Revista Pons i Bartumeu

Principat d’Andorra - any 2013

Pons i Bartumeu,

60 anys en imatges

Lluís Claret, andorrà universal

Andorra a la Biennal d’art de Venècia revista.indd 1

lifestyle

Jewels, Pure Style Watches: As time goes by...

Frida Kahlo 20/10/2012 14:48:20

TAG HEUER LINK CMDIAZ 1PG PONS&BTcatalan_Maquetación 1 14/09/12 16:30 Página 1

UN COMPROMÍS EN BENEFICI D’ONU DONES

lifestyle

Cameron Diaz i TAG Heuer donen el seu suport a l’organització ONU dones amb la missió de potenciar la dona en tot el món i per la igualtat de gènere.

Per a més informació preguem visitin tagheuer.com

2

Nou Lady Link amb diamants

revista.indd 2

Disponible a Pons & Bartumeu

Tel. (+376) 805075

www.ponsibartumeu.com

20/10/2012 14:48:26

Sumari Frida Kahlo, patiment i passió

4 Editorial Pons i Bartumeu, 60 anys en imatges

6

60 años en imágenes 60 ans en images

Jewels, pure style

10

20 Els diamants, l’aportació jueva

Los diamantes, la aportación judía Les diamants, l’apport juif

26 Rellotges: Complicació original

Relojes: Complicación original Montres : Complication originale

Temps absolut Tiempo absoluto Temps absolu

Lluís Claret, andorrà universal andorrano universal andorran universel

As time goes by...

28 36 42

Edita: Pons i Bartumeu Disseny i coordinació editorial: R consultors Traducció i correcció: Lèxic Impressió: Impremta Envalira Dipòsit legal: ANDCopyright Pons i Bartumeu

S

a r

El Consell de redacció agraeix les col·laboracions aportades i recorda que no comparteix necessàriament les opinions expressades en els diferents articles.

m

Copyright fotografia portada: H.Stern revista.indd 3

Principat d’Andorra - any 2013

Pons i Bartumeu,

60 anys en imatges

Lluís Claret, andorrà universal

Andorra a la Biennal d’art de Venècia

sufrimiento y pasión souffrance et passion

Arts de la taula Artes de la mesa Arts de la table

48 52

56 Power-sharing 62 Andorra a la Biennal de Venècia

Andorra en la Bienal de Venecia Andorre à la Biennale de Venise

66 Andorra:

Un país atractiu per fer negocis en un quadre de vida incomparable

Un país atractivo para hacer negocios en un marco incomparable Un pays séduisant pour faire des affaires dans un cadre de vie incomparable

68 El Museu de l’automòbil El Museo del automóvil Le Musée de l’automobile

lifestyle

Jewels, Pure Style Watches: As time goes by...

Frida Kahlo

PONS I BARTUMEU Boutiques: - Plaça Rebés 5 - Avinguda Meritxell 97 - Avinguda Meritxell 33 AD500 ANDORRA LA VELLA ANDORRA Tel. +376 805 075 ponsibartumeu@andorra.ad www.ponsibartumeu.ad 20/10/2012 14:48:32

le

ty lifes

at

cip

Prin

Editorial

d

a-

orr

d ’An

any

13

20

En el ámbito divulgativo, podrán conocer la aportación judía al comercio y a la talla del diamante, la excepcional biografía de Frida Kahlo y, naturalmente, todas las novedades relacionadas con las mejores marcas del mundo del lujo.

s i eu, tges n o P tum ima n Bar anys e t, 60 lare versal C i ís Llu rrà un la

L’èxit i la bona acollida de la primera edició de la revista PONS & BARTUMEU lifestyle –que vam publicar ara fa un any amb motiu de la celebració del seixantè aniversari– ens han portat a continuar el projecte editorial, amb l’ànim de donar a conèixer les principals novetats que es poden trobar als nostres establiments però també, i sobretot, de difondre facetes sovint desconegudes del nostre petit i magnífic país.

Ens trobem immersos en una època de crisi econòmica i de valors; per això volem ser proactius al màxim, mantenir un esforç constant d’innovació i continuar oferint als nostres clients productes únics i exclusius del luxe internacional –per a gaudir i fer gaudir–, sense oblidar-nos de donar suport a totes aquelles iniciatives i campanyes que contribueixen a dignificar qualsevol activitat econòmica, en un just retorn de responsabilitat social.

En l’edició d’engany podreu descobrir el més pur estil de les joies que cal lluir, com controlar amb elegància el temps que fuig, l’art de saber gaudir dels plaers quotidians –i a voltes excepcionals– en la decoració, l’art de la taula, els articles d’escriptura o els de fumador.

lifestyle

També ens il·lusiona que, per mitjà d’aquestes pàgines, us puguem presentar una entrevista en exclusiva al violoncel·lista Lluís Claret, andorrà universal; donar suport a l’esforç cultural del nostre país en la participació a la Biennal d’art de Venècia, introduir els canvis promoguts per l’ADI per tal de fomentar la inversió estrangera a Andorra, o també descobrir-vos tresors amagats com poden ser les peces preservades al Museu de l’automòbil.

En l’àmbit divulgatiu coneixereu l’aportació jueva al comerç i a la talla del diamant, l’excepcional biografia de Frida Kahlo i, ben entès, totes les novetats relacionades amb les millors marques del luxe.

Desitgem que la lectura us sigui molt grata.

do

an

ls, Deseamos que la lectura les sea muy e w e placentera. l e J Sty e : Pur Watches e tim .

As by.. es go

Le succès et le bon accueil de la première édition du magazine PONS & BARTUMEU lifestyle – que nous avons publié voici un an, afin de fêter notre soixantième anniversaire – nous ont amenés à continuer le projet éditorial, afin de faire connaître les principales nouveautés que l’on peut trouver dans nos établissements, mais également et surtout, de transmettre des aspects souvent méconnus de notre petit et magnifique pays.

lo

ah aK

Frid

a rra ’art o d d An nnal cia Bie Venè de

El éxito y la buena acogida de la primera edición de la revista PONS & BARTUMEU lifestyle –que publicamos hace escasamente un año con motivo de la celebración del sexagésimo aniversario– nos han llevado a continuar el proyecto editorial, con el ánimo de dar a conocer las principales novedades que se pueden encontrar en nuestros establecimientos pero también y sobre todo de difundir aspectos, a menudo desconocidos, de nuestro pequeño y magnífico país.

Estamos inmersos en una época de crisis económica y de valores, por ello queremos ser proactivos al máximo, mantener un esfuerzo constante de innovación, seguir ofreciendo, para disfrute de nuestros clientes, productos únicos y exclusivos del lujo internacional, sin olvidarnos de dar apoyo a todas aquellas iniciativas y campañas que contribuyen a dignificar cualquier actividad económica, en un justo retorno de responsabilidad social.

En la edición de este año podrán descubrir el más puro estilo de las joyas que se deben lucir, cómo controlar con elegancia el tiempo que fluye, el arte de saber disfrutar de los placeres cotidianos –y a veces excepcionales– en la decoración, el arte de la mesa, los artículos de escritura o los de fumador.

También nos hace especial ilusión que, a través de estas páginas, podamos presentarles una entrevista en exclusiva al violoncelista Lluís Claret, andorrano universal, apoyar el esfuerzo cultural de nuestro país en su participación a la Bienal de arte de Venecia, introducir los cambios promovidos por el ADI para fomentar la inversión extranjera en Andorra, o también desvelar tesoros escondidos como las piezas preservadas en el Museo del automóvil.

Nous traversons une époque de crise économique et de valeurs, c’est pour cela que nous voulons être au maximum proactifs, maintenir un effort constant d’innovation, continuer à offrir à nos clients des produits uniques et exclusifs du luxe international – pour le plaisir et pour faire plaisir –, sans oublier d’apporter notre soutien à toutes les initiatives et campagnes qui contribuent à dignifier quelque activité économique que ce soit, dans un juste retour de responsabilité sociale.

Dans cette édition vous pourrez découvrir le style le plus pur des bijoux qu’il faut porter, comment contrôler avec élégance le temps qui coule, l’art de savoir jouir des plaisirs quotidiens – et parfois exceptionnels – dans la décoration, l’art de la table, les objets d’écriture ou de fumeur.

Nous nous réjouissons également de vous présenter une interview exclusive du violoncelliste Lluís Claret, andorran universel, ainsi que d’apporter notre soutien à l’effort culturel de notre pays à l’occasion de la participation à la Biennale d’art de Venise, d’introduire les changements promus par l’ADI afin de faciliter l’investissement étranger en Andorre, ou aussi de vous découvrir des trésors cachés comme les pièces préservées au Muséee de l’automobile.

Nous avons aussi le plaisir de vous dévoiler l’apport juif au commerce et à la taille du diamant, l’exceptionnelle biographie de Frida Kahlo et, bien entendu, toutes les nouveautés des meilleures marques du monde du luxe.

Nous vous souhaitons une agréable lecture.

4

revista.indd 4

20/10/2012 14:48:37

revista.indd 5

20/10/2012 14:48:38

Montserrat Ronchera, Consultora en màrqueting i comunicació • mronchera@andorra.ad

48

revista.indd 48

20/10/2012 14:52:05

En la seva adolescència va ingressar en una prestigiosa institució educativa de Mèxic que començava a admetre alumnes del sexe femení. Fou una de les trenta-cinc noies entre els més de dos mil alumnes del centre. Allí va formar part del grup d’estudiants conegut com Los Cachuchas, que tenien un posicionament polític basat en idees revolucionaries romàntiques i anarquistes.

Frida, que havia començat a freqüentar ambients polítics comunistes, artístics i intel·lectuals, va conèixer al pintor Diego Rivera, artista ja reconegut i activista polític.

Va iniciar la seva formació artística el 1925, anant a classes de dibuix al taller de gravat de Fernando Fernández Domínguez. Tot i així, aquell mateix any, una nova tragèdia va truncar la seva passió incipient, quan l’autobús en el que tornava de l’escola col·lidí amb un tramvia; en aquest accident va patir diverses fractures, entre les quals una de greu a la columna vertebral. Un cop més les seqüeles serien un calvari i la portarien a sotmetre’s a més de trenta operacions quirúrgiques al llarg de la seva vida. La seva llarga convalescència i la immobilitat forçosa li van permetre començar a pintar, realitzant el seu primer autoretrat a finals de 1926. El patiment físic i moral i l’aïllament quedarien reflectits en el

revista.indd 49

seu recorregut artístic, ja que va utilitzar un estil peculiar a través del qual mostrava els successos de la seva vida i els sentiments que aquests li produïen. Amb el pas del temps va anar afegint-hi subjectes i objectes plens de simbologia.

El reconeixement artístic de l’obra de Kahlo es va anar incrementant, tant als Estats Units com a Europa.

El 1927 Frida, que havia començat a freqüentar ambients polítics comunistes, artístics i intel·lectuals, va conèixer al pintor Diego Rivera, artista ja reconegut i activista polític. La seva vinculació, inicialment artística i política, es convertí en amorosa, cosa que els va portar a contreure matrimoni el 1929.

Durant molts anys la seva relació va estar marcada per daltabaixos de passió: amors, odis, aventures amb tercers i reconciliacions, però tot plegat, amb un ciment inalterable de creació artística.

Als dolors físics de Frida s’hi afegien el patiment provocat per la seva passió i la frustració per no poder ser mare a causa del seu fràgil estat de salut.

A principis dels anys 30 l’ambient polític de Mèxic va començar a complicarse per als simpatitzants de l’esquerra; com la fama i la reputació de Rivera havien crescut als Estats Units, la parella va decidir traslladar el seu domicili a aquell país. Rivera va seguir fidel al seu estil i als murals, mentre que Frida va continuar amb un estil totalment independent inspirat en la seva terra natal, amb molt de color i ple de sentiments i de simbologia.

Van tornar a Mèxic l’any 1935 i Frida va començar a exposar en diferents llocs i moments. De la seva vida personal de llavors, cal destacar la relació amorosa que va mantenir amb el líder comunista Lleó Trotsky, que s’allotjava a la seva casa de Coyoacán. Aquest fet la portaria, uns anys més tard i després de l’assassinat de Trotsky, a ser arrestada i acusada, juntament amb el seu marit, del crim, encara que posteriorment tots dos foren desvinculats d’aquest luctuós esdeveniment.

El 1939 Frida Kahlo va acabar Las dos Fridas (Les dues Frides), on va reflectir l’ambivalència de la seva vida.

