bones dosis d’optimisme respecte a la possibilitat de presentar una candidatura PirineusBarcelona per acollir una cita olímpica, un cop analitzats els detalls organitzatius i les instal.lacions dels Jocs que tenien lloc a Corea del Sud, i coneixedora del “canvi d’estratègia” del Comitè Olímpic Internacional (COI) pel que fa als requeriments. El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, va compartir l’estada amb el president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Òscar Cruz; el president de la Federació Espanyola, May Peus; la diputada d’Esports de la Diputació de Barcelona, Maite Fandos; i la comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Carranza.

La delegació catalana, que va ser convidada pel COI, va mantenir trobades amb Joan Antoni Samaranch Salisachs, vicepresident d’aquest organisme, al costat del director executiu, Christophe Dubi, i el director general adjunt, el català Pere Miró; i va visitar instal.lacions com la Vila Olímpica i l’International Broadcasting Center —la seu habilitada per als mitjans de comunicació— on va conversar amb el CEO de l’Olympic Broadcasting Service, Yiannis Exarchos.

També va presenciar nombroses proves de diverses modalitats, algunes amb presència catalana.

Una despesa de 1.300 milions d’euros La visita a PyeongChang ha servit, segons Gerard Figueras, per valorar amb optimisme les opcions d’articular una candidatura Pirineus-Barcelona per acollir uns Jocs d’Hivern “quan estiguem a punt i comptem amb el consens institucional. No renunciem al 2026”, ha assegurat. “Uns Jocs tenen un cost elevat, però menys que anys enrere. Comptem amb un canvi d’estratègia del COI, que vol uns Jocs sostenibles que s’adaptin al territori, i no al revés”, i organitzats per regions, no ja per ciutats soles, assegura. En aquest sentit, es plantegen alternatives a la construcció de noves instal.lacions quan són inexistents, com ara ubicar estructures desmuntables o disputar aquelles proves en territoris propers que en disposin de fixes.

El secretari general de l’Esport, que xifra en 1.300 milions d’euros la despesa necessària per portar una cita esportiva d’aquestes característiques —un 60 per cent de la qual l’aporta el COI— deixa clar que en el cas català “tenim bona part de la feina feta, sobretot en l’àmbit de les infraestructures, malgrat que manca alguna instal.lació de gel”, i es mostra convençut que uns Jocs “posarien al mapa el territori i deixarien un llegat molt important”. “És un projecte que permetrà vertebrar el país i acostarà el Pirineu a tot el territori”, va concloure.

43

la federació informa

La promoció escolar, en l’ADN de la FCEH Cada vegada més, els més petits són protagonistes a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern gràcies al projecte de promoció escolar, que creix amb força any rere any. Concretament, el passat 10 de gener es va donar el tret de sortida al Programa Esport Blanc Escolar 2017-2018 amb un acte oficial de presentació al Pont de Suert.

Amb la presència del president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Josep Lluís Farrero, i del president de la FCEH, Oscar Cruz, així com d’altres representants públics, es va informar d’un projecte que va a l’alça. Impulsat per la Secretaria General de l’Esport, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la FCEH, s’acosten els esports d’hivern a l’alumnat de 3r i 4rt de primària dels centres d’ensenyament de les comarques del Pirineu català.

Aquest programa no és l’únic que es tira endavant des de la FCEH quant a promoció escolar, ja que també hi ha el d’Esports d’Hivern de l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona, que apropa als infants i joves dels centres de la ciutat de Barcelona la pràctica dels esports d’hivern. En total, entre els dos programes, hi participen gairebé 200 escoles catalanes amb la implicació de nombroses estacions d’esquí repartides per tot el Pirineu català.

Tuga Active Wear segueix fent costat a l’esquí de fons català Una temporada més, la potent marca de peces esportives personalitzades equipa els esportistes de l’equip de tecnificació català d’esquí de fons. En parlem amb el director general de la marca, Illan Botines.

Quina és la filosofia que vertebra la vostra marca?

L’empresa neix de la passió que tenim per l’esport i la natura. Després d’un temps analitzant els diferents mercats i cada una de les disciplines que treballem, vam fer una aposta ferma per treure la nostra marca amb tres pilars: Qualitat, Servei i Preus Competitius.

Què destacaries de la tecnologia que apliqueu per confeccionar els vostres productes?

Fabriquem material per running, trail running, ciclisme en ruta, BTT, enduro, esquí de fons i de muntanya, i cada disciplina requereix una tecnologia diferent. Les màquines i els acabats no són mai els mateixos, tenim una línia de fabricació especialitzada en cada esport i el procés és diferent.

Un any més, vestiu els esportistes catalans tecnificats d’esquí de fons. Com valores aquesta relació?

Per nosaltres és un orgull, el fet de vestir aquests esportistes ens omple de satisfacció a nivell personal i ens dóna prestigi. Que la FCEH confiï en una marca com la nostra vol dir que fem les coses bé i en aquesta línia hem de seguir treballant.

Quines especificitats han de tenir les peces de roba que porten els esportistes de la FCEH? Han de ser peces tècnicament avançades perquè l’esportista s’ha de sentir còmode, sec i confortable.

Treballem amb materials vi-elàstics, membranes, licra de poliamida i polièster, etc. El material no pot ser un impediment perquè l’esportista doni el millor d’ell mateix.

Quins reptes de futur es planteja Tuga Active Wear a mitjà termini?

La mirada la tenim posada en la col.lecció pròpia i la venda en línia. Som una empresa especialitzada en peces tècniques personalitzades i els nostres coneixements i experiència ho hem de posar a l’abast de tots els practicants, no únicament els que pertanyen a un club o col.lectiu.

44

més info a www.fceh.cat

Qualitat i prestigi, de la mà de Leki Per a la temporada 2017-2018, la FCEH ha renovat la col.laboració amb la marca de referència de l’esquí Leki. D’aquest vincle ens en parla el seu director comercial, Luis Fortun.

Arion, un puntal de qualitat pel múixing català

Un any més, Leki és col.laborador de l’equip català de tecnificació d’esquí alpí.

Ens sentim orgullosos i agraïts de la confiança dipositada en Leki, un any més i ja en van uns quants, per part dels vostres esportistes.

Novament, la FCEH pot comptar aquesta temporada 2017-2018 amb el suport de la marca Arion, especialitzada en nutrició canina per a professionals, que actua com a patrocinador oficial del Comitè de Múixing. Arion ha tornat a estar present en les grans competicions del calendari disputades aquesta temporada, com els mateixos Campionats de Catalunya. També compartint les seves experiències diàries, mostra clara de la històrica implicació de la marca amb el múixing, un esport amb els valors dels quals s’identifiquen milers de practicants a tot el món.

Per aconseguir els millors resultats, Arion es preocupa per la salut i el benestar d’aquests grans atletes canins, el que ha fet que es desenvolupin pinsos específics per a gossos que practiquen aquestes exigents i espectaculars disciplines esportives. Especialment en època de competició, Arion Titanium Pro és un aliment complet, altament enèrgic, que aporta 4.800kcal/kg procedents d’oli de salmó, de fàcil digestió i amb aportació de nutrients condroprotectors per afavorir la salut articular dels atletes canins. En podeu trobar més informació a la seva pàgina web www.arion-petfood.es

Quins valors identifiquen l’ADN de Leki?

La innovació desenvolupada i produïda a Europa. Leki compta amb més de 250 patents que l’han convertit en líder en el mercat dels bastons d’esquí.

Actualment, el món de l’esport no s’entén sense els patrocinis existents amb institucions i esportistes. Què us aporten?

Per a Leki, sou els nostres ambaixadors, ens doneu visibilitat i transmeteu valors que contribueixen a la difusió de la marca. Marques com Leki no es podrien entendre sense esportistes com vosaltres que il.lusionen als esquiadors.

Leki patrocina nombroses federacions internacionals. Quin és l’estat actual de l’esquí a casa nostra?

Personalment, crec que ens falten recursos i suports per impulsar aquest esport des de les institucions. Afortunadament, la il.lusió dels que som part d’aquest esport contribueix al fet que s’estigui avançant, però encara ens falta camí per recórrer.

Quines innovacions podem trobar per aquesta temporada?

Destacaria el nostre sistema Trigger S, un sistema d’unió del guant amb el bastó. Es caracteritza per una comoditat excepcional, un maneig senzill i un ajust ràpid. També ofereix màxima seguretat i risc mínim de lesions. Té una transmissió de potència ideal, ajust perfecte i control òptim.

Quins reptes es visualitzen en l’horitzó en el mercat de l’esquí?

El clima, atraure les noves generacions, rebre suport institucional. En tenim diversos sobre la taula.

45

Reportatge

CAR SANT CUGAT EL LABORATORI DELS SOMNIS Tino Morte CAR i Toni Grases (www.photoset.es)

D’ençà que el 31 d’octubre de 1987 es va crear el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, infinitat d’esportistes d’elit han aprofitat les seves instal.lacions i serveis per posar-se a punt de cara a les seves grans fites esportives, com ara el pilot olímpic d’skeleton Ander Mirambell.

46

Han passat 31 anys d’ençà que, amb la vista posada en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, es va decidir crear un organisme que donés suport a l’esport amb la intenció de desenvolupar la formació integral dels esportistes. A dia d’avui, quan es parla del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat es fa amb la naturalitat pròpia de les instal.lacions consolidades, però en el seu dia es tractava d’una iniciativa pionera al país, que amb el pas dels anys s’ha convertit en un espai indispensable tant pels esportistes catalans i espanyols com d’arreu del món, on aquests esportistes troben totes les eines necessàries per a la seva formació esportiva i educativa.

Un centre que va ser creat en un moment determinat, en un context específic, i que al llarg dels anys ha hagut d’anar-se adequant a la nova realitat social i econòmica. El Centre d’Alt Rendiment és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, que actua en règim d’empresa mercantil i gaudeix d’autonomia en la seva organització. Adscrit a la Secretaria General de l’Esport, té un conveni de col.laboració i finançament amb el Consejo Superior de Deportes. El pressupost del 2017 era de 12,5 milions d’euros, que són del tot necessaris per cobrir les necessitats i infraestructures, cada dia més costoses, i és per aquesta raó que el CAR ha d’anar a buscar al mercat internacional més de tres milions d’euros. “Antigament no calia perquè les administracions proveïen tot el que gastava el CAR. Actualment, rebem ingresos públics que cobreixen les nostres necessitats fins a un nivell, però ens calen tres milions, que és el que gastem. Ens cal vendre estades i serveis per aquest volum” explica el director del CAR, Ramon Terrassa, a EDH, qui afegeix: “Va haver-hi un moment que vam anar a buscar esportistes internacionals. Ens vam adonar que la seva presència també milloraria el rendiment dels nostres esportistes. I ara ja en tenim de tot el món. Ens vénen atletes d’Holanda, un equip de fútbol de la Xina, el duet de natació sincronitzada de Süissa o el Tottenham de la Premier League anglesa”.

El primer CAR de l’Estat El señor Josep Lluís Vilaseca i el seu equip de treball van projectar un centre que incrementés els resultats dels esportistes que fins aleshores tenien a nivell local, una idea ja consolidada que ha hagut d’anar adaptant-se als nous temps. Així, hi ha instal.lacions i serveis amb 30 anys d’història a les seves espatlles que encara són vigents, altres que en tenen deu o cinc anys; i el mateix passa amb els mètodes de treball, en els que cada cop tenen més a veure les ciències aplicades a l’esport per mirar de millorar el rendiment dels esportistes. A dia d’avui, hi treballen contractades unes 75 persones, que majoritàriament són cientifics del món de l’esport, als quals cal afegir

EL CENTRE D’ALT RENDIMENT (CAR) DÓNA SUPORT A L’ESPORT AMB LA INTENCIÓ DE DESENVOLUPAR LA FORMACIÓ INTEGRAL DELS ESPORTISTES

47

els serveis de les empreses que es contracten, com ara neteja o jardineria, una xifra que vindria a ser d’unes 50 persones subcontractades, a banda dels entrenadors que posen les federacions esportives. Aquest personal treballa per mirar d’oferir les millors eines als 200-300 esportistes que resideixen al CAR, més els que fan estades de forma ocasional.

Cal recordar que el CAR de Sant Cugat és l’únic Centre d’Alt Rendiment de Catalunya i el primer que va haver-hi a Espanya, un dels tres que a dia d’avui existeixen a l’Estat, a banda del de Madrid i el de Sierra Nevada, i un dels poc més de 40 que hi ha arreu del món.

Tots els esports tenen cabuda en un espai com el del CAR de Sant Cugat, sempre condicionats en certa manera per les pròpies instal·lacions del centre, i és per a això que, tal com reconeix el seu director, els esports d’hivern no són els predo­

CAR Sant Cugat

minants al centre.

“Som un centre enfocat o especialitzat en disciplines olímpiques i paralímpiques d’estiu o no olímpiques, com el motor. Pel que fa als esports d’hivern, el CAR dóna l’oportunitat als esportistes de realitzar entrenaments físics acrobàtics per a les disciplines de Freestyle, entrenaments puntuals a la càmera de clima, així com oferir proves mèdiques tals com poden ser proves d’esforç a esquiadors” apunta. En aquest sentit, per a les seves instal.lacions han passat esportistes com Aleix López, Gerard García i María Hidalgo, mentre que actualment encara hi entrenen el pilot de skeleton Ander Mirambell i els riders Queralt Castellet, Marc Roure i Joan Pasqual.

No obstant això, EDH està en condicions d’avançar un projecte que està pensat, dibuixat i que figura a la llista de pròximes inversions, com seria una pista d’skeleton de sortida. Aquesta forma part d’un projecte que inclou la creació d’un grup d’alt rendiment d’esportistes d’aquest esport i que, de tirar endavant, seria una gran notícia tant pels esportistes actuals com per a tots els practicants d’skeleton del sud d’Europa.

I és que en aquesta ‘zona’ no n’hi ha cap, el que podria ser un reclam per a grups d’alt rendiment d’aquest esport de lliscament de gel.

