Revista Pons & Bartomeu

lifestyle

Andorra shopping Temps absolut Tiempo absoluto Temps absolu

Les joies que salven Las joyas que salvan Les bijoux salvateurs

Quant valen les vostres joies? ¿Cuánto valen sus joyas?

Que valent vos bijoux ?

La filantropia del luxe La filantropía del lujo La philanthropie du luxe 1

1860 1916 1969 2011

Edouard Heuer funda el seu primer taller al Jura suïs.

Primer comptador mecànic amb una precisió de 1/100ª de segon.

Primer cronògraf automàtic.

Cronògraf Grand CARRERA Calibre 36 RS2 Caliper, el primer cronògraf automàtic capaç de mesurar i indicar la 1/10ª de segon.

Disponible a Pons i Bartumeu. Tel. (+376) 805 075 www.ponsibartumeu.com

lifestyle 4 6 10 22

Seixanta anys després

Sesenta años después Soixante ans plus tard

Les joies que salven Las joyas que salvan Les bijoux salvateurs

Shopping joieria Shopping joyería Shopping joaillerie

Quant valen les vostres joies?

¿Cuánto valen sus joyas?

Que valent vos bijoux ?

Edita: Pons i Bartumeu Disseny i coordinació editorial: R consultors Impressió: Impremta Envalira Dipòsit legal: AND-204-11 © Pons i Bartumeu El Consell de redacció agraeix les col·laboracions aportades i recorda que no comparteix necessàriament les opinions expressades en els diferents articles.

Tots els preus mencionats a la revista són els vigents el mes de juny del 2011.

Todos los precios mencionados en la revista son los vigentes el mes de junio de 2011.

Tous les prix mentionnés dans le magazine sont ceux en vigueur au mois de juin 2011. © Fotografia H.Stern

Aeternitas Mega: el rellotge de polsera més complicat del món

Aeternitas Mega: el reloj de pulsera más complicado del mundo Aeternitas Mega : la montre-bracelet la plus compliquée au monde

Temps absolut

Tiempo absoluto Temps absolu

Darrere l ’art, la tècnica. La cúpula de Miquel Barceló a la seu de l ’ONU Detrás del arte, la técnica. La cúpula de Miquel Barceló en la sede de la ONU

Derrière l’art, la technique. La coupole de Miquel Barceló au siège de l’ONU

26 28 38

Peggy Guggenheim, mecenes lliure

Peggy Guggenheim, mecenas libre Peggy Guggenheim, un mécène libre

Arts de la taula

40 44 52 54 56 58 60

Artes de la mesa Arts de la table

L’univers Baccarat

El universo Baccarat L’univers Baccarat

La filantropia del luxe

La filantropía del lujo La philanthropie du luxe

Bulgari Resort Bali

La Temporada de Música i Dansa d ’Andorra la Vella La temporada de Música y Danza de Andorra la Vella Saison de Musique et de Danse d’Andorre-la-Vieille

Andorra shopping

3

Seixanta anys després E

l mes de maig de 1951, quan Andorra era encara un país de caire rural amb només 5.000 habitants (avui en té 70.000), dos joves andorrans, Manel PONS TORRES i Enric BARTUMEU BITRIU, constituïren una petita societat anomenada Pons i Bartumeu i iniciaren un il·lusionat projecte empresarial. La petita empresa que van crear –dedicada a la distribució de productes de luxe: joies, rellotges, regals i arts de la taula–, poc a poc anà creixent gràcies al talent i al treball constant i honest dels seus fundadors.

Avui, seixanta anys després, Pons i Bartumeu no solament ha sobreviscut als avatars de més de mig segle sinó que és una organització innovadora que fa front de manera decidida als reptes del món actual, marcat

pels canvis accelerats. I ho fa combinant tradició i innovació, rigor i flexibilitat, seny i agosarament, perseguint la qualitat integral i la satisfacció del client, avançant-se a les tendències i als dissenys, oferint al comprador el millor de les marques de luxe internacionals.

Avui som el què som gràcies a l’empenta i la dedicació d’aquells dos pioners. També, perquè hem comptat amb l’ajuda de moltes persones que, en un moment o altre, han format part de la nostra organització, perquè els proveïdors han cregut en el projecte i ens han donat suport i, finalment i sobretot, perquè els clients ens han atorgat la seva confiança. A tots ells, els volem oferir el nostre reconeixement a través d’aquesta revista que us convidem a fullejar.

Sesenta años después

E

n mayo de 1951, cuando Andorra era todavía un país de marcado carácter rural y con tan solo 5.000 habitantes (hoy en día suman 70.000), dos jóvenes andorranos, Manel PONS TORRES y Enric BARTUMEU BITRIU, constituyeron una pequeña sociedad denominada Pons i Bartumeu e iniciaron, con una gran dosis de ilusión, un proyecto empresarial. La pequeña empresa que crearon –dedicada a la distribución de productos de lujo: joyas, relojes, regalos y artes de la mesa–, fue creciendo poco a poco gracias al talento y al trabajo constante y honesto de sus fundadores.

Hoy, sesenta años después, Pons i Bartumeu no solo ha sobrevivido a los avatares de más de medio siglo, sino que es una organización innovadora que se enfrenta de manera decidida a los retos del mundo actual, marcado por los cambios que se producen a una velocidad vertigi-

nosa. Y lo hace combinando tradición e innovación, rigor y flexibilidad, sensatez y atrevimiento, persiguiendo la calidad integral y la satisfacción del cliente, avanzándose a las tendencias y a los diseños, ofreciendo al comprador lo mejor de las marcas de lujo internacionales.

Hoy en día somos lo que somos gracias al empuje y a la dedicación de aquellos dos pioneros. Pero también porque hemos contado con la ayuda de muchas personas que, en un momento u otro, han formado parte de nuestra organización, porque los proveedores han creído en el proyecto y nos han dado su apoyo, y finalmente y, sobre todo, porque los clientes nos han otorgado su confianza. A través de esta revista que les invitamos a hojear queremos ofrecerles a todos ellos nuestro más sincero reconocimiento.

Soixante ans plus tard

E

n mai 1951, alors que l’Andorre était encore un pays à caractère rural de seulement 5.000 habitants (il en compte aujourd’hui 70.000), deux jeunes andorrans, Manel PONS TORRES et Enric BARTUMEU BITRIU, fondèrent une petite société baptisée Pons i Bartumeu, et se lancèrent avec enthousiasme dans un projet d’entreprise. La petite affaire qu’ils avaient créée – consacrée à la distribution de produits de luxe : bijoux, montres, objets cadeaux et arts de la table –, grandit peu à peu grâce au talent et au travail constant et honnête de ses deux fondateurs.

Aujourd’hui, soixante ans plus tard, non seulement Pons i Bartumeu a survécu aux aléas de plus d’un demi-siècle d’histoire, mais elle est une organisation novatrice qui relève avec détermination les défis du monde actuel, marqué par de constants bouleversements. Et elle le fait en

alliant tradition et innovation, rigueur et souplesse, raison et audace, en cherchant sans cesse la qualité intégrale et la satisfaction de la clientèle, en devançant tendances et conceptions, en offrant à l’acheteur le meilleur des marques de luxe internationales.

Aujourd’hui, si nous sommes ce que nous sommes, c’est grâce aux efforts et au dévouement de ces deux pionniers. Mais c’est aussi parce que nous avons bénéficié de l’aide de nombreuses personnes qui, à un moment ou un autre, ont fait partie de notre organisation, parce que les fournisseurs ont cru à notre projet et l’ont soutenu, et, finalement et surtout, parce que la clientèle nous a fait confiance. C’est à eux tous que nous voulons exprimer notre reconnaissance au travers de cette revue que nous vous invitons à feuilleter.

Service “Bleus d’ailleurs” en porcelaine.

Des couleurs inspirées

Disponible a PONS & BARTUMEU Tel. (+376) 805 075 www.ponsibartumeu.com

Hermès, artisan contemporain d e p u i s 18 37.

5

Les joies que salven Francesc Garriga i Colom Advocat www.garrigacolom.com

E

n tot el món i al llarg de la història és molt difícil que puguem trobar una civilització, comunitat o tribu en la qual no es valorin les joies, els metalls anomenats preciosos i els treballs que amb ells es fan. Per tant, podem dir sense cap mena de dubte que hi ha un acord general i global en donar valor als metalls i les pedres precioses i sumar-hi el del treball que porten implícit.

Ens podem preguntar per què és entre el gènere femení que és més generalitzada l’estima per aquests ornaments, fet al qual podem trobar-li dues explicacions, essencialment: una primera fa referència a l’estètica, a la bellesa i a la voluntat de posar-se en valor; una altra, que és la que ens ocupa, es refereix a diversos aspectes molt més pràctics, com són el seu valor, la facilitat de transport (per aquest motiu jurídicament parlem d’un bé moble) i la facilitat de transacció amb els mateixos.

Si tenim en compte que una bona part del món és de religió musulmana (de forma generalitzada pel que fa al món àrab) i que, en aquest context, la dona no pot tenir propietats de caràcter immoble i només li són permeses determinades propietats mobiliàries, entre elles les joies, podem entendre la importància i el caràcter primordial que revesteixen les mateixes, fet que s’incrementa fins arribar a extrems totalment essencials en el moment en què es trenca el vincle matrimonial.

6

Aquest últim aspecte necessita una explicació més detallada. A l’igual que en l’època romana, eminentment patriarcal, la dona està subjecta a la tutela i l’autoritat del pare fins el moment en què passa a estar sota la tutela o l’autoritat de l’espòs i marit. Si se separa d’aquest, o més ben dit, si és repudiada per ell es pot trobar en la situació de no poder tornar a la casa del pare perquè, com que en molts casos es considera una vergonya que la filla sigui repudiada, aquest no l’accepta. Es queda doncs sense propietats, sense béns, i no té la possibilitat d’exercir cap mena de treball, essent el seu únic mitjà de subsistència allò

que ha pogut treure de casa seva, que no és altra cosa que el “dot”, entenent com a “dot” les joies que li van ser entregades abans o en el moment de casar-se, o durant el matrimoni.

Recordem que un aforisme islàmic diu “no hi ha casament sense el tutor, el “dot” i els testimonis”. El contracte i el pacte matrimonial se celebra entre el futur marit, que demana la dona al tutor i manifesta el desig de que sigui la seva esposa, i el tutor, que és qui respon “et caso amb la meva filla” o neboda o el que procedeixi. Per tant, és fàcil entendre que en aquestes peculiars situacions les dones, des de ben petites, siguin coneixedores de l’immens valor que comporta per a elles el “dot” en forma de joies. Podem recordar els amplis cinturons de les ballarines àrabs, que porten cosides monedes, o el doble valor de les joies berbers, que encarnen tant un valor simbòlic i pecuniari com un altre d’estètic i màgic. Les joies, a més, donen molta informació sobre la persona que les porta, diuen a quin clan pertany, a quina tribu, quin és el seu nivell social; també ens poden dir si estan casades o si són solteres o vídues, fins i tot si tenen fills barons. És molt habitual que la dona les porti sempre al damunt.

A banda del caràcter eminentment pràctic que tenen algunes joies (com els cinturons o les fíbules, que subjecten els vestits) també se’ls atribueixen determinades propietats simbòliques, ja sigui per la forma (per exemple, quan representen un escorpí o una serp se suposa que eviten que siguin mossegades o picades per alguna d’aquestes bèsties) o per la matèria amb la qual estan fetes, com l’ambre, que es relaciona amb la riquesa i el poder, o el corall vermell, al qual se’l relaciona amb la vida i se li atribueix evitar les hemorràgies. Algunes joies són també receptacles de textos sagrats.

Curiosament, aquests treballs d’orfebreria eren realitzats per artesans jueus, donat que en el món musulmà es creia que per dominar aquestes tècniques es necessitava un pacte amb els dimonis (yenun), que eren els que dominaven la fosa dels metalls des de l’infern.

Cal esmentar també que el robatori de joies a les dones és un delicte que es castiga amb molta duresa.

Per aquest motiu no trobem massa casos de robatoris ni de tràfic de les mateixes en aquests àmbits.

En definitiva, podem veure que les joies permeten la subsistència i el manteniment de les dones vídues o repudiades. Per tant, podem dir sense cap mena de dubte ni exageració que les joies són vida en moltes parts del món.

7

Las joyas que salvan

E

n todo el mundo y a lo largo de la historia, es muy difícil encontrar una civilización, comunidad o tribu que no valore las joyas, los metales denominados preciosos y los trabajos que con ellos se hacen. Por ello, y sin lugar a dudas, podemos decir que existe un acuerdo general y global sobre el valor que se debe otorgar a los metales y a las piedras preciosas y los trabajos que llevan implícitos.

Seguramente alguna vez nos hemos preguntado por qué son las mujeres las que tienden a apreciar más estos ornamentos. Existen dos explicaciones. Una primera vinculada a la estética, a la belleza y al realce de la misma. Otra, que es la que nos ocupa en este artículo, hace referencia a un aspecto mucho más práctico: su valor, que, a su vez, va unido a la facilidad de transporte (no olvidemos que las joyas son un bien mueble) y a la posibilidad de realizar transacciones con las mismas con gran facilidad.

Si tenemos en cuenta que una buena parte de la población mundial es de religión musulmana, especialmente en el mundo árabe, y que todavía existen zonas en el planeta donde la mujer no puede tener propiedades de carácter inmueble y donde solo se le permiten determinadas propiedades mobiliarias, especialmente joyas y otros enseres, entenderemos la importancia y el carácter esencial que revisten las joyas, incluso hasta llegar a extremos considerados vitales, en el momento en que se produce la rotura del vínculo matrimonial.

Este último apartado requiere una explicación más detallada. Al igual que en la época romana, la mujer está sujeta a la tutela y autoridad del padre hasta el momento en que pasa a estar bajo la tutela o autoridad del esposo y marido; si se separa, o mejor dicho, si el marido la repudia, puede suceder que no pueda volver a la casa paterna ya que en la mayoría de los casos la familia considera una deshonra que una hija suya haya sido repudiada, y al no disponer de propiedades, ni de bienes ni de la posibilidad de ejercer un trabajo, su único medio de subsistencia se limita a lo que ha podido llevarse de su casa, que no es otra cosa que su “dote”. Entendemos por “dote” las joyas que le fueron entregadas antes o en el momento de contraer matrimonio, o durante éste.

