Revista Euncet Alumni Número 5

EUNCET ALUMNI Número 5, Febrer 2018

Revista Alumni

Alumni Destacat

Joan Solà, gerent d’El Periódico de Catalunya i director de Distribució del Grupo Zeta

Vida Universitària

amb els estudiants Pol Gómez, Judit Otero i Gerard Fernández

Opinió Marta Sánchez Ugart Aleix Lagares Cristina Lopez-Mayan David Matanzas

Drons, buscant el seu lloc al mercat Reportatge

ENTREVISTA

CARMEN MESA, FUNDADORA DE RED EMOCIONAL

Dins d’aquesta revista...

06 Autònoms: una reforma suficient?

Marta Sánchez Ugart, Alumni i especialista comptable, fiscal i tributari

08 El comercio local y el e-commerce

Aleix Lagares, estudiant de l’Euncet i Chief Executive Officer a AYONOW Marketing

04 L’Editorial

10 Contabilidad del desarrollo: evidencia del PIAAC

05 Nomenaments

12 Alumni Destacat

05 Informació pràctica

13 Empresa al dia

A càrrec de Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni

Cristina Lopez-Mayan, professora de l’Euncet i experta en economia laboral i economia de l’educació

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Mútua Terrassa, exemple de compromís social un any més

LinkedIn, una xarxa professional?

EUNCET ALUMNI STAFF 2 - Revista Euncet Alumni

Joan Solà, gerent d’El Periódico de Catalunya i director de Distribució del Grupo Zeta

EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

Marta Roma mroma@euncet.es

REDACTORA

Patrícia Folch patricia.folch@euncet.es

PUBLICITAT

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, podeu contactar enviant un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte a través del correu electrònic alumni@euncet.es

Número 5- Febrer 2018

14 L’Entrevista

Carmen Mesa, infermera i fundadora de la consultoria Red Emocional

16 Drons, buscant el seu lloc al mercat Reportatge sobre el drons i la nova legislació

19 L’Expert opina

David Matanzas, Alumni de l’Euncet Business School i CEO a AIRK Drones

20 Vida universitària

Estudiants de la primera promoció del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital

22 El Professor

Eva Garcia, professora de l’Euncet

23 Sabies que...

Airbnb va créixer gràcies al Growth Hacking?

24 L’Actualitat

Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet

27 Recomanacions

Publicacions recents recomanades

27 Agenda

Propers esdeveniments destacats

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: info@euncet.es Web: www.euncet.es

Número 5- Febrer 2018

EUNCET ALUMNI

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/alumni/

3 - Revista Euncet Alumni

L’EDITORIAL ¿Estás preparado para el futuro?

E

s sorprendente que la primera conclusión del último Estudio de Competencias Digitales de la Empresa Española, realizado por Kantar, sea que falta conciencia y conocimiento sobre lo que significa ser digital. Por otro lado, cada vez es más frecuente que estas mismas empresas que dicen no conocer con exactitud el término soliciten perfiles directivos con competencias digitales.

Está claro que los directivos de hoy no pueden ser los directivos de mañana, lo vemos en nuestro día a día. Las funciones de áreas tan tradicionales como ventas, marketing, operaciones o recursos humanos se están viendo obligadas a evolucionar a un ritmo frenético.

El cambio es tan profundo que ya no se trata de simples preparaciones a nivel individual, sino de transformaciones globales de la cultura de empresa, un gran cambio en la manera de pensar y actuar, tanto a nivel interno como externo.

• Cambio interno: una dificultad añadida en este proceso de cambio es el liderazgo de equipos intergeneracionales en los que se combinan maneras de trabajar (y de pensar) tradicionales e innovadoras. Es necesario crear un ambiente propicio para que nativos digitales y predigitales colaboren en busca de un mismo objetivo, con metodologías comunes y accesibles para todos ellos.

• Cambio externo: las empresas viven de sus clientes y los clientes han cambiado. El proceso de compra y venta ha evolucionado radicalmente desde la aparición de nuevos canales de comunicación, y ahora el cliente tiene más poder que nunca. Los equipos directivos deben saber trasladar a toda la organización que la orientación al cliente ya no es una opción.

Aun así, siendo conscientes de esta necesidad, en el 78 % de las empresas los directivos no se sienten al día ni suficientemente preparados para liderar el cambio. Y tú, ¿estás preparado para el futuro?

Un saludo cordial,

Laia Morales Presidenta d’Euncet Alumni

4 - Revista Euncet Alumni

Número 5- Febrer 2018

NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Mattia Clementi, International Account Manager a Hotusa

Key Account & Training Manager a Grupo Álava

Javier Arias,

Automotive Engineering Program Manager a BCNC Group

Francisco Javier Expósito,

Va cursar el Màster Oficial en Direcció de Màrqueting (2016-17)

Va cursar el Postgrau en Desenvolupament Directiu (2013-14)

Va cursar el Master in Business Administration (2001-03)

INFORMACIÓ PRÀCTICA LinkedIn, una xarxa professional?

L

inkedIn està considerada com la xarxa social de l’àmbit professional per excel·lència, però sovint ens trobem amb perfils i continguts que no s’ajusten a la funció per la qual va aparèixer. Si volem mostrar una bona imatge professional és important evitar els següents errors, els quals són freqüents trobar-los a LinkedIn:

1. Exposar massa les nostres habilitats. És cert que moltes vegades si no fem difusió nosaltres mateixos de les nostres habilitats, ningú ho farà per nosaltres. Però sovint a LinkedIn es troben perfils que s’excedeixen en vendre les seves habilitats i sembla que el que estiguin fent és acontentar l’ego dels protagonistes. Per això, es recomana fer una difusió acurada de les fortaleses de cada un.

2. Utilitzar LinkedIn com si fos Facebook. S’ha de tenir en compte que a través de LinkedIn construïm la nostra marca personal. Per tant, no s’ha de perdre de vista que publicar fotografies familiars, reunions amb amics o altres continguts que no siguin professionals, ens poden restar en el moment d’obtenir una de les oportunitats professionals que es poden aconseguir a través de LinkedIn. 3. Validar aptituds en busca de la reciprocitat. Un error freqüent és validar les aptituds dels altres amb l’únic objectiu que ens tornin la validació, sense tenir en compte si realment les aptituds són reals. El mateix passa amb les recomanacions. Fer això indica falta d’ètica professional.

4. Fer spam per vendre els nostres productes. LinkedIn ens pot ajudar a vendre els nostres productes o serveis, però mai s’ha de convertir en un lloc per fer spam, ja sigui a través de missatges inbox o en converses de grups.

Número 5- Febrer 2018

5 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

Marta Sánchez Ugart

Autònoms:

una reforma suficient?

Más allà de la

Innovació

U

n dels principals col·lectius dins de l’economia catalana i de l’estat espanyol és el dels treballadors autònoms. Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), a finals de l’any 2017 a Espanya hi havia 1.962.774 treballadors autònoms, que suposaven aproximadament un 11% del total d’ocupats.

El dels treballadors autònoms és un sector que històricament ha tingut una normativa pròpia i independent de la dels treballadors per compte aliè, amb un nivell de regulació substancialment inferior al d’aquests darrers. El passat 24 d’octubre de 2017 es va aprovar a les Corts Generals la Llei 6/2017, de Reformes Urgents del Treball Autònom, disposició que va entrar en vigor al dia següent de la seva publicació al BOE (25/10/2017) pel que fa a les mesures de caire social, i el dia 1 de gener de 2018 per a les fiscals, i que ha donat lloc al present comentari.

En la meva opinió amb el text aprovat el legislador ha deixat passar una excel·lent oportunitat de regular de forma eficient l’activitat dels treballadors per compte propi, atès que tots teníem grans esperances posades en diversos aspectes que finalment han quedat sense solucionar i que de ben segur

6 - Revista Euncet Alumni

podrien haver fomentat el creixement de l’autoocupació per a molts treballadors, destacant d’entre les principals novetats introduïdes pels 14 articles de la Llei el següent: • Novetats de naturalesa social, que van entrar en vigor el 26 d’octubre de 2017: 1. Ampliació de 6 mesos a 1 any la cotització de 50 € mensuals per a nous negocis (article 3). D’aquesta forma, es tracta de fomentar l’inici de noves activitats mitjançant l’ampliació del termini d’aplicació de la tarifa plana de cotització d’autònoms.

2. Increment de bonificacions per a autònoms (article 7), tant per a joves com per a dones que es reincorporin després de la maternitat, persones amb menors o dependents a càrrec o discapacitats.

3. Increment de les prestacions per paternitat i maternitat, equiparant-los en gran mesura a les dels treballadors per compte aliè (disposició final 4a).

4. Mesures de flexibilització per a donar-se d’alta i de baixa del Régimen Especial de Trabajadores Autónomos (RETA), permetent fins a tres baixes i altes en còmput anual,

Número 5- Febrer 2018

a

ón modificar la base de cotització i instauració de mesures de protecció per a accidents “in itinere” (article 14).

5. Facilitats per al reintegrament per excés de cotització (article 2), en supòsits de concurrència d’activitat per compte propi amb treball per compte aliè.

• Novetats de naturalesa fiscal, mitjançant la modificació de l’article 31-2-5è de la llei de l’IRPF, en vigor des de l’1 de gener de 2018: 1. Instauració d’una regla objectiva per a la deducció del 30% de les despeses de subministraments de l’habitatge habitual, en aquells casos en els que l’activitat es desenvolupi des del propi domicili. D’aquesta manera, sobre la part de la despesa que correspongui als metres quadrats dedicats a l’activitat empresarial o professional, s’aplicarà el percentatge del 30% que podrà ser objecte de deducció.

2. Es declara que són deduïbles les despeses de manutenció del contribuent derivats de l’activitat econòmica, amb un límit diari de 26,67 € diaris dins de l’Estat Espanyol i de 48,08 € diaris a l’estranger. Cal fer esment que la despesa

Número 5- Febrer 2018

haurà de ser efectuada a establiments d’hosteleria i restauració, i que el seu pagament necessàriament haurà d’efectuar-se a través de mitjans electrònics de pagament, duplicant-se els límits diaris pel cas de pernoctació acreditable del contribuent fora del seu domicili.

El contingut de les novetats anteriors, i molt especialment el de les de naturalesa fiscal, ens porta a concloure que la Llei 6/2017 s’ha quedat a mig camí respecte a la seva finalitat, tota vegada que no suposa la revolució que el col·lectiu de treballadors autònoms, el col·legi d’economistes i les associacions professionals d’assessors fiscals portem dècades sol·licitant, essent les mesures establertes clarament insuficients per a la deguda protecció dels autònoms.

