LLIBRET A.C. FALLA EL TRONAOR 2020

A . C . FA L L A E L T R O N A O R 2 0 2 0

ENTE NDRE L’AMOR

Falla El Tronaor

////// 1

////// Editorial EDITA:

A.C. Falla El Tronaor DIRECCIÓ:

Alejandro García EQUIP COORDINADOR:

Alicia Batán i Maite Vélez de Guevara COL·LABORACIÓ LITERÀRIA:

Albert Llueca, Julià Carles Lahiguera, Dario Moreno, Lorena Milvaques, Rosa Benet, Manuel Santos, Víctor Sánchez, Lambda, Zarva Barroso, Tina Recio, David Valiente, Paqui Rondán, Nacho Martínez, Carolina Marín, Sergi Morales, Rosana Lacoba, Ana Carot, Marisa Vidal, Kike León i Christian Ruiz POEMES:

Teresa Fernández i José Luis Cantón FOTOGRAFIES:

Isaac Román (@isi_photo), Daniel Cerezal i arxius de les falleres i fallers de l’A.C. Falla El Tronaor GESTIÓ COMERCIAL:

Alejandro García, Carmen Villaplana, Daniel Cerezal i Laura Manchón DISSENY PORTADA:

Carla Herranz

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Eureka Soluciones DIPÒSIT LEGAL:

HI COL·LABORA:

V-3677-2019

JUSTIFICACIÓ DE TIRADA:

600 exemplars Difusió digital il·limitada: AJUNTAMENT DE SAGUNT

La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A més, aquest llibret i els seus articles participen en els Premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org).

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’A.C. Falla El Tronaor no s’identifica necessàriament amb ells.

El Gabinet de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt ha sigut l’encarregat de la seua revisió.

2 //////

ÍNDEX Falla El Tronaor

////// 3

BENVINGUDES I BENVINGUTS

PRÒLEG

SALUTACIONS

PER A ENTENDRE

GENT QUE ENTÉN

6

8

11

16

20

////////////////////////

4 ////// Índex

100

119

131

137

RECORDS GRÀFICS

LA NOSTRA COMISSIÓ

MONUMENT GRAN

LA NOSTRA XICALLA

L’ESPORT NO TÉ SEXE

EDUCAR EN L’AMOR

ENTREVISTES

POEMES D’AMOR

64

71

80

93

//////////////////////// 147

152

156

168

170

MONUMENT INFANTIL

PASSATEMPS

UN PASSEIG PEL 2020

PROGRAMA D’ACTES

COL·LABORADORS

Falla El Tronaor

////// 5

BENVIN GUDES I BENVIN GUTS 6 //////

//////

D

es de fa uns anys (pocs per a nosaltres) a les institucions falleres i les mateixes comissions, advoquem per unes falles lliures de violència i sense cap mena de discriminació, siga per sexe, raça o condició sexual.

És trist pensar que hem de recordar la necessitat de ser cívics i respectar que cada persona siga com realment vol. Més trist és que la història ens haja portat fins ací i que haja arribat el segle XXI per adonar-nos que l’amor va més enllà de convencionalismes, que les famílies poden ser diverses i que els colors, els esports i les aficions no entenen de sexes.

Al nostre llibret hem volgut donar visibilitat a la discriminació que han patit no sols les persones del col·lectiu LGTB, sinó qualsevol que haja sigut diferent del que les convencions socials ens imposaven. Afortunadament, l’evolució i la normalització han arribat, i han arribat per a quedar-se. Això també ho hem volgut reflectir des de múltiples perspectives.

Per a ser honestos, en el món faller hem sigut els primers a rebutjar i discriminar a totes les persones LGTB ja siga cantant “maricó el que no bote…” o a les escenes dels nostres monuments. Ens agrada dir que això està canviant i que cada vegada som més els fallers que lluitem per defensar que l’amor és amor i que al nostre món no hi ha cabuda per al rebuig de cap persona per amar, ser feliç i en definitiva ser com li isca del cor (o d’altra part del cos).

A totes i a tots vos desitgem AMOR, LLIBERTAT i Bones Falles!

Falla El Tronaor

////// 7

PRÃ’ LEG 8 //////

//////

T

anquem els ulls i imaginem per un instant la nostra vida sense AMOR… impossible veritat?

A vegades estimar no és fàcil, per això ens hem proposat ajudar-te a entendre d’una forma més profunda i intensa aquest sentiment inherent, pur, incontrolable i sincer com és l’amor. Especialment d’aquelles persones que formen part del col·lectiu LGTBIQ, a les que siguem sincers, a vegades no hem sabut comprendre.

lladaran a conèixer de primera mà i ficar-nos en la seua pell per a sentir tot allò que a vegades elles i ells senten: soledat, incomprensió i ràbia per una societat injusta.

Un altre objectiu que ens hem proposat és fer veure que les falles, així com l’esport, les professions o altres aspectes de la nostra vida no haurien de tindre sexe, només una gran dosi de passió i sentiment.

Per això, en el nostre llibret farem un repàs per la seua valenta història, els seus símbols, la incansable lluita per aconseguir la plena llibertat i poder expressar-se sense por.

Per a nosaltres el 2020 és un any ple d’amor i respecte. Els nostres monuments, així com les diferents activitats realitzades al llarg d’aquest exercici, els dediquem a totes elles i ells, donant-los veu i visibilitat per a contribuir amb la seua normalització social.

Gràcies als textos que ens han brindat totes i tots els nostres col·laboradors, coneixerem les seues opinions, vivències i experiències personals que ens tras-

També farem un repàs mitjançant reportatges fotogràfics dels actes viscuts per la nostra xicoteta però gran comissió, que presentarem al costat de les nos-

tres màximes representants d’enguany, Juana María i Leyre, tot un orgull per a l’emblema del Tronaor.

Encara ens queda molta feina per fer perquè la societat avance sense la necessitat de posar etiquetes, limitacions i aconseguir combatre l’homofòbia.

Obrim els ulls, la ment i el cor sense por a possibles represàlies o a què diran.

Cridem alt i clar que nosaltres volem un món divers i integrador, sense prejudicis ni estereotips, en qui el respecte i l’educació siguen els pilars fonamentals de la nostra societat.

Senyores, senyors, prepareu-vos per a començar a ENTENDRE L’AMOR.

Falla El Tronaor

////// 9

La portada ////// Carla Herranz Professora de Dibuix

T

ots venim al món per estimar i ser estimats, oberts a l’afecte i a establir vincles amb els altres. El dret a viure l’amor de manera personal i única és inherent a la nostra existència. Cada dia experimentem l’estima de viure, l’amistat, la passió, el desig, la tendresa, la màgia…

Per a algunes persones , l’unicorn és el símbol més representatiu d’aquesta màgia, és la imatge de la llibertat i del respecte, la icona d’una generació que busca evadir-se d’un món on la realitat acostuma ser menys acolorida. És per això que aquesta portada vol recuperar aquestos colors, i expressar, mitjançant la figura d’aquest animal, que la llibertat és fonamental per entendre l’amor, que és l’espai màgic que hem de recórrer per crear un món més igualitari on el respecte a la diversitat i el somni de viure i crear la nostra vida siguen una realitat. Tot això utilitzant una tècnica manual com és la papiroflèxia, fent una clara al·lusió a l’artesania i la tradició que caracteritzen la nostra festa.

El meu nom és Carla Herranz i soc professora de Dibuix. El disseny gràfic és la meua passió i, des de fa alguns anys, participe en concursos, obtenint diversos premis. Aquest encàrrec ha sigut una experiència que mai oblidaré sobretot perquè l’equip ha confiat en mi i m’han deixat crear des dels valors que aquest llibret vol transmetre: la fantasia, el respecte i la llibertat.

10 //////

SAL ////// SALUTACIÓNS ////// UTAC IONS Falla El Tronaor

////// 11

////// DARIO MORENO LERGA Alcalde de Sagunt

D

urant el mes de març, Sagunt es transforma per a convertir-se en una ciutat entregada a la festa, la música, la pólvora i el foc. Els nostres carrers acullen amb il·lusió i alegria les festes de Sant Josep!

Falleres i fallers preneu els carrers per a delit de tota la ciutadania. L’art engalana cada racó de la ciutat, la pólvora perfuma cada espai i l’alegria se sent en tot Sagunt.

Les Falles són cultura, art i tradició, però també són un motor per a la ciutat. Atrauen turisme, potencien l’economia i agiten consciències socials amb els seus missatges carregats de sàtira i humor.

M’agradaria posar l’accent en el fet que la reivindicació social també és part d’aquestes festes. Les Falles sou l’altaveu de les minories, de les injustícies i de les discriminacions, amb els vostres monuments i el llibret ajudeu a prendre consciència de la realitat i tindre un sentit crític d’ella.

Enguany, la Falla el Tronaor ha decidit donar veu al col·lectiu LGTBIQ+, amb una aposta per unes festes igualitàries, inclusives i diverses. Sens dubte accions com aquestes són una gran oportunitat per a avançar en la inclusió de totes i tots.

12 ////// Salutacions

La visibilització permet eliminar les discriminacions que han patit i continuen patint persones LTGBIQ+ en el seu treball, al carrer, en el seus nuclis familiars, en els seus centres escolars, etc. Espere que amb accions com aquestes, amb reflexions com les que inclou el llibret, s’ajude en la lluita global per a aconseguir la igualtat de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals.

No podem oblidar que les festes són de totes i tots, però es deuen a l’esforç de les comissions i juntes directives que treballeu tot l’any per a fer-les possible.

Per això, vull agrair l’esforç realitzat per la directiva, les Falleres Majors, les falleres i fallers de la Falla El Tronaor que han fet possible que totes i tots puguem gaudir d’aquestes Falles 2020.

Sagunt sent i gaudeix les falles! Us anime a viure les Falles com es mereixen, al carrer, en els casals, i en cada racó de la ciutat on se celebren els diversos actes fallers.

Només em queda desitjar-vos unes Falles plenes d’alegria i emoció, de cultura i de tradició, però també de reivindicació i d’inclusió.

QUE VISQUEN LES FALLES!

ASUN MOLL //////

Regidora de Cultura, Festes i Cultura Popular

É

s per a mi una gran satisfacció dedicar unes paraules a la Falla El Tronaor la primera volta que concorrerà al concurs de llibrets amb un treball de qualitat. Les falles són cultura, clar que sí, i els llibrets són la mostra del nivell cultural que any rere any, amb ambició, elegància i gust tipogràfic, demostren les falles valencianes.

He de dir que des dels meus departaments, Cultura, Festes i Cultura Popular, teniu tot el meu suport a la vostra iniciativa perquè és una manera de demostrar l’interés que teniu per apujar el nivell de la vostra falla.

Però, a més, el llibret va dedicat al col·lectiu LGTBI sota el lema “Entendre l’amor”. És, sens dubte, un gran encert.

col·lectiu que busca la llibertat sexual de les persones més enllà del gènere i les predileccions personals.

Totes i tots som lliures de tindre les relacions personals i íntimes que desitgem, sempre des del respecte, l’educació i el bon conviure. La meua llibertat acaba on comença la teua, no hi ha millor eslògan. Per totes aquestes raons espere de cor que la Falla El Tronaor tinga èxit amb aquest llibret que presentareu al concurs de València.

No puc més que encoratjar-vos a continuar treballant any rere any per fer la festa més important, Patrimoni de la Humanitat, i poder gaudir-la amb pau, harmonia i bon ambient.

ENHORABONA! Vaja per davant la meua solidaritat amb un lema i un

Falla El Tronaor

////// 13

////// JAIME GIL ARASTELL President FJFS

B

envolgudes falleres i fallers.

Aprofite aquestes línies per poder dirigir-me a totes i tots.

la resta de comissions, feu més gran si cap el nostre món faller. També una mostra del gran treball que feu, és aquest llibret.

Enguany és el meu primer any com a President Executiu de FJFS, per a mi és un orgull i una gran responsabilitat l’ostentar aquest càrrec. Al igual que vosaltres, compartisc l’estima per la nostra festa, units treballem amb la resta de les comissions i la junta executiva de Federació Junta Fallera de Sagunt per una fi comuna, les nostres falles, les falles del Camp de Morvedre.

Volia aprofitar per donar la meua salutació més especial a les Falleres Majors, Juana Maria i Leyre. Enhorabona per ser les representants d´aquesta gran comissió, us desitge que tingueu unes molt bones falles i gaudiu del que serà un any ple de records inoblidables.

M´agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt, Gilet i Faura; com sempre atents, escoltant, donant suport i lluitant junt al nostre col·lectiu per mantindre les tradicions de les nostres arrels, ja que ells també formen part de la nostra Federació. És una gran satisfacció per a mi, vore com la vostra comissió amb l´espenta i esforç de totes les falleres i fallers, treballa per mantindre viva una festa i les nostres tradicions, no sols del món faller, sinó del folklore, les arrels i la Cultura Valenciana.

Amb la vostra participació als actes i activitats organitzats per les diferents delegacions de FJFS, esforçant-se per millorar, competint i amb ganes de divertir-vos amb

14 ////// Salutacions

Als veïns, que viuen al voltant del Casal, agrair la paciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobre tot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i mantindre l’harmonia al barri. Gràcies.

Falleres i Fallers de l´Associació Cultural Falla El Tronaor, en breu donarem inici a la tant esperada setmana fallera, que aquestes falles siguen excepcionals i molt gaudides per a totes i tots, amb les ganes i il·lusió que ens caracteritzen, però sobre tot amb responsabilitat i civisme, omplint els carrers amb música, pólvora i amb els colors, la crítica i sàtira del vostre monument, demostrant perquè som Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

BONES FALLES 2020

LAMBDA //////

Col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar

D

es de Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, volem agrair a l’ A.C. Falla El Tronaor de Sagunt la vostra implicació en la lluita pels Drets Humans, més concretament, en la lluita pels drets de les persones LGTBI+.

Quan parlem de persones LGTBI+, parlem de dones lesbianes, d’homes gais, de persones transsexuals, de persones bisexuals i de persones en situació d’intersexualitat (si teniu dubtes, podeu buscar més informació al nostre web). Les persones LGTB+ viuen diàriament situacions d’injustícia social, situacions LGTBIfòbiques que les discriminen i fan que la seua vida siga més complicada que la de la resta de les persones.

Quan dues dones lesbianes no poden inscriure’s com a mares d’una personeta que acaba de nàixer si no estan casades, és injustícia social. Que a un home gai li peguen una pallissa al carrer per anar de la mà de la seua parella, és injustícia social. Que a una dona transsexual no la contracten per a treballar, és una injustícia social.

Que a una xiqueta o a un xiquet la seua família no els accepte per ser com són o per estimar a qui estimen i que a més patisquen assetjament escolar, és una injustícia social. Que una dona major haja viscut tota sa vida dins l’armari, casada amb un home a qui no estimava i que ara, viuda, no puga dir-ho ni a les filles ni a la residència, és injustícia social. Que a una personeta

que acaba de nàixer li mutilen els genitals per a poder entrar dins del que la societat considera com a normal, és injustícia social. Que una persona amb VIH no tinga les mateixes oportunitats laborals o socials que una persona VIH negativa, és una injustícia social. Que a una persona la condemnen a mort al seu país per estimar a una persona del seu mateix gènere, és injustícia social. I que tot això continue passant dia rere dia, és injustícia social.

El masclisme i la LGTBIfòbia maten; són terrorisme social.

Per tot això, celebrem la valentia i la força amb què el teixit social, especialment el món de les falles, parleu d’aquest tema i l’intenteu combatre des de la sàtira i el bon humor. Però atentes i atents, no tot val. “Això no són mariconades!”. El respecte i el reconeixement impliquen entendre la diferència i viure la diversitat des d’un punt què ens permeta conviure i combatre la intolerància, el discurs d’odi i, com els “micromasclismes”, els “microactes LGTBIfòbics”, què ho impregnen tot.

Aquest any viviu unes festes més respectuoses, més inclusives i recordeu allò de borinot, que no maricó, el qui no bote.

BONES FALLES 2020!

Falla El Tronaor

////// 15

PER A ENTENDRE 16 //////

Abans de començar a descobrir el contingut del nostre llibre, volem que conegues una miqueta més el col·lectiu.

Segur que has vist les seues sigles o banderes en diferents llocs i saps que està relacionada amb la diversitat sexual. Però, saps què significa cadascuna de les seues lletres i el que simbolitzen els colors? Ho descobrirem.

L

Lesbianes: persones que s’identifiquen com a dones i se senten atretes cap a altres persones que també s’identifiquen com a dones.

G

Gais: persones que s’identifiquen com a homes i se senten atretes cap a altres persones que també s’identifiquen com a homes.

B

Bisexuals: persones que se senten atretes tant cap a persones que s’identifiquen com dones com persones que s’identifiquen com a homes.

T

Transsexuals: persones que s’identifiquen amb el gènere oposat al del seu gènere assignat en nàixer.

I

Intersexuals: persones que naixen amb característiques sexuals (genitals, cromosomes...) considerades d’un o altre gènere.

Q

Queer, “estrany” en anglés: persones que no volen classificar-se amb etiquetes tradicionals per la seua orientació i/o identitat sexual.

Falla El Tronaor

////// 17

Bandera Transsexual Encara que la icona LGTBI més reconeguda a escala internacional és la bandera de l’arc de Sant Martí de sis franges de colors (roig, taronja, groc, verd, blau i morat), el col·lectiu compta amb moltes altres banderes i símbols representatius no tan coneguts, bé per la seua recent creació o perquè eren usats com una contrasenya secreta en temps en els quals ser LGTBI estava prohibit.

Per a facilitar-te la labor d’identificar-les, a continuació hem preparat una xicoteta guia de les banderes i símbols LGTBI+ més comuns.

Bandera Arc de Sant Martí Encara que probablement no necessita presentació, hi ha persones que no coneixen el significat d’aquesta bandera, un símbol creat per l’artista Gilbert Baker l’any 1978 inicialment amb vuit franges (rosa, roig, taronja, grog, verd, turquesa, anyil i morat), que va acabar convertint-se en les sis actuals.

Però, què signifiquen aquests colors i per què van sempre col·locades les franges en el mateix ordre (de dalt a baix o d’esquerra a dreta)? És important assenyalar que Baker es va inspirar per al seu disseny en la cançó ‘Over the Rainbow’, tot un cant LGTBI i, per això, les franges sempre segueixen la mateixa seqüència que els colors de l’arc de Sant Martí.

Eliminant les franges rosa (sexualitat) i turquesa (màgia/art) de l’emblema original, aquests són els colors actuals i el seu significat: roig (vida), taronja (salut), groc (llum del sol), verd (naturalesa), blau (serenitat) i morat (esperit).

18 ////// Per a entendre

Va ser creada per Mónica Helms l’any 1999 i va eixir als carrers per primera vegada en la manifestació de l’Orgull de Phoenix (Arizona) l’any 2000.

Les cinc bandes horitzontals juguen amb els colors tradicionalment reservats per a catalogar el masculí i el femení des del naixement (el blau per als xiquets i el rosa per a les xiquetes) i el color blanc, neutre, que representa als qui estan en transició del gènere assignat en nàixer o que, simplement, desitgen mantindre’s entre tots dos gèneres.

Però, a més el col·lectiu trans (transvestits, transsexuals, persones transgènere…) també ha utilitzat i continua utilitzant altres símbols que combinen el signe femení amb dues fletxes que apunten cap amunt. La de l’extrem superior dret representa l’home (símbol astrològic de Mart), mentre que la del costat esquerre afig en la part inferior la creu del femení.

També és freqüent recórrer a altres elements transsexuals com la papallona (que simbolitza la transformació i la metamorfosi) i el símbol del Ying Yang en colors rosa i celeste, com els usats en la bandera.

Bandera bisexual La bandera bisexual va ser dissenyada per Michael Page en 1998. Fins a aquest moment les persones bisexuals utilitzaven altres símbols com els triangles rosa i blau sobreposats.

El disseny està compost per tres franges que combinen el color fúcsia/rosa (característic de l’homosexual), el color blau (reservat a l’heterosexual) i el color morat (resultat de mesclar el fúcsia i el blau, totes dues orientacions sexuals).

Bandera Intersexual

Bandera Asexual

Inventada en 2013 per Morgan Carpenter, copresident de l’Organització Internacional Intersexual d’Austràlia (OII Austràlia), la bandera es compon d’un cercle morat i sense cap mena d’adorn que, segons el seu creador, simbolitza la totalitat.

Els asexuals són persones que no senten cap mena de desig carnal. Per això, alguns corrents no les consideren com una orientació sexual pròpiament dita. Malgrat aquesta falta de consens, aquest col·lectiu compta amb la seua pròpia bandera, composta pels colors negre (que simbolitza l’asexualitat), gris (asexualitat i demisexualitat), blanc (sexualitat) i morat (comunitat).

Una reivindicació de l’autonomia corporal i la integritat genital de les persones intersexuals, que amb freqüència són intervingudes en nàixer per a eliminar aquells components sexuals que no encaixen amb el gènere assignat després del part.

Quant al color groc, del fons, ha sigut considerat durant molt de temps com el color intersexual per excel·lència, en oposició al blau, emprat per a representar el masculí, i el rosa, per a retratar el femení.

Bandera lèsbica El col·lectiu de lesbianes té diversos símbols que les representen, encara que el més estés és el labris, una destral de doble fulla que es va emprar en la civilització minoica i arma amb el qual lluitaven les amazones. En memòria d’elles i la seua societat les lesbianes van heretar el símbol.

Del labris, el triangle negre usat durant l’holocaust nazi per a marcar les dones lesbianes, i el color morat feminista, va nàixer en 1999 la bandera lèsbica, encara que també hi ha una altra variant amb una bandera de color morat amb un triangle negre invertit i els símbols de la dona entrellaçats.

Bandera Pansexual Les persones pansexuals són aquelles que no se centren en el gènere ni en un tipus concret de persona, sinó que es poden sentir atretes sexualment per persones de qualsevol gènere i orientació sexual. La seua bandera consta de tres franges: rosa (feminitat), groga (no binarietat) i blava (masculinitat).

Bandera Polisexual Les persones polisexuales són aquelles que senten atracció sexual cap a un gran grup de persones amb identitats de gènere concretes. La seua bandera es compon de tres franges dels colors: rosa intens, verd i blau

Bandera Queer La bandera va ser dissenyada per Marilyn Roxie. Està formada per tres franges horitzontals dels colors: lavanda (és la mescla del blau i rosa, colors representatius dels rols de gènere, amb aquest color es representa l’androgínia), blanc (representa la identitat a gènere i neutre) i verd fosc (representa persones que les seues identitats estan fora i/o no fan referència al binarisme).

Bandera Orgull Os La comunitat d’homes gais amb un cos voluminós i molt pèl corporal s’autodenomina ossos.

La bandera de l’Orgull Os que els representa consta de set franges: quatre de marró de diferents tonalitats, una blanca, una grisa i una negra, a les quals se suma una petjada d’un os de color negre a la cantonada superior esquerra.

Falla El Tronaor

////// 19

GENT QUE ENTÉN 20 //////

///// Albert Llueca President l´arxiu–Camp de Morvedre

LGTBI a l’estat espanyol Les dades arqueològiques més antigues on es pot interpretar connotacions homoeròtiques apunten cap al 12.000 aC. Civilitzacions antigues de l’Índia, Egipte, Grècia o Amèrica ens han deixat restes de períodes on l’homosexualitat es retratava a la ceràmica, l’escultura, la pintura... S’entén que en diversos períodes de la història l’homosexualitat va ser admesa en algunes civilitzacions. El primer codi penal que punia l’homosexualitat va ser editat a l’Imperi de Gengis Khan, i prohibia la sodomia amb la pena de mort. A Occident les primeres promulgacions de lleis que punien la sodomia daten de 1533 a través de la publicació pel Rei Enric VIII d’Anglaterra del codi “Buggery Act” o a través dels canvis en el Codi Penal de Portugal, també el 1533, per influència de la Inquisició. Lleis que prohibien la sodomia, sobretot a les relacions homosexuals, s’aniran promulgant a molts països occidentals. Si tenim en compte que tant Anglaterra, Portugal com Castella eren grans potències colonials en aquella

època, les lleis que prohibien les relacions homosexuals també es varen imposar a les seves colònies. En aquest mateix sentit a Alemanya s’edita el Paràgraf 175 el 1871; aquest paràgraf, tot i les temptatives de treure’l del codi penal el 1907 i 1929, va ser emprat pel nazisme per a castigar també els homosexuals. Després de la caiguda del règim de Hitler els homosexuals condemnats varen deixar els camps de concentració però varen haver de complir les penes previstes pel Paràgraf 175.