Una empresa de serveis

EL CAR TÉ PROJECTADA LA CREACIÓ D’UNA RAMPA DE SORTIDA D’SKELETON, QUE SERIA DE GRAN AJUDA PER ALS ESPORTISTES D’AQUEST ESPORT

48

Moltes vegades quan es pensa en el CAR ve al cap només un espai on els futurs campions entrenen i passen hores entrenant, estudiant i al menjador, però al Centre d’Alt Rendiment troben molts altres serveis que no fan sinó arrodonir la seva oferta a aquells que ‘contracten’ una estada. En aquest sentit, en Ramon Terrassa destaca que “som un centre de serveis especialitzats. Nosaltres ajudem als esportistes en tot el que podem i, per tant, els hem de facilitar al màxim les coses, i per això intentem solucionar als esportistes tots els aspectes. Per exemple, els ajudem a treure’s el carnet de conduir si cal, a superar un mal de queixal si el tenen, a buscar unes ulleres de visió si en necessiten…, i de cada especialitat que treballem anomenem un professional, un equip de fisios, d’infermeria, de nutrició… Cada esport té un responsable de cada especialitat. Es reuneixen cada 15 dies o un cop al mes amb el seu entrenador i van compartint totes les informacions i resultats dels seus esportistes que formen el seu equip de treball, i a partir d’aquí es marca la pauta de com s’ha d’entrenar i com s’han de preparar les competicions. Aquest mètode, en el què enmig hi trobaríem l’esportista, és el nostre estil, amb el que mirem d’arribar al màxim nivell.”

En un món canviant i molt exigent com el que ens ha tocat viure cal renovar-se per ser competitiu, i d’això en saben força al CAR. Ho porten fent 30 anys. En el seu dia van veure que havien d’anar a la conquesta de nous mercats per a poder tenir més ingressos que els garantissin més esportistes i que a la vegada, de forma indirecta, representés també un estímul pel esportistes locals.

Per aquesta raó, el que busca el CAR en un futur és comptar amb les millors instal.lacions i serveis, ja que aquesta seria la millor forma d’oferir als esportistes les eines necessàries per aspirar a una millora de resultats i a la consecució de títols i medalles, que en el fons i en la forma és la raó per la qual un llunyà ja 31 de desembre de 1987 es van obrir per primer cop les portes del CAR de Sant Cugat. És la seva raó de ser.

Ramon Terrassa, director CAR Sant Cugat “La qualitat en el servei és básica” Quan va arribar al CAR de Sant Cugat se’l va trobar com esperava?

Jo ja sabia de què anava perquè ja havia col.laborat amb el primer director, però també és veritat que el CAR ha evolucionat molt.

A mí el que em genera més il.lusió és la relació humana entre esportista i entrenador, i després quan hi ha resultats esportius són com un reconeixement cap els treballadors. Pot ser que a alguna persona aquesta feina li provoqués vertígen, però per a mi és apassionant.

Per a qui no conegui què és el CAR de Sant Cugat, com li explicaria?

Un centre en el que els millors esportistes del país i molts bons esportistes d’altres països poden venir a viure o fer estades per resoldre les seves necessitats d’entrenament. Vindria a ser un centre de serveis per aconseguir els màxims resultats esportius en cadascun dels esports.

Què no pot fallar en un centre com el CAR? No pot fallar la confiança i la relació entre el professional i l’entrenador, si no el CAR passaria a ser un gimnàs. Nosaltres hem de donar el nostre valor afegit, no ser un centre més d’instal. lacions esportives. La qualitat en el servei és bàsica.

EL DE SANT CUGAT VA SER EL PRIMER CAR DE L’ESTAT ESPANYOL, ÉS UN DELS TRES QUE HI HA A L’ESTAT I UN DELS POC MÉS DE 40 DEL MÓN

Quins són els reptes futurs del CAR? Volem fer un salt qualitatiu en el tema dels recursos i d’instal.lacions. Vam realitzar una inversió important en el mòdul esportiu i ara pensem que n’hi ha d’altres que també requereixen d’una inversió per posar-se al dia. Volem que l’equip de cientifics pugui disposar de més recursos per fer efectives moltes innovacions que les tenim dibuixades sobre el paper, recerques que s’estan fent que es poden traduir en mitjans d’entrenament que després poden servir perquè els esportistes marquin les diferències.

Com es conjuga la vessant educativa i formativa?

Depèn, ja que cada esport té una maduresa esportiva diferent. N’hi ha que el seu pic esportiu està als 20 anys i que, per tant, han d’entrar molt joves al CAR. Tenim joves esportistes que entren amb 12, 13, 14 o 15 anys i que surten als 20, però també en tenim que deixen el CAR als 40 o 50 anys. Tot depèn de l’esport. El que tenim clar és que els esportistes han de començar a treballar pel seu futur laboral i personal des del moment que entren al CAR, tot mirant d’aprofitar les seves experiències esportives per millorar el seu futur professional. S’ho han d’anar treballant perquè després la transició a la retirada esportiva sigui un èxit.

No deu ser gaire fàcil en molts casos aconseguir això, oi?

No sempre, però per a això tenim excel.lents professionals.

49

Fitxa tècnica Nom: Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) Adreça: Avinguda Alcalde Barnils 3-5 Municipi: Sant Cugat del Vallès Telèfon: 935 891 572 E-mail: info@car.edu Web: www.car.edu Data d’inauguració: 1987

Reportatge

MÀQUINES TREPITJANEU

D’ÚLTIMA GENERACIÓ

Celes Piedrabuena Baqueira Beret

Les màquines trepitjaneu són bàsiques per deixar les pistes en òptimes condicions. Totes les estacions en tenen, i per mirar d’optimitzar més encara la seva feina a Baqueira Beret els van afegir un GPS ara fa cinc anys.

Reportatge Quantes vegades hem acabat d’esquiar una pista o després d’un matí ens hem dit entre els amics, “aquestes pistes no estaven ben trepitjades” o, al contrari, “quin gust venir sempre aquí de tan bé que treballen i trepitgen la neu”. La feina de trepitjador de la neu és una feina silenciosa, que fuig de la llum del sol i cerca la tranquil.litat, però que és bàsica per al bon funcionament d’una estació d’esquí, ja que aquesta pot oferir als seus clients els millors serveis i les millors instal.acions, que si després no s’ha trepitjat bé la neu no els servirà de gran cosa.

Totes les estacions d’esquí miren d’optimitzar la tasca de totes les seves persones que treballen en el seu domini, sobretot pensant en la seva eficàcia i en reduir uns costos que temporada rere temporada es disparen. En aquest context, ara deu fer uns cinc anys a Baqueira Beret van afegir a la seva flota màquines trepitjaneu equipades amb GPS, un aparell que permet tenir localitzada a cada màquina que el porta a qualsevol hora de la nit mentre està treballant, així com fer-li un seguiment i optimitzar la seva feina.

Amb GPS, màxima efectivitat “Això vol dir que molts cops cal treballar una mica els recorreguts. Pensa que a vegades es passa quatre cops per la mateixa pista, fet que és absurd perquè és una pèrdua de temps. Amb el GPS hem aconseguit fer un 30% més de feina amb les mateixes màquines. Només optimitzant les circulacions hem millorat moltíssim, la qualitat del trepitjat ja és una altra cosa, ja que això és qüestió que el maquinista trepitgi bé, però amb una persona que estudia les circulacions i les va analitzant, hem aconseguit treure un rendiment molt millor a les màquines”, apunta Aureli Bisbe, president de Baqueira Beret.

Ara bé, com treballa la flota de màquines trepitjaneu de Baqueira Beret?. L’estació de la Vall d’Aran disposa d’unes 20 màquines de trepitjar, però treballen amb 15, ja que la resta les fan servir per a manteniment de remuntadors i per alguna que altra tasca o emergència, però no per a la tasca que han estat ideades. Fan dos torns. A les cinc de la tarda comença un maquinista i treballa fins l’una de la matinada, franja horària en què entra un altre equip de treballadors que treballa fins a les nou del matí. A dia d’avui totes les màquines trepitjaneu de Baqueira Beret estan equipades amb GPS, també les de manteniment, les quals acostumen a ser més velletes i són més delicades per treballar.

Cada màquina porta el seu aparell GPS –es troba al quadre d’instruments– i hi ha un cap de màquines que cada tarda fa el programa i diu què es trepitjarà, donant les ordres de circulació pertinents als seus maquinistes. Després canvia la programació i la va ajustant amb els maquinistes perquè els treballadors ‘doblin’ el mínim possible les seves passades. Pot semblar una tasca fàcil, però en el seu moment, ara fa cinc anys,

EL GPS PERMET TENIR A LES MÀQUINES LOCALITZADES A QUALSEVOL HORA, FER UN SEGUIMENT I OPTIMITZAR LES CIRCULACIONS

52

quan es va introduir el GPS “va ser bastant difícil d’implementar. Ho vam fer amb els francesos i està funcionant molt bé. Muntar tots els programes informàtics de seguiment va representar molta feina”, afegeix Aureli Bisbe.

Un radar facilita la feina A més, també disposen d’un radar, un aparell que mesura el gruix de la neu. De moment, hi ha una màquina que el porta i en una setmana recorre tota l’estació. S’organitza una programació per aquella màquina, que comença per un extrem de l’estació i que finalitza la seva tasca per l’altre extrem, després d’una setmana de feina. “Després d’aquesta feina en una setmana tenim els gruixos

de pista. Una informació que apareix en uns mapes de colors i, després d’estudiar-la, el responsable de màquines pot preparar els maquinistes que han de treballar aquella zona i dir-los on hi ha molta o poca neu i que la reparteixen”, apunta el director de l’estació de la Vall d’Aran.

De moment només tenen un radar i de cara a la pròxima temporada no pensen tenir-ne més.

Diuen que amb el GPS de les màquines i el radar la feina ja es pot ajustar molt. Per exemple, “tens una pista amb un canvi de rasant i pendent i el que passa és que el llom es pela mentre que la part baixa s’omple de neu. Això ja ho sap el maquinista, que sap que ha de llimar la part de baix i remuntar la neu. És la feina que han fet sempre, però amb aquest sistema la informació te la dona gràficament i d’aquesta forma tot és més fàcil, sobretot per al maquinista amb menys experiència”.

I amb l’ajuda de la tecnologia i encaixant totes les peces és com a Baqueira Beret, i a totes les estacions, els maquinistes trepitgen amb solvència la neu, ajudats amb un GPS que els permet optimitzar moltíssim la seva feina –es calcula que gràcies al GPS es fa un 30% més de feina amb les mateixes màquines– i, a més, se sap quin maquinista ha fet una feina en concret i a on, de forma que el cap de màquines també pot parlar amb ell de la seva tasca i corregir les possibles errades comeses. Una tasca de la qual es beneficien després els esquiadors, que molts cops no són conscients de tota la feina que hi ha al darrera de la pista que trepitgen amb la sola dels seus esquís. Ara ja són uns mica més conscients.

AMB LES MATEIXES MÀQUINES, PERÒ DOTADES AMB GPS, LES MÀQUINES TREPITJANEU FAN UN 30% MÉS DE FEINA QUE ABANS

Què cal ser per ser trepitjador

SI EL MAQUINISTA ESQUIA LI ÉS MÉS FÀCIL ENTENDRE LA SEVA FEINA

No sé vosaltres, però jo sempre m’havia preguntat què feia falta per portar una màquina trepitjaneu d’una estació i d’esquí. Una feina bucòlica i solitària, fonamental per al bon desenvolupament d’una estació d’esquí. EDH ha pogut saber que no es demana gran cosa. És important tenir el carnet de conduir, però si no es té no passa res, i el que sí requereix és d’una formació que es fa a la neu.

Reconeixia Aureli Bisbe a EDH que al principi buscaven gent amb experiència en maquinària d’obres publiques, pensant que podrien aplicar la seva experiència a la neu, però després es van adonar que hi havia un inconvenient, i és que els moviments de terra no tenen res a veure amb els de la neu i, més que ser una ajuda, era un impediment. “L’exemple més clar el tenim a Baqueira l’estiu de 1990, quan van instaurar el doble torn de feina al personal de les màquines trepitjaneu. La primera pista que vam fer ampla de veritat va ser la del Mirador. Si la mires és recte i plana com una autopista, i el que s’havia d’intentar és mantenir els canvis de pendent i els bonys laterals”, recorda Aureli Bisbe, president de Baqueira Beret.

Aleshores, quin seria el perfil d’un trepitjador de neu? Aquesta pregunta contempla dues respostes com molt adients. La primera, si aquest maquinista esquia li serà mes fàcil interpretar la seva feina, per tant, hi ha bona part dels maquinistes que es tanquen en una cabina després de retirar-se de la feina de pister i haver esquiat tota la vida; una tasca que el permet seguir vinculat amb els esports d’hivern i la neu.

En un món cada cop més sofisticat la formació és bàsica, i per aquesta raó a través de l’ACEM es duen a terme diferents cursets de formació, els quals es complementen amb les trobades que els fabricants de les màquines organitzen a l’estiu perquè els seus futurs conductors les coneguin a fons.

53

Aventura

Tino Morte Julbo

3 esquiadors, 10 dies, 2 països. O quan dos professionals de l’esquí extrem com són Vivian Bruchez i Samuel Anthamatten van oferir a l’aficionat suís Phillip Crivelli el viatge de la seva vida. El trio va abordar una sèrie de pendents empinats a Suïssa i França entre les muntanyes icòniques del Matterhorn i el Mont Blanc. Es feia realitat el somni d’un aficionat apassionat.

DEL SOMNI A LA REALITAT

Al tren que el porta des de Davos a Täsch, l’esquiador suís Phillip Crivelli, de 31 anys, no pot amagar un somriure quan pensa en l’aventura que està a punt de protagonitzar. A mig camí entre el somni i la realitat, com els paisatges passen davant d’ell, reflexiona sobre el sorprenent cop de sort que el va portar aquí, al llindar d’una experiència única i destacada. La seva aventura va començar uns mesos abans. Mentre navegava per la xarxa, va veure un concurs organitzat per Julbo, una marca d’ulleres francesa. El guanyador participaria en la propera Julbo White Session: passar 10 dies amb dos professionals d’esquí extrem. Es va inscriure i va ser preseleccionat entre un grup de deu esquiadors aficionats de tot Europa. Va viatjar a Chamonix per participar en la selecció final. “Després de les proves, em vaig quedar allí dos dies més per esquiar. Anava molt lluny, així que vaig haver de treure’n

el màxim partit. No tenia cap senyal al telèfon ni accés a Internet. Quan vaig tornar a Suïssa, tothom ja sabia que havia guanyat. Era un moment molt emocionant i especial”, recordava.