MARTA SÁNCHEZ UGART CEO de Sánchez Ugart i especialista comptable, fiscal i tributari Alumni de l’Euncet Business School

7 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ Aleix Lagares

P

ara las pequeñas empresas es un auténtico reto introducirse con éxito en el comercio electrónico. En primer lugar, debido a la inversión en marketing online que se requiere; en segundo lugar, por la dedicación que implica un e-commerce para posicionarse en el mercado y, en tercer lugar, por la compliejidad logística. Sin embargo, el comercio electrónico puede ofrecer muchas posibilidades a las empresas locales. No pueden competir con un gigante de e-commerce, pero pueden ofrecer a sus clientes muchas otras ventajas que les permitirán ser competitivas en el mercado electrónico y diferenciarse de las grandes plataformas.

El proceso de digitalización de las marcas y proveedores ha hecho que las principales tiendas multimarca o comercios, que vendián productos que ahora podemos encontrar en grandes superficies digitales, hayan tenido que replantear su futuro y diseñar estrategias para mantenerse en el mercado. El proceso de digitalización es largo e implica destinar recursos que posiblemente no disponga el pequeño comercio. Nadie puede competir contra plataformas en las que tienes envío gratuito en menos de 24 horas, servicio de atención al cliente 24/7 y, encima, a un precio mejor del que puedes encontrar en cualquier tienda offline y online.

Alguien dirá que sí, que hay oportunidad. Dile a un comercio local que después de pagar el alquiler, la luz, el agua y otros gastos, que invierta en un e-commerce, que se centre en vender online

8 - Revista Euncet Alumni

y que invierta en plataformas monetizadas para hacer promoción de sus productos. Eso sin contar el curso de formación digital o el servicio de un asesor de marketing digital durante todo el proceso. O simplemente dile que hay plataformas en las que puede vender sus productos sin ganar prácticamente nada. El principal problema es el eje de comportamiento del consumidor dentro de las compras online y el precio que pagan las grandes plataformas online por sus envíos.

Todos estamos acostumbrados a comprar online y recibirlo en casa. ¿Es muy cómodo verdad? Todos sabemos que sí. ¿Qué pasaría si compráramos unos zapatos online y tuviéramos que recogerlos en la zapatería donde toda la vida habías podido comprar esa marca de zapatos? En este punto tenemos la solución al problema. Un vendedor necesita stock para vender sus productos. Bien, ¿qué pasaría si las marcas se comprometiesen a vender sus productos online, entregarlos en tiendas físicas y que éstas ganaran un porcentaje de la venta? Hasta ahora los que habían hecho crecer estas marcas eran los negocios locales que las distribuían.

La inversión de stock en tiendas locales se reduce considerablemente, las ventas online aumentarán ya que el e-commerce de la marca tendrá referencias de tiendas locales que recomendarán a sus clientes comprar estos productos también online. Las marcas y proveedores no serán competencia para las

Número 5- Febrer 2018

El comercio local y

el e-commerce

propias tiendas locales, sino que serán un punto de apoyo mayor para éstas. Eso también soluciona el tema de los envíos, ya que una gran parte de los comercios locales se concentra en núcleos comerciales. Las empresas de transportes tendrían las entregas concentradas en un radio inferior al actual y, de esa forma, se asegurarían de que esos envíos llegan al destinatario en la primera entrega para no tener que volver a intentar la entrega por segunda o tercera vez.

Pero para eso, debemos reeducar el comportamiento del consumidor digital para funcionar a través de una especie de ROPO (concepto que hace referencia a buscar en internet antes de comprar en la tienda físicamente), pero haciendo la compra directamente desde el e-commerce: Purchase Online-Pick Up Offline y eso te permite funcionar a través de un ROPO múltiple: Research Offline-Purchase Online-Pick Up Offline.

Creo que la solución al problema pasa por integrar una plataforma de comercio donde todos las tiendas locales puedan tener su pequeño espacio y donde el consumidor tenga un fácil acceso para encontrarlo todo en un mismo sitio. De esta manera, garantizamos una digitalización con una baja inversión, promocionamos los productos de manera online para poder enlazarlo a las tiendas cerca de la ubicación donde se encuentre el cliente potencial, incrementando así el ROPO. También agilizando el proceso de compra en las tiendas locales, donde el cliente ya va

Número 5- Febrer 2018

con una idea fija, sin dejar de tener la experiencia de compra en una tienda física. Creando una plataforma así también tendríamos la capacidad de agilizar y facilitar los pagos, para poder reducir el tiempo de decisión de compra de los usuarios. También les facilitamos la posibilidad de asegurarse la compra/reserva de los productos mejorando su experiencia.

Así pues, una plataforma como esta supondría la adaptación parcial al cambio de necesidades que experimenta el comportamiento del consumidor que estábamos hablando, donde la experiencia de compra local se fusiona con una experiencia digital adaptándose a la era actual y superando los problemas mencionados anteriormente. Realmente el consumidor ¿está preparado para salir a buscar sus productos para mejorar su experiencia tanto en el proceso de compra como en el postventa? Solo el tiempo y las necesidades futuras nos lo dirán.

ALEIX LAGARES Chief Executive Officer a AYONOW Marketing Estudiant del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital aleix.lagares@euncet.es

9 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

Cristina Lopez-Mayan

U

na de las preguntas más interesantes en economía es entender por qué las diferencias de renta entre países pobres y ricos son tan grandes. Una primera aproximación a esta pregunta se responde por medio de un ejercicio de contabilidad del desarrollo.

Para producir, un país necesita capital físico, capital humano y tecnología. Esta última sería algo así como la (mejor) receta para mezclar capital físico y humano. Intuitivamente, la contabilidad del desarrollo nos dice qué parte de las diferencias de renta entre países se puede explicar por diferencias en la acumulación de capital físico y humano y qué parte se explica por diferencias en la tecnología. El problema al que nos enfrentamos los economistas es la dificultad para determinar la importancia del capital humano en comparación con la tecnología, ya que ambos son factores difíciles de medir. Sin embargo, la reciente disponibilidad de los datos del “Programme for the International Assessment of Adult Competencies” (PIAAC) de la OCDE nos permite medir con más precisión el nivel de capital humano de un país.

En nuestro trabajo utilizamos los datos del PIAAC para medir el capital humano y así contabilizar la importancia de esta variable para explicar las diferencias de renta entre países. Los datos del PIAAC son muy interesantes en este sentido pues: 1) son representativos a nivel de país; 2) son datos armonizados, lo que asegura la comparabilidad entre países; 3) permiten medir el capital humano utilizando varias dimensiones (habilidades cognitivas, años de experiencia laboral, estado de salud,

10 - Revista Euncet Alumni

cursos de formación) y no únicamente los años de educación de la población; y 4) incluyen datos de salarios. Esto último es fundamental para poder estimar los parámetros de la función de producción, y por tanto, ponderar la importancia de cada dimensión del capital humano en la misma. Esta ponderación se obtiene por medio de regresiones salariales de tipo Mincer en las que incluimos cada una de nuestras medidas de capital humano.

La obtención de esta estimación del capital humano es muy interesante, pues la literatura sobre contabilidad del desarrollo no es concluyente sobre cuál es la importancia del capital humano para explicar las diferencias de renta. Hay trabajos que obtienen que el capital humano no es muy importante ya que apenas explica un 20% de las diferencias de renta entre países (Hall y Jones 1999). Otros en cambio calculan que las diferencias en capital humano explican hasta un 80% de las diferencias de renta (Manuelli y Sheshadri 2014, Jones 2014). ¿A qué se deben estos resultados tan dispares? Básicamente a dos motivos: a) el tipo de función de producción asumida, y b) qué dimensiones del capital humano se consideran para medir el stock total de capital humano de un país. Hall y Jones (1999) utilizan únicamente los años de educación de la población. Manuelli y Sheshadri (2014) incluyen además formación continua (on-the-job training).

En este sentido PIAAC nos ayuda a resolver el dilema sobre la importancia del capital humano, y de sus distintas dimensiones, de una forma muy directa: vayamos a los datos y veamos qué

Número 5- Febrer 2018

Contabilidad del desarrollo:

evidencia del PIAAC relevancia tiene cada dimensión del capital humano sobre la productividad de la población en edad de trabajar de un país. ¿Cómo lo hacemos? Estimamos regresiones de tipo Mincer con los datos PIAAC para saber en qué medida cada dimensión del capital humano se asocia con incrementos salariales.

Posteriormente, calculamos el nivel de capital humano agregado de los países incluidos en PIAAC utilizando no solo los años de educación, sino también otros aspectos, como son las habilidades cognitivas de cada persona. Los estudios anteriores aproximaban las habilidades cognitivas de la población en edad de trabajar con los datos de PISA (Programme for International Student Assesment), que mide las habilidades cognitivas solamente en la población estudiantil. El problema de usar esos datos es que esas habilidades no miden bien las habilidades cognitivas de la población adulta ya que los conocimientos de los estudiantes se pueden amplificar o depreciar a lo largo de la vida adulta.

Además, en nuestro trabajo la medida de capital humano incluye también los años de experiencia laboral (pues el capital humano también se adquiere por el simple hecho de estar trabajando), la participación en formación (pues el capital humano también se adquiere a través de cursos de formación específica o general), y el estado de salud (pues estudios recientes demuestran que el nivel de salud y la productividad están íntimamente relacionados). ¿Qué nos enseña nuestro trabajo? Si medimos el capital humano únicamente con los años de educación de la población, esta variable junto con el capital físico solo explican un 27% de

Número 5- Febrer 2018

las diferencias de renta entre países. Sin embargo, cuando el medimos el capital humano incluyendo más dimensiones, el capital físico y humano explican el 42% de las diferencias de renta.

Y este número es aún mayor cuando asumimos que los individuos con un nivel alto y bajo de educación formal no son sustitutos perfectos. En nuestro trabajo hacemos varios comprobaciones para asegurarnos que nuestros resultados son robustos.

La implicación para la política económica es clara: si un país quiere aumentar su renta per cápita deberá invertir en acumular el capital humano de su población. Es decir, invertir en mejorar las habilidades cognitivas, la salud, y la formación continua. En el pasado se le ha dado mucha importancia a la inversión en tecnología. Sin embargo, de poco servirá esta inversión sin una población que tenga un nivel de capital humano elevado, con flexibilidad para adaptarse a las nuevas formas de producción.

Formación y tecnología van unidas de la mano.

CRISTINA LOPEZ-MAYAN Doctora i experta en economia laboral i economia de l’educació És professora de l’Euncet cristina.lopez.mayan@euncet.es Resum de l’article “Development accounting using PIAAC data”

11 - Revista Euncet Alumni

ALUMNI DESTACAT Joan Solà, gerent d’El Periódico de Catalunya Diplomat en Ciències Empresarials, promoció 1998-2000 Executive MBA, promoció 2013-2014

Des de ben jove, Joan Solà ha desenvolupat la seva carrera professional entre El Periódico de Catalunya i la política, on desenvolupa el càrrec de 1r tinent d’alcalde i les regidories d’Hisenda, Esports, Ensenyament infantil, Llicències d’Obres i Activitats a Sant Llorenç Savall.