En el quadre es diferencia clarament la Frida amb vestit de tehuana, la d’arrels mexicanes, i l’altra, d’arrels europees; els cors de les dues estan connectats per una vena i és la part europea de Frida la que es dessagna completament. Aquest mateix any, i gràcies al poeta i assagista del surrealisme André Breton, va exposar a Paris on es va relacionar amb artistes com ara Pablo Picasso.

patiment i passió

F

rida Kahlo va néixer el 1907, en el si d’una família reconstruïda i multicultural on es barrejava sang d’origen alemany, mexicà i espanyol. No podem parlar de la seva trajectòria artística sense explicar els principals esdeveniments de la seva particular vida, especialment de la seva infantesa i de la seva joventut, ja que ambdues van estar marcades per la malaltia i el patiment físic. Quan tenia cinc anys va contraure una poliomielitis.

Les seves seqüeles la marcarien i condicionarien al llarg de tota la seva vida, obligant-la a romandre allunyada de la vida social durant llargues temporades.

A la seva tornada a Mèxic i després d’un seguit d’infidelitats d’ambdós, Frida i Diego Rivera van decidir divorciar-se i l’artista va caure en una depressió i es va donar a la beguda.

Durant mesos van continuar compartint gran part de la seva vida social, artística i política, fins que van arribar a una nova unió basada molt més en l’amistat i la complicitat intel·lectual i no tant en la passió. Paral·lelament, el reconeixement artístic de l’obra de Kahlo es va anar incrementant, tant als Estats Units com a Europa.

L’any 1950 va significar per a ella una nova operació i una llarga immobilització que no comportà, però, una disminució de la seva creativitat.

El reconeixement del seu país no li arribà fins el 1953, quan s’organitzà a Mèxic l’única exposició individual que se li dedicaria en vida. Frida hi va anar en ambulància i va assistir a la inauguració enllitada. Una mica més tard, aquell mateix any, se li va haver d’amputar una cama, cosa que la va sumir, un cop més, en la depressió.

Va morir a Coyoacán, el 13 de juliol de 1954, sense que se sàpiga amb certesa si la seva fou una mort natural o un suïcidi.

Afectada per dolors infinits i sense cap esperança de millora, Frida va expressar en diferents moments el desig d’acabar amb la seva vida. A la primavera de 1954 ho va intentar en dues ocasions en l’espai d’un mes. Finalment va morir a Coyoacán, el 13 de juliol de 1954, sense que se sàpiga amb certesa si la seva fou una mort natural o un suïcidi. En el que sembla fou el seu últim quadre mostra uns talls de síndria en tons molt vius; en un d’aquests talls, al costat de la seva firma, no va dubtar en escriure: “VIVA LA VIDA” (VISCA LA VIDA).

20/10/2012 14:52:06

Es imposible explicar su trayectoria artística sin hablar de su particular vida, especialmente de su infancia y de su juventud, ya que ambas estuvieron marcadas por la enfermedad y el sufrimiento.

lifestyle

Fue en 1925 cuando empezó su formación artística, tomando clases de dibujo en el taller de grabado de Fernando Fernández Domínguez. Sin embargo, ese mismo año, una nueva tragedia vino a quebrar su incipiente pasión cuando el autobús en el que regresaba de la escuela fue arrollado por un tranvía; en el accidente sufrió diversas fracturas, siendo especialmente grave la de su columna vertebral. Una vez más, las secuelas comportarían un calvario, obligándola a someterse a más de treinta operaciones quirúrgicas a lo largo de su vida.

La larga convalecencia y la inmovilidad forzosa le permitieron empezar a pintar, realizando su primer autorretrato a finales de 1926. El sufrimiento físico y moral y el aislamiento se reflejaron en su recorrido artístico, ya que utilizó un estilo peculiar en el que mostró los sucesos de su vida y los sentimientos que éstos le producían.

Con el paso del tiempo fue añadiendo sujetos y objetos repletos de simbología.

En 1927, Frida –que había comenzado a frecuentar ambientes políticos comunistas, artísticos e intelectuales– conoció al pintor Diego Rivera, artista ya reconocido y activista político. Su vinculación, inicialmente artística y política y posteriormente amorosa, les llevó a contraer matrimonio en 1929. Durante muchos años su relación estuvo marcada por altibajos

sufrimiento y pasión

F

rida Kahlo nació en 1907, en el seno de una familia recompuesta y multicultural con sangre alemana, mejicana y española. Es imposible explicar su trayectoria artística sin hablar de su particular vida, especialmente de su infancia y de su juventud, ya que ambas estuvieron marcadas por la enfermedad y el sufrimiento físico. A los cinco años contrajo una poliomielitis cuyas secuelas la condicionarían de por vida y la obligarían a permanecer largas temporadas alejada de la vida social. En su adolescencia ingresó en una prestigiosa institución educativa de México que empezaba a admitir alumnas y en la que fue una de las treinta y cinco chicas entre los más de dos mil alumnos. Allí formó parte del grupo de estudiantes conocido como Los Cachuchas, que tenían un posicionamiento político basado en ideas revolucionarias románticas y anarquistas.

Durante muchos años su relación estuvo marcada por altibajos de pasión: amores, odios, aventuras con terceros, reconciliaciones y un cimiento inalterable de creación artística.

de pasión: amores, odios, aventuras con terceros, reconciliaciones y un cimiento inalterable de creación artística. A los sufrimientos físicos de Frida se sumaban el padecimiento provocado por su pasión y la frustración de no poder se madre debido a su frágil estado de salud.

A principios de los años 30, el ambiente político de México empezó a complicarse para los simpatizantes de la izquierda.

Como la fama y la reputación de Rivera habían crecido en Estados Unidos, la pareja decidió trasladar allí su residencia. Rivera siguió fiel a su estilo y a los murales, mientras que Frida continuó con un estilo totalmente independiente inspirado en su tierra natal, con mucho color y repleto de sentimientos y simbología.

Volvieron a México en 1935 y Frida empezó a exponer en distintos momentos y lugares. De su vida personal de ese momento cabe destacar el romance que mantuvo con el líder comunista León Trotsky, que se hospedaba en su casa de Coyoacán.

Ese hecho la llevaría unos años más tarde, después del asesinato de Trotsky, a ser arrestada y acusada, junto a su marido, del crimen, aunque posteriormente fueron desvinculados del suceso.

En 1939 Frida Kahlo terminó Las dos Fridas, un autorretrato donde refleja la ambivalencia de su vida. En el cuadro se distingue la Frida en traje de tehuana, la de raíces mejicanas, y la otra, la de raíces europeas; los corazones de las dos están conectados por una vena, siendo la parte europea de Frida la que queda exangüe.

Ese mismo año, gracias al poeta y ensayista del surrealismo André Bretón, expuso en París donde se relacionó con artistas como Pablo Picasso.

A su regreso a México y tras una serie de infidelidades de ambos, Frida y Diego Rivera se divorciaron y la artista se sumió en la depresión y el alcohol. Durante meses continuaron compartiendo gran parte de su vida social, artística y política, hasta llegar a una nueva unión que se basaba mucho más en la amistad y la complicidad intelectual que en la pasión. Paralelamente, el reconocimiento artístico a la obra de Kahlo se fue incrementando, tanto en Estados Unidos como en Europa.

En el que parece que fue su último cuadro muestra varios cortes de sandía en tonos muy vivos; en uno de ellos y junto a su firma no dudó en escribir «VIVA LA VIDA».

El año 1950 significaría para ella una nueva operación y una larga inmovilización que, sin embargo, no disminuyeron su creatividad. El reconocimiento en su país le llegaría en 1953, cuando se organizó en México la única exposición individual que se le dedicaría en vida y a la que acudió en ambulancia y asistió encamada. Un poco más tarde, ese mismo año, le fue amputada una pierna, quedando sumida una vez más en una gran depresión.

Aquejada por dolores infinitos y sin ninguna esperanza de mejora, Frida expresaría, en distintos momentos, el deseo de terminar con su vida. En la primavera de 1954 y en el espacio de un mes, lo intentaría en dos ocasiones. Finalmente, murió en Coyoacán el 13 de julio de 1954, sin saberse con certeza si su muerte se produjo de forma natural o provocada. En el que parece que fue su último cuadro muestra varios cortes de sandía en tonos muy vivos; en uno de ellos y junto a su firma no dudó en escribir «VIVA LA VIDA».

50 8

revista.indd 50

20/10/2012 14:52:08

gue convalescence et l’immobilité forcée lui permettront de peindre, et elle brossera son premier autoportrait fin 1926. La souffrance physique et morale, ainsi que l’isolement, seront reflétés au long de son parcours artistique, à la faveur d’un style très particulier grâce auquel elle exprimera les événements de sa vie et les sentiments qu’ils lui inspirent, en y ajoutant au fil du temps des sujets et des objets remplis de symboles.

La souffrance physique et morale, ainsi que l’isolement, seront reflétés au long de son parcours artistique.

Au début des années 30, l’atmosphère politique du Mexique commence à se raréfier pour les sympathisants de la gauche ; leur réputation et leur notoriété s’étant accrues aux États Unis, le couple décide d’y fixer son domicile. Rivera reste fidèle à son style et aux fresques, tandis que Frida poursuit son œuvre dans un style totalement indépendant inspiré de sa terre natale, très coloré, reflet de ses sentiments et hautement symbolique.

C’est en 1925 que commence sa formation artistique, avec des cours de dessin à l’atelier de gravure de Fernando Fernández Domínguez. Néanmoins, cette même année, une nouvelle tragédie vient ébranler sa passion naissante, lorsque l’autobus à bord duquel elle rentrait de l’école est percuté par un tramway ; dans l’accident, elle subit plusieurs fractures, dont une de la colonne vertébrale. Une fois encore, les séquelles seront un calvaire et la forceront à se soumettre à plus de trente opérations chirurgicales au cours de sa vie. Sa lon-

revista.indd 51

En 1927, Frida – qui avait commencé à fréquenter les milieux politiques communistes, artistiques et intellectuels – fait la connaissance du peintre Diego Rivera, artiste déjà célèbre et activiste politique.

Leurs liens, tout d’abord artistiques et politiques, puis amoureux, les amènent à contracter mariage en 1929. Leur relation au long cours sera marquée par les hauts et les bas de la passion : amour, haine, aventures, réconciliations, sur un fondement inaltérable, la création artistique. Aux souffrances physiques de Frida viennent s’ajouter les affres de la passion, ainsi que la frustration de ne pouvoir être mère en raison de sa fragilité.

Ils rentrent au Mexique en 1935 et Frida commence à exposer ici et là, à diverses reprises. De sa vie personnelle d’alors, signalons la liaison qu’elle aura avec le leader communiste Léon Trotski, qui était hébergé dans leur maison de Coyoacán. Quelques années plus tard, après l’assassinat de Trotski, ceci lui vaudra d’être arrêtée et accusée d’homicide avec son mari, inculpation dont ils seront blanchis par la suite.

En 1939, Frida Kahlo termine Les deux Fridas, un autoportrait où elle reflète l’ambivalence de sa vie. On y voit la Frida aux racines mexicaines, représentée en tenue tehuana, et celle d’extraction européenne ; leurs cœurs sont reliés par une veine et c’est la partie européenne de Frida qui se retrouve exsangue. Cette même année, elle expose à Paris, grâce au poète et essayiste du surréalisme André Breton ; elle y fréquente des artistes tels que Pablo Picasso.

Signalons la liaison qu’elle aura avec le leader communiste Léon Trotski, qui était hébergé dans leur maison de Coyoacán.

souffrance et passion

sufrimiento y pasión

F

rida Kahlo naît en 1907, au sein d’une famille recomposée et multiculturelle d’origine allemande, mexicaine et espagnole.

Il est impossible de parler de son parcours artistique sans évoquer sa vie particulière, et notamment son enfance et sa jeunesse, marquées par la maladie et la souffrance physique. À cinq ans, elle contracte une poliomyélite, qui lui laisse des séquelles qui l’handicaperont pour la vie et la contraindront à rester de longues périodes à l’écart de la vie sociale. Dans son adolescence, elle entre dans une prestigieuse institution éducative de Mexico qui commence à admettre des élèves filles et dont elle sera l’une des trente-cinq jeunes filles parmi plus de deux mille élèves. Là, elle fait partie du groupe d’étudiants connu sous le nom Los Cachuchas, dont l’orientation politique repose sur les idées révolutionnaires du romantisme et de l’anarchie.