I ara aquí està, en un tren que el porta a Täsch, la porta d’entrada a Zermatt, per a la primera etapa del seu viatge. Aquí trobarà l’atleta francesa Vivian Bruchez i a Samuel Anthamatten, el freerider suís de muntanya. Dos guies d’excepció per explorar un món amagat reservat només per al millor.

“Són els meus ídols”, explicava en Phillip. “Ja els segueixo a les xarxes socials i, si hagués de triar amb qui volia esquiar, els hauria triat sense cap dubte”. Com a esportista afable, Phillip també té un passat com a esquiador de descens competitiu. Ell s’encarrega de la seva dieta, i quan té temps, també fa bicicleta de muntanya i escalada. No obstant això, és sobretot

Del somni a la realitat

un fanàtic d’esquí. L’esquí fins i tot va guiar la seva selecció d’estudis. Actualment està escrivint una tesi sobre l’efecte del vent en el paquet de neu, treballant a l’Institut per a la Investigació de la Neu i l’Allau a Davos. És una activitat que li dona una certa flexibilitat quan les condicions d’esquí són bones. En els últims anys, ha canviat a l’esquí extrem. El seu passat com a esquiador en disciplines de velocitat (fins i tot va obrir una Copa del Món) va cridar l’atenció dels seus futurs companys de muntanya durant la selecció final de Chamonix. Segons Samuel Anthamatten: “Phil és un esquiador físic poderós. Em va impressionar”. A més de la seva tècnica, en Phillip també va ser seleccionat per la seva actitud tranquil·la i minuciosa. Vivian Bruchez el descrivia com “prudent i molt pensatiu. Es lliura tècnicament però també pot fer un pas enrere si és necessari”.

“ZERMAT ÉS UN AUTÈNTIC PARADÍS A SUISSA, D’ON TROBEM EN SEGON PLA L’ICONIC PIC DEL MATTERHORN. TOTHOM TÉ ELS ULLS ATRETS PER ELL ”

Guiats pels cims Arribem a Täsch, el final de la línia per al guanyador afortunat de la Julbo White Session. Fora de l’estació al petit poble suís, troba a Vivian Bruchez, instantàniament reconeguda pel seu cabell salvatge. Agafen un altre tren per arribar a Zermatt, al cor del Valais suís, i trobar-se amb el local Samuel Anthamatten i la seva bicicleta.

En aquest complex suís sense cotxes, la primavera ja truca a la porta, malgrat que els últims

56

dies han vist neu. Herba verda, ocells cantant i xalets vells de fusta pintoresca. Zermatt és un autèntic paradís de Suïssa. En segon pla, el pic icònic del Matterhorn s’alça orgullós, cobert amb una manta de neu. Tothom té els ulls atrets per ell. Especialment els grups de turistes de l’Orient Llunyà que han arribat en massa per admirar-lo i capturar-lo per sempre en les seves càmeres d’última generació. Un divertit contrast.

La realitat s’ha fet càrrec d’on han deixat els somnis. Ara l’aventura pot començar. Samuel, originari de Zermatt, explica les condicions actuals a les muntanyes als seus dos “convidats” molt especials: “Ha nevat molt recentment i el vent és del nord. Tot pot canviar molt ràpidament, hem d’estar oberts a tot i prestar atenció al que passa a les muntanyes. Ja són possibles dues opcions: Le Marinelli, i, per què no, la cara oriental del Matterhorn”. Equipats amb tot el seu equipament i subministraments frescos, deixaran que la natura decideixi quina ruta compartiran. Una vegada allà dalt, l’estret Marinelli Couloir, famós en aquesta època de l’any, no està en les millors condicions. “Massa neu ha caigut a la part superior del barranc i el fons està sec”, explica Vivian. Per a Samuel i els seus convidats, “l’opció Marinelli està fora del menú”. Així, doncs, tornen la seva atenció cap al Matterhorn. Hi ha alguna cosa fascinant en aquesta muntanya. Per als tres

còmplices l’esquí per la cara oriental seria una gesta fantàstica. Samuel ja ho ha fet diverses vegades: “La primera vegada que volia fer-ho tenia 19 anys. Vaig estar a la caseta de muntanya, sol, quan la meva mare em va trucar i em va dir que tornés immediatament. Vaig baixar i vaig tornar a pujar un any més tard”, recorda.

de colors. Blau, gris, taronja i rosa es barregen per encendre aquesta muntanya salvatge però captivadora. Un moment intemporal contemplat des del refugi mentre es mengen una fondue de formatge amb postgust cremat. Com a veritable

Els capricis del vent El vent encara bufa fortament a les muntanyes, fent que les condicions siguin inestables i imprevisibles. Quan poden obtenir un senyal, els esquiadors observen els patrons meteorològics previstos als seus telèfons mòbils. “Tenir accés a tota aquesta informació és el que ens diferencia de generacions anteriors de gent de muntanya. La tecnologia fa que les coses siguin molt més fàcils d’anticipar”, explica Samuel. Però encara no és possible saber si el Matterhorn serà esquiable o no. Decideixen caminar al peu de la muntanya per passar la nit, esperant que el vent baixi i les condicions seran perfectes al matí següent. Al vessant de la muntanya, just a la cresta que condueix a la cimera, arriben al refugi de Hornli. Cada estiu, el Hornlihütte, com es coneix a l’alemany suís, dona la benvinguda a la multitud de turistes que volen conquerir la cimera suïssa. Però en aquesta època de l’any només es pot accedir al refugi d’hivern. A 3260 metres, el soroll del vent seguint les empinades corbes del Matterhorn és l’única distracció per als tres esquiadors. En el cim juguen una fantàstica sèrie

“TENIR ACCÈS INSTANTANI A TOTA LA INFORMACIÓ METEOROLÒGICA ÉS EL QUE ENS DISTINGEIX DE LES GENERACIONS ANTERIORS”

suís, i volent compartir els plats del seu país amb els seus convidats, Samuel va portar un plat fondue i tots els ingredients per fer-ne una. Sense cap advertència, l’estufa portàtil es va trencar, el plat de fondue la va seguir i el contingut va aca-

57

bar cremant-se. Les seves tàperes culinàries, els tres germans en braços estan incansables per dormir pel so del vent.

L’inici de la matinada ha complert la seva promesa. La sortida del sol sobre un espès mar de núvols els dóna el panorama més sorprenent. Sols enmig de les muntanyes, contemplen el millor que ofereix la natura. Dent Blanche i els cims nevats que l’envolten semblen haver estat recoberts de crema batuda. Mentre admiren la vista encantadora, els nostres esquiadors han de reconèixer tristament que el miracle no ha passat: el vent no ha caigut. L’esquí del Matterhorn encara és massa perillós. No obstant això, el trio decideix considerar una nova opció: el Breithorn a través de la cara nord. Aquesta ruta és menys coneguda que les altres dues, però continua sent una alternativa fantàstica. “És una muntanya massiva amb tones de línies separades per les glaceres”, explica Samuel. “Vostè està en una cara nord empinada i ha de ser molt prudent mentre creua les creuades. La primera secció és bastant intensa i cal estar molt concentrada”. Phillip i Vivian mai l’han esquiada: “És una de les muntanyes de la meva llista”, somriu el guanyador suís. És la mateixa història de Vivian, que ha admirat les corbes del Breithorn diverses vegades sense posar-hi cap peu: “És un rostre molt bonic”.

Amb la seva decisió presa, van partir per passar la nit al refugi de Testa Griglia (o Guia del Cervià del Refugi) per apropar-se a la cara. El seu hoste curt i muscular, Jean-Pierrot, els acull amb

Del somni a la realitat un fort accent italià. Se senten com a casa a la petita barraca de fusta situada just a la frontera suïssa i italiana. Sota l’ull vigilat de les antigues guies de Cervinia, esbossades a la paret com a homenatge final, els esquiadors fan ús de la connexió WiFi i l’electricitat en aquest refugi de luxe amb petits dormitoris al primer pis.

La caiguda A les cinc del matí, quan l’alarma s’apaga al dormitori italià, un fort vent està bufant. No es pot sortir a l’alba com havien previst inicialment. Una vegada més, han de mostrar una gran paciència.

Els esquiadors esperen al refugi durant més de tres hores, gaudint de diverses begudes calentes, fins que caigui el vent. Han de conservar la seva energia. Segons Samuel: “Això forma part del nostre esport. És difícil tenir un objectiu en una pendent escarpada, ja que hi ha molts factors a considerar perquè les condicions siguin òptimes. Cal adaptar-se a les muntanyes, les que prenen les decisions”. I eventualment decideixen que ha arribat el moment que el trio franco-suís es dirigeixi a la cimera. El vent baixa. Els cels blaus previstos per al dia sobre Zermatt es mostren a la dreta. Després d’una pujada fàcil per la cara sud, els tres esquiadors arriben al cim del Breithorn a 4163 metres. Per fi.

L’esquí extrem combina dues disciplines: l’esquí i l’alpinisme. Les pendents tenen un angle d’entre 45 i 60°. I, de vegades, s’han d’utilitzar cordes per connectar dos pendents esquiables, com en aquesta ruta. Després de 40 metres de ràpel, l’última part del Breithorn Couloir compleix tota la seva promesa: 250 metres al mig de seracs suspesos que reflecteixen el blau del cel. Però aquest no és el moment d’anar carregant. Aquest paisatge màgic és enganyós i el perill és real. “Cal saber bé la ruta”, adverteix Sam. Hi ha seracs que poden caure d’ambdós costats”. I va ser aquí on Phil va caure: “Va ser una caiguda estúpida.

A mesura que sortia del barranc les condicions van canviar de sobte. La punta del meu esquí va quedar atrapada a la neu dura. Vaig rodar. Va passar tan ràpid que no tenia temps de pensar.

Quan vaig parar, vaig pensar: és genial que no rodés dos o tres metres més. Sabia que no estava ferit. L’única cosa que em preocupava era el fet que havia trencat el meu bastó de l’esquí”.

Una vegada que s’han calmat i reparat el bastó, a la Heath Robinson, s’ataca l’última part del pendent. Als peus de la cara, les tres petites siluetes es fusionen amb la immensitat de la muntanya.

Es pot imaginar que s’alineen entre elles. La satisfacció d’un moment únic compartit entre els esportistes apassionats. “La neu és fantàstica”, diu Samuel. No calen més paraules. Les tres cares porten una sonoritat comunicativa.

Tornant a l’estació i la civilització després de tres dies a la muntanya, els cossos estan cansats, els estómacs famolencs i les cares vermelles, revelant la intensitat del sol de primavera, però els seus esperits han millorat.

58

Canvi de paisatge, canvi de país Amb l’etapa de Zermatt completada, Phillip segueix els seus ídols a Chamonix. Quan totes les estacions d’esquí a França estan tancades, els fanàtics de l’esquí es dirigeixen cap a Chamonix per allargar la temporada d’hivern. És el primer dia de bon temps després de diversos dies de neu i vent. Els telefèrics estan plens a rebentar.

Fans de grans emocions i turistes d’arreu del món es reuneixen aquí. En aquest dia especial de maig l’ambient és increïble. Els ulls sorprenents dels turistes es troben al davant del Mont Blanc.

El cim més alt d’Europa d’una banda (4810 m), el massís d’Aiguilles vermell per l’altra, i molt més lluny en el fons, el Matterhorn. “Aquest és el lloc de trobada per a nens grans”, somriu Samuel.

I ell i els seus amics poden ser definitivament comptats com alguns dels grans nens. Armats amb els seus grampons, envoltats d’un alegre bullici d’accents, es preparen per baixar sota la passarel·la. Alguns s’atreveixen a mirar l’abisme sobre la barrera. Uns altres es pregunten per on han de baixar.

En un racó tranquil al costat de la multitud, Phillip es desmaia mentre comprova els detalls finals.

Abans de baixar, Vivian li ha donat dos o tres consells i algunes instruccions. La pressió comença a pujar per al guanyador de la Sessió Blanca: “Això no és una cosa que faig cada dia. No és por, però l’adrenalina que em sento pot augmentar.

Estic hipercentrada”. Els esquiadors llisquen cap a l’estreta goleta dominada per grans penya-segats. A poc a poc, les tres figures es converteixen en tres petits punts abans de desaparèixer progressivament en la immensitat del paisatge. Reapareixen unes hores després, a la part superior de l’Aiguille du Midi, on passaran la nit al Refugi des Cosmiques. Situat als peus del Mont Blanc, aquest edifici ofereix tota la comoditat d’un hotel i no és res més que l’ambient de les cabanes més rústiques. Parlant una barreja de francès, alemany suís i anglès, els tres esquiadors, units per la seva aventura, miren les muntanyes. Entre els tres, tenen un coneixement enciclopèdic de tots els detalls. Aquests pics, valls i roques no tenen secrets per a ells.

Abans que el cel es posi rosa i el sol es posi al cim més alt d’Europa i, a l’animada vall de Chamonix, Vivian i Sam expliquen alguns dels seus petits secrets a l’home que anomenen Phil. A la terrassa de la caseta de muntanya discuteixen diverses tècniques de muntanyisme. “Són coses que mai havia fet abans”, diu Phillip. “Va ser realment interessant escoltar-los i aprendre tot això”. Entre la sopa de verdures i els embotits de la Savoia, els tres nens de 30 anys discuteixen el pla per a l’endemà. Vivian, que ha substituït a Samuel com a guia, ara s’encarrega: “Després del que hem vist avui a la neu, el vent ha causat molts danys i, com a Zermatt, les condicions són difícils. I també és calent. Així que demà al matí prendrem la decisió correcta en funció de les condicions”.

“ELS FANÀTICS DE L’ESQUÍ ES DIRIGEIXEN A CHAMONIX PER ALLARGAR LA TEMPORADA D’HIVERN” Torres de granit entre els seracs 2.45 hores. Al dormitori, els fars esclaten la foscor. Sense un so, mig adormit, els nois es posen junts. Guiada per la lluna plena, el trio de 30 anys surt del refugi sobre la neu que no s’ha refredat completament. A hores d’ara, només el cruixir dels esquís sobre la superfície blanca trenca la tranquil.litat de l’escena enmig de la vasta Glacera del Géant. Una vegada als peus del Gran Caputxí, decideixen assumir l’Aiguillettes du Diable Couloir. Pugen, grampons cargolats als peus i gelades a la mà. El sol s’aixeca durant el seu ascens. A les 8.10 hores, arriben al cim a 3900 m, just per sobre del Gran Caputxí. La vista és impressionant. És un panorama pedregós, format per roques i granits. El barranc té els seus propis encants amb torres de granit entre els seracs.

