Revista Euncet Alumni Número 4 by Euncet Business School

EUNCET ALUMNI Número 4, Setembre 2017

Revista Alumni

Alumni destacat Eloísa Miragall, directora de COMECTA

Vida Universitària

amb Miquel Castellà i Oriol Puertas, socis i fundadors de BrandInTouch

Opinió

Cristina Cáliz Xavier Canadell Jessica Lingan Jaume Molist

La reforma horària, la revolució pendent Reportatge

ENTREVISTA

ALEX KROGER, ORGANITZADOR DEL PMCAMP BARCELONA

Dins d’aquesta revista... 06 Aprender en la era digital

Cristina Cáliz, Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials

08 ¿Demasiado tarde para cerrar la venta? Xavier Canadell, consultor especialitzat en màrqueting i vendes

04 L’Editorial

10 La transformación digital es más que digital

05 Nomenaments

12 Alumni Destacat

05 Informació pràctica

13 Empresa al dia

A càrrec de Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni

Jessica Lingan, Doctora en Publicitat i Relacions Públiques

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Natura Bissé obre el seu primer punt de venda a la Xina

Typosquatting, el negoci d’escriure malament un domini

EUNCET ALUMNI STAFF 2 - Revista Euncet Alumni

Eloísa Miragall, directora de COMECTA

EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

Marta Roma mroma@euncet.es

REDACTORA

Patrícia Folch patricia.folch@euncet.es

PUBLICITAT

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, podeu contactar enviant un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte a través de correu electrònic a alumni@euncet.es

Número 4- Setembre 2017

14 L’Entrevista

Alex Kroger, organitzador del PMCamp Barcelona i Alumni de l’Euncet

16 La reforma horària, la revolució pendent Reportatge sobre l’europeïtzació dels horaris i els seus efectes en l’empresa

19 L’Expert opina

Jaume Molist, expert en dret del treball, seguretat social i RRHH

20 Vida universitària

Miquel Castellà i Oriol Puertas, socis i fundadors de l’agència de màrqueting digital BrandInTouch

22 El Professor

Rafael Esquerigüela, professor de l’Euncet

23 Sabies que...

el Grau en ADE és el que té més sortides professionals?

24 L’Actualitat

Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet

27 Recomanacions

Publicacions recents recomanades

27 Agenda

Propers esdeveniments destacats

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: info@euncet.es Web: www.euncet.es

Número 4- Setembre 2017

EUNCET ALUMNI

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/alumni/

3 - Revista Euncet Alumni

L’EDITORIAL Ley de Moore

os que me conocéis sabéis que me dedico en cuerpo y alma a ello, pero hoy más que nunca siento la necesidad de hablar de la transformación digital. Recuerdo cuando, hace unos 10 años, uno de mis profesores de Ingeniería Informática de Euncet Business School me habló por primera vez de la Ley de Moore. Gordon Moore, uno de los cocreadores de Intel, manifestó en una entrevista en 1965 una tendencia que más tarde hizo historia. Su predicción, actualizada en 1975, fue que el número de transistores de un chip se duplicaría cada dos años. Si hacemos el cálculo podemos ver que el incremento ha sido increíble y prácticamente incomprensible para el cerebro humano. Os preguntaréis el motivo por el que os explico esto. Me refiero a esta ley, que según las predicciones quedará obsoleta el próximo año, para demostrar el imparable y exponencial avance de las tecnologías digitales. En los últimos tiempos hemos visto un impacto muy directo de la tecnología en nuestro día a día, desde los aspectos más amables hasta los más críticos. El uso de las redes sociales para avisar que estás bien después de un desastre natural o para mantener el contacto con familiares y amigos son algunos de los ejemplos más positivos, pero no debemos olvidar que la proliferación de estos canales también ha fomentado el odio y el terrorismo en su más cruda realidad. Y todo lo anterior ha ocurrido en menos de 10 años. Imaginad por un momento lo que puede llegar a ser nuestro futuro. Nos espera un futuro VUCA (volátil, incierto [uncertain], complejo y ambiguo) en el cual tanto empresas como personas tendremos la obligación de adaptarnos rápidamente para poder sobrevivir: innovación, creatividad, tecnología, formación y comunicación serán algunas de las claves, sin olvidar que todo este proceso no será posible sin una actitud positiva frente al cambio. Un saludo cordial,

Laia Morales Presidenta d’Euncet Alumni

4 - Revista Euncet Alumni

Número 4- Setembre 2017

NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

International Area Manager al Grup Hotusa

Andreu Cordero,

Albert Lorente, Digital Marketing & Ecommerce Manager a Bauhaus

Sales Area Manager Catalunya i Madrid a Irinox

Va cursar el Postgrau en Direcció de Màrqueting i Vendes (2009-10)

Va cursar la Diplomatura en Ciències Empresarials (2003-07)

Va cursar el Programa en Vendes B2B (2012)

Jordi Aymerich,

INFORMACIÓ PRÀCTICA Typosquatting, el negoci d’escriure malament un domini

an sols necessitem posar malament una lletra quan escrivim un domini perquè ens porti a un lloc web fals ple de publicitat o, en el pitjor dels casos, amb virus o contingut il·legal. Els administradors que registren intencionadament aquests dominis amb errors tipogràfics de pàgines populars o de marques conegudes busquen obtenir tràfic a les seves pàgines per guanyar diners. Aquest fenomen es coneix com typosquatting i es tracta d’una tipologia de ciberocupació (cybersquatting), que és l’activitat d’ocupar la identitat digital aliena per treure un benefici. Per això, sovint les empreses quan registren un domini, no tal sols ho fan del correcte, sinó que també paguen per registrar dominis amb totes les variacions possibles del nom com: • Error tipogràfic • Error ortogràfic • Ortografia alternativa • Dominis amb guió • Terminacions de domini errònies D’aquesta manera, els dominis amb errates es poden redirigir a la pàgina correcta i aconsegueixen evitar el màxim les fugues de clients que volen visitar el seu web. Quan aquests conflictes van per la via judicial, s’acostumen a resoldre a favor del denunciant per un delicte de violació dels drets derivats de la marca, però el procés sol ser llarg i costós. Per això, l’estratègia de moltes marques de registrar tots els dominis possibles esdevé l’opció més rendible per evitar futurs maldecaps produïts pel typosquatting.

Número 4- Setembre 2017

5 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ Cristina Cáliz

Aprender

en la era digital Más allà de la

n la era actual de disrupción, los líderes de las empresas y de recursos humanos están cada vez más presionados para reescribir las reglas de cómo organizar, reclutar, desarrollar, gestionar y contratar a la fuerza laboral del siglo XXI. La curva de la disrupción y de progreso tecnológico es más pronunciada que la productividad de los negocios y la brecha entre la sofisticación tecnológica y la cantidad de trabajo que realmente se realiza es cada vez más amplia, lo que presenta una oportunidad para mejorar el rendimiento. En este contexto, con una fuerza laboral más digital, más global, diversa, automatizada y competente en redes sociales, el aprendizaje en la era digital se convierte en una oportunidad para dar repuesta a los grandes cambios en las organizaciones y la sociedad. El concepto de “carrera” profesional está cambiando, empujando a las organizaciones hacia experiencias de aprendizaje “continuas” que permitan a los empleados construir habilidades rápida y fácilmente. El aprendizaje digital actual no es una moda sino un cambio crítico en las demandas a los empleados, que se enfrentan a cambios fundamentales en dónde y cómo trabajar e incluso qué constituye su trabajo en sí mismo. Aprender hoy tiene que ver con comprender los valores de la cultura digital en la que vivimos, participar de manera proactiva en el propio proceso de aprendizaje, desarrollar un aprendizaje

6 - Revista Euncet Alumni

Innovació

conectado, situado y contextualizado, crear redes de aprendizaje, compartir prácticas y experiencias, entender y manejar el aprendizaje colaborativo, desarrollar la capacidad de autonomía en el aprendizaje, fijarse metas y objetivos y tener espíritu crítico para seleccionar las fuentes del aprendizaje. El aprendizaje ha sido y siempre será una actividad esencialmente social. La transformación digital no ha hecho más que amplificar nuestro carácter social. Ser más digitales significa ser más sociales. La tecnología nos humaniza y aplicada al ámbito de la educación sitúa en el lugar central del proceso a las personas. El aprendizaje en la era digital es un aprendizaje continuo a lo largo de toda la vida, personalizado y autodirigido, bajo demanda, en contextos múltiples e hiperconectado. En una presentación reciente, el CEO de Microsoft, Satya Nadella dijo que las empresas que logran la transformación digital están haciendo cuatro cosas bien: • • • •

Involucrarse más con los clientes Empoderar a sus empleados Optimizar el funcionamiento de sus operaciones comerciales Transformar los productos y servicios con contenido digital

Es casi inconcebible que cualquiera de esos cambios sean posibles sin el compromiso profundo de un personal involucrado

Número 4- Setembre 2017

ón y la capacidad de reaprender y reposicionar lo que hacen. Pero para lograr esas cuatro transformaciones se requiere un replanteamiento completo de lo que es aprender y cómo se debe enseñar. El viejo modelo de aprendizaje es demasiado lento y poco adecuado para ofrecer resultados satisfactorios. Los responsables de la formación en las empresas deben desarrollar nuevas formas de empoderar a sus empleados para que se desarrollen por ellos mismos y optimizar el aprendizaje dentro de las organizaciones. El aprendizaje en la era digital significa la fusión casi completa del aprendizaje y el trabajo: el trabajo es aprender y aprender es trabajar. Es casi imposible entender la trasformación de las organizaciones sin la necesaria transformación del aprendizaje. Hoy en día la información está realmente disponible y es gratuita. La democratización del acceso a la información ha provocado un cambio en la distribución de poder entre gobierno y ciudadanos, vendedores y consumidores, directivos y empleados, y entre profesor y alumno. El empoderamiento del cliente le permite realizar elecciones inteligentes del producto correcto, en la situación correcta, gracias a poseer todos los datos relevantes a tiempo. Los consumidores y no las marcas controlan la interacción, de manera que las empresas para sobrevivir tienen que adaptarse rápidamente a estos mercados cambiantes. En

Número 4- Setembre 2017

la nueva era, ser realmente bueno aprendiendo a hacer cosas nuevas genera una ventaja competitiva. Pero no sólo las empresas tienen que adaptarse, los empleados tienen que adaptar constantemente sus capacidades y habilidades al mercado de trabajo y, en la era digital, esto significa aprender a lo largo de toda la vida. Los empleados tienen que aprender a encontrar la información pertinente y además ser capaces de interpretarla de manera crítica. La consecuencia de la digitalización en la formación actual es la substitución del diseño de la formación basado en lo que se enseña por el diseño de la formación centrado en la experiencia del proceso de aprendizaje.

