Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2018-2019

ESPORTS D’HIVERN

ANY XXI • TEMPORADA 18/19 • NÚM. 3 • PREU 4€

ANY XXI

TEMPORADA 2018-2019

NÚMERO 3

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESPORTS D’HIVERN

www.laneualdia.cat 00058 8 414090 104050

www.esportsdhivern.cat

La universitat

de les Botes

Esquia

al Japó

Novetats

ISPO 2019

Hivernar

Esquís i Botes

Mundial

Esquí alpí

HELLYHANSEN.COM

EL ÚNICO ESCALOFRÍO QUE SENTIRÁS SERÁ DE EMOCIÓN CHOOSE LIKE A PRO

GARIBALDI JACKET

HELLY HANSEN ES LA MARCA PREFERIDA POR LOS ESQUIADORES PROFESIONALES DE TODO EL MUNDO

DUNCAN BROWNING / SKI PATROLLER / RED MOUNTAIN RESORT

sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas

cap de redacció

Celes Piedrabuena

cap de producció

Pancho Pi-Suñer Osés maquetació

MPD & Arts, David Albarracín, Adriana Puerto coordinació FCEH

David Giménez

col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, Pako Benguerel, Joan Cartanyà, Robert Costa, Roger Salarich, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Toti Rossellò, Marcos Pérez de Rozas, Albert Rius Lluís Sala, Marc Sixto administració

María Jesús Torres

correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressió

Impresia (PRINTED IN SPAIN) distribució

026

SGEL (Barcelona) preu

4 Euros, IVA inclòs edita

Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 , Baixos 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 @ redacció: hivern@mpd.es @ publicitat: mpd@mpd.es Dipòsit Legal: B-17593-1996 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D’HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d’Hivern, i és liure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Federació Catalana d’Esports d’Hivern President: Oscar Cruz Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E

08018 Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

040

050

062

070

082

ESPORTS D’HIVERN #58 014 026 032 040 044 048 054 064 066 072 078 086 088 090 092

reportatge: Novetats ISPO 2019 reportatge: La universitat de les botes d’esquí viatge: Japó, benvinguts al paradís reportatge: La neu i la diversió no s’acaben a l’estiu reportatge: L’hivernació d’esquís i botes reportatge: Esports d’hivern adaptats reportatge: 10 coses que no sabies del KL Club: Club d’esquí GER competició: Audi quattro Cup competició: Mundial d’esquí alpí competició: Finals Copa del Món Grandvalira competició: Copa del Món IPC La Molina competició: Queral Castellet crema la neu competició: Copa del Món SBX Baqueira competició: Freeride World Tour Vallnord

SECCIONS 002 editorial 004 notícies 038 targeneu - multirisc 053 la federació informa 060 competició 094 clubs

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

Entitats col·laboradores: Entitats col·laboradores:

Revista membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de

Empreses col·laboradores: Empreses col·laboradores:

ANY XXI TEMPORADA 18-19/ NÚM. 3 Foto: Erich Spiess - Red Bull Content Pool

editorial Foto: Baqueira

El valor de la perseverança amb el repte olímpic en l’horitzó

futur de l’esport català, i l’aposta de la Secretaria General de l’Esport i la FCEH en aquest ambiciós projecte així ho demostra.

La primera línia informativa en esports de neu disminuirà la seva intensitat, però l’activitat institucional no afluixa. Aquest mes de juny estarem pendents de la decisió del Comitè Olímpic Internacional (CIO), que anunciarà, en una sessió a Lausana, la ciutat que acollirà els Jocs Olímpics d’Hivern 2026.

I finalment són dues les candidatures que hi opten: Estocolm (Suècia) i Milà - Cortina d’Ampezzo (Itàlia).

L’elecció de la seu olímpica del 2026 obrirà la cursa per als JJ.OO. de 2030, on sens dubte la candidatura Pirineus - Barcelona pot acabar esdevenint una realitat. Com hem demostrat públicament en diverses ocasions, la convicció de totes les parts implicades per convertir aquest somni en una realitat és ferma i determinada. Estem preparats.

Que seguiu gaudint de la muntanya!

Quan el lector estigui gaudint d’aquest darrer número de la revista, ens haurem endinsat en la recta final de la temporada de neu 2018-19. Afortunadament, encara quedaran per viure algunes competicions, però haurem deixat enrere una temporada, com sempre, sense fre.

El calendari de competicions previst inicialment ha tirat endavant, com no pot ser d’altra manera, amb els esportistes com a protagonistes; amb els Clubs deixant-s’hi la pell; i amb el suport tan necessari d’estacions i institucions. Des de Campionats de Catalunya a proves clàssiques que segueixen fidels any rere any, i les grans cites del calendari internacional que hem celebrat a casa nostra i que ens han situat, novament, en l’epicentre.

Sense anar més lluny, al març hem pogut gaudir de la Copa del Món FIS de Snowboard Cross a Baqueira Beret i les Copes del Món de Para Snowboard i Esquí Alpí IPC a La Molina i Espot, respectivament. Un èxit col·lectiu que mereix un fort aplaudiment.

Com també el mereix, amb un somriure a la cara, l’àmplia evolució que tenen els nens i nenes que formen part, un any més, del projecte de promoció escolar. La formació dels més petits és la pedra angular que sustenta el

Oscar Cruz i Dalmau President de la FCEH 2

notícies

Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport, al capdavant del Programa per a la preparació de la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030

La direcció del Programa El Programa queda adscrit al departament competent en matèria d’esports, i el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras, n’exercirà la direcció, tot i que el titular del Departament de la Presidència en pot designar un altre. El director o directora del Programa té assignades les funcions següents: - Impulsar la celebració a Catalunya d’esdeveniments esportius internacionals, especialment els relacionats amb el moviment olímpic i paralímpic - Consolidar el compromís de Catalunya amb el moviment olímpic i paralímpic - Fomentar la internacionalització de l’esport català a tots els nivells i la promoció de Catalunya com a país esportiu - Participar en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport, així com de la pràctica d’activitat física i del foment d’estils de vida saludables per al conjunt de la ciutadania - Mantenir la interlocució, mitjançant el Departament de la Presidència, amb els altres Departaments de la Generalitat de Catalunya que s’escaiguin per al correcte desplegament del Programa - Mantenir la interlocució del Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de la Presidència, amb les institucions, entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional competents en matèria d’esport per a la promoció i preparació de la candidatura de Catalunya per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona - Fer el seguiment dels treballs i estudis per a la preparació de la candidatura - Promoure l’obtenció de recursos econòmics per a la preparació de la candidatura - Impulsar, dirigir, supervisar i coordinar les activitats i els treballs que es portin a terme en el marc d’aquest Programa i efectuar-ne el seguiment

El Govern ha aprovat crear el Programa per a la preparació de la candidatura de Catalunya per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona del 2030, ja que considera que l’organització d’aquest esdeveniment seria cabdal per a la projecció exterior de Catalunya i per al desenvolupament econòmic i social del territori, especialment, de les comarques pirenaiques. Amb aquest acord, es vol donar “la màxima transcendència possible en l’avaluació d’aquesta candidatura” per aconseguir que la nominació, en cas que es presenti, “tingui el millor èxit possible”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi.

“El Govern veu el projecte olímpic com una gran oportunitat per repensar, primer, la relació de Barcelona amb el territori, però sobretot també el Pirineu, parlant d’esport, i no només l’esport de neu, sinó també comunicacions, sostenibilitat i projecte de futur de les persones que viuen al Pirineu”, ha dit Artadi.

En aquest sentit, la portaveu ha assegurat que l’objectiu del Govern és “veure com a través d’un projecte esportiu repensem el país. Aprofitem per fer un debat de país d’on volem situar els Pirineus d’aquí 5, 10 i 20 anys. Que se situï al mapa, tant a nivell intern com a escala internacional”. “Necessitem posar la mirada Pirineu, sobretot escoltar la gent, oferint que ells mateixos són els que han de projectar com veuen el futur i cap on volen aprofitar aquesta oportunitat que se’ns ha posat sobre la taula”, ha afegit. Per aquest motiu, el Govern treballarà per a una proposta “basada en uns Jocs que s’adaptin al territori i no al revés” perquè “no és el territori, no és el país que s’ha d’adaptar a una competició internacional”. Una proposta, ha detallat Artadi, que tindrà com a premisses fonamentals la sostenibilitat, el respecte ambiental i la igualtat de gènere i d’oportunitats.

4

Dynafit desafia els límits Dynafit dóna una nova volta de rosca a la seva col.lecció de cara a la propera temporada, la qual gira al voltant de quatre eixos: Race, Speed, Tour i Free, i de la que ara destaquem l’esquí i la bota que acompanyen aquestes paraules. L’Speedfit Pro 81 és un nou esquí de touring lleuger i molt rígid, gràcies a les cares laterals, que s’adapten perfectament al terreny i a la pista. Un model que incorpora la millor tecnologia de la marca (3D Tech, 3D Tip i Full Micro Sidewall), que trobareu en quatre talles i que es beneficia del treball del rocker a l’espàtula i cua. Per la seva banda, la bota TLT8 Expedition CL afavoreix la velocitat en els ascensos i facilita el descensos. Una bota en grilàmid que pesa 1.020 grams i que es beneficia del treball de les tecnologies Speed Nose (una puntera més curta i el punt de rotació reubicat fa que els ascensos siguin més eficients), del Master Step (que facilita enormement la inserció en la fixació) i de l’Ultra Lock 4.0, que permete passar del modus passeig al d’esquí en un tres i no res. www.dynafit.com

Mash IV, la jaqueta desitjada Tot el que es pot demanar en una bona jaqueta ho trobareu a la Mash. Una jaqueta que està disponible en varis colors i que disposa dels millors teixits i la millor tecnologia de la marca japonesa. Gràcies al 4-way Stretch incorpora un teixit elàstic que millora la mobilitat, mentre el Phenix Nestlation ofereix un aïllament 100% de polièster que aporta una gran escalfor i comoditat, sent una jaqueta que ofereix una excel.lent resistència a l’aigua i el vent, a més de garantir la millor de les transpirabilitats. Presenta pràctiques butxaques, un efectiu tancament central i una caputxa molt funcional. www.phenixski.com

Col·laboració entre els parcs naturals del Pirineu i les estacions de muntanya de FGC El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Ricard Font, van signar un conveni per col·laborar en l’organització i difusió d activitats esportives i a l’aire lliure, per potenciar el respecte per la natura i el coneixement del medi natural, la fauna, la flora, la geologia i el patrimoni cultural local. A partir d’aquest acord, s’elaboraran convenis específics per determinar les accions a cada un dels parcs inclosos em el conveni: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural del CadíMoixeró i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. La finalitat de l’acord és divulgar, potenciar i promoure aquests espais de gran valor natural, gestionats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant elements que fomentin l’esport i les activitats a l’aire lliure, el respecte per la natura i el coneixement del medi natural, la geologia, la fauna i la flora. En concret, l’acord comprèn el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Pel que fa a les estacions d’FGC són: Espot, Port Ainé, La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000.

Polartec presenta el primer teixit biodegradable Polartec Eco-Engineering ha d’establert un nou estàndard de teixits sostenibles amb el llançament del primer polar biodegradable, totalment reciclat així com nous teixits, farcits per a capes d’aïllament tèrmic i teixits impermeables transpirables . D’aquesta manera, Polartec es compromet al 100% amb els materials reciclats i biodegradables. L’esforç per aconseguir teixits més ecològics s’ha unit a altres indústries líders i pioneres en teixits sostenibles: unificar i Intrinsic Advanced Materials. La col·laboració entre les dues companyies combina la revolucionària tecnologia Ciclo amb els innovadors productes de fil de unificació per aconseguir la biodegradació del polièster, del niló i el poliuretà, tant al mar com en els abocadors. L’objectiu és crear els primers polars biodegradables totalment reciclables del món, així com membranes impermeables transpirables i altres teixits i farcits d’aïllament eco-sostenibles. www.polartec.com

5

notícies

Allau de novetats a Helly Hansen Helly Hansen ha estat notícia aquest hivern per les moltes i bones novetats que ha presentat. Veiem tres exemples. La Lifaloft Hooded Stretch Insulator Jacket, amb aïllament Lifaloft elàstic, perfecta per activitats d’alta intensitat, o la W Whitewall Lifaloft Jacket, guardonada amb un Ispo Gold Award combina la membrana Helly Tech amb aïllament Lifaloft per oferir una jaqueta de freeride còmoda i lleugera amb altes prestacions per a un rendiment òptim. I no podem passar per alt els base layers, que aporten ciència al disseny amb la tecnologia Body Mapping. La col·lecció H1 Pro de base layers d’alt rendiment, que utilitzen la tecnologia del body mapping per equilibrar a la perfecció les propietats tèrmiques i el control de la humitat per mantenir càlid i còmode, són una bona mostra. www.hellyhansen.com

Julbo Ranxo, màscara d’esquí ‘amb bon humor’ La màscares Julbo Ranxo afronta tots els reptes i transmet bon humor en tot tipus d’aventures. Mostra un disseny clàssic però divertit, amb l’última tecnologia en lents fotocromàtica. La Ranxo és de mida XXL, amb un disseny fluid perfectament adaptat al casc, amb pantalla fotocromàtica Zebra per a una visió perfecta en qualsevol situació. L’interior de la corretja inclou dibuixos de la sèrie ... i el llegendari bigoti. Finalment, l’etiqueta de cuir d’inspiració Old School Denim, mostra una identificació discreta però potent. I, si busqueu una ullera de glacera, Ranxo també us dona resposta. www.julbo.com

Pierre & Vacances: escapades a 1700 metres d’altura en família, parella o amb amics Davant la disjuntiva de quedar-se a casa o sortir, a Pierre & Vacances sempre es tria l’opció de sortir, oferint propostes per a tots els gustos, tal com es pot veure a continuació. Com ara l’Hotel Grand Pas **** (Pas de la Casa). Separat només 50 metres de les pistes de Pas de la Casa, disposa de 99 habitacions, va obrir el passat 5 de desembre i és el primer establiment premium de Pierre & Vacances a Andorra. Per la seva banda, els apartaments Andorra El Tarter (El Tarter), ideal pels que vulguin gaudir de la llibertat d’un apartament sense renunciar als avantatges d’un hotel. I els apartaments Andorra Alba el Tarter (El Tarter) presumeixen d’una ubicació privilegiada al Canillo, a 1700 metres d’altura i a 400 metres de Grandvalira. A més d’esports d’hivern com surf de neu o esquí de fons, els viatgers poden realitzar nombroses activitats culturals a Ordino, Canillo, Sant Julià de Lòria, Encamp o Escaldes, amb interessants visites al Museu Nacional de l’Automòbil o al Museu de la Moto, entre altres.

Tot això i molt més a www.pierreetvacances.com

Estira la temporada a Piau Engaly La temporada d’esquí dóna molt més de si del que ens podem imaginar i una mostra d’això n’és l’estació de Piau Engaly, que allarga la campanya blanca fins al 22 d’abril, amb el 100% de la zona esquiable oberta i la qual, a més, presenta una agenda d’esdeveniments de primer nivell en aquesta part final de l’hivern i inicis de primavera.

No ens podem perdre el que han batejat com a “Sky Piau Tri Events”, el 6 d’abril, un singular triatló de muntanya que combina trail running, bicicleta i esquí de muntanya i en el qual es pot participar sol o en trio. A l’abril també tindrà lloc la “Sun & Style Session”, els dies 20 i 21, on es podrà provar material, gaudir de música en directe i moltes activitats més, com a marc que tancarà la temporada. Per estar al dia d’aquests esdeveniments i de tot el que passa a Piau-Engaly, no deixeu de consultar el web www.n-py.com/es/piau

6

WH

AT ’S

YO U

R

ISPEED PRO SKI / EVO 16 BINDING / RAPTOR 140RS BOOT

.COM

LI

MI

T?

notícies

Xenic 10, la nova fixació de Fritschi Màscara Flow de Bliz La màscara Flow està perfectament equilibrat entre el disseny i la funcionalitat per oferir rendiment i seguretat. Flow és un dels models superiors de Bliz i està al capdavant pel que fa a funcionalitat, flexibilitat i disseny. Aquest model ha estat optimitzat per al rendiment i un ajust perfecte a través de tres capes d’escuma suau i corretja de 45 mm. Flow també disposa d’un sistema flexible per a la substitució de lents fàcil, corretja ajustable i un ampli camp de visió. La Caixa ve amb una lent de recanvi. www.bliz.com

La marca suïssa de fixacions torna a sorprendre’ns amb la nova Xenic 10, una fixació de randonnée i freerando. Una fixació de només280 grams. Destaca per oferir un calçat molt fàcil i per amagar el sistema de motlles a la puntera, combinant un sistema molt segur, ja que en el cas que en una baixada els esquís reben un cop les fixacions ‘no salten’. Tanmateix, la peça central de la talonera és molt ampla, guanyant així en estabilitat i, tot i no tenir oscil·lacions no balla i transmet molt bé la potencia de la bota a l’esquí. A la vegada ofereix un marge de flexió mot gran amb la bota calçada i és molt senzilla i pràctica de fer servir. www.fritschi.swiss

competició

PATINATGE DE VELOCITAT El patinador Nil Llop ja s’entrena després d’una llarga aturada per lesió

La perla del patinatge de velocitat català ha tornat a posar-se uns patins PATINATGE ARTÍSTIC després del fort accident patit el passat mes de juny, quan va xocar conAdrià Díaz i Olivia Smart, tra un arbre mentre s’entrenava. doble podi per encetar temporada Després d’un estiu dur i molt diferent del que s’hauria imaginat, el patinador Dues medalles de plata és el balanç del patinador català i la seva parella Dessuadora tècnica de Patagònia català progressa en la seva recuperació i ja descompta les setmanes que en l’arrencada de la temporada de patinatge artístic.

La marca Patagònia disposa en el seu catàleg del d’aquesta recomanable falten per tornar a l’acció.

Després fort impacte contra un arbre en ple El passat setembre el Canadà, país on entrenen habitualment, va acollir dessuadora amb caputxa que deixa de Llop ser un polarràpidament tècnic. Des-per la sala entrenament a la R1, pista denoSant Boi, vafolre passar l’estrena de temporada dels patinadors Adrià Díaz i Olivia Smart. L’Autumn col·lecció de va guants decalibrar Matt el nivell de la parella després taca per incorporar eljateixit Power Grid el control permanent d’operacions, que Polartec les lesions eren deamb consideració: fractures al fèmur,Nova Classic International servir per Mattd’intenses presenta elssetmanes seus models de guants innovadors.

Dissenyats i fabricats de males olorsi un Polygiene. lleuger i transpirable amb una elasticitat returmell dit de laÉsmà, a més d’una quàdruple fractura a lai mandíbula. d’entrenament, i el resultat va ser molt positiu. Una tecnologia per poder gaudir d’una experiència única.

Els Regisistència ajustada, iha unaevolucionat suau solapa físicamentamb medalla Unaextraordinàries. recuperació Fixeu-vos intensa, en on laelcaputxa jove patinador depunta plata fruit de dues bones actuacions sobre el gel, recolzades per Gore Warm, Conrad Gore i Ricard Gore per a home, els models Ellen per cremallera enganxada rivet al costatmetges de la barbeta molt millor del quealels mateixos podiendestinada preveurea brindar i que l’ha de per-nald noves i sorprenents coreografies.

Patricia Gore i Patricia GorelaMitten pervaa competir dona i els models Love Cats, comoditat al tornar contactea amb la pell. Altres detalls a destacar serien quemolts les cosmetre la competició pròximament.

I és que són els que volenGore,Després d’aquest debut, parella al prestigiós Finlandia TroSkull i Cutevan per penjar-se kids, incorporen TOOTEXde perplata mantenir la tempe- de grans tures per sotapatinar de les espatlles s’acomoden fàcilment de les una corretges de de missat-Awesome veure de nou el campió català, quesota va rebre onada phy, on també una medalla acompanyada a les teves sobre mans i el la gel. tècnica Gore-Tex pervan protegir-te la humitat. les motxilles els discrets foratsde enl’accident, les costuresmolts per al d’ells polze per destinats a afegir ges deosuport després xarxes socials. Llop varaturasensacions Al país nòrdic obtenir de millors marques persomajorbrillar protecció en condicions fredes. https://eu.patagonia.com la passada temporada, amb menció especial per a la 6a posició enhttps://matt.eu/es/ nals i els registres més alts fets fins a aquesta data per una parella espanMass Start al Mundial Júnior. yola en la modalitat de dansa. Una empenta de motivació.

notícies

Kitsune G.A.C., noves marques Aquesta comercial, que representa l’esperit del bosc de la mitologia japonesa, sota les ordres de Cristhian Iglesias, incorpora, després de la ISPO, noves marques a la seva oferta.

Arran d’un acord amb el Grup Nidecker, distribuiran per a la Península les col·leccions de Yes, Flow, Now, Kara Koran, Jones i la mateixa Nidecker, amb el qual es posicionaran com una referència de l’snowboard a la Península.

Més informació: kitsunegacsl@gmail.com

Odlo x Zaha Hadid Per a la col·lecció de roba esportiva femenina d’aquesta primavera-estiu, Odlo s’ha aliat amb la companyia de disseny de la llegendària arquitecta Zaha Hadid. De manera similar a Odlo, l’arquitectura de la ‘Reina de la Corba’ es distingeix per diferents capes i transicions harmonioses. Aquesta extraordinària col·laboració amb l’estudi Zaha Hadid Design li ha aportat a Odlo d’una perspectiva completament renovada en el desenvolupament de la seva roba esportiva funcional, que ha donat com a resultat unes peces d’entrenament imprescindibles, femenines al mateix temps que funcionals, basades al voltant del tema de disseny ‘Espai a capes’. www.odlo.com/es

Spyder segueix apostant pels seus monos de competició

Neix la primera beguda isotònica 100% ecològica per a esportistes

La marca d’esquí Spyder ha desenvolupat una línia de competició composta per monos de competició, guants, samarretes tècniques i altres accessoris inspirats en superherois com el Capità America, Spiderman, Iron Man, Thor, la Capitana Marvel o Panther. Spyder va arribar a un acord amb Marvel la temporada passada i, després del seu èxit, segueix en treballant en vestits inspirats en les pel·lícules de Marvel. Esquiadors com Lindsey Vonn, Jared Goldberg, Steven Nyman, Chris Davenport, Amie Engerbreston, Owen Leeper o Julian Carr tornen a vestir-se com autèntics superherois. Aquesta línia d’Spyder inclou una àmplia varietat de dissenys per a dones, homes i també per a nens. Des de monos d’esquí –aprovats pel FIS (Federació Internacional d’Esquí)– a samarretes tècniques, mitjons que mantenen els peus calents i secs, o guants impermeables, transpirables i amb més de 200g d’aïllament ThermaWEB ™, un material exclusiu fet de fibres de polièster ultrafines que permeten atrapar i retenir la calor de manera òptima. www.spyder.com

Raw Super Drink, amb seu a Barcelona, és la nova beguda isotònica elaborada amb ingredients orgànics que neix per l’actual generació d’esportistes saludables que estimen l’ecològic. Recupera electròlits i aconsegueix una hidratació 100% beneficiosa i lliure de sucres. L’aigua de font utilitzada és de la més alta qualitat, provinent de fonts properes a la producció en l’estat de Caríntia (Àustria). Aquesta regió és coneguda per ser una de les reserves naturals d’aigua més grans del món amb propietats increïbles. Raw Super Drink és una beguda que ofereix aportacions vitamínics, carbohidrats, antioxidants, minerals i electròlits. Això es tradueix en beneficis actius de recuperació i manteniment de la hidratació abans, durant i després de l’exercici físic. Hidratació 100% ecològica, funcional i nutricional disponible en 4 sabors: Raw Super Drink Lima-Limón, Mandarina-Mango, Maduixa-Menta i Nabiu-Açaí. www.rawsuperdrink.com

10

La neu t'esperA A CATALUNYA

Descobrir racons increïbles en una excursió amb raquetes de neu, esquiar en pistes de tots els colors, fer submarinisme en llacs glaçats, construir un iglú amb les teves mans… Hi ha moltes experiències per gaudir de la neu. La neu t’espera. Passa-la!

notícies

Cuida i hiverna la roba Quan la neu es fon arriba el moment de posar la roba a punt per a la temporada vinent, no només per a netejar-la, també mantenint-la en les condicions del primer dia. Tarrago és una empresa de casa nostra que amb 75 anys d’experiència, és líder al sector a escala mundial en la cura de les pells, calçat i robes delicades. Ara, dins de la seva col·lecció ‘Tarrago Outdoor High Tech’ llança dos productes pensats especialment per a la neteja i la cura de les peces de ploma, tan comunes al món de la neu. Amb els nous Down Cleaner i el Down Protector, netejaràs les peces de roba revitalitzant alhora les seves propietats d’aïllament i transpirabilitat i recuperant la seva impermeabilitat. www.tarrago.com

Eisbar per anar de gorra Eisbar, marca de gorres d’esquí premium made in Austria i equipació oficial del seu Ski Team, ja està disponible a casa nostra gràcies a Ypsilanti, una distribuïdora creada el 2012 i que s’està fent un espai dins del mercat de l’outdoor. Eisbar s’incorpora al projecte, on podem trobar, entre altres marques: Devold of Norway –tèxtil en merino d’alta qualitat-, els mitjons Thorlo o les motxilles de Thule, made in Sweden, tan resistents i estètiques com els cofres i porta esquís de la marca. www.ypsilantidis.com

Font-Romeu Pyrénées 2000, per acabar més que bé Què millor per a acabar la temporada que una àmplia oferta d’activitats i un encara millor preu al teu forfet, rebaixat durant el mes de març. Així doncs, a l’estació de la Catalunya nord, per acomiadar la campanya d’esquí trobaràs un descompte del 15% en el forfet i a més activitats com la ‘Full Park Closing Party’.

La Full Park 2019 se celebrarà el darrer cap de setmana de març, a l’Snowpark de Font-Romeu Pyrénées 2000, on els shapers construiran un disseny de raïls creatiu perquè els riders puguin planxar els seus millors trucs en una sessió oberta per a tots amb moltes sorpreses i destinada a gaudir al màxim. La festa continuarà fins a la nit amb el #FullPark Video Contest, on es podran veure tots els edits de la temporada amb molts premis per als millors trucs o els més creatius (ja que els qui ho vulguin, només han d’acudir a l’snowpark, gravar les millors piruetes i enviar els vídeos abans del 27 de març), seguit per l’After Party. Més informació: fullparkmedia@gmail.com i @fullpark

Càncer de pit.. Woman’sBack Ja tenim la primera motxilla creada especialment per a les dones amb càncer de pit: La Woman’s Back. És una motxilla dissenyada per a dones que, després de passar per un càncer de mama, volen evitar desenvolupar un limfadenoma de braç. La Woman’sBack, amb el seu disseny i la seva distribució de cintes i tirants, s’adaptarà perfectament al cos, evitant pressions a l’aixella i l’espatlla i permetent moure’s per la muntanya, la neu o la ciutat amb total llibertat, portant la motxilla carregada amb totes les pertinences. www.womansback.com

12

72

Novetats ISPO Munic 2019

Celes Piedrabuena Celes Piedrabuena

ISPO 2019 PER UN MÓN MILLOR

El respecte pel medi ambient, ser sostenible amb l’entorn, des del moment de la concepció dels productes fins al seu ús, va ser una de les notes dominants en el marc d’una nova edició d’Ispo Munic, la fira més important del món en esports d’hivern que un cop més no es va perdre Esports d’Hivern per fer-vos en aquest darrer número de la present temporada un avanç del que podreu trobar al catàleg de les principals marques de cara al proper hivern.