Recordemos un aforismo islámico que dice “no hay boda sin tutor, “dote” y testigos”.

El contrato y el pacto matrimoniales se celebran entre el futuro marido, que le pide al tutor la mano de la joven y le manifiesta su deseo de que sea su esposa, y el tutor es el que responde “te caso con mi hija o sobrina o lo que proceda según el caso”.

8

Por lo tanto, es fácil que podamos pensar, habida cuenta de estas peculiares situaciones, que las mujeres sean, desde muy temprana edad, conocedoras del inmenso valor que una “dote” en forma de joyas tiene

para ellas. En muchos casos incluso podemos pensar en los anchos cinturones de las bailarinas árabes que llevan cosidas monedas o el doble valor de las joyas bereberes que encarnan tanto un valor simbólico y pecuniario como estético y mágico. Las joyas nos ofrecen mucha información de la persona que las luce, nos dicen a qué clan pertenece, a que tribu, su nivel social, también nos desvelan si están casadas, solteras o viudas, incluso nos pueden indicar si tienen hijos varones. Eso hace que sea muy habitual que las lleven siempre encima.

Además del carácter eminentemente práctico que tienen algunas joyas (cinturones o fíbulas que sujetan los vestidos) también se les atribuyen determinadas propiedades.

Se cree, por ejemplo, que cuando representan a un escorpión o a una serpiente evitan que quien las utiliza sea mordido o picado por alguna de estas bestias. Al ámbar se le relaciona con la riqueza y el poder, y el rojo del coral se cree que evita hemorragias y se relaciona con la vida. Algunas de estas joyas son receptáculos de textos sagrados.

Curiosamente, todos esos trabajos de orfebrería eran realizados por artesanos judíos puesto que en el mundo musulmán se creía que para dominar estas técnicas se necesitaba un pacto con los demonios (yenun), que eran quienes dominaban la fundición de los metales desde el infierno.

Debemos citar también que el robo de joyas a las mujeres es un delito que se castiga con mucha dureza.

Por este motivo no encontramos demasiados casos de robos ni de tráfico de joyas en estos ámbitos.

En definitiva, como podemos ver las joyas permiten la subsistencia y el mantenimiento de las mujeres viudas o repudiadas. Por lo tanto, podemos afirmar, sin ninguna duda ni exageración, que las joyas son sinónimo de vida en muchas partes del mundo.

Les bijoux salvateurs

D

ans le monde entier, et tout au long de l’histoire, on trouvera très difficilement une civilisation, une communauté ou une tribu qui n’apprécie pas les bijoux, les métaux dits précieux et les ouvrages que l’on en fait. On peut donc affirmer qu’il y a indubitablement un consensus général quant à la valeur à accorder aux métaux et aux pierres précieuses, et y ajouter les travaux qui leur sont attachés.

On se demandera peut-être pourquoi le goût pour ce genre d’ornements est plus répandu chez les femmes ; il y a à cela deux principales explications. La première tient à l’esthétique, à la beauté et à son accentuation. La seconde, et c’est ce qui nous occupe en l’occurrence, à un aspect beaucoup plus pratique, à savoir leur valeur et leur facilité de transport (aussi s’agit-il de biens meubles) et de transaction.

Quand on sait qu’une bonne partie du monde est de confession musulmane, religion généralisée dans le monde arabe, et que dans une bonne partie du monde, comme nous le disions, il est encore interdit à la femme toute possession de bien immeuble, seules lui étant permises certaines propriétés mobilières, dont les bijoux, on saisit l’importance et le caractère primordial, voire absolument vital que revêtent ces derniers, surtout lorsque le lien matrimonial vient à se rompre. À ce dernier égard, une explication plus détaillée s’avère nécessaire. Comme à l’époque romaine, la femme est soumise à la tutelle et à l’autorité de son père jusqu’au moment où elle passe sous la férule de son époux ; si elle se sépare de ce dernier, ou plutôt si elle est répudiée par son mari, il peut arriver qu’elle ne puisse retourner chez son père car, bien souvent, se jugeant déshonoré par la répudiation de sa fille, celui-ci s’y oppose ; par conséquent, dénuée de tout et ne pouvant exercer aucun métier, il ne lui reste pour subsister que ce qu’elle a pu emporter, autrement dit sa “ dot ”. Par “ dot ”, il faut entendre les bijoux qui lui ont été remis avant ou lors de ses noces, ou encore durant son mariage.

Rappelons ici cet aphorisme islamique qui veut que “ sans tuteur, ni « dot » ni témoins, pas de mariage ”. Le contrat et l’accord matrimonial est conclu entre le futur mari, qui demande au tuteur la main de la jeune femme, et le tuteur, qui répond “ je te marie avec ma fille, ou ma nièce, ou qui que ce soit ”.

On est donc en droit de penser que, dans des situations aussi particulières, les femmes prennent conscience dès

leur plus jeune âge de l’immense valeur que représente pour elles la “ dot ” sous forme de bijoux et, souvent, nous reviennent en mémoire les larges ceintures des danseuses arabes où sont cousues des pièces de monnaie, ou encore la double valeur, symbolique et pécuniaire mais aussi esthétique et magique, qui est attribuée aux bijoux berbères. Les bijoux fournissent de nombreux éléments d’information sur la personne qui les porte ; ils nous disent à quel clan elle appartient, à quelle tribu, ils nous révèlent son rang social, si elle est mariée, célibataire ou veuve, il arrive même qu’ils nous dévoilent si elle a des enfants mâles. Il est tout à fait habituel qu’elle ne les quitte jamais.

Hormis le caractère éminemment pratique de certains bijoux (ceintures ou fibules de sujétion vestimentaire), on leur attribue aussi des vertus particulières ; ceux qui représentent un scorpion ou un serpent, par exemple, sont censés éviter les morsures ou les piqûres de telles bêtes, l’ambre est associé à la richesse et au pouvoir, et le rouge du corail qui, croit-on, prévient les hémorragies, à la vie.

Certains de ces bijoux sont le réceptacle de textes sacrés. Étrangement, tous ces ouvrages d’orfèvrerie étaient exécutés par des artisans juifs ; en effet dans le monde musulman, on croyait que pour maîtriser de telles techniques il fallait avoir conclu un pacte avec les démons (yenun), soit les maîtres fondeurs de métaux de l’enfer.

Signalons également que voler des bijoux à une femme est un délit très sévèrement puni, raison pour laquelle les cas de vol et de trafic sont assez rares dans ces milieux.

En définitive, on l’aura compris, les bijoux permettent aux veuves et aux femmes répudiées d’assurer leur subsistance. Aussi peut-on affirmer, sans hésitation ni crainte d’exagérer, qu’ils sont une source de vie dans bien des endroits du monde.

9

1

5

2

8

4 6

3

7

BVLGARI B.ZERO 1

10

1 Penjoll or rosa BVLGARI B.ZERO1 PVP: 1.450 € 2 Penjoll or groc BVLGARI Monete PVP: 2.900 € 3 Anell or rosa BVLGARI B.ZERO1 PVP: 990 € 4 Anell or rosa i acer BVLGARI B.ZERO1 Anish Kapoor PVP: 800 € 5 Arracades criolles or rosa i acer BVLGARI B.ZERO1 PVP: 1.550 € 6 Anell or rosa i ceràmica BVLGARI B.ZERO1 PVP: 770 € 7 Braçalet or rosa i acer BVLGARI B.ZERO1 PVP: 950 € 8 Anell or rosa i ceràmica BVLGARI B.ZERO1 PVP: 770 € 9 Collar or blanc, topazi i ametista BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 8.100 € 10 Anell or blanc i diamants BVLGARI B.ZERO1 PVP: 8.000 € 11 Arracades or blanc i diamants BVLGARI B.ZERO1 PVP: 2.070 € 12 Braçalet or blanc i diamants BVLGARI B.ZERO1 PVP: 7.450 €

11

9

12

shopping joieria

2 1

3

BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN

4

5

1 Penjoll or rosa BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 2.250 € 2 Collar or rosa i ametista BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 25.200 € 3 Braçalet or rosa i ametista BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 11.700 € 4 Anell or rosa i ametista BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 5.400 € 5 Arracades or rosa, ametista, turquesa i diamants BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 8.550 € 6 Collar or rosa, ametista, turquesa i diamants BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 20.700 € 7 Arracades or rosa, ametista i ceràmica BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 3.250 € 8 Sautoir or rosa, ametista i ceràmica BVLGARI MEDITERRANEAN EDEN PVP: 9.900 €

7 6 8

1 4

3 5

2

6

CERVERA

7

1 Arracades criolles grans, or i diamants CERVERA PVP: a partir de 3.130 € 2 Arracades criolles mitjanes, or i diamants CERVERA PVP: a partir de 2.170 € 3 Anells, or i diamants CERVERA PVP: a partir de 5.175 € 4 Arracades or i diamants negres CERVERA PVP: 1.480 € 5 Arracades criolles or i safirs CERVERA PVP: 5.740 € 6 Anell or i safirs CERVERA PVP: 3.350 € 7 Collar or rosa, diamants i rodolita CERVERA PVP: 2.290 € 8 Arracades or rosa, diamants i rodolita CERVERA PVP: 2.240 €

8

shopping joieria 1 PIERO MILANO

3

2

1 Anell or blanc i diamants PIERO MILANO PVP: 4.481 € 2 Anell or rosa i diamants PIERO MILANO PVP: 2.230 € 3 Anell or rosa, diamants i pedra lluna PIERO MILANO PVP: 3.110 €

1

2

5 4 3

7 6

shopping joieria H.STERN

8

1 Braçalet or groc H.STERN Diana von Furstenberg ICONS PVP: 3.968 € 2 Anell or groc i or blanc H.STERN Grupo Corpo PVP: 3.278 € 3 Arracades or groc H.STERN Hera PVP: 1.100 € 4 Arracades or groc H.STERN Diana von Furstenberg ICONS PVP: 3.450 € 5 Braçalet or groc H.STERN Hera PVP: 7.164 € 6 Anell or groc H.STERN Grupo Corpo PVP: 2.200 € 7 Arracades or groc H.STERN Diana von Furstenberg LOVE KNOTS PVP: 1.898 € 8 Penjoll / braçalet or groc H.STERN Grupo Corpo PVP: 5.000 €

3

2

1

H.STERN

4

1 Braçalet or groc i diamants brown H.STERN Grupo Corpo PVP: a consultar 2 Arracades or i diamants H.STERN Celtic Dunes PVP: 5.005 € 3 Anell or groc i diamants brown H.STERN Celtic Dunes PVP: 9.230 € 4 Anell or, ametista i rodolita H.STERN Grupo Corpo PVP: 5.780 € 5 Anells or i quars H.STERN Golden Stones PVP: a partir de 2.590 € 6 Anell or rosa i diamants H.STERN Copernicus PVP: 5.090 € 7 Arracades or i cristall de roca H.STERN Moonlight PVP: 6.900 € 8 Braçalet or, ametista i quars rosa / fumé H.STERN Cobblestones PVP: 17.161 €

9 Arracades or, quars rosa i diamants H.STERN Cobblestones PVP: 2.243 €

5

shopping joieria

6

9

7

8

2011 H.Stern庐 | worldwide locations at www.hstern.net | 800 7HSTERN

Disponible a PONS & BARTUMEU Tel. (+376) 805 075 路 www.ponsibar tumeu.com

GRUPO CORPO + H.STERN collection

4

2

3

1

shopping joieria POMELLATO 1 Penjolls creu en robí, safir i maragda POMELLATO Glory PVP: a partir de 720 € 2 Penjoll or rosa i plata POMELLATO Five O’Clock PVP: 671 € 3 Penjoll or rosa i plata POMELLATO Five O’Clock PVP: 702 € 4 Penjoll or rosa i plata POMELLATO Five O’Clock PVP: 702 € 5 Braçalet or POMELLATO Glory PVP: 4.045 €

5

shopping joieria 2

3 1

4

POMELLATO 5

1 Braçalet or rosa i diamants brown POMELLATO Tango PVP: 18.993 € 2 Anell or rosa i diamants brown POMELLATO Tango PVP: 4.000 € 3 Anell or rosa, cristall de roca i diamants negres POMELLATO Tango PVP: 7.800 € 4 Anell or rosa, quars fumé i diamants negres POMELLATO Tango PVP: 7.620 € 5 Braçalet or rosa POMELLATO Schiava PVP: 13.013 € 6 Braçalet or rosa i diamants brown POMELLATO Schiava PVP: 23.042 € 7 Braçalet or rosa i diamants brown POMELLATO Schiava PVP: 34.510 €

6

7

2 5

1 3

MIZUKI 1 Collar or groc i diamants negres MIZUKI PVP: 2.400 € 2 Collar or groc, ònix i diamants negres MIZUKI PVP: 2.150 € 3 Braçalets or groc i cuir MIZUKI PVP: a partir de 250 € 4 Braçalet or groc i cuir MIZUKI PVP: 880 € 5 Penjolls or i diamants MIZUKI PVP: a partir de 2.050 €

4

shopping joieria K DI KUORE A partir de 1.950 €

* Els preus mencionats són els vigents el 30 de juny del 2011 / Los precios mencionados son los vigentes el 30 de junio de 2011 / Les prix mentionnés sont ceux en vigueur le 30 juin 2011.

DoDo ELS PENJOLLS DE LA SORT DE DODO Els talismans sempre han existit i Dodo n’ha creat una col· lecció irresistible. Petits penjolls d’or, també de diamants i pedres de colors, encantadors i plens d’esperança i alegria; tots els ingredients que atreuen la bona sort.

Fortunello, Trèvol de quatre fulles, Campanetes, Clau, Monedeta i Dau; tots podem triar el nostre propi penjoll o tal vegada més d’un perquè, en realitat, mai es té suficient sort!