P

olítica i mitjans de comunicació sembla que no hagin de casar. Tanmateix, Joan Solà està en tots dos àmbits des de fa anys. El 2003 va entrar a la política municipal del seu poble, Sant Llorenç Savall, com a regidor, càrrec que segueix desenvolupant en l’actualitat, sense estar afiliat a cap partit polític. Li han arribat propostes per seguir desenvolupant la seva carrera en institucions més enllà de les municipals, però des que va entrar en política fa 14 anys sempre ha sabut que seria temporal i estrictament en l’àmbit municipal.

Va ser en aquell moment quan va decidir tornar a les aules de l’Euncet per estudiar l’Executive MBA. Feia temps que no estudiava, tot i que entre mig va cursar a distància la llicenciatura en ADE a una altra universitat, però sabia que era el moment de continuar amb la seva formació: a nivell personal, encara no tenia fills; i a nivell professional, agafava el repte de la gerència d’El Periódico. D’aquella etapa cursant el màster en guarda molts bons records, en especial dels professors, dels qui destaca la seva procedència de l’empresa privada, ja que a l’aula “expliquen la realitat i no la teoria”.

Quan va entrar com a regidor ja estava treballant per El Periódico de Catalunya i reconeix que durant els primers anys “va ser molt dur” poder compaginar la seva feina al diari amb la tasca de regidor, que li requeria fer reunions de nit. Ara ja ho té més per mà, però confessa que quan acabi el mandat actual finalitzarà la seva etapa com a polític, que li ha permès aprendre molt sobre gestió.

En una època convulsa pels mitjans de comunicació per la seva digitalització, Solà segueix en la gerència buscant la millor estratègia per sobreviure. A diferència d’altres països, a Espanya no hi ha la mentalitat de pagar per llegir el contingut de l’edició digital d’un diari i la publicitat té un límit que no compensa la baixada dels lectors de la versió en paper. Tal i com afirma és complicat quan “moren lectors en paper i no en neixen de nous” i defensa que part de la solució passaria perquè els lectors paguin una tarifa plana per accedir a diferents diaris i revistes, equiparant el model a Spotify. Però a curt i a mitjà termini no creu que sigui possible. Mentrestant des de l’equip directiu segueix treballant en l’àmbit de la comunicació, un sector que sempre li ha agradat, malgrat que, realment, només té tres dies de festa a l’any: 1 de gener, Tots Sants i Sant Esteve. Tots els altres dies segueix pendent del mòbil perquè “cada dia surt un producte nou” i, tot això, sense deixar de banda la política, almenys per ara.

En tots dos àmbits professionals va començar sent molt jove. El 2000 acabava la diplomatura en Ciències Empresarials a l’Euncet i, a través de la Borsa de Treball de l’Escola, va trobar unes pràctiques al diari en el departament d’Administració i el 2003, coincidint amb la seva entrada a la política, ja treballava de controller. Assegura que la millor manera de conèixer un sector és aprenent des de becari i així va fer ell. Poc a poc, va anar creixent dins l’empresa fins que el 2012 passa a ocupar la gerència d’El Periódico de Catalunya i la direcció de Distribució del Grupo Zeta, càrrecs que segueix desenvolupant.

12 - Revista Euncet Alumni

Número 5- Febrer 2018

EMPRESA AL DIA MútuaTerrassa, exemple de compromís social un any més

E

l Pacte de les Nacions Unides (UN Global Compact) neix l’any 1999. Amb més de 13.000 entitats signants en més de 170 països, és la major iniciativa voluntària de responsabilitat social empresarial del món. L’esmentat pacte persegueix dos objectius: incorporar els 10 Principis dels Drets Humans en àrees relacionades amb els drets humans, el treball, el medi ambient i la gestió transparent i canalitzar accions de suport dels objectius més amplis de les Nacions Unides, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Mútua Terrassa, com empresa adherida al Global Compact des de l’any 2009, té el compromís de promoure aquests principis i objectius a la seva organització i al seu entorn així com presentar el seu progrés en la perspectiva social mitjançant un informe anual. Per tercer any consecutiu des que es va adherir al Pacte, ha obtingut la màxima certificació en la presentació del seu 7è informe de compromís social, corresponent a l’any 2016 i que té com a lema “Arribem més lluny”.

Iniciatives en l’àmbit del compromís social En aquest últim informe presentat, es plasmen les 64 iniciatives que l’entitat ha desenvolupat en l’últim any en el marc de la seva política de compromís social. Algunes de les quals ressalten pel seu valor transversal com, per exemple, la consolidació de la Fundació Integralia Vallès, creada a l’any 2015 amb l’objectiu d’impulsar la integració professional de persones amb discapacitat física al Vallès i desenvolupar un “contact center” per afavorir l’accessibilitat telefònica a la població de l’àrea d’influència de MútuaTerrassa. En aquest sentit, aquesta iniciativa va ser premiada el passat 2015 per la International Hospital Federation (IHF) en el marc del 39è Congrés Internacional d’Hospitals celebrat a Chicago.

D’altra banda, una de les iniciatives més destacades a nivell intern són les campanyes de prevenció i detecció precoç del càncer dirigides al personal de l’entitat. Tal i com es recull en l’informe, el març de 2016 es firmava un conveni de col·laboració amb l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) amb l’objectiu de desenvolupar conjuntament campanyes de prevenció i detecció precoç dels càncers més habituals, que són el càncer de pell, de mama, de còlon i de pròstata i testicles. En total els més de 4.000 professionals que treballen a MútuaTerrassa han rebut informació sobre la prevenció primària, que treballa la promoció d’hàbits saludables que redueixen els factors de risc, i la prevenció secundària, que incideix en la necessitat de fer proves de detecció precoç.

Entre els recursos que s’han utilitzat per aquestes campanyes hi ha des de l’organització de conferències amb experts fins a l’enviament de llibrets educatius sobre la prevenció de l’exposició al sol als fills dels professionals de MútuaTerrassa. A més, MútuaTerrassa va ser reconeguda l’any passat per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa en la categoria de Compromís i Sostenibilitat. L’esmentada distinció va posar en relleu el caràcter de benefici social de l’entitat i la seva voluntat de millora contínua i de preservació de la salut i l’autonomia de les persones.

Premi de la Fundació Avedis Donabedian Però el reconeixement per la feina ben feta en l’àmbit de RSE s’ha traslladat també a la XXIX edició dels premis de la Fundació Avedis Donabedian (FAD), que distingeixen la qualitat en institucions sanitàries a nivell internacional. El proper dimecres 11 d’abril, en un acte que se celebrarà al Palau de la Música Catalana, MútuaTerrassa rebrà el Premi a la Millor Informació sobre Actuacions en Responsabilitat Social en Institucions Sanitàries, precisament per la publicació del seu 7è Informe de compromís social.

L’any 1900 un grup d’empresaris creen la societat “El Seguro Tarrasense contra los Accidentes de Trabajo” amb l’objectiu de pal·liar les conseqüències dels accidents laborals. Durant tots els seus anys d’història, MútuaTerrassa s’ha anat adaptant a les necessitats del context i ha diversificat la seva activitat. Actualment, amb més de 4.000 professionals, és un centre de referència i està acreditat com a Hospital Universitari. Forma part del Consell Assessor de l’Euncet.

Vista global del Campus Universitari de Salut MútuaTerrassa

Número 5- Febrer 2018

13 - Revista Euncet Alumni

L’ENTREVISTA Parlem amb Carmen Mesa, infermera i fundadora de la consultoria Red Emocional, perquè ens expliqui què li va fer deixar la infermeria d’hospitalització i d’atenció primària per crear la seva empresa sobre educació de salut emocional i el benestar amb una metodologia adaptada a l’aprenentatge per a la gestió de la vida i per exercir la pròpia autonomia.

“La meva passió és contribuir a la salut i a la qualitat de vida de les persones”

H

as estat molts anys treballant d’infermera a hospitals i vas decidir deixar-ho per dedicar-te a la formació i a la consultoria. Per què aquest canvi professional?

Vaig començar molt aviat, als 17 anys, a treballar acompanyant a persones des de diferents àmbits d’actuació, dins del sistema sanitari, en processos de curació, reparació de malalties i situacions de final de vida. Però va arribar un moment que em vaig adonar que estava fent d’infermera, quan en realitat jo volia ser infermera i això em va suposar un cert desconcert.

D’una banda, tenia molt clar que la meva passió era ser infermera i contribuir a la salut, l’evolució i la qualitat de vida de les persones, però d’altra, la idea de continuar la resta de la meva vida, treballant de la mateixa forma, em neguitejava i molt. Per això, vaig decidir continuar la meva carrera com a professional independent i crear la meva pròpia assessoria de salut.

En què consisteix l’assessoria de salut? És un treball que ofereix ajuda i acompanyament professional especialitzat perquè el client pugui resoldre els seus problemes de salut. Permet a la persona entendre què és el que li està passant

14 - Revista Euncet Alumni

en tots els nivells de la seva vida. En ocasions, es genera molt patiment quan una persona no entén el que li passa i no sap com treure’s aquesta sensació i poder estar bé. Hi ha persones que, tot i tenir moltes capacitats, tenen certes dificultats a l’hora d’assolir nivells de salut equilibrats o d’aconseguir unes relacions personals satisfactòries, o bé aconseguir o mantenir una feina que realment els motivi. En definitiva, tenen dificultats per tenir la vida que volen portar, i alhora que puguin realitzar-la satisfactòriament.

A qui va dirigit?

Qualsevol de nosaltres hem tingut en algun moment de la nostra vida un cert malestar que no arriba a ser una patologia. Per tant, no té un diagnòstic precís de malaltia física o mental, sinó que tenim incertesa, malestar, insatisfacció o ansietat. Aquestes situacions fan que en ocasions la persona no sàpiga a qui dirigir-se perquè no té un problema estrictament mèdic. El nostre cos ens va enviant aquests senyals d’intranquil·litat i no sabem interpretar-los i passem a tenir més avisos com petits accidents molt lleus per ensurts o distraccions, notem que hem contestat de forma inadequada als nostres fills o a la parella, als nostres companys o clients, que toquem la botzina del

Número 5- Febrer 2018

nostre cotxe irritats o deixem anar algun que altre improperi a altres conductors. Tot això dona lloc a símptomes com tensió muscular, dolor, trastorns gàstrics, trastorns de son, respiratoris, endocrins... En realitat, estem donant pas inconscientment a malalties cròniques com hipertensió arterial, hipertiroïdisme... o el risc de patir un accident més greu i per això és molt important fer una predicció i un control adequat de l’estrès.

Què fem quan notem algun d’aquest símptomes?

Jo treballo amb models d’infermeres, concretament, amb el Model Sistèmic del Benestar de Sol Muñoz que permet obtenir una radiografia del funcionament de la persona en totes les seves dimensions: física, mental/emocional, relacional i espiritual. Aquesta última no només en el sentit religiós sinó de la necessitat del sentit de la vida i la necessitat de sentir-se útil. Amb aquesta metodologia la persona pot entendre quines són les seves dificultats específiques per resoldre els seus problemes i facilita els instruments per a que aprengui a fer una millor gestió del procés, de les seves dificultats i de la pròpia vida, en qualsevol circumstància.