Bé, això a les marques que facin catàlegs de paper. En un món tant digitalitzat cada cop són menys les marques que ofereixen als periodistes l’eina d’un catàleg de paper, en el que poder consultar les seves col.leccions. D’acord que això ja no es porta i que fins hi tot podria acceptar que ja no té gaire sentit, però, què voleu que us digui, a l’hora d’escriure i de consultar les novetats de les marques, els models, va molt bé poder tenir un catàleg a mà, sense tenir res en contra de la digitalització. Tot el contrari, crec que ambdues eines es complementen molt bé. Aquesta entradeta a aquest report que porta molts més maldecaps dels que us podríeu imaginar, serveix també de fil conductor per dir-vos que el que sí es va poder notar aquest any a Ispo és la pèrdua de protagonisme de les marques de material dur. No vull que se’m interpreti malament ni que vull ser alarmista, però de nou alguns pesos pesants de la indústria no hi eren, com Atomic o Salomon, i la majoria de les que hi eren tampoc presentaven novetats espectaculars ni uns estands que cridessin molt l’atenció. Ara bé, no ens confonem. Aquest pas enrere no cal identificar-lo amb una actitud a la defensiva, sinó com una tàctica per agafar embranzida en un sector que està molt viu i que manté una clara línia continuista.

Esquís tot terreny a dojo Aquesta línia continuista es manifesta en unes col.leccions en les que les marques ‘generalistes’ miren cada cop més a la muntanya, sense perdre de vista la pista i els esquís tot terreny, estenen els tentacles de la polivalència cap a tota la muntanya. Ara ja es parla d’esquís polivalents amb un accent de pista, de fora pista o de touring, tant en les marques més grans com en les més ‘core’, les que sempre han estat de muntanya però que no volen perdre de vista tampoc el gruix del negoci: els esquís polivalents amb una agilitat suficient com per donar un bon comportament tant a la neu trepitjada com a la neu verge. Amb aquesta finalitat doten a les seves creacions de la millor tecnologia possible, la qual alleugereixi el pes dels esquís, els doti d’una elevada capacitat de entrar, negociar i sortir dels viratges amb efectivitat i d’oferir unes condicions de flotabilitat sempre òptimes. Fruit d’aquesta combinació de tecnologies trobem esquís amb uns patins que fa unes temporades costaria de veure a les pistes però que a dia d’avui es mouen com a peix a l’aigua damunt la neu treballada, garantint a la vegada la màxima diversió i seguretat quan es vol anar més enllà. El touring segueix sent un mercat emergent, una mica donant resposta a la sensació de llibertat i puresa que s’ha apoderat de la societat i dels esportistes, amb esquís per a tots els públics: pels que valoren sobretot el pes, pels que valoren el pes però sobretot el que volen és gaudir de la baixada, pels que cerquen un terme mig entre l’ascensió i el descens i pels que també miren a la pista. Una interconnexió de conceptes i territoris que no té sinó una manifesta voluntat d’oferir el major nombre de fustes per a gaudir de la neu en qualsevol situació, que és del que es tracta.

I per això és obligatori calçar unes botes còmodes, el que ja no es notícia perquè la majoria de marques aposten per la personalització de les mateixes, tant en el botí com en la carcassa, aconseguint que les botes ofereixen una just òptim en funció de la morfologia del peu. Una comoditat que no va en detriment del rendiment i, com en el cas dels esquís, amb la lleugeresa com a denominador comú.

En el camp del calçat passa com en els dels esquís, en el que les botes amb un comportament més tot terreny, en el seu concepte més ample, són les més nombroses. Aquesta voluntat de conquesta demana la màxima seguretat, per això cada cop trobem més marques que aposten per les motxilles de seguretat, i respecte pel medi ambient en la concepció i fabricació del material, tant dur com tou.

15

Novetats ISPO Munic 2019

A Black Diamond saben el que fan i no perden el nord buscant frivolitats. En aquesta política de coherència de cara a la propera temporada incorporen la nova línia d’esquís Helio Recon, amb patins de 88, 95 i 105. Són uns esquís de Backcountry més primets, molt més permissius, amb fusta de pollancre i fibra de vidre, més flexibles. Uns esquís que no són molt nerviosos i que estan enfocats al touring més tranquil i a l’esquiador de muntanya que prima la baixada per damunt de la pujada, sense perdre de vista la lleugeresa. Tres models nous que en material dur comparteixen protagonisme al catàleg de la firma made in Austria amb els Boundari –més adreçats al freeride– i els Helio, més pensats per a un esquí de muntanya en el que sí prima l’ascens. En el camp dels complements, la novetat més destacada la trobem en les noves motxilles de seguretat JetForce, amb les noves JetForce Pro (10, 25 i 35 litres), la JetForce Pro Booster (25 L), JetForce Tour 26L i Jet Force UL. També s’ha remodelat tota la gamma de bastons, camp on entren els nous Boundary Carbon i Carbon Whippet; i pel que fa als guants incorporen una nova manopla molt tèrmica i han actualitzat els Solano, que incorporen la bateria per a garantir sempre una bona escalfor. eu.blackdiamondequipment.com

BLACKDIAMOND - JORDI PLANESAS

El que busca Blizzard de cara a la propera temporada és consolidar l’oferta d’una col.lecció d’esquís que ja té molt diferenciada, amb la línia race en la que llueixen els Firebird, una línia més esport per a l’esquiador ‘turista’ i la línia High Performance per a la persona que cerca sensacions de competició, però amb una major comoditat; a més de la línia júnior, all mountain freeride i back country. A la gamma 100% de competició dels Firebird li ha crescut una gamma germana, més accessible, adreçada als esquiadors de carrer, que no competeixen, però que volen tenir uns esquís i unes botes que mostren aquest aspecte i rendiment, però domesticat. I ja , pels que volen un esquí més ‘premium’, la línia Quatrro, la gamma amb més tecnologia que trobareu en el seu catàleg. L’esquí ideal per a gaudir tot el dia de la neu gràcies a l’estabilitat, rendiment i control que atorga, sensacions que es veuen millorades amb l’aposta pel carboni, introduint unes làmines de carboni longitudinals que amb els esquís als peus es tradueix en unes millors sensacions, menor fatiga i una major reactivitat. I a Tecnica on veuen que desperten una major curiositat és amb les botes desbloquejables; camp en el que tenen dues famílies: una all mountain freeride (sobresurten les exitoses Cochise) i una de freeride més clàssic, les noves Zero de touring. www.blizzardsports.com - www.tecnicasports.com

BLIZZARD / TECNICA - JOAN ENRRIC FARRÉ

A Blossom canvien la col.lecció dels esquís cada dos anys. De forma que el que serien els esquís de pista o race estarien en la seva primera temporada. Sí que presenten novetats en la col.lecció dels patins més amples i quan presenten novetats no només es centren en els grafismes, sinó que tenen a veure amb les construccions i concepcions, tal com s’aprecia en el nou Tail Wind. Un esquí All Mountain amb patí de 74, que ofereix les sensacions d’un esquí polivalent d’altes prestacions. Una mica més ampla seria el White Out, un gran esquí polivalent que, donada la seva estructura i els nuclis que amaga, té un caràcter molt ‘pistero’ que li dona un molt bon comportament en tota mena de neus. Un esquí que es deixa esquiar i que aporta un nivell de flotabilitat molt bo. En el que podríem anomenar esquís de competició de taller trobem diferents derivacions, en les que es canvien les estructures, els sidecuts o els nuclis en funció de la finalitat de l’esquí en qüestió. Per exemple, el que a Blossom anomenen Performane RC hi ha un Fly Up Plus o un Flere Plus que després tenen les seves versions més dòcils perdent el sufix Plus, una ‘falta de nervi’ que no pateixen els exigents Overlimit FIS i Follow Me, els esquís de competició pura i dura pels amants dels viratges llargs i curts respectivament, amb les seves versions júnior. www.blossomski.com

BLOSSOM - AMADOR COBO 16

DYNASTAR / LANGE - PERE PETIT

ELAN / ROXA- CARLES VILLEGAS

FISCHER - NÉSTOR NÚÑEZ

Moltes novetats a Dynastar a totes les línies. Per exemple, a la col.lecció Legend, esquís orientats a l’All Mountan-Freeride, hi ha una nova gamma, amb un nou ‘shape’, una nova cosmètica moderna i amb nuclis més lleugers, que li donen a l’esquí més dinamisme i lleugeresa. En la línia de muntanya incorporen un esquí amb un patí de 82mm que fins ara no tenien i que s’ajusta perfectament a les nostre neus, i cal destacar sobretot el canvi d’imatge de la línia Speed Zone, la més pistera, la qual ha crescut amb una gamma 4x4, un mix entre un esquí de pista i un esquí all mountain. Una gamma formada per esquís que van dels 76 als 82mm de patí, amb una construcció més lleugera, amb un nucli híbrid, que és una combinació de fusta més lleugera amb material sintètic, amb un nou ‘shape’. Uns esquís molt atractius amb un comportament similar als de pista, però una mica més amples i lleugers.

Un canvi d’imatge que també s’aplica als nous esquís d’eslàlom i gegant de competició. Pel que fa a Lange no hi ha grans novetats a nivell de tecnologies o hormes, però sí una millora important a nivell de detalls, seguint amb la línia que impera al mercat de botes lleugeres. Cal parlar de les noves LX, de confort, amb 102 mm d’horma; amb una posada al dia del blau elèctric de competició i una Pink Panther que vol recordar al gran Alberto Tomba. www.dynastar.com - www.lange-boots.com Elan torna a donar mostra del seu enginy i reinventa un cop més la seva tecnologia estrella: l’Amphibio. Una tecnologia que diferència entre l’esquí dret i l’esquerra, amb perfil convencional a l’interior i rocker a l’exterior, el que augmenta l’estabilitat i millora la negociació dels viratges. La propera serà la tercera generació de l’Amphibio, i el que canvia és que mentre la part interior es manté igual, la part exterior de l’esquí, tant pel que fa a l’espàtula i la cua, s’ha fet més suau, més tova, buscant que els esquís entrin encara amb més facilitat als viratges. Mantenint, això sí, la part dura de l’interior de l’esquí perquè aquests siguin més estables i eficaços. A partir del proper hivern hi haurà Amphibios per a tots els perfils d’esquiadors, destacant la vessant de pista i la vessant All Mountain, que ara han batejat com a Wingman, esquís més amples amb una nova construcció de tubs de carboni.

A més, la firma eslovena torna a tenir esquís premium, els quals agrupen sota la gamma Black Edition. Pel que fa a la firma italiana de botes, Roxa, la principal novetat és que treuen una bota overlap, amb quatre tanques, amb un disseny interior que li diuen Bio Fit –el que agrairan els esquiadors amb els peus delicats– i l’aposta per la lleugeresa que ofereix el grilamid. Roxa es defineix en confort, rendiment i lleugeresa. wwww.elanskis.com - www.roxa.com Fent bona la dita que quan quelcom funciona no cal tocar gaires coses, a Fischer segueixen traçant la corba perfecta amb els The Curv, col.lecció que s’ha reforçat així com la dels carver convencionals i els All Mountain.

Aquests incorporen un carboni de molta qualitat que s’estén de l’espàtula a la cua de l’esquí per garantir el màxim contacte amb la neu. S’han renovat algunes cosmètiques, com ara en les línies race i i RC4 The Curve i segueixent aposten per dues de les tecnologies que tants èxits els han dinat: l’Air Tec i el Diagotex. Dues cosetes abans d’entrar en el camp de les botes. Primer la gamma Brillant –alguns esquís de la col.lecció et donen l’opció de triar una xapa al web de Fischer amb el teu nom que després el mateix usuari col.loca per personalitzar el seu esquí– i després la nova App Fischer Scan Foot, amb la que l’esquiador pot escanejar el seu peu. Un cop fet aquest pas l’App et recomana la bota que més s’ajusta a la morfologia de les teves extremitats inferiors i informa de la botiga més propera. Quan hi arribis et diran que amplien la col.lecció de travessa, que neixen les noves Ranger One destinades al backcountry, però que donen un alt rendiment a la pista i fora d’ella donada la seva versatilitat, o de la democratització del sistema de personalització Vacuum. www.fischersports.com 17

Novetats ISPO Munic 2019

Temporada de canvis a Hagan, marca estructurada en cinc divisions: Boost, tour freeride; Core, tour all mountain; Pure, tour classic; Ultra, tour professional i Offtrace, tour special. La gamma Ride ara es diu Pure, amb els mateixos patins i materials, però mostrant una petita finestra a la cara de l’esquí en la que s’aprecia l’artesanal construcció interior, l’encertada combinació de la fusta i les tires de carboni. A la gamma Core, en la que es valora tant l’ascens com el descens, hi canvi de patins i de construcció, amb un Core Lite 84 ideal per esquiadors que comencen o que no són molt radicals o exigents. La gamma Bost també ha perdut amplada i ara presenta patins més estrets. Si fins ara el sostre estava en els 107 mm ara està en els 99 i com els Pure porten una finestreta per poder veure el paisatge, i en aquest camp s’incorpora el nou Boost JR, de forma que el nen té a la seva disposició un esquí de freeride com el dels grans. Uns esquís que es complementen amb els tres models clàssics de botes. La nova Hagan Pure s’ha fet més ampla a la zona dels dits per a una major comoditat, alleugerint a la vegada el pes. Incorpora una versió de dona i després hi hauria la Core Pro unisex, termoformable i molt fàcil de calçar. www.hagan-ski.com

HAGAN - IVAN MARTÍNEZ

La paraula que defineix a la propera col.lecció de Head és la de continuïtat, mantenint els projectes que fan d’aquesta marca un referent. Dues serien les novetats principals. La nova col.lecció de dona, tant en el camp del freeeride com en l’esquí de pista, seguint amb la línia V-Shape i la tecnologia Lyt Tech, de la qual ja es podran beneficiar totes les esquiadores. Una aposta femenina que es trasllada a la línia Kore, a la qual li han afegit dos models de noia. En botes, han ampliat la família Nexo amb una Nexo RS, més estreta i més compacte. I han tret una bota Edge, la bota confortable i cent per cent recomanable per a tots els esquiadors que volen màxima comoditat als peus. També trobareu al catàleg de Head una nova Edge Light, que vindria a ser una versió lleugera de l’Edge convencional. A nivell tecnològic segueixen apostant per l’aportació del grafè i la que més estan recolzant en el sector de l’All Mountaun és l’esmentada Lyt Tech, tant en esquís com en botes, buscant potenciar la lleugeresa sense perdre ni un gram de rendiment i guanyant a la vegada en confortabilitat. I en el camp dels complements Head presenta el nou casc Radar amb visera, molt innovador, que ofereix un gran ajust. Un casc compacte i confortable, amb la moda de la visera integrada. www.head.com

HEAD - JOAN VILA

Una de les preguntes que es fan molts amants de l’esquí és com és possible que una marca amb el potencial de K2 no tingui una major quota de mercat al nostre país. Pot ser que la resposta estigui en una política errònia d’acció que volen canviar a partir de la propera temporada. La sèrie Pinacle, una de les més exitoses del seu catàleg, desapareix i dona entrada als nous esquís i botes Mindbender, ja que el que vol la marca nord-americana és tornar a ser un referent en el camp del freeride. Aquests nous esquís són una mica més lleugers i la família està formada per sis models. Els Pinacle incorporaven la tecnologia Nano Konic. Ara tot el nervi de l’esquí és de fusta i han adaptat la tecnologia Total Torsion Design, la qual dona rigidesa torsional progressiva d’espàtula a cua, aconseguint una entrada en corba més precisa. Sobresurten també dos models clàssics de K2, el Charger de pista, l’únic que no porta titanal; i l’Iconic 80, un all mountain molt de pista que sedueix a un ampli ventall d’esquiadors. En botes les Pinacle, que van ser tot un referent en el seu moment, s’havien quedat una mica desfasades i ara les Mindbender ocupen el seu lloc, les quals han adaptat les diferents densitat de plàstic (Power Light Shell), amb desbloqueig, amb una palanca fàcil d’accionar amb guants i que ofereix fins a 50º de mobilitat de la canya. www.k2skis.com

K2 - FERNANDO MOREGÓ 18

KASTLE- FERNANDO MOREGÓ

LINE - FERNANDO MOREGÓ

NORDICA - NACHO DURAN

Pot sorprendre a més d’un, però fins ara al catàleg de Kastle no es trobava cap esquí de nen, el que de cara a la propera temporada queda solucionat. La firma austríaca incorporarà tres models de nens al seu catàleg, començant per a un públic molt petit, amb patins de 70 i 80 cm, fins al que té poc més d’un metre. Tot plegat amb un concepte una mica racing, però sense arribar a ser-ho i amb nuclis de fusta. I si sorprenent era que no hi haguessin esquís de nens, ara us sorprendrem encara més si us diem que tampoc n’hi havia de dona, forat que també tapen de cara a la propera campanya. En la col.lecció de 2019-2020 trobareu tres models de dona, dos all mountain-pista i un de freeride-all mountain, mirant de cobrir tot el ventall d’opcions. Pel que fa als esquís d’home, desapareixen els BMX, ja que s’integren en els FX. Amb aquest canvi passen a tenir un patí que va dels 85 als 115 mm, incorporant la tecnologia Tri Design: nucli de fusta que combina fins a tres tipus de fusta amb la fibra de vidre i el carboni, amb una mica de 3D al ‘shape’, ja que mostren un petit pont per afavorir la rigidesa torsional. No ens oblidarem de citar que entren en escena els nous PX, uns esquís molt pisteros a un preu molt raonable, sense deixar de banda la incorporació de materials nobles. www.kaestle.com La gran novetat a la firma de Seattle de cara a la propera temporada és la incorporació dels nous Vision. Uns esquís de freeride lleugers, que van dels 98 als 108 mil.límetres de patí en 179 centímetres i que estan al voltant dels 1.500 grams. Són uns esquís de fusta i carboni amb una marcada personalitat de freeride, però que ofereixen un gran comportament a l’hora de pujar en les ascensions de backcountry perquè ofereixen un pes molt ajustat. Un dels seus models estrella seria el Vision 98. En aquest ‘concepte’ freeride el Sacana segueix cridant l’atenció. Un esquí que pels no habituals en aquest món els crida l’atenció per la cua de peix i que, efectivament, donada la seva amplada no es massa indicat per a les nostre neus, que de cara al proper hivern arribarà amb un can vi de disseny. Un esquís que a alguns els pot semblar massa ‘totxo’, però que un cop a sota de les nostres botes es mostra com un esquí senzill i còmode a l’hora d’esquiar. Un model molt més domesticat i que pot tenir un major recorregut al nostre mercat és el Chronic. En la mentalitat nord-americana el bategen com a un esquí de freestyle, però un cop aterra aquí podem dir que podria ser un all mountain, amb una espàtula sobredimensionada per facilitar els girs, sent tou als extrems, patí i cua, i rígid a la zona del patí. wwww.lineskis.com Dos són els pilars en els que se sustenta la col.lecció de Nordica de cara al proper hivern en matèria d’esquís: en la gamma racing i en la vessant All Mountain/fora pista. En els esquís de competició, on tenen esquiadors brillants com Dominik Paris, Felix Neureuther o l’espanyol Juan del Campo, amplien la construcció i la geometria dels esquís amb patins més amples, mirant d’augmentar la flotabilitat. És a dir, esquís All Mountain, però amb un comportament race. Esquís amb patins de 72, 76 i 89, amb construcció de nucli de fusta, sandvitx d’espàtula a cua, doble titanal i reforçant els dos extrems de l’esquí amb carboni cercant estabilitat, adherència i precisió. A més, han baixat una mica l’espàtula per a tenir una mica més de contacte amb la neu, sent un esquí més agressiu en l’entrada a la corba. Pel que fa a la línia Enforcer, freeride, rebaixen els patins fins a 88. Buscant un esquí més suau, sense un rocker exagerat, que tinguin també un bon comportament en pista, oferint damunt la neu trepitjada uns efectius girs amples i molta flotabilitat fora pista. A destacar la gran novetat en el camp de les botes adreçada als esquiadors júnior, on treuen la primera bota que pot personalitzar la carcassa amb infrarojos. www.nordica.com

19

Novetats ISPO Munic 2019

La propera temporada tota la col.lecció de pista de Rossignol serà nova, tant en esquís d’home com de dona, amb els nous React i Nova. Una col.lecció ‘pistera’ que incorpora algunes modificacions de tecnologia, oblidant una mica l’Air Tip –que segueix sent la tecnologia estrella i que ara evoluciona mantenint la lleugeresa dels extrems, aconseguir que tot l’esquí es comporti de forma homogènia d’espàtula a cua, tot reduint el pes dels extrems– i apostant per una de nova. Ara es busca uns talls a l’espàtula i s’omplen amb un material ‘viscoelàstic’ per a una millor entrada a la corba. En aquest concepte sobresurt el nou React R8 TI amb titanal, un esquí pistero, molt canyero, ideal per a les nostres neus. En esquís de competició segueixen apostant pels Hero, el qual segueix sent un dels emblemes de la marca d’Artés. En botes, les Hero mantenen les seves prestacions, amb un canvi d’imatge en la línia de freestyle i una renovació absoluta en les All Track de Free Touring. A RS saben que no disposen de les botes més lleugeres en aquest camp, però sí que saben en l’equilibri que ofereixen en els termes de lleugeresa i esquiabilitat. En termes de comoditat parlant de calçat res com les Pure de dona, amb botí de merí, unes botes molt confortables i efectives. wwww.rossignol.com

ROSSIGNOL - JOEL GÓMEZ

Com ja és habitual, el que busca Scarpa és evolucionar en totes les disciplines i en totes les categories de producte, dividint la seva col.lecció en les següents famílies: Performance, Tour Lite i Race en el camp del que ells defineixen l’Alpine Touring; i Performance i Classic en el Telemarc. Pensant en el nostre mercat, la firma italiana ha renovat tota la família Maestrale. Desapareix la gamma Freedom orientada al freeride i en contraprestació s’ha desenvolupat una Maestrale nova, el model XT, que fa les funcions d’una bota de freeride, sent una bota molt esquiadora. Com a novetat també, dins de la família race torna l’Alien bàsica, pensada per als esquiadors júnior, que no poden anar a competir amb una bota de fibra de carboni i que ara tenen al seu abast una bota de grilàmid, que els permet practicar esquí de muntanya al seu nivell. Destacar en aquesta ocasió el respecte màxim pel medi ambient en la fabricació de les botes, la incorporació de la tecnologia Recco, que facilita la recerca de les persones víctimes d’una allau; l’aposta per la construcció Cabrio en el touring o el sistema Boa a l’hora de lligar les botes. Un conjunt de propostes pensades per a obtenir el millor rendiment a l’hora de pujar i de baixar, en la que sobresurt pels que busquen sobre tot el pes els 590 grams de l’Alien 3.0, pensada també pels terrícoles. www.scarpa.net

SCARPA - MARTA MASDEU

A Scott segueixen ferms en la seva idea de fer uns esquís polivalents en tots els àmbits, que es comportin bé a la pista i fora d’ella, en tot tipus de neus i condicions, una declaració d’intencions que resumeix l’Scrapper, un esquí de freeride, de 115 de patí, que a la pista el pots mantenir. Segueixen dividint la seva col.lecció en les gammes All Conditions (amb l’Slight 100 com a referent i tres models de dona), Freeride (amb l’Scrapper com a vaixell insígnia i uns patins que van de 115 a 90 mm), Ascent (esquís pensats per a pujar, amb un Speedguide que va de 95 a 80 de patí) i Mountain, camp en el que destaca el Superguide 95. En botes s’ha millorat algun detall referents als bloquejos i les tanques, però es manté el concepte que tant bon resultats els està donant. Mantenen el model Superguide, el Cosmos, en dues versions, en grilàmid i pebax, i l’Orbit seria el model més lleuger de tot el catàleg de botes. Com sempre, donen molta importància als accessoris i complements, com ara en el camp de les proteccions amb un nou casc, Symbol 2 Plus D; una nova màscara que gairebé no porta marc; noves proteccions en les que s’ha millorat la transpiració i l’aposta pel conceptes de les motxilles elèctriques. Ja les van presentar la temporada passada, però ara ofereixen tres noves talles, de 22, 30 i 40 litres de capacitat www.scott-sports.com/es

SCOTT - ALFONSO FERNÁNDEZ DE MIRANDA 20

LA SPORTIVA - XAVI GARRIGA

VIST- QUIM FRIGOLA

VOLKL - DAREK ZIACH

Una de les grans novetats de La Sportiva en el camp de les botes és la nova Skorpius CR. Una nova proposta d’esquí de muntanya, reforçada amb carboni. Una bota de dos ganxos que permet una entrada i sortida molt fàcil del peu i que presenta una nova pestanya a la part posterior que funciona de forma independent i tanca l’eix transversal, el que incideix en un menor volum de la bota. Una altra característica és el desenvolupament plàstic que han fet amb pebax, el que els ha permès desenvolupar una bota ‘plàstica’ provinent de la matèria orgànica com és el blat de moro. Tot això combinat amb un botí customitzable, un motlle que estan posant a prova els monitors de Grandvalira. Aquest màxim exponent en el camp de l’esquí touring viatja de la mà de l’Stratos 5 (considerada com la F1 de les botes d’skimo amb només 400 grams de pes gràcies a ser 100% de carboni) i de la Raceborg, una bota que incorpora la mateixa tecnologia que l’Stratos, però que combina el carboni a la canya i el grilàmid al peu, el que permet tenir la màxima tecnologia a un preu raonable. En esquís, la Sportiva segueix la seva col. laboració amb Ski Trab i mantenen els models que tenien fins ara: els Gara, Altavia, Maestro, Maximo i Super Maximo, per a home i dona. www.lasportiva.com

La firma italiana Vist amb ànima catalana és una d’aquelles marques que no renova el seu catàleg en la seva totalitat cada temporada, sinó que va rotant el camp de les novetats. Amb una col.lecció molt definida i estructurada, segueixen aposten pels seus race carver, canviant una mica els models d’eslàlom i gegant, i afegint un model d’esquicròs. Els que sí canvien cada temporada són la gamma dels United Nations, amb un munt de països representats. Uns eslàlom carver amb una semi capa a la part superior que els fan resistents a l’abrasió, en els que són visibles els hexàgons i el degradat de color. També han potenciat molt la seva col.lecció de lloguer, que alguns dels seus clients aprofiten per a posar a la venda i han renovat en la seva totalitat el disseny dels Tofana (noia) i Soslang (home). Si ja eren minimalistes, el proper hivern ho seran encara més, amb una aposta arriscada de color blau marí en el Ventina que ha donat un bon resultat i que té ànima de 4x4. D’aquests, el Tofana i el Saslong incorporen un sufix +, que vol dir que estan fets en alumini anonitzat, treballant amb el làser el nom de la marca i el model i amb una goma Pirelli a tot el voltant per a oferir una major resistència a l’abrasió. Crida l’atenció el Warner Bros amb un Bugs Bunny, que es complementa amb un casc a conjunt que pot donar molt de joc. www.visttech.it A Volkl segueixen caminant amb pes ferm i amb les idees ben clares. Volen donar continuïtat a la seva exitosa línia race Racetiger i aspiren a convertirse en un dels reis del segment All Mountain. Amb aquesta finalitat han esborrat del seu catàleg els famosos RTM i incorporen els nous Deacon (on sobresurten els models 80 o 84), en la que trobem esquís tot terreny amb una personalitat més de pista o més de freeride, en funció del seu patí.