À son retour au Mexique, après une série d’infidélités de part et d’autre, Frida et Diego Rivera divorcent et l’artiste s’enfonce dans la dépression et l’alcool. Des mois durant, ils continuent de partager une grande partie de leur vie sociale, artistique et politique, et finissent par reprendre la vie commune, basée cette fois davantage sur l’amitié et la complicité intellectuelle que sur la passion. Parallèlement, la reconnaissance artistique de l’œuvre de Kahlo s’accroit, aussi bien aux États-Unis qu’en Europe.

Elle expose à Paris, grâce au poète et essayiste du surréalisme André Breton ; elle y fréquente des artistes tels que Pablo Picasso.

L’année 1950 apporte pour elle une nouvelle opération et une longue immobilisation qui, toutefois, n’amoindrissent pas sa créativité. Dans son pays, la célébrité lui arrive en 1953 avec l’organisation, à Mexico, de la seule exposition individuelle qui lui ait jamais été consacrée de son vivant, à laquelle elle se rend en ambulance et assiste alitée.

Un peu plus tard, cette même année, on l’ampute d’une jambe, et elle s’enfonce une fois de plus dans une grave dépression.

Affligée de douleurs infinies, sans espoir d’amélioration, Frida exprimera maintes fois le désir d’en finir et tentera à deux reprises de mettre fin à ses jours en l’espace d’un mois, au printemps 1954. Elle mourra finalement à Coyoacán le 13 juillet 1954, sans qu’on sache exactement s’il s’agit d’une mort naturelle ou si elle se l’est donnée. Ce qui semble être son dernier tableau montre plusieurs tranches de pastèques aux coloris très vifs ; sur l’un d’eux, près de sa signature, elle n’avait pas hésité à écrire « VIVA LA VIDA » (VIVE LA VIE).

20/10/2012 14:52:10

es excel.lents vendes de l’anell de plata i ceràmica que va dissenyar BVLGARI amb finalitats benèfiques van contribuir a donar a Save the Children més de 12 milions d’euros, superant així els objectius previstos. Davant aquest èxit l’aliança corporativa es mantindrà fins a finals de 2013, amb el compromís de recaptar un mínim de tres milions d’euros més.

L

L

Aquest anell icònic, inspirat en l’exclusiva línia de joieria B.zero1, es pot adquirir a les boutiques Bulgari de tot el món; una part del seu preu es reverteix a l’organització Save the Children, organització capdavantera a escala mundial en la defensa dels drets de la infància.

Aquesta organització està bolcada a millorar la vida i l’educació d’alguns dels nens i nenes més necessitats del món, repartits en més de vint països, concretament Afganistan, Albània, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Xina, Colòmbia, Costa d’Ivori, Haití, Índia, Indonèsia, Itàlia, Japó, Kenya, Mèxic, Montenegro, Regne Unit, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud, Tunísia i Uganda, així com als infants inclosos en diversos programes nacionals d’Estats Units.

Este icónico anillo, inspirado en la exclusiva línea de joyería B.zero1, se puede adquirir en boutiques Bulgari de todo el mundo; una parte de su precio se revierte a la organización Save the Children, organización líder a escala mundial en la defensa de los derechos de la infancia. Esta organización está volcada en mejorar la vida y la educación de algunos de los niños y niñas más necesitados del mundo, repartidos en más de veinte países, concretamente Afganistán, Albania, Bolivia, Bosnia-Herzegovina, Brasil, China, Colombia, Costa de Marfil, Haití, India, Indonesia, Italia, Japón, Kenia, México, Montenegro, Reino Unido, República Democrática del Congo, Sudán del Sur, Túnez y Uganda, así como a los incluidos en varios programas nacionales de Estados Unidos.

Més enllà de l’educació, Bulgari també ha demostrat una ràpida reacció i un sòlid compromís pel que fa a finançar la resposta de Save the Children davant situacions d’emergència; en aquest sentit, la marca va brindar un suport immediat a l’organització benèfica a les zones afectades pels terratrèmols d’Haití i del nordest de Japó, així com a Costa d’Ivori, on la recent guerra civil ha posat en perill la seguretat de milers de nens i nenes.

Más allá de la educación, Bulgari también ha demostrado una rápida reacción y un sólido compromiso por lo que respecta a financiar la respuesta de Save the Children ante situaciones de emergencia; en este sentido, la firma brindó un apoyo inmediato a la organización benéfica en las zonas afectadas por los terremotos de Haití y del noreste de Japón, así como en Costa de Marfil, donde la reciente guerra civil ha puesto en peligro la seguridad de miles de niños y niñas.

Per obtenir més informació i/o col.laborar amb Save the Children, poden visitar http://www.savethechildren.net/.

Para obtener más información y/o colaborar con Save the Children, pueden visitar http://www.savethechildren.net/.

as excelentes ventas del anillo de plata y cerámica que diseñó BVLGARI con fines benéficos contribuyeron a donar a Save the Children más de 12 millones de euros, superando así los objetivos previstos. Ante este éxito la alianza corporativa se mantendrá hasta finales de 2013, con el compromiso de recaudar un mínimo de tres millones de euros más.

L

’excellent résultat des ventes de la bague argent et céramique conçue par BVLGARI à des fins bénéfiques a contribué à faire don de plus de 12 millions d’euros à Save the Children, dépassant ainsi les objectifs prévus. Grâce à ce succès l’alliance corporative sera maintenue jusqu’à la fin de 2013, avec l’engagement de rassembler un minimum de trois millions d’euros de plus.

Cette bague icône, inspirée par la ligne de B.zero1, peut être acquise dans les boutiques Bulgari du monde entier ; une partie de son prix est reversée à l’organisation Save the Children, organisation leader à l’échelle mondiale dans la défense des droits de l’enfance. Cette organisation est impliquée dans l’amélioration de la vie et de l’éducation des enfant les plus démunis, se trouvant dans plus de vingt pays, concrètement l’Afghanistan, l’Albanie, la Bolivie, la Bosnie-Herzégovine, le Brésil, la Chine, la Colombie, la Côte d’Ivoire, Haïti, l’Inde, l’Indonésie, l’Italie, le Japon, le Kenya, le Mexique, le Monténégro, le Royaume-Uni, la République Démocratique du Congo, le Soudan du Sud, la Tunisie et l’Ouganda, ainsi qu’aux enfants inclus dans plusieurs programmes nationaux des Etats-Unis.

So un Lla ar di un qu co am

Un Va

Outre l’éducation, Bulgari a aussi démontré une réaction rapide et un engagement solide en ce qui concerne le financement des actions de Save the Children devant des situations d’urgence ; dans ce sens la marque a offert un appui immédiat à l’organisation bénéfique dans les zones touchées par les séismes du Haïti et du nord-est du Japon, ainsi qu’en Côte d’Ivoire, où la guerre civile récente a mis en danger la sécurité de milliers d’enfants.

Pour avoir davantage d’information et/ou collaborer avec Save the Children, vous pouvez visiter http://www.savethechildren.net/.

Save The Children i BVLGARI, una aliança consolidada

Save The Children y BVLGARI, una alianza consolidada

Save The Children et BVLGARI, une alliance consolidée

Natalia Verbeke

Maribel Verdú

Disp Tel. revista.indd 60

20/10/2012 14:53:21

revista.indd 9

20/10/2012 14:48:48

2

3

1

5 6

4 8

10 7

9 12

lifestyle

11

1. Anell Bahia, or rosa, topazi blau-London i safirs rosa. PVP: 6.845 € - 2. Arracades Bahia, or rosa, topazi blau-London i safirs rosa. PVP: 7.120 € - 3. Penjolls Bahia, or rosa, topazi blau-London, ametista i quars citrí. PVP: a partir de 1.540 € 4. Anell Tabou, or rosa i peridot. PVP: 6.400 € - 5. Anell Tabou, or rosa i peridot. PVP: 2.410 € - 6. Arracada M’ama Non M’ama, or rosa diamants i peridot. PVP: 1.760 € - 7. Anells M’ama Non M’ama, or rosa, peridot, turmalina o topazi i amb diamants. PVP: a partir de 1.610 € - 8. Anells Nudo, or rosa, topazi incolor, ametista i blau. PVP: 1.494 € - 9. Anell Capri, or rosa, ònix i brillants negres. PVP: 1.867 € - 10. Anell Capri, or rosa, crisopres i safirs. PVP: 2.400 € - 11. Anell Capri, or rosa, turquesa i robins. PVP: 2.151 € - 12. Anell Capri, or rosa, corall i tsavorites. PVP: 3.672 € Preus vigents a desembre 2012.

10

revista.indd 10

20/10/2012 14:49:01

15 13

Jewels, Pure Style

14

17 18 16 19 20

21

22

13. Cadena or rosa 61 cm. PVP: 4.281 € - 14. Penjoll Victoria, or rosa i atzabeja. PVP: 1.311 € - 15.

Arracades Victoria, or rosa i atzabeja. PVP: 2.489 € - 16. Braçalet Sabbia or rosa i diamants. PVP: 8.750 € - 17. Anell Sabbia, or rosa i diamants marrons. PVP: 1.930 € - 18. Anell Sabbia, or rosa i diamants. PVP: 3.875 € - 19. Anell Sabbia, or rosa i diamants negres. PVP: 1.760 € - 20. Braçalet Tango, or rosa I diamants marrons. PVP: consultar - 21. Anell Tango, or rosa, quars fumat i diamants marrons. PVP: 8.205 € - 22. Anell Tango, or rosa, cristall de roca i diamants marrons. PVP: 8.395 €

revista.indd 11

20/10/2012 14:49:04

4 1 2

3

5 7

6

8 11

13

10

9 12

1. Braçalet Bulgari-Bulgari, or rosa, nacre i ònix. PVP: 5.200 € - 2. Arracades Bulgari-Bulgari, or rosa i nacre. PVP: 1.085 € 3. Collar Bulgari-Bulgari, or rosa, nacre i diamants. PVP: 16.200 € - 4. Penjoll amb cadena Bulgari-Bulgari, or rosa, ònix, nacre i diamants. PVP: 2.610 € - 5. Anell, Bulgari-Bulgari, or rosa, ònix i nacre. PVP: 1.440 € - 6. Anell Bulgari-Bulgari, or rosa i diamant central de 0,25ct. PVP: 2.030 € - 7. Anell Anish Kapoor, or rosa i acer. PVP: 860 € - 8. Anell Bzero1 Save the Children, plata i ceràmica. PVP: 375 € - 9. Braçalet Bzero1, or rosa i ceràmica blanca. PVP: 4.230 € - 10. Braçalet Bzero1, or rosa i ceràmica negra. PVP: 4.230 € - 11. Anell Bzero1, or rosa i marbre verd. PVP: 815 € - 12. Anell Bzero1, or rosa i marbre blau.

PVP: 815 € - 13. Anell Bzero1, or rosa i marbre marró. PVP: 815 €

Preus vigents a desembre 2012.

revista.indd 12

20/10/2012 14:49:10

16

15

17

18

14

19

19

21

22 20

Jewels, Pure Style

14. Collar Intarsio, or rosa, nacre i diamants. PVP: 10.400 € - 15. Anell Intarsio, or rosa, nacre i diamants. PVP: 3.240 € - 16. Penjoll Monete, or groc, diamants i moneda antiga. PVP: 3.150 € - 17. Collar Monete, or groc i monedes antigues. PVP: 14.400 € - 18. Anell Monete, or groc i moneda antiga. PVP: 2.160 € - 19. Anell Serpenti, or rosa, diamants i rubel·lita. PVP: 14.900 € - 20. Braçalet Serpenti, or rosa, diamants i rubel·lita. PVP: consultar 21. Anell Bzero1, or blanc i diamants. PVP: 8.850 € - 22. Braçalet Bzero1, or blanc i diamants. PVP: consultar

revista.indd 13

20/10/2012 14:49:15

5

2012 H.Stern® | worldwide locations at www.hstern.net

1 6

4

3

2

8

9

7 10

13 11

12

Jewels, Pure Style

1. Braçalet “Ancient Snake”, or noble i diamants. PVP: consultar - 2. Arracades “Ancient Snake”, or noble i diamants. PVP: 8.625 € - 3. Anell “Ancient Snake”, or noble i diamants. PVP: 2.245 € - 4. Anell “Ancient Snake”, or noble i diamants. PVP: 3.450 € - 5. Penjoll “Copernicus”, or noble i diamants. PVP: 1.294 € - 6.