Tractes diferents cicles de la vida d’una persona. En els adults, què és el que més els afecta?

L’adult té molts problemes d’estrès i, a més, hi ha molta gent que no sap què vol i no té ben definit cap objectiu. Són els que comencen molts projectes però no n’acaben cap, que fa que tinguin una gran pèrdua d’energia vital i els crea molta insatisfacció. En la part més adulta, ja ets una persona més madura que ja saps el que vols i gaudeixes més, però tens sovint la responsabilitat de cuidar els altres. En canvi, a partir dels 60-70 anys, valores molt més la vida i comprens més tot el que has viscut, però hi ha una falta d’entesa amb les generacions més joves i el risc de la soledat. Relacionant-ho amb la tecnologia, en uns anys, si això no canvia, ens morirem acariciant una màquina o un robot. No és problema de saber adaptar-se a les tecnologies, sinó que no podem perdre el caliu. Per això, crec que ara és el moment d’aturar-nos davant d’aquesta carrera que estem fent amb la tecnologia i veure com estem i què necessitem realment com a societat.

Com es pot combatre l’estrès?

El primer que s’ha de fer és saber en què consisteix l’estrès, però d’una forma molt planera. Hem de saber d’on ve l’estrès a nivell fisiològic i què fa a nivell hormonal. Les persones ens acostumem a l’estrès i el necessitem, però si no fas l’escàner a la teva persona no t’adones que no és necessari i que et pot provocar malalties o tenir accidents.

S’ha de valorar que hi ha morts prematures per estrès, que es podrien reduir amb una bona gestió de les emocions. En un món on la tecnologia va molt de pressa, és important saber parar i mirar-nos per saber com estem.

Quines diferències s’estableixen entre aquest model i el coaching?

La diferència és que el coaching té uns objectius concrets en un

moment concret de la vida. En canvi, el meu objectiu és cobrir de forma eficaç les necessitats reals de les persones per apoderar-les i que siguin coneixedores dels seus processos de salut, de la seva evolució i de la seva qualitat de vida i que disposin dels recursos necessaris i adequats a les seves necessitats específiques.

En una empresa en quins punts s’ha de millorar?

Per a les empreses es pot aplicar el mateix Model Sistèmic del Benestar a través de la consultoria empresarial i es treballa un abordatge infermer integral-sistèmic de la situació de la salut laboral de les persones, que implica diagnosticar la situació, establir relacions en quant l’origen, les causes, l’efecte i els resultats i aplicar diferents recursos d’aprenentatge com: l’aprenentatge dels propis recursos interns, la gestió adequada dels rols laborals, de les pressions del medi i del poder. És a dir, aprenentatges per a la gestió de la vida personal i laboral, i aprenentatges per exercir la pròpia autonomia.

Quins beneficis aconseguirien les empreses si apliquessin aquest model?

Els beneficis que s’obtenen són, per exemple, una major satisfacció laboral, la disminució del número de baixes, una major conscienciació i fidelització cap a l’empresa. Aquest model no és una vareta màgica, ja que implica feina personal i entrenament que aportarà un benefici, tant a les persones com a l’empresa. Pot semblar enganyosament fàcil i és per això que proporcionem ajuda i acompanyament professional també de forma personalitzada a l’empresa, perquè la persona pugui resoldre els seus problemes de salut. Els resultats són bastant immediats i de seguida es comença a notar cohesió entre l’equip i el benestar corporatiu.

A part de la consultoria, també fas formació i imparteixes classes d’habilitats directives als programes executive de l’Euncet. Què t’aporta aquesta faceta?

M’aporta contribuir des d’un altre nivell. És molt gratificant poder aportar coneixement sobre educació emocional que pot ser útil a altres persones i que dona qualitat de vida. A classe m’agrada treballar amb casos que surten dels mateixos alumnes i faig dinàmiques que semblen inofensives però que fan pensar molt. Han d’entendre que perquè un director triomfi i pugui liderar s’ha d’haver liderat prèviament a ell mateix i, per això, és tan important l’autoconeixement.

Els adults, a diferència dels nens, en un primer moment estan poc receptius però després veuen que les tècniques d’educació emocional els poden beneficiar i les adapten a la seva vida.

“Un director per poder liderar s’ha d’haver liderat prèviament a ell mateix”

Red Emocional

L’any 2015 Carmen Mesa crea l’empresa Red Emocional, que ofereix serveis d’assessoria de salut integral. Sota l’eslogan “Aprèn a estar i a sentir-te bé”, la missió de Red Emocional se centra en el desenvolupament d’habilitats amb el propòsit d’aportar estils de vida i hàbits per gestionar amb èxit la pròpia vida i capacitar perquè les persones puguin afrontar, gestionar i resoldre els seus problemes de salut. Treballen tant en persones com en escoles i empreses. Actualment, està treballant amb el Col·legi d’Infermeres de Barcelona dins del pla formatiu amb l’aplicació de la intel·ligència emocional en les cures d’infermeria.

c/Anselm Clavé, 9-11, 3r A · 08402, Granollers Telèfon: 678 671 805 Web: www.redemocional.com/

Número 5- Febrer 2018

15 - Revista Euncet Alumni

Drons, buscant el seu lloc al mercat Els aparells voladors per control remot, coneguts com a drons o Unitats d’Aeronaus Pilotades per Control Remot (RPAS), han deixat de ser joguines per convertir-se en elements importants per a empreses de sectors com la logística, la seguretat o l’oci, entre altres.

Després de tres anys amb una normativa transitòria, el desembre del 2017 es va aprovar la nova regulació que ha de permetre que els drons es consolidin en el mercat per transformar la societat.

16 - Revista Euncet Alumni

Número 5- Febrer 2018

E

l 15 d’octubre del 2014 es va aprovar de forma urgent i amb caràcter temporal la Llei 18/2014 per establir uns requisits mínims per utilitzar drons, els quals entraven amb força en el mercat i la falta de regulació començava a comportar problemes. Però aquesta llei no estava abastant tota la casuística de potencials activitats que el sector anava plantejant. Per això, a finals de desembre de 2017 s’aprova el Real Decret, amb el consens general dels actors implicats.

La nova regulació desenvolupa i amplia el marc adoptat el 2014 impulsant així el creixement d’un segment emergent i lligat a la innovació tecnològica. Una de les queixes de la llei antiga era la seva restricció en usos. Amb l’aprovació del nou Real Decret s’afegeixen noves operacions, tot i que totes elles requeriran d’una autorització per part de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), la qual estarà basada en un estudi aeronàutic de seguretat específic previ: • Operacions dins de l’abast visual augmentat (EVLOS). Amb la llei anterior s’obligava que el dron estigués a l’abast visual del pilot sense superar els 500 metres de distància. Però la nova normativa incorpora la figura de l’observador, que és la persona designada amb els mateixos coneixements teòrics que el pilot, que fa el seguiment visual directe del dron quan el pilot no pot veure l’aeronau. Com a condició indispensable, el pilot i l’observador han d’estar permanentment en contacte per ràdio per garantir la seguretat del vol.

• Operacions més enllà de l’abast visual del pilot (BVLOS) amb aeronaus amb un pes de més de 2 kg en el moment d’enlairar-se (MTOM). El nou Real Decret permet volar amb aeronaus de més de 2 quilos i més enllà de l’abast visual del pilot, sempre i quan es disposi de sistemes aprovats o autoritzats per AESA que permetin al pilot detectar i evitar altres usuaris de l’espai aeri. A més, la nau haurà de tenir instal·lat un dispositiu de visió orientat cap endavant.

• Operacions en zones on hi hagi aglomeracions d’edificis en ciutats, pobles o llocs habitats o de reunions de persones a l’aire lliure. És un dels punts més reclamats i que es podrà realitzar si el dron no pesa més de 10 quilos quan s’enlaira i si el vol es fa dins de l’abast visual del pilot i respectant la distància dels 50 metres respecte als edificis i a les persones. A més, el dron haurà d’estar equipat amb un dispositiu de limitació d’energia d’impacte com, per exemple, un paracaigudes o un airbag.

• Operacions en espai aeri controlat. S’haurà d’equipar el dron amb un transponedor Modo S i d’un equip de comunicació que permeti les comunicacions bidireccionals amb les estacions aeronàutiques.

També caldrà acreditar tant els coneixements necessaris per ser qualificat de radiofonista com el domini de l’idioma utilitzat en les comunicacions amb el controlador.

• Operacions nocturnes. Per poder operar de nit amb un dron es requerirà també incorporar elements com indicadors lluminosos de posicionament per garantir la seva visibilitat.

La logística, un sector a l’espera Són molts els sectors econòmics on els drons poden tenir una gran funcionalitat que els consolidi. Un exemple és a l’agricultura amb el control de plagues o la revisió dels terrenys. També el sector de la seguretat pot veure’s beneficiat. De fet, poques setmanes després que el Govern espanyol anunciés l’aprovació del Real Decret, la Direcció General de Trànsit (DGT) informava que el 2018 començarà la formació de pilots de drons amb l’objectiu de controlar les carreteres i les autopistes espanyoles amb aquestes aeronaus a partir del 2019.

Amazon i altres empreses de logística no podran repartir paquets amb drons, segons el nou Real Decret aprovat

Tanmateix, hi ha un sector que, tot i dipositar-hi moltes esperances, no es veurà beneficiat: la logística. El gegant Amazon està invertint molt en el seu projecte Prime Air, creat per impulsar l’entrega de paquets a través

Número 5- Febrer 2018

17 - Revista Euncet Alumni

L’Agència Estatal de Seguretat Aèria insisteix que els RPAS no són una joguina i que incomplir la llei comporta sancions de drons. Tanmateix, en el Real Decret no es recull l’ús de drons com a mitjà de transport, ja sigui de passatgers o mercaderies, ja que a nivell internacional encara no s’ha garantit de forma objectiva la seguretat per realitzar aquest tipus d’operacions. A més, a Espanya hi ha una dificultat afegida: el 66,5% dels espanyols viu en edificis d’habitatges, molt per sobre de la mitjana del 40% de la Unió Europea, cosa que dificulta l’entrega de paquets per falta d’un espai obert i obliga a tenir en compte el factor humà pel repartiment en comunitats de veïns.

Al Regne Unit la situació és la contrària. D’una banda, tan sols un 14% de la població viu en edificis, el que fa que sigui molt més idoni utilitzar els drons; d’altra, la normativa no és tan restrictiva. El juliol del 2016 Amazon i el govern britànic arribaven a un acord per fer proves en el repartiment de paquets amb drons sota la supervisió de l’Autoritat de Aviació Civil (CAA) i el desembre del mateix any es feia la primera entrega en una casa de camp a Cambridge. Està considerada la primera entrega comercial de paquets amb drons i, tot i que més empreses de logística estan treballant i fent proves, ara per ara, l’ús d’aquesta tecnologia de forma generalitzada haurà d’esperar.