CRISTINA CÁLIZ Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials Directora de grau i professora de l’Euncet Business School ccaliz@euncet.es

7 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

Xavier Canadell

¿Demasiado tarde

para cerrar la venta?

¿D

ebemos esperar al final de una conversación de ventas para cerrar la operación? ¡En absoluto! Un buen vendedor siempre está cerrando. Desde el preciso instante en que empieza el proceso de venta, el vendedor ya debe estar trabajando en su cierre. Pero ojo: no se trata de intentar el cierre definitivo de la operación desde el principio de la entrevista de ventas, pues sería contraproducente por diversas razones. Uno de los secretos consiste en utilizar, desde el inicio de la entrevista, un tipo de cierres parciales o de carácter menor, conocidos como precierres. Los vendedores inexpertos dejan siempre el cierre para el final, mientras que los vendedores avanzados utilizan los precierres con mucha frecuencia como forma de “adelantar trabajo” para el cierre final, y aumentar gradualmente el compromiso del cliente. Mediante el uso adecuado de los precierres, el vendedor experimentado consigue: • Cerrar más operaciones. • Cerrar más rápido. • Tener mayor control sobre el grado de avance de la entrevista de ventas. • Corregir el rumbo cuando se está alejando del cierre. Para que se pueda cerrar una operación, es imprescindible el compromiso del cliente con el vendedor. Los precierres permiten al vendedor obtener, desde el principio de la venta,

8 - Revista Euncet Alumni

un compromiso cada vez mayor por parte del cliente. Este compromiso se va acumulando por niveles a lo largo del proceso de ventas y, cuando el vendedor consigue “arrancar” del cliente el último nivel de compromiso, entonces se produce el cierre definitivo y se ha culminado la venta. Pero ¿qué es exactamente un precierre? Lo podemos definir como aquella pregunta o solicitud al cliente, por parte del vendedor, encaminada a buscar que el cliente se comprometa más con él, con su empresa y con su propuesta. Es decir, tras el precierre, el cliente está un poco más comprometido con el vendedor que antes. En general, un precierre debe cumplir los siguientes requisitos: • Debe ser una pregunta cerrada. • Debe indagar indirectamente la intención de compra del cliente (obviamente, si lo hace de forma directa, ya no es un precierre, sino un cierre). Cualquier respuesta afirmativa del cliente, se puede interpretar como una señal de compra o como un fortalecimiento de la posición del vendedor (nos acercamos un poco más al cierre y no hace falta cambiar nuestro enfoque). Cualquier respuesta negativa del cliente se puede interpretar como un debilitamiento de la posición del vendedor (nos alejamos un poco más del cierre, y debemos cambiar algo para revertir dicha situación). Lógicamente, conforme avanza el proceso de venta, el nivel de compromiso buscado por los precierres debe ser cada vez mayor.

Número 4- Setembre 2017

En las etapas finales del proceso de venta, es relativamente sencillo para el vendedor formular preguntas de precierre como, por ejemplo, “¿te encajaría un planteamiento basado en…?” o “¿notas la sensación de seguridad que transmite el producto en situaciones de…?”. Obviamente, una respuesta afirmativa del cliente a este tipo de preguntas implica que el cliente reconoce que lo que le estamos proponiendo hasta ahora le encaja y que, por lo tanto, se está planteando comprar. Conclusión: sigamos igual y no cambiemos nada. No hace falta decir que si, por el contrario, dichos precierres son contestados negativamente, el cliente no está mostrando el más mínimo compromiso con lo que le estamos proponiendo. Conclusión: debemos cambiar algo en nuestro enfoque si queremos llegar con garantías al momento del cierre definitivo de la operación. Al inicio de la entrevista de ventas, en cambio, no es tan frecuente que el vendedor encuentre el momento y la forma para realizar precierres adecuados. En este nivel, es esencial conseguir que el cliente reconozca un mínimo interés e implicación en lo que se va a tratar. Por lo tanto, cualquier pregunta cuya respuesta en sentido afirmativo implique que el cliente (aunque sea de forma implícita) reconozca que no nos está escuchando simplemente por “cortesía profesional”. Por ejemplo, supongamos que, tras realizar las oportunas preguntas destinadas a identificar en qué situación se encuentra el cliente, denotamos en su actitud una cierta falta de entusiasmo, por lo que decidimos efectuar una pregunta de precierrre y valorar su respuesta. ¿Cómo hacerlo?

Número 4- Setembre 2017

Muy sencillo: una forma podría ser utilizar el precierre mientras se efectúa el típico resumen y reformulación, pero en forma de pregunta y utilizando el término “preocupación”. Sería algo como “entonces, Antonio ¿podemos decir que vuestras principales preocupaciones al respecto son, en estos momentos, A, B y C?”. Evidentemente, aunque el cliente contestara afirmativamente al precierre, el nivel de compromiso que habría obtenido el vendedor sería muy bajo. Puesto que la situación se produce al principio del proceso de venta, un nivel de compromiso tan bajo es perfectamente aceptable en ese momento. A medida que avance el proceso de venta, iremos exigiendo niveles más altos de compromiso por parte del cliente. En conclusión, cualquier vendedor debe utilizar los precierres a lo largo de toda la entrevista de ventas. Debe entrenarse el hábito de utilizarlos desde el inicio de todo proceso de ventas. Son algo muy sencillo, pero deben ser entrenados a fondo, para que aparezcan de forma espontánea en el momento necesario.

XAVIER CANADELL Consultor especialitzat en màrqueting i vendes Professor de l’Euncet Business School xcanadell@euncet.es

9 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ Jessica Lingan

La transformación digital

es más que digital

as empresas se han visto en la necesidad de subirse al tren de alta velocidad de la digitalización. Si bien es cierto que algunos sectores han sabido adaptarse con más facilidad a la revolución tecnológica, aún queda un largo camino por recorrer. Según el estudio España 4.0, el reto de la transformación digital de la economía, solo el 38% de las empresas tiene una estrategia digital y los sectores con mayor madurez digital son el de las Telecomunicaciones e Internet. Pero, ¿qué es?

• La importancia del talento en la transformación digital. Hoy en día, muchos profesionales están en búsqueda activa de nuevas oportunidades laborales, es por ello que las empresas tienen la posibilidad de incorporar talento a su plantilla, así como también deben considerar los mecanismos necesarios para retenerlo. En el caso de los ‘profesionales analógicos’ es indispensable establecer un plan de desarrollo de habilidades y conocimientos necesarios para adoptar la transformación digital.

• La transformación digital va más allá de la tecnología. Durante los últimos años las empresas han centrado sus esfuerzos en modernizar y optimizar sus procesos y sistemas para competir en mejores condiciones en la economía digital. Sin embargo, el proceso de reinvención digital de un negocio se basa en la definición de una estrategia digital clara que incorpore a las personas como protagonistas del cambio empresarial.

• La transformación digital crea una mejor experiencia de los clientes. La estrategia digital de una empresa debe ser capaz de conectar con las expectativas de los clientes. En todo proceso de transformación digital, es prioritario entender al cliente digital, qué piensa, qué siente, qué le gusta, qué hace… Una empresa debe de conocer y analizar cómo es el ‘viaje’ del cliente conectado y cómo influye en su toma de decisión. Solo así, la empresa podrá alinear las expectativas del cliente con los objetivos empresariales, y redefinir así una ruta de trabajo de transformación digital para mejorar la experiencia de los clientes.

• La estrategia es el punto de partida para impulsar la madurez digital. La transformación digital es una nueva forma de pensar y de alcanzar una visión empresarial a largo plazo. Una transformación digital no se llevará a cabo si solo la empresa incorpora plataformas online a sus procesos de comercialización y comunicación, sin analizar y redefinir las bases estratégicas y funcionales del negocio, y que en algunas empresas todavía se mantiene en un ‘estado analógico’. • Las personas lideran la transformación digital. En toda transformación digital es necesario que una persona o un grupo dirija la transformación y sean capaces de incorporar a todos los departamentos y colaboradores fomentando una cultura abierta, que se adapte al cambio, que promueva la colaboración y la innovación y permita prepararse para asumir riesgos.

10 - Revista Euncet Alumni

En el camino hacia la transformación digital podemos identificar una serie de etapas independientes para comprender la evolución de un negocio (Solis, B. y Szymanski, J., 2016 ). Estas etapas no son lineales puesto que hay que tener en cuenta que las empresas son dinámicas y están en constante cambio. Sin embargo, identificar en qué etapa se encuentra un negocio permitirá establecer con mayor claridad la hoja de ruta de la transformación digital: • La empresa de siempre. En esta etapa se encuentran todas aquellas empresas que se caracterizan porque sus procesos, modelo de negocio, tecnología, gestión de clientes, etc. tienen una perspectiva de herencia familiar.

Número 4- Setembre 2017

• La empresa de hoy. Podemos incluir a todas las empresas que invierten recursos en afianzar los procesos de alfabetización digital y creatividad con el objetivo de mejorar los procesos y el contacto con los clientes. Sin embargo, no siempre estos avances se extienden de forma homogénea a toda la organización. • La empresa formaliza la transformación. En esta etapa hay una clara predisposición hacia la transformación. Los agentes de cambio buscan apoyo de Dirección para proveerse de nuevos recursos y tecnología. • La empresa incorpora el componente estratégico. Las empresas de esta etapa son conscientes de la importancia del trabajo colaborativo, compartir conocimiento y la investigación. Todo ello contribuiría a desarrollar planes estratégicos que incluyan la transformación digital, recursos e inversión. • La convergencia tecnológica. La empresa cuenta con un equipo de transformación digital para poner en marcha la estrategia y operativa del negocio. La nueva estructura empresarial identifica roles, experiencia, modelos, procesos y los sistemas de apoyo a la transformación se consolidan. • Innovación y adaptación. La transformación digital se convierte en una prioridad para la empresa y reconoce que el cambio es constante. Se establece un nuevo ecosistema que incorpora la tecnología y las tendencias del mercado.