“l’homosexualitat com a malaltia mental fou revisada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el dia 17 de maig de 1990 i ratificada el 1992”

A poc a poc els moviments gais varen començar a desemmascarar els pressuposts erronis sobre la seva vida, els seus sentiments i les seves accions.

Una de les protestes pioneres pels drets dels homosexuals es va celebrar a Nova York el 1976. El 15 de desembre de 1973 l’American Psychiatric Association ja havia retirat l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. L’exclusió de l’homosexualitat com a malaltia mental fou revisada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el dia 17 de maig de 1990 i ratificada el 1992.

El canvi de considerar l’homosexualitat com una malaltia mental a considerar-la un comportament sexual possible entre éssers humans va ser fonamental perquè diversos països poguessin canviar les lleis que castigaven l’homosexualitat, garantint en qualcuns casos els mateixos drets oferts als heterosexuals.

Falla El Tronaor

////// 21

Principals drets reivindicats Els drets reivindicats varien d’un país a l’altre i fins i tot entre segments de les comunitats LGBT. Als països que preveuen la pena de mort per a les relacions homosexuals és normal que els defensors dels drets LGBT hi demanin una revisió de la rigidesa de les penes aplicables.

De la mateixa manera, gais de qualcuns països poden ser més propensos a defensar drets civils com el dret al matrimoni o a l’herència de béns, mentre que els transvestits poden ser més propensos a defensar drets com tractaments quirúrgics i hormonals, i els transsexuals solen defensar els drets a cirurgies a canvi de sexe o la modificació de nom i sexe als registres civils. Simplificant aquestes reivindicacions podem resumir:

22 ////// Gent que entén

El dret a la vida, independentment de l’orientació sexual, la identitat de gènere, la identitat sexual… El dret a la integritat social, refusant totes les formes de prejudicis entre homes, dones, gais, lesbianes, transvestits, transsexuals, etc.

Els drets civils, inclòs el dret al matrimoni civil i a la parella de fet entre persones del mateix sexe, incloent els drets de pensió, herència, adopció… garantits a les unions heterosexuals. El dret de tractament mèdic, amb què transvestits i transsexuals cerquen ser atesos pels organismes de salut públics per a realitzar els canvis hormonals i/o quirúrgics que condicionin les seves identitats.

El dret a revisar el nom i el sexe en els registres civils per als transsexuals.

“al 1954 es va incloure per

primer cop la tipificació legal de l’homosexualitat en l’ordenament jurídic, conseqüència de la persecució que duien a terme les autoritats franquistes contra aquest col·lectiu”

El Cas d’Espanya L’evolució històrica Espanyola del marc legislatiu dels drets LGBT. En aquest punt es pretén exposar l’evolució històrica de les diferents lleis que han afectat als homosexuals i transsexuals al territori espanyol.

D’aquesta manera, entenent els orígens de la creació d’aquestes lleis, podrem crear una imatge més precisa del que avui en dia es reflexa com a costums, cultura i forma de pensar d’una societat.

L’àmbit temporal de l’evolució històrica espanyola estarà dividit en tres fases, prenent en consideració les característiques comunes de cadascuna: Etapa del Franquisme, des de l’any 1939 fins el 1975.

La Transició Espanyola dels anys 1975 fins al 1978.

Etapa de la Democràcia, que comprèn des del 1978 fins a l’actual any 2017.

La Dictadura Espanyola (1939-1975) Per tal d’entendre les modificacions legislatives del Franquisme, cal remetre’s a la II República, època en que la Llei de Prevenció i Mesures de Seguretat Contra Ganduls i Delinqüents (d’ara en endavant, LGD o “La Gandula”) que es ratificà el 4 d’agost de 1933.

L’objectiu d’aquesta llei era el tractament d’individus considerats com a antisocials, tals com els nòmades, proxenetes, rodamóns, tòxic mans, ebris, estrangers il·legals, etc.

No obstant, no va ser fins la reforma dels articles 2 i 6 de la LGD al 1954 quan es va incloure específicament el terme homosexual en el redactat de la llei. Aquest fet va suposar per primer cop la tipificació legal de l’homosexualitat en l’ordenament jurídic, conseqüència de la persecució que duien a terme les autoritats franquistes contra aquest col·lectiu.

La finalitat de la reforma era concretar el càstig d’aquest grup de persones, a partir de l’internament en establiments especials i l’aïllament total d’aquests.

A més a més, un total de nou jutjats especials van ser creats per tal d’assegurar el compliment d’aquesta llei. Més endavant, es va voler reformar la LGD i conseqüentment, el Ministeri de Justícia va crear una

Falla El Tronaor

////// 23

comissió amb l’objectiu de la reforma, esdevinguda finalment en un reemplaçament d’aquesta el 4 d’agost de 1970 a partir de la creació de Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (d’ara en endavant, LPRS).

El que pretenia aquesta llei era la implantació d’uns mitjans més eficaços per tal d’aconseguir l’objectiu de la reintegració d’aquelles persones que havien quedat a banda d’una vida considerada com a normal i ordenada. Tanmateix, gràcies a la pressió del moviment LGBT dels EEUU ja no es castiga a l’individu pel fet d’ésser homosexual, sinó pels seus actes d’homosexualitat.

“Existia una assimilació entre les mesures de seguretat per als actes de prostitució i els d’homosexualitat” De fet, existia una assimilació entre les mesures de seguretat per als actes de prostitució i els d’homosexualitat. Aquesta provenia de la qualificació del col·lectiu LGBT com a un perill social, el qual s’havia de rehabilitar i curar. Per tal de fer efectiva la LPRS es van haver de crear unes sales especials on els jutges s’encarregaven de jutjar aquest “estat de perillositat” .

quals feien referència concreta als actes d’homosexualitat. Tot i així, l’amnistia portada a terme al 1976 va provocar nombroses manifestacions a favor d’aquelles persones les quals encara es trobaven internades en centres especials, ja que aquesta no incloïa els perills socials als quals feia referència la LPRS. Poc després s’inicia el moviment LGBT i, conseqüentment, una sèrie d’actes de protesta en defensa dels seus drets. A través d’un comunicat de premsa portat a terme el 22 de maig de 1977 a Madrid i d’una carta dirigida al Ministre de Justícia de llavors , el col·lectiu exigia la immediata derogació de la LPRS, així com també la dissolució dels tribunals que aplicaven tal llei i l’amnistia per als condemnats com a perill social.

L’etapa Democràtica Espanyola (1978-2019) No va ser fins l’any 1979, després de l’aprovació de la Constitució Espanyola (d’ara en endavant, CE) de 1978, que s’aconseguí derogar els articles que especificaven perill social en la LPRS. A més, la protecció dels drets dels homosexuals es va aconseguir mitjançant l’article 14 de la CE, que incloïa la igualtat i no discriminació dels homosexuals: “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”.

La Transició Espanyola (1975-1978) No va ser fins pocs anys després de la mort de Francisco Franco que es va emetre un decret-llei, el qual va portar a terme l’eliminació d’alguns dels articles els

24 ////// Gent que entén

Un dels esdeveniments claus dels anys 80 va ser la legalització de la cirurgia de reassignació del sexe, modificada al 1983 gràcies a la despenalització de la castració. Ara bé, la nova modificació només permetia

fer intervencions quirúrgiques a través de la Seguretat Social (d’ara en endavant, SS) en aquells casos de “reparació d’intersexualitat patològica” .

Pel que fa a la Llei d’Escàndol Públic (d’ara en endavant, LEP), la qual ajudava de manera indirecta a perseguir el col·lectiu discriminat, va ser derogada al 1987. En relació amb els transsexuals, al 1991 la Ministra de Sanitat va rebutjar incloure aquest col·lectiu dins els serveis que oferia la SS, fet que va provocar que al 1992, gràcies a la creació del col·lectiu de transsexuals a Catalunya, es demanés varis drets com el d’accés als tractaments de reassignació de sexe, el canvi de nom, la supressió del sexe en el DNI i la possibilitat d’un canvi de sexe sense l’obligatorietat d’acudir a cirurgia de reassignació sexual. Pocs anys més tard, al 1995, el Govern va excloure dels serveis sanitaris

la cirurgia per canvi de sexe, fent excepció als estats “d’intersexualitat patològica”. Tot i així, va ser Andalusia al 1997 que va incloure la transsexualitat als serveis propis de salut.

Ara bé, no és fins al 1995, després de l’actuació del moviment LGBT, que s’aprovà finalment el nou Codi Penal (d’ara en endavant, CP), el qual incorporà com a agreujant el delicte d’homofòbia i, conseqüentment, aportava una protecció a aquest col·lectiu de persones.

Per altra banda, s’ha de fer especial menció al canvi que aportaren les manifestacions dels moviments LGBT quan aquests es decidiren centrar en la igualtat completa entre homosexuals i heterosexuals, el que donà peu a la cerca d’una llei que permetés el dret a la formació d’una família entre dues persones del mateix

“al 1995 s’aprovà el nou Codi Penal, el qual incorporà com a agreujant el delicte d’homofòbia”

sexe. D’aquesta forma, van ser els ajuntaments de les Comunitats Autònomes (d’ara en endavant, CCAA), i més concretament el de Vitòria a través d’un Decret al 1994, que van ser pioners en la creació del registre municipal d’unions civils, reconeixent d’aquesta manera totes aquelles parelles que no estaven casades i tenien la mateixa orientació sexual. Per altra banda, pel que fa a les lleis de parella de fet, Catalunya va ser la iniciadora en promulgar la Llei 10/1998 de 15 de juliol, a partir d’aquesta diverses CCAA van seguir l’exemple i conseqüentment van dictar lleis similars fins al 2003; no obstant, no es va arribar a legislar una norma nacional. Malgrat aquests avenços, l’adopció era un àmbit que encara no es trobava regulat, a excepció de les CCAA del País Basc i Navarra, que tenien el seu propi dret d’adopció conjunta.

Per altra banda, tornant a fer especial menció als transsexuals, aquests van començar-se a incloure dins els programes dels partits polítics a finals dels anys 90. Va ser per el Partit Socialista Obrer Espanyol (d’ara en endavant, PSOE) qui, al 1999, va oferir a través d’una proposta parlamentària el canvi d’identitat sexual a aquells individus que s’havien operat, amb la condició de seguir un tractament mèdic durant dos anys, sense dret al matrimoni ni a tenir fills, proposta que va crear certa controvèrsia en la societat del moment. Aquest fet, doncs, no permetia el canvi de sexe en els registres civils, i conseqüentment, si es volia aconseguir, s’havia de fer a través de l’assistència davant els tribunals.

Durant la legislatura dels anys 2000 a 2004 del Partit Popular a Espanya, van ser diversos els grups Parla-

Falla El Tronaor

////// 25

“amb la Llei 13/2005 d’1 de juliol el matrimoni homosexual, s’equipara en drets i obligacions amb el d’una parella heterosexual”

mentaris els que van intentar modificar, sense èxit, el Codi Civil (d’ara en endavant, CC) per tal de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Així, amb el canvi de legislatura del PSOE al 2004, s’elaborà un avantprojecte de llei amb l’objectiu no acomplert en la legislatura anterior. Doncs bé, el Consell d’Estat va emetre el 7 d’octubre de 2004 un dictamen desfavorable, el qual s’argumentava amb la interlocutòria 222/1994 d’11 de juliol del Tribunal Constitucional (d’ara en endavant, TC). D’aquesta manera, es va emetre una resolució que considerava inconstitucional el projecte de llei, tant per part del Consell General del Poder Judicial com del Consell de l’Estat i l’informe de la Real Acadèmia de Legislació i Jurisprudència, basant-se en la interpretació de l’art. 32 CE i la interlocutòria 222/1994 del TC.

26 ////// Gent que entén

Va ser un any després del començament de la legislatura del PSOE quan es va acabar aprovant el Projecte de Llei pel qual es modifica el CC en aquesta matèria, a través del Ple de 26 d’Abril de 2005 amb un total de 187 vots a favor. Així, amb la Llei 13/2005 d’1 de juliol el matrimoni homosexual, s’equipara en drets i obligacions amb el d’una parella heterosexual, i per tant, en resulten els mateixos efectes legals. D’aquesta manera, el CC modifica les paraules “marit” i “muller” per “cònjuges” i “consorts” en tots aquells articles que expliciten el sexe, apart de realitzar alguns altres canvis . És amb aquest gran canvi que els drets dels transsexuals van començar a tenir un paper important en les organitzacions LGBT, basant-se en la reivindicació d’una llei sobre el dret a la identitat de gènere apart de la inclusió total de l’operació quirúrgica per canvi de sexe en la Salut Pública.

En quant al desenvolupament de la Llei 13/2005, el Partit Popular (d’ara en endavant, PP) va presentar un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC al 2005, basant-se en la vulneració dels articles 9.3 CE, 10.1 CE, 14 CE, 32 CE, 39.1 CE, 39.2 CE, 39.4 CE, 53.1 CE i 167 CE. Tanmateix, aquest va ser desestimat a l’any 2012.

Finalment, a causa de les diverses manifestacions i reclamacions dels transsexuals davant la deixadesa del tema en un segon pla i amb el PSOE al capdavant de la legislatura, es va promulgar el 15 de març de 2007 la Llei d’Igualtat de Gènere (Llei 3/2007), per regular la rectificació del registre sobre el sexe dels individus. Aquesta llei permetia als transsexuals escollir el nom que volguessin als documents oficials, sense haver de sotmetre’s a cap cirurgia. Ara bé, sempre i

quan fossin majors d’edat, tinguessin nacionalitat espanyola, es sotmetessin a un diagnòstic de disfòria de gènere i acceptessin dos anys de tractament mèdic, a excepció de les persones de gran edat, a les quals no se’ls obligava al tractament mèdic. Tot i així, en relació a la integritat dels serveis de la Salut Pública respecte a la cirurgia, i pel que fa al dret d’asil polític dels transsexuals, aquests dos drets divergeixen segons la legislació de cada CA. Posteriorment d’aquest fet històric, diverses han sigut les CCAA que han promogut nova legislació respecte als drets dels LGBT: Llei 2/2014 de 14 d’Abril (Galicia); Llei 12/2015 de 8 d’Abril (Extremadura); Llei 2/2016 de 29 de Març (Madrid); Llei 8/2016 de 27 de Maig (Murcia); Llei 8/2016 de 30 de Maig (Illes Balears); Llei 3/2016 de 22 de Juliol (Madrid) ; entre d’altres. Una de les mostres més significatives en la protecció dels drets LGBT és la Llei 11/2014, de 10 d’Octubre, que promulgà Catalunya, llei amb l’objectiu de “garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia”.

Així, Espanya es manté al 2017, segons les últimes dades proporcionades per l’ILGA Europa, entre un dels líders en la defensa dels drets de les persones LGBT. Més concretament, es situa en la vuitena posició d’un total de 49 Estats . Desgraciadament, encara hi ha una gran part dels ciutadans de l’Estat Espanyol que es nega a acceptar aquesta evolució històrica aconseguida en els darrers anys.

2018. La llei LGTBI valenciana suposarà un avanç en

“2018. La llei LGTBI valenciana suposarà un avanç en la igualtat real i efectiva de lesbianes, gais, trans., bisexuals i intersexuals”

la igualtat real i efectiva de lesbianes, gais, trans., bisexuals i intersexuals. El Consell aprova el projecte de la llei valenciana per a la Igualtat de persones Lesbianes, Gais, Trans., Bisexuals i Intersexuals i la remet a Les Corts Valencianes per a la seua tramitació.

El Consell ha aprovat el projecte de llei valenciana per a la Igualtat de les persones lesbianes, gais, trans., bisexuals i intersexuals (LGTBI) que regularà, per primera vegada a la Comunitat Valenciana, els drets del col·lectiu LGTBI i garantirà la igualtat real i efectiva de totes les persones amb independència de la seua orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar.

La llei constituirà un instrument per prevenir agressions i corregir i erradicar qualsevol discriminació per qüestions d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar.

Falla El Tronaor

////// 27

en els diferents àmbits de la societat, com el social, familiar, educatiu, cultural, sanitari o laboral i de les etapes de la vida, com la infància, la joventut o les persones majors.

A més, la llei pretén fer un reconeixement al col·lectiu LGTBI i establir una sèrie de mesures d’aplicació i seguiment de la llei a través de mecanismes de participació.

Prevenció dels delictes d’odi L’informe de 2016 sobre delictes d’odi del Ministeri de l’Interior, evidencia que l’orientació i identitat sexual segueixen estant entre les principals causes de victimització, amb 166 casos registrats.

A més, es tracta de la primera norma espanyola que dedica un capítol sencer a la situació especial i diversa de les persones amb variacions intersexuals o amb diferències del desenvolupament sexual, i contempla l’engegada de mesures específiques de suport a la visibilitat i la sensibilització social sobre l’existència de cossos no binaris.

L’aprovació de la llei permetrà, d’una banda, consolidar els avanços que s’han produït al nostre país i, per un altre, donar resposta a les demandes dels col·lectius i entitats implicades en la defensa dels drets LGTBI, l’esforç dels quals ha estat el motor dels progressos que han tingut lloc fins ara.

Així, regula aspectes necessaris per a fer-la efectiva

28 ////// Gent que entén

En aquest sentit, la norma prestarà una atenció integral a les persones víctimes de violència per LGTBIfòbia, pel que estableix l’elaboració d’un protocol específic i a més, crearà un servei públic d’assessorament i suport per a aquestes persones, que serà extensiu també als seus familiars i reunits.

També estableix que els municipis de més de 100.000 habitants hauran de comptar amb grups especialitzats en la prevenció dels delictes d’odi, dins dels cossos de la policia local.

Així mateix, la llei prohibirà l’ús de mètodes, programes o teràpies d’aversió destinats a modificar l’orientació sexual, identitat o expressió de gènere de les persones i per a això estableix que poden arribar a considerar-se com una infracció molt greu, la qual cosa pot portar aparellades sancions de fins a 45.000 euros.

“l’orientació i identitat sexual segueixen estant entre les principals causes de victimització”

Atenció sanitària Quant al sistema sanitari públic, el projecte de llei recull que es promourà la realització de programes i protocols específics per a aquest col·lectiu, que donen resposta a les necessitats pròpies i en particular a la salut sexual i reproductiva de les persones LGTBI. De la mateixa manera, inclou que la garantia de l’accés a les tècniques de reproducció assistida en la sanitat pública a totes les persones amb capacitat gestant o les seues parelles en condicions d’igualtat.

Igualment, garantirà a les persones amb variacions intersexuals o amb diferències del desenvolupament sexual, una atenció psicosocial integral i adequada a les necessitats mèdiques, psicològiques, jurídiques, socials, laborals i culturals d’aquestes persones. Existiran unitats de referència específica, i s’elaborarà un itinerari individual d’atenció sanitària integral.

Suport institucional La norma també preveu la creació del Consell Valencià LGTBI, que vetllarà pel desenvolupament de la llei i realitzarà el seu seguiment i evolució. Es tracta d’un espai de participació ciutadana de caràcter consultiu, i en el qual estaran presents tant les administracions competents com a associacions, organitzacions sindicals i persones expertes.

“L’elaboració del projecte de llei per a la igualtat efectiva de persones LGTBI ha comptat amb la participació de set conselleries, de les diverses entitats del col·lectiu LGTBI i de tots els grups parlamentaris”

En aquesta línia també inclou la creació de l’Espai de la Memòria LGTBI, que albergarà arxius, registres i documents de la història de repressió que ha viscut aquest col·lectiu, i on es recorde a les persones LGTBI que van ser perseguides, torturades i assassinades.

Accions en l’àmbit educatiu Respecte a les accions previstes en la llei en l’àmbit educatiu, s’incorpora el tractament de la diversitat sexual, familiar, de gènere i del desenvolupament sexual en la normativa reguladora del sistema educatiu.

Així, entre altres, inclourà en els currículums reglats continguts referents a aquestes qüestions i els protocols de prevenció, acompanyament i intervenció davant casos d’assetjament o violència en l’àmbit educatiu inclouran qüestions específiques quan siguen per causa de LGTBIfòbia.

Les famílies LGTBI Quant a les famílies LGTBI, la llei també protegirà als fills i filles, així com a les xiquetes i xiquets en acolliment per persones del col·lectiu LGTBI, per evitar les situacions de discriminació que puguen sofrir per aquest fet.

D’altra banda, s’establiran mesures de suport específiques a xiquetes, xiquets, adolescents i joves LGTBI i es considerarà violència familiar aquella que sofrisquen pel fet de pertànyer a aquest col·lectiu en aquest àmbit.

Aportacions de la ciutadania L’elaboració del projecte de llei per a la igualtat efectiva de persones LGTBI ha comptat amb la participació de set conselleries, de les diverses entitats del col·lectiu LGTBI i de tots els grups parlamentaris.

çada a Espanya en la protecció del col·lectiu LGTBI. Una norma, amb el suport del PSPV, Compromís, Podem i Cs, i amb l’abstenció del PP, que prohibeix les teràpies d’aversió per a modificar l’orientació sexual i que també per primera vegada contempla cobertures de tota mena per a les persones amb variacions intersexuals o amb diferències del desenvolupament sexual. Això si va ser denunciada perl Govern Central, PSOE, al Tribunal Constitucional.

La consulta prèvia de la llei valenciana per a la igualtat de les persones LGTBI es va saldar amb la presentació de 84 propostes fetes per particulars i entitats, de les quals un 79 per cent es van incorporar al text normatiu.

Les Corts Valencianes varen aprovar la llei més avan-

Falla El Tronaor

////// 29

////// Julià Carles Lahiguera Vocal de cultura de Lambda

El llenguatge dels mocadors L’handkercchief code, hanky code o glagging és un codi de comunicació no verbal, és a dir, sense paraules, emprat generalment en llocs d’ambient gai on se cercaven relacions sexuals esporàdiques a les principals ciutats dels EEUU: San Francisco, Nova York o Els Àngels a les primeries de la dècada dels 70.

Aquest codi té llur origen en els mocadors de colors que a les darreries del segle XIX, portaven vaquers, maquinistes de ferrocarrils i miners de l’Oest dels EEUU i de Califòrnia durant la febra de l’or.

Es creu que els hòmens gais i bisexuals de San Francisco prengueren la idea dels mocadors de colors d’un vell codi emprat en l’antic oest. En temps als que, a causa de la mancança de dones, els hòmens es divertien ballant entre ells el Square Dance, home amb

30 ////// Gent que entén

home, ball que igual que el Tango a l’Argentina o Uruguai, en llurs orígens.

Aquestes situacions donaren lloc a tot un codi de colors per a assenyalar quina posició prenia cadascun a l’executar la dansa. Els mocadors es duien lligats al braç, penjant de la corretja dels pantalons o a la butxaca de darrere dels pantalons vaquers.

“un segon codi de colors que a més a més indicava les preferències sexuals del portador”

Aquest codi va ser copiat pels gais d’EEUU, significant a l’esquerra actiu, i a la dreta passiu. Aquesta polaritat entre esquerra/dreta es va complementar amb l’ús dels jocs de claus a les corretges dels pantalons.

També portaven el mocador amb un nus al coll, indicant versatilitat. Aquest fet, després es complementava amb un segon codi de colors que a més a més indicava les preferències sexuals del portador. A l’Estat Espanyol el codi va arribar tard i amb poca fortuna, restà més com un element estètic, que posteriorment va passar a formar part de la cultura musical Rock i Heavy metal o motera, i de grups aliens a la comunitat LGTBI+.