La seguretat i la privacitat, punts crítics Pels experts hi ha dos punts crítics que poden dificultar la penetració dels RPAS en el mercat: la seguretat i la privacitat. Justament el fet que no es pot garantir la seguretat del vol i que no causi danys materials i personals és el que està retardant l’ús dels drons en el transport de mercaderies. En aquest sentit, Amazon segueix buscant solucions i el novembre passat patentava a l‘Oficina de Patents i Marques dels Estats Units un sistema pel qual els seus drons de repartiment s’autodesintegrarien en cas que aquests poguessin caure sobre a una zona poblada.

Però els perills per a la seguretat segueixen sent molts i, per això, les normatives dels països solen ser més aviat restrictives. De fet, el Govern de Portugal, un dels països amb una legislació més permissiva, va haver de rebaixar a 120 metres l’alçada màxima de vol d’aquests dispositius i prohibir-los en les àrees d’un aeroport. A més, segons dades de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA), s’han registrat, en els últims cinc anys, 606 incidents, 37 d’ells classificats com a accidents. A Espanya, AESA insisteix que els RPAS no són una joguina i que incomplir la llei

18 - Revista Euncet Alumni

comporta sancions. Entre el 2014 i el 2016, la majora de sancions van ser per no ser un operador habilitat, per no complir els requisits relatius a l’aeronau i per sobrevolar zones no permeses.

Més difícil es preveu controlar la vulneració del dret a la intimitat.

El juny de l’any passat un grup de noies va denunciar a un grup d’estrangers quan es van adonar que les estaven gravant a través d’un dron mentre prenien el sol despullades a una embarcació privada a Mallorca. A diferència d’altres tecnologies, el principal risc dels drons en temes de privacitat és la dificultat de detectarlos i saber de quina tecnologia disposen. En aquest cas, les noies van observar el dron i van poder presentar una denúncia, però no sempre és així.

Des de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria es recorda que si es volen realitzar gravacions amb un RPAS s’ha de complir la Llei de Protecció de Dades i la Llei del Dret a l’Honor, a la Intimitat i a la Pròpia Imatge i tenir sempre permís per difondre públicament les imatges i el so captat. El problema està quan no sabem que ens graven o quan ens espien sense que quedi registrat enlloc. En la denúncia del cas de Mallorca, les noies van relatar a la Guàrdia Civil que havien enxampat el grup d’estrangers rient mentre veien les imatges a través d’una pantalla, però no va ser suficient per poder apreciar delicte. La denúncia no va prosperar perquè les imatges suposadament captades no havien estat difoses ni registrades enlloc, però almenys el fet va reobrir el debat d’on està el límit del dret a la intimitat.

Ja en el 2015 les Autoritats Europees de Protecció de Dades aprovaven el primer Dictamen sobre drons, on alertaven que la utilització d’aquestes aeronaus plantejava seriosos riscos per a la privacitat i recollia un seguit de recomanacions. Amb l’objectiu de millorar en aquest àmbit, en el nou Real Decret, s’inclouen procediments pel compliment de les lleis sobre protecció de dades i la protecció de la intimitat. El temps dirà si serà suficient per aconseguir que els drons no siguin una forma fàcil de vulnerar el dret a la intimitat.

Però mentre les normatives es van adaptant als escenaris que plantegen els RPAS, les dades indiquen que és un sector que no para de créixer. Aprofitant l’aprovació del Real Decret, el Govern espanyol va facilitar les dades dels tres anys que ha estat vigent la normativa transitòria. Els gairebé 3.000 operadors, 3.693 pilots i 4.283 drons que estan registrats posa de manifest la rellevància dels RPAS, a més de les 74 escoles de formació i una vintena de fabricants que hi ha a l’estat espanyol. Així, doncs, sembla que els drons estan trobant el seu lloc al mercat i han vingut per consolidar-se. Faltarà veure amb quins usos ho farà.

Número 5- Febrer 2018

L’EXPERT OPINA

Sr. David Matanzas CEO a AIRK Drones, fabricant industrial de drons, i Alumni de l’Euncet

¿Es cierto que ya tenemos nueva legislación de drones?

L

os drones son un sector en desarrollo, pero que en lo que a legislación respecta no queda claro si va hacia adelante o hacia atrás, al menos en España. En 2014 se aprobó un marco regulatorio “temporal” que iba a ser un parche para garantizar la seguridad aérea, mientras se proponía desarrollar una normativa coherente con la nueva realidad. Pero lo cierto es que ese carácter “temporal” ha resultado un lapso de más de tres años, y aun así, a día de hoy, aún hay dudas de si tenemos ya una legislación nueva en lo que a RPAS (Remotely Piloted Aircraft Systems) respecta o no.

Efectivamente, el nuevo Real Decreto (RD 1036/2017, de 15 de diciembre), por el que se regula la utilización civil de drones fue aprobado a finales de diciembre de 2017 y publicado en el BOE, pero eso desde luego no es todo, ya que detrás del RD debe existir un Reglamento Anexo que matiza, detalla y concreta las ambigüedades o indefiniciones del RD.

realizar nuevas operaciones, por el momento, AESA no permitirá muchas de las nuevas operaciones hasta que toda la documentación esté confeccionada.

Pongamos un ejemplo. La nueva regulación contempla la posibilidad de operaciones en espacio aéreo controlado, pero el artículo 40 (Autorizaciones) de dicho RD, apartado 1.c específica “1. Están sujetas a la previa autorización de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea, conforme a lo previsto en este artículo: … c) Las operaciones aéreas especializadas que, conforme a lo previsto en el artículo 24, pretendan operar en espacio aéreo controlado o en una zona de información de vuelo (FIZ), incluida la zona de tránsito de aeródromo”. Hasta que no esté definido y aprobado por AESA el protocolo de actuación en estos casos, no se podrán realizar este tipo de operaciones.

Los más relacionados con el sector de los drones, habrán oído hablar de las famosas mesas de trabajo de AESA (Agencia Estatal de Seguridad Aérea) relacionadas con el marco regulatorio de drones, para los que no, estos son los grupos y subgrupos de trabajo orquestados por AESA, responsables de generar la documentación y estudios necesarios para la confección del Reglamento Anexo. Estos grupos están formados por expertos del sector, ya sean propiamente de RPAS como en el caso que representa AIRK Drones o de la rama de la aviación convencional, de lo que, como es de esperar, resulta un continuo tira y afloja por ambas partes con tal de llegar a un equilibrio entre los nuevos intereses de este sector emergente y la rígida visión del espacio aéreo que tiene la aviación convencional.

Pero no todo son malas noticias, lo cierto es que este nuevo RD, aunque tardío, abre muchas puertas, algunas ya en vigor y otras que podremos ir viendo en los próximos meses. Algunas de las mejoras son la separación y matización de la diferencia entre drones profesionales y recreativos, definiendo limitaciones diferentes para ambos casos, y la contemplación de nuevos marcos operativos profesionales como el uso de drones para los cuerpos de seguridad con mayor facilidad operacional que antaño, pasando por el vuelo en ciudad con aeronaves de hasta 10 kg, la coordinación con torres de control para vuelos en espacios aéreos controlados, así como el vuelo en BVLOS (Beyond Visual Line Of Sight) pudiendo navegar con aeronaves de hasta 2 kg y sin certificado de aeronavegabilidad, permitiendo vuelos tan lejos como lleguen los sistemas de control remoto (también conocidos como vuelos en FPV - First Person View).

¿Pero si ya tenemos RD como es que se continúan reuniendo estos grupos de trabajo? Los requisitos establecidos en el nuevo RD están sujetos a la supervisión y control de AESA y su incumplimiento constituye una infracción administrativa en el ámbito de la aviación civil, conforme a lo previsto en la Legislación de Seguridad Aérea. Esta parte del trabajo aún está en desarrollo. En los grupos de trabajo se están estudiando y evaluando los límites tolerables para el correcto cumplimiento de la ley y garantizar la seguridad de estos nuevos marcos operativos, por lo tanto, a pesar de que el RD contempla

Se prevé que a lo largo del primer trimestre de 2018 se tengan las primeras versiones de esta documentación que permitirán explotar las novedades que nos trae el RD, al menos con este objetivo trabajamos desde AIRK Drones en los grupos de AESA, junto con otras empresas del sector y luchamos para que los requisitos sean lo más laxos posibles dentro de los límites necesarios para garantizar la seguridad y que sean aceptables para AESA, y a partir de entonces, cada vez podremos ver volar más drones en más y nuevos sitios proporcionando nuevos servicios a la sociedad.

Número 5- Febrer 2018

19 - Revista Euncet Alumni

VIDA UNIVERSITÀRIA Parlem amb el Pol Gómez, la Judit Otero i el Gerard Fernández, estudiants de la primera promoció del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, perquè ens expliquin com abans de finalitzar el Grau, ja estan treballant a les mateixes empreses on van fer les pràctiques gestionades per la Borsa de Treball de l’Escola.

E

ra el setembre de 2014 quan l’Euncet Business School iniciava un nou Grau en Màrqueting i Comunicació Digital.

L’objectiu era formar professionals que poguessin cobrir llocs de treball molt demandats per les empreses, les quals s’havien trobat, de cop i volta, amb un canvi en la manera de gestionar les relacions amb els clients i, sobretot en la manera de gestionar les vendes. La transformació digital suposava un canvi de model que demandava nous professionals, com analistes web, gestors en comunicació digital o especialistes en SEO i SEM, entre d’altres perfils.

Després d’aquests gairebé 4 anys, alguns estudiants de la primera promoció del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital ja s’han incorporat al mercat laboral com a professionals de l’àmbit. El Pol Gómez, la Judit Otero i el Gerard Fernández van ser tres dels 23 estudiants d’aquest nou Grau que el curs passat, 2016-2017, van voler tenir el seu primer contacte amb l’empresa i, concretament, en l’àmbit del màrqueting i la comunicació digital mitjançant un conveni de cooperació educativa de pràctiques. Tan excel·lent va ser aquesta experiència, que una vegada van finalitzar el seu període de pràctiques, les empreses, on les havien realitzat, els van oferir un contracte professional.

De fet, segons les últimes dades recollides per la Borsa de Treball, les empreses mostren un alt grau de satisfacció en l’experiència de pràctiques. Durant el curs 2016-17, els estudiants de l’Euncet van realitzar un total de 44.961 hores de pràctiques a 75 empreses diferents, la xifra més alta de tots els cursos acadèmics i la previsió és que augmenti durant aquest curs 2017-18. Si es fa un cop d’ull

als informes que realitzen els tutors d’empresa, en general, aquests destaquen que els estudiants de l’Euncet tenen un alt sentit de la responsabilitat en les seves tasques i que estan molt motivats per aprendre i anar més enllà del que se’ls demana.