Arracades “Copernicus”, or noble i diamants. PVP: 1.811 € - 7. Anell “Copernicus”, or noble i diamants. PVP: 6.038 € - 8. Anell “Copernicus”, or noble i diamants. PVP: 8.625 € - 9. Anell “Copernicus”, or noble i diamants. PVP: 2.590 € - 10. Arracades “Ancient America”, or noble i diamants. PVP: 3.795 € - 11. Anell “Ancient America”, or noble i diamants. PVP: 3.280 € - 12. Anell “Ancient America”, or noble i diamants. PVP: 2.245 € - 13. Arracades “Ancient America”, or noble, ònix i brillants. PVP: 1.900 € Preus vigents a desembre 2012.

revista.indd 14

20/10/2012 14:49:18

2012 H.Stern速 | worldwide locations at www.hstern.net

9

, e e ANCIENT AMERICA COLLECTION Disponible a PONS & BARTUMEU

revista.indd 15

|

Tel. (+376) 805 075

|

www.ponsibartumeu.com

20/10/2012 14:49:19

1

3

2

6

5

4

Jewels, Pure Style

1. Penjoll Spider, or blanc negre i diamants blaus. PVP: 3.337 € - 2. Anell Snake, or blanc rodiat en negre i tsavorites. PVP: 2.917 € - 3. Arracades Snake, or blanc rodiat en negre i diamants blaus. PVP: 9.972 € - 4. Braçalet Crosses, or blanc rodiat en negre i robins. PVP: 900 € - 5. Braçalet Crosses, or blanc rodiat en negre i safirs. PVP: 900 € - 6. Arracades Crosses, or blanc rodiat en negre i tsavorites. PVP: 1.675 € Preus vigents a desembre 2012.

revista.indd 16

20/10/2012 14:49:26

Jewels, Pure Style

Joies en or i en or combinat amb plata i diamants de diferents tonalitats. PVP: a partir de 250 â‚Ź

revista.indd 17

20/10/2012 14:49:29

1

2

3

4

5

7

Jewels, Pure Style 8 6

1. Collars Petit fours, or blanc amb rodi negre, espinel·les i pedra lluna. PVP: a partir de 1.030 € - 2. Anell d’Egos, or rosa, prehnita i safirs blaus. PVP: 3.600 € - 3. Anell d’Egos, or rosa, quars fumat i robins PVP: 3.625 € - 4. Anell d’Egos, or rosa, quars rosa i robins. PVP: 3.625 € - 5. Braçalets Twisted, or blanc i rosa, diamants blancs, marrons i negres. PVP: a partir de 575 € 6. Braçalets Santa Fe, or rosa, ònix, òpal rosa o pedra de lluna I amb diamants o sense. PVP: a partir de 858 € - 7. Col·lecció Rodas, or blans i safirs blaus. PVP: a partir de 2.840 € - 8. Anells Base, en or rosa i or blanc, i amb diamants o sense. PVP: a partir de 1.364 €

Preus vigents a desembre 2012.

revista.indd 18

20/10/2012 14:49:36

revista.indd 19

20/10/2012 14:49:37

Els diamants,

l’aportació jueva

E

lifestyle

l poble jueu s’ha caracteritzat, al llarg dels segles, per la fermesa i la importància de les seves relacions comercials, amb l’establiment d’àmplies xarxes formades, molt sovint, per membres d’una mateixa tradició religiosa i/o per la família, en el més ampli sentit de la paraula.

Fins al segle XIII, el centre de distribució dels diamants, importats de l’Índia, estava situat a Egipte. A partir d’aquell moment les rutes tradicionals del comerç d’aquesta pedra preciosa canvien i Venècia es convertí, progressivament, en el centre més important d’aquest negoci. Cal dir que a l’època, les rutes comercials, tant marítimes com terrestres, estaven marcades per la inseguretat i la lentitud, i que a començaments del segle XIV la majoria dels mercaders i dels comerciants jueus més importants residien en les principals ciutats del món musulmà; tanmateix, fou llavors quan els jueus venecians començaren a desenvolupar la indústria de la talla de diamants. Poc temps més tard, al segle XV, a Anvers, Lodewyk van Berken inventà el disc de fosa o scaif, instrument que s’utilitza per polir els diamants i amb el qual podem dir que començà l’art modern de la talla. El manteniment i la millora de la tecnologia –cal saber que també foren pioners en el camp de l’òptica, essencial per a la talla–, així com la transmissió dels coneixements de pares a fills, va portar als jueus a la perfecció en el camp de la talla.

La indústria de la talla de diamants exigia molts coneixements i aptituds, però requeria poca maquinària que, a més, era lleugera. És per això que tant el producte –amb

Francesc Garriga i Colom advocat www.garrigacolom.com una relació preu/volum molt favorable– com les eines necessàries per a la seva transformació, eren fàcils de transportar o d’ocultar, factors essencials en cas de persecució o de fugida precipitada. Molt sovint, per finançar les operacions d’aquesta indústria, es constituïen societats mercantils entre els propis jueus. Els beneficis es repartien, però les propietats dels socis sempre es mantenien separades. Tot i que, en alguns casos, les societats eren efímeres, les relacions entre els socis continuaven de generació en generació, fortament fonamentades en un valor cabdal: la confiança.

Com a fet curiós podem esmentar que la creació de la borsa de diamants israelita va tenir lloc el 1947, un any abans de la creació del propi Estat d’Israel. Actualment la BDI Ltd. és una empresa privada que s’ocupa del comerç, la producció, el màrqueting, la compra, la corredoria i la importació i l’exportació dels diamants. L’admissió de socis es fa aplicant les reglamentacions dels usos i costums comercials i el respecte d’uns comportaments adequats a la indústria del diamant. Entre les seves funcions hi ha la de constituir-se en tribunal arbitral per tal de dirimir les controvèrsies i les disputes que puguin sorgir. Cal dir també que té la sala de comerç més gran del món i més de mil oficines privades.

Molts han estat els indrets del món on els diamants han ocupat un lloc destacat: Lisboa, Paris, Nova York, Londres o Tel Aviv. Aquest article, però, no tindria sentit si no parléssim d’Anvers, on tenen la seva seu tres-cents tallers de talla i quatre dels vint-i-cinc bancs de diamants del món.

Segons es diu, el valor dels diamants que es negocien a l’any en el petit espai del barri jueu d’Anvers arribaria als quaranta mil milions de dòlars. En tot just un quilòmetre quadrat es concentren més de 1.500 empreses, l’única llotja del món per a diamants en brut i tres per a diamants polits.

Per concloure aquest capítol hem de fer esment d’Ernest Oppenheimer, un jueu que va portar al cim la companyia De Beers, a Àfrica del Sud. Fundada al 1917, ha mantingut i manté el control sobre el preu dels diamants, i va tenir un paper destacat per aconseguir que l’ONU assumís el paper de policia per evitar el comerç dels anomenats diamants de sang, que

La transmissió dels coneixements de pares a fills, va portar als jueus a la perfecció en el camp de la talla

20

revista.indd 20

20/10/2012 14:49:38

han servit per comprar armes i finançar guerres.

Com a nota històrica podem esmentar que fins el segle XV només els reis europeus portaven diamants. La primera dona que en va portar un, en rebre’l com a compromís de boda, va ser Maria de Borgonya, àvia de l’emperador Carles V; tanmateix, males llengües diuen que aquest honor l’havia ostentat abans l’amant del rei Carles VII de França, Agnès Sorel.

Anvers, on tenen la seva seu tres-cents tallers de talla i quatre dels vint-i-cinc bancs de diamants del món Fins el segle XV només els reis europeus portaven diamants

Per acabar direm que és molt important que quan compri un diamant amb un pes superior a mig quirat exigeixi el certificat corresponent. Així, vostè sabrà i podrà recordar que passa a posseir un fragment de l’interior de la terra que segurament ha recorregut mig món, que ha estat tallat per mans expertes mitjançant coneixements adquirits al llarg dels segles o, també, que fa baixar a menys de la meitat la velocitat de la llum quan aquesta el travessa. En definitiva, que té a les seves mans una de les parts més importants de la història del nostre planeta.

Los diamantes, la aportación judía

A

sulmán. Sin embargo, fue precisamente en ese momento cuando los judíos venecianos empezaron a desarrollar la industria de la talla de diamantes. Poco después, en el siglo XV, Lodewyk van Berken inventó en Amberes el scaif o disco de fundición, instrumento que se utiliza para pulir los diamantes y con el cual podemos decir que se inició el arte moderno de la talla.

Los judíos alcanzaron la perfección en la talla de diamantes gracias al mantenimiento y la mejora de la tecnología –conviene saber que también fueron pioneros en el ámbito de la óptica que, a su vez, es esencial para la talla–, y también a la transmisión de los conocimientos de padres a hijos.

Los judíos alcanzaron la perfección en la talla de diamantes gracias al mantenimiento y la mejora de la tecnología

La creación de la bolsa de diamantes israelita tuvo lugar en 1947, un año antes de la fundación del propio estado de Israel

La industria de la talla de diamantes exigía muchos conocimientos y aptitudes, pero requería una maquinaria ligera y escasa; por ello, tanto el producto –con una relación precio/ volumen muy favorable– como el utillaje necesario para su transformación, eran fáciles de transportar o de ocultar, factores esenciales en caso de persecución o de huída rápida y/o precipitada. Muy a menudo se constituían sociedades mercantiles entre los propios judíos para la financiación de las operaciones de esta industria. Los beneficios se repartían, pero las propiedades de los socios siempre se mantenían separadas, y aunque en algunos casos estas sociedades eran efímeras, las relaciones entre socios continuaban de generación en generación, fuertemente cimentadas en un valor crucial: la confianza.

lo largo de los siglos, el pueblo judío se ha caracterizado por la firmeza y la importancia de sus relaciones comerciales, estableciendo amplias redes que, muy a menudo, estaban formadas por miembros de una misma tradición religiosa y/o por la familia, en el sentido más amplio de la palabra.

Hasta el siglo XIII el centro de distribución de los diamantes importados de la India estaba situado en Egipto. A partir de ese momento las rutas tradicionales del comercio de esta piedra preciosa cambiaron y Venecia se convirtió, progresivamente, en el centro más relevante de este negocio. Es importante destacar que, en esa época, las rutas comerciales, tanto marítimas como terrestres, estaban marcadas por la inseguridad y la lentitud, y que a principios del siglo XIV la mayoría de los mercaderes y comerciantes judíos más importantes residían en las principales ciudades del mundo mu-

revista.indd 21

20/10/2012 14:49:40

El diamante es la piedra más antigua que se ha documentado. Los más antiguos datan de hace 2.500 millones de años mientras que los más recientes tienen, como mínimo, 50 millones de años

Como hecho curioso podemos citar que la creación de la bolsa de diamantes israelita tuvo lugar en 1947, un año antes de la fundación del propio estado de Israel. Actualmente la BDI Ltd. es una empresa privada que se ocupa del comercio, la producción, el marketing, la compra, la correduría y la importación y exportación de diamantes. La admisión de socios se hace aplicando las reglas de los usos y costumbres comerciales y el respeto a unos comportamientos adecuados a la industria del diamante; entre sus funciones consta la de constituirse en tribunal arbitral para dirimir las posibles controversias y las disputas que pudieran surgir. Tiene la sala comercial más grande del mundo y más de mil oficinas privadas.

Han sido muchos los lugares del mundo donde los diamantes han ocupado un lugar destacado: Lisboa, París, Nueva York, Londres o Tel Aviv. Sin embargo, este artículo no tendría sentido si no habláramos de Amberes, donde tienen su sede trescientos talleres de talla y cuatro de los veinticinco bancos de diamantes que existen en el mundo. Según se dice, el valor de los diamantes que se negocian al año en el pequeño espacio del barrio judío de Amberes alcanzaría los cuarenta mil millones de dólares. En este quilómetro cuadrado se concentran más de 1.500 empresas, la única lonja del mundo para los diamantes en bruto y tres para los pulidos.

Para concluir este capítulo debemos citar a Ernest Oppenheimer, un judío que llevó a la compañía De Beers, en Africa del Sur, a la cumbre. Fundada en 1917, ha mantenido y mantiene el control sobre el precio de los diamantes, y tuvo un papel destacado para conseguir que las Naciones Unidas asumieran el papel de policía para evitar el comercio de los denominados diamantes de sangre, que sirvieron para comprar armas y financiar conflictos bélicos.

lifestyle

Como nota histórica podemos citar que hasta el siglo XV sólo los reyes europeos llevaban diamantes. La primera mujer que lució uno, al recibirlo como compromiso de boda, fue María de Borgoña, abuela del emperador Carlos V. Sin embargo, malas lenguas dicen que este honor le correspondió previamente a la amante del rey Carlos VII de Francia, Agnès Sorel.