LOS COLGANTES DE LA SUERTE DE DODO

Los talismanes siempre han existido y Dodo ha creado una colección irresistible de ellos. Pequeños colgantes de oro, también de diamantes y piedras de colores, encantadores y llenos de esperanza y alegría; todos los ingredientes que atraen la buena suerte.

Fortunello, Trébol de cuatro hojas, Campanillas, Llave, Monedita y Dado; todos podemos elegir nuestro propio colgante o tal vez más de uno porque, ¡en realidad, nunca se tiene suficiente suerte!

PENDENTIFS PORTE BONHEUR DE DODO

Les talismans ont toujours existé et Dodo en a créé une collection irrésistible. Des petits pendentifs en or, mais aussi avec des diamants et des pierres de couleurs, charmants et pleins d’espoir et de joie ; tous les ingrédients qui attirent la bonne chance.

Fortunello, Trèfle à quatre feuilles, Clochettes, Clef, Petite Monnaie et Dé ; nous pouvons tous choisir notre propre pendentif ou même parfois plus d’un parce que, en réalité, nous n’avons jamais suffisamment de chance !

LA CASA DE DODO, EL REGALO PARA LOS ENAMORADOS DE TODAS LAS EDADES

LA CASA DE DODO, EL REGAL PER ALS ENAMORATS DE TOTES LES EDATS On hi ha amor, allí està la teva casa. I per celebrar-ho, res més tendre que la caseta 100% or (rosa) de Dodo.

Una casa on hi ha una cambra per a les manyagues, una per guardar innombrables records plens d’amor, un sostre per sentir-se sempre protegits.

Un amulet de la sort per regalar a qui vola cap a un nou niu, a qui encara vacil·la i a joves enamorats de totes les edats.

Donde hay amor, ahí está la casa de uno. Y para celebrarlo, nada más tierno que la casita 100% de oro (rosa) de Dodo.

Una casa donde hay un cuarto para los mimos, uno para guardar innumerables recuerdos llenos de amor, un techo para sentirse siempre protegidos.

Un amuleto de la suerte para regalar a quien vuela hacia un nuevo nido, a quien aún vacila y a jóvenes enamorados de todas las edades.

LA MAISON DE DODO, LE CADEAU POUR LES AMOUREUX DE TOUS ÂGES

Où il y a de l’amour, se trouve notre maison. Et pour le célébrer, rien de plus tendre que la maisonnette 100% or (rose) de Dodo.

Une maison où il y a une chambre pour les câlins, une pour garder les innombrables souvenirs pleins d’amour, un toit pour se sentir toujours protégés.

Un talisman de la chance pour offrir à ceux qui volent vers un nouveau nid, à ceux qui hésitent encore et à de jeunes amoureux de tous âges.

Disponible a Pons & Bartumeu: www.ponsibartumeu.com +376 805 075

Quant valen les vostres joies?

Marta Alcolea

Llicenciada en Belles Arts Diplomada en gemmologia Experta en joia antiga www.martaalcolea.es

V

endre les seves joies pot ser una decisió difícil.

Cal buscar un bon professional amb experiència, coneixements i recursos per tal que, donat el cas, us pugui assessorar adequadament.

El comerç de la joieria aglutina un gran nombre de sectors: majoristes, fabricants, petits comerços, cases de préstecs, etc. Cadascun d’ells requereix diferents coneixements i habilitats pràctiques. Per tal de poder valorar una peça, el taxador els ha de conèixer tots.

Què ha de tenir en compte un taxador a l’hora de valorar una peça?

En primer lloc, els materials utilitzats. En el cas d’una joia, es tractarà normalment de materials nobles, com ara or, platí, plata i pedres precioses.

També és important prendre en consideració característiques de la peça com són la qualitat, l’estat de conservació, el tipus de manufactura (artesanal, industrial...), així com altres factors com l’autor, l’època, l’estil i l’origen, sempre i quan, és clar, sigui possible conèixer-los. També cal veure si es tracta d’una peça única o no (la seva raresa), el seu mercat objectiu i el motiu de la valoració.

La majoria de les taxacions que es fan són destinades a les companyies d’assegurances, però també poden tenir altres finalitats, com el repartiment d’una herència, servir de garantia a entitats financeres o, senzillament, la venda.

Si el que volem és que ens donin una valoració monetària de la peça, és a dir una taxació, podem diferenciar: El valor intrínsec: aquell que només té en compte el preu dels materials utilitzats.

El cost: és a dir, el valor intrínsec més la mà d’obra.

El preu de venda al públic: el cost, més el marge comercial i els impostos indirectes.

El valor de reposició: el preu mitjà a les botigues de la pròpia ciutat, a una data determinada, d’una peça igual a la taxada.

El preu de mercat: preu al qual es pot trobar en el mercat de segona mà una peça similar a la taxada.

Les passes a seguir en el moment de realitzar la valoració són: descriure la peça amb tot detall, és a dir, el tipus de peça (anell, arracades...), el seu estil, tema, tècniques de realització (qualitat del treball i acabats). Determinar els metalls utilitzats i també el seu pes, la seva puresa i, si els tingués, els punxons i contrastos. I, a continuació, identificar i classificar les gemmes amb els seus pesos i qualitats.

En el cas de diamants importants, cada cop és més habitual afegir un certificat extern d’algun laboratori (GIA, HRD...). Així es redueix la subjectivitat de la valoració i serveix també per confirmar l’opinió del taxador. No obstant això, sovint les pedres formen part d’una peça i no poden desclavar-se. En aquests casos cal basar-se en estimacions de pes, color i qualitat.

Si es tracta d’una peça antiga cal determinar la data aproximada de realització, la procedència i si ha sofert o necessita alguna restauració. Una joia antiga pot estar restaurada però perdrà valor si s’hi han afegit nous motius o bé si s’ha canviat la seva estructura.

Un cop analitzada la peça, s’han de determinar els preus del metall, de les gemmes i de la mà d’obra. També cal tenir en compte els factors regional i temporal del mercat per tal d’arribar a una estimació final.

Per dur a terme aquest servei, el joier necessita tenir accés a textos de referència, instruments gemmològics, conèixer bé els dissenyadors i els períodes històrics, entendre els contrastos, tenir un coneixement profund de diamants i de gemmes de color i posar-se al dia regularment.

També necessitarà tenir accés a catàlegs i publicacions que donin el preu de mercat de metalls preciosos, diamants i altres pedres precioses.

No oblideu, però, que el més important és escollir com assessor un joier de la vostra confiança, amb reputació i experiència contrastades, per tal que us faci de guia a través de tot el procés.

¿Cuánto valen sus joyas?

V

ender sus joyas puede ser una decisión difícil.

Debe buscar un buen profesional con experiencia, conocimientos y recursos para asesorarle adecuadamente una vez llegado el momento.

El comercio de la joyería está compuesto por numerosos sectores: mayoristas, fabricantes, pequeños comercios, casas de empeño, etc. Cada uno de ellos requiere diferentes conocimientos y habilidades prácticas. El tasador debe tener conocimiento de todos para poder valorar una pieza. ¿Qué debe tener en cuenta un tasador a la hora de valorar una pieza?

En primer lugar, los materiales empleados. En el caso de una joya, se trataría de materiales nobles como oro, platino, plata y piedras preciosas.

También es importante tener en consideración características de la pieza como: calidad, estado de conservación, tipo de manufactura (artesanal, industrial…). Otros factores como la autoría, la época, el estilo y la procedencia siempre y cuando sea posible conocerlos. Así como si se trata de una pieza única o no (su rareza), el mercado al que va dirigida y el propósito de la valoración.

La mayoría de las tasaciones que se realizan están destinadas a las compañías aseguradoras, pero también pueden tener otras finalidades como el reparto de herencias, servir de garantía a entidades financieras o simplemente para la venta.

Si lo que queremos es que nos den una valoración monetaria de la pieza, es decir una tasación, podemos distinguir: El valor intrínseco: aquel que solo tiene en cuenta el precio de los materiales utilizados.

El coste: esto es, el valor intrínseco más la mano de obra.

El precio de venta al público: el coste, más el margen comercial, más los impuestos indirectos.

El valor de reposición: precio medio en tiendas de la propia ciudad, en una fecha determinada, de una pieza igual a la tasada.

El precio de mercado: precio al que se puede encontrar en el mercado de segunda mano una pieza similar a la tasada.

24

Los pasos a seguir en el momento de realizar la valoración son: describir la pieza en detalle, esto es, tipo de pieza (anillo, pendientes…), su estilo, tema, técnicas de realización (calidad del trabajo y acabados).

Determinar los metales utilizados así como su peso, su pureza y si tuviera, punzones y contrastes. Y a continuación, identificar y clasificar las gemas con sus pesos y calidades.

En el caso de diamantes importantes, cada vez es más habitual añadir un certificado externo de algún laboratorio (GIA, HRD…). Así se reduce la subjetividad de la valoración y sirve para confirmar la opinión del tasador. No obstante, a menudo, las piedras forman parte de una pieza y no pueden desengarzarse. En estos casos, hay que basarse en estimaciones de peso, color y calidad.

Si se trata de una pieza antigua hay que determinar la fecha aproximada de realización, la procedencia y si ha sufrido alguna restauración o si la precisa. Una joya antigua puede estar restaurada pero perderá valor si se han añadido motivos nuevos o se ha cambiado su estructura.

Una vez analizada la pieza, se deben determinar los precios del metal, de las gemas y de la mano de obra, teniendo en cuenta también los factores regional y temporal del mercado para llegar a una estimación final.

Para llevar a cabo este servicio, el joyero necesita tener acceso a textos de referencia, instrumentos gemológicos, conocer bien a los diseñadores y los periodos históricos, entender los contrastes, tener un conocimiento profundo de diamantes y gemas de color y actualizarse regularmente. Necesitará también, tener acceso a catálogos y publicaciones que den el precio de mercado de metales preciosos, diamantes y otras piedras preciosas.

Escoger como asesor a un joyero de su confianza, con reputación y experiencia para que le guíe a través del proceso es lo más importante.

Que valent vos bijoux ?

V

endre ses bijoux peut être une décision difficile.

Il faut chercher un bon professionnel possédant l’expérience, les connaissances et les ressources nécessaires pour vous conseiller judicieusement le moment venu.

Le commerce de la bijouterie se compose de nombreux secteurs : grossistes, fabricants, petits commerces, prêteurs sur gage, etc. Chacun d’eux requiert ses propres connaissances et aptitudes pratiques. L’expert en estimation doit avoir connaissance de tout cela pour pouvoir évaluer une pièce.

De quoi l’expert doit-il tenir compte lorsqu’il estime une pièce ?

En premier lieu, les matières employées. Dans le cas d’un bijou, il s’agira de matières nobles : or, platine, argent et pierres précieuses. Il importe également de prendre en compte certaines caractéristiques comme la qualité, l’état de conservation, le type de facture (artisanale, industrielle …).

D’autres facteurs également, tels le nom du créateur, l’époque, le style et la provenance, chaque fois qu’il est possible d’en avoir connaissance, ainsi que le fait qu’il s’agisse d’une pièce unique (sa rareté), le marché auquel elle est destinée et l’objet de l’estimation.

La plupart des estimations sont effectuées pour ou à la demande des compagnies d’assurances, mais elles peuvent aussi avoir d’autres finalités : partage de successions, mise en garantie auprès d’établissements financiers ou, simplement, vente.

Si l’on veut obtenir une évaluation financière de la pièce, autrement dit une estimation de sa valeur, on peut distinguer : La valeur intrinsèque : celle qui ne tient compte que du prix des matières utilisées.

Le coût : c’est-à-dire la valeur intrinsèque plus la main d’œuvre.

Le prix de vente public : coût, plus marge commerciale, plus impôts indirects.

La valeur de remplacement : prix moyen dans des commerces de la même ville, à une date donnée, d’une pièce identique à celle que l’on estime.

Le prix de marché : le prix auquel on peut trouver, sur le marché de l’occasion, une pièce similaire à celle que l’on estime.

La marche à suivre pour cette estimation est la suivante : décrire la pièce en détail, c’est-à-dire le type de pièce (bague, boucles d’oreille …), son style, la thématique, les techniques de fabrication (qualité du travail et des finitions). Déterminer les métaux utilisés, ainsi que le poids, la pureté et, le cas échéant, les poinçons et les contrastes. Ensuite, identifier et classer les gemmes, en indiquant leurs poids et leurs qualités.

Dans le cas de diamants importants, il est de plus en plus courant d’ajouter un certificat externe émis par un laboratoire (GIA, HRD …). Ceci a pour effet de réduire la subjectivité de l’estimation et permet de confirmer l’opinion de l’expert. Néanmoins, fréquemment, les pierres ne sont qu’une partie de la pièce et ne peuvent pas en être desserties. En l’occurrence, il faut se baser sur des estimations de poids, de couleur et de qualité.

Pour les pièces anciennes, il faut déterminer la date approximative de fabrication, la provenance, ainsi que les restaurations qu’elles ont pu subir ou dont elles peuvent avoir besoin. Un bijou ancien peut être restauré, mais il perdra de sa valeur si on lui ajoute de nouveaux motifs ou si l’on en modifie la structure.

Une fois la pièce analysée, il faut déterminer les prix du métal, des gemmes et de la main d’œuvre, en tenant compte, également, des facteurs régionaux et temporaires du marché pour parvenir à une estimation finale.

Pour exécuter cette prestation, le bijoutier doit avoir accès aux textes de références et à des instruments de gemmologie, il doit bien connaître les joaillers stylistes et les périodes historiques, il doit saisir les contrastes, avoir une connaissance approfondie des diamants et des gemmes de couleur, et se tenir constamment au courant. Il lui faut également pouvoir consulter les catalogues et les publications qui fournissent les prix de marché des métaux précieux, des diamants et des autres pierres précieuses.

Le plus important est donc de choisir pour conseiller un bijoutier renommé et expérimenté dans lequel vous avez confiance, afin qu’il vous guide au fil du processus.