Aquests codis es desenvolupen dins el clima de marginalitat i repressió dels llocs d’ambient dels EEUU del

“Aquests codis es desenvolupen dins el clima de marginalitat i repressió dels llocs d’ambient dels EEUU del moment” moment, llocs foscos, atapeïts de gent amb música forta on la comunicació verbal era difícil i on les batudes violentes i sense excusa eren habituals per part d’una policia corrupta i violenta que tenia com a eina habitual les vexacions, pallisses i detencions arbitràries.

Paral·lelament en el temps a aquests fets, el 5 de gener de 1968 esclatava La Primavera de Praga, el maig francés. Els EEUU havien viscut el naixement del “moviment afroamericà”, la contracultura, el moviment Hippie, el Pacifisme contra la Guerra del Vietnam, Woodstock. En aquest ambient, un 28 de juny de 1969 tenen lloc les REVOLTES DE “STONEWALL INN”, data pressa com a referència per a commemorar la Diada de L’ORGULL LGTBI+. A uns EEUU governats pel republicà Nixon, on la corrupció i el conservadorisme són el pa de cada dia. Així, l’esmentat 28 de juny de 1969, a les dues del matí, vuit agents de la Unitat de Moral Pública, volen fer una batuda al núm. 53 del carrer Chistopher al Stonewall (un lloc de mala fama, freqüentat per xapers, trans, llatins). Per primera vegada s’alcen

Falla El Tronaor

////// 31

les veus, una pluja de colps, pots de cervesa, ampolles de vidre… Punys tancats i al crit de: “Som les xiques del Stonewall”, “no portem roba interior”, “mostrem el pèl púbic i no ens posem els nostres guardapits”, “per damunt dels nostres genolls pelats”.

Per primera vegada en la història, la comunitat LGTBI+ alçava el crit, s’apoderava per a no tornar a aixecar-se.

La gentada cridava “poder gai”, “alliberem els carrers”, “legalització dels bars gais”, ”gay power”, “Chistopher street belongs to the queens”, “el carrer Chistopher pertany a les regines”. Malgrat que hi hagué altres mobilitzacions anteriors a San Francisco o Els Àngels, el 29 de juny de 1969 va ser la data de referència per L’ORGULL LGTB+.

El poeta Allen Ginsberg, l’endemà dels fets va escriure: “Sabeu? Els xics semblaven més bells; havien perdut aquest esguard ferit que deu anys enrere tenien tots els “maricons”. Fred W. McDarrah, va ser l’únic fotògraf professional que va retratar els fets i va documentar la lluita de la comunitat LGTBI+; fotògraf del The Village Voice, diari alternatiu que tenia la seua seu a tan sols unes portes del Stonewall Inn. Un mes després a la mateixa Nova York se celebrava una massiva manifestació on Marty Robinson de la Mattachine Society cridà a la gentada “El poder gai ja hi és ací”.

Conferència Episcopal, es va penalitzar l’homosexualitat pel fet de ser, sense necessitat de cometre cap acte. Amb un franquisme que semblava no tindre fi, als anys 70, el Règim volia perpetuar-se amb Luis Carrero Blanco com a successor de Franco, persona que relacionava als Beatles i als Rolling Stones com a causants de “la subversió homosexual”. La majoria de la població considerava l’homosexualitat més com un delicte que una malaltia o problema. A València es van incubar entre 1975 i 1979 vora 3.303 expedients

Al mateix any, el Registre Civil de Sevilla denega el canvi de nom a una persona transsexual, per ser “un frau de la Naturalesa”.

“Per primera vegada en la història, la comunitat LGTBI+ alçava el crit, s’apoderava per a no tornar a aixecar-se”

L’any 1978, es convoca la primera manifestació de l’Orgull LGTB+ a Madrid, convocada pel “Frente de Liberación de Castilla”. Aquell mateix any, Adolfo Suarez signa l’eliminació de l’homosexualitat de la llei de “perillositat social”.

de perillositat social. El 5 d’agost de 1970 s’aprovà la llei “sobre perillositat i rehabilitació social” amb penes de 5 anys de presó o internament psiquiàtric per persones LGTBI+.

L’any 1974 la Societat Americana de Psiquiatria aprova la supressió de l’homosexualitat als seus manuals.

El 1970, Armand de Fluvià i Francesc Francino creen a la clandestinitat el Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual, a Barcelona. La primera associació LGTBI+ d’Espanya.

Mentrestant, Espanya era una gran presó. Les persones LGTBI+ criminalitzades des del 1954 per la llei de “Vagos y maleantes”, amb la qual, per pressions de la

El 20 de desembre de 1973, mor a un atemptat Carrero Blanco i el 20 de novembre de 1975 Franco mor al seu llit.

32 ////// Gent que entén

En 1977, per primera vegada es convoca pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), a les Rambles de Barcelona, la “Primera Manifestació de l’Orgull”; es van congregar més 5.000 persones encapçalades, principalment, per dones transsexuals. La manifestació va finalitzar amb una forta repressió per part dels grisos (Policia antidisturbis del franquisme).

En 1979 a València, Bilbao i Sevilla es realitzen concentracions i manifestacions amb motiu del Dia de l’Orgull. A València convocava el MAS-PV (precedent de l’actual LAMBDA que nasqué el 1986). A la manifestació van acudir unes 5.000 persones en un ambient fortament conflictiu per les provocacions de “Fuerza Nueva” (Partit d’extrema dreta, franquista i amb unes joventuts extremadament violentes).

Era el que deien “la Transició”, però la igualtat i la derogació de les lleis seria cosa d’altres dècades.

“La manifestació va finalitzar amb una forta repressió per part dels grisos (Policia antidisturbis del franquisme)”

Falla El Tronaor

////// 33

////// Dario Moreno Lerga

Alcalde de l’Excelentíssim Ajuntament de Sagunt

De política, gènere i atracció sexual: una relació complicada Al juny passat, prenia possessió del meu càrrec al saló de plens en un acte d’investidura que quedarà gravat en la meua memòria per sempre. Arribar fins ací ha sigut un llarg camí. Fent la vista arrere puc assenyalar que tot va començar després de les eleccions municipals de 2007. L’endemà passat em vaig presentar juntament amb un amic en la seu del Partit Socialista Obrer Espanyol i ens inscriguérem com a militants. Ací començava el meu camí en la política de la mà del PSOE. Un dels principals motius per a militar en el partit va ser la política duta a terme per Rodríguez Zapatero durant aquells anys. Les polítiques socials que es van aprovar durant el seu mandat van ser el revulsiu que

34 ////// Gent que entén

va propiciar la meua participació en la política. Polítiques com la Llei integral sobre violència de gènere, el matrimoni igualitari o la Llei de Dependència, entre altres.

“En aquell moment, jo no era ni tan sols conscient de la meua sexualitat”

Amb l’aprovació en 2005 de la Llei de matrimoni entre persones del mateix sexe, Espanya es convertia en un dels països més avançats del món. Vam ser el quart país a legislar sobre el matrimoni homosexual, tota una fita que va provocar la meua adhesió a la política.

En aquell moment, jo no era ni tan sols conscient de la meua sexualitat, però aquella llei que vaig secundar amb entusiasme va acabar permetent-me uns anys més tard contraure matrimoni amb el meu company de vida, el meu marit.

Hui ja és legal el matrimoni homosexual en més de 30 països, però malgrat els significatius avanços que s’han produït durant els anys de democràcia, encara no podem parlar de normalització, encara no podem parlar d’igualtat. Per descomptat, queda molt per fer en el món (hi ha 70 països en què ser gai o lesbiana és il·legal i fins i tot letal), però a Espanya també queda camí per recórrer. La discriminació per l’orientació sexual i la identitat de gènere continua estant a l’ordre del dia i hem de continuar lluitant des de les Administracions Públiques per crear societats justes i igualitàries.

Eixa discriminació pren múltiples formes. Algunes d’elles, a l’estil dels micromasclismes, impregnen la

nostra societat amb prejudicis i judicis de valor que suposen de facto una barrera perquè les persones LGTBI aconseguim una igualtat plena de drets.

Tornant al tema polític, ho vam veure quan Miquel Iceta, polític català, va saltar a l’estrada ballant una cançó de Queen. Que era «una boja» va ser el més bonic que li van dir. Milers i milers d’insults, molts d’ells emparats en l’anonimat, van intentar denigrar i menysprear a Miquel Iceta per la seua manera de ballar, però no es tractava del ball: es tractava de la seua sexualitat. Ell, que va ser el primer polític a Espanya a eixir de l’armari, més de 20 anys després, vilipendiat per un ball que els cavernícoles en dirien efeminat.

“van intentar denigrar i menysprear a Miquel Iceta per la seua manera de ballar, però no es tractava del ball: es tractava de la seua sexualitat”

Falla El Tronaor

////// 35

Naturalment, això no ha detingut a Miquel, ni a ell ni a cap de nosaltres. És un fet més que, encara que semble menor, demostra l’homofòbia i la lgtbfòbia en què continuem vivint, i que té repercussions reals. Per posar-ne un exemple, l’atur en el col·lectiu transsexual és molt més alt que la mitjana. També ho són les taxes de suïcidi. Està en la nostra mà, la de les polítiques i polítics, però també en la de tota la societat, que generem uns espais segurs en els quals totes i tots puguem viure la nostra vida en llibertat, sense haver d’ocultar el nostre vertader jo per por del rebuig, a la burla o fins i tot a l’agressió.

I sí, queda molt per fer. Molta conscienciació, educació, però també mesures concretes que són imprescindibles per a parlar d’igualtat. Per exemple, les teràpies de conversió, que ofereixen una suposada

36 ////// Gent que entén

“Actualment ja no és notícia que un polític es declare homosexual; per sort, no és un tema tabú.”

cura de l’homosexualitat, continuen estant permeses a Espanya.Suposats metges que sense cap titulació s’aprofiten de la falta de comprensió de familiars i amics per a sotmetre una persona LGTBI a durs tractaments psicològics i fins i tot físics que pretenen despullar-lo d’un element clau de la seua identitat.

També hi ha sectors que han avançat molt més que no altres. La proesa de Miquel Iceta o la lluita de Pedro Zerolo estan hui absolutament normalitzats. Actualment ja no és notícia que un polític es declare homosexual; per sort, no és un tema tabú. No obstant això, no ocorre el mateix en el món de l’esport. Jo tinc la sort de viure amb naturalitat la meua bisexualitat i d’acudir a tots aquells actes que la meua condició d’alcalde em permet, sempre acompanyat del meu marit. Tot i esta naturalitat, he de confessar que he viscut situacions

homòfobes que han generat moments incòmodes i glops amargs. Però soc conscient de ser un privilegiat, perquè estes experiències personals són una grandíssima excepció i només han de ser combustible per a seguir avant.

Des de la meua posició puc donar visibilitat al moviment LGTBI, des del vessant públic com a representant de l’Ajuntament de Sagunt realitzant accions i donant suport a mesures que ajuden el nostre col·lectiu, mesures que espere que tots els polítics secunden independentment de la seua sexualitat. També des del vessant privat com a persona que defensa els drets igualitaris de la ciutadania i es manifesta amb orgull.

Des de l’Ajuntament volem construir una Ciutat Diversa, impulsant programes d’orientació i atenció en col·labo-

IGUALTAT

“els principals ingredients d’una societat democràtica: la igualtat, la llibertat, el respecte i la justícia” ració amb associacions i col·lectius del municipi, per a desenvolupar activitats dirigides a la normalització, visibilització i integració plena de persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. Així mateix, també volem promoure plans de formació en la prevenció i eradicació d’actituds de discriminació, eliminació d’estereotips i prejudicis. La nostra màxima és que tots i totes puguem créixer en una societat lliure de lgtbfòbia.

LLIBERTAT

RESPECTE

En definitiva, la relació entre el moviment LGTBI i la política ha sigut tortuosa. S’ha avançat molt en normalització i igualtat, però queda molt de camí per recórrer. Grans referents del col·lectiu ens han marcat el rumb, però no hem de caure en l’autocomplaença.

Precisament el seu exemple ha de portar-nos al fet que la lluita continue, i acabem amb els prejudicis i desigualtats que ens posen barreres en el món laboral o social, i que eradiquem qualsevol violència, tinga la forma que tinga.

M’agradaria concloure recordant els principals ingredients d’una societat democràtica: la igualtat, la llibertat, el respecte i la justícia. Justament les mateixes necessitats que tenim i promovem des del col·lectiu LGTBI.

JUSTÍCIA

Falla El Tronaor

////// 37

////// Lorena Milvaques Faus Infermera, Ex Vicealcaldessa i regidora de Diversitat de l’Ajuntament de Gandia

Sigues qui vulgues, estima a qui vulgues “Hola, em dic Lorena Milvaques i em sent homosexual.

I vull ser-ho si el reconeixement públic, des del càrrec que represente, d’un dret fonamental com és el de triar l’amor i la felicitat, si fer bandera de la nostra privacitat, fa que a la nostra ciutat demà més persones se senten lliures de viure la seua identitat sexual i de gènere…

Si a les escoles desapareix l’assetjament, o els joguets no tenen gènere social imposat.

Si ningú ens insulta i apallissa quan eixim d’un bar…

Si a les nostres festes la paraula “maricón” deixa de ser un pretext per al ball, a costa d’insultar un col·lectiu sota un epígraf que ha representat i representa por, menyspreu, llàgrimes, pallisses, mort…”

38 ////// Gent que entén

Aquest és un fragment de la meua primera intervenció com a regidora de Diversitat de l’Ajuntament de Gandia l’any 2015, a l’acte de lliurament dels premis Harvey Milk, que organitzava Independence Gay Asociación, un dels col·lectius lgtbi amb més tradició a la nostra ciutat. Hi vaig estar al front del departament

“gràcies al treball conjunt amb els col·lectius LGTBI m’he sentit homosexual, sense ser-ho”

la legislatura del 2015 al 2019. Mig any després de la meua retirada voluntària i intencionada de la vida pública i de la primera línia política (que no de Compromís), puc assegurar, sense ser acusada de vanitat ni de voler traure’n rèdit polític, que la creació del departament de Diversitat, per primera vegada a Gandia, dins l’àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, va ser una de les accions que major satisfacció personal m’ha reportat.

Efectivament, gràcies al treball conjunt amb els col·lectius LGTBI m’he sentit homosexual, sense ser-ho, en la mateixa mesura que les feministes parlem de sororitat. Em sent lesbiana, com soc feminista i pacifista...

I reinterpretant Maria Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo els tres dons… I el tèrbol atzur de tres voltes rebel”.

“calia donar visibilitat a les reivindicacions LGTBI i posar-les en el lloc que es mereixien�

Falla El Tronaor

////// 39

////// També com a primera Vicealcaldessa de Gandia tenia molt clar que calia donar visibilitat a les reivindicacions LGTBI i posar-les en el lloc que es mereixien, vinculades, en aquest cas, a la Vicealcaldia. Desenvolupant-hi polítiques específiques i de forma transversal a tots els departaments municipals. Un conjunt de polítiques públiques, actives i pròximes, per promoure, defensar i garantir els drets de la ciutadania LGTBI de Gandia, a partir de les competències pròpies del govern local i coordinant les accions de les diverses àrees, districtes…

Com he dit, la visibilitat és molt important per a combatre la lgtbifòbia social, lligada en moltes ocasions no necessàriament a l’odi, sinó al desconeixement, a la por i el rebuig a la diferència. Per això, vam tendir ponts de col·laboració amb els col·lectius més nombrosos.

Perquè considere que és una errada fer polítiques LGTBI únicament i exclusiva per al col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals... Sinó que cal la complicitat social per poder-la transformar des de dins. Un exemple de treball conjunt és el que vam realitzar amb la complicitat de la Federació de Falles de Gandia, el Consell dels Joves i col·lectius LGTBI. Hi van estar ben acollides campanyes com les de Lambda València de cantar “borinot el qui no bote” o “bomber borinot”, en substitució de l’ofensiu “maricón”.

40 ////// Gent que entén

Des d’aleshores, els casals fallers van recollir el testimoni de tots els espais públics municipals de la ciutat i es van convertir en espais lliures de masclisme i lgtbifòbia, i així se’ls va indicar als fallers i als milers de visitants amb cartells a l’exterior i interior dels casals. I d’aquesta col·laboració va nàixer també l’any 2017 els premis “Gandia Pride, Orgull Gandia” al monument o escena que millor tracte la diversitat sexual, de gènere i familiar. Un reconeixement a les Falles que aborden la diversitat sexual, de gènere i familiar. Amb el premi es pretén estimular el tractament respectuós de la realitat homosexual, trans, lèsbica, bisexual… Així com reconèixer els valors d’ironia, crítica, gràcia, enginy i encert dels monuments fallers quan tracten aquesta temàtica. El Jurat, format per representants del Consell Municipal de la Diversitat LGTBI (també creat per primera vegada) té en compte, a més, la contribució a la normalització, la visibilitat i la tolerància cap a les persones LGTBI. I es reserva el dret de desqualificar els monuments que no complisquen els criteris de les bases i/o exposen plantejaments tòpics o ofensius contraris a la filosofia del premi.

D’entre les falles presentades, s’atorguen tres premis, que consisteixen en un estendard i una recompensa econòmica de 500 € (1r), 300 € (2n) i 200 € (3r), patrocinada per l’Ajuntament de Gandia. Des de la primera edició (anem cap a la tercera) va ser un èxit i a 20 dels

23 monuments fallers majors s’hi va parlar (amb major o menor encert) de la diversitat lgtbi i s’hi van poder veure missatges contra la lgtbifòbia...

Una iniciativa que vam estendre també a altres col· lectius i sectors: associacions, clubs esportius, etc...

Com ara el mitjà i xicotet comerç urbà, les empreses locals, treballant en ells el distintiu d’espais lgtbifriendly. Volem la seua implicació en protocols de tractament, no només de clients LGTBI, sinó també a les treballadores i els treballadors.

En definitiva, accions de visibilitat, complementàries a les polítiques LGTBI (en l’educació, contra la lgtbifòbia…), que contribueixen a que en la societat la diversitat lgtbi estiga normalitzada. Per sort, amb lleis valencianes pioneres com la del reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere o contra la lgtbifòbia, amb plans municipals de diversitat, protocols i meses contra la violència lgtbifòbica... estem també normativitzant el dret a viure amb llibertat la nostra identitat sexual i de gènere.

“Aquesta nit ha quedat clar que tothom coneix a un dels nostres, i ara que ens coneixen… poden veure que no estem malalts”. Harvey Milk.

“la visibilitat és molt important per a combatre la lgtbifòbia social”

Falla El Tronaor

////// 41

////// Rosa Benet Carot Fallera de l’AC Falla el Mocador

Estereotips, les construccions socioculturals sense base científica “Ningú s’imagina una Fallera Major de València de seixanta anys. Com tampoc ningú s’imagina una Fallera Major de València transsexual”

42 ////// Gent que entén

Els estereotips són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l’herència cultural, d’opinions i prejudicis sobre determinades persones que simplifiquen la realitat. En altres paraules, l’estereotip equival al que s’ha fet tota la vida. De segur heu escoltat l’expressió perquè sempre s’ha fet així.

Els estereotips més els prejudicis no ens permeten avançar com a societat.

Podríem dir que l’estereotip de falla que tenim és un cos central, el remat i les escenes que l’envolten, perquè l’herència cultural i tradicional de les falles així ens ho ha trasmés. Però, totes les falles que no compleixen eixes característiques, no són falles? En la meua

opinió, les falles innovadores i experimentals són tan falles com les tradicionals, i moltes d’elles, van molt més enllà que el monument tradicional i porten avant un projecte anual que, a més del monument, que és participatiu, inclou una vessant social solidària que és digna de menció, com és el cas de la Plaça Jesús de València o el Mocador a Sagunt.

Com he dit abans, els estereotips no tenen base científica, és a dir, no estan recolzats per la ciència i no existeix cap teorema per demostrar-los, simplement són imatges que tenim en la memòria de com ha ser un tema, alguna cosa. Altre exemple d’estereotip podria ser la imatge que ens ve al cap de la Fallera Major de València. Ningú s’imagina una Fallera Major de Va-

lència de seixanta anys. Com tampoc ningú s’imagina una Fallera Major de València transsexual. Per a qui no ho sàpiga, les persones transsexuals són les que experimenten una identitat de gènere que és inconsistent o no associada culturalment amb el seu sexe assignat, i desitgen una transició permanent al gènere amb el qual s’identifiquen, normalment mitjançant assistència mèdica (incloent la teràpia de reemplaçament hormonal i altres teràpies de reassignament de sexe) per ajudar-los a alinear el seu cos amb el sexe o gènere amb què s’identifiquen. L’esteriotip més generalitzat de Fallera Major de València és una xica jove, guapa, simpàtica, cursant o finalitzats estudis universitaris i que sàpiga parlar valencià (almenys aquest és un requisit indispensable aquests darrers anys). Per tant, l’opinió més generalitzada de la Fallera Major de València no és una dona de seixanta anys, ni transsexual, per citar algun exemple.

I si parlem de l’estereotip de família que tenim, ens ve a la ment, un pare, una mare i els fills. Si és cert que aquests darrers anys, aquest estereotip de família va canviant en la ment de les persones més progressistes, encara queda molt de recorregut per a que canvie en la ment de les persones més conservadores. Estic segura que un matrimoni igualitari, format per dos homes o per dues dones, pot educar els seus fills i filles, adoptius o no, tan bé com un matrimoni format per un home i una dona.

mes i dones. Depenen de cada cultura i societat, a cada lloc i època. Alguns exemples típics són que les dones són sensibles, tendres, pacients i bondadoses mentre que els homes són valents, decidits, desafiants.

En la meua opinió hi ha que educar des de la infància per no inculcar estereotips als xiquets i xiquetes.

Als xiquets els agraden els cotxes. A les xiquetes els agraden les princeses. Per què únicament el 7% de les xiquetes volen ser científiques? Clarament, per qüestions d’estereotips. En el cas de les xiquetes, es senten menys capaces de estudiar una carrera científica perquè no tenen cap referent a l’escola. Quantes dones apareixen en el llibre de matemàtiques de l’escola? I al de física? I al de química? Poques, molt poques. sellar-la en un determinat estereotip i hauria d’aprendre a trencar en els prejudicis contra les persones gais. Sobretot, en les persones més majors, que després d’estar perseguits i perseguides durant la dictadura i els primers anys de transició, van encapçalar una lluita social, que els va permetre eixir de l’armari, i aconseguir drets socials com és el cas del matrimoni igualitari.

Com veieu, la nostra ment, fruit de les construccions socioculturals de la societat, està repleta de prejudicis marcats pels estereotips que hem rebut d’herència.

Parlem ara dels estereotips de gènere.

Un estereotip, al cap i a la fi, marca un prejudici. I eixe prejudici pot acabar en fòbia. Un exemple clar, és la LGTBIfòbia. Qualsevol ciutadà, deuria tindre clar que l’orientació sexual de una persona no li permet enca-

Educar en igualtat, és la base per destruir eixes construccions socioculturals que crea la societat, i ens ajuda a obrir la ment i avançar. Vos trasllade a la darrera Mostra de Llibrets a Gandia, on únicament hi érem dues dones ponents d’un total de nou persones a la taula, en la exposició individual dels nostres llibrets, un 22%. Poques dones. Molt poques.

Si vos trasllade a la meua vida professional, jo soc dona i científica. Fóra els estereotips. Encara que ens queda molt de recorregut, ja que en l’actualitat únicament el 20% dels components del meu equip de treball, som dones. I la solució, passa per educar en igualtat. Quan abans es comence, millor.

Els estereotips de gènere són els estereotips que adjudiquen característiques, capacitats i comportaments de manera unificada a persones separades entre ho-

Falla El Tronaor

////// 43

////// Manuel Santos @twogaypapas

Entendre l’amor L’amor sempre està. Sempre. I per descomptat se sent. Però primer cal aprendre a veure’l. És molt simple si es vol. Només fa falta obrir els ulls i mirar al voltant d’un mateix. Amb una mica de pràctica podries arribar a veure que darrere d’aquestes persones que tu creus grises hi ha dos núvols blancs subjectant un arc de Sant Martí imperfecte. O perfecte, depén de si et col·loques una mica més a prop o una mica més lluny.

El principal per a poder veure l’amor és detindre’s, respirar profund, deixar la ment neta, sense prejudicis, obrir els braços i somriure.