Para concluir diremos que es muy importante que al comprar un diamante con un peso superior a medio quilate, exija el certificado correspondiente. Así, usted sabrá y podrá recordar que pasa a poseer un fragmento del interior de la tierra que seguramente ha recorrido medio mundo, que ha sido tallado por manos expertas gracias a conocimientos adquiridos a lo largo de los siglos, o también que reduce a

menos de la mitad la velocidad de la luz cuando ésta lo atraviesa. En definitiva, que tiene en sus manos una de las partes más importantes de la historia de nuestro planeta.

Les diamants, l’apport juif

T

Il faut avoir en tête que les juifs ont été des précurseurs en matière d’optique, domaine aux répercussions décisives pour la taille

out au long des siècles, le peuple juif s’est caractérisé par la pérennité et l’importance de ses relations commerciales, grâce au fonctionnement de réseaux étendus, formés le plus souvent de coreligionnaires et de parents, au sens large du mot.

Jusqu’au XIIIe siècle, le centre de distribution des diamants, importés d’Inde, se trouvait en Égypte. Plus tard, les itinéraires traditionnels du commerce de cette pierre se modifièrent et Venise devint, au fil des années, l’épicentre de ce négoce. Il faut dire que celui-ci était marqué par l’insécurité et la lenteur des routes, tant maritimes que terrestres, et qu’au début du XIVe siècle la plupart des grands marchands et commerçants juifs résidaient dans les principales villes du monde musulman ; au même moment, pourtant, c’est à Venise que les juifs créaient l’industrie de la taille du diamant. Peu de temps après, au XVe siècle, à Anvers, Lodewyk Van Berken allait inventer la meule à diamants, instrument servant à les polir et dont on peut dire qu’elle inaugure l’art moderne de la taille. Le prolongement et l’amélioration de cette technologie – il faut avoir en tête que les juifs ont été des précurseurs en matière d’optique, domaine aux répercussions décisives pour la taille –, ainsi

22

revista.indd 22

20/10/2012 14:49:42

que la transmission de ce savoir de père en fils, amenèrent ce peuple à la perfection dans l’art de la taille.

Si l’industrie de la taille du diamant exigeait alors des connaissances et des aptitudes multiples, l’outillage était, lui, réduit et léger : aussi bien le produit – caractérisé par un rapport prix-volume très intéressant – que le matériel nécessaire à sa transformation étaient faciles à transporter ou à cacher, ce qui constituait un avantage certain en cas de persécution ou de fuite précipitée. Pour financer les opérations de cette industrie, des sociétés commerciales réservées aux seuls juifs étaient fréquemment constituées. Les bénéfices en étaient répartis, mais les propriétés de leurs membres restaient toujours séparées ; même si les sociétés étaient, dans certains cas, éphémères, les relations se perpétuaient de génération en génération, basées essentiellement sur une qualité décisive : la confiance. À titre de détail curieux, mentionnons que la création de la bourse israélienne du diamant date de 1947, soit un an avant la création de l’État d’Israël. Actuellement, la BDI Ltd. est une entreprise privée qui s’occupe du commerce, de la production, du marketing, de l’achat, du courtage, de l’importation et de l’exportation des diamants. L’admission de nouveaux membres se fait compte tenu à la fois des réglementations commerciales en usage et des comportements habituels spécifiques à l’industrie du diamant ; parmi ses fonctions, la BDI peut se constituer en tribunal d’arbitrage pour trancher conflits et controverses éventuels. Elle possède la plus grande chambre de commerce du monde et plus de mille agences privées.

Les juifs ont vécu dans la plupart des grandes villes qui ont été au centre de l’industrie du diamant, comme Lisbonne, Paris, New-York, Londres ou Tel-Aviv. Cependant, cet article serait absurde si l’on oubliait d’y parler d’Anvers, avec ses trois cent ateliers de taille et quatre des vingt-cinq bourses diamantaires du monde. On dit que la valeur des diamants négociés chaque année dans ce petit recoin du quartier juif d’Anvers atteint les quarante milliards de dollars.

Sur à peine un kilomètre carré sont concentrées plus de 1.500 entreprises, l’unique bourse de commerce du monde pour les diamants bruts et trois autres pour les diamants polis.

Son influence a en outre été notable quand il s’est agi d’obtenir de l’ONU qu’elle assume le rôle de policier pour contrecarrer le commerce des fameux « diamants de sang », utilisés pour acheter des armes et financer des guerres.

Une petite note d’histoire : jusqu’au XVe siècle, seuls les rois européens portaient des diamants.

La première femme à en avoir arboré un, celui de sa bague de fiançailles, a été Marie de Bourgogne, tante de l’empereur Charles Quint ; les mauvaises langues prétendent pourtant qu’auparavant, Agnès Sorel, la maîtresse du roi de France Charles VII, avait déjà exhibé une telle marque d’honneur.

La BDI peut se constituer en tribunal d’arbitrage pour trancher conflits et controverses éventuels. Elle possède la plus grande chambre de commerce du monde et plus de mille agences privées

Le “Cullinan” – également appelé “Étoile du sud” –, mis à jour en 1905 en Afrique du Sud, dans la mine Wesselton ; brut, il pesait 3.106 carats et 530 une fois taillé

Pour terminer, signalons que, lors de l’achat d’un diamant d’un poids supérieur à un demi-carat, il est indispensable d’exiger le certificat correspondant. Vous saurez ainsi – et vous vous en souviendrez – que vous possédez un fragment des entrailles de la terre, qui a certainement parcouru la moitié du monde ; qu’il a été taillé par des mains expertes, grâce à des connaissances accumulées durant des siècles ; ou encore qu’il freine de moitié la vitesse de la lumière quand elle le traverse. En définitive, que vous avez entre les mains un des fragments les plus importants de l’histoire de notre planète.

Pour conclure ce chapitre, nous nous devons de mentionner Ernest Oppenheimer, le juif qui a hissé au plus haut niveau la compagnie De Beers, en Afrique du Sud ; fondée en 1917, elle a acquis et conserve le contrôle du prix des diamants.

revista.indd 23

20/10/2012 14:49:44

revista.indd 24

20/10/2012 14:49:46

Disponible a PONS & BARTUMEU Tel. (+376) 805 075 - www.ponsibartumeu.com

revista.indd 25

20/10/2012 14:49:47

Complicació original BULGARI GERALD GENTA BULGARI DANIEL ROTH

“PAPILLON CHONOGRAPHE”

Hores saltants, sistema de minuts papillon, i cronògraf integrat.

Moviment automàtic de manufactura, calibre DR2319.

BULGARI GERALD GENTA

“OCTO GRANDE SONNERIE TOURBILLON”

Hores saltants, minuts retrògrads, GMT, fases de lluna i sweeping second hand.

Moviment automàtic de manufactura, calibre GG1006.

Tourbillon gran soneria, carilló westminter i petita soneria, repetició minuts, hores retrògrades, disc de minuts i indicador de reserva de marxa.

Moviment automàtic de manufactura, calibre GG31002.

“GEFICA HUNTER”

ZENITH

ULYSSE NARDIN

“ACADEMY CHRISTOPHE COLOMB”

Mecanisme astronòmic amb indicació de sortida i posta del sol, d’eclipsis de lluna i de sol, calendari perpetu.

Moviment automàtic de manufactura, calibre UN-88.

Tourbillon a les 6h, sistema giroscòpic únic amb posició horitzontal de la gàbia giroscòpica.

Agulla de segons a les 9h, indicador de reserva de marxa a les 3h. 175 components.

Moviment de corda manual de manufactura, “El primero 8804”.

“TELLERIUM JOHANES KEPLER”

FRANCK MULLER

lifestyle

“DOUBLE RETROGRADE HOUR”

Doble hores retrògrades amb indicació de nit i dia.

Moviment automàtic de manufactura, 8880DH R.

FRANCK MULLER “SECRET HOURS”

Hora misteriosa.

A l’ efectuar una pressió al botó situat a les 9h s’activa l’hora i a l’acabar la pressió torna l’hora a les 12.

Moviment automàtic de manufactura, 8880SEH.

ZENITH

“EL PRIMERO TOUBILLON”

Tourbillon cronògraf amb la gàbia situada a les 11h.

Moviment automàtic de manufactura, “El primero 4035D”.

FRANCK MULLER “CONQUISTADOR GRAND PRIX TOURBILLON”

Tourbillon amb caixa d’ergal i titani.

Moviment automàtic de manufactura, 9900T.

26

revista.indd 26

20/10/2012 14:49:55

ta ó

de de a. c de bre

”.

UNA MANUFACTURA DE LLEGENDA Avui com ahir, Zenith constitueix una excepció en l'univers de l'Alta Rellotgeria mantenint-se en primera línia en termes d'innovació i precisió. Com a símbol d'aquesta excel·lència, la col·lecció El Primer ofereix models equipats de sèrie amb el moviment de cronògraf més precís i cèlebre del món, és l'únic que mesura i mostra amb precisió la desena de segon, gràcies al seu excepcional cor mecànic.

UNA MANUFACTURA DE LEYENDA Hoy como ayer, Zenith constituye una excepción en el universo de la Alta Relojería: manteniéndose en primera línea en términos de innovación y precisión. Como símbolo de esta excelencia, la colección El Primero ofrece modelos equipados de serie con el movimiento de cronógrafo más preciso y célebre del mundo, es el único que mide y muestra con precisión la décima de segundo, gracias a su excepcional corazón mecánico.

UNE MANUFACTURE DE LÉGENDE Aujourd'hui comme hier, Zenith constitue une exception dans l'univers de la Haute Horlogerie en se maintenant en toute première ligne en termes d’innovation et de précision. Comme symbole de cette excellence, la collection Le Premier présente ses modèles équipés de série du mouvement de chronographe le plus précis et célèbre au monde, c'est le seul et unique qui mesure et montre avec précision la dixième de seconde, grâce à son exceptionnel cœur mécanique.

R

ACADEMY CHRISTOPHE COLOMB: El model creat en

homenatge al cèlebre navegant del segle XV, es un rellotge únic que incorpora un sistema giroscòpic que manté el seu cor mecànic ultraprecís de forma permanent.

En reconeixement a la seva exclusivitat aquest model va obtenir el Gran Premi de Rellotgeria de Ginebra 2011 en la categoria "rellotges amb complicacions”.

ACADEMY CHRISTOPHE COLOMB: El modelo creado en

homenaje al célebre navegante del siglo XV, es un reloj único que incorpora un sistema giroscópico que mantiene su corazón mecánico ultrapreciso de forma permanente.

En reconocimiento de su exclusividad este modelo obtuvo el Gran Premio de Relojería de Ginebra 2011 en la categoría "relojes con complicaciones”.

ACADEMY CHRISTOPHE COLOMB: Le modèle créé en hommage au célèbre navigateur du XVème siècle, est une montre unique qui incorpore un système gyroscopique qui maintient son cœur mécanique ultraprécis de forme permanente.

En reconnaissance de son exclusivité ce modèle a reçu le Grand Prix de Montres de Genève 2011 dans la catégorie "montres à complications”.

revista.indd 27

20/10/2012 14:50:01

Temps absolut

BVLGARI Endurer “All Black” edició especial, acer negre, cronosprint automàtic i gran data. PVP: 11.500 €

ZENITH El Primero Pilot Doublematic, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 8.810 €

MONTBLANC Nicolas Rieussec, acer cronògraf monopulsador i automàtic.

PVP: 5.600 €

BVLGARI Diagono branded, acer, bisell de ceràmica i cronògraf automàtic.

PVP: 5.600 €

FRANCK MULLER Conquistador Grand Prix titani i cronògraf automàtic. PVP: Consultar

lifestyle

ZENITH El Primero Stratos, cronògraf automàtic.

PVP: 5.841 €

FRANCK MULLER Curvex Gothic, acer PVC i automàtic.

PVP: 11.370 €

BVLGARI Octo Gerald Genta, acer i automàtic.

PVP: 6.850 € Preus vigents a desembre 2012.

28

revista.indd 28

20/10/2012 14:50:05

revista.indd 29

20/10/2012 14:50:08

Tiempo absoluto Temps absolu

ZENITH “El Primero” Pilot Big date, acer cronògraf automàtic i gran data.

PVP: 4.851 €

lifestyle

ZENITH El Primero Chronomaster Open, acer cronògraf automàtic i fase de lluna.

PVP: 8.118 €

30 30

revista.indd 30

FRANCK MULLER Curvex Habana, acer i automàtic.

PVP: 5.950 €

FRANCK MULLER Conquistador Grand Prix, ergal i automàtic.

PVP: 8.536 €

FRANCK MULLER Curvex Casablanca, cronògraf automàtic.