• Personas y procesos. Involucrar a las personas, incluir roles, procesos, sistemas y modelos de soporte en la transformación digital es prioritario para gestionarla y promover el cambio. •

• Experiencia del cliente. Las estrategias y todos los procesos de la empresa deben estar orientados a mejorar los puntos de contacto a lo largo de todo el viaje del cliente. • Datos y analítica. La importancia de registrar y analizar la información permitirá extraer las ideas más significativas para incorporarlas en los planes de mejora. • Integración de la tecnología. Implementar plataformas tecnológicas que integre a los miembros de una organización, y promuevan el cumplimiento de las funciones y la optimización de los procesos para ofrecer un soporte holístico al cliente. • Alfabetización digital. Se establecen vías para introducir en el nuevo expertise a toda la organización. Finalmente, es necesario enfatizar que la transformación digital abre la puerta a nuevas oportunidades para diseñar, integrar y administrar las experiencias de los clientes. Involucra a muchos departamentos, líderes y un cambio cultural de la organización.

JESSICA LINGAN Doctora en Publicitat i Relacions Públiques

¿Cómo llegar a ser una empresa más ágil, innovadora y competitiva digitalmente? La madurez de la transformación digital se centra en:

És professora del Màster Oficial en Direcció de Màrqueting

• Visión y liderazgo. Una infraestructura impulsada por una filosofía de liderazgo determina la evolución del negocio.

jessica.lingan@euncet.es

Número 4- Setembre 2017

11 - Revista Euncet Alumni

ALUMNI DESTACAT Eloísa Miragall, directora a COMECTA Master in Business Administration, promoció 2012-2014 Postgrau en Direcció de Màrqueting i Vendes, promoció 2012-2013

En un món laboral globalitzat i dinàmic, es una rara avis trobar una professional que porti més de 20 anys a la mateixa empresa, començant des de baix i arribant a la direcció. Eloísa Miragall és l’exemple que desenvolupar la carrera professional en una mateixa empresa no significa estancar-se.

ota la vida treballant en una mateixa empresa i l’Eloísa Miragall manté intacta la motivació i la il·lusió per la seva feina. “Quan estàs a una empresa, sempre has de buscar com motivar-te i pujar esglaons”, assegura. Fa gairebé 21 anys, que treballa pel Grupo Selecta, ja sigui per J.P. Selecta o COMECTA, dues de les empreses del grup que es dedica a la fabricació d’aparells científics i de laboratori. La van contractar com a recepcionista mentre estudiava i no esperava quedar-se tant temps. Va estar 7 anys ocupant aquest càrrec, però la seva “empenta i ambició” per estudiar i saber més, l’ha fet arribar on està ara. En tots aquests anys, ha passat de recepcionista al departament comercial i, després de vàries propostes, ha agafat el repte que més li interessava: ser directora de COMECTA. Fa un any que va acceptar i el balanç que fa és positiu. La seva trajectòria s’explica per un caràcter lluitador i les seves ganes d’aprendre. Tal com reconeix, mai ha deixat d’estudiar. “Quan portes molts anys en la mateixa empresa, arriba un moment en què estàs disconforme amb la teva feina i no fas res per canviar-ho”. Per evitar aquest “sedentarisme” que és tan dolent, l’Eloísa ha anat estudiant per obrir-se portes. D’aquesta manera, ella s’ha anat nodrint amb coneixements i ha pogut aportar coses a la seva empresa. “Si no t’involucres, et passen les oportunitats per davant sense adonar-te’n”.

12 - Revista Euncet Alumni

Guarda molts bons records de la seva etapa a l’Euncet, on va matricularse del Postgrau en Direcció de Màrqueting i Vendes i va seguir amb l’Executive MBA. El projecte final del postgrau va ser un Business Plan de J.P. Selecta, el qual va realitzar amb altres companys que “no sabien res de l’empresa”. El resultat va ser un projecte que s’ha pogut aplicar a J.P. Selecta.

Proactivitat a l’empresa Segurament, en una altra empresa no hagués sigut tan fàcil tenir aquest recorregut. Tal i com reconeix, ha estat clau trobar-se amb uns responsables que fomentin la proactivitat dins de l’empresa. “És impressionant que t’escoltin, et deixin decidir i que puguis presentar nous projectes”, assegura Eloísa, qui afegeix que “si em demanaven opinió sobre algun tema, jo preparava un informe amb dades”. Aquesta política d’empresa ha permès que tots els treballadors se sentin part de l’empresa i s’involucrin. “He tingut la sort d’entrar en una empresa on no som números”, conclou. Aquesta llarga trajectòria no sembla que s’hagi de trencar. Totes dues parts saben que poden créixer junts i fomenten la seva relació. Mentre tingui nous projectes que la motivin, ella seguirà perquè tal i com ens aconsella és “bàsic” perseguir els somnis professionals. “Si no hi estàs arribant amb el que estàs fent, busca nous camins per arribar-hi”.

Número 4- Setembre 2017

EMPRESA AL DIA Natura Bissé obre el seu primer punt de venda a la Xina

L’

empresa catalana de cosmètica Natura Bissé es consolida al mercat asiàtic amb el seu primer punt de venda a la Xina, concretament a Xangai. Serà la prova pilot per a la xarxa de vint establiments que vol posar en marxa en el gegant asiàtic en els propers dos anys. Tal i com reconeix l’empresa, Àsia és el “gran desafiament” de cara als pròxims cinc anys i la Xina és un dels països en què més pot créixer la marca internacionalment. Però, tot i que Natura Bissé aposta ara per les botigues pròpies, l’empresa ja fa uns anys que està present al mercat asiàtic. El 2011 entrava a la Xina gràcies a l’acord amb IMAGINEX Xangai pel mercat minorista i Joy Century per la distribució a hotels i salons de bellesa. Actualment, la Xina suposa gairebé un 15% del total del seu negoci a nivell mundial i l’objectiu és que el 2022 es converteixi en el segon mercat de la marca, només per darrere dels Estats Units que actualment suposa un 36% de la facturació i superant així a Espanya, que ocupa ara la segona posició, amb un pes del 23%.

Innovació com a clau de l’èxit L’expansió al mercat asiàtic coincideix amb el tancament de l’exercici 2016. L’empresa ha incrementat la seva xifra de negoci un 14,7%, fins als 57 milions d’euros, i preveu dedicar el 7% de la facturació a I+D per aconseguir “la màxima eficàcia i excel·lència en els seus productes”. De fet, la innovació ha estat important des de la creació de la firma. Els orígens de Natura Bissé es remunten quan el seu fundador Ricardo Fisas es va quedar a l’atur i va decidir crear una empresa de cremes. No provenia del sector de la cosmètica, però treballava com a directiu en una empresa d’hidrolitzats de proteïnes alimentàries, on tots els operaris tenien les mans fines a causa d’algun actiu que manipulaven. Després de donar-hi voltes, es va adonar que

trencant la cadena de la proteïna s’aconseguia que els aminoàcids mantinguessin les proporcions. Així és com Natura Bissé va entrar al mercat de la cosmètica, aconseguint una gran fita en el sector: oferir cremes que incorporessin els Aminoàcids Naturals Lliures de les proteïnes més importants de la pell (col·lagen, elastina i queratina). Aquesta va ser la primera gran innovació de l’empresa, però la seva aposta per la I+D ha estat constant en tots aquest anys i els ha reportat molts premis. Entre tots els reconeixements que han rebut destaca el Premi Nacional d’Innovació 2015 del Ministeri d’Economia i Competitivitat en la modalitat Internacionalització pel seu “compromís amb la innovació que els ha permès posicionar els seus productes entre els més exclusius del mercat de la cosmètica mundial”.

Construcció de la nova seu Amb les previsions de creixement complint-se, a finals del 2016 Natura Bissé va començar la construcció de la seva nova seu, que constarà de 5 plantes i estarà ubicada en un terreny 5.747 metres quadrats al Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès. L’edifici, que s’està construint sota els paràmetres de sostenibilitat i eficiència energètica, acollirà el centre d’investigació, comercialització, logística, la fàbrica i una zona dedicada a la formació i a la innovació. El projecte preveu també la creació d’un gran magatzem intel·ligent que permetrà ampliar de forma eficient la comercialització mundial. Tal i com va destacar la consellera delegada i directora general de Natura Bissé, Verónica Fisas, en el dia que es posava la primera pedra, la nova seu és “una de les estratègies més importants de la companyia de cara als propers anys” i permetrà afrontar els reptes de futur com “la internacionalització de nous mercats i la consolidació dels existents”. Les previsions són que a finals de 2018 es pugui inaugurar.

El 7 de juny de 1979 neix Natura Bissé entrant en el mercat de la cosmètica professional amb cinc cremes, basades en la tecnologia pionera dels Aminoàcids Naturals Lliures. El 2000 desenvolupen Diamond Collection, un tractament global anti-edat que es converteix en una de les principals senyes d’identitat i prestigi de la marca. Actualment, Natura Bissé segueix amb la seva expansió internacional i forma part del Consell Assessor de l’Euncet Business School. Simulació del disseny de la nova seu a Cerdanyola del Vallès que s’inaugurarà a finals del 2018

Número 4- Setembre 2017

FOTO NATURA BISSÉ

13 - Revista Euncet Alumni

L’ENTREVISTA Hablamos con Alex Kroger, Business Intelligence en HP y Alumni de Euncet, para que nos explique en qué consiste el PMCamp Barcelona, descrito por los organizadores como una “desconferencia” donde las agendas son fijadas por los participantes.