El meu nom és Manuel Santos. Vaig nàixer fa 45 anys a l’hospital de Sagunt.

personatge com si es tractara d’una pel·lícula perquè res ni ningú poguera fer-te mal.

Des que tinc ús de raó jo sabia que era diferent de la resta, que jo sentia diferent de la resta. Però en els 70 i en els 80, i també en part dels 90, l’amor que jo volia rebre, l’amor que jo podia oferir, calia amagar-lo. No es podia dir, no es podia veure, no es podia cridar.

En l’explosió de la pubertat, entre ereccions i hormones embogides, jo no podia cridar, no podia sentir i el pitjor de tot, no podia parlar amb ningú del que em passava.

Si ningú ho entenia, com anava a entendre-ho jo?

Llavors calia actuar perquè ningú t’insultara, perquè ningú t’apartara. Una bona interpretació, ficar-se en el

El que jo sentia no estava en els llibres del Cercle de Lectors, ni en la tele de dos canals, ni en les revistes del cor que comprava la meua àvia Carmen.

Simplement no existia.

Però molta gent no sap veure l’amor. O no vol veure’l.

I aquesta gent està entre nosaltres. I, per a aquesta gent, el més simple de veure, resulta d’allò més complicat d’entendre.

I és que per a entendre alguna cosa primer cal veure-la, o saber veure-la…, o voler veure-la.

44 ////// Gent que entén

“jo sabia que era diferent de la resta, que jo sentia diferent de la resta”

Als 20 vaig necessitar fugir. Me’n vaig anar a Madrid a trobar-me a mi mateix, al jo que s’havia quedat apaivagat i silenciat ací al poble.

I ho vaig fer. Ja ho crec ho vaig fer. Vaig aprendre a sentir, a gaudir, a cridar, a sentir-me jo i a sentir-me lliure de sentir el que em donara la gana. Perquè alguna

cosa estava canviant en el món. Alguna cosa estava canviant a Madrid. Alguna cosa estava començant a canviar a Sagunt.

Començàvem a existir. El món començava a entendre i respectar l’amor en totes les seues formes.

Als 30 vaig tornar al poble. I jo era un altre Manuel, supose que el que sempre havia volgut ser. Vaig eixir de l’armari davant la meua mare, que es va emportar un xicotet disgust que li va durar unes hores… (Davant la meua àvia no va fer falta, ella era molt llesta, molt bona i sabia veure i entendre l’amor com ningú).

El 2005 Zapatero va sacsejar la pell de bou als balcons de la Moncloa i, de sobte, comencem a tindre els mateixos drets que qualsevol persona. Podíem casar-nos!! Què podem casar-nos!! Casar-nos!!

Encara recorde aquell dia com si fora hui, com si l’estiguera vivint ara mateix, i se’m posa la carn de gallina mentre ho escric, el que vaig plorar i riure aquest dia per una cosa que quasi tothom podia fer des del principi de la humanitat, casar-se i poder formar això anomenat “família”.

Les lleis s’anaven posant del nostre costat, igual que la societat. I de sobte persones no heterosexuals apareixien en els programes de la televisió, en els llibres i en les revistes del cor.

Hui, any 2020, als meus 45 anys estic casat amb un home, tenim dos fills meravellosos que van a una escola pública de la zona i podem afirmar que ens sentim totalment integrats en la societat.

Si algú m’haguera dit en la meua pubertat, o en la meua joventut, que podria formar una família així no m’ho haguera cregut. Perquè per no veure res semblant, per no tindre referents, no hauria entés que això, el que tinc i he aconseguit hui dia, era possible. És per això que des del nostre compte d’Instagram @twogaypapas lluitem dia a dia per visibilitzar la nostra família. Lluitem contra l’odi i ajudem a veure l’amor.

Perquè el que no es veu no existeix.

I nosaltres existim, i volem que els joves sàpien que siguen com siguen, senten com senten, tot està bé. És responsabilitat nostra, és responsabilitat vostra i és responsabilitat de tots, fer que l’amor es veja, fer que l’amor s’entenga.

El meu nom és Manuel Santos i la meua història és la de moltes i molts.

La meua història també és la del gran canvi que ha viscut la nostra societat, el nostre poble.

Però encara queda molt per fer.

L’amor es començava a entendre.

I ja ho crec que ho farem.

I es començava a entendre perquè es començava a veure.

Falla El Tronaor

////// 45

////// Víctor Sánchez Pérez Trombonista, baixista en Jamaleònics, músic.

Els 7 colors…

Tot va començar el 28 de juny de 1969. Aquest dia es va forjar la unió del moviment LGTBI amb l’aliat més potent que podien tindre: la música. Comencem pel principi: parlem d’una època en l’era ja moderna en la qual, encara que hui dia ens semble estrany (i això és bo perquè definitivament vol dir que s’han aconseguit molts assoliments, encara que queda camí per recórrer), als EUA es perseguia a qualsevol persona que tinguera qualsevol mena de relació amorosa o sexual amb una persona del mateix sexe, amb penes de multa o diversos anys de presó. El pub Stonewall, en la localitat de Greenwich Village en l’estat de Nova York, era conegut per la seua clientela obertament gai o transsexual. Les càrregues policials a aquest pub eren més que habituals. Aquest dia, la gent no va aguantar més. Totes les que es trobaven en el pub, van carregar contra la policia i els van tancar en el pub. A aquesta rebel·lió, li van seguir altres dos dies més d’enfrontaments. A partir d’ací va començar l’organització de la gent gai i transsexual de la zona per a evitar ser arres-

46 ////// Gent que entén

tats o increpats. A l’any següent, en aquesta mateixa data, tant a Nova York com a San Francisco, es van dur a terme sengles actes commemoratius per a recordar aquesta data. És el que hui coneixem com el Dia de l’Orgull Gai. El dia anterior, 27 de juny de 1969, va ser el funeral de Judy Garland, famosa actriu que cantava allò de “Shomewhere over the rainbow” en la pel·lícula de 1939, “El mag de Oz”. No se sap bé si va ser per un motiu concret, però el fet del funeral recent, l’ideal que transmetia la lletra de la cançó d’un espai on es pot ser feliç, no hi ha opressió ni repressió, però el fet és

“la música, ha sigut un dels grans aliats per la lluita dels drets LGTBI”

que el col·lectiu LGTBI va prendre aquesta cançó com un primer himne que perdura fins a l’actualitat. De fet, i segurament ho estigueu ja imaginant, la bandera del moviment ve inspirada per aquesta cançó, quan en 1978 va aparéixer en la seua primera versió de 8 franges, reduïda a 7 a l’any següent i volta a reduir a 6 a partir de 1979. Aquesta última és la que perdura fins hui en dia.

Des d’aquell primer himne, moltes més cançons han fet que la lluita pels drets del moviment LGTBI arribe a més gent, se senta amb més força. La música realment no és més que una cosa física: ones sonores que oscil·len a certa freqüència i en funció d’aquesta freqüència el so serà més agut o més greu. El com aquest fenomen físic l’hem controlat de tal manera que produeix en nosaltres quantitat de sentiments, com ens motiva, ens alegra, ens entristeix, ens relaxa, ens consciència, ens transmet, ens informa. Perquè la música també és un mitjà de comunicació. Evident-

ment necessita el llenguatge parlat per a això, però a través de la prosa, el vers, amb un missatge més directe o més metafòric, la música fa que pensem a vegades en temes que sembla que no ens interessen, que desconeixíem i que són més importants del que podem pensar en un principi. És així com la música, ha sigut un dels grans aliats per la lluita dels drets LGTBI, així com d’altres col·lectius o moviments socials o fins i tot revolucionaris. Tots tenim al cap grans temes molt sonats que parlen de la llibertat de l’individu per a estimar a una persona amb la condició sexual que tinga, sense ser rebutjat, assenyalat, o no oblidem, penalitzat per la llei o fins i tot assassinat.

Grans artistes internacionals han tractat aquest tema ja per la seua condició homosexual o per simpatitzar amb el col·lectiu. Un dels primers a tocar aquest tema va ser Lou Reed amb “Walk on the Wild Side”. La banda

de rock Queen va llançar en 1984 “I want to break free” oda a la llibertat en el videoclip de la qual apareixen tots els membres de la banda transvestits. Què dir del grup Village People les cançons del qual sempre giraven entorn dels dobles sentits, fins i tot la seua manera de vestir, suggerint sempre la possible condició d’homosexualitat dels seus integrants. Algunes vegades les cançons que el col·lectiu LGTBI pren com a seues, realment no van dirigides a ells en concret, encara que s’acaben prenent com a himnes a favor del moviment, com el “I Will survive” de Gloria Gaynor, que va ser un dels primers himnes del col·lectiu LGTBI en l’època pròxima als disturbis de Stonewall, el “Dancing Queen” de ABBA o “It’s raining men” de The Weather Girls.

A Espanya no hem sigut menys. Com a caps de llista estan el “A quién le importa” d’Alaska i Dinarama, “Sobreviviré” de Mónica Naranjo, “Don diablo” de Miguel Bosé o “El que quiera entender que lo entienda” de Mago de Oz.

Molt queda per fer en la lluita pels drets i igualtats d’aquest col·lectiu tan castigat al llarg de la història per culpa de les cultures i religions que hem professat en els últims segles. Com a societat, no hem de deixar passar fins i tot els xicotets actes que ofenguen a aquest col·lectiu (o a qualsevol col·lectiu maltractat).

Sembla que el món de la música comercial a gran escala està molt sensibilitzat, i són pocs i difícils de trobar els casos en els quals es realitza un tema musical amb contingut feridor a la comunitat LGTBI (molt sonat el tema “Puto” de Molotov). Però en la música tradicional, la que sona diàriament en les nostres festes, en les nostres xarangues, en les nostres falles, penyes, gaiatas, barraques, etc. Pense que queda molt per fer.

Lletres homòfobes o masclistes segueixen presents en elles i mentre pensem que són una ximpleria i ho normalitzem, el problema no estarà resolt i la llibertat d’aquesta comunitat no serà completa. Queda encara molta lluita que realitzar.

Falla El Tronaor

////// 47

////// Col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar

“Maricón el que no bote” Fa uns vint anys hi era molt habitual sentir tant a les falles de la ciutat de València, com a les festes de molts pobles, la cançoneta de “Maricón el que no bote”. Cosa que com és lògica, produïa un gran malestar dins del col·lectiu LGTB+, amb una gran sensació d’impotència i ràbia.

Davant d’aquests fets, al primer de març de 2002, es llança una campanya amb la finalitat de canviar el “Maricón el que no bote” pel més respectuós i inclusiu “Borinot el que no bote”.

A l’any següent per a enfortir la campanya i veure com aconseguir el final de la cançó, sense haver d’enfrontar-se amb la gran maquinària de les falles, vam pensar que el millor seria enfrontar-se amb la qües-

48 ////// Gent que entén

“Tant el Regidor com el seu assessor, curiosament negaren reiteradament que a les Falles es cantara la susdita cançó”

tió en positiu, intentant canviar les coses des de dins, introduint un nou premi, dins del palmarés habitual de les falles que premiara la Falla que millor tractara la realitat LGTB+ al seu monument, creant-se així els PREMIS ARC IRIS (PREMI LAMBDA).

Perquè no fora una cosa marginal fora del món faller, ens vam reunir un matí, amb el Regidor de Festes, el President de la JCF i el seu assessor (dues persones de molta edat i molt conservadores tant en l’àmbit faller, com a polític); entrevistant-se amb ells en representació de Lambda anaren Mar Ortega i Ximo Cadiz.

Tant el Regidor com el seu assessor, curiosament negaren reiteradament que a les Falles es cantara la susdita cançó... la conversació començà a pujar de to, pel que es va decidir donar per finalitzada la reunió.

“el primer de març del 2003 es constituïa el PRIMER PREMI ARC IRIS per a les falles de la ciutat de València”

A la vesprada, el Coordinador de Lambda va rebre una telefonada al seu telèfon particular del Sr. Alfonso Grau, algú li havia comentat els crits sentits en aquella reunió i ofereix l’oportunitat d’anar la setmana següent a una Assemblea de Presidentes i Presidents de falla per explicar les bases del Concurs, els seus raonaments i convidar-los a participar en ell.

La xicoteta derrota del matí, esdevingué una victòria, i l’assemblea va aprovar la concessió dels Premis.

Davant l’èxit del Premi l’any 2018 s’atorga per primera vegada el Premi per les falles infantils. Tots dos Premis tenen una dotació econòmica de 150 € i un estendard que lliuren les Falleres Majors de València, junt amb la resta de premis, a la tribuna davant de l’Ajuntament als dies grans de la Festa.

A poc a poc el canvi ha anat fent-se realitat, fent que les falles com la resta de la societat tinguen una visió més respectuosa i menys ofensiva vers la realitat LGTB+.

Així el primer de març del 2003 es constituïa el PRIMER PREMI ARC IRIS per a les falles de la ciutat de València (atorgat ininterrompudament fins a enguany) convidant a totes les comissions falleres a tractar respectuosament les qüestions LGTB+.

Falla El Tronaor

////// 49

////// Zarva Barroso Artivista

L’art d’amar El meu nom és Salvador, el meu nom artístic és Zarva Barroso. Tinc 37 anys. Soc andalús, soc valencià, soc gai, feminista, il·lustrador, artista visual, dibuixant i “artivista”.

“Si el món pot ser més just i empàtic, en aquest camí l’art juga un paper molt important”

Em considere “artivista” perquè use el meu art amb finalitats socials, considere que l’art pot ser una eina amb la qual treballar per una societat més justa, igualitària i inclusiva, alhora que un mitjà per a connectar persones. Cada projecte artístic és una oportunitat per a llançar un missatge que adquireix el seu vertader significat quan el públic interactua.

pot ser més just i empàtic, en aquest camí l’art juga un paper molt important. L’art contribueix a visibilitzar tot allò que existeix, a normalitzar-ho.

Crec en la capacitat de totes les persones per a poder entendre l’amor, la diversitat i les múltiples maneres de sentir la identitat. M’encanta reflectir tota classe de realitats en cada projecte. Si el món

Per aquesta raó el meu lloc d’acció en moltes ocasions és el carrer. M’agrada portar la meua obra a l’espai públic on tota classe de gent pot trobar-se amb ella i ser partícip.

50 ////// Gent que entén

Durant els últims anys he enfocat la meua obra a aquests objectius, tant amb el còmic com amb l’art públic, els meus projectes han buscat donar visibilitat a col·lectius i minories (com el col·lectiu LGTBIQ) per a fer-los conviure al costat del públic general al qual també he involucrat en les meues obres. Exemples d’això són “Besos por la Diversitat”, en el qual he recollit tota mena de besos per a mostrar que l’amor pot expressar-se de moltes maneres, i “Proyecto Identidades”, un projecte de Grafiti en col·laboració de col·lectius i associacions que col·laboraven en el desenvolupament de cada acció per a crear espais d’expressió i convivència multiculturals i diversos.

////// Besos per la diversitat

Falla El Tronaor

////// 51

52 ////// Gent que entĂŠn

////// Projecte identitats

//////

Falla El Tronaor

////// 53

54 ////// Gent que entĂŠn

////// Espai lliure de LGTBIfòbia

Falla El Tronaor

////// 55

56 ////// Gent que entĂŠn

//////

Falla El Tronaor

////// 57

////// Tina Recio

Fundadora i coordinadora general de l’I-vaginarium (projecte pioner de pedagogia sexual de la vagina trans)

La identitat de gènere i les persones trans i gènere diverses La clau del respecte a les persones trans ineludiblement passa pel reconeixement dels seus drets fonamentals.

sobretot i en el cas de les dones trans, no existeix un escenari on gaudisquen del reconeixement d’un espai social amb un tracte igualitari.

La incidència d’aquesta consideració concerneix en l’estabilitat social, familiar, afectiva, laboral i en conseqüència vital. Aquests aspectes se subjuguen de manera perceptible a l’estabilitat emocional.

La societat encara guarda en l’inconscient col·lectiu, que el lloc de les dones trans se situa en un pla segregat i per descomptat inferior al de la resta de persones. La gran massa crítica social, cerca a les dones trans en l’espectacle o la prostitució, en conseqüència inevitable, en llocs on coexisteixen entre la vida llicenciosa, lleugera de valors humans i en definitiva, en un vertiginós descens personal cap a la decadència i degradació. Quan parlem que l’inconscient col·lectiu

L’equilibri emocional en les persones trans, queda vulnerat per l’arquetip social, construït en una base de masclisme patriarcal. En el constructe patriarcal no caben dissensions sobre l’expressió de gènere. Però

58 ////// Gent que entén

“La gran massa crítica social, cerca a les dones trans en l’espectacle o la prostitució”

genera una construcció social, a través de creences i prejudicis, estem exposant un relat definitiu de deliri col·lectiu. Una realitat construïda amb peces proveïdes per a construir etiquetes que denigren les condicions socials de les persones trans.

Quina és la realitat silenciada de les persones trans.

Hui dia, amb els avançats tractaments hormonals, cirurgies que modifiquen caràcters físics que no s’emmotlen a les necessitats que cada subjecte entén com a imprescindibles per a realitzar un trànsit de gènere social, centenars de persones trans aconsegueixen la

invisibilitat de la seua vertadera condició de gènere i es mimetitzen entre els altres éssers humans sense que aquests aconseguisquen percebre que s’estan relacionant amb una persona trans. No entraré a debatre sobre la conveniència de visibilitzar o no la vertadera singularitat de les persones trans en cadascuna de les seues facetes de vida. En aquesta ocasió m’agradaria aportar una nova òptica per a amplificar cap a un aspecte diferent.

“A Espanya hi ha més de 10.000 persones trans, però això és només les que estan datades en diferents centres mèdics”

D’altra banda, la transsexualitat, que existeix en el món des de temps immemorials, té múltiples expressions i no totes acorden amb les cirurgies i tractaments hor-

Falla El Tronaor

////// 59

monals, per al desenvolupament de la seua expressió en societat.

En aquest article m’agradaria destacar una realitat silenciada, en aquest cas, m’agradaria fer un relat del primer exemple exposat, de tots aquests homes i dones trans, que han experimentat canvis en el seu físic, de diverses maneres, que hui dia cohabiten entre les persones “cis” (persones no trans).

A Espanya hi ha més de 10.000 persones trans, però això és només les que estan datades en diferents centres mèdics, la veritat és que hi ha una quantitat relativa de persones trans que fan el trànsit sense passar pel sistema sanitari o que simplement no han manifestat la seua voluntat d’iniciar un relat trans.

La immensa majoria d’aquestes persones, són d’aquesta mena de persones que han canviat els seus caràcters físics i hui no són perceptibles a ulls dels “cis” i en conseqüència, se situen en un pla més allunyat de l’estigma social, creat pel patriarcat en benefici del biaix social a través d’etiquetes limitants per a les seves vides.

Per si encara no se m’ha entés, posaré un exemple que utilitze en algunes de les meues ponències. Recordeu aquella mítica sèrie de televisió, on uns extraterrestres arribaven a la terra i resulta que tenien aspecte humà, però en realitat per dins eren rèptils? Aquells éssers d’una altra galàxia es relacionaven entre els humans sense problemes, fins que van començar a descobrir que davall d’aquesta suposada pell humana, s’amagava una reptiliana realitat.

60 ////// Gent que entén

Avui, una persona “cis” pot anar a un gabinet d’advocats, a comprar un habitatge, a prendre un café, a agafar un avió... i no percebre que està sent atés per una persona trans, tot el contrari, pensarà que està sent atés per una altra persona “cis”, és més, ni tan sols pensarà en res, perquè en realitat en aquesta acció no intervé el deliri social.

Sent així, prenent com a referència aquesta dada objectiva, que reflexió hauria d’exercir la societat per a una vertadera evolució?

“El criteri essencial d’equilibri emocional de les persones trans està determinat per les condicions socials a les quals el constructe social les sotmet” En primer lloc, prendre consciència que no existeixen veritats absolutes, tota la realitat que ens embolica aquesta construïda, tot el que ens envolta, objectes, persones, animals, successos... tot és una construcció modelada. Entre tots els éssers humans que convivim en aquest temps contemporani hem convingut, per exemple, que una taula amb quatre potes el direm taula, que des de fa segles els humans van convindre que aquella era l’objecte on s’havia de menjar i que s’havia de fer al voltant d’aquest objecte. Però això no sempre ha sigut així i algun dia també deixarà en aquest cas.

La identitat de gènere se sent, és un sentiment construït en totes les ments humanes, però hi ha persones que dissenteixen de la construcció social que diu que el gènere només té dues expressions. Clar, això genera un impacte social, tan gran com si ara afirmàrem que no menjarem en una taula. Però no convé parlar en termes absoluts, ni canviarem hàbits alimentosos, ni totes les persones trans estem desvirtuant una realitat, simplement estem obrint l’angle de l’enfocament, per a mostrar que hi ha molts tipus de taula, no sols una taula amb quatre potes.

Per tant, quan una persona “cis” conviu entre persones trans, evoluciona cap a una perspectiva global. Però quan una persona trans conviu entre persones “cis”, incorpora matisos extraordinaris en la societat, per a mitigar el deliri social.

El criteri essencial d’equilibri emocional de les persones trans està determinat per les condicions socials a les quals el constructe social les sotmet. És clar que després cada subjecte se sobreposa amb diferents cotes d’èxit a aquest deliri, qui s’aconsegueix sobreposar amb èxit relatiu, adquireix una categoria extra.

La naturalitat que ha d’incorporar la societat davant el desafiament de véncer el deliri social, és l’eina bàsica per a començar a construir un arquetip on s’amplie el focus i les persones trans gaudisquen d’espais de tracte igualitari que no limiten les seues accions vitals.

Falla El Tronaor

////// 61

////// David Valiente Faller de Gandia

La línia roja

“El normal és allò que estem acostumats a veure en el dia a dia, però no vol dir que només això siga el correcte o fins i tot una norma”

62 ////// Gent que entén

Hi ha moltes opinions diverses sobre temes LGTBI, que està bé o que està mal vist, el què diran, molts prejudicis, fins i tot gent que pensa que un avanç d’aquest col·lectiu suposa una amenaça per a uns altres, persones que toleren que hi haja homosexuals, però no que es veja que hi haja homosexuals.

Hui dia continuen augmentant les agressions pel simple fet de ser gai, lesbiana o transsexual, en setantados països això es considera delicte i en vuit d’ells fins i tot es castiga amb pena de mort i així i tot continuen preguntant-se per què fa falta un orgull, per què he de continuar lluitant pels meus drets.

Al meu entendre queda molt per fer, mentre continue havent-hi persones que pensen que aquest tema ja s’està estenent massa o que no entenga per què continuem lluitant per uns drets “que ja tenim”. La majoria d’aquests prejudicis cap al col·lectiu LGTBI venen arran de la normalitat. Però, què és el normal?

El normal és allò que estem acostumats a veure en el dia a dia, però no vol dir que només això siga el correcte o fins i tot una norma, per això és important educar en valors i en diversitat perquè hui dia això no es veja com una cosa anormal” o fins i tot com una amenaça per a uns altres, per què està mal vist que un xiquet puga jugar amb nines o una xiqueta amb una pilota? Per què té gènere la roba o el maquillatge?, per què això és el normal?

Cadascun hauria de ser lliure a poder triar amb qui anar, a qui estimar, que jugar o com vestir sense preocupar-se que diran o tindre por d’eixir al carrer i escoltar comentaris homòfobs o pensar que poden ser agredits per la seua condició sexual.

I per a tu, què és el normal? Estàs a un costat o a l’altre de la línia roja?

Falla El Tronaor

////// 63

L’ESPORT

NO TÉ

SEXE 64 //////

////// Paqui Rondán Esportista, presentadora i MARE

L’amor és lliure i fer allò que estimes, et fa lliure.

Soc esportista pràcticament des que vaig nàixer, sempre ha comptat la meua mare la pressa que vaig tindre per nàixer. Des de ben xicoteta he practicat i gaudit l’esport en moltes de les seues disciplines gràcies als ensenyaments d’una professora que vaig tindre des de la meua etapa infantil fins que vaig acabar l’EGB. Águeda va saber transmetre’m l’amor cap a l’esport i buscar el meu potencial per a traure el màxim rendiment en cada exhibició, competició o prova acadèmica d’Atletisme en la qual participava.