Aquests resultats positius fan que les empreses vegin l’Euncet com una forma de captar talent, ja que mentre els estudiants tenen el primer contacte amb el món professional per començar a adquirir experiència, les empreses poden incorporar professionals amb una gran motivació i idees noves, els quals els poden anar modulant segons les seves necessitats empresarials. A més, el procés de selecció a través de la Borsa de Treball és molt més eficient per a les empreses, ja que no han d’invertir tants recursos en la cerca de professionals que encaixin a la seva organització.

Però les pràctiques no s’han convertit només en una opció molt ben valorada per les empreses, sinó també pels estudiants. Així, doncs, el Pol, la Judit i el Gerard són un clar exemple de les oportunitats que els ofereix. Tots tres van entrar al mercat laboral gràcies a la Borsa de Treball de l’Euncet i coincideixen que els coneixements que han adquirit al Grau han sigut clau per poder-se quedar a les empreses on van realitzar les pràctiques. Tal i com explica la Judit, durant aquests quatre anys ha pogut “desenvolupar competències tant a nivell professional com personal, gràcies a la metodologia pràctica de les classes, els casos reals que s’estudien i un professorat implicat amb els alumnes”, que li ha permés tenir molta seguretat per afrontar les pràctiques de la millor manera i demostrar que era vàlida per a la feina que estava realitzant a l’empresa Exoticca, valoracions que es poden traslladar a l’experiència del Pol i del Gerard.

S

i al Pol Gómez li preguntes per la seva experiència de pràctiques, la seva resposta és clara: “una experiència immillorable”. Tal i com ens explica, les pràctiques permeten combinar la teoria i els coneixements adquirits a classe amb la pràctica i l’experiència professional, fet que fa créixer de manera exponencial les habilitats en màrqueting. A través de la Borsa de Treball va entrar a Calçats Casas per portar la part més analítica de l’empresa. Encara li quedava la meitat d’hores de les pràctiques, quan li van preguntar si li interessava seguir, ja que des de gerència estaven contents amb el seu treball i es van adonar de la importància de l’estudi i anàlisis de les dades. En una empresa tradicional com Calçats Casas, el màrqueting online i, concretament, l’anàlisis de dades, pot ajudar en la presa de decisions i millorar la seva eficiència. Ara mateix, el Pol està decidint quina serà la temàtica del seu Treball Final de Grau, però té clar que serà relacionat amb l’empresa. Tanmateix, vol aprofitar per investigar en àmbits del màrqueting que encara no ha treballat a l’empresa. Una opció que troba “molt interessant i important per a una empresa és l’omni-canalitat”.

Pol Gómez, a Calçats Casas 20 - Revista Euncet Alumni

Número 5- Febrer 2018

L

a Judit Otero assegura que si l’Euncet no oferís la modalitat semipresencial, ara no estaria ocupant el lloc que ocupa. Està treballant com a Marketing Specialist a l’agència de viatges online Exoticca. Quan va començar les pràctiques a l’empresa, “dinava al tren per poder assistir a les classes del matí i anar a treballar a la tarda”. No tenia temps per res, perquè quan arribava a casa havia de fer treballs per no baixar el rendiment acadèmic. Al finalitzar les pràctiques, l’empresa li va oferir un contracte indefinit amb més hores de dedicació i responsabilitats. Va ser en aquell moment quan va decidir passar a la modalitat semipresencial del grau i la seva adaptació ha sigut boníssima, fins i tot pujant la seva mitjana de nota.

Està molt contenta amb la seva feina a Exoticca i reconeix que les pràctiques han sigut una oportunitat immillorable per aplicar els coneixements adquirits al Grau i entendre quin és el paper d’un professional del màrqueting dins d’una empresa d’èxit. Ara només li queda realitzar el Treball Final de Grau però no el farà d’Exoticca, sinó que ha volgut deixar sortir el seu “esperit emprenedor” i el realitzarà sobre un startup que segueix un model B2B2C.

Judit Otero, a les oficines d’Exoticca

P

el Gerard Fernández cursar l’assignatura de Màrqueting de Cercadors li va permetre descobrir la seva “passió” i especialitzarse en allò que realment li agrada: el SEO. Tot va començar quan el contingut de l’assignatura i la forma d’impartir la classe del professor Carles Argemí el va fer adonar-se què volia fer dins del sector del màrqueting. Per això, va decidir parlar amb el professor per mostrar-li el seu interès en fer les pràctiques en una de les seves empreses. En aquell moment estava cursant el tercer curs però no volia esperar més per començar a conèixer el sector i obtenir una certa experiència al finalitzar el grau. El resultat de les pràctiques va ser satisfactori per totes dues parts i, per això, quan les va finalitzar, el van contractar a ContenidosClick, ocupant el càrrec de Junior SEO Specialist. Ara està començant a elaborar el Treball Final de Grau i la seva dedicació a l’empresa i al SEO li ha fet decidir-se per un treball que es basi en un pla de màrqueting que es pugui aplicar. L’objectiu és millorar l’estratègia de màrqueting digital i comunicació perquè aporti grans beneficis tant a l’empresa com a ell mateix.

Gerard Fernández, a ContenidosClick

5 DE MAIG

OPEN DAY Número 5- Febrer 2018

Vine a la Jornada de Portes Obertes!

Informa’t!

www.euncet.es

21 - Revista Euncet Alumni

El Professor Eva Garcia

La professora Eva Garcia, després d’un examen als estudiants de Grau

Tota una vida professional a l’Euncet Són gairebé tres dècades de la meva vinculació amb l’Euncet, tant temps com fa que la ja desapareguda Caixa de Terrassa va decidir oferir un BBA tutelat per la universitat americana de Carolina del Sud adreçat a joves universitaris, amb l’impuls de l’incansable Sr. Jordi Balcells, a qui sempre estaré agraïda per l’oportunitat que em va donar. Corria l’estiu de 1990 i feia pocs anys de l’existència del Centre d’Estudis Empresarials de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, creat inicialment per oferir programes de desenvolupament directiu als empresaris i executius de l’àrea d’influència d’aquesta entitat bancària, i que fou l’embrió de l’actual Euncet.

Es pot dir, doncs, que l’Euncet i jo ens hem fet grans de la mà, ja que quan el Sr. Balcells va decidir confiar en mi per ajudar-lo en el seu nou projecte universitari, jo era una joveneta de 23 anys recent graduada en Filologia Anglesa i Germanística, amb una breu experiència com a professora d’anglès. Els primers anys varen ser molt intensos, tot era nou i hi havia molt per aprendre i molt per fer i tan sols érem el Sr. Balcells i jo que dedicàvem la jornada completa a fer créixer el projecte, amb l’inestimable col·laboració d’un professorat de gran nivell, que s’entregaven també en cos i ànima a la causa de formar els joves empresaris i executius del futur. Jo mateixa vaig esdevenir, després d’uns primers anys bolcada de ple en la gestió acadèmica, part de l’equip de professors, impartint docència en les assignatures d’anglès de negocis, alhora que continuava exercint les meves funcions de gestió del dia a dia del centre.

L’Euncet, es va anar consolidant com a referent universitari de la ciutat, culminant l’any 1996 amb la seva adscripció a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat amb un fort arrelament

22 - Revista Euncet Alumni

a Terrassa on hi té un campus molt important, per oferir una Diplomatura en Ciències Empresarials. Això també va comportar el canvi d’ubicació de l’Euncet, del Centre Cultural de CaixaTerrassa, que havia cedit part dels seus espais per a iniciar l’activitat de l’escola, a les instal·lacions actuals, les quals foren remodelades i condicionades per a convertir el que des de l’any 1957 havia estat un alberg infantil, en un centre universitari modern i dotat dels millors recursos per a oferir una formació de la màxima qualitat.

Va ser una època de grans i apassionants canvis, tant a nivell individual com col·lectiu, que em van portar a assumir noves responsabilitats dins de l’Euncet com a coordinadora de l’àrea d’idiomes i dels programes de mobilitat internacional dels estudiants, tasques que s’afegien a les que ja venia fent com a Secretaria Acadèmica. Al mateix temps iniciàvem uns nous estudis universitaris d’Enginyeria Informàtica, juntament amb nous màsters i postgraus executius també de la mà de la UPC. Posteriorment va venir el Pla Bolonya, en el marc del qual vàrem passar de la Diplomatura en CCEE al nou Grau en ADE i després vàrem llançar un nou grau en Màrqueting i Comunicació Digital, del qual aquest any 2018 es graduarà la primera promoció, i també dos Màsters Universitaris. I seguim treballant per a fer realitat nous projectes...Impossible avorrir-se!!!

I és que si alguna cosa sempre m’ha captivat de treballar a l’Euncet han estat, per una banda, els reptes constants que la meva feina m’ha plantejat, i per l’altra, l’oportunitat que aquesta mateixa feina m’ha donat de trobar-me amb uns magnífics companys de viatge (professors, estudiants i col·legues) que m’han fet créixer com a professional i el que és més important com a persona.

Número 5- Febrer 2018

Sabies que...

Airbnb va créixer gràcies al Growth Hacking?

A

ctualment, Airbnb gestiona més allotjaments que moltes cadenes hoteleres. Tanmateix, l’any 2010 l’startup fundada per Brian Chesky i Joe Gebbia necessitava aconseguir més usuaris per fer despuntar el seu negoci.

Per això, van decidir oferir a tots els propietaris que posessin un espai d’allotjament a Airbnb l’oportunitat de publicar un anunci a Craigslist, un lloc web d’anuncis classificats que tenia un alt nombre d’usuaris potencials per a Airbnb. Tanmateix, Airbnb no va notificar en cap moment a Craigslist la seva estratègia i quan Craigslist ho va descobrir ja era massa tard per prendre mesures. Però com ho va fer sense el consentiment de Craigslist? Airbnb, al límit de la legalitat, va utilitzar la tecnologia per integrar les dues plataformes de manera que el propietari pogués publicar en un sol clic la seva propietat en les dues llistes. A més, Airbnb va treballar molt la imatge i la descripció dels anuncis perquè fossin més atractius que els altres anuncis de Craigslist. El resultat va ser que en poc temps els clients ja anaven directament a la web d’Airbnb per buscar allotjament, aconseguint una gran notorietat i creixement.

Aquest episodi és un dels exemples més clars i que més s’estudia de Growth Hacking. Però en què consisteix? La Dra. Jessica Lingan, professora de l’Euncet Business School i experta en màrqueting, ens ajuda a entendre millor aquest concepte i quin serà el seu creixement en l’àmbit profesional.

Concepte i origen

En quines empreses es pot implementar?

El concepte de Growth Hacking es refereix a la disciplina del màrqueting que busca incrementar el nombre d’usuaris amb un mínim esforç i inversió a través d’estratègies que requereixin de la tecnologia. La primera vegada que s’utilitza el terme Growth Hacking és el 2010 en un article titulat “Find a growth hacker for your startup“, de Sean Ellis, emprenedor i directiu d’empreses com LogMeIn o Dropbox, aquesta última també és una de les startup que ha fet servir el Growth Hacking per créixer.