“El Gran Capuchí és una muntanya emblemàtica per als escaladors. És increïble i rar d’esquiar, juntament amb les principals rutes d’escalada”, 59

sorprèn Bruchez, que també l’esquia per primera vegada.

Un entorn majestuós i sorprenents paisatges per sobre dels seracs en un lloc on el més mínim error pot ser mortal. El temps s’atura. La concentració es fa càrrec. Quan arriben al fons, per celebrar un ritual que ha esdevingut una part clau de l’aventura, els tres esquiadors es reuneixen per iniciar l’última baixada. El descens s’acaba a través de la popular Vallée Blanche al fons de la vall de la glacera. L’escalada d’escales metàlliques penjades per sobre de la glacera Mer de Glace és l’esforç final de l’equip a mesura que es dirigeixen per agafar el petit tren de Montenvers cap a la vall de Chamonix.

Al matí següent, Philip, que és un home més ric gràcies a les seves noves experiències, arribarà a la carretera i tornarà a la seva ciutat natal de Davos. Amb els seus deu dies de somni, torna a la seva vida quotidiana.

Tècnica

LA LÍNIA

EN ESQUÍ ALPÍ

Willy Churruarin, Pep Pujol, Félix Aznar i Miguel Mampel (Equip tècnic FCEH) FCEH

En el tercer i darrer article de la temporada, parlarem de la línia. A què ens referim amb aquest concepte?

Quins errors podem cometre amb ella? Els esportistes ho entenen? Mirarem d’aclarir alguns conceptes al voltant de la línia i què podem fer per treballar un aspecte clau, un dels més importants en una baixada.

Quan parlem de la línia a un esportista, normalment ens referim a si és alta o baixa, i aquesta última la solem relacionar amb una “mala línia”. El cas és que una línia pot ser baixa/directe i ser igualment bona, o bé ser alta i que l’esportista doni massa volta. La línia correcta és aquella que permet a l’esportista generar-se l’espai necessari per crear una corba eficient.

En el seu moment podíem veure a la Copa del Món dos exemples molt diferents però igual d’efectius, com era el cas del nord-americà Ted Ligety i l’austríac Marcel Hirscher. El primer busca molts espais per aprofitar les palanques, mentre que al segon el caracteritzen unes línies molt directes i agressives aprofitant el seu potencial físic.

És qüestió de tenir la suficient profunditat per fer una entrada neta i amb càrrega que permetrà a l’esportista enllaçar els moviments de manera fluida, intentant generar velocitat. També és important tenir clar que no només hi ha una línia correcta, cada esportista té una manera d’esquiar i un físic diferent.

Un dels casos més comuns en esquiadors d’edat infantil (U-16 i U-14) és el d’anar molt directe a la porta, fer una entrada molt passiva i acabar fent tota la corba per sota el pal, de manera que és molt brusc i no es pot generar velocitat.

60

UN ERROR HABITUAL ÉS TENIR MOLTA PRESSA EN COMENÇAR LA CORBA I MENJAR-SE L’ESPAI PREVI AL PAL Un altre cas habitual és tenir molta “pressa” en començar la corba i menjarse l’espai que hi ha abans del pal, havent de pivotar mentre espera sense poder utilitzar els cantells per crear velocitat.

lloc i els hi demanem als esportistes que passin per allà, o que comencin la corba en un determinat punt.

En el fons, poques vegades els hi fem variacions o els hi expliquem el perquè les posem allà o quin tipus de treball poden fer per aprofitar que hi ha referències.

Exercicis efectius per corregir errors Un bon exemple perquè els esportistes siguin conscients de la línia que agafen és un molt senzill de preparar dins de qualsevol entrenament. Es tracta de col.locar tres plomalls entre portes i, de manera perpendicular a la línia, demanar a l’esportista que passi cada baixada per sobre d’un diferent, de manera que prengui consciència de quines són les diferents línies que pot agafar.

I a l’altre extrem, ens podem trobar amb una línia exagerada en què a l’esportista li sobra el temps i que també és lenta.

CAL QUE ELS ESPORTISTES SIGUIN CAPAÇOS DE SABER QUAN PORTEN UNA BONA LÍNIA I QUAN NO

Normalment intentaríem corregir l’error dient a l’esportista que “pugi la línia” o que “faci la corba abans”. Són instruccions bàsiques i no són gens errònies però, tot i que en aquestes edats hi ha aspectes complexos d’entendre, hem d’intentar introduir certs conceptes. Per exemple, la profunditat i l’aprofitament d’aquesta per crear velocitat durant la corba, la paciència necessària fins a tenir l’espai suficient per començar la corba, etc.

Tots hem fet servir referències alguna vegada per treballar en pretemporada, i és un sistema molt útil, però sempre les acostumem a posar al mateix 61

Un segon exercici molt utilitzat per treballar la profunditat, seria posar un sol plomall entre portes i demanar a l’esportista que allargui la corba fins a arribar a la referència, i així guanyar profunditat. No caldria que passés just per la referència, i li serviria per marcar fins a on ha d’aguantar per no tallar línies ni moviments. A la imatge podem veure la col·locació de la referència i l’intent de l’esportista d’allargar la corba fins allà.

En resum, és important que els joves esquiadors comencin a ser conscients de la línia i els espais, ja que a partir de línies correctes és molt més fàcil treballar aspectes més posicionals i relacionats pròpiament amb la tècnica.

Cal que els esportistes siguin capaços de saber quan porten una bona línia per a ells i quan no, i nosaltres hem de saber interpretar quina pot ser la millor línia segons el tipus d’esportista que tenim al davant i segons la seva capacitat tècnica i física.

Tècnica Esportista: Ricard Ortega Estació: La Molina Competició: 8è Memorial Albert Pardo Fotògraf: Toni Grases (www.photoset.es)

L’altura a la qual es bat el pal variarà en funció de la inclinació del terreny i de l’angle del traçat.

Línia de genoll perfectament paral.lela a la neu.

Esquís paral.lels durant tota la fase de la corba i espàtules paral.leles en la fase mitjana, tendint sempre a avançar l’esquí interior en la fase final.

En la fase en què es troba l’esquiador, batent el pal, els esquís haurien de tenir ja la direcció de la següent porta. El que passarà ara és que l’esquiador haurà de fer tot el treball a sota del pal, la qual cosa impedeix crear.

Podem apreciar com l’angle creat per l’esquí interior és lleugerament inferior al creat pel seu esquí exterior.

62

Concentració i anticipació de l’esportista.

La línia de les espatlles hauria d’estar paral.lela amb el terra.

El maluc de l’esquiador sempre empeny l’esquí cap endavant.

Centre de gravetat fix i estable.

En la disciplina d’SL la precisió al pal és requisit imprescindible.

El fet que la mà interior caigui d’aquesta manera a buscar el contacte amb la neu provoca un desequilibri cap a l’interior.

63

Tècnica Esportista: Júlia Bargalló Estació: Espot Esquí Competició: 8è Memorial Albert Pardo Fotògraf: Toni Grases (www.photoset.es)

Càrrega sobre l’exterior

Major inclinació d’esquí exterior que interior.

Línia baixa.

Esquís a la mateixa altura.

64

Concentraciรณ total

Precisiรณ a la porta

Mans endavant ajudant a estabilitzar

65

Preparació Física

LA PREPARACIÓ FÍSICA EN EDATS DE CANVI

Isaac Bru, Damià Costa, Sergi Avila (Equip tècnic FCEH) Toni Grases (www.photoset.es)

En el primer article de preparació física, publicat al número 2 de la revista d’aquesta temporada 2017-18, vàrem parlar sobre els moments òptims per entrenar cada capacitat física per a esportistes en edat de creixement. En aquest segon article ens centrarem més amb la metodologia de treball per a aquests esportistes en categories d’especial desenvolupament. Coneixent les etapes sensibles on treballar cada capacitat, únicament caldrà aplicar les metodologies adequades.

Així doncs, progressarem en l’aprenentatge de l’entrenament per posteriorment augmentar la capacitat d’entrenament. Els esportistes inicialment prepuberals, aprendran a entrenar, tant en l’àmbit tècnic com conceptual.

Conèixer diferents tipus d’entrenament, poder escalfar sols, ajustar correctament les intensitats de treball, executar moviments complexos amb la tècnica adequada, etc.

rregues de treball. Treballarem totes les capacitats físiques amb especial èmfasi sobre la base aeròbica. Augment progressiu i significatiu del volum de treball.

Objectius principals: - Aprenentatge i aplicació dels diferents mètodes d’entrenament.

- Millorar la tècnica de carrera i eficiència.

- Realitzar correctament i amb seguretat diferents tipus d’exercicis orientats a la millora de la força com poden ser els salts, exercicis varis d’autocàrrega, exercicis amb pesos lliures i màquines bàsiques.

- Millorar les capacitats físiques a partir del treball físic programat.

- Preparar l’esportista per suportar càrregues altes d’entrenament.

Durant aquest període realitzarem un volum mitjà de treball general amb unes intensitats d’entrenament baixes, i amb molta varietat de treball. Cal assegurar un gran desenvolupament tècnic i d’habilitats.

Un cop assolida l’etapa anterior i ja amb els esportistes en els inicis de la pubertat prepararem la base per poder suportar, posteriorment, altes cà-

66

METODOLOGIA La força Sempre pendents de l’aprenentatge tècnic dels exercicis anirem evolucionant dels més simples als més complexes i de poc exigents a més exigents.

En esportistes joves prioritzarem el volum sobre la intensitat, evitarem treballar patrons de moviment erronis i donarem eines per a la correcció i aprenentatge.

Control del volum i intensitat Recomanable fer de 2 a 4 sessions setmanals combinant amb altres tipus de treball com velocitat, habilitats i jocs o esports varis. Introduir a cada sessió una part de treball tècnic de força i una part de treball orientat a la millora de la capacitat en particular. Durant els primers anys començaríem amb 2 sessions setmanals de treball físic i progressivament anirem introduint sessions fins a les 4 o més sessions setmanals, ja en categoria U16.

L’orientació del treball de força normalment serà a millorar el trofisme muscular per introduir, progressivament, treball de potència, sempre assegurant una execució tècnica excel.lent.

El control del volum i la intensitat es pot realitzar de diferents formes com % de la massa corporal o nombre màxim de repeticions realitzades correctament. Evitar el mètode de “Repetició Màxima” o en qualsevol cas treballar sobre les “10 RM”. Una bona forma de controlar la intensitat és la velocitat d’execució i el manteniment o pèrdua d’aquesta. Si observem que la velocitat d’execució és molt baixa o que l’esportista disminueix massa aquesta velocitat durant la sèrie podrem deduir que la càrrega és excessiva i segurament no complirà l’objectiu desitjat.

La durada de la sessió pot anar de 1h 30min a més de 2h 30min. Cal mantenir l’atenció de l’esportista amb tasques variades i motivadores. Un ajust correcte dels descansos pot ajudar a mantenir l’esportista treballant concentrat més temps. Una altra forma de mantenir l’esportista concentrat durant els descansos és proposar que contribueixi a altres tasques com corregir als companys. El nombre de sèries i repeticions anirà de 2 o 3 sèries amb 10-20 repeticions als períodes inicials fins a 3-5 sèries de 2-10 repeticions ja en esportistes amb bones capacitats. És recomanable realitzar gran varietat d’exercicis i de mètodes d’entrenament que contrastin entre ells tant dins la sessió com entre sessions.

EXERCICIS QUE CAL DOMINAR Cames Tot tipus de salts: salts des d’altura, salts amb sobrecàrregues lleugeres, salts de tanques, salts reactius a una o dues cames, amb o sense utilització de braços.

Exercicis d’autocàrrega i amb pesos lliures: pujades a banc, extensions de turmell, esquat amb totes les variants, pes mort, tisores i aixecaments olímpics amb les seves progressions d’aprenentatge.

Màquines bàsiques: premsa, flexió i extensió de genoll.

Tronc Pesos lliures i autocàrrega: pres de banca, flexions de braços, dominades, rem tombat, pres militar, extensió i flexió de colzes, pullover.

Màquines: rem, jalon i tot tipus de politges.

La resistència Iniciarem el treball amb jocs i esports variats, poden ser molt útils els esports d’equip. El treball s’iniciarà amb mètodes continus i de duracions llargues per anar introduint progressivament el treball específic de la capacitat de resistència. Així doncs, mètodes com continu variable, mètode de repeticions i entrenament intervàl.lic entre altres, es van introduint

67

Preparació Física per tal que l’esportista aprengui a ajustar els ritmes per complir l’objectiu d’entrenament. Aplicarem el control de la intensitat amb referències vàries com la freqüència respiratòria i freqüència cardíaca, la velocitat o el ritme.

Utilitzar diferents disciplines com la carrera, la bici, esquí de fons o qualsevol altre.

La resistència anaeròbica la començarem a treballar de forma específica i estructurada al final de la pubertat seguint la metodologia lògica d’entrenament.

La velocitat Durant el període U14 especialment, però també amb els U16, donarem importància al treball de velocitat. Aquest es realitzarà principalment amb intervals que poden anar dels 5 als 20 segons, amb l’objectiu d’aconseguir una millora en la capacitat i potència anaeròbica alàctica. En aquestes etapes ens centrarem en treballs de desplaçament lineal i lateral (canvis de direcció), per tal d’aconseguir la màxima velocitat de desplaçament a la vegada que coordinar un gran ventall de gestos i habilitats complexes i multilaterals.

Durem a terme diferents circuits d’agilitat amb exercicis que requereixin una gran quantitat d’habilitats com salts, canvis de direcció, reversos, tombarelles, equilibris, amb i sense el control d’un element extern com una pilota, entre moltes altres opcions.

L’ADM Com vàrem introduir en l’anterior article, l’esquí alpí té una demanda relativament baixa d’amplitud de moviment si ho comparem amb esports gimnàstics. Tot i això, és important entrenar aquesta capacitat per executar correctament els exercicis d’entrenament i evitar possibles lesions degudes a limitacions de moviment. Aquestes limitacions ens poden perjudicar en exercicis com l’esquat, aixecaments olímpics o fins i tot la cunya, entre altres.