Sempre valorant les meues aptituds sense fer distinció de sexes, perquè quasi sempre participava en l’equip dels xics excepte en les competicions, on les proves es dividien en categories femenines i masculines.

Cosa que considere coherent per les inqüestionables diferències físiques en els mateixos nivells de competició.

“Molts consideren la gimnàstica com un esport més femení per les qualitats que has de tindre i desenvolupar”

Les disciplines a les que he dedicat més temps de la meua vida i en les que he competit són la gimnàstica rítmica i la gimnàstica aeròbica.

Molts consideren la gimnàstica com un esport més femení per les qualitats que has de tindre i desenvolupar: flexibilitat, coordinació, ritme,... però a les que també cal afegir força, potència, equilibri... Un esport molt complet que treballa aquestes qualitats físiques a base d’entrene, disciplina, constància i superació.

Com qualsevol altre esport. Amb independència del sexe. He compartit entrene i rutines amb xics amb

Falla El Tronaor

////// 65

un nivell sorprenent. I vam guanyar el campionat d’Espanya amb un trio de dues xiques i un xic. En aquesta modalitat hi ha categoria masculina, femenina i mixta.

Ara les meues filles estan vivint la seua etapa esportiva i entrenant a nivells de competició.

Una ha aprofitat els seus anys d’aprenentatge des de xiqueta, el seu amor per la música i el ball i la seua innata flexibilitat per a dedicar-se a la gimnàstica i les

“Aquest és el camí que desitge que seguisquen.

Que facen el que estimen.

Sense preguntes, sense pors, sense barreres, sense limitacions imposades” arts escèniques. Ha competit en Aero step sent plata dos anys consecutius en el Campionat d’Espanya. Ara com a esportista d’elit continua desenvolupant aquesta activitat com a entrenadora i coreògrafa en musicals. Compartint tapís i escenari amb companys que com ella, ESTIMEN aquesta professió.

La xicoteta és una futbolista nata. Des de ben xicoteta va veure que la gimnàstica no li omplia i ens va demanar que l’apuntàrem en un equip de futbol. Per descomptat, ho vam fer, és la seua elecció natural, llevant-li importància a ser una única xica en un equip

66 ////// L'esport no té sexe

on tot eren xiquets.”Què més dona, jo vull jugar”. Ja ho crec que juga. Ara forma part de l’equip Infantil A del València C.F.F. Un equip de xiques jugant en una Lliga on tots els equips són masculins excepte el Llevant que també són xiques. Cada vegada hi ha més equips de futbol femení i és en aquests anys quan comencem a donar-los la visibilitat que es mereixen, deixant-nos de comparacions i diferències i mirant-ho com el que és, Futbol Femení. Ni guerreres, ni lluitadores, ni valentes. Simplement ESPORTISTES. I practiquen esport i fan el que els agrada, i no es plantegen si ha de ser la gimnàstica o el futbol o qualsevol esport, professió, relació... de xics o de xiques.

Perquè l’amor és lliure i fer allò que estimes, et fa lliure.

L’esport és un excel·lent camí, una encertada elecció de vida per a tindre una visió normalitzada de respecte, afecte i tolerància cap als altres i sobre tu mateix.

Quan em van proposar escriure unes línies sobre estereotips i discriminació en l’esport vaig haver d’enfocar-me en com es veu des de fora, en les diferències imposades per agents externs com els diners o la publicitat, la visibilitat que cada disciplina esportiva tinga en mitjans de comunicació, la visió conservadora dels qui no accepten canvis, la mirada envejosa dels quals no serien capaces de fer-ho i opten per menysprear talent i esforç i fins i tot criticar la forma del cos més musculada que la imatge idealitzada que ells tinguen o el vestuari ajustat del qual tan lleugerament es mofen en un cas i recelen seguint els seus instints més primaris en l’altre.

He pogut escoltar, veure diferències en tots els nivells; institucionals a l’hora de percebre ajudes, empresarials a l’hora de patrocinar, personals a l’hora de donar suport a la teua trajectòria esportiva, socials a l’hora de veure la quantitat de públic que secunda i recolza cada esport. Però són distincions externes que per descomptat afecten, sobretot a l’hora de continuar buscant el teu somni, però que com a esportistes no podem deixar que ens impedisquen continuar desenvolupant el nostre potencial i practiquem diàriament allò en el que cadascun crega. Per la nostra il·lusió, pel nostre físic, per la nostra ment i sobretot per la nostra llibertat d’elecció.

M’ha agradat corroborar que personalment no sent cap diferència que no siga la marcada per selecció natural, reglament, o qualsevol cosa que no tinga res a veure amb discriminació. I el millor de tot, he demanat a les meues filles que escrigueren alguna cosa sobre aquest tema segons la seua experiència i les dues s’han estranyat, m’han preguntat què volia dir.

NO PUC ESTAR MÉS ORGULLOSA PER AIXÒ.

Aquest és el camí que desitge que seguisquen. Que facen el que estimen. Sense preguntes, sense pors, sense barreres, sense limitacions imposades.

Perquè l’amor és lliure i fer allò que estimes, et fa lliure.

Falla El Tronaor

////// 67

////// Nacho Martínez Manchón Ballarí

El meu esport, la meua passió Des de ben xicotet sempre m’ha agradat fer volantins i ballar. Miraba a les xiquetes fer gimnàstica i em quedava bocabadat, imaginaba que jo era un més de l’equip. Un dia al cole ens digueren d’anar a probar i l’hi vaig dir als meus pares que jo volia anar i ells em varen deixar.

Sabia que era un esport de xiques, però a mi això no m’importava, jo el que volia era fer volantins, “l’espagat”, “el corzo”, “el bambi”…, a la fi gimnàsia, i el que menys m’importava era si anaven xiques o xics, era la meua passió. Vaig començar i cada volta m’agradava més, habia fet moltes amistats, entre tots ens ajudàvem i treballavem molt.

68 ////// L'esport no té sexe

La gimnàstica és un esport molt sacrificat i molt dur, però també és molt bonic, perquè quan ixes al tapís a fer el teu exercici i tota la gent está pendent de tú, t’oblides de totes les hores i tot el treball dur que has fet per a conseguir fer la teua coreografia.

El moment més important per a mi en la gimnàstica rítmica, va ser quan em vaig ficar el meu maillot per a competir per primera vegada, estaba molt nerviós, el cor pareixia que m’anava a explotar, quan vaig eixir al tapís a fer la meua coreografia tot anava bé però de moment els nervis començaren a creixer i no vaig acabar com volia. De totes formes eixe dia guanyava la meua primera medalla d’or.

////// Carolina Marín Futbolista professional

La il·lusió per damunt d’estereotips socials És difícil per a una xiqueta de cinc anys entendre que no pot formar part d’un equip de futbol perquè és un esport considerat de xics i una xica no hi té lloc. Quan has passat gran part d’aquests cinc anys amb una piloteta als teus peus, quan a casa t’han fet veure que jugar amb xics, encara que sigues l’única xica, és una cosa totalment normal, quan decideixes ignorar les teues pors pel que diran i estàs decidida a apuntar-te a l’equip de futbol, arriba algú i et diu: “una xica en l’equip?, això és impensable, ho sent però no ho podem permetre”. Però... per què ells sí i jo no?, hi ha esports per a xics i uns altres per a xiques? Segons sembla, encara sí.

La societat va evolucionant amb els anys, necessitem cuidar els valors que estem ensenyant a les nostres filles i fills i quins estereotips estem promovent.

“una xica en l’equip?, això és impensable, ho sent però no ho podem permetre” No pot una xica tindre el mateix talent o fins i tot més que un xic?

Afortunadament em vaig sentir recolzada en tot moment per la resta de companys de l’equip i pels seus pares. Va ser una experiència molt enriquidora per a mi i en poc de temps hi havia fins i tot canviat la mentalitat d’aquells que, en principi, no m’acceptaven en el club. El fet que una xica destaque en un equip de xics et fa el camí més fàcil. Per descomptat que hi ha

xiquets que es fiquen amb tu o reps insults tals com “xicot” o “masclot”, però no em penedisc de la decisió que vaig prendre de jugar al futbol.

Hi ha aspectes molt gratificants que destacaria de la meua etapa amb els xics, com el sentiment de pertinença a un equip, ja que ells em feien sentir com una més, o l’admiració i el respecte amb la qual em tractaven. Estava tan feliç de jugar en un equip de xics amb els qui eren els meus amics, que vaig rebutjar fins i tot l’oportunitat que em van oferir, en aquell moment, de formar part del Llevant Femení o del València Femení.

Actualment hi ha molts més equips de xiques, però encara continue escoltant comentaris de xiquetes que no juguen al futbol perquè els seus pares no les deixen o perquè no volen que juguen en una lliga de xics. Jo

Falla El Tronaor

////// 69

estic totalment a favor que xics i xiques juguen junts almenys fins a l’adolescència, on les condicions físiques dels xics es desenvolupen més i, no solament per la inclusió i la igualtat d’oportunitats, sinó perquè tots dos gèneres tenen unes qualitats físiques, tècniques i mentals diferents que, juntes, fan que el jugador o jugadora potencie molt més les seues qualitats individuals.

Per què dic això? Perquè després de passar vuit anys jugant amb xics, em vaig veure obligada a buscar un equip femení, ja que el reglament no permetia que continuara jugant amb xics. És ací quan vaig passar a formar part de les categories inferiors del Llevant U.D. Per a ser sincera, hi havia molta diferència entre les xiquetes que veníem de jugar amb xics i les que sempre havien jugat amb xiques, tenint unes condicions físi-

70 ////// L'esport no té sexe

ques i tècniques molt més desenvolupades aquelles que havíem estat competint contra xiquets.

L’inici de la meua etapa en el futbol femení va ser una mica impactant. Ací és quan em vaig adonar que hi havia moltes més xiques de les que pensava que també els agradava jugar a futbol com a mi. Però, impactant per què? Perquè abans d’arribar a l’equip escoltava molts comentaris que en el futbol femení hi ha moltes xiques que són lesbianes. I la veritat, tenien raó. Per a mi va ser una cosa totalment nova i que fins i tot al principi no aconseguia entendre. Però el que entenia menys encara era per què la gent em preguntava: “És veritat que en el futbol femení hi ha moltes lesbianes?”, en comptes de preguntar-me: “Què tal la teua nova etapa al Llevant?” Per a mi mai va ser un impediment estar envoltada de xiques que li agradaren persones del seu mateix sexe, sabeu per què? Perquè

són persones com tu o com jo, amb sentiments, amb les seues virtuts i amb els seus defectes, només que s’enamoren d’una persona independentment del sexe, i no per això són diferents de la resta, però sí més valentes per mostrar-se tal com són en una societat en la qual encara existeixen actituds homòfobes i poc incloents cap a elles.

Hui dia em sent orgullosa d’haver competit tota la vida en un “esport de xics” i, més encara, de formar part d’aquest grup de jugadores que hem lluitat contra vent i marea per a aconseguir el nostre somni a escala professional i, d’aquesta manera, aconseguir donar visibilitat al futbol femení i fer veure a la societat que el futbol no és sol per a xics, que nosaltres també estem ací i hem arribat per a quedar-nos.

EDU CAR EN L’AMOR Falla El Tronaor

////// 71

////// Sergi Morales Pérez Mestre, assessor de formació del professorat, tècnic en polítiques d’infància i ciutadania global, dinamitzador de Consell de participació Infantil i Adolescent i… PARE.

Homosexualitat i homofòbia No sabria dir si es ràbia, si es impotència, si és cansament… Sols sé que ja n’estic fart!

Fart d’haver de justificar una diferència que jo no veig; que sols veus tu!

Fart de preguntes impertinents sobre gent que dóna importància a tindre amics gais.

Fart de sentir-me qüestionat sobre si ser pares “així”, és més difícil. Com que “així”?

Nosaltres, com tu que m’estàs llegint i com aquella o aquell a qui després podràs contar-li sobre aquest article, som persones diferents i, en la diferència està la riquesa de la societat. Ser pel roig, ros, castany, tindre ulls verds, negres o marrons, una mare, dos pares, una

72 ////// Educar en l'amor

“Qualsevol tipus de família és vàlida, sempre que es respecten les premisses que, ser-ho, porta implícites” mare i una pare amb una nova núvia...són trets que ens identifiquen, que construeixen la nostra personalitat, el nostre autoconcepte i la nostra autoestima. En definitiva, diversifiquen el pensament lliure.

Normalitzar és deixar de fer activitat extra que fomente la inclusió o la visibilitat. El que realment funciona és la denúncia veïnal, el colze a colze. Del mateix

mode que no podem tolerar –i encara es tolera- cap micromasclisme, tampoc hem de deixar passar l’homofòbia que encara existeix, donant morbo a eixe bes entre dues xiques o donant un cop de colze al teu amic quan al banc d’enfront dos xics s’agafen de la mà.

Considere que la població en general ens té en compte sense qüestionar-se com som o deixem de ser. No hi ha cap problema. Ara bé, les principals barreres arriben des de la pròpia administració o des de les pròpies convencions socials que, tot i que la normativa ens contemple, romanen en un sistema arcaic i endarrerit, encotillat i de classes. És per això que m’agradaria aprofitar aquestes línies per fer un repàs per alguns dels estaments que ens exclouen o, com a mínim, ens mantenen en una situació d’inferioritat ciutadana.

“Quantes vegades hem vist la família de conte formada per mare, pare, fill i filla, on la situació de descontrol és màxima i on els valors que du implícits la paraula “família”, no s’acompleixen?”

Des del sistema social i de família: Decidir o no ser pares o mares és una qüestió personal. Fins i tot, podríem dir massa personal. És ben cert que un home no té eixa llibertat tan a l’abast perquè, biològicament, no pot tindre un embaràs i, per tant, les úniques vies serien les de la gestació subrogada o l’adopció. Sobre la primera, no hi entraré ja que considere que es tracta d’un debat a banda sobre el qual podríem fer altre monogràfic però, sobre la segona de les vies sí que faré menció. Qualsevol tipus de família és vàlida, sempre que es respecten les premisses que, ser-ho, porta implícites: acollida, amor, valors, educació moral, cívica, ciutadana, cura... Per a tu o per a mi, la nostra família és i ha de ser la més important i hem de tindre clar que, desfent la frase mítica de família no hi ha més que una, actualment, famílies no hi ha més

que moltes. I totes elles, des del punt de vista d’idoneïtat adoptiu, aptes per a la funció més important de les seves vides.

Quantes vegades hem vist la família de conte formada per mare, pare, fill i filla, on la situació de descontrol és màxima i on els valors que du implícits la paraula “família”, no s’acompleixen? Qui està darrere d’eixa família per fer-ne un seguiment, per vetlar per eixos infants que no tenen els seus drets coberts?

Observant tot açò des d’un cert nivell d’alçària i des de la visió de pare que ha passat per un procés llarg per poder exercir el meu dret i la meua llibertat a ser-ho, sols puc dir-te que dol. Sí: fa mal. És com posar-te un dit a l’ull perquè veus que els drets

i llibertats no funcionen per a totes i per tots en igualtat de condicions.

De qui depèn llavors que una mare o pare puga o no, ser família biològica?

Considerem que des del moment de l’embaràs s’ha de fer un bon seguiment d’aquestos casos de vulnerabilitat que poden acabar siguent un fracàs familiar i, en conseqüència, un xiquet o xiqueta sense els seus principals drets coberts. En l’any en què s’acompleix el 30é aniversari de la declaració de la Convenció dels Drets de la infància, podem observar clarament com no hi ha una estructura clara en aquesta tipologia familiar i, depèn, en la major part dels casos, de la bona voluntat de mestres, sistema educatiu, o serveis socials, que ja actuen massa tard

Falla El Tronaor

////// 73

per posar solució a eixe desordre i dotar de tot allò que mereix eixe menut que és, al cap i a la fi, ciutadà de present.

Ací és on es nota el principal desequilibri entre aquelles i aquells que adopten i els que no ho fan. I encara s’agreuja més quan, qui fa l’entrevista per establir o no la idoneïtat, és una persona que pot considerar que l’homosexualitat és una malaltia...

A nosaltres ens van triar, d’entre moltes altres famílies, per ajudar-te a créixer, acompanyar-te en el teu procés, aconseguir, junt a tu, que sigues una gran persona. Sense saber tu ja ho eres. Els xiquets i les xiquetes ja ho sou i és cosa de tots, de tota la família, educar-nos en conjunt, dibuixar els nostres dies i redibuixar el nostre destí si no ens agrada.

Des de l’educació i la documentació: Signatura del pare_____________Signatura de la mare Nom del pare_________________Nom de la mare...

Molts dels documents que cal complimentar a l’hora de ser pare o mare dins del col·lectiu LGTBIQ+ comencen o acaben amb aquestes paraules que, tot i la normativa que ens ampara, estan lluny de la inclusió.

A més, a tot açò s’afegeix la tipologia familiar de famílies refetes, de mares o pares solters i monoparentals, etc. Fins que no ho vius, és que no te n’adones? Ací roman el problema. Vivim en un món egoista i molt egocèntric que impossibilita la empatia.

74 ////// Educar en l'amor

“Quantes vegades ens han preguntat per la mare? I de veritat que no ens afecta, a cap dels tres però, per favor, un poquet d’educació social, de “mirament”, de respecte.”

Ja per últim, no m’agradaria concloure aquest apartat sobre l’educació i tot el meu assaig, sense fer menció als rols socials aferrats que tenim. Quantes vegades ens han preguntat per la mare? I de veritat que no ens afecta, a cap dels tres però, per favor, un poquet d’educació social, de “mirament”, de respecte. Sempre que m’ho preguntes, me l’estàs faltant. També si vas a una botiga o centre comercial i, majoritàriament, són les dones les que hi compren, miren les talles dels seus fills i filles, etc. mentre que el sexe i gènere masculí queda fora, possiblement assegut, esperant.

El rol dels mestres, que encara hi ha que pensa que eduquen millor les dones que els homes, o que si un home és mestre és gai, i si no ho és, possiblement estiga fregant la pederàstia. El rol dels colors, quan vas a comprar un bolquer per a la criatura recentment nascuda de la teua amiga i et pregunten si és xiqueta o xiquet...

Els carnestoltes que fan a les botigues de disfresses, als metges, metges i a les infermeres “guarres!” Ni tan sols metgesses…

Acabe com comence: aquest missatge potser siga una botella a la mar, sense pretendre ser una SOS. Sols són unes reflexions sense cap pretensió, per a dir que estic bé, content, feliç, orgullós de ser com sóc –totes i totes deuríem de conrear el nostre autoconcepte i autoestima, la nostra salut emocional- però, també fart.

////// Rosana Lacoba Morte Mestra de Primària i Mediadora Escolar

El meu sexe és taronja, i el teu?

Actualment estem vivint canvis en la nostra societat, on cadascú de nosaltres és més tolerant, respecta més la resta de persones i el més important, l’empatia cada vegada està més present. És cert que existeixen grups intolerants que es dediquen a menysprear la manera d’actuar de qui vol estimar escoltant els seus sentiments o compartint la vida i formant una família amb qui vol i quan vol. I açò, no li ha d’importar a ningú. S’anomena RESPECTE. L’educació és la ferramenta més important per lluitar contra la intolerància d’allò que siga diferent, quan, la realitat, és que totes i tots som diferents. I és per aquest motiu, que des de l’escola les mestres i els

mestres tenim un paper fonamental juntament amb les famílies. Si la família i l’escola van de la mà, tot flueix.

Les xiquetes i els xiquets són empàtics de per sí, demostrat està en estudis i la vida diària que si un xi-

“la diversitat ens enriqueix, i en lloc de criticar-la, hem d’aprendre d’ella.”

quet o xiqueta plora, la resta actua igual perquè eixe plor provoca tristesa en la resta. A més a més juguen junts sense importar el color de la pell, l’idioma, el color de la roba o el tipus de pentinat. Els estereotips, els transmetem les persones adultes. Per tant, un xiquet o una xiqueta actuarà de manera més empàtica segons els valors que se li hagen transmés des de la infància, convertint-se així en un persona adulta plena de valors.

Diversos col·lectius LGTBIQ estan lluitant diàriament per poder aconseguir eixe respecte i eixa tolerància per un tema que hauria de ser normalitzat en el segle en què vivim. Cap persona té dret a obligar a ningú a com ha d’estimar o què ha de fer amb el seu cos

Falla El Tronaor

////// 75

“Com a èssers humans som únics i irrepetibles, i hem de lluitar per un creixement positiu permanent tant individual com col·lectiu”

76 ////// Educar en l'amor

per sentir-se realment com és. Aclarir que tot açò està també provocat per la ignorància d’aquestes persones intolerants, sobre aquesta manera de sentir.

I m’agradaria aclarir-ho i redactant breument el significat de les sigles LGTBIQ, tret del col·lectiu LGTBIQ: L–Lesbiana: Dona que se sent atreta emocional, afectiva, romàntica i / o sexualment per una altra persona del seu mateix gènere.

G–Gai: Atracció emocional, afectiva i / o sexual que té un home cap a altres del seu mateix gènere.

T–Transsexual o transgènere: Identitat de gènere que recull a les persones que s’identifiquen amb el gènere oposat al del seu gènere assignat en nàixer i requereix d’un procés físic d’hormonació (no necessàriament de cirurgia de reassignació).

B–Bisexualitat: Capacitat de sentir atracció romàntica, afectiva i / o sexual per persones de més d’un gènere / sexe no necessàriament al mateix temps, no necessàriament de la mateixa manera i no necessàriament en el mateix grau ni amb la mateixa intensitat.

I–Intersexual: Persona que naix amb característiques sexuals (com cromosomes, genitals i / o estructura hormonal) considerades d’un o altre gènere. Alguns metges aconsellen als pares de nadons intersexuals practicar intervencions quirúrgiques per eliminar alguna d’aquestes característiques però hi ha un risc alt per als nadons intersexuals que no han manifestat la seua vertadera identitat sexual.

Q–Queer: Terme encunyat per definir a totes aquelles persones que no volen classificar-se amb etiquetes tradicionals per la seua orientació i identitat sexual. El queer deconstrueix la sexualitat normativa i traspassa el socialment acceptat, és a dir, la vida heterosexual, monògama, amb persones d’edat similar i classe social…

I dit açò i feta l’aclaració, comentar que a les falles, encara hi ha temes tabú tot i que la transsexulitat i l’homosexualitat estan presents en els monuments alhora que es fa crítica, i amb un enfocament humorístic. La presència en les comissions d’aquesta diversitat encara és escassa per la pressió i el control social, que no hauria d’existir.

Pense que no queda lluny el poder estar orgullosos de tindre a les nostres comissions, una fallera major o un president transgènere, o fins i tot la total llibertat de vore parelles del mateix sexe desfilant al passacarrer o en l’ofrena. En el meu cas, jo estic orgullosa, i a qui no li agrade és lliure de no estar.

Com a professional de l’educació, porte molts anys treballant la diversitat familiar i per suposat la diversitat sexual dins de l’aula, amb la col·laboració de les famílies. La importància de crear sensibilitat en l’alumnat des de menuts, farà que hi haja entre la societat una millor convivència basada en el respecte i sobretot l’empatia, que personalment per a mi, és la base de tot comportament. Si tenim empatia, hi haurà respecte i tolerància cap als demés. Un clima positiu on poder gaudir lliurement i demostrar sentiments, sense tindre por a la reacció negativa de grups minoritzats.

Evitar pràctiques que fomenten la discriminació, i treballar que la diversitat existeix i s’ha de respectar.

Com a exemple comentaré una activitat duta a terme a l’aula amb alumnat de primer de primària, relativa a la diversitat familiar. Van treballar en equips i van fer dibuixos de les diferents famílies que hi ha. Van conèixer que hi ha famílies amb dos pares o dues mares (a l’escola hi ha famílies homosexuals). Que no importa el sexe si estimes a una persona.

En acabar, tot va quedar exposat en murals i parlaren, comentaren que fins i tot tenien familiars homosexuals o persones conegudes, amb total normalitat. Que coneixien a uns xiquets de l’altra classe que tenien dos pares i no passava res.