Per la necessitat de creixement exponencial, des dels seus inicis el Growth Hawking ha estat enfocat a l’univers startup. Entre els casos d’èxit, a part d’Airbnb, podem esmentar el creixement accelerat d’usuaris a Pinterest, Groupon, LetsBonus, Hawkers, entre d’altres. No obstant això, “si un negoci té clar els seus objectius hauria de comptar amb un equip de Growth Hawkers per promoure el creixement dels seus productes en l’entorn online i rendibilitzar millor les seves accions”, assegura Lingan amb rotunditat.

Perfil i habilitats necessàries

És un professió de futur?

Actualment, el Growth Hawker és un dels perfils multidisciplinaris més atractiu per a moltes empreses. Tal i com afirma Lingan, “són professionals amb coneixements en programació, desenvolupament de producte, creativitat, màrqueting i comunicació”. Gràcies a les seves competències i expertise desenvolupen, construeixen i experimenten amb estratègies i tàctiques per crear creixement en una empresa en cada etapa de l’embut.

Pel que fa al futur professional dels Growth Hawkers, les empreses els necessiten per créixer de manera rápida i, per tant, s’espera que siguin un dels perfils amb més creixement dins de l’àmbit del màrqueting i vendes, amb un salari que oscilarà entre 45.000 i 70.000 euros bruts anuals. A més, segons Lingan, podran especialitzar-se com a Growth Hawkers professionals de diversa procedència formativa, ja que han de tenir coneixements i habilitats en diferents àmbits:

Per tant, el seu objectiu principal és “maximitzar els recursos disponibles per aconseguir nous usuaris que permetin el creixement d’un negoci”. Entre les seves habilitats, Lingan destaca que han de ser professionals amb “la capacitat de resposta ràpida per extreure dades de clients i comentaris que permetin identificar les oportunitats de creixement, crear idees basades en l’aprenentatge continuat, la priorització de les proves que tenen una alta probabilitat d’èxit (A/B testing), i la capacitat per trobar les solucions efectives i descartar les que no aporten guanys per al negoci”.

•

Des de la perspectiva de l’empresa: incorporar un professional especialista en Growth Hawking permetrà que les empreses puguin oferir un ‘producte optimitzat’ a les ‘persones indicades’ (què els agrada? I on són?), obtenint així un ràpid creixement i millors resultats.

•

Des de la perspectiva professional: en el món actual, no té sentit treballar per separat. El Growth Hawking no és exclusiu d’una carrera professional. Programadors, especialistes en màrqueting o desenvolupadors de productes poden treballar com Growth Hawkers combinant les habilitats i els coneixements en programació, gestió de dades, desenvolupament de producte, creativitat, màrqueting i comunicació.

Aquesta combinació d’habilitats i coneixements i la seva especialització fa que actualment encara hi hagin pocs professionals amb aquest perfil i, per tant, siguin dels més cotitzats en el mercat laboral.

Número 5- Febrer 2018

23 - Revista Euncet Alumni

L’Actualitat Nou Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitness Començarà amb l’inici del proper curs acadèmic a les instal·lacions de Barcelona Euncet Business School prepararà els professionals del futur del sector de l’esport gràcies al nou Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitness que impartirà a partir del curs acadèmic 2018-19 a la seu d’Euncet a Can Dragó de Barcelona. El Grau vol allunyar-se dels estudis de preparació i activitat física ja existents i, per això, el programa formatiu es basa en l’aplicació de la tecnologia a totes les àrees de l’esport i en el desenvolupament d’eines per dissenyar nous productes i serveis esportius.

Per tant, en quatre anys els estudiants matriculats podran exercir, per exemple, tant en consultoria esportiva o en la direcció de centres esportius com en el disseny d’instal·lacions esportives i en l’aplicació de la tecnologia per millorar el rendiment esportiu. A més, en la formació en el Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitness, l’alumne podrà combinar la formació acadèmica amb l’aprenentatge pràctic a les empreses col·laboradores d’Euncet.

D’aquesta manera, l’estudiant, que opti per aquesta modalitat, podrà introduir-se dins de l’àmbit professional de l’esport i alhora obtindrà una contraprestació econòmica, obtenint un descompte en el preu final de la matrícula d’aquell curs acadèmic.

Acte de graduació dels estudiants de l’Executive MBI

Euncet, patrocinador de la competició solidària UNIRAID

Els estudiants de la 7a edició del Master in Business Innovation (Executive MBI) es van graduar el dissabte 16 de desembre en un acte emotiu celebrat a l’Aula Magna de l’Euncet Business School, després de més d’un any d’intens treball en el màster.

Euncet Business School es va convertir en patrocinador de la competició solidària UNIRAID, a través d’un anunci en el lateral del cotxe, amb el qual va participar l’estudiant del doble Grau en ADE i Màrqueting, Guillem Codó. L’objectiu de la competició, que va arribar a la seva setena edició, era entregar material de primera necessitat als pobles propers al recorregut, que va durar més de 9 dies.

No obstant això, la jornada va començar com a dia lectiu amb la presentació dels Treballs Finals de Màster per part dels estudiants davant d’un tribunal format pels directors del programa. Amb les presentacions i les seves respectives valoracions realitzades, els estudiants per fi van rebre el diploma que els acredita com a recent titulats. Per celebrar-ho, es va realitzar un còctel a la Cafeteria de l’Escola, pensat també per fer networking entre els assistents.

Des de l’Euncet Business School, volem felicitar els graduats i desitgem veure’ls aviat amb nous projectes.

24 - Revista Euncet Alumni

El ral·li va començar el 24 de febrer i els participants, que havien de ser estudiants d’entre 18 i 28 anys, van completar 7 etapes superant els desafiaments que es van trobar creuant el Marroc de nord a sud i amb la dificultat afegida de realitzar-ho amb un cotxe de més de 20 anys. En el cas del vehicle patrocinat per l’Escola, va ser un SEAT Marbella que es va escollir per ser lleuger però resistent.

Número 5- Febrer 2018

Concurs sobre com comunicar la nova aplicació de dos Alumni de l’Escola

Euncet organitza el primer seminari d’investigació

L’empresa igotoo, creada pels Alumni de l’Escola Marc Sallés i Miquel Armengol, ha obert un concurs per buscar estudiants creatius que vulguin comunicar la nova aplicació per viatjar amb autobús de forma compartida, explicant els dos conceptes claus del funcionament de l’aplicació: la Capacitat Mínima Contractada i la relació amb el preu del bitllet i el saldo en compte.

En la seva aposta per l’excel·lència en investigació, Euncet Business School organitza per aquest curs acadèmic la primera edició de les jornades d’investigació dirigides als professors de l’Euncet. En elles, es presentaran articles o projectes d’investigació amb l’objectiu de:

L’aplicació, la qual ja es pot trobar als mercats d’Android i iOS, permet crear una ruta d’autobús a mida, indicant l’itinerari i l’horari.

Per poder costejar la ruta proposada, l’usuari ha de calcular quin és el mínim de passatgers necessaris perquè l’autobús contractat pugui fer el viatge, concepte que es coneix com a Capacitat Mínima Contractada (CMC). El preu del bitllet es calcula segons el mínim de passatgers que s’ha establert com a CMC. Si finalment hi ha més passatgers apuntats a la ruta que la Capacitat Mínima Contractada que s’ha decidit, la diferència del preu pagat es posa en un compte que servirà per la compra de futurs bitllets.

Amb el concurs igotoo vol donar a conèixer la seva aplicació i potenciar la creativitat entre els estudiants. El guanyador el decidirà un jurat format pels dos socis de l’empresa i professors de diverses universitats públiques.

• Donar a conèixer els treballs d’investigació que estan en marxa.

• Aprendre sobre la investigació que estan duent a terme altres investigadors.

• Enriquir la investigació presentada amb els suggeriments o aportacions d’altres investigadors assistents al seminari.

En aquest context, el passat 31 de gener es va realitzar el primer seminari d’investigació, que va portar per títol “Algorismes intel·ligents i les seves aplicacions en transport, finances i telecomunicacions” i va anar a càrrec del Dr. Ángel A. Juan, investigador principal del Grup ICSO, IN3-UOC i professor de l’Euncet. Abans de finalitzar el curs, està previst realitzar quatre seminaris més, de diferents matèries d’investigació. El proper es realitzarà el dimecres 7 de març sota el títol “Trigger factors in Brick and Click Shopping” i anirà a càrrec de la professora Mage Mármol.

L’Euncet estarà present al Saló de l’Ensenyament de Barcelona Com a novetat, enguany es presentaran les dobles titulacions de grau i el Grau en Esports Com cada any, l’Euncet Business School participarà al Saló de l’Ensenyament, la fira d’educació més gran de Catalunya, que se celebrarà entre el 14 i 18 de març al Recinte de Montjuïc de Barcelona.

A través d’un estand, es presentaran a tots els visitants el Graus oficials que s’imparteixen: el Grau en Administració i Direcció d’Empreses, el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, i el Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitness. Aquest últim és la gran novetat del proper curs acadèmic i es realitzarà a Barcelona.

A més, amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves demandes del mercat laboral, l’Euncet ha incorporat en l’últim curs acadèmic les dobles titulacions de grau, que per primera vegada es promocionaran al Saló. D’una banda, els estudiants podran matricular-se dels dos graus oficials de manera que puguin combinar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses amb el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital.

En tan sols 5 anys, obtindran les dues titulacions i una formació més completa de l’empresa: adquiriran una formació general sobre els L’estand de l’Euncet del Saló de l’Ensenyament de l’edició del 2017 negocis i l’empresa (Grau en ADE) i amb una intensificació en l’àrea de màrqueting i comunicació digital (Grau en MKCD). D’altra banda, gràcies a un acord amb la Universitat Politècnica de Catalunya, els estudiants del Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació de la UPC podran matricular-se en el Grau en ADE, cursant-lo en la modalitat semipresencial i obtenint així la doble titulació.

Número 5- Febrer 2018

25 - Revista Euncet Alumni

La Jornada Euncet Empresa es consolida en la seva tercera edició El 90% dels estudiants i Alumni fan una valoració molt positiva i la recomanen Amb la tercera edició, que es va celebrar el dijous 23 de novembre, la Jornada Euncet Empresa es consolida com un punt de trobada entre les empreses que busquen talent i els estudiants i Alumni que volen una oportunitat professional, ja sigui de pràctiques o de contracte.

La Jornada es va estructurar en dues parts. En la primera, les empreses IMC Toys, Sportium i ImanCorp van organitzar un repte cada una amb l’objectiu de veure les principals habilitats de tots els aspirants i, d’aquesta manera, trobar el perfil professional més adient per cobrir les seves vacants. Més tard, i ja amb els reptes engegats, va començar la segona part, l’Espai Empresa, on les 12 empreses participants van tenir un espai per recollir currículums per als processos de selecció oberts.