68

Flocs

Carlos Romeo Leki

LA IMPORTÀNCIA DELS BASTONS

Els bastons s’utilitzen per millorar l’equilibri i la sincronització als esquiadors d’un cert nivell, i pels debutants, són molt importants perquè els ajuden a aixecar-se sempre que cauen.

Com puc escollir la talla correcta pels bastons d’esquí alpí?

Per a escollir bastons d’esquí a la teva mida, en primer lloc posa’t unes sabates o les botes d’esquí i amb el bastó a l’inrevés (amb l’empunyadura tocant a terra), agafa’l just per sota de la volandera, de manera que la part superior del polze toqui la volandera.

El teu colze ha d’estar en angle de 90º. Si és inferior, prova un bastó més curt i si és superior, tria’n un més llarg. La majoria de talles de bastons s’incrementen en 5 cm. i si la teva mida està entre dues talles, tria el bastó més curt.

A part de la mesura, hi ha diversos elements a tenir en compte per a escollir un bastó: • La punta, que és la part que entrarà en contacte amb la neu, n’hi ha des de la bàsica metàl.lica fins a la punta de vídia, que s’agafa molt bé en superficies de neu dura o gel i és molt duradora.

• La volandera: N’hi ha de diferents mides, més petita per a neu trepitjada i més gran per a neu pols.

• El tub, d’alumini o carboni; el primer és més econòmic i el segon més flexible i lleuger.

• L’acabat del bastó: La pintura pot ésser d’una o diverses capes impreses sobre el bastó, o en el millor dels casos, per exemple, a Leki usen ara l’”Eloxal”, procés d’anoditzat, perquè la capa de pintura estigui fosa amb l’alumini i d’aquesta manera no es pugui ratllar o saltar.

• L’empunyadura: Hi ha diferents tipus de plàstic, més durs o més tous i amb forma per a adaptar-se a la mà.

• I el més important, la corretja que subjecta el bastó a la mà. Hi ha des de la típica Corretja fins a sistemes de seguretat, com el desenvolupat per Leki, el “Trigger S”, que fa que salti amb una pressió de 20 kgs. de força, un sistema de seguretat que fa únics els bastons de Leki en aquest camp.

69

Entrevista

ANNA ESTEVE, ESQUIADORA ALPINA

“SER A LA RFEDI M’AJUDARÀ MOLT A CRÉIXER COM A ESPORTISTA” Celes Piedrabuena Toni Grases / www.photoset.es, RFEDI

Als 19 anys, Anna Esteve (CEVA) ha fet un pas endavant ferm en la seva trajectòria com a esportista. Després de tres temporades al programa de tecnificació de la FCEH, va entrar a formar part de les estructures de la RFEDI, salt que veu com un repte i una ocasió que no vol desaprofitar.

Va aprendre a esquiar gairebé abans que a caminar a les pistes de Baqueira, i mica en mica ha anat progressant al seu pas pel club i pel programa de tecnificació de la FCEH, fins a ser ja una més dins de les estructures esportives de la RFEDI. Esquiadora polivalent, tot i que l’eslàlom és la disciplina que més se li resisteix, l’Anna Esteve reconeix que té un cert respecte davant

l’ocasió que representa per a ella formar part de l’elit de l’esquí alpí espanyol; respecte, que no pas por, perquè si alguna cosa ha demostrat ja aquesta jove, admiradora de Tessa Worley, és una gran valentia i capacitat de millora i de superació.

Quin balanç fas de la temporada passada?

La temporada passada va ser una temporada positiva en general per a mi, vaig millorar el meu rànquing de punts FIS en totes les disciplines, i això sempre és un objectiu per a mi.

Com ha estat la pretemporada i quins objectius has treballat més?

La pretemporada va ser molt productiva, vam

entrenar amb l’equip Italià B, amb els seus entrenadors, i vaig aprendre moltes coses noves. Com a objectius, vam treballar molta tècnica, millorar la meva posició per poder intentar després centrar-me en anar ràpid.

Quins objectius tens per a aquesta temporada?

Aquesta temporada, com a objectiu principal

tinc el Mundial Júnior, poder anar-hi per fer bon paper i realment ser competitiva. També vull començar a tenir presència a la Copa d’Europa i, per últim, anar als Jocs Olímpics seria un somni.

Com sempre baixar el rànquing de punts FIS és essencial.

Es anar de mica en mica, primer Copa d’Europa,

després Mundial Júnior, oi?

Com et deia, per a mi la Copa d’Europa i el Mundial Júnior són el principal.

Què et fa més il.lusió?

La il.lusió des que era petita ha estat i segueixen sent la participació en uns Jocs Olímpics, tot i això, poder fer un bon resultat en un Mundial Júni-

Anna Esteve or també seria molt bonic, estic molt il.lusionada.

aprofitar-la com es mereix.

Fa poc la RFEDI va informar de la teva entrada a la seva estructura, t’ho esperaves? Creus que aquesta oportunitat arriba en el moment idoni i just?

Sabia que era una opció, però en cap moment tenia clar que realment m’escollirien per formar-hi part. Tot arriba quan ha d’arribar, així que aquest és el meu moment idoni per ser-hi. Encara estic en edat d’aprenentatge i crec que poder tenir aquesta estructura m’ajudarà molt a crèixer com a esportista.

Davant el repte que se’t presenta, què és el que et fa més il.lusió i més respecte?

El que em fa més il.lusió és poder treballar amb un nou equip tècnic i noves persones. El que em fa més respecte, com a tothom, és el canvi o no saber adaptar-me a la pressió que comporta.

Tot i això, tinc molta més il.lusió que respecte, crec que dins de l’esport no es pot tenir por o respecte al futur, ja sigui bo o dolent.

Què representa per a tu aquesta oportunitat?

Representa tot l’esforç que hi ha darrera de la seva consecució i la il.lusió per arribar al més alt.

Arribes des del programa de tecnificació de la FECH. Quan hi vas arribar i quant temps has estat?

Dins de l’estructura de la FCEH he estat durant tres temporades, una de les quals he estat al Centre de Tecnificació.

Ara tens 19 anys, creus que és l’edat idònia per gaudir d’aquesta oportunitat?

Crec que és una bona edat, ja que ets prou madura per donar-li la importància que té i saber

Imagina’t que no sé que és el Centre de Tecnificació d’Esports d’Hivern (CETDI). Com m’explicaries què és i què es fa en ell?

El CETDI és un centre especialitzat de tecnifica-

ció esportiva el qual els esquiadors seleccionats reben una formació tècnica, esportiva i acadèmica. D’aquesta manera els esquiadors viuen a la Vall d’Aran durant el curs acadèmic i poden estudiar, entrenar i sortir a competir internacionalment. Durant la pretemporada també es fan moltes concentracions, tant de físic com d’esquí.

Com valores la feina que es fa en un centre de tecnificació, creus que és la idònia?

Al centre fem molt bona feina, i ens preparen adequadament per poder accedir al nivell més alt de competició.

Si poguessis, i amb la teva experiència, quins canvis introduiries per millorar el CETDI? Crec que a vegades funciona massa com una escola. Ens podrien donar més llibertat als esportistes per prendre les nostres decisions a l’hora de decidir quan estem cansats, o si tens dolors, per així poder crèixer nosaltres com a esportistes i tenir més autonomia.

“COM ESQUIADORA M’AGRADA MOLT TESSA WORLEY, EM SENTO MOLT IDENTICADA AMB ELLA I AMB LA SEVA MANERA D’ESQUIAR”

72

“DEFINITIVAMENT, PODER ANAR A UNS JOCS OLÍMPICS SERIA UN GRAN SOMNI”

“A L’ESPORT NO ES POT TENIR POR O RESPECTE AL FUTUR”

Per cert, quins han estat els teus referents en l’esquí alpí i quins són els actuals esquiadors que més t’agraden i per què?

Com a esquiadora m’agrada molt la Tessa Worley, em sento molt identificada amb ella i amb la seva manera d’esquiar.

Ets una esquiadora bastant completa, oi? Quina disciplina t’agrada més i quina menys?

En definitiva el GS és el meu preferit, seguit escolliria el SG i DH; l’eslàlom és realment una disciplina que em costa i no m’encanta.

He vist que fas bastanta velocitat, estem davant la nova Carolina Ruiz?

Encara em queda molt per aprendre de les disciplines de velocitat. Sóc jove i em falta molt rodatge. Espero que sí!

Quina mena d’esquiadora ets? Agressiva, conservadora…?

Em considero bastant agressiva i tossuda.

Quines són les pistes que t’agraden més i per què?

Les que comencen amb un mur i acaben en un mig pla, perquè un cop he agafat velocitat es deixen lliscar prou bé.

Què es necessita perquè donis el millor de tu mateixa?

Necessito tenir un objectiu, i estar molt en el meu ambient, apartada dels demés, pensant en les meves coses i amb música.

Quan vas començar a esquiar i per què, a quina estació?

Des de ben petita he esquiat a Baqueira Beret i des de sempre he esquiat amb el club CEVA. La meva mare esquiava i aleshores ens portaven a esquiar a mi i als meus germans gairebé abans de poder caminar. La Vall d’Aran està molt a prop de Lleida i teníem la casa dels meus avis allà, així que ens era molt còmode anar-hi.

Tens 19 anys, què estàs estudiant? Ja pots dedicar-li tot el temps necessari? Com van els estudis?

Estic estudiant dret a la UPF. De moment m’ho vaig traient tot sense problema, però cada cop és més difícil trobar el temps necessari.

Puc fer-ho tot, però sense gaudir-ho com cal, penso jo.

Finalment, un somni per realitzar?

Definitivament, anar a uns Jocs Olímpics 73

MOLT MÉS PERSONAL Quina és la música que sona al teu mòbil?

Al meu mòbil tinc de tot! Depèn del meu humor escolto una cosa o un altra. Però per esquiar sempre música que em motivi Quins és el cantant que més t’agrada?

No en tinc un de preferit El darrer concert que has anat és?

Kygo, de fet és l’únic al que he anat!

El darrer llibre que has llegit?

‘Nunca te pares’, la història de la creació de la marca Nike Tens algun sobrenom?

Tots els meus amics i entrenadors em diuen Aneta No viatges sense…

Alguna cosa per llegir, auriculars i l’ordinador Quins és el teu dorsal favorit?

El 7 sense dubte!

Tria un color?

El verd botella Tria una actriu i un actor?

Actor, Leonardo di Caprio, i actriu, Angelina Jolie Una paraula que et defineixi: Independent Què és el que no suportes de les persones?

Les mentides El teu menjar favorit és?

L’entrecot de la Vall d’Aran La teva beguda favorita és?

El cafè Faries cua per tenir un autògraf de…

Leo Messi Un lloc per anar de vacances: Austràlia Altres esports: Tennis i golf Algun ídol: Rafael Nadal i Mireia Belmonte

Competició

Celes Piedrabuena Atomic / Head / Red Bull

A les portes d’una nova aventura, el ressò de la passada encara s’escolta amb molta força, donat que va ser una temporada molt moguda i entretinguda, en què els reis de la pista van ser Mikaela Shiffrin i Marcel Hirscher.

AUDI QUATTRO CUP ESCOLA DE CAMPIONS

Celes Piedrabuena Toni Grases (www.photoset.es) / Oriol Molas

Sis curses formen aquesta temporada el circuit Audi quattro Cup, adreçat a nens i nenes de 9 a 12 anys, i que enguany celebra el desè aniversari.

Audi quattro Cup

A finals del mes de gener es va confirmar la presència de l’esquiador basc format sota el paraigua de la FCEH, Juan del Campo, als Jocs Olímpics d’Hivern de PyeongChang. Aquest esquiador, així com el català Joaquim Salarich, consolidats a dia d’avui en l’elit nacional i lluitant amb els millors rivals a la Copa del Món quan tenen l’oportunitat, van passa el seu dia pel circuit d’esquí U12/10 Audi quattro Cup, que aquesta temporada celebra el seu desè aniversari.

Adreçats a nens i nenes d’entre 9 i 12 anys, el circuit constava aquest hivern de sis competicions distribuïdes entre els mesos de gener i març, en estacions de Catalunya, la serralada Cantàbrica, Aragó i Andalusia. Es tracta d’un calendari de curses que compta amb un públic molt fidel i que és una autèntica festa per a tothom. Per als organitzadors, tot i la feinada que comporta, per als mateixos protagonistes, així com per als familiars d’aquests joves esquiadors i esquiadores i els clubs als quals pertanyen.

UN TOTAL DE 1.000 ESQUIADORS ES VAN REGISTRAR LA TEMPORADA PASSADA A LES SIS CURSES DEL CIRCUIT

Un dia de competició en un ambient molt festiu El circuit Audi quattro Cup és una competició de la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI) i les competicions es disputen en un únic dia en categoria U10 (entre 9 i 10 anys) i U12 (11 i 12 anys). Cada cursa és independent i es premia als tres primers classificats, noies i nois, a les dues categories.

76

Cada esdeveniment esportiu del calendari contempla la mateixa agenda: pel matí es disputa la competició, que habitualment és un gegant, i a cada estació hi ha un ‘village’ amb animacions i càtering obert a tots els participants, acompanyants i esquiadors de l’estació. Després, a la tarda, es realitzen diferents activitats lúdiques, que la majoria de vegades es disputen al poliesportiu proper al centre hivernal, perquè tots els participants i les seves famílies tinguin un espai comú on divertir-se i compartir experiències.

El cert és que aquestes festes de la tarda s’han convertit en tot un referent i un punt de trobada per a tots els participants de les curses de l’Audi quattro Cup. La mitjana d’assistència a cadascuna d’aquestes festes és de 570 persones, on els assistents troben dues parts diferenciades: una zona kids i una zona tecnològica. La primera és un espai pensat especialment pels més petits de la festa, amb activitats didàctiques i lúdiques, a través de les quals es volen fomentar els valors de l’esportivitat i la companyonia. Tanmateix, els dispositius mòbils són els protagonistes de la zona tecnològica, ideada perquè els seus visitants aprenguin mentre es diverteixen.

No hi ha cap mena de dubte que vivim en un món digital, en què els joves cada cop s’inicien al món digital més d’hora –només cal veure com els meus fills de tres anys i mig maneguen l’iPhone i l’Ipad– i per aquesta raó la zona tecnològica presentava aquesta temporada importants novetats, com ara una divertida taula tàctil d’àudio, un petit estudi de cinema muntat amb un croma al pavelló, diferents jocs PS4 VR, la PS4 Move, que permet als jugadors interactuar en diversos videojocs interactius en una zona de consoles o un circuit d’habilitat amb patinets elèctrics.