25

El rellotge de polsera més complicat del món:

AETERNITAS MEGA L

’Aeternitas Mega és el súmmum de l’art rellotger pel que fa a complicacions. Obra mestra que reuneix el domini dels mecanismes més complexos en la creació d’un rellotge de polsera amb 36 complicacions, de les quals 25 són visibles.

El Mega es va incorporar immediatament al projecte de l’Aeternitas i simbolitza el resultat final del treball realitzat. La base segueix essent la mateixa, un tourbillon automàtic, la diferència rau en la utilització de dos motors. La platina està buidada pel costat de l’esfera per allotjar el mecanisme de sonnerie.

L’Aeternitas Mega es presenta en quatre versions. Comparat amb l’Aeternitas normal, el seu gruix només augmenta en 0,2 mm, per l’afegit del mecanisme del carillon. L’Aeternitas Mega es diferencia pel seu mecanisme de grande sonnerie amb carillon Westminster que toca cada hora i cada quart d’hora al seu pas. En la versió petite sonnerie, l’hora no sona en els quarts d’hora.

La programació de la grande sonnerie i de la petite es fa per mitjà d’una simple pressió en un polsa-

dor estanc situat en la banda de la caixa. La funció repetició de minuts permet posar en marxa en qualsevol moment la sonnerie global, és a dir, les hores, els quarts d’hora Westminster i els minuts.

Aquest rellotge grande sonnerie és l’únic que té un tourbillon visible per la part de l’esfera, la qual cosa limita l’espai disponible per al mecanisme de grande sonnerie i converteix la realització de la peça en un treball de precisió d’allò més minuciós i complicat.

Cadascun dels seus 1.483 components ha estat dissenyat segons la tradició dels antics rellotgers de la Vall de Joux (Suïssa). El vidre de safir del fons permet apreciar els components cisellats i decorats de forma harmoniosa.

Aquest rellotge transmet innombrables sensacions, convertint-se així, pels amants de l’alta rellotgeria, en quelcom d’excepcional i senzillament únic, com ho palesa el seu preu (1.872.000 € versió platí) així com el termini d’espera d’aproximadament un any per aconseguir-lo.

El reloj de pulsera más complicado del mundo: AETERNITAS MEGA

E

l Aeternitas Mega encarna la cumbre del arte relojero en cuanto a complicaciones se refiere.

Obra maestra que reúne el dominio de los mecanismos más complejos en la creación de un reloj de pulsera con 36 complicaciones, 25 de las cuales son visibles.

El Mega se incorporó inmediatamente al proyecto del Aeternitas y encarna el resultado final del trabajo realizado. La base sigue siendo la misma, un tourbillon automático, la diferencia reside en la utilización de dos motores. La platina está vaciada por el lado de la esfera para alojar el mecanismo de sonnerie.

El Aeternitas Mega se presenta en cuatro versiones.

Comparado con el Aeternitas normal, su grosor aumenta tan sólo en 0,2 mm., por el añadido del mecanismo de sonnerie. El Aeternitas Mega se distingue por su mecanismo de grande sonnerie con carillon Westminster que suena cada hora y cada cuarto de hora a su paso. En la versión petite sonnerie, no suena la hora en los cuartos de hora.

La programación de la grande y de la petite sonnerie se hace por una simple presión en un pulsador estanco situado en la banda de la caja. La función repetición de minutos permite poner en marcha en cualquier momento la sonnerie total, es decir las horas, los cuartos de hora Westminster y los minutos.

Este reloj grande sonnerie es el único que tiene un tourbillon visible del lado de la esfera, lo cual limita el espacio disponible para el mecanismo de grande sonnerie y convierte la realización de la pieza en un minucioso trabajo de precisión de lo más complejo.

Cada uno de los 1.483 componentes se diseñaron según la tradición de los antiguos relojeros del Valle de Joux (Suiza). El cristal de zafiro del fondo permite apreciar los componentes labrados y decorados de forma armoniosa.

Este reloj transmite un sinfín de emociones que lo hacen excepcional y sencillamente único a los ojos de los amantes de la alta relojería, cómo lo demuestra su precio (1.872.000 € versión platino) así cómo el plazo de espera para conseguirlo de aproximadamente un año.

La montre-bracelet la plus compliquée au monde : AETERNITAS MEGA

E

n termes de complications, la montre Aeternitas Mega est un sommet de l’art de l’horlogerie. Un chef d’oeuvre réunissant la maîtrise des mécanismes les plus complexes dans la création d’une montre-bracelet avec 36 complications, dont 25 sont visibles.

La Mega a été immédiatement intégrée au projet Aeternitas et incarne l’aboutissement du travail réalisé. La base est toujours la même, un tourbillon automatique ; mais la différence réside dans l’utilisation de deux moteurs. La platine est creusée du côté cadran pour y loger le mécanisme de sonnerie.

L’Aeternitas Mega se décline en quatre versions. Comparée à l’Aeternitas normale, elle n’est épaissie que de 0,2 mm par l’ajout du mécanisme du carillon. L’Aeternitas Mega se distingue par son mécanisme de grande sonnerie à carillon Westminster qui sonne les heures et les quarts d’heure au passage. Dans la version petite sonnerie, l’heure est supprimée sur les quarts d’heure.

La programmation de la grande et de la petite sonnerie s’opère par simple pression sur un poussoir étanche pla-

cé sur la carrure. La fonction répétition minutes permet de déclencher à n’importe quel moment la sonnerie totale, soit les heures, les quarts Westminster et les minutes.

Cette montre grande sonnerie est la seule à avoir un tourbillon visible côté cadran, ce qui limite l’espace disponible pour le mécanisme de grande sonnerie et fait de la fabrication de cette pièce un travail de précision des plus minutieux et complexes.

Chacun de ses 1.483 composants a été dessiné dans la pure tradition des anciens horlogers de la Vallée de Joux (Suisse). La glace saphir du fond permet d’admirer les pièces ciselées et décorées aux formes harmonieuses.

Cette montre véhicule d’innombrables émotions qui la rendent exceptionnelle et tout simplement unique aux yeux des amateurs de belles mécaniques, comme le prouve son prix (1.872.000 € version platine) ainsi que le délai d’attente d’environ un an pour l’avoir.

27

tiempo absoluto temps absolu

temps absolut

1 BULGARI-GERALD GENTA Octo, automàtic bi-retro PVP: 12.300 € 2 ZENITH Chronomaster “El Primero”, acer i cronògraf automàtic PVP: 4.628 € 3 ZENITH Chronomaster “El Primero Open”, acer i cronògraf automàtic PVP: 5.340 € 4 ZENITH Chronomaster “El Primero Striking 10th”, acer i cronògraf automàtic PVP: 7.300 € 5 TAG Heuer Aquaracer, acer i cronògraf automàtic PVP: 1.685 € 6 TAG Heuer Monaco Calibre 36, acer i cronògraf automàtic PVP: 8.365 € 7 TAG Heuer Carrera, acer i cronògraf automàtic PVP: 2.375 € 8 ZENITH “Elite Captain Moonphase”, acer i automàtic PVP: 4.183 € 9 BULGARI Diagono calibro 303, acer i cronògraf automàtic PVP: 7.470 € 10 BULGARI Diagono Branded, acer i cronògraf automàtic PVP: 4.120 €

ALAIN THÉBAULT, cronometrat a 104,27 km/h.

Amb una velocitat punta de 104,27 km/h (56,3 nusos) i una velocitat mitjana de 50,17 nusos en una distància d’una milla nàutica, Alain Thébault compta amb dos rècords del món, una gesta excepcional realitzada a bord de l’Hidròpter, un vehicle volador amb ales de carboni.

Zenith, manufactura pionera de l’alta freqüència amb el seu calibre El Primero, és la creadora del moviment automàtic més precís del món. Aquest rellotge d’alta precisió lluirà en el futur al canell d’Alain Thébault durant les seves proeses.

EL PRIMERO STRIKING 10th www.zenith-watches.com

Disponible a PONS & BARTUMEU · Tel. (+376) 805 075 · www.ponsibartumeu.com

29

temps absolut 1 TAG Heuer Grand Carrera, acer i cronògraf automàtic PVP: 3.625 € 2 BULGARI Diagono Pro Aria, acer i triple fus horari automàtic PVP: 5.050 € 3 BULGARI Diagono, titani i cronògraf automàtic PVP: 3.700 € 4 ZENITH “El Primero” Legend Stratos, alumini negre i cronògraf autòmàtic PVP: 5.162 € 5 ZENITH “El Primero” Legend Stratos, acer i cronògraf autòmàtic PVP: 4.800 € 6 BULGARI-DANIEL ROTH, acer i automàtic PVP: 9.650 €

7 TAG Heuer Carrera Racing, acer i cronògraf automàtic PVP: 2.330€ 8 FRANCK MULLER Conquistador Grand Prix, ergal vermell i cronògraf automàtic PVP: 13.410 € 9 TAG Heuer Carrera Day-Date, acer i cronògraf automàtic PVP: 2.845 € 10 FRANCK MULLER Conquistador Grand Prix, titani i automàtic PVP: 7.191 €

tiempo absoluto temps absolu

31

1 FRANCK MULLER Conquistador Grand Prix, ergal vermell i automàtic PVP: 7.191 € 2 FRANCK MULLER Curvex Sahara Casablanca, acer i automàtic PVP: 5.151 € 3 FRANCK MULLER Conquistador, or rosa, automàtic PVP: 17.600 € 4 TAG Heuer Grand Carrera Caliper Calibre 36, titani i cronògraf automàtic PVP: 5.520 € 5 MONTBLANC, acer i cronògraf automàtic PVP: 2.655 € 6 ZENITH “Elite Captain”, acer i automàtic PVP: 3.025 € 7 MONTBLANC Timewalker, acer i ceràmica i cronògraf automàtic PVP: 3.610 € 8 ZENITH Elite Class, acer i reserva de marxa automàtic PVP: 4.361 € 9 BULGARI BB, or rosa i reserva de marxa automàtic PVP: 15.000 € 10 TAG Heuer Monaco, acer i cronògraf autòmatic PVP: 3.365 €

tiempo absoluto temps absolu

* Preus vigents / Precios vigentes / Prix en vigueur: 30/06/2011.

temps absolut

www.ponsibartumeu.com33 +376 805 075

tiempo absoluto temps absolu

1 BALL Engineer M II, acer i GMT automàtic PVP: 1.400 € 2 NIXON The Chronicle All Black PVP: 365 € 3 MONTBLANC TimeWalker, acer i reserva de marxa automàtic PVP: 2.755 € 4 NIXON Banks Gunmetal PVP: 365 € 5 TAG Heuer F1, acer PVP: 615 € 6 NIXON 42-20 Chrono Tortoise PVP: 455 € 7 BALL Fireman II, acer i automàtic PVP: 720 €

8 TAG Heuer Aquaracer, acer i automàtic PVP: 860 € 9 BALL Engineer Hydrocarbon Titanium, automàtic PVP: 1.688 € 10 NIXON Sentry black PVP: 140 €

temps absolut

IL•LUMINA LA TEVA NIT !

TECNOLOGIA SUÏSSA D’IL•LUMINACIÓ H3 BASADA EN TUBS DE VIDRE MINERAL I MATERIAL LUMINISCENT AMB UN GAS PUR EN EL SEU INTERIOR, QUE ALLIBERA ELECTRONS I PRODUEIX LLUM. TÉ UNA AUTONOMIA TOTAL AL LLARG DE 25 ANYS AN FET PEL QUAL NO REQUEREIX CAP FONT LLUMINOSA EXTERNA PER RECARREGAR-SE. www.ballwatch.com

Disponible a PONS & BARTUMEU Tel. (+376) 805 075 - www.ponsibartumeu.com

35

TAG Heuer F1 acer i ceràmica PVP: 950 €

BVLGARI B.ZERO 1 or rosa i acer PVP: 2.920 €

TAG Heuer F1 acer i ceràmica i cronògraf PVP: 1.080 €

DIOR Dior VIII ceràmica i diamants i 38 mm automàtic PVP: 4.315 €

DIOR Christal safir, acer i cautxú PVP: 2.545 €

temps absolut

BVLGARI B.ZERO 1 acer i diamants PVP: 2.460 €

DIOR Dior VIII ceràmica i 38 mm automàtic PVP: 3.450 €

BVLGARI Serpenti or i diamants PVP: 23.700 €

tiempo absoluto temps absolu

DIOR Dior VIII ceràmica i diamants i 33 mm automàtic PVP: 5.005 €

37

Darrere l ’art, la tècnica

La cúpula de Miquel Barceló a la sala dels drets humans de la seu de l’ONU a Ginebra Eudald Guillamet

La cúpula genera diferents percepcions que, degut a la seva dinàmica interna, transmeten un efecte optimista, positiu, constructiu.

Miquel Barceló

M

iquel Barceló es va inspirar en la seva tela Mar rissada 2002 per establir en línies generals la textura que hauria de presentar la cúpula.

En la seva tela aconseguia l’efecte rissat dipositant la massa de pintura damunt una esponja i pressionant aquesta a la tela; al retirar-la quedava fixada la massa de pintura adquirint formes punxegudes de tres o quatre centímetres de relleu, que després reprenia pintant al damunt.

El problema tècnic que immediatament es va presentar va ser el reproduir a una escala gran la tècnica utilitzada damunt la tela, ja que la tela mesurava uns 9 m2 i la cúpula 934 m2.

Els primers intents d’utilitzar una massa pictòrica per aplicar a la cúpula i aconseguir la mida desitjada per l’artista no varen funcionar, en aquest cas s’intentava utilitzar pintura per convertir-la en quelcom assemblat a escultura. La recerca ens va dur a buscar algun tipus de resina sintètica que es pogués aplicar fàcilment, que es formés aleatòriament, de bona adhesió i que reunís totes les garanties de conservació. Al final es va trobar una resina epoxy de baixa densitat que reunia totes les condicions esmentades. Damunt del relleu d’estalactites format amb aquesta resina, l’artista va poder realitzar la seva obra pictòrica aplicant la pintura a pistola.