El tema va arribar al punt de parlar sobre transsexualitat. Que efectivament podria donar-se el cas que alguns companys se senten xiques i els agrade pintar-se les ungles i també escoltar-los dir que volen ser xiques, i viceversa. De fet hi ha centres educatius on els banys no tenen cartell (és el cas del meu) no hi ha distinció de sexes i amb tot el respecte van totes i tots al servei de la dreta o de l’esquerra indistintament.

Per finalitzar dir que la diversitat ens enriqueix, i en lloc de criticar-la, hem d’aprendre d’ella.

Com a èssers humans som únics i irrepetibles, i hem de lluitar per un creixement positiu permanent tant individual com col·lectiu.

Falla El Tronaor

////// 77

////// Ana Carot Psicòloga General Sanitària

La teràpia: per a qui?

Identitat de gènere, orientació sexual, sexe biològic, sexe psicològic, sexe genètic, sexe hormonal,… són conceptes que molta gent els costa diferenciar, i moltes voltes explicar. Com pretenem que es normalitze el col·lectiu si existeix tal “batibull” de conceptes que fins i tot la societat els costa molt de comprendre? I si damunt, comencem a parlar de trans, transgènere, gènere no binari, gender-queer,… la dificultat d’assimilació es complica posat que la distància respecte a la heteronomativitat s’amplia considerablement.

Han passat anys ja des que Sigmund Freud en 1935 va escriure “L’homosexualitat certament no és un avantatge, però no és res de què avergonyir-se, no és un vici, no és degradació; no pot ser classificada com a malaltia”, però moltes persones adultes em pregunten quan es pot saber que un xiquet/a és homosexual o transgènere. Fins i tot, pregunten si podria haver-hi al-

78 ////// Educar en l'amor

guna possibilitat de tractament, que deduïsc és per a aconseguir que siga heterosexual i monosexual, ja que està establert com a pròpia i “ideal” d’aquesta societat heteropatriarcal. Aquest és un dels tants exemples en els quals es demostra que molts col·lectius de la nostra societat actual, a causa dels seus prejudicis acaben estigmatitzant i discriminant a aquells grups de persones que senten o actuen de manera diferent d’allò que es creu com a propi del sexe en nàixer (xic o xica).

Des de la psicologia s’ha detectat una sèrie de problemes que afectarien el col·lectiu LGBTIQ+ i per tant, dificulten aconseguir la seua completa normalització i integració en la societat. Un dels problemes més comuns, és el mal psicològic produït com a conseqüència d’aquestes pressions i estigmes esmentats anteriorment. Cal dir, que l’afectació serà més greu, com més gran siga la proximitat del grup del qual procedis-

quen aquestes conductes, com per exemple, la família, les amistats o grups socials als quals pertanyen, entre ells, les falles. Entre els problemes psicològics es desenvoluparia, baixa autoestima, trastorns d’ansietat, depressió, sentiments de vergonya i fins i tot en el pitjor de les situacions, el suïcidi.

Un altre problema és l’anomenat “estrés de les minories” (Meyer 2003). És un estrés de base social, que és causat per l’esforç extra que tenen les persones per a afrontar unes situacions adverses de la societat, per exemple acceptar la seua orientació afectiva i sexual, expressar el gènere a través de la seua aparença, poder parlar-ho lliurement o patir tota classe de rebuig. Situacions que una persona per ser heterosexual no tindria.

Existeix també un punt important que no ajuda a la seua inclusió social. Aquest és que, sorprenentment

encara existeix ambients professionals on es consideren les diferents orientacions sexuals diferents de l’heterosexualitat i a la monosexualitat com a malaltia mental. Considerar aquestes orientacions com a malaltia implica la possibilitat de curació a través de les teràpies reparatives i de conversió. Aquestes teràpies tenen com a objectiu “heteronormalitzar” i relacionar amb el sexe assignat en nàixer, la identitat i expressió de gènere com l’orientació sexual. Les teràpies de conversió, no sols manquen de base científica, sinó que els estudis mostren que són potencialment perjudicials, ja que poden desencadenar i agreujar altres problemes psicològics com ansietat o depressió, entre d´altres.

En conclusió s’observa que com a societat encara ens queda un camí llarg per a avançar per a aconseguir aquesta normalització. No podem conformar-nos amb la mera tolerància sinó hem d’aspirar al respecte

“No podem conformar-nos amb la mera tolerància sinó hem d’aspirar al respecte de totes les maneres de ser i de sentir”

de totes les maneres de ser i de sentir. No cal “entendre” sinó acceptar. Posant-nos més concretament des de la cultura fallera, es podria obrir un debat: des de les falles s’està ajudant a la seua completa inclusió? Es fan accions que ajuden el col·lectiu? Es busca la completa igualtat?: D’una banda, si bé és cert, que des del món de les falles, al llarg de molts anys, s´han fet accions que promouen la normalització i la inclusió del col·lectiu, com per exemple la campanya promoguda pel col·lectiu Lambda en la qual falles, associacions, bandes,… es van unir a la campanya “borinot el que no bote”, per a eliminar de la cultura popular la paraula “maricón” com un insult. També és cert, que les falles com a grup social, és un agent principal, en la socialització i transmissor d’estereotips i rols de gènere. Però, Estarien les falles preparades, o dit d’una altra manera, seria possible, en l’actualitat, l’elecció d’una fallera major sent una xica trans?

Falla El Tronaor

////// 79

ENT REVI STES 80 //////

////// Entrevista a Kike León

Kike León Llorens Professor i artista floral

Kike León Llorens el professor i artista floral saguntí de reconegut prestigi internacional ha decidit que és el moment de jubilar-se, de dir adeu als seus quaranta anys de carrera professional. L’artista ha pres la decisió en plena efervescència professional, de fet fa només uns mesos tornava de Llatinoamèrica on ha fet el seu últim viatge com a professor en actiu i on li han dedicat un homenatge molt especial d’acomiadament. I és que Kike León marca la diferència, com a persona i com a professional. Tot qui té l’oportunitat de conéixer-lo personalment sap que més enllà de ser mestre, és alegria, és emotivitat i és família, perquè totes i tots els seus alumnes (i es compten per milers) acaben convertint-se en part de la seua família. Per a descriure a Kike León, l’artista, cal descriure a un jove espanyol dels anys setanta (plena transició política) que va voler volar sense saber més idioma que el de casa, reconeguen-se obertament gai i en un sector, la floristeria, que fins aleshores a Espanya era exclusiu de dones. El seu carisma, però, l’ha empoderat cap al panorama internacional on ha aconseguit nombrosos guardons, a l’hora que també ha col· laborat per a aconseguir premis que han dut el nom de

Sagunt, València i Espanya a l’élit de l’art floral. Professionalment, ha sigut creador d’un llibre que ha donat nom a una forma d’art, la seua: innovadora i espectacular.

“Formaciones” representa l’essència d’aquest artista saguntí, en aquestes formacions tothom pot contemplar sumptuoses estructures aèries i espumoses, on la diversitat i varietat de material utilitzada és la firma de Kike León i el protagonisme del roig és la descripció gràfica del seu esperit. Aquest esperit innovador i conquistador han fet, per fi, que a València la floristeria siga reconeguda com a formació artística sent ell un dels membres promotors i fundadors de l’escola d’art floral Valenciana. Tanmateix, el sector floral li deu a Kike León i al seu consolidat i ample equip de professionals, els quals l’han acompanyat en totes les seues aventures i projectes, obrir-se un xicotet però, creixent espai al món de la moda tèxtil gràcies a la seua participació amb el modista valencià, Francis Montesinos. Amb ell ha tingut l’oportunitat de desfilar en la “Fashion Week” i en la “Setmana de la Moda Valenciana” com també fer els seus experiments amb un vestit floral que va gaudir del privilegi de ser portada d’un suplement del diari “Levante”.

Falla El Tronaor

////// 81

Fer de l’ofici familiar la teua forma de viure no hagut de ser fàcil. Què et va decidir a fer el salt professional i artístic?

Sí, efectivament, a l’entorn familiar me n’adonava del fet que com a florista no podria mai realitzar-me a Sagunt, no com jo volia. Intuïa que n’hi havia alguna cosa més que no pas ací. Per això vaig decidir fer una embranzida i volar per fer cursos, aprendre, estudiar, practicar… I aquestes motivacions em van dur fora, a Madrid primer, Barcelona, Alemanya, Holanda… Va ser en aquests llocs on vaig trobar allò que em feia falta per desenvolupar-me més professionalment. A més a més, al meu cap sempre ha estat la idea de l’ensenyament, la il·lusió de preparar-me per a ser professor i tenia clar que per a aconseguir-ho havia d’eixir d’Espanya en aquella època.

El món de les flors s’ha relacionat tradicionalment amb les dones, de fet a la teua família era la professió de la mare i l’art sempre s’ha relacionat amb la

82 ////// Entrevista a Kike León

bohèmia tant en l’àmbit sexual com vital. Et sents identificat amb aquesta relació?

Particularment no em sent identificat amb aquesta relació. Al meu cas individual, ser gai i bohemi no m’ha fet ser més sensible, ni tindre més art. Quant al fet que sempre ha sigut una professió de dones no ha sigut per condició sinó, més aviat, per necessitat. En aquell moment les dones no tenien moltes alternatives ni possibilitats i treballar les flors les hi resultava fàcil i

“a la meua época que un home es dedicara a les flors sempre el possava al punt de mira i de seguida era assenyalat com a homosexual”

accessible. De fet, sempre he pensat que no cal relacionar directament la sensibilitat i l’artístic amb l’homosexualitat o el gènere. Totes i tots tenim una part sensible i una part artística i per tal de fer-les servir cal potenciar-les i fomentar-les amb les eines precises, en el cas que ens ocupa amb la tècnica adequada. Però, insisteix, som éssers sensibles i artístics tant homes com dones i independentment de la nostra orientació sexual, només ens cal aprendre a potenciar aquests aspectes per fer-los lluir.

Com va viure el teu entorn familiar i social la teua decisió? I com t’afectava el “Què diran?”

Allò del “Què diran” mai no m’ha importat. És clar que a la meua època que un home es dedicara a les flors sempre el posava al punt de mira i de seguida era assenyalat com a homosexual, independentment que fora o no veritat. Als pobles era habitual l’equació que em feies ades: bohemi i artista igual a homosexual. Però, com ja he dit, m’en vaig anar per perfeccionar-me, per

especialitzar-me en la floristeria tot i que, també és de veres que per tal de relacionar-me sexualment Sagunt se’m quedava curt. A Sagunt, en aquella època era més complicat trobar-hi relacions diferents i alternatives sexuals. Però, Vaja! Precisament jo no em puc queixar, en el meu cas no vaig sentir cap frustració en aquest sentit. I per el que fa a la família… L’acceptaren a la seua manera, es justificaven dient-se: “Bé, és que Kike és un poquet tarambana”… i bé i “ell ara se’n va… I tal i tal..” Resumint, aquesta va ser la seua reacció i la seua resposta…

El teu caràcter extravertit i alegre t’ha permés fer broma obertament sobre la teua orientació sexual i és de suposar que això t’ha ajudat a reafirmar-te en la teua identitat però, sempre ha sigut així o has arribat a tindre por de reconéixer-te homosexual?

Mai he sentit por a declarar-me homosexual. No obstant, però, sí que he sigut molt discret. No per por, més aviat perquè sempre he considerat que l’homosexualitat formava part de la meua vida privada i per tant, de la meua intimitat. He procurat sempre destacar per la meua vida professional, i allò que fera en la intimitat era meu. Són dos vessants que sempre he separat molt. D’altra banda, la gent sí que sentia la meua orientació sexual com quelcom divertit perquè, jo mateix, donat el meu caràcter extravertit i juganer em feia servir de disfresses i aprofitava les risses a les festes per normalitzar les meues tendències sexuals fent parò-

“sentia la necessitat de descobrir, tenia ganes d’eixir de Sagunt per tal de desenvolupar la meua veritable orientació sexual, experimentar” dia de mi mateix. Tanmateix, tampoc he fet res perquè ningú es sentira ofés. Jo no li he preguntat mai a ningú amb qui es gitava a la nit i tampoc ningú m’ha increpat mai. El respecte per damunt de tot i crec que aquesta ha sigut la base fonamental. També és de veres que em reservava l’estereotip homosexual per a fer broma, per a animar la festa, no pas per a definir-me. Mai no m’he pres l’homosexualitat com una forma de ser o de viure, no m’ha agradat caracteritzar la típica marieta, ni ser efeminat, ni ser cridaner, massa estrambòtic per a mi. He reivindicat la meua condició a la meua manera, amb el respecte a la intimitat.

I quan o com es va produir la transformació, l’acceptació?

La veritat és que com per a qualsevol adolescent hi ha l’època (quinze, setze anys fins als divuit, més o menys) en que no saps massa bé qui eres.. Sobretot en aquells temps en que el sexe era tabú, era més difícil. Però bé, jo a partir dels quinze, setze anys sentia que m’agradaven prou més els homes que no pas les dones tot i que no estava del tot segur. Vaig haver

////// d’agafar embranzida professionalment, conèixer altres cultures i altres alternatives per a realment obrir també les meues possibilitats sexuals i adonar-me’n que era homosexual. Va anar tot plegat, es pot dir que la transformació completa es va donar al voltant dels vint anys, quan vaig eixir de la meua càpsula i vaig eixir gràcies a les meues ambicions professionals que em van dur fora per tal de complir els meus somnis. Les meues inquietuds sexuals també requerien altres ambients, tot i que no va ser allò que em va motivar per fer la volada. Amb la idea de prosperar com a florista vaig arribar a Madrid i d’ahí vaig volar cap a Alemanya i… A mesura que creixia professionalment i em sociabilitzava més, també em realitzava com a persona.

Però vaig passar prou temps dubtant de tot, no ho tenia clar…

Quan vas decidir anar-te’n fora del poble, fugies?

Fugir, allò que s’entén per fugir… No. Més aviat sentia la necessitat de descobrir, tenia ganes d’eixir de Sagunt per tal de desenvolupar la meua veritable orientació sexual, experimentar. Vaig anar-me’n perquè volia ser mestre, mestre florista però, aquesta va ser la meua oportunitat per poder agarrar forces i convenciment sobre les meves tendències sexuals. No fugia perquè de fet, fins aleshores jo no havia tingut mai problemes a Sagunt però, és clar! eren els anys setanta i allò tabú a l’àmbit nacional, al poble era quelcom més complicat tant de veure com d’explicar, tot i que insisteix, no

Falla El Tronaor

////// 83

“al meu treball se m’ha considerat per qui sóc professionalment i per allò que he lograt i això és lo que m’ha permès créixer” va ser el meu cas. Però sí, eixir, sense voler ser la causa principal, em va donar la llibertat de decidir que em mancava, em va donar l’oportunitat de reafirmar-me, convéncer-me i veure que no hi era únic, ni érem pocs, que era una opció més i que n’hi havia més.

Afortunadament has tingut l’oportunitat de viatjar, observar i viure altres cultures quan a Espanya encara ni se’n somiava amb un moviment LGTBI i tot el relacionat amb el sexe era tabú. Quines han sigut les diferències fonamentals que has trobat?

Kike, tu creus que la teva opció sexual ha suposat alguna barrera en el teu creixement professional i artístic?

A la meua època encara no existien els moviments LGTBI en cap lloc, no hi havia tantes associacions per visibilitzar la diversitat sexual, malgrat que en alguns països ja es començava a sentir la lluita. Però, curiosament, el més significatiu és que en aquell temps, tot i no saber, existia el respecte. Per exemple, a Llatinoamèrica, en aquells moments, la gent vivia les decisions sexuals de cadascun amb molt de respecte i tolerància, era molt íntim. A Europa també. Era molt significatiu com, sense existir cap moviment, en aquells dies quan algú sentia o se’n adonava que eres gai la resposta era el respecte. Hui la cosa ha canviat, és diferent.

Ara quan viatges a Europa no és com abans, sents l’homofòbia i es veu diferent. Jo vaig viure una època de veritable tolerància: Alemanya, Suïssa, Holanda, França… Fins i tot Latinoamèrica! Tothom sentia respecte i això que no hi havia moviments LGTBI o semblants, allò que ens havien ensenyat sempre era l’única premissa “el respecte a l’altre”, era la base de l’educació.

No ha sigut el meu cas. L’homosexualitat per a mi no ha implicat cap problema. Mai m’han tancat una porta, ni m’han censurat per les meves tendències sexuals, més bé, et podria dir que tot el contrari, però...

En tot cas he de dir que jo sempre he anat per lliure, he sigut autònom, mai he estat lligat a cap empresa on sempre, vulguis que no, estàs sotmés a determinades condicions. De fet, al ser el meu propi cap i anar per lliure no hagut de donar explicacions a ningú i tampoc m’ha resultat difícil a l’hora de firmar contractes, ni he sentit una minva d’ofertes de negocis.

Per damunt de qui fora en el meu ambient íntim, al meu treball se m’ha considerat per qui soc professionalment i per allò que he aconseguit i això és el que m’ha permés créixer.

84 ////// Entrevista a Kike León

////// Actualment tot i que és obvi que s’ha avançat molt, encara continuen havent-hi moviments homofòbics en contra de les eleccions sexuals de cadascú. Tenint en compte la teua experiència social i cultural, creus que estem lluny de la normalització davant la diversitat sexual?

No, molt lluny no hi som. Cal seguir lluitant però, cada vegada estem més a prop. Sobre tot crec fonamental l’educació. L’educació sobre el respecte a la intimitat i a l’altre. Crec que és especialment delicada la situació dels xiquets barons, perquè se’ls

prepara, encara hui, per a ser forts i no demostrar sentiments i això fa que els resulte més complicat admetre i tolerar les diferents orientacions entre ells mateixos. Per això crec fonamental una educació des de la primària, per tal d’educar en valors, amb respecte. Pel que fa a la meua generació es va acceptant poc a poc, uns més ràpids altres amb més dificultat, però es va fent visible. És més difícil per als pares, els de la meua generació no ho tenen tan fàcil perquè tampoc es parlava d’aquestes coses i no entenen la diversitat, ara els més joves tenen eixa lluita pràcticament guanyada.

El fet que hi hagi figures públiques com tu que normalitzen la diversitat sexual és un gran suport moral per als esperits més febles. Què li diries a algú que encara té por de reconéixer qui és?

No soc partidari de donar consells sobre com afrontar les diferents decisions sexuals, no m’agrada. Crec que és una decisió personal que no cal forçar. Si una persona no té les forces o les ganes de publicar les seues inclinacions sexuals no s’ha de sentir obligada quan ella o ell se senta realitzada, es sentirà bé. Sí que és de veres que el fet que hi hagi persones públiques que des-

“No soc partidari de donar consells sobre com afrontar les diferents decisions sexuals, no m’agrada”

Falla El Tronaor

////// 85

“he comprovat que la provocació porta a actituds reaccionàries”

cobrisquen les seues diverses tendències sexuals pot servir a molta gent per no sentir-se únics, o bitxos rars i naturalitzar la diversitat d’àmbits. En aquests casos considere important i necessària aquesta visibilització. Però, personalment, jo no insistiria en la necessitat “d’eixir de l’armari”, més encara si la persona té dubtes.

Cadascú ha de trobar el seu moment i sentir-se còmode, experimentar primer. L’Important és ser feliç sentir-se bé i sempre que no es faça mal a ningú no crec necessari proclamar l’orientació sexual obertament.

Parles molt del respecte davant de l’homosexualitat.

Quina és, segons tu, la millor forma de reivindicar el moviment LGTBI? Entenc la importància dels moviments LGTBI pel

86 ////// Entrevista a Kike León

que fa a la visibilització sexual i respecte a la imatge que es dona als actes de l’orgull sobre els gasi. Però, aquesta faràndula no forma part de la meua experiència i no m’he identifique amb aquest personatge.

De fet crec i he comprovat que la provocació porta a actituds reaccionàries. Jo soc gai, reconegut obertament des dels vint anys. No obstant, però, tot i que soc conscient que en el meu moment, i ara tampoc, no era la normalitat, no m’alçava de matí pensant en això. Encara hui, quan m’alce de matí, em fique els pantalons, m’arregle… Jo no veig al mirall res anormal en mi! I així ho he transmés sempre i aixina m’han vist sempre. Per això, crec, que mai ningú s’ha sentit incòmode davant de mi. Perquè considere que la meua orientació sexual forma part de la meua vida privada, on jo soc el meu amo i senyor. I crec que és fonamental

transmetre això. Cadascun som, independentment de les nostres orientacions sexuals. Jo, Kike León, soc florista i des que tenia setze anys vaig decidir que volia créixer professionalment. La meua única meta era arribar a convertir-me en professor d’art floral, figura que en Espanya encara ni es pensava. Volia abastir-me de les ferramentes necessàries per a ensenyar, inventar la fórmula magistral del coneixement floral. Davant d’aquesta ambició tan gran com ho era en aquell moment, la meua sexualitat era secundària, un assumpte que reservava per a la meua intimitat, per al meu plaer personal a manera d’esbarjo, però mai no he permés que fora la meua firma, que llevara protagonisme a allò que soc. Per això, tot i que compartisc la importància de visibilitzar les diverses opcions sexuals per tal que cap persona se senta fora de

////// lloc no considere la provocació com un camí a seguir. És més, pense que és la llavor de l’homofòbia. Pense més en l’educació com a mètode per a normalitzar la diversitat sexual i el dret a decidir. Crec que les condicions sexuals haurien de convertir-se en una característica més de l’artista, del professional, del company, de l’amic... I educar arran d’els valors i del respecte a les persones per sobre d’amb qui o qui no es giten o deixen de gitar-se.

Tot i les barreres personals que has hagut de salvar has defensat l’art floral per a tots i totes, bona representació és el teu divers equip professional on només ha importat la creativitat i de fet la floristeria potser és a hores d’ara un dels gremis més paritaris a tots els nivells. Per què creus que les flors tenen aquest poder unificador que no es veu en altres professions?

Sí, la veritat és que tens raó. Hi ha quelcom unificador en l’art floral, en les flors. Crec que té a veure en què tant l’art com les flors en si mateixa són dos conceptes que donen pacifisme, tranquil·litat, serenitat…

No sé, el mateix art floral també té quelcom que hi agrada a tothom: xiquets, majors, homes, dones… I crec que aquest poder ve d’aquest halo; L’hermosura que en si mateixa transmet la pròpia natura i contemplar-la, treballar-la... Impedeix pensar en res més. La força de la bellesa.

Com a professor, a l’hora d’afrontar el futur de l’art floral, t’ha sigut fàcil desvincular la creativitat de qualsevol condicionament sexual o hagut de veure alumnes prometedors que s’han replantejat el seu futur professional per tal de no sentir-se estigmatitzats?

Al llarg de la meua dedicació com a professor he vist molts casos de què em parles, sobretot al començament. Joves promeses que s’han refugiat en l’aspecte artístic i floral per amagar la seua identitat i també qui, per por a ser assenyalat ha renunciat a la seua faceta artística. Però, sempre he defés que l’art no entén de sexes ni de sexualitat, sempre he procurat separar ambdós vessants perquè tinc clar que no són inherents. De fet he procurat insistir en què la creativitat pertany al Ser, està en tots i la meua tasca com a mestre ha sigut proporcionar ferramentes perquè, mitjançant la tècnica adequada, pogueren desenvolupar les idees originals que hi ha en cadascú. En aquest sentit he de resaltar alumnes que complien l’estereotip: dones casades, amb fills, mestressa de la casa…La típica

“L’art no entén de sexes ni de sexualitat”

Falla El Tronaor

////// 87

Des de fora no semblen mons tan diferents la moda i les flors, Perquè creus que mai no havien anat de la mà?

tia Maria! Oh! Sorpresa! amb les indicacions adequades han realitzat veritables obres d’art i han passat a formar part de l’èlit artística. Són experiències que m’han reafirmat en què la creativitat està però, és necessària la tècnica precisa independentment de l’afinitat sexual o el gènere de cada persona. L’homosexualitat no és indicativa de més sensibilitat i tampoc tindre més sensibilitat implica, necessàriament, ser artista.