Una Copa del Món a petita escala Qualsevol aficionat que s’hagi apropat a veure una prova del circuit Audi quattro Cup haurà comprovat que, salvant les distàncies, vindrien a ser com petites curses de la Copa del Món.

Amb uns traçats, normalment de gegant, molt ben treballats i marcats, on els joves esportistes inicien les seves curses en unes portelles de sortida de primer nivell, per després competir en uns estadis immaculats, amb el millor sistema de cronometratge com a referència, oferint als nois i noies una experiència única, que de fet és el que es busca.

77

L’Audi quattro Cup és una excel·lent ocasió perquè els esquiadors més joves visquin en primera persona què implica formar part d’un esdeveniment esportiu, divertint-se amb els seus companys de club, viatjant amb ells i amb la seva família. Una proposta que és possible gràcies a la gran tasca dels clubs organitzadors, les estacions d’esquí, les federacions autonòmiques i ajuntaments, i que enganxa. Només cal mirar la xifra dels esquiadors que temporada rere temporada es deixen seduir per la màgia del circuit. Segons informa la RFEDI, la temporada passada un total de 1.400 esquiadors es van registrar en les sis

Audi quattro Cup curses del calendari, fet que provoca una mitjana de 233 per cada cursa i un total de 14.000 joves esquiadors que han passat en aquests deu anys de vida pel circuit; una xifra que és molt maca però que val a dir que tampoc pot ser del tot bona, ja que molts d’aquests nois i noies repeteixen més d’una temporada.

En totes i cadascuna de les curses de l’Audi quattro Cup es premia l’esportivitat i la companyonia per damunt del fet competitiu, intentant transmetre als nois i noies els valors del treball en equip, la constància i l’esforç. De l’assimilació d’aquests valors que en facin, de la seva evolució esportiva, del fet que els respectin les lesions i que tinguin la sort necessària dependrà la seva continuïtat en l’esport i poder escriure una trajectòria esportiva com la que estan protagonitzant a dia d’avui esquiadors nacionals referents com Anna Esteve, Adur Etxezarreta, Ricard Ortega, Joaquim Salarich i Juan del Campo.

PER L’AUDI QUATTRO CUP HAN PASSAT CORREDORS OLÍMPICS DE LA TALLA DE JUAN DEL CAMPO I JOAQUIM SALARICH

Joaquim Salarich: “M’hagués agradat tenir un circuit com el de l’Audi quattro Cup” Joaquim, què et sembla el circuit Audi quattro Cup? És una competició que jo no tenia quan era més petit, ja que aleshores es tractava simplement de curses amb normes diferents. Em sembla una proposta molt interessant.

Què destacaries?

Veig que està molt ben organitzat per atreure nous esquiadors al món de la competició alpina.

Llàstima no tenir un calendari com aquest quan eres més jove.

Sí, m’hagués agradat tenir un circuit com aquest quan era més jove, però la diferència pel que fa al nivell dels esquiadors o de les curses no és molt, ja que moltes curses són les que jo feia.

On està la diferència, doncs?

La diferència està en l’organització de les curses. Amb l’ajuda de la federació els nens poden seguir un circuit ja estipulat d’inici i és molt més fàcil pels familiars.

I una bona aposta pel futur de l’esquí. És clar, és que de la forma que està pensat ajuda més a fomentar aquest esport i que els pares estiguin més predisposats a portar els seus fills a competir. Crec que és una bona idea pensant en el futur.

Audi, patrocinador oficial La història de la marca de cotxes Audi està molt vinculada als esports d’hivern. Des del 1995, Audi és el patrocinador oficial de la Copa del Món d’Esquí Alpí i també dona suport a altres nivells dels esports blancs, com ara la Copa Espanya Audi U16/14; i també està al costat del calendari U12/10, el que ara ens ocupa, des del seu inici. Tanmateix, Audi Financial Services també és un dels altres patrocinadors oficials del circuit i no hem d’oblidar els cursos de conducció sobre neu i gel que la marca alemanya realitza a diferents estacions espanyoles.

78

Flocs

NETEJAR LES LENTS Qualsevol lent amb policarbonat es ratlla, una facilitat de ratllada que per exemple no es donaria si el lent fos de vidre, perquè només hi ha mineral en algunes ulleres d’ús quotidià, no en les que es fan servir en el món de l’esport; bé, diríem per ser més exactes, no en les que s’haurien de fer servir en el món de l’esport. La majoria de lents de les màscares acostumen a ser de policarbonat o, en alguns casos, d’algun acetat.

La majoria de fabricants de màscares apliquen als seus lents diferents tractaments per mirar d’evitar que aquests es ratllin amb facilitat, però a la llarga o a la curta, és inevitable. Per tant, és important que com a mínim el seu usuari els netegi bé.

MAI S’HAN DE NETEJAR LES MÀSCARES EN SEC O AMB EL GUANT QUAN HI HA GEL DAMUNT DEL VISOR L’AIGUA ÉS EL MILLOR ALIAT, I LA PODEM ACOMPANYAR AMB UNA MICA DE SABÓ

El procediment correcte

Redacció Atomic

Més tard o més d’hora una màscara o una ullera s’ha de netejar, tant si es fa servir molt, com poc. Aquesta és una senzilla operació en la qual s’acostumen a cometre algunes errades que malmeten la lent.

Gaudir d’una bona visió quan som a la neu és bàsic, per aquesta raó és fonamental que el lent de la nostra màscara o de la nostra ullera estigui en perfectes condicions. Partint de la base o deixant per un altre dia l’elecció més idònia del lent segons les condicions de llum regnants, ara parlarem d’una operació obligada i senzilla, però en la qual tots acostumem a fer més o menys errades. Unes errades que malmeten l’estat del lent i, en conseqüència, espatllen la visió, amb la molèstia o perill que això representa.

Els qui ja portem ulleres a la vida diària ja ho tenim més clar, però segurament els qui no les han de dur, no ho tenen tant clar. Les ulleres s’han de netejar…, però bé. La neteja final s’ha de fer amb aigua, mai netejar els lents en sec i mai amb els guants, per bé que en més d’una ocasió els lents ens ho demanin a crits. No s’ha de treure mai el gel enganxat al lent amb els guants amb força, ja que això el que acaba significant és que el ratllarem. Els lents, ja sigui d’una màscara o d’una ullera, s’han de netejar amb aigua, ja sigui amb aigua calenta o freda, i després passar un drapet, com el que moltes marques ja incorporen a la capsa quan feu la vostra compra. Els líquids que venen a les òptiques també serveixen, ja que aporten una solució aquosa que acostuma a dur una mica de sabó i fa correctament la seva feina, deixant el lent ben net, que és el que al cap i a la fi ens interessa, però penseu que no per venir d’una òptica o costar diners, netegen millor que l’aigua.

No els hem de netejar en sec, ni amb un paper de cuina ni amb un mocador, ja que corren el risc de provocar petites ratllades, sempre hem de recórrer a l’aigua i com a màxim amb una mica de sabó, per exemple, el sabó de les mans, que no li fa cap mal i sempre pot servir d’ajuda.

Un procediment força senzill, la veritat, però que per més clar que es tingui, tots en alguna ocasió no el duem a la pràctica de manera correcta.

Els beneficis del policarbonat El policarbonat és el material més utilitzat en els lents de les màscares, ja que és fàcil de treballar, moldejar i termoformar. El seu ús està molt estès en diferents camps, ja que ofereix una gran resistència als impactes, a la temperatura i dóna una gran transparència, unes qualitats a les quals hauríem de sumar les d’una rigidesa a la deformació tèrmica i una elevada resistència a la intempèrie, tot oferint una alta protecció contra els rajos ultraviolats.

El policarbonat és delicat La majoria de lents de les màscares estan fets de poliacarbonat –un grup de termoplàstics fàcils de treballar, moldejar i termoformar, que es fan servir en molts camps, com ara els esports a l’aire lliure donada les seves propietats, (vegeu el quadre adjunt). És un material que com dèiem, presenta molts avantatges, però també algun handicap, com ara que es ratlla amb facilitat.

79

Clubs

CAEI

TRADICIÓ ARANESA

Tino Morte Pau Franch

Creat fa 27 anys a Salardú amb la il.lusió de promocionar tant la competició com l’esquí de base, el Club Aranés d’ Espòrts d’Iuèrn (CAEI) ha esdevingut una institució fonamental en el panorama dels esports d’hivern, no només a casa nostra, sinó arreu de l’Estat. Coneguem la seva història i la seva realitat actual tot seguit.

Com es reparteixen per esports els esportistes que formen el club?

Es reparteixen entre esquí alpí, esquí de fons i snowboard. S’ha de dir que tot i que l’esquí alpí segueix sent majoritari, cada vegada tenim més esportistes que fan esquí de fons i snowboard.

On tenen la seu social?

La seu social està a Vielha (Val d’Aran).

Què els fa diferents de la resta, quina és la seva filosofia de treball?

Podríem afirmar que es tracta de fer un equip basat en la constància i l’entrenament, i en transmetre els valors del Club d’entrenadors a corredors.

Quan i per què neix el CAEI? El CAEI neix el novembre de 1991 a Salardú, amb una Assemblea General Constitutiva en què assisteixen els 25 socis fundadors. Allà es crea la primera Junta Directiva, que representarà, gestionarà, administrarà i engegarà la nova entitat esportiva. Aquesta es crea amb la il.lusió de promocionar tant la competició com l’esquí de base, així com altres esports que estan relacionats. Actualment el Club, a més de realitzar activitats per transmetre l’esquí alpí, també ho fa pel surf de neu, l’esquí de fons, el múixing i el ciclisme.

Qui pot formar part del club?

Qualsevol noi/a s’hi pot integrar. De fet, si bé tenim un gran nombre d’esportistes que són de la Val d’Aran, també n’hi ha molts que vénen d’altres llocs de Catalunya i d’Espanya.

Un club de la seva importància té una gran activitat, tant a l’hivern com a l’estiu. Amb quins recursos econòmics compten?

Els recursos amb què compta el CAEI són bàsicament els que vénen de les quotes de soci i dels entrenaments. Rebem també una ajuda del nostre patrocinador principal, AUDI Superwagen, algunes petites subvencions per part de les institucions públiques i de la FCEH per a l’organització de competicions.

Quantes persones l’integren avui dia entre esportistes i entrenadors?

En aquests moments, el CAEI compta amb uns 330 esportistes dividits entre esquí alpí (que és majoritari), esquí de fons i snowboard. Encara que no tots els esportistes formen part dels grups de competició. A més, aquesta temporada comptem amb 35 entrenadors.

80

Hi ha una tasca fonamental com és la integració i formació dels joves esportistes per part d’un club.

Sí, per posar un exemple quan els esportistes van als Alps a entrenar, a banda de l’entrenament tècnic també aprenen a ser autònoms i a tenir cura i respecte de les seves coses i dels altres companys, entrenadors, rivals, etc.

que entengui la particularitat de la Val d’Aran.

El CAEI està força actiu a les xarxes socials.

Quina importància li donen a la comunicació?

Avui en dia, el tema de la comunicació i de les xarxes socials és bàsic, sobretot entre la gent més jove. Si no hi ets actiu, sembla que no exis-

Quins són els millors esportistes que ha donat el CAEI? És una pregunta difícil i no ens voldríem deixar cap, així que creiem que és millor no donar noms.

Per a nosaltres, i tenint en compte la filosofia d’equip que hem explicat, tots són els millors esportistes. No n’hi ha uns per sobre dels altres.

A dia d’avui, el CAEI compta amb 330 esportistes que practiquen esquí alpí, esquí de fons i surf de neu

Què li demanen com a club a la FCEH? Que tingui en compte l’esforç que fa el Club en les activitats i competicions que organitza, així com

teixis. Per a això, el CAEI ja es va plantejar fa un parell d’anys tenir una persona que s’ocupés d’aquest tema.

81

Entre els seus socis, hi ha alguna franja d’edat que predomini?

Bàsicament són nens/es d’entre 6 i 15 anys.

Quines instal.lacions són les habituals d’entrenament?

El CAEI entrena a l’estació de Baqueira-Beret i la relació amb aquesta estació és molt bona.

Des del club s’ofereixen programes d’entrenament (tipus esquí estudi) per aquells esportistes que volen i poden dedicar-hi més esforços?

A la Val d’Aran hi ha un grup de tecnificació infantil que depèn del Conselh d’Aran, en el marc d’un projecte amb tots els clubs de la zona. A part d’això, el club ho complementa oferint entrenament tots els divendres, les setmanes blanques, entre altres activitats www.caei.es

Reportatge

ESQUIANT

Celes Piedrabuena Celes Piedrabuena i pròpies estacions

Per sort, la temporada d’esquí va començar pel Pont de la Puríssima i probablement s’allargui un cop més fins a l’inici de la primavera, oferint unes llargues jornades d’esquí que cal aprofitar.

Esquiar a la primavera

Són molts els esquiadors aficionats, turistes, que un cop acaba l’hivern i s’acosta Setmana Santa decideixen descalçar-se els esquís i dur-los al taller per tenir-los a punt de cara a la pròxima temporada. I és una veritable llàstima. Cadascú és lliure de donar per acabada la temporada d’esquí quan vulgui, però desaprofitar l’esquí, els esports d’hivern a la primavera és una llàstima, ja que aquesta estació és fantàstica per seguir gaudint de l’esquí i la natura. Cert és que, donada l’alçada de l’any en què ens trobem, haurem d’interioritzar algunes dinàmiques específiques a la recerca d’assolir uns paràmetres per gaudir com cal de l’esquí, tant pel que fa a la pròpia predisposició com a la posada a punt del material.

A qui matina…

Ja ho deia Pep Guardiola, però la veritat és que la meva mare m’ho porta dient tota la vida, recordant-me de tant en tant que la mandra em pot. No li falta raó a la dona en algunes ocasions, però la veritat és que el meu cos i la meva ànima necessiten més hores de descans donada l’estressant vida que porto. Ara bé, quan toca anar a esquiar no hi ha mandra que em retingui al llit, tot i que reconec que tampoc sóc dels primers a pistes. Una dinàmica que vario una mica amb l’arribada de la primavera. En aquesta estació no acostuma a fer tant de fred com a l’hivern

DONAT L’ESTAT CANVIANT DE LES PISTES A LA PRIMAVERA, S’ACONSELLA UN BON ESTAT DE FORMA I DUR ELS ESQUÍS BEN ENCERATS

84

i les temperatures són més altes, les quals afecten la neu, modificant el seu estat, una variació a la qual ens haurem d’adaptar, tant nosaltres com el material que calcem.