PVP: 10.145 €

ZENITH El Primero Chronomaster, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 6.138 €

MONTBLANC Time Walker Twin-Flay, acer i cronògraf flyback automàtic.

PV P: 5.150 €

BVLGARI Gefica Gerald Genta, bronze i titani, hores saltants, minuts retrògrads, GMT i automàtic. PVP: 14.500 €

Preus vigents a desembre 2012.

20/10/2012 14:50:14

EL PRIMERO CHRONOMASTER 1969

www.zenith-watches.com

Life is in the movement

Disponible a PONS i BARTUMEU Tel. (+376) 805 075 www.ponsibartumeu.com

revista.indd 31

Zenith_HQ • Visual: Chronomaster 1969 Steel • Magazine: Pons & Bartumeu Magazine Language: English • Doc size: 210 x 297 mm • Calitho #: 07-12-76353 • AOS #: ZEN_03011

20/10/2012 14:50:14

Tiempo absoluto Temps absolu

lifestyle

ZENITH El Primero Espada, acer i automàtic.

PVP: 4.455 €

ULYSSE NARDIN Marina Maxi, acer i cronòmetre automàtic.

PVP: 6.615 €

MONTBLANC Time Walker, acer, ceràmica i cronògraf automàtic.

PVP: 3.740 €

ULYSSE NARDIN Maxi Marina Diver, acer i titani, automàtic amb indicador de reserva de marxa.

PVP: 7.560 €

c

t M c h C

ULYSSE NARDIN Executive Dual Time, acer, automàtic i doble fus horari.

PVP: 7.470 €

BVLGARI Diagono Branded, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 4.690 €

BVLGARI Diagono Branded C303, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 7.850 €

TAG HEUER Carrera Day-Date, acer, cronògraf automàtic i doble calendari.

PVP: 3.190 €

Preus vigents a desembre 2012.

32

revista.indd 32

20/10/2012 14:50:18

charismatic.

The Montblanc TimeWalker Twinfly Chronograph combines the strong character of the clean-cut design with highly evolved horological artistry.

MB-LL 100, automatic-winding manufacture movement, chronograph with flyback function, central chronograph seconds and minute hand with separate scales for precise readability, 24-hour display with home time indication, column wheel control and vertical disc clutch. 43 mm stainless steel case.

Crafted in the Montblanc Manufacture in Le Locle, Switzerland.

Disponible a PONS & BARTUMEU

2012.

Tel. (+376) 805 075 - www.ponsibartumeu.com revista.indd 33

20/10/2012 14:50:18

Tiempo absoluto Temps absolu

u

a a

w

ULYSSE NARDIN Marina Diver Sea, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 7.830 €

TAG HEUER Monaco Cal 12, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 5.735 €

MONTBLANC Star Crono GMT, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 2.420 €

TAG HEUER Aquaracer, cronògraf.

PVP: 1.510 €

lifestyle

TAG HEUER Fòrmula 1.

PVP: 950 €

MONTBLANC Sport, acer i cronògraf automàtic.

PVP: 2.210 €

TAG HEUER Aquaracer 500, automàtic.

PVP: 2.215 €

TAG HEUER Fòrmula 1, PDV, bisell d’alumini i cronògraf.

PVP: 1.380 €

Preus vigents a desembre 2012.

34

revista.indd 34

20/10/2012 14:50:21

understatement.

® Montblanc®

The discreet elegance of a classic three-hand automatic timepiece. Stainless steel case, silver-coloured guilloché dial, brown alligator strap, Swiss-made by Montblanc.

The Montblanc Star 4810 Automatic: because true style should be whispered, not shouted.

Disponible a PONS & BARTUMEU

012.

Tel. (+376) 805 075 - www.ponsibartumeu.com revista.indd 35

20/10/2012 14:50:22

Lluis Claret, andorrà universal

(

)

andorrano universal andorran universel

Lluis Claret, violoncel·lista reconegut arreu del món i andorrà universal, ens ha concedit aquesta entrevista en la que ens revela una mica més de la seva vida artística i personal.

Lluis Claret, violoncelista reconocido en todo el mundo y andorrano universal, nos ha concedido esta entrevista en la que nos desvela algunos aspectos de su vida artística y personal.

Lluis Claret, violoncelliste reconnu dans le monde entier et andorran universel, s’est prêté à cet entretien dans lequel il nous révèle un peu plus de sa vie artistique et personnelle.

E

l fet d’haver nascut en un petit país com Andorra l’ha marcat d’alguna forma en la seva trajectòria artística?

Bé, tots som producte de les nostres vivències, sobretot de les de la infància. És cert que la vida a Andorra, als anys cinquanta, era molt diferent a com és ara, i crec que malgrat l’absència, llavors, d’estímuls culturals, sí que la vida de nen feliç, amb un bon entorn familiar i gaudint d’un accés molt directe a la natura (el pati de l’escola era tocant a un bosquet, darrera de casa...) va certament ajudar a crear una base natural i sòlida per a l’aprenentatge artístic.

En quin grau diria que va influir en la seva vocació i en l’elecció d’instrument musical la particular relació personal que va tenir amb Pau Casals i la seva família?

TOTALMENT!!! La influència de la seva “presència” a casa a través de les seves gravacions, d’escoltar la seva “veu”, que era única, de sentir parlar d’ell com un símbol de pau i de llibertat, fou per a mi absolutament determinant.

lifestyle

Sempre l’he tingut molt present, i també als meus professors importants. Crec que necessitem referents per a poder definir-nos com a persones.

A l’hora de definir el repertori en el qual es troba més còmode com a intèrpret, té predilecció per alguna època o per algun o alguns compositors en particular?

Encara que sembli un tòpic no puc deixar de parlar de Joan Sebastià Bach i de les seves Suites per a violoncel sol com

a preferència. Però tampoc podria deixar de tocar a Beethoven, a Brahms, a Schumann i a Schubert i a tants d’altres, sense oblidar també als autors contemporanis dels quals he estrenat moltes obres.

Dit això, crec que hom a d’estar “enamorat” de l’obra que ha de tocar, sigui quina sigui...

Ha actuat com a solista amb les millors orquestres i, alhora, ha mantingut una activitat permanent com a membre de formacions de dimensió reduïda. A més de poder interpretar repertoris diferents, creu que és necessari per al desenvolupament professional i personal d’un músic compaginar aquesta diversitat?

Absolutament necessari. La pràctica de la música de cambra t’ajuda a fomentar la capacitat d’escoltar l’altre, de trobar un terreny d’entesa comuna, que l’activitat de solista no desenvolupa al mateix nivell.

Sempre he intentat compaginar-ho amb naturalitat, i crec que ha tingut una influència positiva en la meva formació com a solista.

En els darrers anys ha desenvolupat una part relativament important de la seva activitat com a intèrpret al Japó. Creu que hi ha països, o cultures, més sensibles que altres davant el fet musical i, en particular, davant la valoració i la difusió de la que coneixem com a “música clàssica”?

Japó i Corea són els dos països de l’Orient on he anat més sovint (pràcticament cada any des de 1994). Hi ha una receptivitat per la música clàssica que ja voldrien tenir molts països occidentals i també una capacitat d’integració de la nostra cultura musical que he vist multiplicar-se des què vaig començar a anar-hi.

36

revista.indd 36

20/10/2012 14:50:23

Aquí, potser és a Europa Central on més afició hi ha i també als països Nòrdics.

La dedicació a la docència ha estat sempre present en la seva activitat habitual. Caldria considerar l’educació musical com una assignatura pendent o té la rellevància que es mereix i s’hi estan dedicant els mitjans necessaris?

Bé... A Andorra la situació ha canviat molt positivament en els darrers anys. Tenim l’Institut Andorrà d’Estudis musicals (IAEM), l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA) i la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (JONCA), Trivium, etc... Però mai és prou el què es fa per a l’educació i sobretot en els temps difícils que vivim, hem de reivindicar encara amb més força la importància de la cultura per a la formació vivencial i humanística de les persones.

Si hem d’adaptar-nos a un nivell de vida més modest, femho, però al menys que ens quedi la cultura, perquè sense ella no sabem qui som, ni d’on venim, ni cap on anem...

( ) [Pau Casals] ...sentir parlar d’ell com un símbol de pau i de llibertat, fou per a mi absolutament determinant. ...mai és prou el què es fa per a l’educació i sobretot en els temps difícils que vivim...

E

l hecho de haber nacido en un pequeño país como Andorra ¿ha marcado de alguna forma su trayectoria artística?

Bueno, todos somos el producto de nuestras vivencias, sobre todo de las de la infancia.

Es cierto que la vida en Andorra en los años cincuenta era muy distinta a como es ahora y creo que antaño, a pesar de la ausencia de estímulos culturales, la vida de niño feliz, con un buen entorno familiar y con un acceso muy directo a la naturaleza (el patio de la escuela estaba al lado de un bosquecito, justo detrás de mi casa…) sí que ayudó, sin lugar a dudas, a crear una base natural y sólida para el aprendizaje artístico. ¿Hasta qué punto influyó en su vocación y en la elección de instrumento la particular relación personal que tuvo con Pau Casals y su familia? ¡TOTALMENTE!!! La influencia de su “presencia” en casa a través de sus grabaciones, el hecho de escuchar su “voz”, que era única, de oír hablar de él como un símbolo de paz y libertad, fue para mí absolutamente determinante.

Siempre le he tenido muy presente, al igual que a mis profesores importantes. Creo que necesitamos referentes para poder definirnos como personas.

revista.indd 37

A la hora de definir el repertorio con el cual se encuentra más cómodo como intérprete ¿siente predilección por alguna época o por algún o algunos compositores en particular?

Aunque parezca un tópico no puedo dejar de citar, como preferencia, a Juan Sebastian Bach y sus Suites para violonchelo solo, pero tampoco podría dejar de tocar a Beethoven, Brahms, Schumann y Schubert y a tantos otros, sin olvidar a los autores contemporáneos de quienes he estrenado muchas obras.

Dicho esto, creo que uno debe estar “enamorado” de la obra que interpreta, sea la que sea...

Ha actuado como solista con las mejores orquestas sin por ello abandonar su actividad permanente como miembro de formaciones de dimensiones reducidas. Además de interpretar repertorios diferentes, ¿cree que es necesario, para el desarrollo profesional y personal de un músico, compaginar esta diversidad?

Creo que es absolutamente necesario. La práctica de la música de cámara aumenta tu capacidad para escuchar al otro, para encontrar un terreno de entendimiento común, mientras que la actividad de solista no desarrolla esa capacidad al mismo nivel.

Siempre he intentado compaginarlo con naturalidad y creo que ello ha tenido una influencia positiva en mi formación como solista.

20/10/2012 14:50:24

En los últimos años una parte importante de su actividad como intérprete se ha desarrollado en Japón. ¿Cree que hay culturas o países más sensibles que otros ante el hecho musical y, en particular, ante la valoración y la difusión de la que conocemos como “música clásica”?

Japón y Corea son los dos países de Oriente que he visitado más veces (casi cada año desde 1994). Existe una receptividad para con la música clásica que muchos países occidentales desearían tener y una capacidad de integración de nuestra cultura musical que he visto multiplicarse desde que empecé a tocar en estos países.

Aquí, tal vez es en Europa Central donde más afición exista y también en los países nórdicos.

En su actividad habitual la docencia siempre ha tenido una presencia importante. La educación musical, ¿debe considerarse como una asignatura pendiente o se le otorga el trato que merece y los medios necesarios?

Bueno… En Andorra la situación ha cambiado muy positivamente en los últimos años. Ahora disponemos del Instituto Andorrano de Estudios Musicales (IAEM), la Orquesta Nacional de Cámara de Andorra (ONCA), la Joven Orquesta Nacional de Cámara de Andorra (JONCA), Trivium, etc…

Pero nunca se hace lo suficiente para la educación y, especialmente en los tiempos difíciles que vivimos, tenemos que reivindicar todavía con mayor fuerza la importancia de la cultura para la formación vivencial y humanística de las personas.

Si tenemos que adaptarnos a un nivel de vida más modesto, hagámoslo, pero, como mínimo, que nos quede la cultura, porque sin ella no sabemos quiénes somos, de donde venimos, ni a donde vamos...

( ) …todos somos el producto de nuestras vivencias, sobre todo de las de la infancia.

…uno debe estar “enamorado” de la obra que interpreta, sea la que sea... …que nos quede la cultura, porque sin ella no sabemos quiénes somos, de donde venimos, ni a donde vamos...

E

st-ce que le fait d’être né dans un petit pays comme l’Andorre a marqué d’une manière ou d’une autre votre trajectoire artistique ?