“Cuando llega el asistente, lo que se espera de él es que participe siendo él el protagonista”

ctualmente, estás en la organización del PMCamp de Barcelona. ¿En qué consiste el proyecto? Estamos organizando el próximo PMCamp que tiene lugar en octubre y se centra en la gestión de proyectos, es un concepto muy amplio ya que va desde liderazgo, metodologías, colaboración, presupuestos, recursos humanos... Lo llevamos organizando desde 2015 y lo hacemos en un formato de “desconferencia”. La estructura de la “desconferencia” tiene sus raízes en Silicon Valley, algo que en pocos años se fue extendiendo al resto del mundo a través de otras disciplinas. ¿Qué diferencia hay con una conferencia típica? El formato no es una charla por la cual pagas una entrada. Aquí el asistente paga una entrada para cubrir el catering, ya que no es un evento lucrativo ni comercial. Cuando llega el asistente, lo que se espera de él es que comparta sus ideas, a través de una charla, un workshop o en el formato que quiera. Si se quiere limitar a escuchar a los otros ponentes, está en todo su derecho. No es obligatorio dar una charla, pero es un ambiente abierto que invita a compartir y, por lo tanto, resulta muy sencillo. Lo disruptivo es que buscamos a gente

14 - Revista Euncet Alumni

que comparta ideas, tenga una visión diferente y quiera provocar un cambio en positivo. De hecho, en 2015, tuvimos a Niels Pflaeging, un alemán que dice que el “management está muerto”. Nuestro fin último es generar conocimiento e ideas nuevas. Pero ¿contáis con ponentes fijos? Nosotros, a diferencia del formato alemán, traemos a un ponente para que abra la charla inicial y dé la bienvenida. Este año hemos acordado una ponencia con Ricardo Zamora, un consultor que habla de cooplexidad. Luego, vamos a tomar un café e invito a la gente a ponerse en círculo alrededor de una pizarra, dividida en tres y en diferentes horarios. El que quiere, sale, se presenta y comenta de qué tema le gustaría hablar. Después pone su nombre en un statys (que es como un Post-it, pero más grande), el cual situará en la pizarra marcando el horario y la sala, y expondrá en 20 segundos su idea para convencer a la gente que venga a su charla y a escuchar sus ideas. Entonces, ¿los asistentes deben inscribirse para cada una de estas charlas? No. Los asistentes se inscriben para todo el PMCamp como oyentes, pero la diferencia con otras conferencias está en que esperamos que

Número 4- Setembre 2017

los oyentes además sean ponentes. Hay esta dualidad, aunque no todo el mundo exponga. En el momento que un asistente se apunta, no sabe qué programación se encontrará… Sí y esto puedo confundir. Nosotros siempre informamos a la gente, aunque a veces algunos ya conocen el concepto de desconferencia. Pero, en general, cuesta que la gente lo entienda porque lo normal, cuando vas a una conferencia, es saber todos los ponentes que habrán. Durante los dos días que dura el PMCamp, los asistentes de esta edición ¿qué pueden esperar? El día uno se abre con la charla programada de Ricardo Zamora y después informamos de las reglas básicas para la gente que no está familiarizada con el concepto de “Open Space”. El día dos vamos a hacer un Pecha Kucha, que es un término japonés que se refiere a un concepto parecido al speed dating. Tienes 20 diapositivas y para cada una de ellas tienes 20 segundos para vender tu idea, en el sentido de cuál es tu visión de un tema. Este año tenemos el foco en las start-up y las tecnologías. Habrá cinco charlas de 5 minutos, dos de ellas las harán profesionales del Tech City, que es donde haremos el PMCamp, y las otras tres serán de los asistentes. ¿No es arriesgado este formato en el cuál dependéis totalmente de los asistentes para que completen la programación? Sí, es un riesgo con el que contamos, pero es parte de la magia de una desconferencia. Cualquier cosa puede pasar y en la gran mayoría de los casos es algo muy bonito que en otras circunstancias no pasaría. ¿Qué público asiste en el PMCamp? Es un público muy internacional. Contamos con personas de toda Europa. En 2015 más del 70 % de los asistentes eran internacionales. A nivel de organización os requiere estar muy pendientes… Recuerdo el 2015 que yo salí muerto. Llevaba años sin estar tan cansado y tuve que recuperar el sueño los días siguientes. Salí por la puerta y dije “nunca más”, pero lo seguimos haciendo porque es una propuesta muy interesante. Nos gustaría hacer versiones más light para hacer más de una al año, pero ahora lo hacemos anualmente porque requiere de mucha preparación y todos los que estamos en la organización somos voluntarios y tenemos paralelamente nuestra actividad profesional diaria.

El PMCamp se organizó por primera vez a nivel mundial en Austria el año 2011. ¿Cuáles son las claves de su éxito? Las claves del éxito es que los participantes son los protagonistas y hay un intercambio de experiencias. Tiene lugar en un entorno agradable y tolerante, lo cual es ideal para enfocar el aprendizaje. Todos conocemos la famosa pirámide del aprendizaje, donde aprendemos un 90% de lo que enseñamos, eso es algo que tenemos muy presente en nuestro camp, ya que es una plataforma donde todo el mundo puede exponer, interactuar y participar. ¿Habéis valorado la opción de hacerla en castellano? No lo descartamos, pero hasta el momento, al hacer sólo uno al año, preferimos apostar por abrirlo a todo el mundo, ya que le añade una diversidad que valoramos muy positivamente. Puede que hagamos una versión light en castellano para poder dar a conocer el concepto. Este proyecto lo combinas con tu trabajo en HP. ¿Cómo lo compaginas? HP es una empresa muy abierta y flexible. De hecho, nos apoyan con material gráfico y otros elementos y su implicación es muy buena. Gran parte de mi tiempo se va a HP y al PMCamp, pero es un esfuerzo que sin duda merece la pena. Entras en HP en 2015 en el área de operaciones después de una larga trayectoria profesional en otros ámbitos. ¿Cómo te ayudó el Posgrado en Gestión Operaciones y SCM de Euncet? Ya estaba trabajando en operaciones en HP y vi que necesitaba un refuerzo. Me fue de maravilla y tengo un gran recuerdo del director del programa, Javier Marín. Ahora en HP trabajarás en Business Intelligence. ¿Necesitabas un cambio? Sí, considero que después de un cierto tiempo siempre es bueno cambiar, ya que te ofrece la opción de ampliar tu criterio y visión. Éste puesto tiene una porción de gestión de proyectos, por lo que es fantástico para todo lo relacionado con el PMCamp. ¿Cuál es el futuro del PMCamp Barcelona? Nos gustaría que, al menos en España, sea un evento de referencia en gestión de proyectos y poder hacer varias ediciones en distintas ciudades de España. Además, seguimos con el acuerdo del Project Management Institute (PMI), que nos da soporte y para ellos también es muy positivo.

¿Cómo llegas a formar parte de la organización del PMCamp Barcelona? Conocí a Klaus en un evento a finales de 2014 cuando buscaba alguien para organizar con él el primer PMCamp Barcelona. Congeniamos muy bien. Él había acudido a varios pero era la primera vez que organizaba uno. Forma parte de la organización central y quería traerlo a Barcelona. Al principio, me costó muchísimo adaptarme a este formato porque venía de trabajar de un entorno rígido y aquí lo único que está totalmente organizado es la recogida de información de los dos días que dura el PMCamp para subirlo en una wiki abierta.

“Puede que hagamos una versión light en castellano para dar a conocer el concepto”

PMCamp Barcelona El PMCamp celebrará la nueva edición el próximo 6 y 7 de octubre en la sede de Barcelona Tech City. Se trata de un proyecto diferente e innovador de ponencias que prioriza la participación activa de los asistentes y que actualmente está buscando su consolidación en Barcelona. Todas las ediciones tienen como tema central la gestión de proyectos, pero este año el foco está puesto en las start-up y las tecnologías.

Correo electrónico: barcelona@pm-camp.org Teléfono: 93 220 20 88 Web: http://barcelona.pm-camp.org/

Número 4- Setembre 2017

15 - Revista Euncet Alumni

La reforma horària, la revolució pendent Després d’algunes proves pilot, el 2017 és l’any que s’inicia la reforma horària que contempla canviar progressivament els hàbits de la societat catalana. Però la incertesa de saber fins on estan disposats els ciutadans per canviar les seves rutines genera dubtes en alguns sectors econòmics, malgrat que és una reforma que tots estan d’acord que s’ha d’afrontar per augmentar la competivitat de les empreses i millorar el benestar dels ciutadans. En els propers anys constatarem quin serà el nivell d’implementació de les mesures que es preveuen, tot i que sembla que els horaris ja no tornaran a ser els d’abans.

16 - Revista Euncet Alumni

Número 4- Setembre 2017

l Govern de Catalunya i 110 entitats polítiques, econòmiques i socials van signar el Pacte per a la Reforma Horària el passat 17 de juliol. Partia d’una iniciativa ciutadana, independent de qualsevol organització, que va ser presentada el gener del 2014 per un grup d’experts units per un objectiu comú: impulsar la racionalització horària per millorar l’optimització del temps al treball i que els ciutadans guanyin qualitat de vida. Amb la voluntat política de tirar endavant el projecte, el Govern de Catalunya va acordar, el juliol del 2015, la creació del Consell Assessor per a la Reforma Horària amb la missió d’impulsar el procés de concertació social que ha finalitzat amb el Pacte per a la Reforma Horària i el seu objectiu d’aconseguir que l’any 2025 totes les mesures que s’inclouen s’hagin portat a la pràctica. La base del canvi és compactar la jornada laboral per avançar la sortida de la feina i acostumar-nos a dinar a la una de la tarda, sopar a les vuit i anar a dormir al voltant de les onze de la nit. D’aquesta manera, tal i com diu l’eslògan que s’ha utilitzat per promocionar el canvi, els ciutadans trobaran temps dins del temps. La necessitat de signar aquest acord prové dels horaris desproporcionats que tenen el seu origen en tres fenomens, que fan que Espanya sigui un país amb una situació única: 1. Un fus horari GMT que no pertoca per situació geogràfica i que es va instaurar amb el franquisme. Per aprofitar millor les hores de sol s’hauria de passar del fus central europeu al britànic. 2. Llargues jornades laborals que afavoreixen el temps de socialització durant la feina i que, per tant, disminueixen la productivitat. 3. Desfasament d’horari respecte d’Europa, que té el seu origen als anys 30 quan la pluriocupació masculina va passar a ser habitual per poder mantenir la família, mentre la dona es quedava a casa, i va comportar un canvi d’horaris que són els que han quedat instaurats a partir de llavors, tot i que les condicions socials del país han canviat molt en les últimes dècades. El canvi del fus horari és una qüestió que depèn de l’estat espanyol, que té les competències, i no es considera primordial per poder racionalitzar els horaris, malgrat que els experts estan d’acord que hi ajudaria. Per això, des de la Generalitat i els organismes promotors han treballat en els altres dos punts per tal d’aconseguir l’Objectiu 2025.