La neu que ens trobarem a pistes variarà molt de primera hora al migdia, i s’anirà transformant ràpidament. Els que teniu costum d’esquiar en aquesta estació ja sabeu de què parlo. No és el mateix esquiar damunt la neu dura de primera hora que fer-ho damunt la neu transformada del migdia, pesada i esgotadora. Donada aquesta variabilitat el més recomanable és gaudir d’una bona forma física, ja que el nostre cos haurà de fer front a diferents situacions, i del material en òptimes condicions, sobretot pel que fa a la cera, de forma que la sola dels esquís llisquin de meravella damunt tot tipus de superfícies, confiant en el bon treball dels cantells dels esquís. Especialment, haurem de tirar de cantells a primera hora, quan esquiem damunt la neu dura, la que ens permet gaudir de l’esquí amb fluïdesa. A mesura que passen les hores i els rajos solars comencen a actuar damunt de les pistes, la neu es transforma i reacciona de forma diferent quan esquiem, però segueix oferint facilitats per al lliscament, podent realitzar tota mena de girs.

No ho farem, però, de forma tan fluïda com a primera, però amb una facilitat molt major que al migdia.

Cal adaptar l’esquí a l’estat de la neu Quan les temperatures són més elevades, a les hores centrals del dia, la neu es torna més pesada i costa lliscar damunt d’ella. És una neu incòmoda, una neu ‘pasteta’ que no és agradable d’esquiar en molts casos, en què la clau és lliscar amb suavitat, sense prémer molt, ja que la pròpia neu dificultarà l’efecte del lliscament. Es poden donar casos, fins i tot, en funció de la cota de l’estació i de l’estat de la neu, que aquesta última ens freni, sobretot a última hora de la jornada, durant la qual podem arribar a esquiar damunt ‘rius’ d’aigua gelada.

Cal, tanmateix, extremar les precaucions, ja que aquest tipus de neu té mala llet i damunt d’ella acostumen a produir-se un munt de lesions de genoll. Una bona mesura per evitar aquest risc, sempre en funció del dia de la primavera que sigui i de la temperatura, és, al marge de llevar-se ben d’hora, esquiar el major nombre d’hores a les cotes més altes, on faci més fred i no doni tant el sol.

De la mateixa forma que hem d’adaptar el nostre estil i material a les pròpies condicions de l’esquí que demana la primavera, no estaria de més fer el mateix amb la nostra roba i metodologia d’esquiador. A què ens estem referint, us podeu preguntar? És aconsellable no haver realitzat un sopar molt pesat, que ens impedeixi descansar bé, ja que l’ideal és llevar-se d’hora per trobar-nos amb bona neu el major nombre d’hores. Tanmateix, el més habitual és que la temperatura sigui més alta que a l’hivern, així que no cal anar tan abrigat com els dies que fa molt de fred. Si no es té clar, es fa indispensable dur una motxilla on anar deixant la roba que ens sobri, així com alguna cosa per menjar que ens permeti recuperar forces quan les necessitem. Hi ha qui amb les altes temperatures decideix esquiar sense casc.

Nosaltres no ho recomanem, ja que el seu ús sempre és aconsellable, però no estaria de més que el casc no fos tancat i tingués un bon nombre d’orificis de ventilació, evitant així suar en excés.

Compte amb la neu traïdora Que sigui una jornada exprés –no s’esquien tantes hores com a l’hivern i les pròpies estacions adapten el seu horari– no vol dir que s’hagi d’esquiar al màxim de primera hora del matí al migdia, sense parar. No. Cal anar, com sempre, de menys a més, no volent forçar la màquina més

LES ESTACIONS D’ESQUÍ TAMBÉ ADEQÜEN ELS SEUS HORARIS I PREUS DE FORFET A LA SINGULARITAT DE LA PRIMAVERA

del compte, sobretot a les hores centrals del dia, que és quan estarem més cansats, quan als esquís els costarà més esquiar i quan costarà més que les nostres cames reaccionin com els ordena el cervell.

Pocs cops l’expressió “una retirada a temps és una victòria” podria tenir un millor significat que en l’esquí a la primavera, sobretot si pensem que aquesta estació és molt llarga i que aquesta temporada, com la passada, té pinta d’oferir un bon nombre de jornades d’esquí. Qui sap si enguany se superarà el rècord de la temporada passada de Masella, quan va tancar la paradeta el dilluns 1 de maig, en la temporada més llarga a la península Ibèrica, després d’oferir un total de 159 dies d’esquí.

85

5 raons per esquiar a la primavera 1. No fa tant de fred com a l’hivern. Acostuma a lluir més el sol i, si hi ha bons gruixos de neu i l’estació està nevada, és un autèntic plaer.

2. És més econòmic. La recta final de la temporada és considerada temporada baixa i, per tant, tant el forfet com els allotjaments són més barats.

3. No hi ha tanta gent. Hi ha molts esquiadors que amb l’arribada de la primavera ja es descalcen els esquís fins a la pròxima temporada, buidant les pistes a l’espera de la nostra presència. Es respira una major tranquil.litat i per aquesta raó esquiar amb amics o amb la família és una bona pensada.

4. Més activitats. Tot i que la jornada d’esquí és més curta, algunes de les estacions programen més activitats aprofitant la bona temperatura, a les quals et podràs apuntar.

5. Paladeja el dia. No tot ha de ser esquiar.

Aprofita les terrasses dels bars i cafeteries de les estacions. Gaudeix de la pau, del sol i la natura, i oxigena el cos i la ment, a poder ser en bona companyia.

TROBA ELS MILLORS CONTINGUTS A WWW.ESPORTSDHIVERN.CAT

competició ESQUÍ DE FONS Protagonisme català en una multitudinària 39a Marxa Beret

ESQUÍ DE FONS Magnífica actuació dels catalans als Campionats d’Espanya

Amb prop de 850 fondistes en línia de sortida, aquesta mítica prova del calendari va tornar a estar dominada per esportistes catalans.

Amb unes condicions plenament hivernals, amb importants gruixos de neu i fred intens, el 4 de febrer es va disputar les tres distàncies previstes, que recorrien les zones de Beret, Orri i Montgarri. I alguns podis van comptar amb esportistes catalans.

En la prova curta de 10 quilòmetres, Jaume Pueyo del CEFUC es va imposar al seu company Gerard Palomo, mentre que en dones Maria Sellés del BELLVER va ser-ne la guanyadora. En la intermèdia de 21 quilòmetres, Gral Sellés del BELLVER es va imposar amb autoritat als seus rivals. Per últim, en la distància llarga de 42 quilòmetres, victòria en homes per a Sadurní Betriu, Cap del Comitè d’Esquí de Fons de la FCEH, i en dones per a Marta Cester del CAEI.

L’estació aragonesa de Linza va acollir la màxima cita estatal de fons, on els esportistes catalans van pujar al podi una quarantena de vegades.

El 13 i 14 de gener, els nostres esportistes van brillar en totes les categories i en les dues modalitats disputades. Cal mencionar els que van pujar a l’esglaó més alt del podi. En sprint clàssic, en U12 va guanyar la Martina Sellés del BELLVER; en U14 ho va fer Roc Vilaró del BELLVER i en U16 els campions van ser Miquel Auladell del PEC i Jana Sellés del BELLVER. En U18, victòria per a Jaume Pueyo del CEFUC i de Maria Iglesias de l’ANEC en fèmines. També en U20, Gral Sellés del BELLVER i Paula Martínez de l’ANEC van proclamar-se campions, igual que Lydia Iglesias de l’ANEC en sènior.

El diumenge, en tècnica clàssica, Pablo Moreno del CAEI va obtenir el triomf en U12, igual que Berta Guitart del CENA. En U14 títol per a Marc Colell del CEFUC i en U16 per a Miquel Auladell del PEC. En U18 van tornar a vèncer Jaume Pueyo del CEFUC i Maria Iglesias de l’ANEC, així com Gral Sellés del BELLVER en U20 i Lydia Iglesias de l’ANEC en sènior.

MÚIXING Lles de Cerdanya celebra els Campionats de Catalunya de Múixing Neu

ESQUÍ ALPÍ Podis amb accent català al 8è Memorial Albert Pardo

El 13 i 14 de gener, els múixers catalans van gaudir d’unes bones condicions de neu i uns circuits nous que van agradar i convèncer.

En un escenari realment bonic es van disputar els títols, que com sempre van estar igualats. En categoria skijoring, victòries per a Víctor Carrasco de l’AEM i Marta Bosch del CCLF. En trineu 8 gossos, títol per a Joaquín Saez del CET; en 6 gossos, per a Natalia Garcia del CET; i en 4 gossos, per a Natalia Camps del GOSCAT. En 2 gossos, Jose Ramon Mascaros va ser el campió i en trineu 2 gossos nòrdics, Pablo Ruiz del CET va ser el més ràpid.

En la modalitat canicròs, Nausica Cornado del GOSCAT va endur-se el títol en senior, igual que Sergi Cinca de l’AEM en homes. En junior, campió el Guillem Sánchez del CCLF. Per últim, en canicròs femení veteranes va vèncer la Nati Aler del GOSCAT, mentre que en homes va guanyar Juan Manuel Calderón del CCLF.

Una vegada més, aquesta prova clàssica del calendari va centrar l’atenció dels aficionats a la pista Roc Blanc, a La Molina.

Durant el 27 i 28 de desembre es van celebrar dos eslàloms del calendari FIS que van comptar amb la participació d’alguns dels millors esportistes nacionals. Entre ells, destaca especialment l’actuació de Núria Pau, membre de l’equip RFEDI i de LMCE, que es va endur la victòria en els dos eslàloms.

En el primer, va compartir podi amb les també catalanes Miren Miquel, segona, i Júlia Bargalló, tercera, ambdues del CAEI. I en el segon, a banda de Pau, va repetir podi Bargalló, segona. En categoria masculina, victòria catalana al primer eslàlom per part d’Alex Puente del CAEI, amb Ricard Ortega de LMCE segon. L’endemà, la victòria va ser per a Luca John de LMCE.

88

més info a www.fceh.cat BORN IN THE PYRENEES

ESQUÍ ALPÍ Intensa participació d’esportistes catalans arreu d’Europa Des que va començar la temporada, els principals noms de l’esquí alpí català no han parat de competir en proves FIS amb destacats resultats.

D’entre els esportistes que més han ressaltat, Quim Salarich va sumar bons resultats en la seva carrera per estar als JJ.OO. El de Malla va obtenir una victòria i una tercera posició en eslàlom a la Far East Cup (Corea del Sud), a més d’una victòria a la prova FIS de Les Gets (França) i el seu millor resultat en una Copa d’Europa: va ser 15è a Jaun (Suïssa).

A més, Albert Ortega va acabar segon en una NJR de febrer als Campionats Anglesos, a Bormio (Itàlia). A més, als Campionats del Món Junior FIS de Davos (Suïssa) va ser 25è en super gegant i 37è en descens. També destaca un dels darrers resultats de la Núria Pau, que va sumar els seus primers punts en eslàlom en Copa d’Europa, a Bad Wiessee (Alemanya), amb una 27a posició. I l’Alex Puente, que va proclamar-se campió a l’eslàlom FIS de Krvavec (Eslovènia) a mitjans de gener. Tots ells, esportistes de l’equip RFEDI.

ESQUÍ ALPÍ Els Campionats de Catalunya de Velocitat, amb molta neu En uns dies de febrer de condicions plenament hivernals, Baqueira Beret va decidir els títols d’aquesta especialitat en U14 i U16.

Amb més de 300 inscrits i importants gruixos de neu, el 20è Tròfeu Memoriau Montse Corominas va estar organitzat pel club CEVA. La prova constava de dos Super Gegant, el primer d’ells com a Campionats de Catalunya de Velocitat. I aquests van ser els principals protagonistes.

En U14, victòria per a Carlota Goula de LMCE, seguida d’Elsa Sisniega de l’Elit i Emma del Rio del CEVA. Pau Valle del GRANUEC va ser el més ràpid, amb Jan Jorge del CEVA segon i Lluc de Castellarnau del CAEI tercer. En U16, títol per a Marina Roselló de LMCE, que va estar acompanyada al podi per Jana Suau del CAEI i Victoria Cubiñà del GRANUEC. Precisament, un membre d’aquest darrer club, Marc Vilalta, va ser el campió per davant de Pau Indiano del Copos i Alex Paris de l’Aisc.

sh op on li n e | www.nwp d.a d

89

competició SNOWBOARD Marc Roure i Àstrid Fina, nous campions de Catalunya de SBX

PATINATGE DE VELOCITAT Els patinadors catalans demostren el seu talent a Itàlia i Àustria

La Molina va acollir el 17 i 18 de febrer els Campionats de Catalunya de snowboard cross i ski cross, que van coincidir amb la Copa Espanya Movistar.

Amb importants gruixos de neu i bon temps, un bon nombre de participants van gaudir d’un ràpid circuit a la pista d’Alabaus. El mataroní de l’equip català de SBX i del club GRANUEC, Marc Roure, es va endur el títol català absolut en snowboard cross, així com la rider paralímpica Àstrid Fina va fer el mateix en dones. En Infantil, Antoni Toledo del BST i Lua Moga van ser els campions. I en la categoria més petita, la Renyocs, títol per a Blai Tané de l’SCC. Pel que fa a ski cross, el campió de Catalunya va ser Enric Jiménez del Copos. En Infantil femení ho va ser Leire Sánchez, també del Copos, i en Renyocs masculí, victòria per a Enak Jiménez.

Formant part de l’equip estatal de la RFEDH, els joves esportistes catalans van lluitar amb els millors en proves de notable prestigi.

Al mes de gener, Collalbo (Itàlia) va celebrar l’International Junior Finstral Trophy, on el més destacat va ser Nil Llop, amb múltiples victòries i rècords de la prova. També van pujar al podi Rafael Heredia, Carla Álvarez, Natàlia Vidal, Teresa Moreno i Ainoa Carreño. Tots ells, a més, van aconseguir acabar segons de la general per equips.