Eh bien, nous sommes tous le produit de nos expériences, surtout celles de l’enfance.

C’est vrai que la vie en Andorre dans les années cinquante, sans aucun stimulus culturel, était très différente de ce qu’elle est maintenant. Ceci dit, je crois que la vie d’un garçon heureux, dans un bon environnement familial, à proximité immédiate de la nature (la cour de l’école donnait sur un petit bois, derrière la maison…) a certainement aidé à asseoir l’apprentissage artistique sur une base naturelle et solide.

Jusqu’à quel point diriez-vous que la singulière relation personnelle entre Pau Casals et votre famille a joué un rôle dans le choix de l’instrument auquel vous vous êtes consacré ?

Au plus HAUT point !!! L’influence de sa « présence » à la maison par le biais de ses enregistrements et de l’écoute de sa « voix » unique, ainsi que le fait d’entendre parler de lui comme d’un symbole de paix et de liberté, ont été pour moi absolument déterminants. Il a toujours été très présent en moi, comme cela a été également le cas de mes professeurs importants. Je crois que nous avons besoin de référents pour arriver à nous construire en tant que personnes.

Avez-vous une prédilection pour une époque ou pour des compositeurs en particulier quand il s’agit de définir le répertoire dans lequel vous êtes le plus à l’aise en tant qu’interprète ?

Même si cela semble un cliché, je ne peux pas ne pas parler de ma préférence pour Jean-Sébastien Bach et ses suites pour violoncelle ; mais je ne pourrais pas plus cesser de jouer Beethoven, Brahms, Schumann, Schubert et tant d’autres encore, sans parler des auteurs contemporains dont j’ai interprété beaucoup d’œuvres pour la première fois.

lifestyle

En somme, je crois qu’on doit être « amoureux » de l’œuvre que l’on doit jouer, quelle qu’elle soit …

(

… je ne peux pas ne pas parler de ma préférence pour JeanSébastien Bach et ses suites pour violoncelle…

)

38

revista.indd 38

20/10/2012 14:50:24

En plus d’avoir joué avec les meilleurs orchestres, vous avez conservé une activité permanente au sein de petites formations. Après avoir affronté des répertoires différents, croyezvous qu’un musicien ait besoin de concilier une telle diversité s’il veut se développer professionnellement et personnellement?

C’est absolument nécessaire. La pratique de la musique de chambre vous donne une capacité à écouter l’autre, à trouver un terrain commun d’interprétation, que l’activité de soliste ne permet pas au même degré.

J’ai toujours essayé de concilier tout ça de la manière la plus naturelle possible. Et je pense que ma formation de soliste en a bénéficié.

( ) La pratique de la musique de chambre vous donne une capacité à écouter l’autre, à trouver un terrain commun d’interprétation…

…il est particulièrement nécessaire de revendiquer avec encore plus de force l’importance de la culture pour la formation personnelle et humaniste de l’être humain.

En tant qu’interprète, vous avez développé ces dernières années une part relativement importante de votre activité au Japon. Pensez-vous qu’il y a des pays, ou des cultures, plus

revista.indd 39

tournés que d’autres vers le fait musical et, en particulier, ce qu’on appelle « musique classique » ?

Le Japon et la Corée sont les deux pays orientaux où je suis allé le plus souvent (pratiquement chaque année depuis 1994). Il y a là-bas une réceptivité à la musique classique qu’envieraient beaucoup de pays occidentaux, ainsi qu’une capacité d’intégration de notre culture musicale que j’ai vu grandir au fil des années.

Ici, c’est peut-être en Europe Centrale qu’il y a le plus de goût pour cette musique, ainsi que dans les pays nordiques.

Vous consacrer à l’enseignement a toujours été un aspect très présent au sein de votre activité habituelle. À votre avis, faut-il considérer l’éducation musicale comme une matière négligée ou reçoit-elle, au contraire, l’importance qu’elle mérite ainsi que les moyens nécessaires ?

Bon… En Andorre, la situation a changé dans le bon sens ces dernières années : il y a l’Institut andorran d’études musicales (IAEM), l’Orchestre national de musique de chambre d’Andorre (ONCA) et le Jeune orchestre national de musique de chambre d’Andorre (JONCA), Trivium, etc.

Mais on n’en fait jamais assez pour l’éducation, et par les temps difficiles que nous sommes en train de vivre, il est particulièrement nécessaire de revendiquer avec encore plus de force l’importance de la culture pour la formation personnelle et humaniste de l’être humain.

S’il faut s’adapter à un niveau de vie plus modeste, faisonsle, mais qu’il nous reste au moins la culture, car sans elle nous ne savons pas qui nous sommes, d’où nous venons, où nous allons…

20/10/2012 14:50:26

www.dior.com

lifestyle

40

revista.indd 40 DIOR VIII NEGRO DOBLE PG PONS Y BARTM 1

20/10/2012 14:51:14

RELLOTGE DE CERÀMICA HIGH-TECH ESFERA ENCASTADA AMB DIAMANTS BRAÇALET DE CERÀMICA DE PUNTES DE DIAMANT MOVIMENT AUTOMÀTIC RESERVA DE FUNCIONAMENT DE 40 HORES

revista.indd 41

20/10/2012 14:51:42 20/09/12 19:21

As time goes by…

BVLGARI BB Restyling 33 mm, automàtic, acer i diamants.

PVP: 4.510 €

BVLGARI Serpenti 37 mm i acer.

PVP: 3.560 €

BVLGARI B.Zero 35 mm, acer i diamants.

PVP: 3.330 € BVLGARI BB Restyling 37 mm, automàtic, acer, or rosa i diamants.

PVP: 5.350 €

BVLGARI Serpenti 37 mm, or rosa i diamants PVP: consultar

BVLGARI Serpenti 37 mm, acer i diamants.

PVP: 8.950 €

lifestyle

FRANCK MULLER Master Square en or rosa.

PVP: 8.424 €

BVLGARI Diagono branded Rubber 35 mm, automàtic i acer.

PVP : 2.810 €

FRANCK MULLER Curvex acer i diamants.

PVP: 7.670 € Preus vigents a desembre 2012. Precios vigentes a diciembre 2012. Prix en vigueur à Décembre 2012.

42

revista.indd 42

20/10/2012 14:51:45

DIOR Dior VIII 38 mm, automàtic, ceràmica negra i ametistes.

PVP: 4.830 €

DIOR Christal 38 mm, safir negre, diamants i esfera misteriosa.

PVP: consultar

DIOR Dior VIII 38 mm, automàtic, ceràmica negra i 453 diamants.

PVP: consultar

DIOR D de Dior 38 mm, acer i diamants.

PVP: 5.260 € DIOR Christal 33 mm, automàtic, safir púrpura i diamants.

PVP: 3.795 €

DIOR Dior VIII 38 mm, automàtic, ceràmica blanca i 34 robins.

PVP: 5.695 €

I i , s r

TAG Heuer F1 41 mm, acer, ceràmica i diamants, i cronògraf.

PVP: 2.030 €

TAG Heuer Lady Link 29 mm, acer i diamants.

PVP: 2.415 €

TAG Heuer Lady F1 32 mm, acer i ceràmica.

PVP: 1.250 €

… revista.indd 43

20/10/2012 14:51:46

lifestyle

46

revista.indd 46

20/10/2012 14:51:57

revista.indd 71

20/10/2012 14:53:52

Arts de la Taula La poesie est un art de vivre.

Pierre Dehaye

poesie.. revista.indd 52

20/10/2012 14:52:24

art . . vivre.. revista.indd 53

20/10/2012 14:52:36

poesie.. art . . revista.indd 54

20/10/2012 14:52:48

vivre..

Vivre de la poesie est un art.

Lama Tumeu

revista.indd 55

20/10/2012 14:52:53

lifestyle

Audrey HepburnTM Trademark and Likeness - Property of Sean Hepburn Ferrer and Luca Dotti - Licensed by Licensing - Artists LLC - All Rights Reserved Humphrey BogartTM Trademark and Likeness - Property of Bogart LLC - Licensed by Licensing Artists LLC - All Rights Reserved - photos Credits : Getty Images / MoviePix

Power-sharing

56

revista.indd 56

20/10/2012 14:52:58

Audrey HepburnTM Trademark and Likeness - Property of Sean Hepburn Ferrer and Luca Dotti - Licensed by Licensing - Artists LLC - All Rights Reserved Humphrey BogartTM Trademark and Likeness - Property of Bogart LLC - Licensed by Licensing Artists LLC - All Rights Reserved - photos Credits : Getty Images / MoviePix

2012 LIMITED EDITIONS

2012 LIMITED EDITIONS

THEY ASKED. WE ANSWERED. THE MAGIC RETURNS. BESPOKE IN 1947 AND 1953. YOURS TODAY. TWO ICONIC BAGS, TWO LIGHTER AND PEN COLLECTIONS INSPIRED

BY AUDREY HEPBURN™ AND HUMPHREY BOGART’S™ ORIGINAL ORDERS. FROM S.T.DUPONT. FOR YOU. FROM THE LEGENDS.

WWW.ST-DUPONT.COM

disponible a PONS

& BARTOMEU

Tel. (+376) 805 075 - www.ponsibartumeu.com

revista.indd 57

20/10/2012 14:53:12

16

Gerro / Jarrón / Vase.

LALIQUE. Métamorphose.

Ed. lim. 488 ex.

PVP: 12.975 €

1

1 Xampanyera / Champañera /

17 Escultura / Sculpture 55 cm

2

Seau à Champagne.

CHRISTOFLE. Anémone.

PVP: 1.092 €

LLADRÓ. The guest, Jaime Hayón. Ed. lim. 250 ex.

PVP: 1.566 €

3

2 Sucrera / Azucarera / Sucrier.

CHRISTOFLE. Albi.

PVP: 386 €

18

Pantera negra / Panthère noire. LALIQUE. PVP: 1.375 €

19 Plat blanc i or / Plato blanco

3 Gerra de llet / Jarra de leche /

y oro / Plat blanc et or 34 cm.

VERSACE-ROSENTHAL. Vanitas. PVP: 442 €

Pot à lait. CHRISTOFLE. Albi. PVP: 365 €

4

20 Copa doble / Double coupe.

Centre de taula / Centro de mesa / Centre de table 40cm.

CHRISTOFLE. Silver Story.

PVP: 1.008 €

SAINT LOUIS. Les endiablés Bubbles. PVP: 305 €

21 Copa doble / Double coupe.

5 Plat / Plato / Plat 30 cm.

SAINT LOUIS. Les endiablés Stella. PVP: 305 €

12

10 9

11

6 Ganivet taula / Cuchillo mesa / 13

Couteau table. CHRISTOFLE. Jardin de L’Eden. PVP: 77 €

7 Forquilla taula / Tenedor mesa / Fourchette table. CHRISTOFLE. Jardin de L’Eden. PVP: 65 €

8

Cullera taula / Cuchara mesa / Cuillère table. CHRISTOFLE. Jardin de L’Eden. PVP: 65 €

9 Canelobre / Candelabro /

Chandelier. CHRISTOFLE. Arborescence. PVP: 675 €

10 Canelobre / Candelabro /

Chandelier. CHRISTOFLE. Arborescence. PVP: 1.050 €

11 Cullera taula acer / Cuchara mesa acero / Cuillère table acier.

CHRISTOFLE. Origine Mate.

PVP: 18 €

6

14

12 Ganivet taula acer / Cuchillo 15

mesa acero / Couteau table acier.

CHRISTOFLE. Origine Mate.

PVP: 18 €

13

Forquilla taula acer / Tenedor mesa acero / Fourchette table acier.

CHRISTOFLE. Origine Mate.

PVP: 18 €

7

14 Tetera / Théière.

8

revista.indd 58

VERSACE-ROSENTHAL. Jardin de Versace. PVP: 339 €

15

Plat / Plato / Plat 33 cm.

VERSACE-ROSENTHAL. Asian Dream. PVP: 124 €

22 Copa doble / Double coupe.

SAINT LOUIS. Les endiablés Tommy. PVP: 305 €

1 Encenedor / Encendedor /

Briquet. Torch, laca negra.

PVP: 245 € Encenedor / Encendedor / Briquet. Humphrey Bogart Night. PVP: 768 € Ploma / Estilográfica / Stylo plume. Humphrey Bogart Night.

PVP: 768 € Roller. Humphrey Bogart Night. PVP: 640 € Encenedor / Encendedor / Briquet. Audrey Hepburn.