La voluntat de reactivació s’aprecia en la renovació de les col.leccions de freeride, freestyle i race, amb nous esquís de gegant i d’eslàlom als quals se ha canviat l’estructura i els materials interiors, incoportant fibra de vidre, el que fa que siguin esquís més reactius i prestacionals. La parella de ball de Völkl en botes, Dalbello, no deixa de sorprendre un cop més. La temporada passada van jugar fort amb les noves DS de pista, a les que per dalt se’ls hi ha afegir les DS Factory, realitzades amb materials exclusius de major qualitat. També han ampliat la gamma All Mountain amb més Panterra i la incorporació de fins a tres models de dona i donen resposta a una demanda que hi havia al mercat d’unes botes de freeride o d’excursió una mica més lleugeres amb les noves Lupo Air, per a la gent que vol que el pes sigui determinant, però sense perfre prestacions. www.voelkl.com - www.dalbello.it 21

Publireportatge

La indústria de l’outdoor necessitava un nou altaveu que els donés molta més visibilitat i força que l’aparador on estaven exposats fins ara, i confien que aquest sigui el del nou OutDoor by ISPO, que celebra la seva primera edició a la ciutat de Munic del 30 de juny al 3 de juliol d’aquest any. Un nou concepte que vol anar molt més enllà del marc propi d’un recinte firal, amb una data de caducitat clara, ja que OutDoor by ISPO vol convertir-se en una platadorma activa al llarg de tot l’any. El món no s’atura i menys encara un tan actiu com és de l’outdoor, en un creixement constant, i per aquesta raó OutDoor by ISPO neix amb la finalitat de “crear contingut, facilitar les relacions, generar entusiasme i obrir noves possibilitats”, deia el Secretari General de l’European Outdoor Group (EOG), Mark Held, el dia de la presentació d’aquesta nova aventura. Una nova aventura que ja no es celebrarà a les seves dues anteriors seus, les ciutats també alemanes de Friedrichsha-

Celes Piedrabuena ISPO

Un referent a l’hivern i un referent a l’estiu. La seu d’ISPO a la Messe München serà el marc de l’Outdoor by ISPO, amb una primera edició que es celebrarà del 30 de juny al 3 de juliol d’aquest any, sota una filosofia que va més enllà de ser només un saló firal, ja que vol ser una plataforma activa d’intercanvi d’idees al llarg de tot l’any.

22

Una proposta molt activa En aquest sentit, Tobias Gröber, director del Grup ISPO, apuntava que per a ells “l’outdoor és molt més que una paraula que serveix per definir un sector. És una forma de pensar que treballem conjuntament amb les marques, els minoristes, els consumidors i els mitjans de comunicació”. En l’aspecte més firal, OutDoor by ISPO tindrà, tot sembla ser, tres zones principals: Core OutDoor (destinada al pioners del sector), OutDoor Plus (destinada a les marques i a totes les parts implicades directament amb el concepte outdoor) i Cross-Industry, un espai destinat a expositors d’altres sectors. Com a tota fira de nova era del que es tracta és de sumar, d’oferir una plataforma activa, viva, que vagi molt més enllà dels recintes firals que es limiten a ser un aparador de productes que els clients, els professionals i els aficionats a l’outdoor ja coneixen amb molta antelació en un món obert que ens ha tocat viure.

Es tracta de sumar, i per aquesta raó es crea una nova plataforma d’outdoor en el marc d’OutDoor by ISPO adreçada a totes les parts implicades i interessades: marques, minoristes i consumidors, que estarà oberta els 365 dies de l’any, les 24 hores. A la vegada també es posarà en marxa una plataforma online de consumidors per impulsar un diàleg amb els clients potencials, amb la idea de sumar idees i conceptes per fer un món de l’outdoor millor. I, com passa ja ISPO, hi haurà un complet programa d’activitats, tal com xerrades, col.loquis o activitats, a banda d’aprofitar l’altaveu d’OutDoor by ISPO per a ensenyar al món totes les noves creacions outdoor.

I és que, com deia Held, el dia de la presentació, OutDoor by ISPO ha de ser una idea “innovadora”, que reuneixi a la indústria i obri el sector a nous mercats, grups i sectors. www.ispo.com/en/outdoor

OutDoor by ISPO 2019 Geländeplan / Map of fair grounds Messestadt West

A94 Passau (A99, Richtung Salzburg/ A99, direction Salzburg) Ausfahrt/Exit: Feldkirchen West

Messestadt Ost

A1

A2

A3

A4

EW ICM

A5 A6

t Even

B1

a n Are

B2

o creati

& Re

B3

C1

B4

EO

C2

B5 B6

C4 C5

Outside Area

EN

C6 Conference Center Nord

nri Paul-He

EO EN ENW EW

Eingang Ost / Entrance East Eingang Nord / Entrance North Eingang Nordwest / Entrance Northwest Eingang West / Entrance West

A6/B6/C6 A5/B5/C5 A4/B4/C4 F9/F10 ICM

ENW

C3

de

Camping Area F9/F10

Am Mes segelän

fen i Hamburg, que no van superar el tall. El mateix Held va destacar el dia de la presentació que l’elecció de Munic obeeix “a la implicació del sector de l’outdoor. Aquesta elecció s’ha dut a terme de forma transparent i democràtica, després d’un intens treball i de les respectives anàlisis de mercat”. I sembla ser que no hi ha pas enrere, ja que a les dates d’aquest any, se sumen ja les confirmades de 2020 (del 28 de juny a l’1 de juliol), i les de 2021 (del 20 al 23 de juny).

De fet, l’outdoor, en certa forma, ja estava present, amb major o menor força, a Ispo als últims anys. N’hi havia prou amb donar un tomb pels diferents pavellons per veure que cada cop hi havia més firmes que exposaven els seus productes amb un enfocament ‘outddor’, a banda de les activitats i conferències programades. Per tant no ha de sorprendre molt l’elecció d’Ispo outddor, més encara si es té en compte la solvència demostrada en l’edició d’hivern, que moltes de les ‘seves’ marques de l’hivern també tenen línia a l’estiu i que moltes d’elles són més fortes quan el termòmetre marca més graus que menys.

aße k-Str -Spaa

A94 München Ausfahrt/Exit: München – Riem

Core OutDoor OutDoor + X-Industry Campingarea Outside Area Internationales Congress Center München ISPO Digitize Summit: 3. – 4. Juli 2019

LA PRIMERA EDICIÓ D’OUTDOOR BY ISPO ES CELEBRARÀ DEL 30 DE JUNY AL 3 DE JULIOL I NEIX AMB LA VOLUNTAT DE SER MOLTMÉS QUE UN SIMPLE APARADOR DE NOVETATS DEL SECTOR

23

Publireportatge

ATOMIC EQUIPA

ALS FUTURS CAMPIONS DE L’ESQUÍ ALPÍ L’ADN racing d’Atomic és intrínsec a la marca, tal com es constata temporada rere temporada, ja sigui aquest hivern a la Copa del Món d’Esquí Alpí o en el Campionat del Món d‘Are (Suècia), en què els dos pilars de la marca d‘Altenmarkt (Àustria), Mikaela Shiffrin i Marcel Hirscher han estat a gran altura De fet, han dominat la majoria de disciplines de la Copa del Món d’Esquí Alpí i les que se’ls suposa com a pròpies, tant a la Copa del Món com al Mundial. En la màxima competició Hirscher ha revalidat per vuitena temporada seguida la general de la Copa del Món, a més de portar-se el Globus de Cristall del gegant i l’eslàlom; mentre que per Shiffrin ha estat la tercera consecutiva, a més de conquistar els Globus de Vidre de l’eslàlom, gegant i supergegant. Donada la seva destresa, tots dos són un referent en el catàleg júnior de competició alpina d’Atomic, en què destaquen aquestes referències:

REDSTER S9 FIS J Descripció: Esquí júnior totalment nou. Per primera vegada en la història Atomic comença els seus esquís júnior d‘eslàlom a la talla 1,24; buscant així que les nenes i els nens en edats menors puguin començar a practicar eslàlom amb uns esquís que s’ajustin a les seves característiques. Es tracta d’un esquí de nova construcció full sandvitx, abans eren cap. Uns esquís més reactius, amb nucli de fusta i caixa de titani.

Talla: 124, 131, 138 cm PVP: 439€ Preu corredor: 309€ (amb fixació L7)

REDSTER G9 FIS J + X 12 TL Descripció: Si ets júnior i t’estàs llançant a l’eslàlom gegant, l’Atomic Redster G9 FIS J amb tota la potència del titani és el teu esquí. Compleix amb les normes FIS i tots els elements de la forma de l’esquí - espàtula, cua i radi de gir, a més d’una forma en V que afavoreix un ritme intensificat - han estat concebudes per als esportistes joves.

També incorpora el nou Servotec. El seu nom prové de ‘servodirecció’, perquè consisteix essencialment en això: direcció assistida en els teus esquís.

La vareta pretensada i l’elastòmer a la part superior de l’esquí donen suport al comportament de direcció de l’esquí en totes les velocitats, aportant una direcció més àgil en els girs i més estable en els trams rectes. Nova construcció full sidewall, amb el seu Power Woodcore d’alta qualitat i la seva construcció de titani, aquest esquí és també molt suau.

Precisió, potència, velocitat per als campions del món de gegant del futur.

Talla: 152, 159, 166 cm Preu corredor: 699€ Preu corredor: 469,99€

24

REDSTER G9 FIS J Descripció: Esquí júnior totalment nou. Per primera vegada en la història Atomic comença els seus esquís júnior de gegant en la talla 1,24; buscant així que les nenes i els nens en edats menors puguin començar a practicar gegant amb uns esquís que s’ajustin a les seves característiques.

Es tracta d’un esquí de nova construcció full sandwitch -abans eren cap-. Uns esquís més reactius, amb nucli de fusta i caixa de titani.

Talles: 124, 131, 138 cm PVP: 439€ Preu corredor: 309€ (amb fixació L7)

Redacció Atomic

www.atomic.com

REDSTER STI Descripció: Nova bota pensada tant per als esquiadors júnior com per a les atletes de Copa del Món; l’esquiadora italiana Sofia Goggia ja porta temps desenvolupant aquesta bota. Es tracta d’una bota molt estreta, d‘horma 93, però amb una carcassa més fina que la versió WC, el que fa que la flexió sigui més progressiva. Per adabtarse a tot tipus d’esquiadors i esquiadores de construeix amb 5 flex diferents, les tres primeres molt enfocades als joves esquiadors: 70, 90, 110, 130 i 150 Talles: del 22 al 27,5 PVP: (70) 259€ (90) 299€ (110) 399€ Preu corredor: (70) 179€ (90) 209€ (110) 279€

REDSTER CLUB SPORT 100 LC Descripció: Tots els esquiadors tenen una duresa de flexió ideal: un nivell que els dona l’equilibri perfecte entre potència i control i que els permet esquiar al límit. La Redster Club Sport 100 LC té una flexió suau, el que la fa perfecta si ets un esquiador amb una complexió entre mitjana i petita. Inclou també la tecnologia de competició Atomic, es pot regulatr flex i inclinació, amb una horma de 96mm per a un ajust estret, la carcassa Progressive Shell i Memory Fit. També ve amb una alçada de la canya més baixa fins a la talla 24,5.

Talles: del 21 al 27,5 PVP: 329€ Preu corredor: 229€

AMID RS RED / AMID RS MARCEL / AMID RES MIKAELA REDSTER S9 FIS J + X 12 TL Descripció: L’esquí d’eslàlom ideal per a qualsevol carrera júnior de nivell FIS. Nova construcció full sidewall amb nucli de fusta i reforç en titani. Aquest esquí ofereix transmissió superior, control i un canvi de cant ràpid.

Talla: 145, 152 cm Preu corredor: 599€ Preu corredor: 419,99€

Descripció: Màxima protecció davant de qualsevol tipus d’impacte. De fet, gràcies a la nova construcció amb la protecció de foam Amid i l’interior en EPS s’obté un 40% més de protecció respecte als estàndards que marca la indústria. També incorpora la tecnologia Live Fit per a una adaptació instantània amb el nou sistema d’ajust 360, al qual caldria sumar un perfil reduït, un pes lleuger, una bona imatge i màxima seguretat; amb l’opció de col.locar-li un protector per al eslàlom.

Talles: S, M, L, XL PVP: 189 € Preu corredor: 129,99 €

25

COUNT JR HD RS Descripció: Nova màscara júnior inspirada en el model que utilitza Marcel, doble lent esfèrica fusionada, les dues lents estan unides per evitar que s’enteli l’interior. D’origen amb la nova lent HD, categoria 3-2 i inclou dues lents addicionals de categoria 1 i de categoria zero, ja que són per a condicions baixa de llum també.

PVP: 119€ Preu corredor: 89,99€

Reportatge

LA UNIVERSITAT DE LES BOTES D’ESQUÍ

Celes Piedrabuena Lange i XTot

A la fàbrica que Lange té a Montebelluna (Itàlia) s’imparteixen uns cursets avançats de botes perquè els venedors de les seves botes puguin aconsellar correctament i tenir resposta a totes les preguntes dels seus clients.

26

27

La universitat de les botes d’esquí

“LA FORMACIÓ CONTÍNUA SEMPRE ÉS BONA, DE TANT EN TANT S’HAURIA D’ANAR A AQUEST TIPUS DE CURSET” Hi ha oportunitats a la vida que s’han d’aprofitar quan se’t presenten al davant i les que ofereix la marca Lange als botiguers que ella considera no s’ha de deixar escapar. En un camp que ha evolucionat tant en els darrers anys com el de les botes d’esquí, amb tot el tema de les personalitzacions i els termoformats, una bona formació és bàsica perquè els venedors de les botigues puguin ‘educar’ als seus clients i aconsellar-los sobre quina és la bota que més s’ajusta a les característiques dels seus peus i a les seves necessitats, i com una bota es pot ajustar a la morfologia de les seves dues extremitats inferiors que permeten a les persones mantenir la verticalitat.

En aquest sentit, i veient l’interès creixent per tots aquests temes, Lange va posar en marxa ara fa uns cinc anys la Lange Bootfitting University, tal com ells l’anomenen, on uns experts de la marca donen una formació tècnica molt avançada “per gent que sap de què parla. Seria com un màs-

ter de botes, on s’explica com es fabriquen, com es treballen, quin tipus de material es fan servir, com treballar cadascuna de les problemàtiques que es pot trobar en un peu i els fan un màster en personalització de botes”, explica a EDH Pere Petit de Lange, marca distribuïda a casa nostra per Megasport.

Aquests cursets de formació duren uns tres dies i vénen a ser una formació molt intensa, on només uns pocs afortunats tenen accés, ja que és la pròpia marca qui tria als venedors del seu país que considera ‘mereixedors’ d’aquesta experiència, ja que les places són limitades i cada territori té unes places assignades.

Un màster de primera molt especial A més, aquests cursets de Lange adquireixen una significació especial donada la pròpia filosofia de la marca. En un moment en què moltes mar-

28

ques aposten per la personalització de botes a través de l’escalfor, dels forns, ja sigui a nivell de carcassa o no, “Lange es manté en el seu discurs de botes monoinjectades, amb plàstics de qualitat. Nosaltres ja oferim moltes formes diferents, però sempre que hi hagi una necessitat de personalitzar una bota ho fem de forma manual i artesanal, molt a mida de les necessitats dels esquiadors. Una feina que en aquest cas es veu afavorida pel tipus de plàstic que es fan servir en les botes de la marca francesa, ja que són de qualitat i es poden treballar i deformar molt bé, sense que hi hagi perill que es trenquin”, apunta en Pere Petit. I en aquest sentit “Lange té un programa que consisteix a donar formació a venedors de botigues especialitzades per explicar-los bé com treballar les botes d’esquí per adaptar-les a cada cas”, finalitza el bo d’en Pere.

Fins aquí l’opinió d’una part de la història, però sempre és bo conèixer la segona part, la que

dona sentit a aquesta història, la dels assistents a les classes de formació, com en Jordi Ventura de la botiga Pertot, amb una botiga originària a Masella i una segona a Puigcerdà. Ell recorda que “van ser dos dies de formació, en el decurs dels quals vam veure tota la col.lecció de Lange i tota la tecnologia que fan servir a les seves botes. El primer dia el vam arrodonir amb una visita a la fàbrica i ens van explicar com tenen definides les seves col.leccions de botes. El segon dia ja vam treballar molt més tècnicament tota la personalització de les botes de competició i les diferents formes de fer-ho, des de com fresar les botes, eixamplar-les, treballar les soles, la interfície, el botí… Tota mena de personalitzacions que et permeten adaptar després la bota a l’esquiador recreatiu o al corredor”.

En aquesta edició d’aquest postgrau de botes d’esquí hi van assistir unes 30 persones de diferents països, que es van posar en mans de cinc formadors al llarg de dos dies durant els quals van conèixer de primera mà el producte, van assistir a algunes demostracions i ells mateixos van poder treballar algunes botes per veure fins a quin punt havien après la lliçó. No s’ha d’oblidar el veritable esperit d’aquestes estades, que no

és altre que la formació. Per això li preguntem al Jordi què és el que va aprendre i ell respon que “noves tècniques de personalització de botes, sobretot del tema dels botins i també molta informació dirigida cap a la competició. Coses molt específiques que a vegades costen de saber i et permeten tecnificar-te una mica més i especialitzar-te més com a botiga d’esquí, amb un producte que és molt tècnic com el de Lange per donar servei a tots els esquiadors”.

Com aplicar els coneixements

3 raons per demanar número per assistir-hi 1. Formar-se, ampliar els coneixements mai està de més 2. El camp de les botes no deixa d’evolucionar i créixer i cal posar-se al dia 3. Els clients cada cop busquen més solucions perquè les botes que calcen els siguin el més còmodes possibles

29

Amb la lliçó apresa cal saber traslladar aquests coneixements als clients, mirant d’oferir al consumidor la bota que més se li adapti, que sigui la més adequada per al seu tipus d’esquí i la morfologia del seu peu, partint de la base que mai trobarem dos peus iguals. “Per tant, el que es busca dins d’una bota estàndard es poder adaptar-la i personalitzar-la al peu de cada client, treballant la carcassa i el botí. Això pel que fa al consumidor estàndard, ja que pel que fa a la competició es treballa molt amb el fresat de les carcasses, amb eixamplar-les i amb plantilles per a corredors que volen un rendiment major”, apunta en Jordi. És evident que molts d’aquests conceptes els

La universitat de les botes d’esquí

venedors que tenen una mica de curiositat i volen fer bé la seva feina ja les saben, ja que s’informen i la pròpia marca els manté al dia, però sempre hi ha aportacions que milloren els teus coneixements. Unes aportacions poden ser noves i altres les ja assimilades però explicades en un context i d’una forma que ajuden al venedor a fer-se una nova idea o a enfortir més encara els seus coneixements. “Els conceptes els teníem clars, però algunes coses, com a quina temperatura s’ha d’escalfar el plàstic perquè es deformi correctament… Són petits detalles que després ens ajuden molt en el nostre dia a dia”, finalitza en Jordi Ventura.

I és que la formació a la vida, i aquest món de les botes no és una excepció, és bàsic. Totes les marques cada temporada fan els seus cursets de formació als seus clients perquè aquests sàpiguen entendre quina és la necessitats dels aficionats i quines respostes se’ls ha de donar.

Jordi Ventura, “un client a qui li has treballat bé la bota és un client per a tota la vida” Aquestes paraules d’un dels socis de les botigues que ‘Pertot’ té a Puigcerdà i Masella ja ho diuen tot. Però hem volgut parlar una mica més amb ell perquè ens resumeixi la seva experiència.

Els clients que venen a les botigues, saben tot el que poden fer amb unes botes?

No. La majoria de gent desconeix el món de les botes, i la nostra feina és explicar-los, i treballar el seu peu i la seva bota, ja que la bota és l’element més important en la pràctica de l’esquí, molt més que els mateixos esquí. Nosaltres els expliquem que les botes els han d’oferir rendiment, prestacions i comoditat.

I quan els hi expliqueu, com es queden?

La gent es queda gratament sorpresa, sobretot quan després ho proven i funciona. Un client que li has treballat bé la bota és un client per a tota la vida.

Quines tres coses us van sorprendre més de la vostra estada a la fàbrica de Lange?

De la fàbrica em va sorprendre tot el taller de les botes de competició, tota l’especialització i els diferents tipus de botes que hi ha. Tot el que era el fresat de les carcasses, ja que jo em pensava que era molt residual i realment es fa servir i es treballa. Em pensava que es feia servir en dos o tres casos puntuals, però és una cosa que si la treballes i la saps fer soluciones molts problemes als peus de moltíssima gent. És a dir, que si us tornen a dir d’anar-hi no us ho penseu dos cops.

De tant en tant s’hi hauria d’anar. La formació contínua sempre és bona. Hi ha gent que en sap molt i que et pot explicar trucs i tècniques noves.

30

Reportatge

JAPÓ BENVINGUTS AL PARADÍS

Celes Piedrabuena Turisme de Japó

Sabies que Japó és el segon país del món amb més estacions d’esquí, 279, només superat per Estats Units amb 356, que la regió de Nagano és la que acull un major nombre d’estacions (38) o que hi ha 4,04 milions de japonesos que esquien. És Japó, un dels paradisos de l’esquí.

Japó, benvinguts al paradís

No cal ser un setciències per considerar a Japó com un dels paradisos de l’esquí i del powder. La videoteca n’és plena de vídeos en el que es veuen esquiadors flotant entre matalassos de neu, raó per la qual qualsevol aficionat als esports d’hivern ha somiat alguna vegada en esquiar al país nipó i descansar el cap en alguns dels seus coixins blancs. Un paradís blanc que segons ‘Laurent Vanat’ compta amb 2709 estacions d’esquí amb més de cinc telecadires, el que el converteix en el segon país pel darrera dels Estats Units amb nombre d’estacions, amb la regió de Nagano que aplega més estacions (79) i amb la regió de Yamagata on cau més neu.

La temporada d’esquí al Japó començava a finals del passat mes d’octubre, i un dels secrets més ben guardats del país són les seves estacions d’esquí i centres de vacances d’hivern on la pràctica d’esports de neu es combina amb la gastronomia i cultura local, els increïbles paisatges naturals i especialment els banys termals, denominats ‘onsen’. La pràctica d’esquí i el surf de neu és molt popular entre els japonesos i acabar la jornada d’esport en un relaxant ‘onsen’ és una de les seves activitats favorites.

La neu en pols de Japó és considerada la millor del món, a més, és el segon país amb més estacions d’esquí, després dels Estats Units i compta amb més de 500 pistes. No és estrany que el

LA TEMPORADA D’ESQUÍ AL JAPÓ ÉS SIMILAR A LA NOSTRA, JA QUE VA DEL NOVEMBRE AL MAIG

34

Japó hagi organitzat en dues ocasions els Jocs Olímpics d’Hivern, la primera vegada a Sapporo (1972) i la segona a Nagano (1998). Les principals zones per a la pràctica d’esports de neu es troben a Hokkaido i Tohoku on els freds vents de Sibèria originen enormes quantitats de neu pols de la millor qualitat, així com a Nagano i Niigata.

En aquestes àrees es troben algunes de les estacions més conegudes en el panorama internacional com són les de Niseko a Hokkaido, Hakuba a Nagano i Zao a Yamagata.

Niseko (Hokkaido) L’àrea de Niseko es troba entre les muntanyes Niseko Annupuri i la Muntanya Yotei, que creen un refugi de neu en pols idònia per a la pràctica de tot tipus d’esports de neu. A 15 minuts de les muntanyes està situat el centre de la ciutat de Niseko, dotat amb tots els serveis necessaris per gaudir de les vacances i adaptat a l’idioma estranger. I compte a més amb ‘onsen’ per gaudir de relaxants banys d’aigües termals.

Aquesta zona disposa de quatre resorts d’esquí: Niseko Annupuri, perfecte per fer activitats d’equitació, motos de neu i senderisme amb raquetes de neu; Niseko Hanazono on es pot practicar la tirolina d’hivern i passejar en trineu; Niseko Village, on es troben el Green Leaf Niseko Village i Hilton Niseko Village, que ofereixen accés directe

a les pistes d’esquí durant tot l’hivern; i Hirafu Village on es poden trobar tot tipus d’allotjaments, inclosos hotels, bungalous, posades i pensions. A més, la proximitat d’aquesta zona a Sapporo permet al visitant que ho desitgi apropar-se a aquesta ciutat i gaudir del seu famós ramen i cervesa local.

Es pot arribar a Niseko en vol directe als aeroports més propers des dels principals aeroports de Japó, com per exemple des de Tòquio a 1: 30h de vol aproximadament. També es pot arribar en tren des de Tòquio en un viatge d’unes 9 hores de durada.

Hakuba (Nagano) En aquesta regió alpina, situada a unes 3 hores i 40 minuts en tren des de Tòquio, hi ha 11 estacions d’esquí entre les que destaquen Happo- One, Goryu, Hakuba47 i Iwatake, i compta amb més de 200 pistes distribuïdes al llarg dels 3.000 metres d’altura dels Alps japonesos.

Amb més de 10 metres de neu estacional i una elevació vertical de 1.071 metres, Hakuba ofereix una neu pols de gran qualitat en cadascuna de les seves estacions d’esquí. A més, disposa d’alternatives tant per a aficionats i principiants com per experimentats esportistes de neu, així com zones de camp obert per a la pràctica d’esquí de fons o rutes amb raquetes de neu. Entre les seves instal·lacions disposa de més de 150 restaurants, amb opcions gastronòmiques de tot el món, botigues, cafeteries i bars; i uns 700 allotjaments, entre els quals es poden trobar des d’hotels de cinc estrelles, a tradicionals ryokan, cabanes privades o econòmics allotjaments per a motxil·lers. A pocs quilòmetres es pot visitar el Parc Jigokudani i els seus micos salvatges, famosos per gaudir dels ‘onsen’.

35

Japó, benvinguts al paradís

Destaquen especialment els banys d’aigües termals, amb instal·lacions interiors i a l’aire lliure, una excel·lent opció per relaxar-se i rejovenir el cos després d’una jornada a la muntanya. A Hakuba es troba a més, l’Estadi de Salts d’Esquí de Hakuba, on es pot veure l’àrea de llançament; el Memorial Olímpic d’Hivern, que commemora els Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano de 1998; i el Museu d’Història i Cultura de la Muntanya

Happo situat al centre de la ciutat, on es mostren els 60 anys d’història d’esquí, així com la fauna i flora de la regió.

Zao (Yamagata) L’estació d’esquí de Zao, situada a unes quatre hores en tren des de Tòquio, és una de les més antigues del Japó i més d’unes 36

DADES CURIOSES DE L’ESQUÍ AL JAPÓ - El primer gran boom de l’esquí al Japó es va produir el 1961 amb l’arribada de la moda per dedicar més temps a l’oci i al temps lliure. En aquest any es va superar per primera vegada la xifra del milió d’esquiadors japonesos anuals.

- El segon gran boom de l’esquí al Japó es va produir amb motiu dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972.

- El tercer boom es va produir el 1987 arran de l’estrena de la pel·lícula japonesa ‘Llévame a esquiar’, un film de temàtica romàntica del director Yasuo Baba.

- A la fi dels anys 80 es modernitzen totes les infraestructures de carreteres, ferrocarrils i aeroports permetent un millor accés als resorts d’esquí. A més, el boom coincideix amb l’abaratiment i la major proliferació de productes per a la pràctica de l’esquí.

- El nombre de japonesos aficionats a l’esquí va assolir la xifra de 18,6 milions de persones el 1993, la xifra més alta mai assolida al Japó que va coincidir amb la culminació de l’etapa més pròspera de l’economia japonesa (anys 80 fins a l’esclat de la bombolla immobiliària precisament a principis dels anys 90). Des d’aquí, la xifra ha anat descendint gradualment fins estancar-se en les xifres actuals.