Llargues negociacions El Pacte per a la Reforma Horària ha arribat més tard de l’esperat per les intenses negociacions que la Generalitat ha fet amb tots els actors implicats: teixit empresarial, comerç, educació, oci, cultura, mobilitat i administració. Quan es va presentar la iniciativa el gener del 2014 hi havia l’objectiu de fonamentar, sensibilitzar i dissenyar la reforma en 3 anys i executar-la el 2017 d’un dia per l’altre, amb un moment zero com es va fer en l’adaptació de l’euro com a moneda. Finalment, s’ha apostat per fer una transició més llarga i aconseguir la plena transformació l’any 2025, tal i com ho reclamaven diferents sectors econòmics. Però els complexes equilibris per arribar un ampli consens entre tots els actors econòmics han comportat que la majoria dels grups parlamentaris hagin rebutjat el Pacte, tal i com ho van comunicar en la carta conjunta publicada un dia abans de la signatura. En ella van assegurar que comparteixen l’objectiu de racionalitzar els horaris, però la data que es fixa per assolir els canvis queda massa lluny i no compleix les “expectatives ciutadanes”.

Objectiu 2025 Després de tres anys d’intenses negociacions i vàries proves pilot, el Pacte per a la Reforma Horària ja està vigent i inclou de forma general les següents mesures: • Salut • Avançar l’hora d’anar a dormir i recuperar el temps de son perdut • Reduir l’estrès dels treballadors, especialment de les dones catalanes, que són les més estressades d’Europa i les cinquenes del món • Serveis Públics • Avançar el tancament dels equipaments i edificis públics • Augmentar les gestions administratives realitzades en línia • Avançar l’horari de finalització de l’activitat pública • Cultura i oci • Eliminar l’oferta televisiva destinada a infants i adolescents en horari nocturn • Equiparar l’hora punta televisiva

Número 4- Setembre 2017

L’objectiu del Pacte per a la Reforma Horària és aconseguir progressivament tots els canvis pel 2025

17 - Revista Euncet Alumni

• Avançar l’horari dels espais informatius a la televisió • Avançar l’hora de finalització de l’activitat física esportiva • Educació • Incorporar el dinar en l’horari dels instituts • Avançar els horaris de l’activitat extraescolar • Avançar l’horari de finalització dels estudis superiors • Comerç i consum • Augmentar la compactació horària dels comerços • Consolidar una franja horària de consum responsable • Mobilitat • Disminuir el temps en desplaçaments de casa a la feina • Incrementar l’oferta de transport públic i col·lectiu en els horaris de màxima afluència

L’empresa privada, clau en la transformació Però, perquè la reforma sigui viable, l’empresa privada, que dona feina al 85% de la població ocupada, ha de ser el motor de la transformació. Si no es modifica l’actual cultura laboral, caracteritzada per llargues jornades amb una pausa extensa al migdia i per la cultura del presentisme, no serà possible europeïtzar els horaris. Segons el Pacte per a la Reforma Horària, aquests són els objectius empresarials que s’han d’aconseguir: • Augmentar els mecanismes de flexibilitat laboral pactada • Incrementar el teletreball, que actualment representa el 10% del total a Catalunya • Reduir la pausa per dinar a un màxim d’una hora i augmentar el nombre de treballadors que fan els àpats en un horari saludable • Avançar la finalització de la jornada laboral • Augmentar la productivitat per hora treballada • Millorar la competitivitat de les organitzacions • Reduir l’absentisme laboral injustificat • Aplicar la bossa d’hores • Reduir la rotació La majoria de les empreses reconeixen la importància d’incorporar mesures de flexibilitat horària, tot i que només una tercera part les aplica actualment. Els beneficis empresarials d’una bona política horària són múltiples: augmenta la creativitat i la innovació, redueix l’absentisme i millora el clima laboral, la gestió interna i el posicionament de la marca corporativa. En definitiva, millora la productivitat.

Els dubtes de les pimes Per les grans empreses del teixit productiu aquesta transformació no serà especialment complicada, però en una altra situació es troben les petites i mitjanes empreses, tal i com afirmen des de la patronal PIMEC. En tot el procés de negociació, han estat a favor d’una reforma que “millori la conciliació i la productivitat però que no posi les pimes en desavantatge” respecte als seus competidors. La realitat de les petites i mitjanes empreses és que “en moltes ocasions no tenen els recursos humans ni econòmics per poder implantar algunes de les mesures que promou la reforma horària, ja sigui la creació de menjadors a les empreses, la utilització de torns de

18 - Revista Euncet Alumni

treball, jornades contínues, etc”. Per això, la PIMEC havia supeditat el seu suport al Pacte per a la Reforma Horària a què fos una “reforma no uniforme, que atengués a les múltiples especificitats i permetés ajustar a cada cas les mesures a adoptar”. Finalment, serà així i la PIMEC ha firmat el Pacte per a la Reforma Horària, que també han subscrit els sindicats UGT i CCOO, i les patronals Foment del Treball i FEPIME. Totes elles formaran part d’una comissió de seguiment per assessorar el Govern en la implantació de la reforma horària a les empreses.

Reticències d’alguns sectors Entre els motius que s’hagi allargat fins a l’Objectiu 2025 és que molts sectors no volen ser els primers en fer els canvis per la incertesa de les conseqüències econòmiques si els hàbits de la ciutadania no es modifiquen a causa d’una cultura del temps fortament arrelada. Tal i com va assegurar Fabián Mohedano, un dels impulsors de la Reforma Horària, la dificultat que hi hagut en tot el procés previ és que tothom ha tingut clar que “calia canviar els horaris però ningú ha volgut ser el primer”. Per això, finalment es farà una reforma progressiva on sectors com l’Administració, les escoles i les oficines actuïn de motor mentre que altres (comerç, restauració, oci i cultura) es vagin adaptant posteriorment al canvi d’hàbits. Justament, els sectors que s’incorporaran progressivament han sigut els principals crítics de la reforma. Són els sectors més sensibles i que depenen més de les decisions individuals. En el cas del sector de la cultura i l’oci, fins i tot algunes veus han demanat que no es legisli sobre el temps d’oci de la ciutadania posant com a exemple Berlín, on no hi ha una llei sobre els horaris de tancament.

TV1, l’exemple de ser el primer Un exemple que avançar-se a les rutines dels ciutadans no pot sortir tan bé com s’espera, va ser quan el febrer del 2015 TV1 va signar un conveni amb el Ministeri de Sanitat per potenciar l“ús saludable de la televisió”, avançant l’horari de prime time per tal que els programes de màxima audiència finalitzessin abans de les 00.00 h. Però les cadenes privades no van seguir el camí marcat per la pública i aquesta va veure com els índex d’audiència van caure. En poc temps, TV1 va tornar a programar el primer time “en horaris totalment irracionals”, tal i com ho va expressar en el seu moment la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles, que a més va criticar durament que la televisió pública estigui “supeditada a les audiències” i no sigui un exemple de servei públic. Tot i la complexitat de les mesures necessàries i la falta d’algunes competències, tots els agents socials, polítics i econòmics estan d’acord que s’ha de fer la reforma. Després de la signatura del Pacte per a la Reforma Horària, el Govern està treballant amb el pla de transició que permeti impulsar les mesures concretades i dotar-les de pressupost. Però l’èxit de la reforma dependrà de la implicació de tots els actors socials i econòmics i el 2025 serà el moment de fer balanç.

Número 4- Setembre 2017

L’EXPERT OPINA

Sr. Jaume Molist

Expert en dret del treball, seguretat social i RRHH i professor de l’Euncet jaume.molist@euncet.es

El registre i control de la jornada laboral

a Subsecretaria de la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social va dictar la Instrucció 3/2016 sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, per comprovar la seva correcta compensació i cotització per part de les empreses, incidint especialment en els sectors on es pot constatar un major volum d’hores extraordinàries o bé la previsible existència de realització d’hores extraordinàries no abonades i, per tant, no cotitzades. Segons el resultat de l’anàlisi de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’exercici 2015, que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els sectors amb més hores extraordinàries són la banca, la indústria manufacturera, el comerç, la reparació de vehicles, les activitats sanitàries i de serveis socials, les activitats financeres i d’assegurances, l’hostaleria..., la qual cosa fa que siguin objectiu prioritari de control en la referida matèria de jornada. Per tant, a pesar de la voluntat plausible i desitjable per la part social i del Govern d’iniciar una reforma horària i, d’aquesta manera, incidir progressiva i positivament en els hàbits de la població, hi ha un llast important que actualment encara no ha resolt de manera satisfactòria pel que fa als costums imposats en base a una exigència productiva i de competitivitat empresarial i que no queda resolta només perquè hi hagi una normativa que la faci exigible. Resulta evident que per a determinades empreses i sectors, a l’efecte de quadrar l’equació dels costos de personal, si el que es pretén és no incrementar els salaris i les cotitzacions, només els queda l’extensió de la jornada laboral més enllà d’allò que està pactat convencionalment o bé al contracte de treball. Aquesta seria una conclusió que en podríem extreure de manera general. També és fàcil deduir-ne un suposat frau en base a la lectura de les pròpies xifres facilitades per l’INE respecte de la contractació i que ens conviden a una reflexió: com pot ser que un país amb un índex d’atur tan alt es facin tantes hores extraordinàries i no es recorri a noves contractacions? O bé que les noves contractacions siguin majoritàriament de caràcter temporal? La situació descrita, conjuntament amb la necessitat de generar més ingressos per part de l’Administració en base a la detecció del frau, va suposar el marc de partida que va portar a l’òrgan encarregat de vetllar per la correcta aplicació de la norma com és el cas de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) a intensificar el control dels administrats a través d’actuacions inspectores destinades a vigilar especialment els següents elements de les empreses: activitat i horari de l’empresa, plantilla i tipus de contractes utilitzats habitualment, torns de treball, existència de distribució irregular de la jornada, realització d’hores