Per la realització de l’obra es varen utilitzar 934 m2 de panells de niu d’abella d’alumini per fer el suport, 6.500 kg de resina pel relleu d’estalactites, 8.500 kg de pintura de 32 colors diferents i 9.000 kg de pintura final de tres tons de gris-blau clar, aplicats amb un sistema de projecció industrial fabricat especialment per aquesta fase.

Tots els materials emprats en l’obra van ser seleccionats després d’un acurat estudi per donar les màximes garanties de conservació.

© ONUART - Agustí Torres

L’obra va ser realitzada del setembre de 2007 al juny de 2008 per un equip de 14 persones i va ser finançada per la “Fundación ONUART”, qui va finançar també la remodelació total de la sala.

38

Detrás del arte, Derrière l’art, la técnica la technique La cúpula de Miquel Barceló en la sala de los derechos humanos de la sede de la ONU en Ginebra

La coupole de Miquel Barceló dans la salle des droits de l’homme du siège de l’ONU à Genève

La cúpula genera diferentes percepciones que, debido a su dinámica interna, transmiten un efecto optimista, positivo, constructivo.

Miquel Barceló

La coupole suscite différentes perceptions qui, en raison de la dynamique interne, transmettent un effet optimiste, positif, constructif.

Miquel Barceló

M

M

El problema técnico que se planteó inmediatamente fue reproducir a gran escala la técnica utilizada encima de la tela, ya que ésta medía unos 9 m2 i la cúpula 934 m2.

Le problème technique qui s’est présenté d’emblée a été de reproduire à grande échelle la technique employée avec la toile ; il faut savoir que cette dernière mesurait environ 9 m2, contre 934 m2 pour la coupole.

iquel Barceló se inspiró en su tela Mar rissada 2002 (Mar rizada 2002) para establecer, en líneas generales, la textura que debería presentar la cúpula. En su tela conseguía el efecto rizado depositando la masa de pintura encima de una esponja y presionando ésta contra la tela; al retirarla, la masa de pintura quedaba fijada adquiriendo formas puntiagudas de tres o cuatro centímetros de relieve que Barceló retomaba después pintando encima.

Los primeros intentos de utilizar una masa pictórica para aplicarla en la cúpula y conseguir la medida deseada por el artista no funcionaron, en este caso se intentaba utilizar pintura para convertirla en algo similar a una escultura. La investigación nos llevó a buscar algún tipo de resina sintética que se pudiera aplicar fácilmente, que se formara aleatoriamente, de buena adhesión y que reuniera todas las garantías de conservación. Al final se encontró una resina epoxy de baja densidad que reunía todas las condiciones citadas. Encima del relieve de estalactitas formado con esta resina, el artista pudo realizar su obra pictórica aplicando la pintura a pistola.

Para la realización de la obra se utilizaron como soporte 934 m2 de paneles de nido de abeja de aluminio, 6.500 Kg de resina para el relieve de estalactitas, 8.500 Kg de pintura de 32 colores distintos y 9.000 Kg de pintura final de tres tonos de gris-azul claro aplicados con un sistema de proyección industrial fabricado especialmente para esta fase.

Todos los materiales utilizados en la obra fueron seleccionados después de un detallado estudio para tener las máximas garantías de conservación.

La obra se realizó entre setiembre de 2007 y junio de 2008 y corrió a cargo de un equipo de 14 personas. El proyecto fue financiado, al igual que la remodelación total de la sala, por la “Fundación ONUART”.

iquel Barceló s’est inspiré de sa toile Mar rissada 2002 (Mer frisée 2002) pour fixer les grandes lignes de la texture que devait présenter la coupole. Sur ce tableau, il avait obtenu l’effet ridé en déposant la masse de peinture sur une éponge qu’il pressait contre la toile, puis retirait, y laissant fixée la peinture sous forme de pointes en relief de trois ou quatre centimètres, qu’il reprenait ensuite en peignant par-dessus.

Les premières tentatives d’utiliser une masse de peinture à appliquer sur la coupole, et d’obtenir l’épaisseur voulue par l’artiste, furent un échec ; en l’occurrence, l’artiste essayait d’utiliser la peinture comme il l’aurait fait d’une sculpture. Il a donc été amené à chercher un type de résine synthétique facile à appliquer, capable d’adopter des formes aléatoires, avec une bonne capacité d’adhérence et toutes les garanties de conservation.

Finalement, il a trouvé une résine époxy de faible densité qui réunissait toutes les qualités mentionnées. Par-dessus le relief de stalactites formé par cette résine, l’artiste a pu réaliser son œuvre picturale en y appliquant la peinture au pistolet.

Pour ce faire, il a utilisé 934 m2 de panneaux nid d’abeille en aluminium en guise de support, 6,5 tonnes de résine pour le relief de stalactites, 8,5 tonnes de peinture de 32 couleurs différentes, et 9 tonnes de peinture de finition dans trois tons de gris-bleu clair appliquée grâce à un système de projection industrielle conçu tout spécialement pour cette phase.

Tous les matériaux employés pour l’œuvre ont été sélectionnés après une étude extrêmement minutieuse, afin d’offrir les meilleures garanties de conservation.

Les travaux ont duré de septembre 2007 à juin 2008 ; ils ont réclamé une équipe de 14 personnes et ont été financés par la “ Fundación ONUART ”, qui a également pris en charge la rénovation de toute la salle.

39

Peggy Guggenheim, mecenes lliure Montserrat Ronchera Consultora en màrqueting i comunicació

S

i bé històricament la col·leccionista i mecenes Peggy Guggenheim és mundialment coneguda per haver donat suport als més importants artistes del segle XX i haver deixat a la posteritat una magnífica col·lecció al Palau Venier dei Leoni de Venècia, no deixa de tenir interès conèixer amb més detall la vida de la dogaressa, que en molts moments s’escapa d’allò que hom pugui imaginar.

Peggy Guggenheim va nàixer en el sí d’una família jueva de les més riques de Nova York. Tot i passar la infantesa rodejada de totes les comoditats, luxes i excentricitats propis de l’època, des del primer moment es va quedar atrapada per l’ombra de la seva germana gran, Benita, que als seus ulls representava allò que ella hauria volgut ser: una noia bella i intel·ligent. El seu caràcter va ser influït per una naturalesa ansiosa, uns complexos importants, una soledat forçada i també per una educació fèrria. Va conèixer ben aviat el món de l’art, tot i que no se li despertaria la passió que la va portar a la fama fins molts anys més tard. Als catorze anys va perdre el seu pare en l’enfonsament del Titànic, una pèrdua que no superaria mai. Adulta, repetiria incansablement que la infelicitat havia dominat la seva infantesa.

La seva vida va començar a canviar als vint-i-un anys, quan va heretar. Poc temps després va decidir treballar, primer a la consulta d’un dentista i més tard com dependenta en una llibreria, on es va llençar de forma bulímica a la lectura de literatura contemporània. Fou després d’aquestes experiències quan es va sentir prou forta i curiosa per marxar a Europa, on passaria en aquesta primera estada més de vint anys.

40

De la seva joventut al continent europeu cal recordar l’etapa francesa, amb un matrimoni fallit –amb maltractaments inclosos– del qual van nàixer els seus dos fills, així com nombrosíssims viatges i estades a les ciutats i les regions més conegudes –incloent fins i tot una escapada a Andorra l’estiu del 1926, on la va sobtar descobrir “un país tan democràtic com diminut” i un Síndic general que dallava– i també els primers contactes amb artistes plàstics i escriptors avantguardistes. En deixar el seu primer marit es va establir a Anglaterra i allí, amb altres companys de viatge, va seguir descobrint l’art contemporani i els seus protagonistes, però també teories polítiques com el comunisme, que la captivaren un cert temps.

A finals de l’any 1937 va obrir una galeria d’art a Londres, la Guggenheim Jeune, que va inaugurar amb una exposició de Jean Cocteau. Al principi de la mà de Marcel Duchamp i més endavant sola, va organitzar exposicions d’artistes abstractes que començaven a despuntar, com Kandinski, Henry Moore, Alexander Calder, Max Ernst o Pablo Picasso; tanmateix, la falta d’acceptació d’aquest estil la va portar, al cap d’un mica més d’un any, a haver de tancar la galeria. Des de França, al llarg de la segona guerra mundial va continuar ajudant els seus amics artistes comprant-los tantes obres com podia. En aquells anys també es va dedicar a comprar obres més clàssiques a famílies que s’exiliaven.

El 1941, davant la invasió germànica, Guggenheim va retornar a Nova York amb totes les obres recuperades.

Es va casar amb l’artista Max Ernst, i al cap de poc temps va obrir al cor de Manhattan The Art of This Century Gallery, una galeria des de la qual continuà impulsant l’art d’avantguarda i descobrint artistes, com Jackson Pollock entre d’altres. La seva nova aventura empresarial va durar cinc anys, fins que la intensitat de la dedicació a la mateixa unida al frenesí de la seva vida social, a les ruptures amoroses i a la inestabilitat personal, la van portar a tancar portes, exhausta, el 1947.

La seva passió per Europa i, més especialment, per la decadent Venècia la va portar a refugiar-s’hi i allí es va quedar fins al final de la seva vida. Al llarg de més de tres dècades va continuar apostant per l’art, primer organitzant exposicions i després obrint el seu palau al públic perquè hom pogués conèixer les obres de la seva col·lecció. Pel que fa a la seva vida privada, la tragèdia la va continuar colpejant amb el suïcidi de la seva filla i amb unes efímeres històries d’amor que, tal com deia, mai li van donar tanta satisfacció com els seus amics artistes, les obres d’art o els seus gossos. La seva darrera contribució a l’art contemporani va ser el llegat del palau i de la seva col·lecció a la Fundació Guggenheim, que havia creat el seu oncle Salomó.

Peggy Guggenheim es definia com una dona lliure, tot i que marcada per cicatrius emocionals profundes. La seva posició social l’hagués pogut portar a una vida de luxe i poc més, però la curiositat, la intuïció i una intel·ligència natural la van introduir pel camí del mecenatge, des del qual va aportar una contribució inestimable a la difusió del millor art del segle XX.

Peggy Guggenheim, mecenas libre

A

unque históricamente la coleccionista y mecenas Peggy Guggenheim es mundialmente conocida por haber apoyado a los artistas más importantes del siglo XX y haber legado a la posteridad una magnífica colección en el Palacio Venier dei Leoni de Venecia, no deja de tener interés conocer con mayor detalle la vida de la dogaresa, que en muchos momentos se aleja de aquello que podamos imaginar.

Peggy Guggenheim nació en el seno de una familia judía de las más ricas de Nueva York. A pesar de haber tenido una infancia rodeada de todo tipo de comodidades, lujos y excentricidades propias de la época, desde el primer momento quedó atrapada por la sombra de su hermana mayor, Benita, quien, a sus ojos, representaba todo aquello que ella habría deseado ser: una joven bella e inteligente. Su carácter estuvo influenciado por una naturaleza ansiosa, unos importantes complejos, una forzada soledad y también por una férrea educación. Muy pronto entró en contacto con el mundo del arte, aunque la pasión que la llevaría posteriormente a la fama no se le despertó hasta muchos años después. Cuando tenía catorce años su padre falleció en el hundimiento del Titanic. Nunca superó esta pérdida. Ya adulta repetiría incansablemente que su infancia había estado dominada por la infelicidad.

Su vida empezó a cambiar a los veintiún años, cuando heredó. Poco después decidió trabajar, primero en la consulta de un dentista y más tarde como dependienta en una librería, donde se lanzó de forma bulímica a la lectura de literatura contemporánea. Fue después de estas experiencias cuando se sintió lo suficientemente fuerte y curiosa como para irse a Europa, donde pasaría, en esta primera estancia, más de veinte años.

De su juventud en el continente europeo debemos recordar la etapa francesa, con un matrimonio fallido –incluso con malos tratos– del cual nacieron sus dos hijos, y también un gran número de viajes y estancias en las ciudades y regiones más conocidas –incluyendo una escapada a Andorra el verano de 1926, donde le sorprendió descubrir “un país tan democrático como diminuto” y un Síndic general (presidente del parlamento) en plena siega de un campo– y también los primeros contactos con artistas plásticos y escritores vanguardistas. Cuando dejó a su primer marido se estableció en Inglaterra y allí, junto con otros compañeros de viaje, siguió descubriendo el arte contemporáneo y a sus protagonistas, pero también teorías políticas como el comunismo, que la cautivaron durante un cierto tiempo.

A finales del año 1937 abrió una galería de arte en Londres, la Guggenheim Jeune, que inauguró con una exposición de Jean Cocteau. Al principio de la mano de Marcel Duchamp y más adelante en solitario, organizó exposiciones de artistas abstractos que empezaban a despuntar, como Kandinski, Henry Moore, Alexander Calder, Max Ernst o Pablo Picasso; sin embargo, la falta de aceptación de este estilo la llevó, al cabo de algo más de un año, a tener que cerrar la galería. Desde Francia, durante la segunda guerra mundial, siguió ayudando a sus amigos artistas comprándoles tantas obras como podía. Durante esos años también se dedicó a comprar obras más clásicas a familias que se exiliaban.

En 1941, ante la invasión alemana, Guggenheim volvió a Nueva York con todas las obras recuperadas. Se casó con el artista Max Ernst y al poco tiempo abrió en el corazón de Manhattan The Art of This Century Gallery, una galería desde la que continuó impulsando el arte vanguardista y descubriendo artistas como Jackson Pollock, entre otros.

Su nueva aventura empresarial duró cinco años, hasta que la intensidad de la dedicación a la misma, unida al frenesí de su vida social, a las rupturas amorosas y a la inestabilidad personal, la llevaron a cerrar puertas, ya exhausta, en 1947.

Su pasión por Europa y, más especialmente, por la decadente Venecia la llevaron a refugiarse allí y a permanecer en dicha ciudad hasta el fin de sus días. A lo largo de más de tres décadas continuó apostando por el arte, primero organizando exposiciones y luego abriendo su palacio al público para dar a conocer las obras de su colección. En cuanto a su vida privada se refiere, la tragedia continuó golpeándola con el suicidio de su hija y con unas efímeras historias amorosas que, tal como ella misma decía, nunca le dieron tanta satisfacción como sus amigos artistas, las obras de arte o sus perros. Su última contribución al arte contemporáneo fue el legado del palacio y de su colección a la Fundación Guggenheim, que había creado su tío Salomón.