COM ARRIBAR DE LA FORMA MÉS FÀCIL En el cas del Japó, per arribar directament fins als aeroports més propers a les estacions d’esquí, el millor és buscar vols que arribin al Japó i que aterrin a l’Aeroport de Haneda a Tòquio, ja que des d’aquí es poden enllaçar directament amb els vols nacionals de companyies com JAL que volen a Hokkaido (Aeroport de Shin-Chitose) i a altres regions del Japó.

Les aerolínies que volen a Tòquio Haneda des d’Europa parteixen dels aeroports de Londres (Heathrow), Frankfurt, Munic i París (Charles de Gaulle). Per això les principals companyies aèries són British Airways, Japan Airlines (JAL) i All Nippon Airways (ANA) que surten totes elles des de Londres juntament amb l’alemanya Lufthansa que parteix des de Frankfurt o Munic des Haneda i Air France des de París.

completes instal·lacions, compta amb pistes i cursos tant per a esquiadors com amants del surf de neu de tots els nivells. El recorregut més llarg s’inicia en els anomenats ‘Monstres de neu’, al cim de la muntanya i té uns deu quilòmetres de longitud. Aquests monstres són grans arbres coberts de neu i gebre, modelats pel vent, que simulen grans figures.

Pròxima a aquesta estació es troba Zao Onsen,

un llogaret conegut pels seus centres termals que compta, a més, amb diferents restaurants, bars i botigues de souvenirs.

Echigo Yuzawa, les pistes d’esquí més properes a la capital japonesa A tan sols 70 minuts de Tòquio seguint la ruta més curta de tren d’alta velocitat de Joetsu Shinkansen, es pot arribar a la prefectura de Nii37

LES REGIONS DEL JAPÓ ON CAU MÉS NEU Per a molts aficionats Hokkaido és la regió que compta amb més estacions d’esquí i en la què es veu més neu, però no és així. Veiem perquè: Regions amb més pistes d’esquí 1º Nagano: 79 estacions 2º Hokkaido: 51 estacions 3º Niigata: 48 estacions 4º Gunma i Gifu: ambdues amb 44 estacions cadascuna Regions en les que cau més neu 1: Yamagata 2: Niigata 3: Akita 4: Fukushima 5: Nagano 6: Gifu 7: Aomori 8: Hokkaido 9: Toyama 10: Fukui

gata, concretament a una regió envoltada pels Alps Japonesos i un dels paisatges més bells del Japó. Conegut al Japó com ‘País de Neu’ (nom inspirat en la primera novel·la del Premi Nobel japonès Yasunari Kawabata), les pistes i resorts d’esquí d’Echigo Yuzawa són molt populars, a més dels seus banys termals ‘onsen’, amb més de nou segles d’història.

Més informació: www.turismo-japon.es

Targeneu

NOVES COBERTURES EN LA TARGENEU I LA MULTIRISC

Arrenca una nova temporada d’esports d’hivern i de muntanya i val més fer-ho amb la tranquil·litat que dóna estar assegurat. La Targeneu i la Multirisc, les assegurances per excel·lència de la FCEH amb les millors cobertures i ajustades a les teves necessitats. T’acompanyem?

Per als grans aficionats als esports de neu, però també per tot aquell enamorat de la muntanya i de l’esport a l’aire lliure. Ets d’aquests? Una temporada més, des de la FCEH adapten les tarifes perquè no t’hagis de preocupar de res, independentment de l’esport que practiquis i si ho fas sol o acompanyat. Cobertures individuals, packs familiars i preus especials per a menors de 18 anys.

Amb les característiques de sempre, la Targeneu i la Multirisc mantenen la gran novetat de la passada temporada, la devolució del cost del forfet de temporada i classes no utilitzades en cas d’accident a pistes.

Targeneu per als incondicionals de la neu Si fa setmanes que esperes el fred i somies amb paisatges nevats, aquesta assegurança és per a tu! La Targeneu és d’àmbit mundial, amb rescat a pistes, primera assistència i que, a més, també cobreix incidències fora pistes dins del recinte de l’estació on estiguis. Tot fins a 4.000 metres d’altitud. I recorda que també et cobreix activitats en pistes de gel.

Què em cobreix la Targeneu?

Esports de la FCEH, esquí de muntanya a tot el món i d’altres activitats com bicicleta de muntanya, senderisme, entre d’altres, a Europa i Països de la Ribera Mediterrània, entre l’1 de juny i el 31 de maig de l’any següent. Cobreix despeses de recerca i rescat per accident fins a un màxim de 18.000€ per als esports d’hivern i amb un límit de 6.000€ per a les altres activitats. La Targeneu, però, no cobreix el seguiment de la lesió.

38

Multirisc

Multirisc per als amants dels esports outdoor Pels amants dels esports a l’aire lliure l’assegurança més completa és la Multirisc, orientada a la pràctica de múltiples esports, amb cobertura mundial, rescat, primera cura i seguiment de la lesió. Tot plegat fins a 7.000 metres d’altitud.

Què em cobreix la Multirisc?

No et faltarà de res. Amb aquesta assegurança podràs gaudir d’excursionisme, esquí de muntanya, senderisme, esquí alpí, marxes, esquí de fons, bicicleta de muntanya, surf de neu, campaments, telemarc, descens de barrancs, raquetes de neu, escalada, trineu de gossos, espeleologia, canicròs, alpinisme, alta muntanya, raids de muntanya i campaments d’iglú.

Tramita la teva assegurança Tant si vols consultar més informació respecte a les nostres assegurances com si t’has decidit a tramitar-les, visita la pàgina web de la FCEH www.fceh. cat i entra a la pestanya La Federació --> Assegurances. Si ho prefereixes, també pots fer-ho per aquestes altres vies: - Trucant al 93 415 55 44 - Amb un correu electrònic a assegurances@fceh.cat - A les seus dels 80 clubs afiliats a la FCEH - A les oficines de la FCEH - A les agències de viatges, botigues i establiments acreditats per la FCEH 39

Reportatge

LA NEU I LA DIVERSIÓ NO S’ACABEN

40

Celes Piedrabuena Turisme de França i Suïssa

Que no us enganyin, la diversió i la neu no s’acaben un cop finalitza la Setmana Santa, ja sigui gràcies a l’oferta d’estiu de les estacions o la possibilitat d’esquiar a les glaceres que encera resten a Europa.

Hi ha suficient amb anar a esquiar a partir del mes de març o quan el sol ja comença a escalfar una mica per veure que a aquestes altures de temporada són molts els esquiadors que ja decideixen descalçar-se els esquís i canviar la platgeta per la neu. Un canvi, tot sigui dit, que no he acabat d’entendre mai, ja que l’aigua del mar segueix estant freda i gairebé no es banya ningú, però que cadascú faci el que cregui o el que pugui.

Però el cert és que un cop acaba la temporada, i després d’un període de descompressió de les estacions d’esquí, un bon nombre d’aquestes obren les seves instal·lacions a l’estiu per mirar d’allargar la temporada i desestacionalitzar el turisme al Pirineu. Una tendència iniciada ja fa anys i que d’un temps ençà ha agafat més força, tot i que no registra la massificació de turistes d’altres indrets, el que sense cap mena de dubte és ideal per a les famílies amb nens i per a les persones que busquen un entorn tranquil, sense aglomeracions, en què gaudir de la muntanya i de la natura en harmonia. Tanmateix, els que no es cansen mai dels esquís sempre poden desplaçar-se a alguna de les estacions d’esquí de França, Suïssa o Àustria que gaudeixen d’alguna glacera en el seu domini i seguir esquiant, tot i la calor, i a la vegada gaudir d’una àmplia oferta d’activitats a l’aire lliure pensades per a tota la família.

Un estiu ple d’activitats A la simple acció de gaudir de la natura de forma lliure, les estacions d’esquí que obren part de les seves instal·lacions a l’estiu també ofereixen un munt d’activitats programades i serveis per a tots els membres de la família, de forma que tots troben el seu espai: des de els que només volen passejar, als que volen caminar j amés en serio i fer cims, fer tirolina o tir amb arc, gaudir d’un parc d’atraccions pels nens, del tennis, de

41

La neu i la diversió no s’acaben

la piscina o de la bicicleta de muntanya. Però, hi ha un aspecte al qual no es dona tota la seva importància i aquest no és un altre que el del funcionament d’alguns dels remuntadors que més s’enfilen a la muntanya, de forma que són una eina excel·lent per a les persones que no poden fer llargues tirades caminant, ja sigui per indisponiblitat física o d’agenda, o per a les que els fa mandra caminar tant. És el cas de Baqueira Beret amb el telecadira Blanhibar, que s’enfila fins els 2.000 metres d’alçada; d’Ordino-Arcalís amb el telecadira que us acosta a la ruta dels Estanys de Tristaina o el telecadira panoràmic de Vallter 2000 per visitar el naixement del riu Ter i poder arribar fins el balcó de la Costa Brava.

Les opcions d’oci i esportives de les estacions d’esquí a l’estiu són immenses en el domini de les estacions, però també a les valls i pobles de muntanya que les presideixen, amb dues excepcions que val la pena destacar: Vall de Núria i Boí Taüll.

L’estació de la Vall de Boí té a tocar el Parc Nacional d’Aigüestortes, però no podem passar per alt l’atractiu inigualable del romànic, que per si sol ja mereix no una, sinó infinites visites. I què dir de la Vall de Núria, a la que només es pot arribar gràcies al cremallera? Aquest aïllament ja la fa

GAUDIR DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ A L’ESTIU ÉS UNA OPCIÓ DEL TOT RECOMANABLE PELS QUI VOLEN GAUDIR DE LA NATURA I LA MUNTANYA SENSE AGLOMERACIONS

42

única, amb el llac que la presideix i un munt de rutes per poder caminar que la rodegen. Una oferta que si hem de fer cas als números de la passada temporada funciona. Boí Taüll va fregar el 100% d’ocupació el mes d’agost, va vendre 13.783 habitacions i els nombre de pernoctacions va augmentar fins les 43.902, el que representava un 8,73% més. Tanmateix, l’oficina d’activitats va superar en un 33,60% els registres de l’anterior estiu i l’explotació del SPA de l’Aparthotel Augusta*** va créixer un 30,97%. A més, cal destacar que al llarg de l’estiu en moltes d’aquestes estacions es duen a terme competicions de tota mena, algunes de veritable importància, el que també és un altre al·licient per als turistes de muntanya.

També es pot seguir esquiant Ara bé, si sou uns veritables malalts dels esquí o simplement voleu saber què es sent esquiant a l’estiu teniu dues opcions. Una fer les maletes i fer un llarg viatge fins aquells punts de la geografia mundial on sigui hivern quan nosaltres gaudim de l’estiu, com podria ser el cas de Nova Zelanda, Argentina o Xile i l’altra, més ràpida, còmode i econòmica, seria la de desplaçar-se fins a algu-

Cinc raons per esquiar en una glacera 1. Allargar la temporada Pels veritables amants de l’esquí el temps des que finalitza una temporada i comença la nova és etern. Aquesta llarga espera es pot retallar gràcies a l’esquí a les glaceres, a més aquestes estades poden servir per millorar la tècnica apuntant-nos a algun dels diferents camps que sempre hi ha 2. Prendre el sol Després de l’hivern, el cos i l’ànima demanen una bona dosi de vitamina D, això sí, sempre amb mesura. Res com, ja sigui amb les botes posades o sense, estirar-se en una cadira; no parlem ja d’una hamaca, tancar els ulls i gaudir del sol i de la neu. Impagable 3. Gaudir de la gastronomia L’esquí a la primavera o l’estiu és una època tant bona com qualsevol altra per gaudir de la gastronomia de muntanya, ja sigui a la mateixa estació o a la vall que la precedeix.

Un consell, busqueu algun bar o restaurant d’alçada per gaudir també del paisatge 4. Oxigenar la ment Si quan som a la cota màxima d’una estació i gaudim de la vista que ens depara aquest mirador natural ja se’ns omplen els pulmons i el combustible de pau i màgia que sempre requerim, què dir de l’estiu, amb el contrast de colors més evident entre el blanc i el verd.

No té preu 5. Gaudir de la neu i d’altres activitats Les glaceres a l’estiu no només estan per gaudir de l’esquí alpí. Com a l’hivern podeu dur a terme altres activitats ‘blanques’ i no deixeu escapar l’oportunitat de gaudir de les activitats i el bon ambient que hi ha als pobles i a les bases de les estacions, on prima el bon rotllo i les ganes de passar-ho bé

A LES GLACERES EUROPEES ÉS POSSIBLE SEGUIR GAUDINT DE LA PRÀCTICA DE L’ESQUÍ I L’SNOWBOARD

na de les glaceres europees en les que es pot esquiar a l’estiu, una pràctica que degut a l’escalfament del Planeta gairebé es pot considerar miraculosa.

Hem parlat amb les oficines de turisme al nostre país de França, Suïssa i Àustria, tres dels països amb major tradició d’esquiar estiuenc. A França ens han dit que les glaceres habilitades per a la pràctica de l’esquí o de l’snowboard són les de Tignes i Les 2 Alps, no pas la de Xamonix. A Àustria hi ha fins a vuit glaceres a les que podràs esquiar a l’estiu: Kaunertaler, Pitzlater, Sölden, Stubaier, Hintertuxer, Kitzsteinhorn, Steiermark i Kärnten; i a Suïssa són tres: Zermatt, Saas-Fee i Glaciar 3000.

Una oferta esquiable que sempre està condicionada a el calor que faci i en el decurs de la qual no us estranyi si trobeu algun equip nacional d’esquí

43

alpí que ja ha començar els entrenaments de la propera temporada. L’esquí a l’estiu és una excel·lent oportunitat per millorar la tècnica –us podeu apuntar a algun curset– i seguir gaudint d’una forma més relaxada, amb més calma i amb harmonia amb la natura; sempre recordant que en aquests mesos estiuencs us heu de protegir més que mai del rajos solars i adequar la vostra agenda a l’estat de la neu.

Més informació Estacions espanyoles a l’estiu www.atudem.es Esquiar a l’estiu a les glaceres d’Europa Suïssa: www.myswitzerland.com Àustria: www.austria.info França: www.france.fr

Reportatge

LA HIVERNACIÓ D’ESQUÍS I BOTES

Celes Piedrabuena Atomic, Oriol Molas

Finalitzada la temporada arriba el moment de guardar el material fins a la propera nevada. Una operació senzilla, però en la qual es poden cometre errades que després poden tenir les seves conseqüències.

És una pregunta senzilla i, com a tal, hauria de tenir una resposta senzilla.

On guardeu el material d’esquí o snowboard quan acaba la temporada? Una qüestió a què podríem afegir la següent, com procediu a guardar els esquís i les botes? Davant aquesta operació cada persona actua com creu oportú, la qual cosa no vol dir que s’estigui fent de la forma correcta. El material s’ha de deixar reposar uns mesos en unes òptimes condicions, però davant d’aquest descans poden sorgir algunes preguntes: haig de fer alguna cosa abans de guardar els esquís, les botes i la taula? On va millor que els deixi, i com? Unes preguntes que a alguns esquiadors o snowboarders els pot arribar a semblar una ximpleria, però que no ho és tant si tenim en compte diferents factors, com ara el coneixement que es tingui de la matèria, la sensibilitat i estima que es tingui amb el material i l’espai.

Avui dia el metre quadrat de les llars val el seu preu en or i aquesta manca d’espai pot fer que deixem el material dur en un lloc que no toca i en unes condicions gens desitjables.

El pas pel taller, de llibre Quan la neu ja no tenyeix de blanc les nostres muntanyes hi ha dues operacions possibles a l’hora de guardar el material. Millor dit, tres. Una, guardar-los tal com arriben a casa. Dos, passar-los un drap i deixar-los macos.

I tres, dur-los abans al taller perquè els facin la posada a punt i els deixin en plena forma després del càstig a què han estat sotmesos al llarg de la temporada.

44

45

La hivernació d’esquís i botes

Sense cap mena de dubte, aquesta última opció és la més correcta. “El millor?”, pregunta l’especialista i skiman Marc Gombau. Aquest bon amic d’EDH, i tota una eminència en aquest camp, creu que “el millor és dur els esquís o la taula al taller quan acaba la temporada. Els faríem la posada a punt i els deixaríem una capa de cera sense rascar a les soles, que rascaríem quan començés la temporada i, així, amb les primeres nevades noves, ja tindríem el material a punt”. La raó d’aquest pas previ abans de la hivernació té la seva raó de ser. “Després els tindràs exposats a la pols i al món exterior, en canvi si els has dut al taller ja els has fet la posada a punt. Ara bé, la majoria de la gent ho fa al revés, ja que porta els esquís al taller al principi de la temporada, i després també hi ha qui ho fa un i dos cops. Es compren uns esquís. Els fan servir i quan acaba la temporada els guarden i a principi de la següent diuen, ostres, els esquís, i els porten al taller, quan ves a saber on i com han estat guardats.

S’hauria de fer al revés. Un cop acaba la temporada, com que no esquiaràs més, els portes al

EL MILLOR ÉS DUR ELS ESQUÍS I LES TAULES AL TALLER EN ACABAR LA TEMPORADA PER DEIXAR-LOS A PUNT PER A LA PROPERA

taller i els deixes a punt per a la propera, de forma que et quedaran protegits durant tot l’estiu i a principi de temporada només els hauràs de dur de nou per treure la capa de cera protectora que t’hauran deixat”, afegeix en Marc.

I, en el cas de no dur-los al taller, ja sigui perquè no es troba el moment de fer-ho o simplement per mandra, com a mínim hauríem de netejar els esquís i la taula, deixant-los ben nets. N’hi hauria prou amb un drap humit.

La humitat i el sol, grans enemics Tant si els duem al taller o no, després els haurem de guardar. El manual del bon esquiador diu

46

ELS ESQUÍS S’HAN DE DEIXAR EN UN LLOC ON NO ELS TOQUI EL SOL I ON NO HI HAGI MOLTA HUMITAT

s’evita que es puguin fer malbé les fixacions o els cantells.

“Afluixar les fixacions?”, es pregunta el Marc quan li comentem. “En aquest apartat podríem estar parlant hores i hores. Mentre estiguin nets i no estiguin plens de merda que cadascú faci el que vulgui, però que estiguin nets, això sí, i que no estiguin, per exemple, plens de sorra i es puguin oxidar per dins”, diu amb el to de veu que el caracteritza i amb què dicta sentència. Clar i català.

El moment de guardar les botes Al costat dels esquís podem deixar les botes.

En aquest apartat no hi gaire misteri, sempre i quan aquestes estiguin en bon estat en la seva totalitat, sobretot a nivell de soles i tanques, sinó les haurem de dur al taller perquè les deixen en òptim estat.

En aquest apartat hi ha qui treu el botí interior de les botes i qui posa paper de diari a dins per protegir-les de la humitat. Aquesta és l’opinió del Marc Gombau al respecte. “El botí s’ha de treure si abans de guardar les botes està humit, el que sí hem de mirar és que tot estigui ben posat, sobretot les llengüetes i que tot el botí estigui en una posició correcta. El millor es que estiguin ben tancades, sense apretar-les en excés i que no es deformin, ja que hem de pensar que són de plàstic. Si les deixem obertes i en un lloc que faci molta calor es poden deformar, ja que vulguis o no deixen de ser plàstic”.

I després ja només quedarà tenir paciència, esperar que els dies passin el més ràpid possible i que la neu sigui generosa i faci acte de presència el més aviat possible la propera temporada. Tot i que, sinó ens hem podem estar, sempre podem pensar en gaudir d’uns dies de vacances en alguna estació que tingui glacera i combinar l’esquí d’estiu d’alçada amb les activitats a la muntanya o desplaçar-nos fins a una estació indoor. La més propera, a Madrid.

que s’han de deixar en un lloc que estigui sec, on no hi hagi humitats –evitant que es rovellin els cantells– i que tampoc els doni el sol de forma directa. Per exemple, si a dins de casa no hi ha espai, no s’han de deixar fora al balcó, ja que els rajos ultravioletes ho destrueixen tot. “Penseu que si fas tots els passos previs i després deixes els esquís en un garatge on hi ha molta humitat, de res serveix la feina feta abans”, afegeix en Marc. És indiferent si es deixen en posició horitzontal o vertical, mentre estiguin com cal. Ara bé, si se’ls protegeix amb una funda sempre es millor i en un lloc on no pugui rebre cops també, ja que així

Les 5 errades més habituals 1. En els esquís i amb les botes, guardar-los humits, que és l’errada més habitual

HI HA QUI A L’INTERIOR DE LES BOTES POSA PAPER DE DIARI PER FER FRONT A LA HUMITAT

47

2. Deixar les botes obertes a llocs on fa calor a l’estiu, perquè es deformen 3. Guardar els esquí sense netejar-los 4. Portar els esquís al taller i oblidar-se d’anar-los a buscar pensant-se que estaran millor 5. Després de dur-los al taller, no tenir cura al guardar-los i deixar-los on, per exemple, puguin rebre cops, fent malbé els cantells o les fixacions

Reportatge

ESQUÍ PER A TOTHOM ESPORTS D’HIVERN ADAPTATS

Celes Piedrabuena FGC & La Molina

L’esquí és una activitat física que es pot practicar sigui quina sigui la situació física o psíquica de les persones. Cada cop són més les estacions que ofereixen més comoditats per a aquests col.lectius.

No hi ha temporada en la que com a mínim un cap de setmana la porti a gaudir de la neu i de l’esquí a La Molina. De fet, és ella mateixa que li demana. Tant bon punt té coneixement que les nevades han arribat li recorda al meu amic que vol anar a esquiar. D’ençà que el bo d’en Jordi Pampliega va dur a la seva cunyada a conèixer el món de la neu no hi ha hivern en el que com a mínim hagin gaudit de la neu un cap de setmana. Per a ella és una experiència, única, en mig de la natura, que difícilment oblida i ell realitza encantat. De fet, no sabria dir qui gaudeix més. Si ell veient com s’ho passa ella o ella lliscant per les pistes de l’estació ceretana.

Però, a en Jordi el primer dia li va passar el què a molts de nosaltres ens podria passar, què ens preguntem què i com ho hem de fer i a on? Què necessito? Quin material és el més adequat o a quines estacions trobaré un millor servei o unes pistes i serveis més condicionats són algunes de les preguntes que ell es va formular abans de donar el pas. Ell, sent esquiador habitual de La Molina ho va tenir clar, ja que aquest centre hivernal és pioners en aquest àmbit gràcies a la col.laboració de la Fundació Johan Cruyff i a l’entitat Play and Train.

La Molina, estació pionera I és que l’estació de la Cerdanya és una de les quatre estacions d’esquí de Catalunya reconeguda per l’Agència Catalana de Turisme com a impulsora de l’esport i el turisme adaptat, les altres tres són Baqueira Beret, Boí Taüll i Tavascan. Preguntem a l’ACT quins criteris segueixen per donar aquesta distinció i ens expliquen que “actualment des de l’ACT no s’estableixen uns requisits unificats comuns a totes les estacions, sinó que cadascuna estableix els serveis dels que disposa”. La Molina, que ha guanyat un premi de model d’accessibilitat, va obtenir l’IAKS (Associació Internacional per a Instal.lacions Esportives i Recreatives) l’any 2009, i es van convertir en la segona estació del món a aconseguir el premi especial IAKS d’arquitectura per a instal.lacions esportives avançades, gràcies també a la dis-

Esquí per a tothom, esports d’hivern adaptats

tinció que cada dos any atorga l’esmentada IAKS juntament amb l’International Paralympic Committe (IPC) a les instal.lacions esportives pel seu disseny i funcionalitat.

Mitjançant la col.laboració de la Fundació Johan Cruyff i l’associació Play and Train ha adequat les infraestructures de l’estació, com per exemple, les entrades als telecadires o la pista de debutants El Bosquet, que es caracteritza per tenir un remuntador adaptat amb l’amplada suficient de la cinta i la barana per facilitar als esquiadors un millor equilibri i seguretat. A més, ofereix classes d’esquí, snowboard i classes guiades amb professor experimentat. Les places d’aparcament adaptades, lloguer de material específic per a diferents tipus de discapacitat, accés a diferents llocs de restauració, així com serveis wc adaptats per entrar amb cadira de rodes, fan que l’estació d’esquí de La Molina sigui un referent. Una declaració de principis que no només queden escrites en un paper i després es posen en pràctica per als esquiadors turistes, sinó que La Molina, dins de la seva vessant inconformista i competitiva, acull amb regularitat algunes de les proves de la Copa del Món IPC, en la que els millors esportis-

tes que pateixen alguna discapacitat hi competeixen, sent tot un mirall per a les persones que com ells pateixen alguna discapacitat i que ara com ara gaudeixen de la neu com una activitat de lleure més. Però, mai se sap. Només cal mirar el cas de la medallista paralímpica Astrid Fina.

TRES SÓN LES ESTACIONS CATALANES RECONEGUDES PER L’AGÈNCIA CATALANA DE TURISME COM IMPULSORES DE L’ESPORT I EL TURISME PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT

50

Una aposta cada cop més gran Però a Catalunya La Molina no és la única estació que facilita el gaudir de la neu a les persones que pateixen alguna discapacitat. Baqueira Beret, Boí Taüll i Tavascan també disposen de material adaptat i personal preparat per atendre a persones amb alguna discapacitat i Tavascan compta amb sis circuits inclusius per a tots els públics, incloent-t’hi persones cegues, sordes, amb dificultats de mobilitat, intel.lectuals i mentals.

Sylvana Mestre, una de les persones que més ha fet per ‘popularitzar’ l’esquí adaptat comenta a Esports d’Hivern les estacions que ofereixen facilitats a l’esquí adaptat. “La Molina és la millor i amb diferència, perquè han apostat i fort a tots els nivells per a les persones amb discapacitat.

La majoria d’escoles treballen amb el centre d’esport adaptat i Play and Train. A Sierra Ne-

vada també ajuden bastant i tenen una escola específica i Cerler destaca per la seva accessibilitat, però l’escola que portava l’esquí adaptat ha tancat”. Ens comenta també les estacions que ofereixen descomptes en els seus forfets per a les persones amb discapacitat: La Molina, Vall de Núria, Vallter, les dues del Gran Pallars, Espot i Port Ainé, Port del Comte, Baquiera, Sierra de Béjar, Sierra Nevada i les estacions del Grupo Aramón.

Aquesta voluntat d’abraçar a tothom a la neu també la trobem a Grandvalira, en la qual inten-

ten acostar la muntanya i el gaudi de l’esquí a tots els col.lectius. En aquest sentit, disposen de preus especials pensats per a aquest col.lectiu, amb descomptes. Per exemple, les persones amb discapacitats del 33% o més tenen un descompte del 20% sobre el PVP del forfet d’un dia o de més dies i al forfet de temporada; i en el cas de l’invident només paga aquest, ja que l’acompanyant té invitació. Com en la resta d’estacions, l’escola d’esquí de Grandvalira ofereix classes dirigides a totes les persones amb alguna discapacitat que vulguin aprendre a esquiar. Les classes,

LA MOLINA ES POT CONSIDERAR COM L’ESTACIÓ PIONERA EN OFERIR TOTA MENA DE FACILITATS PER GAUDIR DE LA NEU A LES PERSONES QUE TENEN ALGUNA DISCAPACITAT

51

impartides per professors especialitzats, estan adreçades a persones amb discapacitats visuals, físiques i cognitives, i a l’escola també es troba el material necessari per a la pràctica de l’esquí però és important fer la reserva prèvia. Ens garanteixen que “en poques hores es pot gaudir de les sensacions de velocitat pròpies de l’esquí, i si ja se sap esquiar es pot millorar la tècnica”.