Número 4- Setembre 2017

extres, existència de quadrants horaris... i, sobretot, el registre de jornada en compliment d’allò que estableix l’article 35.5 del Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors. Precisament ha estat la interpretació de la norma segons la qual la ITSS determina que sigui una obligació empresarial dur un registre de la jornada, el que ha portat a posicions contraposades entre les empreses i la pròpia ITSS. El criteri de la Inspecció és senzill: s’ha de realitzar un registre de la jornada diària per part de les empreses, tant si es fan hores extres com si no, ja que el registre de la jornada és el supòsit que permet la comptabilització de totes les hores que es fan per tal de deduir posteriorment si es duen a terme o no hores extraordinàries. És més, s’exigeix per part de la Inspecció de Treball, que el registre sigui diari i que inclogui l’horari concret d’entrada i de sortida de cada treballador amb la seva signatura física o per altres mitjans, sense que sigui acceptable per a l’acreditació del compliment de l’horari que s’exhibeixi per part de l’empresa de l’horari general d’aplicació a les empreses i els quadrants horaris elaborats per a determinats períodes. Aquest criteri ha portat a l’Administració a la imposició de sancions a les empreses que han estat inspeccionades i que no complien amb l’exigència de portar aquest registre d’horari diari. És aquí on entra el darrer actor d’aquesta breu història: els tribunals de justícia. Doncs bé, el Tribunal Suprem, en aquesta cas el darrer intèrpret de la norma, a través de dues sentències (de 23 de març i de 20 d’abril) ha deixat clar que no es pot exigir amb caràcter general a les empreses aquest registre diari, a excepció pels treballadors que presten serveis a temps parcial. A la vista d’això, pot semblar que aquestes sentències suposen un punt i final a una interpretació de la norma que és vista de manera diferent en funció de qui sigui l’actor intervinent i que totes les parts han d’acceptar. Doncs no. Arran d’aquestes sentències, la ITSS ha dictat una nova instrucció interna, que ‘complementa’ l’anterior, on s’explica que el Tribunal Suprem no interpreta que l’Estatut dels Treballadors no exigeix portar un registre de jornada efectiva diària, però que és el mètode més efectiu per comprovar si hi ha una extralimitació de la jornada ordinària. Conclusió: el Dret del Treball intenta equilibrar els interessos contraposats d’empreses i treballadors amb el concurs de l’Administració i l’ajut interpretatiu dels tribunals, però a vegades la realitat és tan rica i complexa que demostra com en són de vives i dinàmiques les relacions laborals i les diferents propostes i contrapropostes i que fan que amb caràcter general no hi hagi una única i definitiva resposta a les realitats a les quals ha de fer front.

19 - Revista Euncet Alumni

VIDA UNIVERSITÀRIA Entrevistem al Miquel Castellà i a l’Oriol Puertas, estudiants del Màster en Direcció Comercial i Màrqueting, perquè ens expliquin com va néixer el projecte de fundar l’agència de màrqueting digital BrandInTouch i cap a on volen portar l’empresa.

Oriol Puertas, a l’esquerra de la fotografia, juntament amb el seu soci i company d’estudis, Miquel Castellà

l gener d’aquest any, vau crear l’agència de màrqueting digital BrandInTouch. Com va sorgir la idea de crear l’empresa? Miquel Castellà: Ens vam conèixer al primer postgrau que conforma el Màster en Màrqueting Digital i Estratègic. A mesura que s’anaven fent les classes, sortíem amb més ganes d’empendre un nou camí professional. Així, doncs, l’Oriol, des d’un punt de vista més comercial i jo, des d’un punt de vista més tècnic, vam veure que ens complementàvem i vam començar a desenvolupar la idea. Oriol Puertas: El fet de poder conèixer diferents realitats d’empresa i ajudar-les a tenir visibilitat dins d’un entorn digital és el que més ens va motivar. Tal com dieu, us vau conèixer en el Màster en Direcció Comercial i Màrqueting que acabeu de finalitzar a l’Euncet. No és arriscat obrir una empresa amb un soci que fa poc que coneixes? OP: Sí, però de vegades l’afinitat no es busca, sinó que es troba on menys t’ho esperes. Primer va haver-hi la bona relació personal i després vam veure que ens podíem complementar professionalment. MC: Sí que és veritat que quan comences un Màster ja vas un mica

20 - Revista Euncet Alumni

més predisposat, però una aventura així no la comences si no és que ho veus clar. Pensa que en un màster hi coneixes gent que busca potenciar la seva vida professional, gent amb ganes de treballar i millorar. A més, vau deixar els vostres llocs de treball per crear l’empresa. No us ha fet por fer aquest pas? MC: Els respectius llocs de feina els vam deixar un cop vam veure que hi havia possibilitats de tirar endavant amb els primers projectes. És cert que abans de començar una aventura així, s’ha de fer una mica de prospecció, cosa que vam fer mentre compaginàvem les feines anteriors. OP: Vam haver de sumar més hores durant un període de temps. Pot fer por fer aquest salt, però al final recompensa poder treballar en el que t’agrada i així sentir-te realitzat. Heu estat compaginant la creació de BrandInTouch amb els estudis. Per què us vau animar a crear l’agència mentre estudiàveu? Quins avantatges us ha portat? OP: Vam crear BrandInTouch perquè, mentre estàvem estudiant, vam veure que el món digital dóna molt de joc i té molt potencial si s’aplica de forma correcte a qualsevol negoci. Cada classe era una

Número 4- Setembre 2017

motivació, tant professional com personal, que anàvem compartint. Això combinat amb les ganes de trencar la rutina va fer que ens llancéssim a crear l’agència. MC: El fet de crear BrandInTouch mentre estàvem cursant el màster ens ha ajudat a aplicar els coneixements adquirits de les classes de forma immediata. A més, els dubtes que anaven sorgint els anàvem consultant amb el professorat, que amb molt bona predisposició sempre estaven oberts a parlar. Què ha sigut el més difícil? OP: Establir les rutines diàries de treball, que això vol dir saber el temps que hem de dedicar a cada client, sense deixar de banda els altres. A part, BrandInTouch és un propi client en el que també s’ha de treballar. MC: En el moment d’aplicar les eines estudiades durant les classes, te n’adones que al no tenir-les per la mà, et fa perdre molt temps al principi. Podem resumir que el més difícil és la gestió del temps aplicat a cada un dels serveis, cosa que es tradueix amb el pricing. Actualment, es poden trobar moltes agències de màrqueting digital. Què us diferencia respecte de la competència? MC: Sí que és cert que n’hi ha moltes, però nosaltres apostem per ser una agència propera, amb personalitat, on el client sap qui és l’Oriol i el Miquel. OP: Volem treballar des de l’empatia amb el client, escoltant-lo i fent una auditoria inicial per poder-lo assessorar, fent-nos nostre el negoci de cada projecte per comprendre les seves necessitats. De forma periòdica, se’ls explica els objectius assolits per tal de tangibilitzar els serveis.

apuntant al Màster per repassar els coneixement de Màrqueting Estratègic. MC: Jo treballava en el departament informàtic d’una empresa d’assegurances, plegant a les 15.00 h i tenint les tardes lliures, cosa que em permetia dedicar temps a la creació de webs i a tenir contacte amb l’entorn digital. Veient que m’agradava l’entorn del màrqueting i del web vaig voler aprofundir i em vaig matricular, també inicialment, al Postgrau en Màrqueting Digital. Al veure que les classes resultaven interessants i m’aportaven molts coneixements, vaig decidir apuntarme finalment al Màster per ser més competent. Quins coneixements us ha aportat que us hagi animat a crear l’empresa? MC: Ens vam animar a crear l’agència un cop vam assolir els coneixements necessaris per saber utilitzar unes eines que ens permetien estudiar i analitzar l’entorn i la competència d’un determinat negoci, i en base a això poder establir una estratègia per fer créixer la visibilitat dins d’un entorn digital. Oriol, tens experiència en màrqueting i vendes mentre que tu, Miquel, tens una carrera professional més enfocada a la informàtica. Els vostres perfils diferenciats què aporten a l’empresa? MC: Ens complementem mútuament justament perquè venim d’entorns diferents. Tal com dius, l’Oriol està més especialitzat en la visió comercial i màrqueting estratègic, mentre que jo estic més especialitzat en l’entorn tecnològic (creació de webs, SEO, coneixements informàtics…). Així, doncs, el projecte neix justament per aquesta combinació de coneixements. L’un sense l’altre no s’hagués tirat endavant.

En un sector molt dinàmic i canviant. Quines són les claus perquè una agència de màrqueting online sobrevisqui i es consolidi? OP: La clau és estar en constant formació i aprenentatge. Creiem que, si ens agrada el que fem, sense voler ja estem al dia de les novetats que surten. Sobretot, s’ha d’escoltar el mercat i saber què vol i què necessita.

Quines perspectives de creixement teniu per l’empresa? OP: Durant el primer any, l’objectiu és l’arrencada i la posada en pràctica de tots els coneixements adquirits durant el màster. El segon any ens proposem la consolidació de l’agència, agafant el nombre suficient de clients per tal de ser coneguts dins l’àmbit de Sabadell i el seu entorn, podent obrir nous camins sempre dintre de l’entorn digital.