Pocs dies després, alguns d’ells van lluitar en una cita molt exigent, com és una Copa del Món Junior, a Innsbruck (Àustria). Entre els seus millors resultats, a la prova Mass Start Ainoa Carreño va ser 13a i Teresa Moreno 21a. A més, Nil Llop va ser 18è en Mass Start i va sumar punts després de fregar el Top 20 en 500 metres. Rafael Heredia va ser 22è en Mass Start i 29è en 1.500 metres. Stephane Barberà, 42è en 500 metres.

Interessant botí dels esportistes catalans als Jocs Escolars d’Hivern

PATINATGE ARTÍSTIC Espectacle sobre el gel amb la Copa Puigcerdà

Entre el 5 i el 10 de febrer, joves de diversos esports van competir a Grenoble (França), representant diferents instituts.

El resultat més destacat va ser, sens dubte, el de Bernat Ribera. El jove rider va emportar-se cap a casa la medalla d’or en snowboard cross. A més, en esquí de fons, l’equip espanyol format per les catalanes Maria Sellés, Maria Iglesias i Martina Barrés, a més de la navarresa Irati Cuadrado, van acabar terceres en Relleus U18. En canvi, l’equip de Miquel Auladell i Martin Morales va fregar el podi (4ts) en Relleus U16. També en U16 i en la mateixa posició va acabar l’equip amb les catalanes Jana Sellés i Marta Moreno. En individual, Maria Iglesias (7a), Maria Sellés (10a), Martín Morales (9è) i Jaume Pueyo (12è) van ser els millors classificats.

Per últim, en esquí alpí tots els catalans van aconseguir sumar punts, amb especial menció pels Top 10 aconseguits per Jordi Costa (7è), Daniel Larriu (8è) i Guillem Bosch (10è), així com per Carmela Olmo (8a) i Patricia Miquel (9a).

El 24 i 25 de febrer la pista de gel de la capital de la Cerdanya va acollir una nova edició d’aquest clàssic del calendari, organitzat pel CEPAP. A les portes dels Campionats de Catalunya Open, que enguany també tenen lloc a Puigcerdà, la prova va oferir espectacle i nivell. Aquests en van ser els vencedors: en categoria Escola, Alina Jiménez (FCB) i Pol Visa (PAP); en Debutants, Ariadna Gupta (FCB) i Aidan Huestis (FCB); en Debs, Andrea Pazos (ACG) i Raul García (ACG); en Benjamí, Laia Puntí (PAP) i Telmo Ripa (CEGVA); en Aleví, Carla Sánchez (FCB) i Juan Parra (FCB); en Cadet, Paula Foulon (FCB); en Infantil A/Debs A, Sandra Tor (PAP) i Pau Vilella (PAP); en Junior, Anna Bertran (PAP) i Elvis Caubet (ACG) mentre que, amb el programa curt, victòria per a Aleix Gabara (FCB).

A més, en Advance Novice van vèncer Marta Joly (FCB) i Eric Alis (PAP); en Novice Regional, Edwige Gil (CEGVA) i Martí Alonso (CEGVA); en 2ª Categoria, Ingrid Riera (FCB) i Iñaki Arrese (CHJ); en Basic Novice A, Júlia Rodríguez (FCB); i en Basic Novice B, Chaterine Garcia (ACG).

90

SNOWBOARD I FREESKI Torna el Pyrenean Minifreestyler Tour amb diversió pels més petits El circuit de snowboard, freeski i esquí alpí, que té en els més petits de la casa els grans protagonistes, va arrencar el 21 de gener a La Molina.

Per setè any consecutiu, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i la Federació Andorrana d’Esquí han organitzat un circuit que, després de les tres primeres proves, ha demostrat seguir sent un èxit. En categories que van d’U7 a U13, aquells qui vulguin poden iniciar-se o millorar en aquestes vistoses i difícils modalitats.

La Molina va ser escenari de la Cabirol Minifreestyler, que va encetar el circuit coincidint amb el Dia Mundial de la Neu. Poc després, a Pas de la Casa va tenir lloc el Trofeu KSB, i just una setmana després es va celebrar amb èxit la tercera de les proves, la Marmota Minifreestyler, a Masella. Amb tot això, la següent cita és la Betula Minifreestyler, a Port Ainé l’11 de març, i s’encarregarà de cloure aquesta edició els Campionats de Catalunya SS a Font Romeu el dia 25.

CÚRLING El Barcelona, campió d’Espanya masculí, ascendeix a la màxima categoria El passat 4 de febrer l’equip català es va proclamar campió d’Espanya de 2ª Divisió a Vielha i va obtenir l’ascens a la 1ª Divisió de cúrling.

Després de tres dies intensos de competició, amb una fase de grups inicial i els posteriors Playoffs, el Barcelona es va endur els Campionats d’Espanya Masculins de 2ª Divisió i el pas a la 1ª Divisió. Una primera fase igualada que, de fet, va acabar amb un triple empat entre Barcelona, Los Compadres i Hielo Pisuerga Reserva. Però ja en Playoffs, els catalans van vèncer a la final a Los Compadres per 8 a 6 en un ajustat partit.

Curs d’iniciació al cúrling Un esport que van poder descobrir de primera mà i amb el consell de practicants habituals una vintena de persones que, el 18 de febrer, es van animar a jugar-hi. Va ser en el marc del 1er Curs d’iniciació, que va tenir lloc a la pista de gel de Puigcerdà amb l’organització de la FCEH.

AVENTURES

ENTREVISTES

TÈCNICA

VIATGES

MATERIAL

TALLERS

SEGURETAT

LESIONS

TOT AIXÒ I MOLT MÉS A WWW.ESPORTSDHIVERN.CAT 91

QUIN ANY LA MOLINA BAQUEIRA BERET

GAUDEIX-NE PER SETMANA SANTA...

Y DE NEUS!!

BOÍ TAÜLL VALLTER

2000

...I FINS LA PROPERA TEMPORADA!

edh01_sec_clubs.e$S:sec_noticies_04.qxd 6/3/18 16:20 Página 2

clubs Delegació Central AEM Asociación Española de Mushers C/ Pere Calders, 68 baixos C 08174 Sant Cugat del Vallès Tels. 653 771 156 i 937 883 254 ASME Associació Sant Martí Esport C/ Binèfar, 10-14 08020 Barcelona Tel. 635 450 980 i 933 054 959 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889 CCLF Club Canicross Les Franqueses Plaça Can Prat, 2, 1r 2a 08520 Les Franqueses Vallés Tel. 637 355 699 CEB Club d'Esquí Berguedà (Berguedà) C/ Pío Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674 CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ Paradís, 10 08012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CEMAD Centre Excurs. Madteam C/ Reig i Bonet,12-14 Esc.A 2º 4ª 08024 Barcelona CET Centre Excursionista Terrassa (Club d'Esquí Terrassa) (Vallès Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804 CMSC Club Muntanyenc Sant Cugat (Barcelona) Plaça de la Vila, 2 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 936 745 396 Fax 935 907 046 COMA Club d´Esquí La Coma (Vallès Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 629 738 910 CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166 CSO Club de Curling Sporting l´Olla (Vallès Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt Tel. 938 416 510 ECM Manlleu Esquí Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tels. 938 511 406 i 626 745 960 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889

TEC Club d'Esquí Torelló (Osona) Apartat de Correus 147 08570 Torelló Tel. 938 505 146

BELLVER Club d'Esquí Bellver (Cerdanya) Avda. Pere Sicart, Torre de Sant Josep25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182

GOSCAT Club Canicross GosEsport Catalunya C/ Malta, 72 3º 2º 08250 Sabadell gosesport.cat@gmail.com

VCE Voltregà Esquí Club (Osona) Ronda Navarra 12 08510 Roda de Ter Tels. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256

BANY Banyoles Esquí Club (Pla de l’Estany) C/ Canat, 53 17820 Banyoles

GRAN Club d'Esquí Granollers (Vallès Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tels. 938 793 680 i 663 025 293

VIC Club d'Esquí Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766

GARTIC Club Esportiu Gos Artic C/ Diputació 211 08011 Barcelona Tel. 637 798 282

GRANUEC Club Esportiu Granuec de Competició C/ Girona, 50 08402 Barcelona Tel. 938 793 689 KANSTAK Club d’Esports Caní (Maresme) Baral Casa Selva Veinat Can Rimbles 08390 Dosrius Tel. 600 410070 PC Club d'Esquí Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375 RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Av. Baix Llobregat, 100 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52

Delegació Occidental AEP Associació Esportiva Pallars (Pallars Sobirà) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tels. 973 621 457 i 608 101 033 CARDOS Club d'Esquí Vall de Cardós (Pallars Sobirà) C/ Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós Tel. 973 623 026 CEL Centre Excursionista Lleida (Segrià) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329 CENA Club Esquí Nòrdic de l'Arp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051

SEUCC Unió Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ Aragó, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500

CEPP Club d´Esquí Port Ainé Pallars Avda Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209

SOL Club d'Esquí Solsona Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875

CEPS Club d'Esquí la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tels. 973 680 098 i 699 304 030

UEC-M Unió Excursionista CatalunyaMataró (Maresme) C/ Nou, 29 08301 Mataró Tel./Fax 937 961 430

CES Club d'Esquí Surf de Neu Vall de Boí (Alta Ribagorça) Plaça Sant Martí, 7, 1r 25528 Taüll Tels. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283

UEC-S Unió Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012

EEC Espot Esquí Clubs Valls d'Àneu (Pallars Sobirà) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 156

UES Unió Excursionista Sabadell (Vallès Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590SJ Agr. St. Jordi Empl.

Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ Diputació, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tels. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 26

GER Grup d'Empresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472

Delegació Oriental ALCE Alpine Line Club D’Esports (Cerdanya) C/ Solana, 3 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 465

CIM Esquí Club Cim (Cerdanya) Av. del Segre 50 17520 Puigcerdà Tel. 937 278 368 ELIT C. Esq. Lúdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330

PEC Club d'Esquí Puigcerdà (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032 PPUIG Club Poliesportiu Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979

CANMC Club Alpí Núria Masella Cerdanya (Cerdanya) Avda. Pirineus, 23, baixos 17520 Puigcerdà Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041

FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Avd. Supermolina, 1 17537 La Molina Tels. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707

CAQN Club Alpí Queralbs-Núria (Ripollès) C/ Bisbe Sivilla, 50-52, àtic 2a (Joaquim Salarich) 08022 Barcelona Tel. 616 511 695

FON Club d'Esquí Fontalba (Cerdanya) C/ San Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075

CCE Cerdanya Club d'Esquí (Cerdanya) C/ Puigpedrós, 7, baixos 2a 17520 Puigcerdà Tel. 972 884 884 Fax 872 882 283

GEIEG Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Gironès) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946

CEI Club Esquí Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 Puigcerdà Tel. 666 54 36 37

GEC Grup Exc. Campdevànol (Ripollès) Apartat de Correus 15 17530 Campdevànol Tel. 972 712 171

CEAC Club Esquí Alpí Ceretà (Cerdanya) Av. Pirineus, 2 17520 Puigcerdà Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006

GNA Club d'Esquí Girona (Gironès) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tels. 972 203 802 i 639 050 692

AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 Salardú Tel. 606 951 147

GPUIG Club Gel Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà Tels. 610 093 333 i 620 518 318

ANEC Aran Nòrdic Esquí Club C/ Sant Martí, 19 25598 Gessa Tels. 973 645 954 i 616 774 908

CEAP Club d´Esquí Alpí Pirineus (Cerdanya) C/ de l'Esglesia, Edifici Cèrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tels. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club Esquí Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) C/ Sant Just, 6 25700 La Seu d’Urgell CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Avda. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078 Club Esportiu de Patinatge Artístic de Puigcerdà C/ Ramón Condomines s/n 17500 Puigcerdà Tel. 607 946 900

LLIVI Club d'Esquí Llívia (Cerdanya) C/ de l'Esport, s/n 17527 Llívia Tel./Fax 972 146 100 LMCE La Molina Club d'Esports (Cerdanya) Avda. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tels. 650 619 708 i 627 981 596 MEGA Esquí Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062

CER Centre Excursionista de Ripoll (Ripollès) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540

MLEC ESQUÍ CLUB (Cerdanya) Hotel Roc Blanc Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 938 257 016 Tel. 667 563 606

CEPAP Club Esportiu Patinatge Artístic de Puigcerdà Ramon Condominas, s/n Poliesportiu 17500 Puigcerdà Tel. 60794690

PAT Associació Play and Train (Cerdanya) Camí Vell d'Alp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500

94

SCOG Ski Club Olímpia GERG Ctra Vella 15 - Poliesportiu 17539 Ger Tel. 608 147 173 RACC Reial Automòbil Club Catalunya (Gironès) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tels. 972 892 023 i 685 190 491 SCC Ski Club Camprodon (Ripollès) Ctra. de Molló, km.11,300 Pavelló Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37 SCE Ski Club Elements Pista Llarga 17 17537 Alp - La Molina

Delegació Val d’Aran

CAEI Club Aranés Esports d'Iuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de Gèu Val d’Aran Avda.Garona, 33 (Palai de Gèu) - Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CCVA Club Curling Val d’Aran Avda.Garona, 33 (Palai de Gèu) - Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEVA Club Esquí Val d’Aran C/ Major 33 25537 Aubert COPOS Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 Salardú Tels. 630 050 927 i 973 644 186

neu professionals

BUTLLETA DOMICILIACIÓ BANCARIA FEDERAT TARGENEU (60€) TN FAMILIAR 3P(132€)

TN INFANTIL (39€) TN FAMILIAR 4P(144€)

MULTIRISC (127€)

MR INFANTIL (69€)

MR FAMILIAR 3P(297€)

MR FAMILIAR 4P(336€)

Cognom 1.................................................Cognom 2.........................................................

Nom ........................................................ DNI.......................................................................

Adreça....................................................................................................................................

Codi Postal ........................................... Població ..............................................................

Teléfon ................................................. Data de naixament ............................................

E-mail......................................................................................................................................

Nº targeneu temporada anterior .....................................................................................

DADES DEL COMPTE BANCARI IBAN ............... Entitat ............... Of............... DC....... Nº compte.....................................

Nom del titular del compte................................................................................................

DNI...........................................................

Signatura

Més info a www.fceh.cat o info@fceh.cat Federació Catalana d’Esports d’Hivern - Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E 08818 Barcelona - Tel. 93 415 55 44 - Fax. 93 237 85 26

DEMANA LA TEVA ASSEGURANÇA DE LLEURE PELS ESPORTS D’HIVERN!!!