Remuntadors ‘adaptats’ Un dels temes que més pot preocupar a una persona amb alguna discapacitat o bé als seu

Esquí per a tothom, esports d’hivern adaptats acompanyant és l’accessibilitat a les pistes. A La Molina la veritat és que està molt ben solucionat aquest punt, amb un aparcament propi, tot és molt proper i el remuntador adaptat és únic a Europa. Pel que fa a Grandvalira disposen de places d’aparcament preparades a tots els seus sectors i remuntadors preparats i adequats, com el Funicamp d’Encamp, els remuntador Antenes a Grau Roig, els de Font Negre, Coll Blanc i Pas de la Casa a la zona Abelletes i Font Negre de Pas de la Casa i el de Costa Rodona al sector del mateix nom a Grandvalira.

Des de la mateix estació de la X gegant quan es vam posar en contacte amb ells ens van facilitar un munt d’informació al respecte, entre les que destacava un pdf de tres fulls amb algunes consideracions que la veritat es pot donar per descomptat que són de sentit comú, però que no està de més recordar. Per exemple, que, tot i que sempre és convenient esquiar acompanyat, en el cas de les persones amb deficiències visuals i d’esquiadors en cadires adaptades aquesta condició és obligatòria; que és preferible practicar l’esport durant les primeres hores d’obertura de l’estació, que sempre s’ha d’avisar al personal d’explotació ja que ells ajudaran a la persona que ho necessiti i que després no és el mateix agafar un telecabina, que una cadira o un teleesquí, tot i que la facilitat d’ús d’aquestes instal.lacions també és cert que anirà en funció de la discapacitat.

Del que no hi ha cap dubte és que l’esport en general i l’esquí en particular aporta molt a la persona que el practica, més encara a una persona que pateixi alguna discapacitat, física o psíquica.

La neu i la natura ho tenen tot per gaudir d’una jornada a la muntanya fantàstica.

CONSELLS BÀSICS - Sempre és convenient esquiar acompanyat, però en el cas de les persones amb deficiències visuals i d’esquiadors en cadires adaptades aquesta condició és obligatòria - És recomanable que les persones amb deficiències visuals i els invidents gaudeixin de les activitats a la neu a l’aire lliure durant les primeres hores d’obertura de l’estació - Els dies de mal temps és desaconsellable l’esquí adaptat - Cal avisar al personal d’explotació. Quan és necessari, el personal facilita la maniobra d’agafar el remuntador, sobretot limitant la velocitat d’aquest

MÉS INFORMACIÓ Més enllà de les estacions tractades en aquest article hi ha dues entitats d’obligada consulta per a qualsevol persona amb alguna discapacitat que vulgui, no ja gaudir de l’esquí, sinó gaudir de l’esport.

Aquestes són: Fundació Johan Cruyff www.cruyff-foundation.org/es info@fundacioncruyff.org 934188523 Play and Train www.playandtrain.org info@playandtrain.com 972 88 22 01

- L’accés al remuntador és preferible que es faci per l’entrada del personal d’explotació de l’estació, sempre i quan no existeixi un accés especial, sempre amb l’acompanyant. Aquest puja a la mateixa cadira i ajuda a l’esquiador assegut - El telecadira desembragable és el remuntador més còmode per a les persones amb discapacitat, ja que va ràpid durant el recorregut i lent a l’embarcament i desembarcament - Per a l’utilització de teleesquís els esquiadors asseguts han de portar un sistema de subjecció especial, tot recordant que els teleesquís presenten un grau de dificultat elevat - Encara que tot el domini és esquiable per a esquiadors amb alguna discapacitat, hi ha alguns trams de pista en el que es poden produir parades provocades per l’escàs o nul pendent i les condicions de la neu, casos en què cal impulsar-se per avançar. Per això és recomanen les pistes de baixa dificultat, com per exemple les pistes verdes o blaves i principalment les zones de debutants - Les estacions esmentades en aquest article disposen d’escoles d’esquí i monitors especialitzats en l’ensenyament i en l’entrenament d’esquiadors discapacitats

*Consells extrets d’un document de Grandvalira, però que són aplicables a la resta d’estacions

52

la federació informa La Promoció Escolar, a ampliar horitzons Un dels projectes més ambiciosos de la FCEH continua evolucionant, una temporada més, en xifres i difusió. Cada vegada són més els nens i nenes que descobreixen els esports d’hivern a la neu i al gel durant el curs escolars gràcies al Programa Esport Blanc Escolar (EBE) i Esports d’Hivern - Barcelona (EH-BCN). En parlem amb el coordinador del projecte, Joel Ribalta.

Què caracteritza aquest projecte impulsat per la FCEH i la Secretaria General de l’Esport?

Parlem d’un projecte inclusiu per a tot l’alumnat sense cap discriminació, de caràcter multidisciplinar i on la unió fa la força, ja que més de 30 entitats públiques i privades hi treballen conjuntament.

Quines són les xifres de l’actual temporada?

Respecte a l’EBE, engloba 1.225 alumnes de 3r i 1.078 de 4t de Primària de les 9 comarques del Pirineu. I pel que fa a l’EH-BCN, 1.200 alumnes de 4t i 5è de Primària fan esquí, 1.200 més de 3r fan patinatge sobre gel, i 270 més d’ESO practiquen cúrling.

Quins reptes de futur es marca el projecte?

Aconseguir crear un camí que faciliti l’accés dels participants als clubs, i que això ampliï la base de practicants. També podem millorar la coordinació entre els diferents agents i desenvolupar una nova i millor unitat didàctica, que està sent analitzada pel Departament d’Ensenyament.

FGC, compromès amb el futur dels esports d’hivern Amb el lema Compromesos i preparats per al futur, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va encetar el passat 14 de febrer els actes de celebració dels seus 40 anys. L’empresa pública, que col.labora activament amb la FCEH, arriba a les quatre dècades d’història amb xifres positives, com el rècord de 88 milions de viatges del 2018.

FGC consolida la seva aposta per la natura i els esports d’hivern, com demostren les iniciatives impulsades des de la seva Divisió de Turisme i Muntanya i la gestió de les estacions de La Molina, Vall de Núria, Vallter 2000, Espot Esquí i Port Ainé.

A més, lidera l’oficina tècnica per al projecte de candidatura olímpica Pirineus - Barcelona, on treballa de la mà de la FCEH, entre altres actors.

Josep Giró, el referent de l’esquí de fons El món de l’esquí de fons català es recupera del cop rebut a principis de gener, quan va assabentar-se de la mort del fondista Josep Giró. El conegut esportista urgellenc, que actualment era cap de pistes i monitor de La Rabassa, va deixar una empremta inesborrable.

Giró va participar en tres Jocs Olímpics d’Hivern i tres Campionats del Món a la dècada dels 80, a més de sumar nombrosos títols en l’àmbit català i estatal. També havia estat membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i del Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya (CEFUC).

“Va practicar aquest esport des dels 15 anys i convivia com pocs amb la neu i el fred. Es pot dir que l’esquí de fons era el Josep” comenta el director de l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm i bon amic, Miquel Prat. Una referència que sempre estarà en el nostre record.

Ribé Salat, l’esport amb valor afegit Des del 2012, la FCEH compte amb la confiança de Ribé Salat, la corredoria encarregada de mitjançar les assegurances dels federats en la pràctica dels esports d’hivern. Des de 1987 ofereix serveis especialitzats a cada client de la mà de 200 professionals a Espanya i 11.000 a tot el món.

Coneixem millor la companyia amb el director de l’àrea d’empreses, Albert Tomás.

Què caracteritza la filosofia de RibéSalat?

RibéSalat cuida tant dels seus clients com dels seus empleats, i sustenta els seus valors en l’esport i els hàbits saludables. Tenim una mentalitat esportiva, que fa que transmetem aquesta voluntat de fer bé les coses i donar solucions adequades als nostres clients.

I què representa per a l’empresa treballar conjuntament amb la FCEH? Ens fa feliços treballar amb la FCEH, ja que la neu suposa un gran vincle en el nostre equip. Els nostres fundadors són esquiadors des de la seva infància, així com els que formem part de l’àrea d’esport. És una alegria col.laborar des de fa tants anys amb la federació de referència.

Quin valor afegit creieu que aporta aquesta societat als nostres federats?

El nostre valor afegit és, sens dubte, comptar amb més de 30 anys d’experiència en el sector esportiu.

El col.lectiu dels esports d’hivern no és senzill de gestionar. Aconseguir que totes les parts implicades funcionin no és una tasca fàcil, però a còpia de donar el millor dels serveis i posar-nos en el lloc dels nostres clients, aconseguim millorar cada dia 53

Reportatge

10 COSES QUE NO SABIES DEL QUILÒMETRE LLANÇAT (KL) Celes Piedrabuena Atomic

Sens dubte es tracta d’una de les disciplines dels esports d’hivern més espectacular que hi ha en què s’arriben a agafar amb els esquís als peus més de 240 km/h. A l’Estat, gràcies a la RFEDI, el KL mica en mica es va consolidant amb dos corredors, Ricardo Ardarraga i Juan Carlos Sánchez Miqueleiz, els cuals podrem veure a Grandvalira del 10 al 11 d’Abril a la prova de la Copa del Món d’aquesta especialitat.

Probablement hagis vist alguna imatge d’algun esquiador que practica Quilòmetres Llançat. Aquell esport en la que els esquiadors van equipats amb una granota de color vermell més pròpia d’una peli d’Almodóvar dels anys 80 que dels temps que corren, per una pista amb un gran pendent en la que l’única finalitat és la de baixar més ràpid que ningú.

Per mirar d’entendre una mica més aquest espectacular esport, ara us acostem deu coses que igual no sabies i que et poden ajudar una mica més a entendre’l: 1. És l’esport més ràpid no motoritzat. El rècord del món el té Ivan Origone, amb 254,958 km/h. El rècord d’Espanya el té Ricardo Adarraga, amb 240,642 km/h.

2. Els kaelistas acceleren de 0-100 km/h en 4,5 segons, equivalent a l’acceleració d’una MotoGP o un Fòrmula 1 3. Simone Origone és un dels millors esportistes de la història.

El seu domini és comparable al de figures com Valentino Rossi, Michael Schumacher, Tiger Woods o Miguel Indurain. Ha batut tres vegades el rècord del món. Ha guanyat nou edicions de la Copa del Món, ha estat cinc vegades campió del món FIS, i té vuit títols mundials Pro 4. Només set persones han aconseguit esquiar a més de 250 km/h: Ivan Origone (ITA), Simone Origone (ITA), Simon Billy (FRA), Philippe Goitschel (FRA), Bastien Montes (FRA), Jonathan Moret (Suïssa ) i Philippe May (Suïssa) 5. Simone Origone és l’únic que ha aconseguit esquiar cinc vegades a més de 250 km/h. El segueixen el seu germà Ivan i el francès Bastien Montes, cada un amb dos 6. Tot i que l’aerodinàmica representa el 90% de la resistència durant una baixada, la consistència de la neu és determinant. Bastien Montes va esquiar fa uns dies a 233 km/h amb neu fresca. En 2017 sortint des del mateix lloc, amb neu primavera, va marcar 250 km/h 7. Hi ha una regla no escrita que es compleix rigorosament: Hi ha dos tipus de kaelistas. Els que se l’han donat i els que se la donaran. Els accidents en KL no solen tenir conseqüències greus. Les lesions en una caiguda són cremades. La fricció amb la neu pot produir cremades de segon grau 8. Va ser esport d’exhibició el 1992, llavors es va batre el rècord del món amb 229 km/h 9. Sense ajudes aerodinàmiques com alerons o el casc, amb el vestit plastificat no seria possible passar dels 210 km/h 10. Simone Origone i Ricardo Adarraga tenen el major nombre de participacions en Campionats del món FIS. Juntament amb el suís Philippe May i l’italià Antonio Renaldo són els quatre més veterans del circuit de KL.

El Quilòmetre llançat (KL) El KL, aposta seriosa de la RFEDI L’esquí de velocitat (Quilòmetre Llançat, KL), que forma part de les estructures esportives no olímpiques de la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI) des de la temporada passada, i està representada per Ricardo Adarraga, l’esquiador espanyol més ràpid i en xifres absolutes (amb 240,64 km/h) i l’esquiador número 11 més ràpid del món en 2018, i Juan Carlos (Juanki) Sánchez, el segon espanyol més veloç. Quant als objectius marcats per aquest hivern, el coordinador d’esquí de velocitat de la RFEDI, Roberto Puente, apunta que se centren principalment en aconseguir un Top 10 en els Campionats del Món que es farà a final de març a l’estació francesa de Vars (França). Serà a la pista del rècord del món, de manera que segurament es veuran velocitats entre 200 km/h i 250 km/h a la final,

depenent de les condicions de neu i meteorològiques.

Entre les diferents fites marcades, Puente apunta que “també tenim les curses del circuit de Copa del Món, on Adarraga i Sánchez tenen potencial per finalitzar setens en alguna competició, o almenys un o dos Top 10, així com finalitzar prop de la 10º posició a la general a final de temporada”.

Adarraga, per la seva banda, comentava a la pretemporada que “tant Juanki com jo estem regularment en el top15 de les competicions de KL”, de manera que s’ha posat com a objectiu aconseguir “un o dos Top 10 en la classificació final del Mundial. Tot i que la competència sempre és molt forta, anem a per totes”. També s’ha proposat batre el rècord d’Espanya, que actualment ostenta ell, amb els citats 240,64 km/h. “Si no faig el

56

rècord durant el Mundial hi haurà una altra oportunitat durant el Speed ​​Masters, que es farà a continuació també a Vars. Finalment esperem destacar a la final de la Copa del Món que se celebrarà a l’abril al costat de casa, a l’estació del Pas de la Casa-Grau Roig”.

Posada a punt Adarraga i Sánchez es van centrar el passat estiu en optimitzar el seu material per a la temporada, i també van fer una visita al túnel de vent a Ginebra, a banda de dur a terme un programa físic molt complet. Adarraga argumentava que “en esquí de velocitat no tenim oportunitat d’entrenar a l’estiu, perquè no hi ha pistes preparades per això en glaceres (són curtes i bastant planes). Per això l’entrenament es va concentrar en la preparació física i en la millora

del material, tant aerodinàmic com de lliscament”. I afegia: “Quan acaba la temporada necessito desconnectar totalment de l’esquí i la neu per recuperar-me mentalment i arribar amb plena motivació a l’inici de la temporada d’esquí. La meva preparació se centra en tres àrees: entrenament físic, preparació de material de lliscament i preparació del material aerodinàmic. Pel que fa a l’entrenament, no m’aturo. Segueixo un pla de 4 o 5 dies a la setmana en què alterno dies d’exercicis de força i propiocepció, dies de fons corrent i en bicicleta i sessions d’intervals de sèries curtes o pujades. Molt important és incloure regularment dies de repòs per recuperar i regenerar. Pel que fa al material mantinc sessions d’anàlisi amb els meus socis de tecnologia tant en qüestió d’esquí, botes, com a elements aerodinàmics”

Les 9 parts del material Qui millor que Ricardo Adarraga –rècord d’Espanya d’esquí de velocitat amb 240,642 km/h, campió d’Espanya 2018 i membre del Comitè Tècnic de la FIS Speedski– per explicar les parts que formen el seu material, que ell ha dividit en nou:

Ricardo Adarraga

1. EL CASC En general està fet de compòsit o fibra de vidre segons qui el fabrica. Hi ha qui se’l fabrica ell mateix. El meu és del fabricant de cascs suís Beat Engel. Al meu entendre fabrica els millors cascs. El casc té doble funció: protecció i aerodinàmica. Per això es compon d’un casc exterior i un d’interior. El casc exterior millora el flux de l’aire al voltant del cap, espatlles i esquena. Per reglament ha de cabre en una circumferència de 40 cm. En cas d’usar un casc interior de descens la circumferència permesa són 48 cm. Pes màxim 2 kg. L’interior protegeix el cap en cas d’accident. En rebre un impacte al casc exterior es desprèn per evitar lesions al capdavant i vèrtebres cervicals. Jo tinc tres tipus diferents de casc de diferent grandària, tot i que des de fa uns anys gairebé sempre faig servir el mateix.

57

2. VESTIT LÀTEX El vestit és de làtex molt dur. Està fet a mida perquè ha de quedar perfectament ajustat al cos. Per millorar el flux de l’aire no ha de fer arrugues ni flamejar. Per això és gairebé com la carrosseria d’un Fórmula 1.

3. ESPATLLERA És obligatori i necessari utilitzar una espatllera o protecció dorsal homologada. Té doble funció: protegir l’esquena i la columna vertebral en cas d’impacte i protegir contra les cremades durant el lliscament en una caiguda. La fricció del cos amb la neu a altes velocitats genera altes temperatures que poden produir cremades de segon grau. La bona elecció és molt important perquè l’espatllera ha d’oferir una bona protecció, estar homologada i al mateix temps no tenir gaire gruix perquè això generaria més resistència. Jo faig servir un protector lleuger de moto que compleix amb l’estàndard EN1621-2 Nivell 2.

4. ROBA INTERIOR A l’haver d’estar molt ajustat el vestit de làtex, la roba interior ha de ser molt fina, però al mateix temps transpirar i donar calor. El vestit de

làtex és l’única capa entre l’aire i la pell. Quan fa molt de fred més val tenir bona roba interior per arribar calent a la sortida.

5. GUANTS KL Com en tot, els guants han de ser fins per no generar ni resistència a l’aire ni grans turbulències. Les mans són la punta de llança del cos que tallen l’aire. Per això el guant és molt crític. Poden ser uns de descens, uns de bicicleta o com en el meu cas uns fabricats amb làtex específic de KL. A sota porto uns guants molt fins de seda per mantenir la calor.

6. BASTONS Hi ha dos tipus de bastons: Els clàssics de descensos i els bastons de KL en forma de hac que s’encallen a la cintura i ajuden a mantenir el cos rígid durant tota la baixada. Fa uns anys utilitzava bastons en forma de hac, però ara faig servir uns bastons de descens de la marca Gipron més curts i fets a la meva mida. Prefereixo aquests perquè, tot i que no ajuden a aconseguir la rigidesa en la posició, si em per-

meten adaptar-me millor a les característiques de la baixeu.

7. BOTES Les botes, per reglament, han de ser d’un fabricant. En general fem servir botes de competició. Jo porto unes Atomic. Les he modificat per millorar el seu coeficient de penetració i adaptar-les als alerons. Pes màxim 6 kg el parell de botes.

8. ALERONS És gairebé el més personal de cada corredor, ja que cada mestre té el seu llibret. La seva funció és molt important perquè evita el rebuf darrere de les botes i millora considerablement el coeficient de penetració del corredor. Sense alerons és impossible superar els 215 km/h.

Jo me’ls fabrico amb escuma de poliuretà. La longitud màxima permesa són 30 cm i el seu pes no ha de superar 1 kg per aleró.

9. ESQUÍS Són específics de KL. Són bastant més llargs,

58

més durs i pesats que els de descens. Tenen menys cota que els de descens. Mesuren 238 cm i pesen juntament amb les fixacions entre 12 kg i 15 kg (màxim permès). Encara que hi ha hagut diversos fabricants en els últims anys, Atomic fabrica els millors i cada temporada fabrica una sèrie limitada depenent de les comandes. Estan fabricats a mà a la seva fàbrica de Altenmarkt. Atomic em dona suport des de 2010 amb material. Tinc uns 18 parells, en general són molt semblants cada parell té les seves particularitats variant en duresa, càmber, tipus de sola i estructura. Segons les característiques de la neu utilitzo un o altre parell.

Col.laboro amb l’Institut Tecnològic de Karlsruhe (Alemanya) i amb algunes empreses alemanyes en R+D+I en material d’esquí. L’KL és un laboratori perfecte per a la investigació.

Com en la Fórmula 1 quan s’experimenta es corre el risc d’empitjorar en les primeres competicions, però a la llarga el treball es tradueix en millores considerables que es reflecteixen en els resultats.

Floc

L’ESQUÍ DE FONS

David Giménez Vasaloppet

EL REI VASA I LES LLEGENDES NÒRDIQUES

BJORGEN Y DÆHLIE, HISTÒRIA VIVA DE L’ESQUÍ DE FONS: JUNTS SUMEN 27 MEDALLES OLÍMPIQUES

Un dels esports més exigents i espectaculars dels que es practiquen a l’hivern és molt més que una afició esportiva en nombroses regions del planeta. A l’esquí de fons no li falta de res: tradició, afició i autèntics prodigis mundials sobre la neu.

En el racó més indòmit, entre el vent que colpeja les branques dels frondosos arbres i la neu que cau, apareix la figura de dos fondistes, aparentment aliens a tot el que els envolta. Aquesta és l’escena que defineix la màgia d’aquest esport, simplement únic.

Del conflicte bèl·lic a l’espectacle esportiu en majúscules L’esquí de fons ha evolucionat, al llarg de la seva història, d’un mètode de transport utilitari a una activitat recreativa i esportiva de notable repercussió. Un procés que amaga relats per a tots els gustos. Sense anar més lluny, al s. XIII l’historiador danès Saxo Grammaticus ja registra l’existència de tropes equipades amb esquís a la guerra, i l’exèrcit danès-noruec inclou batallons d’esquí especialitzats des de 1747. A més, el mític explorador noruec Roald Amundsen els utilitza en la pionera expedició al Pol Sud el 1910.

Pocs anys després de la conquesta d’Amundsen, i també en una zona de clima especialment fred, tindria lloc la primera edició d’una competició que ha marcat un abans i un després en l’esquí de fons. La cursa Vasaloppet reuneix cada mes de març més de 15.000 valents esportistes disposats a completar 90 quilòmetres per les planícies sueques.

“La Vasaloppet és indescriptible. Tota Suècia n’està pendent, l’ambient és únic i la passió d’organitzadors i aficionats no la trobes enlloc més. És impossible oblidar aquell minut de silenci previ al tret de sortida, on tot es paralitza. I hi ha autèntiques bèsties d’aquest esport” relata el fondista català Sadurní Betriu, present en la seva darrera edició, on va acabar 252è.

Travessar la línia d’arribada de la Vasaloppet és molt més que aquest singular moment. Possiblement sense saber-ho, els esportistes emulen a Gustav Vasa, rei de Suècia durant 37 anys. El 6 de juny de 1523 va prendre possessió del càrrec després de derrotar el rei danès i dissoldre la unió de Kalmar, que havia governat els països nòrdics durant els darrers 125 anys.

Gustav Vasa va fer de Suècia un país independent, previ pas a convèncer

diversos pobles per engegar la rebel.lió. Dos germans de la petita ciutat de Mora van sortir amb esquís a la recerca del rei, que havia desistit davant la manca de suport. Els germans el van trobar a Sälen, després de 90 quilòmetres, on el van convèncer per impulsar la revolta. Una distància, entre Mora i Sälen, que és just la que cobreixen els participants a la Vasaloppet en honor al Rei Vasa.

A més d’aquesta cursa sueca, Marcialonga (Itàlia), Birkebeinerrennet (Noruega) i König Ludwig Lauf (Alemanya) també estan en l’elit de les curses mundials.

De Bjorgen a Dæhlie, autèntics Reis Mides En un esport sorgit a les planícies escandinaves, no és d’estranyar que els grans campions mundials de l’esquí de fons procedeixin del nord d’Europa.

Poca discussió hi ha que la noruega Marit Bjorgen, de 38 anys, és la millor estrella que ha donat aquest esport, i així ho constata un palmarès de vertigen: 15 medalles en Jocs Olímpics d’Hivern (5 d’elles a PyeongChang 2018) i 26 medalles en Campionats del Món (18 d’or), on ha acumulat 114 victòries. Números a anys llum de les seves rivals. Si mirem enrere, cal destacar la russa Raisa Smetanina, primera dona de la història en sumar 10 medalles olímpiques.

Actualment, un cèlebre home de negocis al seu país, el noruec Bjørn Dæhlie, és el fondista més llorejat amb una carrera esportiva relativament curta, entre 1991 i 1999. Temps suficient per acumular 12 medalles olímpiques (8 d’or) i 17 en Campionats del Món (9 d’or). A més, també van marcar època el suec Edy Sixten Jernberg, amb 9 medalles olímpiques, i els finesos Veikko Hakulinen i Eero Mäntyranta.

A Catalunya, on les estacions d’esquí nòrdic gaudeixen cada vegada de més notorietat i afició, la igualadina Laura Orgué ha estat la nostra millor representant, amb tres participacions en Jocs Olímpics i una més que notable 10a posició en els 30 quilòmetres de Sotxi 2014.

59

competició ESQUÍ ALPÍ Núria Pau, Alex Puente i Quim Salarich ho donen tot al Campionat del Món FIS Els tres esquiadors catalans de l’equip RFEDI van formar part de la màxima cita mundial d’esquí alpí, que va tenir lloc a Åre (Suècia) entre el 4 i el 17 de febrer.

La localitat d’Åre, al centre de Suècia, va ser escenari, per tercera vegada en la història, del Campionat del Món FIS d’Esquí Alpí. Una cita marcada per les victòries d’estrelles com Marcel Hirscher i Mikaela Shiffrin i la retirada de llegendes com Lindsey Vonn i Aksel Lundal Svindal.

I per alegria de l’esport català, a la cita hi van poder ser fins a tres dels nostres representants. Núria Pau, fent un pas més en la seva carrera esportiva, va ser l’encarregada d’obrir la llauna en el Gegant, on va aconseguir una sòlida 36a posició.

Pel que fa a l’Eslàlom, l’aranès Alex Puente va ser el que millor se’n va sortir amb una 41a posició. Tant Núria Pau com Quim Salarich no van poder completar la prova.

A més, el corredor basc Juan del Campo, format en l’equip de tecnificació de la FCEH, va competir amb bones sensacions i va acabar 27è a l’SL i 33º al GS.

ESQUÍ ALPÍ El 38è Derby Internacional Ciutadans no falta a la seva cita a La Molina La prova, inclosa dins del calendari FIS, va disputar-se el 9 i 10 de febrer amb un SL i GS que van servir, també, per decidir els títols estatals de l’especialitat La pista Torrent Negre de La Molina va ser el punt de reunió del Campionat d’Espanya CIT, celebrat en el marc del 38è Derby Internacional Ciutadans. Els corredors catalans van lluitar per liderar una classificació molt disputada davant corredors d’Andorra, França i Espanya.

En el Gegant, la victòria femenina se la va endur la corredora de la FCEH, Patricia Miquel (CAEI), mentre que en homes Ricard Ortega (LMCE) va acabar segon.

L’endemà, tot i el fort vent, els esportistes van donar-ho tot en l’Eslàlom, on l’andorrana Clàudia Mijares (ECAP) va ser la guanyadora amb Aran Clotet (CEVA) 7a. El francès Adrien Fresquet va ser el vencedor per davant de Ricard Ortega. Respecte al Campionat d’Espanya, Ricard Ortega va endur-se el títol en GS i SL mentre que, en dones, Alba Forné (LMCE) va ser segona en GS i Anna Borràs (MLEC) campiona de l’SL.

ESQUÍ DE FONS La Marxa Beret compleix 40 edicions amb una festa de l’esquí de fons La prova reina de l’esquí de fons va celebrar quatre dècades d’història a Baqueira Beret el passat 3 de febrer amb gairebé 1.000 participants i un ambient plenament festiu.

Centenars de fondistes vinguts de diferents punts d’Europa no van voler perdre’s detall de la 40a Marxa Beret, que va arrencar com en ella és habitual, amb una sortida en massa.