Peggy Guggenheim se definía como una mujer libre, aunque marcada por cicatrices emocionales profundas.

Su posición social la hubiera podido llevar a una vida de lujo y poco más, pero la curiosidad, la intuición y una inteligencia natural la introdujeron por el camino del mecenazgo, desde el cual aportó una contribución inestimable a la difusión del mejor arte del siglo XX. 41

Peggy Guggenheim, un mécène libre

S

i la collectionneuse et mécène Peggy Guggenheim est mondialement connue pour avoir soutenu les plus grands artistes du XXe siècle et laissé à la postérité une splendide collection au Palais Venier dei Leoni de Venise, en savoir davantage à propos de la vie de la dogaresse, qui bien souvent échappe à tout ce que l’on peut imaginer, ne laisse pas de présenter de l’intérêt.

Peggy Guggenheim naît au sein d’une des familles juives les plus fortunées de New York. Quoique son enfance se déroule au milieu du confort, du luxe et de l’excentricité propres à l’époque, elle est très vite subjuguée par sa sœur aînée Benita et vit dans l’ombre de celle qui représente à ses yeux tout ce qu’elle aurait voulu être : une jeune fille belle et intelligente. Son caractère est marqué par une nature inquiète, de gros complexes, une solitude forcée, ainsi qu’une éducation extrêmement stricte. Elle découvre très tôt le monde de l’art, mais la passion à laquelle elle devra sa notoriété ne s’éveillera que de nombreuses années plus tard. À quatorze ans, elle perd son père dans le naufrage du Titanic, un deuil dont elle ne se remettra jamais. Adulte, elle répétera inlassablement que le malheur a été la dominante de son enfance.

La vie commence à changer pour elle à l’âge de vingt-etun ans, lorsqu’elle hérite. Peu de temps après, elle décide de travailler, tout d’abord dans un cabinet dentaire, puis plus tard comme vendeuse de librairie, moment où elle se met à lire avec avidité la littérature contemporaine. Après ces expériences, elle se sentira assez forte et curieuse pour se rendre en Europe, où elle fera un premier séjour de plus de vingt ans.

De sa jeunesse sur le continent européen, nous retiendrons l’étape française, avec un mariage raté – assorti de mauvais traitements – dont naîtront ses deux enfants, ainsi que de très nombreux voyages et séjours dans les villes et les régions les plus connues – y compris une escapade en Andorre durant l’été 1926, où elle sera surprise de découvrir “ un pays aussi démocratique que minuscule ” et un Syndic général (président du parlement) en train de faucher –, ou encore les premiers contacts avec des artistes plasticiens et des écrivains d’avant-garde. Elle quitte son premier mari et va s’établir en Angleterre, où, avec d’autres compagnons de voyage, elle continue de découvrir l’art contemporain et ses protagonistes, mais aussi des théories politiques comme le communisme, qui la séduiront un certain temps.

42

Fin 1937, elle ouvre une galerie d’art à Londres, la Guggenheim Jeune, qu’elle inaugure avec une exposition de Jean Cocteau. Dans un premier temps avec les conseils de Marcel Duchamp, puis seule, elle organise des expositions d’artistes abstraits qui commencent à se distinguer, tels Kandinsky, Henry Moore, Alexander Calder, Max Ernst ou Pablo Picasso ; néanmoins, au bout d’un peu plus d’une année, le manque de succès de ce style la contraint à fermer la galerie. Depuis la France, durant toute la seconde guerre mondiale, elle continue d’aider ses amis artistes en leur achetant autant d’œuvres qu’elle le peut. Durant ces années, elle s’emploie également à acquérir des œuvres classiques aux familles qui s’exilent.

En 1941, contrainte par l’invasion allemande, Peggy Guggenheim rentre à New York avec toutes les œuvres qu’elle a pu sauver. Elle épouse le peintre Max Ernst, et peu de temps après ouvre au cœur de Manhattan The Art of This Century Gallery, une galerie où elle s’emploiera encore et toujours à soutenir l’art d’avant-garde et à faire connaître des artistes, notamment Jackson Pollock parmi bien d’autres. Sa nouvelle aventure entrepreneuriale durera cinq ans, jusqu’à ce que l’intensité de la passion qu’elle y consacre, alliée à la frénésie de sa vie sociale, aux ruptures amoureuses et à l’instabilité personnelle, la contraignent, épuisée, à en fermer les portes en 1947.

Sa passion pour l’Europe et, plus spécialement, pour la décadente Venise, l’amène à y chercher refuge : elle y restera jusqu’à la fin de ses jours. Au long de plus de trois décennies, elle continuera de miser sur l’art, tout d’abord en organisant des expositions, puis en ouvrant son palais au grand public pour qu’il puisse découvrir les œuvres de sa collection. Du côté de la vie privée, la tragédie continue de la frapper avec le suicide de sa fille et d’éphémères histoires d’amour qui, comme elle le dira elle-même, ne lui donneront jamais autant de satisfaction que ses amis artistes, les œuvres d’art ou ses chiens. Sa dernière contribution à l’art contemporain sera le don de son palais et de sa collection à la Fondation Guggenheim, qu’avait créée son oncle Salomon.

Peggy Guggenheim se définissait comme une femme libre, marquée cependant par de profondes cicatrices émotionnelles. Sa position sociale aurait pu la confiner à une vie de luxe, sans grand-chose de plus, mais la curiosité, l’intuition et une intelligence naturelle la mirent sur la voie du mécénat, où sa contribution à la diffusion du meilleur art du XXe siècle fut inestimable.

collection

lumière

www. b a cc a rat .com

D i s p o n i b l e a P o n s i B a r t u m e u • te l . ( + 3 7 6 ) 8 0 5 0 7 5 • w w w. p o n s i b a r t u m e u . c o m

43

Arts de la Taula

L’art és un plaer i el plaer és un art. El arte es un placer y el placer es un arte. L’art est un plaisir et le plaisir est un art. Lama Tumeu

L’art és un plaer i el plaer és un art. El arte es un placer y el placer es un arte. L’art est un plaisir et le plaisir est un art. Lama Tumeu 47

L’art és un plaer i el plaer és un art. El arte es un placer y el placer es un arte. L’art est un plaisir et le plaisir est un art. Lama Tumeu

Plomi´ D´or, Laca Dupont, Acabats D´or

ELYSEE ´ El Pes de L´Excel.lencia www.st-dupont.com

1

1

Canelobre / Candelabro / Chandelier CHRISTOFLE Arborescence PVP: 538 €

2

3

Copa aigua / Copa agua / Coupe eau BACCARAT model Harcourt PVP: 135 €

2 Gerro / Jarrón / Vase Jaime Hayón per BACCARAT Red Passion Golf, 25 exemplars PVP 7.573 €

2

3 Canelobre / Candelabro / Chandelier BACCARAT per Philippe STARCK PVP: 576 €

Ganivet, forquilla i cullera / Cuchillo, tenedor y cuchara / Couteau, fourchette et cuillère CHRISTOFLE Hudson acer PVP: 25 €, 22 € i 22 €

3

Gerro / Jarrón / Vase LALIQUE, model Mossi PVP: 1.384 €

1

4

4 Plat / Plato /

Assiette 26 cm BERNARDAUD Fer forgé PVP: 338 €

5

Gerro / Jarrón / Vase BACCARAT Tornado PVP: 1.893 €

Copa aigua color / Copa agua color / Coupe eau couleur BACCARAT model Vega PVP: 96 €

6

6 Ganivet / Cuchillo / Couteau CHRISTOFLE Jardin d’Eden PVP: 64 €

5

5

6 4

7 Copa / Coupe BACCARAT Tsar

Copa aigua / Copa agua / Coupe eau BACCARAT model Vega PVP: 79 €

7

PVP: 1.858 €

Vaixella / Vajilla / Vaisselle VERSACE ROSENTHAL Le Grand Divertissement PVP: 3.364 €

7

Copa color vi del Rhin / Copa color vino del Rhin / Coupe couleur vin du Rhin BACCARAT model Vega PVP: 105 €

8

Bol HERMÈS Bleus d’ailleurs PVP: 74 €

1

2 1

2

3 3 4 5 6

5

6

4 7

7

Canelobre / Candelabro / Chandelier CHRISTOFLE Arborescence PVP: 882 €

Plat / Plato / Assiette 26 cm BERNARDAUD Constance PVP: 65 €

Safata / Plata / Plateau corian CHRISTOFLE model Vertigo PVP: 546 €

Gerro /Jarra / Carafe LALIQUE Louvre PVP: 952 €

Cafetera / Cafetière CHRISTOFLE Malmaison PVP: 1.050 €

Cofre 2 tasses cafè / Cofre 2 tazas café / Coffre 2 tasses café BERNARDAUD Anno PVP: 113 €

Xampanyera / Champañera / Seau à champagne CHRISTOFLE Bulle d’Argent PVP: 714 €

1

Encenedor especial cigars / Encendedor especial puros / Briquet spécial cigares ST DUPONT PVP: 615 €

2

Roller ST DUPONT Samourai PVP: 1.118 €

3

Ploma / Pluma / Plume ST DUPONT Samourai PVP: 1.205 €

4 Talla cigars / Corta puros / Coupe-cigares ST DUPONT PVP: 89 €

5 Marca pàgines / Punto de libro / Marque pages CHTRISTOFLE Fleur Rond PVP: 37 €

6 Encenedor / Encendedor / Briquet ST DUPONT 8 PVP: 171 €

7 Ploma / Pluma / Plume ST DUPONT Liberté PVP: 308 €

8 Encenedor / Encendedor / Briquet edició limitada 888 exemplars ST DUPONT Magic Wishes PVP: 751 €

9 Ploma / Pluma / Plume edició limitada 888 exemplars ST DUPONT Magic Wishes PVP: 751 €

1

1

Flauta xampany / Flauta champán / Flûte champagne BACCARAT Mille Nuit PVP: 113 €

2

2

3

5

Glaçonera / Cubitera / Seau à glace CHRISTOFLE Bulle d’Argent PVP: 554 €

Gerro / Jarrón / Vase Jaime Hayón LLADRÓ Coversatium PVP: 1.740 €

4 Gerro / Jarrón / Vase LALIQUE Bacchantes PVP: 2.768 €

5 Plat presentació i tasses / Palto presentación y tazas / Assiette présentation et tasses VERSACE ROSENTHAL Vanity La Dorée PVP: 116 €, tasses a partir de 95 €

6 Ganivet, forquilla i cullera / Cuchillo, tenedor y cuchara / Couteau, fourchette et cuillère CHRISTOFLE Hudson PVP: 61 € unitat

7 Tassa de tè / Taza de té / Tasse à thé HERMÈS Bleus d’Ailleurs PVP: 85 €

3 4

6

7

2

3

8

8 1 2

1

3

4

5

4

5

6 6

6 7

8 7 9

* Els preus de referència són de juny del 2011 / Los precios de referencia son de junio de 2011 / Les prix de référence sont de juin 2011.

51

L’univers Baccarat A

viat tindrem ocasió de celebrar els 250 anys del naixement d’una de les més grans marques del luxe, referent mundial en el sector de la cristalleria: Baccarat.

Avançant-se a aquest esdeveniment, i amb la voluntat d’atansar al públic la riquesa del seu llegat patrimonial i els productes de la marca, el 2003 Baccarat va encomanar a Philippe Starck la remodelació de l’hotel particular de Marie-Laure de Noailles, situat a la plaça dels Estats Units de París, per fer-ne la seu de la “Maison Baccarat”, que conté un magnífic museu, una botiga i el restaurant Cristal Room. Aquesta fructífera col·laboració va ser el punt de partida d’una segona actuació que, cinc anys més tard, ha significat l’obertura, també en un hotel particular, d’una segona “Maison Baccarat” al carrer Nikolskaïa de Moscou. Amb aquesta iniciativa Baccarat ha emfatitzat la seva especial relació amb Rússia, iniciada la segona meitat del segle XIX. Una mostra evident de la mateixa la podem trobar en algunes de les excepcionals peces exposades a la Maison Baccarat de París, com el canelobre o el servei de taula dits del Tsar.

El meticulós treball de Starck a Moscou ha significat assolir una digna rèplica de l’esperit aconseguit a París, tot i desenvolupant una personalitat pròpia i única.

La planta baixa de la Maison acull la botiga, volum nacrat idoni per contenir les magnífiques taules i vitrines realitzades a la Manufactura de Baccarat que, al seu torn, serveixen com a marc d’excepció per presentar les diferents col·leccions de productes de la marca. A la primera planta podem assaborir un veritable espai de vida a la Cristal Room Baccarat, magnífic restaurant en el qual Philippe Starck ha sabut conservar la classe original de l’espai tot donant-li el toc indispensable de modernitat i de transgressió.

Amb les “Maisons Baccarat” la marca de cristalleria es posiciona novament al cim de la modernitat, inventant un nou model relacional amb els seus clients, íntim i privilegiat, símbol d’una nova manera de fer iniciada al tombar el segle i marcada per la voluntat d’inscriure la creativitat en un món d’acord amb la seva època, però sense transigir sobre la seva vocació d’exclusivitat i d’excel·lència.

El universo Baccarat

P

ronto tendremos la ocasión de celebrar los 250 años del nacimiento de una de las más prestigiosas marcas del lujo, referente mundial en el sector de la cristalería: Baccarat. Avanzándose a este acontecimiento y con la voluntad de acercar al público la riqueza de su legado patrimonial y los productos de la marca, en el 2003 Baccarat encargó a Philippe Starck la remodelación del hotel particular de Marie-Laure de Noailles, situado en la plaza de los Estados Unidos, en París, para convertirlo en la sede de la “Maison Baccarat”, que contiene un magnífico museo, una tienda y el restaurante Cristal Room. Esta fructífera colaboración fue el punto de partida de una segunda actuación que, cinco años después, ha significado la apertura, también en un hotel particular, de una segunda “Maison Baccarat” en la calle Nikolskaïa de Moscú.