Crec que fins aleshores tampoc hi havia estat la figura d’escenògraf floral. Vull dir, abans que nosaltres xafarem la Cibeles, abans de la nostra fusió amb Francis Montesinos no hi havia hagut cap florista que haguera gosat llançar-se amb la moda. Els mateixos dissenyadors no comptaven amb aquesta opció perquè, senzillament, no hi era, no estava desenvolupada. Els pocs floristes que hi érem no s’atrevien a crear noves tendències, no hi havia cap iniciativa artística perquè tampoc no hi havia cap escola. En aquest sentit hem sigut també pioners perquè realment fou una aliança arriscada que afortunadament ha anat més enllà i ara per ara ja es pot veure una tendència creixent cap a l’escenografia floral i altres vessants artístiques perquè existeixen els mestres florals i les escoles de floristeria a on els artistes poden apropar-se per prendre idees per tal d’ornamentar les seues representacions.

Està clar que res ha frenat mai a Kike León i gràcies a Francis Montesinos heu fet que la floristeria també pujara a les passarel·les arribant al súmmun de la transgressió. Com vau viure el teu equip i tu aquests pas?

El vam viure amb molta il·lusió perquè a les passarel· les de moda les flors no han estat mai presents tradicionalment. Entre d’altres perquè els dissenyadors sempre han preferit altres formes d’expressió i feien ús d’altres materials, mai no feien ús de l’ornamentació. Va ser Francis Montesinos qui, per primera vegada, ja fa vint i-cinc anys, més o menys, va apostar per les flors i va ser amb ell amb qui vam aconseguir conquerir les passarel·les. Va ser un moment molt emotiu, un triomf i és que fins aleshores la nostra forma de fer art no rebia l’admiració que creiem meréixer.

L’art floral no arribava a tindre el prestigi d’altres arts com el cinema, la moda, la pintura… I gràcies a Francis Montesinos vam inaugurar Cibeles i vam començar a sentir-nos un poc més valorats com a artistes. Vam aconseguir que es parlara i s’admiraren els tocats florals, l’escenografia floral… Els resultats ens van donar esperança, va suposar un pas cap a l’élit artística.

88 ////// Entrevista a Kike León

“gràcies a Francis Montesinos vam inaugurar Cibeles i vam començar a sentir-nos un poc més valorats com a artistes”

I ara que et jubiles, què passarà amb aquesta fusió, Creus que hi ha un futur per a l’escenografia floral i la moda?

Sí, tal com he avançat, nosaltres vam donar un primer pas però, afortunadament, actualment ja hi ha més professionals que s’especialitzen en aquest àmbit dins de les diverses aplicacions que ja existeixen de l’art floral. A més a més, tot i que jo em jubile, he deixat un fort legat amb ganes i amb molts anys d’experiència: el meu equip, qui m’ha acompanyat en aquesta con-

////// questa continua. I d’ells, sense anar més lluny el meu nebot, Vicente Vidal ha estat amb mi en nombroses passarel·les; També la floristeria Toni de Requena… En definitiva, jo em vaig però el meu equip continua. Hi ha a qui ja els han cridat per participar en passarel·les d’altres dissenyadors, per fer també escenografies a escala comarcal i/o provincial i estem parlant que això acaba de començar. El legat està i el pas també està donat...

L’art en tots els seus vessants, és quelcom molt difícil d’ensenyar. De fet, hom diu que s’ha de nàixer artista per tal de ser-ho. Com s’ensenya i s’avalua l’art?

Per a ser professor artístic cal tindre molta cura en la tècnica, oferir els mecanismes i donar les motivacions que obliguen a traure l’esperit artístic de les persones.

Valore un pensament molt simplista determinar que l’artista naix, perquè estic convençut que tots som artistes, només cal saber oferir les eines necessàries per a desenvolupar el nostre propi art i per tal de traure el mode d’expressió més adient per a cadascú. Hi ha els bons mestres i d’ells naixen els grans artistes.

El temps ha fet que “Kike León” siga una marca, una empresa, on heu treballat un gran equip molt coordinat i unit fins a tal punt que l’empresa era la representació exacta d’una figura, almenys això és el que heu transmés de cara a la galeria. Com s’aconsegueix aquesta consonància, aquest nivell de complicitat?

La unió que hem aconseguit ha sigut gràcies al respecte. La marca “Kike León” s’ha creat gràcies al respecte cap als companys, amics, l’equip… Sempre els he dit que jo no era més que ningú, jo sempre he sigut part de l’equip i això ha sigut fonamental per a crear la nostra marca i per a conseguir la complicitat que mai s’ha trencat des del primer dia que vam començar a caminar junts.

Abans d’acabar m’agradaria fer-te una pregunta per reflexionar, Creus que tu ets qui ets perquè vas estar en el moment oportú o tu vas buscar i lluitar per aconseguir el teu moment?

No he lluitat per res en concret, no he tingut cap ambició de guanyar premis, de ser el millor, d’aconseguir prestigi… Totes aquestes ambicions no han sigut mai la meua meta. Alguns d’ells m’han arribat ara, amb el temps i d’altres m’han sigut regalats al llarg de la meua carrera però, mai van ser el meu objectiu. Els meus plans de vida, la meua obsessió, ha sigut sempre l’ensenyança, ajudar als altres a traure l’artista que tothom hi portem dins, a fer ús de l’essència en la qual crec i he vist… I ha sigut aquesta dedicació i perseverança la que m’ha donat els fruits que hui coneixeu tots. És de veres que en determinats moments he sentit com estava on havia d’estar, al moment just, tot i que crec que són accidents dels què hom ens hem beneficiat en algun moment. No obstant això, sempre m’he dedicat a allò que m’agradava i allò que ha sigut

la meua inspiració: ensenyar als meus alumnes que tots som artistes. La resta? Ha sigut circumstancial...

Què t’agradaria perpetuar de la marca Kike León?

De la marca Kike León m’agradaria que es recordara sempre el meu estil: “Formaciones”. Per a mi seria tot un orgull que els professionals prengueren com a fonaments la meua tècnica i l’empraren per a ensenyar, també, a l’hora, als seus descendents. Perquè el meu somni real seria que, amb el temps, molt de temps (tant que jo no ho veuré), “Formaciones” s’estudiara com un clàssic de l’art floral. Per a mi significaria que en la societat s’ha perpetuat i s’ha consolidat la floristeria artística. Soc conscient que per a això faran falta molts anys. No obstant, però, em fa goig escoltar i sentir que hui ja es parla de “Formaciones” com una base fonamental en aquest aspecte. També a curt termini desitge que el meu nebot, Vicente Vidal, ajude a fer que la marca Kike León no es quede en no res. Al cap i a la fi “Formaciones”, és el meu mètode, la motivació amb què he treballat l’ensenyança de l’art floral amb els meus alumnes. És la base sobre la que vam crear l’escola valenciana i amb què va crèixer l’art floral a Espanya. “Formaciones” és el meu treball de 40 anys d’experiència fet gràcies a tots els qui han passat pels meus cursos.

Falla El Tronaor

////// 89

Entrevista a Christian Ruíz Una part essencial en el món de les falles és el soroll i l’olor de pólvora, sense ells és impensable el fet de poder gaudir d’un bon acte faller.

Enguany comptem amb un nou col·laborador encarregat d’omplir de llum, color, passió i foc la nostra comissió, ell és Christian Ruiz de Pirotècnia Zarzoso.

Christian Ruíz

Els diferents actes realitzats ens han permés conéixer una mica més al nostre nouvingut pirotècnic.

Sens dubte, podem dir d’ell que és un jove apassionat d’aquest món, que viu amb gran intensitat i il·lusió cada projecte.

Pirotècnic

Amb aquesta xicoteta entrevista ens hem endinsat una miqueta més en la seua professió, el seu entorn, la seua vida. Gràcies a ella podem entendre i veure des d’un altre punt de vista el sentiment valencià.

dies de falles, i un dia em va cridar l’atenció i vaig baixar a preguntar-li als pirotècnics què s’hauria de fer per a ser pirotècnic. Antonio es deia ‘’el fuster’’ somrient va dir, “ser más que un tonto, eso hace falta…”

Sovint això em va agradar moltíssim, i em va deixar entrar dins la zona de seguretat de la mascletada per a ensenyar-me com era l’ofici i les eines que es gastaven per a poder muntar una mascletada i em va agradar tant que encara estic a l’ofici.

Que si m’agrada la pirotècnia? Més que a un babau un Chupa-Chups...Jajaja. La pirotècnia és la meua passió, la meua debilitat i el meu hobby. Fixa’t si m’agrada que tinc vora vint-i-sis anys i totes les falles, en una falla o altra, tinc el ‘’mono’’ de muntar i disparar mascletades.

En quines empreses del sector pirotècnic n’has estat?

Quants anys portes treballant en el món de la pirotècnia? T’agrada la teua feina?

La veritat és que crec que des que tinc vuit anys. Recorde que veia als operaris de Pirotècnia Vicent Caballer baix de la meva casa muntant les mascletades els

90 ////// Entrevista a Christian Ruíz

Vaig començar en Vicent Caballer al departament comercial, ací vaig estar vora quatre anys.

Més tard, vaig treballar també en el sector comercial i tir en l’antiga Élite fuegos artificiales. Després vaig

////// “la millor sensació es quan veus a la gent entusiasmada, desfent-se en aplaudiments”

tornar a V. Caballer, però vaig tindre un poc de decadència i m’ho vaig deixar durant dos anys fins que vaig tornar a Pirotècnia Turís, on no vaig tindre molta sort, però són coses internes… últimament en Pirotècnia del Mediterrani i ara estic en Pirotècnia Zarzoso on porte vora un any i estic molt, molt còmode.

Què t’agrada més una mascletada o un castell?

La veritat és que disfrute més muntant i disparant una bona mascletada o mascletada nocturna que un castell.

La mascletada és de la nostra terreta, l’olor del sofre, el moment del terratrémol...tota la pell se’m posa de gallina.

Sens dubte, la millor sensació es quan veus a la gent entusiasmada, desfent-se en aplaudiments per què la feina ha eixit bé i tot l’esforç de muntar es veu recompensat.

Cristian, consideres que n’hi ha masclisme en el sector de la pirotècnia?

Clar! clar que n’hi ha masclisme en el sector de la pirotècnia, quasi que diria jo que dins del sector indústria, manufacturaria, és el lloc de treball on més masclisme n’hi ha.

Falla El Tronaor

////// 91

Et consideres inferior o ‘’diferent’’ per ser gai dins del teu ofici?

“és una cosa personal i una condició sexual és tan vàlida com una altra”

En absolut, no té res a veure una cosa en altra. La meua condició sexual, no influeix en com desenvolupe la meua feia. Jo estic capacitat igual que qualsevol sexe diferent del meu. És el mateix que sigues gai, trans, bisexual, pansexual, heterosexual... perquè a soles és una condició sexual diferent, tan vàlida com a altres.

Per últim, animaries a altres persones del col·lectiu a treballar en aquest sector?

Creus que es podria millorar i deixar enrere aquest masclisme?

Jo crec que açò és com tot, la vida té etapes. Ara, per exemple, els “amos del taller pirotècnic’’ ja deixen anar a la dona a muntar i disparar mascletades. Abans, fa sis o set anys, açò era impensable. La dona a soles estava en el taller, en la caseta fent mixtura, color, alumini… aquesta era la seua feina. Ara per sort, més dones ixen a disparar, i el que és millor, més dones s’animen a ser empresàries com les companyes Reyes Martí, Mª José Lora…

Com és treballar al món de la pirotècnia per a una persona LGTBI? La veritat és que jo no pose cartells ni rètols del tipus de persona que soc, perquè és una cosa personal i una condició sexual és tan vàlida com una altra. Al principi quan et pregunten si tens nóvia i dius que no, que tinc nóvio perquè soc gai, sí que es queden un poc atordits.

92 ////// Entrevista a Christian Ruíz

Com he dit abans, no n’hi ha cap problema ni diferència entre una persona LGTBI+ amb una persona heterosexual, per què la mateixa feina la podem fer els dos. Es tracta de sentit comú, aprenent les tècniques que es necessiten per a poder desenvolupar la teua feina i aprenent a muntar mascletades, castells, ramellets, cremàs, etc...

Jo personalment, anime a totes les xiques i xics a què coneixen de més a prop aquest món tan oblidat de la pirotècnia. Per desgràcia s’està fent tot tan digital i en ordinadors, que no saben quant més podrem aguantar… pense que s’hauria de fer més visible la nostra feina perquè es conega millor, inclús traure formació reglada d’FP, com podria ser un Grau Mitjà de ‘’Disseny i tir d’espectacles pirotècnics’’ com n’han fet amb l’ofici d’artista faller.

POE

MES D’AMOR Falla El Tronaor

////// 93

A vegades…

Teresa Fernández Llopis Fallera de l’A.C. Falla la Victòria

En aquesta moderna societat, tots som molt tolerants.

En aquest món actual, tots sabem que és la diversitat.

Llavors perquè hi ha moments què sembla que tornem al passat?

Si tenim clar que tots som diferents amb diferent manera de pensar d’anglès, francés, xinès o valencià d’esquerres, de dretes, de dalt o de baix.

Si creiem coses diferents i uns són de natació, handbol o futbol, si jo adore a Velázquez i Banksy és el més per a tu.

Que complicat resulta, a vegades, advertir que hi ha més d’una manera de sentir més d’una manera d’estimar i sempre la paraula AMOR s’escriu igual.

Aquesta moderna societat té molt camí caminat pero encara queda molt per treballar a vegades un món tolerant sembla…un país llunyà.

94 ////// Poemes d'amor

////// Una poesia Que bonic és l’amor, que bonica la primavera, que bonic és el sol, que bonica l’herba fresca.

Que bonics tu i jo, entre núvols de cotó, sense mirades, ni admiració, sense ulls escrutadors.

Que gran estimar sense fronteres, sense obstacles, ni barreres.

Que meravellós ésser com eres, sense amagar que vols.

Que fantàstic que m’acceptes, que natural que m’estimes, que bonic és l’amor, que bonics tu i jo.

Falla El Tronaor

////// 95

Entendre l’amor

José Luis Cantón Filòleg i lingüista, poeta i narrador

96 ////// Poemes d'amor

Si tremolo en trobar-te, si la llum que destil·les se m’enfonsa en els ulls, si les teues paraules s’embullen entre els dits quan intento capturar-les per poder atresorar-les per sempre, què importa si sóc o no sóc un noi, si em sento o no em sento una noia, si tinc penis o pits o tots dos o cap ni un, si ni tan sols m’entenc quan entenc que estimo?

Si en tocar-te gemega la teua veu, si els cabells se t’ericen perquè sents el meu alè sobre el melic, si en recórrer suaument amb les puntes dels dits les corbes imperfectes del cos em premies amb sospirs, què més dona si ets o no ets femenina, si et sents o no et sents masculí,

si tens cony o pectorals o ni una cosa ni una altra, si ni tan sols t’entens quan entens que estimes?

Si recordem el que hem viscut, si quan mirem aquella foto perduda i retrobada, rellueixen les pupil·les i s’ofeguen en el principi d’una llàgrima, si en sentir una cançó, la cançó que ens va trobar aquella nit i ens ha acompanyat fins ara, no podem contenir un somriure o emmudir el dolor...

A qui molesta si som o no som homes, si ens sentim o no ens sentim dones, si tenim ossos i ulls i orelles i ment i cor com tothom, si ni tan sols ningú ben bé s’entén quan entén l’amor.

//////

Falla El Tronaor

////// 97

98 //////

ORGULL

DE SER

TRONAOR

Falla El Tronaor

////// 99

REC

ORDS GRÀFICS

100 //////

Falla El Tronaor

////// 101

102 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 103

104 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 105

106 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 107

108 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 109

110 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 111

112 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 113

114 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 115

116 ////// ODST / Records grĂ fics

Falla El Tronaor

////// 117

118 ////// ODST / Records grĂ fics

LA NOSTRA

COMISSIÓ

Falla El Tronaor

////// 119

////////////

Juana MarĂ­a Ortiz Molina Fallera Major 2020

120 ////// ODST / Poema FM

A LA NOSTRA FALLERA MAJOR //////

Sent l’orgull per la banda, sent l’orgull al teu pit, sigues la flor altanera que sense pegar un crit s’alça damunt les altres, perquè això ja estava escrit.

Gaudeix reina fallera, gaudeix de cada instant regalat, de cada cavalcada i casal.

Gaudeix de la mascletà, quan toquen dolçaina i tabal.

Gaudeix de la cridà, i de la teua ciutat.

Gaudeix reina fallera quan vages a ofrenar.

Gaudeix reina fallera de la nit de la cremà.

I quan arribe aquesta nit en la que el foc tot ho crema, gaudeix reina, gaudeix perquè tu eres la gran fallera.

Que ressonen els masclets, que ressone la xaranga, que ressonen els majors, que ressone la xicalla, que ressonen els clarins, que ressone la dolçaina, que ressonen els tabals, que ressonen a la plaça.

Per tu repiquen les campanes, per tu els coloms alcen el vol per això t’exaltem i volem dir-li a tot el món que eres la major del Tronaor.

Jorge Javier Murciano Bru

Falla El Tronaor

////// 121

//////////// ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR

Aquest any els Tronaors adults estem representats per la nostra volguda Juani.

Ella és una xica alegre, extravertida, sempre amb ganes de treballar i aconseguir que la nostra comissió arribe a lo més alt.

Amb aquesta xicoteta entrevista volem que tothom la conega un poc més i sàpia de veres allò que sent dins el seu cor.

Juani, nosaltres, la teua comissió, volem agrair-te les teues ganes, il·lusió, esforç i la valentia que has demostrat representant-nos durant aquest exercici. Estem molt orgulloses i orgullosos de tu.

GRÀCIES FM!

122 ////// ODST / Entrevista FM

////// Anem a conèixer a qui representarà la cort adulta de la Falla el Tronaor. Una presentació ràpida; Com et diuen? Quants anys tens?

Hola, em dic Juana Mª Ortiz, però tothom em coneix com a Juani i tinc vint-i-vuit anys.

Descriu-te breument Soc una xica extravertida, divertida, amb un caràcter bastant fort però que al seu torn sensible, afectuosa, que s’esforça per lluitar i aconseguir el que es proposa i sobretot em definisc com a fallera.

A què et dediques? (Què estudies?)

Vaig estudiar auxiliar d’infermeria i Tècnic de Farmàcia però, des de fa cinc anys, estic treballant en una multinacional en el departament d’administració, és per això que enguany estic estudiant la carrera d’ADE per a poder créixer a nivell professional.

Fora de les falles, quines són les teues aficions?

Les meues aficions són vàries, sempre m’ha agradat les manualitats, dibuixar, ballar i sobretot llegir novel· les d’intriga i romàntiques, a més també eixir amb els meus amics però sempre guardant temps per a estar amb la meua família.

Des de quan estàs involucrada al món de les falles?

Puc dir que abans de nàixer ja era fallera. La meua mare quan es va quedar embarassada em va apuntar en la seua falla (a Paterna) només amb els cognoms.

Així que ja es pot veure clar que des de sempre les he tingudes molt present en la meua vida.

tant i dur la responsabilitat d’aquest càrrec no es pot expressar amb suficients paraules.

És la teua primera vegada com a representant d’una falla?

No, l’any 2004 vaig tindre el plaer de ser la màxima representant dels infantils de la meua falla de tota la vida.

Com influeix la falla en la teua vida personal?

La falla és part de la meua vida… Vaig estar un any sense participar com a fallera i sentia que em faltava alguna cosa, sabia que tornaria a dur una banda al pit, va ser en aquesta nova etapa quan, gràcies a una amiga, vaig conéixer el meu volgut Tronaor. Sempre he conviscut amb les falles, fins i tot quan vivia fora de València. Encara que semble una dramàtica, he de dir que no podria estar sense elles, formen part del que soc i de la meua família.

“Puc dir que abans de nàixer ja era fallera. La meua mare quan es va quedar embarassada em va apuntar en la seua falla”

Va ser un any inoblidable i a més el vaig compartir amb la meua família. El meu oncle era el president, les Falleres Majors eren les meues dues cosines majors (una era l’ entrant i l’altra la sortint) i per últim la meua germana xicoteta, Andrea, Fallera Major sortint.

Què significa per a tú el càrrec?

Des del fons del meu cor puc dir que és tot un orgull.

La il·lusió que tenia i tinc per ser la màxima represen-

Com ha rebut la família el teu nomenament?

La meua família està molt contenta, ells sabien que jo no podia deixar passar aquesta oportunitat de ser Fallera Major, sempre l’han tingut molt clar i encara que hui dia ells no són fallers sé que els apassiona cada acte que estan vivint amb mi.

I al teu cercle social, com ha caigut la notícia?

La veritat? Creuen que és una mica bogeria per com s’ha desembolicat enguany per a mi: la compra de la meua primera casa, els estudis, el treball... però molt contents perquè és un càrreg que sempre he volgut tindre i veuen la meua il·lusió.

Quin és l’acte que més t’agrada?

Sens dubte el dia de l’exaltació, crec que és un acte

Falla El Tronaor

////// 123

124 ////// ODST / Entrevista FM

////// que cap Fallera Major mai oblida. Els nervis del principi per no saber què passarà, moment de la imposició de la banda, moment en què t’exalten... Són molts detalls especials i inoblidables.

Com vius el lliurament de premis? creus que la forma de puntuació és justa tenint en compte les grans diferències econòmiques entre les diverses comissions?

Sempre els he viscut amb il·lusió, sentiment, angoixa, alegria…. Moment en el qual gaudisc de veure a la meua comissió passant pels mateixos estats d’ànims que jo, tots units, tots a l’una. Crec que no ens hauríem de preocupar de la forma de puntuació, hauríem de gaudir tots del gran esforç que fem perquè isca de deu cada exercici.

Què hi ha sobre el llibret? Creus que se li dona la importància de documentació històrica que té?

Pot ser que per a les persones que no formen part del món faller el llibret siga només una publicació anual, on s’explica els monuments, es presenten als representants i la comissió, es publica l’agenda d’actes i altres informacions. Però amb el pas del temps també s’han inclòs més pàgines en les quals s’explica història, es tracten certs temes i es dona visibilitat a col·lectius moltes vegades desfavorits. És un treball costós però crec que totes les comissions podem esforçar-nos al màxim per a aconseguir donar-li la importància que es mereix.

Què penses que ha de incloure un bon llibret?

Com he dit abans, un llibret hauria de plasmar la il·lusió dels fallers, el treball que es realitza al llarg de tot l’exercici, l’essència de cada comissió i a més un contingut que siga rellevant i convide a la lectura.

Trobes a faltar més participació de les falleres i fallers al llibret?

Sí, la veritat és que sí. Sé que tenim un gran equip de treball en totes les delegacions i que intentarem plasmar tot el que puguem en el llibret, però si tots posàrem una miqueta de més ganes o interés seria més fàcil realitzar-ho i d’ensenyar a tothom el que se sent i és una falla. No som solament quatre persones, som una família.

Sobre la indumentaria fallera, a què li dones més importància?

Li done importància en si al vestit al complet, però sobretot al pes d’una bona tela, sempre he estat molt arrelada

“La falla és part de la meua vida… Vaig estar un any sense participar com a fallera i sentia que em faltava alguna cosa”

a la història valenciana. Per part de mare tinc familiars modistes i estar entre teles ha sigut natural per a mi.

Decidir que tela, brodats, corts… ho considere fascinant i una cosa única que defineix a la indumentària fallera.

Creus que és important mantindre la tradició en la indumentària?

La tradició de la indumentària no solament en un aspecte històric, es tracta d’un estudi i evolució d’anys.

Sempre he tingut present d’on vinc per a triar on vaig.

Així que per descomptat trobada fonamental avançar però sense oblidar-nos d’on venim.

Com veus el paper de la dona en les falles?

El paper de les dones en les falles és cada vegada major, segons tinc entés ja supera a la participació masculina. Si és cert que en cas de les directives i càrrecs que no siguen el de fallera hi havia més controvèrsia, però també en aquest cas el pes i nombre de la figura femenina ha augmentat.