La prova oferia tres distàncies de 10, 21 i 42 km en el màgic Pla de Beret, que permetia descobrir alguns dels racons més especials d’aquesta zona de muntanya de Baqueira Beret. La prova, a més, acollia els Campionats d’Espanya de Llarga Distància organitzats per la RFEDI. El triomf en totes les distàncies va anar a parar a mans de fondistes catalans. En els 42 km es van imposar Marta Cester (CAEI) i Sadurní Betriu (CEFUC); en els 21 km, títol per a Maria Iglesias (ANEC) i Jaume Pueyo (CEFUC); i en els 10 km, els més ràpids van ser Marta Moreno (CAEI) i Miquel Auladell (PEC). Un dia on l’esquí de fons va brillar com mai.

ESQUÍ DE FONS Aransa acull el Campionat de Catalunya d’Esquí de Fons Individual i Relleus Amb unes temperatures especialment suaus, fondistes de totes les edats van posar-se a prova en un circuit divertit i exigent.

El sol va ser el gran protagonista del 23 i 24 de febrer, on els tècnics van tenir el primer repte d’escollir la cera més adequada per als esquís dels esportistes. En un circuit atractiu, la competició va arrencar amb el format individual on es van viure interessants duels.

En U10, els campions catalans van ser Ona Pons (PEC) i Jofre Puig (Bellver), en U12 Joana Puig (Bellver) i Bernat Cadena (CENA) i en U14 Martina Sellés (Bellver) i Marc Colell (CEFUC). Claustre Montaner i Bernat Sellés (Bellver) van vèncer en U16 i Maria Iglesias (ANEC) i Jaume Pueyo (CEFUC) ho van fer en U18.

En U20, victòries per a Paula Martínez (CENA) i Gerard Palomo (CEFUC) i en Sènior, per a Pol Makuri (CENA). En Absolut, Paula Martinez (CENA) i Jaume Pueyo (CEFUC) van ser els millors.

60

SNOWBOARD / FREESKI Font-Romeu viu un rècord de participants en el Campionat de Catalunya d’SlopeStyle Més de 100 esportistes entre snowboard i freeski van oferir piruetes d’alt nivell en una prova que obria el Pyrenean Freestyle Tour 2019.

L’estació de Font-Romeu va ser escenari d’una pel.lícula on el sol i el bon estat de la neu en van ser els actors secundaris i els nombrosos participants, els grans protagonistes. El 16 de febrer es va disputar el Campionat de Catalunya d’SlopeStyle, que també comptava amb la modalitat Open.

En Freeski, en la categoria Renyocs el campió va ser Nil Villa (LMCE) mentre que en Infantil es van imposar Martina Palobart i Aitor Lucas, ambdós del MAC. En categoria Absoluta, victòries per a Maria Lucas (MAC) i Andreu Moreno (Club Esquí Solsona).

En Snowboard, els més joves en endur-se el triomf van ser Azahara Díaz (LMCE) i Blai Tané (CEAPIndy’s). En Infantil, victòria per a Nora Cornell (Club Esquí Girona) mentre que en Absoluta el títol va anar a parar a mans d’Antoni Toledo (Barcelona Short Track).

PATINATGE DE VELOCITAT Nil Llop i Ainoa Carreño donen guerra en el doble test de Baselga di Pinè Els dos patinadors catalans de l’equip RFEDH van disputar, no sense contratemps, la Final de la Copa del Món Júnior i el Mundial Júnior a Itàlia.

Durant dues setmanes a la localitat de Baselga di Pinè, al Trentino italià, hi van col.locar el camp base els esportistes catalans que formen part de l’equip espanyol de patinatge de velocitat. Allà, Nil Llop i Ainoa Carreño hi tenien un compromís important.

Primer va ser el torn de la final de la Copa del Món Júnior ISU, on els dos patinadors catalans van obtenir posicions destacades. Llop va ser 20è en 1.000 metres i 23è en els 500. La millor notícia, però, va arribar el darrer dia a la Mass Start, on Llop va acabar 5è i Carreño, 6a.

En canvi, la mala sort va fer acte de presència al Mundial ISU, on Nil Llop va haver de competir amb grip i problemes musculars. Una 27a posició en Mass Start va ser el seu millor resultat, mentre que Ainoa Carreño va sumar un altre Top 10, acabant 7a en Mass Start.

PATINATGE ARTÍSTIC Adrià Díaz i Olivia Smart, en ple ascens internacional La parella firma una temporada d’altíssim nivell, marcada pel bon paper a l’ISU Grand Prix i a l’Europeu, i on va fregar el bitllet pel Mundial. Aleix Gabara, també en progressió.

Només la sensació agredolça que deixa haver-se quedat molt a prop d’obtenir la plaça pel Campionat del Món pot diluir, una mica, la bona temporada d’Adrià Díaz i Olivia Smart. I és que la parella del FC Barcelona ha mostrat una progressió sobre el gel en cites de màxim nivell.

La 8a posició al Campionat d’Europa celebrat a Minsk (Bielorússia) n’és una clara mostra, però els primers senyals ja van arribar abans al circuit ISU Grand Prix. A l’octubre van obtenir una històrica 5a posició a la prova del Canadà, mentre que un mes després van ser 7º a Grenoble.

Com també es troba en línia ascendent el patinador blaugrana Aleix Gabara. Una bona temporada que el va portar amb confiança al Campionat del Món Júnior ISU celebrat a Zagreb (Croàcia), on algunes errades en el programa curt van fer que acabés 34è, fora de la final.

ESPORTS D’HIVERN Els joves esportistes catalans planten cara al FOJE i la Universíada Fins a 8 esportistes de neu i gel de la FCEH van competir en aquests dos grans esdeveniments internacionals, d’on n’acaben sortint futurs campions.

Entre el 9 i el 16 de febrer, Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) va acollir el prestigiós Festival Olímpic de la Joventut Europea (EYOF, les sigles en anglès) amb protagonisme pel talent dels seus participants.

Els esportistes de neu van haver de plantar cara als rivals i a una meteorologia complicada, marcada alguns dies pel vent i la baixa visibilitat. Tot i això, en esquí alpí Jordi Triulzi (LMCE) va acabar 26è al GS i Ana Vidaor (CAEI) 31a a l’SL com a millors resultats.

En esquí de fons, Jaume Pueyo (CEFUC) i Maria Iglesias (ANEC) van participar en tres proves, on va destacar la 20a posició de Pueyo en skating i la 34a d’Iglesias en sprint.

Per últim, Arnau Joly (FCB) va ser 13è en patinatge artístic després que unes molèsties físiques el condicionessin en el programa llarg.

Un parell de setmanes després i fins al 12 de març la gèlida ciutat de Krasnoyarsk (Rússia) va celebrar la XXIX Universíada d’Hivern. L’esdeveniment recorda, en petita mesura, l’ambient i l’estructura d’uns Jocs Olímpics i reuneix estudiants de tot el món.

Una edició on vam estar-hi representants pel rider Marc Roure (Granuec), que va acabar 9è després de quedar-se molt a prop d’entrar en semifinals. Uns dies després va ser el torn de l’esquí alpí amb Núria Pau (LMCE) i Miren Miquel (CAEI). Mentre que Miquel no va acabar de trobar les sensacions sobre la neu russa, la corredora de l’equip RFEDI va refer-se del GS amb una 7a posició en l’SL. 61

competició SNOWBOARD Astrid Fina fa un salt en el seu rendiment a cop de medalles La rider paralímpica suma un bon reguitzell de podis en una temporada molt positiva que espera arrodonir amb el Mundial.

Si en el darrer número de la revista EDH ja vam comentar el fulgurant inici de temporada d’Astrid Fina, la catalana no ha fet més que reafirmar-se en les seves sensacions.

La segona part del calendari està sent més que positiva, amb diverses medalles en Copa del Món. I en el moment d’escriure aquestes línies només resta per disputar el Mundial, a finals de març a Pyhä (Finlàndia). Podria ser la cirereta del pastís.

Després de les dues primeres Copes del Món a Landgraaf i Pyhä, on va estar prop de la victòria, aquesta va acabar arribant a Big White (Canadà). Després la rider va competir a casa, a La Molina, amb un balanç rodó: quatre medalles de plata entre Snowboard Cross i Banked Slalom. Un salt endavant indiscutible en la seva carrera esportiva.

SKELETON Ander Mirambell posa el punt final a una temporada marcada pels problemes físics El pilot de la RFEDH no aconsegueix deixar enrere la lesió a l’esquena. En l’última cita, al Mundial, va renunciar a córrer per un fort cop patit en els entrenaments.

Ja en els primers compassos de la temporada, a la Copa Amèrica, el pilot del RCD Espanyol va sumar dos Top 10 marcats per problemes físics a l’esquena. Un llast que l’ha acompanyat amb menor o major intensitat durant tota la temporada. Fins a l’últim dia.

Tant és així que al Campionat del Món de Whistler (Canadà), que posava el punt final a la temporada, no va poder prendre la sortida. En aquest cas, per un accident patit als entrenaments oficials, en el que és conegut com el circuit més perillós del calendari.

Tot i els obstacles, Mirambell va poder assegurar-se una plaça per a la Copa del Món 2019-2020, després de la 23a i 25a posició obtingudes a la doble Copa del Món de Calgary (Canadà) a finals de febrer.

Per al català serà la seva 12a temporada en l’elit de l’skeleton mundial després d’un llarg camí de superació i emprenedoria que ara el mateix Mirambell està intentant facilitar a altres esportistes.

De fet, aquesta mateixa temporada Mirambell i la RFEDH han creat un equip de joves pilots que aspiren a arribar molt lluny, amb els Jocs Olímpics de Beijing 2022 en l’horitzó. I entre ells, els integrants catalans Oriol Roca, Clàudia Camacho i Paula Raúl.

MÚIXING Baqueira Beret celebra amb sol el Campionat d’Espanya de Múixing Neu El múixing català va sumar 6 victòries i 10 podis entre la mitja distància i les distàncies sprint en l’estació aranesa, que sempre regala boniques estampes d’hivern.

El 9 i 10 de març va tenir lloc la competició estatal de referència amb l’organització de la RFEDI, la FCEH i el club Gos Àrtic i més de 150 participants cridats a donar-ho tot.

En mitja distància, la victòria va ser per a Carles Franch (12 gossos) i el bronze per a Lluis Cruz (6 gossos nòrdics). En Skijoring 1 gos masculí, títol de Víctor Carrasco amb Santi del Valle tercer; també triomf del català Ramón Armengol en veterans i triplet català al podi femení: Marta Bosch, Laura Cuatrecases i Jordana Salvadó.

En Trineu 8 gossos, Francesc Valldespí va ser segon i Joan Mª Niubó, tercer. En 6 gossos nòrdics es va imposar Lázaro Martínez, el mateix que va fer Pablo Ruiz en 2 gossos nòrdics, amb Moisés Valero tercer.

Per últim, en la sempre competida categoria de Canicròs, Mar Rierola va ser tercera en dones i Nati Aler va finalitzar segona en veterans.

HOQUEI GEL El CG Puigcerdà d’hoquei gel torna a acaparar els focus per mèrits propis L’equip groc-i-negre demostra una incontestable millora en els seus resultats basada en l’aposta pels jugadors de casa.

La passada temporada, l’equip sènior masculí del CG Puigcerdà va acabar últim la Lliga Nacional, amb només 8 punts i dues victòries. Enguany, va finalitzar la fase regular amb 23 punts i 8 victòries. Són només quatre dades que demostren la franca millora de l’equip dirigit per Salva Barnola i que, després d’uns anys picant pedra, comença a recollir els fruits.

De les dificultats per construir un equip sòlid i les penúries econòmiques s’ha passat a un escenari, més estable, que ha permès situar els jugadors del planter com a pilars fonamentals d’un projecte plantejat a llarg termini.

L’actual temporada, en la recta final, ja es pot considerar molt positiva. Amb l’últim títol de Lliga aixecat el 2008, els ceretans han arribat altre cop a la final, davant el poderós i actual campió CHH Txuri-Urdin. I en el moment d’escriure aquesta peça encara s’ha de decidir el guanyador. Per arribar a disputar el títol van deixar en el camí al FC Barcelona en semifinals.

L’hoquei gel torna a estar en boca de tothom a Puigcerdà, com no pot ser d’una altra manera. I que duri.

62

SNOWBOARD Queralt Castellet acaba segona a la general de la Copa del Món FIS de HalfPipe Amb una 6a posició a la darrera prova celebrada als Estats Units, la rider de Sabadell va tancar una temporada excel.lent.

De l’octubre, quan va tornar-se a entrenar a Saas Fee després de l’operació a l’espatlla, fins el dia d’avui, han passat uns pocs mesos. Suficients perquè Queralt Castellet hagi tornat a demostrar tot el seu potencial plantant cara a les màximes figures mundials de l’snowboard.

L’exemple més clar, la segona posició a la classificació general de la Copa del Món FIS, amb un total de 2.520 punts, només superada per la xinesa Cai Xuetong, amb 3.900 punts. Un gran premi fruit, principalment, de la victòria a la Copa del Món de Calgary (Canadà) el passat febrer i la segona posició a Laax (Suïssa) el passat gener.

Una temporada rodona en què Castellet també es va penjar la medalla de plata als prestigiosos XGames, celebrats a Aspen (Colorado, Estats Units), i el bronze al Dew Tour, també als EE.UU.

CÚRLING El gel de Puigcerdà decideix el podi de la Lliga Catalana de Cúrling Repartida en dues fases, la Lliga Catalana 2018-19 va proclamar l’Sporting l’Olla com a campió per davant del Barcelona Mixed i el Puigcerdà Pànxing Masters.

Com és tradició els darrers anys, la Lliga Catalana de Cúrling segueix demostrant el nivell dels equips catalans, que van completar el 27 de gener la segona fase de la competició, després d’haver disputat la primera al desembre. Tot plegat al Palau de Gel de Puigcerdà.

L’Sporting l’Olla, que defensava lideratge a l’inici de la segona fase, no va defallir després de vèncer els tres partits que li restaven i sumar 14 punts. No va donar opcions al Barcelona Mixed, el seu immediat perseguidor que també va completar la segona fase amb ple de victòries i un total d’11 punts.

Amb empat a 10 punts van acabar dos equips del Puigcerdà Pànxing, Masters i Divines, amb la medalla de bronze per als primers. En el marc de la competició també es va fer un minut de silenci en memòria de la jugadora del Cúrling Puigcerdà Pànxing, Anna Carrera.

Clubs

CLUB D’ESQUÍ GER PASSIÓ PER L’ESPORT I LA CULTURA A L’ALTA RIBAGORÇA

David Giménez Club Esquí GER

La vida social i esportiva actual d’aquesta comarca pirinenca no s’entén sense la incessant activitat del club GER. Des de tir al plat a gimnàs, l’esquí ha esdevingut una eina fonamental amb la qual inculcar valors i transmetre l’essència d’un esport únic. Un club que ha esdevingut un eix vertebrador de la cultura, el lleure i l’esport a l’Alta Ribagorça.

El club GER neix com a model d’associació cultural recreativa. Què suposa això? És una figura de grups d’empresa que es va crear en el seu moment enfocada als treballadors d’empreses. El 27 d’octubre de 1962 es va constituir el Grup d’Empresa Ribargorçana (GER) amb seu al Pont de Suert, i va tenir una època amb una activitat molt destacada, tant cultural com esportiva.

Des de piragüisme a natació, futbol, pesca, teatre, fotografia, entre altres.

Així que, per a diverses generacions, ha estat i continua sent una font d’aprenentatge.

El club sempre ha anat de la mà de la societat ribagorçana i pirinenca i sempre ha recollit les inquietuds diverses del seu públic. Actualment, comptant també la secció d’esquí, tenim 539 socis. És veritat que en el passat oferíem més esports, però amb el descens demogràfic dels darrers anys hem procurat optimitzar les activitats i millorar les instal·lacions.

Difícilment podríem entendre l’esport en aquesta comarca sense el vostre paper.

Tenim clar que som un club modest però la visió estratègica és evolucionar cap a un club modern que satisfaci la demanda d’un mercat creixent i exigent. Hem pres un paper actiu davant la manca d’una oferta pública en alguns serveis, com es dóna en la majoria de zones de muntanya. No hem d’oblidar que tenim una realitat socioeconòmica particular, amb una densitat de població de 10 habitants per km2 i un 98% dels terrenys d’ús forestal i pastures.

64

“HEM PRES UN PAPER ACTIU DAVANT LA MANCA D’OFERTA PÚBLICA EN ALGUNS SERVEIS”

I entre aquesta oferta ha guanyat rellevància la secció d’esquí. Com l’enfoqueu?

Busquem combinar la part recreativa amb la de tecnificació, anomenada Club d’Esquí GER/ CES, i en total agrupem 200 esportistes, 60 d’ells en tecnificació. La diversió a la neu facilita l’aprenentatge de valors, coneixements i hàbits saludables en el medi natural, així com la formació de futurs tècnics esportius.

Us marqueu algun objectiu específic amb el grup de tecnificació?

Aquest equip no deixa de ser una evolució qualitativa dels grups de recreació, però és un servei que volíem oferir a tot aquell esportista que el vulgui aprofitar. Dit això, no hi ha dubte que ens encantaria que un esquiador ribagorçà arribés ben lluny.

I per fer-ho, disposeu d’un excel·lent camp base com és Boí Taüll.

Tenim la gran sort de poder entrenar en aquesta estació, que es caracteritza per estar en una cota elevada, per sobre dels 2.000 metres. Tenim unes condicions immillorables de neu, unes bones instal·lacions i, en definitiva, un indret que aporta molta tranquil·litat a les famílies.

De fet, és a Boí Taüll on cada any organitzeu diverses proves d’esquí.

Sí, forma part d’aquest desig d’expandir la pràctica dels esports de neu en el nostre territori. Cada any organitzem, per exemple, dues proves incloses dins del calendari d’esquí alpí de la FCEH. Per una banda, el Trofeu GER del circuit U10|U12, i per altra, el Trofeu GER del circuit Interclubs.

Però, en general, gaudim d’una llarga experiència en organització de competicions.

El club disposa de programes d’entrenament per als esportistes que hi volen dedicar més esforços?

Oferim un servei de competició per a aquells que es volen formar com a esportistes de màxim ni-

“UN PAISATGE ESPECTACULAR I UN CLIMA MEDITERRANI D’ALTA MUNTANYA, CLAUS DE L’ÈXIT” vell. I per aconseguir-ho comptem amb tècnics experimentats que ofereixen metodologies modernes i individualitzades. La nostra estructura de treball es fonamenta en el treball tècnic, físic i psicològic. Actualment no disposem del programa esquí - estudi però estem treballant amb els centres educatius per solucionar-ho.

nostra activitat són un dels grans motius de l’èxit, no en tenim cap dubte. Un paisatge espectacular i un clima mediterrani d’alta muntanya en un territori on tenim una població dispersa i escassa.

Per a això, els serveis relacionats amb el turisme cultural i la natura són una peça clau del motor de l’economia local.

En una època marcada per les dificultats econòmiques, com us gestioneu? És cert que les principals fonts d’ingressos han canviat molt els darrers 5 anys. Per exemple, en el període 2008-2012 tenia un pes molt important les subvencions de l’ADRR, un ens associatiu que ja no existeix. De fet, el finançament públic a través d’ajudes ha anat minvant fins a gairebé desaparèixer. Tot i que l’oferta d’activitats té rellevància, realment l’estructura de l’entitat es recolza en la quota de socis.

Segur que més d’un lector té ganes de gaudir de la neu a la vostra comarca. On pot anar?

El primer destí, evidentment, seria l’estació d’esquí de Boí Taüll. Més enllà d’aquí, les muntanyes de l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici són un excel·lent escenari natural on la conservació dels seus ecosistemes és perfectament compatible amb la pràctica d’activitats esportives. I, en un futur immediat, la muntanya de Durro, contigua a l’estació, podria esdevenir un nou espai esquiable de gran qualitat.

A favor teniu, sens dubte, la màgia que desprèn l’entorn natural de l’Alta Ribagorça.

Els escenaris del Pirineu on hi desenvolupem la 65

En prenem nota, doncs.

Reportatge

AUDI quattro CUP

BRESSOL DE FUTURS CAMPIONS

Celes Piedrabuena Audi quattro Cup

Prop de 300 nens, d’edats compreses entre els 9 i els 13 anys, van protagonitzar l’inici del circuit d’esquí alpí Audi quattro Cup a La Molina amb la 22ª edició del Trofeu Pista Pista! Una alta inscripció que s’ha man tingut a la resta de curses del calendari

A4Cup, bressol de futurs campions

Sembla que va ser ahir quan es disputava la primera cursa del nou calendari de competicions per a joves esquiadors Audi quattro Cup, però no. Enguany es disputa l’11a temporada, mantenint els fonaments d’un circuit que vol servir de formació per als joves futurs de l’esquí alpí del nostre país. Un calendari de competició pel qual en el seu dia van passar esquiadors que han arribat al més alt de les estructures esportives de la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI), com és el cas dels germans Salarich, en Xavier i en Quim, Juan del Campo o Núria Pau, entre d’altres.

Poques competicions ofereixen unes millors condicions als joves i als clubs per començar a fogejar-se que aquest calendari, en què els protagonistes, els esquiadors, es troben uns estadis de competició en òptimes condicions, ben marcats, ben traçats i amb la neu perfecta, a les

ESQUIADORS DE L’ELIT NACIONAL, COM ELS GERMANS SALARICH, RICARD ORTEGA O NÚRIA PAU VAN PASSAR EN EL SEU DIA PER AQUEST CIRCUIT

68

millors estacions d’esquí nacionals i on tot està dissenyat per oferir un marc esportiu digne d’una Copa del Món. No exagerem molt si diem que les curses de l’Audi quattro Cup vindrien a ser com unes petites competicions de la Copa del Món, en part ajudades per la imatge vermella que ofereix en ambdós casos el patrocinador, en què a més hi ha vàries activitats programades perquè la festa sigui complerta.

Acostumen a ser jornades familiars, de celebració, i per tant, a banda de les competicions en si, hi ha activitats paral·leles programades pensades per a tots els membres de la família, no només pels petits protagonistes del dia. Amb tot plegat s’arriba a construir un marc idoni perquè els joves esquiadors competeixin, lluitin entre ells i el crono, però sempre amb esportivitat i amb un somriure d’orella a orella. Després, un cop fetes les competicions cal seguir entrenant i treballant dur per

poder seguir progressant en un esport tant ingrat a vegades com és l’esquí alpí. Diuen que ningú neix ensenyat i més encara en aquest esport i, si no, només s’han de mirar els molts esportistes que han passat per cadascuna d’aquestes curses – només cal multiplicar– i els pocs que arriben a trepitjar el sostre de la piràmide.

La Molina, punt de sortida aquesta temporada El circuit d’esquí alpí U12 / U10 Audi quattro Cup va inaugurar la seva 11a edició en gran. Els joves esquiadors i els seus familiars van poder gaudir d’unes excepcionals condicions de neu gràcies a les últimes nevades caigudes i l’incansable treball de l’estació de La Molina i socis del club organitzador. La cursa, un gegant a una sola mànega, va comptar amb la participació de 249 esquiadors d’entre els 9 i els 12 anys. Un total de 73 corre-

EL SERVEI DEL TEMPS EN VIU A L’ARRIBADA VA TENIR UNA GRAN ACCEPTACIÓ A LA CITA INAUGURAL DE LA MOLINA

69

dores i 74 corredors en la categoria U12 i un total de 42 corredores i 60 corredors en la categoria U10. Durant tota la jornada es van viure grans moments plens d’emoció i diversió entre els futurs esquiadors de primer nivell. Familiars, amics i companys de club van vibrar acompanyant als corredors mentre seguien a través del LiveTiming el cronometratge en directe, una iniciativa de la RFEDI que té molt bona acollida.

La primera cita del circuit va comptar amb una visita molt especial: Carolina Ruiz, una de les millors esquiadores espanyoles d’esquí alpí de tots els temps. L’ex esquiadora, guanyadora d’una prova de Copa del Món de descens, va voler animar els joves esportistes, ja que per a molts d’ells ha estat el seu debut en una competició d’aquestes característiques. Carolina ha estat olímpica en 4 ocasions i ha disputat 9 Mundials d’esquí alpí.

A l’espera que finalitzi l’Audi quattro cup d’aquesta temporada a Formigal, aquesta és l’11a temporada d’aquest interessant calendari, n’hi ha prou amb donar una petita ullada a cadascuna de les curses per veure la importància de les mateixes, sobretot pels seus joves participants, entusiastes esquiadors d’entre 9 i 12 anys, que van començar el circuit el passat 26 de gener a La Molina, per després fer escales a Baqueira, Valgrande Pajares, Sierra Nevada i acabar a la neu de l’Aragó, primer a Cerler i finalment Formigal. L’encert d’aquestes curses és el d’oferir un muntatge similar al que els esquiadors es poden trobar a les millors competicions del món, tot aprofitant les curses ‘locals’ per incorporar-les a l’Audi quattro cup, com és el cas del Pista Pista de La Molina, el Trofeu Amics de Montgarri de Baqueira Beret, el Trofeu Pitarroy de Cerler o el Trofeu Aleví Paco El Maestro de Formigal. Destacar que les curses no es limiten a una disciplina, sinó que abracen tant les disciplines tècniques com les de velocitat, el que és un gran encert i una gran escola per aquests joves esquiadors. A més, alguns dies aquests nens i nenes han pogut rebre consells dels millors esquiadors, com el dia que a Sierra Nevada l’exesquiadora Carolina Ruiz Castillo va fer un entrenament de descens per a tots els participants. Llàstima no hi hagi més curses.

Cristian Masdeu, director tècnic de La Molina Club d’Esports (LMCE): “Ambl’ Audi quattro Cup està en joc el futur de l’esquí alpí de competició” Què va suposar ser un dels clubs amfitrions d’una cursa d’aquest circuit?

Que la RFEDI avali la capacitat organitzativa del club i confiï en nosaltres per organitzar un dels esdeveniments del circuit AQC suposa un orgull per a tota l’entitat.

Creus que l’AQC és un puntal important per fomentar l’esquí de base?

Sens dubte, el circuit AQC té una missió molt important ja que està en joc l’afició i el volum del futur de l’esquí alpí de competició de tot el país. Les diferents cites del circuit es converteixen en competicions amb gran repercussió i ajuden a fomentar la base a cada zona.

La festa posterior a la competició és un plus per als i les esquiadores?

La festa posterior aconsegueix que l’esdeveniment no acabi a les pistes sinó que hi hagi una nova trobada entre esportistes i famílies. És bonic que els clubs es relacionin també allunyats del cronòmetre i en un entorn festiu.

El nostre esport és individual però es gaudeix millor en companyia! Això sí, no cal oblidar que la festa és espectacular, però que el que vulgui

70

arribar lluny en aquest esport no pot creure que per pujar al podi en les categories inferiors ja ha aconseguit part del camí. Després arriben unes categories importants on el treball i els mèrits passen més desapercebuts.

Està tot el club implicat en l’organització de l’Audi quattro Cup a La Molina?

La nostra carrera es desenvolupa gràcies a l’esforç de la junta directiva, dels voluntaris i de l’estació d’esquí de La Molina, que dedica el seu temps a aconseguir que l’esdeveniment ofereixi la major qualitat possible. Que formi part del circuit motiva a aconseguir que la feina estigui a l’altura del que s’espera en aquestes cites. Segur que aporta un valor afegit.

Els valors d’Audi quattro Cup són la diversió i la competició. Per què creus que aquests valors són importants en l’esquí de base?