Con esta iniciativa Baccarat ha querido poner de relieve su especial relación con Rusia, iniciada en la segunda mitad del siglo XIX. Una muestra evidente de dicha relación la podemos encontrar en algunas de las excepcionales piezas expuestas en la Maison Baccarat de París, como el candelabro o el servicio de mesa llamados del Zar.

52

El meticuloso trabajo de Starck en Moscú ha supuesto alcanzar una digna réplica del espíritu conseguido en París, desarrollando una personalidad propia y única. La planta baja de la Maison acoge la tienda, volumen nacarado idóneo para contener las magníficas mesas y vitrinas realizadas en la Manufactura de Baccarat que, a su vez, sirven como marco de excepción para presentar las distintas colecciones de productos de la marca. En la primera planta podemos saborear un auténtico espacio de vida

en el Cristal Room Baccarat, magnífico restaurante en el cual Philippe Starck ha sabido conservar la clase original del espacio, dándole un toque indispensable de modernidad y de trasgresión.

Con las “Maisons Baccarat”, la marca de cristalería se posiciona nuevamente en la cumbre de la modernidad, inventando un nuevo modelo de relación con sus clientes, íntimo y privilegiado, símbolo de una nueva manera de hacer, iniciada con el cambio de siglo y marcada por la voluntad de inscribir la creatividad en un mundo conforme con su época, pero sin transigir sobre su vocación de exclusividad y de excelencia.

L’univers Baccarat

P

rochainement, nous aurons l’occasion de fêter les 250 ans de la naissance de l’une des plus grandes marques du luxe, une référence mondiale pour le secteur de la cristallerie : Baccarat. Devançant cet événement, et afin de présenter au public la richesse de son patrimoine et les produits de la marque, en 2003, Baccarat a chargé Philippe Starck de réaménager l’hôtel particulier de MarieLaure de Noailles, sur la place des États-Unis, à Paris, afin d’y abriter la “ Maison Baccarat ”, qui comprend un splendide musée, une boutique et le restaurant Cristal Room.

Cette fructueuse collaboration a été le point de départ d’une seconde intervention qui, cinq années plus tard, a signifié l’ouverture, également dans un hôtel particulier, d’une seconde “ Maison Baccarat ” dans la rue Nikolskaïa de Moscou. Avec cette initiative, Baccarat a mis l’accent sur sa relation privilégiée avec la Russie, entamée durant la seconde moitié du XIXe siècle. On peut en trouver de beaux exemples avec quelques-unes des pièces exceptionnelles exposées à la Maison Baccarat de Paris, tel le candélabre ou le service de table dits « du Tsar ».

Le travail méticuleux exécuté par Starck à Moscou s’est traduit par une digne réplique de l’esprit instauré à Paris, dotée toutefois d’une personnalité bien à elle. Le rez-dechaussée de la Maison abrite la boutique, écrin de nacre idéal pour contenir les magnifiques tables et vitrines réalisées à la Manufacture de Baccarat, lesquelles sont à leur tour un cadre d’exception pour présenter les différentes collections d’articles de la marque. Au premier étage, on découvrira un véritable espace à vivre au Cristal Room

Baccarat, magnifique restaurant où Philippe Stark a su préserver l’élégance originelle des lieux en leur imprimant une indispensable touche de modernité et de transgression.

Avec les “ Maisons Baccarat ”, la marque de cristallerie se situe de nouveau à la pointe de la modernité, inventant un nouveau modèle relationnel avec ses clients, intime et privilégié, symbole d’une nouvelle façon de faire entamée à la fin du siècle dernier et marquée par la volonté d’inscrire la créativité dans un monde en accord avec son époque, sans transiger toutefois avec sa vocation d’exclusivité et d’excellence.

53

La filantropia del luxe D

es de ja fa uns quants anys, les grans marques, sota la influència i la pressió de llurs clients i amb l’objectiu de fer una contribució amb responsabilitat social, s’han dedicat a dur a terme accions filantròpiques per tal d’aportar llur granet de sorra en àmbits tan diversos com ara la cultura, l’ecologia, la recerca, l’esport...

Així, per exemple, des del 2009 BULGARI ha pogut recaptar més de 6 milions d’euros destinats a donar suport als programes d’educació de l’associació Save the children i el 2010 ha continuat la seva acció creant un anell de plata i ceràmica, tot destinant els beneficis de la seva venda a la mateixa associació; el fotògraf Fabrizio Ferri ha contribuït a la difusió de la campanya retratant a les celebritats que han donat el seu suport a la iniciativa.

MONTBLANC, per la seva part, ha contribuït activament a la cultura a través de la seva Fundació, però també, des de fa uns anys, s’ha aliat amb l’UNICEF, per tal de donar suport a l’alfabetització en el món.

Un altre exemple el trobem amb BACCARAT. Gràcies a la venda dels seus “cors de cristall” aporta la seva

contribució per tal que els infants afectats per malalties cardíaques greus i originaris de països desfavorits, puguin ser operats gràcies a l’associació Mécénat Chirurgie Cardiaque (Mecenatge Cirurgia Cardíaca).

FRANK MULLER és avui en dia una marca encara més coneguda als Estats Units gràcies a la seva col·laboració amb Life for mothers, una associació que lluita, dia a dia, per tal que les dones dels països en vies de desenvolupament puguin viure la seva maternitat sense perill i per que els nadons rebin les atencions més pertinents.

Quant a la prestigiosa marca ST DUPONT, col·labora amb la Fondation de France (Fundació de França) en un programa d’educació sobre el medi ambient; per això ha creat una col·lecció especial d’encenedors Jet, destinant 10 euros del seu preu de venda a aquest projecte de sensibilització.

Cal que mencionem també ZENITH que s’ha implicat en el projecte Hydroptère, una plataforma experimental d’alta tecnologia equipada amb importants innovacions que explota la cinètica, el principi de volar en la confluència entre l’aire i l’aigua a una molt gran velocitat.

La filantropía del lujo

D

esde hace algunos años, las más grandes marcas, bajo la influencia apremiante de sus clientes y con el objetivo de realizar una contribución cuyo contenido fuera socialmente responsable, se han dedicado a acciones filantrópicas con la finalidad de aportar su granito de arena en ámbitos tan diversos como la cultura, la ecología, la investigación, el deporte…

Así, por ejemplo, desde 2009 BULGARI ha podido recaudar más de 6 millones de euros destinados a apoyar los programas de educación de la asociación Save the children y ha continuado su obra en el 2010 mediante la creación de un anillo en plata y cerámica, destinando los beneficios de la venta del mismo a dicha asociación. El fotógrafo Fabricio Ferri ha contribuido a la difusión de la campaña retratando a las celebridades que han apoyado esta iniciativa.

MONTBLANC por su parte, contribuye activamente a la cultura a través de su Fundación, pero desde hace varios años también se ha aliado con UNICEF con la finalidad de apoyar la alfabetización en el mundo.

54

Otro ejemplo lo tenemos con BACCARAT, que, gracias a la venta de sus “corazones de cristal”, aporta su contribución con el objetivo que niños afectados por graves

La philanthropie du luxe

D

epuis quelques années les plus grandes marques, sous l’influence pressante de leurs clients et dans l’optique d’une contribution de responsabilité sociale, se sont soumises à des actions philanthropiques afin d’apporter leur grain de sel dans des domaines aussi divers que la culture, l’écologie, la recherche, le sport…

enfermedades cardíacas y originarios de países desfavorecidos puedan ser operados gracias a la asociación Mécénat Chirurgie Cardiaque (Mecenazgo Cirugía Cardíaca).

FRANK MULLER es hoy en día una marca todavía más conocida en Estados Unidos gracias a su colaboración con Life for mothers, una asociación que lucha, día a día, para que las mujeres de países en vías de desarrollo puedan vivir su maternidad sin peligro y para que los recién nacidos reciban las atenciones más indicadas.

Ainsi, par exemple, depuis 2009 BULGARI a pu recueillir plus de 6 millions d’euros destinés à soutenir les programmes d’éducation de l’association Save the Children et a continué son œuvre en 2010 par la création d’une bague en argent et céramique dont les bénéfices de la vente sont destinés à la même association ; le photographe Fabrizio Ferri a contribué à la diffusion de la campagne en faisant le portrait des célébrités qui ont soutenu cette initiative.

MONTBLANC pour sa part contribue activement à la culture par sa Fondation, mais s’est allié également depuis quelques années à l’UNICEF afin de soutenir l’alphabétisation dans le monde.

La prestigiosa marca ST DUPONT colabora con la Fondation de France (Fundación de Francia) en un programa de educación sobre el medio ambiente, para ello ha creado la colección especial de encendedores Jet, destinando 10 euros del precio de su venta a este proyecto de sensibilización.

Un autre exemple est celui de BACCARAT qui, grâce à la vente de ses Cœurs de cristal, apporte sa contribution afin que des enfants atteints de graves maladies cardiaques et venant de pays défavorisés puissent être opérés grâce à l’association Mécénat Chirurgie Cardiaque.

También tenemos que mencionar a ZENITH que se ha implicado en el proyecto Hydroptère, una plataforma experimental de alta tecnología equipada con importantes innovaciones que explota la cinética, el principio de volar en la confluencia entre el aire y el agua a una gran velocidad.

FRANK MULLER est aujourd’hui une marque encore plus connue aux États-Unis grâce à sa collaboration avec Life for mothers, une association qui lutte au quotidien pour que les femmes des pays en voie de développement puissent vivre leur maternité sans danger et pour que les nouveau-nés reçoivent les soins les plus ciblés.

Quant à la prestigieuse marque ST DUPONT elle collabore avec la Fondation de France sur un programme d’éducation sur l’environnement ; pour cela elle a créé la collection spéciale de briquets Jet dont 10 euros sur le prix de vente sont destinés à ce projet de sensibilisation.

Il nous faut mentionner également ZENITH qui s’est investi dans le projet Hydroptère, une plateforme expérimentale de haute technologie équipée d’importantes innovations qui exploite la cinétique, le principe de voler à la confluence entre l’air et l’eau à une très grande vitesse.

55

L

a coneguda casa italiana del món del luxe Bvlgari va entrar en el sector de l’hoteleria el 2004, amb la inauguració de l’Hotel Bvlgari de Milà. Dos anys després obria al públic el Bvlgari Resort Bali.

Seguint els principis que regeixen el seu compromís en el món de la joieria, la rellotgeria i els altres sectors on està present, la marca aposta en la seva divisió Bvlgari Hotels & Resorts per oferir un producte alt de gamma, en el qual prima la qualitat i l’atenció al client. El Bvlgari Resort Bali il·lustra perfectament aquesta manera de fer específica de la casa.

En una de les destinacions més exòtiques i exclusives, i en un entorn amb una bellesa natural excepcional, el Bvlgari Resort proposa 59 bungalous amb un disseny exquisit, fruit de la col·laboració amb el gabinet d’arquitectura Antonio Citterio & Partners, una unió perfecta entre l’estil balinès tradicional i el disseny italià contemporani més espectacular. La qualitat i la varietat dels serveis proposats completen una oferta única.

Situat dalt del penya-segat del temple Pura Luhur Uluwatu, 150 metres damunt del litoral, disposa als seus peus d’una platja exclusiva d’1,5 quilòmetres de llargada, només accessible amb ascensor directament des del Resort. L’hotel ha estat construït amb pedra volcànica i decorat i moblat amb fustes nobles i teixits refinats. La presència d’antiguitats balineses i d’exòti-

ques obres d’art, així com el disseny exclusiu dels complements i de la resta de la decoració, fan que ens sentim en tot moment en un entorn especial i únic.

Tots els allotjaments disposen de piscina i d’un pati independent amb jardí tropical, així com d’unes instal·lacions que incorporen la més alta tecnologia.

Amb un servei format per més de 250 empleats, el Resort ofereix també unes instal·lacions complementàries de primer ordre: restaurants indonesi i italià, saló-bar, balneari, spa, piscina, sales de reunions, així com una botiga Bvlgari i una altra d’artesania balinesa.

El Bvlgari Resort de Bali és gestionat per Bvlgari Hotels & Resorts, la joint venture entre Bvlgari i el grup hoteler especialitzat en el segment del luxe Marriott International.

Bvlgari Resort L

a conocida casa italiana del mundo del lujo, Bvlgari, entró en el sector hotelero en el año 2004, con la inauguración del Hotel Bvlgari de Milán. Dos años después abría sus puertas al público el Bvlgari Resort Bali.

Siguiendo los principios que rigen su compromiso en el mundo de la joyería, la relojería y los demás sectores donde está presente, la marca apuesta en su división Bvlgari Hotels & Resorts por ofrecer un producto de gama alta, en el que prima la calidad y la atención al cliente. El Bvlgari Resort Bali ilustra perfectamente esta manera de hacer específica de la casa.

En uno de los destinos más exóticos y exclusivos, y en un entorno de una belleza natural excepcional, el Bvlgari Resort propone 59 bungalows con un diseño exquisito, fruto de la colaboración con el gabinete de arquitectura Antonio Citterio & Partners, aunando de forma perfecta el estilo balinés tradicional y el diseño italiano contemporáneo más espectacular. La calidad y la variedad de los servicios propuestos completan una oferta única.

56

Situado en la cima del acantilado del templo Pura Luhur Uluwatu, 150 metros por encima del mar, dispone a sus pies de una playa exclusiva de 1,5 Km de longitud, solo accesible en ascensor y directamente desde el Resort. El hotel está construido con piedra volcánica y decorado y amueblado con maderas nobles y tejidos refinados. La presencia de antigüedades balinesas y de exóticas obras de arte y el diseño exclusivo de los complementos y del resto de la decoración, hacen que nos sintamos en todo momento en un entorno especial y único.

Todos los alojamientos disponen de piscina y de un patio independiente con jardín tropical, también de unas instalaciones que incorporan la más alta tecnología. Con un servicio formado por más de 250 empleados, el Resort ofrece también unas instalaciones complementarias de primer orden: restaurantes indonesio e italiano, salónbar, balneario, spa, piscina, salas de reuniones, así como una tienda Bvlgari y otra de artesanía balinesa.