Per què us vau matricular al Màster en Direcció Comercial i Màrqueting de l’Euncet Business School? OP: Inicialment, em vaig apuntar al Postgrau en Màrqueting Digital perquè, dins de l’entorn tradicional i comercial on em movia, veia l’oportunitat de contactar digitalment amb els clients amb contingut de qualitat. Aquests retenien la informació que més endavant es convertien en futures consultes. Posteriorment, em vaig acabar

“La clau perquè una agència sobrevisqui és estar en constant formació i aprenentatge”

Número 4- Setembre 2017

21 - Revista Euncet Alumni

El Professor Rafael Esquerigüela

El professor Rafael Esquerigüela, en una aula de l’Escola, durant l’inici del curs acadèmic 2017-18

Reiniciant el cicle a l’Euncet

teve Jobs explicava que si avui s’utilitzen, a les eines ofimàtiques actuals, els bonics tipus de lletra d’amplada variable és degut, en part, a que ell va poder assistir a unes classes de cal·ligrafia a la seva universitat. Això va ser així perquè als 17 anys va decidir deixar els seus estudis universitaris recent encetats i, per omplir el temps en el quadrimestre en el que ja estava matriculat, va escollir fer un parell d’assignatures optatives. La seva elecció va ser a l’atzar, senzillament perquè li anava bé l’horari. Però allí va aprendre diferents tipus de lletres, com la serif i la sans serif, i tot allò que feia tan i tan atractiva la tipografia; i que passats els anys va aplicar en els seus Macs. Jobs ho explicava com a exemple de què des del moment present podem reconèixer punts del passat, que fent una línia temporal de causalitats ens porten a on estem i ens expliquen com hi hem arribat. Vist així sembla, de vegades, que algú hagués dissenyat un pla a través de les nostres vides, materialitzat en un seguit d’aparents fets fortuïts. Aquesta és una reflexió que per a mi, de vegades, és una mica inquietant i que, com no, seria aplicable a qualsevol aspecte de la nostra vida tant professional com personal. En qualsevol cas, com sempre, el que realment importa és el balanç final que un fa del trajecte realitzat. Jo ara retorno a l’Euncet per donar una assignatura de gestió de projectes en el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, després d’uns quants anys sabàtics... i, com deia, també ara jo hi reconec una cadena de fets que ho expliquen. Reconec l’inici de la cadena:

22 - Revista Euncet Alumni

un benintencionat client em va explicar que a l’Escola de la Caixa de Terrassa volien impartir una nova carrera universitària i que s’havia pres la llibertat de concertar-me una reunió amb el director de l’Escola. Creia que ens hi podríem entendre. Ens hi vam entendre i després, jo diria, d’alguns centenars d’alumnes, de desenes i desenes de classes, de molts exàmens i d’uns anys de pausa, hem arribat a on estem, reiniciant el cicle! Sant tornem-hi. Però com deia, l’important és el balanç que vols fer-ne. Deixeu que torni a la xerrada que estic comentant de Jobs, dedicada als estudiants recent titulats al 2005 a Stanford. Steve Jobs desitjava a aquells que aleshores començaven la seva trajectòria professional que tinguessin sempre la voluntat de provar nous camins i que es mantinguessin apassionats pel que fessin, que no malgastessin el temps vivint la vida d’altres, i els hi deia textualment “stay hungry, stay foolish”. Tant de bo que tots poguéssim dir que hem mantingut aquest esperit! Jo, per la meva part, he tingut la sort de sentir-me puntualment “hungry and foolish”, també impartint classes a l’Euncet, sobretot diria, impartint classes a l’Euncet, amb el contacte amb els estudiants que han fet que el qui més hagi après al finalitzar cada curs hagi estat jo mateix. És per això que, quan em van proposar emprendre de nou l’aventura de donar una assignatura com és gestió de projectes, diria un pèl esotèrica per a la gent de màrqueting, no vaig dubtar. Vaig dir que sí, que endavant, i així intentar transmetre la passió d’aprendre coses noves que poden ajudar-nos a fer més planers els nous camins a explorar.

Número 4- Setembre 2017

Sabies que... el Grau en ADE és el que té més sortides professionals?

egons un estudi publicat per Adecco (setembre del 2017), el Grau en Administració i Direcció d’Empreses és la titulació amb més sortides laborals a Espanya, ja que el 4,5% de les ofertes d’ocupació publicades durant l’any 2016 fa referència a aquesta formació, percentatge que es manté estable respecte a l’any anterior. Així, doncs, el Grau en ADE segueix liderant la classificació d’ocupabilitat, seguida de dues enginyeries: Informàtica i Industrial. El quart lloc és pels estudis sobre màrqueting i comerç amb un 3,3% de les ofertes de treball. Per tant, l’Euncet Business School ofereix dos dels graus amb més sortides laborals (el Grau en Administració i Direcció d’Empreses i el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital), fet que permet que la taxa d’ocupabilitat dels estudiants de l’Escola, un cop finalitzen la carrera, sigui del voltant del 98%. Aquesta realitat és possible gràcies a la tasca feta per la Borsa de Treball de l’Euncet, ja que gestiona el número d’ofertes laborals i de pràctiques, que any rere any augmenta. Durant el curs 2016-17, es van rebre 327 ofertes, de les quals 187 eren de pràctiques i 140 laborals. Aquesta xifra suposa un augment del 43% respecte a les ofertes rebudes el curs anterior, que demostra la consolidació de les empreses a considerar l’Euncet Business School com un bon recurs per cobrir les seves vacants en les àrees de màrqueting i d’empresa.

El pla d'Assegurances Catalana Occident t'ajuda a tenir una professió amb present i amb un futur assegurat

I TU, TENS UN PLA?

A la Sucursal Terrassa, tenim obert el procés de selecció per Agents Professionals i també per futurs Directors d'Agències. Busquem persones com tu!

Isaac Bueno Pi, Director d’Agències de Sucursal Terrassa Ha cursat Empresarials a l'Euncet. Durant 3 anys va cursar el Programa d’Agents Professionals de Catalana Occident. Ha cursat el programa formatiu de Catalana Occident per Directors d'Agència. Ha cursat els seminaris de Reclutament, Selecció, i Supervisió de Limra. Al 2014, va ser promocionat com a Director d’Agències.

Mireia Casas Lozano, Directora d'Oficina d’Agència Ha cursat Empresarials i ADE a l'Euncet. Ha cursat diferents Màsters a l'Euncet i a la Universitat Pompeu Fabra. Va començar el Programa d’Agents Professionals al 2005, finalitzant el mateix amb èxit. El 2010 inaugura la seva oficina a la Av. Francesc Macià 71, Local 2 de Terrassa. Actualment, dirigeix un equip de tres persones, i ha participat a diferents convencions de la companyia arreu del món.

Posa't en contacte amb nosaltres i sol·licita la teva entrevista: Isaac Bueno Telf. 636 923 702 ibueno@catalanaoccidente.com David del Moral 600 929 292 david.delmoral@catalanaoccidente.com

Número 4- Setembre 2017

23 - Revista Euncet Alumni

L’Actualitat Nou conveni de col·laboració amb el Club Marketing Barcelona Es va formalitzar en un acte amb els màxims responsables de les dues entitats El dimecres 27 de setembre el Club Marketing Barcelona (CMB) i l’Euncet Business School van signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu de potenciar el posicionament conjunt i establir acords que aportin valor als membres de totes dues entitats. Entre els avantatges fruit d’aquest acord, i que beneficien a la comunitat de l’Euncet, hi ha la primera quota anual gratuïta pels estudiants de l’Escola i la inclusió de les ofertes laborals que arribin al CMB a la Borsa de Treball de l’Euncet. El Club Marketing Barcelona és una associació d’empreses i professionals del màrqueting, fundada l’any 1959, que té com a finalitat impulsar accions que millorin la competitivitat de les empreses i dels professionals, “potenciant el màrqueting com a eix estratègic”. A través de convenis de col·laboració amb les institucions acadèmiques com el que ha signat amb l’Euncet, el CMB vol acostar l’empresa i el món acadèmic per aconseguir el repte de mantenir Barcelona a l’avantguarda de la formació en màrqueting. El nou conveni tindrà vigència durant dos anys i ja s’està començant a treballar amb projectes conjunts.

Els responsables de les dues entitats en el moment de la signatura del conveni

Acte de graduació de màsters i postgraus del curs 2016-17

L’Euncet estrena amb èxit els nous programes online per empreses

El passat juliol es va celebrar l’acte de graduació, on 160 estudiants de màsters oficials i programes executive van rebre els seus diplomes en una cerimònia molt emotiva. L’acte va estar presidit pel tinent d’alcalde de l’àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado; el secretari general de la UPC i delegat del rector a Euncet, José María Sallán; i la directora d’Euncet Business School, Dolors Puig.

Amb la voluntat d’adaptar l’oferta formativa a les necessitats reals del teixit empresarial, l’Euncet ha implantat una nova línia formativa perquè les empreses formin els seus treballadors amb un programa totalment adaptat i impartit en modalitat online.

Durant la cerimònia, els assistents van gaudir de la ponència magistral “Els canvis de paradigma i en el management actual”, a càrrec de l’ex-secretari general de l’Esport, Joan Anton Camuñas. En ella, va exposar als recents graduats els reptes amb els quals s’hauran d’enfrontar en el món del management i els va animar a emprendre accions que “inspirin allò que pot modificar el comportament global de la societat en el futur”. A més, Camuñas els va aconsellar “tenir el punt de mira cinc anys per endavant i fer tot el necessari per ser competitius en aquest horitzó”. Finalitzada la ponència, va ser el torn dels parlaments de la presidenta d’Euncet Alumni, Laia Morales, i dels representants dels estudiants recents graduats, que van tancar l’acte de graduació.

24 - Revista Euncet Alumni

Els avantatges d’aquest format són nombrosos, tal i com es desprèn de la satisfacció mostrada per Hispasat, l’operador espanyol de satèl·lits de comunicacions i líder en la distribució de continguts en espanyol i portuguès, que van ser els primers en gaudir d’aquesta línia formativa. En el seu cas, Hispasat va apostar pel Postgrau en Business Innovation (PBI), que ofereix instruments perquè els participants puguin gestionar el creixement de l’empresa sobre la base de la innovació i la capacitat d’emprendre. Pel curs acadèmic 2017-18, ja s’està treballant amb altres empreses per tancar el seu programa formatiu adaptat en continguts i impartit a distància. Aquesta nova línia formativa completa l’oferta de formació presencial, donant a les empreses un gran ventall de possibilitats per trobar la formació que més s’ajusti a les seves necessitats.

Número 4- Setembre 2017

Entrega de les Beques Rendiment pels millors expedients acadèmics

Reforma d’aules per l’augment dels estudiants matriculats

Coincidint amb el final del curs acadèmic 2016-17, la directora de l’Escola, Dolors Puig, va entregar la Beca Rendiment Acadèmic Excel·lent, que reconeix els millors expedients del curs finalitzat i permet gaudir d’una bonificació en la matrícula següent. Pel curs 2017-18, els estudiants becats per les seves altes qualificacions seran Rebeca Alexandra Martínez, Jose Miguel Gómez i Lorena Carbonero.

Durant el mes d’agost, aprofitant que l’Escola estava tancada, s’han fet millores a les instal·lacions per adaptar-les a les necessitats del nou curs acadèmic.

La Beca Rendiment Acadèmic Excel·lent s’engloba dintre de la borsa d’ajudes als estudis que ofereix l’Euncet i que s’atorga als 3 estudiants amb els millors resultats de rendiment acadèmic (RA) que estiguin matriculats en el Grau en Administració i Direcció d’Empreses o en el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital. Aquest rati RA es calcula tenint en compte el sumatori de les qualificacions de les assignatures i el número d’assignatures matriculades.