Creus que cal actualitzar els protocols envers les falleres?

Crec que la igualtat entre homes i dones manté una evolució lenta però gradual en el món de les falles. Sí que hem de mirar moltes coses encara per descomptat, però en els últims anys crec que estem fent un gir bastant notable.

Les falles es caracteritzen per tenir molt separats el

Falla El Tronaor

////// 125

“El paper de les dones en les falles és cada vegada major, segons tinc entés ja supera a la participació masculina” paper de l’home i el de la dona, com es podria visibilitzar la diversitat sexual?

Crec que principalment devem socialment acceptar qualsevol manera de ser, amb igualtat de drets, llibertats i oportunitats dins del marc dels drets humans.

Entre les comissions penses que es respecta les condicions sexuals o encara hi ha estigmes?

Crec que la pregunta hauria d’estar dirigida per a la societat en general perquè una comissió a la fi forma part d’ella. El pensament de diversitat sexual és una consciència que hui dia s’intenta visibilitzar i sobretot educar en valors d’igualtat, és clar que les falles no se salven d’aquest corrent.

Què veus més difícil d’acceptar: falleres lesbianes o falleros gai i per què?

No considere que s’haja d’acceptar. La primera i gran errada que comet la societat és separar a les persones i etiquetar-les per la seua condició sexual. En les falles, com en la vida, l’important és el respecte i sumar, per la qual cosa tota persona que vulga treballar per la nostra festa i mantindre les nostres tradicions és benvinguda.

126 ////// ODST / Entrevista FM

////// “sense vosaltres això no estaria sent un any de somni”

I per acabar, què t’agradaria recordar del teu any com a representant de la falla El Tronaor?

No podria triar només un moment, crec que tots i cadascun d’ells tenen la mateixa importància perquè els recorde.

Si m’ho permitiu, m’agradaria donar les gràcies a la meua comissió, família i amics per l’esforç i treball que estan realitzant perquè enguany siga inoblidable per a mi en tots els sentits, sense vosaltres això no estaria sent un any de somni.

A les meues xiques i els meus xics, gràcies i mil gràcies per tot el que feu per mi. Sé que són moltes hores de somni perdudes perquè tot quede perfecte i inoblidable. Us vull.

A la meua “prèvia” sou una de les millors coses que recordaré tota la meua vida, impossible oblidar-vos. Sou únics, inigualables, mai imagine el que esteu arribant a ser per a mi. Us vull molt, allò que es va unir per un somni que no se separe mai.

Falla El Tronaor

////// 127

//////////// COMISSIÓ ADULTA

Alberto Mañas Bolumar Vocal

Alejandro García Piera Delegat de monuments i llibret

Ana Alicia Batán González Vice delegada de monuments i llibret

Ana Belén Manchón Saura Vocal

Ana Isabel Gil Tortosa Vice presidenta 3a

Carlos Salvador Mena Huerta Vocal

Carmen Villaplana García, Delegada de cavalcada

Daniel Cerezal Fernández Delegat de manteniment

Gabriel Escamilla Monzó Delegat de pirotècnia

Inmaculada Jiménez Martos Delegada d’esports

Jorge Santamaría Martínez Vocal

José Castelló Ferri Delegat de loteria

Juana María Ortiz Molina Fallera Major i delegada de cultura

Juan Carlos Sánchez Sotos Delegat de casal

Juan José Martínez Gil Vice president 2n

128 ////// ODST / Comissió adulta

Laura Carrera Robustiano Vocal

Laura Manchón Saura Vice presidenta 4a

Maite Vélez de Guevara Díaz Vice secretària

María Concepción Montero Andrés Vocal

María José Martínez Gil Delegada de protocol

María Rumeu Manchón Vice delegada d’infantils

Miquel Rumeu Verdejo Tresorer

Ramón Barea Lluch Vice delegat d’esports

Ramón Palanca Andújar Comptador

Sheila Llorens Grau Vice delegada de play-backs Adrián Monge Ortiz Vocal Enriqueta Carrera Garijo Vocal Lucía González Andreu Vocal Noelia del Moral Carrera Vice delegada d’infantils Pedro Galo del Moral Conejero Vocal

Silvia Fort Sánchez Delegada de Play-backs

Tania Clemente Pérez Secretària

Vicente Vidal Ruz Vice president 1r

Victoria Santamaría Martínez Delegada d’infantils

Yolanda Pozuelo Recio Delegada de xarxes socials i difussió

Falla El Tronaor

////// 129

//////////// RECOMPENSES

CONCEDIDES PER FJFS: Masclet d'argent: Carmen Villaplana García Masclet d'or Ramón Palanca Andújar Maite Vélez de Guevara Díaz

CONCEDIDES PER JCF: Bunyol d'argent: Silvia Fort Sánchez Bunyol d'or: Laura Carrera Robustiano Adrián Monge Ortiz Bunyol d'or amb fulles de llorer: Laura Manchón Saura

130 ////// ODST / Recompenses adults

EL NOSTRE EL NOSTRE

MONU MONUMENT MENT GRAN

GRAN Falla El Tronaor

////// 131

//////////// FALLA GRAN Lema: ENTENDRE L’AMOR Artista: Fede Molinero Crítica: Julio Lahuerta Cintas

Amb el nostre monument volem reflectir diverses escenes quotidianes que “pateixen” diàriament les persones que formen el col·lectiu LGTBIQ, produïdes per la intolerància de la resta d’humans, que no aconsegueixen entendre que l’amor no entén de sexes, tan sols de sentiments.

132 ////// ODST / El nostre monument gran

////// INTRODUCCIÓ

CIM I REMAT

L’important en l’amor no és el que puga semblar, simplement és la il·lusió perquè el puguen entendre tots.

La deessa de l’amor té trist el seu cor, que en el segle en què vivim d’alguna boca isca “MARICON”.

És igual de la forma que siga ni amb qui pugues estar, el veritablement important és que es vulga sense dubtar.

Encapçalant la lluita amb la bandera acolorida, envoltada de mil cors l’alegria no conceba.

Hi ha moltes maneres d’estimar, el tipus de sexe no compta, totes són verdaderes només el que el cor senta.

Tots hem de lluitar per aconseguir la normalitat, no és necessari muntar festes per a aconseguir la igualtat.

La deessa té ganes, és igual a qui estimem, l’important és estimar sense mirar el sexe i triomfar

Falla El Tronaor

////// 133

ELS AVIS I L’AMOR En el seu banc estan asseguts els dos a poc a poquet murmurant, mai és tard ni d’hora per eixir de l’armari ja.

Cupido està feliç d’haver-los trobat, amb les fletxes ha aconseguit i per fi s’han enamorat Mai es tard per a viure l’amor més pur i sa, l’edat no és un obstacle per a viure enamorat.

134 ////// ODST / El nostre monument gran

////// LA INTOLERÀNCIA FALLERA

EL XIQUET O LA XIQUETA

Dues falleres molt boniques per Sagunt han trobat, l’amor que mai han tingut per culpa del passat.

El xicotet està espantat, no sap que ha passat, li han posat Alexandre i no es veu plasmat.

I ara en el segle XXI ja les falles han progressat, és una maleïda vergonya que la festa siga sense avançar.

En l’espill veu una cosa que no se sent en mirar-se, per fora un xiquet dolç i per dins una trista xiqueta.

Hem d’ajudar d’una vegada als nostres xiquets per Déu, que siguen el que senten i no el que volem veure tots.

Falla El Tronaor

////// 135

EL NOSTRE KIKE LEÓN

INTERSEXUALITAT

Ací tenim al geni, es diu Kike León, un gran mestre en la vida i un amant del Tronaor.

La gent pregunta i pregunta: Què és això d’intersexual?

Que més dona la resposta, són persones igual.

Pots ser el que un vulga a ningú cal donar explicació, la vida privada és de cadascun només mana el nostre cor.

A vegades tens dos sexes, són coses de la genètica, no li dones importància, és només qüestió d’estètica.

Mai és necessari muntar un circ per a viure, a ningú comptes cal rendir, la sexualitat és lliure per a sentir.

L’important no són els genitals, sinó el cor de cada persona, l’interior et defineix i el cos se n’anirà a la tomba.

No fa falta disfressar-se ni inundar tots els carrers, no fa falta ser una boja per a fer la diversitat entendre.

136 ////// ODST / El nostre monument gran

LA NOSTRA

XICALLA

Falla El Tronaor

////// 137

////////////

Leyre Dikov Clemente Fallera Major Infantil 2020

138 ////// ODST / Poema FMI

A LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL ////// Et contarem un conte, que no va de fades ni bruixes, ni de princeses, ni de prínceps.

Tracta d’una xiqueta que volia ser reineta, i lluir com sobirana de tota la xicalla que jugava per la falla.

Però de vegades els contes poden fer-se realitat i fer-nos viure emocions que mai podrem oblidar.

I ara s’ha complit el somni.

El conte s’ha fet realitat.

Llueixes amb llum pròpia sense encanteris de mags.

T’imposem la banda que et fa la protagonista.

Per tu sona la xaranga, per tu tocarà el flautista.

La teua família orgullosa no pot deixar de mirar a la seua nina fallera, la nostra gran representant.

Aquest conte dura un any, conte de pólvora i sentiments.

Conte que molt has de gaudir i que no oblidaràs mai.

Gaudeix molt fins la nit de la cremà, gaudeix de la teua falla de cercavila i casal.

Amb amor i orgull t’exaltem i diem al món faller que aquest any eres la reina de tots els xiquets.

Jorge Javier Murciano Bru

Falla El Tronaor

////// 139

//////////// ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR INFANTIL Leyre Dikov Clemente

Una fallera de bressol que hem vist créixer dins de les parets del nostre casal és la màxima representant de la nostra xicalla per a aquest exercici, ella és Leyre.

Un remolí apassionat per la música i el ball que està immensament feliç perquè per fi ha arribat el seu moment.

Enguany espera gaudir el seu regnat d’una forma molt especial amb tota la seua comissió infantil, igual que amb les noves amigues i amics que ha fet en les altres falles, presidentes, presidents i falleres majors infantils.

Tota la comissió està molt contenta que sigues nostra Fallera Major Infantil, volem donar-te les gràcies per deixar-nos compartir amb tu el teu somni, per cuidar als més xicotets i il·luminar amb el teu gran somriure a cadascun de les xiquetes i xiquets de la falla.

GRÀCIES FMI!

140 ////// ODST / Entrevista FMI

////// Enguany has sigut la escollida per representar la cort infantil de la falla El Tronaor. Com et sents?

Estic molt contenta, em fa molta il·lusió ser la Fallera Major Infantil de la meua falla.

T’ho esperaves?

No, per a res, estava segura que enguany no seria.

Parlan’s sobre tú. Quina edat tens?

Tinc vuit anys, però en abril faré nou anys.

A quin cole vas?

El meu col·legi és Ausiàs March.

“Sóc fallera des d’abans de nàixer, els meus pares em van apuntar quan la meua mare estava embarassada”

Quines són les teues aficions?

M’encanta ballar i cantar.

I la teua materia preferida a l’escola?

La que més m’agrada és la música però també se’m dona bé l’anglés.

Què representen per a a tu les falles?

Les falles per a mi són una manera de fer nous amics i gaudir de la meua falla al costat de la meua família.

Des de quan eres fallera?

Soc fallera des d’abans de nàixer, els meus pares em van apuntar quan la meua mare estava embarassada.

El llibret és el document gràfic on queda registrat el vostre any de regnat aixina com la vostra cort i els monuments que vos representaràn enguany. Tens ganes de tindre-lo?

Sí, em fa il·lusió veure-ho, tinc moltes ganes de tindre-ho perquè enguany serà diferent a altres anys.

Saps que ara tens un dur any on la teva presència va a ser molt important i vas a tindre que dedicar-li molt de temps a la falla. Has tingut que sacrificar alguna activitat per a acceptar el càrrec?

Enguany no realitze cap activitat extra escolar per a poder acudir a tots els actes fallers.

Has col·laborat en ell?

Sí, he col·laborat fent el saluda, aquesta entrevista i triant les meues fotografíes.

Falla El Tronaor

////// 141

Quina és la secció que més t’agrada del llibret?

Les seccions que més m’agradan són els saludas dels representants i les fotos dels fallers.

Conserves alguno d’altres anys?

Sí, ma mare guarda un de cada any que som fallers.

I a l’escola, què t’han dit quan els has informat de que enguany eres la fallera Major Infantil de la falla el Tronaor?

Les meues amigues diuen que tinc molta sort.

142 ////// ODST / Entrevista FMI

Tens alguna companya més a classe que siga regna com tu enguany?

En la meua classe no, però en el col·legi està Andrea la Fallera Major Infantil de la falla Doctor Palos.

En sou molts de fallerets i falleretes a classe?

No, només som cinc falleres i fallers a tota la classe.

Quin és el teu acte preferit de les falles?

El que més m’agrada és el dia de la presentació de la meua falla perquè ve la meua família a veure’m.

T’agradaria ser en un futur Fallera Major?

Sí, m’encantaria poder ser Fallera Major quan siga major.

Els tratges tenen molta importància sobretot en la vostra coronació. Has escollit tu el teu o és cosa de la mare?

No, ho vaig triar jo. A la meua mare li agradava un altre però em va dir que havia de ser el que m’agradara a mi perquè ho havia de portar jo.

//////

“El que més m’agrada és el dia de la presentació de la meua falla perquè ve la meua família a veure’m”

Falla El Tronaor

////// 143

//////////// COMISSIÓ INFANTIL

144 ////// ODST / Comissió Infantil

Ainhoa López Carrera

Amparo Mena Manchón

Antonio Blasco Jotel

José Castelló Llorens

Leyre Castelló Llorens

Leyre Dikov Clemente Fallera Major Infantil 2020

Pilar Mena Manchón

Rocio Escamilla Fort

Samuel Expósito Montero

Ariadna López Moreno

Erik Dikov Clemente

Gala del Moral Carrera

Joel Orta López

Lucas Mañas Pozuelo

María Blasco Jotel

Marco Expósito Montero

Nacho Martínez Manchón

Valeria Masmano López Vega Alarcón Carrera

Voro Martínez Manchón

Zoe Munera Pradillo

Falla El Tronaor

////// 145

//////////// RECOMPENSES INFANTILS CONCEDIDES PER FJFS

Masclet de coure: José Castelló Llorens Joel Orta López Masclet d'argent: Antonio Blasco Jotel Zoe Munera Pradillo Masclet d'or: Pilar Mena Manchón Leyre Castelló Llorens Masclet d’or amb fulles de llorer: Nacho Martínez Manchón Leyre Dikov Clemente CONCEDIDES PER JCF

Distintiu de coure: José Castelló Llorens Distintiu d'or: Leyre Dikov Clemente Nacho Martinez Manchón

146 ////// ODST / Recompenses infantils

EL NOSTRE

MONUMENT

INFANTIL

Falla El Tronaor

////// 147

//////////// FALLA INFANTIL Lema: Educar en la diversitat, l’amor i el respecte Artista: Fede Molinero Crítica: Julio Lahuerta Cintas

El nostre monument infantil reflecteix la gran importància que té l’educació, el respecte i la diversitat de la nostra societat.

Volem fer especial èmfasi en la tasca que tenim els majors a normalitzar i fer comprendre a la nostra xicalla que l’esport no té sexe.

Totes i tots som vàlids per a practicar qualsevol disciplina sempre que es realitze amb amor i passió.

148 ////// ODST / El nostre monument infantil

////// INTRODUCCIÓ

CIM I REMAT

L’educació és el pilar on tots ens hem d’abraçar, per a poder viure en pau en harmonia i llibertat.

El Déu que tot ho mira és el millor professor, perquè ens puga ensenyar a estimar en la diversitat.

Als nostres xicotets hem d’educar perquè siguen lliures i tolerants, així el dia de demà seran els ambaixadors de la diversitat.

L’arc de Sant Martí ens guiarà i el sol ens il·luminarà, perquè cada dia ix el sol per a poder-nos il·luminar.

Els angelets ens ensenyaran el camí de la veritat, perquè ningú puga odiar les diferents maneres d’estimar.

Falla El Tronaor

////// 149

LA XIQUETA SOMIANT

ELS ANGELETS I EL DIMONI

La xiqueta no deixa de somiar, que un dia puga trobar, a persones que no qüestionen qualsevol manera d’estimar.

Un angelet amb una mànega no deixa de regar, vol inundar al món d’alegria i felicitat.

A la lluna no deixa de mirar només vol somiar, per a veure si arriba aquest dia i per fi poder despertar.

El músic el vol acompanyar toca la seua melodia sense parar, amb les seues bufones cançons vol a tots enamorar.

Amb el dolç ens vol ensenyar la veritat que és estimar, cal fugir de l’amarg i amb amor poder-ho alegrar.

El dimoni només critica les diferents maneres d’estimar, però gràcies als altres el podran convéncer per a tolerar.

150 ////// ODST / El nostre monument infantil

////// LA XIQUETA I EL FUTBOL La xiqueta és una artista, amb la pilota no té rival, encara que algunes vegades la insulten per eixir-se del “normal”.

No és qüestió de sexe per al futbol poder jugar, són tan bones com els homes o potser moltíssim més.

L’ULL DE LA SAVIESA L’ull que tot el veu ens vol ensenyar, a obrir tots els ulls i que puguem madurar.

Gaudir de l’amor pur amb el qual puguem vibrar, sense ser qüestió de sexes i viure en plena felicitat.

EL XIQUET I EL BALLET No fa falta ser una xiqueta per al ballet poder ballar, ací està l’exemple de ballar amb humilitat.

Queda totalment demostrat que un xiquet pot ballar, i ser igual de famós que una xiqueta i triomfar.

Falla El Tronaor

////// 151

PASSA TEMPS

152 //////

01

02

03

04

05

06

07

08

09

////////////

TRONACOR Agafa un full de paper segueix les següents instruccions 10

11

13

14

12

01.

02.

03.

04.

05.

06.

07.

08.

09.

10.

11.

12.

13.

14.

Material: full de paper quadrat.

Doblega el paper per la meitat, obri i doblega una altra vegada per la meitat.

Obri la fulla i doblega una de les parts fins al centre.

Gira i porta dues cantonades fins a la línia central.

Així ha de quedar.

En la part posterior, porta el pic fins al costat contrari i doblega.

Gira una altra vegada la figura.

Alça i pressiona els plecs xicotets fins que tinguen forma de triangle.

Així ha de quedar.

Doblega les cantonades superiors cap a dins.

I les puntes superiors només una mica cap a dins.

Doblega els laterals fins al centre.

Doblega les cantonades de baix en diagonal fins al centre.

Ja tenim el nostre TronaCor!

Falla El Tronaor

////// 153

LABERINT

SOPA DE LLETRES

Ajuda a l’unicorn a arribar fins a l’arc de Sant Martí.

Et recordes dels colors de la bandera LGTBI? Busca’ls en la següent sopa de lletres.

154 ////// Passatemps

E

K

J

H

A

F

P

E

C

U

R

T

O

G

L

R

A

I

V

N

D

L

A

Ç

S

U

P

R

E

M

R

O

M

R

M

G

A

D

R

I

H

F

A

P

O

A

H

G

D

O

O

D

R

J

R

N

K

I

O

L

R

I

E

L

A

O

J

Ç

U

I

A

E

K

L

T

R

U

A

D

L

U

G

A

I

N

F

P

K

F

O

C

R

U

B

T

J

Ç

D

M

K

T

O

M

O

Ç

K

M

B

N

Ç

E

C

F

A

P

H

L

T

O

X

L

J

D

M

Q

A

N

R

T

E

I

A

O

A

U

G

R

O

I

G

L

S

N

D

I

T

B

A

H

R

MANDALA Agafa les teues pintures i plena de color aquesta pĂ gina. Tu decideixes els colors, eres lliure!

Falla El Tronaor

////// 155

UN

PASSEIG PEL

2020

156 //////

Falla El Tronaor

////// 157

158 ////// Un passeig pel 2020

Falla El Tronaor

////// 159

160 ////// Un passeig pel 2020

Falla El Tronaor

////// 161

162 ////// Un passeig pel 2020

Falla El Tronaor

////// 163

164 ////// Un passeig pel 2020

Falla El Tronaor

////// 165

166 ////// Un passeig pel 2020

Falla El Tronaor

////// 167

AC

TES 168 //////

PROGRAMA D’ACTES //////////// DIA 15 DE FEBRER 18:00h. Cridà de les Falleres Majors de Federació Junta de Sagunt a la Plaça del Sol del Port de Sagunt.

16:00h. Concentració al casal.

DIA 22 DE FEBRER 17:00h. Cavalcada de l’humor faller. El recorregut començarà a l’Avinguda Doctor Palos, carrer Horts i per Camí Real.

21:30h. Sopar al casal.

18:30h. Lliurament de premis a l’Ajuntament i visita de cortesia a les falles de Sagunt.

23:30h. Actuació musical a la Glorieta.

DIA 17 DE MARÇ

DIA 20 DE FEBRER 20:00h. P resentació del nostre llibret a l’auditori Joaquín Rodrigo.

12:30h. Dinar al nostre casal.

DIA 27 DE FEBRER 20:00h. Inauguració de l’exposició del ninot a L’epicentre.

17:00h. Visita de cortesia a les Falles del Port de Sagunt.

DIA 28 DE FEBRER 21:00h. Nit d’albaes del nostre sector.

15:00h. Concentració al casal.

22:30h. Sopar al casal.

23:30h. Actuació musical a la Glorieta.

DIA 18 DE MARÇ

DIA 8 DE MARÇ 10:00h. Repartiment de regals i llibrets per a totes les nostres sòcies i socis. Dinar al Centre Aragonés de Sagunt.

07:30h. Despertà. Anirem a casa de les nostres Falleres Majors.

DIA 14 DE MARÇ Plantà oficial de totes les falles de la població. Al finalitzar la plantà dels nostres monuments tindrem espectacle “Piromusical” oferit per Pirotècnia Zarzoso SL.

18:00h. Des de l’Asil d’ancians, Ofrena de flors a la nosta Mare de Déu dels Desamparats.

14:00h. Dinar al nostre casal.

17:00h. Concentració al casal.

22:00h. Sopar al casal.

23:30h. Actuació musical a la Glorieta.

DIA 15 DE MARÇ 09:30h. Visita del jurat qualificador dels nostres monuments.

13:00h. D inar.

15:00h. Concentració al nostre casal per a la visita de cortesia a les falles de Faura i Gilet.

22:00h. Sopar al casal.

23:30h. Actuació musical a la Glorieta.

DIA 19 DE MARÇ

DIA 16 DE MARÇ 13:00h. Dinar al nostre casal.

Nota: La comissió de l’A.C. Falla El Tronaor es reserva el dret de canviar, afegir o suprimir qualsevol acte en cas necessari.

14:00h. Dinar de tota la comissió per acomiadar-se de les Falles 2020.

17:00h. Activitats infantils.

21:30h. Sopar al casal. Després gaudirem d’una mascletà nocturna digital previa a la cremà dels nostres monuments.

Cremà dels nostres monuments.

Falla El Tronaor

////// 169

COL·LA

BORA DORS

170 //////

Falla El Tronaor

////// 171

172 ////// Col¡laboradors

Falla El Tronaor

////// 173

174 ////// Col¡laboradors

Falla El Tronaor

////// 175

Avda. Sants de la Pedra, 87 SAGUNTO - Telef. 962691313

176 ////// Col¡laboradors

Falla El Tronaor

////// 177

178 ////// Col¡laboradors

Falla El Tronaor

////// 179

180 ////// Col¡laboradors

ENCÉN LE S

TEUES ID

EES

SOLUCIONES

xapes, maquetació i impressió de llibrets, lones, estendards, insígnies, quadres commemoratius, regals personalitzats… i molt més! info@eureka-soluciones.com

DISSENY IMPREMTA PRODUCTE PER A S ESDEVENI MENTS

960 716 526 697 576 862 Segueix-nos

Falla El Tronaor

////// 181

FotografĂ­a www.juanangargia.com

182 ////// Col¡laboradors

Falla El Tronaor

////// 183

184 ////// Col¡laboradors

A . C . FA L L A E L T R O N A O R 2 0 2 0