El Bvlgari Resort de Bali está gestionado por Bvlgari Hotels & Resorts, la joint venture entre Bvlgari y el grupo hotelero especializado en el segmento del lujo Marriot International.

L

a célèbre maison italienne du secteur du luxe Bvlgari a fait son entrée dans le monde de l’hôtellerie en 2004, avec l’inauguration de l’Hôtel Bvlgari de Milan. Deux ans plus tard, le Bvlgari Resort Bali ouvrait ses portes au public.

Suivant les principes qui régissent son engagement dans le monde de la joaillerie et de l’horlogerie et les autres secteurs où elle est présente, la marque mise sur son département Bvlgari Hotels & Resorts pour offrir un produit haut de gamme, avec pour attributs primordiaux la qualité et l’accueil des clients. Le Bvlgari Resort Bali illustre parfaitement le savoir faire caractéristique de la maison.

Dans l’une des destinations les plus exotiques et exclusives qui soient, et dans un environnement d’une beauté naturelle exceptionnelle, le Bvlgari Resort propose 59

villas aux lignes délicates, fruit de la collaboration avec l’étude d’architectes Antonio Citterio & Partners, une union parfaite entre le style balinais traditionnel et le design italien contemporain le plus spectaculaire. La qualité et la variété des prestations proposées complètent une offre unique en son genre.

Tout en haut de la falaise où se dresse le temple Pura Luhur Uluwatu, à 150 mètres au-dessus du littoral, il surplombe une plage privée de 1,5 kilomètres de long, accessible uniquement par ascenseur depuis le complexe.

Bâti en pierre volcanique, l’hôtel est décoré et meublé avec des bois nobles et des tissus raffinés. La présence d’antiquités balinaises et d’œuvres d’art exotiques, ainsi que la conception exclusive des accessoires et des autres éléments du décor font que l’hôte se sente à tout moment dans un environnement spécial et unique.

Tous les logements disposent d’une piscine et d’un patio indépendant avec jardin tropical, ainsi que d’installations équipées de technologie très avancée. Avec une équipe de service composée de 250 personnes, le Centre offre également des équipements complémentaires de tout premier ordre : restaurants indonésien et italien, salon-bar, thermes, spa, piscine, salles de réunions, ainsi qu’une boutique Bvlgari et un magasin d’artisanat balinais.

Le Bvlgari Resort de Bali est géré par Bvlgari Hotels & Resorts, la joint venture entre Bvlgari et le groupe hôtelier spécialisé dans le segment du luxe Marriott International.

... Bali

57

La Temporada de

Música i Dansa d ’Andorra la Vella Josep Maria Escribano Casaldàliga Director artístic de La Temporada

A

ndorra, des de fa anys, és especialment sensible a la cultura i a totes les seves manifestacions, molt particularment les artístiques. Som nombroses les persones en aquest país que hem cregut i seguim creient que la cultura és el mitjà més apropiat i aconsellat per vertebrar una societat més justa, respectuosa i tolerant.

Aquest envejable indret pirinenc que és Andorra, és l’espai ideal per organitzar-hi tot tipus d’esdeveniments culturals i artístics. Pel que fa als artístics, sortosament gaudim d’actes programats per tota la nostra singular geografia. Tota mena d’activitats són adreçades als públics de totes les edats, condicions i exigències. Una d’aquestes propostes és, sense cap mena de dubte, La Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella que porta ja un grapat d’anys presentant les més selectes figures i formacions en les dues captivadores disciplines: la música, essencialment clàssica –encara que ocasionalment contempla també altres géneres– i la dansa, que ho fa igualment en totes les seves expressions i estils.

Ballet Angel Corella

Pel nostre petit territori hi han desfilat grans estrelles que ens han fet gaudir de nits memorables. L’escenari de la Plaça del Poble és sovint testimoni de grans funcions de dansa i del so dels conjunts simfònics de més prestigi internacional. Som realment afortunats de fruir, en viu i en directe, de virtuosos, sense la necessitat de viatjar fronteres enllà per escoltar solistes de la talla d’un Yo-Yo Ma, Vladimir Ashkenazy, Sir Neville Marriner, Eugeny Kissin o Maxim Vengerov, per citar només uns pocs exemples. Però també de palpar, en primícia i exclusiva moltes vegades, el talent de ballarins com Angel Corella, Tamara Rojo, Lucía Lacarra o grans noms de l’escena lírica com Alfredo Krauss, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Eva Marton o Katia Ricciarelli.

Avui som molts els melòmans que esperem amb delit assistir als concerts i les actuacions de dansa que presenta La Temporada. Sabem a priori que ens sorprendrà amb el bo i millor. Només d’aquesta manera, un país, al marge de les seves dimensions o de la seva renda per càpita, aconsegueix la capacitat crítica per apreciar i estimar els autèntics valors de les coses.

Yo-Yo Ma

La Temporada de Música y Danza de Andorra la Vella

A

ndorra, desde hace ya años, es especialmente sensible a la cultura y a todas sus manifestaciones, en especial, las artísticas. Somos muchas las personas que en este país hemos creído y seguimos creyendo que la cultura es el medio más apropiado y aconsejable para vertebrar una sociedad más justa, respetuosa y tolerante.

Este envidiable paraje pirenaico que es Andorra, es el espacio ideal para organizar todo tipo de eventos culturales y artísticos. En los artísticos, por suerte, disfrutamos de actos programados por toda nuestra singular geografía. Todo tipo de actividades dirigidas a públicos de edades, condiciones y exigencias muy dispares. Una de estas propuestas es, sin lugar a dudas, La Temporada de Música y Danza de Andorra la Vella que lleva ya numerosos años presentando las más selectas figuras y formaciones en dos disciplinas especialmente cautivadoras: la música, esencialmente clásica –aunque ocasionalmente contempla también otros géneros– y la danza en todos sus estilos y expresiones.

Por nuestro pequeño territorio han desfilado grandes estrellas que nos han hecho disfrutar de veladas memorables. El escenario de la Plaça del Poble es a menudo testigo de grandes funciones de danza y del sonido de

Salzburg Camerata

los conjuntos sinfónicos de más prestigio internacional.

Somos realmente afortunados al poder disfrutar, en vivo y en directo, del arte que nos brindan los virtuosos, sin la necesidad de viajar allende de nuestras fronteras para poder escuchar a solistas de la talla de Yo-Yo Ma, Vladimir Ashkenazy, Sir Neville Marriner, Eugeny Kissin o Maxim Vengerov, por citar solo unos pocos ejemplos. Pero también de poder acariciar de cerca, muchas veces como primicia y en exclusiva, el talento de bailarines como Angel Corella, Tamara Rojo, Lucía Lacarra o grandes nombres de la escena lírica como Alfredo Krauss, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Eva Marton o Katia Ricciarelli.

Hoy somos muchos los melómanos que esperamos con deleite asistir a los conciertos y las actuaciones de danza que presenta La Temporada. Sabemos a priori que nos sorprenderá con la flor y nata del momento. Solo de esta manera, un país, independientemente de sus dimensiones o de su renta por cápita, consigue la capacidad crítica para apreciar y amar el valor auténtico de las cosas.

Saison de Musique et de Danse d’Andorre-la-Vieille

D

epuis des années, l’Andorre est particulièrement sensible à la culture et à toutes ses manifestations, artistiques notamment. Nous sommes nombreux dans ce pays à avoir cru et à croire encore que la culture est le meilleur moyen, et le plus recommandable, pour structurer une société plus juste, plus respectueuse et plus tolérante.

L’Andorre, ce recoin des Pyrénées que l’on nous envie, est le site rêvé pour organiser toutes sortes d’événements culturels et artistiques. Pour ces derniers, nous avons la grande chance de bénéficier d’actes programmés un peu partout dans notre singulière géographie. Toutes sortes d’activités, qui s’adressent à des publics de tous âges, conditions et exigences. Une de ces propositions est à n’en pas douter La Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella (Saison de Musique et de Danse d’Andorre-la-Vieille) dans le cadre de laquelle, depuis quelques années déjà, sont présentées les personnalités et les formations les plus émérites de deux passionnantes disciplines : la musique, classique essentiellement – bien que d’autres genres figurent à l’occasion au programme – et la danse, dans tous ses genres et toutes ses expressions.

De grandes étoiles se sont succédées sur notre petit territoire et nous ont offert d’inoubliables soirées. La scène

de la Plaça del Poble est souvent le témoin de magnifiques spectacles chorégraphiques et musicaux, offerts ces derniers par les ensembles symphoniques les plus renommés au monde. Nous avons incontestablement de la chance de profiter de tels virtuoses, de près et en direct, sans avoir à franchir les frontières pour écouter des solistes de la taille de Yo-Yo Ma, Vladimir Ashkenazy, Sir Neville Marriner, Eugeny Kissin ou Maxim Vengerov, pour ne citer que quelques exemples. Mais aussi de pouvoir mesurer, bien souvent en avant-première et en exclusivité, le talent de danseurs tels qu’Angel Corella, Tamara Rojo, Lucía Lacarra ou de grands noms de la scène lyrique comme Alfredo Krauss, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Eva Marton ou Katia Ricciarelli.

Aujourd’hui, nombreux sont les mélomanes qui attendent avec impatience les concerts et les spectacles de danse à l’affiche de La Temporada. Car nous le savons d’avance, leur qualité, leur excellence, ne manqueront pas de nous surprendre. Ce n’est qu’ainsi, indépendamment de ses dimensions ou de son revenu par habitant, qu’un pays acquiert la capacité critique d’apprécier et d’aimer la vraie valeur des choses.

59

Andorra Humidor de Trinidad

PVP 1.500 € The CigarShop, Andorra la Vella, Av. Meritxell 40 Tel. (+376) 826 515 Pas de la Casa, Carrer Major 23 Tel. (+376) 855 216 thecigarshop@andorra.ad

Júlia Soin Extrême Cou et Décolleté

PVP Andorra: 90 € Exclusiu / exclusivo / exclusif: Perfumeries Júlia Andorra Tel. (+376) 892 200 - julia@julia.ad - www.julia.ad

Baby Gravy CHROME HEARTS

PVP 763 € L’OPTI-K Central de la visió, Andorra la Vella, Carrer Bonaventura Armengol 10 Tel. (+376) 807277 lopti-k@andorra.ad

PIGALLE PLATO Christian LOUBOUTIN PVP 430 € Gallery, Andorra la Vella, Av Meritxell 61-63 Tel. (+376) 810 900 www.gallery.ad

ZEAL Transcend goggle PVP 439 € VILADOMAT ESPORTS http://www.viladomat.com viladomat@viladomat.com

* Preus vigents / Precios vigentes / Prix en vigueur: 30/06/2011

Júlia Body Slim

PVP 45 € Exclusiu / exclusivo / exclusif: Perfumeries Júlia Andorra Tel. (+376) 892 200 julia@julia.ad - www.julia.ad

Tòfones negres / Trufas negras Truffes noires du Périgord Pebeyre

Borsa / Bolso / Sac ALEXA MULBERRY

PVP 875 € Gallery, Andorra la Vella, Av. Meritxell 61-63 Tel. (+376) 810 900 www.gallery.ad

PVP 70 € Marquet Gourmeterie, Escaldes-Engordany, Pl. Coprínceps 3, Tel. (+376) 820 722

Anorak Bogner

PVP 4.340 € VILADOMAT ESPORTS http://www.viladomat.com viladomat@viladomat.com

shopping...

Borsa / Bolso / Sac AMALIA LANVIN

PVP 890 € Gallery, Andorra la Vella, Av. Meritxell 61-63 Tel. (+376) 810 900 www.gallery.ad

Estoig / Estuche / Étui “Vegas Robaina”

PVP 2.095 € The CigarShop, Andorra la Vella, Av. Meritxell 40 Tel. (+376) 826 515 Pas de la Casa, Carrer Major 23 Tel. (+376) 855 216 thecigarshop@andorra.ad

Champagne Cristal Roederer PVP 130 € Marquet Gourmeterie, Escaldes-Engordany, Pl. Coprínceps 3, Tel. (+376) 820 722

Sabates / Zapatos / Chaussures CHURCH’

Ulleres / Gafas / Lunettes Franz de MIKITA PVP 459 € L’OPTI-K Central de la visió, Andorra la Vella, Carrer Bonaventura Armengol 10 Tel. (+376) 807277 lopti-k@andorra.ad

PVP 466 € Alex Boutique, Andorra la Vella, Av. Meritxell 92 Tel. (+376) 822 115 www.alexboutiques.com

Caviar de Primavera Kaspia

PVP 50g 100 € - 125g 245 € Marquet Gourmeterie, Escaldes-Engordany, Pl. Coprínceps 3, Tel. (+376) 820 722

Júlia Essential Oils: Rosa Mosqueta, Argan, Aigua de Júlia, Body Reductor, Body Reafirming i Body Seduction PVP de 32 a 60 € Exclusiu / exclusivo / exclusif: Perfumeries Júlia Andorra Tel. (+376) 892 200 - julia@julia.ad - www.julia.ad

Porta ordinador / Maleta ordenador / Porte ordinateur TUMI 26101 DH PVP 156 €

Maleta / Valise TUMI 08012SLV PVP 286 € Alex Boutique, Andorra la Vella, Av. Meritxell 92 Tel. (+376) 822 115 www.alexboutiques.com

Sandàlies / Sandalias / Sandales BALOTA Christian LOUBOUTIN PVP 740 € Gallery, Andorra la Vella, Av Meritxell 61-63 Tel. (+376) 810 900 www.gallery.ad

61

Péchés mignons Plaers quasi prohibits fets de sabors delicats i naturals i a voltes sorprenents o explosius

Placeres casi prohibidos hechos de sabores delicados y naturales a veces sorprendentes o explosivos!

Plaisirs presque interdits faits de goûts délicats et naturels et parfois surprenants et explosifs !

Plaça Creu Blanca 8, Escaldes-Engordany, ANDORRA Tel. (+376) 822900 tallergormand@andorra.ad http://tallergormandpatricebernard.blogspot.com/