Entre les reformes que s’han realitzat destaca la unió de l’aula 4 i 5 en un sol espai per ampliar la seva capacitat i poder acollir grups més nombrosos d’estudiants. D’altra banda, també s’ha reorganitzat la distribució de l’aula 12 amb l’objectiu d’augmentar la seva funcionalitat com espai d’aprenentatge. A més d’aquestes millores, també s’ha actualitzat part de l’equipament de les altres aules i s’ha fet el manteniment que es realitza cada any a tots els espais de l’Escola per començar el curs 2017-18 amb unes instal·lacions que tinguin totes les condicions necessàries per afavorir l’estudi i el rendiment acadèmic.

Victor Küppers participarà en el proper Sopar Euncet Alumni

L’Euncet entrega les beques Avant pels màsters executive

La quarta edició del Sopar Euncet Alumni se celebrarà el proper dijous 19 d’octubre a les 19 h a les instal·lacions de l’Escola i comptarà amb la presència de Victor Küppers, formador i conferenciant sobre motivació i desenvolupament personal. Sota el títol “Vivir con Entusiasmo”, Küppers explicarà la importància de tenir una actitud positiva en un entorn personal i laboral caracteritzat per la pressió, l’estrès i la incertesa. Quan finalitzi la ponència, se sortejaran tres beques entre tots els assistents per estudiar un postgrau executive.

Amb la col·laboració de La Vanguardia, l’Euncet va convocar 30 beques per 30 màsters executive. L’objectiu és consolidar una carrera professional gràcies a l’ajuda econòmica de les beques que permetran que els beneficiaris paguin només 800 € en concepte de matrícula.

Tot seguit, començarà el sopar, on tots els assistents podran fer networking amb altres antics companys i professors de l’Escola. Serà un bon moment per recordar l’època d’estudiants a l’Euncet Business School i reprendre el contacte amb els qui s’havia perdut. Si ets Alumni de l’Euncet, no hi faltis!

Número 4- Setembre 2017

Per participar, tan sols era necessari presentar el currículum, una carta de motivació i seleccionar un màster. Entre els programes formatius que es podien escollir hi havia l’Executive MBA, el Master in Business Innovation, el Màster en Direcció d’Operacions i Logística i el Màster en Direcció Comercial i Màrqueting amb totes les seves especialitats. Un tribunal universitari va avaluar totes les candidatures i va donar els resultats el 5 de setembre. Després d’un període obert per reclamacions, el 15 de setembre es van publicar els resultats finals.

25 - Revista Euncet Alumni

La notícia més llegida Valentí Sanjuan llena el Aula Magna con su primera aparición pública después de su reto “10 días, 10 ironmans” El miércoles 13 de septiembre cerca de doscientos asistentes tuvieron el placer de escuchar la masterclass “Cómo crear tu marca personal”, que el periodista, deportista extremo y youtuber, Valentí Sanjuan impartió en el Aula Magna de Euncet. Era su primera aparición pública desde que terminó su duro reto de 10 ironmans en 10 días consecutivos, que completó gracias a pequeños trucos de motivación que contó a los asistentes. Aunque en ningún momento pensó que no lo podía conseguir, confesó que su “momento más crítico fue en la maratón del día 6”. Así, pues, más agotado que de costumbre (¡el reto lo terminó dos días antes del evento!), Valentí Sanjuan entró en el auditorio después de la presentación de José Priego, coordinador del Máster Oficial en Dirección de Marketing, quién definió a Valentí como la persona perfecta para realizar dicha masterclass por ser “una marca en patas”. Con la presentación ya realizada, Valentí Sanjuan empezó definiendo el concepto de marca personal, recordando a todos los presentes que todas las personas somos una marca “nos guste o no”. Pero recalcó que para tener una marca personal de éxito “hay que ser uno mismo” y formularse las siguientes preguntas para empezar a definirla: ¿Quién eres?, ¿Qué te gustaría hacer?, ¿Qué estás dispuesto a que sepan de ti?, ¿Cuáles son tus puntos fuertes? y ¿Cuáles son tus puntos débiles? Aunque aseguró que las cinco preguntas son importantes, quién “quiera ser un crack en algo”, deberá hacer muchas horas. Por lo tanto, aconsejó reflexionar más tiempo sobre la segunda pregunta, puesto que lo que decidas hacer te tiene que “gustar mucho para dedicarle todo el tiempo necesario”. Una vez definida la marca personal que se quiere proyectar, Valentí explicó que hay que contar la historia de cada uno, sin olvidar que “no todo son éxitos en la vida”. Por lo tanto, si se quiere transmitir la realidad y cómo es uno mismo, hay que trasmitir también los errores. En ese sentido, nombró los dos vídeos más difíciles que ha grabado para YouTube porque relatan épocas complicadas de su vida: “Me arruiné 2 veces (y me alegro)” y “Robaba para comer”. Pero no contar los momentos difíciles, no es lo único que lamenta Valentí cuando hablamos de marca personal. Se quejó de que “se tienen muy poco en cuenta los valores”, cuando son la mejor manera de llegar a la gente. Puso de ejemplo el mundo del deporte, que es donde se mueve y donde ha encontrado “unos valores que no cambiaría por nada del mundo”. Terminó la masterclass con unos consejos muy útiles para no frustrarnos en nuestro camino para construir nuestra marca personal: saber que no podremos gustar a todo el mundo, que necesitaremos paciencia porqué el éxito no se obtiene de un día para otro y que es muy importante saber cuál es el objetivo de tu marca. Con todo eso, Valentí se despidió del público, dejando tiempo para hacerse fotos con sus seguidores que hicieron cola antes de irse. ¡Hasta la próxima!

26 - Revista Euncet Alumni

Número 4- Setembre 2017

RECOMANACIONS

AUTOR: Rafaela Almeida Ramos EDITORIAL: Base ANY: 2017 PÀGINES: 144 pàg. ISBN: 978-84-17064-32-7

AUTOR: Marta García Aller EDITORIAL: Planeta ANY: 2017 PÀGINES: 336 pàg. ISBN: 978-84-08-17538-4

Influencers

El fin del mundo tal y como lo conocemos

La nova tendència del màrqueting online tracta el fenomen emergent del màrqueting d’influencers. Però, com podem establir col·laboracions i identificar els influenciadors més idonis per promocionar la nostra marca, serveis i/o productes? Quin és el paper dels microinfluencers? Quina és la recepta dels principals influencers per esdevenir una estrella de la xarxa? Quin tipus d’estratègia de branded content i contingut hem de potenciar en un post? En aquest llibre, el lector trobarà resposta a aquestes preguntes i descobrirà consells útils per construir des de zero un equip d’«evangelitzadors» fidels, disposats a recomanar-nos i compartir una experiència positiva amb la seva audiència o entorn d’influència. També compta amb l’opinió i consells d’influencers nacionals i de professionals especialitzats en la difusió de continguts digitals, i ofereix un llistat d’eines pel disseny i execució de campanyes de màrqueting d’influencers.

Igual que al segle XX van desaparèixer imperis que semblaven eterns, preceptes morals que havien durat mil anys i dogmes científics que van resultar falsos, al XXI direm adéu a moltes d’aquestes tecnologies, costums i idees que ens envolten des que vam néixer. La mateixa sort que van córrer els videoclubs, el fax i l’URSS, la viuran moltes de les professions i dels aparells que ens envolten, com els volants i el comandament a distància. Aquest llibre ens submergeix en la transformació digital que vivim i en els canvis culturals, tecnològics i econòmics que ens esperen en el segle XXI. Ho fa xerrant amb experts de prestigi mundial, però també amb ciutadans del carrer, com el dependent de la botiga que no tem la robotització; l’alt directiu del motor que somia amb jubilar-se abans que els cotxes siguin autònoms i l’encarregat de cuidar un vell magatzem de cabines telefòniques. Un llibre imprescindible per entendre els canvis inevitables que transformaran les nostres vides.

AGENDA Octubre

10 16

Inici dels màsters oficials

Inici dels programes executive Lloc: Euncet Business School, Terrassa

Lloc: Euncet Business School, Terrassa

“Eines eficients per afrontar la Selectivitat” Ponents: Joan Solà, sots-coordinador de Matemàtiques de les PAU des de fa més de quinze anys, i Valentí Sanjuan, periodista, esportista extrem i youtuber Dirigit a: alumnat de segon de Batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Superior Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 10 a 13 h

Novembre

Jornada Euncet - Empresa Descripció: acte organitzat per l’Euncet on els estudiants i Alumni poden contactar amb empreses que busquen talent Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: a partir de les 17 h

Sopar Euncet Alumni Ponent: Victor Küppers, formador i conferenciant sobre motivació i desenvolupament personal Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: 19.00 h

Número 4- Setembre 2017

27 - Revista Euncet Alumni

Formem talent per a les empreses

dels estudiants d’EUNCET EME Business Amb la formació modular pots orientar el màster School a la teva mida amb l’especialitat que triïs treballa Executive Modular Education

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA GRAUS

MÀSTERS OFICIALS

FORMACIÓ EXECUTIVE

• Grau en Administració i Direcció d’Empreses • Grau en Màrqueting i Comunicació Digital • Doble Grau en ADE i Màrqueting

• Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses Especialitat International Business • Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses Especialitat Direcció Estratègica • Màster Universitari en Direcció de Màrqueting

• Màster Executive MBA • Màster en Management Empresarial • Màster en Direcció Comercial i Màrqueting • Màster en Direcció d'Operacions i Logística • MBI (Máster de la Innovació)

POSTGRAUS

• Postgrau en Màrqueting Estratègic • Postgrau en Màrqueting Digital • Postgrau en Direcció de Vendes • Postgrau en Internacionalització i Obertura de Nous Mercats • Postgrau en Operacions i Supply Chain Management

- Revista Euncet Alumni Ctra. de28 Terrassa a Talamanca, km. 3 08225 - Terrassa www.euncet.es

• Postgrau en Logística • Postgrau en Desenvolupament Directiu • Postgrau en Habilitats Directives • Postgrau en Control de Gestió • Postgrau en Gestió de la Innovació • Postgrau en Gestió de l'Emprenedoria • Postgrau en Gestió de Projectes

Tel. 93 547 60Número 66 4- Setembre 2017