En total, van assistir 14 empreses, les quals tenien fins a 33 ofertes actives diferents per cobrir. Totes elles van fer una valoració molt positiva de la Jornada Euncet Empresa, ja que la van considerar com a profitosa i el 67% van contactar Estudiants de l’Euncet realitzant una breu entrevista a l’Espai Empresa en els dies posteriors amb algun dels 92 estudiants i Alumni que van participar. Des de l’Escola volem agrair a totes les empreses i participants que amb la seva col·laboració han fet possible l’èxit de la tercera Jornada Euncet Empresa. Fins a la propera edició!

La notícia més llegida Victor Küppers explica les claus de la motivació al Sopar Alumni El Sopar Alumni és el gran esdeveniment anual pels antics estudiants de l’Escola i, en l’última edició celebrada l’octubre, va comptar amb la ponència de Victor Küppers que va mostrar les claus per viure amb intensitat i motivació, tant la vida personal com professional. L’acte va començar amb la benvinguda de la directora de l’Escola, Dolors Puig i amb el parlament de la presidenta d’Euncet Alumni, Laia Morales, qui va destacar “l’extensa xarxa de networking” que s’ha creat en tots aquest anys de formació.

Tot seguit, va ser el torn de Victor Küppers, que tal i com va dir, es dedica a fer ponències com a professió, però se li ha d’afegir que ho fa amb un toc d’humor permanent. Victor Küppers compleix el que aconsella i mostra passió pel que fa. Segons ell, hi ha dos tipus de ponents: el conferenciat expert, que es dedica a parlar sobre el que sap; i el conferenciant no Victor Küppers durant la conferència del Sopar Alumni a l’Aula Magna expert, que “es passa el dia llegint articles i llibres d’experts” i ell n’és un exemple. En el seu cas, imparteix ponències a partir de la reflexió que fa de les seves lectures sobre psicologia positiva.

Amb aquesta introducció, va començar la seva conferència “Vivir con entusiasmo”, que a diferència del que fan molts altres ponents, no es va basar en una presentació de diapositives. Tan sols en va mostrar 4 que contenien una imatge o una frase. Avisats que seria una conferència “bàsica” i amena, el principal missatge que ens va deixar va ser que som els màxims responsables del nostre estat d’ànim. Tal i com va dir, “la diferència entre el teu millor tu i el pitjor és l’estat d’ànim, que es pot treballar”, perquè “som el que volem ser”. Va reconèixer que no és fàcil i que “tots tenim 5 minuts al dia que ho tiraríem tot per terra”, però “ser alegre és un compromís”.

Tan important és l’actitud de la persona que, segons ell, el valor de l’ésser humà (v) és la suma dels coneixements (c) i les habilitats (h) multiplicat per l’actitud (a). Amb format fórmula seria aquesta: v=(c+h)x a. Tot i que els valors “c” i “h” són importants, el que diferencia les persones és l’actitud, ja que és aquest últim valor el que fa que una persona pugui ser mediocre i trista. Per demostrar-ho, va recordar que apreciem les persones per la seva forma de ser i no per la seva trajectòria professional o per la seva formació, fins i tot també a les empreses. Tanmateix, és en l’àmbit laboral on costa més trobar persones que vagin a treballar amb alegria.

Küppers va lamentar que hi hagi persones que es pensin que no poden ser felices. A totes elles, els recomana fer dues llistes: una amb els problemes que tinguin (que es classifiquen en drames o en problemes circumstancials) i la segona amb 20 coses fantàstiques que tinguin a la vida. D’aquesta manera, podran adonar-se que tenen el més important (amics i família) i que han d’aprendre a gestionar que hi ha coses a la vida que són com són i, per tant, s’han d’acceptar amb serenitat. En aquest sentit, va explicar que sovint “no som conscients de la fragilitat de la felicitat i que la vida és efímera”. Amb tots aquests consells, Victor Küppers va tancar la xerrada assegurant que si es lluita cada dia per ser millor persona, la vida és apassionant.

Una vegada finalitzada la ponència, va arribar el moment del sorteig de tres beques executive que van recaure en els Alumni: Pau Burillo Álvarez, Isabel Peñas Pérez i Jonathan Britton Jiménez. Ells, juntament amb tots els altres assistents, van poder gaudir d’un sopar, pensat especialment per fer networking i que va tancar el Sopar Alumni que, un any més, ha estat un èxit.

26 - Revista Euncet Alumni

Número 5- Febrer 2018

RECOMANACIONS Miquel Àngel Serrat Julià

Miquel Àngel Serrat Julià

ha surgido este libro que periosa que tienen los lídeeficazmente la calidad de nizacional un punto fuerte engancha, especialmente emociones humanas, su gestión de las mismas en

Liderando el ¿bienestar? laboral Orden o Caos

anel Domene (Periodista)

Liderando el ¿bienestar? laboral

s. Claves de la transformaa, según sean las expecta-

Profesor Universitario, ejerce con pasión, la docencia en la Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI-UAB) y en la Escuela de negocios EUNCET Business School-UPC.

ISBN: 978-84-947743-6-2

9

788494

AUTOR: Xavier Marcet EDITORIAL: Plataforma ANY: 2017 PÀGINES: 219 pàg.

ISBN: 978-84-17114-35-0

Durante más de diez años ha sido el Coordinador del Cuerpo Nacional de Peritos de la Asociación de Especialistas en Prevención y Salud Laboral (AEPSAL), asociación en la cual colabora activamente.

Orden o Caos

e un estudioso de la pree lo que es y debería ser el omprometida y moderna. mover (nos abre los ojos), mo y auto-reflexión) y, maitorio (nos acerca a la meel entorno laboral en un

AUTOR: Miquel Àngel Serrat EDITORIAL: J.M. Bosch Editor ANY: 2017 PÀGINES: 464 pàg.

ISBN: 978-84-947743-6-2

Miquel Àngel Serrat Julià (Girona, Agosto 1966)

Miquel Àngel Serrat Julià es Doctor «Cum Laude» por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en la especialidad de Prevención y Seguridad Integral. Licenciado en Criminología por la Facultad de Ciencias Jurídicas y Políticas de la Universidad Internacional de Cataluña (UIC), Master Universitario Oficial en Gestión de Riesgos Tecnológicos y Laborales (UAB), Titulado Superior en Gestión y Derecho de la Seguridad por la Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI) y Graduado en prevención y Seguridad Integral.

complejo como cambianciencias sociales, se conas cotidianas que mueven as vidas, porque no pode-

774362

BOSCH EDITOR

11/12/17 6:45

Liderando el ¿bienestar? laboral

Esquivar la mediocridad

De la voluntat pedagògica de l’autor ha sorgit aquest llibre que assenta les seves idees sobre la necessitat que tenen els líders i les empreses modernes de millorar eficaçment la qualitat de vida laboral i fer del benestar organitzacional un punt fort de la seva cultura corporativa. El món del treball és un univers tan complex com canviant. Aquest llibre és la síntesi d’un estudiós de la prevenció i de la seguretat integral sobre el que és i hauria de ser el treball en una societat responsable, compromesa i moderna.

Com a docent, l’autor aconsegueix commoure (ens obre els ulls), convèncer (propicia una moció d’ànim i auto-reflexió) i instruir al seu auditori (ens acosta a la millor praxi per comprendre i convertir l’entorn laboral en un entorn de benestar global). En aquest llibre el lector trobarà les claus de la transformació social, o d’una simple supervivència, segons siguin les expectatives de cadascú.

Hi ha molts factors que porten a una empresa a la mediocritat: la pèrdua d’atractiu, la incapacitat de satisfer al client, d’inspirar o d’innovar, o la impossibilitat de gestionar el talent dels seus treballadors. La ràpida tecnologització de la societat, juntament amb l’aparició de nous models de negoci, forcen a les organitzacions i als seus líders a desplegar un nou management capaç d’afrontar la complexitat. Conscient d’aquests reptes, l’autor presenta en aquesta obra reflexions nascudes de moltes hores d’entrevistes, reunions i sessions de treball amb empreses i universitats. És la crònica d’un esforç per omplir de sentit i autenticitat les agendes professionals i ofereix pensaments inspiradors amb el desig de transformar les organitzacions i convertir-les en alguna cosa que valgui la pena, perquè esquivin la mediocritat.

AGENDA Abril

Març

7

14 -

18

Seminari d’investigació

Ponent: Mage Mármol, experta en màrqueting Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: 15.30 h Dirigit a: professors de l’Euncet

Saló de l’Ensenyament Descripció: Euncet presentarà els seus graus oficials a la fira d’educació més gran de Catalunya Lloc: Pavelló 1. Recinte de Montjuïc, Barcelona Estand: A118 Hora: de dimecres a divendres de 9.00 a19.00 h; dissabte de 10.00 a 20.00 h; diumenge de 9.30 a 14.30 h

11

Maig

5 9

Número 5- Febrer 2018

Seminari d’investigació

Ponent: Isabel Busom, experta en economia aplicada i innovació Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: 15.30 h Dirigit a: professors de l’Euncet

Jornada Open Day

Descripció: presentació dels nostres graus oficials i visita a les instal·lacions de l’Euncet Hora: 11.00 h

Seminari d’investigació

Ponent: Cristina Lopez-Mayan, experta en economia laboral i economia de l’educació Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: 15.30 h Dirigit a: professors de l’Euncet

27 - Revista Euncet Alumni

Formem talent per a les empreses

El

dels estudiants d’EUNCET EME Business Amb la formació modular pots orientar el màster School a la teva mida amb l’especialitat que triïs treballa Executive Modular Education

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA GRAUS

FORMACIÓ EXECUTIVE POSTGRAUS

MÀSTERS OFICIALS

• Grau en • Màster Universitari Administració en Administració i Direcció i Direcció d’Empreses d’Empreses • Màster Universitari • Grau en en Direcció de Màrqueting Màrqueting • Màster Universitari i Comunicació en Gestió i Direcció Financera Digital • Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l'Esport i al Fitness

28 - Revista Euncet Alumni

• Màster Executive MBA • Màster en Management Empresarial • Màster en Direcció Comercial i Màrqueting • Màster en Direcció d'Operacions i Logística • MBI (Máster de la Innovació)

• Postgrau en Màrqueting Estratègic • Postgrau en Logística • Postgrau en Màrqueting Digital • Postgrau en • Postgrau en Direcció de Vendes Desenvolupament Directiu • Postgrau en Internacionalització • Postgrau en Habilitats Directives i Obertura de Nous Mercats • Postgrau en Control de Gestió • Postgrau en Operacions • Postgrau en Gestió de la Innovació i Supply Chain Management • Postgrau en Gestió de • Postgrau en Gestió de Projectes l'Emprenedoria

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km. 3 08225 - Terrassa www.euncet.es

Número 5- Febrer 2018

Tel. 93 547 60 66