L’esquí de base passa per categories en què l’esportista té entre 8 i 11 anys. En aquestes edats la diversió és el que desperta la curiositat i la competició el que desperta la seva passió per la neu.

Floc

CADENES PER PODER CIRCULAR

Celes Piedrabuena Jesús Martínez

NO ESTÀ DE MÉS PRACTICAR EN SEC COM POSAR-LES PER SER MÉS RÀPIDS I EFECTIUS A LA CARRETERA QUAN ES NECESSITIN DE VERITAT Neumàtics amb claus Només els vehicles equipats amb neumàtics d’hivern amb identificació M+S estan exempts de dur les cadenes per a la neu. Són neumàtics que ofereixen una tracció superior damunt la neu i el gel, especialment pensats per als ambients freds, que donen el millor de si mateix per sota dels 7ºC. Després existeixen els neumàtics amb claus, que són els més idonis per circular quan hi hagi molta neu o gel.

La llei no obliga a dur-les al maleter, però sí a detenir el cotxe si ens trobem alguna senyal o indicació que ens alerti del seu ús o un agent ens ho indiqui. Circular sense cadenes per gaudir dels esports d’hivern sembla una temeritat.

Però segons alguns estudis, prop del 70% dels conductors no saben com posar-les, el que no deixa de ser una mica sorprenent. Les cadenes s’han de posar a les rodes motrius del cotxe en el moment indicat, quan la neu tenyeix la carretera, ja que fer-ho abans, quan hi ha poca neu, pot danyar les cadenes, la carretera i espatllar el neumàtic i les suspensions.

Tipus de cadenes on triar A l’hora de triar unes cadenes, existeixen vàries opcions, que podríem agrupar en aquestes quatre possibilitats. Les cadenes metàl·liques emboliquen en la seva totalitat els neumàtics i són les més difícils de muntar. Costa una mica col·locar-se bé, per la qual cosa és del tot recomanable practicar amb anterioritat. Acostumen a haver-hi dos dissenys, transversals i de rombes, i, tot i la seva seguretat, acostumen a ser les més segures. Tant en aquest cas com en la resta uns guants d’hivern, finets, que ens garanteixen el tacte, seran bàsics per a una millor col·locació de les cadenes.

Després trobaríem les semiautomàtiques. Estan formades per una part fixa que va fixada a la llanta i una part desmuntable que s’ajusta tant sols amb

un clic. Es munten amb facilitat, però ocupen molt d’espai al maleter, un hàndicap quan es va a la muntanya a gaudir de la neu. En contraposició trobaríem les de tela, ja que gairebé no ocupen espai, són de les més econòmiques i són fàcils de muntar. Cal pensar, però, que es deterioren amb facilitat i que no es poden fer molts quilòmetres amb elles, i que un cop fetes servir s’han de rentar. Penseu, això sí, que han de ser de la talla exacte del vostre neumàtic perquè s’ajustin bé.

Finalment trobaríem les cadenes líquides, o la dita més popular, les de l’esprai. Aquí l’espai és mínim, però la seguretat sempre queda en entredit en comparació amb la resta d’opcions. Només cal agafar l’esprai, aplicar-lo sobre les rodes motrius i esperar que aquestes s’impregnin. Són més que res una solució per sortir d’una situació delicada, no pas per circular molt amb unes rodes impregnades amb aquest esprai antineu.

Un cop posades les cadenes el més recomanable és conduir amb la màxima precaució, no agafar embranzida, procurar no passar dels 50 km/h i mantenir una conducció lineal, sense frenades i acceleracions brusques, amb la marxa més llarga possible i a baixes revolucions.

71

Competició

CAMPIONAT DEL MÓN ARE (SUÈCIA)

EL MUNDIAL DE L’ADÉU D’SVINDAL I LINDSEY VONN

Celes Piedrabuena Atomic, Head, Redbull Content Pool i RFEDI

L’estació d’Are va acollir el Campionat del Món d’Esquí Alpí d’Are (Suècia) del 4 al 17 de febrer, en el que a diferències d’altres edicions no va haver-hi sorpreses i que sempre serà recordat pel comiat de dues llegendes com Aksel Lund Svindal i Lindsey Vonn.

Campionat del Món d’Are (Suècia) SHIFFRIN VA ASSOLIR LA GESTA HISTÒRIA DE SUMAR EL SEU QUART EN OR MUNDIALISTA EN ESLÀLOM CONSECUTIU

Mikaela Shiffrin

Finalitzat el Campionat del Món d’Esquí Alpí d’Are (Suècia) és temps de fer balanç. Queden enrere onze dies de competició, en què hi ha hagut de tot, en el qual s’ha vist la millor i la pitjor versió de Lindsey Vonn en forma de caiguda, en la qual dues llegendes de l’esquí alpí han dit adéu, com és el cas de la mateixa esquiadora nord-americana i del noruec Aksel-Lund Svindal, i en la qual els grans campions no han fallat, per més que estiguessin afectats per problemes físics. També són humans. A més, tant Vonn com Svindal es van acomiadar per la porta gran, amb el bronze de l’esquiadora de Vail en el descens femení i la plata del noruec com a comiat. Quant a medalles, 10 nacions van guanyar metalls. Mentre que Suïssa i Noruega van empatar en el primer lloc amb dues medalles d’or, una de plata i una de bronze cadascuna.

Els Estats Units també es va dur a casa quatre medalles, dues medalles d’or i dues de bronze.

Aquesta edició del Campionat del Món d’Esquí Alpí FIS va ser la més sostenible mai realitzada amb la certificació ISO completa i dotzenes d’accions implementades, incloent-hi l’ús d’automòbils elèctrics Audi Etron per al transport. Van ser aquests uns Mundials en què, a diferència d’altres edicions, no va ser fàcil que un mateix esquiador o esquiadora es pengés diverses medalles al coll. Primer perquè cada vegada es dosifiquen i cuiden més els esquiadors i després perquè la competitivitat és molt alta. Malgrat això, quatre atletes van aconseguir la gesta.

Shiffrin i Hirscher no estaven al 100%

SVINDAL I VONN ES VAN ACOMIADAR DE L’ELIT DE L’ESQUÍ ALPÍ COM ES MEREIXIEN, AMB MEDALLA

Alexis Pinturault

74

Dues esquiadores, Mikaela Shiffrin (USA) i Wendy Holdener (SUI) van guanyar dues medalles d’or cadascuna, amb Shiffrin guanyant el súper gegant i l’eslàlom, mentre que Holdener va guanyar el metall més preuat en l’esdeveniment per nacions i en la combinada alpina. Petra Vlhova (SVK) i Marc Schwarz (Aut) es van dur a casa la majoria de les medalles.

Tres per a la qual s’ha confirmat com la gran rival de ‘Mika’ –argent en la combinada, or en el gegant i bronze en el eslàlom– i tres

HIRSCHER ES VA CONVERTIR EN L’ESQUIADOR AMB MÉS VICTÒRIES DE TOTS ELS TEMPS EN LA HISTÒRIA DELS MUNDIALS Marcel Hirscher

més per l’esquiador austríac: dos bronzes, en eslàlom i combinada i una plata per equips.

Per sobre de tots va brillar Marcel Hirscher, no perquè el gran dominador dels últims anys sumés més medalles que ningú, sinó pel significat d’aquestes. L’austríac es va convertir en l’esquiador amb més victòries de tots els temps en la història del Campionat del Món d’Esquí Alpí FIS, després dels seus or i plata en l’eslàlom i el gegant. Hirscher ara té cinc medalles d’or i quatre de plata, el que el col·loca al cim de la classificació de medalles, tot i que encara està lluny del referent en aquest apartat. Kjetil Andre Aamodt (Noruega), amb 12 medalles (5 d’or, 4 de plata i 3 de bronze). Queda per veure si Hirscher tornarà a competir al Mundial de Cortina d’Ampezzo el 2021, ja que el gran campió austríac va sembrar dubtes de la seva presència.

I la resta d’esquiadors? Veiem què va passar. En categoria masculina, com dèiem, Hirscher no va fallar en l’eslàlom, per davant dels seus compatriotes austríacs Michael Matt i Marco Schwarz. No va poder el gran dominador de l’esquí alpí guanyar l’or en el gegant, que va ser, atenció pel noruec Henric Kristoffersen. Diem atenció no perquè no tingui aquest prim esquiador el nivell per superar a Hirscher, sinó perquè gairebé sempre ha de veure com per més bones curses que faci Hirscher el supera. No va ser en aquest gegant, en el que Hirscher no sabia fins a últim moment si competiria per culpa d’una grip. El tercer lloc i per tant la medalla de bronze va

Wendy Holdener

75

Campionat del Món d’Are (Suècia)

Núria Pau

ser pel francès Alexis Pinturault, que va marxar d’Are amb tres metalls. El del gegant i els dos ors ‘menors’ de la competició per equips i la combinada. Per Kristoffersen era la seva primera medalla i primer or en quatre Campionats del Món.

Sorprèn, però també s’estrenava el noruec Kjetil Jansrud a l’hora de penjar-se l’or en un Mundial, i ho va fer en el descens, per davant del seu amic Svindal i de l’austríac Vicent Kriechmayr.

Per Jansrud, que quan començava provava els esquís del campió Svindal en una mostra de confiança com poques, era el seu primer or després de set Mundials i 18 curses. Cap d’ells va pujar al podi del súper gegant. A l’igual que en el descens amb Beat Feuz, Kriechmayr no va poder fer bona la condició de líder del DH a la Copa del Món, veint com l’italià Dominik Paris era el millor, en el que era el seu primer or i segona medalla després de la plata de Schladming, Àustria, 2013. El bronze va ser pel francès Johan Clarey.

Segueix la lluita Shiffrin vs Vlhova Era un dels plats forts del Mundial i no va fallar a taula. La nord-americana és la gran dominadora de la Copa del Món i de l’esquí contemporani, tot i que l’eslovaca cada cop li posa les coses més difícils. Com també va passar amb Hirscher, ‘Mika’ no va estar del fot fina i fins i tot tenia problemes

Alex Puente

respiratoris, el que no li va impedir als seus 23 anys assolir la gesta històrica de guanyar el seu quart or en eslàlom, en aquesta ocasió per davant de la noruega Anne Swenn Larsson i l’esmentada Petra Vlhova. No va poder repetir la gesta en el gegant, en el que Petra sumava el seu primer or en una cita mundialista, per davant de l’alemanya Viktoria Rebensburg i ‹Mika’, però sí en el súper gegant, demostrant 76

un cop més la seva condició de súper clase.

Va ser la més ràpida en el SG per davant de la italiana Sofia Goggia, una plata més que merescuda després de recuperar-se d’una lesió a les portes del Mundial, i el bronze per a la suïssa Corinne Suter. Una cursa en què Lindsey Vonn va causar alarma amb una dura i espectacular caiguda, que per sort no li va impedir competir en el descens.

No es mereixia la nord-americana deixar l’esquí alpí, al que tant ha donat, per la porta del darrere. I ho va fer entre llàgrimes, però amb el bronze als seus 34 anys. Rodejada dels seus i d’Ingemar Stenmark, l’home rècord de victòries a la Copa del Món, 86, a qui no podrà igualar. S’ha quedat a quatre. L’or va ser per a l’eslovena Ilka Stuhec, per davant de la suïssa Corinne Suter; sent la combinada per Wendy Holdener, per davant de Petra Vlhova i Ragnhild Mowinckel. Un èxit menor per a l’esquiadora suïssa que no va estar del tot encertada en les disciplines més tècniques.

Finalitzat aquest Mundial, la propera cita serà el 2021 amb la cita de Cortina d’Ampezzo (Itàlia), on Marcel Hirscher podria ser baixa. El gran campió austríac va causar alarma en declarar després de guanyar l’or en l’eslàlom que probablement aquesta seria la seva última medalla en un Mundial. Després va anunciar que un cop finalitzi la Copa del Món d’aquesta temporada descansarà i reflexionarà. Veiem cap a quina direcció.

Henrik Kristoffersen

Quadre d’honor Homes SL Or: Marcel Hirscher (Aut) Plata: Michael Matt (Aut) Bronce: Marco Schwarz (Aut)

Dones SL Or: Mikaela Shiffrin (USA) Plata: Anna Swenn Larsson (Nor) Bronce: Petra Vlhova (Svk)

GS Or: Henrik Kristoffersen (Nor) Plata: Marcel Hirscher (Aut) Bronce: Alexis Pinturault (Fra)

GS Or: Petra Vlhova (Svk) Plata: Viktoria Rebensburg (Ale) Bronce: Mikaela Shiffrin (USA)

DH Or: Kjetil Jansrud (Nor) Plata: Aksel Lund Svindal (Nor) Bronce: Vincent Kriecjmayr (Aut)

DH Or: Ilka Stuhec (Slo) Plata: Corinne Suter (Sui) Bronce: Lindsey Vonn (USA)

SG Or: Dominik Paris (Ita) Plata: Johan Clarey (Fra) Bronce: Vincent Kriechmayr (Aut)

SG Or: Mikaela Shiffrin (USA) Plata: Sofia Goggia (Ita) Bronce: Corinne Suter (Sui)

COMBINADA Or: Alexis Pinturault (Fra) Plata: Stefan Madalin (Slo) Bronce: Marco Schwarz (Aut)

COMBINADA Or: Wendy Holdener 8Sui) Plata: Petra Vlhova (Svk) Bronce: Ragnhild Mowinckel (Nor)

Juan del Campo, el millor esquiador espanyol La representació espanyola estava formada pels esquiadors Juan del Campo, Joaquim Salarich, Àlex Puente, Adur Etxezarreta i Núria Pau. De tots ells el millor va ser l’esquiador bilbaí, ja que va firmar un notable 27è lloc en eslàlom i un 33è en el gegant. Eren els seus millor resultats en un Mundial, que venien a demostrar la bona forma que ja havia demostrat en la Copa del Món prèvia d’Schladming (Àustria), en la que va acabar el 24è. No va igualar això sí el 25è lloc de Salarich a l’SL de St.Moritz 2017. Are era el seu tercer Mundial i no va tenir la sort de cara, al no poder acabar l’eslàlom. Puente, en el seu primer Mundial, no va acabar en aquest cas el gegant i va ser el 41è en l’SL. 40è va ser Etxezarreta en el descens en el seu primer també Mundial, no podent completar el recorregut del súper gegant. Núria Pau va ser la única representant femenina.

La de Ribes de Freser en la seva estrena mundialista no va poder acabar l’SL i es va haver de conformar sent la 36è en gegant.

77

Competiciรณ - Copa del Mรณn

GRANDVALIRA EL GRAN FINAL Celes Piedrabuena Grandvalira, Head i Atomic

Les finals de Grandvaliva van posar el punt i final a una Copa del Món d’Esquí Alpí que per damunt de tot ha tingut dos noms propis: el de Mikaela Shiffrin en categoria femenina i el de Marcel Hirscher en categoria masculina. Els dos grans campions i gran referents, però amb un recorregut molt diferent.

I és que mentre la nord-americana va finalitzar la temporada fresca com una rosa, guanyant dues de les tres curses en les que participar a Grandvalira, a l’austríac se’l va veure esgotat, física i mentalment, però amb marge suficient com per finalitzar la temporada amb el Gran Globus de Vidre de la general, més els de les disciplines de l’slàlom i el gegant. Fins el punt que hi ha qui apunta que Hirscher estaria pensant seriosament als seus 30 anys descalçar-se els esquís.

EDH està en condicions d’informar que li queda un any de contracte amb la marca d’esquís que l’equipa, Atomic, fins el 2020, però la rumorologia que sempre rodeja als grans campions apunta que fins hi tot aquesta data podria arribar a no complir-se. Esperem pel bé de l’esquí que això no sigui així. Ell mateix ja ha advertit que ara el que necessita és desconnectar, descansar, i que un cop oxigeni la ment i l’esperit ja decidirà què farà. Ell va ser un dels grans protagonistes a les finals de Grandvalira, que van congregar més de 25.000 persones i que van ser tot un èxit. Les dues pistes en les que es van disputar les com79

Competició - Copa del Món peticions, Àliga i Avet, van superar l’examen amb nota, demostrant, d’altre banda els responsables de Grandvalira que saben el que es porten entre mans. L’experiència els avala. De fet, el mateix Hirscher destacava: “Estic sorprés amb la qualitat de les instal.lacions i de la neu que ens trobat a Andorra. Les característiques de la neu són molt similars a les de les estacions dels Estats Units”. Fins el punt que el gran referent alpí dels darrers anys no es va tallar ni un pèl al dir en veu alta que Grandvalira “mereixeria acollir més edicions de la Copa del Món”.

Hirscher, amb el dipòsit buit Però, què volem dir quan diem que Hirscher donava símptomes d’estar esgotat. Hi ha una dada que ho reflexteix molt bé i és que d’ençà que va finalitzar el Campionat del Món d’Are (Suècia), en el que es va proclamar campió del món d’slàlom i subcampió del gegant, no ha guanyat cap cursa més i només en tres d’elles ha pujat al podi. I això, en un esquiador com ell, acostumat a l’exce.lència és sintomàtic. Un mes sense triomfs és massa temps per un esquiador ‘caníbal’, que s’ho menja tot i que no comparteix res.

Però aquesta sensació final no ha de deslluir una temporada de nou sensacional, en la que per vuitena temporada seguida s’ha convertit en el millor esquiador, assolint el vuitè Gran Globus de Vidre, el que no està a l’abast de tothom, a banda de sumar el tercer Globus de Vidre de l’slàlom – en té sis–, i el cinquè seguit del gegant, disciplina en la que també en té sis.

Aquesta és la tercera temporada seguida i la quarta que finalitza l’exercici amb el Gran Globus de Vidre i els dos de les disciplines més tècniques, i el quart dels vuit èxits globals que té en el que suma més punts: 1.546 punts totals. Una campanya en la que ha sumat nou triomfs i que al ser tant bona fa fosc una mica la d’altres grans esquiadors, especialment en el SL i el GS, les se-

Mikaela Shiffrin ves disciplines.

MIKAELA SHIFFRIN NO VA DEIXAR NI LES SOBRES AL PLAT, VA GUANYAR DUES DE LES CURSES EN LES QUE VA COMPETIR A GRANDVALIRA, SLÀLOM I GEGANT I VA SORTIRT DE SOLDEU PER LA PORTA GRAN

Marcel Hirscher

Dominik Paris

80

Noel i Yule, saba nova Però, tot i la tirania de Hirscher, a l’slàlom hi ha hagut dos esquiadors que han acaparat tota l’atenció: la del francès Noel Clement i la del suís Daniel Yule, que han acabat als seus, 21 i 26 anys, segon i tercer respectivament de l’slàlom. Atenció especial per als més jove dels dos, per Clement, que va deixar Grandvalira amb el triomf sota el braç en l’slàlom, en el que era el seu tercer triomf de la temporada. Descarat, Noel s’ha centrat aquesta temporada a la Copa del Món i ja ha aconseguit imposar-se a Hirscher en la lluita cos a cos en dues de les tres curses de la Copa del Món. Sense cap mena de dubte, s’haurà d’estar atents a veure com evoluciona en el seu estil l’esquiador de Dynastar.

L’èxit de Noel i Yule ha deixat en un segon

terme al norueg Henrik Kristoffersen, que sí, ha acabat segon en la classificació de l’SL, però lluny de Hirscher i cinquè en el gegant. I de fet en la classificació general ha quedat per darrere d’un recuperat Alexis Pinturault que aquest hivern sembla haver trobat el punt d’exigència i de seguretat que tothom li demanava. La qualitat s’ha li suponia, però l’esquiador francès no acabava de ser regular, hàndicap que sembla haver deixat aparcat enguany. Fins el punt que es va endur la victòria al gegant de Grandvalira i el Globus de Vidre de la combinada. A més, ‘Pintu’ va tornar a guanyar una cursa de la Copa del Món, el que no feia des de Val d’Isere 2017, i amb 23 triomfs a la Copa del Món es convertia en l’esquiador del país veí amb més victòries a la competició.

Dominik Paris, el rei d’Andorra A les disciplines de velocitat el nom propi d’aquesta temporada ha estat el de Dominik Paris.

L’esquiador italià es va endur el súper gegant i el descens a Grandvalira, assolint d’aquesta manera també el Globus de Vidre del SG i quedant segon en el descens, estrenyent fins al final al suís Beat Feuz, que revalidava el títol assolit la campanya anterior. Feuz ha fet aquest hivern un pas enrere en el súper gegant, però en el descens ha mantingut les seves prestacions, tot i guanyar només una cursa de la Copa del Món, el descens que es va disputar a Beaver Creek (USA). La regularitat li ha donat els èxits, davant altres esquiadors com Paris, que malgrat tenir vuit victòies a la màxima competició alpina de la regularitat no ha pogut treure el màxim rendiment de les mateixes al no estar tant fin al llarg de tota la temporada. Ara bé, als seus 29 anys, ningú li pot negar la seva evolució, ja que ha passat de ser el 16è en el SG la passada campanya a finalitzar segon en aquesta.

Altres noms aquest hivern en les disciplines de velocitat han estat els de l’austríac Vincent

Clement Noel

TOT I SER UN COP MÉS EL GRAN DOMINADOR DE LA TEMPORADA, MARCEL HIRSCHER VA DONAR A GRANDVALIRA SÍMPTOMES D’ESGOTAMENT FÍSIC I MENTAL

Alexis Pinturault

81

LA MOLINA, SEU D’ENTRENAMENTS Donada la proximitat i les bones instal.lacions, l’estació de La Molina va acollir alguns entrenaments de diferents equips previs a les finals de la Copa del Món de Grandvalira. Els esquiadors tècnics d’esquí alpí de més nivell de França, Suïssa i la reconeguda esquiadora eslovaca Petra Vlhova, la única que aquesta temporada va ser capaç de guanyar una cursa d’slàlom a la nord-americana Mikaela Shiffrin, van entrenar a l’estació ceretana. El conjunt d’esquiadors van entrenar a les pistes Estadi i Comella, en el que es coneix com l’Estadi Supermolina, les disciplines tècniques de l’esquí alpí: gegant i eslàlom. Pel que fa als homes, un total de 7esquiadors francesos i 7 suïssos van gaudir de les instal. lacions de l’estació catalana. Els esportistes francesos més destacats presents a l’estació de la Cerdanya van ser el jove Clement Noel, 21 anys, una de les revelacions de la temporada; Thomas Fanara, un dels millors del gegant, Mathieu Faivr, Victor Muffat-Jeandet, Thibaut Favrot, Jean-Baptiste Grange o Julien Lizeroux. Per part dels esquiadors suïssos, els més destacats van ser Daniel Yule, un dels millors slalomistes d’enguany, i Ramon Zenhaeusern. També van ser-hi Loic Meillard, Marco Odermatt, Gino Caviezel, Thomas Tumler i Cedric Noger.

Tots aquests esquiadors van gaudir d’unes instal.lacions de primera de La Molina, acostumada a acollir grans cites alpines, com ara la Copa d’Eurooa, i que recordem que ja al 2008 va ser la seu de la Copa del Món femení; en una nova demostració de força.

Competició - Copa del Món Kriechmayer i el del norueg Aleksander Aamod Kilde.

Juan del Campo, el millor dels nostres I, què han fet els esquiadors espanyols aquesta temporada? La resposta la podríem resumir en una paraula: progresssar, però no a la velocitat que a tots ens agradaria, ni a ells mateixos, segur. Joaquim Salarich ha disputat dues curses de la Copa del Món, les dues en SL, i no va passar el tall en cap de les dues. Millor ho va fer el bilbaí Juan del Campo, format a Catalunya. El de Nordica ha disputat aquest hivern un total de set curses de la Copa del Món i va aconseguir ser el 24è en un escenari mític com el de Schladming (Àustria).

El cas curiós és el de Núria Pau en catagoria femenina, que d’estar fora de circulació, per dir-ho d’alguna manera, en el sentit de veure’s fora de l’equip nacional, va tornar a ser admesa i debutar a la Copa del Món. Va disputar un total de tres curses, dues d’slàlom i una de gegant, però no va assolir passar el tall en cap de les tres. A veure si tots ells, més algun altre esquiador que se’ls pugui suma en el futur, com ara Albert Ortega, Àlex Puente, Adur Etxezarreta o Aingeru Garay donen un pas endavant.

Alice Robinson

Shiffrin, millor que mai Un any més petita que Núria Pau és Mikaela Shifffrin, per a la qual s’acaben tots els qualificatius.

La nord-americana de Vail no deixa de sorprende i de millorar temporada rere temporada. Considerada durant uns hiverns com la reina de l’slàlom i el nou refent després del comiat de Marlies Schild, el cert és que ‘Mika’ ha fet un salt endavant espectacular. Tots li suposàvem la seva qualitat i quan deia que estava entrenat per ser bona en les curses de velocitat s’esperava que el seu rendiment fos alt, però potser no tant. D’acord que en el descens no acaba de ser un referent, però ja ha demostar que el pot gunayar i les seves rivals farien bé de no animar-la, perquè si és posa en el descens potser no tornen a guanyar mai.

Aquesta temporada ha estat capaç de sumar el seu primer Globus de Vidre en velocitat, en el súpergegant, en una campanya en la que ha igualat els 40 triomfs del referent Ingemar Stenmark en slàlom, convertint-se a més a més en la primera esquiadora que aconseguir guanyar el Gran Globus de Vidre de la general de la Copa del Món i a la vegada els del gegant, slàlom i súper gegant.

Shiffrin només ha deixat lliure el descens i la combinada, la resta de disciplines han estat seves, en la temporada més exitosa de l’esquiadora de Vail d’ençà que va debutar a la Copa del Món al 2011.

Una dada que parla per si sola de la superioritat demostrada la tenim en la puntuació total de la general de la Copa del Món, que s’enfila fins els 2.204 punts. L’esquiadora d’Atomic ha estat capaç de superar els 2.000 punts, però no va poder assolir la xifra referent i mítica de l’eslovena

Daniel Yule

Mauro Caviezel

82

Tina Maze, que té encara el rècord, difícil de superar, de 2.414 punts. Cuarta en el súper gegant de Grandvalira, ‘Mika’ va deixar Soldeu per la porta gran després de ser la millor a l’eslàlom i el gegant. Va arribar a Grandvalira amb la feina feta, però amb el dubte de saber què passaria en el gegant. Dominava la disciplina i ho tenia tot a favor, però no es podia permetre fallar davant la pressió de Petra Vlhova. I, renoi, no va fallar.

De fet, damunt la neu andorrana va finalitzar una temporada per enmarcar, en la que ha estat capaç de guanyar 17 curses de la Copa del Món en les diferents discplines, per a un total de 60 victòries en les 157 disputades. Les comparacions sempre són odioses, però Shiffrin només està a ser victòries de les 67 de Marcel Hirscher amb 24 anys. De seguir aquesta trajectòria és més que probable que en no gaire temps caigui l’històric rècord de victòries de la Copa del Món, que està en possessió del suec Ingemar Stenmark des del 9 de març de 1989, en el que va disputar la seva última cursa de la Copa del Món, al gegant de Shigakogen (Japó), on va acabar quart.

Tothom pensava que seria una nord-americana l’esquiadora que acabaria amb el rècord d’Stenmark, però tothom pensava que seria la gran Lindsey Vonn. Però la reina de la velocitat, que també va ser capaç en el seu dia de guanyar disciplines tècniques, es va quedar clavada en les 82 victòries, en una temporada última marcada de nou per les lesions que la van dur a penjar els esquís abans d’hora.