PVP: 249 € Ploma / Estilográfica / Stylo plume. Liberté Audrey Hepburn. PVP: 385 €

2

3

4

5

S.T. DUPONT

4

5

6

7

Bolígraf / Bolígrafo / Stylo bille. Audrey Hepburn. PVP: 298 €

8 Ploma / Estilográfica / Stylo

plume. Princesse Grace de Monaco. Edició limitada.

PVP: 590 € Bolígraf / Bolígrafo / Stylo bille. Princesse Grace de Monaco.

Edició limitada. PVP: 425 € Roller. Princesse Grace de Monaco. Edició limitada.

PVP: 495 € Bolígraf / Bolígrafo / Stylo bille. Jonathan Swift.

Edició limitada. PVP: 485 € Roller. Jonathan Swift.

Edició limitada. PVP: 520 € Ploma / Estilográfica / Stylo plume. Jonathan Swift.

Edició limitada. PVP: 605 €

9

10

11

MONTBLANC

VERSACE-ROSENTHAL. Christmas 2012.

PVP: 225 €

12

13

20/10/2012 14:53:15

16 20

23 LLADRÓ. Tango Apasionado. PVP: 870 € 24 Plat negre i or / Plato negro y oro /

Plat noir et or 18 cm.

VERSACE-ROSENTHAL. Vanitas. PVP: 138 €

25 Flauta xampany / Flauta champán /

17

Flûte champagne.

BACCARAT. Vega. PVP: 140 €

18

21

26 Flauta xampany / Flauta champán / Flûte champagne.

BACCARAT. Vega. PVP: 140 €

27 Copa vi blanc / Copa vino blanco / Coupe vin blanc.

BACCARAT. Vega. PVP: 127 €

28 Copa Martini / Coupe Martini.

BACCARAT. Vega. PVP: 140 €

29

19

Pantera / Panthère.

LALIQUE. PVP: 1.289 €

22

23 24

S.T. DUPONT

1

25

26 27

2

4

6

28

3 5

7

MONTBLANC

29

8

11 12

9 13 10

revista.indd 59

Preus vigents a desembre 2012.

20/10/2012 14:53:17

Sorprenent, captivador, autèntic… Així és The Guest, un singular personatge concebut per Jaime Hayon per a Lladró Atelier. El projecte The Guest és una invitació feta a artistes capdavanters de tot el món per a donar una personalitat distintiva a aquest original ser de porcellana. El resultat són unes creacions espectaculars, tan trencadores com elegants, que capturen l’univers personal de cadascun dels artistes col·laboradors: a més del propi Jaime Hayon, l’artista americà Tim Biskup i l’estudi japonès Devilrobots.

Unes porcellanes fetes a mà en els tallers de Lladró a València (Espanya).

The Guest by Tim Biskup

The Guest by Devilrobots

ARI,

Big - (52 cm) Sèries limitades de 250 peces.

Little - (30 cm) Sèries numerades.

Disponible a PONS & BARTUMEU Tel. (+376) 805 075 - www.ponsibartumeu.com revista.indd 61

The Guest by Jaime Hayon

www.lladro.com 20/10/2012 14:53:22

revista.indd 70

20/10/2012 14:53:49

Andorra a la

Biennal d’art de

ndorra va participar per primera vegada a la 54a Biennal d’Art de Venècia l’any 2011 amb la finalitat de poder oferir als artistes andorrans una finestra oberta al món per la qual hi poguessin intercanviar mirades, tant des de dins cap a fora com de fora cap endins. El sol fet de convocar les bases per a aquesta participació va representar un repte per a molts artistes que van entendre aquest projecte com un revulsiu que els va donar esperances sòlides.

Evidentment, com tots els projectes novells i ambiciosos cal iniciar el camí intentant que el pas sigui lent però segur; com diem a Andorra, “no posant el carro davant dels bous”, comprendre que l’aprenentatge és l’eina més important i instruir-se constantment amb els encerts i els desencerts.

lifestyle

VenEcia

A

Text: Albert Esteve Garcia, ministre de Cultura Fotos: Àlex Tena

62 62

revista.indd 62

20/10/2012 14:53:26

Aquest any 2013, Andorra serà present una altra vegada a la 55a edició de la Biennal de Venècia amb els artistes Javier Balmaseda, Samanta Bosque i Fiona Morrison, tres persones que, casualment, en el seu discurs artístic reflexionen d’una manera o d’una altra sobre el pas del temps, una particularitat que sens dubte no deixarà indiferent ningú.

Els nostres artistes, òbviament, han de treballar tenint en compte les limitacions pressupostàries del moment, reflexionant profundament, ja que pensem que és en la reflexió on neix la coherència, el discurs i la seva comprensió i, per extensió, la comunicació amb qualsevol ciutadà d’arreu del món, amb indiferència de la seva raça, religió o llengua.

Fa pocs dies, meditant sobre aquest tema, vaig recordar les paraules d’un vell amic pintor que, prop dels vuitanta anys, s’aixeca cada dia com un infant, amb la il·lusió

“…oferir als artistes

andorrans una finestra oberta al món per la qual hi poguessin intercanviar mirades, tant des de dins cap a fora com de fora cap endins...

”

“…l’àmbit de l’art és ple

de desencisos, però també gaudeix del privilegi de l’acte creatiu on l’home se’ns mostra de la manera més pura…

”

marcada als ulls i comença la seva jornada laboral al seu taller amb una vitalitat física i intel·lectual admirable. És cert que l’àmbit de l’art és ple de desencisos, però també gaudeix del privilegi de l’acte creatiu on l’home se’ns mostra de la manera més pura, sense amaneraments, únicament guiat pel seu impuls intel·lectual i l’academicisme de les seves mans. Un acte únic en el qual solament tenen cabuda uns quants, pocs, elegits.

Aquesta reflexió relativa al meu ancià amic pintor em porta a pensar que la vida d’un artista no és una cursa ràpida, és com una marató per a la qual s’han de calcular els esforços per poder arribar a la meta. Andorra ha iniciat la seva carrera cap a la Biennal de Venècia, estic convençut que els nostres artistes seran conscients que estem davant d’una cursa de fons i que les oportunitats fruit del seu treball s’han d’inscriure en aquest marc.

revista.indd 63

20/10/2012 14:53:29

Andorra en la Bienal de Venecia A

ndorra participó por vez primera en la 54ª Bienal de Venecia, celebrada en 2011, con la finalidad de poder ofrecer a los artistas andorranos una ventana abierta al mundo que les permitiera intercambiar miradas, tanto del interior hacia el exterior como del exterior hacia el interior. La mera convocatoria de las bases para la presentación de proyectos se convirtió en un reto para muchos artistas y actuó de revulsivo confiriéndoles sólidas esperanzas.

Evidentemente, como en todos los proyectos nuevos y ambiciosos, la andadura debe iniciarse intentando que el paso sea lento pero seguro; como decimos en Andorra “sin poner el carro delante de los bueyes”, entendiendo que el aprendizaje es la herramienta más importante y aprendiendo constantemente tanto con los aciertos como con los errores

lifestyle

En 2013, Andorra estará de nuevo presente en la 55ª edición de la Bienal de Venecia y tendrá como representantes a los artistas Javier Balmaseda, Samanta Bosque y Fiona Morrison, quienes, en su discurso artístico, casualmente reflexionan, de una forma u otra, sobre el paso del tiempo, una particularidad que, sin lugar a dudas, no dejará a nadie indiferente.

Nuestros artistas, obviamente, tienen que trabajar teniendo muy presentes las actuales limitaciones presupuestarias, reflexionando profundamente, ya que creemos que la coherencia, el discurso y su comprensión son precisamente fruto de la reflexión, y por extensión, la comunicación con cualquier ciudadano del mundo, con indiferencia de su raza, religión o lengua.

Hace pocos días, meditando sobre este tema, recordé las palabras de un viejo amigo pintor que, cercano ya a los ochenta, se levanta cada día como un niño, con la ilusión reflejada en sus ojos, y empieza su jornada laboral en su 64 64

revista.indd 64

taller con una vitalidad física e intelectual admirables. Es cierto que el mundo del arte está lleno de desencantos pero también disfruta del privilegio del acto creativo donde la persona se nos muestra de la manera más pura, sin amaneramientos, únicamente guiada por su impulso intelectual y el academicismo de sus manos. Un acto único en el cual solamente tienen cabida unos cuantos, muy pocos, elegidos.

Esta reflexión relativa a mi anciano amigo y pintor me lleva a pensar que la vida de un artista no se asemeja a una carrera rápida, sino más bien a un maratón para el cual se tienen que calcular bien los esfuerzos para poder llegar a la meta. Andorra ha iniciado su carrera hacia la Bienal de Venecia y estoy convencido que nuestros artistas serán conscientes de que estamos ante una carrera de fondo y que las oportunidades fruto de su trabajo deben inscribirse en este marco.

“…como en todos los

proyectos nuevos y ambiciosos, la andadura debe iniciarse intentando que el paso sea lento pero seguro…

”

“ Nuestros artistas,

obviamente, tienen que trabajar… reflexionando profundamente, ya que creemos que la coherencia, el discurso y su comprensión son precisamente fruto de la reflexión…

”

20/10/2012 14:53:33

Andorre à la

Biennale

de

Venise

En 2011, pour la première fois, Andorre a participé à

la Biennale de Venise, lors de sa 54ème édition, et ceci dans le but d’offrir aux artistes andorrans une fenêtre sur le monde à travers laquelle échanger des regards, de la Principauté vers l’extérieur et vice-versa. La seule publication du règlement de cette compétition a été un défi pour beaucoup d’artistes, qui ont ressenti ce projet comme un coup de fouet porteur de solides espoirs.

Bien évidemment, comme lors de tout projet nouveau et ambitieux, il faut commencer d’un pas lent et sûr ; comme on dit chez nous, « ne pas mettre la charrue avant les bœufs », mais comprendre que l’outil principal est l’apprentissage, et tirer constamment des leçons, aussi bien des échecs que des réussites.

Pour l’édition de cette année 2013, la 55ème, Andorre sera de nouveau présente à la Biennale de Venise avec Javier Balmaseda, Samanta Bosque et Fiona Morrison, trois artistes qui, justement, par leur discours esthétique, réfléchissent d’une façon ou d’une autre sur le passage du temps, particularité qui, sans aucun doute, ne laissera personne indifférent.

Certes, si nos artistes doivent travailler en tenant compte des limites budgétaires du moment, c’est en y réfléchissant qu’ils doivent le faire, car c’est de la réflexion que nait la cohérence, dans le discours comme dans sa compréhension, et, par extension, la communication avec n’importe quel citoyen du monde, quelle qu’en soit la race, la religion ou la langue.

Il y a quelques jours, méditant sur la question, je me suis souvenu des paroles d’un vieil ami peintre qui, à près de quatre-vingt ans, se lève chaque matin comme un enfant, l’espoir dans les yeux, et entame sa journée d’atelier avec

revista.indd 65

une vitalité physique et intellectuelle admirables. S’il est vrai que l’activité artistique est souvent lourde de déceptions, elle jouit néanmoins du privilège de l’acte créatif par lequel, sans affectation, l’homme se révèle avec le plus de pureté, uniquement guidé par ses impulsions intellectuelles et le savoir-faire de ses mains. Un acte singulier réservé à quelques très rares élus.

Cette réflexion relative à un vieil ami m’amène à penser que la vie d’un artiste n’est pas une course rapide, qu’elle est plutôt un marathon où il faut économiser ses efforts pour arriver au but. Andorre a commencé sa course vers la Biennale de Venise et je suis convaincu que nos artistes seront conscients que nous voilà confrontés à une course de fond et que les occasions issues de leur travail doivent s’inscrire dans ce cadre.

«

…il faut… comprendre que l’outil principal est l’apprentissage, et tirer constamment des leçons, aussi bien des échecs que des réussites.

«

»

…c’est de la réflexion que nait la cohérence, dans le discours comme dans sa compréhension, et, par extension, la communication avec n’importe quel citoyen du monde, quelle qu’en soit la race, la religion ou la langue.

»

20/10/2012 14:53:36

El Museu de l’automòbil d’Andorra Museu de l’automòbil

lifestyle

Av. Copríncep Episcopal 64 ENCAMP – ANDORRA www.patrimonicultural.ad

68

revista.indd 68

20/10/2012 14:53:44

Fotos: Govern d’Andorra

Alguns dels tresors preservats al Museu de l’automòbil d’Andorra.

Algunos de los tesoros preservados en el Museo del automóvil de Andorra.

Quelques uns des trésors préservés au Musée de l’automobile d’Andorre.

revista.indd 69

20/10/2012 14:53:48

lifestyle

72

revista.indd 72

20/10/2012 14:53:53