Petra Vlhova

Petra Vlhova, la segona dama Els èxits, sempre acompanyats amb un somriure de Mikaela Shiffrin, han deixat en un segon pla la gran temporada que ha fet l’eslovaca Petra Vlhova. A diferència de ‘Mika’ ella només disputa les considerades disciplines tècniques, el que la penalitza en la lluita pel Gran Globus de Vidre de la General de la Copa del Món, però és que a més ha estat segona en el gegant i en l’slàlom. Petra sempre podrà dir que aquesta temporada va ser la única esquiadora que va poder superar a Shiffrin en una cursa d’slàlom de la Copa del Món.

Va ser a Flachau (Àustria), en una campanya en la que també es va proclamar campiona del món del gegant. Alls seus 23 anys Vlhova ha fet el salt definitiu de qualitat que s’ha li suposava donada la seva progressió. De finalitzar quarta la passada temporada en l’slàlom aquesta ha finalitzat segona, i de finalitzar 13a en el gegant enguany ha estat la segona. De mantenir el nivell ens esperen unes curses molt interessants la propera temporada. El domini de Shiffrin ha fet que només deixés lliures dos Globus de Vidre, el de la combinada, que va ser per a la italiana Federica Brignone i el del gegant, que va anar a parar a les mans de l’alemanya Viktoria Rebensburg. La d’Stockli ha anat deixant enrera la seva condició de gran esquiadora de gegant –té tres Globus de Vidre d’aquesta disciplina– per centrar-se més en la velocitat, especialment en el súper gegant, com ho

Victoria Rebenburg

Henrik Kristoffersen

83

Competició - Copa del Món

DESPRÉS DE TANCAR LA MÀXIMA TEMPORADA ALPINA AMB LA COPA DEL MÓN, ELS DIFERENTS CAMPIONATS NACIONALS SÓN ELS QUE ARA AGAFEN EL PROTAGONISME demostra la única victòria aconseguida aquest hivern, que trencava una sequera que durava massa per a una gran esquiadora com ella. El darrer triomf de Rebensburg abans del súper gegant de Grandvalira era el del gegant de Kronplatz (Itàlia), al mes de gener de 2018. Les finals de la Copa del Món sempre deixen algunes sospreses i a Grandvalira en categoria femenina aquesta la van protagonitzar dues esquiadores molt diferents.

Una va ser la de l’austríaca Mirjam Puchner, que als seus 26 anys aconseguia la seva segona victòria a la Copa del Món, tres anys més tard de la primera, assolida a St.Moritz (Suïssa), les

dues en descens. La segona gran protagonista no va assolir la victòria, però va causar sensació pel seu desvergonyiment. Amb només 17 anys, l’esquiadora de Nova Zelanda Alice Robinson va discutir el triomf en el gegant de Grandvalira a tota una Mikaela Shiffrin, que va haver de forçar la màquina per no veure’s sorpresa. La de Soldeu era la desena cursa de la Copa del Món per a Alice i la segona que acabava, després der ser 16a al gegant de Spindleruv Mlyn (República Txeca). L’èxit de Robinson ha de servir una mica de referent per als molts esquiadors i esquiadores que lluiten en l’anonimat, lluny dels flashos de les 84

càmeres per a poder ser el dia de demà els veritables protagonistes de l’esquí alpí, començant pels esquiadors espanyols, o per aquells que per les raons que siguin semblen haver oblidat el que els havia convertit en tot un referent, com és el cas de la suïssa Lara Gut. Considerada en el seu dia com la nova nena prodigi de l’esquí alpí, l’esquiadora suïssa fa molt que no deixa córrer la sola dels seus esquís com ella sabia. Es va lesionar en l’entrenament dels descens de Soldeu, però el cert és que aquest hivern l’esquiadora de Head només ha pujat al podi dos cops a la Copa del Món, i els dos¡s van ser en súper gegant,

sent la seva última victòria el 21 de gener de 2018 a Cortina d’Ampezzo (Itàlia), també en súper gegant. Massa temps per a una esquiadora amb tanta qualitat a les seves cames, que sembla haver donat un pas enrere en el seu esquí.

Grandvalira, festa total Finalitzava així una nova temporada de la Copa del Món d’esquí alpí i ho feia després que Grandvalira posés els Pirineus al mapa internacional, demostrant una solvència més que contrastada a l’hora d’acollir totes unes finals de la Copa del Món. Ja havia estat la seu de les finals de la Copa d’Europa vàries vegades amb anterioritat –el que vindria a ser la segona divisió de l’esquí alpí–, però aquest mes de març de 2019 s’ha graduat i amb nota amb les grans finals de la Copa del Món, a les que només tenen accés els millors esquiadors del món i que van tenir un pressupost

de quatre milions d’euros. Res va fallar i el més important, el terreny de joc, va estar impecable, tot i que les condicions no va ser genys fàcils, amb una temperatura massa alta per aquesta època. Però els professionals van ser la seva feina i van deixar uns estadis de competicions en les millors condicions possibles perquè els esportistes demostressin del que són capaços de fer. Un cop més Grandvalira va sortir per la porta gran, aportant el seu granet de sorra per si tant de bó la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona acaba sent una realitat i el gran país dels Pirineus acaba entrant. Ara només falta que la Federació Internacional d’Esquí (FIS) escolti les paraules de lloança dels esquiadors cap a Grandvalira, amb Marcel Hirscher al capdavant, i que el gran circ blanc de l’esquí alpí torni a Grandvalira, qui sap si amb un Campionat del Món, que és l’únic que li resta.

85

Classificacions Finals Copa del Món General masculina 1.Marcel Hirscher (AUT): 1.546 punts 2.Alexis Pinturault (FRA): 1.145 punts 3.Henrik Kristoffersen (NOR): 1.047 punts Descens masculí 1.Beat Feux (SUI): 722 punts 2.Dominik Paris (ITA): 520 punts 3.Vicent Kriechmayr (AUT): 339 punts Descens Grandvalira: 1.Dominik Paris (ITA): 1:26.80. 2.Kjetil Jansrud (NOR): 1:27.14.

3.Otmar Striediner (AUT)1:27.21 Slàlom masculí 1.Marcel Hirscher (AUT): 786 punts 2.Clement Noel (FRA): 551 punts 3.Daniel Yule (SUI): 551 punts Slàlom Grandvalira: 1.Clement Noel (FRA): 1:48.96. 2.Manuel Feller (AUT): 1:49.14.

3.Daniel Yule (SUI): 1:49.79 Gegant masculí 1.Marcel Hirscher (AUT): 680 punts 2.Henrik Kristoffersen (NOR): 516 punts 3.Alexis Pinturault (FRA): 469 punts Gegant Grandvalira: 1.Alexis Pinturault (FRA): 2:13.06. 2.Marco Odermatt (SUI): 2:13.50. 3.Zan Kranjec (SLO): 2:14.09 Súper gegant masculí 1.Dominik Paris (ITA): 430 punts 2.Vicent Kriechmayr (AUT): 346 punts 3.Mauro Caviziel (SUI): 324 punts Súper gegant Grandvalira: 1.Dominik Paris (ITA): 1:20.42. 2.Mauro Caviziel (SUI): 1:20.57. 3.Vincent Kriechmayr (AUT)1:20.86 General femenina 1.Mikaela Shiffrin (USA): 2.204 punts 2.Petra Vlhova (SVK): 1.355 punts 3.Wendy Holdener (SUI): 1.079 punts Descens femení 1.Nicole Schmidhofer (AUT): 468 punts 2.Stephanie Venier (AUT): 372 punts 3.Ramona Siebenhofer (AUT): 354 punts Descens Grandvalira: 1.Mirjam Puchner (AUT): 1:32.91. 2.Viktoria Rebenburg (ALE): 1:32.94. 3.Corinne Suter (SUI)1:32.99 Slàlom femení 1.Mikaela Shiffrin (USA): 1.160 punts 2.Petra Vlhova (SVK): 877 punts 3.Wendy Holdener (SUI): 681 punts Slàlom Grandvalira: 1.Mikaela Shiffrin (USA): 1:48.15. 2.Wendy Holdener (SUI): 1:48.22.

3.Petra Vlhova (SVK): 1:49.35 Gegant femení 1.Mikaela Shiffrin (USA): 615 punts 2.Petra Vlhova (SVK): 478 punts 3.Tessa Worley (FRA): 460 punts Gegant Grandvalira: 1.Mikaela Shiffrin (USA): 2:23.17. 2.Alice Robinson (NFL): 2:23.47. 3.Petra Vlhova (SVK): 2:23.58 Súper gegant femení 1.Mikaela Shiffrin (USA): 350 punts 2.Nicole Schmidhofer (AUT): 303 punts 3.Tina Weirather (LIE): 268 punts Súper gegant Grandvalira: 1Viktoria Rebensburg (ALE): 1:23.91. Tamara Tippler (AUT): 1:24.06. 3.F.Brignone (ITA): 1:24.25

Competiciรณ

Celes Piedrabuena Luc Percival, Oriol Molas

COPA DEL MÓN IPC LA MOLINA, AMB L’ESPORT ADAPTAT Una temporada més l’estació ceretana ha demostrat el seu compromís amb l’organització de les proves de la Copa del Món IPC d’esquí i snowboard.

Des de fa molts anys, La Molina ha estat un clar exemple d’estació accessible, un espai dissenyat perquè persones amb discapacitat física o visual puguin tastar la neu de ben a prop i practicar tota mena d’esports a l’aire lliure. Mostra de la seva implicació és la gran quantitat de proves del Comitè Paralímpic Internacional (IPC, en les seves sigles en anglès) que ha acollit al llarg de la seva història: l’any 2013 va acollir els Mundials IPC d’esquí alpí i el 2015 va ser l’escenari dels Mundials IPC de snowboard i de la Copa del Món IPC d’esquí alpí. Finalment, el 2017 va ser la seu de la Copa del Món IPC para-snowboard. En aquest sentit, doncs, es podria dir que La Molina i la competició són dos elements inseparables que van de la mà temporada rere temporada.

I enguany no ha estat una excepció. L’estació ceretana ha demostrat un any més la seva aposta per donar un espai a aquelles persones que tenen dificultats de mobilitat i discapacitat visual, perquè puguin practicar esport i gaudir de la neu. La Copa del Món de para-snowboard va tenir lloc del 4 al 8 de març, i la Copa el Món d’esquí alpí adaptat de l’11 al 16 de març.

Destacar l’actuació de la barcelonina Astrid Fina, que va concloure la seva actuació amb tres medalles: or i plata en snowboard cross i plata en el banked slàlom.

ASTRID FINA VA DEIXAR L’ESTACIÓ CERETANA AMB TRES MEDALLES, UNA D’OR I DUES DE PLATA

87

Competiciรณ

QUERALT CASTELLET CREMA LA NEU

VA ARRIBAR AMB OPCIONS FINS AL FINAL DE GUANYAR EL GLOBUS DE VIDRE DE LA COPA DEL MÓN DE HALFPIPE

Celes Piedrabuena Redbull Content Pool, RFEDI

Un punt va impedir a Queralt Castellet pujar al podi del Mundial de Park City (USA), en una gran temporada de la rider de Sabadell.

Queralt Castellet arribava a la cita mundialista de Park City amb molt bones sensacions després de les seves brillants actuacions a les proves de la Copa del Món prèvies, i el cert és que la rider de Sabadell va a estar a un alt nivell, però no va ser suficient. Castellet es ha haver de conformar amb ser quarta. Un únic punt li va impedir fer-se amb la medalla de bronze, la que hagués estat la seva segona medalla en un Campionat del Món, després de la plata assolida a Kreischberg, Àustria, al 2015.

La millor ronda de la rider catalana va ser puntuada amb un 81, pel 82 que va assolir la nord-americana Maddie Mastro. 84 van ser per la xinesa Xuetong Cai i l’or per a la gran estrella nord-americana Kim Chloe, amb 93.50 punts. Era el primer or mundialista per a la campiona olímpica de PyeongChang 2018.

El millor per a Castellet va ser confirmar les bones sensacions que venia demostrant les curses prèvies de la Copa del Món, que li van permetre una brillant actuació, millorant els resultats assolir a la darrera cita mundialista, la de Sierra Nevada. A l’estació andalusa Castellet va competir en Big Air i en Halfpipe, sent 10ª en la volada i 11 en el pipe. Als seus 29 anys, el de Park City era el seu sisè Mundial. La rider del CEMT valorava així la seva actuació: “El meu objectiu per a aquesta competició era millorar la meva ronda afegint el backside 9 i la veritat és que estic molt feliç d’haver-ho aconseguit.

Potser si hagués pogut planxar la primera i la segona (ronda) m’hagués ajudat a guanyar alguna posició, però la veritat és que estic molt feliç”.

Abans d’arribar a Park City la rider de la RFEDI ja havia demostrat el que era capaç de fer, ja que es va plantar a un pipe gelat amb el segon lloc a Laax (Suïssa) i el vuitè a Copper Mountain (USA). Uns resultats que després de la cita mundalista la van dur a guanyar la competició de Calgary (Canadà), sumant uns punts que la situaven com la segona snowboarder a la classificació del halfpipe de la Copa del Món i amb opcions d’assolir el Globus de Vidre de la general de la màxima competició de la regularitat.

Queralt Castellet ha finalitzat segona a la classificació general de la Copa del Món de half pipe

89

Competiciรณ

Celes Piedrabuena Pablo Arancibia

TREPIDANT COPA DEL MÓN SBX A BAQUEIRA L’estació de la Vall d’Aran va acollir una emocionant prova de la Copa del Món de snowboard cross, que ja va començar amb la construcció d’un espectacular circuit a la zona de Blanhiblar a Beret i que va finalitzar el dia de les finals amb les victòries de la txeca Eva Samkova i de l’austríac Alessandro Haemmerle. El millor rider espanyol va ser Lucas Eguibar. El rider de la RFEDI no va poder gaudir del seu esport com ho va fer al 2016, quan va quedar tercer i quan va celebrar el Globus de Vidre de la Copa del Món.

Lucas, que va guanyar les classificatòries, es va anar a terra i va acabar 13è, en una disciplina que és una loteria.

Però el que no era producte de l’atzar era la feina que va haver-hi al darrere de la pista de boardercross. Els maquinistes de l’estació van destinar unes 500 hores per perfilar el circuit, distribuïdes al llarg de 22 dies. El resultat va ser un espectacular traçat que tenia salts, dubbies i peralts al llarg d’un quilòmetre de longitut, amb una cursa que tenia un desnivell de 15 metres.

Una xifra, al 2016, l’any de la primera Copa del Món de SBX es van moure 30.000 m3 de neu per fer possible la celebració de la competició.

Una feina i un compromís que demostra un cop més la bona feina del personal de Baqueira Beret, el que ja han posat de manifest aquesta temporada a l’acollir curses de tot tipus, com l’Audi Quattro Cup o l’Era Nocturna.

Pirineus-Barcelona té un baluard a Baqueira.

Aquest caballet d’Eguibar va acabar amb les seus opcions d’èxit.

91

Competiciรณ

FREERIDE WORLD TOUR CINC MINUTS AMB AYMAR NAVARRO Celes Piedrabuena FWT Ordino-Arcalís

Aymar Navarro va fer història a Ordino. No ja per acabar sisè, sinó per assolir una plaça a la final de Verbier (Suïssa) el que cap altre esquiador espanyol havia aconseguit fins ara, a més de tenir la plaça garantida per a la propera temporada a l’èlit de la Copa del Món de Freeride.

Aymar, primer de tot felicitats. Quin balanç fas de la teva participació en el Freeride World Tour (FWT) d’Ordino-Arcalís?

Va ser una setmana molt dura perquè va haver-hi molts canvis. Primer s’anava a competir el dissabte passat i es va suspendre la competi en una cara de la muntanya que era bastant favorable al meu estil. La neu estava molt dura i no s’acaba de transformar i es va decidir passar la prova a la setmana següent. La vessant triada era un sector força més fàcil, on ja havien competit els júnior dies abans, i era més favorable als freestylers. Quan vaig veure això la motivació em va caure bastant, per tot això va ser bastant dur tenir el cap al seu lloc i poder competir amb garanties, ja que en el FWT el nivell està pels núvols i si vas amb el més mínim dubte tot es complica molt.

Però, estaràs satisfet amb la sisena plaça d’Ordino?

Això sí. Vaig buscar una baixada que s’adaptés a les meves qualitats perquè no sóc res freestyler. Hem vaig anar a l’altra banda del sector. Vaig fer una línia força agressiva, vaig obrir una línia que no havia fet ningú, súper exposada i amb dos salts bastant grans en el que vaig tenir dues recepcions perfectes. La decepció va ser en arribar a baix i veure la puntuació.

M’esperava més punts.

El millor, sens dubte, és que estaràs a la gran final de Verbier i que ja tens la plaça assegurada per a l’edició 2020 del Freeride World Tour.

Al final hem aconseguit la classificació matemàtica per a l’any que ve i complir el somni de ser a la gran final de Verbier, on sempre que començava és una cosa que veia molt lluny. No em crec que ho hagi aconseguit. Estic molt content, però ha costat molta feina assolir aquesta fita. Pot semblar que ser 9è del rànquing o fer 6è a Ordino sigui poc i que hi hagi qui pensi que es pot fer millor, però estic molt content d’estar dins dels millors 20 esquiadors de freeride del món i lluitar entre els deu millors és una cosa per estar molt content. Estar en una final de Mundial de freeride és una cosa que sempre m’havia agradat i que mai hagués imaginat que arribaria.

Has esquiat abans a Verbier?

En Verbier sí, però en el Bec des Rosses -la muntanya en la qual es competeix- no. Sempre he vist la competició. És un lloc súper exposat, amb molta pendent, on no es pot fallar, però és una muntanya gran, com a mi m’agrada. S’adapta molt al meu estil, més que per exemple al Japó, Àustria o Ordino. El handicap que tinc és que mai he competit allà, i el respecte que es té a aquesta muntanya quan parles amb altres riders és espectacular.

Les nits prèvies seran llargues, no per la pressió d’haver de fer-ho bé, sinó per baixar per un ‘montañón’ gegant, mític i per ser-hi. Ser el primer espanyol a ser a la final del freeride és un orgull “.

Retirar-te? Encara et queda corda per estona!

No sé si molta. No sóc un xaval. Tinc 30 anys i els meus genolls semblen les d’una persona de 50 anys. De moment no hi penso. L’any que ve estaré segur competint al Freeride World Tour i veurem fins on estiraré.

93

edh01_sec_clubs.e$S:sec_noticies_04.qxd 11/12/18 12:34 Página 2

clubs TEC Club d'Esquí Torelló (Osona) Apartat de Correus 147 08570 Torelló Tel. 938 505 146

BELLVER Club d'Esquí Bellver (Cerdanya) Avda. Pere Sicart, Torre de Sant Josep25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182

GOSCAT Club Canicross GosEsport Catalunya C/ Malta, 72 3º 2º 08250 Sabadell gosesport.cat@gmail.com

VCE Voltregà Esquí Club (Osona) Ronda Navarra 12 08510 Roda de Ter Tels. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256

BANY Banyoles Esquí Club (Pla de l’Estany) C/ Canat, 53 17820 Banyoles

GRAN Club d'Esquí Granollers (Vallès Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tels. 938 793 680 i 663 025 293

VIC Club d'Esquí Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766

Delegació Central AEM Asociación Española de Mushers Avinguda Canaletes, 47, baixos 08719 Jorba Tels. 653 771 156 i 937 883 254 ASME Associació Sant Martí Esport C/ Binèfar, 10-14 08020 Barcelona Tel. 635 450 980 i 933 054 959 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889

GARTIC Club Esportiu Gos Artic C/ Diputació 211 08011 Barcelona Tel. 637 798 282

CCLF Club Canicross Les Franqueses Plaça Can Prat, 2, 1r 2a 08520 Les Franqueses Vallés Tel. 637 355 699

GRANUEC Club Esportiu Granuec de Competició C/ Girona, 50 08402 Barcelona Tel. 938 793 689

CEB Club d'Esquí Berguedà (Berguedà) C/ Pío Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674

KANSTAK Club d’Esports Caní (Maresme) Baral Casa Selva Veinat Can Rimbles 08390 Dosrius Tel. 600 410070

CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ Paradís, 10 08012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CEFC Club Esquí Familiar Cerdanya (Barcelona) Josep Maria Sert, 20-22 B, 08173 Sant Cugat del Vallés CEMAD Centre Excurs. Madteam C/ Reig i Bonet,12-14 Esc.A 2º 4ª 08024 Barcelona CET Centre Excursionista Terrassa (Club d'Esquí Terrassa) (Vallès Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804 COMA Club d´Esquí La Coma (Vallès Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 629 738 910 CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166 CSO Club de Curling Sporting l´Olla (Vallès Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt Tel. 938 416 510 ECM Manlleu Esquí Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tels. 938 511 406 i 626 745 960 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889

PC Club d'Esquí Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375 RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Av. Baix Llobregat, 100 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52

Delegació Occidental AEP Associació Esportiva Pallars (Pallars Sobirà) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tels. 973 621 457 i 608 101 033 CARDOS Club d'Esquí Vall de Cardós (Pallars Sobirà) C/ Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós Tel. 973 623 026 CEL Centre Excursionista Lleida (Segrià) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329 CENA Club Esquí Nòrdic de l'Arp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051

SEUCC Unió Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ Aragó, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500

CEPP Club d´Esquí Port Ainé Pallars Avda Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209

SOL Club d'Esquí Solsona Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875

CEPS Club d'Esquí la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tels. 973 680 098 i 699 304 030

UEC-M Unió Excursionista CatalunyaMataró (Maresme) C/ Nou, 29 08301 Mataró Tel./Fax 937 961 430

CES Club d'Esquí Surf de Neu Vall de Boí (Alta Ribagorça) Plaça Sant Martí, 7, 1r 25528 Taüll Tels. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283

UEC-S Unió Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012

EEC Espot Esquí Clubs Valls d'Àneu (Pallars Sobirà) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 156

UES Unió Excursionista Sabadell (Vallès Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590SJ Agr. St. Jordi Empl.

Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ Diputació, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tels. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 26

GER Grup d'Empresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472

Delegació Oriental ALCE Alpine Line Club D’Esports (Cerdanya) C/ Solana, 3 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 465

CIM Esquí Club Cim (Cerdanya) Av. del Segre 50 17520 Puigcerdà Tel. 937 278 368 ELIT C. Esq. Lúdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330

PEC Club d'Esquí Puigcerdà (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032 PPUIG Club Poliesportiu Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979

CANMC Club Alpí Núria Masella Cerdanya (Cerdanya) Avda. Pirineus, 23, baixos 17520 Puigcerdà Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041

FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Avd. Supermolina, 1 17537 La Molina Tels. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707

CAQN Club Alpí Queralbs-Núria (Ripollès) C/ Bisbe Sivilla, 50-52, àtic 2a (Joaquim Salarich) 08022 Barcelona Tel. 616 511 695

FON Club d'Esquí Fontalba (Cerdanya) C/ San Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075

CCE Cerdanya Club d'Esquí (Cerdanya) C/ Puigpedrós, 7, baixos 2a 17520 Puigcerdà Tel. 972 884 884 Fax 872 882 283

GEIEG Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Gironès) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946

CEI Club Esquí Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 Puigcerdà Tel. 666 54 36 37

GEC Grup Exc. Campdevànol (Ripollès) Apartat de Correus 15 17530 Campdevànol Tel. 972 712 171

CEAC Club Esquí Alpí Ceretà (Cerdanya) Av. Pirineus, 2 17520 Puigcerdà Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006

GNA Club d'Esquí Girona (Gironès) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tels. 972 203 802 i 639 050 692

AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 Salardú Tel. 606 951 147

GPUIG Club Gel Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà Tels. 610 093 333 i 620 518 318

ANEC Aran Nòrdic Esquí Club C/ Sant Martí, 19 25598 Gessa Tels. 973 645 954 i 616 774 908

CEAP Club d´Esquí Alpí Pirineus (Cerdanya) C/ de l'Esglesia, Edifici Cèrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tels. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club Esquí Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) C/ Sant Just, 6 25700 La Seu d’Urgell CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Avda. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078 Club Esportiu de Patinatge Artístic de Puigcerdà C/ Ramón Condomines s/n 17500 Puigcerdà Tel. 607 946 900

LLIVI Club d'Esquí Llívia (Cerdanya) C/ de l'Esport, s/n 17527 Llívia Tel./Fax 972 146 100 LMCE La Molina Club d'Esports (Cerdanya) Avda. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tels. 650 619 708 i 627 981 596 MEGA Esquí Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062

CER Centre Excursionista de Ripoll (Ripollès) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540

MLEC ESQUÍ CLUB (Cerdanya) Hotel Roc Blanc Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 938 257 016 Tel. 667 563 606

CEPAP Club Esportiu Patinatge Artístic de Puigcerdà Ramon Condominas, s/n Poliesportiu 17500 Puigcerdà Tel. 60794690

PAT Associació Play and Train (Cerdanya) Camí Vell d'Alp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500

94

SCOG Ski Club Olímpia GERG Ctra Vella 15 - Poliesportiu 17539 Ger Tel. 608 147 173 RACC Reial Automòbil Club Catalunya (Gironès) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tels. 972 892 023 i 685 190 491 SCC Ski Club Camprodon (Ripollès) Ctra. de Molló, km.11,300 Pavelló Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37

Delegació Val d’Aran

CAEI Club Aranés Esports d'Iuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de Gèu Val d’Aran Avda.Garona, 33 (Palai de Gèu) - Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CCVA Club Curling Val d’Aran Avda.Garona, 33 (Palai de Gèu) - Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEVA Club Esquí Val d’Aran C/ Major 33 25537 Aubert COPOS Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 Salardú Tels. 630 050 927 i 973 644 186

neu professionals www.alpsports1972.com

Opció 1 — Anunci Esports d’Hivern Pàgina esquerra

botiga@pertot.cat www.pertot.cat

192X48-Pertot-Ad Esports d'Hivern-F.indd 1

Pertot Masella C/ Bosch i Aymerich, 18 17538 Masella, Alp T 872 200 940

Pertot Puigcerdà C/ Sebastià Bosom, 3 17520 Puigcerdà T 972 880 213

La botiga de referència en competició d’esquí alpí 2/11/18 15:18

DEMANA LA TEVA ASSEGURANÇA DE LLEURE PELS ESPORTS D’HIVERN!!!

BUTLLETA DOMICILIACIÓ BANCARIA FEDERAT TARGENEU (62€) TN FAMILIAR 3P(136€)

TN INFANTIL (40€) TN FAMILIAR 4P(148€)

MULTIRISC (131€)

MR INFANTIL (71€)

MR FAMILIAR 3P(306€)

MR FAMILIAR 4P(346€)

Cognom 1.................................................Cognom 2.........................................................

Nom ........................................................ DNI.......................................................................

Adreça....................................................................................................................................

Codi Postal ........................................... Població ..............................................................

Teléfon ................................................. Data de naixament ............................................

E-mail......................................................................................................................................

Nº targeneu temporada anterior .....................................................................................

DADES DEL COMPTE BANCARI IBAN ............... Entitat ............... Of............... DC....... Nº compte.....................................

Nom del titular del compte................................................................................................

DNI...........................................................

Signatura

Més info a www.fceh.cat o info@fceh.cat Federació Catalana d’Esports d’Hivern - Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E 08818 Barcelona - Tel. 93 415 55 44 - Fax. 93 237 85 26

Crédits photos : Altiservice, Shutterstock. Tous droits réservés.

QUÈ FAS AQUEST HIVERN?

Dur-vos al cim

altiservice_AP_215x280_FRP2K.indd 1

26/11/2018 12:18

L’esquí català representa l’ADN de país

Esforç · Constància · Superació · Passió · Èxits · Orgull

Viu l’esport català

esportcat

@esportcat

esportcat

esport.gencat.cat